RECULL

RECULLAna María Sancho Biesa (Anna SB)

El cor esclata,el buit més absolut s'imposa.L'ànima morta reclama finitut.Interrompre.Descansar i tornar al seu esclat.Campar per on puguis.Desisteix dels teus desitjos.Aturat.

1


Ets llum del meu corT'estimoEts l'aire que respiroT'estimoSents el que t'estic dient!T'estimo

Encara que no pensis en miT'estimoSurt el Sol i ets aquíT'estimoCau la nit i tu al nostre llitT'estimo

Plou o neva al carrer gris

De tanto dir que t'estimopot ser seràs amb mi fins a l'infinit.

2


He sentit veus que em reclamenParaules dites de llunySorolls que em fan creure en tu

No és certÉs un somniEts prop

No m'ho crecEt sentoLa meva ànima és

M'hauries de dir qui sócHo vull sentirSents!

Desperta'mSóc aquíAl teu abast amor meu

Què no ho veus?Estic!

3


Jo sóc

He voltat pel món.He sentit les vostres veus.He viscut.He nascut moltes vegades.He mort.He estat a la teva pel.M’he ficat les teves sabates.Però encara no em se del tot.Encara cerco la teva mirada.En tu em vull trobar.En tu em vull saber.Amb tu hi serè.Perquè tu ets.Jo sóc.Jo hi serè.Amb la teva pell podré identificar la meva pell.Amb els teus ulls la meva mirada.Amb els teus llavis el remor de l’aigua que rellisca des de la mar blava.Amb tu i només amb tu serè.Sóc perquè tu em fas ser.Estic perquè tu em tornes l’alè.

13/12/2007

4


Avui...

M’agradaria sentir les teves mans rodolant, per sobre el meu desig;llavors seria feliç.Encara que no és així,puc somiar que ets amb mi.Això, ningú m’ho puc treure.T’estimo.Quan és així,tu ets al meu llitrodolant durant la nit.Tenir-hi.Fer-hi esclatar focs d’artifici magnífics.Tu m’has fet somiar,tu ets l’àngel que em far ser. SócCom puc oblidar?

11/12/2007

Cerco la llum

5


He caminat entre les ombres del nostre amor impossible, estimat.Estic fent l’esforç de viure sense tu.Ja ho saps.Mai la vida hagués pogut donar un cop com el que ens va colpejar. Ens van enamorar. La mor es va creuar.Tu vas decidir que visques i busques una vida sense tu.No pot ser.Ho has volgut.No puc.Es tant el que sento que no saber de tu em fa morir.¿Com estàs?No ho sé.Vam tenir el millor, ens vam tenir l’un a l’altre.Em vas fer fora volent que visques sense tu, però sense tu la vida es fosca.La llum s’amaga darrera de l’ombra.Tu voldries que visques, que trobes algú que m’estimes. Ningú era capaç de ser allí on tu ets.Cada cop amb més força.Tanques portes.T’allunyes al no res.Penso en tu i en que em vas estimar amb tota la teva ànima,Em vas fer un gran regal.És possible que ja tot el que vas pretendre per mi s’hagi posat en marxa i ja puc dir-te adéu, deixar-te en aquest recorregut a l’ultima morada.

5/12/20076


M’ho he passat d’allò més bé, demà tornaré.

M’agradaria treure el desig de la pel quan aquest en necrofàgia em menja.Avui puc dir que he guanyat.M’ha deixat en pau i he pogut pensar, però demà pot ser et tornaré a desitjar i llavors serà pitjor perquè vindrà amb més força deixant-me sense alè.Moriré per tu callada.Mai més no tornaré a creuar d’umbracle de demanar-te la teva estimació.He sabut que no estic en disposició de demanar.Amb coratge hauré de seguir la pedrera com una pedra de tartera, rodada i cantonada, esmicolada.

4/12/2007

S’arraconava darrere els ulls negres d’aquella noia que havia escollit per conèixer aquell misteri. Feia temps que no trobava on ficar-se. Ara ja ho havia aconseguit, arribant als ulls que li podrien ensenyar allò que per haver-ho imaginat creia que hi era.

7


No acabava de saber com fer-s’ho. Es va instal·lar, còmodament, esperant que aquells ulls obrissin la seva mirada al món. Encara que estaven oberts, no tenien l’activitat necessària i creia que feia falta que ella despertes del seu somni. La claror de l’estança feia pensar que no era nit, però ell ho sabia, pels altres records, que hi havia criatures que tenien por de la foscor, i podia ser el cas. Aquella noieta, segurament, dormia i somiant seria allí on el ulls havien de romandre oberts. Recordà que havia estat, o al menys així ho creia, un noi, i que també havia patit d’aquesta por. La seva mare li deia que tanqués els ulls i estrenyés ben fort els punys per fer venir la son. Li deia que el llum romandria encès durant la nit. Confiant amb la mare, s’adormia i quan despertava en meitat de la nit, recordà, despertava embolcat en una suor freda i plorant silenciosament, sense gosar obrir els seus ulls, no fos cas que la foscor li entrés a dins. Li hagués agradat poder accedir-hi als somnis de la seva posadera, però per arribar a aquest estadi de coneixement calia saber de ella tot allò que encara havia de descobrir. En un moment donat, va creure que despertava, i que feia els moviments necessaris per aixecar-se, no era així. Eren altres que l’estaven incorporant, movent-la amb cura i dient paraules dolces. No va ser fàcil saber quina era la situació reial, i va haver de recollir moltes pistes inconnexes per arribar a saber-ho, ja que no estava en la millor posició i tampoc tenia l’experiència necessària per poder interpretar les senyals.

8


Entraven uns i altres, fent sorolls que poc a poc van ser clars. Moviments de rodes que arrossegaven estris, i converses inconnexes. Al principi eren imperceptibles, però de mica en mica, com la claror del dia s’imposà, es van fer aclaridors als seus sentits, que despertaven a una nova sensibilitat. Uns plors continguts, venien des de lluny, acompanyats de passes lentes i aturades, poc abans de fer-se sentir aquelles paraules dolces adreçades a la noieta, que ara era el seu allotjament. De converses inconnexes va arribar a esbrinar el misteri. Estava en un esser que no li podria proporcionar allò que per a ell era fonamental en aquell moment. Dient en aquell moment, perquè tot va donar un gir en els seus propòsits, però ara les circumstàncies tancaven les seves portes. De les converses sentides durant el dia va arribar a saber que la noia havia patit un greu accident, i recordà que ell hi era a un arbre quan ella va arribar com caiguda del cel. Havia aparegut, de cop i volta a l’escorça on ell havia obert el seu capoll. Era l’hoste que la Natura li havia proporcionat.

He fet camí.

Ara ho se.

No eres el meu destí,però em vaig posar a proba,sentint i sent per tu.Ho has estat tot.

9


No sabia que era passat, fins que he tornat a mirar.Llavors, he creuat amb confiança i sense mirar enrere.

És el temps que m’ha curat i m’ha fet oblidar.No que et vaig estimar.En l’oblit he deixat quelcom pel mig.

Ara sento que mai tornaré i això em fa patir, la tristor de la pèrdua, de la fi.

A cada instant un somni amb ganes de ser-hi.

Bressol en els braços del temps.

A dormir angelet meu!La lluna vetllarà la nit.

Els teus somnis aniran a parar al cim de les muntanyes,

10


al final de l’univers i l’infinit.

11

RECULL

Documents

Transcript of RECULL