Ramon LlullLLIBRE D’AMIC E AMAT

“Em sembla que tanta innovació i gosadia unides a tanta coherència, solidesa i generalitat metodològica són sufi-cients per assegurar la grandesa d’aquesta figura potser única en la cultura europea. Ramon Llull va recollir tots els materials que li podien servir del seu entorn intel·lectual, però els va emprar per bastir edificis d’aspecte totalment nou. En aquest sentit és sorpre-nent que mai no hagi estat comparat amb una altra figura singular de la cultura catalana, Antoni Gaudí. És per mor d’aquesta novetat arquitectural que hom necessita una dosi equivalent d’innovació i gosadia per abordar l’estudi de Ramon Llull.”

Anthony Bonner, (1995)

3

RAMON LLULL EN EL MÓN D’AHIR I D’AVUI

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316), la seva figura històrica, la seva obra i el seu pensament, i la descendència que se n’ha derivat, són una de . les aportacions més rellevants que la cultura ca-

talana ha fet al llarg dels segles a la cultura universal. És el seu projecte vital i, sobretot el seu projecte intel·lectual, agosarat i singular, allò que el fa realment interessant. Laic, autodi-dacte, creador d’un sistema de pensament interdisciplinari, intercultural, global i alternatiu al del món acadèmic del seu temps, místic i alhora activista infatigable en favor de l’ex-tensió de la fe cristiana, constitueix un cas que no pot deixar d’interpelar el món dels nostres dies.La posició excèntrica —en el sentit més literal del terme— que Llull ocupa respecte del món social i cultural del seu temps el converteix en un autor capaç de les innovacions més audaces en tots els camps en què intervé: ja sigui en

4

la concepció del coneixement, en els diferents gèneres amb què escriu les seves obres o en les estratègies de difusió de les mateixes. Llull és un polígraf que escriu més de 265 obres, algunes d’una extensió considerable, sobre tots els temes imaginables al seu temps: teologia (Llibre de contemplació, ca. 1273-1274), filosofia (Principia philosophiae, 1299 1300), dret (Ars iuris, ca. 1285-1287), medicina (Començaments de medici-na, ca. 1274-1283), astronomia (Tractatus novus de astronomia, 1297), lògica (Logica nova, 1303), retòrica (Retòrica nova, 1301), geometria (Liber de geometria nova et compendiosa, 1299), croada i política (Liber de fine, 1305), homilètica (Liber de praedicatione, 1304), catequesi i pedagogia (Doctrina pueril, ca. 1274-1276), novel·la (Romanç d’Evast e Blaquerna, ca. 1283), mística (Lli-bre d’amic e amat, 1283), enciclopèdia (Arbre de ciència, 1295-1296), apologètica (Llibre del gentil, ca. 1274-1276) o fins sobre el desenvolupament d’una teoria electoral (De arte electionis, 1299). Moltes de les propostes lul·lianes s’han revelat apor-tacions significatives a la història de la ciència i de les idees: Llull és considerat el precursor de la informàtica moderna; les seves teories del llenguatge han cridat l’atenció de la lin-güística moderna; la seva teoria i pràctica del diàleg i de la disputa amb els no cristians són un referent per a la història

5

de les relacions interreligioses; el desenvolupament d’una te-oria electoral avança en 400 anys les modernes teories de Condorcet i de Borda.El centre de tota la seva obra, en qualsevol cas, és l’Art, de la qual va redactar diverses versions, des de l’Art abreujada d’atro-bar veritat (ca. 1274) fins a l’Ars generalis ultima (1305-1308). Llull va concebre la seva Art com un mètode per a la conversió dels infidels. Ramon partia de la constatació que els mètodes missionals es basaven en l’autoritat dels textos sagrats, que indefectiblement desembocaven en discussions estèrils sobre com calia interpretar-los. Llull va buscar una alternativa a aquests debats que els substituís per un sistema basat en prin-cipis generals acceptables per a les religions cristiana, musul-mana i jueva: una idea similar d’un sol Déu necessàriament bo, gran i etern, una mateixa concepció del món físic de la ciència grega, i també un marc conceptual comú provinent de la lògica i de la metafísica aristotèliques. El mètode de Ramon combinava aquests i d’altres conceptes considerats generalment acceptables amb la intenció de mostrar, entre d’altres coses, quines combinacions eren concordants les unes amb les altres i quines no, i confirmar o desmentir una suposició original. La suposició posada a prova podia ser un

6

article de la fe, qualsevol altre punt de la doctrina o, fins i tot, una pregunta relacionada amb la filosofia, la medicina, el dret, o qualsevol altre camp del coneixement coetani.D’altra banda, la petja que Llull i la seva obra deixen en la cultura europea s’estén des del segle XIV fins als nostres dies. Hi ha un lul·lisme autòcton, òbviament, però també n’hi ha un de francès, un altre d’italià, un altre de castellà, un altre d’alemany i n’hi arribarà a haver un de polonès i un de rus. La recepció de Llull i de les seves idees travessa la història d’Europa i és present del Renaixement a la Il·lustració i del Romanticisme a les Avantguardes; de vegades el valora i d’al-tres el denosta. No ens pot passar per alt que en aquest llarg periple s’afegeixen al lul·lisme original diversos lul·lismes apòcrifs que tenen una gran rellevància i de gran extensió: més de 500 obres sobre alquímia, sobre càbala, sobre carto-grafia i navegació, sobre destil·lació de perfums i cordials, etc., totes elles falsament atribuïdes a Llull. Finalment, Llull va ser un gran escriptor en català, la llengua amb què va escriure les seves grans novel·les, Blaquerna i el Llibre de meravelles, però també obres no literàries: Llull va ser el primer gran autor polifacètic de la història de les lletres catalanes. I va ser, com es recorda sovint, un dels principals

7

contribuïdors a la formació de la llengua literària catalana. També s’ha de tenir present que va ser un dels primers autors europeus a utilitzar la llengua vernacla per escriure obres teològiques, filosòfiques i lògiques.Per tot això, la celebració, entre novembre de 2015 i novem-bre de 2016, del setè centenari de la seva mort és una opor-tunitat excepcional per donar a conèixer al món el patrimoni immaterial universal de què disposa la cultura catalana en la figura, l’obra i el llegat del mallorquí Ramon Llull.

8

9

PRESENTACIÓI SELECCIÓDE VERSOS

El Llibre d’amic e Amat és l’obra literària catalana més difosa de tots els temps. Va ser composta en català dins de la novel·la Romanç d’Evast e Bla-querna, acabada a Montpeller vers 1283. S’ha di-

fós dins de la novel·la i per separat. Entre 1283 i 1289, Llull va fer traduir la novel·la a l’occità i al francès i el Llibre d’amic e Amat al llatí. Si prenem només en consideració les edicions impreses del Llibre d’amic e Amat—i deixem de banda les del Blaquerna—, en comptem 128 en 16 llengües.1

Llull va fer servir el tema de l’amic i de l’amat en nombro-ses obres. Apareix per primer cop al Llibre de contemplació (ca. 1271-1274); és objecte d’un tractament especial al Llibre d’amic e Amat; reapareix a l’Art amativa (1290) i a les Flor d’amors e flors d’entel·ligència (1294), i torna a tenir un paper essencial a l’Arbre de filosofia d’amor (1298). El Llibre d’amic e Amat té 357 versicles en l’edició crítica catalana de l’obra, malgrat que

10

Llull declara al pròleg de l’obra que n’hi ha un per a cada dia de l’any; tanmateix, el nombre total de versicles d’amic i amat en el conjunt de les cinc obres esmentades podria ron-dar el miler.El Llibre d’amic e Amat és una solució genial a un greu problema narratiu: com explicar al lector, en una novel·la —el Blaquerna—, de manera que resulti versemblant, una experiència mística? Una experiència que, per extrema, és inefable i que, com a colofó, ha de justificar la peripècia vital del protagonista per-llongada al llarg de tota l’obra. Doncs bé, Llull fa que Blaquerna escrigui un llibre on expli-ca les experiències d’amistat d’un «amic» i del seu «amat», «lo qual amic fos feel [fidel] e devot crestià, e l’amat fos Déu»: aquest llibre és el Llibre d’amic e Amat.Llull anomena «metàfores morals» els versicles que componen el seu opuscle místic i, certament, és una metàfora allò que cons-titueix el nucli del Llibre d’amic e Amat i que permet que «amic» sigui una paraula nova que té el significat de «fidel», bo i conser-vant les connotacions que li són pròpies: fidelitat, incondiciona-litat, companyia, ajuda, estimació, afecte, discreció, intimitat, confidencialitat...; i, de manera similar, és una metàfora allò que fa que «amat» signifiqui «Déu», però amb les connotacions

11

pròpies de la paraula «amat»: intimitat, predilecció, complici-tat, objecte d’amor... Gràcies a aquest recurs, doncs, la relació gairebé inexpres-sable entre Déu i el creient es transforma en una història d’amistat i adquireix tots els matisos que té una història d’amor entre amics.

AlBert Soler

1Aquest és el detall de les edicions en les diverses llengües: 36 en català, 8 en llatí (la primera edició és de 1505), 17 en francès, 20 en espanyol, 8 en italià, 2 en portuguès, 11 en alemany, 6 en anglès, 1 en holandès, 1 noruec, 2 rus, 1 suec, 4 polonès, 1 txec, 1 finès, 3 hongarès.

2Llull, Ramon, Llibre d’amic e amat, ed. Albert Soler i Llopart, “Els Nostres Classics. Col·lec-cio B” 13 (Barcelona: Barcino, 1995; 2a ed., 2012), 310 pp.

12

TRIA DE VERSICLES DEL LLIBRE D’AMIC E AMATFont: Llull, Ramon, Llibre d'amic e amat, ed. Albert Soler i Llopart, “Els Nostres

Classics. Col·leccio B” 13 (Barcelona: Barcino, 1995; 2a ed., 2012).

Les carreres per les quals l’amic encerca son Amat són llon-gues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d’amors.Els camins pels quals l’amic busca el seu Amat són llargs, perillosos, poblats de

pensaments, de sospirs i de plors, i il·luminats d’amor.

Qüestió fo enfre los ulls e la memòria de l’amic, cor los ulls deien que mellor cosa és veer l’Amat que membrar-lo; e la memòria dix que per lo remembrament puja l’aigua als ulls e el cor s’enflama d’amor.Hi hagué una qüestió entre els ulls i la memòria de l’amic, perquè els ulls deien

que era millor cosa veure l’Amat que no pas recordar-lo; i la memòria digué que

pel record l’aigua puja als ulls i el cor s’inflama d’amor.

Cantava l’aucell en lo verger de l’Amat. Venc l’amic, qui dix a l’aucell: —Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat.Cantava l’ocell en el jardí de l’Amat. Vingué l’amic, que digué a l’ocell:

—Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor, perquè en el teu

cant es representa als meus ulls el meu Amat.

2

18

27

13

38

41

60

Cantava e plorava l’amic cants de son Amat. E deia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge d’amador que llamp en resplendor ni tro en oïment; e pus viva és aigua en plor que en ondes de mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.Cantava i plorava l’amic cants de son Amat. I deia que l’amor en el cor de

l’amador és més veloç que el llamp en el resplendor o que el tro a l’oïda; i l’aigua

en el plor és més viva que en les onades del mar; i el sospir és més a prop de

l’amor que no la neu a la blancor.

Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs e de plors, esguardava l’amic son Amat. E ab ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòrdia, liberalitat, l’amat esguardava son amic. E l’aucell cantava lo plaent esguardament damunt dit.L’amic mirava el seu Amat amb ulls de pensaments, de llanguiments, de sospirs i

de plors. I l’Amat mirava el seu amic amb ulls de gràcia, de justícia, de pietat, de

misericòrdia, de generositat.

I l’ocell cantava una tant plaent mirada.

Cogità l’amic en la mort e hac paor, tro que remembrà son Amat. E cridà a les gents qui li estaven davant: —Ah, senyors!, amats per ço que mort ni perills no temats a honrar mon Amat.

14

Pensava l’amic en la mort i tingué por, fins que recordà el seu Amat. I cridà a la

gent que tenia al davant :

—Ah, senyors!, estimeu per no témer la mort ni els perills a honrar el meu Amat.

—Digues, foll, si et desamava ton Amat, què faries?Respòs e dix que amaria per ço que no morís; com sia cosa que desamor sia mort e amor sia vida.—Digues, foll, si el teu Amat et desamava, què faries?

Respongué que estimaria per no morir, ja que el desamor és mort i l’amor és vida.

—Digues, foll, com no parles? Ni què és ço en què estàs embarbesclat, consirós?Respòs: —En les bellees de mon Amat e en lo ressembla-ment de les benanances e de les dolors que m’aduen e em donen amors.—Digues, foll, com és que no parles? Què és això que et té perplex i pensarós?

Respongué: —Són les belleses del meu Amat i la semblança que hi ha entre la

benaurança i el dolor que em dóna l’amor.

Lo llum de la cambra de l’Amat venc inluminar la cambra de l’amic, per ço que en gitàs tenebres e que l’omplís de plaers e de llangors e de pensaments.

62

72

96

15

E l’amic gità de sa cambra totes coses per ço que hi cabés son Amat.El llum de la cambra de l’Amat il·luminà la cambra de l’amic, per treure’n les

tenebres i que l’omplís de plaers i de llangors i de pensaments.

I l’amic treié de la seva cambra tota cosa perquè hi cabés el seu Amat.

Enlumenà amor lo nuvolat qui es mès enfre l’amic e l’Amat, e féu-lo enaixí llugorós e resplendent com és la lluna en la nit e l’estel en l’alba e lo sol en lo dia e l’enteniment en la volentat. E per aquel nuvolat tan llugorós se parlen l’amic e l’Amat. L’amor il·luminà el núvol que s’interposà entre l’amic i l’Amat, i el féu tan lluminós

i resplendent com la lluna en la nit, com l’estel en l’albada, com el sol en el dia i com

l’enteniment en la voluntat.

I per aquell núvol tan lluminós es parlen l’amic i l’Amat.

Creada ha Déus la nit a cogitar e a vetlar l’amic en les noblees de son Amat; e cuidava’s l’amic que l’hagués creada a reposar e a dormir aquells qui són treballats per amor. Déu ha creat la nit perquè l’amic mediti i vetlli en les nobleses del seu Amat; i

l’amic es pensava que l’havia creada perquè aquells que sofreixen treballs per

amor reposin i dormin.

118

141

16

Vedà la paraula l’Amat a son amic, e aconsolava’s l’amic en l’esguardament de son Amat.L’Amat vedà la paraula al seu amic, i l’amic es consolava en la contemplació

del seu Amat.

En los secrets de l’amic són revelats los secrets de l’Amat, e en los secrets de l’Amat són revelats los secrets de l’amic. E és qüestió qual dels dos secrets és major ocasió de revelació.En els misteris de l’amic són revelats els misteris de l’Amat, i en els misteris de

l’Amat són revelats els misteris de l’amic.

I la qüestió és quin dels dos misteris és una oportunitat més gran de revelació.

Anava l’amic per una gran ciutat e demanava si trobaria null home ab qui pogués parlar a sa guisa de son Amat. E mostraren-li un home pobre qui plorava per amor e cerca-va companyó ab qui pogués parlar d’amor.L’amic anava per una gran ciutat i preguntava si trobaria algú amb qui, a la

seva manera, pogués parlar del seu Amat. I li mostraren un home pobre que

plorava per amor i que buscava un company amb qui pogués parlar d’amor.

146

154

179

17

—Digues, foll, de què es fa la major comparació e semblança? Respòs: —D’amic e Amat. Demanaren-li per qual raó. Respòs que per amor, qui estava enfre ambdós.—Digues, foll, què és allò que és més comparable i més semblant?

Respongué: —L’amic i l’Amat.

Li demanaren per què. Respongué que per l’amor, que és entre els dos.

Moria l’amic per plaer e vivia per llanguiments. E els plaers e els turments s’ajustaven e s’unien en ésser una cosa mateixa en la volentat de l’amic. E per açò l’amic en un temps mateix moria e vivia.L’amic moria per plaer i vivia per sofriments. I els plaers i els turments es

tornaven una mateixa cosa en la voluntat de l’amic.

I per això l’amic vivia i moria alhora.

Amor és mar tribulada d’ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l’amic en la mar e en son perill pereixen sos tur-ments e neixen sos compliments.L’amor és una mar tribulada per les onades i els vents, sense port ni riba.

L’amic mor en la mar i en el seu perill moren els seus turments i neix la seva plenitud.

183

189

228

18

Morí l’amic per força de gran amor. Soterrà’l en sa terra l’Amat, en la qual fo l’amic ressuscitat. E és qüestió, l’amic de qual reebé major do.L’amic morí per excés d’amor. L’Amat el soterrà a la seva terra, en la qual ressuscità l’amic.

I la qüestió és, l’amic de qui rebé un do més gran.

Perillava l’amic en lo gran pèlag d’amor; e confiava’s en son Amat, qui li acorria ab tribulacions, pensaments, llàgre-mes e plors, sospirs e llanguiments, per ço cor lo pèlag era d’amors e d’honrar ses honors.L’amic perillava en el gran mar d’amor; i es confiava en el seu Amat, que el

socorria amb tribulacions, pensaments, llàgrimes i plors, sospirs i llanguiments,

atès que el mar era d’amor i també d’honorar les seves honors.

Creà l’Amat e destruí l’amic. Jutjà l’Amat, plorà l’amic. Recreà l’Amat, glorià a l’amic. Fení l’Amat sa operació e romàs l’amic eternalment en companyia de son Amat.Creà l’Amat i l’amic destruí. L’Amat jutjà i l’amic plorà. L’Amat redimí l’amic i el

posà a la glòria. L’Amat acabà la seva operació i l’amic restà eternalment en

companyia del seu Amat.

244

295

305

19

CITACIONS SOBRERAMON LLULL

20

“L’obra de Ramon Llull, tot i que respon a una racionalitat pecu-liar, ha estat més fecunda del que s’ha pensat fins els nostres dies.” — edgAr Morin (2008)

“Això explica el projecte de l’Ars magna de Llull com a siste-ma de llengua filosòfica perfecta mitjançant la qual es podrà convertir els infidels. Aquesta llengua pretén ser universal, perquè universal és la combinatòria matemàtica que arti-cula el seu pla d’expressió, i universal també és el sistema d’idees comunes a tots els pobles que Llull elabora en el pla del contingut. [...] L’Ars és universal no només perquè ha de servir a tots els pobles sinó també perquè utilitzarà lletres alfabètiques i figures i, per tant, estarà oberta als illetrats de qualsevol llengua.” — UMBerto eco (1993)

“Els versicles del Llibre d’amic e Amat són tan senzills, que seria fàcil de creure que el llibre és tan senzill com ells. Ho és tant, que el seu contingut és gairebé reduïble a una fór-mula que no conté més de set paraules, les d’un dels Pro-verbis de Ramon: «Puja ton entendre e pujaràs ton amar».

21

Però per a comprendre bé com s’ha de fer i per què, cal fer un gran esforç amb aquell entendre: el mateix Ramon ja di-gué, referint-se a les «paraules d’amor» dels sufís que prenia com a model per als seus versicles, que «són paraules qui han mester exposició», i afegeix que «per l’exposició puja l’en-teniment més a ensús». Aquesta observació, que es refereix explícitament a la pujada de l’enteniment en sentit místic, pot ésser referida amb igual força a la lectura de l’opuscle.” — roBert Pring-Mill (1962)

“Ramon Llull, doncs, és un personatge dels segles XIII i XIV que, sota múltiples aspectes, ha perviscut viu —sense cap pleonasme— fins als nostres dies. Aqueixa pervivència és una part de la seva vida i de la seva biografia. N’és també una clau d’explicació i una conseqüència. Només des d’aquest punt de vista, perenne en el temps i universal dins l’espai, po-dem capir alguna cosa de l’essència d’aquest alt personatge. Tan sols des d’aquest lloc d’albir es pot comprendre una part, almenys, de la significació de tot l’aparent anecdotari dispers que constitueix la seva vida trescadora.” — MiqUel BAtllori (1960)

22

“La vie de Raymond Lulle est une révolte constante contre ce qui est banal, fade, incolore.” — loUiS SAlA-MolinS (1967)

“La ciencia experimental que Francis Bacon profetizó nos ha dado ahora la cibernética, que ha permitido que los hombres pisen la Luna y cuyas computadoras son, si la frase es lícita, tardías hermanas de los ambiciosos redondeles de Lulio” — J. l. BorgeS (1984)

“Es pot ser poeta i alhora posseir una concepció científica completa de les coses, sense que sigui paradoxal, perquè així van ser Leonardo i Llull.”— SAlvAdor dAlí (1948)

“Ramon Llull speaks to us of the concord needed between the three most important Western powers, Jews, Christians and Muslims. If we had listened to him, history would have been different. But perhaps we can still take heed today...” — rAiMon PAnikkAr (1995)

23

“Llull es dreça a la frontera dels dos mons [l’alta i la baixa edat mitjana] sota l’espècie d’una personalitat intel·lectual de les més poderoses de la història, plenament descriptible dintre del marc de l’explosió de la subjectivitat tardomedi-eval, però que ha dedicat tots els seus esforços a la tantàlica recuperació de la indestructible unitat del saber entorn del nucli central dels dogmes del cristianisme, explicats i aplicats mecànicament amb uns procediments que fan pensar en la moderna informàtica.” — lolA BAdiA (1992)

“En aquesta empresa immensa de convertir el món, les ar-mes de Llull eren les de la intel·ligència i les de l’amor. Tenia una d’aquelles rares ments capaces d’assimilar, tot sintetit-zant-les, les veritats d’escoles diferents i oposades. [...] Però la síntesi lul·liana no volia abraçar només les escoles de pen-sament de la cristiandat medieval, sinó també les filosofies religioses de l’islamisme i del judaisme. I és per això que ha estat feliçment descrita com a «filosofia fronterera».”— J. n. hillgArth (1971)

24

“L’obra sencera de Llull és diàleg i obertura: diàleg amb els heretges i amb els “infidels”, amb els jueus i els mahome-tans – no pas un irenisme més o menys annexionista sinó un acolliment de l’altre i una recerca de la similitud per sobre de les diferències. — vlAdiMir JAnkélévitch (1974)

“Penso en el somni mediterrani del mallorquí Ramon Llull, que comprengué el valor de la reconciliació entre l’Orient i l’Occident, i també el diàleg entre les religions d’Abraham. Al final del seu diàleg amb els tres savis (l’hebreu, el cristià i el musulmà) i el gentil se sentia tan consolat que “descobrí que ja no plorava, com abans era normal en ell”. El diàleg pot eixugar fins i tot les llàgrimes.” — AndreA riccArdi (2001)

“Quan algú diu de Llull “només m’interessa el pedagog, o el poeta, o el viatger, o l’home en la seva realització terrena”, isola Llull de Llull.” — J. v. Foix (1936)

25

“L'estructuralisme, contràriament a allò que es creu normal-ment, no és en absolut un descobriment modern. Ja apareix als segles XIII i XIV, almenys en les seves línies principals, amb el gran pensador català Ramon Llull. La percepció in-gènua copsa el món com un caos. Per tal de superar-lo, els predecessors de Llull ordenaven els aspectes de la realitat en graus, en funció de llur major o menor semblança. Llull, en canvi, va partir de la diferència, tot oposant els termes extrems i fent sorgir mediacions entre ells. Va idear així un sistema lògic molt original que permetia, per mitjà d'operaci-ons recurrents, inventariar totes les relacions possibles entre els conceptes i els éssers, i va introduir la noció de relació a la base del mecanisme del pensament. D'aquesta art combi-natòria que va inventar, en trauran lliçons al llarg dels segles Nicolau de Cues, Charles de Bovelles, Leibniz, i més tard la lingüística i l’antropologia estructurals.”— clAUde lévi-StrAUSS (2005)

“Crec en la màgia i estic persuadit que tot esforç renovat cap a una cosmogonia, i fins i tot una metafísica, s’hauria de fonamentar en la màgia i recuperar l’estat d’esperit que va guiar cervells com els de Paracels i Ramon Llull” — SAlvAdor dAlí (1942)

26

“Ramon Llull es el mayor escritor catalán de todos los tiem-pos y quizá el único a quien convenga plenamente el califica-tivo de genio, ése que reservamos para las grandes ocasiones, no más de uno por lengua. Llull es por sí solo toda una lite-ratura y la simple existencia de su obra da cartas de nobleza universal al idioma que usa.” — Pere giMFerrer (1981)

“Ramon Llull és un dels grans escriptors i poetes de la Cata-lunya medieval. Llull va viure una època de gran esplendor cultural, molt marcada per la coexistència, no sempre pací-fica, de les tres cultures religioses del seu temps: la cristiana, l'àrab i la jueva. Ramon Llull, cèlebre i prolífic autor, exem-plifica la universalitat d'aquest període amb una producció escrita que ha traspassat les fronteres i ha convertit el seu nou llenguatge en una eina per a la recerca de la veritat i l'entesa entre les cultures i les religions. No sabem pas que ell fos mú-sic; certament, però, estimava profundament l’art del cant; moltes de les seves poesies estaven pensades per ser cantades.” — Jordi SAvAll (2015)

27

“Encara que només ens fixem en la seva extensió, l’obra de Ramon Llull apareix amb unes proporcions sorprenents, i hem de recórrer a exemples tan extraordinaris com el de Lope de Vega per a trobar algun cas similar al de la fecun-ditat lul·liana. Però Llull encara és més notable per tal com no tingué una residència fixa ni va romandre quiet en un lloc determinat. Va escriure a totes les ciutats on va posar els peus, per monestirs i ermites, a la presó i enmig d’incomodi-tats de viatges per terra i de travessies mediterrànies, alter-nant la ploma amb la controvèrsia i amb les tasques missio-nals, sol·licitant papes i reis, intervenint en concilis i capítols generals, professant en universitats, lliurant el seu esperit a la contemplació i lluitant constantment contra el menyspreu, la incomprensió o la ignorància d’aquells que tenien més obli-gació d’escoltar-lo i d’ajudar la seva altíssima empresa.”— MArtí de riqUer (1964)

28

29

LLIBRE D'AMIC AMAT

SELECCIÓ DE TRADUCCIONS

30

ESPANYOL

Libro del amigo y del amado.

Tr.: Juan Zaragüeta.

Buenos Aires: Aguilar, 1960.

Libro de amigo y amado.

Tr.: Martí de Riquer.

Barcelona: Planeta, 1993.

Libro del amigo y el Amado.

Edición bilingüe.

Tr.: Miguel Alomar.

Madrid: Sufi, 2001.

Libro de amigo y amado.

Tr.: Eduardo Moga.

Barcelona: DVD Ediciones;

Barcelona: Barcino, 2006.

Libro de amigo y amado.

Tr.: Eduardo Moga.

València: Barcino /

Editorial Pre-Textos, 2014.

ALEMANY

Das Buch vom Liebenden und

Geliebten,

eine mystische Spruchsammlung.

Tr.: Ludwig Klaiber.

Olten: Otto Walter, 1948.

Das Buch vom Liebenden und Gelieb-

ten, geistliche Gleichnisse.

Tr.: Maurice Aubry.

Zurich: Thomas-Verlag, 1952.

Buch vom Liebenden und Geliebten.

Tr.: Ludwig Klaiber.

Cologne: Jakob Hegner, 1967.

Das Buch vom Freunde und vom

Geliebten.

Tr.: Erika Lorenz.

Freiburg: Herder, 1992.

31

Vom Freund und dem Geliebten,

Die Kunst der Kontemplation.

Tr.: Gret Schib.

Zurich-Düsseldorf: Benziger Verlag,

1998.

ANGLÈS

The Book of the Lover and the Beloved.

Tr.: Edgar Allison Peers.

London: Society for Promoting

Christian Knowledge, 1923.

The Book of the Lover and the Beloved.

Tr.: Edgar Allison Peers.

London: Sheldon Press, 1978.

Doctor Illuminatus. A Ramon Llull Reader.

Tr.: Anthony Bonner.

With a new translation of The Book

of the Lover and the Beloved by Eve Bonner.

Princeton, New Jersey: Princeton

University Press, 1993.

Book of the Lover and the Beloved. Lo libre

de amich e amat. Librum amici et amati.

Tr.: Mark D. Johnston.

Warminster: Aris & Phillips Ltd.,

1995.

FINÈS

Ylistän rakastettuani.

Tr.: Seppo A. Teinonen.

Hämeenlinna: Arvi A. Karista

Oy, 1983.

FRANCÈS

Livre de l'ami et de l'aimé, petits canti-

ques d'amour dialogués.

Tr.: Antonio de Barrau and Max

Jacob. Paris: La Sirène, 1919.

Le livre de l'ami et de l'aimé.

Tr.: Guy Lévis Mano and Josep

Palau i Fabre.

Paris: GLM, 1953.

32

Livre de l'Ami et de l'Aimé.

Tr.: Patrick Gifreu.

Montpellier: La Différence, 1989.

HONGARÈS

A szeretet filozófiájának fája.

Tr.: Faluba Kálmán and Balázs

Déri. Budapest, 1994.

ITALIÀ

Il libro dell'amico e dell'amato.

Tr.: Umile da Genova.

Genoa: Vita Francescana, 1932.

Il libro dell'amico e dell'amato.

Tr.: Eugenio Mele.

Lanciano, 1932.

Il Libro dell'amante e dell'amato.

Tr.: Vera Passeri Pignoni.

Reggio Emilia: Città Armoniosa,

1978.

Il libro dell'Amico e dell'Amato.

Tr.: Adelaide Baracco.

Roma: Città Nuova, 1991.

Il libro dell'amico e dell'amato.

Tr.: Federica d’Amato.

Chieti: Edizioni Noubs, 2011.

NEERLANDÈS

Christus Amicus. Uit het dagboek

van Ramon Llull.

Tr.: Anselm Hoste.

Utrecht: Desclée de Brouwer, 1965.

NORUEC

Ramon Llull Humanisten fra

middelalderens Mallorca.

Tr.: Leif Sletsjoe.

Oslo: J. W. Cappelens Forlag

AS., 1975.

33

POLONÈS

Księga o kochanku i ukochanym.

Tr.: Barbara Sławomirska.

Kraków: Wydawnictwo Spółka

Hanzeatycka, 2002.

Księga Przyjaciela i Umiłowanego.

Brewiarz mistyczny.

Tr.: Anna Sawicka.

Kraków: Księgarnia Akademicka,

2003.

PORTUGUÈS

Livro do amigo e do Amado.

Tr.: Esteve Jaulent.

Sâo Paulo: Ediçôes Loyola, 1989.

Livro do amigo e do Amado.

Tr.: Artur Guerra and Dimitur

Simeonov Anguelov. Lisbon:

Cotovia, 1990.

RUS

Kniga o liubiasxem i vozliublennom.

Tr.: Vsevolod Bagno.

Saint Petersburg: Nauka, 1997.

SUEC

Boken om vännen och den älskade.

Tr.: Lasse Söderberg.

Lund: Ellerströms, 1998

TXEC

Kniha o příteli a miláčku.

Tr.: Sigismund Bouška.

Praga: Malvern, 2004

Textos, selecció de fragments del Llibre d'amic e amat i tria de versicles : ©Albert Soler, Centre de Documentació de Ramon Llull

(Universitat de Barcelona)

Il·lustració portada: Ramon Llull de Josep Maria Subirachs.Obra encarregada per la Universitat Ramon Llull l'any 2005

Iniciativa: Institut Ramon Llull, 2015

Edita: Universitat Ramon Llull

Rector: Dr. Josep Maria Garrell

Coordinació Editorial i Compaginació:Gabinet de Comunicació i Relacions Institucionals

Maquetació:Oriol Arnedo

Impressió i Enquadernació:

Printmakers, S. L.

Barcelona, juliol de 2016

Dipòsit legal: B.18157-2016

IQSBlanquerna

La SalleFacultat de Filosofia

ESADEFacultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant IgnasiI.U. Observatori de l’Ebre

I.U. de Salut Mental Vidal i BarrquerInstitut Borja de Bioètica

Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)