Recull de

Premsa

EL PUNT AVUIDILLUNS, 22 DE FEBRER DEL 201622 | Lleida |

Albert Tarrats Pagès i promotor cultural de l’Slàvia

CULTURA · “Vam obrir l’Slàvia amb la intenció que fos un lloc que acollís seguidors de la cultura. Al bar hi fem actuacions,presentacions de llibres, exposicions de pintura i lectures de poemes i conferències” DECISIÓ · “Paguem un caixet que,segurament, no és l’habitual, però aquí pesa més la importància sentimental. Els músics són els que decideixen”

Teresa BerenguerasLES BORGES BLANQUES

a família Tarrats, desde fa anys, està entrega-da al món de la músicaen directe, cuida els nos-

tres cantants com si fossin dela família, tenen un bar, l’Slà-via, ja mític a la zona, on ac-tuen totes les veus conegudes iles que comencen, cada dissab-te s’hi cou alguna actuació quefa vibrar el personal al caliud’un bon sopar i unes estova-lles, tot com a casa. Parlemamb l’Albert, que ens explicacom és possible arribar al ve-ïnat de les Borges com si fossinen una gran ciutat.

Com va néixer l’Slàvia?Els pares eren seguidors de lamúsica en directe i del móncultural català, i el 1994 vanobrir l’Slàvia amb la intencióque fos un lloc per acollir segui-dors de la cultura. Al bar, entrealtres coses, fem actuacions,presentacions de llibres, expo-sicions de pintura, lectures depoemes i conferències.

L

“Tant de bo que l’Slàvia fosel Zeleste de les Borges”

Abans d’aquest local el seu pa-re va muntar una discoteca?Sí, es deia El Groc. Era un llocon es podia escoltar la músicaque no tenien en altres in-drets de la zona. El meu pareviatjant s’encarregava de bus-car-la. Va ser una revolució,però cap a finals dels vuitantaho va deixar, havíem nat elmeu germà i jo i el pare es vadedicar de ple a la ramaderia ia l’agricultura. Ell és pagès.

D’on ve el nom de Slàvia?Aquest nom ve de la cafeteriaSlàvia de Praga, que als voltantsdels anys seixanta va ser uncentre cultural. Jo la conec, heviatjat a Praga i he estat enaquesta cafeteria.

Tenen una programació musi-cal o la gent arriba aquí i famúsica espontàniament?Tenim una programació, enge-guem a l’octubre i cada dissabteactuen músics diferents que vé-nen des del País Valencià fins aPortbou, i, fins i tot, també gentdel País Basc. I de cantants encastellà tenim Paco Ibáñez.

Com són els seus clients habi-tuals? És el Zeleste de les Bor-ges Blanques?Tant de bo que fóssim el Zeles-te de les Borges! Nosaltres vamfer el salt en entrar al circuitACIC promogut per la revistaEnderrock. És quan ens do-nem a conèixer i hem de donargràcies a Roger Mas, que en vaser un dels impulsors. Som unlloc petit, hi cabem un cente-nar de persones, i per aquí hapassat tothom a actuar. Hemvist al nostre escenari AlbertPla, Joan Isaac, Jaume Sisa,La Bordeta, Tomeu Penya,Gerard Quintana i molts més.I el 99% d’ells solen tornar;sempre hem tingut una bonaentesa amb els músics.

D’on treuen diners per poderprogramar totes aquestesactuacions?L’entrada al local sempre ésgratuïta, la clau són els soparsconcert que organitzem. Pa-guem un caixet que, segura-ment, no és l’habitual, peròaquí la importància és méssentimental que econòmica.

Són els mateixos músics elsque decideixen venir.

David Fernàndez també ha ac-tuat a l’Slàvia.Va venir el mes de juny i al de-sembre va tornar. David nor-malment va amb un altre músici un poeta, però en el recital deldesembre, el dia abans de capd’any, van fer un concert espe-cial en què a més d’ell hi haviaBorja Perales, Celo Ventura iMeritxell Gené. També tinc bo-na amistat amb Gossos.

Roger Mas vindrà al local perfer la presentació del seunou disc?Aquest any és impossible, iho entenc, però si no pot venirara ja ho farà l’any vinent. Ésel músic que més ha repetit al’Slàvia. I encara que no vin-gués mai més tota la família liestarem eternament agraïts.Fa uns dies li vam enviar unpaquet amb oli, cosa que cadaany fem també amb Paco Ibá-ñez i Marina Rossell. De Mari-na li puc dir que aquí, a casanostra, va fer un concert perprovar com aniria, en petitformat, el recital dedicat aGeorges Moustaki que va feral Palau de la Música.

Diuen que els músics si no co-bren no toquen.Sempre els paguem perquèconsiderem que els artisteshan d’estar reconeguts, i lanostra norma és fer-los quese sentin com a casa seva.Per aquest motiu els femun bon sopar, després es que-den a dormir a casa i la mevamare els adopta. ■

InquietudAlbert Tarratsés un homeinquiet que, se-guint les passesdels pares, haaconseguit ferde la capital deles Garrigues uncentre culturalde la cançó. Ésun pagès que ales tardes, des-prés de cuidarel tros i el bes-tiar, tira enda-vant , des del’Slàvia, la difíciltasca de portarla cultura i lacançó, entred’altres coses,a les terreslleidatanes.

Albert Tarrats s’ocupa de la programació de l’Slàvia, la seva germana n’és la cuinera, la mare du el caliu i el pare va ser qui ho va començar tot plegat ■ EL PUNT AVUI

❝Engeguem al’octubre i cadadissabte actuena casa nostramúsics diferents

El Punt Avui Lleida

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LLEIDA

Diario

1073 CM² - 100%

4108 €

22

España

22 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Sábado, 20 de febrero de 2016 Diari de Terrassa 20 Terrassa Cultura

Llega la gira de presentación del nuevo CD de Blaumut> Las entradas para este concierto ya están agotadas desde hace varios días

Pamela Navarrete

Blaumut es, sin lugar a dudas, una de las formaciones de la escena ca-talana que cuenta con más segui-dores en la actualidad. Prueba de ello es que desde hace días están agotadas las entradas para el con-cierto que ofrecerán mañana do-mingo en la Nova Jazz Cava. Será su segundo concierto, en algo más de dos años, dentro de la Temporada de Música Moderna organizada en la sala por el servicio de Cultura del Ayuntamiento de Terrassa.

El concierto servirá para conocer en directo su disco más reciente, “El Primer Arbre del Bosc”, un nuevo álbum que, según el texto de pre-sentación que le acompaña, “supo-ne un paso más allá tanto a nivel de producción como a nivel de com-plejidad sonora.” La grabación in-cluye “una batería potente lideran-do las tan representativas cuerdas de la banda”, aunque también su tema de apertura se establece ya “como una firme declaración de in-tenciones de la evolución” que su-pone su nuevo trabajo.

Este disco consolida la trayecto-ria de una banda que se puso en marcha, como trío, en el año 2009.

Los integrantes de Blaumut, una de las formaciones más exitosas de la escena catalana.

En cualquier caso, no fue hasta 2012 cuando, con la entrada de dos nuevos integrantes, se completó un proyecto que acabaría generando “un universo propio” que conquis-tó a una audiencia muy numerosa con su disco de debut “El turista”

(en el que aparecía su laureada “Pa amb oli i sal” y la no menos famo-sa “Bicicletes”). El poder de atrac-ción que ejercen sobre la audien-cia se ha confirmado con “El Pri-mer Arbre del Bosc.”

La trascendencia lograda por “El

Turista” les permitió protagonizar más de doscientos conciertos por todo el territorio (entre los que se incluyeron escenarios como el Au-ditori Enric Granados de Lleida o el Palau de la Música), lo que les co-locó de inmediato en la primera lí-

nea del panorama musical en Ca-talunya. Con este resultado la for-mación se atrevió a dar un paso más allá reinventando sus cancio-nes con el espectáculo “El Turista Simfònic”, con la colaboración de la Orquestra Julià Carbonell, y que consideraron como “la evolución natural del primer disco de la ban-da.”

TRECE TEMAS El grupo defendió este viraje ase-gurando que “las canciones, inter-pretadas en este formato, se elevan y se expanden en sonoridad y su-ponen la reafirmación de la banda en un terreno intermedio entre el pop-folk y la música clásica.”

A este acontecimiento le ha se-guido la edición de un segundo tra-bajo que “nos trae trece temas que, a medida que avanza la escucha, construyen la nueva etapa de la banda; más sólida, más firme y con detalles interminables que bordan de nuevo el meticuloso trabajo del grupo”, se asegura.

Blaumut está en la actualidad in-tegrado por los músicos Xavi de la Iglesia (guitarra y voz), Vassil Lam-brinov (violín), Oriol Aymat (vio-loncelo), Manel Pedrós (batería) y Manuel Krapovickas (contrabajo y bajo eléctrico.)

L A C I TA

■ Concierto Blaumut ■ Lugar Nova Jazz cava ■ Hora Mañana domingo, a las ocho de la tarde ■ Precio 12 € (anticipada web) y 14 € (taquilla). Entradas agotadas

“Calçotada” con exhibición de govindas de Minyons La colla castellera Minyons de Terrassa rea-lizará mañana domingo, a las doce del me-diodía, en su local, una “calçotada”. Será amenizada con una exhibición de govin-das, las torres humanas, de cierto paralelis-mo con los castells, que son tradicionales de algunas zonas de la Índia. En las últimas semanas, la colla ha realizado talleres de govindas. La “calçotada” tiene un precio de ocho euros (diez para los no socios, y cin-co para los niños). El 6 de marzo, Minyons actuarán en Ullastrell (por confirmar).

Nuevas exposiciones en Amics de les Arts y l’Atzur La exposición colectiva de socios de Amics de les Arts (c/ Teatre, 2) es uno de los gran-des eventos anuales de la entidad, y del am-biente artístico terrassense. La de 2016 se inaugura hoy, a las 7.30 de la tarde. La muestra, con trabajos de unos cuarenta ar-tistas, podrá verse hasta el 10 de marzo

También hoy, a las ocho de la tarde, en el Casal Popular l’Atzur (c/ Arquímedes, 89), se inaugura una exposición del Majara Stu-dio. Se abrirá asimismo una colecta para sufragar el nuevo mural de la entidad.

Lectura teatralizada de un relato de Sherlock Holmes El grupo Elen-co realiza hoy sábado, a las 8.30 de la tarde, en el Ateneu Candela (c/Montserrat, 136), una lectura teatraliza-da de “La banda moteada”, un relato de Ar-thur Conan Doyle del año 1892, protagoni-zado por su personaje más célebre, el de-tectivo Sherlock Holmes. Recogido en el li-bro “Las aventuras de Sherlock Holmes”. es un caso que lleva al detective y su amigo Watson a una casa de campo, donde se ha producido un asesinato. La función forma parte del ciclo “Febrer negre al Candela”.

Qollunaka representa la obra “La corona d’espines” El Premi Ciutat de Terrassa de teatro pre-senta mañana, a las seis de la tarde, en la sala Crespi, “La corona d’espines”, de Josep Maria de Sagarra. Es una función, fuera de concurso, a cargo de la compañía Qolluna-ka. El precio de las entradas es de diez eu-ros. “La corona d’espines”, estrenada origi-nalmente en 1930, es una de las obras más populares del autor de la novela “Vida pri-vada”), y de las más representadas del tea-tro catalán. Narra un acuerdo de matrimo-nio entre una “pubilla” y un huérfano.

ftp@diarideterrassa.es - 20/02/2016 06:48 - 195.57.82.230SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4296

Martes a sábados

631 CM² - 55%

408 €

20

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Sábado 20 de febrero de 2016

CATALUÑA

Coincidiendo con su festividad ylos 700 años de su muerte, el 27de noviembre arrancó el AñoLlull, en unmomento de incerti-dumbre política en Cataluña,por lo que la conmemoraciónnació sin presupuesto ni calen-dario, pero con la clara misiónde recuperar aRamonLlull (Ma-llorca, 1232-1315); el pensador,poeta, científico, escritor, teólo-go y misionero más influyente ydestacado que han dado las le-tras catalanas, que influyo du-rante siglos en autores comoNewton o Descartes, amén deser leído en media Europa du-rante siglos.

Ayer, tres meses después, sedio a conocer un ambicioso ca-lendario que, hasta el próximonoviembre, organizará 300 acti-vidades, la mayoría en Cataluña(160), 40 en Baleares, tierra na-tal del homenajeado, 10 en elresto de España y 72 de carácterinternacional en una decena depaíses, con citas como la dobleexposición en la Biblioteca Na-cional de Francia; la que exhibela obra gráfica ymanuscritos lu-lianos que atesora este centro yla intervención Vidrio de las ma-ravillas de Miquel Barceló —apartir del 21 de marzo—, en losventanales de esta biblioteca.

Según el comisario Joan San-tanach, “Llull es clave en la his-toria del pensamiento europeo,muy influyente, capaz de gene-rar una gran bibliografía inter-nacional desde hace años”. Poreso, la celebración en torno alautor del Libro del amigo y delamado, Vida coetánea y el Librode las Bestias, entre otros mu-chos, tiene un horizonte másallá de nuestras fronteras, aun-que la intención última es la dehacer que este autor “nada fá-cil” sea “mínimamente conoci-do por su público natural, el deaquí, con la actualización de al-gunos de sus textos más conoci-dos para hacerlos accesibles”.

La exposición central del año

será La máquina de pensar, Ra-mon Llull y las artes combinato-rias, que se inaugurará en julioen el CCCB de Barcelona, queparte de su pensamiento estéti-co-religioso y de su impacto enla tradición europea. Berlín, Fri-burgo —que cuenta con el ma-yor centro de estudios lulianos,según Santanach—,Montpellier,Marsella, Roma, Florencia, Mi-lán, Venecia, Módena, Londres,Cambridge, Edimburgo, NuevaYork, Bruselas, Túnez, son otrasciudades que acogerán activida-des lulianas este año.

El presupuesto es de 718.000euros, una cifra que Santanachvaloró suficiente, aunque resal-tó, en presencia del consejerodeCultura Santi Vila, que “si Llu-ll fuera alemán, el presupuestosería el triple o más, porque fueuna figura clave para el pensa-miento europeo, pero todos sa-bemos dónde estamos”. Vila,tras reconocer que se trata deunas cifras “austeras, pero acor-des con elmomento actual”, vol-vió a destacar que uno de susmayores propósitos al frente dela consejería es incrementar elpresupuesto cultural para evi-tar “el decalaje entre los que sepredica y lo que se practica”.

Forcano por SusannaLa presentación contó con ÀlexSusanna, presidente del InstitutoRamon Llull, que dejará el cargoa finales de mes, cuando lo susti-tuya el poeta Manuel Forcano.Pero Susanna no se quedará de-socupado, ya que el consejero Vi-la le ha encomendado la direc-ciónde la polémicaAgenciaCata-lana de Patrimonio; pasando deadministrar los 7 millones delLlull a los 23 de la agencia. “Eldepartamento se ha distinguirpor incorporaciones no partidis-tas; de los mejores en cada mo-mento”, se limitó a decir Vila, pre-guntado por la falta de concursopara cubrir estas importantesplazas de su departamento.

Un año para‘recuperar’ a LlullCataluña y Baleares programan 300 actospara difundir al pensador y escritor

Hacía tres años que Luis Eduar-do Aute no actuaba en Barcelo-na, una ciudad que siempre le hasido tremendamente fiel. Las ga-nas por volver a verle eran evi-dentes: las entradas se agotaroncon rapidez. Así, con el Palau dela Música abarrotado, el reen-cuentro no podía saldarse comouna actuación más y no lo fue.Aute desparramó sobre el esce-nario toda una vida de cancio-nes, poemas y dibujos, casi treshoras y media en las que no so-bró absolutamente nada y quepara la mayoría de los asistentessupieron a poco.

La velada comenzó con la pro-yección de su último corto ani-mado:Giralunas, una bella alego-ría a la diferencia y la libertadescenificada a través de la mira-da de un VanGogh daltónico. Im-pactan por igual la poesía de lasimágenes y una tremenda lenti-tud en el desarrollo que le plantacara descaradamente a las nue-vas tecnologías digitales y pare-ce trasladarnos a una tierra de

nadie anclada en el tiempo.Tras un rápido desmontaje

de la gran pantalla, Aute apare-ció con su talante de siempre.Tejanos, camiseta negra, ameri-cana azul, sentado en un tabure-te que no abandonó en todo elconcierto y escudado tras unenorme atril, para no olvidar nin-gún detalle, fue viajando de for-ma aparentemente desordenadaa través de sus cincuenta añosde trayectoria profesional. Másde 500 canciones grabadas quese resumieron en una treintenade temas seleccionados previa-mente por algunos amigos. Can-ciones que forman parte de labanda sonora de muchas vidasdesde antes, incluso, que la de-mocracia llegara a este país. Unestremecimiento recorrió el Pa-lau cuando sonaron cosas comoRosas en el mar o Aleluya núme-ro 1, temas con medio siglo a suespaldas. Todo y que no fueronlos más aplaudidos: Pasaba poraquí, De alguna manera, A día dehoy, Mojándolo todo o La bellezalevantaron al personal y hasta se

oyó en algún momento un mur-mullo de tímidas voces cantandopor lo bajo.

Para marcar la excepcionali-dad el reencuentro el de Manila,uno de los primeros en organi-zar por aquí conciertos con invi-tados, compartió en catalán Lascuatro y diez con Els Amics deles Arts, puso un toque flamencoen Prefiero amar junto a MiguelPoveda y le dio marcha a Una dedos con la ayuda de Estopa. Ha-bló poco, cantó en catalán su can-ción dedicada a la plaza Rovirade Gràcia, donde pasó parte desu juventud, y alcanzó la apoteo-sis con la interpretación a cape-lla de Al alba que cerró el con-cierto.

Un concierto impecable, car-gado de emoción y de buenas vi-braciones con un acompaña-miento irreprochable en el quedestacó, una canción tras otra, laguitarra de Tony Carmona. Au-te, a sus 72 años muy bien lleva-dos, está en espléndida forma.Esperemos que no tarde otrostres años en volver a Barcelona.

Aute despliega toda una vidade canciones y poesíaEl artista ofreció un concierto impecable en el Palau de la Música

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS, Barcelona

MIQUEL JURADO, Barcelona

Aute en su concierto del Palau de la Música, cantando Una de dos con los Estopa. / LORENZO DUASO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

118000

25725

Diario

475 CM² - 42%

3754 €

8

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 20 DE FEBRER DEL 2016 47DISSABTE

Jocs reunits per a tardes d’hivern

Madrid, a molts graus so-ta zero. El vent de la serra em pica brutal-ment a la cara. Tinc el

nas blanc. No sagna, però moqueja (amb perdó de l’expressió) més del que seria desitjable. Els llavis, ta-llats pel fred, semblen obrir-se com grills de taronja. I jo amb aquests ca-bells, mai més ben dit. Perquè resul-ta impossible mantenir la ratlla al seu lloc i el serrell quiet. Dic això pel que veig al meu voltant, perquè com saben els que em coneixen, rat-lla i serrell van desaparèixer fa temps del meu retrat robot. Tot i ai-xí, els cabells que queden volen lliu-res, amunt i avall, a dreta i esquer-ra, com si les mans estiguessin fer-mes sobre un d’aquells artilugis que generen energia electrostàtica.

Camino pel carrer, contra el vent, però em crec al Museu de la Ciència sotmès a un experiment en no sé quin estrany túnel de tornados. És l’hivern, em diuen. I jo somio amb les primaveres d’Archimboldo, Bo-ticcelli i Stravinsky. Somio amb la

«primera verdor» dels meus arbres del carrer d’Urgell, a Barcelona. So-mio amb el cafè amb llet i el diari, al sol primer del matí, a la meva canto-nada de la Gran Via. Somio, al-menys, de seguida, arribar a l’hotel, tancar la porta de la meva habitació –doble volta de clau–, arraulir-me al divan, embolcallat tot jo en man-ta d’angora i, ja fluix i reconfortat, continuar amb la lectura que va quedar a la tauleta de nit. Aquests dies vaig en companyia d’un llibre que els recomano amb la mateixa passió amb què xuclo la tisana que m’escalfa les mans: Jue-gos reunidos, de Marcos Ordóñez (Li-bros del Asteroide). ¿Se’n recorden d’aquells Juegos Reunidos de Gey-per que van omplir, al seu dia, mi-lers de cartes als Reis? Doncs el ma-

Josep Maria PouACTOR I DIRECTOR DE TEATRE

Pura literatura, el llibre de Marcos Ordóñez destil·la la vida en a penes 300 pàgines

teix, però en pura literatura. El ma-teix, però amb la vida destil·lada gota a gota (cada gota, una paraula; cada paràgraf, un glop; cada glop, un festí) en a penes 300 pàgines que mai s’emportarà el vent, perquè de tan petit i tendre cap a la butxa-ca com cabrien de cadells les mixe-tes Bigún i Rosalía (abans Anushka i després, Cosa Mala i després, Sin-forosa), protagonistes d’un dels mi-llors relats del llibre, pel meu gust; són 15 pàgines de les quals costa sos-treure’s perquè, com diu Ordóñez, «un gat t’elegeix a tu perquè el ser-veixis i l’adoris». A més de gats, can-çons, amics, i alcohols, hi ha tam-bé teatre, molt teatre, propi de qui més i millor escriu, avui dia, sobre això. No us el perdeu. H

punta

Tots els colors d’AuteCRÒNICA El cantautor va recórrer 50 anys de trajectòria en un generós recital al Palau

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Luis Eduardo Aute va dir al Pa-lau que havia compost més de 400 cançons en 50 anys de carrera i, encara que no va

cantar-les totes, potser no va ser per falta de ganes. Per ell, un recital no és un acte social lleuger en què un mira el rellotge pensant a quin restaurant anirà a sopar, sinó una cosa més com-promesa. I més, tractant-se d’un re-pertori antològic, que aspira a recór-rer «les cançons de tota una vida», com va anunciar el cantautor. Així que la Gira luna, que va obrir el festival Guitar BCN, va brindar una generosa mostra de tots els colors d’Aute. Oferint-lo primer com a crea-dor plàstic al documental Vincent y el giraluna, i condensant després el seu repertori en 34 cançons. Tres hores i

mitja de trànsit per les seves estacions poètiques, sentimentals, libidinoses, metafísiques. Amb un Aute amb la veu en bona forma, reafirmant la seva transcendència en el cànon de la can-çó d’autor. Va començar brindant la seva veu despullada a Me va la vida en ello i, ja amb la seva banda, dirigida per la gui-tarra de Tony Carmona, va anar mo-vent-se enrere i endavant en el temps, combinant les inflexions diàfanes (De paso) amb els ressons remots (Ro-sas en el mar), els exotismes (Hafa café) i el desemparament amb tempo de blu-es (Dos o tres segundos de ternura). Adop-tant el català al dirigir-se al públic de Barcelona: «Aquesta estimada ciutat on em sento a casa». Un Aute disposat a la comèdia romàntica (Slowly, amb la veu de Cristina Narea) i a cantar a la sensualitat i més enllà. «Masturbar-

se és l’acte d’amor perfecte», va asse-gurar a l’abordar Dentro. Després vin-drien No te desnudes todavía i Mojándolo todo. Tornant el gest de l’homenatge Gi-ralunas (2015), va acollir tres convi-dats. Las cuatro y diez va sonar en ca-talà, en frugal aliança amb les veus dels Amics de les Arts. No va ser l’úni-ca cançó en aquesta llengua: Aute va incorporar la inhabitual Somnis de la

plaça Rovira. A Prefiero amar hi va ha-ver lluïment de Miguel Poveda, cul-minant-la i portant-la a un estadi inè-dit de temperament. I a Una de dos, hu-mor i companyerisme amb Estopa, parella de la qual va dir celebrar la se-va actitud vital «en aquests temps de claustrofòbia». En contrast, l’Aute més ascètic, co-henià, a soles amb els arpegis de la se-va guitarra a De alguna manera i Anda.

Sense pressa. «He oblidat dir-vos que el concert dura sis hores i quart», va fer broma. No va arribar a tant, però tenint encara al tinter monuments com Sin tu latido, Cada vez que me amas o La belleza, ¿com podia donar-lo per acabat? Més enllà de la mitjanit, un Al alba d’ultratomba, cantat a cappella, i un bis amb De la luz y la sombra i Alban-ta, fonent les seves estrofes d’anhel i llibertat amb la nit. H

33 Luis Eduardo Aute, amb Estopa, al Palau de la Música.

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

510 CM² - 48%

11812 €

47

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIES DE VI I ROSES Maria Josep Jordan@MariJoJordan

Teca futbolera i cOctels dalinians~ I I efetconfer~nciesen

Ilocs com Esade i elBasque Culinary Center,

per6 mai m’he posat tan nervi6scom ara", deia Juan Carlos Iglesiasen acabar el seu discurs de pre-sentaci6 del primer restaurantque hi haur~ a I’interior del CampNou. "~s que el dia que Iniesta vamarcar a Stamford Bridge jo esta-va a casa tirat a terra cridant emo-cionat com mai a la vida..:’, diu re-cordant I’~pic gol que va donaral Bar£a en els Oltims minuts delpartit el pas a la final de la Cham-pions League de12009, que esdisputaria a Roma. PrecisamentI’espai gastronomic es diu aix~’, Ro-ma 2009. T~ nom de gran copaaconseguida i neix amb ganesde seduir per I’est6mac els segui-dors blaugrana.

"Volem desenvolupar un espaid’oci per als fans i els socis, i aix6comporta incloure una bona ofer-ta gastron6mica", explicava dillunsen la inauguraci6 el director gene-ral del club, Nacho Mestre. La res-posta ha sorgit de I’alian£a entrela linia alta d’una potent empresade c&tering, Serunion, i una de

El Camp Nou inaugura elseu primer restaurantinterior a mitges entre elGrup Iglesias i Serunion

restauradora en constant evolu-ciO, el Grup Iglesias. Si els primersdonen menjar a 450.000 perso-nes a I’Estat, els segons sdn tresgermans propietaris dels Rfas deGah’cia (que han visitat tots els ju-gadors del Bar£a), I’Espai Kru (queel 2016 ha estat a punt d’obtenirI’estrella Michelin) i la casa deta-pes Ca~ota. Tambk par~icipen enels reconeguts projectes restaura-dors dels germans Adri~ a Barce-lona que encap£ala el Tickets.

"Sempre havia dit que el meusomni era gestionar el Bar£a i mi-ra on som; ara ja em puc jubilar",comentava el president de Seru-nion, Antoni Llorens, tan emocio-nat corn Juan Carlos Iglesias. Hodeia des del cor, molt conscientque tamb~ alimenta altres espaistan emblem&tics corn el Liceu, elTNC, el Palau de la Mt3sica, I’Audi-tori... I aviat el World Trade Center.Per6 els colors son els colors. Fei-na i plaer entrelligats per crear unrestaurant que vol "presentar unaofer~a assequible, mediterr~nia,de qualitat i apta per ser compar-tida". S’ubica a la sala anterior a laIlotja presidencial i nom~s funcio-nar~ quan no hi hagi par~its.

Preparat per donar cabuda amks de 140 comensals, les expec-

El director general del Bar~ Nacho Mestre, i la junta directiva del club amb els germans Iglesias i el president deSerunion, Antoni Llorens, al nou espai gastronomic Roma 2009, al Camp Nou; a sot& Oriol Castro (Disfrutar) i HidekiMatsuhisa (Koy Shunka) donen suport a Manel Vehii Paco P~rez en la inauguraci6 de la cocteleria Doble ¯ BARqA / ]ORUAN

tatives de ptJblic son grans, per-qu~ una bona part dels molts visi-tants que passen per la zona VIPen els tours que s’organitzen alCamp Nou es poden sentir temp-tats per un ~pat amb un preu mit-

EIs cOctels de Manel Vehies poden tastar alsbaixos del restaurantEggs, de Paco P rez

j~ de 30-40 euros. "Jo el vaig tas-tar la setmana passada amb elsmeus fills i yam menjar m~s de 15plats, picotejant una mica de ca-da", deia Llorens mentre el xef delgrup Iglesias, que tot ho control&

Ever Cubilla, recomanava compar-tir-ho tot. "Hi ha aperitius molt in-teressants i tot un recorregut d’ar-rossos, cams i peixos. La gambade PalamOs a la planxa, fideuades,bacall~ amb samfaina..."

Hi haur& algun plat inspirat enel Bar, a, a I’estil del gol de Messide Jordi Roca? "De moment enca-ra no, per6 hi pensarem", diu en-voltat d’altres coHegues que vandonar suport a la nova iniciativa.Oscar Manresa, Dani Lechuga,Nandu Jubany i Albert Raurich,que d’aqui a poc temps obrir~ unlocal a prop del seu Dos Palillos:es dir9 Dos Pebrots i ser~ de cuinamediterr&nia. Tampoc faltava Car-les Abell~n, que tk el Tapas 24 alspeus de I’espai Roma 2009.

El protagonista de I’altra granestrena gastronOmica de la set-man& Manel Veh(, tambE tk unpunt de connexiO amb els ger-mans Iglesias, ja que va treballarel 2011 al Tickets d’Albert Adri&

El b rman, hereu delpopular bar Boia deCadaq u s, es va formatal Miramar i a El Bulli

De fet, fill com ~s de famflia res-tauradora de Cadaqu~s, es va for-mar amb els millors a El Bulli, onva set des de12008 fins a12011.De seguida li va agradar la sala idesprks es va centrar en el mOn

dels cOctels. Ara les seves crea-cions es poden tastar en un espaipropi a Barcelona, a la cocteleriaDoble, al pis de sota del restaurantEggs, de Paco Pkrez. "Hi crecmolt, en el Manel, m’agrada el quefa i corn ho fa; la seva cocteleria6s jove i m~gica", deia el xef delMiramar de Llan~& que el coneixde ben petit: "Es va iniciar en elmdn de la gastronomia de joveneta casa meva; ~s un noi molt macoi li tinc molt d’afecte7

Del mateix parer ks Oriol Cas-tro, que va compartir amb el b~r-man uns anys a El Bulli, i te unaestreta relaciO amb la seva fam~lia.Manel ~s la quarta generacid queregenta a tocar del mar el popularbar Boia de Cadaqu~s, que aquestany complir& 70 anys, i ho cele-brat& amb un Ilibre de la seva his-tOria que promet molt, escrit perSalvador Garcia-ArbOs. El perio-dista va ser el mestre de cerimO-hies en la inauguracid del Doble."El besavi de Manel va muntar elBoia el 1946 i el seu avi, que erapescador, va continuar, per6 no ~sfins a11979 que el seu pare el pro-fessionalitza i obre cada dia", expli-

Albert Raurich, delpremiat Dos Palillos,prepara nou restaurant,el Dos Pebrots

ca. El pare de Manel ks Pere Vehi,home il.lustrat, gran potenciadorde la gastronomia ("ens va ajudarmolt a obrir el Compartir", explicaCastro), molt vinculat al mOn cul-tural de Cadaqu~s i gran coneixe-dor de I’obra de Dah’, a qui veia depetit en el seu Cadillac quan arri-bava al poble.

Manel, que ha fet estades enles cuines foranes de Josk AndrOsi Grant Achatz, elabora amb ~gilmestria, sense aturar-se ni un se-gon, cOctels de colors i formes so-fisticades. "La seva cocteleria etpermet beure mks d’una propostasense que et pugi al cap, i aix6 ~ssensacional", diu Garcia-ArbOsmentre provem d’arrencar I’enfei-nadissim b~rman de la barra delDoble per fer una foto de grup."Si fOssim al noucentisme, aquestlocal es diria Cap de Creus", diuGarcia-ArbOs. Per fer-vos-en unaidea, res millor que fer una ulladaals videos del web Boianit.com.Manel elabora espl~ndids cOctelsnocturns vora el mar de Cada-qu~s amb una est~tica suggerido-ra que combina paisatge, mesica iconvidats feli£:os, entre els quals,Helena Garcia Melero i Marc CIo-tet. Per cerL el seu pare, Bonaven-tura Clotet, no va faltar a la festa.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

131000

23625

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

18

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CRiTICA DE

Cinquanta i m6s

Luis ~duardo Aute

Lloc i data: Palau de la MfisicaCatalana (18/II/2016)

DONAT PUTX

E1 mes de novembre de l’any1966, Luis Eduardo Aute va en-trar a un estudi per gvavar les se-ves primeres cangons, que esvan publicar l’any segiient. Acu-mula, doncs, cinquanta anysd’ofici, que va commemorar du-rant la jornada inaugural delGuitar Festival BCN. La cosa esva allargar tres hores i mitja,amb m~s de trenta cangons i laprojeccid inicial del migmetrat-ge d’animaci6 Vincent y la gira-luna.

La proposta passava per anto-logar les seves cinc d~cades detraject6ria, arab temes de pri-mera hora com aAleluya ndm. 1(1967) i peces recents com Sefia-les de vida (2012). El recorregutva transitar per l’Aute metaflsic(De paso), el que passa comptesamb els renunciants de la sevageneracid (ka belleza) i, sobre-tot, amb el celebrat autor de pe-ces d’amor/desamor/erotisme(Imdn de raujer, Siento que te es-toy perdiendo, No te desnudes to-davia...).

El van secundar convidats deles noves generacions com Mi-mlol Pavodn (Prol~ornamar~ ~-

topa (Una de dos), Els Amicsde les Arts en la versi6 catalanaque van fer de Las cuatro y diez.Abans de bisos, va commouretothom desgranant Al alba acappella.

Malgrat la mirada retrospecti-va de la sessid, la de dijous va seruna jornada que es pot llegir enclau de present. Ens les vam ha-

ver amb un artista no precisa-ment encartonat. Superada lasetantena, Aute es troba en unmagnific moment interpretatiu,i va exhibit alguns asos en mat~-ria musical, corn el deix blues dePasabapor aqui, la cad~ncia bo-leristica de Dos o tres segandosde ternura o la coda folk d’Ate-has en llamas. Fora d’aix6, se-gons confessid pr6pia, el mou eldesig de gravar aviat noves can-~ons. Entre una cosa i l’altra,queda clar que la jubilacid ~slluny.e

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

226 CM² - 20%

5960 €

47

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 20 FEBRER 2016

ElPradocelebra la segonavidadeLaTour, pintorperdutdurant tres seglesL’exposició reuneix 31 de les 40 pintures que es coneixen de l’artista francès

TERESA SESÉBarcelona

És creïble imaginar que, en und’aquests misteriosos forats ne­gres de la història de l’art, hi hagiencara vells mestres per desco­brir? La rocambolesca històriadel pintor francès Georges de LaTour (1593­1652), extraviat du­rant tres segles, fa pensar que laidea potser no és tan escabellada.LaTour, homede caràcter irasci­ble i desconcertant, va néixer du­es vegades. La primera a la regióde la Lorena, i en aquesta prime­ra vida va gaudir de fortuna i delreconeixement dels seus coeta­nis (va cridar l’atenció de LluísXIII i va gaudir del rar privilegide disposar d’un apartament alLouvre). Les coses comencen atorçar­se un cop mort, quan se’nperd la memòria en una mena dellimbs (les seves obres van seratribuïdes a Caravaggio, a Ver­meer, però sobretot a Velázquez,Zurbarán, Murillo...) fins que al1915, esmorteït encara pel terra­bastall de la GranGuerra, l’histo­riadorHermannVoss el ressusci­ta en un article publicat discreta­ment en una revista alemanya.Des d’aleshores, els historia­

dors han aconseguit delimitar uncorpus de quaranta obres, peròLa Tour continua sent un enig­ma, un misteri que no s’esgota,potser perquè, com passa amb laseva pintura, emociona, espanta idesconcerta. Objecte de duesgrans exposicions a París, el 1972i el 1997, aquesta última va atreu­re al Grand Palais 530.000 visi­tants, la més vista de les ques’han dedicat a un artista a Fran­ça. “És el pintor preferit delsfrancesos, el més popular junta­ment amb Monet, Renoir i Cé­zanne”, afirma Dimitri Salmon,conservador del Museu delLouvre i comissari, amb AndrésÚbeda, de la mostra antològicaque, a partir de dimarts i fins al 12de juny, li dedica el Museu delPrado. L’exposició, patrocinadaper la Fundació AXA, pràctica­ment tota la seva obra (31 qua­dres) i ofereix l’oportunitat decontemplar per primera vegada aEspanya les seves escenes il∙lu­minades a la llum d’una espelma.Una meravella.La Tour és un artista de perso­

nalitat polièdrica, capaç de retra­tar de l’expressió de lamisèria dela manera més descarnada (pot­ser l’exemple més clar d’això és

Menjadors de pèsols, en què dosindigents mengen compulsiva­ment, amb la mirada perduda,com si fossin víctimes d’una ce­guesa queno tingués a veure ambel físic) fins a la delicadesa extre­ma de les seves pintures més tar­danes, escenes nocturnes, en lesquals aïlla els personatges en lafoscor, component petites histò­ries mínimes que ens convida a

descobrir a la llum d’una espel­ma. L’historiador Jacques Thui­llier deia: “ALaTour no li agradael món”. I Úbeda diu que a ell noli consta, però el que és segur ésque no apareix a la seva pintura.“No hi ha mar, ni horitzó, ni fi­nestres a l’exterior o restes de ve­getació”. Només històries.El comissari parla també de la

“religiositat laica de La Tour”. Inomés fa falta mirar el Sant Jo­

sep Fuster del Louvre (Sant Jo­sep fent una aturada a la feinapermirar el nen, que l’il∙lumina ambuna espelma que fa que els seusdits apareguin gairebé transpa­rents) o La Magdalena penitentdelmuseu d’Art de Los Angeles .Unadona amb les espatlles nues iuna llarga cabellera bruna reposaamb una calavera sobre els ge­nolls al costat d’una taula. Al da­munt sembla que hi ha deixat elflagell que ha utilitzat momentsabans, ara il∙luminat per una fla­ma que es consumeix en un vas.L’exposició es va començar a

gestar el 2005, a partir de la tro­balla del Sant Jeroni llegint unacarta, trobat casualment a l’Insti­tut Cervantes i que el catedràtic ipatró del Prado José Milicua vaatribuir a LaTour. El Prado ja te­nia, des del 1991, el Cec tocant lasamfoina, procedent del llegat deManuel Villaescusa. L’estrella?Potser aquella Bonaventura delMetropolitan que el 1982 TheNew York Times va proclamarcom “la més controvertida delmón”, a causa de l’escàndol polí­tic que va provocar a França quesortís del país, el 1960, i les ence­ses disputes posteriors entorn dela seva autoria.c

EMILIA GUTIÉRREZ

Un visitant contempla La bonaventura, delMetropolitanMuseum deNova York

Un copmort,el 1652, les sevesobres es van atribuira Caravaggio,Velázquez o Zurbarán

El boncamíIevgueniKoroliov,piano

Llocidata:Palau100.PalaudelaMúsica (17/II/2016)

JORGE DE PERSIA

Ievgueni Koroliov no és gaireconegut aquí, no es prodiga gai­re com els divos jovenets quecancel∙len, però la seva com­prensiódelBachméspurfapen­sar. Una cosa així ens va passarambSokolov,quequanvaactuaraL’Auditorifamésd’unadècadaper primer cop, no teniamés dequarantapersonesa lasala.Peròel seu col∙lega també rusKoroli­ovésunreferenta l’obrabachia­na.AquestaocasióvaferL’artdela fuga, una obra magna deJ.S.Bachplenad’incògnites,queens remet adiversosplansespe­culatius i formals.Lainterpreta­ciódeixaobertsmoltscaminsnonomésper al teclat, i aquestme­canisme situa elmúsic al centrede l’univers del joc contrapun­tístic, el diàleg de les veus, elsseus contrastos, les seves inver­sionsen formademirall.Va sorprendre per moments

elsilenciquehihaviaalasalaen­treuncontrapunt iunaltre,comsi aquest teixit, aquesta tramaque va construint l’intèrpret,sostinguésensuspens l’especta­dor, portant­lo per un laberint,ambpetitspuntsde retorn, peròsense presses ni tensions, cons­cient que aquest és el camí. Icomquelaperfecciónoexisteix,surt del somieig quan la fugas’esgotaal final, inacabada.Perquè Koroliov no utilitza

recursos expressius aliens aldiscurs, no afegeix res, és textu­al, encara que des del comença­ment expressa una naturalitat iunatensióalhora,comquibuscael camí, conscient al mateixtemps que és l’únic possible.Sorprèn a més la concentraciótocant tota l’obra de memòria,sempre previsor amb la partitu­ra tancada sobre el piano. Lesveus es van entrellaçant ambmolta claredat, amb poc èmfasimés que subratllant el seu des­envolupament, això és, un dis­curs que s’expressa sense afec­tació, ple i auster alhora. I té unaltre mèrit, la precisió, que po­dria portar­nos a fer dubtar delguia. No hi ha notes falses. Noregeix en aquest discurs el pen­sament melòdic ni temàtic. Éscomunmatemàticdavant lapis­sarra desenvolupant les sevesfórmules i arribant a conclusi­onssensedubtar.c

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Por dos mujeres... ¡siempre a la carrera!Vine en grup!

entrades teatrecondal.catCOL·LABORAINSTITUCIONS

A partir del 24 de febrer

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

192 CM² - 17%

4760 €

44

España

20 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

FotogramesUn a tre bu t a p ac, a: Josep M.Angles, de Cabra...

de vilaniesM’ho ha let saber el casteller/critic tan arrelat aAltafulla JordiAndreu. Xavier Bro-generaci6. Quilapay~n... Cada Sant Ramon vilafranqui no es perdia la Salseta deltons ho ha anat divulgant per Facebook; arab un emotiu pilaf de quatre de comiat Poble Sec. N’era tamb6 militant. Imagino que pag6s com era, seguint les terres de

Fonxo BlancProfessorjubilatde rEugeni d’Ors

que li dedica la colLa del seu cot, la Joves de Vails. Cabra del Camp, de l’Alt Camp,6s de la Joves iun temperament de grans d6ries com el del Josep M.Angl~s Ingl6stenia el m6n muixerra corn a intim. Podia enmgullir-se de tenir un cosi germ’a,fam6s per les seves patilles, corn a ja cIfissic segon. Per aix6 el seu inesperat 61timacte pfblic l’atansa fins a la Bisbal arab la revalidadaiHusi6 de compartir les xerra-des castellers animades per Salvador Feli6, de la Societat de bell nou reconegudacoma cor promotor de cada Mare de D6u del 15 d’agost.Lutentar6 fer saber la sobtada mort del seu fidel oient / participant, aAlex Gofinadel programa de cinema de matinada de dissabte a diumenge de Catalunya Ra-dio. Segona d6ria: el clfissic m6sinteHectual del cinema america. Tamb6 n’era unaenciclop6dia. La tercera: Cuba, xile... Encara donava voltes de per qu6 l’atemptata Pinochet no havia let diana. Tant m’hi va insistir que encara tinc per llegir lacr6nica de l’intent. Sempre li responia elmateix: el favor queens vafer ETA liqui-dant Carrero Blanco. La fflia procubana ens va portar a compartir dos dels recitalsde Pablo Milan6s al Palau de la Mfisica. La seva mitologia era la de l’6pica nostra

blat familiar, tenia tot el temps del m6n per somiaL per albirar.La relaci6 arab el Josep Maria Angl6s era boi setmanaL Perqu6 tenia el costum detrucar-me boi cada diumenge al vespre. I tom succeeix en aquests casos ens repe-tiem, en els debats, en els respectius punts de vista. Per a ell els episodis hist6ficsd’alliberament esmentats, per aquesta estranya proximitat queens vincula alesllunyanies de la mateixa cultura, la hispanoamaficana, mereix un aprofundit in-ter~s. No se’n perdia confer6ncia, tampoc. I m’explicava la seva agenda.No puc deixar d’explicar la ra6 profunda de la nostra boi setmanalvida telef6nica.En qu6 era sempre el Josep Mafia Angl6s, de Cabra, de la Joves, qui em trucava.Corn es pot endevinar, una ra6 del cor; una ra6 del cor condemnada des que va n6i-xer, i cr6ixer i fer patir; fins que es va hayer de fer pair corn a quimera sentimental.Cada cop que la pruija de l’enyoranga se li feia insostenible sabia que tenia unaveu amiga; subsfituthria, potser compensat6ria. Vinculada per camisai ambient icircumstancia concreta, d’una diada de la Joves al Pati de Vails. Despr4s, esv~fit elmal de cor - o prou amagat - va seguir la inSrcia.., fins que qualla el vincle.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

2646

Semanal

177 CM² - 20%

156 €

31

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MENORCA ● Es DiariVIERNES, 19 DE FEBRERO DE 2016

Opinión18

mentado la aparición cada vez mayor deN. gonorrhoeae y fallos en los tratamien-to por ser estos gérmenes resistentes alos antimicrobianos, con evidencia deque las alteraciones genéticas asociadascon la resistencia fueron adquiridas porla N. gonorrhoeae de especies comensa-les que viven normalmente en la oro fa-ringe. Estos factores sugieren que la fa-ringe podría desempeñar un papel im-portante en el desarrollo y latransmisión de N. go-norrhoeae resistentea los antimicrobia-nos, y que el diag-nóstico y tratamien-to de esas infeccio-nes pueda influir enla propagación de or-ganismos resisten-tes...), podemos en-tonces entender, ysiento ser redundan-te, que una boca in-fectada puede conta-giar, y también unafaringe, lo mismoque las secrecionesuretrales, vaginales orectales.

Suma riesgo saberque existen personasque son portadoresasintomáticas, lo que significa que tienenla enfermedad, pero no lo notan, tienensíntomas leves, o no le dan importanciaa su sintomatología, pero potencialmen-te contagian. Y lo habitual es que estaspersonas, así como los que padecenETSs no lo sufren en una sola y única lo-calización física. Estos gérmenes, y sobre

UN PROBLEMA GRAVE DE SALUD PÚBLICAPara una sexualidad sana

Leandro RaízMédico especialistaen urología,andrología y sexología

todo los que hoy por hoy se consideranendémicos, pueden colonizar todas lasmucosas del cuerpo, y aún más allá.

✒ NO DEBERÍA HABLARSE de sexo yde prácticas sexuales sin informar ade-cuadamente de los riesgos que conllevanlas mismas sin la protección adecuada.

Clamidias, micoplasmas, ureaplasmas,gonorrea, sífilis, gardnerella, tricomonas,virus del papiloma humano, las menos

preocupantes comoson las parasitosisvulgarmente conoci-das como la sarna olas ladillas y dejandopara el final las gra-ves como VIH, hepa-titis, e incluso el no-vedoso virus Zikaque pareciera puedetransmitirse tambiénpor vía sexual, todastienen consecuen-cias para la salud ydependiendo cualespueden incluir infer-tilidad, inflamacio-nes crónicas, dolorcrónico, lesionesneurológicas graves,cancer e incluso lamuerte. Menorca no

escapa a las estadísticas. Todas las enfer-medades citadas (menos el Zika) se handiagnosticado en Menorca.

¿Qué hacer entonces? Sexualidadadulta, responsable, sin entrar en temagustos y tendencias, con protección ade-cuada y muy estricta cuando se practicasexo con personas desconocidas, ocasio-

Las enfermedades de transmisiónsexual son un grave problema desalud pública y hoy por hoy seconsideran epidemia. Hay esta-

dísticas que no podemos obviar:«La mitad de las chicas de 14 a 19 años

estudiadas han tenido relaciones sexua-les. Entre éstas, la prevalencia de enfer-medades de transmisión sexual fue del40%. El informe, presentado durante laConferencia Nacional de Enfermedadesde Transmisión Sexual (ETS) en Chicago,es el primero que investiga la prevalen-cia de estos trastornos entre niñas ado-lescentes...»

Las cifras son alarmantes. El sexo se-guro, no existe. Existen prácticas mas se-guras que otras, pero sí sabemos que to-das las secreciones potencialmente con-tagian, lo que incluye la boca (la primeracausa de contagio de gonorrea es por fe-lación sin protección, la transmisión des-de la orofaringe de una mujer a la uretramasculina sugiere que la orofaringe de lahembra podría ser un depósito sin tra-tar para Clhamydia Trachomatis, así co-mo para las infecciones de Neisseria Go-norrhoeae. La gonorrea faríngea tieneuna tasa de curación más baja que la go-norrea rectal o urogenital, es general-mente asintomática, y no es actualmenteun foco de estudio en los esfuerzos decontrol de enfermedades de transmisiónsexual. Los informes recientes han docu-

nales o que tengan múltiples parejas.Educación sería y real. Debe educarse ala población más joven y desde edadesmuy tempranas porque las enfermeda-des de transmisión sexual son una epi-demia grave y en curso. Consulta con es-pecialistas que sepan diagnosticarlas ytratarlas, y que nos expliquen las pautasdel sexo seguro. Se ha escuchado y leídomil veces que lo mejor es la abstinencia,pero eso no es sexo. No seamos hipócri-tas y neguemos como es el actual com-portamiento sexual de nuestra sociedad,más aún el de las generaciones más jóve-nes, que son los que actualmente estánen mayor riesgo. Personalmente no soyquién para juzgarlo. Existe una libertadsexual que cada uno ejerce como quiere,sin perjudicar a un tercero. Eso deberíaincluir la precaución de no enfermar nicontagiar. Es una recomendación de laOrganización Mundial de la Salud, che-quearse las enfermedades de transmi-sión sexual ante cambio de pareja, y enalgunos casos eso podría ser múltipleschequeos anuales.

La salud también va en el sexo, la vidava en el sexo tanto para crearla, comopara condenarla. Y no exagero. Quien hasufrido una enfermedad de transmisiónsexual y ha sido víctima de consecuen-cias graves, coincidirá plenamente. Per-der la capacidad de ser madre, o tenerdisminución de la fertilidad, a causa deenfermedades que son previsibles, diag-nosticables y tratables, no es ningunabendición. No me extenderé en resto deconsecuencias que pueden provocar es-tas dolencias. Debemos ser cuidadosos,por nosotros y por el otro. Está en laconciencia de cada uno. Allí lo dejo.

del museu i del restaurant on ara redactaquestes línies. Avui he tornat a visitarles sales que des de fa uns anys guardenla magnífica col·lecció de pintures delpolític i financer Francesc Cambó, que jo,d’adolescent, ja anava a veure al Palau dela Virreina, a la Rambla, que aleshores lacontenia. També he dedicat una bonamitja hora d’aquest matí a l’interessantís-sim conjunt d’obres dels escultors cata-lans dels segles XIX i XX (Antoni Solà,germans Vallmitjana, JosepLlimona, Miquel Blay, JosepClarà...), ben coneguts din-tre i fora de Catalunya. AMadrid i Hispanoamèricano són pocs els monumentspúblics de la seva produc-ció, i a les ciutats del Princi-pat podem trobar-hi granquantitat de mostres delseu art, no tan sols en mu-seus, sinó també decorantplaces, carrers i jardins, amés d’a les sepultures de laburgesia catalana de tantscementiris.✒ HE ANAT a dinar al restaurant del mu-seu de seguida que l’han obert. He pen-

UN MATÍ PER MONTJUÏCDe mes verdes en maduren

sat que hi hauria pocagent -i més tranquil·litat,per tant- que si ho feiamés tard. Al costat de laporta d’entrada al res-taurant, he contemplatuna vegada més un re-trat femení de l’escultorMiquel Blay, avui esplèn-didament il·luminat perla llum del sol de migdia.El podeu veure a la sego-na foto que he inclòs enaquest article. Si el nomde Miquel Blay no us diu

res, us faig saber que és el de l’autor delgran conjunt escultòric de la façana del

Començ aquest article al restau-rant del Museu Nacional d’Art deCatalunya (MNAC), el més impor-tant dels museus d’art del Princi-

pat. Des de la taula on din puc contem-plar, a través d’un enorme finestral, laciutat de Barcelona. Una de les fotos queacompanyen el meu article d’avui us per-metrà fer-vos cabal de la panoràmica quetenc en aquests moments davant delsulls: la ciutat d’en Porcioles i la Monyosdes de la gran font de l’exposició univer-sal de 1929 fins a la serralada de Collsero-la.

M’he passat bona part del matí ben en-tretingut passejant pels jardins que elfrancès Jean-Claude Forestier, amb l’aju-da del maonès Nicolau Maria Rubió, vadissenyar en aquesta petita muntanya deBarcelona també en ocasió de la mostradel 1929.

Una vegada més he entrat a l’edifici(del 29, ben igual) que actualment és seu

barceloní Palau dela Música Catala-na, indubtable-ment un dels mi-llors exemples del’art modernista detot Europa. Una al-tra mostra ex-cel·lent de la mes-tria de Blay és «Elsprimers freds»,que trobareu fàcil-ment per internet.

Després del di-nar, coronat ambun pastís de xoco-

lata boníssim, m’he dedicat a enllestir lalectura del darrer llibre –llibret més tost:només té una seixantena de pàgines- quehe comprat a Menorca, «El model turísticmenorquí: mite o realitat (1960-2015)»,obra de la jove economista maonesa Ca-rolina Beltrán. (Aprofit aquestes líniesper a felicitar-la i, com a menorquí,agrair-li també la seva contínua contribu-ció al coneixement de l’economia de lanostra Illa).

No gaire més tard de les tres, he sortitdel restaurant i, muntanya de Montjuïcavall, he començat a caminar xano-xanocap a ca meva de Barcelona.

Com haureu pogut veure, mig dia gensdesaprofitat.

Eladi SauraProfessor jubilat

� Todas lasenfermedades detransmisión sexual citadas(menos el Zika) se handiagnosticado en Menorca

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

34000

4260

Diario

442 CM² - 46%

830 €

18

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIVENDRES, 19 DE FEBRER DEL 201638 39

Escenaris d’Entrada

Everythings allright

«És una cançó ambgran dificultat que ensva costar molt d'a-prendre i que al finalla recompensa va sermolt gran! Vam feruna versió molt bona!És amb la que obriremel concert»

SuperTrouper

«És una cançómolt divertida quela vam començara cantar amb laversió originalal cotxe. El queva començarcom a broma s’haconvertit en re-pertori de Giovi-netto»

Lacrimosa«És el tema amb

el qual vam debutaral programa d'OHD iel que ens va donarmolta projecció alconcurs»

Paraulesd'amor

«Va ser la pri-mera cançó quevam cantarjunts i enstransmet unsentiment denostàlgia quan

la cantem»

Sugar«Ha estat

l’última cançóque vam inter-pretar al pro-grama, i és lamés modernaque fem! Enstransmet moltbon rotllo»

Himne dels pirates

«Vam tenir el privilegi decantar aquesta cançó ambla companyia de DagollDagom a l'espectacle deMar i Cel! I per aquest motiués molt especial per a no-saltres! És la cançó que fadescontrolar-nos»

1 2 3 4 5 6

Els Giovinetto en dotze cançonsMúsica

Els integrants de la coral semifinalista d’«Oh Happy Day!» fan una tria dels temes que interpretaran al primer concert a casa

IMATGE PROMOCIONAL

NOMÉS SÓN DONESDissabte, a les 22 h. L’actriu Mí-

riam Iscla, la ballarina Sol Picó i lacantant i guitarrista Maika Makovs-ki formen el trio protagonista deNomés són dones, l’espectacle tea-tral que es podrà veure demà a lanit a Berga després de ser escollit

en el procés participatiu ciutadàobert en el projecte Programa’t. Elmuntatge és un al·legat en favor dela recuperació de la memòria histò-rica que denuncia la repressió quevan patir moltes dones del bàndolperdedor a la Guerra Civil Espanyo-la. El franquisme, amb la inestima-

ble ajuda de la jerarquia catòlica, vaempresonar i matar un gran nom-bre de persones durant els anysposteriors a la seva victòria. Berga(Teatre Municipal). Preu: 18 eu-ros (15 euros per als menors de25 anys). Venda a taquilles, tinc-ticket.com i Oficina de Turisme.

ALLEGRODissabte, a les 21 h. Catorze

cantants interpreten a cappella unavintena de peces de música clàssi-ca en un maridatge amb l’universdel gag visual que és l’elementconstitutiu de l’espectacle Allegro,que arriba a la capital de l’Anoia. Elgrup Cor de Teatre, que ja va prota-gonitzar la reeixida Operetta ambel manresà Jordi Purtí, repeteix launió de música i teatre en una pro-posta que dirigeix Paco Mir (Trici-cle), amb David Costa en l’apartatmusical. Mozart, Bach, Vivaldi, Hän-del i altres compositors de primerafila sonen en la veu dels intèrpretsper fer adonar l’espectador que lamúsica és present a la vida quoti-diana de la gent, en molts momentsal llarg del dia sense, sovint, ni ado-nar-se’n. Igualada (Teatre Munici-pal l’Ateneu). Preu: 18 i 15 eu-ros. Venda a taquilla, www.tic-ketea.com i Punt de Difusió Cul-tural i Turística.

CHEFSDissabte, a les 21 h. La Compa-

nyia Yllana presenta l’espectacleChefs el cap de setmana en què elteatre Kursaal celebra el seu novèaniversari. Els actors César Maroto,Carlos Jano, Rubén Hernández i Su-sana Cortés tornen a la ciutat ambun muntatge d’humor gestual so-bre el món de la cuina, al qualtreuen molt suc humorístic com enells és habitual. Manresa (teatreKursaal). Entrades: 15 euros (12euros carnet El Galliner, menorsde 25 anys i majors de 65 anys).Venda a taquilles, 93 872 36 36i www.kursaal.cat.

ALTRES PROPOSTES PER AL CAP DE SETMANA

TNC FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

36000

5808

Diario

1233 CM² - 137%

3185 €

38-39

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7

Jo mai mai«Vam tenir el

plaer de cantar-laamb Joan dausà alfinal de la sevagira al palau de lamúsica»

Think«És una

explosió de sode llibertat! imalgrat queamb ella ensvan donar lanominació, ensva donarmolta força desuperació»

ABC«el tema ens va donar

el ritme al grup vocal giovi-netto, i ens fa gaudir cadacop que fem la coreografiaa sobre l'escenari.

És la cançó amb la qualens acomiadem del

concert: una granfesta final»

O Fortuna«És la cançó que fa

trempar més el públic i faque ens creixem molt. pera nosaltres és una xutadad'adrenalina. Va ser unrepte per a nosaltres jaque està escrita per a uncor i una orquestra degrans dimensions, i portar-

ho al nostre terreny vaser difícil, malgratsigui del nostre estilmés clàssic».

Horesd’amor

«És un temaque més hemaprès fora delprograma per-què la vam can-tar a la festadels Súpers idavant demolts especta-dors»

Arrels«aquesta cançó està

dedicada a la gent a quimés estimem, ens transmetun sentiment únic quenomés es pot trobar enaquesta cançó, i que com-

partim tots al mateixtemps quan la can-tem»

El Cor Giovinetto deixa enrere elplató de TV3 per trepitjar els esce-naris de Catalunya. La formaciósemifinalista de la tercera ediciódel concurs d’èxit Oh Happy Day! es-trena espectacle.

Els dotze integrants del grup ques’ha fet popular després del pas peraquest reeixit format televisiu inicien

una gira de concerts per la geogra-fia catalana. La primera cita, però,serà a casa, al Berguedà, i més con-cretament a Gironella.

Els Giovinetto presenten la sevaprimera actuació aquest diumenge(18 h, al pavelló d’esports de Giro-nella). Una cita important per a ellsque té un doble objectiu: ensenyarel que saben fer dalt l’escenari amb

les seves veus i agrair el suport queels berguedans els han donat alllarg del seu pas pel programa.

Aquest concert, que inclourà te-mes que van interpretar al concursi altres cançons que han afegit al seurepertori, és el primer d’altres que te-nen programats en els propers me-sos. Asseguren, però, que serà es-pecial, amb una forta càrrega sen-

timental i també amb sorpresesque no han volgut desvelar.

Després de Gironella, la setmanavinent seran a Berga (amb entradesexhaurides); el 4 de març aniran aSolsona i el 6, a Valls. També ac-tuaran al Kursaal de Manresa el 22de maig, on esperen arribar-hi ambuna banda de músics que els acom-panyarà en directe.

DANI PERONA | Berga

7 8 9 10 11 12

EL CONCERT

Lloc: pavelló municipal d’esports. Gironella.Dia: diumenge, a les 18 h. Entrades:anticipades a 14 € a gironella, a la sabateria lesnovetats, la llibreria, assessoria pla i llibreriaguinó; a puig-reig, a assessoria puig-reig i asabateria les novetats; i a Berga, a la sabateriales novetats. a taquilla, al preu de 16 €.

Cor Giovinetto

TOMEU PENYADissabte, a les 21 h. el cantautor

mallorquí tomeu penya presentaràel seu darrer disc, optimista, un tre-ball de to intimista pensat per a sa-les on la proximitat amb el públicadquireix un valor especial. el caris-màtic intèrpret oferirà als especta-dors les peces del seu treball mésrecent, però també farà sonar al-guns dels seus èxits més recordats,com ara illes dins un riu, duc el di-moni dins jo i mallorquins i catalans.amb el preu de l’entrada, els assis-tents al concert podran degustaruna broqueta de sobrassada i for-matge i un xarrup de pomada xori-guer per crear ambient illenc. tantabans com després, a més, tomeupenya passarà pel bar del teatreper fer-se fotografies amb els es-pectadors que així ho desitgin.Sant Fruitós de Bages (TeatreCasal Cultural). Preu: 18 euros(16, anticipades al Nexe, al Kur-saal i a www.kursaal.cat).

PENGIM-PENJAMAvui, a les 18 h. els titelles i el

violí s’uneixen en l’espectacle elllop cantaire dels tres porquets i lacaputxeta, que la companyia pen-gim-penjam interpretarà aquestatarda a la biblioteca sallentina. elsinfants podran gaudir amb la histò-ria d’unes fruites i verdures queadopten formes que fan pensar enuns contes populars... però que aca-ben adoptant uns relats diferentsals habituals. la imaginació és ca-paç d’això i de molt més en aquestaproposta. Sallent (Biblioteca SantAntoni Maria Claret). Entradalliure.

ZUM-ZUM TEATREDissabte, a les 19.30 h. una

nova sessió del cicle d’espectaclesfamiliars tempo, aquest cop amb lacompanyia Zum-Zum teatre i l’obrala nena que vivia en una capsa desabates. la protagonista és la Júlia,una nena que s’avorreix però sesent molt segura. Balsareny (SalaSindicat). Entrades: 7 euros (5euros per als socis).

FINE ARTDissabte, a les 19.30 h. la fotò-

grafa montse campins i el magmaxi protagonitzaran la performan-ce artística que antecedeix la inau-guració del festival fine art de fo-tografia, que tindrà lloc la setmanavinent. el circ de la diva Singh ésuna funció fotogràfica durant laqual del barret de l’il·lusionista nosortiran conills sinó fotografies. du-rant el fine art, campins exposaràa l’artèria. Igualada (galeria Artè-ria). Entrada lliure.

ALTRES PROPOSTES PER AL CAP DE SETMANA

arxiu/eudald redó fotografia promocional

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

36000

5808

Diario

1233 CM² - 137%

3185 €

38-39

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

No demana «100 dies de gràcia»però sí una mica de temps per po-sar-se al dia. La manresana AnnaCrespo Obiols (1971), la nova regi-dora de Cultura i Joventut, vol jut-jar per ella mateixa què funciona iquè coixeja. Mirar, parlar i argu-mentar. I tornar a parlar. El que facifalta. Artista plàstica, llicenciadaen Belles Arts, és membre funda-dora del col·lectiu Gènere i Gène-res, i tot i que ha participat a la Tau-la d’Arts Visuals i és membre delCercle Artístic i de Cineclub, ara «es-tic a l’altre costat de la taula. Se m’a-caba tota vinculació artístico-festi-va». Ha exercit la docència, parla sisidiomes i ha viscut dos anys a Xan-gai amb la família. Té dos fills, de 7i 10 anys. Era el primer cop que espresentava a les llistes. Ho va fer enel número 5 per Esquerra.

Artista i política. Com ha arribatfins aquí?

Si fa un any m’ho haguessin dit...Esquerra em demana col·laborar-hi, m’ho rumio i accepto. En aquellmoment no vaig pensar gaire en lesimplicacions, però s’havien de te-nir en compte. I, després, tot ha anatmolt ràpid: de donar suport a unaopció a poder-la materialitzar. És unprivilegi.

Amb el que no hi comptava.No, això és fruit d’una negocia-

ció. Pots estar cridat per perfil, ca-pacitat... perquè la cultura i l’ense-nyament són el meu camp. Però, decertesa, cap.

L’han felicitat o l’han planyut?M’han felicitat. Tothom, enti-

tats, companys, amics, família...Quan Joan Calmet, el seu pre-

decessor, va arribar al càrrec teniamolt clar que Manresa anavacoixa en arts plàstiques. Aquest ésel seu camp. Cap on tirarà?

S’ha de ser molt conscient que hiha un pressupost i que hi ha unesàrees. Sóc del gremi de les artsplàstiques i detecto aquesta man-cança. Ja he parlat amb la Taulad'Arts Visuals i amb el Cercle Ar-tístic, i s’han posat a disposició delque calgui....

Contents, suposo.Sí, és clar. Ells poden pressupo-

sar una sensibilitat, que hi és. Peròno estem parlant de si a mi m'a-grada un tipus de música o una al-

tra o si m'agrada la cavalcada o no.Jo estic aquí per servir. S’ha de de-tectar què falta, què som, què es voli què està consolidat, prescindintmolt i molt de quin és el meu campnatural de treball.

Però vostè, què en pensa?Que és obvi que tenim les arts vi-

suals coixes, que no estem posi-cionats en el territori català i queaixò s’hauria de poder reparar...sense desatendre la resta.

El Centre Cultural del Casinonecessita un revulsiu?

Honestament, sí. Però tambésom fills d’una època, d’una aus-teritat que ens ha portat fins aquí.Estic en procés. Hi ha una part depropostes que hereto, que entomoi endavant. Després, ja parlaremamb el cos tècnic.

I què voldria fer? Arribar a més llenguatges plàs-

tics, arribar a l’emoció, a perdre lapor a les instal·lacions, una micacom passa amb la música, que téaquest punt instintiu per atraure oprovocar repulsió. Aprofitar el fo-cus que representa el Casino peròobrir també altres espais...

Per exemple?Penso en el convent de Sant

Francesc, en els baixos de la fàbricadels Panyos, en l’Anònima, en l’A-ranya... Però tot dependrà de po-der complir la normativa, de lescompetències. La regidora no espot il·luminar i no es tracta deproposar idees que acabin sent bo-lets, sinó d’opcions amb continu-ïtat. Crec profundament en les iti-neràncies, nodrir-te del que hasproduït i exportar-ho, i al revés,aprofitar projectes amb un cost mí-nim. S’ha d'obrir el ventall.

Com i on es notarà? És a dir, quiés Anna Crespo? Ha vingut a re-girar-ho tot com un mitjó?

No. Segur que hi ha coses que espoden ajustar o canviar. Em pa-guen per això. Però jo he tingutpocs problemes d’entesa a la vida.A mi m’agradaria tenir una relaciócordial i amable, i familiar si cal,amb entitats, personal tècnic, mit-jans... Jo busco clarament l’acos-tament humà, la seriositat i la pro-fessionalitat. I una certa capacitatexecutiva. Que els fets parlin permi. Voldria que poguéssim deixarun pòsit. Afermar camins que pot-ser jo no veuré però que fan ciutat.

I què li agradaria?Donar un pes supracomarcal a

la DO com a aglutinador entre

pobles, art, cultura, vi... O el riu,aquesta nova postal del Pont Nou.El riu com a espai a reivindicar, perfer-lo nostre, com va passar amb elparc de l’Agulla.

Vol dir un espai artístic?És una zona llarga que corre-

dors, passejadors de gossos i ca-minants s’han fet seva, però elciutadà mitjà encara no. La gent notenim present que existeix i que allíhi ha un superactiu. El format? Jopenso en arts barrejades. Una partmés artística, de tast, de lleure.Ho pot incloure tot.

Els diners són el que són?Cultura té 2.700.000 euros de

pressupost que, explicat així... Peròles despeses de personal i infraes-tructures ja s’endú entre el 35 i el40 %. Per gestionar, per a activitats,queden menys de 300.000 euros. I

tot està repartit en partides.I això vol dir?Que el que podem fer és moure,

revisitar partides. No n’hi ha de no-ves, i si tens idees, has de buscar elfinançament. O sigui que la mevafesta del riu no la contempla cappartida, per tant...

Haurà de buscar finançament.Exacte (riu). I benvinguda si-

gui la iniciativa privada.De miracles, no en farà.No! Però espero fer una bona

gestió, estirar el xiclet. Hi ha moltsulls mirant, afortunadament.

Quin és el principal actiu de lacultura manresana?

La capacitat de les personessempre és el principal actiu. I pen-sant en la Manresa 2022, el que ésinnegable és que sant Ignasi ho ésquant a coneixement, cultura i tu-risme, però si anem per aquesta viahem de fer molta pedagogia. Elmanresà mitjà no ha entrat ensant Ignasi. També és cert que detalents artístics en tenim, peròtampoc no els hem pogut retenir.

I què li manca?Hi ha un cert desconeixement de

les nombroses coses que es fan. Hiha un sector que està a tot arreu iun sector al qual les coses no li ar-riben. Hem de comunicar millor iarribar a més gent. No es pot me-nystenir l’impacte d’una bibliote-ca, d’un concert, de qualsevol art.És com el pintallavis vermell entemps de guerra. S’ha de sabercomunicar al manresà mitjà, quesóc jo a l’altre costat quan surto d’a-quí, que hi ha opcions. Després lescoses ja van soles. Reivindico elplaer de la lectura, de l’espectacle,de l’experiència estètica perquègenera ciutadans crítics. La cultu-ra és per sembrar a mitjà termini.

Per què li agradaria que es co-negués Manresa?

Tenim el Kursaal, amb un modelde gestió que s’estudia, tenim laManresa ignasiana... No cal buscaruna punta de llança. Prefereixoun equilibri. Hi ha lloc per a tot.

Li pesa la responsabilitat?Sí, una mica. Tinc molta con-

fiança, no em sento sola. Això nodepèn de la meva il·luminació, noés una aventura personal, és unprojecte amb gent molt bregada. Joprovaré de ser un revulsiu respec-tuós. Responsabilitat? Tota, sónels diners dels ciutadans i també lesseves il·lusions. Però sí, pesa, ara nodormo bé.

O sigui que li ha canviat la vida.Ja amb l’entrada en política. Continuarà escapant-se a ci-

neclub?Si puc, allí estaré.R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Entrevista Anna Crespo ObiolsRegidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa. No arriba per «regirar-ho tot» però vol jutjar per ella mateixa. Anna Crespo prové del món deles arts plàstiques i en la seva primera aventura en un altre món, en el de la política, ha assumit la regidoria de Cultura. Nota la responsabilitat però no se sent sola

«És obvi que tenim les arts visuals coixes»Susana PazMANRESA

La nova regidora creu que el Casino necessita un revulsiu i que la zona del riu és un espai per reivindicar amb usos artístics

«Busco l’acostament

humà, la seriositat i la

professionalitat. Que els fets

parlin per mi»

Anna Crespo al Centre Cultural del Casino, on hi ha la regidoria

SALVADOR REDÓ

Una cançó. Tantes... Tornar acantar, del Sisa, al Palau de la

Música.Un llibre. Te mando este rojocadmio, les cartes entre John

Berger i John Christie; un regal de lameva amiga Alba Ferrer; Ànima, deWajdi Mouawad, em va impressionarmolt...

Una mania abans d'anar adormir. Cap.Una mania en llevar-se. No sóc gens maniàtica.A qui s’encomana quan téproblemes. A ningú.WhatsApp o trucada.WhatsApp sense faltes i

trucada quan has d'assegurar el què.Però jo sóc de veure'ns i parlar,parlar, parlar...

6

5

4

3

2

1

EN CURT

Regió7DIVENDRES, 19 DE FEBRER DEL 201632

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURES

36000

5808

Diario

900 CM² - 100%

2325 €

32

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

HOY RECOMENDAMOS

Marion Harper Ilevaal Eaf su indie popdesenfadado

22.30LLEIDA. CAFE DELTEATRE. 8 ,~

La cantante Marion Harper presenta suprimer disco, Cotton Candy, en el CafEdel Teatre, tras el 4xito de su primer EPSeasons. Este trabajo sirvi6 papa dar aconocer la propuesta de la joven can-tante afincada en Catalunya, de raicesinglesas y uruguayas, con el que pre-sent6 5 temas que la han llevado degira durante m~s de un afio por todoel territorio catal~n, pisando escenarioscomo el Palau de la Mfisica o la SalaApolo, que ha compartido con JoanaSerrat, Maika Makovski y Maia Vidal.

La cantautora Marion Harper.

EXPOSICIONES Y GALER ASCAM LEANDRE CRISTOFOL. LLEIDA. C/LA PALMA, S/N.To play with heights with a kind of void. La firma DAFO ampara elproyecto expositivo de lan Waelder, en el que muestra la inestabilidada trav4s de la ironia y el skateboarding. Hasta el 26 de febrero.

MUSEO COMARCAL.TARREGA. MAJOR, 15.Fotografla estereoscbpica. Entre 1895 y 1960. Hasta el 6 de marzo.

MUSEO DE ARTE JAUME MORERA. LLEIDA. AV. BLONDEL, 40.Joana Biarn~s. El rostre, Iqnstant i el Iloc. Fotografias de esta pio-nera del fotoperiodismo, que reone rostros an6nimos y pfiblicos, a Iolargo de los afios 60 y 70 del pasado siglo. Hasta el 20 de marzo.

QUIOSC GALLERY, TREMP. PS. PARE MANYAN ET, 34.Francesca Llopis. Recopilaci6n de obras de la artista, considerada unade las principales pintoras catalanas de su generaci6n. Fue miembrodel grupo de creadores de la mitica revista Attics. Hasta marzo.

ESPAI GUINOVART. AGRAMUNT. PL. DEL MERCAT.Quart parlen les cendres, Exposici~n que denuncia la guerra que seapodera del espacio y recuerda los bombardeos de Guernica, el 26 deabril de 1937 y de Agramunt, el 5 de abril de 1938. Hasta 27 de matzo.

FUNDACION SORIGUI~. LLEIDA. ALCALDE PUJOL, 2 BIS.In the beginning was. Instalaciones de grandes dimensiones de laartista japonesa Chiharu Shiota. Una cuenta con objetos de personasan6nimas y otra habla sobre los origenes. Hasta el 31 de marzo.

ESPLUGA CALBA. ESPAI ANTONI FERRER DEL CASTELL.Pedres gravades. Manela GraciE expone piezas en piedra de la Grave-ra, de donde salen tambi4n para la Sagrada Familia. Hasta el 20 de julio.

Serie ’Ego’ de Mireia Serra, que expone en el Club Sicoris.

FORMACION

10.00LLEIDA. FAC. EDUCACION. UDL-CAPPONT.

Atenci6n a las personasEl filOsofo y politico Josep Maria For-

20.00LLEIDA. SEDE DE CEL. FRANCESC MACIA, 7.

Criaturas en la naturalezaEl escritor y astrOlogo German Ro-damilans hablar~ de perder el mie-do pero no el respeto al inmenso

n4 pronunciar~ la conferencia ~ticai reino invisible y enigm~tico para elatencidalapersona, ser humano, en la conferencia Las

17.00LLEIDA. FAC DERECHO Y ECONOM[A. UDL.

Economia socialLa UdL celebra la jornada EconomiaSociali Cooperativisme, en la q ue de-batir~ la innovaciOn en el gobiernode las cooperativas, retos de futuroy diferencias en el marco europeo.Tras una pausa, abordar~n las coo-perativas como entidades del sigloXXI, y despuEs entregar~n el premioal mejor trabajo de grado sobre coo-perativismo 2014-2015 de la fu nda-ci6n Roca i GalEs.

19.30ALPICAT. SALA LA UNIO. 5 ~

Xavier Sala i MartinEl economista y catedr~tico de launiversidad de Columbia, XavierSala i Martin, hablar~ sobre los retosde la economia actual, la competi-tividad, la capacidad de innovar, elpapel de las instituciones p~blicaspara asegurar un future en la educa-ci6n y la capacitaci6n de los j6venes.

LETRAS

17.30LES BORGES BLANQUES. BIBLIOTECA.

’Llegir el teatre’Sesi6n del grupo Llegirelteatreentorno a Maria Rosa, de A. Guimeri

18.00CERVERA. BIBLIOTECA COMARCAL.

’Kitty Crowther’Encuentro del grupo de lectura deliteratura infantil y juvenil para co-mentar las obras de Kitty Crowther.

INFANTIL

18.00TREMP. SALA MULTIFU NCIONAL LA LIRA. 5 ~

’Jai, el mariner’Tres marineros que van de puertoen puerto narran la historia de Jai,el mariner, que viviO mil aventurasy cruzO mares y selvas en su viajehacia el amor de Marie Claire. Es unespect~culo de titeres de Zipit Com-pany que organiza Xarxa Tremp.

criaturas ocultas de la naturaleza.

20.00TORRES DE SEGRE. SALA PL. CATALUNYA.

Sor Lucia CaramConferencia de sor Lucia Caram Elcompromfs en temps de crisi, en laque la monja tucumana, arraigadaen Catalunya, participa en las Jorna-das culturales del municipio.

21.00MOLLERUSSA. C. CULTU RAL. ENTR. LIBRE.

Agua de marLa asociaci6n Ecobenestar organi-za la conferencia Agua de mar, unmedio alcalino, integral, medicinal ygratuito, de Sisco Florez.

MOSICA

19.00LLEIDA. AUDITORIO E. GRANADOS.

’EIs Timbalers’Alumnos y profesores clausuran conesta cantata la semana cultural delconservatorio y la escola de m~sica.

20.30AGRAMUNT. CASAL AGRAMUNTI.

Stradixie’s BandInauguraci6n del XIV ciclo de .lovesinterprets de la escuela municipalde m6sica con el concierto del gru-po Stradixie’s Band, formado conel objetivo de compartir su pasi6npor la m6sica dixieland a trav~s deun repertorio din~mico, que alternacl~sicos del g~nero con actuales.Entrada libre, para todas las edades.

22.30ALMACELLES. AUDITORIO C. CULTURAL.

Cesk Freixas en AlmacellesEl premiado cantautor Cesk Freixasinterviene en el ciclo Nits de Taver-na de Almacelles, con su canci6nreivindicativa, conectada con el es-piritu combativo de la Nova Can~:6.

22.30LLEIDA. ANTARES. BALLESTER. ENTR. LIBRE.

20.30TORA. ESCUELA SANT GIL.

La lectura en casaSe celebra la charla coloquio Lecturaifamilia, con entrada libre.

CONFERENCIAS

18.30LLEIDA. COLEGIO EPISCOPAL.

’La educaci6n en el siglo XXI’Conferencia La educacidn en el sigloXXI, que pronunciar~ el fil6sofo, pe-dagogo y divulgador Gregorio Luri.

Ella nos vuelve decentesLa joven banda leridana Ella nosvuelve decentes, que nace del con-curso Micro Obert, llenar~ el localde su rock cl~sico en ac~stico.

M~s informaci6n en

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

86000

9286

Diario

697 CM² - 83%

3320 €

45

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

O EL HETRO DE BARCELONAVet a los dirigentes del GobiernocatalBn ponerse medallas en lainauguraciOn de la linea 9 delmetro de Barcelona producecierta indignaci6n La construeciOn de esta obra ha sido de todomenos ejemplar. En el aspectot6cnico ha habido improvisaciOny prisas que desembocaron en elaccidente del Carmelo Ha estadobajo la continua sospecha de lacorrupci6n del 3% y, segOn el juezdel caso Palau, las constructorashan pagado mordidas millonariasa Converg~ncia. ~ como guinda,su coste escandalosamente alto:el metro de Barcelona al aero-puerto de El Prat (20 kil6metros)ha costado ]6000 millones deeuros, el doble que toda la lineaAVE de Barcelona a Madrid (600kil6metros). La obra robs impor-tante de la Generalitat ha sido unlamentable espectBculo de malagesti6n que nos tocar~i pagar atodos y del que ningOn politico haasumido responsabilidad alguna.

La revista TIEMPO quiere agBde£er lafidelidad de sus lectores prerniando cadasemana la meior ca[ta recibida en la di[ec-ciOn de c0rre0 electr6nic0 tiemp0@gru-pozeta.es y el n]ejor comentario realizadoa una n0tida publicada en la p~gina webtiempodehoy.com. Los textos no debenexceder las 15 lineas mecanografiadas ytienen que Ilevar el hombre completo,la direction, el telefono y el DNI. Cadasemana, la redaction de la [evista elegirala mejor aporiaciOn de entre todas lasenviadas pot los lecto[es y la publica[~en el siguiente nemero. Como p[emio, ellector elegido recibir~ en su casa un lorede pe]iculas y lib[os.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ZOOM

111000

19211

Semanal

143 CM² - 25%

2875 €

6

España

19 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA