Recursos de l'edafosfera o pedosfera
22
M. Lluïsa Gené. Professora de Biologia i Geologia RECURSOS: L’EDAFOSFERA O PEDOSFERA
Transcript of Recursos de l'edafosfera o pedosfera
M . L l u ï s a G e n é . P r o f e s s o r a d e B i o l o g i a i G e o l o g i a
RECURSOS: L’EDAFOSFERA O PEDOSFERA
EL SÒL COM A RECURS
El sòl és un sistema natural, dinàmic i obert amb entrades i sortides de matèria i energia.
És un recurs natural bàsic atès que:
a) dóna suport a un gran nombre d’éssers vius
i
b) permet activitats humanes que ens aporten nous recursos
ÚS DEL SÒL
Catalunya té una extensió aproximada de
32.000 Km², d’aquests l’ ús que se`n fa és
ús forestal
ús agrícola i ramader
ús urbà
0,5% aprox. superfície ocupada per aigües
continentals
FERTILITAT I RESILIÈNCIA DEL SÒL
La fertilitat és la capacitat que té un sol d’aportar els nutrients necessaris per al creixement dels diferents conreus: Capacitat productiva
No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, depèn del tipus de planta i de les seves necessitats
La resiliència és la capacitat que té el sòl de recuperar-se d’una pertorbació antròpica i/o natural
POTENCIAL AGRÍCOLA
Disponibilitat de terres que en estat natural són aptes per
al conreu.
agricultura.gencat.cat
ELS PRINCIPALS CONREUS SÓN:
cereals (blat, ordi...), vinya i oliveres.
Les plantes farratgeres: civada, blat de moro, alfals i naps.
Els arbres fruiters: fruita fresca (peres, pomes, préssecs) i fruits secs (ametlles i avellanes).
Els conreus d’horta: enciams, tomàquets, mongetes, bledes, etc. i arròs al delta de l’Ebre.
A Catalunya
les terres de
conreu es
localitzen
sobretot a
la Depressió Central,
al delta de l’Ebre
a les planes del litoral
A Catalunya tan sols el 2% de la població ocupada treballa en feines agrícoles, ramaderes i de pesca.
Les causes principals són aquestes: - La mecanització del camp. Amb molt poca mà d’obra es pot produir més. - El desenvolupament de la indústria i dels serveis. Això ha provocat l’emigració d’una part de la població del camp a les ciutats. - L’ocupació del sòl conreable. A molts pobles s’ha ocupat el sòl per construir-hi habitatges.
Modificacions del sòl natural en l’activitat agrícola.
La llaurada: canvis en
els horitzons del sòl
Instal·lació de
sistemes de reg
Col·locació de
mesures protectores
als processos erosius
( murs, feixes o
bancals etc)
Ús de fertilitzants i
pesticides
Imatge: cultiu en feixes
Font de la imatge:
ca.wikipedia.org
Països desenvolupats En vies de desenvolupament
Agricultura d’especulació
Molt especialitzada
Molta maquinària
Ús de tècniques modernes
Explotació dels sòls de manera
científica
Producció molt elevada
Poques persones dedicades
Agricultura de subsistència i de
plantació
Treball humà molt important
Eines rudimentàries
AGRICULTURA I TECNOLOGIA
RAMADERIA
La ramaderia està orientada a satisfer les
demandes de la població: carn, ous i derivats.
Per això, el bestiar de creixement ràpid, criat en
granges i alimentat amb pinso, és el més estès:
porcs, pollastres i conills.
El bestiar boví i el bestiar oví està orientat a la
producció de carn i llet. Els animals es crien en
estables, alimentats amb pinso i farratge, encara
que també pasturen en prats i camps.
Catalunya Granja de bestiar boví a Ultramort
www.enciclopedia.cat
ÚS FORESTAL
Silvicultura: conjunt de tècniques aplicades a
l’explotació dels boscos.
Hi ha dos tipus de boscos
• Alts o de llavor: grans dimensions i amb reproducció
sexual. Tala periòdica
• Baixos o de rebrot: dimensions més petites i amb
reproducció vegetativa. Tala més freqüent
ÚS FORESTAL: DISTRIBUCIÓ
1r: comarques
centrals i
gironines
2n: L’Alt
Pirineu i l’Aran,
que tenen una
superfície més
extensa de
prats i
matollars
Imatge: www.gencat.cat
ÚS URBÀ
La conversió a sòl urbà és un procés
pràcticament irreversible
Les cimentacions i pavimentacions per a poder
urbanitzar (construcció d’edificis,
infraestructures i àrees urbanes, comercials o
industrials) implica la pèrdua de la capacitat
d’infiltració d’aigua i això condueix al
segellament del sòl.
Segellament: recobriment de la superfície del sòl
per una capa impermeable.
Contaminació puntual Contaminació difosa
Provocada per focus de contaminació localitzats:
Plantes de tractament d’aigües residuals
Tancs de gasolina enterrats
Purins
Industries i explotacions mineres
Abocadors
Pous sèptics
altres
Poc concentrada i dispersa
en l’espai:
Adobs i pesticides agrícoles
Pluja àcida
Intrusió marina i salinització
Trànsit per carretera
altres
LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL
CAUSES DE PÈRDUA DEL SÒLS
La causa principal és l’erosió.
a) Agents erosius:
L’aigua, el glaç la neu, el vent, la gravetat i els éssers
vius
b) Factors que incrementen l’erosió
El clima, el tipus de sòl,la litologia, el pendent i la
vegetació
c) Factors antròpics:
Els incendis, la pastura intensiva,la tala d’arbres, les
activitats agrícoles, la mineria i la construcció
CANVIS EN L’ÚS DEL SÒL
Disminució de la superfície ocupada pels
conreus atès el despoblament del món rural
Descens de la superfície boscosa com a resultat
d’incendis
Creixement de la superfície urbanitzada
GESTIÓ I PRESERVACIÓ DEL SÒL
GESTIÓ: ORDENACIÓ DEL TERRITORI
MESURES:
• sòl amb vegetació per evitar l’erosió
• sentit de les llaurades amb les corbes de nivell, per evitar l’erosió
• construir bancals per evitar l’erosió hídrica i afavorir la retenció d’aigua
• repoblació forestal
• reutilització de zones de cultiu en zones de pasturatge
• instal·lar barreres vegetals per evitar l’erosió eòlica
• murs de contenció per evitar esllavissades
• planificació urbanística
• espais naturals protegits
• evitar l’ús de fertilitzants i plaguicides
bibliografia
Melèndez et alt “Ciències de la Terra i del medi ambient” 2 batxillerat. Grup Promotor Santillana.
ISBN978-84-7918-517-6
Diccionari de geologia. Institut d’Estudis Catalans
http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_estructura_produccio/dar_dis
tribucio_gral_superficie_catalunya/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fertilitat_del_s%C3%B2l
https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalonia/el-sector-primari
Imatges: totes les imatges estan informades
