Regidors Masoques
1
Opinió 20 el 3 de vuit DIVENDRES, 13 DE SETEMBRE DEL 2013 Exigeixo una rectificació En el darrer nú- mero d’aquest setmanari -1619, de 6 de setem- bre- la senyora Teresa Baqués Esteve (de Vilafranca) fa una afirmació falsa en el seu escrit publicat a la pàgina 15 de la secció ‘Cartes dels lectors’. És a dir, que és mentida. Diu que «el regidor Raimon Gusi va trucar els mossos per desallot- jar el carrer “ en referència als fets del carrer Escudellers per la festa major. Per tant li exigeixo una total rectificació i desmen- timent. Perquè això és absolu- tament fals, és mentida. Que presenti testimonis amb gra- vacions amb noms, cognoms, foto i document d’identitat i si no que s’excusi públicament a través d›aquest mateix setma- nari. Si no ho fa, actuarà com la gent d›extrema dreta, amb allò de calumnia que alguna cosa queda. Per tant espero les seves explicacions abans que haguem de perdre temps i ca- lers en querelles criminals per difamació, injúries i calúmnies. Raimon Gusi Regidor Vilafranca L’estampa de Sant Fèlix Felicito a l’artis- ta vilafranquí Lluís Masachs Mestres perquè, en crear l’es- tampa de Sant Fèlix de la F. M. d’enguany, ha tingut l’encert de dibuixar-hi una gralla que és tocada amb les mans en posició inversa a la que és habitual. De manera que, amb l’esmentat detall, a l’estampa s’hi poden sentir explícitament al·ludits i representats els sonadors i so- nadores que actuen amb gra- lles esquerranes. Que per cert són una modalitat més aviat escassa, aquest tipus de gra- lla, tal i com fàcilment podem observar. Ton Rubires i Vinyals Vilafranca del Penedès Concert de la Co- ral Sant Sadurní Cartes dels lectors [email protected] el 3 de vuit: C. Papiol, 1 08720 Vilafranca del Penedès La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 caràcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes d'opinió ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, DNI i un telèfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del col·lectiu, entitat o empresa legalment constituïts que n’assumeixi l’autoria. CARTA DEL LECTOR Balanç d’estiu al Penedès Marítim Ja som als primers de setembre i ja podem començar a fer els primers balanços del que ha estat aquesta temporada estiuenca a la franja marítima del Penedès. L’estiu va començar amb molts propòsits i amb moltes ganes de fer-ho bé, i de fer del Penedès Marítim una re- gió atractiva, acollidora i que es pugui proposar com una destinació slow entre les dues grans àrees temàtiques dels voltants, Barcelona i Tarragona. S’han programat moltes activitats aquest estiu, per exemple a Cunit hem tingut una de les millors festes majors dels últims anys, impli- cant l’Ajuntament, la societat civil del municipi i tots els visitants que tenim durant aquest temps. També s’han realitzat i s’han potenciat les rutes turísticopatrimoni- als del municipi, per tal de fer conèixer a la gent el nos- tre municipi, per saber d’on venim i per saber qui i com som actualment. Vàrem organitzar la primera Xarel•lada de Cunit, amb la intenció de divulgar el passat agrícola de Cunit, la història del xarel·lo i per entendre l’originalitat del projecte del Penedès Marítim. El turisme esportiu ha tingut el seu espai, també: la triatló del Penedès Marítim, la travessa dels espigons, l’Aquatló, els diversos torneigs de futbol i vòlei a la platja, organitzats per gent de Cunit amb ganes de fer veure que el seu poble està més viu que mai. També cal donar el seu protagonisme als joves, que reve- lats contra la tendència dels últims deu anys de fer de Cu- nit, un poble dormitori i avorrit, s’han posat a organitzar esdeveniments que s’han superat un darrere l’altre i que han entrat a formar part dels factors de dinamisme del municipi. Cunit està canviant, i creiem que és un canvi positiu. S’han trencat uns dinamismes i unes inèrcies que ens condemnaven al fracàs i a la desaparició com a comu- nitat col·lectiva, i com l’au Fènix estem ressorgint de les cendres en les quals van deixar el municipi els que mana- ven abans. Quant als turistes, hem de destacar la presèn- cia i l’augment dels turistes russos i la constant presència dels turistes de França, Alemanya, Regne Unit... queda clar que durant els anys vinents el target principal seran els russos però no podem menystenir la resta de turistes d’altres nacionalitats, ja que apostar-ho tot a una carta no sempre surt bé. Aviat oferirem moltes novetats relaciona- des amb aquest projecte. Per començar, un web modern i actualitzat a les necessitats dels nostres temps. També una aplicació per a smartphones, on es podrà tenir tota la informació sobre Cunit, patrimoni, esdeveniments, co- merços i serveis. El projecte del Penedès Marítim és un projecte clau per al futur de Cunit. En ell es defineix el nostre model de poble, i sobretot la projecció del munici- pi pels pròxims anys. Una declaració d’intencions per tal de superar la crisi que ens afecta, i poder fer de Cunit, un municipi sostenible, amb projecció i amb dinamisme, que són aspectes claus per un bon futur. Jaume Casañas Cunit Regidors masoques Albert Olaya Passada la Diada deixeu-me que retorni a la festa major. Com alguns sabran, sóc basto- ner de Vilafranca. I a vegades és cansat. Però hi ha moments de la festa major que paguen tot l’esforç de ballar en trams inútils de cercaviles mal disse- nyades. Com per exemple, el rècord de pavanes que vàrem fer o l’Entrada de Sant Fèlix. També ho seria el 31 al migdia. Dic “seria” perquè els basto- ners tenim la mala sort de ba- llar després dels versos dels diables. Aquesta vegada, com l’any passat, vaig tornar a mi- rar al balcó just en el moment que aquella veu tan sexi diu allò de: “Pugen a l’empostissat els bastoners. Es preparen els panderos”. Doncs res! Un altre any igual! Després de rebre les hòsties dels diables, la majoria de regidors desapareixen. Regull i Romero són dels pocs que recordo aguantant la ca- lor. Només faltaria, pensaran alguns. Home, el regidor de Cultura, Raimon Gusi, també la podria aguantar. O és que la gana apreta? Sembla que siguin “massoques”. Només treuen el cap pel balcó (un espai privile- giat i del poble, no ho oblidem) quan veuen que rebran hòsties dels diables. Han de quedar bé i posar la cara. Potser, l’any vi- nent hauré de tirar un bastó o una pandereta cap a la balcona- da, a veure si es dignen a mirar els balls. [email protected] L’acudit més antic que co- nec es va escriure fa més de 3.500 anys, apareix recollit a l’Antic Testament i forma part de la categoria d’acudits “verds”. No queda clar si Déu va ser conscient que el feia –i demano perdó pel despro- pòsit teològic d’apel·lar a una suposada “inconsciència di- vina”–, però la seva reacció fa dubtar de si el sentit de l’humor forma o no part del caràcter diví. Inclina a favor del no el fet que la Bíblia con- tingui una sola referència al riure de Déu: “Però se’n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se’n burla” (Salm, 2.4). L’acudit a què em refereixo fi- gura al capítol 18è del Gènesi i, com tants altres, és un epi- sodi ple de bellesa narrativa i de coneixement del gènere humà. El patriarca Abraham, un an- cià venerable que ha perdut fa molts anys l’esperança de tenir fills, es troba descan- sant a l’entrada de la seva tenda quan rep la visita de tres homes. Aviat s’adona que un d’ells és Déu en persona. Després d’una breu conver- sa, Déu anuncia a Abraham: “l’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva es- posa, haurà tingut un fill”. Sara, l’anciana dona d’Abra- ham, ha sentit la conversa des de l’interior de la tenda i segons la narració bíblica “es posà a riure per dins tot dient-se: ¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell? El Senyor digué a Abraham: ¿Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: Sí que has rigut”. El passatge, tan breu com su- cós, provoca un torrent de re- flexions. A mi em crida l’aten- ció, sobretot, la incapacitat de Déu d’entendre la reacció de Sara a les seves paraules, és a dir, el desconeixement que denota de la naturalesa hu- mana que ell mateix va crear i que va concebre “a imatge seva”. Perquè Sara, com resul- ta evident del text bíblic, no riu de l’anunci de ser mare, sinó que el vell Abraham re- cuperi la potència sexual i ella torni “a sentir plaer”. Arribats a aquest punt, la re- acció divina palesa la inòpia de Déu i, encara pitjor, un cert mal caràcter. Primer, considera que el riure de Sara qüestiona el seu poder, i en un gest de supèrbia pregun- ta “si hi ha res impossible” per ell. Després, provoca “la por” de Sara i l’aboca a dir una mentida pietosa –“va assegu- rar que no havia rigut”–. I, fi- nalment, fa el paper de l’en- fadós amb una expressió més pròpia de nens que de déus, quan talla la conversa amb un rotund “sí que has rigut”. Qui demostra, però, un fan- tàstic sentit de l’humor i un profund coneixement de com som els humans –i en concret les dones– és el re- dactor del Gènesi. I aquí està l’entrellat del problema: si acceptem que el Gènesi és un llibre d’inspiració divina, sempre ens quedarà el dubte de si Déu –com a protagonis- ta de l’episodi– és un tipus esquerp, o si Déu –com a ins- pirador del llibre– és un bro- mista de mena que es burla de si mateix. Té Déu sentit de l’humor? El cotxe escombra César Martín [email protected] ¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?
-
Upload
albert-olaya -
Category
Documents
-
view
213 -
download
0
description
Article al 3 de vuit. 03-09-2013
Transcript of Regidors Masoques
Opinió
20 el 3 de vuit DIVENDRES, 13 DE SETEMBRE DEL 2013
Exigeixo una rectificacióEn el darrer nú-mero d’aquest setmanari -1619, de 6 de setem-bre- la senyora Teresa Baqués
Esteve (de Vilafranca) fa una afirmació falsa en el seu escrit publicat a la pàgina 15 de la secció ‘Cartes dels lectors’. És a dir, que és mentida. Diu que «el regidor Raimon Gusi va trucar els mossos per desallot-jar el carrer “ en referència als fets del carrer Escudellers per la
festa major. Per tant li exigeixo una total rectificació i desmen-timent. Perquè això és absolu-tament fals, és mentida. Que presenti testimonis amb gra-vacions amb noms, cognoms, foto i document d’identitat i si no que s’excusi públicament a través d›aquest mateix setma-nari. Si no ho fa, actuarà com la gent d›extrema dreta, amb allò de calumnia que alguna cosa queda. Per tant espero les seves explicacions abans que haguem de perdre temps i ca-lers en querelles criminals per
difamació, injúries i calúmnies.Raimon Gusi Regidor Vilafranca
L’estampa de Sant FèlixFelicito a l’artis-ta vilafranquí Lluís Masachs Mestres perquè, en crear l’es-tampa de Sant Fèlix de la F. M.
d’enguany, ha tingut l’encert de dibuixar-hi una gralla que és tocada amb les mans en posició
inversa a la que és habitual. De manera que, amb l’esmentat detall, a l’estampa s’hi poden sentir explícitament al·ludits i representats els sonadors i so-nadores que actuen amb gra-lles esquerranes. Que per cert són una modalitat més aviat escassa, aquest tipus de gra-lla, tal i com fàcilment podem observar.Ton Rubires i VinyalsVilafranca del Penedès
Concert de la Co-ral Sant Sadurní
Cartes dels [email protected]
el 3 de vuit: C. Papiol, 1 08720 Vilafranca del Penedès
La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de
1.000 caràcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes d'opinió ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, DNI i un telèfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms
del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del col·lectiu, entitat o empresa legalment constituïts que n’assumeixi l’autoria.
CARTA DEL LECTOR
Balanç d’estiu al Penedès Marítim
Ja som als primers de setembre i ja podem començar a fer els primers balanços del que ha estat aquesta temporada estiuenca a la franja marítima del Penedès.L’estiu va començar amb molts propòsits i amb moltes ganes de fer-ho bé, i de fer del Penedès Marítim una re-gió atractiva, acollidora i que es pugui proposar com una destinació slow entre les dues grans àrees temàtiques dels voltants, Barcelona i Tarragona. S’han programat moltes activitats aquest estiu, per exemple a Cunit hem tingut una de les millors festes majors dels últims anys, impli-cant l’Ajuntament, la societat civil del municipi i tots els visitants que tenim durant aquest temps. També s’han realitzat i s’han potenciat les rutes turísticopatrimoni-als del municipi, per tal de fer conèixer a la gent el nos-tre municipi, per saber d’on venim i per saber qui i com som actualment. Vàrem organitzar la primera Xarel•lada de Cunit, amb la intenció de divulgar el passat agrícola de Cunit, la història del xarel·lo i per entendre l’originalitat del projecte del Penedès Marítim. El turisme esportiu ha tingut el seu espai, també: la triatló del Penedès Marítim, la travessa dels espigons, l’Aquatló, els diversos torneigs de futbol i vòlei a la platja, organitzats per gent de Cunit amb ganes de fer veure que el seu poble està més viu que mai. També cal donar el seu protagonisme als joves, que reve-lats contra la tendència dels últims deu anys de fer de Cu-nit, un poble dormitori i avorrit, s’han posat a organitzar esdeveniments que s’han superat un darrere l’altre i que han entrat a formar part dels factors de dinamisme del municipi. Cunit està canviant, i creiem que és un canvi positiu. S’han trencat uns dinamismes i unes inèrcies que ens condemnaven al fracàs i a la desaparició com a comu-nitat col·lectiva, i com l’au Fènix estem ressorgint de les cendres en les quals van deixar el municipi els que mana-ven abans. Quant als turistes, hem de destacar la presèn-cia i l’augment dels turistes russos i la constant presència dels turistes de França, Alemanya, Regne Unit... queda clar que durant els anys vinents el target principal seran els russos però no podem menystenir la resta de turistes d’altres nacionalitats, ja que apostar-ho tot a una carta no sempre surt bé. Aviat oferirem moltes novetats relaciona-des amb aquest projecte. Per començar, un web modern i actualitzat a les necessitats dels nostres temps. També una aplicació per a smartphones, on es podrà tenir tota la informació sobre Cunit, patrimoni, esdeveniments, co-merços i serveis. El projecte del Penedès Marítim és un projecte clau per al futur de Cunit. En ell es defineix el nostre model de poble, i sobretot la projecció del munici-pi pels pròxims anys. Una declaració d’intencions per tal de superar la crisi que ens afecta, i poder fer de Cunit, un municipi sostenible, amb projecció i amb dinamisme, que són aspectes claus per un bon futur.
Jaume CasañasCunit
Regidorsmasoques
Albert Olaya
Passada la Diada deixeu-me que retorni a la festa major. Com alguns sabran, sóc basto-ner de Vilafranca. I a vegades és cansat. Però hi ha moments de la festa major que paguen tot l’esforç de ballar en trams inútils de cercaviles mal disse-nyades. Com per exemple, el rècord de pavanes que vàrem fer o l’Entrada de Sant Fèlix.També ho seria el 31 al migdia. Dic “seria” perquè els basto-ners tenim la mala sort de ba-llar després dels versos dels diables. Aquesta vegada, com l’any passat, vaig tornar a mi-rar al balcó just en el moment que aquella veu tan sexi diu allò de: “Pugen a l’empostissat els bastoners. Es preparen els panderos”. Doncs res! Un altre any igual! Després de rebre les hòsties dels diables, la majoria de regidors desapareixen. Regull i Romero són dels pocs que recordo aguantant la ca-lor. Només faltaria, pensaran alguns. Home, el regidor de Cultura, Raimon Gusi, també la podria aguantar. O és que la gana apreta? Sembla que siguin “massoques”. Només treuen el cap pel balcó (un espai privile-giat i del poble, no ho oblidem) quan veuen que rebran hòsties dels diables. Han de quedar bé i posar la cara. Potser, l’any vi-nent hauré de tirar un bastó o una pandereta cap a la balcona-da, a veure si es dignen a mirar els balls.
L’acudit més antic que co-nec es va escriure fa més de 3.500 anys, apareix recollit a l’Antic Testament i forma part de la categoria d’acudits “verds”. No queda clar si Déu va ser conscient que el feia –i demano perdó pel despro-pòsit teològic d’apel·lar a una suposada “inconsciència di-vina”–, però la seva reacció fa dubtar de si el sentit de l’humor forma o no part del caràcter diví. Inclina a favor del no el fet que la Bíblia con-tingui una sola referència al riure de Déu: “Però se’n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se’n burla” (Salm, 2.4). L’acudit a què em refereixo fi-gura al capítol 18è del Gènesi i, com tants altres, és un epi-sodi ple de bellesa narrativa i de coneixement del gènere humà. El patriarca Abraham, un an-cià venerable que ha perdut fa molts anys l’esperança de tenir fills, es troba descan-sant a l’entrada de la seva tenda quan rep la visita de tres homes. Aviat s’adona que un d’ells és Déu en persona. Després d’una breu conver-sa, Déu anuncia a Abraham: “l’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva es-posa, haurà tingut un fill”. Sara, l’anciana dona d’Abra-ham, ha sentit la conversa des de l’interior de la tenda i segons la narració bíblica “es posà a riure per dins tot dient-se: ¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell? El Senyor digué a Abraham: ¿Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un
fill. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: Sí que has rigut”. El passatge, tan breu com su-cós, provoca un torrent de re-flexions. A mi em crida l’aten-ció, sobretot, la incapacitat de Déu d’entendre la reacció de Sara a les seves paraules, és a dir, el desconeixement que denota de la naturalesa hu-mana que ell mateix va crear i que va concebre “a imatge seva”. Perquè Sara, com resul-ta evident del text bíblic, no riu de l’anunci de ser mare, sinó que el vell Abraham re-cuperi la potència sexual i ella torni “a sentir plaer”.Arribats a aquest punt, la re-acció divina palesa la inòpia de Déu i, encara pitjor, un cert mal caràcter. Primer, considera que el riure de Sara qüestiona el seu poder, i en un gest de supèrbia pregun-ta “si hi ha res impossible” per ell. Després, provoca “la por” de Sara i l’aboca a dir una mentida pietosa –“va assegu-rar que no havia rigut”–. I, fi-nalment, fa el paper de l’en-fadós amb una expressió més pròpia de nens que de déus, quan talla la conversa amb un rotund “sí que has rigut”. Qui demostra, però, un fan-tàstic sentit de l’humor i un profund coneixement de com som els humans –i en concret les dones– és el re-dactor del Gènesi. I aquí està l’entrellat del problema: si acceptem que el Gènesi és un llibre d’inspiració divina, sempre ens quedarà el dubte de si Déu –com a protagonis-ta de l’episodi– és un tipus esquerp, o si Déu –com a ins-pirador del llibre– és un bro-mista de mena que es burla de si mateix.
Té Déu sentit de l’humor?
El cotxe escombra
César Martí[email protected]
¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?
