RECULL DE PREMSA COAC

Notícies del 29 de juny al 3 de juliol de 2009

INDEX NOTÍCIES AVUI - 02.07.09 De viaducte a passeig. - 01.07.09 Jardí aeri al final de les Rambles.

El Periódico - 03.07.09 La UPC inventa un material con restos de papel para suplir a plástico y cartón. - 03.07.09 La Casa Amatller arremete contra los potentes focos de la Casa Batlló. - 03.07.09 La torre de Telefónica reinará sobre la zona Fòrum en el 2010. - 02.07.09 Jordi Hereu: “Nos la jugamos todos” - 02.07.09 El registre per demanar un pis social a BCN suma 10.800 peticions. - 02.07.09 El FAD selecciona quatre idees per rehabilitar la Casa Bloc. - 02.07.09 Barcelona guanya pel parc de Cervantes un premi mundial. - 01.07.09 BCN acaba el primer bloc de pisos que produeix la seva electricitat. - 01.07.09 El Consell Econòmic vol potenciar el “model BCN”. - 01.07.09 La Barceloneta es transformarà casa per casa. - 01.07.09 La vivenda nova pateix la primera caiguda anual. La Vanguardia

- 03.07.09 La plaza de las Arenes está en venta. - 03.07.09 Modernismo limpio. La restauración de la fachada ha sido el primer paso del

proyecto cultural para la casa Amatller. - 03.07.09 Girona: El pont Eiffel i el que no és d’Eiffel. - 03.07.09 Tarragona: La ciutat sense monuments. - 03.07.09 Tarragona: Toca anar a concurs. La construcció s’aferra als projectes de

l’Administració.

El País - 02.07.09 Sant Pau es reinventa. - 27.06.09 La felicidad y la seguridad. - 27.06.09 A dos metros bajo tierra. La nueva arquitectura sumerge sus cimientos. El Punt - 03.07.09 Barcelona: L’Ajuntament farà pedagogia sobre la reforma de la Barceloneta per

dissipar possibles recels veïnals. - 03.07.09 Barcelona: El nou hospital de Sant Pau s’inaugura avui i funcionarà a ple

rendiment al setembre. - 02.07.09 Barcelona: Unes altres obres de reforma d’un carrer de Gràcia posen en guàrdia

els veïns. - 02.07.09 Barcelona: El registre de sol·licitants de pisos socials de Barcelona s’estrenarà

amb tres sortejos al setembre. - 01.07.09 Girona: L’obra de Rafael Masó ingressa a la ruta europea del modernisme. - 01.07.09 Girona: La retallada pressupostària del govern no afectarà cap infraestructura

gironina. - 30.06.09 Barcelona: Mataró dóna més edificabilitat als promotors que faran pisos i oficines

a l’entorn del futur Corte Inglés. - 30.06.09 Barcelona: La Cambra demana celeritat per la Sagrera. - 30.06.09 Barcelona: La campanya veïnal contra l’Hotel Vela ja és al Youtube.

- 01.07.09 Barcelona: Les escoles de Barcelona participaran en l’Any Cerdà - 30.06.09 Barcelona: Bustos demana que el tram del “cinquè cinturó” per Sabadell es faci

abans del 2015. - 30.06.09 Barcelona: L’Ajuntament convertirà el penya-segat de Montjuïc en reserva natural. - 30.06.09 Barcelona: El projecte de les aparences. La reordenació de les instal·lacions del

Barça, tramitada avui fa un any, ha quedat blocada per interessos contraposats. - 29.06.09 Barcelona: Sant Sadurní d’Anoia ja dissenya el centre d’interpretació del cava per

poder començar les obres el 2010. - 29.06.09 Barcelona: L’inici d’obres del TAV al barri de la Sagrada Família reactiva les

protestes veïnals. - 29.06.09 Tarragona: Llum verd definitiu a més d’un miler d’habitatges al pla parcial de la

Sínia de les Cabeces de la Torre. - 29.06.09 Girona: Els sis pobles de la vall de Camprodon faran un catàleg i una ordenança

de paisatge.

URBANISME

De viaducte a passeig| El pont elevat que dividia el Guinardó està gairebé tot a terra | La reurbanització situarà el passeig a banda i banda de la nova ronda | El mur que queda a tocar del carrer Cartagena es pintarà de verd i s'envoltarà de plantesVIRGÍNIA MASCARÓ

El viaducte de la ronda del Guinardó, construït als anys setanta, s'ha tirat gairebé tot a terra. L'enderroc, que va començar a finals de febrer, s'ha d'acabar a finals d'agost o a principis de setembre. Immediatament després s'iniciarà la reurbanització del tram des del carrer Sardenya fins al carrer Cartagena, que ha de transformar la ronda en passeig. El projecte l'aprovarà dimecres que ve la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona.

L'enderrocament d'un dels últims "monuments" de l'alcalde Porcioles era una reclamació històrica i "gairebé ja és una realitat", recorda la regidora del districte d'Horta-Guinardó, Elsa Blasco. Una part important del viaducte ha anat a terra. L'espai alliberat és especialment visible davant la seu del Parc de les Aigües, ja que l'enderroc ja s'ha traslladat a tocar de Gràcia.

La comissió de govern municipal aprovarà dimecres vinent el projecte executiu de l'obra de reurbanització de la superfície resultant, que ha tingut petites variacions a petició de la comissió de seguiment de l'obra, en què participen els veïns, segons va explicar Blasco. El resultat final serà un passeig amb voreres amples a banda i banda de la ronda i una zona arbrada central que separarà els dos sentits de circulació. Finalment, s'ha descartat fer-hi el passeig al mig.

Els veïns que viuen prop del carrer Cartagena demanen que un mur de contenció de la ronda, que s'ha de conservar pel desnivell del terreny, no sigui tan recte, sinó que es faci més arrodonit, per evitar l'impacte visual. Per minimitzar-lo, tots els murs que quedin a la vista es pintaran de verd i tindran vegetació al costat. Tret d'aquesta petició, "estem satisfets amb el conjunt i tots els veïns estan molt contents amb l'enderroc", va destacar Maria Rodríguez, presidenta de l'Associació de Veïns del Baix Guinardó. "L'han tirat a terra i semblava impossible. Les obres encara fan soroll i pols, però no ens molesten gens, perquè tenim més llum i veiem els arbres. Si no s'hi fes res més, jo ja en tindria prou", va dir Josefina Fernández Morodo, veïna del barri.

La reurbanització s'ha encarregat a l'empresa municipal Bimsa i compta amb un pressupost d'11,8 milions d'euros. El termini d'execució és de 14 mesos. Primer es farà la remodelació dels accessos a la ronda entre els carrers Camèlies i Cartagena, i després la dels accessos de la boca sud del túnel de la Rovira entre el carrer Tous i l'aparcament. La part que queda per sobre del mur s'anivella i s'iguala a la cota actual d'accés als habitatges.

La connectivitat entre Castillejos des de la ronda es resoldrà amb unes escales mecàniques i un ascensor,a més d'una rampa i una escala. També s'hi farà un carril bici que connectarà amb el passeig de Pi i Margall.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dijous, 2 de juliol del 2009

Paraules clau: Guinardó, Ronda, Passeig, Cartagena, Carrer, Viaducte, Terra, Reurbanització, Veïns, Mur

RecomanaEl teu nom

Email del teu amic

Comentari

Enviar

Página 1 de 1Avui Paper Barcelona

02/07/2009http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=458&id_art=168713

Enric Ruiz-Geli estudia la sostenibilitat energètica de l'edifici de l'Arts Santa Mònica, que acull un cicle d'arquitectura

Jardí aeri al final de les RamblesMONTSE FRISACH

L'arquitectura, els seus usos i els seus entorns són el territori de reflexió que el nou Arts Santa Mònica proposa per a aquest estiu a través de tres exposicions que es poden veure simultàniament. Aquest paquet de mostres ofereix una panoràmica crítica de l'arquitectura contemporània mirant cap al passat, el present i el futur.

Arquitectures sense lloc és un megaprojecte documental que recull projectes no construïts a Catalunya des del 1968 fins ara, una mena d'història paral·lela de l'arquitectura catalana dels últims 40 anys. Prenent el punt de vista dels artistes contemporanis, After architecture. Tipologies del després destaca l'habitualment dramàtica separació entre l'arquitectura planificada sobre el paper i el seu ús real. I mirant tant al present com al futur immediat, es troba la proposta de recerca tecnològica A green new deal, de l'arquitecte Enric Ruiz-Geli i el seu equip Cloud9, sobre quin ha de ser el model d'arquitectura sostenible a partir de l'anàlisi de l'edifici de Santa Mònica.

El projecte de Ruiz-Geli (Figueres, 1968) sembla utòpic i futurista, però la seva intenció és alertar i advertir que l'arquitectura sostenible és possible avui i ara, i que potser només cal voluntat política i consciència per part de tots els sectors implicats i, esclar, de l'usuari. Es tracta de passar de l'arquitectura de pedra i totxo a l'arquitectura vegetal. És possible?

Terra de fibra de coco

Una instal·lació a la façana de l'Arts Santa Mònica escenifica amb molt pocs elements aquest missatge: una xarxa estesa com una pell que acull centenars de petites plantes, un jardí hidropònic a la façana de l'edifici. Les plantes, que en lloc de terra es nodreixen de fibra de coco, hidrogel i esponges fetes amb urea formaldehid, corresponen a cinc espècies diferents de Sedum, que habitualment neixen a les roques, i que necessiten molt poca aigua per suportar l'intens sol de l'estiu barceloní.

Aquesta intervenció, que compensa d'alguna manera les emissions de C02 al capdavall de les Rambles

amb un component estètic evident, és una de les solucions curatives que Ruiz-Geli proposa per a l'edifici del Santa Mònica, que des del punt de vista de la sostenibilitat és un "edifici molt malalt". Ho reconeix el mateix director del centre, Vicenç Altaió. El projecte buscarà camins per fer més "saludable" l'edifici d'aquí fins al setembre.

Molins i plaques

No els faltarà feina ni tampoc idees. A més del jardí a la façana, a mitjans de setembre s'hi instal·laran altres mecanismes i prototips -com petits molins de vent, plaques fotovoltaiques, una planta d'hidrogen portàtil, un coixí d'ETFE (material que protegeix del sol)...- per fer que el Santa Mònica sigui "més independent energèticament". Un sensor col·locat en un arbre de davant de l'edifici recull dades de temperatura i humitat de l'edifici. Aquestes dades estan sent emmagatzemades per un objecte robot. Els impulsos captats pels sensors es transformaran en un llenguatge visual de colors i formes aleatòries que es projectaran els dies 15 i 16 de setembre a la façana de l'edifici.

Enric Ruiz-Geli remarca que la no sostenibilitat dels edificis construïts és "la causa número u del canvi climàtic". "Com a arquitectes som els més responsables i els més culpables, per això hem de tenir les solucions -explica-. Els edificis han de passar de ser consumidors a generadors d'energia".

Espanya, endarrerida

L'arquitecte figuerenc alerta que en aquest àmbit l'Estat espanyol està encara molt lluny de països com Alemanya, que ja ha decidit impulsar l'ús de l'hidrogen en cotxes, avions i trens a partir de l'any 2015: "Espanya continua depenent energèticament de dos tubs que vénen de Rússia i d'Algèria. Aquest és un model massa vell".

Acompanyant A green new deal, a l'escala de l'Arts Santa Mònica es pot veure una petita exposició dels projectes de Ruiz-Geli, que ja es va presentar l'any passat a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. A partir de petites maquetes, fotografies i vídeos, es repassen alguns dels projectes més destacats de Ruiz-Geli i Cloud9, com ara la posada al dia de l'Aquari de Nova York, que no s'ha començat a reformar perquè encara falta més de la meitat del finançament per fer-ne possible la realització.

Es mostren també els projectes de l'hotel Forest de l'Hospitalet, la futurista Vil·la Nurbs d'Empuriabrava -ja acabada-, l'edifici Mediatik al 22@ de Barcelona (que s'inaugura al novembre) i un espectacular projecte de reaprofitament de l'energia de les ones per a la candidatura de capitalitat cultural de Sant Sebastià del 2016.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dimecres, 1 de juliol del 2009

Paraules clau: Mònica, Geli, Santa, Ruiz, Arquitectura, Edifici, Arts, Jardí, Rambles, Enric

RecomanaEl teu nom

Email del teu amic

Comentari

Enviar

Página 1 de 1Avui Paper Cultura i Espectacles

01/07/2009http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=459&id_art=168625

25VIERNES3 DE JULIO DEL 2009SOCIEDAD

EL PERIÓDICOCANCÚN

La ministra de Sanidad, Trinidad Ji-ménez, anunció ayer en la cumbre que reúne en Cancún (México) a los ministros de 47 países afectados por la gripe A que España ha encarga-

España firma un preacuerdo de compra para el otoño

do 18 millones de dosis de la futu-ra vacuna, lo que cubriría al 40% de la población. Con este fin, su depar-tamento ha firmado un preacuerdo con dos farmacéuticas que se com-prometen a entregarlas al mismo tiempo que a otros países de la UE. El proceso de fabricar una vacuna para un virus completamente nue-vo dura unos cinco meses, pero va-rios laboratorios han acelerado la carrera por obtener la vacuna. Ac-tualmente experimentan con diver-

sas versiones y han asegurado a la Organización Mundial de la Salad (OMS) que se encuentran «en fase de producción a gran escala» y que po-drán suministrarla en otoño, cuan-do se prevé un rebrote del virus de la nueva gripe en el hemisferio norte. De momento, se desconoce cuántas dosis podrán llegar a España.

UN 10% ADICIONAL/ El objetivo del Mi-nisterio de Sanidad es asegurar una cierta protección sanitaria cuan-

do se recrudezca la presencia del A/H1N1. De acuerdo con las reco-mendaciones de la OMS, se debe ga-rantizar el suministro a un 30% de la población. Sanidad ha reservado va-cunas para un 40% de los españoles. Jiménez cuenta, según acordó el Consejo Interterritoral de Salud, con el consenso de las comunidades autónomas para negociar de mane-ra centralizada con las farmacéuti-cas la adquisición de las vacunas y conseguir mejores precios. Los mi-

18 millones de vacunas contra la gripe Anistros de Salud reunidos en Can-cún apuntaron que la mejor estrate-gia es vacunar a los grupos de riesgo, los enfermos más vulnerables, algo que aún no está decidido. Según los expertos, al contrario que en la gripe tradicional, las per-sonas más afectadas por el virus A/H1N1 son los jóvenes, y en peligro es-pecial se sitúan las personas con un sistema inmunológico débil y con dolencias respiratorias, además de las mujeres embarazadas. H

SANIDADS

Un grupo de investigadores de la Universitat Politècnica de Catalu-nya (UPC) ha desarrollado un nuevo material con unas características su-periores a las del plástico y el cartón. Se trata de una sustancia elaborada a partir de los desechos de papel que aprovecha el cien por cien de la celu-losa inservible. El proceso se basa en un méto-do ideado por el propio grupo, que ya lo ha patentado dado su carácter único. Consiste en aplicar un trata-miento biotecnológico a los restos de papel que aprovecha el material que no puede usarse en la elabora-ción de papel o cartón reciclado, de modo que los desechos se reutilizan en su totalidad. «Podemos transfor-mar el polímero sintético o natural en un nuevo material, en celulosa», dice el investigador Gustavo García en referencia a las macromoléculas que componen los tejidos a tratar.

La transformación culmina con la obtención de un nuevo material que tiene aspecto de conglomera-do, similar a un cartón grueso, pe-ro con unas propiedades mayores: «Tiene mucha más resistencia que el cartón, es más próximo a la madera y dura más», destaca la jefa de la in-vestigación, Margarita Calafell, que destaca que la clave se encuentra en la tecnología empleada. La facilidad para moldear el ma-terial se suma a su carácter ignífu-go, su impermeabilidad y su resis-tencia. Ello hace pensar que podría sustituir a materiales comunes co-mo los utilizados en grandes emba-lajes o en soportes como palés. En el sector de la construcción, podría re-emplazar a las placas de yeso o el po-rexpán, por lo que varias firmas ya se han interesado por él. «Nos hace fal-ta que una empresa externa a la uni-versidad decida producirlo para re-bajar su coste», explica Calafell. H

La UPC inventa un material con restos de papel para suplir a plástico y cartón

ALBERT SEGURATERRASSA

CIENCIAG

También podría utilizarse

en la construcción en

lugar de las placas de yeso

GRAN BARCELONAProtesta vecinal

El colectivo V de Vivienda ‘okupó’ ayer la Oficina de Vivienda de Ciutat Vella para convocar una sentada reivindicativa el domingo.

3 DE JULIO DEL 200932VIERNES

Conexión a internet: http://www.elperiodico.com

La Casa Amatller arremete contra los potentes focos de la Casa Batlló

Los restauradores creen que la mala iluminación en la obra de Gaudí distorsiona la �nca vecina

El ayuntamiento ofrece asesoría para un plan conjunto que dé igual brillo a ambos edi�cios

DAVID PLACERBARCELONA

Son dos joyas del moder-nismo de las que siempre se ha dicho que han esta-do enfrentadas por ganar

en vistosidad y singularidad entre los paseantes del paseo de Gràcia. Y ayer el recelo se confirmó. La Ca-sa Amatller, obra maestra del arqui-tecto modernista Josep Puig i Cala-fach, ve con disgusto la potente ilu-minación de su finca vecina: la Casa Batlló, de Gaudí. El enfrentamiento literario ya es realidad en la llama-da manzana de la discordia, el tra-mo de paseo de Gràcia entre Aragó y Consell de Cent donde tres fincas (estas dos junto a la Lleó-Morera, de Lluís Domènech i Montaner) luchan por sobresalir. Los restauradores de la Casa Ama-tller, que ayer anunciaron el des-montaje inminente de los andamios en su fachada, dijeron estar moles-tos por la «iluminación excesiva» de la Casa Batlló, que distorsiona los co-lores de su finca vecina. Salvador Tarragó, arquitecto en-cargado de la restauración de la Ca-sa Amatller, confesó ayer que se en-frentaban a un «grave problema» con la iluminación de la finca colin-dante. «En nuestra opinión, la Ca-sa Batlló está sobreiluminada y no cumple con los requisitos de la ley de contaminación lumínica. No nos agrada porque distorsiona la facha-da de la Casa Amatller. El Instituto del Paisaje Urbano está informado del problema y esperamos que se lle-gue a una solución», explicó.

LUZ INTERIOR / La Casa Amatller tra-bajará en un proyecto de ilumina-ción para el edificio, según informó Santiago Alcolea, director de la Fun-dació Institut Amatller d’Art Hispà-nic, pero sin focos exteriores. «Cree-mos que la mejor opción es que la luz interior salga a través de las ven-tanas hacia el exterior. Esta es una opción menos agresiva. Estos edifi-cios no fueron concebidos para ser iluminados con focos potentes des-de fuera», dijo. La Casa Batlló declinó valorar las declaraciones de sus vecinos, pero puntualizó que el sistema de ilu-minación no es nuevo y lleva varios años de funcionamiento. El ayunta-miento, a través del Instituto del Pai-saje Urbano, ha ofrecido asesoría a ambos edificios para lograr un siste-ma de iluminación conjunto que dé igual brillo a ambos inmuebles.

CONFLICTO DE ILUMINACIÓN EN LA MANZANA DE LA DISCORDIA

33 El arquitecto Salvador Tarragó muestra los trabajos de restauración de la Casa Amatller, ayer.

JOAN PUIG

33 Vestíbulo principal de la casa.

JOAN PUIG

La actual iluminación de la Ca-sa Batlló proyecta una potente luz desde unos focos instalados en el pa-seo de Gràcia y en el edificio vecino, en la esquina de la calle de Aragó, que también fue acusado de ejecu-tar obras de reforma ilegales y de ex-ceder la altura permitida. Los focos ubicados en la calle y

que apuntan hacia arriba están prohibidos por la ley de contaminación lumíni-ca aprobada por la Gene-ralitat con el apoyo de to-dos los grupos parlamen-tarios. La normativa, del 2001, continúa teniendo un amplio incumplimien-to en edificios, monumen-tos y en la vía pública. SAGRADA FAMÍLIA / Pese a las quejas de la finca vecina, Paisaje Urbano no quiso pronunciarse acerca de la legalidad de la ilumina-ción de la Casa Batlló. El episodio no supone la primera queja en con-tra de un edificio de Gau-dí mal iluminado. Los ve-cinos de la Sagrada Famí-lia denunciaron hace dos años el exceso de brillo en

la fachada de la Pasión (que contie-ne las polémicas esculturas de Subi-rats) y aseguraron que los potentes focos les dificultaban el sueño. La Generalitat abrió un expedien-te informativo y la fachada redujo su brillo, pero algunos vecinos afirman que ahora los focos vuelven a ilumi-nar con la potencia de entonces. H

5 MILLONESJ Entre los planes de la Casa Amatller, propiedad de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, se encuentra la recuperación de todos los pisos del inmueble para lograr que en 11 años el edificio sea un museo y centro de investigación de referencia del modernismo, un proyecto a largo plazo que costará unos cinco millones de euros. La propiedad ha decidido no renovar los alquileres a las instituciones que ocupan los pisos, con lo cual el edificio estará completamente desocupado y listo para su transformación total en el año 2016. El Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat, Caja Madrid y la propiedad financian el proyecto de recuperación del inmueble que estará listo, según sus previsiones, en el año 2020.

NUEVO COLORIDOJ Cuando se retiren los andamios, en pocas semanas, el edificio habrá ganado un nuevo colorido, nunca visto en los últimos años. El equipo de restauración ha incorporado unas nuevas persianas verdes, de madera, que darán a la fachada su aspecto original, descubierto en viejas fotografías de su primer propietario, Antoni Amatller. En el edificio se hará una nueva biblioteca y fototeca, un espacio de degustación de chocolate (el dueño de la casa fue productor y comercializador del producto) y un centro de investigación e interpretación del modernismo.

JARDÍN RECUPERADOJ El proyecto también busca recuperar el antiguo jardín de la casa, que ahora ocupa otra construcción propiedad de la fundación, y se restaurarán todos los muebles originales. Las obras también intentarán modernizar el edificio con nuevos sistemas de ventilación, electricidad y alcantarillado.

MUSEO DEL MODERNISMO

el proyecto

El edificio retirará los andamios de la fachada en pocas semanas

33 Los restauradores de la Casa Amatller anunciaron ayer que ha-bían iniciado la recta final en los trabajos de reparación de la fa-chada, que está cubierta por an-damios desde hace año y medio. En el proceso se han recuperado algo más del 20% de las piezas de cerámica del inmueble, se ha qui-tado la suciedad impregnada en las paredes y pintado los hierros y se han lijado las maderas.

33 Los trabajos permitieron des-cubrir algunos desperfectos que hubiesen terminado en posibles desprendimientos de piezas a la calle, según reconocieron los es-pecialistas. A pesar de la inter-vención, la fachada no quedará «reluciente y de aspecto nuevo», porque el equipo consideró que el edificio debe conservar su digni-dad de inmueble centenario y no merecía una operación que diera una falsa imagen de nuevo.

33VIERNES3 DE JULIO DEL 2009GRAN BARCELONA

El abusivo calor, el sofo-cante bochorno que em-papaba espaldas y de-rrotaba a ventiladores y

abanicos en la basílica de Santa Maria del Mar, estuvo bien, muy bien. Y estuvo muy bien porque recordaba la India y porque siem-pre complace ver sudar a un polí-tico. Y a un determinado tipo de eclesiástico. Y, por supuesto, al marido de una infanta o duque consorte, que ha de cumplir con la corbata porque ese es o debe-ría ser su único oficio. Corbata y sonrisa. Lo que peor suelen llevar los señores políticos y los señores eclesiásticos son funerales que ellos no controlan. Funerales co-mo el que Barcelona o buena par-te de su ciudadanía quiso dedi-car el miércoles a Vicente Ferrer, a quien ahora todo dios llama fi-lántropo y eso puede despistar a muchos.

Los puede despistar porque la aparente filantropía suele ser as-tucia de banquero, rico o similar para pagar menos impuestos y gozar de buena fama. Y eso otro, lo de cooperante, está mejor, pe-ro también puede despistar por-que hay mucho turista y profesio-nal sin oficio metidos en la llama-da cooperación. Lo de Vicente era y es otra cosa. Vicente ayudaba, no pagaba menos impuestos o se iba de vacaciones a la India. Lo de Vicente siempre fue ver-dad y lo mejor de su muy concu-rrido funeral fue cuando Anna Perry, su viuda, dijo: «¿Que des-canse en paz? Conozco muy bien a mi marido y sé que no tiene nin-gún interés en descansar en paz». Pero el celebrante, además de ol-vidarse de Anna, no se enteró de lo que ella dijo y, al finalizar la ceremonia, volvió a desear a Vi-cente que descansara en paz. El celebrante solo quería leernos la breve nota que había enviado el señor cardenal de Barcelona des-de su palacio. O sea, que ni los curas escu-chan y así les va, ni los políticos se enteran y así nos va. Porque si el miércoles estuvieron todos so-lo fue porque unos días antes lo hicieron mal. Y las palmadas a destiempo, Carod-Rovira debe-ría saberlo, siempre llegan tarde. Pero lo más ridículo fue el núme-ro que montaron Govern y oposi-ción unas horas antes en el Parla-ment. H

Funeral

ARTURO

San Agustín

Ni los señores curas escuchan ni los señores políticos atienden

EL PIANISTADEL MAJESTIC

CULMINACIÓN DEL PROYECTO EN EL FRENTE LITORAL DEL BESÒS

La torre de Telefónica reinará sobre la zona Fòrum en el 2010

XABIER BARRENABARCELONA

El edificio de Telefónica, la pieza que faltaba por levan-tar sobre el tablero de la zo-na Fòrum, se inaugurará

en el último cuatrimestre del 2010. Sus 110 metros de altura y su estraté-gica ubicación --es el primer edificio de la Diagonal y su solar hace de fron-tera con Sant Adrià-- permiten augu-rar que reinará sobre un espacio an-taño cuarto trastero de la Barcelona de los 1,7 millones de habitantes y hoy locomotora --en el contexto del 22@-- económica de la metrópoli de 3,3 millones de personas.

La construcción tiene una sección irregular en forma de rombo-diamante

Los 110 metros del edificio serán la principal atalaya del inicio de la Diagonal

El edificio está en marcha y ya se ha levantado algún piso. Se trata de un rascacielos que se sustenta por el núcleo central de comunicaciones y de donde salen los forjados de los pi-sos. El cerramiento es de doble capa, una interior de vidrio y una exterior, en forma de estructura metálica de color blanco. La construcción tiene una forma irregular a lo largo de sus 24 plantas (más dos de aparcamien-to) que la operadora define de «rom-bo-diamante». La torre de la multinacional es-pañola está siendo levantada por el Consorci de la Zona Franca sobre suelo municipal, motivo por el que Telefónica pagará un alquiler por 50 años, como ocurre con el cercano Hotel AC.

PROYECTO PREVISTO / El proyecto de enlace de la plaza del Fòrum --sobre la depuradora-- con la ciudad, es de-cir, el inicio de la Diagonal, preveía para el 2004 un abanico de torres de 100 metros de altura que rodearán al bajito edificio Fòrum. Se levantó el Hotel Princess, en Diagonal 1, se proyectó un edificio mixto hotel-oficinas en Diagonal-

rambla Prim, que finalmente serán viviendas y otro hotel en el solar que hoy ocupa ya Telefónica. Se adjudi-có el establecimiento a una empre-sa francesa y el edificio al arquitecto Enric Massip. Los problemas finan-cieros de la empresa francesa die-ron al traste con la operación y di-bujaron un interrogante tan gran-de como el solar de 4.000 metros cuadrados que dejaba libre. Tiempo después, Telefónica acudió al resca-te para instalar su sede catalana. La operadora no cambió de arquitecto, Massip, pero sí de proyecto. Este tortuoso pasado del proyec-to fue aprovechado por el alcalde Barcelona, Jordi Hereu, de visita a las obras junto a Cesar Alierta, presi-dente de Telefónica, y Kim Faura, di-rector general para Catalunya de la operadora, para hacer un símil con el futuro económico de la ciudad. Así, del mismo modo que se ha re-querido un buen intervalo de tiem-po para sentar las bases definitivas de la torre, Barcelona ha dedicado sus esfuerzos --a través del 22@-- en sentar las bases de un nuevo sector económico que producirá buenos réditos a la ciudad. H

33 Vista del edificio desde la plaza de Ernest Lluch, junto al Edificio Fòrum, ayer.

CAMILA DE MAFFEI

La Barceloneta impulsa su plan de rehabilitación

LA CAMPAÑA Hola Barceloneta da-rá a conocer la intervención a los ve-cinos. La oficina técnica que se habi-litará en la esquina de las calles de Balboa y Ginebra será el lugar don-de se realizarán las mediaciones en-tre propietarios y arrendatarios pa-ra pactar reformas e instalaciones de ascensores subvencionados.

El Carnacelona lleva la fiesta hoy al Fòrum

A PARTIR de las cinco de la tarde y hasta la madrugada, los ritmos bra-sileños tomarán el parque de los Au-ditoris con un espectáculo similar al que llevan a cabo anualmente en Salvador de Bahía. El festival repe-tirá horario mañana, de nuevo con actuaciones y exhibiciones de baile desde una gran carroza.

Santa Coloma veta el alcohol en las calles

EL AYUNTAMIENTO comenzará a sancionar a partir del 1 de agosto el consumo de alcohol en la vía públi-ca. El pleno municipal ha modifica-do la ordenanza y solo permitirá el consumo en locales y terrazas, y en calle si se ha obtenido permiso mu-nicipal. Las sanciones oscilarán en-tre los 90 y los 120 euros. D.P.

20 detenidos por robos en calles de Badalona

LOS MOSSOS, en colaboración con las policías locales, inspeccio-naron ayer tres domicilios en el ba-rrio de La Salut de Badalona y dos en Santa Coloma para desmantelar una red de ladrones que había come-tido en los últimos meses robos con violencia en las calles de Badalona. La operación sigue abierta. D.P.

La multinacional tendrá un ‘medialab’ abierto al público en la planta baja

33 La planta baja del edificio de Diagonal 00 --la falsa numeración de la avenida que se ha dado al solar para resaltar su ubicación-- albergará un medialab, una zona de demostraciones abierta al pú-blico que servirá para dar a con-cer las novedades tecnológicas aplicadas a cualquier tipo de dis-positivo.

33 Teléfonica factura en Catalun-ya 4.000 millones de euros y em-plea a 14.000 personas. Ella sola supone el 2,1 % de l PIB catalán. En la torre del Fòrum se centra-lizarán todas las divisiones de la operadora que, actualmente, es-tán desparramados por toda Bar-celona. Destacan los 5.000 me-tros cuadrados del centro de I+D de la operadora, ahora ubicado en la Via Augusta.

ciudadanos y ciudada-nas requieren y fijar las inversiones que el país debe afrontar para me-jorar, ampliar y moder-nizar sus infraestructu-ras y sus equipamientos. Y si no se pueden cons-truir más y mejores es-cuelas, institutos y uni-versidades ni contratar más maestros y profeso-res; si no se pueden cons-truir más y mejores hos-pitales y ambulatorios ni contratar médicos o investigadores; si no se pueden ofrecer servicios sociales, ni extender lí-neas de metro, ni apo-yar a las empresas, ni fo-mentar la formación y el empleo, haremos un fla-co favor a la cohesión so-cial y a la convivencia, al dinamismo económico y a la calidad urbana. Dicho de otro modo, tenemos la oportunidad de avanzar en la cons-trucción del Estado del bienestar, que tanto nos ha costado levantar y que no puede retroceder, y aún con más razón en las circunstancias ac-tuales. Cuando como alcalde de Bar-celona tengo que defender los inte-reses de mis conciudadanos, lo hago las más de las veces con los consellers y conselleres de la Generalitat. Por-que es del Gobierno de Catalunya de quien dependen gran parte de los servicios e inversiones que susten-tan el Estado del bienestar. Es el Go-bierno con el que comparto la ges-tión en diferentes consorcios, con el que suscribo convenios y con el que debo negociar gastos y prestaciones. Y demasiado a menudo me dice que no le alcanza.

3. PORQUE no permite do-tarse de instrumentos ágiles y capa-cidades sólidas para luchar contra la

El encaje de Catalunya en España

Nos la jugamos todosTenemos la oportunidad de avanzar en el Estado del bienestar, que tanto nos ha costado levantar

Lo que es bueno para Bar-celona es bueno para Cata-lunya. Lo que no es bueno para Catalunya no es bue-no para Barcelona. Ni para

ninguno de los cerca de 1.000 muni-cipios catalanes, ni para ninguno de sus ya más de siete millones de habi-tantes. Tampoco para el conjunto de España. Y la financiación que la Ge-neralitat recibe en estos momentos del Estado no es buena. Y no lo es por tres razones de peso.

1. PORQUE no se está cum-pliendo lo que establece el Estatut, refrendado por el pueblo catalán como su norma principal y que tie-ne rango de ley orgánica estatal. Y cumplir las normas y las leyes bási-cas es no solo lo que corresponde, sino la mejor manera de fortalecer nuestras instituciones y su vincula-ción con la ciudadanía, los cimien-tos políticos que democráticamente hemos acordado y la lealtad, la con-fianza y la solidaridad que nos de-ben regir. Todos estos valores –democracia, lealtad, confianza y solidaridad– son mérito de todos y son fruto del ar-duo trabajo de los últimos 30 años. Un trabajo al que los ayuntamien-tos hemos hecho una aportación esencial, a menudo por encima de nuestras posibilidades y gestionan-do con rigor y responsabilidad unos recursos que necesitamos ver sensi-blemente incrementados. Todos so-mos Estado, y el Estado, en el sentido más amplio del término, nos incum-be a todos.

2. PORQUE es insuficiente para prestar en toda su extensión los servicios que Catalunya necesita, garantizar las prestaciones que los

crisis. Y es en las ciudades donde con más intensidad repercuten sus con-secuencias, y donde más pueden y deben concretarse las soluciones. Los ayuntamientos, y el de Barce-lona lo está demostrando con cre-ces, somos actores centrales en la respuesta a la crisis y en la construc-ción del futuro. No queremos ser so-lo escenario pasivo, queremos ser agentes activos. Con equipamientos y servicios, con inversiones transfor-madoras y generadoras de empleo, y con políticas económicas y urba-nas que contribuyan al cambio de patrón de crecimiento. Pero solo lo conseguiremos si todos vamos a una, si todos contamos con las ener-gías y los recursos necesarios. Y en es-tos momentos constato que a la Ge-neralitat le faltan recursos.

Por todas estas razones, Barce-lona, en su condición de capital de Catalunya y como ciudad que tiene en el progreso social y la conviven-cia sus bienes más preciados, apo-ya sin fisuras a la Generalitat para obtener una financiación más jus-ta y desarrollar plenamente el Esta-tut. Por eso, como alcalde de Barce-lona, exijo al Gobierno de España que haga los esfuerzos necesarios para atender con justicia y sufi-ciencias los requerimientos de Ca-talunya. Por eso reclamo a los pre-sidentes Montilla y Zapatero que alcancen el acuerdo más sólido, responsable y ambicioso posible. Y estoy convencido de que lo harán, y pronto. El tiempo, y sobre todo las necesidades, apremian.

NUESTRO APOYO y nuestra exigencia son tan firmes como lo son nuestra confianza y nuestra voluntad de diálogo y cola-boración. Son estos los valores que nos han guiado y lo seguirán ha-ciendo. Y nos guiarán a la hora de plantear, también de una vez por todas, un nuevo sistema de finan-ciación para los ayuntamientos. Porque este debe ser, digámoslo sin complejos, el próximo capítu-lo. Un capítulo igualmente impres-cindible para nuestros ciudadanos y para fortalecer las instituciones que nos hemos otorgado. Y lo abor-daremos con mejores condiciones en el momento en que se resuelva la financiación autonómica. En la financiación nos la juga-mos todos y nos la jugamos jun-tos. Nos jugamos la capacidad de los poderes públicos, o lo que es lo mismo, la capacidad de poner en valor el bien común. Y en mo-mentos como el actual, necesitado de una nueva ética colectiva y del empuje del sector público, el reto no es precisamente menor. Pero lo podemos ganar, y ganar todos con ello. HAlcalde de Barcelona.

MARTÍN TOGNOLA

JORDI

Hereu

Los ayuntamientos somoslos actores centrales en larespuesta a la crisis y en la construcción del futuro

La rueda

EuropacontraBatasuna

La izquierda radical vas-ca debe perder ya toda es-peranza. El hecho de que el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasbur-

go admitiera parcialmente a trá-mite en el 2007 su recurso contra la ilegalización de Batasuna decre-tada por la justicia española en vir-tud de la ley de partidos no signifi-caba que la corte europea fuese a atender sus razones. Europa ha da-do una vez más la espalda a los ex-tremistas y la sentencia es bien cla-ra: la disolución de aquella fuerza política que «se identifica con la or-ganización terrorista ETA» y com-plementa la actividad de la banda fue pertinente porque vino dada por «una necesidad social imperio-sa», ya que «un partido político cu-yos responsables inciten a recurrir a la violencia o propongan un pro-yecto que no respete las reglas de la democracia no puede acogerse a la protección de la Convención Euro-pea de Derechos Humanos». El momento en que el tribunal del Consejo de Europa se pronun-cia sobre quienes respaldan social-

mente al terrorismo de ETA es muy oportuno, ya que, tras el cambio de Gobierno en Euskadi, coincide con el arranque de un proceso de normalización que incluye un in-tenso ejercicio de pedagogía con-tra el significado detestable de la violencia independentista en Eus-kadi. No solo España, sino todo el Viejo Continente, rechaza con la mayor contundencia que grupos no democráticos se inserten en el juego institucional para subver-tirlo. A este respecto, Estrasburgo recuerda que se puede cambiar la legislación o las estructuras cons-titucionales con dos condiciones: siempre que «los métodos emplea-dos sean legales y democráticos» y «los cambios propuestos sean com-patibles con los principios demo-cráticos fundamentales». Tras este rotundo anatema con-tra el entorno político de ETA, el te-rrorismo vasco se adentra definiti-vamente en el terreno de la delin-cuencia común. Los asesinatos, los estragos, las extorsiones pierden todo asidero ideológico y se con-vierten en la simple manifestación de una horda en decadencia que debe resignarse a ser policialmen-te desmantelada porque ha perdi-do toda oportunidad de disolverse con una mínima dignidad. H

ANTONIO

Papell

El terrorismo vasco se adentra definitivamente en el terreno de la delincuencia común

JUEVES 72 DE JULIO DEL 2009

GRAN BARCELONACasa Amatller

A l’edifici de Puig i Cadafalch al passeig de Gràcia se li retirarà avui la lona que ha lluït durant 18 mesos mentre se’n restaurava la façana.

2 DE JULIOL DEL 200938DIJOUS

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

El registre per demanar un pis social a BCN suma 10.800 peticions

La majoria dels aspirants tenen menys de 35 anys i ingressen un màxim de 23.000 euros a l’any

La llista municipal s’estrenarà aquest mes amb el sorteig de 199 vivendes en 3 noves promocions

XABIER BARRENABARCELONA

Gairebé 11.000 sol·licituds per obtenir un pis pro-tegit. Aquesta és la foto-grafia actual de l’estat

de la vivenda social a Barcelona. La posada en marxa del registre de sol-licitants de vivenda amb protecció oficial ha deixat pel camí bona part d’aquelles persones que conjuntu-ralment es van apuntar a una deter-minada promoció de pisos per dei-xar a la vista el nucli dur, no dels que desitjarien un pis de protecció, sinó dels que el necessiten. El matís no és intranscendent. Dels gairebé 50.000 participants en el sorteig de pisos del 2007, s’ha passat als 10.800 del 20 de juny passat. El registre barce-loní i la seva extensió a tot Catalunya obren la porta a la possibilitat que, en un futur, s’abordi el problema de la vivenda des de l’àmbit metropoli-tà, per sobre dels límits administra-tius municipals. El registre té múltiples avantat-ges. Per exemple, sectoritzar els prò-xims sortejos de blocs en funció de les necessitats que cada sol·licitant ha fixat. Així, per a la rifa dels 97 pi-sos per a gent jove de la promoció de Mare de Déu del Port --de la qual ahir s’informava en aquest diari-- s’esco-llirà, entre les 11.000 sol·licituds, només la d’aquells que compleixin amb els criteris d’edat i també de ter-ritorialitat, ja que es reserva un 25% de les places als empadronats al dis-tricte de la promoció. I en sentit con-trari, la radiografia de les peticions permet dirigir la futura construc-ció de blocs cap a aquelles tipologies amb més demanda.

SORTEJOS INDIVIDUALS / A mesura que es vagin acabant les següents pro-mocions de pisos s’anirà recorrent al registre per procedir al sorteig. No hi haurà sortejos, per tant, sobre blocs dels quals gairebé no s’han ex-cavat els fonaments, i s’evitarà així que transcorrin, com va succeir el 2007, més de dos anys entre el sor-teig i l’entrega de les claus. De fet, d’aquell sorteig encara queden per entregar 237 pisos en quatre promo-cions. Una d’elles no s’ocuparà fins al segon trimestre del 2010. El registre es conforma com una llista única informatitzada on s’ins-criuen totes les persones que reu-neixen els requisits per accedir a una vivenda amb protecció oficial de Barcelona, en tots els seus règims (lloguer, lloguer amb opció de com-

GESTIÓ DE L’ADJUDICACIÓ D’HABITATGES

ELS SOL·LICITANTS DE VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL A BARCELONA

EL PERFIL DEL DEMANDANTPER EDATS

SEGONS ELS INGRESSOS ANUALS

ENTRE 18 I 35 ANYS

56%

MÉS DE65 ANYS

8%ENTRE35 i 65 ANYS

36%

DE 10.500A 23.300 y

52%

FINS A

10.500 y31%

DE 32.600A 51.200 y

4%DE 23.300A 32.600 y

13%

14.936

10.802 inscripcions acceptades

3.121 pendents d’esmena

560 sol·licituds desistides

283 sol·licituds denegades

170 pendents de tràmit

REQUISITS QUE S’HAN DE COMPLIR

Residir i estarempadronata Barcelona

Cap membrede la unitat deconvivència potser propietari d’una vivenda

No superar els límits d’ingressos màxims queestableix la normativa segons la tipologia de lavivenda

SOL·LICITUDSREGISTRADES

RAMON CURTOFont: PMHB

SO

L·L

ICIT

UD

S

pra, dret de superfície i compra). Aquests requisits són: estar empa-dronat a la ciutat; no ser propieta-ri de cap pis --tret de singulars excep-cions--; no tenir uns ingressos glo-bals de tots els membres que vagin a viure a la vivenda superiors als 65.228,80 euros. Del total de 15.000 sol·licituds que s’han rebut, 283 incomplien al-gun dels requisits, més de 3.000 es-tan pendents de completar l’expedi-ent amb algun document i 170 estan pendents de tràmit. Els canals utilit-zats per inscriure’s han estat el telè-fon d’informació 010, la xarxa d’ofi-cines d’Habitatge i, sobretot, la pàgi-na www.registrehabitatgebcn.cat. De les 11.000 sol·licituds aprova-des, el 56% dels sol·licitants es tro-ben en la franja d’edat entre els 18 i els 35 anys, un 8%, entre els 35 i els 65, i un 36%, per sobre de l’edat de ju-bilació. Pel que fa a ingressos, la ma-joria (el 52%) acrediten un nivell in-ferior als 23.296 euros. La tipologia que té més deman-da és la de lloguer, sobretot la que va

acompanyada d’una opció de com-pra. És a dir, una prova més que de-mostra que s’ha delimitat l’accés a la vivenda pública a aquelles persones que realment la necessiten. Fa dos anys l’opció preferida era la de com-pra, cosa que indica, evidentment, una certa solvència. L’estrena del registre es produirà al llarg d’aquest mes de juliol quan s’adjudicaran 199 vivendes. Són, a més del bloc de Mare de Déu del Port (Sants-Montjuïc), un total de 72 pi-sos en règim de lloguer al carrer de Llull (Sant Martí) i 30 més al de Villar (Guinardó).

REGISTRE CATALÀ / El registre barcelo-ní trobarà d’aquí a poc temps la se-va rèplica en el que està a punt de crear la Conselleria de Medi Ambi-ent i Habitatge de la Generalitat per a tot Catalunya. De fet, el reglament ja està aprovat per part del Govern i tan sols s’està a l’espera de la seva publicació, probablement aquesta setmana, al Diari Oficial de la Genera-litat (DOGC). H

Un model de gestió utilitzat amb èxit a tot Europa

33 La confecció d’un registre de sol·licitants s’ha estès a tot Eu-ropa en l’última dècada, segons un informe de la Universitat de Barcelona encarregat pel Patronat Municipal de l’Habi-tatge. A París es va implantar el 2005 i la seva oferta de pisos contempla, únicament, el lloguer.

33 A Munic hi ha un doble regis-tre, des del 2001, que diferencia entre el lloguer i la compra. A Gi-nebra, l’oficina de vivenda no no-més vetlla per la distribució dels pisos, sinó també per les subven-cions, que poden arribar a coste-jar, coses de país ric, fins al 40% del lloguer.

J El registre barceloní de sol·licitants de vivenda de protecció oficial compta amb dos antecedents a Espanya. L’any 1997, el Govern basc va crear el registre Etxebide, amb un àmbit de cobertura territorial de tota la comunitat autònoma. A Aragó, la llista Toc-Toc està en funcionament des del 2004. A Catalunya, el registre autonòmic es nodrirà dels seus equivalents municipals. El Govern central estudia aplicar la iniciativa com a mesura per evitar la comercialització irregular de les vivendes de protecció oficial, com s’ha produït en alguna comunitat autònoma.

EUSKADI VA SER LA PRIMERA

pioners

DIJOUS40 2 DE JULIOL DEL 2009GRAN BARCELONA

EL PERIÓDICOBARCELONA

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD) ha seleccionat quatre tre-

balls per millorar la Casa Bloc de Sant Andreu, en la tercera convo-catòria del concurs Racons Públics, una iniciativa que pretén rehabili-tar 10 llocs de la ciutat, un per dis-tricte, a partir de propostes ciutada-nes. Els treballs escollits, que coinci-deixen a destacar el valor de l’espai comunitari, són: Guaitant, d’Emili Manrique i Cristina Gómez; Casa Bloc vs Bloc banc, d’Elsa Martí; Tranquil-litat novament, de Joan Milelire i Mó-nica Martínez, i La BCN de Gatpac, de Joan Caba, Marta Masferrer i Jordi Peralta. Per a la pròxima convocatòria del premi, el FAD ha triat el carrer de la Font del Lleó, un racó que necessi-ta un tractament paisatgístic amb atenció a l’accessibilitat. H

El tercer lloc que Racons Públics vol millorar és el carrer de la Font del Lleó

El FAD selecciona quatre idees per rehabilitar la Casa Bloc

PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DISSENY URBÀ

‘GUAITANT’ 3 El projecte d’Emili Manrique i Cristina Gómez proposa dues intervencions per obrir la Casa Bloc als visitants: potenciar l’arbrat existent i instal·lar-hi un conjunt de balises que mostrin records que expliquin el valor històric de la Casa Bloc.

‘TRANQUIL·LITAT, NOVAMENT’ 3 La proposta de Joan Milelire i Mónica Martínez pretén recuperar el caràcter tranquil i de semiprivacitat del jardí mentre es crea una pantalla acústica contra el soroll i el moviment del passeig de Torras i Bages.

‘CASA BLOC VS BLOC BANC’ 3 El treball d’Elsa Martí suggereix canviar d’escala la característica forma d’essa de la Casa Bloc i convertir-la en un Bloc Blanc, que per la seva geometria vol ser un lloc de trobada mitjançant l’encadenament de diversos blocs.

‘LA BCN DEL GATPAC’ 3 La iniciativa de Joan Caba, Marta Masferrer i Jordi Peralta vol reivindicar la figura del Pla Macià reproduint-lo al paviment. Amb això aconsegueix dos objectius encadenats: rendir-li un homenatge i materialitzar un element urbà.

J Poden participar a Racons Públics tots els ciutadans que vulguin col·laborar en la rehabilitació dels espais de la ciutat seleccionats pel FAD. El material s’haurà d’entregar en un màxim d’un full DIN A3 apaïsat o en dos fulls DIN A4. La identitat dels participants s’ha de consignar al dors de la documentació. La proposta ha d’incorporar una anàlisi dels condicionants de l’entorn i aconseguir la dinamització d’aquests espais.

J Els projectes es poden entregar en mà, per correu o per missatgeria a la seu del FAD (plaça dels Àngels, 6, 08001 Barcelona), per fax al: +034 93 329 60 79 i per e-mail: racons@fadweb.org. Més informació a http://racons.fad.cat

OBERT ALS CIUTADANS

les basesla pròxima convocatòria

J El carrer de la Font del Lleó, situat al barri de Pedralbes, comença en un revolt de l’avinguda de Pearson i s’acaba a la carretera de les Aigües. Està urbanitzat en el primer tram, però a mesura que va deixant enrere les cases, l’asfalt es converteix en un camí de terra, a partir d’una plaça rodona. És a partir d’aquí que se centra

aquesta quarta convocatòria del concurs Racons Públics. El camí, principal connexió del barri amb el parc de Collserola, és un lloc molt transitat, sobretot durant els caps de setmana, ja que ofereix espectaculars vistes panoràmiques de la ciutat i voreja el gran pulmó verd de Barcelona: el parc natural de Collserola.

Carrer de laFont del Lleó

Ronda

de Dalt

Parc de

l’Oreneta

Avin

gud

a

de J

. V.

Fo

ix

Bisbe Català

MONESTIR DEPEDRALBES

DIJOUS42 2 DE JULIOL DEL 2009GRAN BARCELONA

NECROLÒGIQUESCOLLSEROLAFrancisco Sancho López, 87 anys, 9.00h. Marina

Rosell Rosiñol, 76 anys, 9.45h. Clemente Martín Sánchez, 58 anys, 10.30h. Rosario Núñez Mates,

48 anys, 11.15h. Enrique Román Fernández, 74

anys, 12.00h. María Cordero Antúnez, 79 anys,

12.45h. Dolores Ortega García, 84 anys, 15.30h.

Joaquina Peraferrer Gomabu, 79 anys, 16.15h.

SANCHO DE ÁVILAFidel Blanco López, 91 anys, 8.30h. Amparo Po-mar Montosa, 71 anys, 8.45h. Maria Feliu Carpi, 94 anys, 9.10h. Teresa Fernández Pérez, 89 anys,

9.25h. Nieves Vela Hevia, 101 anys, 9.50h. María

Canal Pages, 90 anys, 10.05h. Francisco Mestres Ibáñez, 60 anys, 10.30h. Héctor León González Valencia, 59 anys, 10.45h. Antonia Martín Esta-ra, 82 anys, 11.10h. María Canet García, 98 anys,

11.25h. Mauricio Alejandro Bordigoni, 23 anys,

11.50h. Elvira Bernes Tornero, 91 anys, 12.05h.

Manuel Navarrete Molina, 83 anys, 12.30h. Cipria-

no Moreno de Haro, 72 anys, 12.45h. Antonio Alte-mir Ortín, 60 anys, 15.15h. Francisca Sales Auque,

99 anys, 15.30h. Fidela del Hoyo Miguel, 101 anys,

16.00h. José Vila Falga, 81 anys, 16.10h.

LES CORTSJaime Tous Marín, 90 anys, 9.00 h. Antonia

Villanova Gracia, 81 anys, 9.15h. Ramona Ballo-bar Laflor, 87 anys, 9.45h. Montserrat Solà Güell, 80 anys, 10.00h. Isidra Guillén García, 88 anys,

10.30 h. Francisca Berenguer Sebastià, 86 anys,

10.45 h. José Martínez García, 50 anys, 11.15h.

Joaquín Ramírez Andreu, 75 anys, 11.30h. Floren-

cio Guerendaian Elgart, 87 anys, 12.00h. Leopol-

do González Roldán, 89 anys, 12.15h. Ángeles

Delgado Vázquez, 83 anys, 12.45h. Lorenzo Ama-ro García, 88, 13.00h. Juan Ginesta Caminals,

89 anys, 15.30h. Carmen Lahoz Lahoz, 80 anys,

15.45 h. Josefa Presague Trilla, 95 anys, 16.15 h.

SANT GERVASICarolina Degà Castillo, 89 anys, 9.30h. Jor-

ge Collell Bohigas, 82 anys, 10.30h. Marga-

rita Espina Llauradó, 73 anys, 12.30h. Vic-

toria Bordetas Bordetas, 87 anys, 16.30h.

Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barce-lona. Més informació, al 902.076.902.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Barcelona guanya pel parc de Cervantes un premi mundial

PATRICIA CASTÁN BARCELONA

Probablement la majo-ria dels ciutadans de Bar- celona no han tingut el plaer de ser-hi. Molts ni tan

sols deuen saber situar-lo, a tocar de la Diagonal i la ronda de Dalt. Però un jurat internacional d’experts en roses ha escollit aquest petit tresor local, que ocupa tot just quatre hec-tàrees, com el millor espai verd amb rosers del món. Es tracta del parc de Cervantes, que destaca per alber-gar més de 2.000 varietats d’aquesta flor i també per l’activa difusió que fa d’aquest tipus de cultiu. El premiat roserar, que integra un total de 10.000 plantes de roses, ha merescut l’aplaudiment d’un jurat que no només ha tingut en compte la qualitat de les flors, l’enorme vari-etat i l’aspecte general del parc, sinó també el seu valor històric, les ini-ciatives educatives impulsades des d’aquest particular edèn de Sarrià-Sant Gervasi i la implicació ciutada-na en el seu funcionament. De fet, el parc alberga des de fa vuit anys un jardí de roses noves on especialistes de tot el món envien les seves nove-tats a concursar, que després s’incor-poren a la col·lecció. L’any passat hi va haver més de 6.000 barcelonins

que s’hi van desplaçar per veure de prop aquest espectacle. El reconeixement obtingut ara, l’Award of Garden Excellence, ator-gat per la World Federation of Rose Societies, va ser concedit fa uns di-es a Vancouver (Canadà). El premi s’atorga cada tres anys, en diferents seus, i en aquesta ocasió competien jardins de 41 països.

DOS JUTGES / La regidora de Medi Am-bient, Imma Mayol, valora el guardó, que no havia recaigut mai a aquest nivell en una zona verda local, com «el reconeixement al treball i l’es-forç de molta gent per convertir-lo en un parc excepcional». Els experts que han escollit els rosers barcelo-nins tenen en compte aspectes com la qualitat de la col·lecció, la senya-lització tècnica, la bona conservació

i la difusió d’aquesta cultura. Barcelona va presentar fa mesos la seva candidatura per primera ve-gada i la federació hi va enviar dos jutges, que el van visitar i el van ava-luar en profunditat, explica el direc-tor municipal d’Espais Verds, Xavier Hernández. Amb el seu informe i les imatges que en van captar, el jurat es va inclinar per la capital catalana. En anteriors ocasions, els agraciats havien estat jardins de França, els Es-tats Units, Nova Zelanda, Holanda, l’Índia, el Regne Unit i Sud-àfrica. El parc de Cervantes, creat l’any 1965, destaca tant pel seu especta-cular repertori de rosers com per la bellesa de l’entorn, explica Hernán-dez. És obra dels arquitectes Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor i disfruta d’una privilegiada orienta-ció sud-est. H

L’espai, al costat de la Diagonal, destaca perquè alberga 2.000 tipus de rosers

33 Rosers del premiat jardí de Cervantes, dilluns passat.

CECILE CARREZ

Baltasar PorcelEscritor

Todos los que integramos el Grupo Planeta lamentamos profunda-mente la pérdida del gran escritor y amigo y nos sumamos al dolor de la familia. Descanse en paz.

Baltasar Porcel i Pujol

El jurat del Premi Internacional Catalunya

expressa el seu condol per qui en fou

president delegat de 1989 al 2003 i

membre fins a l'actualitat

Generalitat de Catalunya

GRAN BARCELONATramvies amb ‘wi-fi’

Cinc combois de la xarxa barcelonina han incorporat connexió gratuïta a internet en una prova pilot de sis mesos.

1 DE JULIOL DEL 200936DIMECRES

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

BCN acaba el primer bloc de pisos que produeix la seva electricitat

El consell comarcal aixeca a Montjuïc 97 vivendes sostenibles de lloguer per a joves

La construcció es va fer per mòduls perguanyar en rapidesa i cost i produir menys runa

XABIER BARRENABARCELONA

En aquesta punta de llan-ça tecnològica en què s’ha convertit la construcció de pisos socials, Barcelona

ha assolit una nova fita. Regesa, empresa que depèn del Consell Co-marcal del Barcelonès, ha finalit-zat les obres del primer bloc de vi-vendes amb un sistema de cogene-ració, és a dir, l’edifici compta amb un sistema de producció elèctri-ca a partir de la combustió de gas. D’aquesta manera s’aconsegueix un sistema centralitzat d’aigua ca-lenta –amb una tarifa plana–, cosa que evita que cada una de les 97 vi-vendes de què consta la promoció tingui la pertinent caldera. El siste-ma compta també amb una calde-ra a gas com a suport. La microge-neració aporta el consum habitu-al d’energia mentre que les puntes de consum són cobertes per la cal-dera. L’electricitat sobrant va a pa-rar a la xarxa de subministrament que, per llei, ha de comprar restes excedents. L’autoproducció d’electricitat en vivendes s’instal·larà també en la promoció de 154 pisos que el Pa-tronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona aixecarà al carrer de les Navas de Tolosa, en la seva conflu-ència amb el carrer de la Indústria.

NOVA FITA TECNOLÒGICA EN UNA PROMOCIÓ PÚBLICA

33 Imatge del bloc en què s’observen els pisos (rere les lamel·les) i els espais comuns (els buits i zones envidriades).

Ara s’està elaborant el projecte exe-cutiu d’aquesta obra. L’edifici de Regesa està situat al carrer de la Mare de Déu del Port, a la muntanya de Montjuïc i molt a prop del futur nou barri de la Ma-rina del Prat Vermell. El bloc, per tant, es beneficiarà de bona part dels serveis de què es dotarà la zo-na. Això sí, algunes d’aquestes pre-bendes, com l’arribada de les línies L-9/L-10 i L-2 es faran esperar, enca-ra, uns quants anys. JOVES DE LLOGUER / El bloc fa 102 me-tres de llargada –tot un costat d’una illa de l’Eixample– per 14 d’ampla-da i és obra del despatx d’arquitec-tes de Blanca Lleó y Asociados. Són 97 vivendes per a persones joves en règim de lloguer, quatre d’elles, en planta baixa, adaptades. Cada vi-venda compta amb uns 40 metres quadrats distribuïts en un espai únic més un bany. Aquesta distri-bució neix del sistema constructiu utilitzat, per mòduls. És a dir, en lloc del procés tradi-cional de construcció, basat en el formigonat de pilars i sostres, aixe-cament de parets, realització de re-gates per a les instal·lacions i engui-xada, entre altres fases, aquí s’ha utilitzat un mòdul únic que es re-peteix tantes vegades com viven-des té el bloc mitjançant el formi-

gonat del pis sencer, instal·lacions incloses. Més enllà del cost, aquest mèto-de produeix menys runa. I és que l’estalvi energètic i la sostenibili-tat no es queden només en la coge-neració, sinó que arriba a diversos aspectes constructius de l’edifici. DUES CAPES A LA FAÇANA / Per exem-ple, pel que fa referència a les faça-nes. Tant la que dóna al nord com la que dóna al sud, estan formades per dues capes. Una d’interior de vidre tipus climalit i una segona pell que la formen un sistema de lamel·les verticals de xapa d’acer de tres metres d’alt per 50 centíme-tres d’ample que s’agrupen en mò-duls de 14 unitats. La regulació de les lamel·les és bàsica per optar, se-gons l’estació de l’any en què s’esti-gui, per les vistes o per impedir la insolació del pis. El bloc està projectat d’una ma-nera bastant nova a Espanya, pe-rò que remet als edificis per a joves d’una bona part del nord d’Europa, és a dir, amb diversitat d’espais co-muns, per exemple, la bugaderia i les terrasses. A més a més d’afavo-rir les relacions socials l’efecte que aquests espais exerceixen sobre la façana, en forma de forats, permet trencar la monotonia modular de les vivendes. H

NURIA PUENTES

La primera obra relacionadaamb la Marina del Prat Vermell

33 Sense formar part, pròpiament, del barri de la Marina del Prat Ver-mell, el bloc construït per Regesa, l’empresa del consell comarcal, és la primera que es finalitza en una àrea que viurà, en anys prò-xims, una profunda transforma-ció. S’hi aixecaran més de 10.000 vivendes i un bon nombre d’equi-paments.

33 Malgrat que el pla urbanístic està aprovat des de fa temps, la crisi econòmica ha deixat en sus-pens l’actuació. L’ajuntament ja ha començat a projectar els edi-ficis de pisos socials perquè actu-ïn de locomotora de cara a la part privada. L’interès de l’ajuntament a portar a bon port aquesta inicia-tiva és tal que l’alcalde, Jordi He-reu, durant el seu discurs de ba-lanç de meitat de mandat va as-segurar que després d’anys de mirar cap al nord-est –el Fòrum i ara la Sagrera– d’ara endavant es concentrarien més al sud, a la Marina.

SOSTENIBILITATJ Les promotores públiques catalanes en general –Incasòl–i les barcelonines en particular –patronat municipal i Regesa– han destacat sempre per aportar noves solucions als cada vegada més exigents condicionants mediambientals. Així, per exemple, els pisos socials de Barcelona van ser dels primers, des del 1997, a incorporar plaques fotovoltaiques per aconseguir aigua calenta sanitària, abans que fos obligatori per llei. També s’ha de comptar, en aquest impuls innovador que segueix l’ajuntament, amb l’entrada en vigor del codi tècnic de l’edificació i de la certificació energètica dels edificis, que ha obligat a elevar els estàndards mediambientals de les construccions.

FRED I CALOR CENTRALITZATSJ El patronat està instal·lant, en aquells edificis destinats a acollir gent de la tercera edat, la producció centralitzada d’aigua calenta sanitària, sigui amb cogeneració o mitjançant calderes normals. També es generalitzarà a les vivendes el sistema de fred i calor (District Heating and Cooling, que utilitza l’energia sobrant de la planta incineradora del Besòs) implantat durant el Fòrum. L’extensió del servei a l’usuari domèstic –tant al Poblenou com a la Marina del Prat Vermell, on es construirà una nova central intercanviadora– suposa un canvi sobretot de mentalitat. Si abans un sol comptador era suficient per controlar el consum d’un hotel de 400 habitacions, ara és necessari instal·lar tants comptadors com vivendes. En algunes promocions, com a Roc Boronat, s’instal·larà aquest sistema, encara que prescindirà de l’aigua freda, és a dir, de la refrigeració.

PROMOTORES AVANÇADES

més tècniques

DIMECRES38 1 DE JULIOL DEL 2009BARCELONA

NECROLÒGIQUES

SANCHO DE ÁVILACarmen Torres García, de 75 anys, a les 9.50 hores.

Gabriel Roche Trulla, de 74 anys, a les 10.05 hores.

María García Ledesma, de 91 anys, a les 10.30 ho-

res. Lucía Bartra Baya, de 87 anys, a les 10.45 ho-

res. Félix García Ayuso, de 77 anys, a les 11.50 ho-

res. Julia Bordonau Balaguer, de 89 anys, a les

12.05 hores. Francisca Bergés Campos, de 90

anys, a les 12.30 hores. Josefa Ortíz Ibáñez, de 97

anys, a les 12.45 hores. Carlos Rectoret Andrés, de

51 anys, a les 15.15 hores. José Mallor Bernal, de

74 anys, a les 15.30 hores. José Vidal Planas, de 70

anys, a les 16.00 hores. Josefa Salinas López, de

93 anys, a les 16.10 hores.

LES CORTSPedro Redondo Rodríguez, de 72 anys, a les 9.00

hores. Elvira Lagüens Barber, de 98 anys, a les

9.15 hores. María Lorenzo Gacia, de 96 anys, a les

10.00 hores. Andrés Aguas Giral, de 82 anys, a les

10.30 hores. Ramón Herrero Lerin, de 90 anys, a

les 10.45 hores. Jaime Guinovart González, de 65

anys, a les 11.15 hores. Rosa Facerias Martínez,

de 84 anys, a les 11.30 hores. Faustina Gómez Her-nández, de 88 anys, a les 12.00 hores. Justina Gi-ménez Palacio, de 89 anys, a les 12.15 hores. Elisa

Sánchez De Frutos, de 84 anys, a les 12.45 hores.

Francisco Traver Monfort, de 62 anys, a les 15.30

hores. Pedro Luís Fernández Cubas, de 73 anys,

a les 15.45 hores. Ricardo Lozano Navarro, de 69

anys, a les 16.15 hores.

COLLSEROLAJosefa López Navarro, de 77 anys, a les 9.00 ho-

res. Balbina De la Iglesia Martín, de 99 anys, a les

9.45 hores. José Andrés Ocaña Marchena, de 60

anys, a les 10.30 hores. Juliana Serrano Tardio, de

86 anys, a les 11.15 hores. Natividad Bafalluy Fa-cerias, de 87 anys, a les 12.00 hores. Emilia Codi-na Pola, de 44 anys, a les 12.45 hores. Carlota Ro-mero Valverde, de 91 anys, a les 13.00 hores. Ma-

ría Salud Frances Roca, de 92 anys, a les 13.30

hores. Alberto García Requena, de 62 anys, a les

15.30 hores.

SANT GERVASIJaime Fajeda Pla, de 75 anys, a les 10.30 hores.

David Pérez Ventana Domenech, de 51 anys, a

les 12.30 hores. Joaquín Albella Bel, de 80 anys, a

les 15.30 hores. Silvia Gutiérrez Díaz, de 31 anys,

a les 16.30 hores.

Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barce-lona. Més informació, al 902.076.902.

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA DEL 2008

El Consell Econòmic vol potenciar el «model BCN»

PATRICIA CASTÁN BARCELONA

Una vegada més, els bar-celonins tenen el con-sol de no estar tan mala-ment, econòmicament

parlant, com la resta d’Espanya, i es-tar fins i tot millor que a la resta de Catalunya. No obstant, la capital ca-talana està clarament immersa en una crisi global de la qual haurà de sortir aferrant-se al que es coneix com el model o marca Barcelona, on s’aposta per la innovació i el ta-lent com a motor de futur. Però sen-se perdre de vista els àmbits pro-ductius, el comerç i el turisme de qualitat. Així es recull en les conclu-sions de la memòria anual del Con-sell Econòmic Social de Barcelona 2008, un òrgan consultiu de l’ajun-tament que ahir va ser presentat pú-blicament. El document recull totes les xi-fres tant d’evolució de l’ocupació com de productivitat, vivenda, qua-litat de vida i altres aspectes que porten el consell a valorar que la si-tuació de Barcelona és menys pre-ocupant que en altres àmbits terri-torials, ja que la ciutat ha apostat durant els últims anys per les noves àrees de coneixement (22@ i altres), ha millorat les seves polítiques so-

cials, ha aconseguit fer importants inversions en urbanisme i millores gairebé sense endeutament i prota-gonitza el 20% de les exportacions d’Espanya, entre altres punts a fa-vor. No obstant, l’entitat que pre-sideix Rosa Virós alerta que la con-juntura social pot agreujar «i molt» l’exclusió social i insta a fomentar la prevenció.

INVERSIÓ PÚBLICA / Insisteixen a no «tenir aparcats» els aturats i formar-los amb més agilitat perquè refor-cin l’estructura productiva quan passi el temporal de la crisi. Recla-men més inversió productiva, poten-ciar el model de ciutat mantenint el seu atractiu firal i fomentant un turisme «de negocis i de qualitat», sol·liciten més inversió en infraes-tructures per millorar la qualitat de vida i l’aposta per la inversió i

contractació pública com a motor d’ocupació. Diversos economistes de renom inclouen les seves veus en la memò-ria i donen per fet que el turisme re-puntarà després de la caiguda, així com el comerç, encara que en algun cas s’al·ludeix a redimensionar l’o-ferta de serveis com la restauració, que va créixer en excés en l’etapa de bonança. Altres destaquen «l’excel-lent posicionament de Barcelona per un pla estratègic proactiu, l’ac-ció pública i la predisposició em-prenedora dels seus ciutadans» i en algun cas s’al·ludeix fins i tot a re-prendre el pols tèxtil, de la mà del «disseny made in Barcelona». En educació, el consell encara re-clama més guarderies, i en mobili-tat, més freqüència en els transports públics. També convida a una parti-cipació ciutadana més real. H

Defensa primar els sectors innovadors,el comerç i elturisme de qualitat

Alerta del perill que s’agreugi l’exclusió social si no hi ha més prevenció

33 Edifici MediaTic, al districte 22@.

RICARD CUGAT

Josep Vidal PlanasHa mort cristianament a Barcelona, el dia 30 de juny del 2009, a l'edat

de 70 anys (A.C.S.)

La seva esposa, Núria Mir Alòs; els seus fills, Mercè i Josep; fills polítics, Sandra i Pablo; els seus nets, Sergi i Marc; els seus germans, Ventureta (Vídua de Joan), Ramon i Elvira, Pere i Montserrat, Ton i Marissa, Salvador i Mari, Trini i Esteve, Josep, Mercè (Vídua de Josep), Jordi i Antònia; nebots, cosins i família tota ho fan saber a llurs amics i coneguts. La Vetlla tindrà lloc al tanatori de Sancho de Ávila (sala 22) avui, dia 1 de juliol, entre les 10 i les 13 hores. La cerimònia se celebrarà a les 16.00 hores.

Cada dia que passa et trobem a faltar més.

El teu espòs, Enric Palero; fills i néts.

MontserratCadirat VaquéNovè aniversari

Joaquim Albella i BelHa mort cristianament a Barcelona, a l'edat de 80 anys, el dia 30 de

juny de 2009 (A.C.S.)

La seva esposa, Emilia Llopis; els seus fills Miquel, Montse i Josep M.; germans, Jaume ( ) i Cecilia; cunyats, nebots, família tota i tots els que l'estimem ho fan saber i els preguen de voler-lo tenir present en el seu record.

La cerimònia d'acomiadament tindrà lloc avui, dia 1 de juliol de 2009, a les 15.30 hores al Tanatori de Sant Gervasi. Descansi en pau.

El projecte d’intervenció integral que comença esproposa redefinir el barri en la seva estructura urbanística i en els aspectes més quotidians en la vida dels veïns.

casa per casa

CRISTINA F. SÁNCHEZBARCELONA

Carrer per carrer, finca per finca, pis per pis. Així es portarà a terme la transformació de la Barceloneta. Família

per família i ciutadà per ciutadà. Aquest és el pla. L’ajuntament ha decidit rehabili-tar per fi el barri, i ara es posa mans a l’obra. No és fàcil. A la Barceloneta no n’hi ha prou de canviar una pla-ça, arreglar un carrer o aixecar un equipament. Al barri més mariner de la capital catalana l’àmbit urba-nístic i el social estan íntimament lligats. Tant, que seria inútil trans-formar un aspecte sense plantejar-se què fer amb l’altre. L’ajuntament va aconseguir que la llei de millora de barris, àrees ur-banes i vil·les que requereixin una atenció especial de la Generalitat fi-nanci la rehabilitació d’aquest bar-ri. I és ara quan comença a aplicar-se en el Projecte d’Intervenció Integral de la Barceloneta. “Es tracta d’un barri amb una presència d’unitats de vivenda en condicions mínimes d’habitabili-tat i que presenta una problemàti-ca social i un procés de regressió ur-banística amb presència de dèficits urbans i ambientals, problemes eco-nòmics i de desenvolupament lo-cal”. Així ho explica el projecte que, els pròxims quatre anys, canviarà el barri.

QUARTS DE CASA / Sens dubte, el prin-cipal àmbit d’actuació és el referent a la vivenda. “L’estat del parc de vi-vendes de la Barceloneta suposa un dels principals problemes del bar-ri”, s’explica al Pla de Barris, “amb els consegüents efectes en la vida dels seus veïns”. Els històrics quarts de casa en què estan dividits els edificis han donat com a resultat una zona

La Barceloneta es transformarà

molt densificada amb seriosos pro-blemes d’accessibilitat, ús i mante- niment. Però no és només això. Els últims anys, l’encariment dels pisos de la Barceloneta ha estat desmesurat i s’ha creat un excedent de vivendes on no consta ningú empadronat. Per una altra banda, també s’ha de-gradat una bona part de les cases del sector històric i la nova immigra-ció ha ocupat pisos o locals que no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat i, en alguns casos, es-tan ocupades per un nombre exces-siu de persones.

NECESSITATS SOCIALS / Per això, el pro-jecte d’intervenció integral de la Barceloneta ha definit la seva actu-ació mil·límetre a mil·límetre i con-templa recórrer tots els edificis i vivendes del barri per estudiar un per un els problemes específics i co-muns que presenten. En paraules dels seus promotors, “no es pretén incidir només en els aspectes estruc-turals de les finques, sinó també de-tectar les necessitats socials de la gent que hi viu”. En aquest sentit, es donarà ajuda a tots els veïns que decideixin fer obres de rehabilitació, “sempre que siguin obres que actuïn sobre els elements comuns dels edificis”. Per determinar-ho, es posarà en mar-xa un procés de mediació en què s’analitzarà cada finca vivenda per vivenda.

VIDA AL CARRER / L’espai públic a la Barceloneta té més importància que a la majoria de la resta de bar-ris de Barcelona. La mínima dimen-sió de les vivendes i les particulari-tats de la zona han convertit el car-rer, tradicionalment, en un espai de trobada i convivència. La vida al

Passa a la pàgina següent

DISTRICTE 1

Ciutat VellaEl districte de Ciutat Vella ha iniciat una ofensiva estivalcontra els apartaments d’ús turístic il·legals de la qual resultarà un cens total.

Il·legalsEls adolescents de Sant Andreu roden un culebró aficionat de dos capítols per aprendre a crear un producte de qualitat.

Culebró

DIMECRES40 1 DE JULIOL DEL 2009DISTRICTESCoses de la vida

IMPLICACIÓJ Des de l’ajuntament s’ha posat especial èmfasi en la necessitat que tota la Barceloneta participi en la transformació i hi estigui implicada, des de les associacions veïnals més actives, fins als veïns aïllats. Tres són les eines: el Taller Barceloneta, el Pla de Participació i l’Oficina Tècnica.

TALLER BARCELONETAJ És l’espai de treball tècnic de desenvolupament del Pla de Participació. Definirà i gestionarà el sistema d’informació. És el lloc on es podran desenvolupar les jornades, tallers, debats i documents que es considerin necessaris per a la bona marxa del projecte.

PLA DE PARTICIPACIÓJ Definirà els canals a través dels quals participarà la ciutadania, i els mecanismes que faran que la participació sigui efectiva. Portarà a terme els programes específics per a la participació de les dones en el procés.

OFICINA TÈCNICAJ Portarà la direcció tècnica del projecte. Gestionarà les seves actuacions, així com els programes de vivenda. Està cridada a convertir-se en el referent tècnic de participació.

L’EIX ÉS LA PARTICIPACIÓ

ciutadans

CAMILA DE MAFFEI

EL CANVI JA ESTÀ EN MARXA

Barcelona q La plaça del Poeta Boscà, amb el mercat de la Barceloneta (foto superior), les noves rampes d’accés a la platja del barri, que estan situades en ple centre del passeig Marítim

carrer és un dels trets peculiars de la Barceloneta i es preveu que conti-nuï sent així. Per això el projecte integral ha previst amb especial interès la mi-llora de les places, el parc de la Bar-celoneta, els carrers i la connexió del barri amb el mar. “L’espai públic”, afirmen els seus responsables, “és un marc que facilita la relació so-cial i la integració de les persones del barri i té un important efecte di-namitzador sobre la vida de veïns i veïnes”. Dins de les actuacions previs-tes en l’espai públic hi ha millores del parc de la Barceloneta, a la pla-ça de la Maquinista i la plaça del Llagut; la urbanització dels carrers transversals; l’habilitació de carrers amb prioritat per als vianants; la re-modelació de la plaça Hilari Salva-dor; la rampa del passeig Marítim i la millora de l’accessibilitat dels equipaments al costat del passeig Marítim. Paral·lela a l’adequació de l’espai públic, hi ha la dotació de l’ano-menat equipament comunitari, és a dir, la implantació i millora de la xarxa bàsica de centres socials. Aquest capítol inclou millores al Centre Cívic Barceloneta; reorde-nació dels baixos del passeig Marí-

tim; compra i millora de sostre per a ús social i d’equipaments; millo-ra dels baixos de la cooperativa Fra-ternitat; instal·lació d’una cober-ta lleugera a les pistes de la Maqui-nista, i la creació d’una xarxa de comunicacions d’internet sense fils (wi-fi). La intervenció a la Barceloneta presta especial atenció, i així ho exigeix la llei de barris, al medi ambient. En aquest sentit, a més a més de campanyes ciutadanes de conscienciació, es preveu instal-lar plaques solars als equipaments municipals i un Punt Verd al Parc de la Barceloneta, entre altres inter-vencions.

DINAMITZACIÓ SOCIAL / “El més impor-tant de la Barceloneta són les perso-nes que hi viuen”. Aquesta frase, que apareix en el projecte d’intervenció integral, resumeix l’esperit que ani-ma el pla de barris i el travessa des del principi fins al final. Per això re-sulta tan important l’apartat que es preocupa del foment de la participa-ció comunitària. Es farà especial èmfasi en “la participació social de les dones, la participació i mobilització dels jo-ves, la millora de la qualitat de vida i autonomia de la gent gran i la mi-llora de l’activitat econòmica i co-mercial del barri”. Així es portarà a terme la trans-formació de la Barceloneta: carrer per carrer, pis per pis, família per família. H

Ve de la pàgina anterior

El pla presta atenció al

medi ambient, a les

dones i als menors

Palau Alòs Diàleg Per la música A la frescaL’edifici medieval del barri de Sant Pere es rehabilita i es converteix en casal de joves, escola d’adultsi guarderia.

Iqbal Chauhdey és el secretari del Centre Cultural Islàmic Camí de Pau, i el seu afany és el diàleg contra l’exclusió.

Daniel Negro va crear i manté des de fa 20 anysel Festival de Jazz deCiutat Vella i promou la música en directe.

El districte ofereix una de les millors seleccions de terrasses de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins a la Barceloneta, passant pel Born.

41DIMECRES1 DE JULIOL DEL 2009DISTRICTESCoses de la vida

TENDÈNCIES

Zones per a vianants al barrii elogi del quart de casaDues idees criden l’atenció a l’ho-ra d’analitzar el projecte de remo-delació del barri. La primera és la possibilitat de convertir en zona de vianants gran part del barri. La segona, considerar el quart de ca-sa un bé en lloc d’un problema. Pel que fa a la conversió en zo-na de vianants, el projecte d’inter-venció posa de manifest que “hi ha un carrer domèstic, prolongació de la casa a la planta baixa i princi-pal, i hi ha un carrer de trobada, la cantonada, el vèrtex de les fileres o els carrers transversals”. Basant-se en això, i en l’existència de nom-brosos aparcaments públics en el perímetre del barri, assegura que

tot “permet pensar en una trama de carrers fàcilment convertible en zona de vianants”. Per fer-ho, però, seria necessari que, de totes aques-tes places d’aparcament destinades als visitants, se’n desviessin unes quantes per a ús dels veïns. Pel que fa als quarts de casa, el projecte destaca que el que fa dè-cades era considerat “infraviven-des” ha deixat de ser-ho amb els canvis culturals. Aquest tipus de pis sembla útil per a estudiants, gent gran i fins i tot per a ús turís-tic. “El quart de casa”, s’assegura en el pla de barris, “s’ha de prendre com un bé patrimonial i un servei positiu a Barcelona”.

33 Vista aèria de la Barceloneta.

EL PERIÓDICO

novetats urbanístiques

(al centre, a l’esquerra), la remodelació dels baixos de la biblioteca de la Fraternitat (al centre, a la dreta) o el centre cívic del barri són algunes de les actuacions que ja s’han portat a

terme i que demostren en quin sentit avançarà l’aplicació del projecte d’intervenció integral al barri de la Barceloneta. A partir d’ara arrencarà el gruix de l’aplicació del pla de barris.

SIMBOLOGIA

Un logotip per resumir l’essència d’un barri de marEl pla de barris ha creat un logo-tip propi amb l’objectiu que es converteixi en una marca que el ciutadà acabi associant sem-pre a les actuacions del projecte d’intervenció integral de la Bar-celoneta. L’estructura del logo-tip intenta reproduir la matei-xa xarxa del barri, de cases, edifi-cis i carrers estrets i ordenats. “El logo expressa un clar sentit d’or-dre i equilibri que se suposa en un pla de barris”, expliquen els seus creadors. El logotip es compon de qua-tre nivells de color. El de la base,

en blau, representa el mar, un ele-ment indissociable de la Barcelo-neta. La següent franja és grisa i re-presenta la platja. Finalment, les dues línies superiors, en rosa i ta-ronja, són les encarregades de sim-bolitzar el barri. Segons asseguren fonts muni-cipals, «la concentració de colors també respon al paisatge clàssic de la Barceloneta». El logotip s’utilitzarà per a totes les comunicacions que es realitzin des de l’oficina del pla de barris i també tindrà una forta presència al carrer.

L’euríbor, l’indicador més utilit-zat per al càlcul de préstecs hipo-tecaris, va tancar ahir el mes de juny amb un nou mínim histò-ric de l’1,610%, el quart consecu-tiu. El nou tipus d’interès de refe-rència abaratirà la hipoteca mit-jana subscrita fa un any (141.939 euros a 25 anys) en 284,86 euros mensuals i en uns 3.400 euros anuals. En 12 mesos, l’indicador s’ha reduït en més de 3,7 punts per-centuals, des del 5,361% del juny del 2008, la segona mitjana men-sual més alta dels seus 10 anys d’història (el juliol d’aquell any es va elevar al 5,393%). Després d’encadenar 15 sessi-ons consecutives de descensos, de les quals les últimes set han estat per sota de l’1,6%, l’eurí-bor a un any va marcar ahir la seva taxa mínima intradia de tots els temps en l’1,504%, cosa que marca encara una tendèn-cia baixista. Un cop el Banc d’Espanya con-firmi la dada de l’euríbor del juny, cosa que passarà en els prò-xims dies, i el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ho publiqui, les enti-tats financeres estan obligades a aplicar la nova taxa de referència tant en les noves hipoteques que es contractin avui com en aque-lles que es van firmar fa almenys un any i que es revisin al juliol. H

HIPOTEQUES

L’euríbor cau finsal mínim de l’1,610%

EL PERIÓDICOBARCELONA

EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

La vivenda nova pateix la primera caiguda anual

EL PERIÓDICOBARCELONA

El preu dels pisos nous es va reduir el 2% durant el primer trimestre

La vivenda segueix sense do-nar signes de recuperació, aquells anhelats brots verds que sí que revelen altres in-

dicadors. L’índex de preus de vivenda (IPV) va experimentar en el cas de les residències noves un descens en ter-mes anuals del 2% al llarg del primer trimestre d’aquest any, cosa que su-posa el primer resultat negatiu de to-ta la sèrie històrica que elabora l’Ins-titut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes dades revelen grans di-ferències existents entre l’evolu-ció del valor de les edificacions resi-dencials noves i les de segona mà. El preu d’aquestes últimes va situar la seva caiguda anual en el 12,7% du-rant el mateix període, respecte al gener-març de l’any passat. És per això que el descens mitjà de l’índex de preus del conjunt de vivendes –incloent-hi els dos tipus– es va situar en termes anuals en el 7,6%. L’anàlisi de les xifres reflecteix que la situació va empitjorar respec-te a períodes anteriors i en més de dos punts enfront de l’últim trimes-tre de l’any passat.

La variació interanual de l’índex de preus de les vivendes de segona mà ja acumula set trimestres conse-cutius de caigudes. I cada una és su-perior a l’anterior. De fet, l’última supera en gairebé dos punts la del quart trimestre del 2008, segons les dades de l’INE. El cas més destacable és el de les residències noves. L’evolució dels preus d’aquestes vivendes es va anar desaccelerant fins a entrar en zona negativa en el període gener-març del 2009, després d’una alça del 0,8% durant l’últim trimestre de l’any passat. Això significa que la caigu-da del 2% suposa gairebé tres punts menys que en el trimestre anterior. L’evolució dels pisos usats va ser la que va arrossegar al terreny negatiu l’indicador general, que ja acumula quatre trimestres de baixada.

CATALUNYA, LA QUE BAIXA MÉS/ Cata- lunya és la comunitat autònoma on van caure més els preus en el primer trimestre d’aquest any. L’índex ge-neral –el que inclou tant els preus de les vivendes noves com el de les de segona mà– va reflectir un descens anual del 13,7%.

La van seguir la comunitat de Madrid, amb un retrocés anual del 11,2%, i Euskadi, amb una baixada del 10,8%. Els descensos més mode-rats es van produir a Melilla i a Galí-cia, amb el -0,2% i el -0,5%. Aquests descensos han afectat d’una manera notable les arques de les comunitats autònomes, per-què els seus ingressos depenen en bona mesura de l’activitat cons-tructora. Les dues principals figu-res tributàries que es veuen afecta-des per aquest descens són l’impost

de transmissions patrimonials, que grava les compravendes de viven-des de segona mà –les més exposa-des al descens de la demanda i la consegüent baixada dels preus– i l’impost d’actes jurídics documen-tats, que recau sobre les escriptures de compravenda d’immobles i les de préstecs hipotecaris. La recaptació procedent d’aquests gravàmens es va reduir l’any passat al voltant de la meitat a les autono-mies i, en l’actualitat, segueix amb descensos de dos dígits. H

Les residències de segona mà experimenten una rebaixa del 12,5%

DIMECRES56 1 DE JULIOL DEL 2009

PRIMERA SETMANA D’ECONOMIA COOPERATIVA

La crisi augmenta l’interès per la creació de cooperatives

ANTONI FUENTESBARCELONA

Les cooperatives aguanten per ara l’huracà de la crisi i fins i tot poden augmentar el seu nombre com una alternativa a la pèrdua d’ocupació o al tancament d’empreses. La Gene-ralitat i el sector esperen que el 2009 acabi amb més cooperatives i socie-tats laborals noves que el 2008, en vista del fort increment de les peti-cions d’informació prèvies a la seva constitució. En els primers mesos d’aquest any s’han formalitzat 47 cooperati-ves enfront de les 100 de l’exercici passat. No obstant, la Confederació de Cooperatives de Catalunya ha de-tectat un augment de les sol·licituds d’informació, que han passat de 136 el 2008 a 151 el 2009. «Hi ha molta gent que ha perdut el seu lloc de treball i que encara s’es-tà situant, de manera que és previsi-

Montilla destaca la contribució al canvi de model productiu

ble que en el segon semestre augmen-ti el ritme de creació de noves coope-ratives», va assegurar Pepa Muñoz, presidenta de la confederació. La crisi també ha incrementat la durada del procés de formalització per sobre de la mitjana de dos me-sos anterior a la recessió perquè «ara els interessats s’ho rumien més», se-gons Mireia Franch, directora gene-ral de Cooperatives del departament de Treball.

CAPITAL HUMÀ / Per donar un nou im-puls a aquestes empreses, la Genera-litat i la confederació celebren des d’ahir a Barcelona la primera setma-na de l’economia cooperativa. En la seva inauguració, el president Jo-sé Montilla va advocar per enfortir el cooperativisme en temps de crisi pel potencial econòmic que genera i perquè «pot contribuir a la transfor-mació del model productiu» gràcies a la importància que dóna el sector al capital humà. Per Montilla, «el cooperativisme és una opció clara de futur», i va re-cordar que el 15% dels catalans són

socis d’alguna cooperativa o perta-nyen a una societat laboral. Mireia Franch va subratllar que l’opció de convertir-se en soci d’una cooperativa ofereix compromís i «arrels profundes per la qualitat de l’ocupació que es crea en contrast amb les deslocalitzacions». Un dels objectius de la trobada és dirigir la creació de societats la-borals en sectors emergents com els serveis relacionats amb la depen-dència i les energies alternatives, i desposseir-se de la imatge rància as-sociada a les crisis de dècades anteri-ors. Els nous socis poden cobrar en un únic pagament tota la prestació de desocupació, Catalunya compta amb 5.612 em-preses cooperatives i societats labo-rals actives que donen feina a 48.253 persones, una xifra que s’eleva fins a 100.500 treballadors si s’hi afegei-xen els empleats per compte propi que estan vinculats a aquestes em-preses, especialment en el sector de serveis i el sector agrari. En total, hi ha més de 550.000 socis de consum a la comunitat. H

La plaza de las Arenes está en ventaMetrovacesa anunció esta semana un cambio de modelo para revertir la situación de pérdidas | El Ayuntamiento y la Generalitat intentan desbloquear la situación para que las obras se reanuden

SILVIA ANGULO | Barcelona | 03/07/2009 | Actualizada a las 00:41h | Ciudadanos

La plaza de toros de las Arenes busca nuevo propietario. Las obras del centro comercial y de ocio de plaza España llevan casi cinco meses paralizadas debido a los problemas económicos por los que atraviesa Metrovacesa. La finalización del complejo pasa por encontrar un comprador que se haga cargo del coste económico de estas obras y de la futura gestión del complejo.

Por el momento, y según fuentes cercanas a la propiedad, hay dos empresas interesadas en la adquisición del centro, una de ellas sería un importante grupo internacional. Pero el elevadocoste que se exige, por encima de las perspectivas actuales de negocio, entorpecen la viabilidad de la transacción. Las Arenes es uno de los proyectos privados más importantes que se llevan a cabo en la ciudad y que se encuentran seriamente tocados por la crisis de financiación que afecta a las inmobiliarias. Los operadores que debentrasladarse a este complejo se muestran preocupados por la paro del proyecto que está acabado en un 80% e incluso la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona han iniciado contactos para desbloquear la situación y que los trabajos puedan reanudarse cuanto antes.

"La paralización de una obra tan singular como Las Arenes representa un perjuicio para la imagen de la ciudad", señalan fuentes municipales. Con el agravante que están entorpeciendo la puesta en marcha de proyectos de movilidad que se deben desarrollar para mejorar el tráfico privado y del transporte público en plaza España. Precisamente, la compañía anunció esta misma semana "un cambio en el modelo de negocio con objetivo de revertir la actual situación de pérdidas". Esta estrategia coincide con la entrada de un nuevo equipo gestor de la inmobiliaria y se basará en "la contención del gasto, la reducción de la deuda, el fomento del negocio patrimonial con el objetivo de elevar las rentas recurrentes, y en la concentración del esfuerzo inversor en el desarrollo de los proyectos más rentables y el abandono de aquellos de menos valor para la compañía". Hace unos meses Metrovacesa compró a Sacresa el centro lúdico de las Arenes. Los problemas de liquidez de la familia Sanahuja, propietaria de Sacresa, le obligaron a deshacerse del 56% de las acciones de Metrovacesa para refinanciar la deuda de 4.000 millones de euros que había contraído precisamente para comprar esta inmobiliaria. Pese a esta operación, la familia Sanahuja sigue ostentando el primer paquete accionarial de la firma. Fuentes cercanas a la operación explican que la recesión económica ha rebajado las "expectativas de negocio" de la futura área comercial y las ofertas de compra realizadas hasta ahora están muy por debajo de las exigencias de la inmobiliaria. Con todo, aseguran que Metrovacesa podría haber anunciado a algunos de los operadores que se ubicarán en el centro comercial el interés de un grupo internacional. En plaza Espanya, los meses pasan y en las Arenes no se mueve nada. Bueno, sí de las cuatro grandes obras que trabajaban en la transformación del coso taurino en un centro comercial sólo queda una. El resto que estaban alquiladas por la empresa constructora Dragados han desaparecido con el paso de las semanas y el antiguo coso taurino empieza a degradarse. Un ejemplo de ello es la cúpula de madera que corona el edificio y que debe ser recubierto de un material que le aisle de las inclemencias meteorológicas. Las maderas que deben cubrir la cúpula del antiguo coso taurino continúan a la intemperie. La empresa que se encarga de su colocación se mantiene a la espera de poder continuar con el montaje de la bóveda que se empezó a instalar a mediados de diciembre. El edificio a medio hacer se empieza a degradar y reanudar los trabajos serán más costosos y retrasarán en más de un año la apertura del centro comercial. Los que también están expectantes e impacientes por la falta de información sobre la continuidad de las obras son los diferentes operadores que funcionarán en el centro comercial. Se trata de las marcas con mayor superficie comercial que ya han firmado un contrato de alquiler. Algunos rubricaron el acuerdo el año pasado con la inmobiliaria Sacresa, por entonces propietaria de la gran superficie de ocio. Este es el caso del Grupo Veritas. El director general Silvio Elías se muestra preocupado por la situación y por la escasa información que tiene sobre la viabilidad del complejo. Veritas tiene firmado un contrato de alquiler de 225 metros cuadrados

MÁS INFORMACIÓN

A FONDO Crisis económica

La crisis paraliza la reforma de las Arenas

PALABRAS CLAVE

Metrovacesa, Barcelona, Tardà, Castelldefels, Generalitat, Elías, Rock, Dragados

FUTURO INCIERTO DEL CENTRO COMERCIAL

Página 1 de 2La plaza de las Arenes está en venta

03/07/2009http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090703/53736903827/la-plaza-de-l...

en el futuro centro comercial. "En ningún momento nos han informado sobre el paro de las obras y cuando preguntamos cuándo se reanudarán dicen que "no se sabe"", explica. El supermercado ecológico dispone de 13 locales en Barcelona. Y el de las Arenes sería el primero de la ciudad que se ubicaría en un centro comercial. "Tenemos poca experiencia en grandes superficies, únicamente disponemos de un local en el Ànec Blau de Castelldefels. Por eso, nos interesa y tenemos ilusión por ubicarnos en plaza Espanya", apunta Elías. La situación de los trabajos que deben llevarse a cabo preocupa y mucho. La cadena Balañá ya no sabe que pensar. Las doce salas de cine de la cadena se han quedado a medio hacer y a los responsables de esta empresa no se les ha anunciado el paro de las obras y mucho menos, por ahora, su reanudación. Un responsable de la cadena critica que la inmobiliaria haya sido parca en sus informaciones. "Confiamos en que las obras puedan reemprenderse cuanto antes, pero nos preocupa el estado en el que se encontrará el edificio cuando finalmente puedan iniciarse de nuevo", dice este responsable. El Museu del Rock es otro de los grandes operadores que se ubicarán en las Arenes. Comparten la cuarta planta con el centro deportivo Duet Sports. Jordi Tardà explica que están trabajando en la selección de objetos que se mostran en la instalación cultural, por eso, "no tenemos prisa por trasladarnos". El responsable de Duet Sports, Hector Cruz, se muestra más intranquilo por la situación del futuro complejo. "Nosotros queremos hacer una apuesta pionera en las Arenes con la creación de un spa que combine bienestar con elementos tecnológicos y el retraso de su apertura daña en cierta forma la imagen de nuestra marca", explica Cruz. Duet Sports dispondrá en la cuarta planta de 2.400 metros cuadrados además de una pista de atletismo en la cúpula del centro de ocio. El proyecto ejecutivo del interior ya está últimado y se encuentran a la espera que Metrovacesa les de permiso para iniciar los trabajos de interiorismo.

Página 2 de 2La plaza de las Arenes está en venta

03/07/2009http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090703/53736903827/la-plaza-de-l...

re otros oaíses) y diversas colec-

ismoli

PATRIMONIO

LLUÍS SIERRABarcelona

L a fachada de la casaAmatller volverá a visi-ble en el paseo de Grà-cia dentro de dos sema-

nas, cuando se retiren los anda-mios y la gran lona que la hanocultado durante año y medio.Concluida la restauración de lacara del primer edificio moder-nista del paseo barcelonés(1899-90), obra del arquitecto Jo-sep Puig i Cadafalch, se inicia unproceso más largo: la rehabilita-

tcdtg

mpdt

Modern

Lsd

La restauración depaso del proyecto

El arquitecto Salvador Tarragó

ción interior del edificio, paraconvertirlo en un centro culturay hacerlo visitable, más allá de laplanta baja y un par de salas queya pueden verse actualmente.La casa que mandó construir

Antoni Amatller Costa(1851-1910), industrial chocolate-ro y gran aficionado al arte, a laarqueología y a los viajes, es ellamisma una pieza artística de pri-mer orden. Pero la fundación Ins-titut Amatller d'Art Hispànic po-see en ella una buena bibliotecaun importante fondo de fotogra-fías (de los viajes de Amatller porel norte de Africa y Turquía, en-

la fachada ha sidocultural para la ca

iones de piezas artísticas de vi-rio, arqueología, esculturas, pin-uras ymobiliariomodernista ori-inal de la casa.La casa Amatller está en la lla-adamanzana de la discordia, unrecioso “escaparate de las vani-ades” en la Barcelona del tránsi-o del XIX al XX, en expresión

cdycnc

megrmnLn

a fachada volverá aer visible en el paseoe Gràcia dentro de

, en la parte alta de la fachada en r

l

,

del arquitecto Salvador Tarragóque dirige los trabajos de restau-ración. En el mismo frente de lamanzana están la casa Lleó i Mo-rera (de Lluís Domènec i Monta-ner) y la casa Batlló, de AntonGaudí. Los trabajos en la fachadahan consistido en la limpieza yrestauración de vidrieras, piedraesgrafiados y los variados elemen-tos de madera y hierro.El próximo paso (hasta finales

dos semanas tras 18meses de rehabilitación

del 2012) va a ser la rehabilita-ión de la segunda planta paraespués traladar allí la bibliotecala fototeca que están en el prin-ipal, que se rehabilitará a conti-uación y donde estará el espa-io museístico más importante.El centro cultural explicará “elodernismo en lo social, en loconómico y en lo artístico”, se-úndijo ayer SantiagoAlcoela, di-ector de la fundación, tras el fir-ar el convenio que asegura la fi-anciación de todo el proyecto.amayor parte de los cincomillo-es de euros que costará los apor-

mpioel primer

sa Amatller

estauración de la casa Amatller

i

,

tará la fundación Caja Madrid,pero también participan econó-micamente la Generalitat y elAyuntamiento de Barcelona.Durante estas obras se podrá

hacer visitas guiadas de peque-ños grupos. Después se podrá am-pliar el régimen de visitas, aun-que con limitaciones. No se quie-re superar los 30.000 visitantespor año. Más adelante, pero noantes del 2016, cuando la funda-ción podrá disponer de los pisosque están alquilados, se procede-rá a la rehabilitación de todo elinterior del edificio y la amplia-ción de sus actividades.c

LAURA GUERRERO

E l pont de ferroque uneix la pla-ça de la Indepen-dència amb elsQuatre Cantons

té una curiosa història sobrela que aporta algunes informa-cions Francesc Cabana, en elsegon volum de la seva penta-logia Cent anys que van trans-formar Catalunya. (Les cate-drals del cotó, pàgines 191 i192. Ed. Proa, 2008). SegonsCabana, l’arquitecte barceloníJoan Torras “es donà a co-nèixer el 1877 quan va guan-yar un concurs per construirel pont de Sant Agustí sobre elriu Onyar a Girona. I perquèel guanyà a l’empresa france-sa G. Eiffel et Cie”. Com és sa-but, el mateix any la casa Eif-fel va fer el pont de les Peixa-teries Velles, que uneix laRambla i el carrer de Santa

ElpontEiffel i elquenoésd’Eiffel

Foto històrica del pont de Spetita: el pont de Sant Agust

Clara. Ara descobrim que vaser com un premi de consola-ció encarregar al finalista delconcurs que fes unpont al cos-tat del guanyador. Val a dir pe-rò que mentre que l’estructu-ra de ferro que va fer Eiffel haresistit el pas del temps, la

ant Agustí, del barceloní Joan Tí quan va fallar el suport d'un co

que va fer l’empresa de cons-truccions metàl·liques deJoan Torras ja no existeix ifou substituïda el 1973 peruna estructura similar, bé queunmetre per sota del pont ori-ginal, aprofitant l’antic pilarcentral i les escales d’accés.c

ARXIU

orras, i al fons el d'Eiffel. Fotostat i es va partir, l'estiu de 1973

4 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 3 JULIOL 2009

Laciutat senseMONUMENTS

El pretoriRomà, vetllatper unsentinella a laplaça del Rei

ARXIU JORDI ROVIRA

ARXIU RAFAEL GABRIEL

Postal de juny de 1902

ARXIU JORDI ROVIRA

El passeigarqueològic,envaït pelsesbarzersels anys 20

E l 1902unturista escri-via a un amic des deTarragona una lacò-nica postal on es lle-gia: “Me he de pasar

la mayor parte del día en el café ofonda, son las 9 y ya puedo decirteque he visto lo que hay que ver enesta población de más interés”.Aquell turista pioner ensdeixa en-treveure que visitava una ciutatsense gaires atractius. Algú potimaginar-se ara una Tarragonasense res digne de ser visitat? Oneren els monuments? A principisde segleXX,perun turistaquevol-gués fer un recorregut per co-nèixer el patrimoni de la ciutat,aquesta no tenia ni molt menystant per oferir com avui.La major part dels monuments

que ara donen identitat a Tàrracono s'havien descobert o tenienusos que els feien invisibles. Acce-dir a la muralla era possible peròno era permesa l'entrada a la zonade l'anomenada “Falsa Braga” queva ser molt temps espai reservatper a usos militars. El passeig Ar-queològic es va inaugurar el 1932 ifins aleshores la gent s'havia deconformar en veure només la partmés urbana de lamuralla. És a dir,bàsicament la zona del passeig deSant Antoni i alguna de les porte-lles o el llenç interior de la Baixa-dadelRoser. Per qui estès interes-sat en el tema es podia demanarun permís a les autoritats militarsi aleshores calia equipar-se bé, jaque en certs moments els esbar-zers es van apoderar de lamurallade tal forma que impedien la visióde la fortificació en alguns metresd'alçada. Per evitar problemes esrecomanava als turistes interes-sats en la muralla que si la volien

veure bé es podien desplaçar alveí turó de l'Oliva des d'on con-templarien el conjunt proveïts,això si, d'uns bons prismàtics.El pretori romà –més conegut

aleshores com aCastell de Pilats–era presó provincial, i per tant te-nia una zona de seguretat vigiladaal seu voltant amb soldats equi-pats amb fusells. El monument espodia veure des de l'exterior i espodria retratar des del passeig delesPalmeres, però òbviament nin-gú gosaria demanar autoritzacióper visitar un edifici que era cen-tre penitenciari i que, a més amés, no reunia cap condiciómíni-ma d'habitabilitat. El pretori vaquedar alliberat de l'ús com a pre-só els anys 1950, per obrir-se al pú-blic més o menys amb continuïtatdes del 1971.Se sabia que existia el circ ro-

mà, però no hi havia cap sectordel mateix que fos visitable. Elsanys 20 s'oferia la visita d'algunade les voltes del circ, ocupadesper dependències de la casernad'artilleria durant el dijous sant,data anual en la qual hi solia tenirlloc una mena de jornada de por-tes obertes. Aleshores es podrienadmirar en la penombra les anti-gues estructures romanes entre

les andròmines inservibles propie-tat dels militars.De l'amfiteatre, les restesdel pe-

nal del Miracle i de l'església delmateix nom en cobrien bona partde l'estructura romana, i una altrapart quedavaocultaper terres i ru-nes.Només es veien exteriormentparts de les voltes que donen amar però estaven reocupades i ta-pades per estructures modernes.

Entre els atractius de la ciutatno s'incloïa tampoc el fòrum de lacolònia entre els carrers Cervan-tes, Lleida i Soler, que va ser no-més un solar amb un munt de ru-nes fins que s'inaugurà la seva ade-quació museística l'any 1969. Lanecròpolis no va ser descobertafins els anys 20 però el seumuseues va inaugurar el 1930. Tot i queara ja fa massa anys que només esvisitable parcialment.Del teatre romà, del qual es co-

neixia l'existència, millor no fer-ne gaire esment, ja que tot i queva ser descobert a finals de segleXIX,després demil vicissituds en-cara no és visitable.Afortunadamenthi havia elmu-

seu arqueològic obert al públic si-tuat als baixos de l'edifici del pa-laumunicipal i provincial a la pla-ça de la Font. Els objectes romansi d'altres èpoques s'amuntegavenoferint al visitant un tast del patri-moni de la ciutat.La catedral com edifici obert al

culte era accessible pels turistes.El seumuseu diocesà, que ja exis-tia des de 1869, es va adequar enèpoca de l'arquebisbe López Pe-láez, oferint des d'aleshores les se-ves interessants col·leccions, bàsi-cament d'art litúrgic.Nohihavia cap casanoble ober-

ta al públic com amuseu.No seriafins 1977 en que s'inaugurava casaCastellarnau, a la qual s'ha unitmolt recentment casa Canals.Els monuments exteriors com

ho són la Torre dels Escipions i

l'aqüeducte romà eren visitables,ja que es trobaven en camp obert.El problema sorgia amb el trans-port, ja que si no es disposava devehicle propi la cosa es complica-va, i qui volia anar-hi haviad'emprendre una excursió cam-pestre on, per suposat, no trobarial'ajut de cap itinerari senyalitzat.Si el nét o el besnét d'aquell tu-

rista de principis de segle passattornés per visitar el patrimoni deTarragona, no podria utilitzar elsmateixos termes del seu avantpas-sat, ja que a Tarragona ara hi tro-baria tant per descobrir que no liseria possible subscriure aquellaafirmació.c

AMB T DETARRAGONA JORDI ROVIRA SORIANO

El pretori romà erauna presó provincial,i per veure la murallaera necessari pujaral turó de l'Oliva

Bona part delpatrimoni de laciutat restavaocult a principisdel segle XX

DIVENDRES, 3 JULIOL 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5

JORDI BARÓTarragona

Q uaranta-una empre-ses van optar fa unsmesos a construir elparc de bombers deValls, 28 el nou centre

cívic Llevant de Reus i 34, entreles quals hi ha les més impor-tants de l’estat, esperen ser tria-des per aixecar el campus de lesTerres de l’Ebre de la UniversitatRovira i Virgili. Concursosd’obra pública que en temps delboom immobiliari haurien des-pertat molt menys interès, i queen alguns casos tenien risc dequedar deserts, són ara una espe-rança pel sector, castigat per lafrenada de la iniciativa privada.Les empreses dediquen méstemps a que no se’ls escapi capoferta i han d’invertir recursosper redactar propostes que po-den acabar desades en un calaix.A Construcciones i Rehabilita-

ciones Jaldo, amb seu a Reus, untreballador revisa cada dia a pri-mera hora les edicions electròni-ques delButlletí Provincial de Ta-rragona, el Diari Oficial de la Ge-neralitat i la web d’alguns ajunta-ments, on s’hi publiquen lesobres que surten a concurs. “Ave-gades el termini per presentar-seés molt breu”, justifica JoaquínJaldo, gerent de l’empresa i presi-dent del Gremi de la Construcciódel Baix Camp. La seva compan-yia va orientar fa uns anys unapart de l’activitat a la iniciativapública i Jaldo es queixa que lespossibilitats de guanyar els con-cursos són “mínimes”. “Les em-preses van a preus d’enderroc”,

diu en relació a les que plantegenofertes per sota dels estàndardsdel mercat i busquen subsistir,més que obtenir beneficis. “Hasd’anar amb uns preus que noguanyes res”, afegeix.A Antoni González, secretari

general de la URV i president dela mesa de contractació els últi-ms set anys, no l’ha sorprèsl’allau d’empreses que aspiren aconstruir el nou campus de

l’Ebre. “És inqüestionable que enmoments de crisi no poden dedi-car-se a l’obra privada”, manté.Sobre la taula hi ha 28 propostes,que en alguns casos les presentenunions temporals d’empreses defins a tres membres. El concursha atret a les companyies delCamp de Tarragona i les Terresde l’Ebre però també a les princi-pals constructores espanyoles.“Empreses acostumades a cons-truir l’AVEoautopistes es presen-ten ara per onze milions d’euros.Handemantenir la infraestructu-ra que tenen”, reflexiona.

La universitat s’havia trobatque en èpoques de vaques gras-ses algun concurs quedava de-sert. Va passar a principis delsanys 2000, quan estava construï-da l’estructura de les facultats deQuímica i Enologia de Tarrago-na, i s’havia d’adjudicar l’obra detancament intern i extern delsedificis. “Es va haver de convo-car de nou el concurs i incremen-tar el preu substancialment”, ex-plica el secretari general, que re-corda que eren temps “millors”que ara.El regidor de Recursos Gene-

rals i Hisenda de Reus, Carles Sa-las, creu que el nombre d’empre-ses que aspiren a construir equi-paments públics s’ha multiplicatper dos en relació als anys del bo-om immobiliari. “Enmoments demolta obra privada, quan els nos-tres projectes eren de preusbaixos, no trobàvem licitador”, co-menta. Lamillor provaque aques-ta situació ha canviat l’ha aporta-da el Fons Estatal d’Inversió Lo-cal (FEIL), ajudes pels municipisdel govern espanyol que a Reuss’han repartit en 19 actuacionsper valor de prop de 18 milions imig d’euros i que han despertatmolt d’interès en el sector.“Ha generat tensió als serveis

tècnics”, reconeix el regidor en re-lació a la feina que suposa perl'ajuntament enllestir els projec-tes i valorar les ofertes presenta-des. El president del gremi de laconstrucció del Baix Camp, Joa-quín Jaldo, lamenta que nomésquatremilions del total els execu-taranempreses de la comarca i de-manauna regulació que les afavo-reixi, com assegura que hi ha enaltres zones de Catalunya.A les empreses, presentar-se a

un concurs públic no els surt gra-tuït. Jaldo xifra en uns 1.500 eurosel cost d’optar a construir unaobra d’un pressupost aproximatd’un milió d’euros. A aquest preu,cal sumar-hi la despesa de l’aval,que és obligatori. Després nomésqueda esperar a ser l’escollit entrela pila de sobres, planells i dos-siers –en alguns casos de caixes–de les diferents propostes.c

Acte públic a Tarragona d’obertura de les ofertes econòmiques presentades per construir el nou campus de la URV a les Terres de l’Ebre

L’antic Mas dels Canonges es transformarà en el nou centre cívicLlevant, al barri Horts de Miró de Reus; al concurs per adjudicarles obres s’hi han presentant 28 d’empreses

VICENÇ LLURBA

VICENÇ LLURBA

Tocaanar a concurs

ECONOMIA LA CONSTRUCCIÓ S 'AFERRA ALS PROJECTES DE L’ADMINISTRACIÓ

Pagamentsméspuntuals

Una empresa de Reusrevisa cada dia la webd’alguns ajuntamentson s’hi publiquenles obres a concurs

A inicis del 2000 capempresa es va oferirper construir lesfacultats de Química iEnologia de la URV

]El Fons Estatal d’Inver-sió Local (FEIL) aprovatpel govern de RodríguezZapatero preveu que lesempreses cobrin lesobres realitzades al capde 30 dies d'acabar-les.Aquest termini, méscurt de l’habitual, s’apun-ta com un factor quetambé ha animat el sec-tor. “Moltes companyiesno optaven als concur-sos públics pels terminisde pagament”, reconeixel regidor de Reus Car-les Salas. També hi hajugat a favor que s’haginutilitzat fons de l’estat,que interessava gastaren la seva totalitat. Lespropostes de les empre-ses no han perseguit re-baixar el preu i s’hanpogut centrar en intro-duir millores en els pro-jectes.

La crisi immobiliària multiplica l'interès de les empreses privadesa presentar-se a concursos d’obra pública

L'OBRA PÚBLICA ATRAU CONSTRUCTORES

ANY D’ADJUDICACIÓ OBRAEMPRESESPRESENTADES

PRESSUPOST

2003Nova comissaria de laGuàrdia Urbana de Reus

11 2,8 milions d’euros

2007Nou Arxiu Històric Comarcali Municipal de Reus i elBaix Camp

12 2,4 milions d’euros

2009 Nous Centre Cívic Llevant 28 1,8 milions d’euros

FONT: AJUNTAMENT DE REUS

VORA EL MAR

Encara no fa un any, men-tre el miracle econòmic es-panyol ja es desinflavacom un globus quan

deixes de bufar, el president delgovern, figura mundial, s’ufana-va dels milers de quilòmetresd’Alta Velocitat Espanyola, so-bretot espanyola, que enscol·loquen al front dels païsosdel món. Som objecte d’envejauniversal, mirall de països, comara Alemanya, que queden a mi-lers de quilòmetres de vies velo-ces darrere de nosaltres. Quedentambé a milers de milions d’eurosgastats en aquesta vanitat extre-ma, orgull del govern actual i tam-bé dels passats, emocionats totsen veure com es reforcen les vèrte-bres d’Espanya, com Espanya esvertebra més encara. Aquesta su-pèrbia de nous rics és la mateixaque els va portar a fer aquell nouaeroport descomunal de Barajas,o a perforar quilòmetres de gra-nit del Guadarrama per guanyartres minuts entre Madrid i Valla-dolid. I així podríem continuarencara, recordant l’Exposició deSevilla, que segons em confiavaun alt càrrec socialista “mai no sesabrà quants diners va costar,quants bilions”, i que no va ser-vir per a res: Andalusia, encara iencara, té prop del 25% d'aturatsi un percentatge semblant de fun-cionaris públics. Però això a quili importa, si podem presumir detindre més alta velocitat que nin-gú (velocitat espanyola: la que nova de València a Barcelona), i pot-ser també més autopistes i mésaeroports descomunals. I no hi fares, a l’hora de la insensatesa na-cional, recordar que som els pri-mers del món en dèficit abismalde la balança dita per compte co-rrent, que vol dir que gastem mésdel que produïm, en proporcionsruïnoses. Ni que som —ara iabans— els primers d’Europa endesocupació, i entre els últims enproductivitat i en altres petits de-talls, com la despesa en serveissocials o en investigació. Cosessense importància, ja que tothomestava tan feliç mirant com éremels primers en l’esplendor de l’al-ta velocitat i en construcció demilions d’habitatges inútils. Comha sigut possible tanta vanitat,tanta buidor, tant d’orgull i tantd’exhibicionisme fatu, duranttants anys? Com és possible que,al País Valencià, l’orgull i la bui-dor duren encara i tinguen l’èxitpúblic que tenen? És un misterique deixarem per als poetes satí-rics. O per als teòlegs.

AROMES I RITMES

El Festival de Músiques Reli-gioses de Girona encara la se-va segona setmana amb unaatapeïda agenda de concertsque s’inicia amb l’estrena,aquest vespre a Espanya,d’una fantàstica coral de Jo-hann Sebastian Bach troba-da l’any passat. L’estrenaràl’organista italià LorenzoGhielmi que, a més de tocarBach, entre les quals la famo-sa Tocata i fuga en re menor,interpretarà peces de Händeli Mendelssonh. També hi ac-tuarà la grega Eleftheria Ar-vanitaki. Demà divendres, hofaran diversos cors gironinsque intepretaran el Rèquiemde Fauré. Dissabte, MadhaviMudgal, amb la seva germa-na, interpretaran lamil·lenària dansa de l’ÍndiaOdissi. Diumenge serà eltorn del rei del rai, l’algerià

Khaled, dimarts de la mali-nesa Rokia Traoré i dimecres,de Jordi Savall. Festival deMúsiques Religioses de Giro-na (2, 3, 4, 5, 7 i 8). www.ajun-tament.gi/musiquesreligioses

MÚSIQUES RELIGIOSES

DONES I MÚSICA

La jove pianista cata-lana Laia Masramon(Santpedor, Bages,1981) protagonitza elsegon concert del fes-tival de música de Sit-ges Concerts de Mitja-nit, que va començarel 28 de juny passat.Masramon oferirà unrecital amb obres deHaydn, Chopin, Ce-sar Franck i FredericMompou. Fins al 15d’agost, al festival hiactuaran el grup decambra alemany Sa-lut Salon, el quartetde saxofons Sax-Sons, elcèlebre duo de pianistesKatia i Marielle Labèque,els joves pianistes IlyaMaximov, rus, i YukikoAkagi, japonesa, i l’or-

questra Barcelona Simfo-nietta. Laia Masramon.Concerts de Mitjanit. 5 dejuny, a les 20.30 hores.www.concertsdemitjanit.com

Al claustre del Monestir dePedralbes han ressonat du-rant segles els cants de lesdones que han viscut enaquest impressionant edificigòtic. Des de fa tres anystambé acull un cicle de con-certs que dóna a conèixer elpaper jugat per algunes do-

nes en el món de la música.Aquest any, el cicle està dedi-cat a dones mecenes com lesreines Isabel de Castella iCristina de Suècia o la pianis-ta Mísia Sert. Nits de Músicaal Monestir. Dones Mecenes.Monestir de Pedralbes 2, 7 i16 de juliol a les 21 hores.

Anís del Mo-no és el nomd’una marcade licor ques’ha presentaten diverses ge-neracions i so-na a licor de“tota la vi-da”. El Mu-seu de Badalo-na invita,dins Les Nitsd’Estiu i persegon any consecutiu, aconèixer els secretsd’aquesta fàbrica situadaa prop de la platja de laciutat i gaudir dels ritmes

de bossa nova, el jazz iels sons africans barrejatamb l’aroma de l’anís.Nits d’Estiu. Badalona (3,10 i 17 de juliol).www.ba-dalona.cat

Montjuïc ha estat present a molts delsesdeveniments, bons i dolents, en lahistòria de la ciutat de Barcelona. Lamuntanya reuneix naturalesa,instal·lacions esportives i culturals,per això és el lloc idoni per aconseguiruna nit plena d’activitats. Dissabte secelebra la segona edició de Montjuïcde Nit, una nova nit blanca amb unampli ventall d’activitats culturals enquè la música, l’art i l’esport són elsprotagonistes.

Durant set hores, des de les 20.00hores del vespre fins a les 3.00 de lamatinada del diumenge, més de 50 ac-tivitats, que tindran lloc a 20 espaisdiferents, oferiran un motiu als barce-lonins per pujar a un dels punts mésalts de la ciutat i gaudir no només deles bones vistes de la ciutat. Com aactivitats destacades hi ha l’oberturadels museus situats a la muntanya que

permetrà veure les sevescol·leccions i fer-hi activitatsen uns horaris gens habituals.

Però hi haurà molt més:una revetlla popular al Pobleespanyol amb els Sirex, dansaa la plaça Margarida Xirgu, na-tació sincronitzada i chill-out ales piscines Picornell, classesd’hípica a la Foixarda, moltamúsica a diversos llocs, com laplaça Europa que s’omplirà derock, el Fossat i el teatre Grecon sonaran els ritmes més rum-bers i el nou pop britànic.

Durant la nit, el transportpúblic es reforçarà per facili-tar l’accés dels visitants. Mon-tjuïc de Nit, muntanya de Mon-tjuïc, 4 de juliol (de 20 a 3 ho-res). www.bcn.cat/cultura/mon-tjuicnit/La porta del MNAC a l’edició del 2008. / j. sánchez

Els primersJOAN F. MIRA

8 / QUADERN EL PAÍS, dijous 2 de juliol de 2009

Repo

rtat

ge

J. Á.MONTAÑÉS / J. GARRIGA

L’Hospital de la Santa Creu iSant Pau torna a estar de mu-dances. Demà s’inaugura oficial-ment el nou edifici, on ja s’hi

han traslladat quasi bé tots els malalts,i arrenca una nova etapa d’aquest cen-tre que va néixer fa més de 600 anys perguarir els necessitats, i que ara és unade les institucions sanitàries de referèn-cia de Catalunya. El canvi també afec-tarà, és clar, l’antic recinte modernista,declarat Patrimoni de la Humanitat,que ha començat la seva restauració ique es vol convertir en un gran campusdedicat a la investigació en temes so-cials i humanístiques amb especialèmfasi en l’àmbit mediterrani.

És la segona vegada, o la tercera,segons com es miri, que l’hospital creix ies muda deixant al darrere un espectacu-lar patrimoni arquitectònic que enri-

queix la ciutat. L’hospital va néixer alsegle XV de la fusió de sis petits hospi-tals (quatre d’eclesiàstics i dos de muni-cipals) per racionalitzar els serveis i ferfront als problemes sanitaris de l’època,que eren molts i tan terribles com lapesta, la fam o la guerra. Al principiestava ubicat als esplèndids edificis gò-tics situats entre el carrer del Carme iHospital (d’aquí el nom) que avui alber-guen, entre d’altres institucions, la Bi-blioteca de Catalunya o l’Institut d’Estu-dis Catalans. El creixement demogràficde la ciutat i els avenços mèdics varenfer que l’edifici original es quedàs petit ique fou necessari construir unesinstal·lacions més adequades.

Per això, a principis del segle XX, iseguint els cànons arquitectònics delmoment, el Modernisme, es van bus-car uns solars allunyats de la llavorsmolt insalubre Ciutat Vella amb una

visió gairebé utòpica d’una mena deciutat jardí. Tanmateix, tot i la bellesadel recinte, el cert és que el nou hospi-tal s’ha fet vell i, un altre cop, els can-vis tecnològics i científics en l’atencióhospitalària i el creixement hospitalarihan motivat una nova mudança. Ara,cent anys després, es torna a repetir.

El nou edifici que demà s’inauguraamb una jornada de portes obertes ésmodern i lluminós però, sobretot, moltmés còmode per als malalts i el personalsanitari del que va ésser mai el recintemodernista. Els pavellons que dissenyàLluís Domènech i Montaner, però, noes quedaran buits. Després de la sevacompleta i costosa restauració, es con-fia que s’omplirà no sols de turistes sinótambé d’estudiants, professors, empresa-ris i tot tipus de col·lecitus socials. SantPau es reinventa. Un cop més. Pàgines 3 i 4

Sant Pau es reinventaL’hospital fa la tercera mudança en 600 segles d’història i mentre s’instal·la

en un edifici modern prepara els nous usos del recinte modernista

No és llegenda: des de fauns anys, una de les pa-tums literàries de Cata-lunya està buscant qui

va escriure una ressenya d’undels seus darrers poemaris. El crí-tic va gosar dir, amb tota l’elegàn-cia possible, que eren uns versetsde pa sucat amb oli, de treballd’escolar enamorat. Ai, què vaanar a fer: allò que pensaven mol-ts però que ningú s’havia atrevita posar en paper. Efectivament,era la primera —i única— críticanegativa que va sortir del llibre.Encara hi és, l’il·lustre bard, remi-rant i fent càbales per esbrinarqui va gosar. I és que, sabent lafarina que s’hi gasta, el crític vadecidir signar amb pseudònim.

Això ve a tomb perquè la set-mana passada, en aquelles entre-vistes immortals que Joaquín So-ler Serrano va fer per a A fondo, ique ara Barcelona TV recupera,Gabriel Celaya clavava sobris,educats però contundents dardsa la poesia dels seus coetanis elsNovísimos, lamentant la seva fre-dor temàtica i tècnica que contra-posava a la (seva) poesia social.

Tot just acabat d’escoltar-loun sabia que un comentari així,avui, és impossible aquí. Bé, defet, si hem de fer cas a Carles Ri-ba, això mai no ha estat possible,en part, diu, per raons econòmi-ques: tots són dintre el mateix cer-cle. En una carta de 1922 a CarlesSoldevila, escriu: “És trist l’estatde la crítica a Catalunya: és a dir,la seva manca d’independència(…). Ningú no gosa encarar-sepúblicament contra ningú. Lespolèmiques es fan amb l’orxatadel contrari pagada. Ja no es temsols per la butxaca, sinó per l’afa-bilitat més superficial”.

Parlem, és clar, de polèmiquesserioses, fonamentades. Com laque podríem engegar sobre la de-cisió del Grup 62 de reeditarl’obra completa de Josep Pla. En-comiable, perquè hi ha títols queno es troben de fa temps, peròben trista si, per temes contrac-tuals, es desaprofita (com en l’edi-ció de quiosc o alguna de butxa-ca) per arreglar-ne errates, forçadoloroses en El quadern gris, queles arrossega des de 1966. Allô?

La Institució de les Lletres Ca-talanes ha engegat un tant enco-miable com ambiciós estudi so-bre el prestigi de la literaturad’aquí. Veurem qui diu què icom. Segons com vagi la cosa,més valdrà esperar la propera fo-guera de Sant Joan, tot prenentuna orxata pagada, és clar.

País d’orxataCARLES GELI

Xavier Monteys analitza el nou Hospital de Sant Pau que avui s’inaugura � JacintoAntón entrevista l’actor Julio Manrique que protagonitza Hamlet � Ángela Molina fa la

crítica de l’exposició de Casa Àsia sobre les noves narratives de la creació índia

L’hospital nou i el vell conviuen al mateix recinte i es miren l’un a l’altre. / carmen secanella

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

56457

240000

02/07/2009

SUPLEMENTO

1-3

1

Tarifa (€): 14118

ÁNGELA MOLINA

APassage to India (1924), E.M. Forster descriu un paísen termes d’enormitat i in-comprensibilitat: “A l’Índia

res no es pot identificar; una pregun-ta fa que allò desaparegui o que res-sorgeixi en una altra cosa”. El nuclide la novel·la de l’escriptor anglès ésla constant trobada entre els colons—“cossos ben desenvolupats i corssubdesenvolupats”— i els natius desd’una visió inexorablement metafísi-ca i una narració oficialista (britàni-ca) que, dos anys més tard, EdwardThompson tergiversa a The other Si-de of the Medal, on afirma, en undels primers i més persuasius intentsnarratius per entendre l’imperialis-me com a sofriment cultural, quehem de demanar “una nova orienta-ció en les històries de la Índia”, hemd’expressar “el nostre remordimentper les coses que hem fet i, sobretot,reconèixer que aquells homes i aque-lles dones volen que se’ls retorni l’au-toestima”.

Memòria i història. Compromís inarració. Homi K. Bhabha, teòricdel postcolonialisme d’origen indi,investiga la relació entre els concep-tes de nació i narració. La qüestióde qui narra, com i per a qui o per aquè és seminal a l’hora d’entendre iser capaços de (re)construir la identi-tat d’un país que busca blindar-sedavant la cada vegada més palmàriaevidència de les noves patologies delpoder dels nous estats de seguretatnacional, dictadures, oligarquies isistemes unipartidistes. Una exposi-ció a la Casa Àsia reivindica les no-ves narratives de la creació índia ac-tual a través de la feina de deu artis-tes. “En un món travessat per la pa-raula i la imatge com a ombres de simateix, el que es narra, sigui quinsigui l’instrument que s’utilitzi, cons-trueix la nova identitat cultural post-colonial contra el sistema binari decentre i perifèria, civilitzat i salvatge,imposat convencionalment per lesrepresentacions occidentals de lescultures foranes”, afirma MeneneGras, directora de Casa Àsia.

Les Narratives de l’Índia bus-quen la complicitat de l’espectadorcom a “aprenent de cartògraf”,emulant el títol d’un text del poeta iteòric Ranjit Hoskote, avui conside-rat el guaridor indi més internacio-nal. “La situació artística índia ofe-

reix una extraordinària transversali-tat d’opcions i temporalitats, afir-ma Hoskote. El seu nou atles artís-tic inclou quatre generacions d’ho-mes i dones que van des de crea-dors, l’obra dels quals ha evolucio-nat a partir dels ensenyaments crí-tics de les escoles europees i nord-americana, fins a l’ancoratge en unrenovat classicisme i una abstraccióvigorosament crítica, o artistes quehan formulat un llenguatge que re-flecteix el local i l’immediat junta-ment amb referències sofisticades

configurades en les avantguardesoccidentals. D’altres, en canvi, arti-culen polítiques subtils del “jo” icombinen l’autobiografia ambal·legories de l’estat-nació; tambétrobem els que estudien la políticade les xarxes d’informació i delsfluxos mediàtics; i, finalment, elsmés visibles i benalitzats, que s’en-fronten al terror en una època detortures, migracions i genocidis”.

L’exposició ressegueix ambforça fidelitat la situació de la crea-ció contemporània de l’Índia. Lesfotografies en blanc i negre de Vi-van Sundaram (1943, Shimia), undels testimonis principals dels pro-cessos polítics i històrics del seupaís, és un dels al·licients d’aquestcol·lectiu, i també els dibuixos i lesinstal·lacions de Shilpa Gupta(1976, Mumbai) i Nalini Malani(1946, Karachi). Les obres més co-

negudes de Subodh Gupta (1964,Kaghaul), Reena S. Kallat (1973),Ravinder Reddy (1956, Suryapet) iJitish Kallat (1974, Bombai) es com-binen amb els més invisibles peròmés radicals de Bharti Kher (1969,Londres) i Sheba Chhachhi (Harar,Etiopia). Gairebé tots els autors tre-ballen amb temes de resistència cul-tural; per ells, cultura i memòriasón el motor per a pràctiques dife-rents i experiències susceptibles derevisió urgent, en les quals el silencide la seva gent parla i actua sobreun territori recuperat. És el nou im-puls cartogràfic que va portar tantspoetes a descriure la nova nació alli-berada com a “Màtria”.

Narratives de l’Índia al segleXXI: entre la memòria i la història.Casa Àsia. Palau Baró de Quadras.Av. Diagonal, 373. Barcelona. Finsal 30 de setembre

La “Màtria Índia”

A l’esquerra, Woman (2004), obra amb polièster de Ravinder Reddy. A la dreta, Hibrid 4 (2003), fotografia digital de Bharti Kher.

Re-Take of Amrita, de la sèrie ‘Bodies’. Fotomuntatge del 2001 de Vivan Sundaram.

L’exposició a Casa Àsiaressegueix amb forçafidelitat la situació dela creació actual al país

EL PAÍS, dijous 2 de juliol de 2009 QUADERN / 7

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS

L’11 de gener del 2012 co-mençaran les classes de laUniversitat de les NacionsUnides (UNU) a les aules

instal·lades al pavelló de San Ma-nel de l’Hospital de la Santa Creu iSant Pau. Aquell dia es veurà clara-ment el canvi d’ús que s’està pro-duint a l’hospital, que el 2030 faràels primers cent anys de vida i queés Patrimoni de la Humanitat desde 1997. El primer Institut de laUniversitat de les Nacions Unidesque s’obrirà al sud d’Europa (i eldesè del món) es dedicarà al’Aliança de les Civilitzacions iserà un centre de creació i difusiód’idees per enfortir la pau. L’UNUserà una de les tres o quatre institu-cions internacionals que treballenen l’àmbit del Mediterrani queobriran una seu en aquest recinte.Un altre serà l’Organització Mun-dial del Turisme. Taleb Rifai, el se-cretari general, va visitar fa duessetmanes la ciutat i el recinte deSant Pau amb la idea d’establiraquí un observatori turístic i donarsuport que Barcelona sigui la capi-tal del turisme mediterrani.

Demà s’inaugura el nou Hospi-tal de la Santa Creu i Sant Pau quees va començar a construir a finaldel 2000. L’edifici, amb forma decinc dits d’una mà, posarà fi alcol·lapse arquitectònic que han vis-cut els edificis modernistes, provo-cat per l’augment de l’activitat hos-pitalària, les successives ampliacio-ns, la necessitat d’incorporar novestecnologies —vist, sobretot, pels in-numerables aparells d’aire condi-cionat que ocupaven de formaanàrquica les façanes delspavellons—, i el mal estat provocatper l’envelliment dels materials i sis-temes constructius.

Des de mitjan juny, malalts ipersonal sanitari s’han anat traslla-dant a les noves instal·lacions. Elsquiròfans i el servei d’urgències hofarà al setembre i seran els darrersa mantenir l’activitat als edificisconstruïts per Lluís Domènech iMontaner a partir del 1902 gràciesal llegat del banquer i mecenes PauGil i Serra. Però els pavellons mo-dernistes no s’abandonaran a par-tir de demà. El trasllat dels malaltsha deixat pas a obrers i restaura-dors que treballaran per retornar-

los l’esplendor que van tenir quanes van inaugurar el 1930. Per fer-ho s’aplicaran les recomanacionsque estableix el Pla director apro-vat el desembre del 2008, on esmarquen els criteris d’intervencióen tots els edificis amb la intenció

de recuperar els elements originalsdegradats i els espais interiors delspavellons fent-los compatiblesamb els nous usos.Les obres, ques’han dividit en dues fases, estan

previstes que s’allarguin vuit anys ique s’inverteixin 178,3 milionsd’euros en tot el procés (un miliómenys que el pressupost per cons-truir el túnel de l’AVE entre Sants ila Sagrera). La primera fase d’ac-tuacions es farà entre el 2009 i el2013, afecta els tretze edificis del’eix central del recinte i la xarxa detúnels d’un quilòmetre de llarg queels uneix pel subsòl, i que Domène-ch i Montaner va crear perquè elsmalalts més greus no haguessin desortir al carrer. Després de la refor-ma, acolliran espais per a exposi-cions i petits auditoris. La segonainclou dos pavellons, l’antiga far-màcia, les cuines, l’església i la casade Convalescència, i es preveu queacabi el 2016.

Ja han començat les obres. S’es-tan desmuntant les antiguesinstal·lacions i els elements estruc-turals no originals en deu dels pave-llons i s’està rehabilitant el pavellóde Santa Apolònia, la cúpula delpavelló de la Mercè (que es va en-fonsar el 2004) i s’ha començat aconstruir el sistema de cablejat dela xarxa de telecomunicacions peri-metral que unirà tots els edificis.

Aviat començaran les obres a l’inte-rior de l’edifici de l’entrada on sesitua l’administració i al pavelló deSant Jordi.

La rehabilitació va en paral·lelamb la definició d’usos de cada es-pai. “Havíem de ser ambiciososcom ho van ser els que van decidirde crear un nou edifici a principidel segle XX”, afirma Gemma Sen-dra, delegada de l’Administració,l’òrgan del govern format per sisadministradors nomenats a partsiguals per les institucions mestres-ses de l’Hospital: l’Ajuntament, laGeneralitat i el Capítol Catedrali-ci. Sendra va ser nomenada fa unany amb l’encàrrec de dotar d’unpla de futur el recinte modernistadesprés de perdre la funció origi-nal. Després de revisar projectesanteriors, entre els quals hi ha unmuseu sobre la història de la medi-cina i un altre sobre el modernismeo ser seu de la Biblioteca Provin-cial de Barcelona, “es va optar perdefinir un projecte de futur capaçde trencar les fronteres del diàleg ide les disciplines del coneixement, ide reunir institucions, projectes, ini-ciatives i polítiques en els àmbitsde la ciència, la docència, el mónempresarial i els col·lectius so-cials”, explica la gestora. El nou

Sant Pau “es refundarà” segonsSendra i “passarà a ser un campusde les ciències sociales i el Medite-rrani”.

Sendra manté que “per aconse-guir aquest propòsit calia evitar laurgència”. Per això ha optat peranar tancant el finançament de lareforma a mesura que s’enllestienels futurs usos que tindran els edifi-cis. En un any s’ha aconseguit reu-nir 36 milions d’euros aportats, so-bretot, pels fons Feder de la UnióEuropea, el fons Estatal de Inver-sió Local i la Fundació de l’Hospi-tal de la Santa Creu i Sant Pau.“S’havia d’establir un Pla director,per saber quines eren les necessi-tats de cada edifici, establir uns cri-teris d’intervenció que respectessinel projecte original al màxim, i des-prés gestionar el contingut i el plad’usos dels diversos edificis”. Alspavellons situats entre el convent il’edifici de quiròfans (la Mercè,Montserrat, Sant Manuel i SantRafael) s’instal·laran les quatre ocinc instituciones internacionalscom l’UNU i l’institut de l’OMT.Als pavellons del Carme, la Puríssi-ma i Sant Salvador ho faran xar-xes d’àmbit internacional com laCreu Roja o la Media Luna (tot ique Sendra no ho confirma), i elspavellons de Sant Leopold i eld’operacions es dedicaran a activi-tats culturals i a la divulgació delpatrimoni de Sant Pau.

Per acabar, al Pavelló de l’Admi-nistració es crearà un servei d’aten-ció al públic, sales de reunió i esrestaurarà la biblioteca ons’instal·larà l’arxiu històric del’hospital. Els documents que con-serva són la història d’aquesta insti-tució (i de la ciutat) creada al segleXV però que ara es reinventa perencarar el seu futur.

D’hospital a campus socialEls pavellons modernistes es restauraran i es convertiran en un observatori del Mediterrani

Les obress’allargaran fins al2016 i costaran 178,3milions d’euros

Un Pla directormarca els criterisd’intervencióen tots els edificis

Una xarxa decablejat dotarà ambl’última tecnologiatots els edificis

En dos pavellonses mostrarà elpatrimoni històric icultural de Sant Pau

Sant Pau es reinventa

2 / QUADERN EL PAÍS, dijous 2 de juliol de 2009

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

56457

240000

02/07/2009

SUPLEMENTO

1-3

2

Tarifa (€): 14118

JACINTO ANTÓN

Ales estances gòtiques de laBiblioteca de Catalunyaque acullen la companyiaLa Perla i el seu Hamlet,

hi regnen l’alegria i l’excitació del’èxit —“and we are graced withwreaths of victory”, com diria elrei Eduard a Henry VI. El muntat-ge d’Oriol Broggi de la gran obrade Shakespeare ha esgotat les re-presentacions per a totes les fun-cions previstes, que acaben el dia17 (se n’han prorrogat dues més, eldilluns 20 i el dimarts 21). Al trio-mf de la producció no és en abso-lut aliè el protagonista, Julio Man-rique, un extraordinari Hamlet. Eldebut d’un nou Hamlet sempre ésnotícia —que s’hauria de rebre acops de canó, a l’estil Fortinbràs—en l’escena catalana, tan poc avesa-da a aquests (només uns quants lesdarreres dècades: Enric Majó,Lluís Homar, Eduard Fernández

aquest en castellà). L’actor repuna hora abans de la representaciói, en un tret que humanitza molt elpríncep danès, es disculpa per anarun moment al bany. D’aquesta ma-

nera, un es queda sol mirant uncartell on hi diu “Elsinore”, cali-brant unes espases i fent desprésuna ullada a un vell cartell esgro-gueït del Hamlet de Pere Planellai Terenci Moix que la companyiaté penjat segurament com a talis-mà. Mentre faig un repàs alsnoms i provo infructuosament derecordar Rosa Novell fentd’Ofèlia, Manrique s’aclareix laveu a la meva esquena. Li comen-to, amb un sospir, tota la gent delrepartiment que és morta: JoanMiralles, Joaquim Cardona, PepMadern… i ell fa un gest d’apren-sió. Seiem en un banc, l’actor vavestit una mica deixat i té un no séquè d’isabelí, aquella simpatia i jo-ie de vivre que en uns segons po-drien esdevenir melancolia i ira.

Julio Manrique té 35 anys i,tot i que la barba li blanquejauna mica, està en la bona edatper interpretar canònicament Ha-mlet; també és veritat que ho vanfer el nen prodigi del teatre an-glès del XIX, Master Betty, amb13 anys —després va ser capitàd’un regiment de cavalleria— iSarah Bernhardt, amb 55 i unacama de fusta, per no parlar deThomas Betterton que el va en-carnar als 70 i es va fer famós perl’extrema capacitat que teniad’empal·lidir quan veia el fantas-ma. Manrique traspua una granconfiança en ell mateix i mostrauna amabilitat gens fingida.

Pregunta. Com va això de ferde Hamlet cada nit?

Resposta. Cansat, és dur, peròmolt gratificant. La resposta delpúblic és molt bona. Ens ha sor-tit bé, molt bé. M’hi sento molt agust. Satisfacció és la paraula.

P. A l’obra, 1.507 línies de textde les 4.042 les diu Hamlet. Permolt que es talli, que no és el cas,la proporció és tremenda.

R. El volum de text és brutal.I és cert que és dur fer-ho cadadia. Ho assages, construeixes unrecorregut, ho ensenyes i… aras’ha de tornar a repetir? Cadanit, és bèstia. Però de momentem dóna més del que em roba.Em compensa l’esforç.

P. Molts espectadors es deu-ran preguntar com es pot memo-ritzar aquesta quantitat de frasesi dir-les bé.

R. Sóc ràpid estudiant-me elpaper, hi tinc facilitat. Em posode seguida a aprendre-me’l,m’emprenya no saber-me’l ja desdels primers assajos. Però sensdubte hi ha un vertigen. Intentoseguir el camí de l’obra a poc apoc, has de procurar no emborra-txar-te de paraules, saber quèdius a cada moment, entendre lateva part, digerir bé el text, con-trolar-lo, saber què argumentes,no perdre’t al bosc de paraules.

P. Per alguns actors, Hamletés una maldició, miri allò de Da-niel Day-Lewis, el 1989 es va tren-car emocionalment a l’escenari,

en plena representació, a l’escenade la trobada amb l’espectre delseu pare. No va poder seguir. Vadeixar de treballar dos anys i noha tornat al teatre. Va dir quehavia vist el fantasma del seu pa-re mort!

R. Bé, Day-Lewis és un tipusmolt intens. Però deixa’m tocarfusta.

P. Se te’n pot anar el cap ambHamlet?

R. I amb tot. Hi ha coses mésarriscades. No em fa por. Hi hacoses pitjors que quedar-te enblanc amb Hamlet o perdre’t.Que la vida se t’emporti per da-vant o la pròpia por.

P. Això del pare…P. He pensat en el meu pare en

fer l’obra, sí. Sense morbositat,sense psicodrama. Està viu i bé,atenció. Però penses en aquellafigura. El pare pesa molt a Ha-mlet.

P. Posa distància fent de Ha-mlet?

R. Sóc molt obsessiu treba-llant, m’embriago molt amb elpaper. Però has de pactar amb elpersonatge, perquè no et caiguial damunt. Hamlet és un perso-natge fosc, pot ser molt puta. Pas-

sa per un mal moment. Però éstan intel·ligent, tan brillant ihumà. L’empremta, el regust queet deixa és bo.

P. Té una visió crítica sobreell?

R. Mentre el faig, no. Evident-ment hi hem fet voltes quan dis-cutíem l’obra. És un llarg viatgecap a la nit. La mort del pare…Hi ha ràbia i desesperació en Ha-mlet. Està molt concentrat en simateix. És narcissista i misogin.Descobreix el sexe de la seva ma-re i això l’inquieta i el fa enfadarcontra les dones, amb Ofèlia. Ésdestructiu. Però té moments delucidesa extraordinaris, diu cosestan brillants.

P. Quin moment prefereix?R. Més d’un. El final de la

trobada amb l’espectre del pare,quan promet recordar-lo. Les es-cenes divertides amb Poloni iamb Rosencrantz i Guildenstein,el coqueteig intel·lectaul seguitdels moments en què se sincera.

P. I el “ser o no ser”…R. No te l’anava a dir. És, clar,

un moment impressionant, moltmaco, però m’agrada més elmonòleg anterior, el dels actors.

P. Laurence Olivier, que ja és

referència, deia que cada actor fael seu Hamlet d’una manera espe-cial. Què aporta vostè a Hamlet?,què té d’específic el seu Hamlet?

R. És probable que el caràcterpassional. Jo sóc més de sang ca-lenta que freda, més d’impulsque de reflexió. El meu Hamlets’escalfa fàcilment, és impulsiu.

P. Jan Kott deia que Hamletés un home jove amb un llibre.Quin llibre llegeix el seu Hamlet?

R. Volíem fer la broma doble-ment autoreferencial que llegísLas coplas a la muerte de su padrede Diego Manrique, però el lli-bret que finalment té a la mà ésuna agenda Moleskine clàssica,el meu quadern de notes. Al finall’agafa Horaci de la jaqueta deHamlet, per poder explicar la se-va història.

P. Què passa entre Hamlet iOfèlia?

R. No hem vist la relació ante-rior a la mort del pare de Ha-mlet, no sabem com s’ho feien.Probablement es desitjaven,s’agradaven, començaven a esti-mar-se, però Hamlet no està pera això, no pot. La qüestió de siestima a Ofèlia ha passat a segonplan.

P. No hi ha història d’amor.R. No, no hi ha amor a Ha-

mlet. No hi ha espai per a l’amor

en ell —a part potser del seu afec-te pels actors i el teatre. Això hofa més dur. Però també més con-temporani, propi d’aquesta èpo-ca tan individualista, en què es-tem molt pendents de nosaltres,de les nostres emocions.

P. No està malament tot elque ha freqüentat Shakespeare:Cassi al Juli Cèsar de Rigola i elrôle-titre al Titus Andrònic delmateix director, Mercutio, ni mésni menys, al Romeo i Julieta deJosep Maria Mestres…

R. També vaig actuar en unMacbeth, feia el bloody man delprincipi i després el porter i unassassí. Amb Shakespeare cadavegada t’endinses en una granhistòria, participes de l’obrad’aquell gran monstre, formespart d’una llarga tradició, d’algu-na cosa enorme. Provoca unaemoció inexplicable. La potènciai la profunditat i la lleugeresa altemps d’aquells textos. S’ha depassar per aquí.

P. Hi ha vida després de Ha-mlet?

R. I tant. Moltes coses. I vulldirigir.

P. Ja el criden per a la funció.Falten uns minuts. Es prepara?

R. Corro una mica, faig unsexercicis de respiració, preparo elprimer monòleg.

I mi-te’l. Passant la indicacióde “Elsinore”, elàstic i reconcen-trat, ja desgrana belles paraules.El nostre bon Hamlet.

JULIO MANRIQUE Actor

“Hamlet em dóna més del que em pren”

Julio Manrique, moments abans de la representació de Hamlet. / JOAN SÁNCHEZ

“El meu Hamlet éspassional. S’escalfafàcilment,és impulsiu”

”No hi ha amoren Hamlet. En ell,no hi ha espaiper a l’amor”

“Sens dubte hi haun vertigen. No t’hasde perdre al boscde paraules”

“He pensat en elmeu pare en ferl’obra, sí. Sensepsicodrama”

6 / QUADERN EL PAÍS, dijous 2 de juliol de 2009

XAVIER MONTEYS

L’ampliació de l’hospitalde Sant Pau, un edificique fa deu anys que s’es-tà construint, obrirà ofi-

cialment les portes demà. Ara no-més puc parlar-los d’alguns as-pectes d’aquesta obra perquè ésimpossible fer una valoració com-pleta en aquest espai reduït. Si hivan —espero que no ho hagin defer com a malalts—, veuran queés un d’aquests edificis que ensreconcilia amb l’arquitectura pú-blica i especialment amb la sani-tària.

L’edifici ocupa l’angle opo-sat de la porta principal del vellhospital de Sant Pau. Des del’exterior, dues ales que formen90 graus, construeixen la canto-nada entre la Ronda del Mig i elcarrer Sant Quintí. Aquestesdues ales tenen les façanes reves-tides de pedra i composades apartir de grans lògies que donenuna escala imponent especial-ment a la del costat de la Ronda,i recorden vagament la composi-ció del vell i bell edifici del go-vern civil de Tarrragona. Entreaquestes dues ales apareixen trescossos més disposats en formade ventall i revestits de maonsvidriats de dos colors on hi ha

les habitacions de l’hos-pital, formant un con-junt de cinc barrescom els cinc dits d’unamà.

Com en tots els edifi-cis d’aquesta enverga-dura, unir les diferentsparts, i distribuir-les deforma ordenada i clara,resulta una tasca essen-cial i és el que aquí fa elvestíbul que és doble—cap a la Ronda i capal carrer Sant Quintí—.Els projectistes es refe-reixen a aquesta partcom el palmell d’unamà. L’espai que els visi-tants es troben a l’entra-da és un esplèndid vestí-bul de diverses plantesd’alçada que percebemquan veiem el volum deles elegants escales o lescaixes de vidre dels celo-berts. La impressió ésemocionant i contradic-tòria, perquè, d’unabanda, el mobiliari,que es retalla nítida-ment sobre grans peces de mar-bre blanc, ens recorda el confor-table vestíbul d’un hotel però,d’una altra, les parets, amb les

seves lògies i balcons semblantsals de l’exterior, ens recordenuna plaça coberta.

Alguns urbanistes quan volen

fer esment de la com-plexitat de les circula-cions d’una ciutat es re-fereixen als hospitals.Els més complexos d’en-tre els edificis i els mésurbans. Aquest ho és.En canvi, la seva com-plexitat queda dissoltaen una claredat organit-zativa que es tradueixen una facilitat enormeper orientar-se. N’hi haprou amb recordar laimatge de la mà i elsseus dits per orientar-nos tot d’una. L’espaiés tan clar que és el pri-mer cop que trobo queel grafisme de les gegan-tines senyalitzacions ésconfús i una mica in-útil. Aquest espai és unexemple magnífic perexplicar que per orien-tar, i per tant per servertaderament útil, elvestíbul d’un edifici pú-blic no en té prou ambser gran, si per això en-tenem que tingui molta

superfície. És necessari que tin-gui volum, aire, espai en definiti-va. És amb l’espai que ens orien-tem i no amb la grandària, ens

orientem mirant cap a dalt per-què així “comprenem” on som.És per això que és difícil perdre’sen una església gòtica i fàcil fer-ho en un edifici administratiu.

Des de la plaça-vestíbul s’acce-deix a les consultes i també a leshabitacions, que són les cèl·lulesd’aquesta ciutat. Només els dicque molts hotels moderns no te-nen habitacions com aquestes,salvant evidentment l’equipa-ment sanitari típic d’un hospital.La finestra de les habitacions isobretot la porta és exemplar. Siés cert que la música, els aromeso els colors donen lloc a teràpies

reconegudes, l’arquitecturad’aquest hospital és una teràpia.No sé per a quina malatia comu-na, però segur que algunes mala-ties molt esteses entre els meuscol·legues, com ara la descompo-sició formal, la intoxicació ambnoves tecnologies o la temible“metàpolis”, es curen o minvenamb una visita a aquest hospitald’arquitectura terapèutica.

JOSEP GARRIGA

L’Antonio —83 anys— esnota que està malalt, per-què en fa la cara. Restaingressat en una habitació

d’hospital una mica angoixant,estreta, de sostres baixos, folradade plafons de fusta d’un verd jaesgrogueït, acompanyat d’un al-tre pacient —més o menys de laseua edat— connectat a uns tubsque l’alimenten. No parlen. Mal-grat que l’Antonio és indepen-dent, cada cop que vol anar alvàter l’han d’acompanyar. No enté, a l’habitació, —ni servei nidutxa—, i això que l’han ingres-sat al Sant Pau, un bon centre.La simpatia de les infermeres su-

pleix molts cops la tristesa i lasol·litud de la cambra. Però avuiestà de sort. En menys de 20 mi-nuts li ha canviat l’ànim. L’hanagafat uns nois —“molt simpà-tics”, diu— i amb cadira de rodesl’han traslladat al nou edifici delSant Pau, a menys de 300 metres.

I tant que està content. “L’am-plitud i la lluminositat de l’habi-tació és el que més m’ha impres-sionat”, comenta en un seient re-clinable tot mirant per la fines-tra. Fins i tot aquí i ara, a la novai flamant estança, té alguna cosaper mirar a través dels vidres. Ipoder xafardejar perquè el seucompany no parla. No li cal niencendre el fluorescent ni tam-

poc el televisor, que encara no lihan instal·lat. “És que tot és tannou”, afegeix, com a excusa.

L’Antonio ha estat un dels úl-tims malats a ser traslladats delsantics pavellons —molt turísticsper fora però poc operatius perdintre— a les noves dependèn-cies. Abans ja era un centre dereferència mèdica i ara també enserà d’arquitectònica. “És unexcel·lent exemple de com s’hande construir els nous hospitals”,comenta satisfet el seu gerent,Jordi Varela.

El Sant Pau s’estalviarà en-guany 1,8 milions d’euros nomésen trasllats de malalts d’un pave-lló a l’altre. Perquè cada pavelló

tenia la seua especialitat mèdica,però les proves de diagnosis o elsquiròfans eren, a vegades, a l’al-tra punta d’hospital, cosa queobligava a un anar i venir d’ope-raris, cadires de rodes i ambulàn-cies. I malalts, a risc de contraurealguna infecció, malgrat totes lesprevencions. Ara, aquests quasidos milions d’euros es podranemprar per a millores hospi-talàries.

Sant Pau ha necessitat nouanys per poder estrenar el nouhospital. Ho ha fet per fases. Pri-mer es va inaugurar l’espai ambu-latori, que resta separat del blochospitalari, és a dir, el que es co-neix com a ingressos. Tot el pro-

cés de trasllat acabarà enguany,malgrat que demà divendres se’nfaci la inauguració.

El nou edifici, dissenyat perun equip encapçalat per l‘arqui-tecte Esteve Bonell, és força ope-ratiu. Aprofita els desnivells delterreny per dividir-ne les àrees deservei i permet tenir diversos ac-cesos independents des de l’exte-rior. Mirat des d’un plànol alçat,figura una mà amb els seus dits, icasdascun d’aquests són els dife-rents blocs d’ingressos per espe-cialitats. Diàfan, amb passadis-sos amples, lluminosos, dóna sen-sació d’espai. És el que valorenmés els usuaris. A més, diferencial’estança usada pels treballadors—3.300 persones— i els usuaris,quasi mig milió a l’any, que te-nen entrades i espais diferents.Tot plegat ha costat 293 milionsd’euros.

Arquiteràpia

Un malalt nou de trinca

Escales al vestíbul del nou Sant Pau. / x. m.

Edificis modernistes de Sant Pau vistos des del nou edifici de l’hospital. / carmen secanella

N’hi ha prou ambrecordar la imatgede la mà i els ditsper orientar-nostot d’una

Sant Pau es reinventa

EL PAÍS, dijous 2 de juliol de 2009 QUADERN / 3

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

56457

240000

02/07/2009

SUPLEMENTO

1-3

3

Tarifa (€): 14118

RAFAEL ARGULLOL

La felicidad y la seguridad RAFAEL ARGULLOL 27/06/2009

En el año 1543 los arquitectos Giangiorgio Trissino y Andrea Palladio acometieron un reto de casi imposible solución del que, sin embargo, salieron airosos: convertir una ciudad medieval en una ciudad clásica. El sensacional experimento tuvo lugar en Vicenza y el motivo fue la toma de posesión de la diócesis por el cardenal Niccolò Ridolfi, quien no era, por supuesto, un clérigo cualquiera, sino un príncipe poderoso y culto, nieto de Lorenzo de Médici. Los detalles del cortejo del cardenal Ridolfi el día 16 de septiembre de 1543 pueden hallarse en la exposición Palladio, en Caixafòrum, imprescindible para adentrarse en el universo del gran arquitecto de Padua y en la que destacan las minuciosas maquetas que reproducen algunas de sus obras.

Trissino y Palladio levantaron una escenografía urbana tan convincente que el cardenal Ridolfi pudo tener la impresión de que no recorría una caótica ciudad medieval repleta de bellezas góticas, sino una esplendorosa urbe del antiguo Imperio Romano con sus arcos triunfales, sus frontones y obeliscos. El pórtico gótico de la catedral fue temporalmente completado por el frontón de un templo romano. En el momento culminante el séquito del cardenal debía pasar entre dos estatuas colosales; una representaba a la Felicidad y la otra a la Seguridad. Tras el gran éxito de la ceremonia, al día siguiente empezó a desmantelarse la enorme escenografía de madera y estuco, de la que apenas ha quedado rastro, a excepción de la leyenda sobre la capacidad casi inhumana de Palladio para suscitar sueños arquitectónicos.

Creo que la clave del éxito del montaje de Vicenza estriba en estas estatuas alegóricas que el cardenal Ridolfi debió de agradecer, por más que sabía que se trataba de un engaño. También Catalina la Grande sabía que eran falsas esas hermosas aldeas rusas que le ofrecía Grigori Potemkin, su favorito, y que detrás de la fachada de cartón piedra se ocultaba la profundidad de la miseria campesina. Y en nuestros días las últimas tecnologías también erigen estatuas a la Felicidad y a la Seguridad pues, aunque sean fraudulentas, la tarea del poderoso, si quiere perpetuarse, es simular que a su alrededor el mundo es seguro y feliz.

ImprimirVersión para imprimir

© EDICIONES EL PAÍS S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid [España] - Tel. 91 337 8200

Página 1 de 1La felicidad y la seguridad

02/07/2009http://www.elpais.com/articulo/cataluna/felicidad/seguridad/elpepiespcat/20090627el...

REPORTAJE: Diseño

A dos metros bajo tierra La nueva arquitectura sumerge sus cimientos - Una oficina de Selgas y Cano ejemplifica una tendencia orgánica ANATXU ZABALBEASCOA - Madrid - 27/06/2009

Cavar un hoyo es un viejo recurso que suele resultar rompedor. Son muchos los animales que se resguardan de fríos y miedos en madrigueras, y los habitantes de Matmata, al sur de Túnez, viven en mudanza perpetua. En esa línea de orden natural, sentido común y resultados sorprendentes trabajan los arquitectos madrileños José Selgas y Lucía Cano.

Cavar un hoyo es un viejo recurso que suele resultar rompedor. Son muchos los animales que se resguardan de fríos y miedos en madrigueras, y los habitantes de Matmata, al sur de Túnez, viven en mudanza perpetua. En esa línea de orden natural, sentido común y resultados sorprendentes trabajan los arquitectos madrileños José Selgas y Lucía Cano. En sus proyectos más íntimos (su propia vivienda, levantada hace tres años, y ahora su estudio a las afueras de Madrid) demuestran que les gusta la vida entre los árboles. Así, mientras la mayoría de los arquitectos apuesta por las alturas y las vistas despejadas, ellos se concentran en las raíces. La vida a ras de suelo. Y en ese empeño, su arquitectura es un laboratorio de pruebas: cuestionan las tipologías e indagan en el uso de los nuevos materiales. Aunque no haya en ese ideario práctico ninguna vocación formal, tampoco temen a la forma: la idea es partir de cero y no contentarse con los cerramientos o las soluciones al uso. Ni siquiera con las formas habituales. Aunque el edificio resultante siempre rompa moldes, Selgas y Cano construyen arquitecturas lógicas, edificios que hablan de pruebas y de industria para, de modo paradójico, acercarse a los lugares. Dentro de esa ambición, pocos aislantes mejoran la vida subterránea.

Si cuando firmaron su sorprendente vivienda, con cubierta-jardín y lucernarios como burbujas, los arquitectos partieron de una idea sencilla: un teatro de verano, con función infantil y escalones convertidos en gradas, para este pequeño proyecto (su estudio de apenas 60m2) partían, de nuevo, de otra idea sencilla: trabajar a la sombra de un árbol. Más de lo mismo en esa búsqueda, casi romántica, de una vida para vivirla.

El resultado es un invento. A la manera de Bukminster Fuller, que ideó la casa Dymaxion -autosuficiente energéticamente, económica y resistente a terremotos- con componentes prefabricados, Selgas y Cano han construido un tubo de ensayo con la cubierta de un vagón. Funciona como oficina, parece perdido en el bosque y está enterrado en su jardín. Transparente al norte, para que entre luz, y cerrado al sur, para evitar el calor y ubicar allí las mesas de trabajo. Tiene el techo curvo, ventila por los extremos y convive, sin despeinarse, con la hojarasca y los hierbajos.

Como ocurre con las mejores historias, la idea fue sencilla. Pero la ejecución, compleja. Todos los componentes son piezas de catálogo, pero un estudio de 60m2 no es un tren. Por tan poco no se pone en marcha una fábrica. ¿Cómo hacerlo? Selgas y Cano encontraron su alma gemela en Gonzalo Guddat, empleado en una empresa danesa que les resolvió la cubierta. El proyecto es, como cualquier obra, una cuadratura logística del trabajo de muchas empresas. Sólo que, salvo el hormigón del subterráneo, la mayoría del trabajo se realizó en seco: plexiglás, silicona, tablón de obra recuperado y repintado con pintura epoxi y... algunos días de lluvia. "Por votación, los días en que las gotas de lluvia golpean el plástico son los mejores", dice Selgas, un convencido de la vida a dos metros bajo tierra.

ImprimirVersión para imprimir

© EDICIONES EL PAÍS S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid [España] - Tel. 91 337 8200

Página 1 de 1A dos metros bajo tierra

02/07/2009http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/metros/tierra/elpepitdc/20090627elpepitdc...

FOTOGRAFÍA - Tecnología Oficina-estudio de los arquitectos José Selgas y Cano

Oficina-estudio de los arquitectos José Selgas y Cano Oficina-estudio enterrado en un jardín de las afueras de Madrid, de los arquitectos José Selgas y Cano.

OTRAS FOTOGALERIAS El legado humanitario de Vicente Ferrer - 01-07-2009 Caras del día - 30-06-2009 La presentación de Kaká, en imágenes - 30-06-2009 U2 abre en España su gira mundial - 30-06-2009

27-06-2009

© EDICIONES EL PAÍS, S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid (España)

Página 1 de 1

02/07/2009http://www.elpais.com/fotografia/Oficina-estudio/arquitectos/Jose/Selgas/Cano/elpdia...

FOTOGRAFÍA - Tecnología Oficina de Selgas y Cano

Oficina de Selgas y Cano La oficina es transparente al norte para que entre luz y cerrada al sur para evitar el calor y ubicar ahí las mesas de trabajo.

OTRAS FOTOGALERIAS El legado humanitario de Vicente Ferrer - 01-07-2009 Caras del día - 30-06-2009 La presentación de Kaká, en imágenes - 30-06-2009 U2 abre en España su gira mundial - 30-06-2009

27-06-2009

© EDICIONES EL PAÍS, S.L. - Miguel Yuste 40 - 28037 Madrid (España)

Página 1 de 1

02/07/2009http://www.elpais.com/fotografia/Oficina/Selgas/Cano/elpdiatdc/20090627elpepitdc_...

L'Ajuntament farà pedagogia sobre la reforma de la Barceloneta per dissipar possibles recels veïnals

El districte de Ciutat Vella no estalviara esforços a l'hora d'informar els veïns sobre els projectes de reforma i transformació que es duran a terme a la Barceloneta els propers quatre anys gràcies al pla de barris, que tenen una consignació pressupostària de 16 milions d'euros. La mesura més representativa d'aquesta política de portes obertes serà una campanya de difusió que amb el títol Hola Barceloneta explicarà els principals eixos i objectius del projectes per mitjà de tríptics informatius o l'obertura d'una oficina, al carrer Balboa, on els gestors del pla mantindran contactes periòdics amb el teixit associatiu del barri. Amb aquest conjunt de mesures el consistori vol vèncer els recels que desperten les reformes previstes en alguns sectors del barri, i que tenen la seva gènesi en el terrabastall que va originar l'anterior i controvertit pla per dotar d'ascensors els tradicionals quarts de casa. La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, no només va vaticinar que aquest esperit de col·laboració dissiparà reticències, sinó que serà una guia «d'una nova manera de fer les coses, entre tots, per buscar el consens».

En l'espera que el pla es dugui a terme, algunes mesures per millorar el barri van prenent cos. Així la clínica de serveis sociosanitaris de la Barceloneta es traslladarà a un solar de la nova bocana del port per poder donar un servei millor. Les seves dependències actuals, entre els carrers Pescadors i Sant Miquel, es destinaran a pisos socials de lloguer.

LA FRASE

ITZIAR GONZÁLEZ REGIDORA DE CIUTAT VELLA

«El que farem a la Barceloneta, després tothom ho voldrà fer, perquè ho farem cooperant entre tots»

Darrera actualització ( Divendres, 3 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 03-07-2009 Pàgina 7

El Punt Barcelonès Nord 03-07-2009 Pàgina 7

El Punt Maresme 03-07-2009 Pàgina 7

El Punt Penedès 03-07-2009 Pàgina 7

El Punt Vallès 03-07-2009 Pàgina 7

ADMINISTRACIONS

03/07/09 02:00 - BARCELONA - F. ESPIGA

Notícies de ...

Barcelona

Página 1 de 1El Punt - Notícia: L'Ajuntament farà pedagogia sobre la reforma de la Barceloneta p...

03/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/56998-lajuntament-fara-ped...

El nou hospital de Sant Pau s'inaugura avui i funcionarà a ple rendiment al setembre La construcció del nou edifici i el seu equipament, amb tecnologia del segle XXI, ha costat 293 milions d'euros

Amb la inauguració aquest migdia del nou hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un edifici modern i versàtil construït amb forma de mà a la part nord del complex modernista de Domènech i Montaner, culmina un llarg procés que va començar l'any 2000 i ha suposat una inversió de 293 milions d'euros. L'edificació del nou centre hospitalari s'ha fet en quatre fases i el trasllat va començar el setembre del 2003, amb la posada en marxa del bloc central en què hi ha, bàsicament, l'activitat ambulatòria. El nou Sant Pau s'inaugura avui amb 350 malalts ingressats, però no funcionarà a ple rendiment fins al mes de setembre, ja que encara falten per traslladar les àrees maternoinfantil, hematologia, les sales d'operacions, una part dels llits de crítics i les urgències.

La intenció era inaugurar el nou hospital amb les àrees maternoinfantil i d'hematologia traslladades, però els controls sanitaris i tècnics han aconsellat ajornar aquest trasllat, que es farà finalment el dimarts i el dimecres de la setmana vinent. La resta d'equipaments es posaran en marxa al setembre i a partir d'aquell mes el nou Sant Pau funcionarà a ple rendiment amb la voluntat d'«aprofundir en el desplegament de l'atenció primària a la seva àrea d'influència i de continuar sent un referent de la sanitat puntera més enllà de Catalunya», subratlla el director gerent de l'hospital, el doctor Jordi Varela.

El nou equipament sanitari consta d'un gran bloc central, de 36.022 metres quadrats de superfície, on a part de les consultes externes hi ha els gabinets d'exploració, els hospitals de dia, les sales d'operacions i l'arxiu d'històries clíniques. L'edifici central es completa amb quatre blocs més interconnectats, amb una superfície de 46.878 metres quadrats destinats a hospitalització, cures intensives, urgències, laboratoris, diagnosi per la imatge, farmàcia i radioteràpia. Varela assegura que el complex modernista «era incompatible amb la medicina del segle XXI» i que aquest nou centre sanitari «garanteix tot el confort als pacients i la màxima comoditat per als professionals que hi treballen». Dintre d'aquest model de gestió adaptat a l'usuari, s'han introduït algunes millores com ara el telèfon únic per a la programació de visites i les consultes externes centralitzades. També ha entrat en funcionament un microbús que transporta els usuaris des de l'entrada a l'avinguda de Gaudí fins a la porta principal del nou edifici.

Més llits i més consultes

L'hospital de Sant Pau atén anualment més de 34.000 malalts ingressats i més de 150.000 urgències. A les consultes externes es visiten cada any més de 300.000 persones i a l'hospital de dia, més de 60.000. El nou hospital incrementa el nombre de llits i de consultes. Però el més important és que té capacitat per gestionar un volum de pacients molt superior al de l'hospital modernista, ja que l'edifici disposa d'espai suficient i és prou versàtil per expandir les àrees que ho necessitin. Està governat pel patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, on hi ha representats la Generalitat, l'Ajuntament i l'arquebisbat.

Metres quadrats Hospital modernista: 60.000 m² Nou Sant Pau 105.000 m²

Llits Modernista: 546 Nou Sant Pau. 607

Llits de crítics Modernista: 60 Nou Sant Pau: 64

Consultes Modernista: 180 Nou Sant Pau: 248

SALUT

03/07/09 02:00 - BARCELONA - VIRTUDES PÉREZ

Notícies relacionades

Més de 600 anys d'història

Notícies de ...

Barcelona

El nou hospital en primer terme amb els pavellons modernistes de Domènech i Montaner en segon terme. Foto: QUIM PUIG.

1

Página 1 de 2El Punt - Notícia: El nou hospital de Sant Pau s'inaugura avui i funcionarà a ple ren...

03/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/14-salut/56709-el-nou-hospital-de-sant-pau-sin...

Punts d'hospital de dia Modernista: 66 Nou Sant Pau: 136

Boxes d'urgències Modernista: 53 Nou Sant Pau: 62

Sales d'operacions Modernista: 18 Nou Sant Pau: 18

Tomografies computades

Modernista: 3 Nou Sant Pau: 4

Ressonàncies magnètiques

Modernista: 2 Nou Sant Pau: 3

Acceleradors lineals Modernista: 3 Nou Sant Pau: 4

Darrera actualització ( Divendres, 3 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 03-07-2009 Pàgina 2

El Punt Barcelonès Nord 03-07-2009 Pàgina 9

El Punt Maresme 03-07-2009 Pàgina 9

El Punt Penedès 03-07-2009 Pàgina 9

El Punt Vallès 03-07-2009 Pàgina 9

Página 2 de 2El Punt - Notícia: El nou hospital de Sant Pau s'inaugura avui i funcionarà a ple ren...

03/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/14-salut/56709-el-nou-hospital-de-sant-pau-sin...

Unes altres obres de reforma d'un carrer de Gràcia posen en guàrdia els veïns La millora del carrer Gomis aixeca fortes crítiques pel contingut del projecte i com s'està executant

Per segon cop en poc més d'una setmana, una obra de millora de carrers del districte de Gràcia planificada per l'Ajuntament de Barcelona ha topat amb una forta resistència dels veïns afectats. En aquesta ocasió, el conflicte se situa al carrer Gomis, al barri de Vallcarca, on les màquines ja treballen a ple ritme. Els inquilins de la zona denuncien, en primer lloc, que se'ls ha negat informació del projecte i, alhora, posen l'accent crític en com s'estan duent a terme les obres, ja que obligaran a talar una part dels arbres de la via i han provocat que una de les voreres passi a tenir el doble d'amplada que l'altra.

Primer va ser la reforma del carrer Palou, també a Vallcarca, on els veïns van arribar a parar les obres per l'amenaça que s'havien de talar diversos arbres. Un dels arguments que van exposar per justificar aquesta mesura dràstica és que no se'ls havia explicat el contingut i l'abast de la remodelació. Aquesta crítica també la formulen els habitants del carrer Gomis, la millora del qual es va iniciar el mes de maig passat. Les alarmes, però, s'han disparat ara, quan es comença a visualitzar l'aspecte definitiu que tindria la via. El fet que ha provocat més estupefacció entre els veïns és que la vorera que hi ha en sentit Besòs s'ha ampliat en gairebé dos metres. L'altra, per contra, està previst que reculi uns 50 centímetres, amb la qual cosa passarà a tenir amb prou feines dos metres d'amplada. Fonts de l'àrea de Medi Ambient, que curiosament és la responsable de les dues obres que han aixecat la polseguera, han explicat que aquesta desproporció obeeix estrictament a motius tècnics i han negat, taxativament, que sigui fruit d'un error en l'execució de les obres, tal com especulen alguns veïns.

Un argument que no convenç la vicepresidenta de l'associació de veïns de Vallcarca-Nord, Fina Mauri, que afirma que aquest estrenyiment d'una de les voreres farà que sigui materialment impossible encabir-hi els arbres que ara hi ha i alguns elements del mobiliari urbà, entre els quals, una font. De fet, aquesta setmana havien de començar les feines per talar aquests elements vegetals, circumstància que ha ajudat a incrementar el malestar al barri. Des de Medi Ambient es recalca, però, que tot arbre que vagi fora serà restituït. La mala maror, però, s'ha multiplicat en el moment que, segons Mauri, l'Ajuntament s'ha negat a facilitar-los els plànols del projecte. Per tot plegat des de l'entitat veïnal ja s'està preparant una campanya, amb recollida de firmes inclosa, per demanar que s'aturin cautelarment les obres i s'iniciï una tanda de contactes entre els veïns i l'Ajuntament. O sigui, la mateixa solució que ha permès dictar una treva al carrer Palou.

CiU i ERC prenen posició El fet que els projectes dels carrers Palou i Gomis siguin competència directa de l'àrea de Medi Ambient ha propiciat que CiU i ERC hagin pres part en la controvèrsia. En el cas de la reforma de Palou, on la polèmica sembla més reconduïda, la formació republicana ha atribuït bona part de la crispació generada a la deficient informació sobre l'obra que s'ha donat des de Medi Ambient. Un detall que il·lustra aquesta mala planificació és que no es va comunicar a temps a la constructora l'acord per suspendre cautelarment les feines. La reflexió de CiU posa l'èmfasi en el mateix aspecte. «És evident que hi ha hagut un greu defecte d'informació i coordinació», ha manifestat la federació nacionalista, que ha demanat que es revisin totes les obres que Medi Ambient té projectades al districte «per tal d'evitar situacions com aquestes».

Darrera actualització ( Dijous, 2 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 02-07-2009 Pàgina 9

El Punt Barcelonès Nord 02-07-2009 Pàgina 9

El Punt Maresme 02-07-2009 Pàgina 9

El Punt Penedès 02-07-2009 Pàgina 9

El Punt Vallès 02-07-2009 Pàgina 9

URBANISME

02/07/09 02:00 - BARCELONA - FRANCESC ESPIGA

Notícies de ...

Barcelona

Un detall de la vorera «ampliada». Les obres a la de davant, encara han de començar. Foto: Q.PUIG.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Unes altres obres de reforma d'un carrer de Gràcia posen en guàrd...

02/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/6-urbanisme/56411-unes-altres-obres-de-refor...

El registre de sol·licitants de pisos socials de Barcelona s'estrenarà amb tres sortejos al setembre S'adjudicaran 199 habitatges entre els 10.802 aspirants que ja s'hi han inscrit

El registre de sol·licitants d'habitatge protegit de Barcelona, actiu des del febrer passat, oferirà als inscrits la primera oportunitat d'obtenir un pis social el pròxim setembre, quan se sortejaran tres promocions que sumen 199 habitatges, un 85% dels quals seran de lloguer. Les probabilitats d'èxit dels aspirants, però, són baixes, tenint en compte que ja hi ha 10.802 persones inscrites, una xifra malgrat tot més baixa del que s'esperava. Per efecte de la crisi, interpreta l'Ajuntament.

En els cinc mesos que fa que es va activar el nou registre, que ha de permetre als inscrits entrar automàticament en tots els sortejos de pisos socials que organitzi l'Ajuntament, hi ha hagut 14.936 sol·licituds, de les quals dues terceres parts ja han estat acceptades. La resta dels aspirants, a excepció dels 283 a qui se'ls ha denegat la inscripció perquè no compleixen algun requisit i dels 560 que finalment han desistit, estan pendents d'algun tràmit (170) o, majoritàriament, han d'esmenar dades per ser admesos, una situació que es repeteix en 3.121 casos.

La majoria dels aspirants, a diferència del que passava amb els que s'apuntaven abans als sortejos, prefereixen ara el lloguer a la compra. Coses de la crisi i de les dificultats per aconseguir crèdits, creuen a l'Ajuntament. Tot i que aquesta sequera s'hauria de redreçar arran de l'acord recent de la Generalitat amb les entitats bancàries pel qual es compromet a quedar-se els habitatges en cas d'impagaments, i també arran dels avals que l'Estat ofereix als compradors de pisos protegits mitjançant l'Institut de Crèdit Oficial, va explicar la secretària d'Habitatge, Carme Trilla.

Sigui com sigui, de moment hi ha 5.581 dels inscrits que volen aspirar a pisos de compra, i molts més que aspiren a ser arrendataris en les diferents tipologies previstes: 7.662 busquen pisos de lloguer amb opció a compra; 7.338, habitatges de lloguer convencional; 788 demanen la modalitat per a gent gran, i 2.803, pisos de lloguer per a joves. Això, a banda dels 2.694 que no descarten tampoc els pisos que s'ofereixen en dret de superfície, una nova modalitat impulsada per l'Ajuntament que equival a una concessió per 75 anys.

Un parell de detalls més del perfil dels aspirants: un 56% tenen de 18 a 35 anys, i un 52%, uns ingressos de menys de 2,5 cops l'IPREM, o de 23.296 euros, com vulguin.

Només els que ja estaven inscrits a tots els efectes el 30 de juny podran optar als dos centenars de pisos que se sortejaran el setembre, dividits en tres promocions. Una al 420 del carrer Llull, a Sant Martí, amb 72 pisos de lloguer promoguts per l'Ajuntament mitjançant el Patronat Municipal de l'Habitatge; 97 de lloguer per joves a Mare de Déu del Port, 179, a Sants-Montjuïc, i promoguts pel Consell Comarcal via Regesa, i 30 de compra al carrer Villar, 78, a Horta-Guinardó, també de Regesa.

La previsió és sortejar dues o tres promocions més abans de final d'any, i una altra mitja dotzena, com a mínim, l'any vinent. Els inscrits al registre únic podran aspirar a tots els sortejos de pisos de promoció pública o fets per promotors privats en sòls de reserva per habitatge protegit.

237 pisos buits dos anys i mig després I.V

El sorteig del setembre serà el primer que impulsarà l'Ajuntament des del polèmic macrosorteig de febrer del 2007, en què va adjudicar de cop 1.509 pisos, entre els quals hi havia tant promocions acabades i llestes per lliurar com altres que encara s'havien de començar a construir. L'impacte propagandístic que es devia buscar agrupant-los tots en un únic procés d'adjudicació, però, s'ha pagat després, perquè la conseqüència ha estat que s'ha espremut la paciència d'alguns adjudicataris que han trigat anys a rebre les claus del seu pis. De fet, l'assumpte encara no està tancat. Han passat dos anys i mig i encara resten buits 237 pisos, quasi un 16% del total dels que es van sortejar, dividits en quatre promocions. En el cas dels 20 previstos al carrer Carles Riba i els 74 de Via Favència l'endarreriment es deu al fet que ha estat necessari fer-hi obres de connexió elèctrica, va justificar el delegat d'Habitatge de l'Ajuntament, Antoni Sorolla, que va apuntar que els primers ja estan acabats i els segons ho estaran en els propers mesos. Pel que fa als 125 del carrer Química, també de lloguer per a joves,

ADMINISTRACIONS

02/07/09 02:00 - BARCELONA - IVAN VILA

Notícies de ...

Barcelona

Pisos de pretecció a Diagonal Mar, en una imatge d'arxiu. Foto: EL PUNT.

1

Página 1 de 2El Punt - Notícia: El registre de sol·licitants de pisos socials de Barcelona s'estrenar...

02/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/56575-el-registre-de-solmli...

el problema han estat els treballs arqueològics que es van haver d'encetar en descobrir que per allà passava l'antic canal de la Infanta. La previsió és ara que estiguin enllestits a principi del 2010. Queden pendents també 18 pisos al carrer Dante, de promoció privada i les obres dels quals van resultar afectades pels treballs en una estació transformadora.

Per evitar que es repeteixin aquestes demores, Sorolla va garantir que a partir d'ara se sortejaran les promocions que ja estiguin acabades. Els que s'adjudicaran el setembre ja estan «pràcticament enllestits», va assegurar.

Darrera actualització ( Dijous, 2 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 02-07-2009 Pàgina 5

El Punt Barcelonès Nord 02-07-2009 Pàgina 5

El Punt Maresme 02-07-2009 Pàgina 5

El Punt Penedès 02-07-2009 Pàgina 5

El Punt Vallès 02-07-2009 Pàgina 5

Página 2 de 2El Punt - Notícia: El registre de sol·licitants de pisos socials de Barcelona s'estrenar...

02/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/56575-el-registre-de-solmli...

Les escoles de Barcelona participaran en l'Any Cerdà

La comunitat educativa tindrà aquest curs vinent material i eines per fer descobrir als alumnes el pla Cerdà, amb motiu del 150è aniversari d'aquest planejament urbanístic. A partir de la programació general de l'Any Cerdà, s'intentarà fomentar l'interès dels joves per l'arquitectura i l'urbanisme amb el desenvolupament de diferents activitats als centres. Entre els principals objectius hi ha el d'incidir en la divulgació de la figura d'Ildefons Cerdà i de la seva obra; en el pla de reforma i l'Eixample de Barcelona, i en la difusió de les idees que expliquen la configuració actual de la ciutat. Per altra banda, el govern va aprovar ahir la construcció de 32 centres educatius, entre els quals hi ha el CEIP Fluvià, a Barcelona.

Darrera actualització ( Dimecres, 1 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 01-07-2009 Pàgina 8

EDUCACIÓ

01/07/09 02:00 - BARCELONA - CLARA RIBAS

Notícies de ...

Barcelona

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Les escoles de Barcelona participaran en l'Any Cerdà-55872

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/16-educacio/55872-les-escoles-de-barcelona-pa...

L'obra de Rafael Masó ingressa a la ruta europea del modernisme La fundació edita una guia per descobrir dotze edificis de l'arquitecte

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, en qualitat de presidenta de la Fundació Rafael Masó, va fer realitat ahir una aspiració sorgida de la celebració del centenari de la llicenciatura de l'arquitecte amb la signatura d'un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona pel qual l'obra de l'artista ingressa a la ruta europea del modernisme.

La ruta europea del modernisme és una iniciativa impulsada l'any 2000 per l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona que ara mateix aplega mig centenar d'institucions i 63 municipis de tot el món, entre els quals figura, a partir d'ara, també Girona. L'objectiu de l'associació és promoure l'interès turístic i cultural d'un patrimoni artístic que, segons el conseller delegat d'aquest organisme, Antoni Sorolla, constitueix «un moviment de moviments», el corrent estètic més important i de més repercussió internacional després del gòtic, va afegir ahir just acabat de signar el conveni amb l'Ajuntament de Girona. Amb aquest acord, la Fundació Rafael Masó s'incorpora a les activitats de difusió i revaloració del patrimoni modernista europeu a través de l'obra de l'arquitecte gironí, que evoluciona d'una clara influència gaudiniana a una aproximació cada cop més marcada i personal a l'estil de la Secessió centreeuropea. De fet, un dels trets distintius d'aquest moviment estètic és l'arrelament a les particularitats culturals de cada lloc, fins i tot amb denominacions que varien d'un país a l'altre, des d'Art Nouveau a Jugendstil. Coincidint amb l'ingrés en l'associació europea, que edita la seva pròpia revista, Coup de Fouet, i periòdicament actualitza un catàleg en la darrera edició del qual, del 2007, ja hi constava la Casa Masramon, projectada per Masó a Olot, l'Ajuntament de Girona va presentar també ahir la primera guia de la fundació, Ruta Rafael Masó: un recorregut per la Girona modernista i noucentista, un llibret de 35 pàgines, amb textos de Jordi Falgàs, director de l'entitat, i fotografies de Jordi Puig, que es comercialitzarà a partir de dilluns a un preu de 3 euros perquè tothom qui ho desitgi pugui descobrir dotze dels principals edificis de Girona ciutat de Masó i la seva evolució estilística. Un dels objectius de la guia, tal com va subratllar el mateix Falgàs i també David Mascort, director dels serveis territorials del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, que ha col·laborat en la publicació, és convidar tant els gironins com els visitants a «descobrir la ciutat que hi ha més enllà del riu», animant-lo a sortir del barri antic seguint les empremtes de l'arquitectura moderna. Els edificis descrits en la guia, en català i amb traduccions al castellà, l'anglès i el francès, són la casa Masó del carrer Ballesteries, seu de la fundació; la façana del bloc Ribas Crehuet, al carrer de la Força; la farmàcia Masó-Puig de l'Argenteria; l'esgrafiat de la façana de can Cots al carrer de Santa Clara; la casa Salieti del carrer de la Neu, la casa Batlle del carrer Fontanilles; la casa Corominas de la plaça del Marquès de Camps; la casa Gispert Saüch de l'Àlvarez de Castro, coneguda com la «casa del barco» per la forma de proa del balcó principal; els elements decoratius de la façana de can Colomer, a la carretera de Barcelona; la Farinera Teixidor de Santa Eugènia; la Punxa, també a la carretera de Santa Eugènia, i la casa Ensesa de la carretera de Barcelona.

Darrera actualització ( Dimecres, 1 de juliol del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Comarques Gironines 01-07-2009 Pàgina 31

CULTURA

01/07/09 02:00 - GIRONA - EVA VÀZQUEZ

Notícies de ...

Girona Barcelona Olot

Un detall de la Farinera Teixidor, seu d'El Punt. Foto: JORDI SOLER.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: L'obra de Rafael Masó ingressa a la ruta europea del modernisme...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/19-cultura/55865-lobra-de-rafael-maso-ingressa...

La retallada pressupostària del govern no afectarà cap infraestructura gironina El Departament de Política Territorial assegura que tots els projectes i obres mantenen el calendari

El govern va anunciar la setmana passada que, per fer front als efectes de la crisi, tiraria endavant un pla per reduir la despesa uns 900 milions d'euros per aquest 2009. La mesura implicarà tots els departaments, però el més afectat serà el de Política Territorial i Obres Públiques, amb 284 milions menys. Segons la conselleria, però, això no implicarà retards en cap dels projectes previstos per aquest any o en les obres engegades a les comarques gironines. Pel que fa a retards, encara no han començat les obres de l'eix transversal a la part gironina, ni s'ha posat a informació pública el nou traçat de la variant de la Bisbal.

La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques acapararà gairebé un terç de la reducció en la despesa de la Generalitat, i disposarà de prop de 300 milions d'euros menys dels previstos a principi d'any. Això, però, no afectarà cap de les obres que hi ha engegades a les comarques gironines, o les que han de començar aquest mateix any. El desdoblament de la C-31 entre Castell d'Aro i Palamós, les rotondes de Parlavà, Llambilles i Verges o les obres de millora del ferm que es fan en carreteres com la que va de Salt a Anglès, doncs, no tindran cap canvi en el calendari que s'ha anunciat.

Altres projectes destacats de la xarxa viària gironina que ha de desenvolupar la Generalitat –com els desdoblaments de la C-66 de Banyoles a Besalú, la millora de «la carretera de la vergonya» de Salt cap a Olot o les variants de Celrà i Bordils– estan planificades per la conselleria per més endavant, ja a partir de l'any vinent.

Dels 300 milions de retallada que experimentarà Política Territorial i Obres Públiques, el que fins ara és clar és que bona part es trauran del pressupost de la línia 9 del metro de Barcelona, que d'altra banda és l'obra que acapara una bona part de la inversió pública de la conselleria. El que es farà és alentir el ritme en alguns dels treballs de l'obra, de manera que la despesa es pugui fragmentar i incorporar-la en els pressupostos dels anys vinents. Tot i això, encara hi ha retallades que s'han de concretar en un futur immediat.

La variant de la Bisbal encara no s'ha posat a informació pública La variant de la Bisbal d'Empordà continua acumulant retards. A principis d'abril, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar la seva aposta pel traçat sud com a opció preferent, però amb un seguit de canvis respecte als anteriors projectes que s'havien posat a informació pública. Això va fer que la proposta definitiva s'hagués de tornar a posar a informació pública, junt amb el traçat de l'opció nord que ha estat sempre sobre la taula. Aleshores, Nadal va explicar que les previsions eren que en el termini d'un mes els dos traçats es tornessin a posar a exposició pública, un cop s'enllestís el document tècnic que ha d'incorporar totes les modificacions que s'han de preveure en el traçat sud. De fet, el conseller es va comprometre a fer-ho abans del 15 de maig, però a hores d'ara encara s'està treballant en el document, i ja té un mes i mig de retard sobre la data prevista inicialment.

Retard en l'eix transversal El desdoblament de l'eix transversal en la part gironina encara no ha començat, si bé inicialment s'havia datat l'inici dels treballs al mes de març. Segons el departament, en haver adjudicat conjuntament el projecte i les obres això pot retardar els treballs en algun punt. De fet, el tram entre Vic i Caldes –de 55 quilòmetres– és l'últim on s'ha d'actuar, perquè els treballs ja han començat a la part de Lleida i a Barcelona, on ja s'ha acabat el nou enllaç de la Juncadella a Manresa.

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS

01/07/09 02:00 - GIRONA - ORIOL MAS

Notícies de ...

Llambilles Banyoles Parlavà Verges Besalú Celrà Salt Olot Palamós

El desdoblament entre Platja d'Aro i Palamós continua en marxa. Foto: ÒSCAR PINILLA.

1

Página 1 de 2El Punt - Notícia: La retallada pressupostària del govern no afectarà cap infraestruct...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/12-infraestructures/56048-la-retallada-pressupo...

Mataró dóna més edificabilitat als promotors que faran pisos i oficines a l'entorn del futur Corte Inglés El govern municipal accepta les seves al·legacions i modifica tot el projecte

La crisi i l'aturada del mercat immobiliari ha obligat un altre cop a l'Ajuntament de Mataró a modificar el pla de reforma dels entorns del futur Corte Inglés, on s'hi han de fer pisos i oficines. L'última proposta, que recull les al·legacions dels promotors, preveu reduir el nombre d'habitatges i concentrar-ne bona part en una torre que d'onze plantes passar a tenir-ne quinze. L'augment de l'edificabilitat ha de permetre fer més gran la futura escola projectada al carrer Goya i fer un edifici per a usos terciaris.

El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), considera que els canvis introduïts en la proposta mantenen l'esperit inicial, que pretenia «donar continuïtat urbana a una zona de teixit industrial obsolet» davant l'arribada del centre comercial d'El Corte Inglés. Bassas admet que el projecte aprovat va rebre nombroses al·legacions dels propietaris del sector posant en dubte la viabilitat de la reforma. Per aquest motiu s'ha decidit augmentar l'edificabilitat del sector perquè als privats els surtin els números. Bona part d'aquest increment anirà a parar a la futura escola de primària que s'ha de fer a la fàbrica Fontdevila i Torres i que ara serà més gran, així com al nou edifici per a oficines i botigues (usos terciaris) que se situarà també al carrer Goya i que enlloc de fer-lo nou tot sencer, s'aprofitarien les naus actuals i no s'haurà d'enderrocar res.

Pel que fa al nombre de pisos previstos la intenció ara es reduir-ne la quantitat. Dels més de 300 projectats inicialment, la nova proposta en dibuixa 229, a més la majoria dels habitatges es concentrarien en una gran torre de quinze plantes, a la cantonada del carrer Biada i la ronda Prim.

Els pisos de protecció oficial, que seran 94 més, es farien on ara es troba la Llar Santa Maria de la Fundació Maresme.

Un altre dels objectius d'aquesta modificació era intentar abaratir al màxim les càrregues urbanístiques que els pertoca assumir als privats i que, segons els càlculs de l'Ajuntament mataroní, han passat dels 19,3 milions d'euros als 14,2 milions, ja que es redueixen despeses d'urbanització però també les d'enderroc i les d'indemnitzacions.

Un projecte sense data El regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, també va destacar que el nou planejament exclou una part de l'illa del sector de Ca l'Ymbern més proper al Corte Inglés, que també estava afectada inicialment i s'havia d'enderrocar per tal de poder crear un espai públic que servís de vestíbul al centre comercial. Amb tot, Bassas no s'ha atrevit a pronosticar una data perquè el sector pugui començar la reforma urbana, que inclou també la reconstrucció de Can Fàbregas i de Caralt. Tot i això, el que més interessa ara per ara al govern municipal és poder tirar endavant projectes tals com l'escola de primària o deixar buit l'espai on després s'ha de col·locar Can Fàbregas. «Tot i la situació del mercat, hi ha moltes probabilitats que el pla no vagi tan a poc a poc», va afegir-hi el regidor.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Maresme 30-06-2009 Pàgina 3

URBANISME

30/06/09 02:00 - MATARÓ - LLUÍS MARTÍNEZ

Notícies de ...

Mataró

L'illa de Can Fàbregas i de Caralt de Mataró on s'hi ha de fer El Corte Inglés./ Foto: LL.M.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Mataró dóna més edificabilitat als promotors que faran pisos i ofi...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/6-urbanisme/55527-mataro-dona-mes-edificabil...

La Cambra demana celeritat per la Sagrera

La Cambra de Comerç de Barcelona recorda que l'estació de la Sagrera per a la línia d'alta velocitat «és un node clau del futur sistema ferroviari de la regió metropolitana, ja que amb el nou túnel de Sants permetrà dibuixar un altre esquema ferroviari». Tot i que aquesta entitat valora positivament que el govern de Madrid s'hagi compromès a posar en licitació la primera fase de les obres de l'estació de la Sagrera en un Consell de Ministres extraordinari del mes d'agost, demana que es defineixi un calendari amb la programació de les obres de tot el projecte. La cambra va més enllà i també exigeix que es trobi la fórmula que garanteixi el finançament de la segona fase de les obres, si és que la situació del mercat immobiliari no permet obtenir les necessitats de plusvàlues dels terrenys que hi ha al costat de l'estació del TAV.

L'entitat aposta perquè el projecte de l'estació «s'enllesteixi de seguida amb l'objectiu d'iniciar l'execució d'aquest projecte abans de finals d'any». Si es perd més temps, adverteix l'entitat, «és molt probable que els trens d'alta velocitat arribin fins a Perpinyà sense que hi hagi encara una estació operativa a la Sagrera».

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Barcelonès Nord 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Maresme 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Penedès 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Vallès 30-06-2009 Pàgina 4

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS

30/06/09 02:00 - BARCELONA - EL PUNT

Notícies de ...

Barcelona

Página 1 de 1El Punt - Notícia: La Cambra demana celeritat per la Sagrera-55690

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/12-infraestructures/55690-la-cambra-demana-c...

La campanya veïnal contra l'Hotel Vela ja és al Youtube

Els opositors a l'Hotel Vela, l'hotel de luxe que la cadena W obrirà a la tardor a la Barceloneta, ja han fet arribar la seva campanya al Youtube. La campanya, amb suports de veïns de la Barceloneta, el Raval i el nucli antic, té un lema contundent: Bomba a l'Hotel Vela. Aprofitant-lo, han penjat al Youtube una particular versió de La bomba, la cançó de l'estiu que va fer King Africa. Els opositors a l'hotel dissenyat per l'arquitecte Ricardo Bofill el proposen com el seu peculiar hit de l'estiu. Hi denuncien un entramat d'interessos al darrere d'aquest projecte, que va certificar la «desaparició de l'última platja nudista de la Barceloneta», i es queixen que la ciutat només «està feta per al turisme». «Al hotel hay que ponerle una bomba, pá soportarlo hay que ponerle una bomba», diuen en la cançó. El vídeo el van enregistrar en una sardinada a la platja que van fer el maig contra l'hotel.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 30-06-2009 Pàgina 10

El Punt Barcelonès Nord 30-06-2009 Pàgina 10

El Punt Maresme 30-06-2009 Pàgina 10

El Punt Penedès 30-06-2009 Pàgina 10

El Punt Vallès 30-06-2009 Pàgina 10

ADMINISTRACIONS

30/06/09 02:00 - BARCELONA - A.B

Notícies de ...

Barcelona

Una imatge del vídeo d'oposició a «l'hotel vela». / Foto: EL PUNT.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: La campanya veïnal contra l'Hotel Vela ja és al Youtube-55612

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/55612-la-campanya-veinal-...

Bustos demana que el tram del «cinquè cinturó» per Sabadell es faci abans del 2015 Vistiplau polític al projecte amb matisos i queixes dels usuaris de l'associació per a la Promoció del Transport Públic

L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos –la ciutat més important per la qual passaria el cinquè cinturó o, com recollia el pla general metropolità del 1976, la interpolar sud– esperava ahir que els auguris del Pacte Nacional per a les Infraestructures es compleixin pel que fa a la C-35. Per Bustos, «si el 2015 comencen les obres, fantàstic». ERC i ICV-EUiA, socis del PSC al govern, també defensen aquesta via amb matisos. Per Esquerra, «ha de servir per al trànsit intern i de caràcter comarcal» i els ecosocialistes destaquen que el projecte descarta el vial de cornisa que passava per Collserola. Qui mostra el rebuig del cinquè cinturó és l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, segons la qual és una via que respon a les necessitats del 1976.

Bustos, defensor empedreït de projectes com ara el túnel d'Horta per a vehicles i més infraestructures per a la segona corona de municipis metropolitans, es va mostrar ahir més prudent a l'hora de jutjar els terminis previstos per a l'execució del tram central de la via, que la Generalitat planifica fer entre els anys 2015 i 2020. «Si el 2015 comencen les obres, fantàstic, però no ens podem esperar fins al 2020», valorava. L'alcalde entén les «dificultats pressupostàries i la falta de recursos del govern», a qui trasllada la seva «comprensió absoluta», però es tracta, per Bustos, d'«una inversió prioritària per a la vertebració de l'arc metropolità».

El tram sabadellenc de la C-35 aniria des d'un gran giratori elevat sobre la C-58, que promou l'inversor privat que executa les obres del parc empresarial de Sant Pau, fins al límit de terme municipal de Barberà del Vallès amb Santa Perpètua. El traçat del polígon estarà enllestit aquesta tardor, en espera que la Generalitat completi, en propera dècada, el tram cap a Barberà. El consistori barberenc va consensuar fa un parell d'anys amb el Departament de Política Territorial un avantprojecte que preveu que l'eix discorri sota terra, amb una avinguda urbana a la superfície. La reserva de sòl, establerta pel pla general metropolità del 1976, és una franja ben visible entremig dels habitatges que s'han anat construint a banda i banda en els últims anys. Barberà guanyarà un accés més directe a l'autopista C-58, mentre que el tram garantirà a Sabadell la ronda sud de la futura anella viària per treure vehicles del nucli urbà.

Més enllà, cap a Granollers i Martorell, Bustos és partidari que la C-35 prefiguri un eix alternatiu a la B40, però no vol interferir en els punts de vista d'altres municipis, com ara Cerdanyola, on el tram entre Sant Cugat i Sabadell topa amb l'oposició dels veïns de Bellaterra.

ERC i ICV-EUiA, els socis del PSC al govern, que sempre han posat pals a les rodes al projecte del quart cinturó defensen ara el cinquè. La secretària nacional de Política Territorial d'Esquerra, Laura Vilagrà, i el diputat responsable d'infraestructures i medi ambient dels ecosocialistes, Salvador Milà, coincideixen que aquesta nova via serà per al trànsit intern de caràcter comarcal. Es tracta de perllongar la C-35 des del Baix Llobregat fins a la Selva a través del Vallès. La via seria, segons el Pacte Nacional per a les Infraestructures, d'alta capacitat, és a dir, de dos carrils per sentit. Milà, però, va desmentir que el cinquè cinturó tingués dos carrils per sentit al llarg de tot el seu recorregut, i va apuntar que «seria una via estructural suburbana», i no va parlar de la seva capacitat.

Vilagrà puntualitza que la seva formació demana «una modificació del traçat sud per Barberà del Vallès, fent compatible la infraestructura amb el projecte de camí verd». És a dir, demanen que el Vallès tingui una via verda per al trànsit no motoritzat capaç de promoure amb eficàcia la mobilitat sostenible del territori».

ICV-EUiA recorda que aquest cinquè cinturó exclou el vial de cornisa que travessava Collserola, cosa que els ecosocialistes consideren «imprescindible» per incloure aquesta infraestructura en el pacte. Milà apunta també que de moment donen suport a la primera fase de la via que va del Papiol a Sant Cugat. I condicionen la segona fase del cinquè cinturó, que s'hauria de començar a fer el 2015, al fet que s'hagin complert els compromisos de millora del transport públic inclosos també en el Pacte Nacional per a les Infraestructures.

Qui no posa cap condició a aquesta infraestructura és CiU «perquè rejuntarà les vies més potents com ara la C-58 i la B-30», ha explicat el diputat nacionalista i responsable de les infraestructures, Josep Rull.

Els usuaris, en contra

L'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), no dóna suport a aquesta infraestructura. Pel president d'aquesta entitat, Ricard Riol, el «cinquè cinturó és una obra continuista del pla general metropolità del 1976, que no respon a les necessitats actuals i que no aposta pel transport públic». Riol està d'acord amb millorar les connexions del Vallès, però aposta per fer-ho amb més transport públic. Demana noves línies de tramvia, millorar la xarxa ferroviària entre Mollet i el Papiol i fer més intercanviadors. «Si el govern destina recursos a fer més carretera no tindrà pressupost per millorar el transport públic», adverteix Riol.

INFRAESTRUCTURES I SERVEIS

30/06/09 02:00 - BARCELONA - E. AGULLÓ/ P. MERCADÉ

Notícies de ...

Sabadell

Página 1 de 2El Punt - Notícia: Bustos demana que el tram del «cinquè cinturó» per Sabadell es f...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/12-infraestructures/55689-bustos-demana-que-e...

LES FRASES

MANUEL BUSTOS ALCALDE DE SABADELL PEL PSC

«És una inversió prioritària per a la vertebració de l'arc metropolità. És per això que si el 2015 comencen les obres de l'interpolar, serà fantàstic. Entenc les dificultats pressupostàries del govern, però no podem esperar fins a l'any 2020 per fer aquesta via»

LAURA VILAGRÀ SECRETÀRIA NACIONAL DE POLÍTICA TERRITORIAL D'ERC

«Demanem una modificació del traçat sud per Barberà del Vallès, fent compatible aquesta infraestructura amb el projecte de camí verd. És a dir, inserir al Vallès una infraestructura viària per al tràfic no motoritzat»

SALVADOR MILÀ DIPUTAT RESPONSABLE D'INFRAESTRUCTURES D'ICV

«Ens comprometem a fer el tram entre Papiol i Sant Cugat perquè s'ha desprogramat el vial de cornisa de Collserola. Donarem suport al segon tram de la interpolar si el 2015 s'han complert tots els compromisos de la primera fase del pacte»

JOSEP RULL DIPUTAT RESPONSABLE D'INFRAESTRUCTURES DE CIU

«Defensem aquesta via, que s'haurà d'integrar urbanament, amb dos carrils per sentit, més uns giratoris que permetin drenar els polígons industrials i traslladar el trànsit a les grans artèries, com ara la B-30, per descongestionar les ciutats»

RICARD RIOL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC

«Aquesta és una obra continuista del pla general metropolità del 1976, que no aposta pel transport públic. No li donem suport, perquè pensem que al Vallès s'ha de millorar el transport públic i no pas la xarxa viària»

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Barcelonès Nord 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Maresme 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Penedès 30-06-2009 Pàgina 4

El Punt Vallès 30-06-2009 Pàgina 4

Página 2 de 2El Punt - Notícia: Bustos demana que el tram del «cinquè cinturó» per Sabadell es f...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/12-infraestructures/55689-bustos-demana-que-e...

L'Ajuntament convertirà el penya-segat de Montjuïc en reserva natural El consistori inicia la requalificació urbanística per protegir la façana marítima de la muntanya

El penya-segat de Montjuïc serà qualificat finalment de reserva natural, una mesura per protegir-lo que fa anys que s'anunciava però que mai no havia arribat a tirar endavant per falta d'acord entre els socis del govern municipal, que ara, per fi, posarà fil a l'agulla per requalificar no només aquesta façana litoral de la muntanya màgica –que a més de tenir un important valor geològic fa d'hàbitat als falcons i xoriguers–, sinó també el solar que hi ha a la zona de baix. El consistori ja treballa en la redacció d'un pla de gestió per recuperar la zona i obrir-hi algun accés de vianants perquè s'hi puguin fer itineraris educatius.

La paret de la muntanya, que es desplega sota el castell al llarg de 400 metres lineals, està delimitada pel cementiri i el far de Montjuïc i, juntament amb les sis hectàrees de terreny que hi ha als peus del penya-segat, constitueix les restes de l'antic «morro» de la muntanya que s'endinsava al mar; d'aquí ve la denominació de Morrot, que és com es coneix a la zona. Ara la paret ha retrocedit, principalment perquè s'ha guanyat espai al mar (on ara hi ha la ronda Litoral i el port) però també per l'acció de les pedreres que s'hi van instal·lar: la pedra de Montjuïc s'ha fet servir en molts edificis a Barcelona. El port mateix es va fer amb aquesta pedra.

Però la pedra de Montjuïc té, a més, un important valor geològic i arqueològic. La muntanya està inclosa en l'inventari oficial d'espais d'interès geològic de Catalunya, pels seus afloraments del Miocè mitjà, els millors dels quals són precisament al penya-segat, que al seu torn constitueix el millor exemple de mineria prehistòrica a l'aire lliure de què es té notícia a Catalunya, perquè hi va haver extracció de jaspi, una varietat del quars, de manera més o menys continuada des del 9.000 al 1.000 aC, aproximadament.

L'altre argument sobre el qual es fonamenta la requalificació és el valor ambiental de la zona. Pel que fa a la flora, per la convivència entre espècies autòctones i altres que vénen de fora però que ja han estat assumides com a locals, com ara la figuera de moro o l'atzavara. Pel que fa a la fauna, per la gran varietat de vertebrats: n'hi ha més que en qualsevol altra zona verda de Barcelona. Especialment rapinyaires: falcons, mussols o xoriguers. De fet, la tinent d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol, tot i defensar que la protecció arriba «en un bon moment» perquè encara hi ha moltes espècies, va admetre que en els últims anys s'ha reduït la colònia de xoriguers. Les raons es determinaran en un futur estudi que vol encarregar el consistori.

La tramitació urbanística que s'inicia ara farà que la paret transformi l'actual condició de parc i jardí urbà (categoria 6 del pla general metropolità) per la de reserva natural (categoria 29), mentre que el solar de baix passarà de la categoria 4 (serveis tècnics) a la de 6. La modificació es tramitarà paral·lelament a la redacció d'un pla de gestió per restaurar l'espai, en especial el solar, i habilitar-hi algun accés per a vianants amb vista a a poder establir itineraris educatius. La iniciativa, desenvolupada en col·laboració amb diverses entitats proteccionistes i institucions públiques com ara la fundació Biodiversitat o la Xarxa Espanyola de Ciutats per a la Biodiversitat, es va presentar ahir en el marc d'unes jornades sobre el penya-segat celebrades a l'Ajuntament. Tot i que la seva entitat ha estat una de les que ha participat en la definició del projecte, el president del Centre d'Estudis de Montjuïc, Josep Oriol, va considerar que la zona que finalment es blindarà «és molt menor de la reclamada per les entitats», segons EFE.

Els retrets més durs van ser els del PP. Alberto Fernández Díaz va retreure al bipartit que destini «més recursos a fer nidificar els xoriguers que en terrenys per als barcelonins», en referència als deu milions d'euros que va pagar el consistori pels terrenys del Morrot al Consell Comarcal. Per Fernández Díaz, l'Ajuntament hauria d'haver demanat al consell la cessió gratuïta de l'espai.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 30-06-2009 Pàgina 8

El Punt Barcelonès Nord 30-06-2009 Pàgina 8

El Punt Maresme 30-06-2009 Pàgina 8

El Punt Penedès 30-06-2009 Pàgina 8

El Punt Vallès 30-06-2009 Pàgina 8

ADMINISTRACIONS

30/06/09 02:00 - BARCELONA - IVAN VILA

Notícies de ...

Barcelona

El penya-segat, vist des del cementiri de Montjuïc. Foto: QUIM PUIG.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: L'Ajuntament convertirà el penya-segat de Montjuïc en reserva na...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/55530-lajuntament-converti...

El projecte de les aparences La reordenació de les instal·lacions del Barça, tramitada avui fa un any, ha quedat blocada per interessos contraposats

Avui fa un any que el president del Futbol Club Barcelona (FCB), Joan Laporta, sis dies abans d'haver de sotmetre's a una moció de censura, va tramitar en secret a l'Ajuntament el projecte de reordenació de les instal·lacions del Barça al districte de les Corts. Al llarg d'aquest temps, la proposta que es basa en la modernització del Camp Nou dissenyada per Norman Foster no ha avançat ni un mil·límetre i ha quedat blocada en una teranyina d'interessos immobiliaris, polítics, veïnals i personals contraposats. L'obertura del complex blaugrana a la ciutat s'ha diluït darrere l'agre debat sobre la requalificació dels terrenys del Miniestadi, a la qual s'oposa el barri i que fa tremolar els partits. El projecte es manté viu, però fa mesos que només es mou en el joc de les aparences.

La reordenació de les instal·lacions del FCB –amb un àmbit d'actuació proposat pel club de 107.382 metres quadrats– s'ha convertit en un paradigma de mala gestió d'un projecte urbanístic que està cridat a ser el referent de la porta sud de la ciutat. L'alcalde, Jordi Hereu, es va comprometre el novembre del 2006, deu mesos abans de la presentació en públic de l'espectacular maqueta guanyadora del concurs de reforma del Camp Nou –signada per Norman Foster–, a impulsar-lo des del «consens» polític i veïnal, equilibrant els interessos de l'entitat que presideix Joan Laporta amb les necessitats del districte de les Corts i del conjunt de Barcelona. Uns principis molt similars als expressats pel representant de la directiva blaugrana, Joan Franquesa, en unes negociacions que ja es van posar en marxa sota el mandat de l'anterior alcalde, Joan Clos. Cap d'aquestes bases, però, s'ha complert i el resultat ha estat que, un any després d'iniciar-se sobre el paper el projecte de reurbanització, no s'ha avançat ni un pas, els veïns han desenterrat la destral de guerra i les relacions entre el Barça i l'Ajuntament es mouen entre la col·laboració d'urgència –cas de la celebració de la Champions– i les amenaces mútues.

Ningú s'escapa de tenir una part de responsabilitat en el bloqueig d'una vella iniciativa que podria tenir punts de trobada entre totes les parts, encara que fins ara s'han imposat els interessos particulars, als quals s'han afegit les dificultats generades per la crisi econòmica. La següent és una anàlisi de l'actuació dels diferents agents implicats:

FCB. En contra del que acostumen a dir, els membres de la directiva del Barça no han tingut al corrent ni les associacions veïnals ni el districte de les Corts de les seves intencions. Les converses s'han desenvolupat al més alt nivell de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. De fet, com van admetre responsables de l'equip d'Hereu, el document tramitat pel club fa un any només és una síntesi d'aquestes negociacions i no s'ha considerat en cap moment un projecte urbanístic en ferm. El planejament, a més, té una feblesa fonamental: el seu objectiu principal és aconseguir 363,5 milions d'euros que es destinarien, principalment, a l'ampliació del Camp Nou i a la construcció d'un gran pavelló poliesportiu que substituiria el Palau Blaugrana. Els diners es preveu que surtin del canvi de qualificació d'equipaments esportius a sòl urbà de més de 30.000 metres quadrats, emplaçats a la parcel·la que ara ocupen el Miniestadi i alguns camps d'entrenament en desús, on s'aixecarien 1.560 habitatges. El document tan sols recull una reserva de 7.700 metres quadrats com a cessió de sòl a la ciutat per construir-hi equipaments i no aclareix el retorn de la superfície que passarà a ser sòl urbà, tal com estableix la legislació vigent.

Urbanisme. L'àrea que dirigeix el tinent d'alcalde, Ramon Garcia-Bragado, va acabar d'encendre els ànims dels cortsencs i va posar molt costa amunt els acords entre els grups municipals quan a mitjan setembre va filtrar a la premsa un document de criteris sobre la reordenació molt favorable a les pretensions del Barça. En l'informe es permet al club promoure fins a 1.625 pisos, es retalla el percentatge d'habitatge de protecció oficial al 40% i la cessió de superfície per a equipaments a 7.464 metres quadrats. Malgrat això, la proposta no va acabar de satisfer la directiva del FCB perquè limita a un el nombre d'hotels a la zona i determina que una part dels habitatges han d'estar situats també a la parcel·la del Camp Nou, que l'entitat vol lliure d'obstacles que entorpeixin l'exhibició de les seves instal·lacions.

El govern bipartit. La reacció dels socis d'ICV-EUiA a la resposta unilateral d'Urbanisme va ser apel·lar als criteris que estableix la llei d'urbanisme per als casos de nova urbanització per tal d'incrementar la reserva de sòl per a equipaments a un 20% del sostre residencial edificable previst. Aquest percentatge es tradueix en 30.842 metres quadrats a cedir, que fan inviables els càlculs econòmics realitzats pel Barça. El grup que lidera el tinent d'alcalde Ricard Gomà va arribar, segons els socialistes, a un posterior acord per rebaixar a 11.000 metres quadrats la factura de les compensacions, però els ecosocialistes han negat l'existència d'aquesta entesa.

L'oposició.

ADMINISTRACIONS

30/06/09 02:00 - BARCELONA - VICENÇ PLANELLA

Notícies de ...

Barcelona

Els terrenys que el Barça vol requalificar. Foto: V. P..

123

Página 1 de 2El Punt - Notícia: El projecte de les aparences-55488

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/55488-el-projecte-de-les-ap...

Tot i estar d'acord amb la conveniència d'integrar a la trama urbana els terrenys blaugrana que estan en desús –acceptant l'enderroc del Miniestadi i la construcció de pisos–, CiU, ERC i el PP no han volgut córrer riscos electorals i han marcat distàncies amb el projecte. Els nacionalistes s'han emparat en la manca d'un acord previ dins de l'executiu bipartit, els republicans han exigit que es restitueixin a la ciutat els equipaments esportius que es puguin perdre i tan sols els populars s'han atrevit a reclamar que es retirin les propostes que hi ha sobre la taula i que el procés comenci de zero amb els consensos promesos.

La plataforma veïnal. La Coordinadora d'Associacions de Veïns i d'Entitats de les Corts no representa ni de lluny el conjunt de la ciutadania del districte, però sí ha demostrat, a través de la recollida de milers de signatures i de la distribució de centenars de pancartes contra la requalificació del Miniestadi i contra la construcció de cap pis als terrenys del Barça, que té capacitat mobilitzadora i que pot tornar a convertir el projecte actual en un malson per a l'Ajuntament com ho va ser el frustrat Barça 2000 de Josep Lluís Núñez. Disposa del total suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.

A més del repàs a la constel·lació de pols oposats, val la pena recordar que l'endemà que es va conèixer que Laporta havia tramitat el projecte, malgrat tenir sobre el cap l'espasa de Dàmocles de la moció de censura, membres de l'equip d'Hereu van augurar que el president blaugrana no veuria dins del seu mandat, que acaba l'agost de l'any vinent, l'aprovació de la reforma urbanística. Les disputes i aspiracions personals també s'han mogut per la rebotiga.

Hereu encara no ha perdut la fe V. PLANELLA

Joan Laporta afirmava diumenge, en una entrevista a El 9 Esportiu, que ha «perdut la fe en les persones que han de decidir», en un nou intent de pressionar Jordi Hereu, i l'alcalde encara no ha renunciat a l'objectiu que es va fixar de pactar enguany l'aprovació urbanística de la remodelació de les instal·lacions del Barça. Des del seu entorn s'ha assenyalat que ha tornat a demanar a Garcia-Bragado que consensuï un nou document de criteris amb ICV-EUiA, com a pas previ per intentar articular amb Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC) una àmplia majoria en el ple de l'Ajuntament, donant per feta l'abstenció del PP. En paral·lel, la regidora de les Corts, Montserrat Sánchez, ha manifestat el propòsit de convocar al llarg del juliol una segona reunió del grup de treball amb les entitats veïnals per continuar discutint els equipaments que calen al districte i que hipotèticament es construrien als actuals terrenys del Barça, obviament envoltats de pisos. Aquests moviments confirmen els temors dels dirigents de la coordinadora opositora que el FCB i el govern municipal no aprofitin les vacances d'estiu per desencallar les converses i arribar a un acord.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 30-06-2009 Pàgina 2

Página 2 de 2El Punt - Notícia: El projecte de les aparences-55488

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/55488-el-projecte-de-les-ap...

Sant Sadurní d'Anoia ja dissenya el centre d'interpretació del cava per poder començar les obres el 2010 El govern local encarrega un concurs d'idees per definir el projecte museològic

L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia ha convocat un concurs d'idees per redactar l'avantprojecte museològic del centre d'interpretació del cava, que està cridat a convertir-se en referència a tot l'Estat espanyol. La proposta, que lidera l'alcalde Joan Amat (CiU), des de fa setmanes president de l'Institut del Cava, ha estat aplaudida, però no per tots els partits. ERC, antic soci d'Amat i ara a l'oposició, acusa l'alcalde de voler «córrer per tallar la cinta abans de retirar-se el 2011».

El maig del 2007 la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya va entregar a l'Ajuntament de la capital del cava una proposta, encarregada per aquest ens local, per convertir l'antiga destil·leria d'aiguardent i després espai de producció de vi, coneguda com la Fassina de Can Guineu, en un centre d'interpretació del cava. La proposta dibuixava sobre el paper un espai destinat a fer que els visitants puguin «viure» sensacions a l'entorn del procés d'elaboració del cava i captar informació sobre la història d'aquest producte i la seva relació amb Sant Sadurní d'Anoia, amb un pes important dels recursos multimèdia. La proposta portava inclòs el trasllat de l'actual seu del Patronat de Turisme a l'indret i la creació d'un edifici de serveis. El govern local (CiU i AMI) ja ha començat les obres de construcció de l'edifici i ha establert les bases del procés per definir el projecte museogràfic i museològic amb la voluntat de començar-lo a executar el 2010 i poder-lo inaugurar el 2011. El govern que presideix Joan Amat ha publicat la convocatòria d'un concurs d'idees –que té obert el termini de presentacions de sol·licituds fins al 6 de juliol– per triar cinc equips que dissenyin un avantprojecte a partir del qual es pugui començar a treballar a partir del setembre en el projecte executiu que es posarà a licitació. El projecte museogràfic té un cost estimat inferior als 2,5 milions d'euros, que sumat al de totes les obres de consolidació de l'espai històric i construcció del nou edifici pot pujar als 7 milions d'euros, segons ha explicat ERC. El partit, molt crític amb la ubicació actual, ha criticat que s'hagi començat el projecte sense un estudi de viabilitat i sense saber encara com es finançarà.

«Massa presses» Amat compagina des de fa setmanes l'alcaldia amb el nou càrrec a la presidència de l'Institut del Cava i això ha generat tot un seguit de comentaris al municipi alimentats per ERC. «És una situació que no permet deixar clar en quin cantó està. Al costat del municipi o dels cavistes», diu Albert Prat, cap de la formació republicana. Prat considera que en aquest projecte «hi ha massa presses» i «poca transparència», i per això ha demanat la celebració d'un ple extraordinari perquè expliqui el projecte «i prengui decisions de forma democràtica». El PSC, també a l'oposició, s'ha afegit a la demanda, perquè «falta molta informació» i no es coneixen ni el finançament ni el grau d'implicació dels cavistes. L'alcalde, Joan Amat, ja ha fet pública diverses vegades la decisió de no tornar-se a presentar a les municipals. Ara fa catorze anys que és alcalde.

Darrera actualització ( Dilluns, 29 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Barcelona 29-06-2009 Pàgina 9

ECONOMIA

29/06/09 02:00 - SANT SADURNÍ D'ANOIA - A. MERCADER

Notícies de ...

Sant Sadurní d'Anoia

Amat mostrant la proposta que va fer la Xarxa de Turisme Industrial. Foto: A.M.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Sant Sadurní d'Anoia ja dissenya el centre d'interpretació del cava...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/18-economia/54742-sant-sadurni-danoia-ja-diss...

L'inici d'obres del TAV al barri de la Sagrada Família reactiva les protestes veïnals Als edificis del carrer Mallorca amb Padilla pengen llençols blancs per denunciar les molèsties que ja han de suportar

Talls en el subministrament elèctric que s'allarguen fins a una hora i mitja. Voreres materialment ocupades pels operaris que en alguns moments no guarden ni un sol espai de pas per als vianants. Sorolls a deshora i pols, i la temença íntima que el pitjor encara està per arribar. Aquest és el panorama que fa uns dies comencen a suportar els veïns i comerciants de la cruïlla dels carrers Mallorca i Padilla, molt a prop de la Sagrada Família. Allà han començat els treballs de desviament de serveis, després dels quals vindrà, a mitjan juliol, segons la previsió municipal, el tall de carrers per perforar el pou de ventilació per a la construcció de línia del tren d'alta velocitat (TAV). Com a protesta a causa del cúmul de molèsties, els veïns han penjat llençols blancs als balcons.

Abans que comencessin les obres del tren d'alta velocitat a la cruïlla del carrer Mallorca amb Padilla, veïns i comerciants de la zona van mostrar la preocupació per la poca informació que havien rebut i les poques garanties per reduir-ne l'impacte. Ara que ja han iniciat els treballs de desviament de serveis, amb els xamfrans de la cruïlla i també part de les voreres ocupats per obres, les seves temences han augmentat.

Denuncien una rastellera de greuges acumulats només durant aquests primers dies d'obres. Una d'aquestes molèsties són els talls en el subministrament elèctric, del qual, en ocasions, han estat avisats just el dia abans o el mateix matí. Això provoca problemes als establiments de la zona. «Ens deixen sense llum i et quedes sense poder fer cafès tot un matí», es queixa la Gemma, que regenta un bar. A més, l'anterior cap de setmana van haver de suportar sorolls des de primera hora del matí fins a la nit. «Han treballat dissabte i diumenge, de vuit del matí a nou del vespre, amb un soroll infernal i es movia tot», assenyala Amelia Pérez, botiguera i veïna de la zona. A aquests problemes, s'hi ha d'afegir l'ocupació indiscriminada de voreres, que motiva les trucades constants dels veïns a l'Ajuntament de Barcelona perquè ho faci corregir.

I això tot just ha començat. Veïns i comerciants temen que la situació sigui molt pitjor quan comenci la perforació del pou de ventilació, al mig de la cruïlla. «Vista l'experiència dels altres llocs (amb obres del TAV), els comerços ho passarem malament», indica l'Amelia. La confiança que tenen en Adif està sota mínims. Els havien dit que no hi hauria talls elèctrics i n'hi ha. Demanen a Adif una còpia del pla de seguretat i salut de l'àmbit de les obres, i els la deneguen, segons els veïns. Els inquilins d'un edifici que dóna a la cruïlla tenen un neguit afegit: fa un parell de mesos a l'immoble van aparèixer unes esquerdes per unes obres interiors –res a veure amb les del TAV– i ara té tres pisos apuntalats. L'Adif i l'Ajuntament els han dit que no han de patir, però els veïns no les tenen totes. Tot plegat ha motivat una acció de protesta als balcons dels edificis que donen a la cruïlla, carregats tots de llençols blancs.

Un quiosc a ple sol tot el matí El quiosc que hi havia a una vorera de la cruïlla del carrer Mallorca amb Padilla, afectada per les obres del TAV, va complir ahir el seu últim dia de venda en aquest punt. I ho va fer en unes condicions complicades. Els operaris ja havien enderrocat el seu quiosc, però encara no estava habilitat el nou on s'ha d'instal·lar, al carrer Provença, al costat del temple de la Sagrada Família. Això va fer que ahir el propietari del quiosc, Manuel Soriano, hagués d'estar amb els diaris a terra, sense parada, venent-los a ple sol tot el matí. Avui ja preveia traslladar-se al nou lloc. «Tinc sort, perquè em porten a la Sagrada Família i és un bon lloc, però tots els companys comerciants que es queden ho tenen malament», va explicar. Diumenge passat, per exemple, amb les obres començades, diu que va vendre la meitat del que és habitual.

Darrera actualització ( Dissabte, 27 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

ADMINISTRACIONS

27/06/09 02:00 - BARCELONA - ANNA BALLBONA

Notícies de ...

Barcelona

Les obres que ja són visibles a la cruïlla dels dos carrers. Foto: GABRIEL MASSANA.

1234

Página 1 de 2El Punt - Notícia: L'inici d'obres del TAV al barri de la Sagrada Família reactiva les...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/10-administracions/54898-linici-dobres-del-tav...

Llum verd definitiu a més d'un miler d'habitatges al pla parcial de la Sínia de les Cabeces de la Torre

La Comissió Territorial d'Urbanisme ha donat llum verd definitiu al pla parcial de la Sínia de les Cabeces de Torredembarra, tot un gran eixample de 25 hectàrees al nord de la vila on està previst que es construeixin fins a 1.023 habitatges (amb una densitat de 40 per ha, i una ocupació de 0,5 m² el metre quadrat) de diverses tipologies: blocs plurifamiliars, cases adossades en filera i xalets unifamiliars. Es tracta d'un sector fins ara qualificat com a sòl urbà no delimitat, relativament pla, central dins del municipi, que a banda de fins residencials està previst també per a altres activitats. Així, un 45% del total seran espais de cessió a l'Ajuntament, que els destinarà a zones verdes o a equipaments, aquests darrers situats davant el sector urbanitzat existent, per donar servei a tots dos sectors.

Vials cap al centre i l'est

La Generalitat, això sí, ha condicionat el desenvolupament del sector a la inclusió en el text refós de nous vials de connexió, ja que es considera que la zona «no té bons accessos a l'anella viària» de la Torre. Per aquest motiu, en el seu dia ja es va posar com a condició que els promotors es fessin càrrec del cost d'un vial de connexió amb la ronda cap a l'oest, si bé finalment s'ha optat per dibuixar-lo cap a l'est, on enllaçarà per mitjà d'una nova rotonda amb la carretera de la Pobla de Montornès, que al seu torn té entrada a la variant de l'N-340.

A banda d'aquest vial, la comissió ara encara ha demanat que se'n prevegi un altre: la connexió directa cap al sud, fins al nucli urbà consolidat, per mitjà de l'allargament fins al centre d'un dels carrers existents, perquè oxigeni de trànsit el nucli històric. El govern demana al consistori que jerarquitzi els nous vials i els prevegi més amples, de 18 a 20 metres els principals.

Darrera actualització ( Dilluns, 29 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 29-06-2009 Pàgina 7

URBANISME

29/06/09 02:00 - TORREDEMBARRA - Ò. PALAU

Notícies de ...

Torredembarra La Pobla de Montornès

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Llum verd definitiu a més d'un miler d'habitatges al pla parcial de...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/6-urbanisme/55201-llum-verd-definitiu-a-mes-...

Els sis pobles de la vall de Camprodon faran un catàleg i una ordenança de paisatge Ho preveu la Carta del Paisatge, aprovada per unanimitat

La redacció d'una ordenança del paisatge comuna als sis municipis de la vall de Camprodon i la d'un catàleg de béns paisatgístics són dues de les principals propostes que recull la Carta del Paisatge de la zona. Ha estat aprovada per la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i, ara, la ratificaran els plens i es treballa per a la implicació de més agents públics i privats.

El paisatge entès en un sentit molt ampli és un bé a protegir i els ajuntaments de la vall de Camprodon –Llanars, Setcases, Vilallonga de Ter, Molló, Sant Pau de Segúries i Camprodon– ho tenen molt clar i, per això, han estat dels primers a les comarques gironines a impulsar i, ara, a aprovar la Carta del Paisatge, sota la tutela de la direcció general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat i de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. De la carta aprovada recentment en una reunió extraordinària celebrada a Sant Pau, en destaquen sobretot tres aspectes. D'una banda, la voluntat d'impulsar la redacció d'una ordenança municipal del paisatge conjunta i també la redacció d'un catàleg de béns paisatgístics. Així mateix, també es fa l'aposta per recuperar el màxim nombre de terrenys de pastura, prats i prats de dall, que a la zona són molt importants, tant des del punt de vista paisatgístic i ecològic com econòmic, perquè en depèn la ramaderia extensiva de la zona, de la qual es destaquen els cavalls hispanobretons. Es tracta de preservar, sobretot, les pastures i prats que estan dins l'àmbit protegit per la directiva Natura 2000.

La Carta del Paisatge aposta, a més, per la redacció d'un manual de bones pràctiques que reguli i guiï les intervencions al patrimoni arquitectònic rural. També, i en aquest mateix àmbit, proposa la restauració i revaloració dels elements del patrimoni històric i arquitectònic que estan en perill –hi ha molt de romànic–, i promoure la recreació integral d'una església romànica (per decidir encara) i del seu entorn medieval. Entre altres, a la vall hi ha les esglésies de Sant Cristòfor de Beget (Camprodon), Santa Cecília de Molló i el monestir romànic de Sant Pere de Camprodon.

A més, la carta proposa la creació d'un pla especial de protecció dels camins públics i la senyalització de la xarxa de camins de la vall d'una manera entenedora.

Aposten per la restauració paisatgística de Vallter i Tregurà El sector turístic és un element clau de l'economia de la vall de Camprodon i la Carta del Paisatge incideix en aspectes com ara la restauració paisatgística de les zones afectades per les pistes de l'estació d'esquí Vallter 2000 i també la dels espais de la planta trinxadora i d'abassegament de Tregurà, és a dir, de la pedrera de Setcases. La carta aposta per la creació d'un dispositiu permanent que permeti avaluar i fer el seguiment semestral de l'estratègia de millora i revaloració paisatgística centrada en els punts més sensibles de la zona.

Al sector turístic se li demana que creï i apliqui un manual de bones pràctiques i que incorpori als seus establiments criteris ambientals i paisatgístics. Així mateix, es proposa la formació en aquests mateixos criteris dels agents del sector, que són els primers que reben els visitants de la vall.

I, finalment, la Carta del Paisatge proposa la traducció del contingut de la mateixa en materials didàctics que es puguin treballar a totes les escoles de la vall. Fa referència, sobretot, a la primera fase de la carta, és a dir, als resultats de la diagnosi.

Darrera actualització ( Dilluns, 29 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

El Punt Comarques Gironines 29-06-2009 Pàgina 5

URBANISME

29/06/09 02:00 - CAMPRODON - JORDI CASAS

Notícies de ...

Camprodon Sant Pau de Segúries Vilallonga de Ter Setcases Molló Llanars

Una vista de Molló i del seu entorn, una estampa típica de la vall. Foto: J.C.

1

Página 1 de 1El Punt - Notícia: Els sis pobles de la vall de Camprodon faran un catàleg i una orde...

01/07/2009http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/6-urbanisme/55217-els-sis-pobles-de-la-vall-de...