Recursos per al professor Llengua 1 - Edebe...– Llibre de lectoescriptura descarregable en la...

1primària

Llengua

Recursos per al professor

marjal

Programació i Orientacions didàctiques

Material complementari

Recursos per al professor

Les essències de talentEl nostre projecte estimula i integra totes les formes de talent:

Talent analític i críticAprendre a pensar, utilitzar rutines de pensament, valo-rar el pensament… Tota una actitud davant la vida.

Talent creatiuDeixar aflorar la imaginació, l'expressivitat... en la reso-lució de problemes i reptes.

Talent emprenedorIniciativa, imaginació, treball en equip, comunicació, constància… Persegueix els teus somnis.

Talent emocionalTalent que permet gestionar de manera eficaç les emo-cions i les fa fluir adequadament.

Talent socialSensible a la justícia social per tal d'aconseguir un món millor.

Talent cooperatiuPer a aprendre amb els altres i dels altres, i generar pro-ductes de valor.

TALENTIA: és l’hora del talentEls professors i professores sou el motor del talent a les aules. Des de marjal us

aportem recursos i materials que faciliten el vostre treball docent. Este quadern

és una guia explicativa del contingut de la Carpeta de recursos: Programació i orientacions didàctiques i Material complementari.

Confiem que us siga d’utilitat i us agraïm la confiança que dipositeu en nosaltres.

Mostra de la

Programació i orientacions didàctiques d’una unitat ........................................................ 2-11

Mostra de diferents recursos del

Material complementari .................................. 12-21

Mostra de

Programació didàctica-docent i Programació d’aula ......................................... 22

Glossari .............................................................. 23

A més...

Que diferents!(Comprensió i expressió oral)(pàg. 18 i 19) El nostre racó: Abans i ara(pàg. 19)

Llegim. Després de llegir(Comprensió escrita) (pàg. 20 a 22) Lletres i textos: La presentació(Expressió escrita)(pàg. 23 a 25)

El, la, l’, els, les(Ortografia) (pàg. 26) Aconsegueix el repte(Tasca)(pàg. 27)

Per a acabarPosa en pràctica, Emprén i Reflexiona (pàg. 28 i 29)

PP

V

PP

V

PV

C

CP

P

CP

C

P

PV

P

PV

V

AvaluacióRecursos per a l’avaluació pàgina xx, pàgines xx i xx.

pàgines xx – xx. pàgines xx.

Una escola per a totsAdaptació curricular

pàgines 4 – 14,

pàgines 15 i 16, ampliació pàgina 60.

pàgina 34.

Metodologies interactives

Creativitatpàgina 27.

Racó de lectura i escripturapàgines de la 209 a la 232.

Emprenedoriapàgina 29.

Valors per a una nova societat

CompetènciesPosa en pràctica les competències

pàgines 28 i 29.

pàgines 161 – 184.

pàgines 36, 37 i 38.

Intel·ligències múltiples

pàgina 18, pàgines 19, 22 i 19,espacial (pàgina 27),pàgina 18 i 26.

pàgines 37 i 38.

Eines TIC

Q(C(

E(

L(C(

L(E(

E(O

A(T(

PPi

1Que diferents!

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

* POD MC LA

CONTINGUTS

32

2

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

1. PLANIFICACIÓ / PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Mapa amb els recursos disponibles a la unitat didàctica.

1. Comprendre textos orals adequats a l’edat i saber-ne extraure la informació més rellevant. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal-Musical)

2. Participar en situacions comunicatives expressant amb fluïdesa les idees i els sentiments, i de manera coherent i cohesionada. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Llegir textos breus obtenint-ne informació i elaborant una interpretació per a saber què vol expressar l’autor i traure’n conclusions. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Utilitzar el coneixement de la correspondència entre els fonemes i les grafies m, ll, l, p per a millorar la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Elaborar descripcions senzilles de persones utilitzant el vocabulari adient, de manera que facilite les presentacions personals. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

6. Aprendre a identificar els articles per a utilitzar-los adequadament i així transmetre missatges intel·ligibles a les altres persones. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Elaborar un autoretrat de manera que la composició plàstica obtinguda oferisca informació rellevant que puga ser interpretada correctament. (Artística i cultural / Intel·ligència visual i espacial-Naturalista)

8. Ser conscient de les pròpies característiques a fi de millorar-les i reconéixer també les dels altres per tal de relacionar-s’hi millor. (Aprendre a aprendre / Intel·ligència intrapersonal-Interpersonal)

9. Desenvolupar capacitats emprenedores prenent decisions en situacions d’incertesat mostrant confiança en les pròpies aptituds i habilitats. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en clau de competències/Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

cançó i extraure’n la informació rellevant.

de la vida escolar.

l’entonació adequada.

grafies en contextos significatius: m, ll, l, p.

segons cada paraula.

informació rellevant.

i reconéixer les característiques dels altres.

d’incertesa.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

a preguntes.

pot utilitzar-se per a formar paraules amb significat.

realització de l’autoretrat.

oral prèvia.

33

3

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Recursos disponibles per al desenvolupament dels talents

a l’aula.

Intenció educativa de la unitat. Interrelació dels elements

curriculars de la unitat.

Interrelació d’elements curriculars.

Referents per a l’avaluació per competències.

Unitat 1 Que diferents!

CLA

US

PER

A M

OTI

VAR

COM

PTE,

DET

ECTE

M-H

O A

TEM

PS!

Per tal de poder preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguen sorgir respecte de l’assoliment del contingut de la unitat, podem fer ús de diverses propostes:

a. Per a millorar la comprensió lectora:

– Recomanar la lectura prèvia del text Som així a casa, per a treballar-la amb la família.

– Llibre de lectoescriptura descarregable en la pàgina web per tal de reforçar o afiançar el procés lectoes-criptor.

– Lectura cooperativa formant parelles. Un company/a llig el text i es para al final de cada oració perquè l’altre alumne identifique el personatge en la imatge i les parts del cos que se’n descriuen. Si el qui llig detecta algun error, el corregeix.

– A continuació, cada parella escriu en un full a quins personatges de la lectura es pareixen més i per què.

– Llegir una pàgina de la lectura i contar al company/a el més important.

– Dibuixar els personatges de la lectura segons el text i comparar els propis dibuixos amb els dels seus companys i amb els del llibre.

Adaptació curricular (MC): sobre lectoescriptura pàgines xx i sobre la presentació pàgina xx.Racó de lectura i escriptura (MC):

b. Per a aprendre a discriminar auditivament i visualment les grafies «p»,«l», «ll», «m»:

– Proposar als alumnes que diguen paraules d’un en un amb les grafies «p»,«l», «ll», «m» i observar el grup classe si les pronuncien correctament.

– A continuació, escriure les paraules que han dit en la pissarra i cada alumne les classifica individualment segons la grafia.

– Proposar traçar les grafies «p»,«l», «ll», «m» amb el dit en una base de farina o una altra textura.

Adaptació curricular (MC): sobre lectoescriptura pàgines xx.

– Presentar el tema de la unitat per mitjà de la lectura del títol (les diferències en-tre persones, les característiques pròpies de cadascú, etc). Demanar als alum-nes que observen la imatge i fer preguntes: On us pareix que es troben estos xiquets i xiquetes? Diríeu que tenen la mateixa edat? Parlar-ho entre tots.

– Resoldre en veu alta i conjuntament les preguntes del Per a començar: Hi ha 8 xiquets/xiquetes. N’hi ha que tenen la pell blanca i d’altres de color. Uns tenen els cabells llargs i rulls, i d’altres, llisos. Els uns els tenen curts i són rossos…). Escoltar la cançó Peu polidor de la pàgina web i identificar les parts del cos que s’anomenen (peu, cama, cul, panxa, nasset). Pre-guntar quines altres parts del cos coneixen i localitzar-les. A continuació, inventar noves estrofes i cantar-les, de forma conjunta o bé en grups reduïts. També es pot ballar la cançó amb les noves estrofes. (i. musical i corporal i cinestèsica).

- Presentar el repte de la unitat: fer un autoretrat. Explicar que en totes les unitats del llibre es plantejarà un rep-te diferent. En esta unitat, més endavant, podran crear el propi autoretrat com vulguen i amb el que vulguen. Preguntar si saben què és un autoretrat i per a què serveix... Relacionar-ho també amb el tema de la unitat.

– Fer el visionament del mural interactiu de l’enllaç, per tal que els alumnes recorden les parts del cos.

– Proposar el joc de «Fer paquets» tenint en compte diferents consignes. Per exemple: fer paquets del xiquets que tenen el mateix color d’ulls, fer paquets de les xiquetes i xiquets que tenen la mateixa alçada, fer paquets que sumen deu mans.

Pàgines2 I 3

34

http://links.edebe.com/y8w

2. MOTIVACIÓ INICIAL / PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La motivació aporta una bona disposició envers l’aprenentatge.

«Ho detectem a temps!», pensada per a previndre les dificultats i

actuar-hi.

4

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Orientacions pràctiques per a la motivació inicial.

Recursos per a previndre i atendre la diversitat.

3. EXPRESSIÓ ORAL. ORIENTACIONSL’expressió oral és una dimensió bàsica de la competència

lingüística.

Treball de l’expressió oral amb activitats orals pautades.

Per a començar (text per la comprensió oral):

El nostre racó: Abans i araDescripció

Amb la realització d’estes activitats, els alumnes: – Observen imatges de persones de diverses edats i les ordenen. – Conversen sobre el pas del temps, les activitats que fan ara i les que feien quan eren més menuts... – Dialoguen sobre el significat de fer-se major i els canvis que això comporta.

Procés

1. Observar les imatges i formular preguntes com: Quin personatge creus que té la mateixa edat que tu? Per què? Hi ha algun personatge que siga més menut que tu? Quin personatge és major com ta mare? Per què? I com la teua iaia? Quin de tots és el més major? Per què? I el més menut? Per què? En què t’has fixat?... A continuació, ordenar els personatges segons l’edat.

2. Demanar als alumnes que observen les imatges i preguntar què fan els personatges: Quin personatge creus que té la mateixa edat que tu, quin és més menut que tu, etc. Conversar sobre la seua pròpia realitat. De-manar als alumnes que anomenen, independentment de les fotografies, què feien quan eren més menuts i què són capaços de fer ara. Facilitar l’estructura «Quan era menut... però, ara...» per tal que els alumnes articulen el seu discurs. Per exemple: Quan era menut em feia pipí i caca al bolquer, però ara vaig sol al lava-bo.

Proposar que pregunten als pares i/o iaios anècdotes de quan eren més menuts i/o què feien quan eren menuts i comparar-ho amb el moment actual utilitzant l’estructura indicada. Finalment, preguntar com se senten en comparar el que feien o com eren quan eren menuts amb el moment actual. Se senten sorpre-sos? Estan contents?...

Proposar que cada alumne/a investigue la seua història:

3. Debatre sobre què vol dir fer-se major. Promoure un espai per a comunicar els sentiments que se’ns des-perten en prendre consciència del pas del temps, del nostre creixement, de sentir-nos cada vegada més autònoms i capaços d’assolir reptes i fites sense necessitat d’ajuda. Formular preguntes com ara: Què creus què vol dir fer-se major? Ets igual ara que quan tenies un any? En què has canviat? Fas les mateixes coses ara que quan eres menut? Has aprés coses noves? Quines activitats fas ara que no feies quan eres menut? Fas el mateix que els teus pares? Què t’agradaria fer i no pots fer? Per què? ...

Conclusió

35

Peu polidor, de la Margarideta.Peu polidor, de la Margaridor.

Cama llargueta, de la Margarideta.Cama llargueta, de la Margaridor.

Cul redonet, de la Margarideta.Cul redonet, de la Margaridor.

Panxa forteta, de la Margarideta.Panxa forteta, de la Margaridor.

Nasset graciós, de la Margarideta.Nasset graciós, de la Margaridor.

Peu polidor (Cançó popular)

5

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Transcripció de textos orals.

Indicacions per a la realització d’activitats orals.

– Observar les imatges i formular preguntes per a comprendre el text que llegiran:Què representa el dibuix? Qui creus que són els xiquets i xiquetes de la imatge? Què fan? On es troben estos xiquets i xiquetes? Com són? Per què diem que som diferents?... Conduir els alumnes per tal que arriben a la conclusió que ser diferents els uns dels altres ajuda a aprendre a respectar i a valorar les qualitats de qui ens envolta.

– Llegir el títol i preguntar als alumnes què vol dir Som així? I per què som diferents? Què passaria si tots fórem iguals? Hi ha germans que són molt pareguts, com es diferencien?... de manera que puguen explicar en quin sentit se senten diferents els uns dels altres i com ho valoren en la seua relació amb els companys.

– És important fer una lectura compartida dels textos. Proposem una sèrie de pautes per a dur-la a terme.

– Escoltar la gravació Som diferents? en la pàgina web o bé, el mestre/a la llig en veu alta, i fer-ne una primera comprensió.

– Llegir el text en veu alta per part de diversos alumnes.

– Observar les imatges i formular preguntes com ara: De quin color són els cabells del xiquet que porta ulleres? I de la xiqueta que té pigues? Com és la pell del xiquet ros? I de la xiqueta que porta quatre cuetes?...

– Parar la lectura després de cada descripció de personatge i demanar als alumnes que l’identifiquen. Formular preguntes: Com va vestit? De quin color és la bata? De quin color són els cabells?...

Com son les cuetes de Carla? Quants xiquets hi ha de pell fosca? De quin color són els cabells de Marta?...

– Preguntes de crítica i valoració: Heu estat alguna vegada en un país on fóreu físicament diferents als seus habi-tants? Com us vàreu sentir? Creieu que hem de respectar les diferències entre els altres? Per què?...

– A l’activitat 3 del llibre alumne, els xiquets poden respondre lliurement. Cal conduir bé la conversa per tal que els xiquets que pensen que ser diferent no és divertit puguen expressar-se. (i. intrapersonal).

Propostes per a abans de llegir

Propostes per a fer durant la lectura

Després de llegir

Llegim i després de llegir

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1Pàgines

20, 21 I 22

1. Carla – Pau – Òscar – Paula – Marta. 2. Són diferents.

3. Resposta oberta.

Solucionari

36

CB Activitat competencial

Nous personatges

Consultar el web:

– Clicar sobre iniciar i ja pots començar a crear el teu personatge.

– Escriure la descripció i llegir-la a un company/a per tal que puga crear el mateix personatge.

– Comprovar si les imatges dels personatges són iguals.

http://links.edebe.com/ej7

6

4. LECTURA I COMPRENSIÓ LECTORA. ORIENTACIONSEnfocament competencial de la lectura de la unitat didàctica.

Basada en els estàndards internacionals d’avaluació

de la comprensió lectora (PIRLS).

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Estratègia de lectura amb propostes i orientacions per a abans, durant i després de la lectura.

Metodologia ajustada als models PIRLS-PISA:

Obtindre informació.

Realitzar inferències.

Interpretar i integrar.

Analitzar i avaluar.

Solucionari

Lletres i textos: La presentació


1. Busquem, per, amb, ulls, marrons, pell, ca-bells / Paula, Manel, Laia / Manel.

2. Ulls: menuts, blaus, marrons / pell clara, morena / cabells llisos, ondulats, marrons i llargs.

3. Ulleres. 4. El serrell li tapa les celles. Té la pell morena i

els ulls menuts. Té pigues i porta ulleres liles. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta.

Unitat 1Pàgines

23, 24 I 25

37

IM

CB

– Per mitjà del vídeo recordar l’abe cedari i dir les cinc vocals.

– En l’activitat 1 posar l’àudio del text de l’anunci perquè els alumnes puguen anar-lo seguint i en puguen fer una primera comprensió. Després, els alumnes poden fer-ne una lectura silenciosa per a, posteriorment, fer la discriminació visual de les grafies. Si han aconseguit comprendre el text poden resoldre que el candidat que es pot presentar al càsting de l’alunci és Manel.

Activitats competencials

El dau de les lletres

Es tracta de dir paraules amb les grafies treballades.

Construir un dau amb cartolina i pintar les grafies «p», «l», «ll», «m» a cada cara. Per a completar les sis cares, pintar a les dues cares que falten el símbol prohibit amb les grafies de manera que indique que no es pot dir cap paraula que continga les grafies «p», «l», «ll», «m», i en l’altra, el símbol obligatori amb les grafies de manera que indique que s’ha de dir qualsevol paraula que continga una de les grafies «p», «l», «ll», «m».Per a construir el dau, es pot consultar la pàgina web:

Organitzar la classe en 3 o 4 grups i, per torns, tirar el dau i dir una paraula que comence per la lletra que isca. El mestre/a l’escriu en la pissarra, i esta paraula ja no es pot tornar a dir.

Guanya el grup que haja dit més paraules correctes.

Descriure personatges famosos

Assignar a cada alumne/a de classe una fotografia d’un personatge famós i demanar-los que pen-sen en la seua descripció.

Descriure, per torns, el company/a en veu alta o bé per escrit. La resta d’alumnes ha d’endevinar qui és. Recordar als alumnes que per a fer una descripció es pot donar informació sobre els cabells, pell, ulls... i que poden complementar-la amb l’alçada, l’edat...

Intel·ligències múltiples

Paraules humanes (i. cinestèsica i corporal)

El mestre/a proposarà una paraula que continga les grafies «p», «l», «ll», «m».

Els alumnes representaran esta paraula, al pati, fent les lletres amb el cos. Per exemple la lletra «l» seran dos alumnes, la «m», quatre alumnes...

http://links.edebe.com/556i4f

http://links.edebe.com/azd

7

5. ORIENTACIONS PER A L’EXPRESSIÓ ESCRITATALENTIA dóna un nou valor a l’expressió escrita.

Repàs de lectoescriptura per mitjà de textos.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Propostes per al desenvolupament de les intel·ligències múltiples i les competències.

el, la, l’, els, les


– Per mitjà de textos diversos, com una cançó, unes endevinalles o una descripció, identificar parau-les precedides per el, la, l’, els i les, entre tots o per parelles.

– Per a fer l’activitat del llibre de l’alumne, es poden fixar en els models resolts. Poden començar a completar les paraules des del cap en sentit a les agulles del rellotge. (i. naturalista).

1. l’orella, la panxa, el coll, les cames, els peus.

Solucionari

Unitat 1Pàgines

26

38

CB Activitat competencial

Corregim textos

Canviar alguns noms del text següent (o d’un altre text que el mestre/a considere adient) perquè no concorden en gènere i donar-lo als alumnes amb errors:

Ona és una xiqueta molt espavilada. Sap de memòria els números de telèfon de la iaia, la seua germana major, el pare i la mare. Sempre li ha agradat aprendre coses de memòria.

Fer les preguntes següents: S’entén el text? Està ben escrit?

De forma individual, els alumnes revisen el text i escriuen correctament allò que falla.

Corregir entre tots.

A la recerca dels articles

Proposar als alumnes que busquen paraules precedides d’articles en rètols d’establiments, cartells, propagandes...

Fer una fotografia o bé retallar la imatge en cas de rètols propagandístics i dur-los a classe.

Identificar els articles que hi apareixen i el nom que acompanyen.

IM Intel·ligències múltiples: Collage d’articles

Poema visual (i. visual i espacial)

Escriure al mig d’un paper d’embalatge un article (el, la, l’, els, les). Hi haurà cinc papers d’embalatge, un per a cada article.

Demanar als alumnes que busquen imatges de diferents parts del cos en revistes, diaris, etc., i retallar-les.

Apegar les imatges en el mural corresponent, segons l’article que li corresponga.

8

6. CONEIXEMENT I ÚS DE LA LLENGUA. ORIENTACIONSTreball dels continguts de gramàtica, ortografia i lèxic

en contextos d’ús.

La reflexió lingüística es posa al servei de l’expressió

i de la comprensió.

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Proposta d’activitatscompetencials.

Continguts pròxims a la realitat dels alumnes.

Esta rutina permet descriure un quadre, un objecte o una imatge en profunditat, més enllà de la primera impres-sió.

Amb qualsevol tipus d’imatge, artística o no. És útil en una activitat d’escriptura, ja que motiva els estudiants a pensar en el llenguatge descriptiu i els ajuda a formular observacions.

– Observació de la fotografia en silenci durant almenys 30 segons.

– Escriptura d’una llista de 10 paraules o frases sobre qualsevol aspecte de la imatge en un post-it. Cadascú tindrà un post-it de colors diferents.

– Mostra dels post-it en un lloc visible de la classe i comentari entre tots de les paraules o frases que han eixit.

– Repetició del mateix procés: observació de la imatge una altra vegada i afegiment de 10 noves paraules o frases a la llista.

– Comentari de la nova llista de paraules:

– Comprovació de la quantitat d’informació que es pot extraure i tot el que es pot aprendre dels altres punts de vista.

El mestre/a ha de permetre l’observació de la imatge sense interrupcions, indicant-los que ell comptarà este temps. Esta rutina es pot treballar amb tota la classe, en grups reduïts o individualment. També es pot treballar de manera que els alumnes generen individualment la primera llista de paraules escrivint les seues idees en xicotetes notes a fi que puguen ser apegades a la llista d’observacions. La segona llista es pot treballar en grup. Els alumnes han d’escriure les seues idees o, durant la discussió amb tota la classe, el professor/a pot escriure els comentaris

totes les vegades que calga durant la discussió.

35

Mous el pensament: Mirar deu vegades dos


Unitat 1Pàgina

26

Finalitat

Quan i on es pot utilitzar?

Desenvolupament de l’activitat

9

7. CULTURA DEL PENSAMENT. ORIENTACIONSLes rutines de pensament, un recurs privilegiat per a ensenyar

a pensar.

Cap a una «aula pensant».

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Explicació dels passos de la rutina.

Orientacions per a l’aplicació de la rutina a l’aula.

La finalitat del repte Anima’t a fer el teu autoretrat és fer el seu autoretrat, a partir d’una fotografia, i conéixer-ne la tècnica. La realització del seu autoretrat permetrà que els alumnes puguen descriure’s i, finalment, ensenyar el seu treball, comparant-lo amb la seua fotografia.

Esta tasca ens permet desenvolupar la intel·ligència lingüística mitjançant la descripció personal, a la vegada que conéixer i emprar materials i tècniques artístiques diverses, (llapis de colors, ceres, pintures, collage, etc.) permet desenvolupar la intel·ligència visual i espacial.

Abans de realitzar la tasca, els alumnes faran una xicoteta investigació sobre l’autoretrat i Joaquim Sorolla, for-mulant preguntes com: Qui era Joaquim Sorolla? Què és un retrat? Has vist retrats d’altres persones? Com creus que es fa un autoretrat? S’utilitza sempre la mateixa tècnica en un autoretrat? Com et faries el teu autoretrat?...

Per a dur a terme esta investigació es proposarà la consulta de les pàgines web:

A continuació, comparar la fotografia i el retrat de Joaquim Sorolla i altres personatges. Preguntar quines parts del cos s’observen i descriure-les.

Una vegada s’ha dut a terme el procés d’investigació es realitzarà l’autoretrat. Prèviament, cada alumne haurà buscat una fotografia actual seua i l’haurà dut a l’escola. A partir de l’autodescripció de la fotografia, que haurà de ser clara i detallada i haurà d’incloure els trets físics més característics, cada alumne haurà d’elaborar el seu autoretrat, podent triar la tècnica que desitge d’entre les presentades.

39

Aconsegueix el repte


Unitat 1Pàgina

27

Descripció del repte

Procés previ: Investigació

Desenvolupament

Per a acabar, organitzar una exposició amb els retrats fets pels alumnes i jugar a endevinar de quin alumne/a és cada retrat. A continuació, conversar a partir de preguntes com: Es pareixen la foto i el retrat? Es pareixen el retrat i l’alumne/a? Quines característiques són més iguals?...

Procés final

http://links.edebe.com/z68 http://links.edebe.com/f7

http://links.edebe.com/4t

http://links.edebe.com/baytj4

8. TASCA INTEGRADA. ORIENTACIONSUna proposta dinàmica i creativa per a ensenyar/aprendre.

Canvi metodològic. Treball per competències.

10

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues Procés pautat per

a realitzar la tasca integrada a l’aula.

9. PÀGINES FINALS. ORIENTACIONSModels de proves PISA adaptats als continguts de la unitat

didàctica.

Activitats per a promoure la cultura emprenedora.

Posa en pràctica La finalitat del Posa en pràctica és avaluar els continguts tractats en la unitat mitjançant una activitat de competències bàsiques. El joc de Qui és qui? serveix de punt de partida a través del qual s’articula l’avaluació competencial i, concretament, de la competència en comunicació lingüística i la competència de coneixement i interacció en el medi físic i social.

Abans de començar les activitats es pot demanar als alumnes què els suggereix la imatge i a quin joc l’associen.

En la primera activitat, a partir de l’observació i explicació de les il·lustracions dels diversos personatges del Qui és qui?, l’alumnat aprén a localitzar i exposar la informació més rellevant.

És important realitzar una lectura comprensiva del text descriptiu de l’activitat que permeta als alumnes extraure la informació necessària que els permeta trobar el personatge amagat en el joc. Per este motiu, és recomanable fer notar als alumnes que algunes indicacions que es donen per a endevinar el personatges comencen amb un «no»; estan escrites en negativa. Una vegada localitzat el personatge, l’alumne n’haurà d’escriure el nom.

A l’activitat 2, mitjançant l’observació d’imatges, l’alumne ha de reconéixer diferents parts del cos i escriure’n el nom, tenint en compte que s’escriuen amb les grafies «p», «l», «ll», «m». Per a completar l’activitat proposada al llibre de l’alumne/a i fomentar la participació dels alumnes es pot proposar que formant parelles anomenen altres parts del cos que s’escriguen amb les mateixes grafies.

A l’activitat 3 es proposa un treball dels articles l’, el, la, els i les, integrat en breus oracions que com-plementen la descripció dels personatges del Qui és qui? de l’inici.

EmprénAmb la resolució d’esta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potencien les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, fomentar la creativitat i la perseverança dins d’un context creatiu i lúdic. A l’hora de dur-la a terme, formular preguntes com: Us heu trobat alguna vegada amb dos bessons en alguna activitat? Creieu que tots els bessons van vestits iguals? Penseu que pot ser divertit? Què faríeu per a saber qui és qui? Com els diferenciaríeu si van vestits iguals? Us fixaríeu amb els cabells?... Indicar que es tractaria de trobar alguna xicoteta diferència que els perme-tera diferenciar dos bessons.

Reflexiona De forma individual, respondre a la pregunta: Què t’ha agradat més? Per què? I demanar als alumnes que expliquen i justifiquen la seua tria. És important promoure entre els alumnes actituds de valoració dels gus-tos i preferències, tant els propis com els dels altres, i acceptar la diversitat de respostes que puguen sorgir (El que més m’ha agradat ha sigut la cançó de l’inici perquè l’he pogut ballar, el que més m’ha agradat ha sigut el Qui és qui? perquè he pogut jugar…).

Solucionari

Per a acabar


1. Paula. 2. Ulls, mans, peus.

3. Emi té la pell fosca. Porta una arracada a l’orella. Emma té els cabells rulls.

Unitat 1Pàgina

28

40

11

Prog

ram

ació

i ori

enta

cion

s did

àctiq

ues

Una proposta detreball/avaluació per competències.

Orientacions per adesenvolupar el talent emprenedor.

Aprendre a aprendre. Reflexió sobre el procés del propi aprenentatge.

Ada

ptac

ió b

àsic

a. U

nita

t 1

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

La presentació

1 Mira i uneix amb una .

2 Completa.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

iiiiiiiii iiiiiiiii.

3 Descriu el teu amic.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

a .

15

10. ADAPTACIÓ CURRICULAR

12

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Selecció delsprincipals contingutsde la unitat didàctica.

Suport visual i gràfic en la presentació dels continguts.

13

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Treball amb els continguts nuclears de la unitat i fitxes

d’ampliació.

Procés d’aprenentatge més visual i pautat, en seqüències

més curtes, per a estimular l’alumne i facilitar l’aprenentatge.

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Fitx

a d’

ampl

iaci

ó. U

nita

t 1

La presentació

1 ensa en un amic ami a i encercla com .

aspecte físic ➞ alt, baix...

la cara ➞ rodona, allargada...

el cabell ➞ llarg , c rt , castan ...

el na ➞ gran, petit, rod , a ple...

el ll ➞ arron , bla , erd ...

la boca ➞ a pla, gran, petita...

anera de ser ➞ a able, si p tic, ganer...

2 Completa amb le resposte anterior .

El/La iiiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiiiii .

Té la cara iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .

El se cabell s n iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .

El se ll s n iiiiiiiiiii i iiiiiiiiiiii .

e anera de ser é iiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .

60

Fitxes per a ampliar coneixements

11. AVALUACIÓ. FITXESAvaluació completa dels continguts de la unitat didàctica.

Valora l’aprenentatge i facilita la presa de decisions.

14

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

1 Completa amb:

l / ll p / m

aaaaaapi aaaaai aaaaaanta aaaaaatinet

gaaaaaaina meaaaaa aaaaaila caaaaaaell

2 Completa amb le el el la i l .

iiii br ixe iiii torron iiii carrer

iiii cara iiii aranya iiii teulada

3 Completa la teua presentaci .

Em dic iiiiiiiiiiiii i tinc anyš.

Tinc iiii cabellš iiiiiiii i iiiiiiii ullš

de color iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .

agrada portar iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .

Uni

tat

1. F

itxa

d’av

alua

ció

124

Inclou solucionaris.

Inclou:

Diversos models per a l’avaluació dels continguts curriculars.

Propostes per a les avaluacions inicial i final.

Observació d’adquisició de continguts.

Fitxes per a l’avaluació dels contingutscurriculars.

Rúbr

ica

aval

uaci

ó un

itat

1

Alumne/a: .................................................................................................................................................................................................

Comprèn textos per extreure’n informació rellevant. (L)

Participa en situacions comunicatives expressant-se amb fluïdesa, i de manera coherent i cohesionada. (L)

Llegeix textos breus interpretant què vol expressar l’autor i en treu conclusions. (L)

Usa adequadament les grafies m, ll, l, p aconseguint una correcta escriptura de les paraules. (L)

Elabora descripcions de persones amb el vocabulari adient, facilitant les presentacions personals. (L)

Identifica els articles per emprar-los adequadament i així transmet missatges intel·ligibles. (L)

Elabora un autoretrat coherent amb la descripció prèvia d’un mateix. (CA)

És conscient de les pròpies característiques i reconeix també les dels altres. (AA)

Pren decisions en situacions d’incertesa tot mostrant confiança en les pròpies aptituds i habilitats. (AIP)

Té dificultats per

a llegir el text i no

capta la informació

que transmet.

No participa mai

en situacions

comunicatives de la

vida escolar.

Té dificultats per

llegir textos breus així

com per interpretar

què vol dir l’autor.

No usa correctament

les grafies m, ll, l, p.

Té moltes dificultats

per elaborar

descripcions de

persones.

No és capaç

d’identificar els

articles ni d’emprar-

los adequadament.

Té moltes dificultats

per elaborar un

autoretrat coherent.

No és conscient

de les pròpies

característiques ni

reconeix les dels

altres.

No és capaç de

prendre decisions

en situacions

d’incertesa i mostra

poca confiança.

Llegeix el text

però no és capaç

d’extreure’n

informació rellevant.

Participa en

situacions

comunicatives però

té dificultats per

expressar-se amb

fluïdesa.

Llegeix textos

breus però li costa

interpretar què vol

dir l’autor i treure’n

conclusions.

Té dificultats per a

usar les grafies m,

ll, l, p.

Elabora descripcions

de persones però

té mancances de

vocabulari.

Identifica amb

dificultats els articles

i els empra també

amb dificultat.

Elabora un autoretrat

però no coincideix

del tot amb la

descripció prèvia.

Té dificultats

per reconèixer

les pròpies

característiques i les

dels altres.

Té dificultats per

prendre decisions

en situacions

d’incertesa i mostra

poca confiança.

Llegeix el text i és

capaç de respondre

preguntes sobre el

seu sentit.

Participia sovint

en situacions

comunicatives i

s’expressa amb una

fluïdesa acceptable.

Llegeix textos breus

i interpreta què

expressaa l’autor

però no en treu

conclusions.

Usa amb força

correcció les grafies

m, ll, l, p tot i que

de vegades comet

errors.


de persones amb

un vocabulari força

adient.

Identifica els articles

i els empra força

adequadament.


força coherent amb la

descripció prèvia.

És força conscient

de les pròpies

característiques

i reconeix sovint les

dels altres.

Pren decisions en

situacions d’incertesa

però ha de millorar

la confiança en si

mateix.

Llegeix el text i és

capaç d’extreure

informació rellevant,

com també

respondre preguntes

sobre el seu sentit.

Participa en

situacions

comunicatives

expressant-se

amb gran fluïdesa,

coherència i cohesió.

Llegeix textos breus

interpretant què vol

expressar l’autor i en

treu conclusions.

Usa adequadament

les grafies m, ll, l,

p aconseguint una

correcta escriptura

de les paraules.


de persones amb un

vocabulari molt ric.

Identifica els articles

i els empra sempre

adequadement.


coherent amb la

descripció prèvia

d’un mateix.

És conscient

de les pròpies

característiques

i reconeix també les dels altres.

Pren decisions

en situacions

d’incertesa mostrant

molta confiança en si

mateix.

Indicadors d’avaluació

Nivells d’acomplimentTotal

1 2 3 4

RÚBRICA D’AVALUACIÓUnitat 1

75

12. AVALUACIÓ. RÚBRIQUES DE LA UNITAT Instruments per a l’avaluació per competències.

L’alumne pren consciència dels criteris de la seua avaluació.

Indicadors de les competències avaluades. Nivells d’acompliment

seqüenciats segons la lògica de l’aprenentatge.

A més, s’hi inclouen:

Un registre individual i de grup.

Rúbriques dels projectes i habilitats generals.

Planificació de competències i intel·ligències múltiples.

15

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

16

Mat

eria

l com

plem

enta

ri13. AVALUACIÓ. DOSSIER D’APRENENTATGE

Instrument d’avaluació que integra les evidències del procés

d’aprenentatge realitzat i la seua justificació.

Diferents formats: carpeta, dossier electrònic, etc. P

orfo

lio i

e-p

orfo

lio

El portfolio (dossier d'aprenentatge): una potent eina d'avaluació

Durant els últims anys s'està generalitzant l'ús de portfolios, tant en l'àmbit empresarial com en l'educatiu.El portfolio és un sistema d'avaluació integrat en els processos d'ensenyament i aprenentatge que habitual-ment es desenvolupen a les aules. Consisteix en la conformació d'un dossier o carpeta amb una selecció rreflexiva d'evidències/produccions aportades per l'alumne/a al llarg d'un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret. La presentació es pot fer en suport paper o en format electrònic (en aquest cas e-portfolio).o

Els treballs (presentacions, murals, treballs escrits, filmacions...) permeten l'alumne/a demostrar els seus aprenentatges, habilitats o competències, alhora que possibiliten al professor un seguiment del progrés d'aquest aprenentatge.

Un asped'aprenha segureflexió d'apren

Les tecnpròpia eportfoliocas el p

Elaboració del portfolio

Treball: tasques, projectes, activitats

Selecció(reflexiva i estratègica)

Arxiu-classificació

Reflexió sobre assoliments i processos

(metacognició)

Presentació Exposició pública

ecte molt interessant dels portfolios és que l'estudiant ha d'acompanyar les seues «evidènciesentatge» amb una reflexió (intrapersonal) en la qual justifique la seua selecció i valore el procés que

uit en el seu recorregut d'aprenentatge (metacognició, aprendre a aprendre, regulació...). Aquesta l'ajuda a prendre consciència de què i com va aprenent, alhora que li permet regular el seu procés entatge i d'estudi.

nologies de la informació i la comunicació (TIC) aporten moltes potencialitats en el disseny i en laelaboració del portfolio. Les TIC poden ajudar en l'elaboració de les evidències que conformen el o i també poden actuar com a plataforma base del procés d'ensenyament i aprenentatge; en aquest portfolio quedaria implementat en la plataforma mateixa.

S’ofereix un dossier electrònic en línia per a recopilar els treballs dels alumnes.

Plantilla en línia amb orientacions per a la seua personalització.

17

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

14. AVALUACIÓ. INFORME PER A LA FAMÍLIA Recursos per a avaluar les competències i les intel·ligències

múltiples.

Per a les famílies, informació detallada de l’evolució

de l’alumne.

Informe d'Avaluació de

les competències bàsiques

i intel·ligències múltiples

Educació Primària

Alumne/a: ...........................

........................

........................

........................

........................

........................

.....

Nivell: ..........................

........................

........................

........................

............. Grup: ..............

..............

Curs: 20 ......... – 20 .........

Logo

centre

escolar

Avaluació de totes les competències exigides en el currículum.

Pautes per a integrar la informació de les diverses rúbriques i emetre un informe de competències.

Portfoli o dossier d’aprenentatge

15. COMPETÈNCIES

18

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Prov

a 1.

Com

petè

ncie

s

Llegir i escriure 1 Mira este calendari que Cèlia té penjat a la seua habitació.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

1 3 4

5 6 7Visita

al dentista

8 9 10Cap

de setmana a Morella

11

13 14 15Aniversari

mare

16 17 18

19

al zooDinar a casa

dels iaios

30Festa aniver-

sari Joan

31

162


Proves basades en contextos reals d’aprenentatge.

Propostes d’avaluació per competències.

Contextualització de l’aprenentatge.

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

Prov

a 1.

Com

petè

ncie

s

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa








2

Parlar i conversar 3

163

19

Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Les proves segueixenel model PISA.

Text

os p

er a

lleg

ir i c

ompr

endr

e

Nom: ............................................................................................................................................... Data: ............................................

1 Llig i escriu el nom de cada personatge. amira acaba de pintar el dibuix de la pilota. Liu prepara un pastíš. ep llig cada dia un conte da entureš.

2 Llig, copia i dibuixa el que diu el text.

amunt la taula i a un ram de florš i dueš eleš i da all de la taula, el llibre.

iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiii

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiii





222

16. RACÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA Propostes per a treballar la comprensió i l’expressió escrita.

Activitats per a millorar la competència lingüística

20

Mat

eria

l com

plem

enta

ri


Activitats motivadores per a estimular l’aprenentatge.

17. EDUCACIÓ EMOCIONALPrograma graduat per a millorar la gestió de les emocions.

Proposta d’activitats per a desenvolupar l’autonomia

emocional.

21

Educ

ació

em

ocio

nal:

ENS

EMO

ICIO

NEM

Dibuixem emocionsObjectius

Reconéixer les emocions per mitjà d'expressions i adquirir vocabulari emocional.

Aprendre a expressar emocions.Comprendre les emocions d'ells mateixos i dels altres.

Material: llapis, goma, ceres, fulls.Participants: individual-gran grup. Temporalització: 1 hora.Desenvolupament de l'activitat:

Explique als xiquets que escoltaran tres històries en les quals els protagonistes sentiran emocions que hem de distingir entre tots. Repartisc a cada xiquet un full, ceres, llapis i goma

en cada història.

Història núm. 1: un grup de xiquets i xiquetes juga al pati de l'escola. En un racó hi ha una xiqueta asseguda amb qui no juga ningú. La xiqueta mira a terra amb mirada trista, amb les mans s'aguanta els genolls i no somriu. — Pregunte: com se sent la xiqueta que està a soles? per què? — Dibuixarem la seua tristesa al full i hi posarem el número 1.

Història núm. 2: la Maria vol jugar amb l'ordinador de la seua germana però en aquests moments no el pot fer servir perquè la seua germana el necessita. Maria crida a la seua germana i sent molta calor a la cara. Els ulls i la boca denoten enuig i té els punys tancats.— Pregunte: com se sent Maria? per què? — Ara dibuixarem l'enuig de Maria al full hi posarem el nú-

mero 2.

Història núm. 3: hui és l'aniversari de Jaume. Celebra una festa a sa casa amb els seus amics. Jaume no deixa de somriure, els seus ulls brillen i diu a tots els seus amics que és una festa meravellosa. — Pregunte: com se sent Jaume? per què? — Ara dibuixarem al full l'alegria que sent Jaume i hi posarem

el número 3.

Tancament d'activitatAbans de donar per acabada la sessió, caldrà demanar als alumnes que completen en veu alta algunes d'aquestes oracions. Es poden escriure en la pissarra.

He aprés aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaM'he sentit aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaM'ha agradat

staa aaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

No m'ha agradat aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

242 Mat

eria

l com

plem

enta

ri

Activitats per a identificar les emocions i afavorirl’autoconsciència emocional.

Programació didàctica

1. Introducció1.1. Justificació i contextualizació de la programació1.2. El projecte de l'assignatura

2. Objectius2.1. Objectius d'etapa2.2. Objectius de l'assignatura. Relació amb les competències2.3. Objectius del tercer curs de l'assignatura. Relació amb les competències2.4.

3. Ensenyaments transversals4. Relació entre Continguts - Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge

5. Continguts5.1. Organització i distribució dels continguts per unitats didàctiques.

6. Unitats didàctiques6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

7. Avaluació7.1. Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge.7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per superar el curs.7.3. Procediments i instruments d'avaluació7.4. Criteris de qualificació7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenenatatge

8. Atenció a la diversitat8.1. Propuestas para la adaptación curricular, refuerzo, profundización, actividades multinivel...8.2. Contenidos mínimos exigibles para el tercer curso.

9. Iniciativa emprenedora9.1. Capacitats emprenedores.9.2. Activitats per promoure el desenvolupament de la cultura emprenedora.9.3. Avaluació.

10. Metodologia11. Organització d'espais12. Materials i recursos didàctics13. Estratègies per incorporar les TAC a l'aula14. Estratègies per estimular l'interès i l'hàbit de la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

escrita15. Activitats complementàries i extraescolars16. Procediments per valorar l'ajustament entre la Programació didàctica i els resultats

es competènciesRelació amb les competències

uació – Estàndards d'aprenentatge

per unitats didàctiques.

tiques

ntatge.superar el curs.

enenatatge

refuerzo, profundización, actividades multinivel...cer curso.

ment de la cultura emprenedora.

ade la lectura i desenvolupar l'expressió oral i

re la Programació didàctica i els resultats

Programació d'aula

UNITAT DIDÀCTICA...1. Objectius en clau de competències.2. Relació de Continguts – Criteris d'Avaluació – Estàndards d'aprenentatge.3. Ensenyaments transversals4. Activitats d'aprenentatge5. Altres activitats

Avaluació InicialActivitats de motivacióCompetències i Intel·ligències MúltiplesActivitats ComplementàriesAtenció a la diversitatAvaluació

a) De la unitat didàcticab) De les competències i intel·ligències múltiples

6. Activitats de promoció de la lectura i desenvolupament de l'expressió oral i escrita.7. Activitats TIC.8. Cultura emprenedora: Capacitats, activitats i propostes per a l'avaluació.9. Mínims exigibles per a una avaluació positiva10. Criteris de qualificació11. Metodologia

Materials i RecursosEspais i tempsEstratègies metodològiques

12. Procediments i Instruments d'avaluacióEscritsOralsAltres

13. Avaluació de la pràctica docent14. Programació de Suports a NEE

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA-DOCENT I PROGRAMACIÓ D’AULA El professor disposarà de les Programacions d’aula i

Programacions didàctiques-docents en www.edebe.comEstes estan adaptades a la normativa i són editables.

22

Prog

ram

ació

didà

ctic

a-do

cent

i Pro

gram

ació

d’au

la

Eines per a la planificació de l’assignatura.

Activitats competencialsTipologia d’activitats per al treball específic de les compe-

tències. Són activitats pràctiques, situades en contextos

reals que inciten l’alumne a posar en pràctica les seues ca-

pacitats.

Competències Saber fer. Activitats rellevants, situades en contextos reals

que integren capacitats de naturalesa diversa.

Dossier d’aprenentatge / Dossier electrònic Document personal de l’estudiant en el qual incorpora els

seus treballs, controls, produccions audiovisuals, etc. Resul-

ta molt útil per a avaluar processos i resultats d’aprenentatge,

alhora que estimula l’autoavaluació i la reflexió sobre el pro-

cés seguit.

Dossier electrònicDossier d’aprenentatge en suport digital.

EstàndardsEspecificacions dels criteris d’avaluació que permeten defi-

nir els resultats dels aprenentatges i que concreten, per mitjà

d’accions, el que l’alumne ha de saber, i saber fer, amb rela-

ció a cada assignatura. Han de ser observables, mesurables

i avaluables, i permetre graduar el rendiment de l’acompliment

assolit.

Habilitats generalsCapacitats més comunes i interdisciplinars que es desenvo-

lupen a l’aula i estan estretament vinculades a les compe-

tències (comunicació oral/escrita, treball en equip...).

Indicadors de competències i intel·ligències múltiplesLes competències es refereixen a «capacitats». Per a ava-

luar-les, calen uns indicadors que descriguen la conducta

«observable» i manifesta d’esta capacitat.

Informe d’avaluacióModel de comunicació a les famílies dels resultats de

l’aprenentatge dels seus fills amb relació a les competèn-

cies. Permet situar sobre una línia de progrés continu la

situació de l’alumne respecte de l’adquisició de les diver-

ses competències. Integra les avaluacions de les diverses

àrees.

Intel·ligències múltiples (H. Gardner)La intel·ligència no és una cosa única i estàtica; es pot treba-

llar i desenvolupar. Existeixen diverses maneres de ser in-

tel·ligent (Gardner va identificar fins a huit tipus d’intel·li-

gència).

Mapa competencialDocument en el qual figura el desplegament i la concreció

de les huit competències en «dimensions» i «subcompetèn-

cies».

Nivells d’acomplimentExpressen el grau de qualitat mostrat per l’alumnat en

l’execució de la capacitat objecte d’avaluació.

Programació d’aulaPlanificació de les intencions educatives de la unitat didàcti-

ca. Eina imprescindible de planificació del treball diari a la

classe.

Programació didàctica-docentPlanificació anual del treball i avaluació dels diversos ele-

ments que componen el currículum. És un dels documents

bàsics per al treball del professorat.

Programar «per competències»Incorporar les competències en la planificació docent: iden-

tificar-les, preveure com es poden treballar i com s’han

d’avaluar.

ProjectesEl treball per projectes constitueix una estratègia educativa

integral que utilitza un enfocament interdisciplinar i promou

l’aprenenatge cooperatiu. Solen respondre a l’estructura:

elecció del tema, planificació, desenvolupament, avaluació.

Registre classeTaula de doble entrada que relaciona el treball de les compe-

tències amb els alumnes de la classe.

Instrument eficaç perquè el professor puga controlar el pro-

grés dels seus alumnes en l’adquisició de les competències.

Registre individual Matriu que relaciona el mapa competencial (competències i

dimensions) amb les unitats didàctiques, tasques i projectes

que es desenvolupen a la classe. Permet registrar les quali-

ficacions obtingudes per l’alumne (en les diverses rúbriques)

i facilita la gestió de l’avaluació de les competències.

Rúbriques d’avaluacióMatriu que permet relacionar els indicadors d’avaluació amb

els nivells d’acompliment, integrant les valoracions qualitati-

va i quantitativa.

Tasques integradesSeqüències didàctiques organitzades al voltant de l’execució

d’una activitat complexa, relacionades amb diverses àrees,

en un context el més real possible i pròxim a l’experiència

dels estudiants. Solen respondre a l’estructura: producte fi-

nal, context i justificació, seqüència d’activitats, síntesi.

GLOSSARI

23

Glos

sari

24

marjal

Recursos per al professor Llengua 1 - Edebe...– Llibre de lectoescriptura descarregable en la...

Documents

Transcript of Recursos per al professor Llengua 1 - Edebe...– Llibre de lectoescriptura descarregable en la...