PROVA MODEL B1 / B2

2

Àrea 1. Comprensió oral

1  (Àudio 40) Escolta un parell de vegades la recepta sobre com fer el codonyat. A continuació digues si les afir-macions següents són verdaderes (V) o falses (F).

 a) Espodencollircodonysentrelesdarreressetmanesdelatardorilesprimeresdel’hivern.

 b) Peraferelcodonyatcalbollirelscodonysenaiguaenuncalderdecoure.

 c) Desprésdebollirelscodonys,elstrossosresultantsqueestanbencuitsesdeixengelar.

 d) Calposarenelcalderdecourelameitatdepesdesucrequeelscodonyscuits.

 e) S’haderemenarcontínuamentelsucreil’aiguapertaldecrearunalmívarclar.

  f) Nos’handecouremassaelscodonysambl’almívarpertald’evitaruncolormassaroigintens.

 g) Elcodonyats’escudellatradicionalmentenplatsfonsoentassesambanses.

 h) Posarsucreperdamuntdelcodonyatperacrearunacrostaasseguravaqueesconvervaratendre.

 i) Sónmolteslescasesqueconservenelrituiesrebutja,així,elcodonyatindustrial.

A continuació tens la transcripció del text:

Les darreres setmanes de l’estiu i primeres de la tardor vénen amb bona càrrega de collites l’arròs, el vi, les ametles, les anous, el cacau, les magranes, les sorolles, els gínjols; les pomes tardanes i les nesples que acabaven de madurar entre palla, dins de les grans arques familiars. I les aspres serves… i els codonys! I, amb els codonys, la mitja festa domèstica de fer el codonyat.

Madurs, pelats, sense cor, a trossos, es couen en aigua, al bull, en calder de coure. Calents encara, ben cuits, els trossos de codony es passen per un sedàs o tamís redó, fet de canyeta prima o joncs, fins a obtindre una massa suau, pas-tosa, fina, homogènia. En el calder de coure es posa sucre –igual en pes al de la massa– amb una quantitat d’aigua suficient per a convertir-lo en un almívar clar, sempre remenant-ho i procurant que no alce el bull. Ja aconseguit l’almívar (cris-tal lí i fluid), es va tirant la pasta del codony sense parar de remoure el conjunt, fins que tot es mescle bé i procurant evitar coure-ho massa per tal que conserve el bell color del verdader codonyat; és a dir, que no es faça d’un roig intens o fosc.

Una vegada format, el ritu manava escudellar-lo en platets fondos de Manises o en aquelles tasses de peu, semiesfèriques i sense anses tan casolanes; i en tals ca-sos, era convenient haver posat un poc de sucre més que l’indicat abans, a l’objecte que es fera per damunt, en secar-se, la crosteta sucrenya que el mantenia tendre per dins. Ara seran comptades les cases que guarden el ritu tardorenc. El codonyat industrial, com en altres tantes coses, l’ha desplaçat.

Els nostres menjars, de Martí Domínguez, Vicent García Editores (adaptació)

Àrea 1 Comprensió oral

PROVA MODEL B1 / B2

3

2  (Àudio 41) Escolta un parell de vegades la reflexió de l’autora Tere Rodríguez sobre anar al Mercat Central de València. A continuació, llig els enunciats i completa’ls amb una de les opcions indicades, d’acord amb el contin-gut de la notícia:

 1 TereRodríguezconsidera…

a) que anar al Mercat Central de València és un goig per a l’ànima i els sentits.

b) que pegar una volta pel Mercat Central de València és un goig per a tots els sentits.

c) que anar al Mercat Central de València és un goig per a tots els sentits.

2 Quinaéslaflairequel’olfactedel’autoradetecta?a) La de les saladures.b) La de la fruita i verdura.c) La de la verdura i el dolç. 

3 Què observen els clients més exigents?a) La gran exposició de carn i peix.b) L’exposició de carn i també de fruita i verdura.c) La gran exposició de peix i verdura.

4 L’autora busca entremig de les parades del Mercat…a) la més antiga: la d’olives que té Vicent Peris.b) la més antiga: aquella especialitzada en moixames,

que té Vicent Peris.c) la més antiga: encarregada de la saladura i comanda-

da per Vicent Peris.

5 Vicent Peris…a) ha hagut d’adaptar-se a les necessitats actuals i com a

innovacions té també pizza en la paradeta.b) ha hagut d’adaptar-se a les necessitats actuals. Les in-

novacions que aporta són, entre altres, l’abadejo des-salat i sense espina.

c) ha hagut d’adaptar-se a les necessitats actuals i com a innovacions té també les anxoves en vinagre. 

Ací tens el text per escrit:

Àrea 1 Comprensió oral

El Mercat Central de València Anar al Mercat Central de València és un goig per a tots els sentits. Feia temps que no passejava davall la seua volta, entre la flaire de les parades de fruites i verdures i entre la immensa exposició de carns i peixos que són contemplats detingudament pels clients més exigents. Hui busque la parada de saladures més antiga de tot el mercat. Allí trobe Vicent Peris, el propietari, entre abadejos, tonyines, moixames i olives. Per tindre ben contents els clients, Vicent ha hagut d’esmolar l’enginy i adaptar-se a les necessitats actuals. Amb un somriure ben ample a la boca ens enumera les seues innovacions: «Fem aladrocs en vinagre, preparem les anxoves en salmorra, salem la tonyina de sorra i preparem l’abadejo dessalat i sense espines».

Tere Rodríguez, El Punt, 28 d’abril del 2002 (adaptació)

PROVA 10

PROVA MODEL B1 / B2

4

Àrea 2 Comprensió escrita

Àrea 2. Comprensió escrita

EnlluernarSherlock Holmes és, ha sigut i serà un personatge fas-cinant, un dels més enlluernadors que s’han creat mai. Des del dia que el coneix, John Watson queda estupefac-te davant la seua intel·ligència, una reacció compartida pels espectadors i pels lectors que són introduïts al per-sonatge i les seues deduccions. És un geni. I ens veiem impel·lits a observar-lo en acció, a intentar resoldre els casos abans que ell i notar l’onada d’admiració que arriba quan exposa les claus de les seues deduccions. Sherlock Holmes és el gran trencaclosques i nosaltres som Wat-son, intentant encaixar les peces. L’atractiu del perso-natge de Conan Doyle ha atrapat generacions, i és més poderós que altres elements que han esdevingut icònics, com la gavardina o el barret. És des d’aquest convenci-ment que Steven Moffat i Mark Gatiss van crear la sèrie que portava el personatge als temps moderns: el context és indiferent perquè el magnetisme de Sherlock Holmes és etern.

És amb aquesta idea, la del personatge llegendari que es perpetuarà per sempre més, que s’ha acomiadat la quarta temporada de Sherlock, que molt probablement serà l’última de la sèrie. És un gest humil retornar el per-sonatge al seu cànon, al context de la resta d’adaptacions que s’han fet de Sherlock Holmes, admetent que la ver-sió ha sigut només una peça més dels múltiples retrats que s’han fet del personatge. Malgrat tot, humilitat és el que ha mancat en el tram final de la sèrie, on hem vist el

tàndem de guionistes sentint-se tan segurs amb la seua obra que han portat al límit les claus de la fórmula, la qual ha entrat en el terreny de l’excés. Sherlock ha passat dels guions complexos als rocambolescos, dels girs im-probables als impossibles, dels jocs amb el grafisme a la filigrana injustificada. En el procés, han deixat al darrere forats on l’espectador no hi cau perquè la sèrie el porta de seguida a l’escena següent abans no tinga temps d’exami-nar res amb lupa.

Ser superat per Sherlock sempre ha sigut un dels ingredients més addictius de la sèrie, però sempre ho havia fet deixant tots els nusos ben lligats. Trobe que l’episodi final de la sèrie, en canvi, no aguanta una re-visió dels fets. I és una llàstima, perquè sembla que la necessitat d’enlluernar ha guanyat la solidesa i el rigor. Això ha deixat part de l’audiència sentint nostàlgia dels primers episodis, redons, perfectes, i també del Sherlock dels inicis. I es que la sèrie ha desmuntat el personatge desvelant la solució al trencaclosques (spoilers): un trau-ma desenvolupat durant la infantesa que el va portar a bloquejar-se emocionalment. A mesura que s’ha produït el desbloqueig, el personatge s’ha humanitzat i ha esde-vingut més real i menys enigmàtic. És clar que continu-arem estimant Sherlock Holmes, però ens agradava més quan el misteri estava per resoldre.

Toni de la TorreRevista El Temps, 31 de maig del 2017 (adaptació)

3 Tria l’opció que consideres que més s’adiu al contingut de la crítica televisiva.

1 El crític està encantat amb el personatge perquè…a) es queda embadalit amb la seua genialitat i les capaci-

tats per a arribar a conclusions improbables.b) el va llegir de menut i va quedar impactat per tanta

intel·ligència.c) ha sabut resituar el personatge de Conan Doyle en

aquell ambient noucentista.

2 Al crític li ha agradat molt com acaba la sèrie.a) La sèrie no ha acabat, els productors han anunciat la

nova temporada.b) Nolihaagradatelfinaldelatemporadaperspoiler: la

mort sobtada d’un personatge.c) No sé sap del cert si la sèrie ha acabat o no.

3 Les trames obertes al llarg de la sèrie…a) es tanquen perquè el seguidor en quede satisfet, no

com altres sèries.b) queden obertes per una fallida dels guionistes.c) s’han deixat a mitges perquè en volen fer sèries deri-

vades.

4 El personatge de Sherlock Holmes…a) atrapa lectors i seguidors amb una gran força, en rea-

litat és ell el misteri que cal esbrinar.b) el coneixem a través de Watson, que ens conta cada

històriaqueviualseucostatid’altresdeparal·leles.c) ésl’einaperadescobrirfilsargumentalsfantasiososi

captivadorsqueensfaranpararbojosfinsatrobarlasolució a l’enigma.

PROVA MODEL B1 / B2

5

4 Ordena els cinc paràgrafs de la notícia perquè tinga coherència.

Món Orxata porta Facebook al banc dels acusatsLa multinacional va tancar la seua pàgina sense cap explicació

Això no obstant, Món Orxata va tirar avant i, ara, el tribunal d’instrucció número 1 de València en una interlocutòria desqualifica aquesta clàusula abusiva de la multinacional i aconsegueix que Facebook siga jutjada per primera vegada a l’estat espanyol. El Ministeri Fiscal ha donat suport a l’admissió a tràmit de la denúncia i està previst que el judici puga celebrar-se d’ací a un any.

L’objectiu de l’orxatera valenciana és que els plets es resolguen al país de l’usuari i no sota les lleis de Cali-fòrnia i que Facebook canvie la seua política a l’hora de donar de baixa un perfil perquè ningú més, empresa o particular, veja «malmesos els seus drets», expliquen els fundadors de Món Orxata a alguns diaris com Valencia Plaza o La Vanguardia.

En l’argumentació, el jutjat admet que presentar la demanda als Estats Units suposa un «cost desproporci-onat» per a una empresa menuda i és «contrària» a sentències anteriors del Tribunal Constitucional.

L’empresa va seguir tots els procediments administratius per a conéixer els motius que havien provocat el «tancament permanent» de la pàgina sense obtindre cap resposta de la multinacional amb seu a Palo Alto (Califòrnia). És per això que Món Orxata va decidir plantar batalla judicial, tot i que el Col·legi d’Advocats de València els va advertir que les possibilitats d’èxit eren mínimes, ja que quan hom fa ús d’aquest tipus de serveis firma i accepta que si vol portar als tribunals l’empresa –en aquest cas Facebook– ha de fer-ho en un tribunal dels Estats Units i sota la seua legislació.

Món Orxata, l’empresa dels carrets de distribució d’orxata ambulant, ha aconseguit fer seure en el banc dels acusats Facebook per primera vegada fora dels tribunals de Califòrnia. La mercantil va denunciar el gegant per tancar-li la pàgina sense previ avís i després de sis anys de funcionament. De colp, va desaparéixer tota la informació que havien anat acumulant i que els havia permés fer-se un forat entre els seguidors i clients, segons que expliquen els fundadors.

Diari La Veu, 2 de juny del 2017 (adaptació)

Àrea 2 Comprensió escrita

5 Digues si els enunciats són verdaders o falsos.

 a) ElCol·legid’AdvocatsdeValènciaelsvadonarsuportdesdelprimermomentihiconfiavaenl’èxit.

 b) L’empresa feia sis anys que utilitzava la xarxa social per a comunicar-se amb els consumidors.

 c) L’argumentació jurídica s’ha basat en sentències anteriors contra la mateixa xarxa social.

 d) Món Orxata té seu a Califòrnia i hi ven orxata a domicili per encàrrec.

 e) MónOrxatahapogutconservarelscontactesilesdadesquefinsarahavia fet servir a la xarxa social.

 f) L’any que ve tindrà lloc el judici segons el que està previst.

PROVA 10

PROVA MODEL B1 / B2

6

Àrea 3 Estructures lingüístiques

Àrea 3. Estructures lingüístiques

6 Conjuga l’imperatiu dels verbs assenyalats, en segona persona del plural i del singular.

La premsa italiana diu que, com a efecte de la radioactivitat ambiental duta pel núvol atòmic de Txèrnobil, no han de vendre’s ni comprar-se, fins a nova ordre, ni la llet munyida del dia ni la verdura acabada de collir. Tots cap als menjars de pot o congelats, els únics amb garanties sanitàries. Els pro-ductes més saludables se’ns han convertit en els més perillosos. Quin gran negoci per a algunes indústries conserveres! Tanmateix, al mercat de Portici, on he anat, amb Clàudia, a comprar unes poques plantes (volem omplir la balconada de geranis i de petúnies, per tindre flors a la vista i sentir el temps –aquesta primavera enverinada– de ben prop), les parades de fruita, d’hor-talisses, de verdura, semblaven més fresques i més sanes que mai. Per l’apa-rença, ningú no feia cas de les recents consignes dietètiques. Pot ser que, per als napolitans, apegats als costums de la terra i a les urgències econòmiques més vitals, aquesta mena d’avisos o consells siguen paper mullat. Com han de fer cas dels diaris, quan sols els aprofiten per a empaquetar o fer mesures! Com han de fugir d’un fantasma de mort si ells tenen la realitat més dura damunt i la ignoren! De la mateixa manera que prenen el bany en les aigües pudentes o mengen clòtxines contaminades, igualment degustaran ensa-lades radioactives. Quan un tremolor de la terra els pot deixar demà sense vida, preocupar-se per una central nuclear que ha rebentat a Rússia se’ls apareixerà incomprensiblement llunyà.

Un bellíssim cadàver barroc, Josep Piera, p. 143 (adaptació)

7 Ompli els buits i completa les paraules fins a obtindre una forma no personal del verb: participi, infinitiu o gerundi. D’altra banda, observa que en les paraules numerades de l’1 al 3 hi falta una mateix so o fonema. Completa-les.

Ahir precisament es complia un mes d’aquell atac que us va descr en Víctor, temps més que suficient per-què molts detalls ja m’hagen fug del record. Hau-ria de pregun -ho als meus soldats, que guarden d’aquesta mena de coses una memòria més fidel; em van segu  sempre, en tot moment, sense cap vacil·lació, quan ja el capità, els altres tinents i el comissari havien ca (caure) i jo vaig qued tot sol al capdavant del que restava de la companyia. Dius que en Víctor en la seva carta feia molta broma a costa meva explic a en Màrius que jo fa(1) la guerra «amb un bastó i una ga-vardina» i que era sobretot a causa de l’«estrambòtica ga-vardina i dels gestos que feia amb el bastó indic als soldats la trin(2)era enemiga» que em podien identi-fic  sense lloc a dubtes des del comandament de la brigada i veu amb els prismàtics tot el que manega-va. Ben cert que ho sabrà millor ell que no pas jo, que ho feia –t’ho asseguro– sense adon -me’n, d’esma, i en

tot cas ja no me’n recordo. El que sí et puc explic és d’on he tret la tal gavardina: ja la tenia de solter i havia est , si no m’erro, del meu avi o del meu besavi; una gavardina anglesa, molt bona (la prova és que encara em fa servei), sense altre pecat que se terriblement pas-sada de moda. Com que, casualment, és de color caqui, va(3) pen que em seria útil al front, on en qüestió de modes no es tenen manies, i pel que fa al bastó també te n’explicaré la història. Quan ens van confer el grau d’alferes de l’Escola de Guerra, ens deixaven tri  en-tre una pistola o uns prismàtics; no podia ser totes dues coses perquè no n’hi havia prou per a tots. L’única utilitat de la pistola és quan s’ha d’us per imped que els soldats propis es desbandin i vaig pens que una cosa així també s’obté amb un simple bastó (i millor amb uns quants renecs), mentre que en canvi uns bons pris-màtics fan molt de servei a la guerra i a més serveixen per veu les muntanyes de la lluna, els satèl·lits de Júpi-

PROVA MODEL B1 / B2

7

ter i, fins i tot, amb sort, el creix o el minv de Venus. Reconec humilment que faria més bonic que en el moment del combat brandés una noble espasa en comp-

tes d’un vulgar bastó. Què hi farem si de les espases ja no se’n canta ni gall ni gallina? Amb el bastó pots f els mateixos gestos, cosa impossible amb una pistola.

Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales (adaptació)

1) fa 2) trin era 3) va 

Àrea 3 Estructures lingüístiques

8 Llig i completa les paraules.

Es va acostar a la porta, li va lladrar un gos lligat i va ei ir un home de mi ana edat, alt, ben paregut, vestit de pana clara, que li va dir tot som-rient:

–Hola, fadrí! Què et porta per aquest reclot?El Josep va veure de seguida que era home de cabell ro i ulls blaus,

d’aspecte deseixit i que causava bona impressió. Així que, considerant, a més, la bona rebuda que li feia, en lloc de respondre com calia al preguntat, va exclamar distretament:

–Ara sí que s’ha enganyat mon pare de cap a cap!–Què dius, fadrí? –va fer l’home ro , estranyat.–No res, no res; que bon dia… que vinc a demanar faena.–Doncs jo te’n done, perquè ahir mate se me’n va anar el criat que

tenia… Però passa i esmorzaràs mentre arrem.I el féu passar dins l’entrada del mas, on hi havia, en un racó, taula parada.

El Josep n’estava encisat. Va esmorzar com un jònec i va beure moderada-ment un vinet de serra escumós com el ampany.

–No sé si et plauran les condicions –va dir-li llavors l’home ro –. De manera que, abans d’entrar al meu servici, te les diré una per una… Són les matei es que he tingut sempre establides.

–Bones deuen ser –digué Josep, que estava desi ós d’entrar a treba-llar amb el simpàtic home ro , malgrat les advertències de son pare.

–No, no, fadrí –oposà amb molt de seny el masover–. No m’agrada fer les coses tan a orri. Escolta-les i veges què et semblen. Si et quedes a treballar ací, t’hauràs d’alçar cada dia quan cantarà el cuquello; després faràs completa tota la tasca que et manaré cada jornada. Si estàs content, cobraràs cinc duros al mes, a banda de la governa, i si no ho estàs, et pegaré una palissa, t’arrancaré dues corre es de pell de l’esquena i te n’aniràs de ma casa sense cobrar un cèntim. En canvi, si t’alces quan canta el cuquello i acabes cada dia la tasca que t’encomane i sóc jo qui no està content, em pegaràs tu la palissa, m’arran-caràs tu a mi les dues corre es de pell de l’esquena i podràs anar-te’n de ma casa lliurement, després de donar-te jo trenta duros justos.

«Home roig, gos pelut i pedra redona» dins Obres completes II, d’Enric Valor, (adaptació)

PROVA 10

PROVA MODEL B1 / B2

8

Àrea 4 Expressió escrita

Àrea 4. Expressió escrita

9 Tria una opció de les que hi ha a continuació i redacta un text entre 180 i 200 paraules. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. L’educaciódelsfills als centres escolarspassaper l’educació a casa. Cal diferenciar bé què és l’àmbit de la formació, com són els centres, i l’àmbit de l’educació, que és familiar. Actualment hi ha una decadència de pa-trons tradicionals que havien assegurat el respecte als docents o als metges i calen mesures per recuperar-ho.

Opció B. Els centres elitistes britànics es caracteritzaven per una docència d’excel·lència i per una disciplina fèr-ria.L’escolasemprehasigutunlloconaprendresacrifici,disciplina i respecte. Quan es deriva la responsabilitat de l’educació a les famílies s’oblida que els alumnes passen bona part del dia als centres educatius. I per això són edu-catius, perquè també han de jugar un paper en l’educació, la bona educació.

10 Una oficina del servei públic d’ocupació t’ha demanat un escrit d’entre 150 i 170 paraules en què raones sobre la importància de la formació a l’hora d’aconseguir una faena. Ben cert és que tenim les generacions més ben formades de la història, però això no vol dir que la gent haja de deixar de formar-se i més encara en el que no domina encara, com els idiomes, les noves tecnologies o els certificats de qualitat. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

PROVA MODEL B1 / B2

9

Àrea 5. Expressió i interacció orals

L’avaluació de l’àrea d’expressió i interacció orals s’inicia sempre amb la presentació dels aspirants, amb la intenció d’introduir-los en la situació comunicativa que tot seguit s’avaluarà.Per tant, la presa de contacte ha d’aconseguir un ambient de tranquil·litat que atorgue seguretat a la persona que s’examinarà.Les dades personals, les activitats de la vida diària, les relacions socials quotidianes, el temps lliure… sense entrar en aspectes privats, seran els temes sobre els quals tractarà la conversa.

11 Has de fer una exposició sobre un dels temes que es proposen. Llig la introducció al tema i tria les idees que con-sideres i, si vols, afig-ne de noves.

Trobar parella a televisióÚltimament s’estilen molt els programes de televisió que t’ajuden a trobar parella, ja siga una cita a cegues, una cita en una illa deserta o triar la parella entre diferents pretendents.Has vist algun tipus de programa així? Creus que les parelles que s’hi formen continuen una vegada s’ha acabat el pro-grama? Aniries a algun?

La publicitatQualsevol programa de televisió o ràdio està ple d’anuncis publicitaris de tot tipus. Des dels que anuncien un altre progra-ma o sèrie, anuncis d’informació ciutadana o els més usuals, anuncis de qualsevol producte i per a totes les edats. Alguns ens criden més l’atenció per la posada en escena, pel missatge o pel producte. Conta un anunci de televisió o ràdio que t’haja cridat l’atenció (positivament o negativa) i explica per què.

12 Has de fer un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu arribar a un acord o no. Llegiu la introduc-ció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades.

Compartiu pis i parleu sobre els horaris de l’hora punta o «programes de mà-xima audiència» que cada vegada comencen més tard.

PERSONA A: Treballes de bon matí i et queixes que els programes comen-cenmassatardiquenopotsacabardeveureunapel·lículaoelprogramapreferit mai. Defenses avançar els horaris en general i adaptar-nos a l’ho-rari europeu (l’hora de sopar, l’horari televisiu, l’hora de dormir…). Has de donar arguments per a defensar la teua posició.

PERSONA B: Treballes de vesprada-nit en una botiga d’un centre comercial i sempre arribes tard a casa, per la qual cosa estàs d’acord amb els hora-ris actuals i no entens per què la gent ara vol canviar-ho tot. A més, creus que sempre hi ha la possibilitat de descarregar l’endemà el programa o el capítol de la sèrie que no has pogut veure. Has de donar arguments per a defensar la teua posició.

Àrea 5 Expressió i interacció orals PROVA 10