Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de...

18
Recull de Premsa

Transcript of Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de...

Page 1: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

Recull de

Premsa

Page 2: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

EFE Terry Pratchett perdió finalmente la batalla contra el alzhéimer

JUAN GÓMEZ JURADO MADRID

Hay voces que no deberían apagarse nunca. Ayer lo hizo la de Terry Prat-chett (Beaconsfield, Inglaterra, 28 de abril de 1948 - 12 de marzo de 2015), uno de los escritores más vendidos, famosos y queridos de la fantasía con-temporánea. Pratchett perdió la bata-lla final con el alzhéimer contra el que llevaba peleando desde hacía ocho años. Sesenta y seis años de vida le die-ron para escribir sesenta y seis libros, de los cuales seis se llevaron al cine y otros tantos se convirtieron en mini-series para televisión.

Su logro más importante, y el que le convirtió en una estrella de la fan-tasía, es la creación de la serie Mun-dodisco, ambientada en un lugar im-posible, un mundo a imagen y seme-janza de lo que creían nuestros antepasados que era la tierra: un dis-co plano sostenido en el lomo de cua-tro elefantes que viajaban por el espa-cio sobre una tortuga espacial de sexo indefinido llamada Gran A’Tuin. Las primeras novelas de Mundodisco no eran más parodias de los mundos de fantasía existentes, de los juegos de rol y de los relatos de espada y bruje-ría de Robert E. Howard. El Color de la Magia (1983) y La Luz Fantástica (1986) eran un chiste alargado hasta la extenuación, divertido pero de una calidad cuestionable.

Sería a partir de la tercera novela, Ritos Iguales (1987), cuando Pratchett evolucionaría su idea inicial y comen-zaría a dibujar en el Mundodisco una acertada reproducción de los proble-mas del nuestro. La igualdad de dere-chos (Equal Rites, juego de palabras intraducible entre ritos y derechos) entre hombres y mujeres se nos cuen-ta a través de Eskarina, una niña que está destinada a ser maga por acciden-te en un mundo en el que las niñas no pueden serlo.

El éxito de ventas y la crítica acom-pañaron a Pratchett en esta iteración

de la serie, que a partir de ahí nunca abandonaría, indagando con cada nue-va entrega en temas trascendentales para el ser humano abordados desde la libertad de un universo fantástico con sus propias reglas, un lugar en el que los humanos seguían siendo tan estúpidamente humanos como lo son en este pero donde las cosas acaban saliendo bien a pesar de ellos. Una plé-yade de personajes recurrentes (La Muerte, que siempre HABLA EN MA-YÚSCULAS; Escurridizo, el infatiga-ble vendedor ambulante; El Patricio, el aparentemente malvado tirano de Ank-Morpork; Rincewind, el mago co-barde, El Bibliotecario, orangután ac-cidental..) trazaría el camino de 40 no-velas que se colocarían invariablemen-te en lo más alto de la lista de los más vendidos en Reino Unido y EE.UU. du-rante décadas.

Escritas con una aguzadísima iro-nía, y repletas de frases para el recuer-do, llenas de sabiduría, enunciadas por los personajes en mitad de un par-lamento, de un combate o incluso col-gando de una cadena por el borde del mundo: «El problema de tener una mente abierta es que la gente insiste en entrar dentro y poner allí sus co-sas». «No importa lo rápido que viaje la luz, siempre se encuentra con que la oscuridad ha llegado antes y la está esperando». «La banca es un juego muy viejo que se llama "A ver hasta dónde cuela"». Ya no habrá más fra-ses como estas, porque La Muerte se ha llevado a Pratchett al otro lado del desierto negro. Pero detrás deja un le-gado enorme capaz de entretener, pen-sar y hacer reír. Y eso no es poco lo-gro.

La Muerte se lleva a Terry Pratchett ∑ Se apaga la leyenda del

creador de la serie Mundodisco y su universo de fantasía

Su obra

«Nación» Cuando Mau lo tiene todo dispuesto para regresar a su aldea, Nación, se le viene encima una gigantesca ola que destruye todo a su paso

«Ronda de noche» Sam Vimes es atrapado por una tormenta temporal mientras sigue a Carcer Dun, un notorio criminal

«El color de la magia» Es la primera obra publicada de la saga «Mundodisco»

«¡Guardias! ¿Guardias?» Lord Vetinari legaliza los robos, asesinatos, y mendici-dad para controlar la ciudad

Éxtasis sintético en el Palau FRANCO BATTIATO

Intérpretes: Franco Battiato (voz,

sintetizadores, teclados y piano),

Pino Pischetola (electrónica), Carlo

Gauitoli (piano). Lugar: Palau de la

Música, Barcelona. Fecha: 12 de

marzo.

DAVID MORÁN

No hace ni dos años que Franco Battiato, el italiano impasible espe-cializado en esquivar modas y sor-tear etiquetas, dejó al público del Auditori extasiado y rendido, y ahí estaba de nuevo anoche, marcando

perfil propio y burlando una vez más cual-

quier convención. ¿Repetirse? Para qué, pudiendo to-mar cualquier des-

vío y reaparecer en Barcelona azuzando

su faceta más experimen-tal y aventurera.

Cambió el escenario —esta vez tocaba un Palau de la Música aba-rrotado— y también la formación, reducida a un trío con teclados, or-denadores y sintetizadores pero, so-bre todo, cambió el concepto. Al me-nos en el primer tramo de la actua-ción, cuando el propio Battiato se vio obligado a anunciar que se dis-ponía a exprimir su faceta más van-guardista y experimental. Dicho y hecho, el músico, acompañado por Pino Pischetola y Carlo Gauitoli, empezó a servir electrónica ambien-tal, beats angulosos, susurros fil-trados por el vocoder y lamentos procesados por sintetizador.

Media hora de éxtasis sintético tras la que se ajustó el traje de can-tor ingrávido para empezar a tirar del hilo de «Un irresistible recla-mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L’ Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato y el tormento, entre el suave balanceo y el ajetreo de ritmos y cuerdas pregrabadas, mecieron al público y lo acabaron llevando a un gozoso estado de se-renidad. Algo más o menos normal viniendo de un artista que lo mis-mo se declara fan absoluto de San Juan de la Cruz y Santa Teresa que se reserva para los bises el papel de crooner desfigurado acompañado únicamente por el piano para des-pachar una bella y envolvente «Pers-pectiva Nevsky».

Quizá no fue una noche tan su-blime y redonda como la de hace dos años pero, sin duda, fue mucho más valiente. Tanto como para lan-zar una detonación mayor como «Voglio vederti danzare» y, acto se-guido, cerrar el círculo experimen-tal con una erupción electrónica digna de Tangerine Dream.

Pop

abc.es/cultura VIERNES, 13 DE MARZO DE 2015 ABC54 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

498000

123534

Diario

209 CM² - 23%

7069 €

54

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 3: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

13 de marzo de 2015 / abc.es

Hugh Jackman, en «Chappie»El malo de la película

ABCOCIOdel

Joan Baezy James Taylor

Cantautoresde leyenda

Ambosmúsicos coincidenestos días en España

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

498000

123534

Diario

2730 CM² - 300%

96882 €

67-69

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 4: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

el que me siento tan conectada. Espe-ro que la reedición de «Diamonds and Rust in the Bullring», el directo que grabé en Bilbao en 1988, haya tenido algo que ver (risas). Pero sí, ha sido una alegría enorme ver que hemos am-pliado las fechas por la demanda de entradas. Me encanta que se me apre-cie en un lugar en el que he vivido tan-tas experiencias bonitas. –La primera fue de lo más intensa, ¿verdad? –Oh, ya lo creo. En 1977, la primera vez que fui a actuar a vuestro país.

Valentía o responsabilidad Fue en el programa musical «Fiesta» de Televisión Española, donde dedicó «No nos moverán» a La Pasionaria tras declarar en rueda de prensa que no había venido antes «por-que estaba Franco y no hu-biera podido decir todo lo que quería». Un acto de va-lentía y, según ella misma asegura, «de responsabili-dad». –¿Cómo se sintió siendo una embajadora de la li-bertad en España? –Me sentí honrada por te-ner la oportunidad de ren-dir un pequeño homenaje a una mujer luchadora, con

NACHO SERRANO

Siempre ha sido un espíritu libre, vital y valiente ante los desafíos. Jamás ha sido una persona huraña o des-creída. Ni mucho menos una cínica, ni tampoco una

pesimista de libro. Sólo habla con co-nocimiento de causa y sentido común. Porque desde la II Guerra Mundial lo ha visto todo, y algunas cosas muy, muy de cerca. El Movimiento por los Derechos Civiles, la eclosión de la es-cena folk de Greenwich Village, el auge y caída del movimiento hippie... Sí, es bien cierto que en los sesenta estuvo bastante ocupada. Pero desde enton-ces no ha dejado de implicarse con toda causa que considerase justa mien-tras desarrollaba una brillante trayec-toria artística que la sigue llevando por escenarios de todo el mundo.

Su último concierto en Madrid, en 2010, fue espectacular. Cantó de ma-ravilla, sacó brillo a sus clásicos y des-plegó con poderío su arsenal de tona-das más recientes, recibió los aplau-sos con una sonrisa juvenil y después hechizó a la prensa recibiéndola en su camerino, mientras se secaba el sudor con una toalla cual rock-star. Le recor-damos la escena y ella estalla en car-cajadas al otro lado del teléfono. –La verdad es que con aquel gesto nos conquistó a todos. –(Risas) ¡Pues nada, venid a verme otra vez y así hablaréis bien de mí!

Simpatía y compasión En aquel camerino, los embobados pe-riodistas comprobamos que es una mujer muy despierta, simpática y con un gran sentido del humor. «¡Qué jó-venes sois todos! Lo malo es que, hi-jos míos, os habéis perdido la época divertida de vuestra profesión, pobre-citos», dijo con un tono bromista, pero también compasivo. Y es que Joan Baez tiene algo de madre universal. –Su nueva gira española ha creado mucha expectación, ¿se lo esperaba? –Uno nunca piensa en eso, sólo en la ilusión que hace volver a visitar un país tan maravilloso como España, con

«En la época hippie escondía mi pesimismo a los demás»

Joan Baez

la que podías estar o no de acuerdo, pero a la que había que reconocer que había dedicado su vida a defender su ideal de justicia. –¿No tuvo miedo de alguna mala reac-ción? –No tuve el menor problema. De todos modos, ya sufrí amenazas de muerte en mi país, es algo que no puedes evi-tar si decides implicarte políticamen-te en la sociedad. Va en la maleta. –Algo así decía Pete Seeger, que en paz descanse.

√ Pete Seeger

«Era un guía espiritual en la comunidad folk. Cuando uno perdía la perspectiva, iba a hablar con él»

Amenazas de muerte

«Ya las sufrí en EE.UU., eso va en la maleta si te implicas políticamente en la sociedad»

Nueva publicación

«Acabamos de reeditar “Diamonds and Rust In The Bullring”, el directo que grabé en Bilbao en 1988»

Veteranía

Baez sigue en plena forma a sus

74 años

La hora de los cantautores

La gran dama del folk visita seis ciudades con su gira «An Evening with Joan Baez»

abc.es VIERNES, 13 DE MARZO DE 2015 ABC68 ABCdelOCIO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

498000

123534

Diario

2730 CM² - 300%

96882 €

67-69

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 5: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

PABLO MARTÍNEZ PITA

Tras Bob Dylan, el siguiente can-tautor que más ha influido en la expansión y formulación del género de la canción america-

na (unión de folk, pop, country...) es Ja-mes Taylor. Calmó el sonido en un mo-mento, finales de los sesenta, en que se imponía la psicodelia, y Paul McCart-ney lo fichó para que grabara su pri-mer disco en el sello creado por los Beatles, Apple. Desde entonces ha ven-dido más de cien millones de discos. –¿Qué representa haber llegado a ese grado de conexión con la gente? –Como escritor de canciones, lo que quieres es llegar al máximo de gente posible. Quieres marcar la diferencia en las vidas de la gente si es posible o, por lo menos, que tu trabajo sea cono-cido y apreciado. Mi música es bastan-

te personal, pero para el disco en el que estoy trabajando he empezado a escri-bir canciones que no son directamen-te un reflejo de mi vida. Pero esa ha sido básicamente mi experiencia: escribir música muy personal. –¿Cuál ha sido el mensaje de su mú-sica a lo largo de todos estos años? -¡Ooh! Pues hay probablemente como diez mensajes diferentes… Uno de ellos es «acepta quién eres». Otro, «expre-sa tus sentimientos, deja que la gen-te sepa cómo te sientes». Otro sería como una canción de blues, sacar fue-ra el dolor, un modo de deshacerse de la infelicidad. También hay temas que son espirituales sin ser religiosos; y los que piden el cambio social; otros cuyo mensaje principal es «déjate lle-var y vete de fiesta»; hay canciones de amor, de nuevo amor, viejo amor…

–Su primer disco lo grabó con App-le.¿Era tan caótico todo lo que ro-deaba a los Beatles? –Era increíble. Ahora tendemos a pen-sar en ello como si fuera un tiempo má-gico, pero… Sí, era increíble. Apple Re-cords sólo duró un año, antes de que llegara un gánster llamado Allen Kle-in, que era como un pirata. Sólo le in-teresaban los Beatles, y todo el resto de la gente que grabó para el sello, como Billy Preston, Mary Hopkin, Jackie Lo-max, el grupo Badfinger y yo mismo… Se deshizo de nosotros. Al menos, lle-gué a grabar mi primer disco y esto me sirvió para tener las conexiones nece-sarias y que, al volver a EE.UU., pudie-ra grabar con Warner. –¿Tuvo una reacción consciente ha-cia la sencillez e introspección fren-te a las producciones complejas? –Cuando empecé a escribir canciones hacía composiciones acústicas y sen-cillas, supongo que porque escuchaba mucha música brasileña… Tocaba mi guitarra sin más, y lo que componía era tan complejo como mi guitarra acústica me permitía. Emocionalmen-te la música sí era muy introspectiva. Nunca pensé en ello como algo que otra gente fuera a escuchar, simplemente escribía para expresarme. –Participó en la campaña de Barack Obama. ¿Qué le ha parecido su tra-bajo? –Creo que ha hecho un trabajo fantás-tico, a pesar de que hay enormes fuer-zas en su contra tratando de parali-zarlos a él y su Gobierno. Y a pesar de ello ha hecho un trabajo increíble. Ade-más es un hombre bueno, inteligen-te, compasivo, y el americano idóneo para ese trabajo hoy en día. Me encan-ta cómo habla, cómo ve el mundo. –¿Cómo es el espectáculo que trae a Europa? –Vengo con unos músicos que son los mejores del mundo, así que debería ser bueno. –Por último, ¿cuál es su disco favo-rito de su carrera? –Creo que «Gorilla» es mi mejor ál-bum, y «Sweet Baby James» mi me-jor canción.

–Efectivamente. Él siempre iba con sus principios por delante, sin impor-tar las consecuencias. Le daba todo igual, era un ejemplo de dignidad y de valentía, alguien insustituible. Le echa-mos muchísimo de menos. Era una es-pecie de guía espiritual en la comuni-dad folk norteamericana. Cuando uno perdía la perspectiva, iba a hablar con Pete Seeger. –¿Por qué desde los años sesenta no ha vuelto a emerger una generación de líderes políticos y cantautores pro-testa tan carismáticos? –Pues es una buena pregunta. No sé si es completamente cierto, pero sí plan-tea cierta inquietud. Quizá sea que se ha perdido esa magia, ese encanto tan efervescente de las primeras revolu-ciones juveniles. Realmente hubo un momento en el que todo parecía posi-ble. O casi todo. –Ese «casi»... Usted siempre tan cau-ta. Y durante el estallido del movi-miento hippie estuvo rodeada de mu-cha gente ingenua, inocente.. ¿No aca-bó un poco harta de algunos excesos de euforia y buenrollismo lisérgico? –(Risas) Sí, sí que lo estaba en cierta manera. Para empezar, porque yo no tomaba drogas, nunca las he tomado. Es verdad que en aquel momento se consiguieron grandes cosas, la juven-tud de hoy no sería como es si no hu-biera ocurrido aquel fenómeno. Pero yo intuía, o sabía, que sus promesas eran un sueño sin sentido. Las conclu-siones a las que puedes llegar hasta arriba de ácido no sirven para la vida real. Pueden ser útiles para abrir nue-vas vías de creatividad, y eso no lo discuto, aunque tampoco lo compar-ta, pero jamás pueden guiar un cam-bio social. Durante aquellos años, en muchas ocasiones tuve que esconder mi pesimismo, o, mejor dicho, mi rea-lismo, ante los demás. Pero lo viví todo lo intensamente que pude, y sí, cuando alguien me pregunta si Woodstock fue tan genial, le digo que ni se lo imagina.

«Obama ha hecho un trabajo fantástico»

Joan Baez

∑ Pamplona. Baluarte. 19.00. Domingo, 15

∑ Bilbao. Palacio Euskalduna

(Auditorium). 20.00. Martes, 17

∑ Barcelona. Festival del Millenni. Palau de

la Música. 20.30h. Jueves, 19 y viernes, 20

∑ Madrid. Teatro Nuevo Apolo. 20.30.

Lunes, 23 y martes, 24

∑ Gijón. Teatro de la Laboral. 20.00.

Viernes, 27

∑ Santiago de Compostela. Palacio de

Congresos y Exposiciones. 21.30. Sábado, 28

James Taylor

∑ Barcelona. Gran Teatro del Liceo . 21.00.

Sábado, 14

∑ San Sebastián. Auditorio Kursaal. 19.00.

Domingo, 15

∑ Sevilla. FIBES - Palacio de Exposiciones

y Congresos. 21.00. Martes, 17

∑ Madrid. Teatro Nuevo Apolo. 21.00.

Miércoles, 18

√Mirar adentro

«Esa ha sido básicamente mi experiencia: escribir música muy personal»

Coinciden estos días en

España, guitarra en mano, dos de los

artistas más importantes e

influyentes de la música

americana

ABC El músico, de 67 años, presentará algunas nuevas canciones

James Taylor

ABC VIERNES, 13 DE MARZO DE 2015 ABCdelOCIO 69abc.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

498000

123534

Diario

2730 CM² - 300%

96882 €

67-69

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 6: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

M úsica

St. Paul & The Broken Bones

Soul a la vieja usanza, con sección de vientos, voz desgarradora y directo explosivo. Es la especialidad de este grupo de Birmingham (Alabama) que estará en Barcelona el día 15, (Bikini) y Madrid el 16 (Teatro Barceló)

PABLO MELÉNDEZ--HADDAD

Johann Sebastian Bach vuelve a

golpear el corazón del músico

catalán más reputado alrededor

del mundo, Jordi Savall. Esta vez

para asumir una obra extraordina-

ria, la impresionante «Pasión según

San Mateo», obra capital de la cul-

tura occidental que el maestro

dirigirá por primera vez este

fin de semana tanto el Llei-

da (sábado, Auditori En-

ric Granados) como en

Barcelona (domingo, Pa-lau de la Música Catala-

na). Savall define enfren-

tarse a esta colosal creación

bachiana —autor con el cual se

ha relacionado desde sus comien-

zos como músico— como una «as-

censión al Everest», según afirmó en

rueda de Prensa, algo así como la

culminación de una trayectoria ar-

tística en la que siempre ha camina-

do de la mano del genial compositor

barroco. La afronta ahora, en un de-

but que él mismo reconoce haber re-

trasado muchos años para encon-

trar el momento justo.

Su público podrá ver cómo Savall

moldea la «Pasión» más emblemá-

tica de Bach después de varios años

de que se gestara el proyecto, como

él mismo recordaba, a finales de 2011

y un mes después de la muerte de su

esposa, la soprano Montserrat Fi-

gueras. Para el maestro interpretar-

la en el Palau de la Música es un ali-

ciente, y el dolor por la pérdida de

su compañera parece haberse con-

vertido en este caso en el necesario

impulso artístico. «Pasaba por mo-

mentos muy duros, pero sentí que

había llegado el momento de

afrontar el reto», reflexiona-

ba.

El director y violada-

gambista contará para

esta gran empresa con el tenor Jörg Dürmüller y el

barítono Matthias

Winckler (Evangelista y Je-

sús, respectivamente), ambos

secundados por una amplia gama de

solistas entre los que se cuentan

Stephan MacLeod, Marco Scavazza,

Pierre Beller, Matthew Brook o la ca-

talana Marta Mathéu. Savall se pon-

drá al mando de todos ellos y del Cor

Infantil Amics de la Unió que dirige

Josep Vila i Jover, y de los grupos fun-

dados y dirigidos por Savall, La Ca-

pella Reial de Catalunya y Le Con-

cert des Nations.

Jordi Savall Cara a cara con Bach

Savall contempla esta obra

como «una ascensión al

Everest»

ABC Jordi Savall

«La pasión según San Mateo»

∑ Lérida. Auditorio Enric Granados.

Sábado 14, 19 horas.

∑ Barcelona. Palau de la Música Catalana.

Domingo 15, 19 horas.

abc.es 82 ABCdelOCIO VIERNES, 13 DE MARZO DE 2015 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

3818

Diario

364 CM² - 40%

1483 €

82

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 7: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

33

culturaara DIVENDRES, 13 DE MARÇ DEL 2015

tats es disputaran el primer premi, valorat en 15.000 euros. El Japó i Corea de Sud són els països amb més concursants: 21 i 18 pianistes, respectivament. També hi ha dos catalans.

Com és habitual, el Maria Canals manté ben actius dos vessants: la part estrictament competitiva, cen-trada en la promoció d’intèrprets joves, i les activitats divulgatives, tant al carrer com als centres educa-tius, i obertes a la participació ciu-tadana. En tots dos àmbits preval, segons Vivancos, la “reivindicació de la pràctica musical” i aportar “un valor afegit a la societat”. Tot ple-gat, amb un pressupost de 350.000 euros, dels quals 120.000 provenen de les ad-ministracions públiques. Una part destacada de les despeses, 70.000 euros, es destinen als premis.

Un llibre sobre Maria Canals Per tancar la commemoració del centenari del naixement de Maria Canals, el concurs i l’Ajuntament de Barcelona han editat el llibre Maria Ca-

nals i Barcelona, escrit per la perio-dista Ana María Dávila, que va co-mençar la seva investigació abans de la mort de la pianista l’any 2010. El resultat, estructurat en quatre capítols i amb fotografies fins ara inèdites, és alhora una biografia i una reivindicació de la Maria Ca-nals pianista i docent.

“La seva trajectòria com a intèr-pret és la menys coneguda, però sempre va estar molt interessada en la música del seu temps, i va ser la primera a tocar una obra de Xavier Montsalvatge al Palau de la Músi-ca”, recorda Dávila, que també des-taca “la modernitat de la seva meto-

dologia pedagògica”. “Ella insistia que els alumnes havien de tenir re-ferències exteriors, i per això va fer el concurs amb vocació internacio-nal. El seu desig era que el concurs ajudés els joves amb talent i que també portés el nom de Barcelona al món”, explica l’autora.

El treball de Dávila també ha ser-vit per rescatar material documen-tal de l’arxiu personal de la pianista, un fons que ha sigut cedit al Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Una part d’aquest material consti-tueix l’exposició que es pot veure fins a finals d’abril al Foyer del Pa-lau de la Música.e

El piano que el Concurs Maria Canals va instal·lar al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. OLIVER ADELL / CONCURS MARIA CANALS

El Concurs Maria Canals aplega 88 pianistes d’arreu del món

La JONC acompanyarà els finalistes al Palau

MÚSICA

Ja són aquí. Els pianos s’escampen per Barcelona. Tot està a punt per a una nova edició, la 61a, del Con-curs Internacional de Música Maria Canals. Aquest divendres hi haurà una marató pianística a la plaça Re-ial. Dissabte s’instal·laran deu pia-nos de cua al passeig de Gràcia a dis-posició de qui els vulgui tocar i un a l’intercanviador del metro de Dia-gonal. Seran els actes previs a les proves del concurs, obertes al pú-blic, que començaran diumenge al Palau de la Música i que culminaran el 25 de març amb la gran final.

Una de les novetats d’aquesta edició és la participació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), que s’estrena en el concurs substituint la Simfònica del Vallès en la prova final. “És coherent que l’orquestra sigui la JONC perquè al concurs treballem per promocionar i donar oportunitats als joves mú-sics”, explica el gerent del Maria Ca-nals, Jordi Vivancos. En aquesta edició, 82 pianistes de 22 nacionali-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

470 CM² - 56%

2492 €

33

España

13 Marzo, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 8: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

34

cultura DIVENDRES, 13 DE MARÇ DEL 2015 ara

Franco Battiato, un místic electrònic al Palau de la Música

Franco Battiato va ser el Franco Battiato més po-pular en el concert que va oferir a L’Auditori de Bar-celona fa dos anys. Era la

gira del disc Apriti Sesamo, però els clàssics del músic sicilià van nodrir un segment molt significatiu de l’ac-tuació. Ahir, en canvi, el Battiato que va omplir el Palau de la Música va voler ser l’artista més experimental que era a principis dels anys 70, per-què tocava presentar Joe Patti’s Ex-perimental Group (2014), un treball d’estètica electrònica més evocado-ra que resolutiva que ha confeccio-nat amb Pino Pinaxa Pischetola.

“El que farem a la primera part és una música experimental inspirada en la meva producció dels anys 70. Serà una mitja hora”, va advertir Battiato abans de començar. Inte-grat en un trio electrònic que com-pletaven Pinaxa i Carlo Guaitoli, més que experimental el que va so-nar va ser ambient progressiu, una actualització d’un passat que va ser avantguarda però que avui visita com si fóssim en les primeres edi-cions del Sónar. Cap problema, tret que aquesta primera mitja hora no va aconseguir cap reacció en el pú-blic més enllà de la contemplació i un tímid aplaudiment.

El format electrònic va condicio-nar la resta del repertori, que va rebre una lectura sintètica, a vegades més retòrica i unes altres més èpica, com va passar a Il mantello e la spiga, i amb la veu còmoda en la prudència. A me-sura que avançava la nit, el piano de cua va anar reclamant espai, i el pú-blic va començar a respondre amb entusiasme a partir de L’oceano di si-lenzo. Tanmateix, l’estat d’ànim va mantenir un to introspectiu. “Sóc un

Crònica

BARCELONAXAVIER CERVANTES

Mor Terry Pratchett, icona de la literatura fantàstica

Franco Battiato, a punt de fer 70 anys, en el moment de començar el concert. MARTA PÉREZ / EFE

fan de Sant Joan de la Creu i Te-resa d’Àvila, grans místics”, va dir. I sí, una mística recollida va domi-nar bona part de l’actuació fins que va decidir interpretat La stagione dell’amore (en castellà, tot i les queixes de molts espectadors). Aquí l’ànima sintètica va ser més efectiva, i ell mateix semblava més animat. Una bellíssima Prospetti-va Nevski, amb el piano com a gran aliat de Battiato, va marcar el punt culminant del concert. I ja en el bis, amb tot el Palau dret, va cedir a l’eufòria interpretant, en italià, Voglio vederti danzare, tot un clàs-sic de Battiato el to del qual no va tenir res a veure amb la resta del concert. Ni amb el final, una adap-tació de Proprietà proibita tocada com si Moroder remesclés Tange-rine Dream.e

Va dedicar 40 novel·les al satíric Discworld

MÚSICA

Pratchett ha venut més de 85 milions d’exemplars dels seus llibres. EFE

“En gairebé 70 llibres, en Terry ha enriquit el planeta com poca gent ha fet abans d’ell –explicava ahir el seu editor anglès, Larry Finlay–. Tots el que l’hem llegit sabem que Discworld era la seva manera de sa-tiritzar el món: ho va fer d’una ma-nera brillant, amb talent, sentit de l’humor i una enorme capacitat d’invenció”. La saga de Pratchett té lloc en un món de fantasia amb for-ma de disc –o de pizza– aguantat per quatre elefants gegantins que alho-ra són damunt la tortuga A’Tuin, de 15.000 quilòmetres de llarg, que ne-da per l’espai. Alguns dels seus títols són Brujas de viaje, Papá puerco, Carpe Jugulum, El quinto elefante i Los pequeños hombres libres. Tots es poden trobar a DeBolsillo.

També destaquen en la seva pro-ducció la trilogia dels gnoms i Bue-nos presagios, signada a mitges amb Neil Gaiman. El Discworld de Prat-chett, que es nodria de la mitologia, els contes de fades, Shakespeare i la música rock, serà continuat per la seva filla Rhianna. A la tardor sor-tirà The shepherd’s crown.e

LITERATURA

Quan l’any 1983 Terry Pratchett va començar a escriure El color de la magia, primera entrega de la sèrie Discworld, s’hi va posar amb un mo-tiu al cap: “Fer broma amb els clixés del gènere fantàstic”. Tres dècades després, l’escriptor anglès ha mort als 66 anys, a conseqüència de com-plicacions derivades de l’Alzheimer que li van diagnosticar a finals del 2007, quan les seves novel·les ja ha-vien arribat a altíssimes cotes de popularitat: en aquells moments n’havia publicat 36, havien sigut traduïdes a una trentena de llen-gües i se n’havien venut milions d’exemplars.

Ara en són 40, la seva obra es pot llegir en 37 llengües –malgrat que en català ningú ha apostat per ell, encara– i se n’han col·locat més de 85 milions d’exemplars. Actual-ment, Terry Pratchett és el segon autor més venut del Regne Unit, no-més superat per J.K. Rowling.

BARCELONAJORDI NOPCA

Advertència Battiato va avisar que la primera mitja hora de concert seria experimental

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

352 CM² - 42%

1692 €

34

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 9: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

39

playara DIVENDRES, 13 DE MARÇ DEL 2015

Ferran Palau “L’art és com una mena d’animal lliure i t’has de deixar portar”

T’has fet mal fent skate. No sabia que patinaves... Sí, ho he recuperat pel meu fill, però sempre he tingut un skate a prop. Ara suposo que l’hauré d’aparcar i m’ho hauré de prendre amb més calma.

¿També ets dels que es van enganxar a la música a través de l’skate? No directament, però hi ha una època de l’adolescència en què la música, l’skate... tot està com barrejat, és aquest rotllo hardcoreta.

Què és la Santa ferida del títol del teu nou disc? Per a mi és un mal menor, una ferida ne-cessària per curar-ne una de pitjor. També tenia una imatge molt religiosa: una ferida d’on brolla una puresa.

Quina coincidència amb el teu acci-dent, oi? Sí, i m’he assabentat que uns nois han tingut un accident de cotxe mentre es-coltaven el disc. No es van fer mal, però ja van dos accidents... Espero que el rot-llo aquest maleït acabi aquí o encara ens fotrem mal de veritat! [Riu.]

Per què fas discos en solitari? Què t’aporten fora d’Anímic? Anímic és un grup que sempre està can-viant, i ara mateix hi ha coses que jo faig que no hi quedarien bé. Jo continuo fent cançons, necessito posar-les en al-gun lloc i el meu projecte en solitari em serveix per anar-les traient.

¿Anímic s’ha convertit en un grup més elèctric i contundent? Més aviat a l’últim disc, però no tinc ni idea de cap on anirà. Al grup hi ha un esperit de transformació cons-tant, de no avorriment i de sor-prendre’ns a nosaltres mateixos. Jo tinc aquesta manera de fer cançons, però amb ells faig un esforç d’abstracció.

La teva música té sempre un tempo molt pausat. Per què? No te n’adones fins que t’ho di-uen, però potser és el meu rit-me vital. Sóc tranquil i em surt així. Amb Anímic també ten-dim molt a la lentitud. Inten-to buscar la puresa a l’hora de fer cançons, que el procés no estigui contaminat.

On busques la inspiració? Tinc moltes influències però a l’hora de fer cançons no, o al-menys això em penso. Els anys passen i el so canvia, però en el fons he fet sempre el ma-teix. El món es transforma al meu voltant i jo intento conti-nuar sent jo mateix. De vegades és difícil, però busco un refugi, el meu espai propi.

Toques amb el guitarrista Jordi Ma-tas, que és cosí teu. Quina sort tenir un músic tan bo a la família, oi? És una passada, ell em va fer classes de guitarra dels 12 als 15 anys, ha sigut el meu mestre i sempre ha participat molt en els discos d’Anímic. Som una parella musical, ens entenem molt bé.

I ara tens un supergrup. Sí, el Jordi Matas a la guitarra, l’Adriano Galante al baix [tots dos de Seward] i el Joan Pons [El Petit de Cal Eril] a la ba-teria. Sobretot buscava amics, còmplices. Perquè, al final, a l’escenari hi ets una ho-ra, però després t’has de passar tot el dia amunt i avall; doncs almenys que t’ho passis bé i que hi estiguis ben avingut.

A les teves cançons parles molt de la mort. Per què? Quan separes el gra de la palla et que-den els temes de sempre: la vida, l’amor i la mort. Vaig a parar a aquests temes perquè és el que em surt. L’art és com una mena d’animal lliure i t’has de dei-xar portar. Quan intentes controlar-ho, diria que t’allunyes de la puresa.

La daga té un arranjament que recor-da l’Orinoco flow, d’Enya. Això crea un contrast curiós. Sí, la guitarra i el ritme són els mateixos. No ho vam fer expressament però ho vam veure de seguida. Va ser l’última que vam fer, va ser pim-pam, la cançó més pop del disc, potser. | BORJA DUÑÓ AIXERCH

M Ú S I C A

➜ AM FEST 2015 LA [2] DE L’APOLO (BARCELONA) Tercera edició del festival de rock instrumental de Barcelona amb 17 propostes, com el retorn de Nothink i les actuaci-ons dels britànics Nordic Giants, Her Name is Calla, Cleft i Axes per primera vegada a l’Estat. ➔ Fins al 14/3. Abonament 45-50 €

➜ MUD’15 CAFÈ DEL TEATRE (LLEIDA) Gualberto (guitarrista dels pio-ners del rock andalús Smash), la cantautora britànica Vashti Bunyan, els grecs Afrodyssey Orchestra i els mexicans Sonido Gallo Negro, al Músiques Disperses de Lleida. ➔ Fins al 15/3. 12-20 €

➜ ELI ‘PAPERBOY’ REED LA MIRONA (SALT) Un dels grans noms del revival soul recent recupera al Black Music Festival les cançons del seu primer disc, Eli ‘Paperboy’ Reed sings walkin’ and talkin’ (for my baby) (2005), amb els músics originals. ➔ Dissabte 14. 22 h. 16-20 €

➜ JAMES TAYLOR & BAND GRAN TEATRE DEL LICEU (BCN) Gran representant del pop folk suau nord-americà dels anys 70, sovint al costat de Carole King, Taylor aterra al Festival del Mil·lenni en una setmana que acollirà altres clàssics com José Feliciano i Joan Baez. ➔ Dissabte 14. 21 h. 15-125 €

➜ THE NELS CLINE SINGERS NOVA JAZZ CAVA (TERRASSA) Conegut per ser el guitarrista solista de Wilco, Nels Cline té una extensa carrera com a músic de jazz i experimental. Presenta Macroscope (2015), el sisè disc d’aquesta formació, al 34 Festival de Jazz de Terrassa. ➔ Dijous 19. 22 h. 22,50-30 €

LA TRIA

DEL PLAY

BLACK MUSIC FESTIVAL

➔ ‘Santa ferida’ (2015) està publicat per Ha-lley Records ➔ La gira de presentació s’inicia el 16 d’abril al cicle BandAutors al Petit Palau de la Música (Barcelona). Més dates: www.ferranpalau.com

Ferran Palau, membre d’Aní-mic, presenta el seu segon disc en solitari, ‘Santa ferida’ (2015), i es fa acompanyar d’un supergrup: Joan Pons d’El Petit de Cal Eril i Jordi Matas i Adriano Galante de Seward

FEDE NIETO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

14121

Diario

688 CM² - 82%

3649 €

39

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 10: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

E M 253

CULTURA

EL MUNDO. VIERNES 13 DE MARZO DE 2015

‘Diana descubre el desliz de Calisto’, una de las obras de Palma el Viejo que se puede ver en la exposición de Bérgamo. EM

ARTE EXPOSICIÓN

LA BELLEZA HECHA PINTURA

Una muestra inédita reúne las obras más destacadas del artista renacentista Palma el Viejo en la ciudad italiana de Bérgamo

MÒNICA BERNABÉ BÉRGAMO CORRESPONSAL

Nunca antes se había conseguido reunir en un mismo lugar las obras del reconocido pintor italiano Jaco-po Negretti –apodado Palma el Vie-jo–, y ni tan siquiera se consideraba

que fuera factible. Sus pinturas se encuentran esparcidas en decenas de iglesias y museos. La Galería de Arte Moderno y Contemporáneo de Bérgamo (GAMeC) inauguró ayer una exposición inédita con treinta y tres obras de este artista del siglo XVI, que han sido trasladadas a di-cha ciudad de la Lombardía italia-na en una operación sin preceden-tes que ha durado dos años.

La muestra, titulada La mirada de la belleza y que se puede ver hasta el 21 de junio, incluye pintu-ras tan famosas como la Dama de Azul, que normalmente se puede ver en el museo Kunsthistorisches

de Viena; el retablo de Santa Barba-ra, que preside la iglesia de Santa Maria Formosa en Venecia; o La Be-lla, del Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid que, de hecho, se ha con-vertido en la imagen que publicita el proyecto. También hay obras del Museo del Louvre de París, la Gale-ría Nacional de Londres, o el Museo de Bellas Artes de Estrasburgo.

«Dos ninfas en un paisaje es uno de los cuadros que más nos ha cos-tado conseguir», detalla Giulia For-tunato, responsable de Comunica-Mente Servizi per la Cultura, una agencia italiana que ha logrado lo que parecía imposible: se ha encar-

gado en solitario de la producción y organización de la exposición. «El óleo está pintado sobre madera y la madera puede experimentar cambios según las condiciones cli-máticas», sigue explicando Fortu-nato en referencia a esta obra que pertenece al Städelsches Kunstins-titut, de Frankfurt. «Hemos tenido que comprometernos a que man-tendríamos las salas expositivas a una determinada temperatura».

También ha resultado complicado contar con El Cristo y la adúltera y El Retrato de un hombre con guan-tes, del Museo estatal Ermitage, de San Petersburgo. La agencia inició

negociaciones con el museo en no-viembre de 2013 y sólo obtuvo la ce-sión de estas dos pinturas tras la in-tercesión directa de la diócesis de Bérgamo y el intercambio de las obras por otras del pintor también italiano Lorenzo Lotto que se encon-traban en una iglesia de la localidad.

Palma el Viejo, que nació en Se-rina –una localidad cercana a Bér-gamo–, fue uno de los pintores más destacados del Renacimiento, y muchos consideran que él cambió radicalmente el curso de la historia de la pintura italiana con el uso de contrastes cromáticos y la exalta-ción del retrato femenino.

La exposición narra cada mo-mento de la evolución artística del pintor con un claro objetivo didác-tico. Su comisario, Giovanni Villa, ha conseguido crear un ambiente intimista que resalta aún más la lu-minosidad y colorido de sus obras.

Sin embargo, lo que más impre-siona de la muestra, sin duda, son los retablos que han sido extraí-dos de las iglesias donde estaban hasta ahora para ser expuestos en Bérgamo. En el caso del retablo de Santa Barbara, incluso se pro-yecta en la galería un vídeo donde se puede ver el retablo en su lu-gar original –la iglesia de Santa Maria Formosa de Venecia–, po-niendo en evidencia la gran ope-ración que ha supuesto trasladar-lo hasta la muestra.

La exposición se complementa con decenas de actividades cultu-rales e iniciativas comerciales rela-cionadas con el pintor o su época, con el objetivo de promocionar tu-rísticamente Bérgamo, una ciudad con un casco antiguo de gran inte-rés histórico y que se encuentra a tan sólo a 54 kilómetros de Milán.

LA EXPOSICIÓN ESTARÁ ABIERTA HASTA EL 21 DE JUNIO E INCLUYE OBRAS MAESTRAS COMO LA ‘DAMA DE AZUL’

CONCIERTO PALAU DE LA MÚSICA

LA NOSTALGIA ELECTRÓNICA DE BATTIATO

El músico italiano evoca en Barcelona el lenguaje experimental de sus orígenes, pero sin olvidar aquellas canciones que le dieron un estruendoso éxito popular en la década de los 80

JAVIER BLÁNQUEZ BARCELONA Hay quien todavía piensa que Fran-co Battiato es una especie de freak que encajó un par de singles de éxi-to en los años 80 y poco más. Las pa-rodias de la época, que como si fue-ran un soneto de Quevedo ponían énfasis en su gran nariz, tampoco ayudaron demasiado. Y por el cami-no se fue perdiendo, para el gran pú-

blico, un autor de letras cósmicas, cierta actitud mística y paisajes elec-trónicos que marcó el camino del rock progresivo en Italia. Ese mismo Battiato que ayer echó la vista atrás –muy hacia atrás– en un Palau de la Música lleno a rebosar.

La excusa fue Joe Patti’s Experi-mental Group, su último disco edita-do en 2014, una colección de viñetas

analógicas que burbujean y flotan, y sobre las que Battiato va susurrando versos co-escritos por la novelista Fleur Jaeggy. La primera parte del concierto, que Battiato expresamen-te identificó como un regreso a sus orígenes en la electrónica, consistió en el material de ese disco compri-mido en media hora de paisajes pla-neadores: todo flotante y vetusto –manejaba un elegante MiniMoog–, aunque no siempre arriesgado.

De hecho, el viaje en el tiempo de Battiato fue básicamente estético: en sus momentos más planeadores re-cordaba a Ash-Ra Tempel o Brian Eno, pero sin profundizar en el alma

de la máquina o en esa inquietud por encontrar nuevas texturas que la tec-nología a veces pone tan fácil. Al fin y al cabo, esa primera parte era un preámbulo de la segunda, donde em-pezaron a sonar –en versiones para piano y sintetizador, sin ningún apo-yo instrumental más allá de su voz temblorosa– algunas de sus cancio-nes más conocidas. Las que el públi-co, cómo no, estaba esperando.

La que más, lógicamente, Voglio vederte danzare: se la guardó Battia-to para el final –no exactamente; ce-rró con Propiedad prohibida, su pie-za de los 70 más cercana a la estéti-ca sincopada de Tangerine Dream–,

y con ella se desató una verbena en la platea. No hubo espacio en el re-pertorio para Centro di gravità per-manente, su otra canción más acla-mada, pero sí para deliciosas perlas de su periodo de madurez como can-tautor heterodoxo, ya fueran La es-tación de los amores –que cantó des-pués de confesar al público su admi-ración por San Juan de la Cruz y Teresa de Ávila–, Fornicazione, Stati di gioia y clásicos no precisamente menores como Prospettiva Nevskij o Gli uccelli.

A punto de cumplir los 70, Battia-to quiere sentirse joven, y por eso re-cupera su lenguaje original en esta gira en la que le acompañan Pino ‘Pi-naxa’ Pischelota y Carlo Guaitoli, y que es un homenaje a las páginas de oro y a la letra pequeña de sí mismo. No siempre estuvo brillante, pero de-mostró una envidiable lucidez.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

1006000

147877

Diario

279 CM² - 27%

11664 €

53

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 11: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

CULTURAE M 246 EL MUNDO. VIERNES 13 DE MARZO DE 2015

JAVIER BLÁNQUEZ BARCELONA Una de las razones de peso para ir a escuchar este Siegfried al Liceu, ter-cera entrega del ciclo del Anillo ima-ginada por el director de escena Ro-bert Carsen –y del que en las dos úl-timas temporadas ya hemos visto, lógicamente, El oro del Rin y La val-quiria–, era la participación del tenor canadiense Lance Ryan en el papel protagonista. Ryan es el mejor Sigfri-do en activo –y el mejor de los últi-mos años–, y por tanto un seguro de vida para una ópera que puede nau-fragar si el héroe no tiene ni carisma ni pulmón.

Lance Ryan, por desgracia, estaba terminando de curar una gripe y le tuvo que sustituir in extremis Stefan Vinke, el tenor del segundo reparto. ¿Salimos perdiendo? Eso no se sabrá

hasta el domingo, cuando Ryan de-bute y se pueda comparar la diferen-cia. Pero por lo menos una cosa que-dó clara: Vinke da un nivel más que notable. Quizá empezó dubitativo, atenazado por la responsabilidad, con poco volumen, pero al llegar al final del tercer acto, tras más de cua-tro horas de esfuerzo exigente, Vin-ke no desmereció en el duelo con la tremenda Iréne Theorin, valquiria de agudo intenso y fuerza desatada.

Llegar al final de Siegfried es fácil, pero llegar en buenas condiciones no tanto: muchos héroes se hunden por el camino. Sólo por eso, el estre-no fue feliz: la enorme recompensa que Wagner se guardó para el final, el dueto de amor con Brünnhilde, ru-bricó una noche de voces de calidad.

Como ya ocurrió con La valquiria hace un año, este Siegfried no sólo se deja ver, sino sobre todo escuchar. El trabajo de Josep Pons en el podio es encomiable –de todas las óperas de Wagner, ésta es la más áspera, pero la orquesta fluía con elegancia, con la mezcla adecuada de tensión, en el comienzo del segundo acto, y la deli-cada evolución en los crescendos–, y los cantantes dan lo que tienen que dar al estilo Simeone, sin negociar el esfuerzo.

Si Vinke es eficiente y Theorin deslumbrante, los otros secundarios

de esta segunda jornada del Anillo son los cimientos de una arquitectu-ra sólida. Ahí está el tenor Peter Bronder, un Mime esforzado y rotun-do además de un actor lo suficiente-mente flexible como para aportar al papel ese punto cómico que Wagner le dio originalmente –en la puesta de escena de Carsen hay momentos pa-ra reír, como cuando Sigfrido provo-ca un cortocircuito con su espada al final del primer acto–.

Y no menos imponentes estuvie-ron las voces graves, empezando por una Ewa Podles sombría como nun-ca en el papel de Erda, y continuan-do por Albert Dohmen (El Caminan-

te) y Jochen Schmeckenbecher (Al-berich), tensos en su duelo ante la cueva del dragón. Son voces sobrias, que aportan matices de drama trági-co que enriquecen sus interpretacio-nes, y que así ayudan a que el trago de la ópera pase más fácil.

En ese sentido, Robert Carsen también pone de su parte. A diferen-cia de las dos entregas anteriores, donde se apreciaban mucha simbo-logía política y metáforas sociales, Siegfried tiene lo justo de parábolas: seguimos en un mundo en decaden-cia –contaminado, empobrecido, con una cruenta lucha de clases que se romperá terriblemente por la mitad

tras la irrupción de la estirpe militar de los wolsungos, de la que Sigfrido, caracterizado como un skinhead vio-lento –botas altas, pelo rapado al ce-ro, instinto reptiliano–, será un heroi-co y patético fin de raza. Búsquense todas las analogías que se quieran con el auge y caída del nazismo.

Esta Tetralogía de Carsen no es revolucionaria ni en su mensaje ni en su estética: eso sí, es inteligente y elegante, que no es poco. Si además viene acompañada de voces flexibles y resistentes, la recompensa es valio-sa. El año que viene concluye el via-je con El ocaso de los dioses, y visto lo visto, habrá que ir reservando sitio.

‘SIEGFRIED’

Autor: Richard Wagner. Intérpretes: Ste-fan Vinke, Peter Bronder, Albert Doh-men, Jochem Schmeckenbecher, An-dreas Hörl, Ewa Podles, Iréne Theorin, Cristina Toledo. Dirección de escena: Robert Carsen. Dirección musical: Josep Pons. Producción de Bühnen der Stadt Köln. Orquestra Simfònica del Gran Tea-tre del Liceu. Fecha: 11 de marzo

Calificación ���

Stefan Vinke e Iréne Theorin en un momento del tercer acto de ‘Siegfried’. A. BOFILL

ÓPERA GRAN TEATRE DEL LICEU

EL ESFUERZO NO SE NEGOCIA

MÚSICA CONCIERTO

FRANCO BATTIATO Y LA NOSTALGIA DE LOS AÑOS ELECTRÓNICOS

El Palau de la Música se rinde al músico italiano, que alternó sus grandes éxitos de los 80 con diferentes paisajes experimentales

J. B. BARCELONA Hay quien todavía piensa que Franco Battiato es una especie de freak que encajó un par de singles de éxito en los años 80 y poco más. Las parodias de la época, que co-mo si fueran un soneto de Queve-do ponían énfasis en su gran nariz, tampoco ayudaron. Y por el cami-no se fue perdiendo, para el gran público, un autor de letras cósmi-cas, actitud mística y paisajes elec-trónicos que marcó el camino del rock progresivo en Italia. Ese mis-mo Battiato que ayer echó la vista atrás –muy atrás– en un Palau de la Música lleno a rebosar.

La excusa fue Joe Patti’s Experi-mental Group, su último disco edita-do en 2014, una colección de viñetas analógicas que burbujean y flotan, y

sobre las que Battiato susurra versos co-escritos por la novelista Fleur Jaeggy. La primera parte del concier-to, que Battiato identificó como un regreso a sus orígenes en la electró-nica, consistió en el material de ese disco comprimido en media hora de paisajes planeadores: todo flotante y vetusto –manejaba un elegante Mini-Moog–, aunque sin riesgo.

De hecho, el viaje en el tiempo fue básicamente estético: en sus mo-mentos más planeadores recordaba a Ash-Ra Tempel o Brian Eno, pero sin profundizar en el alma de la má-quina o en esa inquietud por encon-trar nuevas texturas que la tecnolo-gía a pone tan fácil. Al fin y al cabo, la primera parte era un preámbulo de la segunda, donde ya sonaron –en versiones para piano y sintetizador,

sin más apoyo instrumental para su voz temblorosa– algunas de sus can-ciones más conocidas y esperadas.

La que más, lógicamente, Voglio vederte danzare: se la guardó Battia-to para el final –no exactamente; ce-rró con Propiedad prohibida, su pie-za de los 70 más cercana a la estéti-ca sincopada de Tangerine Dream–, y con ella se desató una verbena en la platea. No hubo espacio en el re-

pertorio para Centro di gravità per-manente, su otra canción más acla-mada, pero sí para deliciosas perlas de su periodo de madurez como can-tautor heterodoxo, ya fueran La es-tación de los amores –que cantó des-pués de confesar al público su admi-ración por la poesía mística de San Juan de la Cruz y Teresa de Ávila–, Fornicazione, Stati di gioia y clásicos no precisamente menores como

Prospettiva Nevskij o Gli uccelli. A punto de cumplir los 70, Battia-

to quiere sentirse joven, y por eso re-cupera su lenguaje original en esta gira de máquinas y sentimientos en la que le acompañan Pino ‘Pinaxa’ Pischelota y Carlo Guaitoli, y que es un homenaje a las páginas de oro y a la letra pequeña de sí mismo. No siempre estuvo brillante en el Palau, pero su lucidez es envidiable.

Franco Battiato, ayer en el concierto que ofreció en el Palau de la Música. JORDI SOTERAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

455 CM² - 44%

2640 €

46

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 12: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

13.03.2015

CONCURS MARIA CANALS VAL~ReA GA=LLARD

Toca, toca,

no mossega !82 pianistes de 22 nacionalitats s’enfronten en el 61e~ 0 nc.u.r s..!. n te.[n_ a. c.!9_..n.a.[ ~e._M_~. s_ i_c..a._~M..a_.[, i_a__._~_n~!_s_q_u.__e_,.c_gm..£ada..a~y~., t[a_~[~..fi..r]s...._a_.. 6o_p ia_n2.s .. d_9. c u _a_._a_l_c.a.[.r_e [

Pianos al carrerA dalt, una foto de lapassada edici6 delprograma ’El MariaCanals porta cua’. Abaix, Maria Canals enuna imatge de12007,A la dreta, presentaci0el passat 26 de febreral restaurant SetPoRes del concurs,arnb Mariona Carullaal centre i Ana MariaDgvila a la seva dreta.JORDI GARCIA/ELISABETH MAGRE/ANDREU PUI6

mm

~l~m oca, toca! Que no mos.s, ega!"m Aquesta exhortaci6 poc se lespe-~ run els nanos quan veuen uns pia-

nos espaterrants enmig del carrer, i 6s que elconcurs Maria Canals no nom6s ~s una com-petici6 de primer nivell a[ voltant d’aquestinsigne instrument, sin6 que s’ha consolidatcorn a una festa cintadana en qu~ l~strella 4sel teclat. La prova 4s que, edici6 rere edici6, elnombre de pianos que surten al carrer s’am-plia, aixi comels municipis que se sumen a lainiciativa. Enguany, al programa El MariaCanals porta cua, s’hi han afegit Badalona,Manlleu, Cervera, Santa Coloma de Grame-net, Sant Cugat del Vall~s, Vilanova i la Gel-trtl, Sentmenat, Palau Solit~ i Plegamans,

Dos catalans,entre els 82

s ianisteseleccionatsArenys de Mar, Cerdanyola i Terrassa. I al’bmbit estatal, a banda de Madrid i Bilbao,tamb~ es far~ a Sevilla, arab set pianos de cuasituats al nudi antic del municipi. A Barcelo-na es posaran deu pianos al passeig de Grhciadissabte 14 de marq, d’ll a 20 h, i a la plaqaReial t6 lloc una marat6 de piano avui diven-dres de 12 a 21 h. Altres indrets on es podrantrobar pianos s6n equipaments culturalscom ara el Macba, el Centre Cultural el Born,la Pedrera, el Palau Robert, el Gran Teatre delLiceu, el MNAC i, ben segur, el Palau de laMflsica Catalana. En total, seixanta pianossortiran al carrer per ser tocats pels vianant s.

Japonesos i coreans, ben presentsPel que fa al concurs, que es desenvolupar~des d’avui i fins al 27 de mart al Palau de laMflsica Catalana, s’hi enfrontaran 82 pianis-tes seleccionats entre 140 inscrits. Els con-cursants, d’entre 18 i 30 anys, procedeixen de22 pgisos diferents. Els m~s representats s6n

Jap6 (21) i Corea (18), i destaca la pres~nciade concursants d’arreu de l’Estat espanyol(dos catalans), mentre que l’any anterior n’hihavia nom6s tres. Aix6 si: tots nois. "Deu serper atzar", diu el gerent del concurs, Jordi Vi-vancos. "Hi ha instruments que s6n m6s pro-picis per a nois que per a noies; opina AlbertBardolet, director de l~rea de Mtlsica deI’ICEC. Manuel Valdivieso, director de laJONC, assenyala que ales orquestres, en can-vi, un 70% s6n noies, mentre que la resta, el30%, nois. La JONC, la love Orquestra Na-cional de Catalunya, participar& per primercop al concurs i acompanyar& els finalistes,un compromis que Valdivieso va dedarardurant la presentaci6 del concurs que elsagradaria repetir per convertir lbrquestra enelpartner del concurs. "Per a nosaltres 6s unaexperihncia divertida i estimulant en qu6lbrquestra haura de donar el 120% de les se-res possibilitats; afirma Valdivieso.

El concurs -"degh dels concursos de m6si-ca a tot l’Estat espanyol", recorda MarionaCarulla, presidenta del concurs- ofereix 70mil euros en premis i concerts, per6 tamb6lbportunitat d’enregistrar amb el segell Na-xos les Sonates del Pare Soler. E1 pianista ca-tala Enrique Bagaria, primer premi de12006,formar~ part del jurat. "Esth del tot preparatper fur de jurat i trobem interessant que unantic guanyador es posi a l’altra banda; hocontinuarem fent en pr6ximes edicions’~opina Vivancos. Altres membres del jurat

El robot plantejala frontera entretbcnica iinterpretaci6s6n els pianistes Yang Sook Lee, de Corea; Pa-vel Nersessian, de Rfissia; Ewa Osinka, de Po-16nia; Romano Pallotini, d’It~lia; Jean Paul

¯ Sevilla, de Canada; i Erik T. Tawawststjerna,de Finl"mdia. Les proves comencen diumen-

ge i la prova final tindr& lloc el dimecres 25 alPalau de la Mflsica Catalana. El lliurament depremises fara el divendres 27 al Sal6 de Centde l~Ajuntament. En total s6n quatre proves:la primera, la segona, la semifinal i la provafinal, ldany p ass at va guanyar la j ore ucraine-sa de 27 anys Regina Chernychko.

Un robot davant el pianoUna de les novetats de la 6la edici6 del con-curs ~s la pres~ncia d’un robot que toca elpiano, construit a Itblia. "T~ els dits que facifalta i t~ un repertori molt ampli, per6 nodeLxa de ser una m~quina i plante)a la fronte-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Semanal

1459 CM² - 136%

9305 €

22-23

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 13: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

ra entre la t~cnica i l’interpretar una partitu-ra’] apunta Vivancos. El robot, amb figurahumana, es podr~l veure al Foyer del Palau dela Mtlsica durant la celebraci6 de les proves.A1Palau tamb6 es posara a disposici6 dels vi-sitants tres esplbndids pianos de cua Yamahai B6sendorfer.

Tamb4 s’ha convocat una nova edici6 delconcurs Tu hi toques adregat als amateurs delpiano, que poden enviar el seu enregistra-ment tocant una pe~a m6s una explicaci6 deper qu~ toquen el piano. Hi ha diverses cate-gories segons les edats. "L’any passat va sermolt interessant perqu6 yam tenir de gua-

nyadors des d’un nen de 6 anys fins a un anci~de 82’; explica Vivancos. A banda, s’han or-ganitzat fins a m~s de cent activitats educati-ves en conservatoris i escoles de mtisica de laciutat.

E1 pressupost per aquesta edici6 ~s de350.000 euros. Un ter~ prov~ d’institucionspfibliques (Generalitat, Ajuntament, Dipu-taci6 i ministeri); l’altre terg, de patrocinis (laFundaci6 Banc Sabadell o la Fundacid Caru-lla, entre d’altres) i el darrer terg prov6 de re-cursos propis (taquillatges, quotes de socis).Pel que fa als preus dels abonaments, es man-tenen en 30 euros per a totes les proves.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

151000

14413

Semanal

1459 CM² - 136%

9305 €

22-23

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 14: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

PEDRO MADUEÑOVIURE 1 A 3

Dels gestos als fets. En dos anys, Jorge Mario Bergoglio ha revolucionat l’estil delVaticà i avança en reformes que provoquen aplaudiment en uns i resistència en d’altres

ANDREAS SOLARO / AFP

Delegat delGovern central

a Andalusia

Antonio Sanz (PP)

Francesc celebra el segonaniversari comaSantParei entra en la fasedecisivade les seves reformesINTERNACIONAL 3, 4 i EDITORIAL

œL’Executiu creu que els processoss’eternitzen: el límit seran 18mesos

“NovullqueAndalusiasiguimanadadesde

Catalunya,niqueel seufutureldecideixiunpolític

queesdiuAlbert”

www.lavanguardia.cat Número 47.938 1,30 euros

œLa llei substitueix el concepted’‘imputat’ pel d’‘investigat’

POLÍTICA 22 i EDITORIAL

c Els democristianscarreguencontra elsalcaldes convergents queqüestionenel paperdeDuranLleida POLÍTICA 19

c Ambuna inversióde2.350milions, serial’operaciómés granen la història del banccatalà ECONOMIA 61

ELECCIONS ANDALUSES UnióacusaCDCdebuscar larupturadela federació

LacasaAmatllerrestauradaobre les portes

ElGoverndelPP limitael tempsdelsjutgesperinvestigar

DIVENDRES, 13 DE MARÇ DEL 2015

ElSabadellnegocialacompradelTSBbritànic

Elmossènglobalcompleixdos anysEl Govern central té a punt la

redacció definitiva de la lleid’Enjudiciament Criminal, quelimitarà el temps que els jutgesinverteixen per instruir un cas.L’Executiu del PP consideraque moltes vegades els proces-sos s’eternitzen, fet que provo-ca situacions d’indefensió da-vant l’opinió pública, com en

els casos de corrupció. Nomésen afers complexos es perme-trà que se superin els 18mesos iel jutge ho haurà de raonar. Ai-xímateix, se substitueix el con-cepte d’imputat pel d’inves-tigat, ja que el primer termes’ha convertit gairebé en unaacusació que estigmatitza l’afec-tat socialment. POLÍTICA 17

84

28

29

21

01

30

4

13SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

677000

141874

Diario

1270 CM² - 112%

33376 €

1,17-18

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 15: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

DIVENDRES, 13 MARÇ 2015 LAVANGUARDIA 17

NINOTS

TONIBATLLORI

JOSÉ MARÍA BRUNETMadrid

Amb molt sigil, el Govern ha es-tat preparant al llarg de totaaquesta setmana la redacció defi-nitiva de la llei d’EnjudiciamentCriminal (LECRIM), que inclou-rà mesures per limitar el períodede durada dels processos i queavui aprovarà el Consell de Mi-nistres. La iniciativa busca evitarque la instrucció dels assumptespenals, sobretot si tenen especialrepercussió mediàtica, s’eternit-zi. Això val per als casos de cor-rupció, però no només per als su-maris amb verí polític. I una altramesuramolt rellevant serà la quefaci desaparèixer de la legislacióprocessal penal el concepte d’im-putat. A partir d’ara, la personaque comparegui davant del jutgeperquè hi ha dades indiciàries encontra seu ho farà en condiciód’investigat.Des de dilluns passat, l’Execu-

tiu ha tingut sobre la taula l’infor-me del Consell d’Estat sobrel’avantprojecte de reformade l’es-mentada llei. El dictamen ha es-tat tancat sota set claus i el Con-

sell no l’ha fet públic. Però sem-bla que posava alguna objecció ala possibilitat d’establir rigidesesper a la instrucció penal. Enaquesta línia es van manifestartambé molts col·lectius jurídicsquan es van conèixer els primers

projectes del Govern. Tot indicaque elMinisteri de Justícia no re-baixarà els plantejaments i man-tindrà la previsió de sis mesosper als processos ordinaris i di-vuit per als de més complexitat.És a dir, bàsicament els relatius a

corrupció, terrorisme o bandesorganitzades.Tot això amb el benentès que

els terminis podran prorrogar-sesempre que hi hagi motius queho justifiquin. I aquestes raons,encara que haurà de valorar-les

el jutge i per tant tindran un as-pecte subjectiu, hauran d’acor-dar-se mitjançant una interlocu-tòria raonada. És a dir, el magis-trat haurà d’explicar per quèobre un nou període per comple-tar la instrucció, quines diligènci-es pensa practicar en la nova fasei tractar de concretar, en definiti-va, les perspectives del cas.Caldrà veure si aquestes previ-

sions i cauteles satisfaran els jut-ges i els fiscals. D’entrada, tant elConsell General del Poder Judici-al (CGPJ) com el Consell Fiscalvan posar objeccions a l’establi-ment de terminis rígids que enco-tillessin les investigacions judici-als. Però el Govern no vol renun-ciar a aquest objectiu perquècreu que ja són molts els exem-ples de processos judicials ques’han allargat excessivament.La seva tesi és que amb aques-

tes limitacions temporals de lallei, que en el fons són relatives,els jutges podran actuar senseconstriccions fortes, però al ma-teix temps sabent que no tenenun termini il·limitat per instruir.

La reforma judicial

ElGovern central aprova la llei quelimita la duradadels processos judicialsEl concepte d’“imputat” desapareix i se substitueix pel d’“investigat”

CAS EROEl cas arriba al jutjatd’Alaya el 2013però arrenca delcas Mercasevilla, quees va iniciar el 2003.

CAS GÜRTELLa Fiscalia Anticorrup-ció obre una investiga-ció el 2007 seguint lapista que proporcionaun regidor del PP

CAS NÓOSÉs un assumpte derivatdel cas Palma Arenaque s’inicia el 2007i que té més de25 peces separades

CAS PALAUEl 2009 la Fiscalia vapresentar una querellacontra els gestors delPalau, que segueixenen llibertat.

Manuel Chaves Ana Mato Iñaki Urdangarin Fèlix Millet

Casos grans, casos eterns

Política

Líneas ICO 2015%$,+"2.%., . &2.2(".- "2'$-,"12$,

# 4"/*"%$! %$ $30-$,., # .*+)2131,Infórmate en tu Banco, en www.ico.es o en el 900 121 121

EL FUTURO YA ESTÁ EN TUS MANO

S

ICO 2015

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

677000

141874

Diario

1270 CM² - 112%

33376 €

1,17-18

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 16: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

18 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIVENDRES, 13 MARÇ 2015

Només sentitcomú

En llibertat. Desembre del 2014. El membre d’ETA Alberto Plazaola surt de la presó corunyesade Teixeiro, per decisió de l’Audiència Nacional, que en va decretar l’excarceració

EFE / ELISEO TRIGO / ARXIU

Q uan la justícia es va desper-tar, l’etarra Alberto Plazaolaja no hi era. No era a casa se-va, a Oñati, on havia estat visthores abans que es filtrés la

decisió del Tribunal Suprem d’anul·larla decisió de l’Audiència que l’havia po-sat en llibertat, la qual cosa n’implicavael retorn a la presó. Així que quan laGuàrdia Civil i la Policia Nacional, enoperació conjunta, van rebre, dimartspassat a la nit, l’ordre judicial i van anara arrestar-lo perquè tornés a la presó jano van poder localitzar-lo. De moment,l’etarra, amb diversos anys de presó percomplir, continua lliure. Aquest cas noté cap semblança amb el d’Iñaki de Jua-naChaos, que va sortir d’Espanya l’ende-mà de la posada en llibertat, i que quanse’n va demanar la detenció ja portavasetmanes a l’Ulster.Alberto Plazaola –24 anys en presons

de França i Espanya– era a casa seva finsque es va filtrar la decisió dels jutges.L’arrest es podia haver realitzat mante-nint en secret la decisió i agilitant tantl’acció en sí com l’ingrés a presó abansque l’etarra s’ocultés. Pur sentit comúque moltes altres vegades s’ha utilitzaten casos similars.Fa dos anys l’esquerra abertzale va co-

mençar a organitzar actes propagandís-tics i de resistència per sabotejar les de-tencions de reclamats que havien d’in-gressar a la presó. Van organitzar “murspopulars”, concentracions de personesque es reuneixen entorn de qui ha de serdetingut per dificultar l’acció policial.En algunes d’aquestes concentracionsvan reunir centenars de persones, laqual cosa va obligar l’Ertzaintza a realit-zar complexes operacions que requeri-en centenars d’agents, desallotjar un aun els sabotejadors i fer servirmoltes ho-res per resoldre situacions de gran risc

d’incidents per aconseguir que el senten-ciat anés a la presó.Al marge del desafiament polític que

suposen aquestes actuacions –que sónorganitzades i controlades pels dirigentsde l’esquerra abertzale– les operacionsde la Policia basca han tingut un alt costeconòmic per a l’erari públic perquè obli-ga a mobilitzar nombrosos agents queno estan de servei per poder afrontar elproblema amb garanties. Els cossos poli-cials han demanat a l’Audiència Nacio-nal que en aquests casos els avancin l’or-dre de detenció abans que sigui públicaper poder arrestar l’acusat sense donartemps a què s’organitzi la resposta públi-ca de l’esquerra abertzale o a què el re-clamat posi terra de pel mig. Sis agentspodrien complir l’ordre de forma discre-ta i sense incidents d’ordre públic, peròcom que no se’ls comunica a temps l’or-dre judicial és necessari mobilitzar a de-senes o centenars de policies per fer elmateix.Hi ha problemes que no necessiten re-

formes legislatives, ni tan sols d’un regla-ment. N’hi ha prou amb una acció dili-gent dels qui han d’afrontar-los i un mí-nim de flexibilitat. Qüestió de simplesentit comú.

El projecte final delGovernha renunci-at definitivament, d’altra banda, alsplantejaments inicials a favor de per-metre la intervenció de les comunicaci-ons sense autorització judicial, en ca-sos excepcionals, i només durant lesprimeres 24 hores. La crítica a aquestpunt va ser generalitzada, l’Executiu java anunciar que ho revisaria i, efectiva-ment, la llei no atorgarà aquesta facul-tat al Ministeri de l’Interior.

Els projectes inicials del Governeren, en línies generals,moltmés ambi-ciosos en altres matèries. Per exemple,al principi va tornar a plantejar-se quela instrucció penal passés enmans delsfiscals, i que el jutge quedés com a ga-rant de la procedència i legalitat delsmitjans de prova davant les parts. L’in-formedelConsell d’Estat es refereix se-gons fonts d’aquesta institució aaquests extrems i planteja altre cop lapossibilitat que la Fiscalia assumeixi lainvestigació dels assumptes penals,

com passa a molts altres països demo-cràtics. Però aquesta és una reformademolta profunditat, un canvi substan-cial del sistema vigent a Espanya, i capGovern no s’ha atrevit a emprendre’lamb totes les conseqüències. I menyses farà en aquest cas, a les portes dediverses eleccions.La nova llei podria recollir, en canvi,

altres suggeriments fets pel Conselldel General del Poder Judicial. És se-gur que s’exigirà la presència d’advo-cat per a la recollida de mostresd’ADN, com ha reclamat el TribunalSuprem en algunes sentències recents.I el CGPJ va proposar també que lapresència del lletrat pugui ser exigibleen qualsevol moment del procés. Aixòsuposaria estendre aquest dret “a les di-ligències policials”.

Hi ha problemes queno necessiten reformeslegislatives, n’hi ha prouamb una acció diligent

ElConsell d’Estat planteja quesigui el fiscal qui investigui>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

FlorencioDomínguez

ElSuprem indagaquè va ferpossible la fugade l’etarraPlazaolaLa filtració de l’ordre de detenció va facilitar la fugida del terrorista

JOSÉ MARÍA BRUNETMadrid

El president del Tribunal Suprem(TS), Carlos Lesmes, es va comprome-tre ahir a investigar la filtració que hapermès la fuga de l’etarra Alberto Pla-zaola, a qui la Sala Penal va acordar di-mecres passat tornar a presó, sense po-der-ho fer, perquè no el van trobar.Plazaola va ser excarcerat a finals del’any passat per l’Audiència Nacionalperquè va entendre que ja havia com-plert la condemna, en aplicar-li la legis-lació europea que preveu que es tin-guin en compte els períodes passats enpresons estrangeres. Però l’aplicaciód’aquesta normativa va ser recorregu-da per la Fiscalia, que va aconseguirque el passat 13 de gener la Sala Penaldel Suprem fixés el criteri que no s’hande fer tals descomptes de pena.Amb això, estava bastant clar des

d’aquell moment que els etarres SantiPotros i Alberto Plazaola tenien mol-tes possibilitats de tornar a presó aixíque se’n veiessin els casos al Suprem.Amb Santi Potros no hi va haver difi-

cultats, perquè se’l va detenir a comen-çaments d’any en relació amb dosatemptats ocorreguts en els anys vui-tanta. Però respecte a Plazaola no hi ha-via noves acusacions a formular, i hapogut estar-se al seu domicili fins que,abans-d’ahir, va saber que el Supremn’acabava d’ordenar la detenció per en-tendre que no s’havia de restar de laseva condemna el temps passat en lespresons franceses.El problema va sorgir amb aquesta

filtració, perquè des que va transcen-dir la decisió del Suprem fins que lesforces de seguretat van poder entrar alseu domicili, van passarmés de deu ho-res. Els tràmits i notificacions oficialsvan endarrerir l’actuació policial.El ministre de l’Interior, Jorge Fer-

nández Díaz, va subratllar ahir enaquest sentit que la Policia en cap casno podia haver establert mecanismesde seguiment i vigilància de Plazaola,que havia estat posat en llibertat perdecisió judicial. En mitjans del Su-prems’expressava ahir plena conformi-tat amb el criteri del titular d’Interior is’afegia que respecte d’una persona so-

bre qui els jutges han acordat la liquida-ció de la condemna, ni tan sols no po-den adoptar-semesures cautelars, per-què en aquell moment és un ciutadàque ha recuperat el ple exercici delsseus drets fonamentals. Fernández Dí-az deia ahir referent a això que “la Poli-cia i la Guàrdia Civil van complir ambla seva comesa perquè si haguéssimefectuat una vigilància sobre aquestapersona, que no tenia cap limitació a laseva llibertat, haguéssim comès unail·legalitat”. En cas de no haver-se pro-duït la filtració, en suma, hauria estatmés fàcil que les forces policials ha-guessin pogut actuar amb unmarge deprou temps. La filtració, al seu torn, esva veure facilitada pel fet que el Su-premva canviar de ponent de la resolu-ció sobre Plazaola. El primer designat,Joaquín Jiménez, va quedar en mino-ria a la votació sobre la tornada a presóde l’etarra, i el va substituir Andrés Pa-lomo. Es va pensar realitzar la notifica-ció l’endemà, dijous, però la decisió dela Sala Penal es va filtrar i va circularabans que es donessin les correspo-nents ordres oficialment.cSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

677000

141874

Diario

1270 CM² - 112%

33376 €

1,17-18

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 17: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

recomanem

÷ concertsDivendres, 13

CARLOS SADNESS Ind/e popEn aquell sempre interessantencreuament on s’uneixenindie pop i hip-hop ~s ontrobem Carlos Sadness. Elbarceloniestrena el seunou Ilarg, ’La idea salvaie’

(2015). MUSICHALL RAMBLA CATALUNYA, :2-4 TEL: 932 308611 METRO: CATALUNYA (L1, L3)PREU: 12(- PREU ONIC HORA: 2OH.www ticketbell tom

M’ACLAME A TU. HOMENATGEA OVIDI MONTLLOR Indie popFred i Son, Les Sueques, Par-lament i V~lius comparteixenel petit escenari de la saladel barri de Gr~cia per retrehomenatge a Ovidi Montllor.HELIOG~,BAL RAMI~N Y CAJAL,80 TEL.: 935 763 132 METRO:JOANIC (L4). PREU I~NIC: 4(- HORA:2130H ENTRADES: A LATAQUILLADE [A SALA

REVOLVER Pop rockEIs veils rockers no moren maids el principi a qu~ s’aferraCarlos GoBi, ~nima d’unsRevolver que acaben depublicar el seu des~ ~lbum

d’estudi, ’Babilonia’ (203_5).BARTS. AV PARALLEL, 52 TEL: 933248 492. METRO: PARALLEL (L2,L3) PREU:ENTRE23130(- HORA:21H www.proticketing corn

Dissabte, 14

DR. LONNIE SMITH J~zztlegenda del jazz, mestre deI’orgue Hammond, Doctor

tonnie Smith rememorar&, ambdos sidemen del prestigi delguitarrista Jonathan Kreisbergi el bateria Joe Dyson, el Ilegatde Jimmy Smith i tou Benet.JAMBOREE PLA~A REIAL, 17TEL.: 933 191 789 METRO: LICEU(L3) PREU: 25(- ANTICIPADA, 30(-A TAQUILLA. HORA: 20 i 22Hwww codetickets corn

JAMES TAYLOR RockAutor d’un repertori superbtrac#at enfllades de pop, rocki country, el cantautor nord-

americ~ far~ balan~: del seurecorregut artistic al majestu6sescenari del Liceu. GRAN TEATREDEL LICEU. LA RAMBLA, 59-59 TEL:934 859 900 METRO: LICEU ([3).PREU: ENTRE95 1123(- HORA:21N. : www.koobin corn

PAU AIABAJOS Eonc, 5 d butorAmb la col.laboraci6 del pianista

ROCK’N’ROLL MAJEST~TICInd/~ m~Welwyn Garden Cityva serfundada per I’urbanista EbenezerHoward I’any 3.920 corn unexperiment. Corn el seu nomindica, es tracta d’una ciutatiardi, model que el seu creadordefensava argumentant querepresentava I’equilibri perfecteentre ciutat i natura. A poc m~sde 30 quilbrnatres de Londres,certament, Welwyn ~s una urbsde bellesa gaireb~ bucblica perbque ofereix pocs aHicients alsseus ioves. Sernpre poden donarpuntades de peu a I’equip defutbol, un club perdut en una deles (]ltimes categories regionalsdel sisterna de competici(~ angl~s.0 penjar-se un instrument a

I’espatlla, corn van fer la baixistai cantant Charlotte Cooper, elguitarrista i tarnb~ cantant BillyLunn i el bateria Josh Morgan,rnembres de The Subways.Companys de Ileva de formationscorn gasabian, The Fratellis o TheKooks, el trio d’indie rock es vapresentar en societat arab ’Youngfor Eternity’ (2005), treball arabqu~ van aconseguir despuntargrbcies a senzills de I’efectivitat de’Rock & Roll Queen’. Ara, deu anysrnds tard, publiquen I’hornbnim’The Subways’ (203.5), el quart

en la seva tatalitat, rods encertattreball de la seva discografia.

BIKINI. 18 DE MAR~, 2OH. AV.DIAGONAL, 547. TEL.: 933 220800. PREU ONIC: 20¢. ENTRADES;www.ticketmaster.es

The Subways, rock independent en transport pdblic. FOTO: STEVE C ULLICK

Francesc Gamon, el cantautorvalencib Pau Alabajos musicaI’obra del literat Vicent AndrOsEstellds ’Poemes de mural delPaisValenci~’. L’AUDITORI LEPANT,150 TEL.: 932 479 300. METRO:

MONUMENTAL ([2). PREU I~NIC: 92(-.HORA: 21H www.auditori.cat

PXXR GVNG Hip-hopEncara no han debutat discogr~-ficament, perb, penjant videos aYoutube, el col.lectiu format pelsMCs D. G~mez, Yung Beef i Khaledi el productor Steve Lean s’haconvertit en la gran revelaci~ deI’escena hip-hop estatal. APOLONOU DE [A RAMBLA, 113. TEL.: 934414 001 METRO: PARABLE[ ([2, [3)PREU: 9E ANTICIPADA, 92(- A TAQUILLAHORA: 20H www bandeed.com

RYAN SAMBOL Indie rockEl qui fou cantant de The StrangeBoys, banda d’Austin que va deixarun rods que notable Ilegat elaboratarab les formes del rhythm’n’blues,el country i el rock’n’roll, comen~:aa perfilar les can¢ons del seuprimer disc en solitari, temes quedescobrirb al seu pas per Barcelona.

HELIOGABAL. RAM(~N Y CAJAL, 80 TEL:935 763 932 METRO: JOANIC ([4),PREU: 7(- PREU ONIC HORA: 2130HENTRADEB: www.codetickets tom

Diumense, 15

IA6WAr.ON Punk ro~kNom imprescindible del hardcoremelbdic callforni~, el grup deJoey Cape ha trencat un silencide deu anys arab la publicaci~ de’Hang’ (2014). APOLO NOU DE RAMBLA, 193 TEL: 934 414 001METRO: PARALLEL ([2, [3). PREU: 22(-ANTEIPADA, 27(- ATAQUILLA HORA:19H www kulturalive com

Dima~ts~ 17

CLARA PL~fA J~zzLa pianista barcelonina, una de lesfigures m~s creatives de la nostra

escena musical, descobreix’esPlral’(2014), obra que es balanceia entre

el jazz i la mt~sica de cambra, unasingular interpretaci(~ dels ciclestemporals. JAMBOREE PLA~A REIA[, 97.TEL: 933 199 789. METRO: LICEU (L3).PREU: 92~- ANTICIPADA, 15(- A TAQUILLA.HORA: 20 i 22H. www codetiGets.com

MIOUEL SERRA Indie [olkEl cantautor mallorqui participa enel Festival DeProp de la Pedrera, ondesxifrarb ’La felicitat dels animals’(2014), suggeridor exercici de folkarab flirtejos arab la psicodblia

onirica. LA PEDRERA PROVEN~A,281-265, TEL: 902 202 138 METRO:DIAGONAL ([3, [5). PREU: 5~ HORA:2OH. www.lapedrer&com

DJmecres, ~8

JOSI~ FEUCIANO E~n~, d dbutorEl cantautor porto-riqueny retornaal Festival MiHenni. Cita a Barcelonaarab qu~ I’autor de I’emblem~tic’Che ser~’ celebra els seus 50 anysdetrajectbria musical. [’AUDITORI.LEPANT, 150 TEL: 932 479 300. METRO:MONUMENTAL ([2) PREU: ENTRE 28162(- NORA:21H wwwauditoricat

DEIAFI~ y lA~ FLORES AZULES

Helena Miquel i Oscar d’Aniello,patella protagonista d’aquestadelicada experiEncia de popenvernissat de soul, electrbnicai hip-hop, posen el punt final aEstonosepara, la seva gira per sales.

APOLO NOU DELARAMBLA, 193 TEL:934494 001 METRO: PARAbLEL (L2, L3)PREU: 92~- ANTICIPADA, 95(- A TAQUILLANORA: ~945N www codetickets corn

ELEFANTF~ Pop rockSeparats el 2006, la banda encap-~:alada pel vocalista Shuarma vareprendre la seva carrera mesosenrere. Reuni~ definitivamentconsolidada arab el disc’EI rinoce-ronte’ (203_4). L’AUDITORI./EPANT,150. TEL: 932 479 300. METRO:MONUMENTAL (L2) PREU: ENTRE 16 50(- NORA:21N wwwauditori.cat

JACOBO SERR~ Indie pop’Don’t Give Up’ ~s el debut d’aquestmtMc nascut a Albacete perb crescut

musicalment entre Londres i Bristol,una obra que I’ha dut a set comparatarab noms corn Teddy Thompson,Rufus Wainwright, Ron Sexsmith oAmos Lee. BARTS AV PARAL.LEL, 62.TEL.: 933 248 492 METRO: PARAbLEL

(L2, L3) PREU: 15E PREU ONE HORA:21H. www proticketing com

JOAN BAEZ ~n.cd dbutorDoble cita amb la gran dama de lacanto protesta, autora d’un delsil.lustres repertoris de la mtisica folk.PALAU DE LA MOSICA CATALANAPALAU DE [A MOSICA, 4-6 TEL: 932 937200. METRO: URQUINAONA (L1, L4).PREU: ENTRE 96150(- HORA: 21Hwww.proticketing tom

SOUL J~ZZ FACTOR JezzImperdible associaci(~ creativade Jeremy Pelt i Vincent Herring,saxofonista que ha format partde les bandes d’icones del gEnerecom Lionel Hampton, Art Blakey,Horace Silver i Dizzy Gillespie.

JAMBOREE PLA~A REIA[, 17 TEL: 933191789 METRO: LICEU ([3) PREU: 92(-ANTICIPADA, 95(- A TAQUILLA HORA: 20122H www.codetiGets.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

QUE HACER

677000

141874

Semanal

283 CM² - 50%

14900 €

17

España

13 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Page 18: Recull de Premsa · mo», «Shock In My Town», «Stati di Gioia», «L Oceano de Silen-zio»,«Niente è comme sembra» o «Fornication». Canciones que, siem-pre entre el arrebato

ENTREVISTA I Marta Math u Soprano

’Tengo la espina de no haber atlncantado en el Teatre Tarragona’M. VICT(~RIA BERTRAN

PERFI L I Nacida en Tarragona, estudi6 en el Conservato-

- Es una de los ocho solistaselegidos por Jordi Savall paracantar la ’Pasi6n segfin sanMateo’ de Bach en el Palau dela Mfisica. 4C6mo se siente?- Muy contenta. E1 s~ibado 14,en el Auditori Enric Granadosde Lleida, y el domingo ]5, en elPalau de la Mflsica de Barcelo-na, los viviremos con una granemocidn. Son las primeras ve-ces de muchas cosas.

- Es la primera’Pasi6n segtlnsan Mateo’ de Savall, ~verdad?- SL I~1, que es el gran maestrode la mfislca antigua, ha dichoque solo hasta ahora, a los 73afios, se havisto suficiente-mente capacitado para abordaresta gran obra, a la que conside-ra el monte Everest de la mfisi-ca. Ha retrasado el momentode interpretarla hasta conside-rarse maduro para afrontarlade una manera total, y serfi conLa Capella Reial de CatalunyayLe Concert des Nations.

- ~D6nde radica la enormidadde esta obra de J.S. Bach?- La Pasi6n segfi n san Mateo pre-cisa de done coro y doble orquesta, y de ocho solistas. Es lacreaci6n mils extensa de Bach,es de una gran complejidad t6cnica y a la vez permite muchisi-mos matices y riqueza de color,junto con un texto de gran pro-fundidad en el que las emocio-nes estfin muy a flor de pie1.

- ~C6mo logra manejar esasemociones tan fuertes en elescenario, para expresar, pe-ro sin que la desborden?- La mente, la psique, la emo-cidny el sonido est~in muyunidos yen equflibro. Cada vez

Professional y curs6 el superior de canto con Aria Lui-sa Chova. Ha sido seleccionada por Jordi Savall como so-llsta de la ~Pasi6n segtln san Mateo’, que el dia x5 interpre-tar~ en el Palau de la Mtlsica dentro del ciclo Palau xoo Bach.

que canto estas arias soy cons-ciente de que cada momento esfinico. E1 nivel de emoci6n esmuy alto. Adem~is, yo vengo deuna familia creyente y practi-cante, y el sentir intensamentelo que est~is cantando en el caso de una Pasi6n, sin duda senota en la interpretaci6n.

- ~Cdmo fue que Jordi Savallla seleccion6?- Fue el otofio pasado, unos di-as despu6s de que 61 recibiera laMedalla d’Or de la Generalitat.Yo hacfa dos afios que iba de-

trfis de conseguir que me escu-chara cantar, pero no habla sido posible pot cuestiones deagenda. E1 tenor Llufs Vilamaj6me ayudd a concertar la cita, ypudo ser.

- Bueno, y ~qu6 dijo Jordi Sa-vail despu6s de escucharla?- Senti que ponla mucha aten-ci6n en mi interpretaci6n, quele gustaba, que de alguna manera conect~ibamos... En menosde una semana me llamaron pa-ra preguntarme si querla cola-borar con La Capella Reial yiclaro que enseguida dije quesfi

Espero que mi pt meracolaboracidn conJordiSavaJlseadMciode muchas cosas

La’Pasidn segdnsan Mated de Bachhace que te sientasen paz contigo mismo

- ~Qu6 pieza le interpret6?- Una aria de la Pas/6n seg~ n sanMateo, precisamente: Aus LiebewiIl mein Heiland sterben. Yo lafiltima vez que la haNa cantadosobre el escenario rue en 2009.Como solista la he interpretadoen seis ocasiones. Es la mils cameristica, canto sola con el tra-verso y dos oboes. La otra que in-terpretar6 como solista es conla orquesta: Ich will dir mein Her-ze schenken. Ambas son momentos cumbres de la obra: una, lainstitucidn de la Eucaristfa; laotra, el momento previo a quePilatos se lave las manos.

La seleccidn de lossolistas ha sido muytqgurosa, tengo colegasde un graJ nivel

- ~Por qu6 me recomendariausted que fuera a escuchar la’Pasi6n segtln san Mateo’?- Bach es el maestro de maes-tros, hay que ponerse en susmanos sin ninguna predisposi-

Marta Math6u (34) ingres6 a los ocho afios en el ConservatodProfessional de M,;slca de la Diputaci6 de Tarragona. FOTO: CEDIDA

cidn. Es una mfisica rica, quehace que te sientas en paz con-tigo mismo, dejando aparte elque seas creyente o no.

- ~Qu6 tal con el resto de so-listas?

Son todos alemanes y holandeses, de gran nivel. La selec-ci6n ha sido muy rigurosa. Lospapeles principales del Evangelista y de Jestls los interpretanel tenor J6rg Dtirmtiller y el barltono Matthias Winckhler. E1concierto del domingo en el Pa-lau lo retransmitir~ en directoCatalunya Mflsica a partir de las19 horas.

- ~Cufindo la podremos escu-char a usted en Tarragona?- En verano estaremos en el Au-ditori Pau Casals de E1Vendrellcon Camera Musicae, dentro

de la gira que haremos por Ale-maniay Chequia. Llevamos unprograma titulado De Catalunya aI m6n, formado por cancio-nes populares catalanas conarreglos de Albert Guinovart.

- ~Y en la ciudad?- Pues de momento, no. La vet-dad es que tengo la espina cla-vada de no haber cantado todavia en el Teatre Tarragona...

- ~Cree que cantar bajo la ba-tuta de Savall ser~t un punto deinflexi6n en su carrera?- Estoy segura de que si. Espe-ro que sea el principio de mn-chas cosas, que puedan surgirm~is proyectos. Soy muyver-s~til, y siempre lo hago todocon ganas e ilusi6n, y siendohonesta con los dem~is y conmigo misma.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TARRAGONA

76000

9531

Diario

540 CM² - 60%

2580 €

15

España

12 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA