D O S S I E R

D E

P R E M S A

RECITALS

DE LA NOVA CANÇÓ

Les nits d’est iu a la

terrassa del Museu

d’Història de Catalunya

JULIOL – SETEMBRE 2010

RECITALS DE LA NOVA CANÇÓ

Les nits d’estiu a la terrassa

del Museu d’Història de Catalunya

Dijous 1 de jul io l a les 22 hores

SISA

Di jous 8 de jul io l a les 22 hores EL GRUP DE FOLK

Dijous 15 de ju l io l a les 22 hores

JOAN ISAAC

Dijous 22 de ju l io l a les 22 hores MAZONI

Dijous 29 de ju l io l a les 22 hores

SANJOSEX

Dijous 5 d ’agost a les 22 hores PI DE LA SERRA

Dijous 12 d’agost a les 22 hores

FRANCESC BURRULL

Dijous 19 d’agost a les 22 hores TOTI SOLER

Dijous 26 d’agost a les 22 hores

ANNA ROIG i l ’Ombre de ton chien

Dijous 2 de setembre a les 22 hores MIQUELA LLADÓ

Dijous 10 de setembre a les 22 hores

ROGER MAS

NOTA DE PREMSA

El Museu d’Història de Catalunya complementa l’exposició sobre la Nova Cançó amb recitals dels seus protagonistes i nous grups El MHC, el CONCA i l’SGAE col·laboren en la reedici ó d’Enderrock Discos de Homenatge musical als Setze Jutges , harmonitzat per Francesc Burrull que oferirà un r ecital a la terrassa el mes d’agost Als concerts hi actuen des de l’1 de juliol clàssic s com Sisa, Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac i El Grup de Folk i nous intèrprets com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i Miquela Lladó

El Museu d’Història de Catalunya ha programat com a complement a l’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble, sobre la història d’aquest fenomen musical, un cicle de recitals a la terrassa amb actuacions de cantants de la Nova Cançó i nous intèrprets hereus del moviment. Els recitals de la terrassa, que es fan tots els dijous de juliol i agost i el 2 i 10 de setembre, estan protagonitzats per cantautors clàssics com Sisa, Francesc Pi de la Serra, Toti Soler, Joan Isaac, Miquela Lladó i El Grup de Folk i nous intèrprets com Roger Mas, Sanjosex, Mazoni, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien. El pianista Francesc Burrull també oferirà un recital, a l’agost. Són un total d’11 concerts al preu de 4 euros cadascun i amb reserva prèvia. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Per assistir-hi cal reservar l’entrada al telèfon 93 552 61 82 (de dilluns a divendres de 10 a 18 h.) o a l’adreça de correu electrònic concertsestiu.mhc@gencat.cat. L’aforament als concerts està limitat a les places que permet la terrassa del Museu d’Història de Catalunya. El tiquet d’entrada al concert permetrà la visita a l’exposició el mateix dia de cadascuna de les actuacions. Aquestes dies l’exposició amplia l’horari de visita en tres hores, és a dir, de 10 a 22 h. El cicle de recitals de Nova Cançó a la terrassa està organitzat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Institut Català de les Indústries Culturals, institucions que depenen del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

Recitals de Nova Cançó Nits d’estiu a la terrassa Museu d’Història de Catalunya

1 juliol Sisa

8 juliol El Grup de Folk

15 juliol Joan Isaac

22 juliol Mazoni

29 juliol Sanjosex

5 agost Pi de la Serra

12 agost Francesc Burrull

19 agost Toti Soler

26 agost Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien

2 setembre Miquela Lladó

10 setembre Roger Mas

Reedició d’un disc sobre Els Setze Jutges El Museu d’Història de Catalunya ha col·laborat en la reedició del disc Homenatge musical als Setze Jutges que es va publicar per primera vegada sota el segell discogràfic Concèntric al 1965 recollint 40 interpretacions dels tretze primers membres del grup musical. Les harmonitzacions van ser a càrrec de Francesc Burrull que actuarà al cicle de Recitals de Nova Cançó a les nits d’estiu a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, concretament el 12 d’agost, a les 22h. Els tretze primers components del grup i dels que apareixen interpretacions al disc són Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Xavier Elies, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol i Joan Manuel Serrat. Es tracta d’un dels dos únics LP que va enregistrar conjuntament el grup (el primer va ser Audiència pública) i cap d’ells incorporant els darrers integrants, els anomenats novíssims, que eren Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs. Tant al disc original com a la reedició hi apareixen textos d’Ermengol Passola, Joan Triadú i Joan Oliver Pere IV explicant l’origen dels Setze Jutges.

La reedició ha estat a càrrec d’Enderrock Discos, amb producció de la revista Jaç, que ha comptat amb el suport, a més del Museu d’Història de Catalunya, del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) i de la Societat General d’Autors i editors (SGAE). A l’exposició La Nova cançó. La veu d’un poble s’hi exhibirà un exemplar de la primera edició en vinil del disc, el mecanoscrit original del text de Joan Oliver Pere IV que recull el disc i una partitura de la composició Una guitarra de Joan Manuel Serrat que també apareix al disc.

Coberta del disc Homenatge musical als Setze Jutges (1965 – reedició 2010). Exposició La Nova Cançó. La veu d'un poble L’exposició La Nova Cançó. La veu d’un poble és un recorregut, des dels inicis de la Nova Cançó fins a l’herència llegada a les noves generacions, que evoca sobretot el paper dels cantants en la lluita antifranquista i en el trànsit de la dictadura a la democràcia. La mostra fa un homenatge als d’artistes que van donar visibilitat als anhels de tota una generació, la veu d’un poble, i l’impuls que van donar els promotors que van crear i desenvolupar la indústria discogràfica catalana i en català. La Nova Cançó. La veu d’un poble és una exposició de gran format amb escenografies evocadores; gairebé 300 objectes com cartells, cobertes de discos, documents, manuscrits i una escultura; més de 150 fotografies, algunes d’elles inèdites, de grans fotògrafs; i, audiovisuals. L’exposició, que té a Pilar Aymerich i Xevi Planas com a comissaris, es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya del 4 de juny al 31 d’octubre de 2010.

Inauguració de l’exposició i presentació a la prems a L’exposició serà inaugurada demà, dijous 3 de juny a les 19h, pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. Al matí, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserras en farà la presentació a la premsa (12.30h) seguida d’una visita guiada pels periodistes a càrrec dels comissaris de l’exposició, Pilar Aymerich i Xevi Planas. Més informació: Web del Museu d’Història de Catalunya: www.mhcat.cat. Premsa i comunicació del MHC: Jordi Miras Llopart. Tel. 93 225 47 00. Mail: mhc.premsa@gencat.cat

Dijous 1 de juliol de 2010

SISA

Qualsevol nit pot sortir el sol

Diuen que recordar és tornar a viure. No sempre, perquè, en ocasions, es queda en una mecànica esmorteïda i , f ina lment , en una f rustrant apel· lac ió a la nostàlg ia. Per a ixò, de tots e ls ar t is tes que en e ls ú lt ims anys han trobat en la revis ió dels c làss ics una excusa per fer g ira, molt pocs han aconsegui t esperonar la memòria amb creat iv i tat . I Sisa n’és un. I ho fa tornant a esculp ir la pedra fundac ional de la cançó galàc t ica, Qualsevol n i t pot sort i r e l so l (Zeleste-Edigsa, 75), una obra mestra que Manuel Vázquez Montalbán va saber aprec iar tres dècades abans que revistes tan diferents com Rockdelux (núm. 8), Enderrock (núm. 3) o EfeEme (núm. 16) l ’ inc loguess in en les l l is tes de mi l lors à lbums espanyols del segle XX. "M'adono que est ic davant un d isc important perquè obre una nova d imens ió per a l 'encara denominada Nova Cançó" , escr iv ia . I no l i fa l tava raó. Sisa, que s ’autodef ineix com un cantautor galàc t ic i que des del seu debut a El Grup de Folk ha estat un dels cantants catalans amb un univers més màgic i potent, es mou entre e l costumisme i l ’avantguarda. En aquesta ocas ió, recupera la innocènc ia en un v iatge poèt ic que duu a terme mit jançant un reper tor i que és l legenda. Arrenca a l Poble Sec de postguerra, creua la f rontera menta l del Paral· le l i , passant de l ’Amarcord fe l l in ià a l Highway 61 dy lanià, inventa la Barcelona contracultural dels anys setanta. Així , del neorreal isme màgic d ’El f i l l del mest re a la i l · luminac ió supraterrenal d’El setè cel , cada tema es transforma en una pet i ta epifania en la qual l 'espectador descobreix coses sobre s i mate ix que havia obl idat. Només amb la seva guitarra però ben acompanyat per to tes les muses de la inspirac ió, el t ranscantautor ce lebra la react ivac ió dels seus enregistraments amb una festa en la qual , c lar , només hi fa l tes tu.

Dijous 8 de juliol de 2010

EL GRUP DE FOLK

Aquest co l· lect iu de cantants i músics va néixer l 'any 1967 amb l ’object iu d ’apor tar una d imens ió color is ta a la divu lgac ió popular dels Països Cata lans i d ’arreu del món i d ’esdevenir una a l ternat iva fest iva a ls Setze Jutges. Trenta anys després, a lguns dels seus membres es van tornar a unir . El repertor i forma part del cançoner col· lec t iu del nostre país, i en e ls seus espectac les la part ic ipac ió act iva del públ ic és c lau. Des de Puf era un drac màgic f ins a El gr ipau b lau , cançons que en Xesco Boix va saber fer cantar a tota una generac ió d'una terra que encara està canviant . Una escenograf ia de T ite l les Marduix acaba de guarnir l 'escena. En paraules d ’Eduard Est iv i l l , un dels membres d ’El Grup de Folk , “ la música cantada en cata là ha omplert de cont ingut la meva v ida. Com a par t ic ipant act iu en la interpretac ió de la mús ica catalana, he gaudi t i cont inuo gaudint del fe t de poder expressar, en forma de cançons, la meva cul tura. Cantar m’a juda a v iure i a ixí no em cap ps iquiatra per seguir endavant”. Cantants: Jaume Arnel la , Montse Domènech, Eduard Est iv i l l , Is idor Mar í, Jord i Pujol , Or io l Tranvia i Montse Soler Toni Hernàndez, gu itarres Dani Ort in , percuss ió Carlos Duque, ba ix Jaime de Burgos, acord ió i tec lats

Dijous 15 de juliol de 2010

JOAN ISAAC

La vida al sol

“Per mi, la Cançó ha estat una escola de v ida. Al l larg dels anys he t ingut l ’oportuni tat de conèixer mol ta gent interessant que m’ha a judat a créixer com a persona. L ’of ic i de fer cançons ha estat e l que ha donat sent i t a la meva vida, he descober t la pass ió per una fe ina creat iva que ha tret de dins meu tota una capac i tat per comunicar-me. En aquest sent i t , sóc un pr iv i leg iat . Formar par t només d ’una pet i ta part de la h istòr ia del meu país és un orgul l immens”. Així descr iu Isaac e l que la Nova Cançó ha representat per el l . És, amb Ramon Muntaner, Coses i Mar ina Rosel l , un dels pr inc ipals exponents de la generació de cantants cata lans que es van estrenar durant la pr imera meitat dels anys 70. La seva proposta recul l la inf luènc ia dels grans mestres de la cançó d ’autor en f rancès i en i ta l ià. El cantautor ofer irà un concert a part ir de l seu darrer trebal l La Vida al So l, aix í com algunes de les cançons més emblemàt iques d ’à lbums anter iors. Peces que no miren enrere amb nostà lg ia, s inó que volen esdevenir una teràpia necessàr ia a cer tes a lçades de la v ida en què un creu que ja ho sap tot i , en e l fons, s ’adona que tot encara està per descobr ir . "Que tramposa és la v ida, però que prec iosa que és!". Joan Isaac, veu Enric Colomer, piano Jordi Camp, baix Xef Vi la, bater ia

Dijous 22 de juliol de 2010

MAZONI

Eufòria 5 – Esperança 0

Ex ig im eufòr ia , amb la fe l ic i tat no n ’h i ha prou. Aix í de n ih i l is ta es presenta Mazoni a Eufòr ia 5 – Esperança 0. Ressaca, caos, ps iquedèl ia, mala l le t , recerca, cur ios itat i l l ibertat governen e l d isc més inconformista i s incer del grup encapçalat per Jaume Pla. En el par t i t d ’avui s ’ imposa e l p laer ef ímer, e levat a cotes obsessives. Però la l l iga és molt l larga, i aquesta soc ietat hedonista a ixeca la v is ta i es troba a la der iva davant un hor i tzó incer t , mancat d’esperança. Mus icalment, Eufòr ia 5 –Esperança 0 destaca pel t rac tament del r i tme, amb la col· l is ió de dues bater ies que són e ix i motor del d isc , en què cada cançó és un pet i t resum de la música de les darreres dècades. Viatgem de la melodia a ls sons “af r icani tzants” . Gui tarres i e lec trònica, theremin, ce l lo i kal imba.

I to t p legat, amb el rerefons de la Nova Cançó, que d ’a lguna manera ha inf luï t en aquesta formac ió. En paraules de Jaume Pla, l íder de Mazoni : "Per mi la Nova Cançó va ser important perquè va normal i tzar l 'ús del català en la mús ica. Aquest fe t a juda a que es creï un col· lec t iu que compar te ix idees, punts de v ista i emocions comunes. Els ar t is tes de la Nova Cançó han estat e l "background" que ha anat c reant, juntament amb d ’a l tres in f luències , la meva educació mus ical des de la infància, perquè la seva obra ha estat sempre molt present en les cases on hem crescut la gent de la meva edat" .

Jaume Pla, veu i gu itarra Miquel Sospedra, ba ix Jordi Rudé, gu itarra i tec lats Aleix Bou, bater ia Toni Mol ina, bater ia e lectrònica

Dijous 29 de juliol de 2010

SANJOSEX

Al marge d’un camí

Al marge d ’un camí (produït per Ricky Falkner) és e l tercer disc de Sanjosex, i representa la consol idac ió del músic empordanès entre e ls grans noms de la cançó cata lana actual. Per prendre perspect iva cal al lunyar-se del camí, enf i lar -se i guanyar d istànc ia. Des del marge, Car les Sanjosé es mira a l m ira l l per veure qui és i d ’on ve. O mil lor d i t : qu i som i d ’on venim. I ens convida a submergir-nos molt més enl là de la quot id iani tat que suggereixen les l le tres. Sanjosé fa neteja: mentre treu la pols i escombra la casa, aparta les noses que e l d istre ien i s ’apropa a les essènc ies profundes, a la música pop en sent i t es tr ic te: la que tots por tem escr i ta a l ’ADN en s iguem o no consc ients . Perquè aquest d isc beu de fonts te l · lúriques i a lhora té e ls peus c lavats en l ’avui. Sense renunc iar a la seva personal i ta t n i a l seu so, Sanjosex busca i t roba les essènc ies per crear una música d ’una terra i de molts segles . Pel que fa a l seu v incle amb la Nova Cançó, Car les Sanjosé af irma: "Per mi, la Nova Cançó són a lguns d iscos en català que els meus pares tenien a casa i que vaig escol tar per dec is ió pròpia. Mai van s ignif icar una l lu i ta pol í t ica, a lguns m'agradaven més i d 'al t res menys, però per mi s implement eren cançons en e l meu id ioma i es t ic content d'haver-h i entrat d 'una manera tan natura l". Carles Sanjosé, veu i gu itarra espanyola; Pep Mula, bater ia; Miquel Sospedra, baix; Richie Álvarez, piano i tec lats ; Xar im Pomelo, gu itarra e lèctr ica

Dijous 5 d’agost de 2010 PI DE LA SERRA

QuiCol·labora

L’ indomable Pi de la Serra ens presenta QuiCol. labora, un repertor i excepcional format per a lguns dels seus temes més emblemàt ics, que va composar en èpoques d if íc i ls . I ho fa acompanyat de dos dels màxims exponents del b lues a l nostre país: Amadeu Casas i Joan Pau Cumel las . Admirat per Caetano Veloso, Paolo Conte, Pablo Milanés, Joaquín Sabina i molts a lt res cantautors de renom, és un dels ar t is tes cata lans més veterans i a lhora també un dels d ’esper i t més jove. Atret musicalment pel b lues i l i teràr iament pel surreal isme, és autor de cançons d’ex trema or ig inal i ta t . Des del 1962, quan es va incorporar a ls Setze Jutges i va formar Els 4 Gats , Pi de la Serra s ’ha anat consol idant com un dels cantautors europeus amb un d iscurs art ís t ic més personal i independent. Pel que fa a la seva v inculac ió amb la Nova Cançó, assegura: “Representa per una banda les beceroles de la meva carrera art ís t ica, i a ixò és entranyable i insubst i tu ïble, i per l ’a l t ra , una mena de l losa que fa que bona par t del públ ic , empresar is i adminis trac ió, m’encasel l i en un terme que impl ica cert encot i l lament de la meva fe ina -parafrasejant el gran Salvador Espr iu- per aquesta meva pobra, bruta, t r is ta i d issortada pàtr ia. Amb tot, m ’ho he passat i m ’ho passo de puta mare!”. Pi de la Serra , veu i gu itarra Amadeu Casas, gu itar res, Lap Steel Gui tar , mandol ina, banjo, etc . . . Joan Pau Cumel las, harmònica

Dijous 12 d’agost de 2010

FRANCESC BURRULL

Homenatge Musical als Setze Jutges

Pianista, d irector musical i arranjador, és un músic apass ionat pel jazz que ha pres par t en moltes aventures art ís t iques. Va ser el d i rector mus ical de la d iscogràf ica Concèntr ic , va jugar un paper c lau en la def in ic ió del so dels pr imers d iscos de L luís L lach i a l t res cantants i va tenir una part ic ipac ió fonamental també en la Nova Cançó. En paraules del mateix Burru l l , “va ser una època que mol ts vam creure que era necessàr ia per normal i tzar l ’ id ioma i per comprovar que h i hav ia gent que podia composar i e laborar noves cançons i tornades. Per part meva, cada vegada m’h i va ig impl icar més. En la meva modesta apor tac ió, va ig composar i ar ranjar per in tentar , entre tots, fer vo lar tants ‘g lobus ’ com poguess im. Quants més, mi l lor ” . La recuperac ió del d isc Homenatge Musical als Setze Jutges, ed itat pel segel l Concèntr ic l ’any 1965, ha motivat que e l seu responsable, e l mestre Francesc Burru l l , torn i a donar v ida a una selecc ió d ’aquel l repertor i en e l qual va adaptar en format instrumental f ins a 40 cançons representat ives del co l· lect iu pr im igeni de la Nova Cançó. Temes d’autors com Joan Manuel Serrat , Francesc Pi de la Serra, Gui l lermina Mot ta, Josep Mar ia Espinàs, Delf í Abel la i Miquel Porter , són redescober tes des d ’una nova d imens ió en les adaptac ions de Francesc Burru l l , sota les coordenades d ’un t r io de jazz. Francesc Burrul l , p iano Miquel Àngel Cordero, contrabaix Josep Mart í Pinyu, bater ia

Dijous 19 d’agost de 2010

TOTI SOLER

Guitarra catalana

A cada època v ita l i personal, la música d ’en Tot i e ls ha donat una resposta musical . És per a ixò que, en aquest cas –com sempre s ’esdevé amb els grans mestres–, v ida i obra s ’entre l l iguen, fonent-se i confonent-se amb un acord harmònic d ’exis tènc ia i d ’ar t . Guitarr is ta d ’un enorme prest ig i i cantant d ’una sens ib i l i ta t exquis ida, va compar t i r escenar i amb Ovid i Montl lor durant mol ts anys. El seu reper tor i inc lou cançons sobre tex tos de Joan Vergés i d’a l t res poetes que, a ixí , ha contr ibuït a fer conèixer .

En referència a la Nova Cançó, Tot i Soler assegura que “va ser i és un fenomen ar t ís t ic-soc ia l necessar i , sobretot en un país on la normal i tat l ingüíst ica és una de les preocupac ions més impor tants dels qui es t imem la nostra terra i la nostra cultura. La cançó és una fus ió més o menys perfecta de poes ia i mús ica que permet que tot t ipus de persones h i puguin ar r ibar (encara que h i ha cançons mol t sof is t icades tant per la l le tra com per la mús ica), i aquesta fus ió la conver teix en una forma de comunicac ió molt impor tant . Jo sóc músic, no cantautor, i per tant l 'e ix centra l de la meva v ida és la mús ica, però la in f luènc ia del meu pare va pesar mol t i de bon començament ja vaig fer unes quantes cançons sobre poemes de Joan Vergés, Marià Manent, Joan Vinyol i i d 'al t res. La cançó és una mani fes tació natural : la ve l la, la nova, la tradic ional , la compromesa, la d 'amor, la de tots e ls temps. Totes les formes de la cançó són impor tants , i a ix í com fa segles que sonen, seguiran sonant mentre una veu les cant i . ” Tot i Soler, gu itarra i veu; Marc Prat , contrabaix ; Fede Marsà, percuss ió

Dijous 26 d’agost de 2010

ANNA ROIG i l’Ombre de ton chien

Combinant amb tota natura l i ta t el català i e l f rancès, i amb una posada en escena de caire teatra l , e l seu nou trebal l discogràf ic esdevé una proposta innovadora en e l panorama musical. Després d ’uns anys recorrent els escenar is cata lans vers ionant grans c làssics de la Cançó Francesa, L ’ombre de ton chien va dec idi r fer un pas endavant en e l seu trebal l , passant a trebal lar a par t ir d ’un repertor i propi basat en les cançons de l ’Anna, essent la formació actual l ’ex i tosa madurac ió dels dos projectes , e l de l ’Anna Roig com a cantautora, i e l de L ’ombre de ton chien com a grup. Per a Anna Roig, “pr imer de tot , la Nova Cançó era ‘ la mús ica dels meus pares ’, aquel la mús ica que ja tenia uns anys però no era ant iquada, aquel la que compart íem di ferents generacions, que formava part d ’un patr imoni h is tòr ic i cu ltura l que a casa em transmet ien amb mol t de respecte. Després, en descobr ir l ’ar t de fer cançons, aquestes peces van deixar de ser ‘ les dels meus pares ’ i les vaig fer meves, conver t in t-se per mi en un gran referent poèt ic i mus ical”. Grup revelac ió 2009 segons la cr í t ica dels Premis Enderrock. Premi Enderrock a l m il lor v ideoc l ip del 2009, per Je t 'a ime. Premi Cerver í a la mi l lor l letra de cançó 2009 per Corro sota la p lu ja . Premi Car les Sabater pel mate ix tema . Premi Cont inuarà-TV2, pel mil lor debut d iscogràf ic . Nominats a l Disc Cata là de l 'Any, organi tzat per Ràdio 4. Anna Roig, veu; Carles Sanz, tec lats; Magí Bata l la , gu i tarra; Carles Munts, contrabaix Ricard Parera, bater ia

Dijous 2 de setembre de 2010

MIQUELA LLADÓ

Tècnica Mixta

Juntament amb Queta&Teo, Gui l lem d’Efak, Joan Ramon Bonet i Mar ia del Mar Bonet , Miquela L ladó va ser una de les pr imeres veus mal lorquines que es van incorporar a la Nova Cançó. Ha fundat Mús ica Nostra i Siure l l E lèctr ic , dos grups de difusió de la cançó tradic ional balear . Segons e l la mate ixa expl ica, “ la Nova Cançó, v ista des de Mal lorca, va ser una f i ta molt impor tant per re iv indicar sa l lengua i sa cultura cata lanes i per d ignif icar sa música i sa cançó en general , que f ins l lavors es tava marcada per l ’es t i l esdandar i tzat espanyo l. Personalment , va ser e l punt de part ida que em va fer entendre e l compromís amb sa meva cul tura i sa meva l lengua. No hem d’abaixar la guàrdia, perquè ens volen imposar mús ica de baixa qual i ta t i de gran consum. Ens ignoren” . En aquesta ocas ió, Miquela L ladó ens presenta un espectac le de poes ia i música en una d imens ió escènica que es troba a mig camí entre el reci tal i la dramat i tzac ió. Poemes (musicats o d i ts) de poetes mal lorquins, cata lans i va lenc ians de d iverses èpoques, des de Ramon Llu l l a ls contemporanis, conf iguren els ambients on la música i la paraula transmeten l ’emoció que ens poden provocar e ls amors v i ta ls.

“Musicar poemes és cantar amb la veu allò que el cor ha llegit amb els ulls". Miquela Lladó

Miquela L ladó, veu; Xisco Agui ló, contrabaix; Jordi Tugores, gu i tarra; Pep L luís Garc ia, percussió; Miquel Àngel Agui ló , v io loncel

Dijous 10 de setembre de 2010

ROGER MAS

Seguint la d inàmica de les grans veus europees i la versat i l i tat est i l ís t ica dels cantautors , Roger Mas fa un g ir buscant la f rescor de les seves pr imeres obres, amb l le tres més senzi l les i properes, pet i tes h istòr ies amarades de poes ia. Si a Míst ica domèst ica ens ofer ia cançons pròpies i producc ió a l iena, i més tard, a Les cançons te l · lúr iques, poemes musicats de Verdaguer i músiques tradic ionals amb producc ió pròpia, ara, amb La casa d ’enl loc ens regala cançons pròpies amb producció pròpia. Es trac ta d ’un t rebal l que depura i def ineix e l seu est i l , de ixant més pal· lesa la creat iv i tat de l ’autor tant des del punt de vis ta de les l le tres com de la música. L ’ in ic i de l d isc conté un pet i t homenatge a ls referents dels seus pr imers trebal ls (Sisa, Riba, Laguarda, Ia&Bat is ta) i p ica l ’u l le t als cantautors de la Nova Cançó. En referènc ia a aquest moviment , Roger Mas expl ica: “A mit jans del segle XX la manera de consumir i entendre la música popular va canv iar radicalment . La Nova Cançó cont inuí l ’acoblament cata là a aquestes noves formes de v iure e l fenomen mus ical i aportà a l f i rmament patr i nous ídols que, com a la resta del món, van acompl ir una funció a caval l entre e ls capel lans i e ls polí t ics. El fet d ’haver nascut sota i l lu i tat contra una d ictadura, de vegades confon sobre la natura l i ta t del fenomen”. Roger Mas, veu i gui tarra Xavier Guitó, piano i veus Arcadi Marcet, contrabaix Josep Pinyu Mart í , percuss ions

INFORMACIÓ D’INTERÈS

Museu d ’Històr ia de Catalunya

Plaça Pau Vi la, 3. Barcelona

www.mhcat.cat

Dates: de l ’1 de ju l io l a l 10 de setembre de 2010

Hora dels concer ts: 22 hores

Preu de les entrades: 4 euros

* L ’entrada a l concer t permet v is i tar l ’expos ic ió a l l larg del mate ix d ia. Els d i jous de

concer t l ’expos ic ió es tarà ober ta de 10 del mat í a 10 de la n it .

Cal fer reserva prèvia. Places l im itades.

Tel. 93 552 61 82 i concer tsest iu.mhc@gencat .cat

De d i l luns a divendres de 10 del matí a 6 de la tarda.

COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

T. [00 34] 933 10 60 44 · 616 26 56 26

Ana Sánchez · asanchez@comedianet.com

Maria Muñiz · mmuniz@comedianet .com

Sala de premsa a www.comedia.cat