RECORREGUT DE LA CURSA BOMBERSAMB CAUSAÉs una cursa que la podríem qualificar, en una gran part del seu traçat, com una “ruta d’ar-queologia industrial”, en la que podrem copsar la duresa de les infraestructures mineres que es van portar a terme a la zona entre la segona meitat del segle XIX principis del segle XX.

La cursa comença a Sant Jordi de Cercs. Aquesta localitat va néixer als anys (1977-78) amb motiu de la construcció de l’embassa-ment de La Baells, ja que les seves aigües van inundar l’antiga colònia de Sant Salvador de la Vedella i aquesta fou traslladada en aquest in-dret agafant el nom de l’església romànica de Sant Jordi (Antigament Sant Andreu del segle XI) que hi ha en aquest lloc.

Ens dirigim a peu pla cap a l’antic pontarró del tramvia de sang (tracció animal) anome-nat “la Palanca de l’Arissó” sobre el torrent de Peguera, construït entre l’any 1868 i 1871 per la companyia “La Carbonera Española” per tal de transportar el carbó de les mines que s’explotaven a Sant Corneli fins a Cal Parraquer (Berga), en aquest indret, a la nostra dreta, es poden observar les pilones de la palanca de la via que menava des de Cercs fins a Peguera construïda l’any 1910 per la societat “Mines de Peguera”. Palanca de l’Arissó

CURSA MUNTANYA

CERCS 07/05/2017

Aquesta atrevida infraestructura viaria que es va haver d’adaptar a la complicada orografia del terreny i per tal de salvar el gran desnivell que hi ha entre la desapareguda estació del ferrocarril de Cercs fins al cap de munt del pla inclinat núm.4 a Peguera (850 mts. aprox.) es van haver de bastir quatre plans inclinats i un túnel. L’objectiu d’aquesta obra, en un princi-pi, era per transportar el carbó de les mines de Peguera fins a Cercs; però més tard l’any 1922, la nova propietària de les mines de Pe-guera la societat “Pedro Oromí y Compañia” utilitzà aquest mitja per el transport de la fusta del bosc de Moripol, que havia adquirit, fins a la serradora de la seva propietat instal·lada da-vant de l’estació de Cercs.

Des d’aquest pontarró i seguint el marge dret del torrent de Peguera ens atansem fins al peu del pla inclinat núm.2 del tramvia de les “Mines de Peguera”, en aquest punt, agafarem un co-rriol que serpentejant ens porta al cap de munt del pla inclinat. Seguint la plataforma de la via i abans d’arribar al peu del pla inclinat núm.3 agafem un corriol que ens porta al cap de munt d’aquest pla inclinat, en el qual, encara es po-den observar les restes de la barraca del fre de l’esmentat pla. Continuant per la via arribem al túnel ja esmentat d’uns 60 m. de longitud. Un cop travessat aquest, arribem a les tremuges de recepció del carbó de les “Graus” que es troba al nivell del peu del pla inclinat núm.4.

Caseta del frè del pla inclinat 3

Caseta del frè del pla inclinat 2

Tunel

A continuació reprenem el camí que ens portarà cap al poble de Peguera. Durant aquest trajecte passarem molt a prop de les ruïnes de la que fou la colònia minera “Colònia Valls” més amunt franquejarem una arcada d’obra que era l’entrada del que havien sigut els pisos dels miners, avui en ruïnes, i també observarem les restes dels sòcols del que havia sigut el telefèric que anava de la mina “Realidad” fins al carregador de les “Graus” . Tam-bé ens ensopegarem amb unes altres ruïnes del que havien estat el xalet del Sr.Wagner (Tècnic alemany expert en projectar telefèrics) i l’antiga cantina minera, aquesta, durant uns anys va servir de casa de colònies regentada pel mossèn Víctor Sallent.

La Cantina

Colònia Valls

Un cop arribats al costat del cementiri del poble de Peguera (actualment abandonat) podrem observar el “Roc de Peguera” a on al segle XI es va bastir el castell de Peguera donant origen a la important família nobiliària dels “Peguera” , donarem la volta i baixa-rem per la carretera que passa pel costat de la font de “Cal Coix” i ens encaminarem un tros més avall a l’esquerra cap un camí que ens menarà per l’empit de la muntanya cap al “Collet del Mercadal” i remuntarem fins a arribar als cingles de Vall-llobrega gaudint d’unes vistes immillorables mirant cap a la vessant sud del cingle. Continuarem fins a la collada de sant Ramon passant pel “Pla de Dalt” i baixarem cap a la font de ”Carbonis” , passarem vorejant el torrent del “Catarro o de Carbonís” fins a arribar a la Rodonella, un cop aquí, prendrem un camí de bosc que ens encaminarà cap a la plaça “Primer comte de Fígols” a Sant Jordi donant per acabada aquesta interessant i didàctica cursa.

Peguera

Text històric: Jaume Corominas i CampFotografies: Òscar Sanchez Delgado i Albert Corominas Fernandez