Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro...

13
Revista de premsa

Transcript of Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro...

Page 1: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

Revista de premsa

Page 2: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25

OPINIÓN

S i las cuatro provincias deCataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul

McCartney, pero tocando con laderecha. Recientemente el sec-tor turístico se quejaba de queestán llegando menos rusos a laciudad. Se referían a rusos dePrada y de Tiffany (ambas mar-cas tienen tienda en el paseo deGràcia); es decir, no a rusos devodka y de kasachok, sino a losque han vuelto a quedarse conlas playas de Sebastopol. Hayunamitología geográfica, un uni-verso popular como todo lo míti-co, que convierte a Sebastopol enesa ciudad hasta cierto puntoimaginaria a la que siempre serefería el abuelo Cebolleta. Sinembargo, Sebastopol, al igualque la Interpol, es algo que real-mente existe. De lo que no se pue-

de estar tan seguro es de que, almenos por estos lares, existanlos sindicatos de clase.

Resulta que, también haceunos días, Josep Maria Álvarez(secretario general de la UGT deCataluña) y Joan Carles Gallego(secretario general de CC OO deCataluña), llevados por el propó-sito demanifestar su apoyo al de-recho a decidir, se lanzaron enbrazos de Òmnium Culturaligual que esos amigos que en loslibros de Julio Verne se reen-cuentran en su club social des-pués de mucho tiempo sin verseporque han estado dando la vuel-ta al mundo en dirección contra-ria a la que creían o han estadoen la Luna. Pero ¿por qué esteejemplo? ¿Es que se abrazaronen algún confortable salón de al-fombras gordas y cajas de puros

con higrómetro? No fue así. Lafotografía de ese abrazo triparti-to ha sido tomada a la intempe-rie, en la más pura tradición delramo de la construcción. Al airelibre del andamio. En los otroraindustriosos jardines de las TresXimeneies. Gallego y Álvarez (di-cho así, parece firma de duetozarzuelista) escoltando a MurielCasals, la presidenta de ÒmniumCultural, uno a cada lado de laanfitriona, el uno a su derecha yel otro a su izquierda, en señalde ecuanimidad, como claramuestra de que ya no importaestar a la derecha o a la izquier-da de los discursos, y exteriori-zando plásticamente el paso desindicatos de clase a no se sabequé clase de sindicatos.

De fondo, las tres viejas chi-meneas de la Canadiense, empre-

sa mítica del anarcosindicalis-mo, la que vivió la huelga mássonada e incidente de la historiadel movimiento obrero español.Pero esa historia ya no es la histo-ria a la que quieren pertenecerlos sindicatos. Aquello ocurrióantaño, cuando el abuelo Cebolle-ta aún no llevaba el pie vendadoy podía salir corriendo de las car-gas policiales Paral·lel arriba.

A nadie le gusta perder, y has-ta hay quien prefiere ganar, aun-que para ello tenga que cambiarde juego y apuntarse al del con-trario. ¿En qué aspecto Òmniumresulta contrario a ComisionesObreras y UGT? En el fundamen-tal. En el que da sentido a lossindicatos. Lo que hicieron enesa foto Comisiones y UGT fuepactar con la oligarquía. Pero

pactar aquí es un eufemismo. Sepusieron a su servicio. ÒmniumCultural es el Club Mediterranéedisfrazado deMisiones Pedagógi-cas. Esta asociación fue creadapor la más pura y dura oligar-quía catalana y para saberlo bas-ta con ser catalán, con perte-necer al cuerpo social y a la his-toria de esta nación, país, regióno como le quieran o decidan lla-mar.

No soy de los que refutan elderecho a decidir. No tengo cono-cimientos de derecho para defen-derlo, ni tampoco para negarlo.Creo en la democracia. Es en loúnico que creo. Y según mi no-ción intuitiva de lo que es el pro-greso, la democracia permiteplantear abiertamente todos losasuntos. Lo que no es democráti-co es no poder hablar.

Particularmente nome afectamucho el latente debate del dere-cho a decidir, porque lo que seplantea apenasme despierta sen-timientos. Creo que no vale la pe-

na ponerse a decidir sobre esascosas. En lo que sí me he sentidoconcernido intelectual, biológi-ca, socialmente, biográficamen-te, ha sido en lo que se despren-de de esa fotografía que intentocomentar aquí.

Entiendo que, para un sindica-lista, el derecho a decidir debie-ra empezar decidiendo conquién se junta. Y la decisión deCC OO y UGT, tan ocurrente, desumarse precisamente a lo querepresenta Òmnium me ha em-potrado en un muro de perpleji-dad, ya no de decepción, pues ha-ce años que nada espero de esassiglas sindicales, aunque creoque acabo de comprobar que nisiquiera sus propios líderes espe-ran algo del movimiento al querepresentan. Basta sencillamen-te con ser catalán para saberlo.Para saber quién es quién en Ca-taluña.

Comobuenos catalanes, Galle-go y Álvarez sabrán de sobra quela asociación Òmnium Culturalfue fundada en 1961 por los quecortan el bacalao, que fue comi-da de pobres durante siglos. En-tre otros fundadores, allí estabael financiero, presidente del Ban-co Popular Español y asimismo

presidente de la aseguradoraChasyr 1879, Fèlix Millet, padredel famoso Fèlix Millet (quecuando es llamado a declararpor el desfalco en el Palau de laMúsica dice lomismo que los Pe-gamoides: tengo los huesos de-sencajados, el fémur tengo muydislocado, tengo el cuerpo muymal, pero llevo una gran vida so-cial).

También formaban parte delgrupo fundador de Òmnium Cul-tural Lluís Carulla, empresario,que, además de presidir GallinaBlanca, Agrolimen, Cavas Mont-Ferrant y ser consejero de la cita-da Chasyr 1879, fue representan-te de los Rockefeller en Catalu-ña. O Pau Riera i Sala, presidentede las empresas Roldán y Seimex(su hermano Rosendo era hom-bre de confianza de Fèlix Milletpadre). Vamos, el cogollito de las

200 familias decisivas. ¿Es quelos dos sindicatos no han encon-trado en toda Cataluña ningunaasociación más acorde con loque realmente significan y repre-sentan para expresar su posturasobre el asunto?

Una fotografía convierte el de-recho a decidir en el derecho afigurar. Para eso se hacen las fo-tografías. Para que se vean. Paraestar. Es desesperanzador y, sinembargo, es tan real como Se-bastopol. Unos sindicatos quehan dilapidado su pasado y que,cuando descubren que hasta lospipiolos del asociacionismo lesadelantan por la izquierda, seagarran desesperados a cual-quier bandera; no, a cualquierano, a la bandera de la patria, pa-ra no quedarse sin bandera, paratener algo que llevar en lasmani-festaciones. Unos sindicatos queculminan la manifestación deuna huelga general o de un 1 demayo sustituyendo el canto de laInternacional en catalán por elhimno nacional de Cataluña.Unos sindicatos que ahora se re-tratan sonrientes con las institu-ciones de la oligarquía ante lasruinas de lo que fue el epicentrode la lucha obrera. Unos líderes

sindicales que en esa misma fotoconsienten, el de Comisiones,sostener un cartel en el que ya seha estigmatizado la palabra obre-ros, la palabra trabajadores y, pa-ra no citarlos, para no recordarde dónde se viene, se alude aellos mediante el eufemismo delmundo del trabajo (el món deltreball pel dret a decidir, este esel lema completo). Y el de UGTsujeta otro cartel donde contratodo respeto hacia una elecciónindependiente se resalta la res-puesta por la que Òmnium hacecampaña (el rótulo dice És nor-mal que un pais voti com pot viu-remillor, pero la palabra pais lle-va sus dos últimas letras inverti-das y pintadas de otro color for-mando el monosílabo sí).

Lo que se ve en esa foto, enrealidad, es a dos dirigentes sin-dicales que han elegido una insti-tución fundada por la oligarquíay el tipo de país que esta propo-ne. Que, de algún modo, se handado cuenta de que ser españoles de pobres.

Javier Pérez Andújar es escritor.Premio Ciutat de Barcelona, es autorde Paseos con mi madre y Catalanestodos (de próxima publicación).

L as calles de nuestros pue-blos y ciudades se hanllenado de stops. No son

de metal blanco, rojo y negro,sino que pueden ser verdes oamarillos, pintados en camise-tas o en pedazos de cartón. Yno paran el tráfico, sino queparan desahucios, paran las su-bidas en las tarifas del trans-porte, paran recortes en los ser-vicios públicos... Se plantan an-te la destrucción de las condi-ciones básicas de nuestra vidaen común.

Lo que se expresa en estosstops no es solo una protesta nimucho menos una defensa delo que ya existe. Lo que en ellosse expresa es la fuerza de lasnuevas formas de politización.Hay quien dice que nuestroimaginario político, el que ennuestras sociedades es herede-ro de los proyectos fracasadosde la modernidad, se ha queda-do sin proyectos de futuro y sinhorizonte emancipatorio. Qui-zá. Pero lo que estos stops ex-presan es que para levantarseno hace falta un horizonte yque para organizarse no es pre-ciso contar con una promesade futuro. Lo que hace falta, loúnico que hace falta, es tomaruna posición en torno a un lími-te: esta casa no se vacía, esteservicio no se privatiza, esta va-lla no corta ni detiene nuestravida, etcétera. El horizonteemancipatorio no espera ya lallegada del futuro: es el límiteen torno al cual decidimos esta-blecer los umbrales de nuestradignidad colectiva.

Hannah Arendt, en su cono-cido libro de 1951 El origen deltotalitarismo, partía de la ideade que totalitario es aquel régi-men de poder que se basa en lacreencia fundamental de que“todo es posible”. Frente a suomnipotencia, que se cierne so-bre el conjunto de la humani-dad como un solo cuerpo, solocabe hundirse en la impotenciao cobijarse en la ficción aneste-siante de la normalidad. Nada

más cerca de esta descripcióndel totalitarismo que el actualsistema de dominación neolibe-ral y las instituciones formal-mente democráticas que lo legi-timan políticamente. Al igualque el totalitarismo, el neolibe-ralismo globalizado se basa enla presunción central de que“todo es posible”. Y, frente a él,cualquier resistencia se hundeen la impotencia o se cobija enla coartada de la normalidad.¿Cómo vamos a indignarnos, aplantarnos o a querer cambiarlas cosas si competir, explotar,extraer rendimiento y buscarel mayor beneficio es lo obvio ynormal?

Lo que pasa es que no todoes posible. No todo es posible,ni siquiera cuando se tiene elpoder de hacerlo todo. Esto eslo que expresan los stops de lasnuevas formas de politización:la distancia entre la capacidad

y la legitimidad, entre el podery la dignidad, entre la acción ysus consecuencias éticas, polí-ticas y materiales. Tanto en elantiguo régimen como en el in-terior del Estado moderno, elpoder imponía los límites delo posible y dejaba fuera todolo que quedaba condenado a laherejía o a la imposibilidad.Frente a ello, el pensamiento ylas prácticas revolucionariasabrían y ampliaban el campode los posibles. Hoy pareceque la relación entre el podery lo posible se ha invertido: enel capitalismo global, es el po-der el que ha perdido toda no-ción del límite, cuando siguerigiéndose por el crecimientoilimitado en un planeta finitoy dañado y convierte cual-quier elemento material, cual-quier existencia humana ycualquier relación social o cul-tural en un recurso de su ex-

plotación. Frente a ello, lasnuevas potencias de emancipa-ción, de transformación y decuidado de la vida colectiva pa-san por aprender el límite. Nodeja de ser paradójico: la revo-lución como aprendizaje de lafinitud.

Somos finitos. Somos vulne-rables. Y somos —por ahora—7.000 millones de seres ham-brientos, cargados de deseos yde necesidades, que aspiramosy merecemos una vida igual-mente digna. Stop significa sa-botear la coartada de la norma-lidad bajo la que se tolera ladestrucción de la vida, indivi-dual y colectiva. Stop significainterrumpir el sentido comúnque nos dice que no hay otrasalida que seguir adelante estacarrera sin fin. Stop significa larebelión en cada contexto y encada lugar donde la dignidadde una sola persona es pisotea-da. Por eso stop es también de-tenerse para abrir otra tempo-ralidad. Es una temporalidadque no depende de una idea defuturo, pero que tampoco acep-ta el chantaje de un presenteacelerado donde toda decisiónautónoma llega tarde. Decía el15-M, “vamos lentos porque va-mos lejos”. Para ir lejos es im-prescindible poder parar, dar-nos el tiempo y el espacio paraaprender, para hablarnos, paracuidarnos y para pensar, paracrear y para luchar.

En el tráfico acelerado deuna ciudad, cada señal de stopes una molestia, un motivo deimpaciencia, provoca frenazosy, a veces, accidentes. Hay algoviolento en cada stop. Pararnos obliga a violentarnos, a losotros y a nosotros mismos. Qui-zá por eso seguimos corriendotanto, en esta enloquecida fugahacia adelante. Hoy leía en unperiódico que ha vuelto a au-mentar el “consumo de cemen-to en España”. ¿Es que ni siquie-ra eso lo vamos a parar?

Marina Garcés es filósofa.

FORGES

La distancia entre el poder y la dignidad

Salvar Europade EuropaEl futuro de la Europa de los ciu-dadanos, no de las élites buro-tecnocráticas que hoy la gobier-nan, depende del resultado elec-toral del 22 al 25 demayo. Termi-nar el austericidio e incentivarun crecimiento económico soste-nible está en nuestras manos,en nuestro voto. Pero, sobre to-do, en superar las fronteras y pa-ra poner en común políticas es-tables que reduzcan las diferen-cias entre Estados y entre ciuda-danos. Las mareas cívicas quehoy sostienen aquí la crítica con-tra las imposiciones ideológicasneocon deben unir y coordinarsus esfuerzos con el resto de laciudadanía europea.

Debemos rescatar el capitalpúblico de la sanidad y la educa-ción igual para todos como se hahecho con el agua, que ya estáfuera de los servicios públicossusceptibles de privatizacióngracias a la iniciativa legislativaciudadana que debemos seguirimpulsando. Hay que atacar laspolíticas actuales del dumpingentre Estados: social, financieroo fiscal, en que cada uno se con-vierte en depredador de los veci-nos y que les permite organizarsu irresponsabilidad y bloquearla formación de contrapoderes anivel de la Unión.

Se necesita una ciudadaníaeuropea para frenar el crecientedéficit democrático de la dicta-dura de las élites al servicio delos mercados financieros, porun lado; y, por otro, de la reac-ción antipolítica de los descon-tentos, asimilados por los neofas-cistas a causa de la precariza-ción de las condiciones de vida,el saqueo del trabajo y el despre-cio de las perspectivas de futuro.Hay que proponer otra UE conformas ampliadas de participa-ción colectiva, y conseguir queel conflicto entre modelos de so-ciedad no se hurte tras el conflic-to estéril entre naciones y N-S o

E-O.— Maximiliano Lasén Paz.Valdemoro, Madrid.

La boda de mipeor enemigoComo si de una relación amorosase tratara, las relaciones de Ha-más con Al Fatah ponen nervio-sos a los israelíes. Por su parte,los acuerdos entre Al Fatah e Is-rael no son vistos con buenosojos por Hamás y, de Hamás eIsrael, mejor no hablar.

Poco a poco, Al Fatah se haencumbrado hasta hacerse tanvistosa que todas las miradas re-caen en ellos. Todos quieren a AlFatah como pareja, pero no estándispuestos a renunciar a su partedel pastel.

Este complicado lío amorosoa tres bandas semeja llegar a sufin con el matrimonio entre AlFatah y Hamás, dejando a Israelcomo el amante celoso que nodio lo suficiente por la relación.Aun así, no pocas son las bodasque se cancelan antes de cele-brarse.— Roberto Muelas Loba-to. Granada.

¿Está Río preparado?

Río de Janeiro será la próximaciudad en la que se celebren

unos juegos olímpicos, en 2016.Sin embargo, mucha gente du-da si esta decisión ha sido lacorrecta.

Mientras que Londres teníaun 60% de las estructuras prepa-radas cuando faltaban dos años,esta ciudad brasileña solo tieneun 10%. El problema no es soloque haya habido mucho progre-so, sino que también, según LaVoz de México, ya son más carosque los Juegos de la capital ingle-sa con un desembolso que as-ciende en la actualidad a 36.400millones de reales, que acabansiendo unos 11.850 millones deeuros. Dado que aún queda porconstruir una gran parte de lasinstalaciones, sabe Dios cuál se-rá la cantidad final.

Este país soberano de Améri-ca del Sur ha sido constantemen-te criticado por el Comité Olímpi-co Internacional (COI) por elatraso en las obras. Es por esopor lo que diversas asociacionesy periódicos como The Guardian,noticiero británico, sugieren quedeberían cancelar la realizaciónde algunos deportes de élite—co-mo tenis, golf, hípica o vela— yrealizar un evento más barato.

Con todo, René Descartes (fi-lósofo ymatemático francés) de-cía que “dos cosas contribuyena avanzar: ir más deprisa quelos otros o ir por el buen cami-

no”, y en este caso no se estáhaciendo ninguna. La vida es, ala larga, una constante decep-ción.— Eric Walker Whitelaw.A Coruña.

Un gremio intocable

Los taxistas de Barcelona aca-ban de forzar la prohibición dela aplicación UBER, que pone encontacto particulares para ha-cer trayectos por la ciudad. Ha-ce unos días se quejaban de te-ner que pagar para usar los lava-bos de la estación de Sants (puescomo debemos hacer todos, ¿noes así?). Y cuando no, plantancara a otras empresas de trans-porte porque les roban clientes.Es evidente que todo colectivotiene derecho a hacer oír sus rei-vindicaciones, pero parece quese hayan convertido en un gre-mio intocable.

Todos tenemos competencia,trabajemos en el sector que tra-bajemos, pero la solución no pa-sa únicamente por prohibir, exi-gir o pretender anular cualquierrastro de incomodidad. Mejorarla calidad, las tarifas y ciertasactitudes también puede ayudara conseguir los mismos objeti-vos: prestar un servicio competi-tivo y rentable. Y si no es así,pues habrá que cerrar, como

desgraciadamente tienen quehacer muchos negocios del país.Lo que no es sano es creer quelos hay que están por encima delbien y del mal.— David Achell.Gavà, Barcelona.

La sociedado la saciedadHoy en día, enmuchísimas fami-lias españolas, parece que esmás importante, más vital, te-ner un móvil de última genera-ción y una televisión de plasmade 40 pulgadas que dar a los hi-jos de comer, que vestirlos, quelavarlos.

La sociedad de hoy en díaobliga a este tipo de cosas, obli-ga a aparentar a la gente que nopuede llegar, a estar dos escalo-nes por encima de tus posibilida-des mejor que uno por debajo.La sociedad hace que las perso-nas piensen de esta manera, queel consumo de cosas caras esmás importante para toda fami-lia que poder comer.

Tus hijos te piden el móvilque acaba de salir y se lo com-pras por miedo a que piensenque son menos que sus amigos.Personalmente, tengo el “ho-nor” de conocer a gente que lopasa mal, que necesita ayuda desus padres, tíos y abuelos parallegar a fin de mes; pero los vescon su móvil nuevo o con su car-né del gimnasio más caro de laciudad.

Ya nos lo dice el ensayistaKarl Kraus: “Aparentar tienemás letras que ser”.— AntonioMartínez Canet. Valencia.

Las calles estánllenas de ‘stops’ queintentan parardesahucios y recortes

En septiembre de 2012 se produjo uno de losproyectos más rentables en la historia delcrowdfunding. El proyecto de realidad virtual lla-mado Oculus Rift había recaudado en 30 días lacantidad récord de 2,4 millones de dólares através de 9.255 seguidores.

A partir de estemomento el crecimiento expo-nencial de Oculus fue notable no solo gracias asu tecnología, sino también a la activa participa-ción de una comunidad en su mayoría formadapor aquellas personas que apoyaron económica-mente el proyecto.

Casi dos años más tarde vemos cómo estagran comunidad empieza a tambalearse tras el

anuncio de que Facebook había comprado Ocu-lus por 20.000 millones de dólares. Las redessociales se inundaron de duras críticas hacia losresponsables de la empresa y algunos seguido-res pedían la devolución de su dinero, puestoque se consideraba que los dueños de Oculus sehabían convertido en multimillonarios a expen-sas del dinero de otros.

Todo este debate ha dejado la siguiente pre-gunta en el aire: ¿Deberían estos proyectos entre-gar acciones a quienes los apoyan (equitycrowdfunding)? De esta manera, en caso de ven-ta todos recibirían una pequeña parte de ella.—José Luis Mortola. Barcelona.

MarinaGarcés

Ser español es de pobres

En Cataluña, lossindicatos se alineancon el país quepropone la oligarquía

JavierPérez Andújar

‘Crowdfunding’, ¿apoyar o invertir?

Òmnium Culturales lo contrario,lo que da sentidoa UGT y CC OO

Pasa a la página siguiente

Los textos destinados a esta sección nodeben tener más de 200 palabras (1.400caracteres sin espacios). Es imprescindi-ble que conste el nombre y apellidos, ciu-dad, teléfono y número de DNI o pasapor-te de sus autores. EL PAÍS se reserva elderecho de publicar tales colaboraciones,así como de resumirlas o extractarlas. Nose devolverán los originales no solicita-dos, ni se dará información sobre [email protected]

Ser españoles de pobresViene de la página anterior

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

251457181200028320 €678 cm2 - 60%

28/04/2014OPINION25-26

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

26 EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014

OPINIÓN Cartas al director

S i las cuatro provincias deCataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul

McCartney, pero tocando con laderecha. Recientemente el sec-tor turístico se quejaba de queestán llegando menos rusos a laciudad. Se referían a rusos dePrada y de Tiffany (ambas mar-cas tienen tienda en el paseo deGràcia); es decir, no a rusos devodka y de kasachok, sino a losque han vuelto a quedarse conlas playas de Sebastopol. Hayunamitología geográfica, un uni-verso popular como todo lo míti-co, que convierte a Sebastopol enesa ciudad hasta cierto puntoimaginaria a la que siempre serefería el abuelo Cebolleta. Sinembargo, Sebastopol, al igualque la Interpol, es algo que real-mente existe. De lo que no se pue-

de estar tan seguro es de que, almenos por estos lares, existanlos sindicatos de clase.

Resulta que, también haceunos días, Josep Maria Álvarez(secretario general de la UGT deCataluña) y Joan Carles Gallego(secretario general de CC OO deCataluña), llevados por el propó-sito demanifestar su apoyo al de-recho a decidir, se lanzaron enbrazos de Òmnium Culturaligual que esos amigos que en loslibros de Julio Verne se reen-cuentran en su club social des-pués de mucho tiempo sin verseporque han estado dando la vuel-ta al mundo en dirección contra-ria a la que creían o han estadoen la Luna. Pero ¿por qué esteejemplo? ¿Es que se abrazaronen algún confortable salón de al-fombras gordas y cajas de puros

con higrómetro? No fue así. Lafotografía de ese abrazo triparti-to ha sido tomada a la intempe-rie, en la más pura tradición delramo de la construcción. Al airelibre del andamio. En los otroraindustriosos jardines de las TresXimeneies. Gallego y Álvarez (di-cho así, parece firma de duetozarzuelista) escoltando a MurielCasals, la presidenta de ÒmniumCultural, uno a cada lado de laanfitriona, el uno a su derecha yel otro a su izquierda, en señalde ecuanimidad, como claramuestra de que ya no importaestar a la derecha o a la izquier-da de los discursos, y exteriori-zando plásticamente el paso desindicatos de clase a no se sabequé clase de sindicatos.

De fondo, las tres viejas chi-meneas de la Canadiense, empre-

sa mítica del anarcosindicalis-mo, la que vivió la huelga mássonada e incidente de la historiadel movimiento obrero español.Pero esa historia ya no es la histo-ria a la que quieren pertenecerlos sindicatos. Aquello ocurrióantaño, cuando el abuelo Cebolle-ta aún no llevaba el pie vendadoy podía salir corriendo de las car-gas policiales Paral·lel arriba.

A nadie le gusta perder, y has-ta hay quien prefiere ganar, aun-que para ello tenga que cambiarde juego y apuntarse al del con-trario. ¿En qué aspecto Òmniumresulta contrario a ComisionesObreras y UGT? En el fundamen-tal. En el que da sentido a lossindicatos. Lo que hicieron enesa foto Comisiones y UGT fuepactar con la oligarquía. Pero

pactar aquí es un eufemismo. Sepusieron a su servicio. ÒmniumCultural es el Club Mediterranéedisfrazado deMisiones Pedagógi-cas. Esta asociación fue creadapor la más pura y dura oligar-quía catalana y para saberlo bas-ta con ser catalán, con perte-necer al cuerpo social y a la his-toria de esta nación, país, regióno como le quieran o decidan lla-mar.

No soy de los que refutan elderecho a decidir. No tengo cono-cimientos de derecho para defen-derlo, ni tampoco para negarlo.Creo en la democracia. Es en loúnico que creo. Y según mi no-ción intuitiva de lo que es el pro-greso, la democracia permiteplantear abiertamente todos losasuntos. Lo que no es democráti-co es no poder hablar.

Particularmente nome afectamucho el latente debate del dere-cho a decidir, porque lo que seplantea apenasme despierta sen-timientos. Creo que no vale la pe-

na ponerse a decidir sobre esascosas. En lo que sí me he sentidoconcernido intelectual, biológi-ca, socialmente, biográficamen-te, ha sido en lo que se despren-de de esa fotografía que intentocomentar aquí.

Entiendo que, para un sindica-lista, el derecho a decidir debie-ra empezar decidiendo conquién se junta. Y la decisión deCC OO y UGT, tan ocurrente, desumarse precisamente a lo querepresenta Òmnium me ha em-potrado en un muro de perpleji-dad, ya no de decepción, pues ha-ce años que nada espero de esassiglas sindicales, aunque creoque acabo de comprobar que nisiquiera sus propios líderes espe-ran algo del movimiento al querepresentan. Basta sencillamen-te con ser catalán para saberlo.Para saber quién es quién en Ca-taluña.

Comobuenos catalanes, Galle-go y Álvarez sabrán de sobra quela asociación Òmnium Culturalfue fundada en 1961 por los quecortan el bacalao, que fue comi-da de pobres durante siglos. En-tre otros fundadores, allí estabael financiero, presidente del Ban-co Popular Español y asimismo

presidente de la aseguradoraChasyr 1879, Fèlix Millet, padredel famoso Fèlix Millet (quecuando es llamado a declararpor el desfalco en el Palau de laMúsica dice lomismo que los Pe-gamoides: tengo los huesos de-sencajados, el fémur tengo muydislocado, tengo el cuerpo muymal, pero llevo una gran vida so-cial).

También formaban parte delgrupo fundador de Òmnium Cul-tural Lluís Carulla, empresario,que, además de presidir GallinaBlanca, Agrolimen, Cavas Mont-Ferrant y ser consejero de la cita-da Chasyr 1879, fue representan-te de los Rockefeller en Catalu-ña. O Pau Riera i Sala, presidentede las empresas Roldán y Seimex(su hermano Rosendo era hom-bre de confianza de Fèlix Milletpadre). Vamos, el cogollito de las

200 familias decisivas. ¿Es quelos dos sindicatos no han encon-trado en toda Cataluña ningunaasociación más acorde con loque realmente significan y repre-sentan para expresar su posturasobre el asunto?

Una fotografía convierte el de-recho a decidir en el derecho afigurar. Para eso se hacen las fo-tografías. Para que se vean. Paraestar. Es desesperanzador y, sinembargo, es tan real como Se-bastopol. Unos sindicatos quehan dilapidado su pasado y que,cuando descubren que hasta lospipiolos del asociacionismo lesadelantan por la izquierda, seagarran desesperados a cual-quier bandera; no, a cualquierano, a la bandera de la patria, pa-ra no quedarse sin bandera, paratener algo que llevar en lasmani-festaciones. Unos sindicatos queculminan la manifestación deuna huelga general o de un 1 demayo sustituyendo el canto de laInternacional en catalán por elhimno nacional de Cataluña.Unos sindicatos que ahora se re-tratan sonrientes con las institu-ciones de la oligarquía ante lasruinas de lo que fue el epicentrode la lucha obrera. Unos líderes

sindicales que en esa misma fotoconsienten, el de Comisiones,sostener un cartel en el que ya seha estigmatizado la palabra obre-ros, la palabra trabajadores y, pa-ra no citarlos, para no recordarde dónde se viene, se alude aellos mediante el eufemismo delmundo del trabajo (el món deltreball pel dret a decidir, este esel lema completo). Y el de UGTsujeta otro cartel donde contratodo respeto hacia una elecciónindependiente se resalta la res-puesta por la que Òmnium hacecampaña (el rótulo dice És nor-mal que un pais voti com pot viu-remillor, pero la palabra pais lle-va sus dos últimas letras inverti-das y pintadas de otro color for-mando el monosílabo sí).

Lo que se ve en esa foto, enrealidad, es a dos dirigentes sin-dicales que han elegido una insti-tución fundada por la oligarquíay el tipo de país que esta propo-ne. Que, de algún modo, se handado cuenta de que ser españoles de pobres.

Javier Pérez Andújar es escritor.Premio Ciutat de Barcelona, es autorde Paseos con mi madre y Catalanestodos (de próxima publicación).

L as calles de nuestros pue-blos y ciudades se hanllenado de stops. No son

de metal blanco, rojo y negro,sino que pueden ser verdes oamarillos, pintados en camise-tas o en pedazos de cartón. Yno paran el tráfico, sino queparan desahucios, paran las su-bidas en las tarifas del trans-porte, paran recortes en los ser-vicios públicos... Se plantan an-te la destrucción de las condi-ciones básicas de nuestra vidaen común.

Lo que se expresa en estosstops no es solo una protesta nimucho menos una defensa delo que ya existe. Lo que en ellosse expresa es la fuerza de lasnuevas formas de politización.Hay quien dice que nuestroimaginario político, el que ennuestras sociedades es herede-ro de los proyectos fracasadosde la modernidad, se ha queda-do sin proyectos de futuro y sinhorizonte emancipatorio. Qui-zá. Pero lo que estos stops ex-presan es que para levantarseno hace falta un horizonte yque para organizarse no es pre-ciso contar con una promesade futuro. Lo que hace falta, loúnico que hace falta, es tomaruna posición en torno a un lími-te: esta casa no se vacía, esteservicio no se privatiza, esta va-lla no corta ni detiene nuestravida, etcétera. El horizonteemancipatorio no espera ya lallegada del futuro: es el límiteen torno al cual decidimos esta-blecer los umbrales de nuestradignidad colectiva.

Hannah Arendt, en su cono-cido libro de 1951 El origen deltotalitarismo, partía de la ideade que totalitario es aquel régi-men de poder que se basa en lacreencia fundamental de que“todo es posible”. Frente a suomnipotencia, que se cierne so-bre el conjunto de la humani-dad como un solo cuerpo, solocabe hundirse en la impotenciao cobijarse en la ficción aneste-siante de la normalidad. Nada

más cerca de esta descripcióndel totalitarismo que el actualsistema de dominación neolibe-ral y las instituciones formal-mente democráticas que lo legi-timan políticamente. Al igualque el totalitarismo, el neolibe-ralismo globalizado se basa enla presunción central de que“todo es posible”. Y, frente a él,cualquier resistencia se hundeen la impotencia o se cobija enla coartada de la normalidad.¿Cómo vamos a indignarnos, aplantarnos o a querer cambiarlas cosas si competir, explotar,extraer rendimiento y buscarel mayor beneficio es lo obvio ynormal?

Lo que pasa es que no todoes posible. No todo es posible,ni siquiera cuando se tiene elpoder de hacerlo todo. Esto eslo que expresan los stops de lasnuevas formas de politización:la distancia entre la capacidad

y la legitimidad, entre el podery la dignidad, entre la acción ysus consecuencias éticas, polí-ticas y materiales. Tanto en elantiguo régimen como en el in-terior del Estado moderno, elpoder imponía los límites delo posible y dejaba fuera todolo que quedaba condenado a laherejía o a la imposibilidad.Frente a ello, el pensamiento ylas prácticas revolucionariasabrían y ampliaban el campode los posibles. Hoy pareceque la relación entre el podery lo posible se ha invertido: enel capitalismo global, es el po-der el que ha perdido toda no-ción del límite, cuando siguerigiéndose por el crecimientoilimitado en un planeta finitoy dañado y convierte cual-quier elemento material, cual-quier existencia humana ycualquier relación social o cul-tural en un recurso de su ex-

plotación. Frente a ello, lasnuevas potencias de emancipa-ción, de transformación y decuidado de la vida colectiva pa-san por aprender el límite. Nodeja de ser paradójico: la revo-lución como aprendizaje de lafinitud.

Somos finitos. Somos vulne-rables. Y somos —por ahora—7.000 millones de seres ham-brientos, cargados de deseos yde necesidades, que aspiramosy merecemos una vida igual-mente digna. Stop significa sa-botear la coartada de la norma-lidad bajo la que se tolera ladestrucción de la vida, indivi-dual y colectiva. Stop significainterrumpir el sentido comúnque nos dice que no hay otrasalida que seguir adelante estacarrera sin fin. Stop significa larebelión en cada contexto y encada lugar donde la dignidadde una sola persona es pisotea-da. Por eso stop es también de-tenerse para abrir otra tempo-ralidad. Es una temporalidadque no depende de una idea defuturo, pero que tampoco acep-ta el chantaje de un presenteacelerado donde toda decisiónautónoma llega tarde. Decía el15-M, “vamos lentos porque va-mos lejos”. Para ir lejos es im-prescindible poder parar, dar-nos el tiempo y el espacio paraaprender, para hablarnos, paracuidarnos y para pensar, paracrear y para luchar.

En el tráfico acelerado deuna ciudad, cada señal de stopes una molestia, un motivo deimpaciencia, provoca frenazosy, a veces, accidentes. Hay algoviolento en cada stop. Pararnos obliga a violentarnos, a losotros y a nosotros mismos. Qui-zá por eso seguimos corriendotanto, en esta enloquecida fugahacia adelante. Hoy leía en unperiódico que ha vuelto a au-mentar el “consumo de cemen-to en España”. ¿Es que ni siquie-ra eso lo vamos a parar?

Marina Garcés es filósofa.

FORGES

La distancia entre el poder y la dignidad

Salvar Europade EuropaEl futuro de la Europa de los ciu-dadanos, no de las élites buro-tecnocráticas que hoy la gobier-nan, depende del resultado elec-toral del 22 al 25 demayo. Termi-nar el austericidio e incentivarun crecimiento económico soste-nible está en nuestras manos,en nuestro voto. Pero, sobre to-do, en superar las fronteras y pa-ra poner en común políticas es-tables que reduzcan las diferen-cias entre Estados y entre ciuda-danos. Las mareas cívicas quehoy sostienen aquí la crítica con-tra las imposiciones ideológicasneocon deben unir y coordinarsus esfuerzos con el resto de laciudadanía europea.

Debemos rescatar el capitalpúblico de la sanidad y la educa-ción igual para todos como se hahecho con el agua, que ya estáfuera de los servicios públicossusceptibles de privatizacióngracias a la iniciativa legislativaciudadana que debemos seguirimpulsando. Hay que atacar laspolíticas actuales del dumpingentre Estados: social, financieroo fiscal, en que cada uno se con-vierte en depredador de los veci-nos y que les permite organizarsu irresponsabilidad y bloquearla formación de contrapoderes anivel de la Unión.

Se necesita una ciudadaníaeuropea para frenar el crecientedéficit democrático de la dicta-dura de las élites al servicio delos mercados financieros, porun lado; y, por otro, de la reac-ción antipolítica de los descon-tentos, asimilados por los neofas-cistas a causa de la precariza-ción de las condiciones de vida,el saqueo del trabajo y el despre-cio de las perspectivas de futuro.Hay que proponer otra UE conformas ampliadas de participa-ción colectiva, y conseguir queel conflicto entre modelos de so-ciedad no se hurte tras el conflic-to estéril entre naciones y N-S o

E-O.— Maximiliano Lasén Paz.Valdemoro, Madrid.

La boda de mipeor enemigoComo si de una relación amorosase tratara, las relaciones de Ha-más con Al Fatah ponen nervio-sos a los israelíes. Por su parte,los acuerdos entre Al Fatah e Is-rael no son vistos con buenosojos por Hamás y, de Hamás eIsrael, mejor no hablar.

Poco a poco, Al Fatah se haencumbrado hasta hacerse tanvistosa que todas las miradas re-caen en ellos. Todos quieren a AlFatah como pareja, pero no estándispuestos a renunciar a su partedel pastel.

Este complicado lío amorosoa tres bandas semeja llegar a sufin con el matrimonio entre AlFatah y Hamás, dejando a Israelcomo el amante celoso que nodio lo suficiente por la relación.Aun así, no pocas son las bodasque se cancelan antes de cele-brarse.— Roberto Muelas Loba-to. Granada.

¿Está Río preparado?

Río de Janeiro será la próximaciudad en la que se celebren

unos juegos olímpicos, en 2016.Sin embargo, mucha gente du-da si esta decisión ha sido lacorrecta.

Mientras que Londres teníaun 60% de las estructuras prepa-radas cuando faltaban dos años,esta ciudad brasileña solo tieneun 10%. El problema no es soloque haya habido mucho progre-so, sino que también, según LaVoz de México, ya son más carosque los Juegos de la capital ingle-sa con un desembolso que as-ciende en la actualidad a 36.400millones de reales, que acabansiendo unos 11.850 millones deeuros. Dado que aún queda porconstruir una gran parte de lasinstalaciones, sabe Dios cuál se-rá la cantidad final.

Este país soberano de Améri-ca del Sur ha sido constantemen-te criticado por el Comité Olímpi-co Internacional (COI) por elatraso en las obras. Es por esopor lo que diversas asociacionesy periódicos como The Guardian,noticiero británico, sugieren quedeberían cancelar la realizaciónde algunos deportes de élite—co-mo tenis, golf, hípica o vela— yrealizar un evento más barato.

Con todo, René Descartes (fi-lósofo ymatemático francés) de-cía que “dos cosas contribuyena avanzar: ir más deprisa quelos otros o ir por el buen cami-

no”, y en este caso no se estáhaciendo ninguna. La vida es, ala larga, una constante decep-ción.— Eric Walker Whitelaw.A Coruña.

Un gremio intocable

Los taxistas de Barcelona aca-ban de forzar la prohibición dela aplicación UBER, que pone encontacto particulares para ha-cer trayectos por la ciudad. Ha-ce unos días se quejaban de te-ner que pagar para usar los lava-bos de la estación de Sants (puescomo debemos hacer todos, ¿noes así?). Y cuando no, plantancara a otras empresas de trans-porte porque les roban clientes.Es evidente que todo colectivotiene derecho a hacer oír sus rei-vindicaciones, pero parece quese hayan convertido en un gre-mio intocable.

Todos tenemos competencia,trabajemos en el sector que tra-bajemos, pero la solución no pa-sa únicamente por prohibir, exi-gir o pretender anular cualquierrastro de incomodidad. Mejorarla calidad, las tarifas y ciertasactitudes también puede ayudara conseguir los mismos objeti-vos: prestar un servicio competi-tivo y rentable. Y si no es así,pues habrá que cerrar, como

desgraciadamente tienen quehacer muchos negocios del país.Lo que no es sano es creer quelos hay que están por encima delbien y del mal.— David Achell.Gavà, Barcelona.

La sociedado la saciedadHoy en día, enmuchísimas fami-lias españolas, parece que esmás importante, más vital, te-ner un móvil de última genera-ción y una televisión de plasmade 40 pulgadas que dar a los hi-jos de comer, que vestirlos, quelavarlos.

La sociedad de hoy en díaobliga a este tipo de cosas, obli-ga a aparentar a la gente que nopuede llegar, a estar dos escalo-nes por encima de tus posibilida-des mejor que uno por debajo.La sociedad hace que las perso-nas piensen de esta manera, queel consumo de cosas caras esmás importante para toda fami-lia que poder comer.

Tus hijos te piden el móvilque acaba de salir y se lo com-pras por miedo a que piensenque son menos que sus amigos.Personalmente, tengo el “ho-nor” de conocer a gente que lopasa mal, que necesita ayuda desus padres, tíos y abuelos parallegar a fin de mes; pero los vescon su móvil nuevo o con su car-né del gimnasio más caro de laciudad.

Ya nos lo dice el ensayistaKarl Kraus: “Aparentar tienemás letras que ser”.— AntonioMartínez Canet. Valencia.

Las calles estánllenas de ‘stops’ queintentan parardesahucios y recortes

En septiembre de 2012 se produjo uno de losproyectos más rentables en la historia delcrowdfunding. El proyecto de realidad virtual lla-mado Oculus Rift había recaudado en 30 días lacantidad récord de 2,4 millones de dólares através de 9.255 seguidores.

A partir de estemomento el crecimiento expo-nencial de Oculus fue notable no solo gracias asu tecnología, sino también a la activa participa-ción de una comunidad en su mayoría formadapor aquellas personas que apoyaron económica-mente el proyecto.

Casi dos años más tarde vemos cómo estagran comunidad empieza a tambalearse tras el

anuncio de que Facebook había comprado Ocu-lus por 20.000 millones de dólares. Las redessociales se inundaron de duras críticas hacia losresponsables de la empresa y algunos seguido-res pedían la devolución de su dinero, puestoque se consideraba que los dueños de Oculus sehabían convertido en multimillonarios a expen-sas del dinero de otros.

Todo este debate ha dejado la siguiente pre-gunta en el aire: ¿Deberían estos proyectos entre-gar acciones a quienes los apoyan (equitycrowdfunding)? De esta manera, en caso de ven-ta todos recibirían una pequeña parte de ella.—José Luis Mortola. Barcelona.

MarinaGarcés

Ser español es de pobres

En Cataluña, lossindicatos se alineancon el país quepropone la oligarquía

JavierPérez Andújar

‘Crowdfunding’, ¿apoyar o invertir?

Òmnium Culturales lo contrario,lo que da sentidoa UGT y CC OO

Pasa a la página siguiente

Los textos destinados a esta sección nodeben tener más de 200 palabras (1.400caracteres sin espacios). Es imprescindi-ble que conste el nombre y apellidos, ciu-dad, teléfono y número de DNI o pasapor-te de sus autores. EL PAÍS se reserva elderecho de publicar tales colaboraciones,así como de resumirlas o extractarlas. Nose devolverán los originales no solicita-dos, ni se dará información sobre [email protected]

Ser españoles de pobresViene de la página anterior

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

251457181200028320 €678 cm2 - 60%

28/04/2014OPINION25-26

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

Agenda ‘Almacale’Una dosi de flamenca Los Tarantos(Pl. Reial, 17), a partirde les 20.30 h.

<<

Carolina Pereira &Beto CapriottiA Gipsy Lou(Ferlandina, 55), apartir de les 21.30 h.

<<

| Apunts | 49EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’ABRIL DEL 2014

BARCELONACINEMA‘D’A’ Festival Interna-cional de Cinema d’Au-tor de Barcelona’. El fes-tival arriba a la 4a edicióamb el millor cinema in-dependent que es fa almón i les millors produc-cions locals. Puntual a laseva cita amb la primave-ra, el D’A s’instal·larà alscinemes Aribau Club (sala1 i 2), el teatre del CCCB,la Filmoteca de Catalunyai la seu de la SGAE a Cata-lunya per presentar unaseixantena de pel·lículesde noms capdavanters delcinema d’autor, tant dedirectors de referènciacom d’autors debutants,seleccionades entre lesmillors pel·lícules vistes afestivals internacionals,obres de risc i joies desco-bertes a partir de les pro-postes rebudes, així comla millor autoria local.Avui projecten Norte, TheEnd of History, ConcreteNight, Tots els camins deDéu, La Jalousie, Árbo-les, Redemption i Aliena-tion. Té lloc a diversos es-pais de Barcelona.

BARCELONA19.00 XERRADAFrederica Montseny, ‘lapolítica‘. Educada fona-mentalment per la sevamare i alhora amb unacultura autodidàctica ieclèctica, de molt jove co-mençà a escriure amb re-gularitat destacant sem-pre el tema feminista. Télloc a l’Ateneu Barcelonès.No tingué una activitatpública fins a l’adveni-ment de la Segona Repú-blica, quan ingressà en elSindicat de ProfessionsLiberals de la CNT. Grà-cies a la seva personalitat,impetuosa i exultant, esconvertí en un dels princi-pals portaveus de la FAI.Després, durant la GuerraCivil Espanyola, acceptàser ministra de Sanitat enel govern de Largo Caba-llero (novembre de 1936 -maig de 1937). Dugué aterme les negociacionsper a la constitució del co-mitè d’enllaç CNT-UGT(febrer del 1938), quepresidí.

BARCELONA20.00 MÚSICA‘La bohème’ de Pucci-ni. Malgrat que l’estrenade La bohème a Torí va

ser un fracàs, avui peravui aquesta obra és l’òpe-ra de Puccini més repre-sentada al món. G. Giaco-sa i L. Illica tornen a fir-mar un llibret que musicàPuccini basant-se en elsrelats de Henry Murger,un retrat de la vida i delsamors d’un grup d’artis-tes bohemis a París. MarcSala ens presenta aquestcicle, que inclou obrescom Die Walküre de Wag-ner. Es fa a la Casa Orlan-dai (Jaume Piquet, 23).

BARCELONA19.00 XERRADA‘Entre Escletxes’, deMiquel Sanchez. La pre-sentació del poemari seràa càrrec, a més de l’autor,de Francesc Parcerisas,poeta i professor de l’Es-cola d’Escriptura; JosepM. Riera, escriptor i edi-tor; i Artur Arias. En eltranscurs de l’acte, Leon-ci Canals, Margarida Me-dina i Marisa Olivera,membres del grup Set deCors, recitaran una selec-ció de poemes del llibre.L’acompanyament musi-cal és a càrrec del guitar-rista Joan Isern Cos i télloc a la Sala Sagarra del’Ateneu Barcelonès.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘Colita: la reivindicacióde la mirada’. Sobrenomd’Isabel Steva Hernández(Barcelona, 1940), és undels referents indiscuti-bles de la fotografia cata-lana contemporània. Di-recta, intel·ligent, sensi-ble, compromesa, crítica isense prejudicis, la sevaproducció, més enllà del’estètica, es pot definirper la seva implicació enel temps que li ha tocatviure. La seva obra, allu-nyada de l’artifici i de totapretensió artística, no ésnomés un document de larealitat sinó la projeccióde les seves experiències iopinions i conforma uncorpus visual que recullmig segle de la nostra his-tòria recent. Amb aquestaexposició, comissariadaper Laura Terré, la Fun-dació Catalunya-La Pe-drera presenta la primeraretrospectiva dedicada aColita, amb un recorregutper la seva trajectòria vi-tal i creativa que revisa elsitineraris del seu arxiu in-gent. Té lloc a la Pedrera.

Schumann i Brahms ambPablo Heras-Casado

Heras-Casado dirigint l’orquestra ■ ARXIU

‘Nasty Mondays’ la nit delrock a Barcelona

L’Església i la Guerra Civil

Últim cartell de Nasty Mondays ■ ARXIU

Hilari Raguer a la presentació del seu últim llibre ■ FRANCESC MELCION

BARCELONA00.00 MÚSICAÉs una de les nits més mítiques de la capital ambSoren, Max Ochoa, Silvia Superstar i Fedex, que ac-tuen a la sala Apolo (c/ Nou de la Rambla, 113).

BARCELONA20.30 MÚSICAUn dels pocs directors espanyols director de la Fil-harmònica de Berlín avui actua al Palau de la Músi-ca al capdavant de l’Orquestra Barroca de Freiburg.

BARCELONACONFERÈNCIAEl Departament d’Història Con-temporània de la UB i la Universi-tat Oberta de Catalunya organit-zen avui la conferència Església iGuerra Civil, a càrrec del religiós ihistoriador català Hilari Raguer iSuñer. Monjo de Montserrat, in-tel·lectual i amb un estret vincleamb la política catalana, és autord’estudis com una tesi doctoral so-bre Unió democràtica durant elperíode republicà La Unió Demo-

cràtica de Catalunya i el seutemps (1931-39) així com de nom-broses obres de caràcter religióscom El rei David (1997), La Lec-tio divina (1999) i, darrerament,la ja més política: Ser independen-tista no és cap pecat (Claret,2012). Assessorà el documentalde TV3 Lluís Companys, caminsretrobats i s’encarregà de l’avalua-ció de l’arxiu de la Generalitat deCatalunya a l’exili, dipositat a l’Ar-xiu del Nacionalisme de la Funda-ció Sabino Arana i retornat a l’Ar-

xiu Nacional de Catalunya. Peraquesta llarga trajectòria, Raguerva ser guardonat aquest any 2014amb la creu de Sant Jordi pel seucompromís social i amb la catala-nitat. L’activitat, que serà presen-tada pel catedràtic en HistòriaContemporània i professor JoanVillaroya, s’emmarca en el Màsteren Història Contemporània i MónActual UB-UOC. La conferència esfarà a les 11.00 h a la Facultat deGeografia i Història de la UB.

J.B.GALÍ

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

144131450009295 €1609 cm2 - 150%

28/04/2014CIUDAD49-50

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

Agenda Giulia Valle TrioJazz contemporanial Milano (rondaUniversitat, 35), apartir de les 20.30 h.

<<

Ramon & The OneArmed Go GoDancerA la sala Apolo, apartir de les 00.00 h.

<<

EL PUNT AVUIDILLUNS, 28 D’ABRIL DEL 201450 | Apunts |

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Carmen!. Estrena: 30 d’abril. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.00, i diumenges, 17.00. Lagran Duquesa de Gerolstein. Dis-sabte, 22.00; i diumenge, 20.00.

� Barts, Av. Paral·lel, 62. Dia 3de maig, Elektropical Fever Fest.Dia 4 de maig, Micah P. Hinson.Dia 8 de maig, Yann Tiersen. Dia10 de maig, Iam. Dia 11 de maig,Amos Lee. Dia 14 de maig, DevaPremal & Miten With Manose.Dia 15 de maig, Eli Paperboy Re-ed & Swamp Dogg. Dia 16 demaig, Joan Dausà.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. Rojo onegro. Últims dies, diumenge,19.00, i dilluns, 21.00.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. El pensa-dor de barra lliure. Horaris: di-vendres i dissabtes, 21.00. Lomejor de Toni Moog. Horaris: dedijous a dissabtes, 23.00; i di-umenges, 20.00.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. David Guapo, única funció,dimecres, 22.30. Tuppersex. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30; idiumenges, 17.30. I Lo tuyo y lomío, de dijous a dissabtes,22.30, i diumenges, 19.30.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. A par-tir del 29 d’abril, Mares!, versióde Guillem Clua, direcció d’OriolTarrasón. Amb Lloll Bertran, Mi-reia Gubianas, Óscar Jarque,Sandra Monclús i Vanessa Segu-ra. Horaris: de dimarts a diven-dres, 20.30 (dijous 1 de maig,18.30); dissabtes, 18.00 i 20.30,i diumenges, 18.00. I en dobleprogramació, els dissabtes, Lasnoches del Club de la Comedia,dia 3 de maig, amb María Juan,Ana Morgade i Sandra Marche-na, a les 23.30.

� Goya Codorníu, Joaquim Cos-ta, 68. Fins al 4 de maig, Adreçadesconeguda, de KatherineKressmann Taylor, direcció LluísHomar, amb Lluís Homar iEduard Fernández. Horaris: di-mecres i divendres, 20.30; di-jous 1, 18.00; dissabte, 18.00 i20.30; i diumenge, 18.00. A par-tir del 15 de maig, El zoo de vi-dre, de Tennessee Williams, di-recció de Josep Maria Pou, ambMíriam Iscla, Dafnis Balduz, Me-ritxell Calvo i Peter Vives. Hora-ris: de dimarts a divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 21.30, idiumenges, 18.00.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Recital d’AngelaDenoke, dia 29 d’abril. Òpera: Lallegenda de la ciutat invisible deKitege, de Nikolai Rimski-Kórsa-kov, dia 30 d’abril.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Infantil: del 26 d’abril al 4 demaig, 5 úniques sessions! Ot, elQuixot, de la companyia ArgotTeatre. Horaris:dia 1 de maig,18.00; dissabtes, 18.00, i di-umenges, 12.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. La Dama de les Ca-mèlies, direcció d’Hermann Bo-nín. Sala Brossa. Del 30 d’abril al’1 de juny. Horaris: de dimecresa dissabtes, 21.00, i diumenges,19.00. Pep Talk. Sala Fregoli. Finsa l’11 de maig. Horaris: de dime-

cres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30. Com elles. SalaPalau i Fabre. Fins al 4 de maig.Horaris: divendres i dissabtes,22.00, i diumenges, 20.00.

� La Villarroel, Villarroel, 87. ,Losers (Perdedors), de MartaBuchaca, amb Alba Florejachs iJordi Díaz. Horaris: dilluns 28,estrena, i de dimarts a dijous,20.30 (dimarts 29, no hi ha fun-ció; i dijous 1 de maig, 18.30); di-vendres, 21.00; dissabtes, 18.00i 20.30; i diumenges, 18.00. I endoble programació, Diálogos en3D: Oswaldo Digón, divendres, ales 23.00; Siempre Dani Pérez,dissabtes, a les 23.00; i #MiMa-dreEsTrendingTopic, amb ÁlexClavero, diumenge 4 de maig, ales 20.00.

� Romea, Hospital, 51. Fins a l’11de maig, L’orfe del clan delsZhao, de Ji Junxiang (s. XIII),dramatúrgia de Marc Artigau iOriol Broggi, dir. Oriol Broggi,amb Julio Manrique, Pablo Der-qui, Lluís Marco, Ernest Villegas,Marta Marco, Borja Espinosa iamb música en directe de JoanGarriga. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30 (dijous 1, 18.30);dissabtes, 18.00 i 21.00; i di-umenges, 18.00. A partir del 13de maig, El loco y la camisa, deNelson Valente, amb la Compa-ñía Banfield Teatro Ensemble Ar-gentina. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30; dissabtes, 18.00i 21.00, i diumenges, 18.00.

� Sala Àtrium, Consell de Cent,435. Carmela Lili Amanda, unmusical a capella. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.00; i di-umenges, 19.00. En Patufet, di-umenge 4, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins a l’11 demaig, El pes del plom, d’Aleix

Fauró i Isis Martín (Cia. la Vir-gueria). De dimecres a dissab-tes, 21.30; i diumenges, 18.30.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Gust de cendra, de Guillem Clua,dir. Josep Sala, fins al 25 demaig. De dimecres a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.30. I LuísPardo presenta Hypnos, la otrarealidad. De dijous a dissabtes,22.45; i diumenges, 20.30.

� Sat! Teatre, Neopàtria, 54.Fins al 18 de maig, El Gran LlibreMàgic, amb la Cia. T. Gràcia (tea-tre musical/familiar).

� Tantarantana Teatre, Carrerde les Flors, 22. Fins a l’11 demaig, Sots l’ombra d’un bell ar-bre, adaptació d’Helena Tornerodel Llibre del gentil i els tres sa-vis, de Ramon Llull. Dir. MartaPazos. Horaris: de dimecres adissabtes, 21.00; i diumenges,19.00. Infantil: fins al 25 de maig,Cia Ns Dansa presenta BallantEspriu. Horaris: dissabtes, 18.00;i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47.49. Al galop, del 6 al 25 demaig (excepte el dia 18). De di-mecres a dissabtes, 20.30; i di-umenges, 18.30. La mascaradafantàstica. Del 26 d’abril a l’11 demaig. Horaris: dissabtes, 17.30; idiumenges, 12.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Pis Mostra. De dimecres a di-vendres, 20.30; dissabtes, 19.00i 21.30, i diumenges, 18.30.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Marabunta. Horaris: dia 2de maig, 21.30; i dies 17, 23 i 30de maig, 23.00.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. Top model, un disbaratcòmic. Horaris: dijous i diven-dres, 20.30; dissabtes, 18.00 i20.30, i diumenges, 18.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Prorro-guem Tu digues que l’estimes,d’Ivan Campillo. De dijous a dis-sabtes, 22.00; i diumenges,18.00. Magnetismes, d’ElisendaGuiu. De dijous a diumenges,20.00. Estrena, 29 d’abril, Océa-no, d’Alessandro Baricco. Hora-ris: dimarts i dimecres, 20.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Els dies feliços, de S. Bec-kett, dir. S. Belbel. Estrena, 15 demaig. Exposició Ana Lizaran, finsal 31 de juliol.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. SalaFabià Puigserver: Els feréstecs,de C. Goldoni, dir. Ll. Pasqual.Estrena, el 7 de maig. Espai Lliu-re: Informe per a una Acadèmia,de F. Kafka, dir. I. Benet i X. Ri-cart. Estrena, el 8 de maig. Expo-sició: Anna Lizaran, fins al 31 dejuliol.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: El joc de l’amor i de l’atzar,de P. Marivaux. A partir del 7 demaig. Sala Petita: Fronteres,d’Spregelburd, Richter i Cunillé.A partir del 14 de maig.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Joglars presenta El coloquiode los perros. Dijous, 18.00; di-vendres, 21.00; dissabtes, 18.00i 21.00; i diumenges, 18.00.

� Teatre Tívoli, Casp 8. JoaquinCortés presenta Gitano. 4 úni-ques funcions: divendres 2 demaig, 21.00; dissabte 3 de maig,18.30 i 21.30, i diumenge 4 demaig, 19.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. TV3 i Dagoll Dagom presen-ten Super 3: El Musical. Dissab-tes, 12.00 i 16.30; i diumenges,12.00. Voca People, del 7 demaig al 8 de juny. Dimecres a di-vendres, 20.30; dissabtes, 18.30i 21.30, i diumenges, 18.30.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Fins al 4 de maig Babet, cuina atres veus, amb la Cia. Les Cot.Divendres, 20.00; dissabtes,18.00 i 20.00, i diumenges,18.00. Fins al 4 de maig Infecte,d’Alberto Ramos. De dijous adissabte, 22.00; i diumenges,20.00. Gairabé, de Carles Algué.Horaris: dimarts i dimecres,20.00.

Imatge promocional de l’espectacle ■ LA VILLARROEL

Funció de l’obra ‘Losers’ aLa VillarroelBARCELONA TEATREAlba Florejachs i Jordi Díaz són la parella protago-nista de l’obra de Marta Buchaca Losers, una comè-dia romàntica que va més enllà de l’enamoramentinicial. A La Villarroel, fins al 29 de juny.

REUS22.30 MÚSICAAriel Santamaria i labanda del Dr. Juantxi.La formació presentarà elseu nou disc: Política-ment Juantxi. Gravat alsestudis Left & Right deltècnic Xavier Bocanegra,l’àlbum inclou una dotze-na de cançons inèdites,entre les quals destaquenMonica Lewinsky, Cal Jo-fré o El hobbit pederasta.Té lloc al Racó de La Pal-ma (c. Ample, 75).

SABADELL19.30 XERRADA‘Conflictes socials ac-tuals: Com els podríemmillorar, en una Catalu-nya independent’. Laxerrada serà amb l’econo-mista Arcadi Oliveres, elpare Manel i Josep Escar-tín, síndic de Greuges deSabadell, dins del cicle Onvolem anar? Reptes deCatalunya en un Estatindependent. Té lloc al’Auditori Pere Quart.

SANT CUGAT DELVALLÈS13.45 XERRADA‘Diàlegs de Comerç’.L’Associació Sant CugatComerç organitza la quar-ta edició del Diàlegs deComerç, un espai d’inter-canvi de coneixementamb xerrades i conferèn-cies, a l’Hotel Sant Cugat(c. César Martinell, 2)Sant Cugat del Vallès.

TARRAGONA17.30 TALLER‘Fes el teu receptari decuina scrap’. Descobreixel treball manual de modaen aquest curs monogrà-fic. És un receptari de cui-na, totalment fet a mà,

perfecte per regalar o perguardar les millors recep-tes, a càrrec de Charo Or-tega. Es fa al Centre Cívicde Sant Pere i Sant Pau.

TARRAGONA20.00 LITERATURA‘Compartim la poesia:el poeta despersonalit-zat’. Dins el Club de lectu-ra de la BPT, la sessió estàdedicada al poeta desper-sonalitzat. Adrià Targa,poeta ell mateix, ens con-duirà, a la Biblioteca Pú-blica, (c. Fortuny, 30),pels camins de la identitatdel poeta llegint l’obra dediversos autors represen-tatius de diferents vies.

TORTOSA18.00 VISITA‘600 anys de la dispu-ta de Tortosa’. Activitatsamb motiu de la comme-moració del sisè centena-ri del debat més impor-tant que va tenir lloc du-rant l’edat mitjana entrecristians i jueus. Té lloc al’Espai Sant Domènec.

TORTOSA19.00 XERRADA‘2n SEUminaris’. Lesxerrades, a la Seu de laUOC, les impartiran do-cents del màster i tindranlloc a diverses seus terri-torials de la UOC a Cata-lunya, València i Mallor-ca. Per facilitar el segui-ment a les persones queno es puguin desplaçar ala seu on es fa presencial-ment durant aquest cicle,connectaran en xarxa lesseus de Girona, Terrassa,Tortosa i València perquèsigui possible seguir lesconferències i participar-hi de manera virtual desde qualsevol ciutat.

L’acudit XAVI TORRENT

1167

37-1

0625

49w

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

144131450009295 €1609 cm2 - 150%

28/04/2014CIUDAD49-50

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 28 ABRIL 2014

Músicaambànima

I elbicentenari?

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

P er començar, una confessió: hepassat bona part de la SetmanaSanta llegint el llibre de PedroJ. Ramírez La desventura de la

libertad, sobre el final del trienni liberal ila bastant tràgica figura de José MaríaCalatrava. Doble confessió: el llibrem’ha agradat. I fins i tot em sembla quel’exdirector d’ElMundo, ara entre aques-ta desventura acabada d’aparèixer i la se-va nova col·locació com a president deLa aventura de la Historia, ha millorat elto del seu assaig històric anterior –El pri-mer naufragio– i ha trobat una veta prò-pia com a cronista erudit, a cavall del pe-riodisme del passat, per dir-ho així, i lahistòria pura i dura (encara que utilitza-da en part també per explicar o compa-rar amb el present, perquè això es trobaimplícit en el llibre).El cas és que de sobteme n’he adonat.

El tricentenari, 1714 i la guerra de Suc-cessió i el centenari de la Mancomuni-tat, 1914. I al mig què? Què passa amb el1814? Què se n’ha fet del bicentenari dela restauració borbònica? Perquè hi hau-rà qui pensi que no hi ha res a celebrarni commemorar, però aquell any del1814, que es podria dir que no està entreels convidats a les festes pàtries, van tor-nar als seus trons, ambmolt diverses for-tunes, actituds i maneres de governar,LluísXVIII a França i FerranVII a Espa-nya. Sí, Ferran VII, potser el més odiós iodiat dels monarques espanyols, “el reitraïdor”, “elNarizotas”, el que ens va dei-xar com a part de la seva herència laqüestió dinàstica i la primera guerracarlina, el dels ulls porcins i el bifi pen-jant, però també el que va tornar de l’exi-li francès sent el Deseado i que va seraclamat i complimentat des que va tre-pitjar terres espanyoles i que va co-

mençar el seu retorn per Catalunya.Barcelona, per exemple, el va rebre de

manera triomfal, com també ho van ferGirona o Mataró. Era el rei que ens tor-nava el país recobrat, que personificavala revenja sobre la invasió francesa i, peralguns, era també el garant de la Cons-titució del 1812 (d’altres ja havien redac-tat elmanifest dels Perses, intentant res-tablir l’Antic Règim), que es va afanyar atrair aquell mateix any i que, després,mitjançant Riego, va ressuscitar durantun trienni –“anem francament, i jo el pri-mer, pel camí constitucional”–per a, des-prés dels cent mil fills de Sant Lluís,donar-nos una dècada reial i manifes-tament ominosa…Que poc s’explica i s’entén la història,

el nostre passat, quan ens parem en unasola data… El 1714 culmina una llargaguerra de Successió en la qual Barcelonava ser primer borbònica per després re-sistir com a austriacista. El 1814, moltscatalans aclamaven un rei infame. I el1914, uns altres catalans engegaven unprograma de regeneració i de modernit-zació insòlit…No puc evitar preguntar-me quina lí-

nia futura resumirà els fets del 2014, i sicelebraran els nostres besnéts el nostrecentenari… I amb quina lectura del seupassat, el nostre present…

OBC

Direcció: Jakub HrusaSolista: Janine Jansen, violíLloc i data: L’Auditori (26/IV/2014)

JORGE DE PERSIA

Decididament un gran concert, el 23de la temporada i a l’abril. L’entusias-me d’un públic molt jove a l’hora decomprar o fer firmar algun disc de lasolista feia la sensació de continuar elSant Jordi. L’estrella de la sessió: Jani-ne Jansen. Els qui hagin llegit a LaVanguardia la personal entrevista defa un parell de dies, podran compren-dremillor aquesta sensació d’interiori-tat, i que el violí sigui com una part delseu cos quan està en escena. Virtuosis-

me indubtable, gran capacitat tècnica,però sobretot sensibilitat. Uns diesenrere, a la mateixa sala, vam tenirocasió d’escoltar una altra dimensióde l’art del violí: Zukerman, virtuós,que toca cap enfora; la música surt delseu violí. La deliciosa intimitat de laJansen fa que passi per ella, i en aques-ta versió delConcert per a violídeTxai-kovski va jugar amb tensions moltsubtils en la seva relació amb l’or-questra, amb una varietat de matisosen la dinàmica, en els rubatos, i unacadència gairebé espiritual que va dei-xar la sala sense respiració. Res de pi-rueta virtuosística, al contrari, tot capa dins; exterioritzat amb claredat ab-soluta en els tempos ràpids del final, iuna deliciosa expressivitat en el pianis-simo. Una ocasió com poques d’escol-tar música amb ànima.

Però el concert va tenir a més un al-tre punt d’interès, en què l’orquestrava tenir un molt bon paper: el jove di-rector txec Jakub Hrusa, de gest moltconvincent, que connecta i empeny iproposa un fraseig de gran musicali-tat. Ho va fer acompanyant la Jansen, iespecialment obrint el programa ambla Sinfonia da Requiem de Britten, obradel 1940, en la qual el compositor brità-nic expressa la duresa del seu tempsde guerres. És obra clara, de certa par-quedat de recursos (dissonàncies icomplexitat rítmica) que matisen unostinato, i que arriba al final descons-truint un trepidant allegro. Finalmentva tornar Txaikovski a escena, amb laSimfonia núm. 6, en la qual, tret de lainestabilitat del fagot, els solistes vanfermolt bona feina, amb una corda fle-xible, bona resposta de contrabaixos,color i musicalitat ben establerta perHrusa, que va inserir petites respiraci-ons que van fer més contundent el fra-seig i molt potent l’expressió.c

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

D ebut màgic el de PabloHeras-Casado avui al Pa-lau de la Música, una ca-sa que li va obrir les por-tes sent un jove músic

amb inquietuds corals i per la qual vaacabar residint un temps a Barcelona,atret per la tradició coral catalana. Aella torna ara, convertit en un dels direc-tors d’orquestramés versàtils –des de lamúsica antiga a l’avantguardista– i méshabilidós a l’hora de manejar l’agenda,ja que aquesta temporada ha debutat ala Filharmònica de Nova York, la Lon-don Symphony o la Philharmonia deLondres. Sense oblidar la vis operística:després del Rigoletto amb que va debu-tar fa mesos a Nova York, el Met li hademanat de dirigir Carmen, un títol queval a dir també ha fet en el Mariinski.A vostè li demanen Carmen pel seu

sentiment andalús? “Hi deu haver res-sorts geogràfics i folklòrics, perquè eltorero de Carmen també era de Grana-da, però al final tot és música i jo arasento una connexió molt profundaamb Schumann: són llaços de culturamusical, d’estètica i de la meva pròpiaexperiència vital”, respon un benhumo-

ratHeras-Casado al telèfon. AmbSchu-mann debuta al Palau (20.30 h), únicaparada espanyola en el marc d’una giraamb l’Orquestra Barroca de Friburg,amb la qual interpreta els principalsconcerts per a solista: el de violí en remenor amb Isabelle Faust, el de violon-cel amb Jean-Guihen Queyras i el depiano amb Alexander Melnikov. Perpart seva, l’Orfeó Català s’ha demanatNachtlied i també dos Cantos gitanosde Brahms amb Melnikov al piano.

“Em sembla una sort enorme quem’hagin demanat de fer aquest gir alprograma, perquè amb l’Orfeó vamcol·laborar al Festival de Granada, però

després no hi va haver ocasió de repetir–apuntaHeras-Casado–. És un cor fan-tàstic i per a mi és com tornar a casa, jaque en una classe magistral que va fer aGranada l’aleshores director JordiCasas, em va animar a venir a Barcelo-na i a l’Orfeó. Llavors jo començava apensar que m’agradaria dirigir. Deviatenir uns 16 anys i ja estava molt ficaten la vida coral granadina. Al cap dequatre vaig venir a viure a Barcelona”.

En aquest punt de la conversa, He-ras-Casado passa al cata-là, que, potser per laproximitat de la se-va cita amb Palau100, és realmentfluid. “La Nacht-lied de Schumannés –diu– una obradesconeguda peròsorprenent, origi-nal i moderna, queexplora a travésde la poesia elmón dels co-lors i la

suggestió, i crea ambients a través del’orquestració. És una oportunitat dedonar-la a conèixer i d’introduir la di-mensió lírica de Schumann”, comenta.

D’aquesta giraHarmoniaMundi gra-varà en directe els tres concerts deSchumann en un disc que veurà la llumel 2015. Però mentrestant, el directorgranadí treu en primícia espanyola alseu pas per Barcelona el primer àlbumambDeutsche Grammophon, convertiten el primer espanyol que firma com aartista d’aquest segell. En el projecte

Heras-Casado descobreix la facetad’empresari del mític cantantd’òpera italià Farinelli. Interpre-tat per Concerto Köln, el disc in-clou una desena de primers en-registraments mundials i pecesde compositors espanyols de

l’època. I hi col·labora el contrate-nor Bejun Mehta.“És un moment important per a

mi, l’inici d’una col·laboració a llarg ter-mini com a ambaixador de la col·lec-ció historicista Archiv, que té 66 o

67 anys però que ha estat untemps en repòs i ara es vol

impulsar”. Per què Fari-nelli? “Va ser la prime-ra estrella del rock,tenia una dimensióèpica i eramolt cos-mopolita en unaèpoca en què noera fàcil. En la sevaúltima etapa es vadedicar a dinamit-zar el panoramamusical de l’Es-panya del segleXVIII a la cort re-ial. I com a figurain t e rnac iona lque era va pro-mocionar l’inter-canvi de músics,companyies ic ompo s i t o r sentre Itàlia,

Àustria, França i Es-panya, donant a conèi-xer lamúsica espanyolafora. A mi m’interessamostrar aquesta norma-litat de la connexió en-tre els estils musicalseuropeus”.c

“És una sort que l’Orfeóm’hagi demanat d’incloure‘Nachtlied’ en aquestprograma de Schumann”

El 1814 van tornar alsseus trons, amb fortunesi actituds molt diverses,Lluís XVIII i Ferran VII

Després del seu recent debut amb la Filharmònica deNova York, el directorgranadí s’estrena a Barcelona amb l’Orquestra de Friburg i l’Orfeó Català

Heras-CasadoarribaalPalauDaniel

Fernández

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

1669657520007950 €567 cm2 - 50%

28/04/2014CULTURA36

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

Sortirm CONCERTSDebut al Palau dePablo Heras-CasadoE1 director granadf PabloHeras-Casado debuta avuial Palau de la Mfisica ambun monogr~fic de Schu-mann, al costat de l’Orfe6Catal~ i de la FreiburgerBarockorchester. A1 concerthi participen tres solistes depresfigi: lsabelle Faust(viol0, Jean GuihenQueyras Wioloncel) Alexander Melnikov(piano). Palau de la M,’,sica, 4(20.30 h). 15 a 100 euros.

El ’metal’ del grup InSolitude a RazzmatazzE1 grup suec presenta elseu nou disc Sister en untour europeu que vanconfirmar recentment.Aquest treball condensal’ess~ncia del heauy metalper a la banda capitaneja-da pel vocalista PelleAhman: extravag~ncia,melodia, teatralitat,escapisme, amena~a opoder. Gravat als StudioCobra d’Estocolm al mar~de12013, substitueix almercat el disc anterior delgrup, The World. The Flesh.

TAR WARS’ VISITA LA BIBLIOTECAEXPOSICIO ¯ La Biblioteca Can Fabm convida a veure I’exposici6 9/-bu/xant b ga/ax/a tim al 3 de julioL Recull odgi.als dels di, u’w.ants quehart treballat en cbmics de Lucasfilm i 10 objectes, seg~, 24. Grat~it.

m XERRADA

Sobre I’exposici6 deColita a La PedmraEn el marc de les activitatsparal.leles entorn al’exposici6 Colita, perqub si!a La Pedrera, avui, s’orga-nitza una taula rodona alvoltant de l’obra de Colita.Colita: la reivindicaci6 de lamirada compta amb laparticipaci6 de Laura Terr~,historiadora de la fotografiai comisshria de l’exposici6;Enric Maj6, actor; GabrielJaraba, periodista; i PilafAymerich, fotbgrafa.Provenc~a, 261. Avui a les 19.00

m CINEMAFestival de Cinemad’Autor de BarcelonaEn Teatre del Centre deCultura Contempoffania(CCCB) i les sales 1 i 2 delsCinemes Aribau ofereixenavui projeccions dins de laprogramaci6 del Festivalde Cinema d’Autor deBarcelona D’A. Ales 18.30hores, als Aribau 2, es fa unpassi deJeunesse, delustine Malle; al Teatre delCCCB, a les 18 hores, esprojecta Los Duehos, delsdirectors Ezequiel Raduskyi Agustfn Toscano. Tota lain formaci6 al web www.cine-madautor.cato

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

1799192780002040 €180 cm2 - 20%

28/04/2014BARCELONA24

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

DIUMENGE, 27 ABRIL 2014 C U L T U R A LAVANGUARDIA 53

Quingoig,quinriure

CRÍT ICA D’ÒPERA

TEATRE ARRIAGA

T E M P O R A D A 2 0 1 4 - 1 5MARICEL CHAVARRÍABarcelona

E l Grup Camera creix, laseva agència s’internaci-onalitza, i amb ell creixla temporadaoriginal d’I-bercamera, ladeBarcelo-

na. El cicle d’orquestres internacio-nals a L’Auditori tindrà el curs vinentun concertmés, sis en total. En col·la-boració amb la sala, que li proporcio-na un lloguer avantatjós i un suportenpromoció i venda, Ibercamerapre-veu portar formacions que van de laSimfònica de Ràdio Suècia, amb el ti-tular Daniel Harding (el protegit deRattle i Abbado), a la PhilharmoniaOrchestra London, la de so més cen-treeuropeu d’entre les top five angle-ses, que debutarà a L’Auditori de lamà de dos valors emergents: el jovedirector alemany Clemens Schuldt iel pianista rus Daniïl Trifonov.Aquest últimhaprovocat un terratrè-mol quanva aparèixer enel circuit in-ternacional “només comparable alque van causar Richter i Horowitz”,diuen des d’Ibercamera.També hi serà present

DanieleGatti amb laNaci-onal de França –artistaclau per a la promotoradesprés d’haver fidelitzatValeri Guérguiev durant vintanys–; vindrà aquesta elit de jovesalemanys que formen la Simfònicade Berlín; també la Simfònica de Rà-dio Viena (la més jove de la capitalaustríaca), amb el titular CorneliusMeister i la pianista Varvara (dos jo-ves descobrimentsmés)... I tancarà elcicle la Simfònica de Ràdio Colòniaamb la incontestableNatalia Gutmanal violoncel. Aquest cop, l’OrquestradelMariinski i Guérguiev actuaran alLiceu, amb una versió concert deTristany i Isolda que queda fora del’abonament.Quant als recitals de piano al Palau

de la Música, aquest any Ibercamera

munta un autèntic festival: torna elllegendari Maurizio Pollini (tornanou des que ha deixat el tabac);Maria João Pires, que fa trenta anysamb Ibercamera i ho vol celebrarambel projectePartiturad’ajuda a jo-ves intèrprets; la japonesa MisukoUchida, que farà lesVariacionsDiabe-lli de Beethoven; Ivo Pogorelich, quetocarà Brahms i Liszt, i Martha Ar-gerich, que s’ha avingut a acompa-nyar l’Orquestra Da Camera en elConcert per a piano i trompeta núm. 1de Xostakóvitx.“L’Orquestra Da Camera, sorgida

l’anypassat en la nostra 30a tempora-da, continua, i tindrà projectes cadaany. I també esperem poder reuniren el futur el Cor Ibercamera, creat idirigit perMireia Barrera”, diu JosepMariaPrat, presidentdelGrupCame-ra. Aquesta empresa ja inclou, a mésde la temporada de Barcelona, les deMadrid, Girona i Vitòria, així coml’agència de representació artísticaque dirigeix Víctor Medem. “La nos-tra no és –apunta Prat– una ambicióde creixement pel creixement, sinóde seguretat. Creixem per blindar-nos i poder exercir una llibertat artís-tica: pactar els programes amb elsartistes, promoure gent emergent,estar atents als detalls”.SegonsdadesdeL’Auditori, el nom-

bre d’abonaments del cicle d’orques-tres internacionals ha augmentat un41%, i els quatre concerts celebratsfins ara a la sala Pau Casals han regis-trat un 100% d’ocupació, la qual cosaper Prat és un signe que “l’assistènciaals concerts de clàssica en generals’està recuperant”. Més dades: quanencara faltendos concerts, la 30a tem-porada Ibercamera ha venut més de20.000 localitats i ha crescut un 9,8%respecte a l’anterior, i arriba als 1.348abonaments. El pressupost per a lapropera superarà l’1,3milions d’euros(un 5,54% més), amb una subvencióde 190.000euros (80.000de l’Ajunta-ment, 110.000 de la Generalitat).c

El ‘jutge’Carreras aixeca ovacions al teatreArriaga

Angela Gheorghiu / SaimirPirguLloc i data: Gran Teatre del Li-ceu (25/4/2014)

ROGER ALIER

Si el Gran Teatre del Liceu acon-segueix èxits comel d’aquest reci-tal, no hem de témer pel futur dellocal, perquè, un cop sospesatspros i contres de la iniciativa, elresultat final va ser un èxit rotunden què el públic va gaudir, va riu-re i va aplaudir com raramentpassa en un recital operístic. I su-bratllo això d’operístic perquè elsintèrprets van saber oferir un pro-grama francament satisfactori, icombinar-lo amb simpatia, savoirfaire i teatralitat, i van allargar lasessió una bonamitja hora ambbi-sos i exhibicions de simpatia.Val a dir que la part de teatrali-

tat i espectacle va ser potenciadaper Angela Gheorghiu, que es vaprodigar (tres vestits diferents,l’últim summament brillant) enun afany de guanyar-se el públicsaludant a tort i a dret i vessantsimpatia per tot arreu. La partmés seriosa, però també eficacíssi-ma, la hi va posar l’eminent quali-tat d’aquest esplèndid tenor líricque ens ha regalat Albània, i queja coneixíem d’una Bohème de fapoc al Liceu: Pirgu duu una carre-ra fulgurant des que va fer-se co-nèixer a Salzburg en un Ferrandode Così fan tutte, que és un paperque obre carreres. La capacitat degraduar l’emissió vocal, ambmati-sos refinats, i la bellesa del timbrei de l’estil van ser uns dels factorsmés esplèndids del recital, encaraque hi fos de parella de la soprano.

La Gheorghiu va començaramb un Händel molt discret, perescalfar la veu, però desprès esva fer notar en duos amb el tenori en àries com Pleurez mes yeux,de Le Cid de Massenet, i en l’àriade Rusalka que va cantar ambuna veu bonica i ambmusicalitat,però enganxada a la partitura,com gairebé tot. Com a duos vamescoltar pàgines molt ben treba-llades amb gran qualitat, com elduo de Roméo et Juliette de Gou-nod (esplèndida, la interpretacióde l’orquestra, dirigida per Ra-món Tebar, que debutava al Li-ceu ambmolt bon peu). Acabat elrecital, la Gheorghiu va prodigarbisos, incloent-hi dues cançonspopulars romaneses, i va inter-pretar la cançó La hispaniola;junts van cantarGranada i ella vadir frases simpàtiques en un in-tent de castellà. Ell va cantar unbis poc habitual: La mia letiziainfondere, d’I Lombardi, que vaarrodonir esplèndidament. El pú-blic va acabar posant-se dret percorrespondre a la generositatdels cantants.c

L’esperat retornde JosepCarreras a l’òpe-ra escenificada es va produir ahir a Bilbaoentre bravos i aplaudiments en un teatreArriaga a rebentar i entregat al tenor cata-là. Carreras protagonitzava El juez, òpera

en quatre actes amb partitura de Chris-tian Kolonovits i llibret d’Angelika Mes-sner sobre els casos dels nens robats delfranquismeque arriben als tribunals. El te-nor va fer una sòbria interpretació d’un

jutge i la seva lluita interna per imposarjustícia. Dues hores abans de començar, elcantant escalfava la veu entre bambolines.Seria una emotiva vetllada, una altra fitaen la història de la lírica.

Si el Gran Teatredel Liceu aconsegueixèxits com el d’aquestrecital, no hem detémer pel seu futur

MATHIAS BOTHOR / MARCO-DOS-SANTOS

ORQUESTRESc Philharmonia Orchestra LondonDir. C. Schuldt + Daniïl Trifonovc Orquestra Nacional de FrançaDaniele Gattic Simfònica de Ràdio SuèciaDaniel Harding + Paul Lewisc Simfònica de BerlínD. Kitajenko + S. Khachatryanc Simfònica de Ràdio VienaCornelius Meister + Varvarac Simfònica de Ràdio ColòniaJ.P. Sarasate + Natalia Gutmanc Orquestra del MariinskiV. Guérguiev (fora d’abonament)RECITALS I CONCERT DE PIANOc Maurizio Pollinic Mitsuko Uchidac Maria João Piresc Ivo Pogorelicc Marta Argerich amb l’OrquestraDa Camera

Ibercamera consolida les seves batutes, aposta per joves promeses i recupera els astres del piano

Gatti,Guérguiev,Harding,Pollini...

Mestres. De dalt abaix, Daniel Harding,titular de la Simfònicade Ràdio Suècia; lallegenda viva del pianoMaurizio Pollini i elmestre Daniele Gatti

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

18026175200011360 €453 cm2 - 40%

27/04/2014CULTURAS53

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

AGENDAPer consultar sabre m~s acfivitats o per a informar-nos de la seva realilzaci6, cal entrar a: ww’~.lavanguardia.com/agenda

Barcelona ciutat

19a Fim-Mercat per la Terra. Gran apa-radar d’activitats qua potencien laproduce/6 local i tenen en comt~ elrespecte cap ales persones. Hi part/-c/pen 300 artesans i m6s de 100 as-sociacions i ONG.Pare de le Ciutadella i passeig LlufsCompanys (d’ll a 21 h).

F~st~s de Pdmavera a la Sagrera. Firade productes artesans (de 10 a 20h), quarta edici6 del Mercat Viu d’ln-tercanvi (de 10 a 14 h), exhibici6 taller Bollywood (11.3_5 h), terceradesfilada Star Wars Catalunya (12h). dames tradicionals catalanes(12.30 h}, cantada d’havaneres(19.30 h), espectacle pirot~cnic doenda {23..30 hares).P/a,ca de/s Jardins d’EIx.

lOa Passeiada amb Barrel. Poseu-vosun barret i passegeu per la ramblade Catalunya arab altres amants delbarret. Tot s’hi val, barret, boina, gor-ra, capell de cbctel.Ramb/a Cata/unya /D/agonal (de 12a 13.30 hares).

Silent/Fem Mdsim. Concert de PepeReche i Jairo Gimeno amb trompesnaturals. Entrada gratuila.Museu de la MOsica. Lepant, 250(17.30 hares).

Concert solidari a favor de la Funda-d6n Manes Providentes, de Call, Co-ibmbia. Eoncert a c~rrec d’Anna Fonti Merge S6ria, sopranos, i Liana Var-tanyan, piano.Esgl~sia de Sent Gaietd. Consell deCent, 293 (18 hares).

XV C/de Cl,~lssice a les Carts. Concert ac~rrec del Dfio Altbass (Mbnica Cru-zeta, viola, i Luis Cojal, contrabaix)arab Nelsa Bar6, piano.Centre dvic R/era Blanca. R/era B/an-ca, 1-3 (1B hares). 5,B9 cures.

No gores no te rindas. Concert ben6ficde La Locomotora Negra per recap-tar fens per a la investigaci6 de laELA (esclerosis lateral amiotr6fica).Fundacid Institut Nor~americ& ViaAugusta, 123 (29 hares). 20 cures.

MQsim obielual. Concert interpretat

POWER PIXE[$ 2014St§mpfli-Art Contemporani

PI. de I’Ajuntament, $3 (Sitges)Fins al 12 d’octubre

WWWofundado-stampfli.org

-- L’artista mexicanofrand~s M/fuel Chevalier, una de les gransreferbncies internationals de I’art digital, mostra a Sitges algunes deles seres obres recants, basades en el pixel. S’endinsa tambb en elm6n dais vbxels, la unitat c~bica que tampon un obiecte tridimensio-nal, ~s a d/r, I’equivalent d’un pixel en un objecte 3D.

La forqa del pixelRAMON FRANC~SSitges

Despr6s de sorpren-dre el 27 de marqpassat cobrint vir-tualment la fa~a-

na del Grand Palais de Paris,Miguel Chevalier mostra a

pict6rica, el pixel ampliat, fixo en moviment, es converteixen aut6nom i crea universosabstra, ctes impregnats de poe-sia". Es una recerca artfsticaexperimental amb tres d~-cades de traject6ria que, desdel 1978, se serveix de la in-formhtica per crear.

race, especialment, la ins-tal.lacid central de l’exposi-ci6 on s’interroga sabre l’ori-gen del mdn en una de les pa-rers de la Fundaci6 St~impfli.Es tracta d’una cape de pixelsinteractive qua ,evoluciona"cap a l’infinit". Es una obrade realitat virtual generativa

Chevalier,recursorSitges la for~a del

~e ]es ~pixel amb obres visuals,fins ara in~dites a ala mostraCatalunya. ~s un de Sitgespixel ent~s comapunt fonamentalde la imatge digital elevat aart d’altura, de clara refe-r~ncia internacional. De fet,el pixel, segons la Fundaci6Stfimpfli, 6s "el motiu re-current del treball d’aquestartista precursor de les artsvirtuals". S’afegeix qua ~s"equivalent ala pinzellada

Chevalier diuque are, despr~sde 30 anys, hadeixat de set"massa avan~at"al seu temps.

"Quan vaig cementer afir-mala gent pensava que esta-va una mica boig".

Fins i tot crea esculturesamb impressores 3D. Quatred’elles, titulades Radiolaires iinspirades en el pl~ncton mi-crosc6pic, es presenten en pfi-blic per primera vegada. Des-

CARLESCASTRO

que s’inspira en la biologia,en els microorganismes i enels aut6mats cel-lulars. Lesc~l-lules es divideixen i mul-tipliquen, interactuant arabl’espectador.

Aquest pioner de l’art digi-tal especialista en art virtualinteractiu experimenta tam-b6 en aquesta mostra de Sit-ges arab els v6xels, amb unaescultura de l’any 2013 titula-da Body voxels, que reinter-preta El pensador d’Aug~steRodin.*

amb instruments de construcci6 prb-p/a, a partir de peces trobades i endest~s. 5 euros.EI Arco de la Virgen. Verge, 20 (20 h).

Historia de un amor. El cicle Opera yflamenco, ofereix aquest espectaclearab la col-laboracid especial del te-nor Oscar Matin. De 20 a 49 euros.Palau de la Mdsica (21.30 hares).

Barcelona

BADA[ONA (Barcelon#s)Mdsica de sarsuela i bandes senatesde pei.i(cules. Concert de I’0rquestrade Cambra d’Acordions de Barcelonadirigida per Pepita Perell~ i Jes~s 0te-ro. 8 euros,Teatre del Cfrcol. 5ant Anastasi, 2(18.?,0 hares).

SANT CEBRI~ DE VALI),LTA (B. Llobr.)15a Fire de la MaduJxa. Venda directadels productors, originals propostesculinaries, railers, mostres, animaci-onsi artesania gastron6mica.Tot el die.

SIT6ES (tarred1.ooo anys de mdsk~ sacra. Concertde cant gregori~, polifonia i argue, ac~rrec de la Schola Gregoriana de Ca-talunya (car mascuh’), el car femeniAuditexaudi, i el car mixt Cantata,arab Nell Cowley, argue i la direcci6general de Ramon Vilar. Aportaci6volunt~ria.fsgl~sia Parroquial (28 hares).

I~RRASSA (VallOs Occidental)

Vermut amb blues. Concert de bluesamb Salada Group. GratuR.Case Baumann. Av. Jacquard, 1(12.30 hares).

VIC (Osona)Canfons de I’J~ddelata. Victor Bocane-gra presenta el seu quart disc.Jazz Cava. Ramble Montcada, 5 (19hares). 6 cures.

Girona

ESPONELI~ (Pie de I’Estany)M,~sica i Patrimoni al Pla de I’Estany.Ib~rics! Eoncert de piano a c~rrec deCaries Marig~ al voltant de la m~sicaespanyola. GratW(.Esgl~sia de Sent Cebrid~ (19 hares).

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

18026175200015904 €635 cm2 - 56%

27/04/2014CULTURAS63

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

MARÍA GÜELL

BARCELONA

Ochenta espectáculos con tres millo-nes de euros. El director del Grec, Ra-mon Simó, cree que es una suerte pre-sentar una nueva edición con treinta coproducciones, de las cuales ocho de ellas son internacionales. La Fura se convierte en maestro de ceremonias con un su espectáculo «M.U.R.S», to-davía en plena ebullición, que convo-cará a 1.500 personas durante cinco noches (del 30 de junio al 5 de julio) en el Castillo de Montjuïc. Solo se puede avanzar que se necesitará descargar una aplicación al móvil para poder in-tervenir en el montaje.

La inauguración oficial, sin embar-go, será el martes 1 de julio, como es tradición en el anfiteatro, de la mano de la compañía de danza contemporá-nea neoyorquina Gallim Dance que pre-senta «Wonderland». Por este mismo escenario desfilarán Marina Rosell can-tando a Moustaki, Mayte Martín que recupera la memoria del cante flamen-co con temas de Juanito Valderrama y Enrique Morente, el rock alternativo de Eels, una nueva versión de Prome-teo según Sanchis Sinisterra y el opti-mismo de Bobby McFerrin, entre otros.

«Presentamos un festival de crea-ción, contemporáneo, participativo e internacional», subraya Simó, que cree por fin ha podido solucionar el tema de la música. Tras largas reflexiones, el Grec opta por presentar tres forma-tos diferentes de espectáculos musi-cales: club, teatro medioformato y Grec. El Jamboree acogerá el bolero de Mig-dalia Hechavarría, Los Mambo Jambo, y duetos históricos como el de Celeste Alías& Marco Mezquida o Paula Do-mínguez&Ramon Escalé. Y El BARTS, escenario de participación municipal y vecino a Montjuïc, se suma al cartel con las actuaciones de Joe Satriani, Anoushka Shankar, Iván Ferreiro, Óla-fuir Arnalds, y la Herencia de Timbi-quí, «pura salsa latina que no se pue-den perder», según palabras de Simó.

Por su parte, el Mini-Grec sigue ga-nando terreno y se presentará con una fiesta de inauguración el 27 de junio en el Teatre Grec y programará «L’om-bra de Pinotxo» en La Puntual, «Piu Piu» en el Almeria Teatre, «Tripula» en el Teatre Lliure y «Patatu», basado en los cuentos de Àngels Bassas, en el Mer-cat de les Flors. La imagen del Grec 2014, estampas de arte cinético, son una metáfora que subraya que el es-pectáculo nace en la mente del espec-tador al igual que estos inquietantes diseños que calan en el público.

La Fura abrirá el Grec 2014 en el Castillo de Montjuïc con «M.U.R.S»∑ El festival echará a roda

con un espectáculo interactivo para 1.500 personas

EFE Una imagen de uno de los últimos montajes de la Fura

P.MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

Valores emergentes, nombres con-sagrados de la dirección musical, pianistas de élite. Esto es lo que pro-mete para el curso 2014-15 Ibercàme-ra, la promotora de música clásica catalana que se ha abierto al «ma-nagement» y a la producción de con-ciertos y de giras consolidando su presencia en varias ciudades euro-peas.

La temporada que organiza en Barcelona desde hace 31 años, en todo caso, sigue siendo su ciclo es-trella, ofreciendo el próximo curso en la capital catalana un total de seis conciertos en l’Auditori (Or-questas del mundo) y cuatro en el Palau de la Música Catalana, más dos fuera de abono. En el primer grupo se encuentran la Sinfónica de la Radio Sueca que, bajo la direc-ción de Daniel Harding y contando con el pianista Paul Lewis inaugu-ran el curso el 23 de octubre; la Phil-harmonia Orchestra, que regresa esta vez bajo la dirección del joven Clemens Schuldt y con el también muy joven Daniil Trifonov al piano; la Sinfónica de Berlín bajo la direc-ción de Dmitrij Kitajenko; la Orques-ta Nacional de Francia capitanea-da por Daniele Gatti; la Sinfónica de la Radio de Viena, con Varvara al piano; y la Sinfónica de la Radio de Colonia, que bajo la dirección de Jukka-Pekka Saraste y junto al che-lo de Natalia Gutman despedirá la temporada el 8 de junio.

A estos conjuntos se une otro im-prescindible en la oferta de Iber-càmera, aunque esta vez fuera de abono y en el Gran Teatre del Liceu: la Orquesta del Teatro Mariinsky de San Petersburgo que, bajo la direc-ción de Valery Gergiev, ofrecerán el 18 de marzo un «Tristan und Isol-de» en versión de concierto. En el bloque que aterrizará en el Palau sobresalen los grandes pianistas Mitsuko Uchida (13-XI), Maria João Pires (11-II) y Maurizio Pollini (23-IV), además del segundo programa fuera de abono, el del también pia-nista –y también inmenso- Ivo Po-gorelich (21-V), a quienes se une la célebre Marta Argerich con la Or-questa Da Camera (5-V), conjunto fundado por Ibercamera el año pa-sado.

La temporada sacará a la venta algo más de 20.000 localidades con-tando con un presupuesto de 1,3 mi-llones de euros. Aunque los organi-zadores se felicitan por el crecimien-to del 9,8 por cien respecto de la temporada anterior, el ciclo de mú-sica de cámara que Ibercàmera ve-nía organizando se ha eliminado aunque se espera recuperarlo en el futuro.

Ibercàmera toma L’Auditori i el Palau y llena de música Barcelona

XXXI temporada

abc.es/cultura SÁBADO, 26 DE ABRIL DE 2014 ABC60 CULTURA

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

392710000575 €182 cm2 - 20%

26/04/2014CULTURA60

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

MOSICA CL~SSICA

Els millors pianistesdel m6n i les millorsorquestres europees

Ibercamera presenta els 12 concerts de laprbxima temporada a L’Auditori i al Palau

La temporada 2014-15 d’Iberca-mera estar~ protagonitzada pergrans orquestres i primeres espa-ses del piano. L’Auditorii el Palaurebran la Philharmonia Orchestrai Maria Jofio Pires.

ANTONI RIBAS TUR

BARCELONA. E1s grans pianistes iles grans orquestres internacionalsseran els protagonistes de la prbxi-ma temporada d’Ibercamera. Hi ac-tuaran noms corn el mestre italiaMaurizio Pollini, la portuguesa Ma-ria Jo~o Pires, la japonesa MitsukoUchida i el rus Ivo Pogorelich. Pelque fa ales orquestres, visitaranBarcelona l’Orquestra Simfbnica deRadio Subcia, la Simfbnica de Ber-lin, la Philharmonia Orchestra Lon-don, dirigida per Daniil Trifonov il’Orquestra Nacional de Fran~a, di-rigida per l’italia Daniele Gatti. Entotal, l’entitat ha programat per alcurs 2014-15 dotze concerts. Set esfaran a L’Auditori i cinc al Palau dela Mflsica, un d’ells, el dels pianistarus Ivo Pogorelich, estara fora del’abonament. E1Gran Teatre del Li-ceu rebra, tamb6 fora de l’abona-merit Ibercamera, l’Orquestra delTeatre Mariinski, dirigida per Va-]eryGuerguiev. Interpretaran Tris-tany iIsolda, de Richard Wagner, enversi5 concert.

E1 director de L’Auditori, Joa-quire Garrigosa, i el president delGrupCamera i d’Ibercamera, JosepMaria Prat, van assegurar que elsrepertoris dels concerts de L’Audi-tori inclouran des dels classics m~sreclamats pel pflblic fins ales pro-postes m~s agosarades. Prat va ex-

plicar que vol que la instituci6 sigui"la columna vertebral" de la mflsi-ca simfbnica a la ciutat i una sala dereferbncia mundial. Per aix6, cadaany vol portar a Barcelona una or-questra considerada de les deu mi-llors a nivell mundial. La primerasera la Philharmonia OrchestraLondon. A m~s de la seva qualitat,l’edat del sen director, ClemensSchuldt, nascut el 1988, subratllal’aposta que Iber, camera fa pels ta-lents m~s nous. Es el cas d’un altredirector tamb~ alemany, CorneliusMeister, que actuara a L’Auditoriamb l’Orquestra de Radio Viena, ide Varvara, la jove pianista queacompanyara la formaci6.

Arreu d’Europa s6n conegudes lasonoritats de les orquestres france-ses, britaniques, alemanyes i russes,explicava ahir Prat, per6 les dels pa-isos nbrdics encara no ho s6n rant iprometen sorpreses. Per aix6 haprogramat a L’Auditori l’OrquestraSimfbnica de Radio Su~cia, una for-maci6 forjada amb grans directors."El seu so ~s cristal.ll i t~ una granpersonalitaff, explicava Prat. Des defa sis anys esta ales ordres del direc-tor Daniel Harding, que li haimpr~sel sen segell.

Enguany Ibercamera celebra la30a temporada. Encara s’han de ferdos concerts, per6 els organitzadorsja han calculat un creixement d’un9,8% respecte al curs anterior. Ac-tualment tenen 1.348 abonats. E1pressupost per a la prbxima tempo-rada sera d’1.308.820 euros, nn5,54% m~s que la passada. 190.000euros provenen de subvencions dela Generalitat i de l’Ajuntament deBarcelona. ~

E1 director italih Daniele Gatti, titular de l’Orquestra Nacional de Fran~a, mant6 unaintensa relaci6 professional amb Ibercamera. M*RC0 DOS SANT0~

ReferentEl cicle vol serla columnavertebral dela mOsicasimfOnica aBarcelona

Programaci6 Z014-15

6 grans noms de la 31a temporada d’Ibercamera

¯ Orquestra Rhdio Subcia ¯ Orquestra National de FranqaIbercamera proposa descobrir elsmatisos sonors dels pa:/sos delnord amb l’Orquestra Simfbnicade R~dio Su~cia. E1 23 d’artubreinterpretaran a L’Anditori obresde Beethoven i Mahler.¯ Orquestra PhilharmoniaL’objectiu d’Ibercamera 6s con-vertir l’Auditori en una sala simfb-niea de referbncia a Europa. L’or-questra exceptional que han pro-gramat el 29 de genera L’Auditori6s la Philharmonia Orchestra Lon-don. Interpretara peces de Beetho-ven i de Chopin.¯ Maria Jo~o PiresLa prestigiosa pianista portuguesatornarh al Palau de la Mfisica 1’11de febrer per interpretar composi-cions de Schubert i Ravel.

Ibercamera ha aconseguit fidelit-zar el director itali~ Daniele Gattien les seves programacions. E123de mar~ dirigira l’Orquestra naci-onal de Fran~a amb un repertoriformat per peces de Debussy, Ra-veli Txaikovski, de quiinterpreta-ran la Simfonia n~m. 4.¯ Orquestra Rhdio VienaE120 d’abril l’Orquestra Simfbni-ca de Rhdio Viena, dirigida perCornelius Meister, debutarh aL’Auditori acompanyada per la pi-anista Varvara. Interpretaran elConcertper a piano de Schumanni Vida d’heroi, d’Strauss.¯ Maurizio PolliniE123 d’abril el mestre milanbs delpiano interpretara peces deBeethoven al Palau de la M6siea.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

124081070001550 €420 cm2 - 50%

26/04/2014CULTURA42

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

AGENDA ;o

PARA HOY" ._~

Envfe sus propuestas a:

Tarragona

Maria Rod,s21.00 H. Teatre El MagatzemDespr~s d’estrenar-lo al Palaud e la M 6sica i apro par-lo al Tea-tro del Arte de Madrid, MariaRod,s presenta el seu disc deversions de copies acompanya-da d’una banda de luxe, formadaper Pep Pascuali Dani Calabrita(Duesminguet), entre altres md-

Montblanc

Dracum Nocte 2.o22.30 H. Passeig JoanMart[iAlanis (El Foradot)Espectacle d’invocaci6 del Drac delsQuatre Elements. LaVilaquedatrans-mutada per una nit corn a templedel real suprem. En finalitzar, corre-foc amb els Dimonis de Montblanc,Diables Mansuets de Foc deVilassarde Mar, Diables d’Andorra, Drac deMontblanc i el Botafocs de Castell6.

Vila-seca

CecilioTieles21.30 H. Auditori JosepCarrerasEl concert ~s un homenatge ala m~-sica cu banai catalana on destaquenels vincles que les uneixen. Ma-nuel Sau mell, u n dels m~s impor-rants compositors cubansvaser fillde catal~ que emigrh a Cuba. I Ni-colas Ruiz Espadero, que va rebreel suport dels m6sics catalans.

TarraF=ona<¢Per una novaeconomia))16.00 H. Sala de Graus delCampus Catalunya.¯ El curs Per una nova economia:equitat i just~cia social s’imparteixels dies 24, 25, 28 i 29 d’abril a par-tir deles16 h.

Concert de Primaverade Cant Coral17.30 H. Antiga Audi~ncia¯ Actuaran les corals de I*Associa-ci6degentgran Mare de D~u dela Merc~, de I’Associaci6 de ju bi-lats i pensionistes de la Granja, i eltaller de cant de Gent Gran Acti-va. G rat u’ft.

La malaltia mental enI’actualitat19.30 H. CNT Tarragona¯ Xerrada interactiva sobre ansie-tat, depressi6, neurosi, hipocon-dria, trastom bipolar, esquizofr~nia,...

(cComment te direadieu))21.00 H. Sala Trono¯ l~s una hist6ria d’amor sobre lesdiverses maneres que tenim deviure i afrontar les nostres rela- .

cions i com ho gestionem, quanens enamorem.

Stromboli Jazz Duet21.30 H. Casino de Tarragona¯ Stromboli Jazz Duet ~s una for-maci6 petita, essencial, elegant,amb dos experimentats m6sicstarragonins.

Jornades Fem Cultura23.00 H. Diferents espais¯ La companyia~rnav~ ~atre deTarragona organitza, els dies 25 i ~6d’abril, lesjornades Fem Cultura, ambmotiu del seu cinqu~ an), de vida.

ReusTrobada de traductors17.30 H. Centre de Lectura¯ Latrobada es dedica monogr~fi-cament al teatre.

~A tota veu))20.00 H. Biblioteca CentralXavier Amor~s¯ <<A tota veu>>, recital de poesia ala Biblioteca Central XavierAmor6s.

~Arrels)>20.30 H. Bravium Teatre¯ Xeic! presenta el seu nou espec-tacle en ac6stic Arrels,que ens por-tar~ a descobrir les seves canqonsen un format diferent.

~1o e te.21.00 H. Teatre Bartrina¯ Projecci6 de la pel.l~cula de Ber-nardo Bertolucci.

Altafulla,~Las 6rdenes del amor~19.00 H. Biblioteca Municipal¯ Presentaci6 del Ilibre de BertHellinger.

AmpostaConcert de Sant Jordi22,30 H, Auditori de la Fila¯ Concert de Sant JordiamblaBandade M6sicadela Uni6 Fil-harm6nica.

CambrilsInversions22.00 H. Mara’s Bar Cultural.¯ Can~ons d’ahiri d’avui,grans ~xitsqueens han fet emocionar, gaudir,vibrar...

Constanti~(Salvador Espriu))20.30 H. Centre Parroquial¯ Col.loquisambexperts:<<Salvador .

Espriu: l’agn6stic aqui D~u nora no-sa. Entre l’enyor i la cerca de D~u>>arab Francesc Manresa, rector de Vi-la-rodona i Maslloren~.

CreixellSetmana Cultural17,30 Ho Casal Municipal¯ Contaco ntes a la Bibliocreixell i ales 2o h. al Casal Municipal Con-cert de la Coral Sant Jaume de Crei-xell<<LaCan~6 m~s bonicadel m6m~.

Cunit~(Les Barraques depedra seca))19.00 H. Sala n,~mero 3, EspaiAssociatiu

construcci6 de les conegudes Ba-rraques de pedrasecaque realitza-ven els pagesos de Cunit.

Deltebre((Cendres))20.00 H. Centre Social LoMasset¯ Posada en escena, modesta per6entusiasta, de Cendres, a partir detextos de Bertolt Brecht. En el Cen-tre Social Lo Masset.

Falser~(Simbologia del Tarot))19.00 H. Ajuntament de Falset¯XerradadintredelaSetmanaCultural.

Flixc(Les passions de lamenestrala))19.30 H. Biblioteca Municipal¯ Presentaci6 del Ilibre de Fran-cescaAliern, a c~rrec de I’escripto-ra flixanca Laura Mur.

Mont-roidelCamp((Etibpia del sud))20.00 H. Casa de CulturaAgusfiSard~¯ Xerrada audiovisual amb el tftol<<Eti6pia del sud:l’~,frica descone-gu da>> viatge virtual, a Eti6 pia.

M6ra d’EbreCountry&LineDance17.30 H. Resid~ncia Natzaret

. 1 Mostra de countryi balls en I~nia,

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

98381040003420 €1260 cm2 - 140%

25/04/2014SERVEIS54-55

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa · 2019-02-07 · EL PAÍS, lunes 28 de abril de 2014 25 OPINIÓN S i las cuatro provincias de C ataluña fueran los Beat-les, Barcelona sería Paul McCartney, pero

Un festi’t:¢e,tr l amb’Un aire de famflia¯ La mare i dos fils casats: al Jordili han anat b~ les coses, al Quim, notant.Tam b~ hi apareixla Bet, la filla,una soltera ferotge.Tots coexistei-xen de manera cordial.., fins queaquest vespre eITom~s, el cabrer, s’hificaentremigde les hist6ries fami-liars. Llavors l’aparent alegria prenl’aspecte d’unavenjan~;a en iota re-gla.’Un airedefammlia’~s unacom~diaagredolta que, a mig cami de lacom~dia i del drama, plasma lesafinitats i les disson~ncies de io-ta una familia arab flu’(desa i natura-litat. Una hist6ria tan real com lavida mateixa, en la qual tots ens po-dem veure reflectits. Unaobra d’Agn~s Jaouli JeanPierre Bacri, que aradirigeix Pau Durh i pro-tagonitzen en RamonMadaula, FrancescOrella, Maife Gil, Cris-tina Genebat, Smlvia Beli Jacob Torres. Imatge promocional de ’Un aire de fammlia’ amb tots els actors protagonistes. FOTO:TEATRES DE TARRAGONA

B~rmm

JujolArquitectartista19.00 H. Centre CivicConferencia inaugural de I’ex-posici6 sota el tirol g ujol a B rhfimi al Camp deTarragona’ac~rrecde Josep Maria Jujol,j[inior. Di-buixos, pintures i escultures ensconviden a con~ixer un Jujolqueva m~s enll~ de I’arquitectura.

Y MARIANA >>>a chrrec de Club de ball esportiuLD&CWD Terres de l’Ebre de M6rad Ebrei corn a cloendade I actuaci6ballaran el ball de toques de M6rad’Ebre.

SalouAc,~stics al Far22.00 H. Caf~ del Far.C/Cala Crancs, 2 (Cap Salou)¯ Acdstics al far amb Tabakana.Ddoformat per C~sar Vasconcelosi Dani Katanga.

SantJaume

dels Domenys~cEI Cercle Enigmbtic>>en directe23.00 H. Societat Cultural iRecreative¯ Durant dues hores es far~ el pro-gramade misteri<<El Cercle Enigm&-tic>> en directe i de tara al p6blic.

TortosaRumba ebrenca19.30 H. Biblioteca Marcel-liDomingo¯ Presentaci6 del primer disc .

del grup de rumba de Flix, Lo Gi-tano Blanc, titulat: <<La RumbaEbrenca>>.

Oslo23.00 H. Sale Dune, La Peram Actuaci6 delgrup de Indie-Pop.Os-Io ~s un projecte que neixa partir dela frase<<tinc unes can~onsguarda-des al calaix>>.A un ritme constant,les cantons s’aviven i fan d’Oslouna realitat que ara mateix coman-den tres caps.

ranc ")si-Iospitalet

Centenari delnaixement de JoanVinyoli10.00 H. Auditori de Ca la Torre¯ Xerrada a c&rrec de Montserrat Co-rretger i MagiSunyer.

Vandell~)s i I’agriculturafamiliar20.30 H. Pavell6 municipal¯ ConferEncia <<Present i futur deI’agricultura familiar a Catalunyaen I’horitz6 de la Uni6 Europea>>,ac&rrec de Pep Riera.

ElVendrellCicle de Jazz a I’Auditori20.30 H. Escola Mdsics¯ Xavi de la Salud Quartet. Home-natge a Gerry Mulligan i Chet Ba-ker. Xavi de la Salud, trompeta;Ivan Si~ez, saxo bar(ton; JordiMestres, contrabaix, i Fernan-do Garc(a-Ramos, bateria. En-trada gratuTta.

~Red Pontiac>>22.00 H. Teatre Municipal~,ngel Guimer~m Text semifinalista del PrimerTor-neig de Dramat6 rgia Catalana orga-nitzat a Temporada Alta 20~, RedPontiac suggereix un muntatge di-rigit pel seu autor, Pete Riera, i duesactrius, M(riam Iscla i Cristina Cer-vi~,que porten al limit l&cida comi-citat de la pe~a. Preu: 2~ £.

Vila-secaCicle vespres musicals2o~420.00 H. Auditori Alcalde Jo-sep Malapeira¯ Roger Morel16, violoncel i Anais Pas-sanau,clarinet. Organitza Conser-vatori professional de mdsica de

¯ Vila-seca.

Tarragona

11.00 H. Casa del Mar¯ Pon~nciaac~rrecde ladocto-raAdela Masana Matin, Psiquia-tra, coordinadoradel centredeSalut mental infanto-juvenil deTarragona i Vails, professoraassociada en la universitatvira i Virgili, responsable delgrup d’investigaci6 en patologiavincular.

<<Laveritable histbriadelreique [eniael hasvermeil>>12.30 H. El Corte IngMsm Un simp~tic taverner explica-rh el conte medieval d’un rei q uetenia el nas vermell de tant debeu re vii q ue vol casar la sevafilla; la princesa Roser, arab l’-home que li porti el millor vi. Laprincesa seth obligada a ca-sar-se sense amor per l’egois-me del seu pare. A qui real-ment estima la princesa ~s a unpobre trobador... Espectacleamb elements de m~gia, teatre,cantons i per suposat els nos-tres estimats titelles de la Com-panyia L’Invisible Titelles.

Altafulla

Festa de l’Olla13.00 H. Perc del Comunidor¯Com ~s habitual, la trobada s’i-niciar& cap ales 13 h, on rind r&lloc una ballada de sardanes, icap ales ~4 h, dinar de germa-nor amb roe cremat i ball ambm6sica disco.

Montblanc

Mercat medieval i mostrad’oficis10.00 H, Carrers i places dela vila¯ Amb mostres d’oficis, anima-cions diverses i venda de iotamena de productes de l’~pocamedieval. Fins a les vuit de la nit.En diferents carrers i places delavila.

M6ra d’Ebre

<<Llum, mLisica i acci6H!>>20.00 H. La Llanterna TeatreMunicipal¯ Concert familiar que fa un re-corregut per la hist6riadel cine-ma, les millors bandes sonores:Chaplin, Aladdin, La Sirenita, LaMisi6n...

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

98381040003420 €1260 cm2 - 140%

25/04/2014SERVEIS54-55

PALAU DE LA MUSICA CATALANA