REPORTATGE EXTERN EL VOLUNTARIAT · Publicació bimestral de l’Institut Frederic Mompou • Sant...

Publicació bimestral de l’Institut Frederic Mompou • Sant Vicenç dels Horts Núm. 030 • Maig de 2010

DESTACATS !Dins del marc del Programa Comenius Escoles Verdes, els alumnes de 1r d’ESO van presentar una exposició d’escultures fetes amb material reciclat.

REPORTATGE EXTERN

EL VOLUNTARIATpàg. 9 -10 - 11

pàg. 12 i 13

Passant Revista • Institut Frederic Mompou2

L’EXALUMNEpàg. 7 i 8

L’ENTREVISTApàg. 15 i 16

I ara arriba el tercer i com sempre a correcuita. Hem estrenat nou equip

de redacció, cosa que fa que l’estil canviï també una mica. Com som ara?

Primer, som més gent, som més moguts, som més fotògrafs, sembla que

no puguem estar ni un sol dia sense fotografi ar. El que segur que no som

és més treballadors, i no és que els altres fossin treballadors, que no ho

eren, sinó que, com a mínim, ens mantenim en la mateixa línia.

Què vol dir la mateixa línia? Doncs que ens agrada entrar al facebook a

comentar i moltes vegades no podem perquè internet no va, que no ens

agrada escriure articles perquè se’ns fa molt pesat, que sí que ens agrada

sortir a fer fotografi es, o poder perdre’ns classes per entrevistar algú o

passejar per l’Institut fent veure que fem alguna cosa, quan en realitat no

fem res…

Podem dir que fem totes aquestes coses d’una manera menys dissimulada

que l’anterior grup? Oh i tant! I que la Cap de la redacció té molta més feina

que abans? També, però mira, som així, no hi podem fer més.

De totes maneres, esperem que us agradi el número i que no el llenceu, val

la pena, de debò, ens hi hem deixat la pell.

SUMARI EDITORIALLES FONTS DE L’INSTIpàg. 3

NOU MATERIAL INFORMÀTICpàg. 11

LA BIBLIOTECApàg. 4

L’ESPLAI DE TORRELLESpàg. 16

ACTIVITATS AL POBLE LES NITSpàg. 6

FREDERIC MOMPOU PER QUÈ AQUEST NOM?pàg. 5

JOCS I RECOMANACIONSpàg. 23 i 24

ESCOLES VERDESpàg. 12 i 13

LA CALEFACCIÓpàg. 17

EL FUTBOL FEMENÍpàg. 18 i 19

LA NEVADApàg. 19

TEATRE EN ANGLÈSpàg. 20 i 21

VIATGE 4t D’ESOpàg. 22

TREBALL DE RECERCApàg. 14

EL VOLUNTARIATpàg. 9, 10 i 11

L’equip de redacció:

(A dalt) Jaume, Armand, Ademir,

Adrián G., Natàlia, Adrián C. Alex,

Jordi, Irina, Cristian, Laura G.,

Laura R., Helena, Lucía (a baix)

Isaac, Miquel, Montse, Paula, Angy

i Roser

Passant Revista • Institut Frederic Mompou 3

Roser, Lucía i Alex

Passant Revista

A LES FONTS DE L’INSTI

fer el gimnàs. Actualment, però, no

pots beure-hi sense esquitxar-te, ja

que l’aigua no només surt pel broc,

sinó que també ho fa per dalt.

Des de la redacció de la revista fem

una crida perquè aquests dos pro-

blemes se solucionin, ens agrada

que hi hagi fonts al pati, però no vo-

lem que gastin més aigua del comp-

te i volem beure en condicions.

Al pati del nostre institut hi ha dues

fonts on podem anar a beure aigua.

Una és al porxo, l’altra al costat del

gimnàs nou. Que hi siguin ens va força

bé, perquè no cal que comprem

aigua o anem al lavabo a beure’n,

però no estan en bon estat.

La primera la va pagar l’AMPA, ja

deu fer uns deu anys, actualment

està gastada i rovellada, a més

perd aigua, i per moltes vegades

que l’arreglin, el problema no se

soluciona.

La segona es va posar quan es va


La biblioteca de l’Institut, fa temps ja, va

canviar de lloc a causa dels problemes

d’espai que tenim. Abans era on ara hi

ha les classes 104 i 120, i el lloc on és

ara s’anomenava sala d’usos múltiples i

es feia servir com a saló d’actes, però

com que hem continuat augmentant

l’alumnat, sembla que no podrà tornar,

de moment, al seu lloc d’origen.

A causa d’això, actualment s’està pen-

sant a fer-hi canvis, tant de mobiliari

com de fons, ja que hi ha molt poques

taules per treballar-hi i no hi ha llibres

adequats. Fa poc que s’ha dotat amb

nous i més ordinadors, cosa que també

necessitava.

Per veure com estaven les coses, el pri-

mer que hem fet és anar a parlar amb

LA BIBLIOTECAPROGRESSA ADEQUADAMENT?

la Carla Ollé, que és la noia que porta

aquest any la biblioteca. Com ja deveu

saber, cada curs, de la biblioteca se’n fa

càrrec una persona que cursa soltes a

Batxillerat i a qui l’AMPA paga.

Ella ha fet tota una sèrie de canvis de

situació del mobiliari i ha ordenat els

llibres a fi d’aconseguir que sigui un es-

pai més adequat per als estudiants de

l’Institut, i que sigui més fàcil trobar els

llibres que es demanen. Ens ha dit que,

després de visitar les biblioteques de

Sant Vicenç i de Torrelles amb la gent de

revista de l’anterior quatrimestre, s’ha

adonat que la nostra necessita un munt

de canvis per poder ser operativa.

També hem parlat amb la Lola Romero,

presidenta de l’Ampa, i amb ella hem

completat la informació. Ens ha dit que

des de l’AMPA tenen el projecte de reno-

var la biblioteca, i que volen fer-ho amb

la participació de l’alumnat. Han passat

una enquesta per a preguntar-nos què en

pensem. Volen convertir l’espai en més

acollidor , ampliaran i modernitzaran el

fons biliogràfi c, la moblaran de nou...

Nosaltres pensem que és una bona idea

i que si se li ha de posar un però, seria:

per què no s’ha fet abans? A més, inten-

taran que les reformes afectin el mínim

el funcionament normal de l’espai a fi de

no perjudicar-nos i no deixar-nos sense

un lloc per a estudiar.

Lucía, Alex i Helena


Arran d’una foto que ens va portar un

noi de primer d’ESO, Sergi Badillo, on

es veu el seu pare fent de cambrer a un

restaurant anomenat “Les Set Portes”

que és a Barcelona i servint Frederic

Mompou i la seva dona, vam pregun-

tar-nos per què l’Institut es diu així.

Per averiguar-ho vam anar a parlar

amb els professors i personal més an-

tic de l’Institut (el Rodrigo Carmona, el

FREDERIC MOMPOU,

PER QUÈ AQUEST NOM?

Toni Franco i el Roc Escala) que segur

que ho sabien, i tots, si fa no fa, ens van

explicar el mateix.

Inicialment l’institut no tenia un nom

concret i les classes es feien a uns

Alex, Lucía i Roser

barracots que hi havia on ara hi ha

l’escola Sant Antoni.

Es rebia alumnat de força pobles del

voltant, a part dels de Torrelles, de la

Palma de Cervelló, de Corbera, de Pa-

llejà... El 1978 es va fer l’edifi ci, i cinc

anys després es va considerar que

havia de tenir un nom. Van sortir-ne

dos de possibles: el de “Salvador Puig

i Antich” pres anarquista que va ser

condemnat a mort per Franco l’any

1974 i “Frederic Mompou”, pianista

i compositor reconegut que, llavors,

encara era viu.

Finalment es van decidir per l’últim

nom, ja que a un professor espavilat,

que fa molt temps que no és al centre,

se li va ocórrer que si li posaven Fre-

deric Mompou, podrien rebre un piano

de regal com a mostra d’agraïment.

No els va sortir bé, perquè sembla que

no només no va arribar cap piano sinó

que el pianista es va ofendre perquè

creia que els noms dels instituts els

havien de portar persones mortes i ell

encara era viu. De tota manera, tenim

una foto d’ell signada a un dels passa-

dissos de l’Institut.


Les nits a Sant Vicenç dels Horts no ofe-

reixen gaires coses a fer per a la gent

jove. Hem fet una enquesta per saber

què acostumen a fer a les tardes i a les

nits els alumnes del nostre institut i ens

hem trobat que la majoria surt més a les

tardes, que acostumen a anar a La Vai-

let, que és el nostre centre comercial, a

la Plaça Narcís Lunes, on es reuneixen,

xerren i tal i a la foneria, on fan, sobretot,

skate. Força gent demana que es posin

més llocs d’oci, com una psicina, més

botigues i de marques més conegudes

a “La Vailet”, més bars, llocs on poder

practicar skate... Sembla que a Sant Vi-

cenç ens avorrim una mica...

Torrelles de Llobregat és un poble que té

uns 5.850 habitants, dels quals un 10%

són joves. Compta amb les següents en-

titats de lleure:

El Punt Jove, que se situa al parc de Can

Sostres on es pot jugar i connectar-se

als ordinadors. Organitza una Setmana

Jove a l’estiu durant la qual es fan un se-

guit d’activitats, una d’elles és el Torrelles

City Rockers, concerts amb grups locals,

que n’hi ha força.

Els Diables de Torrelles organitzen corre-

focs durant les festes populars. L’Esplai

Arc de Sant Martí fa activitats tots els

dissabtes a la tarda i organitza excur-

sions i colònies.

Els Grallers de Torrelles toquen les ma-

tinades durant les festes. L’Esbart balla

a les festes i va a altres pobles a ballar,

el Tempo fa classes de música i orga-

nitza petits concerts al bar La Plaça i

l’Estrigoyu fa teatre.

A més, l’Ajuntament organitza algunes

activitats durant les festes populars del

poble, que són tres; St. Pau, St. Martí i la

LES NITS...... A SANT VICENÇ DELS HORTS

festa de la Cirera, a totes tres hi ha Els

Diables de Torrelles ofereixen servei de

bar.

Però què passa quan no hi ha cap festa?

On van els joves? La realitat és que no hi

ha cap local per a nosaltres obert durant

les nits, només bars, ja que totes les en-

titats obren a les tardes i a la nit els joves

no tenen altra opció que no sigui un bar,

i quan tanquen, el carrer.

A Torrelles les nits són molt avorrides i

hi fa molt de fred, però si vas al parc de

Can Sostres trobaràs a mig Torrelles as-

seguts als bancs xerrant.

Alex, Lucía i Roser

Angy, Irina i Isaac

Els joves sabem el que volem: un gran

local només per a nosaltres obert durant

les nits dels caps de setmana on no hi

faci fred, on s’hi pugui posar música i es-

tar amb els amics per passar una bona

estona. Així no estaríem tan neguitosos

d’arribar a la majoria d’edat per tenir el

carnet de conduir i poder sortir del po-

ble.

... A TORRELLES DE LLOBREGAT


...ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ...


CONVERSA AMB...MARGA DOMÍNGUEZ, EXALUMNE I INFERMERA A BELLVITGEDesprés de diversos intents de quedar

amb ella, que vam haver de posposar per

raons vàries, cap de les quals tenia gens

a veure amb les ganes d’entrevistar-la o

de ser entrevistada, la Marga ens va ve-

nir a trobar a la classe un dimecres.

Vam anar al Departament de Català on

li vam fer unes preguntes que teníem

preparades i després les fotografi es que

hem inclòs a la revista. Ens va semblar

una persona molt agradable, ja des de

l’inici i ens va ser molt fàcil parlar amb

ella, que a més va resultar ser amiga del

meu germà (Laura). Primer li vam de-

manar d’on era i ens va dir que de Sant

Vicenç, però que actualment vivia a Ge-

lida. Quan venia a l’Institut ho feia amb

autobús i l’horari de llavors era de 8 del

matí a 2 de la tarda, per tant no feien

tardes ni hi havia el menjador ni res de

res… Eren més afortunats que nosaltres,

tenien totes les tardes lliures!

Li vam demanar com es veia quan era a

l’Institut, com s’imaginava de gran i ens

va dir que tal i com estava ara, això tam-

bé ens va fer una mica d’enveja, perquè

tots pensem com serem de grans i su-

posem que veure que la teva vida és tal i

com la volies ha de ser molt bo.

A l’Institut s’hi va passar cinc anys, per-

què va repetir COU, hem de pensar que

abans els nois arribaven a l’Institut

amb 14 anys i hi feien 1r, 2n, 3r de BUP

i COU, que al BUP totes les assignatu-

res eren comunes, i a COU hi havia dues

vies: ciències i lletres. (BUP volia dir:

batxillerat unifi cat polivalent i COU curs

d’orientació universitària, tots dos eren

opcionals, l’obligatorietat s’acabava a 8è

d’EGB, el que avui és segon d’ESO).

Diu que va notar molt el canvi de l’escola

a l’Institut, perquè va passar de no estu-

diar res i aprovar a estudiar a última hora

-no es considera una gran estudiant- i

aprovar justeta.

Ens diu que l’assignatura que li agradava


Christian i Laura G.

més era Biologia i que els seus profes-

sors preferits eren la Sílvia, a qui deien

“la Teacher” perquè era d’anglès i que ja

no és aquí, de fet nosaltres ni l’hem cone-

guda i el Jesús Martos, que trobava molt

divertit i de qui recorda una de les seves

frases, per a ell, tot “era de cajón”.

Fa dotze anys que no és a l’Institut i diu

que el troba molt canviat, tot i que veu

que encara queden alguns professors de

la seva època, com la Montse González,

la Núria Rovirosa, en David Artigas, en

Roc Escala, en Rodri Carmona, en Joan

Carles López (aquest va marxar el curs

passat), en Paco García, l’ Armanda To-

lón…

Pel que fa a les amistats que tenia a

l’Institut, diu que en va continuar veient

uns quants, però que amb el facebook

ara n’ha retrobat bastants més i que han

quedat per sopar i s’han vist i li ha fet

molta il·lusió.

Després d’aquest recordatori hem pas-

sat a xerrar de la seva vida universitària

i de la feina que actualment fa. Ella va

estudiar infermeria a la Universitat de

Vic, cosa que va fer que es quedés tres

anys a viure allà, on compartia pis amb

dues noies més, i va escollir aquesta ca-

rrera, perquè sabia que era la que volia

fer, sembla que en això té les coses molt

clares.

Després de treballar a diversos hospi-

tals i clíniques ara fa tres anys que és a

Bellvitge, on ha passat per diverses sec-

cions: a psiquiatria, que s’ho va passar

molt bé perque “tenen una concepció de

la vida completament diferent”, a la UCI,

on et sents molt bé quan algú es recu-

pera, però que és un servei molt espe-

cial, a Pediatria, tot i que afegeix que els

nens no li agraden gaire… també diu que

amb els companys de feina és molt im-

portant connectar-hi, perquè treballen

en equip i l’equip només funciona si hi ha

“feeling”.

Quan li demanem si és una feina difícil,

ens respon que no, però afegeix que t’ha

d’agradar i ens repeteix el mateix quan

li diem si la recomanaria: “Has de tenir

vocació, perquè és una feina amb mol-

ta responsabilitat.” De fet, i ben pensat,

tractes amb persones malaltes, si no

t’agrada, segur que no ho fas bé. Pel que

fa als horaris, ella fa els de tarda (de 15 h

a 22 h) o els de nit (de 22 h a 8 h).

Al fi nal li hem demanat una anècdota

i ens ha explicat que una vegada: “un

noi de 16 o 17 va arribar dient que tenia

mal al “frenillo” i jo li vaig dir que me

l’ensenyés perquè pensava que era a la

llengua i em va ensenyar…” Sense co-

mentaris…

La xerrada ha estat molt agradable, hem

passejat una mica per l’Institut i després

l’hem deixat perquè anés a esmorzar

amb la Montse. Gràcies Marga!


EL VOLUNTARIATFer de voluntari vol dir desenvolupar

una tasca sense esperar que et donin

res a canvi. Hem d’anar amb compte i no

confondre treballar amb fer de volunta-

ri, en cap cas aquesta tasca hauria de

poder convertir-se en una feina remu-

nerada, el que no pot ser és que fem de

voluntaris per coses amb les quals algú

després en treu un benefi ci econòmic.

Els tipus de voluntariat són molt variats,

i afecten a moltíssimes agrupacions de

persones. Aquí en teniu una classifi ca-

ció possible:

Voluntariat ambiental

És aquell que es porta a terme en desas-

tres puntuals, com poden ser catàstrofes

naturals que destrueixen poblacions (terra-

trèmol d’Haití) o produïdes per l’acció hu-

mana (el vessament del Prestige).

Voluntariat Social

Es dedica a alguna qüestió que afecti la so-

cietat: pot anar des de l’acompanyament

de gossos d’una gossera, a la companyia

a malalts de diversos tipus i edats, fi ns

a la lluita per aconseguir el dret a tenir

una mort digna, humanitzada i profes-

sionalitzada.

Voluntariat cultural

El tenim quan es col·labora

en l’organització de acti-

vitats en sales d’art, mu-

seus, biblioteques i altres

espais o entitats relaciona-

des amb la cultura.

Voluntariat pedagògic

La persona voluntària

s’implica en un projecte

d’ensenyament a algun lloc

on aquest no pot arribar…

Nosaltres, concretament, parlarem de

dos tipus de voluntariat social: el que es

fa San Juan de Déu amb el nens i nenes

que està ingressats i el d’acompanyament

de gossos a la gossera de Collserola.

Començarem amb el que es fa a Sant

Joan de Déu: Per presentar-t’hi has de

tenir un mínim de 16 anys de edat i pas-

sar una entrevista que et fan un membre

de la Direcció i un altre del voluntariat.

L’entrevista és molt important, perquè

han de saber com ets, si tens prou em-

patia i, alhora, prou fortalesa per poder

desenvolupar la tasca amb normali-

tat i sense fer ni que et faci mal. El fet

que puguis estar en contacte amb nens

malalts i molt malalts, no pot ser pres

a broma.

Per saber, realment, com era la tasca del

voluntari, vam anar

un matí a l’hospital,

tot el grup, i allà ens

van fer un recorregut

per les dependències,

vam veure els nens, la sala de jocs, fi ns

l’Ademir i el Miquel van jugar una esto-

na amb un parell de nens ingressats al

futbolí que hi tenien, i vam poder xerrar

amb el cap de voluntariat de l’hospital.

Tot això ho vam poder fer gràcies a la

mare de la Paula, que treballa allà i ens

hi va dur, així vam poder veure com fun-

ciona un hospital més des de dins, fi ns

vam esmorzar al bar on van els metges

i les infermeres, molt més barat que el

dels visitants.

Ens vam entrevistar amb la cap del vo-

luntariat. Aquí us deixem el resum del

que ens va dir:

Com a cap de voluntariat, ets un treba-

llador de l’hospital o continues essent

voluntària? Quants anys portes a Sant

Joan de Déu?

Segueixo essent voluntària, i ja fa 13 anys

que hi sóc.

Com hi vas arribar? Què és el que et va

decidir fer-te voluntària?

Coneixia l’hospital, i després d’estar

treballant durant anys, vaig pensar que

m’agradaria fer alguna cosa per als al-

tres, i per sentir-me bé.

Quina és la teva funció dintre del volun-

tariat?

Acompanyament, com tots els volunta-

ris. Quan els pares no hi són, ens que-

dem amb els nens

La gent que s’apunta a fer volunta-

riat acostuma a ser-ho durant molt de

temps?

Depèn, però per fer de voluntari es ne-

cessita una gran dedicació i sobretot se-

riositat, si no és aixi, no acostuma a du-

e

c

vol

un

to

va

per

vam veure els nens,


rar molt. Hi ha casos de tot tipus..

Quina creus que és l’edat més adequada

per fer de voluntari? Per què?

No hi ha una edat fi xa, però moltes ve-

gades, vénen joves a fer de voluntaris i

acostumen a encaixar molt bé, i a nosal-

tres també ens agrada.

Quant temps es dedica cada setmana al

voluntariat?

Jo vinc dos dies de 9:30 del mati a les 4 de

la tarda. Les hores mínimes d’assistencia

al voluntariat són de 3 a 4 hores, el dia

que et compromets a venir.

Com et sents al costat de nens malalts?

Hi ha tot tipus de sentiments, hi ha dies

que surto molt contenta i d’altres que

surto trista..

Què creus que els aportes tu a ells, I què

t’aporten ells a tu?

A mi ells m’aporten més que jo a ells.

Jo intento aportar-los comprensió,

tranquil·litat, paciència...

Et suposa algun tipus de desgast emo-

cional o més aviat et satisfà? Per què?

Depèn, perquè hi ha dies de tot. Un dia

puc quedar molt satisfeta del meu tre-

ball, i un altre penso que no he aportat

tant...

De quina manera organitza l’hospital les

visites als pacients?

Amb un organigrama, les mares truquen

pels dinars i sopars, i si no poden assistir

a algun dels àpats, demanen la suplèn-

cia d’un voluntari perquè el nen no es

quedi sol.

Coneixes un altre tipus de voluntariat? Hi

participaries?

No en conec gaires més, però el volun-

tariat per a gent gran no m’agrada gaire

i aquí m’hi sento força bé i està tan ben

organitzat que m’agrada molt.

Ha d’haver-hi alguna relació entre el vo-

luntari i el pacient?

No, nomes quan ets amb els nens, sí que

hi ha d’haver afecte, però quan surts tot

ha de quedar allà dintre. S’ha de mante-

nir una relació normal amb el nen, sense

intimar-hi massa.

T’has plantejat alguna vegada de deixar-

ho? Per què?

No, perquè m’hi sento molt bé.

Voldries afegir alguna cosa mes?

Hi ha 250 voluntaris a Sant Joan de Déu i

tots són necessaris, des del primer fi ns a

l’ultim, i tots són respectats i valorats.

Només afegir que ens va agradar molt

parlar amb ella, que ens va aclarir força

coses i que li agraïm des d’aquí la seva

atenció.

I ara passem a la gosseraL’afecte que el teu gos sent per tu és una

de les poques coses que saps que serà

per sempre. Ell t’estima. Et fa feliç. Fa-

ria qualsevol cosa per a tu. Per aquest

motiu mai mereix que l’abandonis. Però

hi ha molta gent que ho fa. Per això, el

passat 1 de febrer, vam anar a la gossera

que hi ha a Collserola, a prop del Tibida-

bo i que depèn de l’agència de la salut

pública de Barcelona.

Només arribar, ens va rebre l’Alex, un noi

voluntari, que va ser el que ens va fer la

visita guiada. Primer vam acompanyar-

lo a on hi havia tots els gossos, un es-

pai ple de petites gàbies on ells borden

moltíssim, sobretot quan veuen que hi ha

gent a prop. Ens va dir que la gossera era

molt freda a l’hivern, perquè mai hi arri-

bava el sol. Va recollir la Tuca, una gossa

gran de raça poc defi nida que semblava

massa prima i mancada d’atenció.

Mentre fèiem el passeig diari de la Tuca,

l’Àlex ens anava explicant com funciona

una gossera a dies d’ara, i ens va donar

dades més concretes sobre aquella: hi

havia 150 gossos, i alguns gats (no en

sabia el nombre exacte). Ens va explicar

que els voluntaris que anaven allà mira-

ven els gossos que havien sortit i els que

no i procuraven que, com a mínim, tots

sortissin una vegada al dia a passejar,

que pels gats no hi havia aquell servei i

que ells no podien veure comestaven.

Natàlia, Paula, Miquel i Ademir

Ens podem fer voluntaris com a passeja-

dors, a partir dels setze anys. No fa fal-

ta anar-hi cada dia, ni tampoc et posen

horaris, quan tens un moment t’hi acos-

tes i treus el màxim de gossos que pots.

L’únic problema que té la gossera és que

es troba a un lloc on no arriba el trans-

port públic, o sigui que t’hi ha de portar

algú amb cotxe o anar-hi amb moto.

Pel que fa a les adopcions, s’efectuen als

23 dies de la sol·licitud. Abans s’han de

fer unes enquestes, per veure si real-

ment estàs en condicions d’adoptar-los.

Passades aquestes “proves” podràs ser

l’amo del gos o del gat que hagis esco-

llit.

Si no pots tenir un animal a casa sem-

pre, també pots fer el que s’anomenen

acollides temporals. T’endús un animal

a casa durant un període curt de temps:

per exemple durant els dies més freds

de l’hivern, tu decideixes el temps que

te’l vols o te’l pots quedar.

Vam sortir de la gossera amb els pèls de

punta, ens esperàvem que les condicions

en les quals es trobarien els gossos se-

rien millors, l’espai era tan trist, feia força


Últimament ha arribat nou material

audiovisual a l’institut (ordinadors, te-

levisors, vídeo projectors…) i pròxima-

ment, han d’arribar pissarres digitals

i ordinadors portàtils per a tots els

alumnes de primer cicle.

Aquest material arriba des del Depar-

tament d’ensenyament i és totalment

gratuït (menys els ordinadors per a

l’alumnat, els pares n’hauran de pa-

gar la meitat), l’institut només s’ha

d’encarregar d’instal·lar-lo i de man-

tenir-lo.

Està previst que les classes acabin

estant totes dotades amb pissarres

digitals, televisors de plasma i vídeo

projectors.

Els ordinadors portàtils han de reduir

el pes que portarem a les nostres mo-

txilles ja que vindran a canvi dels lli-

bres, suposaran un estalvi de paper i

de material escolar.

Però no creiem que tot siguin avanta-

ges: si la xarxa de l’institut continua

Sheila i Anabel Miquel

NOU MATERIAL INFORMÀTIC

com la tenim, no podrà aguantar tot

aquest desplegament d’ordinadors ja

que el treball es farà en xarxa, tampoc

sabem si tots els professors estaran

preparats per saber fer les feines amb

l’ordinador, ni si els alumnes sabran

cuidar el material que se’ls dóna.

Des de la redacció de la revista pen-

sem que està molt bé que ens portin

tant material per a l’institut, però tam-

bé pensem que és una mica vergonyós

que ens faltin coses tant importants

com ara les persianes a les classes,

que les fi nestres no tanquin bé, que hi

hagi cadires i taules en mal estat, que

la calefacció ens falli tant, que tinguem

una connexió a Internet tan lenta i que

per solucionar tot això no sembla que

hi hagi mai prou diners.

pudor i era tan petit... però sabem que

els voluntaris posen tota la seva energia

per millorar una mica la qualitat de vida

d’aquests animals i que estan millor allà

que abandonats al carrer.

Esperem que si algun dia voleu gaudir de

la companyia d’un gat o gos, penseu en

l’opció d’adoptar, i que si no podeu tenir-

los, sempre podeu anar a fer aquest vo-

luntariat. Ells sempre t’ho agrairan.


ESCOLES VERDES


Durant unes setmanes vam tenir aquests animals fets amb material de rebuig pels alumnes de 1r d’ESO a Visual i

Plàstica. L’experiència ha servit perquè els de Comenius la portin a Polònia i també perquè l’exposició vagi més enllà,

uns quants dels animals han viatjat ara a l’Escola Castell Ciuró de Molins de Rei.


Com el seu nom indica, és un treball

d’investigació. El fan un o dos alum-

nes que busquen informació i inves-

tiguen sobre un tema específi c que

trien a fi nals de 1r de BAT i presenten

el segon trimestre de 2n de BAT. Han

de posar-se d’acord amb un profes-

sor perquè els el tutoritzi. Hi ha dues

maneres de triar el treball: la prime-

ra, escollint entre una de les opcions

que han presentat els departaments;

la segona, proposant

un tema alternatiu.

Teòricament, la perso-

na o grup comença a

documentar-se l’estiu

d’abans de 2n de BAT,

quan ja sap que passa

de curs. El temps que

té per preparar el tre-

ball és des que l’escull

fi ns al febrer, que es

presenta. Després,

s’ha d’exposar davant

d’un tribunal, format

pel tutor que guia el

grup i dos professors

més, especialitzats en

el tema o a qui interessa.

El treball està format per dues parts,

una pràctica i una teòrica. Se n’han

de presentar dos exemplars en paper

(un a color) i l’exemplar en format

CD. Normalment l’exposició es fa

en format PowerPoint amb fotos, ví-

deos, gràfi cs… que va guiant l’alumne

mentre fa l’explicació.

I una vegada ja presentat, els tres

professors es reuneixen i posen la

nota, que es publica una vegada s’han

presentat tots. La nota fi nal del tre-

ball comptabilitza com una asignatu-

ra més i val un 10% de la nota de BAT.

La nota fi nal del treball és el resultat

de tres blocs: 40% nota del tutor, on

s’avalua la feina que s’ha anat fent,

TREBALL DE RECERCAl’altre 40% la nota que els professors

posen del treball i un 20% la nota de

l’exposició.

Si per alguna raó es suspèn, hi ha

una possible repesca a l’abril, però

llavors la nota màxima no supera el

cinc. En canvi, si no presenten el tre-

ball han de repetir batxillerat, ja que

els queda una assignatura. Aquest

any els treballs s’han exposat el 17

i 18 de febrer de 8 h del matí a 2 h

de la tarda. Nosaltres n’hem anat a

veure dos:

• Las fobias, un miedo irracional.

Exposat per Belen i Ester Sanz

• La belleza está en tu cabeza. Expo-

sat per Marta Lloret i Elena López.

Tots dos han estat presentats de ma-

nera semblant amb un Power Point,

que tenia vídeos, fotografi es, esque-

mes… L´organització en la presenta-

ció del treball és:

Primer la presentació: es diu el tí-

tol i s’explica per què han fet el tre-

ball. En 2n lloc expliquen el procés

d’elaboració. En 3r lloc presenten els

estudis realitzats. I fi nalment, expo-

sen les conclusions a què han arri-

bat.

Llavors el tribunal els pot fer pregun-

tes sobre el treball, tant de l’exposició

com de coses que els semblen bé o

malament del contingut del treball.

Aquest és el pitjor moment per als

alumnes.

Nosaltres, pel que hem vist, creiem

que és molt difícil no

posar-se nerviós quan

es fa la presentació.

Els alumnes s’arreglen

molt per lluir-se, se’ls

veu preparant-t’ho tot

perquè res vagi mala-

ment, hi ha alumnes

de 2n i de 1r que van a

veure’ls, alguns porten

familiars o amics per-

què els donin suport,

altres no volen que

entri ningú, els profes-

sors estan molt serio-

sos durant l’exposció…

impressiona molt. Al

fi nal el públic aplau-

deix i, quan els professors ja creuen

que poden quedar-se per puntuar, la

gent abraça els que han exposat i els

dóna ànims.

Hem de dir, però, que els dos treballs

que vam veure van estar molt ben

presentats, algun problema amb els

nervis, però al fi nal es va resoldre i

no va passar res. Ja veurem què pas-

sa quan ens hi posem nosaltres.

Agraïm als alumnes de 2n de BAT

que ens han deixat entrar a veure’ls

per poder fer aquest reportatge.

Cristian, Laura G., Laura R. i Roser


L’altre dia vam fer una entrevista

a l’Alexandra Hinojosa de primer

de batxillerat perquè ens expli-

qués una mica com és estar davant

d’unes càmeres, ja que va rodar un

espot publicitari de McDonald’s.

Ens va explicar una mica la grava-

ció, anècdotes, com se sentia, pen-

saments que té de cara al futur etc.

Vam riure molt i ens ho vam passar

molt bé.

T’ha agradat gravar l’espot publi-

citari del McDonald’s?

Sí, com a primera experiència en el

món de la publicitat ha estat molt

bona.

Quant de temps vàreu trigar a gra-

var-lo?

Jo vaig arribar a dos quarts de sis

del matí, vaig estar-me una hora

a maquillatge i vestuari i entre ro-

datge i rodatge vam acabar cap a

les dotze.

Com et sents quan et veus a la te-

levisió?

Sincerament no he vist mai l’anunci

a la televisió encara que quan els

meus amics m’han dit que m’han

vist em fa molta il·lusió. Suposo

que quan em vegi per primera ve-

gada m’emocionaré.

Has fet amics mentre rodaves

l’espot?

Sí, molts. Durant l’espot vaig

conèixer els companys de rodat-

ge i vam empatitzar de seguida ja

que tots teníem un dia on el nostre

somni es feia realitat.

Què vas sentir i pensar quan vas

veure Ricky Rubio? Quina impressió

vas tenir d’ell?

El primer, que era més baixet del

que pensava, també em van impactar

les seves pestanyes ja que són molt

grans i li feien la mirada molt bonica.

La impressió que vaig tenir quan el

vaig conèixer va ser agradable per-

què és un noi molt senzill, humil,

simpàtic i no s’ho té gaire cregut.

Hi havia molts espectadors o no n’hi

havia cap a part dels treballadors?

A partir de les onze va començar

L’ENTREVISTAALEXANDRA HINOJOSA DE 1r DE BATXILLERAT


Ademir, Helena i Laura R.

a arribar gent que tafanejava i les

mestresses de casa o jubilats es van

quedar fi ns al fi nal.

A on es va gravar l’espot?

Al McDonald’s del centre comercial

de Montigalà.

Com vas arribar a fer l’anunci?

Per començar, estic apuntada a una

agència de publicitat i modelatge

amb la qual he fet un parell de ca-

tàlegs i em van trucar per al càsting.

Vaig arribar al càsting, hi havia molta

gent i pensava que no m’agafarien.

Vaig estar-m’hi des de les quatre del

migdia fi ns a les dotze de la nit, espe-

rant i fent proves.

Què et van demanar que fessis al

càsting?

Em van dir que m’imaginés que

la càmera era en Ricky i havia

d’emocionar-me en veure’l i posar

cara d’embadocada i sorpresa, i més

tard fl irtejar amb ell.

Te’n recordes d’alguna anècdota

d’aquesta experiència?

Quan era al càsting em vaig adonar

que se m’havia trencat la bota del

peu dret i me la vaig haver de treure

i anar sense ella perquè no podia ca-

minar. Em vaig morir de vergonya i

de vegades penso que potser es van

fi xar en mi per això “la noia que actua

descalça”.

Creus que en el futur rodaràs un

altre anunci o una cosa més impor-

tant?

Sí, per què no? Crec en mi, vull ser

actriu i lluitaré fi ns a aconseguir-ho.

Algú t’ha reconegut per aquest es-

pot?

Gent que només coneixia de vista i

mai havia parlat amb ella em pre-

gunten que si sóc jo la de l’anunci,

però gent del carrer que no conec de

res, no.

Quin referent tens?

M’encantaria arribar tan lluny com la

Penélope Cruz, però no mitjançant el

camí que va prendre ella.

Quines afeccions tens?

A part d’actuar, ballar i cantar a

l’escola de la Coco Comín, m’encanta

fer esport, sobretot tenis.

Creiem que si continua així pot arri-

bar bastant lluny, té molt clar què

és el que vol fer i està decidida a

continuar treballant i esforçant-se

tant com pugui. De tota manera tots

sabem que el món de la publicitat i

l’espectacle és un món al qual és

difícil entrar, per això li desitgem el

millor i li donem suport per a què

continuï amb el seu somni.

Li agraïm que ens hagi deixat fer-li

l’entrevista i que ens hagi fet pas-

sar una bona estona. Si voleu veure

l’anunci aneu a you tube, cliqueu

“Ricky Rubio Mc Donalds” i el que

comença amb la seva cara a punt de

posar-se un entrepà a la boca, allà...

L’ESPLAI DE TORRELLESL’esplai Arc de Sant Martí de Torre-

lles de Llobregat, és un dels més

grans i amb més historia de Catalun-

ya, amb 200 nens matriculats i més

de 30 monitors voluntaris. Va ser

fundat fa 40 anys per la parròquia,

que va cedir el local fi ns fa 7 anys.

L’Ajuntament va fi rmar un conveni

de cessió per 25 anys, on es compro-

metia a conservar les instal·lacions.

Després de realitzar inspeccions

sobre la seguretat de l’edifi ci i no

passar-les, l’Ajuntament va de-

cidir no permetre l’entrada a les

instal·lacions de l’Esplai, tot i que

ja feia força anys que funcionava en

aquest estat i fi ns ara, ni han volgut

fer reparacions ni tenen previst fer-

les, que nosaltres sapiguem.

O sigui que, a partir d’aquest fet,

decideixen rescindir el conveni se-

gons el qual s’havien compromès a

la conservació de les instal·lacions

durant 25 anys, tot i que encara en

queden 18

L’Ajuntament proposa el canvi de lo-

cal, i ofereix l’antiga escola bressol

que, ni reuneix les condicions, ni té

prou espai per acollir els nens que

hi ha inscrits. Per aquest motiu, els

monitors de l’Esplai no estan dispo-

sats a renunciar a l’antic local.

Així que tenim un Esplai que segueix

en funcionament, però sense local.

Les reunions es fan al carrer. Tot

això s’ha fet conèixer a mitjans de

comunicació, s’han organitzat diver-

ses manifestacions i recollides de

signatures, es va fer una concentra-

ció al Parc de Can Sostres durant les

festes de Sant Pau...

Actualment sembla que la cosa s’ha

estancat: l’Esplai intenta subsistir

amb el que té i l’Ajuntament no can-

via de posició. No sabem com aca-

barà tot plegat.

Irina i Angy


Des que hi ha memòria, el cen-

tre ha tingut problemes amb la

calefacció. Aquest curs no podia

ser diferent. El divendres dia 8

de gener, el primer dia de l’any

2010, es van haver de suspendre

les classes ja que la calefacció no

funcionava, no es podia engegar.

Durant el cap de setmana van ve-

nir a arreglar-la, de tal manera

que el dilluns ja es podia fer clas-

se amb normalitat.

Un parell de setmanes despés va

tornar a espatllar-se, sense cap mo-

tiu aparent, la calefacció no s’havia

engegat i, a més, era un dia espe-

cialment fred. Com que ja s’havien

anul·lat les classes del dia 8, tothom

va entendre que “no calefacció” era

igual a “no classes”, així que molts

alumnes es van situar al passadís

de direcció esperat un: “ja ens en

podem anar”. Però els professors, o

més concretament, la Junta Directi-

LA CALEFACCIÓDE L’INSTITUT

Cristian i Irina

va, no van trobar adequat suspendre-

les fi ns que no fos segur que l’avaria

no es podia solucionar i com que cap

a les deu semblava que ja comença-

va anar, van decidir que l’horari con-

tinuava amb normalitat.

Alguns alumnes, que deien que amb

aquell fred no es podia treballar,

creien que se n’havien d’anar, així

que els més agosarats van agafar

i es van escapar, com si res, com si

fos allò el correcte. Quan la resta van

veure que faltava molta gent també

van marxar, alguns van demanar als

pares que els vinguessin a buscar,

d’altres van aprofi tar l’hora de dinar.

La veritat és que a les primeres ho-

res del matí feia tant de fred que es

feia impossible fer classe, però a

les 11 ja començava a estar-se bé. A

més s’ha de tenir present que durant

l’horari lectiu és el centre qui és res-

ponsable de nosaltres i una evaqua-

ció comporta seguir uns passos que

aquell dia molts es van saltar.

Ara mateix la calefacció ja funciona,

tot i que durant un temps va conti-

nuar fallant a unes classes.

Ens consta que des del centre es fa

el que es pot, que la bomba és nova i

que es fan revisions regularment, se-

gurament el que convindria seria la

renovació de tota la xarxa de radia-

dors, però sembla que Ensenyament

no dóna diners perquè això es pu-

gui fer, es veu que per a ells és més

important treure als diaris notícies

tipus: el pròxim curs tots els alum-

nes tindran ordinadors portàtils que

arreglar els centres.


El futbol femení és el parent pobre

del futbol masculí al nostre país i, de

fet, a tota Europa, però no per això no

s’ha de tenir en consideració. Al nos-

tre institut hi ha unes quantes noies

que el practiquen, una d’elles és la

Mónica Bellosta, de 4t i a ella li hem

anat a preguntar unes quantes coses

sobre aquest esport.

Defi neix-te com a persona dins i fora

del camp.

Quan estic dins del camp em poso

molt nerviosa, però m’agrada per-

què em desfogo i m’oblido de tots els

problemes. Fora del camp sóc una

persona tranquil·la, simpàtica i molt

alegre.

Quants portes en el món del futbol?

Dos anys.

Per què vas començar?

Vaig començar perquè era una ma-

nera d’oblidar-me de tots els proble-

mes i perquè és un esport que sem-

pre m’ha agradat.

EL FUTBOL FEMENÍ

En quins equips has jugat?

Només en un, el Molins de Rei.

Què és el que més t’agrada del fut-

bol?

Disfrutar tots els partits i sobretot

guanyar-los. Els entrenaments tam-

bé m’agraden però són molt cansats,

tot i això m’ho passo molt bé.

Quantes vegades entrenes per set-

mana, quins dies i quantes hores?

Entreno dos cops per setmana, els

dimarts i els divendres, i normalment

entrenem 1 hora 30 minuts.

Fins a on t’agradaria arribar?

M’agradaria arribar a jugar a la selec-

ció Catalana o algun equip important,


Els dies 8 de març Can Güell es

va despertar amb un paisatge hi-

vernal, no és que fes fred, és que

estava tot blanc. Durant el matí

també va estar nevant a Torrelles,

sobretot a les urbanitzacions, on

la neu va quallar de debò.

Però nosaltres vam anar a l’Institut

igual, a Sant Vicenç no sembla-

va que hagués de quallar, però:

ara aiguaneu, ara plovia, ara pa-

rava, mentre anava passant el

matí. Fèiem classe normal men-

tre anàvem mirant per la fi nestra.

Però com més tard era, més ne-

vava i per als alumnes va ser molt

emocionant, entre classe i classe

sortíem a fora per veure-ho mi-

llor.

A l’hora del patí tothom era a la

pista fent-se fotos amb càmeres

i mòbils. Llavors els alumnes de

batxillerat van començar a fer una

rotllana i al cap de segons tots els

nois i noies s’hi van afegir ocupant

tot el pati, mentre reien. Desprès

del pati els alumnes de Cesalpi-

na, Can Güell i Can Gey van ser

informats que si seguia nevant

d’aquella manera els busos vin-

drien per portar-los a les seves

parades.

Jaume Campderrós, Armand i Adri

NEVADA A SANTVICENÇ

Miquel, Ademir, Paula i Natàlia

encara que el que més m’importa és

passar-m’ho bé.

Creus que al món del futbol segueix

havent-hi masclisme?

Sí, a la tele per exemple i als mitjans

de comunicació en general, no es

parla quasi gens del futbol femení, i

las retransmissions acostumen a ser

en un 90% masculines. Té més pro-

babilitat de ser retransmès un partit

entre alevins, infantils, cadets... que

un partit entre dos equips femenins

de primera divisió.

Penses que algun dia el futbol fe-

mení serà tan important com el fut-

bol masculí?

Sí, penso que sí, perquè cada vegada

hi ha més equips, i això farà que se

li doni més importància, ja que cada

cop hi ha més nivell.

Què prefereixes que t’entreni un

home o una dona, o no t’importa?

No m’importa, m’han entrenat ho-

mes i dones i tots m’han entrenat

igual de bé. El que importa és que la

persona que ho faci sigui bona i que

tingui ganes d’entrenar-nos.

Desprès d’haver parlat amb ella,

ens hem informat del nombre de

noies que practiquen aquest esport

a l’institut, i són una dotzena, un dia

d’aquest haurem d’anar a veure-les!

A les 4 de la tarda va començar el

pla d’evaquació: havíem de tornar

cap a casa, abans que es talles-

sin carreteres. Quan vam sortir,

molts es llençaven boles de neu

que treien dels cotxes. Tots vam

poder arribar a casa, però ens va

anar de poc. Alguns professors van

trigar hores a arribar-hi, altres van

haver de deixar el cotxe a l’estació.

Els francesos, que havien d’arribar

aquella tarda, no ho van fer fi ns

l’endemà, que no vam fer classe,

perquè tot i que va fer bo, no era

segur conduir.


TEATRE EN ANGLÈS“FOOD FOR THOUGHT”

Alguns nois de 3r i 4t d’ESO vam

veure una obra de teatre en anglès,

al gimnàs nou de l’ institut, cosa que

la va abaratir força, ja que no vam ha-

ver de pagar el transport.

Al començament l’obra es presentava

avorrida, perquè era en angles i gai-

rebé ningú entenia res, però quan van

agafar alguns alumnes de l’institut i

els van fer sortir a “actuar”, l’obra de

seguida va agafar dinamisme i es va

animar molt.


Els alumnes que van sortir es van

quedar de pedra i al començament

no sabien què fer però a poc a poc

es van deixar anar i a partir d’aquell

moment al gimnàs solament se sen-

tien rialles, fi ns i tot alguna gent es-

taba fent fotos i vídeos per recordar

aquell dia, i les han penjades al fa-

cebook, on a més es va fer un grup

que es diu: “ Yo tambien quiero que

el Adrián Mesa el Gérard i el Betus

salgan en más obras ”

Els alumnes que van sortir a “actuar”

van ser : Adrià Mesa , Gerard Gómez,

Albert Salvat, Joana Villacampa i

Azahara Vilchez . Des de la revista

us agraïm la bona estona que ens

vau fer pasar i demanem que aques-

ta obra es torni a representar.

Adrian Gómez, J. Campderrós i J. Franquet


Angi, Isaac i Irina

Com cada curs, els de 4t marxem de

viatge de fi nal d’etapa. Molts ens se-

pararem i el curs que ve no anirem

junts, és bonic, doncs, celebrar-ho

marxant de viatge.

Com cada curs, també, hem hagut

de decidir on anàvem a partir de les

diverses propostes que l’Erika, la

coordinadora d’activitats, ens va pro-

posar. Ella va buscar informació de

tots els destins que havien sortit de

les diverses classes de quart:

Venècia-Florència-Gènova (405 €)

Avió + trasllats + ferri + 4 nits

Venècia-Florència-Gènova (413,81€)


Venècia-Florència-Gènova (395 €)


VIATGE DE FI DE CURS4t D’ESO

Venècia- Florència (430 €)

Autocar + avió + 4 nits

Gènova-Florència-Venècia-Gènova

(423,36 €)

Autocar + ferri + 4 nits

Londres (328 €)

Avió + 4 nits

Londres (315 €)

Avió + 4 nits

Dubrovnik (559 €)

Avió + Allotjament en bungalows 4 nits

Venècia-Dubrovnik (574 €)

Avió + 1 nit

Paris (337 €)

Avió + hotel a confi rmar

Berlin (445 €)

Avió + Allotjament en alberg + MP

Amb tota aquesta informació, les di-

verses classes van votar i va sortir

un dels viatges a Itàlia. Creiem que

aquest viatge ha sorgit perquè és

dels més econòmics, perquè està

lluny però tampoc gaire, perquè es

parla en un altre idioma i perquè els

italians tenen fama de simpàtics. En

total serem 37 persones.

Hi anirem els dies 16 al 20 de juny, i

ens acompanyaran l’Erika, l’Eva i la

Montse González.

Suposem que ens ho passarem molt

bé!


J A U M E G U A P U W M U I OL G A D R M I R I N A O S P LM X M A H E L E N A O P I M ND O I Z S G T I B C X C W X BR L Q N A T A L I A T R E Y ER A U U L U V C S D G I R H HL U E R E P S D A G B S V S LO R L E X E A Y A I Z T U O AP A U F S D F N C H K I L U US M O G P U T O D R M A L S RJ S D H D L U C I A M N E R AO P A U L A R M A N D R Y I JR W Y J S W U I O G I P J S OD O U K E S C K O Y R Z M A YI P U L R O S E R M L O W R R

Sopa de lletres: busca el nom de 19 redactors de la revista

Súper Sudoku

Sudoku

JOCS


Institut Frederic MompouAvinguda Mas Picó, 6908620 Sant Vicenç dels HortsTel. 936 563 801

Adreça pàgina web: www.xtec.cat/iesfmompoue-mail: a8034011�xtec.cat

Goodbye, Lenin!Mentre la seva mare és en coma, cau el mur de Berlín i el capitalisme envaeix

l’Alemany de l’Est. Ell intentarà que, quan es desperti, no s’adoni de res, ja que

té por que torni a tenir un atac, perquè era una comunista convençuda. És una

pel·lícula que, de manera força divertida, t’explica els canvis que va ocasionar

la caiguda del mur i les contradiccions dels habitants de la zona oriental de

Berlín. Aquells que els agradi la història pròxima i que tinguin ganes de pas-

sar una bona estona, no l’han de deixar de veure.

Paramoreés una banda de música de rock alter-

natiu que va treure el seu últim àlbum

Brand New Eyes al 2009. Al juny van

publicar un nou single Ignorance, que

ens anuncia un altre bon disc, esperem

que sigui així. Si encara no heu sentit el

primer, no us el perdeu.

La Cruz de MorriganTracta d’un jove mag que després de la desaparició del seu ger-

mà bessó, rep la visita de la deessa Morrigan que li encarrega

salvar el món de la bella vampir Lilith. Ha de fer un viatge al

futur per crear un cercle de sis persones que la puguin derrotar.

Mentre fa el viatge, troba amistat, amor, enfrontaments... sense

deixar de banda que té, a les seves mans el destí de la humani-

tat. És una altra novel·la de vampirs que segur que entusiasmarà

els amants del gènere.

LES RECOMANACIONS

Llibre

Pel·lícula

Disc

Helena i Laura R.

REPORTATGE EXTERN EL VOLUNTARIAT · Publicació bimestral de l’Institut Frederic Mompou • Sant...

Documents

Transcript of REPORTATGE EXTERN EL VOLUNTARIAT · Publicació bimestral de l’Institut Frederic Mompou • Sant...