CINEFÒRUM, QUÈ ÉS?

El cinefórum és una activitat de grupMirar una pel·lícula d'entrada és una experiència individual. L'objectiu del

cinefòrum és completar aquesta experiència individual mitjançant el diàleg, estimulant l'expressió de les emocions suscitades i les idees suggerides.

És una eina educativaPersegueix una reflexió crítica sobre les pròpies actituds, valors i creences.

El diàleg de grup ha de ser la via que permeta manifestar i contrastar les respectives postures personals i, d'aquesta forma, confrontant-les, revisar la seua validesa, descobrir noves perspectives, evidenciar eventuals prejudicis, etc.

No pot ser una activitat improvisadaEl responsable de l'activitat a més d'haver vist abans la pel·lícula s'ha

d'haver informat de tot allò relacionat amb la pel·lícula que consideri rellevant i útil arribat el moment del diàleg. També s'ha de documentar sobre tema general sobre el qual versa el cinema fórum.

Ha de ser una activitat atractivaS'han de conjugar els objectius educatius relacionats amb les actituds i els

valors amb la valoració dels aspectes lúdics i estètics propis de les pel·lícules: la música, la fotografia, la intriga, l'acció...

Ha d'incorporar un clar component cinèfilL'activitat ha de permetre el descobriment de les característiques i les

possibilitats del llenguatge cinematogràfic. Una bona pel·lícula sempre amplia el "vocabulari cinematogràfic" de l'espectador i l'estimula a interessar-se pel mitjà.

Ha d'incloure una anàlisi racionalLa posada en comuna emocional s'ha de completar amb una anàlisi dels

objectius que s'atribueixen a la pel·lícula i dels mitjans utilitzats. Aquesta anàlisi hauria de ser doble: des del punt de vista dels valors i des d'un punt de vista estrictament fílmic.

Dimecres, 24 de novembre,

a les 17.30h, a l'aula de Música

(2n pis)

Swing kids

Els joves del swing o «nois del swing», eren joves alemanys que, en la dècada dels anys 30 del segle XX, imitaven la moda anglesa i dels Estats Units d'Amèrica. Duien abrics massa grans, barrets tipus bolet, paraigües negres i cabell llarg. Exaltats per l'exuberència del ball, tenien coneixements enciclopèdics sobre el jazz.

La pel·lícula Swing Kids (1993) reflecteix eixe ambient de l'Alemanya de 1939, quan Adolf hitler estava a punt de conduir el seu país a la guerra, tot imposant una dura disciplina que negava la llibertat individual, grups de joves alemanys, sota la influència de la passió política i el missatge de llibertat de la música swing nordamericana, es rebel·laren contra eixe ordre.

El que va començar con una innocent rebel·lió juvenil esdevingué una perillosa rebel·lió política contra l'amenaçant allau nazi, per la qual cosa foren perseguits i massacrats als camps de concentració. Més de 300 foren internats en camps de concentració.

Argument

Ambientada a l'Alemanya nazi de 1939, abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, narra el xoc entre el règim totalitari de Hitler i els anomenats “Swing kids”, un moviment cultural i estètic de joves alemanys amants de la música swing americana sorgida durant els anys 30.

Peter Müller (Robert Sean Leonard), viu al costat de la seua mare (Barbara Hershev), el seu germà Willi (David Tom) i la seua àvia. Peter és fill d'un professor universitari que va morir després de passar quatre mesos en un camp de concentració per defensar els seus companys jueus, és un d'aquests "Nois de Swing", juntament amb els seus amics Thomas (Christian Bale), Arvid (Frank Whaley) i Otto (Jayce Bartok). El seu odi al sistema fa que acabe tenint problemes amb les autoritats, quan Thomas i ell decideixen robar una ràdio que un nazi va agafar a un home a qui van detenir, per a regalar-li-la a

Arvid. Peter es veu obligat a entrar en les Joventuts Hitlerianes, i el seu amic Thomas decideix allistar-s'hi també perquè no s'hi trobe sol. Un dia, mentre Arvid tornava de comprar un disc, membres de les Joventuts Hitlerianas li peguen una pallissa, un d'ells és un antic amic anomenat Emil (Noah Wyle). En assabentar-se'n, Thomas decideix donar-li a Emil una pallissa, però sense massa èxit, i finalment a Thomas acaba encomanant-se de l'esperit nazi de Emil. Una altra nit, Peter torna a un cafè on es balla música swing, i els nazis irrompen en el local. Finalment Peter és conduït al camp de concentració.

Drama i musical en l'Alemanya naxi

Tot i que s'hi barregen elements de drama i musical, “Rebels del Swing”, pot emmarcar-se dintre del cinema juvenil, una mica a l'estil de “El Club dels Poetes Morts”, però ambientat a l'Alemanya nazi. És cert que no es tracta d'una història excessivament original, ni quant al desenvolupament del seu argument, ni pel que fa als seus personatges, que resulten una mica tòpics. Tampoc la denúncia del nazisme -que és una altre dels eixos argumentals del film- resulta gaire original o contundent. Allò millor de la pel·lícula és l'àgil realització que ofereix el director Thomas Carter, i uns bon números musicals molt ben interpretats pels joves protagonistes. També cal reconéixer una gran ambientació del Berlín (la pel·lícula es va rodar en gran part a Praga) i de l'època dels anys 40.

FITXA TÈCNICATítól: Swing kidsDirecció: Thomas CarterGuió: Jonathan Marc FeldmanMúsica: James HornerRepartiment: Robert Sean Leonard, Christian Bale, Frank Whaley, Barbara Hershey, Kenneth Branagh, Tushka Bergen, David Tom, Julia Stemberg, Noah WyleEstat: Estats Units d'Amèrica (EUA) Any: 1993Durada: 112 minuts