Recull de

Premsa

05ara DILLUNS, 10 D’AGOST DEL 2015 temadeldia

Quin era l’objectiu real del docu-ment? ¿Pretenia només, com al·le-guen els agents, comprovar si els sig-nants del manifest eren efectiva-ment jutges en actiu? L’acusació va al·legar que era “més fàcil” compro-var-ne la identitat fent una consul-ta al Consell General del Poder Judi-cial. Però llavors els agents haurien d’haver “justificat” les seves raons. L’acusació hi veu “motius ocults”.

El fiscal subscriu la versió policial La fiscalia dóna per bona la versió dels agents de la Brigada d’Informa-ció. En un dels escrits avala que els policies comprovessin que els sig-nants del manifest fossin “persones reals” i exercissin com a jutges. A

més, creu que fer un informe així és “aliè al tipus penal” i ha de quedar fora de la investigació. Defensa que els agents poden entrar a la base de dades del DNI en compliment d’or-dres del seu superior i que estan ha-bilitats per fer-ho en exercici de les seves funcions. És més, argumenta que està justificat que es realitzés la investigació, perquè els magistrats “haurien d’abstenir-se de l’expres-sió d’opinions polítiques que neces-sàriament exclouen una part de la societat”. “Això justifica que els agents investiguessin la realitat del manifest”, conclou. Aquells jutges que expressin simpaties cap al dret a decidir, per tant, seguiran sota l’escrutini de l’Estat.e

Qui polititza la justícia?

Judicialitzar la política és una manera de politizar la justícia. Dos errors pel preu d’un. És un mecanisme que demana forçosament que no funcionin ni l’una ni l’altra. Espanya està en aquesta situ-

ació i el repte català ho fa més evident. No saben com abordar el pro-cés políticament –una obvietat, oi?–, però tampoc com fer-ho des de la justícia. I no tot és el Constitucional. El nyap policial amb els 33 ma-gistrats que van firmar a favor del dret a decidir n’és una prova palpa-ble. I la inhabilitació del jutge Vidal, una altra. Privar un jutge de la lli-bertat d’expressió és convertir-lo en ciutadà de segona. La llibertat no pot fer mai nosa. I la d’opinió no només no perjudica qui imparteix justícia, sinó que el reforça. És inconcebible te-nir jutges sota vigilància policial per les seves idees. No són ells els que polititzen la justícia, sinó qui els persegueix.

IGNASI ARAGAY DIRECTOR ADJUNT

EL BITLLET

Dels informes falsos de la UDEF als comptes de Trias

sió. Ara bé, això no va impedir al mi-nistre d’Hisenda, Cristóbal Monto-ro, abonar la versió del suposat in-forme de la UDEF: “L’obligació d’Hisenda és investigar els indicis de frau”, va dir, referint-se a Mas.

El cas més sonat va ser el de l’ex-alcalde Xavier Trias, aparegut po-ques setmanes abans de la consulta del 9 de novembre. El diari El Mun-do va publicar que s’investigava el llavors alcalde de Barcelona per te-nir 12,9 milions d’euros en paradisos fiscals. Segons la informació, Trias hauria transferit els seus comptes de Suïssa al Principat d’Andorra el fe-brer del 2013. El rotatiu fins i tot apuntava que els fons s’haurien en-greixat a partir del cobrament de co-missions il·legals quan era conseller de la Generalitat o dirigent de CiU a Madrid. Trias va presentar una que-rella per injúries. “No estic disposat a tolerar que el meu nom quedi brut i no admeto cap tipus de compara-ció”, va dir en el seu moment, en al·lusió a l’expresident Jordi Pujol, que ja havia confessat tenir comptes irregulars fora de Catalunya. Trias va acabar guanyant la partida quan la banca suïssa va certificar que el di-rigent de CDC no tenia cap compte bancari al país.

L’informe policial sobre els jut-ges no vincula els magistrats amb actuacions il·lícites, però sí que els posa en el punt de mira per opinar sobre el procés. S’apropa la cita electoral més decisiva.e

Trias va acreditar en un ple a l’octubre que la banca suïssa certificava que no tenia comptes al país. C. ATSET

Interior orquestra la batalla contra el sobiranisme

La guerra bruta és un factor que el sobiranisme dóna per descomptat que es produirà d’aquí al 27 de se-tembre. “No em sorprendria gens que n’hi hagués”, afirmava la setma-na passada Artur Mas en ser pre-guntat sobre si s’esperava una riua-da d’informacions que poguessin desacreditar les forces de l’indepen-dentisme. Un pronòstic que com-partia ahir el president de l’ANC, Jordi Sànchez, en una entrevista l’ARA, en què augurava una “cam-panya d’intoxicació” i “desqualifica-cions” fins a la tardor.

És un fet que des de l’inici del pro-cés han proliferat les informacions, en moments compromesos, sobre investigacions de la Policia Nacional a polítics catalans: informes, esbor-ranys i notes que empastifen la imat-ge de l’independentisme i posen en dubte la credibilitat de nombrosos dirigents. Mentre el president espa-nyol, Mariano Rajoy, es nega a trac-tar políticament el cas català, dife-rents episodis apunten que des del ministeri de l’Interior s’orquestra la batalla soterrada contra el que tit-llen de “desafiament” a l’Estat, ja si-gui des de la Brigada d’Informació, la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) o afers interns. La tar-dor de l’any passat l’ARA publicava que Interior havia creat una unitat secreta antisobiranista dedicada a rastrejar informació sobre pre-sumptes irregularitats i delictes de polítics per usar-la en contra del procés d’independència. Arran d’aquella informació, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va haver de respondre al Congrés. Va negar l’existència de la unitat polici-al secreta centrada a buscar casos de corrupció a Catalunya.

L’informe apòcrif El mateix president de la Generali-tat, Artur Mas, va ser blanc d’acu-sacions el novembre del 2012, en plena campanya electoral dels pri-mers comicis en què es dirimia so-bre el dret a decidir. El diari El Mun-do es feia ressò el 16 de novembre d’un esborrany de la UDEF –sense firma ni autor– que sostenia que Mas havia engreixat comptes perso-nals a Suïssa i Liechtenstein gràcies a comissions il·legals d’empreses a través de la trama del Palau de la Música. El dirigent de CDC va pre-sentar una querella contra el rota-tiu madrileny –que va ser arxivada– i CiU va demanar explicacions al ministeri de l’Interior.

Quin va ser el resultat? El minis-tre Jorge Fernández Díaz se’n va rentar les mans i va assegurar que no es podia determinar qui havia elaborat el suposat informe ni qui havia sigut l’artífex de la seva difu-

BARCELONAN.O. Escenari

Des del 2012 han proliferat informacions que vinculen sobiranisme i corrupció

Advertència Mas ha avisat que d’aquí al 27-S no el “sorprendria” la guerra bruta de l’Estat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

127000

14121

Diario

537 CM² - 64%

2848 €

5

España

10 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LAURA FANALS

Jordi, Gemma, Marc i Quim

En Marc i en Quim, de 10 i 12 anys, es mengen ungelat mentre passen amb els seus pares, en Jordi ila Gemma, per Calella, on passen uns dies de des-cans. Aquesta família lleidatana es confessa una en-amorada del Baix Empordà, i malgrat que en- guany passen les vacances a Calella de Palafrugell,anteriorment ho han fet a indrets com Begur i Lla-franc. «Són unes vacances molt xules», diu en Marc.

Què els porta a estiuejar a la Costa Brava? Ens agrada molt el lloc, les platges, el mar, passejar

pels camins de ronda, fer visites culturals, parar-nosa petites caletes... En altres ocasions hem estat a Be-gur i Llafranc, perquè ens agrada molt el Baix Empordà.Anteriorment anàvem a l’Alt Empordà, però feia moltde vent, i per això al final vam acabar canviant.

Quant de temps es queden? Ens hi estarem sis dies.

Què és el millor de la zona? Valorem molt el paisatge, que no estigui tan mas-

sificat com les costes de Tarragona i Barcelona. Per aixòpreferim venir aquí, encara que ens quedi una micamés lluny.

Què fan durant aquests dies de vacances? intentem voltar força, perquè no ens agrada fer plat-

ja matí i tarda. Ahir vam anar a Empúries, hem visi-tat també el monestir de sant Pere de Rodes... i si po-dem «lluitem» amb els nens per poder fer els GR. Ellsprefereixen anar a la platja, i suposo que això és el quefarem els dies que ens queden.

És un bon destí, per venir amb criatures? sí, perquè tens de tot.

Es queixarien d’alguna cosa? Potser dels preus... tot ens sembla una mica car. nos-

altres ens estem en un apartahotel, de manera que potscombinar els àpats dins i fora. Perquè sortir cada diaa menjar en família de restaurant és car, perquè somquatre. i també ens sembla que la informació sobreallotjaments està molt fragmentada. Estaria bé que hihagués un web amb informació completa i veraç so-bre tots els allotjaments de la comarca.

R

P

R

P

R

P

R

P

LAURA FANALS | CALELLA DE PALAFRUGELL

R

P

R

P

AQUESTAFAMILIA DELLEIDAPASSEJA PERCALELLA DEPALAFRUGELLMENTRE ELSNENS FAN UNGELAT. «SÓNUNESVACANCESMOLT XULES»,DIU EN MARC,DE 10 ANYS.

«Valorem molt elpaisatge, que noestigui tan massificatcom Tarragona»

Origen: Lleida

Estiuegena:

Calella dePalafrugell

Diari de Girona ■DiLLuns, 10 D’AGosT DE 201516

LA

PR

OP

OSTA

Ja fa 55 anys del dia que, anant de «paquet»cap a València en la vespa d’un amic, Raimon vacompondre Al vent. Després d’una llarga trajec-tòria, el cantautor de Xàtiva continua omplint es-cenaris tan imponents com el Palau de la Músi-ca, on el passat mes de maig va oferir quatre re-citals. Després d’haver passat pel festival Inter-ludi de Calonge, el valencià arriba avui al festivalde la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, percontinuar fent història als seus 74 anys. D’a-questa manera, oferirà un complet repàs a totala seva discografia, que inclou adaptacions depoemes d’Ausiàs March i Salvador Espriu i ambtemes tan emblemàtics com Diguem noo Jo vinc

d’un silenci.Raimon va ser distingit l’any passat amb el Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes i també ambla Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Ma-drid.

Sant Feliu Concert de RaimonMÚSICA

LLOC: Sant Feliu de Guíxols � HORARI: A les 22.30h. PREU: De 22 a 38 euros ADREÇA: Espai Port

FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA

Raimon actua avui a Sant Feliu de Guíxols.

PORTA FERRADA

Els assistents van poder donar un volt pel circuit amb les locomotores a escala.

JOSEP MARIA BARTOMEU

a quinzena TrobadaVaporista, celebradaahir a les instal·lacionsque l’Associació del

Trenet de la Vall d’Aro i l’Ajunta-ment tenen a Castell d’Aro, va sertot un èxit d’assistència de públicdurant matí i tarda. L’esdevenimentva aplegar més de 3.000 persones,segons fonts de l’organització,malgrat el dia meteorològicamentincert, sobretot al matí.

L’ambient era agradable sense

molta calor, cosa que va restargent a les platges, però va perme-tre l’assistència de més públic grani petit al recinte del parc de l’Esta-ció de la vila. La jornada estava or-ganitzada, com cada any, per la

dita associació i la col·laboració dela regidoria de Cultura de l’Ajun-tament de Castell-Platja d’Aro.L’alcalde, Joan Giraut, va pronun-ciar unes breus paraules de ben-vinguda als presents, obrint l’es-deveniment i anunciant que, «ambla celebració dels 15 anys de la tro-bada volem dir que l’any vinent laTrobada Vaporista tindrà un nourecinte,en aquest mateix lloc, peròampliat i canviat».

Durant tot el dia els assistents,sobretot petits, acompanyats sem-pre dels més grans, van podergaudir dels trenets a escala, donantvoltes curtes pel circuit a causa del’afluència de públic. Però no peraixò la gent va deixar de divertir-seamb les petites màquines de vaporen un circuit que és dels pocs quehi ha a Catalunya, però dels de mésgran escala.

La jornada va incloure tambéun dinar de germanor.

LCASTELL D’ARO | JOSEP MARIA BARTOMEU

Crònica

15 anys de la Trobada VaporistaLa Trobada Vaporista va celebrar els 15 anys amb un dinarde germanor i una jornada en què petits i grans van poderpujar als trenets a escala. L’alcalde, Joan Giraut, va anunciarl’ampliació i canvis del recinte per a l’any vinent.

«L’any vinent la TrobadaVaporista tindrà un nourecinte, en aquest mateix lloc,però ampliat i canviat»

El circuit de Castell d’Aroés dels pocs que hi ha aCatalunya, però delsde més gran escala

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESTIU

36000

5556

Diario

246 CM² - 22%

539 €

16

España

10 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

{ RESE~A MUSICAL }

Ram6n G. Balado

Mfsica enCompostela

CONCIERTO de la sopranoAna Ma S~nchez en la Capi-lla del Hostal de los RreyesCat61icos 2Oh. acompa-fiada por el pianista JulioAlexis Mufioz, en las activi-dades del LVIII Curso Uni-versitario Internacional deMf~sica en Compostela. Unprograma eminentementeespafiol, para una cantan-te que ayud6 a recuperarobras del legado nacional:Elpessebre de Pau Casals,con Lawrence Foster; ll-degonda de E. Arrieta, enel Teatro Real con L6pezCobos; Maror, de ManuelPalau, con la O. de Valen-cia con E. Garcia Asensioo Gernika de F. Escudero,con la O.d e Euzkadi y laSoc. Coral de Bilbao y J.R.Encinar, adem~is de JuanJose de P. Soroz~tbal con

J.L.EstellEs. Tendremos alGranados de las tonadillasescritas en estilo antiguo,sobre textos de Fernan-do Periquet y ligadas en loestEtico con su obra cum-bre, Goyescas, que buscanrecrear ambientes diecio-chescos, en los madriles deEpoca, asimilable al Goyade sus cartones para tapi-ces.

Esas tonadillas que son pe-quefias joyas, entre 1o c6-mico y 1o popular, y que elautor compendiar~i bajo elepigrafe de estilo antiguo,aunque con ello no preten-da hacer una arqueologiade trazo grueso.Tres tambiEn ser~tn las pie-zas de las Canciones epigra-mfiticas de Amadeu Vives,forma de lied a la espafiolay que expresan su ambici6npot tomar en toda su rique-za a los insignes poetas delSiglo de Oro espafiol y queserfin paso seguro a otroscolegas generacionales,desde F. Mompou a Toldrh.Eduard Toldr~., estar~i pre-cisamente por sus seiscanciones castellanas, tam-biEn sobre textos de cl~isi-cos que set,in editadas potJose Porter, con estreno enel mes de matzo de 1941,en el Palau de la Mtisica deBarcelona, con Merc~ Plan-tada y Blai Net al piano: tex-tos desde Garcilaso a Lopede Vega o Quevedo y algfinan6nimo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SANTIAGO

53000

Diario

143 CM² - 14%

612 €

22

España

10 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 10 D’AGOST DEL 201524 | Ciutats |

L’agenda www.elpuntavui.cat/agenda

BARCELONAEXPOSICIÓ‘TMB en acció. Un viat-ge sostenible’. L’EspaiMercè Sala acull aquestaexposició que ofereix unasíntesi dels principalsproblemes ambientals delmón actual amb el detallde la contribució que eltransport públic col·lectiuestà fent a Barcelona perafrontar-los i guanyar unfutur millor. La mostra,produïda per TMB, es potveure fins a finals de no-vembre a l’Espai MercèSala, situat al passadís deconnexió entre els dosvestíbuls de la línia 5 del’estació de metro Diago-nal, de dilluns a diven-dres.

BARCELONA20.00 CONCERT‘WTF Jam Session’. Ésja un clàssic de les nits deldilluns, i gairebé de les deBarcelona en general: unajam diferent en què coin-cideixen sobre l’escenarifigures del jazz de tots elstemps i tots els racons delmón amb groovers i hip-hopers de tota mena icondició, una sessió co-mandada per l’activista ipercussionista vocal Au-relio Santos que ja té 14anys de vida i en la quals’han gestat alguns delsprojectes més innovadorsdel jazz barceloní. La ses-sió es porta a terme a lasala Jamboree de la plaçaReial.

BARCELONA20.30 CONCERT‘Mestres del jazz’. L’any2012, el Jazz Sí Club Ta-ller de Músics del barri delRaval de Barcelona va ce-lebrar el vintè aniversari,històricament vinculat alTaller de Músics com a al-taveu artístic dels jovesmúsics. Cada dilluns esdedica la sessió a algunsmestres que han marcatla història del jazz. ElJazz Sí Club està situat alcarrer Requesens, 2.

BARCELONA20.30 / 21.30 / 22.30FLAMENCEli Anaya & NachoBlanco. Són tres sessionsde música i ball en direc-te, en un entarimat a lasala Tarantos de la plaçaReial, que és, des de faanys, escenari de joves ta-lents.

BARCELONA21.00 MULTIDISCI-PLINARI‘Gaudí’s Pedrera: TheOrigins’. Cada dia La Pe-drera acull aquesta espec-tacular experiència noc-turna, un espectacle im-mersiu en un dels edificismés emblemàtics de laciutat de Barcelona. Gau-dí considerava que la na-tura és un gran llibreobert i que cal fer un es-forç per llegir-lo i inter-pretar-lo. Amb aquest iti-nerari es pot fer un viatgeinoblidable pels espais, en

què el punt culminant se-rà un videomapatge.

BARCELONA22.30 FLAMENCTot Swing. Actuaciód’aquesta banda de swingque interpreta grans te-mes ballables d’ahir id’avui amb la seva can-tant i professora de cla-qué. L’actuació té lloc alHarlem Jazz Club (carrerComtessa de Sobradiel,8).

BARCELONA00.00 MÚSICA‘Nasty Mondays’. Cadadilluns, a la Sala Apolo deBarcelona, els DJ MadMax i Soren ofereixen enles seves sessions unabarreja d’estils com rock,pop, indie, garatge...

BARCELONA00.00 MÚSICABenny Benassi + Aglo-ry + Razihel. Procedentd’Itàlia, aquest discjòqueii productor fa més dedues dècades que animapistes de ball de tot elmón. Ha estat cap de car-tell de festivals com Coa-chella i Electric Daisy Fes-tival i productor de diver-ses de les cançons de l’àl-bum MDNA de Madonna.Entre els seus últims tre-balls hi ha I Wanna BeDisco. A Razzmatazz.

CERCS12.30 VISITAPresa de la Baells. El

Museu de les Mines deCercs, adscrit a la Xarxade Museus Locals de la Di-putació de Barcelona, es-tà dedicat monogràfica-ment al carbó per explicari donar a conèixer lesmúltiples i estretes rela-cions entre aquest com-bustible fòssil i l’entorngeològic, paisatgístic, eco-nòmic i humà de l’Alt Ber-guedà. A més de les visiteshabituals al museu,aquest estiu també es po-den fer visites combina-des al Patrimoni Paleon-tològic de Fumanya i a lapresa de la Baells. La visi-ta a la presa de la Baellss’ha programat per als di-lluns i dimecres a les12.30 i la sortida és a lamateixa presa.

Fotografies al carrercontra el racisme

Concert romànticde Sergey Belyavskiy

El pianista Sergey Belyavskiy ■ ARXIU Una de les imatges exposades a la mostra ■ DOCFIELD 15

BARCELONA21.00 CONCERTEl pianista rus Sergey Belyavskiy va ser finalista enel Concurs Maria Canals del 2014 i avui ofereix alPalau de la Música Catalana un programa romànticamb obres de Chopin, Schubert i Liszt.

BARCELONAEXPOSICIÓLes associacions Ruido Photo i SOS Racisme pre-senten, en el marc del festival DOCfield15, una ex-posició al carrer que denuncia casos d’agressionsracistes. A la plaça Terenci Moix.

bició dels seus alumnes, l’Anne, profes-sora d’història, els desafi a a participar en un concurs nacional. Cinemes Maldà (V.O.S.E.) .

La profesora de parvulario. ■ Drama. Director: Nadav Lapid. Intèrprets: Sarit Larry, Avi Shnaidman, Lior Raz. Israel, França, 2014. 119’. ■ La Nira lluita per treure el Yoav, de 5 anys, d’un entorn familiar que li impedeix desenvolupar la seva creativitat. Cinemes Maldà (V.O.S.E.) .

Lejos del mundanal ruido. ■ Drama. Director: Thomas Vinterberg. Intèrprets: Carey Mulligan, Matthias Schoenaerts, Michael Sheen. Regne Unit, 2015. 119’. ■ Narra la història de la independent, bella i tossuda Bathsheba Everdene, que enamora tres pretendents molt dife-rents: Gabriel Oak, Frank Troy i William Boldwood. Méliès (V.O.S.E.) .

Lío en Broadway. ■ Comèdia. Direc-tor: Peter Bogdanovich. Intèrprets: Imogen Poots, Jennifer Aniston, Owen Wilson. EUA, 2014. 93’. ■ L’Arnold té una vida perfecta. Està feliçment casat, té dos fi lls preciosos i una feina magní-fi ca com a director teatral a Broadway. Bosque Multicines , Cinesa Heron City 3D , Comèdia , Gran Sarrià Multicines , Verdi HD (V.O.S.E.) , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Lo mejor para ella. ■ Drama. Director: Mike Binder. Intèrprets: Kevin Costner, Octavia Spencer, Jillian Estell. EUA, 2014. 121’. ■ Narra la història d’Elliot Anderson, un home colpejat per la mort recent de la dona que ha de criar tot sol la seva estimada néta Eloise. Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Los Minions. ■ Animació. Director: Bri-an Lynch. EUA, 2014. 90’. ■ Els Minions van començar com a organismes grocs unicel·lulars i van evolucionar a través de les edats, servint sempre els amos més menyspreables. Aribau Multicines , Bosque Multicines , Cinesa Heron City 3D , Cinesa La Maquinista 3D , Cinesa Maremàgnum 3D , Glòries Multicines , Palau Balaña Multicines , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Cinesa Diagonal 3D , Cinesa Diagonal Mar 3D , Arenas de BCN Multicines , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Mad Max: Furia en la carretera. ■ Ac-ció. Director: George Miller. Intèrprets: Tom Hardy, Charlize Theron, Nicholas Hoult. EUA, 2015. 120’. ■ Perseguit per un passat turbulent, Mad Max creu que la millor manera de sobreviure és anar sol pel món. No obstant això, es veu arrossegat a formar part d’un grup que fuig a través del desert. Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) .

Magic Mike XXL. ■ Comèdia. Director: Gregory Jacobs. Intèrprets: Channing Tatum, Matt Bomer, Joe Manganiello. EUA, 2015. 115’. ■ Tres anys després que el Mike s’hagi retirat de la seva vida com a stripper, just en el punt àlgid, els Reis de Tampa estan a punt de llançar la to-vallola. Arenas de BCN Multicines .

Man on Wire. ■ Documental. Director: James Marsh. Regne Unit, EUA, 2008. 90’. ■ Després de sis anys i mig somiant amb les torres, el jove francès Philippe Petit va passar vuit mesos a Nova York planifi cant l’execució del cop. Arenas cinema gay .

Mandarinas. ■ Drama bèl·lic. Director: Zaza Urushadze. Intèrprets: Lembit Ulf-sak, Elmo Nüganen, Grigori Nakashidze. Estònia, 2013. 86’. ■ Any 1990. L’Ivo, estonià, ajuda un amic a Geòrgia amb la collita de mandarines. Un matí troben un parell de soldats ferits, de bàndols oposats, a la porta de casa. Cinemes Maldà (V.O.S.E.) .

Mi familia italiana. ■ Drama. Director: Cristina Comencini. Intèrprets: Virna Lisi, Marisa Paredes, Valeria Bruni Te-deschi. Itàlia, 2015. 104’. ■ En un poble d’Itàlia, se celebra el desè aniversari de la mort de Saverio Crispo. Aribau Club , Gran Sarrià Multicines , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

No todo es vigilia. ■ Documental. Di-rector: Hermes Paralluelo. Intèrprets: Felisa Lou, Antonio Paralluelo. Estat Espanyol, Colòmbia, 2014. 98’. ■ Docu-mental que retrata l’amor en la vellesa a través de les vivències de l’Antonio i la Felisa. Balmes Multicines .

Nuestro último verano en Escocia. ■ Comèdia. Director: Guy Jenkin i Andy Ha-milton. Intèrprets: Rosamund Pike, Da-vid Tennant, Billy Connolly. Regne Unit, 2014. 95’. ■ Després de separar-se, una parella viatja amb els fi lls de Londres a Escòcia per celebrar l’aniversari de l’avi, malalt. Comèdia , Cinemes Maldà (V.O.S.E.) , Verdi Park HD (V.O.S.E.) , Yel-mo Cines Icaria (V.O.S.E.) .

Pixels. ■ Ciència fi cció. Director: Chris Columbus. Intèrprets: Adam Sandler, Kevin James, Michelle Monaghan. EUA, 2015. 106’. ■ A Pixels, alienígenes in-tergalàctics reben senyals de videojocs

arcade clàssics i els malinterpreten com una declaració de guerra. Bosque Multicines , Cinesa Heron City 3D , Ci-nesa La Maquinista 3D , Cinesa Mare-màgnum 3D , Glòries Multicines , Palau Balaña Multicines , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Cinesa Diagonal 3D , Cinesa Diagonal Mar 3D , Arenas de BCN Multi-cines , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Pride. ■ Comèdia dramàtica. Director: Matthew Warchus. Intèrprets: Bill Nighy, Imelda Staunton, Dominic West. Regne Unit, 2014. 120’. ■ Estiu del 1984. Du-rant la manifestació de l’Orgull Gai a Londres, un grup de lesbianes i gais es dedica a recaptar fons per ajudar les famílies dels miners. Cinemes Maldà (V.O.S.E.) .

San Andrés. ■ Acció. Director: Brad Peyton. Intèrprets: Dwayne Johnson, Carla Gugino, Alexandra Daddario. EUA, 2015. 122’. ■ Després que la falla de San Andrés cedeixi, un pilot i l’exdona deci-deixen anar junts de Los Angeles a San Francisco per salvar la fi lla. Cinesa He-ron City 3D , Cinesa La Maquinista 3D .

Solo química. ■ Comèdia. Director: Al-fonso Albacete. Intèrprets: Ana Fernán-dez, Alejo Sauras, Rodrigo Guirao. Estat Espanyol, 2015. 105’. ■ L’Oli s’enamora d’una rutilant estrella del cinema i la televisió, Eric Soto, amb el qual viu un romanç meravellós. Glòries Multicines , Cinesa Diagonal Mar 3D , Arenas de BCN Multicines .

Ted 2. ■ Comèdia. Director: Seth Mac-Farlane. Intèrprets: Mark Wahlberg, Amanda Seyfried, Giovanni Ribisi. EUA, 2015. 115’. ■ Tot va vent en popa per a l’ós Ted, ja que viu en matrimoni molt feliç. Aribau Multicines , Bosque Multi-cines , Cinesa Heron City 3D , Cinesa La Maquinista 3D , Cinesa Maremàgnum 3D , Glòries Multicines , Gran Sarrià Multicines , Palau Balaña Multicines , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Cinesa Diagonal 3D , Cinesa Diagonal Mar 3D , Arenas de BCN Multicines , Balmes Mul-ticines (V.O.S.E.) .

Terminator génesis. ■ Acció. Director: Alan Taylor. Intèrprets: Arnold Schwar-zenegger, Jason Clarke, Emilia Clarke. EUA, 2015. 126’. ■ Quan John Connor envia el sergent Kyle Reese a l’any 1984 per protegir Sarah Connor, un gir dels esdeveniments crea una línia temporal fracturada. Cinesa Heron City 3D , Ci-nesa La Maquinista 3D , Cinesa Mare-màgnum 3D , Palau Balaña Multicines , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Cinesa Diagonal 3D , Cinesa Diagonal Mar 3D , Arenas de BCN Multicines .

Todo saldrá bien. ■ Drama. Director: Wim Wenders. Intèrprets: James Franco, Charlotte Gainsbourg, Rachel McAdams. Alemanya, Canadà, Noruega, 2015. 118’. ■ La vida de l’escriptor Tomas El-dan canvia el dia que atropella un nen. Méliès (V.O.S.E.) , Renoir Floridablanca (V.O.S.E.) .

Tres hermanos y una herencia. ■ Comèdia. Director: Didier Bourdon i Ber-nard Campan. Intèrprets: Didier Bour-don, Bernard Campan, Pascal Légitimus. França, 2014. 106’. ■ Anys després de la mort de la mare, els germans es retro-ben. Arenas de BCN Multicines , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Una dama en París. ■ Drama. Director: Ilmar Raag. Intèrprets: Jeanne Moreau, Laine Mägi, Patrick Pineau. França, Bèl-gica, Estònia, 2012. 94’. ■ Aquesta és la història de la Frida, una dona gran estoniana que va emigrar a França fa molts anys. Boliche (V.O.S.E.) , Balmes Multicines (V.O.S.E.) .

Una historia real. ■ Drama. Director: Rupert Goold. Intèrprets: Jonah Hill, Ja-mes Franco, Felicity Jones. EUA, 2015. 99’. ■ Explica la difícil situació amb què es va trobar Michael Finkel quan va descobrir que un tal Christian Longo va entrar a la presó amb el seu nom. Méliès (V.O.S.E.) , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) , Arenas de BCN Multicines .

Unos días para recordar. ■ Comèdia. Director: Jean Becker. Intèrprets: Gérard Lanvin, Fred Testot, Jean-Pierre Dar-roussin. França, 2014. 81’. ■ Després de caure al riu Sena, el Pierre ha de passar quatre setmanes a l’hospital. Aribau Club , Cinesa Heron City 3D , Gran Sarrià Multicines , Verdi HD (V.O.S.E.) , Yelmo Cines Icaria (V.O.S.E.) .

Viaje a Sils Maria. ■ Drama. Direc-tor: Olivier Assayas. Intèrprets: Juliette Binoche, Kristen Stewart, Chloë Grace Moretz. França, Suïssa, Alemanya, EUA, Bèlgica, 2014. 124’. ■ Als 18 anys, Maria Enders es va fer famosa interpretant al teatre la Sigrid, una noia ambiciosa i en-cantadora. Méliès (V.O.S.E.) .

Whiplash. ■ Drama. Director: Damien Chazelle. Intèrprets: Miles Teller, J.K. Simmons, Melissa Benoist. EUA, 2014. 106’. ■ Andrew Neiman és un bateria de jazz jove i ambiciós, absolutament enfocat a arribar fi ns al capdamunt del conservatori. Renoir Floridablanca (V.O.S.E.) .

Els cinemes

1167

37-1

1106

67A

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

133000

23625

Diario

665 CM² - 62%

4242 €

24

España

10 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 10 AGOST 2015 LAVANGUARDIA 29

de possibles: simés no, entretant de Txai­kovski, Prokófievo Rakhmàninov,eljovepianistahaescollit per a aquesta vetlladaLiebesleid & Liebesfreud, delviolinista i compositor austrí­acFritzKreisler, ambarranja­ments, això sí, de Rakhmàni­nov, així com les Variacions,

op.41 d’un com­positor rus con­temporani comés Nikolai Ka­pustin.Noés la prime­

ra gran sala d’Occident quetrepitja en solitari. Més enllàde les sales de concerts deRússia, ha tocat al CarnegieHall de Nova York i a la SalleCortotdeParís.c

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Feia quatre anys quehavia caigut el murdeBerlínquanvanéi­xer aMoscou, en el si

d’una família de músics,aquestjove–totiqueprouma­durcomapianista–anomenatSerguei Beliavski, la pròximacita del festival Mas i Mas enl’apartat de clàssica. Va co­mençar a tocar el piano ambcinc anys, i ambnou va ser ac­ceptat a la Central MusicSchool del Conservatori Esta­tal deMoscou sota la tutela deVera Kàmeneva, on encaracompleta estudis amb el pres­tigiós Elisso Virsaladze. Ambonze va guanyar el primerconcurs internacional i ambdotze va fer el primer recital.Amb 21 anyets, el guanyadordel’ediciódelMariaCanalsdel’any passat ha anat forjantunaexperiència i unvolumderepertori gens menyspreable,tal comvademostrar en l’últi­ma actuació a Catalunya, alfestival de Santa Florentina aCaldesd’Estrac, desprésd’ha­verpassatpeldeValldemossa.En el seuhistorial coma so­

lista té bastant de Beethoven imoltdeChopin,dequiavuiin­terpretarà al Palau de laMúsica Tres valsos, op. 34 iDotze estudis, op. 25. Peròaquest jove de look romànticha abordat especialment lamúsica de Liszt en recital, delqual se sentiràReminiscènciesdeDonGiovanni iLaRapsòdiahongaresa núm. 2. Tot aixòsense oblidar el repertori rus,que és extens en la seva llista

ARXIU

AGENDASi voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a:www.lavanguardia.com/agenda

Lamaduresad’un jove rus

Serguei Be­liavski oferiràun programaamb Chopin,Liszt, Kreisler iel rus Kapustin

Emergències ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012Sanitat respon .................................. 061

Policia .............................................. 091Guàrdia Civil ..................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres ......... 900-123-505

Gas Natural ........................ 900-750-750Fecsa-Endesa ...................... 902-536-536Manyà 24 h ....................... 93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902Àltima Serveis Funeraris ...... 902-230-238

Barcelona ciutat

Música als Parcs. La WestholmeSchool (Blackburn, Anglaterra) ésuna de les formacions convidadesd’aquest cicle. Alguns dels seus jovesintèrprets han vingut a Catalunya aoferir un concert amb un repertorilleuger i popular, amb bandes sono-res de pel·lícules i musicals i el mésconegut del pop-rock actual, ambuna banda de swing i un cor de gaire-bé un centenar de persones.Parc de la Ciutadella. Passeig de Picasso,21. 20 hores. De franc.

Estiu alPalau.Concert del pianista rusSerguei Beliavski de només 22 anys),finalista del concurs Maria Canals de2014, que oferirà un programa ro-màntic amb obres de Chopin, Schu-bert i Liszt.Palau de laMúsica Catalana. Palau de laMúsica, 4­6. 21 hores. 20 euros.

The Bus Music Club. Sessió amb eldiscjòquei italià Benny Benassi, crea-dor de la popular Satisfaction. Entreels seus últims treballs trobem I Wan-na Be Disco conjuntament amb Chic-co Secci Ft. Bonnie Calean. En lasessió també hi participarà Aglory iRazihel.Sala Razzmatazz. Carrer Almogàvers,122. 23.45 hores. 25 euros.

Mother Engine. Concert de la bandainstrumental alemanya Muttermas-chine, que presenten el seu últim discAbsturz, mitja dotzena d’extensos te-mes que viatgen de la psicodèlia alhard i rock progressiu.Rocksound. Àlmogavers, 16. 21 hores. 8euros.

Tot swing. La banda Tot Swing, inte-grada per Johanna Kergroach (can-tant i professora de claqué), XavierCortès (guitarra), Pere Ros (baix elèc-tric), Miquel Orea (bateria) i FrancescC. (saxo), interpretarà temes d’ahir iavui del Lindy Hop.Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobradi­el, 8. 22 hores. 6 euros.

A Contrablues + Julio Lobos. Concert,dintre del IX Festival Milano de Jazz &Blues, de la formació A Contrablues,formada por Jonathan Herrero (veu iguitarra), Alberto Calvillo (guitarra,

harmònica i ukelele), Héctor Martín(guitarra), Joan Vigo (baix) i NúriaPerich (bateria). També actuarà elcantant, compositor i teclista xilè–però establert a Barcelona– deblues Julio Lobos.Milano Cocktail Bar. Ronda Universitat,35. 21 hores. De franc.

Girona

L’ESCALA (Alt Empordà)Visita romana teatralitzada. Activitatper descobrir les runes d’Empúries delamà d’un dels seus antics habitants.MAC Empúries. Puig i Cadafalch s/n.11 hores (català) i 17 hores (castellà).4 euros.

SANT PERE PESCADOR (Alt Empordà)Passejades teatrals. Guies autòctonsdirigiran als participants pels carrersdel poble tot explicant la històriad’edificis, places i carrers. Al llarg delrecorregut diferents representacionsescèniques retraten el Sant Pere mésgenuí.Pavelló Poliesportiu. Nord, 2. 21 hores.De franc amb reserva obligatòria:www.passejades.com

PLATJA D’ARO (Baix Empordà)Medina­Campeny. Exposició a l’airelliure de disset escultures de granformat de Medina-Campeny (1943,Barcelona), elaborades amb bronze,ferro, o tot combinant ferro i terrao bronze i ferro. Es tracta d’unamostra organitzada per la regidoriade Cultura de l’Ajuntament de Cas-tell-Platja d’Aro.Parc dels Estanys. De 7 a 21 hores. Defranc.

Tarragona

LAMORERA DEMONTSANT (Priorat)LaConreriadeScalaDei.Tast de vins alceller La Conreria de Scala Dei queaproparà el vi del Priorat i les sevesprincipals característiques als parti-cipants. També es tastaran les va-rietats de raïm directament de di-pòsit i vi que està fent la criança enbarrica. Els assistents experimentarde primeramà l´evolució del vi en lesdiferents etapes: dipòsit, barrica iampolla.La Conreria de Scala Dei. Mitjà Galta, s/n. 13.30 hores. 6 euros.

]Segona oportunitat per sentir el pianista rus Serguei Beliavski,finalista del concursMaria Canals 2014, que aquestmes de juliol ja haactuat a l’església de SantaMaria de Caldes d’Estrac, dins de la progra­mació del festival de Santa Florentina. Avui ofereix un recital al Palaude laMúsica, en el context delMas iMas Festival, a Barcelona

SERGUEI BELIAVSKISan Miguel Mas i Mas FestivalPalau de la Música Catalana

21 hores20 €

TELÈFONSÚTILS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

805 CM² - 71%

21158 €

29

España

10 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ls estius de la meva infantesa te-nen la pell colrada i salabrosa,els cabells humits i els genollspelats. Romancejaves al llit, amb

una mandra dolça, juganera, i t’aixecavestard. De seguida estaves vestit, el banyadorsempre a punt. Descalç, sentint la fredor deles rajoles a la punta dels dits, prenies la lletal pati encara fresquívol, mentre rumiavesquè en faries, d’aquell nou dia que s’estenia,llarg, prometedor, davant teu. Sota l’ombrad’un porxo emparrat, llegies un tebeo i, a

cops de vent, et desvetllava l’aroma d’unamar que havien inventat per tu. Baixaves a laplatja a corre-cuita i, així que tocaves l’aigua,esdevenies peix: nedaves, xipollejaves, etcapbussaves i passejaves per les roques a larecerca de meravelles i tresors. Arrebossat desorra, et cruspies el sol i feies amics que par-laven la teva mateixa llengua tot i expressar-se en un altre idioma. Només la gana i unavaga consciència et feien tornar a casa. T’es-bandies sota la dutxa i, encara moll, devora-ves el dinar. Llavors t’envaïa una nyonya infi-nita i la migdiada t’oferia somnis a dojo. A latarda hi havia un gelat i un tros de xíndria iuna bicicleta que se sabia els carrers de me-mòria. Et trobaves amb els amics per con-querir places i parcs i solars i quan arribavael vespre encara eres l’amo del món. El soparera un pur tràmit perquè el dia no s’acabavamai i la nit oferia cuques de llum i estrelles

fugaces i calàpets que sortien a entomar lafrescor. I continuaves jugant fins que les for-ces s’acabaven de cop i t’arrossegaves fins alllit. Off.

Llavors, un bon dia, com si amb això noen fessis prou, arribava la festa major. La pa-rentela venia a dinar i tota la cuina eren cas-solades i postres flairoses. La sobretaula s’a-llargassava fins a l’hora de les sardanes i tot-hom et ficava un bitllet a la butxaca delspantalons. Empolainat, clenxinat, anaves ala fira i disparaves contra unes boles i uns es-curadents a canvi d’un coco florit i uns lí-quids de coloraines que s’havien de conver-tir en gelats. Sorties xarbotat dels autos dexoc, borratxo de llums i música i xivarri.Amb una solemnitat ritual, quedaves ambels amics pel ball de nit, quan provaries quealguna de les nenes que t’agradaven volguésballar amb tu la cançó de l’estiu. Més gelats imés núvols de sucre i garapinyades. Torna-ves a casa gairebé de matinada i només l’es-gotament t’impedia adonar-te’n de com n’e-res, de feliç. Ara, només ara, sé que els estiusde la meva infantesa eren com una festa ma-jor contínua.

E

FESTA MAJOR

www.miquelmartin.cat

Miquel Martín

Josep Quintanas Bosch

ols cal tenir presentel cas que ha fet Eu-ropa de l’opinió sobi-rana de 2/3 dels

grecs expressada en referèn-dum, per entendre quin en potfer del resultat d’unes eleccionsregionals d’un Estat de laUnió –Catalunya, p.ex.– de lesquals el govern convocant vol ex-treure un valor plebiscitari. Alsgrecs, tot respectant el seu dret adecidir a anar-se’n de la Unió, elshan endurit les condicions delrescat que no els agradava i aras’empassen; si guanyés la coali-ció d’Artur Mas, pujarien els in-teressos del deute espanyol i elsmercats continuarien negant elfinançament de l’autonomia ca-talana. Perquè una convicciócreix a la Unió Europea: els cata-lans ni som tan seriosos ni tan asse nyats ni tan moderats comfèiem veure, que el nostre vot se-ria més fruit d’impulsos hormo-nals que de l’intel·lecte.

L’Europa continental i occi-dental –Alemanya, França, Ità-lia...– no creu que hi hagi capImperi al seu si per desmante-llar i farà el que calgui per impe-dir cap canvi al mapa políticcreat amb sang i guerres els dar-rers dos segles. Tot plegat, massadelicat per permetre experi-ments. Ho saben els flamencs iqualsevol personatge amb unmínim de coneixement de lahistòria i d’Europa. Enganya,doncs, qui promet processos capa la independència. L’única ofer-ta real d’Artur Mas i d’Oriol Jun-queras és la confrontació ambl’Estat i la Unió de resultat cone-gut i de conseqüències similars ales d’una pedregada seca.

Totes les eleccions tenenquelcom de plebiscit. A les del27-S és si volem o no Artur Mas,el de les retallades, president, i laConvergència dels Pujol i del casPalau, entre altres, al govern. Sihi ha majoria absoluta –68 dipu-tats–, Mas serà president i Con-vergència no pagarà per corrup-te. Si no hi arriben, Oriol Jon-queras tindrà la llibertat de mi-rar si pot ser-ho amb el suportde la Iniciativa postlífting i de lesCUP. I de qui calgués.

S

El PlEBiSCitdEl 27-S

«Amb una solemnitat ritual, quedaves ambels amics pel ball de nit, quan provaries quealguna de les nenes que t’agradavenvolgués ballar amb tu la cançó de l’estiu»

ajornament dels concursos per adjudicarla gestió dels centres d’atenció primàriafins que es redacti una nova llei de contrac tació de serveis sanitaris és un noufracàs de la qüestionada gestió de Boi Ruizen els quasi cinc anys que fa que és al cap-

davant de la Conselleria de Salut. Després de mesos de re-flexió, el departament ha decidit atendre la moció que vaaprovar el Parlament català a finals del passat mes de no-vembre que demanava la revisió de les clàusules dels con-cursos perquè només hi poguessin entrar empreses ambexperiència reconeguda en l’atenió primària i no nomésen serveis de salut en general. La conselleria tenia previstlicitar la gestió de vint-i-cinc àrees bàsiques de salut, queincloïen vuit centres d’atenció primària gironins. El conse-ller Boi Ruiz ha estat quasi tres anys acumulant fracassosen el seu intent d’introduir empreses privades en una ges-tió tan bàsica per a la salut dels ciutadans com és l’atencióprimària. La seva primera ensopegada es va produir ambla fallida adjudicació del CAP de l’Escala a la multinacio-

nal Eulen el novembre de 2012. La Conselleria de Salut,que va amagar el concurs enmig de la campanya electoralde les anteriors eleccions catalanes, va treure la gestió d’u-na àrea bàsica i set consultoris locals a la Fundació SalutEmpordà, que havia dirigit el centre satisfactòriament du-rant dotze anys, per adjudicar-la a una multinacional, vin-culada als sectors de la neteja, seguretat privada i treballtemporal, sense cap experiència en la gestió sanitària. Di-fícilament, sabrem què s’amagava darrere aquesta priva-tització. Afortunadament, el concurs es va anul·lar igualque el que es va convocar a finals de l’any passat. El con-seller Boi Ruiz, cal suposar que a contracor, va acabar ad-metent la demanda de la Fundació Salut Empordà que alconcurs només s’hi poguessin presentar empreses queacreditessin experiència en l’atenció primària i no nomésen serveis de salut en general, com recollien les bases de lasegona licitació. El tercer concurs s’havia de convocar aprincipis d’any, però s’ha anat ajornant i ara queda en sus-pens igual que els de la resta d’àrees bàsiques de salut finsque s’aprovi una nova llei de contractació de serveis sani-taris. Tot plegat un desficaci i una demostració de les va-cil·lacions del Departament de Salut aquests últims cincanys. Bé, de fet les idees del departament eren clares. Elque passa és que no s’ha atrevit a executar-les per pres-sions populars com la que es va generar a l’Escala amb laconcessió del CAP a una empresa privada. Ara és evidentque, amb les eleccions catalanes a l’horitzó, els concursosquedaran ajornats uns quants mesos. És una bona notícia.Les àrees bàsiques afectades funcionen satisfactòriament.Caldrà veure també, si enmig del debat independentistaque marcarà la campanya electoral dels pròxims comicis,hi haurà espai per discutir sobre el model d’una sanitatcatalana que, tot i mantenir encara uns alts nivells d’ac-ceptació per part dels usuaris, ha quedat tocada enaquests últims anys amb els objectius privatitzadors, a ve-gades encoberts, que han marcat la trajectòria d’un BoiRuiz que sembla que té els dies comptats.

l’

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment, ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció.

Editorial

ELS MALDECAPSDE SALUT AMBELS CONCURSOS DEL’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Diari de Girona ■DIUMENGE, 9 D’AGOST DE 201526

FUNDAT EL 1889

OpinióDiari de Girona

DdG

EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes(Política), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

36000

6029

Diario

268 CM² - 24%

846 €

27

España

9 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’aportaci6 de l’Estaten cultura cau un

44% e n 5 anysCreix el greuge de Barcelona respecte a Madrid,que multiplica per 11 el que ingressa Catalunya

LAURA SERRA

E12016 les principals institucions cultu-rals catalanes ingressaran 552.350 eurosm6s que aquest any provinents de les ar-ques de l’Estat. Una bona noticia que,contextualitzada ambles xifres de tota lalegislatura de Mariano Baj oyalgovern es-panyol, en mostra una altra cara: en rea-litat la caiguda de les aportacions 6s dem6s de nou milions d’euros. Des de12011s’ha passat de 20.592.480 euros als11.553.840 del 2016, una retallada del43,89%.

La recuperaci6 de les partides de l’Es-tat per a les insfitucions catalanes el 2016es queda a prop d’una mitjana del 5% aCatalunya; aix6 no compensa ni de llunyles retallades acumulades des de l’inicidela crisi, que freguen el 50% -i que se su-men ales que va fer la Generalitat-. Lesm6s afectades han sigut institucions comelMercat de les Flors o la Fundaci6 JoanMir6, que han perdut prop de dos terqosdel finan~ament estatal. Perb l’incompli-ment de Madrid 6s pitjor encara en ins-titucions com el MNAC i el Liceu, en lesquals el ministeri de Cultura 6s repre-sentat als 6rgans de govern i tot i aixl nocompleix el que dicten els estatuts. A1Museu Nacional hi inverteix 700.000euros menys del que pertocaria si hiaport6s el seu 30% del total (una xifragens menyspreable si es t6 en compte

que el MNAC nora, s pot dedicar ara unmili6 d’euros a exposicions). En elcas delLiceu, augmentarh l’ajut un 3,5% perbtot i aixl hi aporta dos milions menys delque tocaria si b~, com les altres admi-nistracions, ha pagat la rehabilitaci6 deforts propis previstos alpla de viabilitat ."Es crearh un coll d’ampollaperqu~ l’anyque ve hem de tornar els pr~stecs albanci abonar ]a paga extra als treballadors, iaixb generar~ un d~ficit de quatre mili-ons’, avisen fonts del teatre llric. E1 casdel Macba ds flagrant: l’Estat deu els 1,6milions de12012, que no va liquidar. I totaixb en un any en qu& Cultura creix un7,2% als pressupostos generals, sibd con-tinua representant un raquitic 0,228%del total.

"Politiques de quilbmetre zero"La situaci6 encara enerva mds les admi-nistracions catalanes quan s’observa lacomparativa entre MadridiBarcelona. Sibd ales institucions espanyoles tambd hiha hagut retallades, la seva recuperaci6 dsmds accelerada. Les cinc principals (ve-geu el grhfic) sumaran el 2016 aportaci-ons per sobre dels 127 milions d’euros,unaxifra llvegades superior als ajuts querebran plegades les vuit institucions bar-celonines que tenen suport ministerial.E1 conseller Ferran Mascarell ho critica:"Des del punt de vista de les funcions, lesinstitucions de Barcelonai de Madrid s6ncomparables. E1 MNAC hauria hagut detenir una importhncia estratSgica. I no

MADRID (I VAL~=NCIA)

Museu del Prado 45.398.000 +7,17% +3,3%

Museu Reina Sofia 36,627.700 +2,52% -26,2%

Biblloteca National 29.864.300 +2% -30,16%Teatro Real 9.392.000 +7,34% -39,20%

Museu Thyssen 6.020.000 +12,9% +9,4%

Palau de les Ar~s 541.540 +27,95% 52%IVAM 171.880 + 10,15% -26,85%

CATALUNY&

Gran Teatre del Liceu 7.111.110 +3,5% -40,50%

MNAC 2,031,330 +5% -50,21%Macba 1.042.000 +5% -46,52%

Teatre Lliure 676.870 +14,2% -22,20%Mercat de les Flors 375.710 +3,5% -61,19%

Palau de la M~sica 197.180 +3,5% 58,60%

Fundaci6 Mir6 70,000 0% -63,16%Fundaci6 T~pies 48.740 0% 45,84%

E1 ministeri de Cultura deu 1,6 milions al Macba, l’aportaci6 de12012. PEREroRaERA

veigper qu& elMacba no ha de tenir lama-teixa consideraci6 estrat~gica que elRei-na Sofia. O el Liceu mds que el Real. Nola tenen perqu& l’Estat no les compensaigual, hiveu una centralitat rival; aixb hasigut histbricament alxf", lamenta el con-seller. "No se’ls acut cap altra manerad’imaginar el pals que amb polltiques dequil6metre zero".

Mentre que l’Estat aporta entre el 20%ie176% als equipaments de Madrid, als deCatalunya nomds hiva del 7% al 23%. Ennflmeros absoluts i relatius, les capitalsestan a anys Rum. I mds desprds que elgo-vern centralcancel.lds les ajudes compro-meses del fons de capitalitat cultural ques’establia a la Carta Municipal de Barce-lona: el consistori va passar d’ingressar9,5 milions el 2011 a un mill6 el 2012 i fi-nalment l’aportaci6 va desapar~ixer el2013. I aix6 se suma a la desaparici6 desubvencions nominatives a desenes d’en-titats (de la Sala Beckett al Sal6 del C6-mic), a la nuHa aportaci6 per a la comprade llibres i la promoci6 del cinema cata-lh, i a anomalies corn que el Festival de Sit-ges no aparegui als pressupostos o que elFestivalGrec no rebicap ajut, isl els d’A1-magro i M~rida.

"Hem demanat una reuni6 amb la se-cretaria d’estat de Cultura al setembreper renegociar aquestes xifres afirmaBerta Sureda, comissionada de Culturade l’Ajuntament de Barcelona . No vo-lem ajornar-ho a desprds de les elecci-ons", diu, desprds de valorar l’incrementals pressupostos de12016 corn a "minim"."L’Estat sempre ha sigut centralitzadori deficient, i ha perjudicat mds la culturacatalana per la seva capitalitat histbrica.Estem en una situaci6 llmit diu Masca-rell-. ~,L’flnica soluci6? Canviar el modeld’estat’.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VERANO

127000

14121

Diario

739 CM² - 88%

3916 €

9

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 ELPAÍS Sábado 8 de agosto de 2015

CATALUÑA

La candidatura deJunts pel Sí es la delos casos Innova,Palau y Millet, elfiasco de BarcelonaWorld, la privatiza-ción de las ATLL yla de quienes hasta2012 votaron con elPP las leyes quehan permitido elmayor desastresocial de este paísen décadas

Que las elecciones autonómicas del27-S van a tener una lectura plebisci-taria es algo que difícilmente puede

ser ignorado. La configuración de la Listade Mas, Junts pel Sí, lo hace prácticamenteinevitable. He escrito la Lista de Mas pues-to que eso, y no otra cosa, es la sedicentelista unitaria del independentismo, cuyaunidad cojea por la pata de la CUP. Siendola condición innegociable para formar esacandidatura que, si los escaños lo permi-ten, el futuro presidente de la Generalitatserá Artur Mas, ya puede venderse toda lapoesía patriótica que se quiera que de loque se trata es de mantener en el poder aesa persona, lo que representa ideológica-mente y la herencia política que lleva en lamochila.

Sí, también hay una hoja de ruta inde-pendentista pactada, pero esta se desarro-llará o no, o podrá aplicarse más o menos,ya se verá. Lo que habrá quedado selladodesde el principio es quién manda aquí; siluego, además, se llega a la improbable in-dependencia, miel sobre hojuelas. En esesentido, el sapo que se han tragado OriolJunqueras y ERC es de los que se seguiránrecordando en los libros de historia dentrode unas décadas.

Mención aparte merece el liderazgo dela lista. A Raül Romeva lo han tildado, so-bre todo desde las posiciones de sus anti-guos camaradas, de tonto útil. A mí no melo parece. Un tipo que se despide hace solo(atención) cuatro meses diciéndole a su ex-jefe y amigo, Joan Herrera, “no pateixis queno aniré a cap altra llista” de tonto útil notiene nada. De oportunista inútil, todo. Lo

de oportunista se explica por sí mismo. Lode inútil, porque ese es el adjetivo que me-jor cuadra a la maniobra para dotar de unapátina progresista y de compromiso socialal Junts pel Sí poniendo al frente de la can-didatura a un nacionalista progre, que esoes lo que es Romeva, como si así pudieranolvidarse los casi cinco años de políticasantisociales de quien lo apadrina desde lapenumbra del cuarto puesto en la lista.

Y es que esa es la candidatura de la co-rrupción del partido de las quince sedesembargadas, del caso Innova, del caso Palauy las amistades peligrosas de Félix Millet; lacandidatura del fiasco de Barcelona Worldy de la escandalosa privatización de ATLL;la candidatura de quienes hasta 2012 vota-ron con el PP todas y cada una de las leyesque han permitido el mayor desastre socialque ha padecido este país en décadas; la dequienes han favorecido los consorcios sani-tarios y el lucro privado con el uso de lasinfraestructuras de la sanidad de todos yquienes han financiado escuelas de élitemientras recortaban en la educación públi-ca; es la lista de quienes han machacado alos trabajadores públicos de una forma queno se ha hecho en otras comunidades autó-nomas; la de quienes han preferido invertiren torpe diplomacia, pomposos tricentena-

rios y burdas campañas propagandísticas—Preparats— mientras faltaban recursospara becas comedor y dependencia. Es, endefinitiva, figuren o no en la lista, la candi-datura de Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Ire-ne Rigau, Felip Puig y los Pujol al completo,doña Marta “Catalunya no es mereix això”,incluida.

Y de nada sirve poner delante a alguiencon la gran coherencia de Romeva o, enotras circunscripciones, a quienes no hanparado de agitar los brazos para hacersever y mostrar su disponibilidad al sacrificiopor la nación. Al final, todo el mundo sabeque el candidato es el que va tapado en lacuarta posición de la lista por Barcelona,con nuestro particular Raymond Poulidor,Oriol Junqueras, chupando rueda como loseternos aspirantes a ganar el Tour que sequedaron con las ganas.

De modo que sí, las elecciones del 27-Svan a plantearse en clave plebiscitaria. Va-mos a opinar con nuestro voto sobre laspolíticas que Mas y su gobierno, con la coo-peración necesaria y fundamental de ERC,llevan aplicando desde la última contiendaelectoral. Vamos a ejercer nuestro derechoa decidir si queremos seguir por esa vía o siotra Cataluña es posible. También vamos aopinar sobre la independencia, por supues-to. Y en eso, los de la Lista de Mas no handefraudado las altas expectativas que tenía-mos depositadas en sus valores democráti-cos. Efectivamente, escaños en vez de vo-tos. En Europa van a flipar.

Francisco Morente es profesor de HistoriaContemporánea en la UAB.

Plebiscitarias, por supuestoFRANCISCO MORENTE

El presidente del comité de go-bierno de Unió, Josep AntoniDuran Lleida, aseguró ayerque “apostar por la lista deJunts pel Sí es apostar máspor unGobierno de izquierdasque por la independencia”.

En una clara referencia alpresidente de la Generalitat,ArturMas, Duran aseguró: “Al-guien se quedará con un pal-mo de narices cuando vea quelo que ha hecho es contribuira que exista el mismo colorpolítico en los dos lados de laplaza de Sant Jaume” —Gene-ralitat y Ayuntamiento de Bar-celona—.

Estas declaraciones del lí-der de Unió llegan después deque Esquerra Republicana in-vitara hace unos días a la CUPa formar parte del Gobiernode concentración que se for-maría si gana la lista de Juntspel Sí.

La CUP no ha sido el únicopartido al que ERC ha invita-do a formar parte de este hipo-tético Gobierno de concentra-ción, esta semana los republi-canos también invitaban a Ca-talunya Sí que es Pot a formarparte de un eventual gobiernode concentración.

Duran también negó cate-góricamente que vaya a facili-tar la investidura de ArturMas en caso de que Junts pelSí no consiga la mayoría abso-luta. “Unió no apoyará a Mas-con su nueva hoja de ruta nihoy ni a la hora de forma go-bierno”, aseguró.

Duran aseguraque votar Juntspel Sí es votara la izquierda

“Hay mucho que deshacer en lasanidad catalana”, dijo ayer Àn-gels Martínez en declaracionesa EL PAÍS. El fichaje de Martí-nez ha llegado por un acuerdoentre Iniciativa, Podem, Esque-rra Unida y Equo, que integranCatalunya Sí que es Pot. De he-cho, la activista milita en Esque-rra Unida pero ha llegado a lalista propuesta por Podem.

Así, la candidatura lideradapor Lluís Rabell contará con laescritora Gemma Lienas, el dipu-tado de Iniciativa Joan Coscubie-la, la activista Martínez Castellsy el periodista Albano Dante Fa-chín en los cinco primeros pues-tos por Barcelona.

La activista fue la segunda deRaül Romeva, actual candidatode Junts pel Sí, en la candidatu-ra de ICV-EUiA para las eleccio-nes europeas de 2004 pero nollegó a salir elegida. Martínez ex-plica que “por suerte” ahora nova en la misma lista que Rome-va. “Entiendo que esté ahí por-que es un político profesional”,dijo de su antiguo compañero.

Martínez aseguró que la can-didatura en la que se integran elpresidente Artur Mas y el repu-blicano Oriol Junqueras “es unamistificación, un espejismo”.“Creo que son necesarias políti-cas muy reales, pegadas a la ciu-dadanía”, explicó. Esta econo-

mista, nacida en Mollet del Va-llès en 1948, espera dejar su car-go de presidenta en la platafor-ma Dempeus per la Salut Públi-ca, en la asamblea que celebra-rán en septiembre, para dedicar-se en exclusiva a la campaña.

“Es necesario confundir la po-lítica con la sociedad para digni-ficar la política. Hay que abrir elParlament a la gente como hanintentado hacer en esta legisla-tura desde ICV-EUiA y la CUP”,afirmó Martínez, que también

participó en la lista de Barcelo-na en Comú liderada por AdaColau.

A la novelista Gemma Lienas,que será la pareja de Rabell enprimera línea, le ha costado darel paso a la política activa por-que, reconoce, carece de expe-riencia. “Siempre he luchadomuchísimo por la igualdad eco-nómica, la justicia social y laigualdad de género y sentía quedecir que no iba en contra de lasmujeres”, explicó. Lienas ya ha-

bía apoyado una confluencia deizquierdas a nivel nacional y ase-gura que “simpatiza” con lasideas que representa CatalunyaSí que es Pot. La escritora no sedefine sobre si apoyaría la inde-pendencia de Cataluña aunquedefiende el derecho a decidir delos catalanes. Lienas ya se plan-tea que cuando llegue al Parla-ment tendrá “una actitud de noconfrontación”. “Creo que losciudadanos están cansados delas peleas entre políticos”, dijo.

Catalunya Sí que es Pot ficha a unaactivista de la sanidad pública

EL PAIS, Barcelona ANA GONZÁLEZ LISTE, BarcelonaLa confluencia de izquierdas Catalunya Síque es Pot se dispone a dar la batalla contralos intentos privatizadores de la Generalitaten la sanidad pública. Para ello situará como

número cuatro de la lista por Barcelona a laactivista Maria Àngels Martínez Castells,vinculada a los movimientos sociales comoDempeus per la Salut Pública, que los últi-mos años han mantenido una lucha sin cuar-

tel contra las políticas sanitarias de la Gene-ralitat. El número uno Lluís Rabell destacóayer que la “defensa de la sanidad pública”será una de las “banderas” de su programaelectoral para las elecciones del 27-S.

Maria Àngels Martínez Castells y Gemma Lienas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

129000

25725

Diario

441 CM² - 39%

3486 €

2

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

26 LAVANGUARDIA DISSABTE, 8 AGOST 2015

“Mésquemai,el quehededirhodic cantant”

ESTEBAN LINÉSBarcelona

T rencant una tradi­cióno escrita en elseu particularmanual d’ús, Rai­mon ha deciditoferir en plena ca­

nícula estival un parell de reci­tals en format festivaler. Acom­panyat dels seus músics habitu­als, ahir a la nit tenia previst fer­ho en el Festival d’Estiu deTarragona, i aquest dilluns vi­nent en el de la Porta Ferrada deSant Feliu de Guíxols (22.30 h, al’Espai Port). El cantautor de Xà­tiva, que a començaments delproper mes de desembre farà 75anys, no amaga l’excitació i ex­pectació que sent davant la can­viant situació política, sobretot aValència, i la convocatòria del27­S.

Tenim en la memòria els re­citals de l’any passat en el Palaude la Música. Seguirà el mateixesquema?El tipus de concert que estic fentdes de fa ja un temps és aquell onagafo els temes d’autors quecreus que van bé per al que volsdir, que agraden a la gent que ve aescoltar­te i, per descomptat, quetambé aporten una cosa nova.Introdueixo alguna cançó nova ialtres de ja antigues que les res­cato per dir­ho així, adequant­lesen certa mesura als meus criterisactuals, i que moltes vegades lagent et diu, “vaja aquesta cançósembla com si estigués feta ara”.El concert té unes trenta cançonsi el faig seguit, i aquest detall el famolt diferent dels concerts quevaig fer en el Palau. Ara he de ferun concert sense parar, i he deveure com compagino el ritme, latensió, els alts i els baixos. És unamica diferent a cantar en un tea­tre, per exemple.

Això li implica tenir una pau­ta prèvia sobre el que cantarà?Si jo t’ensenyés les llistes de can­çons que faig per preparar qual­sevol recital, et quedaries sor­près. Per acabar de concretar­neuna, n’acostumo a fer entre 20 i25 de diferents.

Ha parlat d’una cosa nova.Hi ha un tema nou que canto araaixí com alguns del meu últimdisc Rellotge d’emocions que

s’han escoltat poc. Entre les quehi ha, jugo entre els clàssics i al­gun poema d’Espriu. Tot això enuna hora i mitja, una hora tresquarts... Sempre he pensat que elque jo he de dir ho dic cantant. Iaixò m’ho aplico més que mai,perquè les cançons són les queparlen.

El públic de festival estiuencés més imprevisible?No, sempre ho és. Quan surts, siestàs bé, el públic no és secunda­ri, però capta que estàs bé, i lla­vors sí que pots permetre’t unasèrie de coses. Però si noho estàs,el públic també ho capta, i és lla­vors quan has de desenvoluparun procés professional de seduc­ció del públic, perquè si no, fas elridícul.

Vostè està bé, oi?Sí, be, però m’acosto als 75 anys.

D’aquesta seducció del pú­blic, què n’ha après en aquestsanys?Només li diré una qüestió. Tincclar que en qualsevol recital lesprimeres cançons poden ser es­coltades, pot ser que te les aplau­deixinperòmoltes vegades el capd’una part del públic encara estàen altres coses: he aparcat mala­ment el cotxe, m’he barallat ambla meva noia..., i aquest procésdura uns deu minuts, i a partird’allà, a poc a poc, si ets hàbil, elvas fent entrar en aquest món

que vols construir aquella nit.Què ha fet des d’aquells in­

tensos quatre recitals del Palaude laMúsica?Alguns concerts, però sobretotvolia anar a València, a més deper motius de família, per veurequè passava o com quedava la si­tuació després de les eleccions.

Suposo que content.L’alcalde de la meva ciutat, Xàti­va, va ser durant vint­i­tants anysAlfonso Rus. El tipus que comp­tava els bitllets, els euros i lespessetes. I els més votats enaquesta ocasió van ser, per ordre,els socialistes, Esquerra Unida,Compromís... i el PP al final. Rusva enganyar fins a l’últim mo­ment i a mi no em tenia un afecteespecial... Miri, el 2010 em vaighaver de pagar el teatre per po­der cantar a la meva ciutat natal.Doncs be, el cas és queRus estavasegur que guanyaria: un mesabans ja tenia els cartells fets pertornar a presentar­se, però ell honegava; “he de consultar­ho ambla meva família”, deia, i de cop ivolta, vuit dies abans,Xàtiva es vadespertar empaperada amb im­mensos cartells amb la seva cara il’anagrama del PP molt petitó.Però es va equivocar en confiarque no li fallessin els aduladorsde tota la vida.

Aquest canvi a Xàtiva ja s’hanotat? Ja ho ha notat?Sí, sí. El nou alcalde ja volia queaquest mes d’agost anés allà acantar, però li he dit que ho femamb calma, pensant­ho bé. I Xi­mo [Puig, president de laGenera­litat Valenciana] também’ha tru­cat per veure què podem fer. Hiha un bon feeling. Hi ha moltsprojectes sobre la taula.

Aquest tomb polític a Valèn­cia és força més que una alter­nança de partits, oi?Per descomptat, molt més.Aquest canvi, i encara que jo ja si­gui un ancià arxivable com deiaFuster, ha ha ha, m’agafa ambgran part de la meva feina feta,però sobretot per a la gent quecomença o fa anys que és a Va­lència o a Mallorca, se’ls obrenunes expectatives enormes. Araes reobre el mercat natural perals que canten en català a travésdels circuits més naturals. I nonomés en la música. No hi ha ha­gut cap facilitat. Cantar en català

CulturaEls festivals de l’estiu català

L ’ACTUALITAT

“Després del 27­Sserà elmomentde comptar béi de veure què passa”

CANTAUTORS CATALANS

“Desprésdeleseleccionss’hareobertelmercatnaturalperalsquecantenencatalà”

MOMENT POLÍT IC

“Aquestmoment ésbrillant, apassionant,i davant hi ha la paretdel PP, inamovible”

Raimon, que actua dilluns al Festival de la Porta Ferrada

prés, per tota la merda que es co­neixia i que ha anat sortint, i, so­bretot, perquè la gent ha fet la re­lació que la corrupció produeixcom a conseqüència un augmentde l’atur, de les retallades educa­tives, retallades en sanitat...“Mentre a mi em passava això,aquell paio estava comptant bit­llets”, ha pensat la gent que hopassa malament per primera ve­gada a València... em fa lasensació.

En els quatre concerts deBarcelona de fa un any, el temadel sobiranismeestavaenel seuapogeu. Ara com avança aquestdebat d’independència sí o in­dependència no?És que aquest debat no és meu.Després del 27­S serà el momentde comptar i de veure què passa.Aquest moment és molt brillant,hi ha molta efervescència davantel canvi que es veu venir, i a sobretens una paret davant teu que ésla política immobilista del PP queno fa res.

Vostè, la seva actitud, ha evo­lucionat en aquest temps?En acabar la dictadura pensavesque es podien fer les coses d’una

fora de Catalunya ha estat durantmolts anys complicadíssim, tanten els circuits públics com en elsmitjans públics. Allò de Rus, iperdoni que torni al personatge,ha estat tremend; no s’ha d’obli­dar que aquest senyor, en relacióamb els catalans, va dir en unaocasió que “aquests paios que di­uen ‘gairebé’ i ‘aleshores’ són totsuns gilipolles i se’ls ha de rema­tar”.

Perquè creuque s’haproduïtaquest tomb a València?Per començar, per la crisi; des­

IRÒNIC

“El tomb aValènciam’agafa quan ja sócun ancià arxivable,comdeia Fuster”

ANIVERSARI

El3dedesembreactuaràaL’AuditorideBarcelonapercelebrarels seus75anys

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

1655 CM² - 146%

40880 €

26-27

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 8 AGOST 2015 C U L T U R A LAVANGUARDIA 27

conseqüència. Desgraciadamentper a mi, sóc més impolític queuna altra cosa.

Impolític?Sí, que nodic la cosamés adequa­da quan parlo, però en canvi, in­tent estar molt lligat a la societaten què visc.

Celebrarà musicalment elseu aniversari a Barcelona?A finals d’anyhi hauràun concertpelsmeus 75 anys a L’Auditori deBarcelona; se celebrarà el dia 3 dedesembre, un dia després delmeu aniversari, però encara no ségaire bé què farem.c

INMA SAINZ DE BARANDA

#tuitsdecultura@esthersaboEster Saborido Filòloga

Menorca com a parc aquàtic de laclasse política catalana

@larrywilmoreLarry Wilmore Escriptor

Entre bastidors en el xou d’ahir a lanit. Érem tots tan vertiginosos comnens petits.

@rogercomaRoger Coma Actor

El ‘target’ d’aquest tuit no ets tu.(Plantejant targets pels tuits)

@martabuchacaMarta Buchaca Guionista

“Ayer estaba tan aburrida quemetomé un gelocatil.” (Unamadre,Alejandro Palomas). Molt recoma­nable.

manera concreta, però no es vanfer perquè hi havia tota una sèriede circumstàncies que t’expli­quen i te les creus. Però han pas­sat els anys i aquestes circums­tàncies han canviat. Un tipus queha nascut en el 85 o el 90 no sapres, no sapdel que és laTransició.

I què pot passar?Si el sistema és fort pot encarrilarla situació d’una manera menysrígida, menys immobilista queara. El debat polític que hi ha ha­gut fins ara no reflecteix la reali­tat. Però ara cal veure com seranels resultats del 27­S, i actuar en

Màrius Serra

Concertsin itínere

Avui no és un dia com qualsevol altre per anar aMenorca amb vaixell. Sobretot per als passatgersque pugin (o hagin pujat, apliqueu­vos el tempsverbal que escaigui a l’hora de lectura d’aquesta

columna) al vaixell d’alta velocitat Jaume I de Baleària quesalpa de Barcelona a les 9 del matí i arriba al port de Ciuta­della a les 13.30. En aquest trajecte hi haurà una sorpresamajúscula. El programa d’animació que la naviliera anome­na Fun &Music (enmenorquí del segle XVIII, l’època de ladominació britànica) consistirà en un concert d’un grup deprimera: Els Amics de les Arts. Hi interpretaran en acústictemes de l’últim disc Només d’entrar hi ha sempre un dino­saure, i d’altres dels seus èxits. El concertmatinal entra en elpreu del bitllet, igual comhi solen entrar els tallers infantilso espectacles d’animació que proliferen en aquests trajec­tes. S’espera bona mar. Aquesta nit Els Amics de les Artsfaran un concert aMenorca per primera vegada, a EsClaus­tre de Maó. La conjunció del seu esperit inquiet i la vistadels responsables de Baleària han propiciat aquest inventprevi tan interessant del concert in itinere. Per poc bé queels funcioni potser l’experiència es repetirà. Un trajecte de

menys de cinc ho­res amenitzat perun bon concertpassa volant. Uncopmés es demos­tra que es pot ferde la necessitat(l’enfonsament dela indústria disco­gràfica) virtut (la

irrupció de totamena de formats demúsica en directe). Caldir que el vaixell Jaume I és un lloc prou ampli perquè qual­sevol passatger més amant de Julio Iglesias o dels Sex Pis­tols pugui arrecerar­se en algun racó lluny del concert acús­tic. Però la proposta també ha arrossegat públic català quetindrà ració doble de concert, aquest matí en acústictravessant la Mediterrània i a la nit electrificats tots a Maó.Confio queElsAmics no toquin la cançódelTrenTranssibe­rià dalt del vaixell, perquè quan ho fan els seus fansmés ex­travertits acostumen amuntar unes congues tremendes i noseria improbable que algun eixelebrat acabés llançant­seper la borda.La possibilitat d’organitzar concerts in itinere no és cap

bajanada. Què no pagarien alguns seguidors dels caps decartell dels principals festivals d’estiu per assistir a una prè­via en acústic dalt d’un mitjà de transport? El problema ésque alguns només es desplacen amb jet privat i això apujamolt el preu de l’entrada, però si un promotor aconseguísficar Bob Dylan en un avió comercial, no l’ompliria? I quème’n diuen d’escoltar Björk al vagó restaurant d’un trend’alta velocitat? Els escenaris són plens de músics que vancomençar tocant al carrer. Els Txarango fins i tot han fet unhimne alsmúsics de carrer. El que seria interessant és saberquants músics han tocat en vehicles en moviment, amb elpúblic captiu: autobusos, trens i trenets, vaixells, balandres,golondrines… A Itàlia un personatge molt conegut va co­mençar tocant en vaixells turístics, tot i que després va dei­xar la música pel ball. Es deia Silvio Berlusconi.

Aquestmatí Els Amicsde les Arts actuen al vaixelld’alta velocitat ‘Jaume I’que va aCiutadella

‘Impolític’. Elcantautor deXàtiva, foto­grafiat aquestasetmana alcarrer Canudade Barcelona,

se sent mésimpolític quecap altra cosa.“No dic la cosamés adequadaquan parlo”,assegura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

1655 CM² - 146%

40880 €

26-27

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cultura 19Es Diari ● MENORCASÁBADO, 8 DE AGOSTO DE 2015

llades de la seva personalitat polifacèti-ca: Llicenciat en Dret per la Universitatde Barcelona (estudis poc aplicats a laseva vida real), periodista amb una llar-ga i qualificada publicació d’articles a«La Vanguardia», escriptor («Piedras yviento», «La isla de oro», de tema ma-llorquí, i altres novel·les i escrits), tra-ductor (recordo a D. Joan HernándezMora parlant de la seva traducció de«La montaña mágica», de ThomasMann, o de «Gog», de Giovanni Papini,amb un entusiasme extraordinari) i bontranscriptor de la vida barcelonina

DEDICADA A MÀRIUS VERDAGUER I TRAVESÍ, NAT AL’ACTUAL NÚMERO 62 DEL CARRER DE SANT CRISTÒFOL

Miscel·lània Genealògica

d’entre gue-rres. Malau-radament, al’acabamentde la guerraincivil espa-nyola, és em-

presonat nou mesos al castell deMontjuic i, finalment, desterrat, no essap si voluntàriament o no, a Mallorcaon va viure de fer feina a una societatd’assegurançes fins a la seva jubilació al’any 1958, en què torna a Barcelona, javell i malalt, on mor el dia 8 de novem-bre de 1963, poc després de que la ciu-tat de Maó l’anomenés «Menorquí il·lus-tre» amb la corresponent «penjada» deretrat a l’oli a la Sala de l’Ajuntament.Màrius Verdaguer va tornar a Montjuic,en aquest cas el cementiri del Sud Oest,i reposa a un nínxol ubicat a dalt de tot,

La tercera placa del carrer de SantCristòfol (avui Isabel II) és dedi-cada a un personatge de difícilqualificació: Màrius Verdaguer

Travesí, fill d’un professor de llatí del’institut de Maó i d’Isabel Travesí Guàr-dia, filla de militar, del que no tinc capinformació, que havia nascut a Vallado-lid i que era neboda del doctor JosepMiquel Guàrdia Bagur de qui, probable-ment, en parlarem en una altra mis-cel·lània.

Vet aquí que ens trobem amb un pa-re, just vingut de Vic, no massa contentde la seva destinació docent i cosígermà d’un capellà i poeta prou cone-gut, Mossèn Cinto Verdaguer, que modi-fica el seu desencís tan bon punt queconeix a la neboda del Dr. Guàrdia i s’hicasa i van a viure a la casa indicada altítol. El matrimoni té 5 fills (Mario, elmajor, i Joaquim, el menor, i entre ellstres germanes, i passen a viure a Sego-via, Logroño i Tarragona fins a recalara Palma per mor de guanyar la plaça al’institut de la capital de la província.

No és aquest el moment d’escriure labiografia de Màrius Verdaguer sinó,més tost, de dibuixar unes breus pinze-

amb vistes a la marmediterrània i acom-panyat per la seva se-gona dona. Crec queés bo recordar queMàrius Verdaguer vaser l’autor d’un articlededicat a la memòriad’Àngel Ruiz i Pabloque es pot llegir a l’he-meroteca de «La Van-guardia» en data 18 demaig de 1928 i a lapàgina 3 trobareuaquets preciós obitua-

ri, ple de sentiment i bellesa. Per tant,cal destacar la coincidència de dos me-norquins il·lustres al mateix diari barce-loní.

✒ EN RESUM, i per acabar aquesta «tri-miscel·lània» dedicada a tres menor-quins que van néixer a cases veïnes, dirque, com era de preveure, tenien rela-ció col·lateral amb un servidor (8 ambMàrius Verdaguer; 39 amb RodríguezFemenias i 70 amb els germans RubióTudurí) però que les seves interconne-xions de sang són, de moment, 6 per laparella Rubió – Verdaguer; 9 per la pa-rella Rodríguez – Verdaguer i 19 per laparella Rubió – Rodríguez. Qui vulguisaber les seves possibles relacions deparentesc amb qualsevol dels personat-ges citats a les miscel·lànies pot sol·lici-tar-les al correu: genealogia@tuduri.com.

Antoni TuduríSecció deGenealogia del’Ateneu de Maó

�Verdaguer va ser autord’un article dedicat a Àngel Ruizi Pablo a ‘La Vanguardia’ el 1928

ElPicassodelpianooelpianistaforadesèrie

MÚSICAl El Palau de la Música ovacionaMarco Mezquida en un concert que harebut les millors crítiques a Catalunya

LAURA BAÑÓN

Va ser el seu debut al Palau de laMúsica i tot l’auditori s’aixecà perovacionar el concert que MarcoMezquida oferia per primera vega-da al prestigiós escenari. El pianis-ta menorquí actuà en el marc delFestival Mas i Mas oferint compo-sicions seves i composicions d’altresmúsics que va portar al seu terrenymitjançant la improvisació, fentgaudir el públic de moments musi-cals únics i creatius.

«Va ser una de les nits més feli-ces que he tingut amb la música, itot i tocar sol, vaig sentir-me acom-panyat durant tot el concert», expli-ca el pianista al seu perfil a les xar-xes socials. I és que amb el debut

al Palau de la Música el pianistamenorquí ha donat una gran pas-sa en la seva trajectòria musical, enuna actuació que ha rebut les millorscrítiques a Catalunya.

ELOGIS DE LA CRÍTICARamon Súrio, en un article publi-cat a «La Vanguardia», ho deixa clar:«Amb tan sols 28 anys, el músicmenorquí s’ha convertit en un vir-tuós capaç de difuminar les fron-teres entre clàssica, jazz, improvi-sació contemporània i patrimonipopular. I ho ha demostrat ambescreix al concert que va oferir alMas i Mas Festival». Amb reflexionstan elogioses com: «El seu pas pelmagne recinte modernista va ser-vir per culminar una carrera abun-

Marco Mezquida, en el seu debut a piano sol al Palau de la Música Catalana, el passat 4 d’agost. ● FOTO PABLO LEONI

dant en discos i actuacions per migmón, ja sigui com a protagonista ocom a sideman». Baix el títol «Unautèntic fora de sèrie», Ramon Súriorecalca que «el millor de la pianís-tica de Marco Mezquida no és laseva consumada tècnica, sinó lacapacitat de suggerir».

Una altra de les crítiques del con-cert ha merescut el títol «MarcoMezquida, el Picasso del piano», a

● ● ●

«Va ser una de les nitsmés felices que hetingut amb la música»,ha declarat Mezquida

càrrec de Neus Monico, publicadaa «El racó de l’art» i a la web «elclub-dejazz.com». «En Marco va acon-seguir que el públic ens sentíssim

molt propers a ell...», escriu Moni-co, «quan va començar a tocar se’mva fer un nus a l’estòmac, és comaquella sensació que un té quans’enamora...». L’articulista destacaque «ha estat una experiència úni-ca i de difícil descripció de totes lessensacions viscudes (...). Tot el públicde peus, crits de bravo i forts aplau-diments. Marco, el teu objectiu s’hacomplert».

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

32000

4378

Diario

461 CM² - 48%

1184 €

19

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MENORCA ● Es DiariSÁBADO, 8 DE AGOSTO DE 2015

2

FLASH DEL DÍA

Redacción, Publicidad, Suscripcióny AdministraciónMAÓ. Cap de Cavalleria 5, 07714 POIMACentralita 971 351600. Redacción 971 351600(Extensión 145) Fax Redacción 971 351983redaccion@menorca.info

Buzón del lector 971 362010Publicidad 971 351600 (Extensión 223)Fax 971 353511. publicidad@menorca.infoSuscripciones y Distribución 971 351600(Extensión 204). Fax 971 353835.suscripcion.difusion@menorca.info

Administración 971 351600 (Extensión 206)Fax 971 353835. administracion@menorca.infoImprenta 971 351600 (Extensión 300)Fax 971 353835. grafiques@menorca.info

CIUTADELLA C/ Beat Castell Camps 32, 07760

Redacción, Publicidad y Suscripciones971 386065. Fax 971 481580.

ciutadella@menorca.info

Difusión controlada por: Informa-ción y control de publicaciones, S.A.

MENORCAEs Diari

Las casas deEs Mercadal sellenan de arte

Los eventos culturales se prodi-gan en el verano menorquín, yson un modo perfecto de pasar

las calurosas noches de estas sema-nas. Ayer se llevó a cabo una de lasmás destacadas, las Vesprades d’Artdes Mercadal, en la que participaronunos cuarenta domicilios que abrie-ron sus puertas al arte. La experien-cia se repite hoy, bajo la organizaciónde Punt@rt. ■ MIRA 21

Rescate en el Mediterráneo

La ONU dijo ayer que más de 225.000 inmigranteshan llegado a Europa esta año cruzando el Medite-rráneo y pidio a Atenas y París que asuman su res-

ponsabilidad ante la crisis migratoria. En la imagen unbebé rescatado en aguas de Libia. ■ SOCIEDAD 32

Lluvia de elogios

La prensa catalana y especializada ha ensalzado laactuación que realizó el pianista menorquín MarcoMezquida en el Palau de la Música, donde fue ova-

cionado. Mezquida debutaba en el prestigio escenariobarcelonés, dentro del Festival Mas i Mas. ■ CULTURA 19

EFE

REUTERS

GEMMA ANDREU

PABLO LEONI

Rajoy no hablade más dineropara Balears

El presidente del Go-bierno, Mariano Rajoy,se reunió ayer con el

Rey en Marivent. Finalizadala cita, Rajoy eludió aclarar,a preguntas de la prensa, sipagará a Balears la deudade las inversiones estatuta-rias. ■ ESPAÑA 29

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

FLASH

32000

4378

Diario

105 CM² - 11%

236 €

2

España

8 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

IIIII M OSlCA I 3 5 a Festival Intern acio nal d e M 0 s i ca Pa u Casals IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

II DISSABTE IJOrquestra da Camera interpretar les Metamorfosis de Richard Strauss//mMARTS El reconegut pianista Paul Lewis presenta obres de Beethoven i Brahms

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIORQUESTRA DACAMERAAuditori Pau Casals delVendrellDissabte 8, 22h

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIPAUL LEWIS, PIANOAuditori Pau Casals delVendrellDimarts 11, 22h

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIBUSHAKEVITS DUOAuditori Pau Casals delVendrellDijous 13, 22h

3d8EIVendrell

L’Orquestra da Camera tornaa l’escenari de l’Auditori PauCasals demfi, ales 10 de lanit, per interpretar les Meta-morfosis de Richard Strauss,considerades sempre com eltestament musical del com-positor alemany. E1 m6n queStrauss havia admirat, haviacaigut. Hitler i els seus havienllengat la grandesa del llegatgermanic a un pou de fang.Fins i tot els aliats estavenbombardejant el pals i arri-baven les noticies que la casade Goethe a Frankfurt haviaestat reduida a cendres, corntamb4 el Teatre de l’Opera deMunic. En aquest estat, ambl’&nima erosionada, Strausscomport una obra intensa,drarn~tica, profundamenttrista, a partir d’un tema deBeethoven: la marxa flinebrede la Simfonia nf~rn. 3.Aquestes s6n les notes quevan patint diferents "meta-moffosis", per convertir-se enaltms coses, molt difemnts delque eren.L’Orquestra Da Camera va serfundada l’any 2013 i va oferirel seu primer concert al Palaude la Mflsica Catalana en com-memoraci6 de130~ aniversaxide la Temporada Ibercamera.La premsa d’aquell alia va dirque havia nascut una bonaorquestra, un exemple delsrnfisics extraordinaris que

poden n4ixer al nostre pais.La ferma rebuda del pfiblic vaimpulsar internacionalmentl’orquestra i despr4s d’aquestexit6s debut, l’orquestra va setimmediatament convidada aactuar al Festival Internacio-nal de Mfisica Pau Casals delVendrell, i en va esdevenirmquestra resident arnb el seudebut l’estiu del 2014 en dos

L’any 2015 ha portat l’orques-tra a realitzar la primera girade concerts per ciutats cornGkona, Vit6fia, Barcelona iMadrid coHahorant arab lagran pianista Martha Arge-rich.En aquesta ocasi6 l’orquestratorna a set dirigida per la vi-olinista Antje weithaas, quecorn a solista ha actuat ambles orquestres filharmbniquesde Los Angeles, San Francisco,Bamberg, Berlin i Lonckes.

Dia de gala al FIMPC

E1 piano, el piano total, alesmarts de l’int4rpret Paul Le-wis, far~ que dimarts signi undels dies de gala de1354 Fes-rival International de Mfi-sica Pau Casals (FIMPC). concert comengar~ ales 10de la nit. Lewis ~s consideratinternacionalment corn undels mfisics m4s destacatsde la seva generaci6. Els seusflltims cicles complets de lesSonates per a piano de Beet-hoven i Schubert, part de lesquals interpretad~ en aquestconcert, hart rebut un/mimeselogis de la cfitica i el pfiblicde tot el m4n, i ha consolidatla seva reputaci6 corn un delsint4rpmts m4s destacats de1repertori classic del centred’Emopa.Els seus nombrosos premisindouen l’Instrumentista del’Any de la Royal Philharmo-nic Society, dos premis Edi-son, tres premis Gramophone,el Diapason d’Or de l’Ann4e, elPremi de la cfitica discogr~ficaalemanya, el Premi Interna-zionale Accademia MusicaleChigiana, i el Banc del SudMostra premi de la MflsicaCl~tssica. E12009 va set inves-tit doctor honofis causa per laUniverskat de Southampton.Actua regularment corn a so-lista amb grans orquestrns delm6n, incloent la Sirnf6nica de

Boston, Chicago Symphony,Simf6nica de Londres, la R~t-clio de Baviera Simf6nica, etc.Paul Lewis oferir~ dues de lesdarreres sonates que Beetho-ven va compondre, escritesquan l’autor ja era completa-ment sord. Segons Hans yonBfillow -un dels grans pianis-tes i directors del Romanticis-me- la coHecci6 de 32 sonatesde Beethoven era "El Nou Tes-tament", per diferenciar-lo de"L’Antic" que, naturalment,era la coHecci6 d’obres per aclave de Bach. Brahms, l’altrecompositor que Paul Lewisinterpretar~, va set un virtu6sdel piano iva dedicar-hi dot-zenes d’obres. Coma mostra,les farnoses balades compos-tes als 21 anys i els intermezziescrits als 60.

Ona atractiva sintesi deviol[ i piano

Un duo de violi i piano, elBushakevitz Duo, ser~ el pro-

tagonista del segfient concertque s’oferir~ dijous que veales 10 de la nit a l’Auditori PanCasals.La sintesi i l’equilibri entreaquests dos instruments, vio-li i piano, ha estat i encasa ho4s ara, un dels reptes que totsels compositors han encaraten un moment o altre de laseva carrera i que, sovint, haafavorit un dels dos instru-ments: uns cops ha perm4s ellluiment del violi i, en altresocasions, l’instrument privi-legiat ha estat el piano.E1 violi es trobar~ en rnansd’Avigail Bushakevitz, queacmalment resideix a Berlin.Nascuda a Israel, va cr4ixermusicalment a Sud-~ffica dela m~ de Jack de Wet. Actual-ment continua els seus estu-dis a Berlin a la Hanns EislerSchool of Music arab Ulf Wa-llin.Ammiel Bushakevitz 4s elpianista, aclamat intemaci-

onalment com un dels int4r-prets de piano rellevants de laseva generaci6, i ha rebut elsm/~xims premis en nombro-sos concursos corn el ConcursInternaciorml de Schubert, elConcurs Internacional Johan-nes Brahms, el Concurs Inter-nacional de Lied a Stuttgart,el Concurs L4opold Bellana Paris, el Concurs Interna-cional Paper de Mfisica deCapellades i el premi corn apianista i el premi Schubert alConcurs Internacional de Liedde la Fundaci6 wigmore Hall/Kohn de Londres el 2013.Corn a Bushakevitz Duo vanser els guanyadors del Con-curs Paper de Mfisica, de Ca-pellades, l’any 2014, i en elseu concert a l’Auditori inter-pretaran les obres de MozartSonata per a vioff i piano KV296i la Sonata per a uioli i piano/01526; de W. Lutoslawski i LaPartita per a uiol~ i piano de C.

Debussy.

1. EOrquestra da Camera 2. Elpianista Paul Lewis 3. EIs ger-mans Ammiel i Abiagil Bus-hakevitz I AU DITORI PAU CASALS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

2646

Semanal

621 CM² - 70%

546 €

40

España

7 Agosto, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA