Les TIC en el Coneixementdel medi 5 PRIMRIA

1 La funci de nutrici ............................................................................................................................................. 4 ............................................................................................................................................. 6

2 La funci de relaci ................................................................................................................................................ 8 ................................................................................................................................................ 10

3 El planeta Terra ............................................................................................................................................................... 12 ............................................................................................................................................................... 14

4 La protecci del medi ambient ............................................................................................................ 16 ............................................................................................................ 18

5 La matria i les propietats que t.................................................................................................. 20.................................................................................................. 22

6 Les forces i el moviment ............................................................................................................................... 24 ............................................................................................................................... 26

7 El relleu de Catalunya ......................................................................................................................................... 28 ......................................................................................................................................... 30

8 El clima i la vegetaci de Catalunya ............................................................................................ 32 ............................................................................................ 34

9 La poblaci i les activitats econmiques a Catalunya

........................................................................................................................... 36

........................................................................................................................... 38

10 La prehistria ..................................................................................................................................................................... 40 ..................................................................................................................................................................... 42

11 Ledat antiga ........................................................................................................................................................................ 44 ........................................................................................................................................................................ 46

12 Ledat mitjana ................................................................................................................................................................... 48 ................................................................................................................................................................... 50

ndexT I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

T I C

4Apr

n a

mb

les

T I

C1

La funci de nutrici http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/digestiu2/index.htm

1 Respon les preguntes.

Per qu necessitem lenergia i la matria?

En qu es transformen els aliments dins del nostre cos?

Per qu sutilitzen els nutrients?

Qu sn els residus no digeribles?

2 Consulta el glossari de la miniunitat didctica (MUD) i escriu quin nutrient aporta cada grup daliments i qu proporciona al cos.

A B C D

ABCD

Necessitem lenergia per funcionar, i la matria, per crixer i reparar desperfectes.

Una part dels aliments es transformen en nutrients, i una altra part, en residus.

Per construir el propi cos i mantenir-lo actiu.

Totes aquelles parts dels aliments que el nostre cos no digereix, i per tant, sexpulsen

sense aprofitar-les.

glcids: proporcionen energia ds immediat.

protenes: proporcionen material de construcci per al cos.

vitamines i minerals: imprescindibles per al bon funcionament i el manteniment del cos.

lpids: proporcionen energia de reserva.

53 Marca amb una creu les opcions correctes.

Des que sintrodueix laliment a la boca fins que es completa la digesti passen entre...

2 i 3 hores.

2 i 3 dies.

2 i 3 setmanes.

Quan un nen o una nena acabi de crixer, la seva dentadura tindr...

64 dents.

20 dents.

32 dents.

El suc gstric es fabrica i se segrega mentre a lestmac hi hagi...

lquid.

aliment.

moviment.

La bilis i el suc pancretic saboquen quan laliment entra en el duod, que s el primer tram de...

lintest prim.

lestmac.

lintest gros.

Lintest prim fa sis metres de recorregut i es doblega moltes vegades perqu...

hi entri la sang.

absorbeixi residus.

cpiga en la cavitat abdominal.

4 Escriu qu s lapndix, on es troba i quina funci t.

Resposta model (R. M.). Lapndix s un petit cul-de-sac que es troba a lintest gros i t

una funci defensiva davant les infeccions.

61 Escriu els noms dels components daquest sistema informtic.

2 Quantes aplicacions informtiques hi ha? Encercla-les.

Microsoft PowerPoint mdem Microsoft FrontPage

Microsoft Access escner Microsoft Internet Explorer

Microsoft Excel impressora Microsoft Word

cmera digital Microsoft Outlook monitor

Ara, defineix qu sn les aplicacions informtiques.

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

cmera web

altaveus

monitor impressora

mdem

escner

teclat

ratol

cmera digitalcmera de vdeo

micrfon

ordinador

R. M. Sn els programes informtics que porten a dins els ordinadors

i que ens permeten tractar la informaci, s a dir, escriure textos, fer grfics,

navegar per Internet, enviar i rebre correus electrnics, etc.

6 6

6

6

6

6

7

3 Fixat en la illustraci, llegeix el text i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Saps quin nom rep el smbol que representa un fitxer digital?

imatge icona dibuix

4 Llegeix qu fan aquests nens i nenes, pensa en els sentits que utilitzen i relaciona-ho amb el tipus de comunicaci.

visual

auditiva

audiovisual

TI

C omunicaci

1T

I nformaciC

La Berta escolta msica amb el seu aparell MP3.

En Jordi llegeix lltim captol del seu llibre preferit.

La Nria s al cinema veient una pellcula que sestrena.

En Joan utilitza el seu ordinador per veure una pellcula i per escriure un text, al mateix temps que fa un grfic, mira una fotografia i escolta msica.

La informaci digital semmagatzema dins lordinador en fitxers. Un fitxer s un conjunt dinformaci agrupada, amb un nom i que es representa amb un smbol diferent segons si el que cont s un so, un document escrit, una imatge o un grfic.

8Apr

n a

mb

les

T I

C2

La funci de relaci http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/

1 Cerca imatges del sentit del tacte en qu apareguin nervis, fes-ne un dibuix i descriu qu passa quan toquem un objecte calent amb la m. R. G. (Resposta grfica).

2 Busca imatges de neurones i respon les preguntes.

Quantes fotografies, dibuixos i animacions has trobat?

Qu sexplica en lanimaci que has trobat?

R. M. Quan toquem un objecte calent amb la m, les cllules receptores

de la pell capten la informaci i lenvien al sistema nervis mitjanant

els nervis que surten de la pell. El sistema nervis interpreta

la informaci i ordena als msculs enretirar la m.

Resposta lliure (R. Ll.).

R. M. En lanimaci sexplica com es produeix la transmissi de limpuls nervis

duna neurona a una altra: la sinapsi.

93 Descriu algun dels exemples que apareixen quan busques imatges de moviments reflexos.

4 Cerca imatges relacionades amb el funcionament dels rgans dels sentits i dibuixan una. Desprs, descriu el que es mostra.

R. M. En el dibuix sexplica com funciona un moviment reflex en lsser hum.

Hi ha dibuixada la silueta duna nena que es punxa amb les espines duna rosa;

aleshores es produeix un corrent sensitiu, s a dir, un nervi sensitiu envia el senyal,

que rep la medulla espinal, aquesta elabora una resposta rpida i lenvia a travs

dels nervis motors al mscul que fa enretirar el bra.

R. Ll.

R. G.

10

Apr

n s

obre

les

T I

C

1 Escriu C, si s cert, i F, si s fals.

La impressora s una mquina que es connecta a lordinador.

La impressora imprimeix en paper textos i imatges, en color o en blanc i negre.

Per utilitzar la impressora s necessari connectar-se a Internet.

La impressora rep de lordinador la informaci que imprimeix sobre paper.

2 Relaciona les tres columnes.

T ecnologiaI

C

Microsoft Internet Explorer

Microsoft Outlook

Microsoft Word

Enviar i rebre missatges

per correu electrnic.

Icona

Microsoft PowerPoint

Microsoft Excel

Nom del programa Utilitat

Microsoft FrontPage

Microsoft Access

C

C

C

F

Crear presentacions

en diapositives i animacions.

Fer servir Internet.

Crear bases de dades.

Crear i dissenyar llocs web.

Escriure textos.

Introduir dades i fer grfics.

11

2

3 Llegeix les oracions, observa els dibuixos i subratlla les opcions correctes.

En A, la informaci s en paper / digital, i es pot presentar de manera escrita / en imatges / grfica / audiovisual.

En B, la informaci s en paper / digital, i es pot presentar de manera escrita / en imatges / grfica / audiovisual.

4 Completa el text amb les paraules del requadre.

televisi Internet premsa rdio

TI

C omunicaci

TI nformaci

C

Un mitj de comunicaci s tot all que serveix per aconseguir la comunicaci.

Sn mitjans de comunicaci la , la ,

la i .

La fa servir la comunicaci visual.

La fa servir la comunicaci auditiva.

La fa servir la comunicaci audiovisual.

fa servir la comunicaci visual, auditiva i audiovisual.

A B

premsa rdio

televisi Internet

premsa

rdio

televisi

Internet

12

Apr

n a

mb

les

T I

C3

El planeta Terra http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/index.htm

1 Consulta el glossari de la miniunitat didctica (MUD), llegeix les definicions i fes un dibuix de cada cos celeste.

astre galxia estrella

planeta satllit

2 Observa el dibuix i explica quins planetes reben ms calor del Sol i quins menys, i per qu.

R. G.

R. M. Els planetes que reben ms calor del Sol sn els interiors (Mercuri, Venus,

la Terra i Mart) perqu sn ms a prop del Sol. Els que reben menys calor

sn els exteriors (Jpiter, Ur i Nept) perqu estan ms allunyats del Sol.

13

3 Observa lanimaci dels moviments de la Terra i descriu com sn, quant tarden a produir-se i qu originen.

translaci:

rotaci:

4 Llegeix lactivitat prctica del dia i la nit i completa la taula. Desprs, fes-ne un dibuix.

Objectiu Ajudar a entendre per qu unes hores s de dia i unes altres s de nit.

Material

Descripci de la

prctica

Resultats obtinguts

En girar la taronja, el punt que sha dibuixat amb el bolgraf sillumina i senfosqueix alternativament. A la teva poblaci li passa el mateix que al punt de la taronja: durant unes hores queda illuminada per la llum del Sol i durant unes altres queda a les fosques; sn el dia i la nit.

R. G.

s el moviment que fa la Terra al voltant del Sol. Tarda 365 dies a fer

una volta completa al Sol. Aquest moviment origina les estacions de lany.

s el moviment de la Terra quan gira sobre ella mateixa. Tarda un dia

a fer una volta sencera. Aquest moviment origina el dia i la nit.

1. Es fa un senyal amb un bolgraf sobre la pell de la taronja. Aquest punt

representa la poblaci prpia.

Una taronja, una agulla de fer mitja o un escuradents llarg

com els de treure cargols, una llanterna i un bolgraf.

2. Es travessa la taronja pel centre amb una agulla de fer mitja o un escuradents

llarg. Lagulla o lescuradents representa leix de la Terra.

3. Se subjecta lagulla o lescuradents lleugerament inclinats i es fa girar la taronja

mentre sillumina amb una llanterna en una habitaci a les fosques. La llanterna

representa el Sol i el gir de la taronja, el moviment de rotaci de la Terra.

14

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Observa el dibuix i torna a escriure el text descobrint les paraules amagades.

2 Respon la pregunta ordenant la seqncia dimatges.

Com saccedeix des de lescriptori a les aplicacions informtiques?

Lescner s un dispositiu que es connecta a lordinador i permet digitalitzar el contingut dun full de paper, una fotografia, etc. La imatge capturada es converteix en una imatge digital, que es pot manipular i emmagatzemar en forma de fitxer.

Dibuix pantallazo3

Dibuix del monitor dun ordenador en que es veu lescriptori i el punter

assenyala el programa Excel

Lescner s un dispositiu que es connecta a lordinador i permet digitalitzar el contingut

dun full de paper, una fotografia, etc. La imatge capturada es converteix en una imatge

digital, que es pot manipular i emmagatzemar en forma de fitxer.

3

4

1

2

15

3 Observa els dibuixos i completa el text escrivint els noms que es corresponen amb els nombres.

4 Llegeix el text i subratlla-hi els entorns virtuals de comunicaci que utilitzes. R. Ll.

TI

C omunicaci

TI nformaci

C

3

Els entorns virtuals de comunicaci sn espais dInternet que ens permeten comunicar-nos i intercanviar informaci amb altres persones. Els ms populars i utilitzats sn:

el frum.

el xat.

el bloc.

el correu web.

la missatgeria instantnia (Messenger, etc.).

els llocs web que permeten realitzar treballs collaboratius.

El (1) s laplicaci informtica que ens permet navegar

per Internet. El (2) s el programa informtic que ens

permet cercar informaci a Internet. El (3) s un docu-

ment emmagatzemat en un ordinador amfitri connectat a Internet.

6 2

6

16

3

navegador

cercador

lloc web

16

Apr

n a

mb

les

T I

C4

2 Escriu els ssers vius del requadre al lloc que els correspon en la taula.

fulla eri eruga panerola aranya escora musaranya colobra

Ara, explica amb les teves paraules qu s un nivell trfic i escriu-ne un exemple.

La protecci del medi ambient http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm

1 Escriu la definici de fotosntesi del glossari de la miniunitat didctica (MUD) i respon les preguntes.

Fotosntesi

Nivell trfic de productors

Nivell trfic de consumidors

primaris

Nivell trfic de consumidors

secundaris

Nivell trfic de consumidors

terciaris

Quins ssers vius fan la fotosntesi?

Qu sn capaos de produir per si sols?

Quin nom reben en les cadenes i les xarxes alimentries?

Quin lloc ocupen en les cadenes i les xarxes alimentries?

Procs pel qual les plantes fabriquen nutrients a partir de substncies

inorgniques (com ara laigua, el dixid de carboni i les sals minerals)

aprofitant la llum solar.

Les plantes (o els vegetals) i les algues.

Tots els materials del seu cos.

Productors.

El primer.

fulla eruga musaranya colobra

escora panerola aranya eri

R. M. Un nivell trfic el constitueixen el conjunt dssers vius que salimenten

de la mateixa manera; aix doncs, les plantes i les algues, que es fabriquen el seu

propi aliment, sagruparien dins el mateix nivell trfic, el corresponent als productors.

17

3 Observa lltima animaci de les cadenes i les xarxes alimentries i completa la taula.

Qu passaria si una malaltia extermins totes les musaranyes?

En una cadena alimentria En una xarxa alimentria

Hi hauria una plaga derugues.

s fals, perqu els erions sencarregarien que aix

no passs.

Les colobres marxarien a un altre

lloc per cercar-hi aliment.

s fals, perqu les colobres difcilment se nanirien

de lecosistema.

Les colobres shabituarien

a menjar erugues.

Potser disminuiria el nombre de fulles

de roure.

s fals, perqu els erions sencarregarien que no

disminus gaire el nombre de fulles de roure.

s cert, perqu les erugues

no tindrien cap depredador.

s fals, perqu els animals

aprenen de petits quin s

el seu aliment, i les erugues

no sn laliment de

les colobres.

s fals, perqu les colobres

no trobarien musaranyes,

per menjarien granotes

quan en trobessin.

s cert, perqu hi hauria

ms erugues per menjar-se

les fulles de roure.

s fals, perqu les colobres no

marxarien, sin que menjarien

ms granotes.

18

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Desxifra el nom de lelement destacat en el dibuix, canviant els smbols per les lletres, i utilitzal per completar el text.

2 A quin programa informtic pertany cada finestra?

a b c d e f

g h i j k l

g

m n o p q r

G z # & +

t u v x y z

^

z

El s un dispositiu

que es connecta a lordinador

i permet laccs a Internet

mitjanant una lnia de telfon.

mdem

mdem

FrontPage WordInternet Explorer PowerPoint

ExcelOutlook Access

19

4T

I nformaciC

3 Situa en el dibuix els nombres on correspon.

1 Adrea exacta del lloc web.

2 Cercador (Google).

3 Resum de la informaci que cont el lloc web.

4 Paraula clau que sha escrit per fer la cerca.

5 Enlla que porta directament cap al lloc web.

6 Navegador (Internet Explorer).

4 Observa el dibuix i respon les preguntes.

De quin entorn virtual de comunicaci es tracta?

Sobre quin tema escriuen les persones?

Quants missatges hi ha?

De qui s el missatge ms nou? I el ms antic?

TI

C omunicaci

6

6

6

6

6

6

Frum de Medi Ambient: Reciclem tots

Usuaris Aportacions

Pol Tema: Re: Re: Re: reciclatge tapes metlliquesData : 25/09/2009 hora: 14:05S, shan de llenar al contenidor groc, que s el de llaunes, envasos de plstics, brics, etc.

Cris Tema: Re: Re: reciclatge tapes metlliquesData : 20/09/2009 hora: 10:15Les tapes metlliques shan de llenar al contenidor on es llencen les llaunes de refresc, per no recordo de quin color s

Eli Tema: Re: reciclatge tapes metlliquesData : 15/09/2009 hora: 17:30Hola Marc, la meva vena va trucar al 012 i li ho van dir, per no ho recordo. Tamb pots consultar-ho al lloc web del teu ajuntament.

Marc Tema: reciclatge tapes metlliquesData : 10/09/2009 hora: 12:45No s a quin contenidor llenar les tapes metlliques dels pots de melmelada buits. Alg mho pot dir? Grcies.

6

2

5

31

4

s un frum.

Hi ha quatre missatges.

El missatge ms nou s den Pol

i el ms antic, den Marc.

Sobre el reciclatge de tapes metlliques.

20

Apr

n a

mb

les

T I

C5

La matria i les propietats que t http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/massa_pes/index.htm

1 Llegeix la definici de massa de la miniunitat didctica (MUD) i respon les preguntes.

Qu vol dir que la massa s una propietat inalterable?

Com es determina la massa dun cos amb una balana?

Amb quina altra propietat de la matria est relacionada la massa?

2 Fes lactivitat de la massa, completa la taula i desprs, el text.

Producte arrossegat al plat de lesquerra de la balana

Pesos arrossegats al plat de la dreta de la balana

Equivalncia entre gram i quilogram

1.000 grams

botifarra

250 g 5 0,25 kg

Quan es colloca un objecte al plat de lesquerra, lagulla de la balana

es deplaa ; i quan es colloquen els pesos corresponents

al plat de la dreta, lagulla de la balana es desplaa .

R. M. Vol dir que la massa no canvia, s a dir, que no perd les seves qualitats.

R. M. La massa dun cos es determina amb una balana per comparaci amb un conjunt

de pesos de massa coneguda.

R. M. La massa est relacionada amb el volum quan es calcula la densitat dun cos.

llimones 1.000 g 5 1 kg

500 grams 500 g 5 0,5 kg

alls 200 1 50 5 250 grams

cap a lesquerra

cap al centre

21

3 Consulta la definici de balana del glossari i observan el dibuix. Desprs, llegeix les definicions i escriu el nom de la pea.

4 Observa la balana i escriu-ne el nom de les peces.

Pea prima, de forma allargada i acabada en punta, que assenyala cap al costat en qu sinclinen els platets de la balana i quan sn en equilibri.

Barra horitzontal de la qual pengen pels seus extrems els plats o balanons de la balana.

Lnia graduada en parts iguals o desiguals, emprada per prendre mides o per mesurar quelcom.

Punt de suport del canastr o dels balanons duna balana.

Cargol molt petit que t un ajustament molt fi per obtenir una mesura acurada.

Cadascun dels dos plats duna balana.

Receptacle rectangular que cont els diferents pesos de masses conegudes per comparar-los amb el que es pesa.

agulla

escala

plat o balan

canastr

cargol

fulcre

caixa de pesos

escala

agulla

fulcre

cargol

canastr

plat o balan

caixa de pesos

22

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Encercla de color vermell lordinador i de color blau, els components externs.

2 Fixat en el dibuix i escriu en el text el nom que rep lelement al costat del nombre corresponent.

En un sistema informtic cal distingir entre lordinador i els components externs que shi connecten.

3 LAccess s una aplicaci informtica que ens permet crear bases de dades.

En la finestra de laplicaci

distingim (1) ,

que cont (2)

i (3) del programa i (4)

els botons de ,

i , que ens

permeten controlar la finestra.

La (5)

cont les opcions que ens permet

fer laplicaci.

5

2 1 4

la barra de ttol

el nom

la icona

maximitzar,

minimitzar

barra de men

tancar

23

5T

I nformaciC

23

3 Llegeix les oracions i escriu els nombres en el resultat de la recerca.

1 Enlla que porta directament cap al lloc web.

2 Adrea exacta del lloc web.

3 Resum de la informaci que cont el lloc web.

4 Enlla que porta cap a altres llocs web semblants a aquest.

5 Enlla que porta cap a una cpia del lloc web que cont lordinador amfitri que lemmagatzema.

4 Observa el dibuix, marca les opcions correctes i escriu el text sencer.

La finestra correspon a un:

frum xat

que s un entorn virtual de:

comunicaci missatges

que permet:

collaborar xerrar

a temps real utilitzant un ordinador connectat:

a Internet a un cercador

TI

C omunicaci

Les forces i el moviment

En aquest lloc web es representen les forces i el moviment en una pilota que es llena des duna altura de 5 metres.

www.fisica.cat/lesforcesielmoviment - 30k Cpia en memria Pgines semblants

Roser: Hola a tothom!Jan: Hola, Roser! Estvem xerrant sobre els canvis destat de laigua.Roser: Que b! Jo tinc uns quants dubtes.Ester: Benvinguda, Roser!

RoserJanAlbaEsterPere Roser

1 3

2 5 4

La finestra correspon a un xat, que s un entorn virtual de comunicaci que permet

xerrar a temps real utilitzant un ordinador connectat a Internet.

24

Apr

n a

mb

les

T I

C6

Les forces i el moviment http://educalia.educared.net/externs/cosmoc02/c/interface.htm

1 Clica el dibuix del ratol, busca lactivitat Forces i moviment, vs a lapartat Per saber-ne ms i completa el text amb les paraules que hi falten.

2 Explica amb les teves paraules el significat de les expressions segents. R. M.

trajectria parablica:

fora de la gravetat:

velocitat inicial:

angle de tir:

Es pot representar el ?

La parablica descrita per una pilota llanada a laire

i sotmesa nicament a la , queda determinada per

la inicial i per l de tir. Per a cada

posici relativa de la pilota respecte de la cistella, existeix almenys una

i un amb els quals aconseguirem

encistellar. La impressi sobre el paper ens permetr visualitzar la

que traa la pilota en el seu trajecte cap a la cistella.

moviment

trajectria

fora de la gravetat

velocitat angle

velocitat angle

parbola

s la direcci que segueix la pilota quan dibuixa una corba oberta.

s la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfcie de la Terra.

s la velocitat a qu surt la pilota des del lloc de llanament.

s el grau dinclinaci amb qu es fa el llanament de la pilota.

25

3 Escriu en el dibuix el nombre que es correspon amb les expressions de la llista.

1 trajectria parablica de la pilota

2 velocitat inicial de llanament de la pilota

3 angle de tir del llanament de la pilota

4 Llegeix les indicacions i fes els dibuixos.

La pilota es troba a la distncia ms gran de la cistella i per sota del nivell daquesta.

La pilota es troba a una distncia intermdia de la cistella i al mateix nivell daquesta.

1

3

2

R. G.

26

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Marca amb una creu els elements del sistema informtic a qu el text fa referncia.

2 Observa el dibuix i respon les preguntes.

Quina aplicaci informtica sha obert?

Quin nom rep la barra en qu hi ha el nom i la icona de laplicaci?

Quins elements ms hi ha en aquesta mateixa barra?

Quin nom rep la barra en qu hi ha les opcions que laplicaci informtica ens permet fer?

Sn els components externs que es troben connectats a lordinador i que permeten lentrada de la informaci dins del sistema informtic.

Microsoft FrontPage.

Barra de ttol.

Barra de men.

Els botons de maximitzar, minimitzar i tancar la

finestra (o els botons de control de la finestra).

27

6T

I nformaciC

3 Fixat en els dibuixos, llegeix les oracions i escriu A o B.

La informaci es pot presentar escrita, amb imatges o grfica.

La informaci es pot presentar escrita, amb imatges, en grfics, amb animacions i vdeos.

La informaci est collocada i organitzada per llegir-la desquerra a dreta i en sentit horitzontal i saltant a una altra finestra amb ms informaci.

La informaci est collocada i organitzada per llegir-la desquerra a dreta i en sentit horitzontal.

4 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

Quin tema tagradaria tractar en el teu bloc? Per qu?

TI

C omunicaci

El bloc s un entorn virtual de comunicaci que ens permet crear un diari personal i compartir-lo amb tothom.

Qualsevol persona sen pot crear un i expressar els seus sentiments o les seves experincies quotidianes o les seves opinions sobre un tema determinat, etc.

Les persones que visiten els blocs acostumen a escriure les seves opinions sobre el que han llegit en el bloc.

BA

B

A

A

B

R. Ll.

28

Apr

n a

mb

les

T I

C7

El relleu de Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/catrelleu/index.htm

1 Escriu les unitats de relleu que apareixen quan passes el ratol per sobre del mapa de Catalunya i indica on estan situades.

2 Llegeix els textos i escriu el nom de la unitat o la subunitat de relleu descrita.

Unitat de relleu ms important de grans proporcions, cims alts i valls profundes.

A la part central senregistren cims que sobrepassen els 3.000 metres i a mesura

que sapropa a la costa es redueixen les altures.

Unitat de relleu que sestn entre el Prepirineu i les serralades costaneres.

Es caracteritzen per ser terres gaireb planes, amb grans valls i turons.

Unitat de relleu que sestn entre la serralada Prelitoral i la Litoral amb un relleu

pla i suau que ha perms una important ocupaci humana.

Unitat de relleu que sestn vorejant la costa des de lEmpord fins al Camp

de Tarragona i que t poca altitud.

R. M. Al nord de Catalunya sestn, dest a oest, el Pirineu axial; per sota daquesta

serralada, i tamb dest a oest, sestn el Prepirineu. Al mig de Catalunya, i al costat oest,

sestn de nord a sud la depressi Central. A aquest mateix nivell, i cap a lest, sestenen,

de nord a sud, la serralada Prelitoral i Litoral i la depressi Prelitoral.

Els Pirineus

La depressi Central

La depressi Litoral

La serralada Litoral

29

3 Completa la taula amb els noms i les altituds dels cims que apareixen en les unitats de relleu de Catalunya.

4 Completa el text amb les paraules que hi falten.

Ara, fes un dibuix del perfil de la costa catalana i situa-hi els accidents geogrfics de la llista. R. G.

1 cap de Creus

2 golf de Roses

3 delta del Llobregat

4 cap de Salou

5 golf de Sant Jordi

6 cap de Tortosa

7 delta de lEbre

Unitat de relleu Nom del cim Altitud

Pirineu axial

Prepirineu

serralada Prelitoral

serralada Litoral

La costa catalana t un total de de llargada banyats

pel mar . Hi podem distingir dos tipus de :

Les costes , que sn serralades que estan en contacte amb el mar i formen .

Les costes , que sn grans extensions de de sorra.

Besiberri Nord

Montnegre

Pedraforca

Tur de lHome

Pica dEstats

Tibidabo

Comabona

Puigmal

3.015 m

757 m

2.497 m

1.712 m

3.143 m

512 m

2.530 m

2.914 m

580 km

Mediterrani costa

altes

penya-segats

baixes

platges

30

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Observa els elements assenyalats i marca les caracterstiques que comparteixen.

Permeten la sortida dinformaci del sistema informtic.

Sn components externs connectats a lordinador.

Envien i reben informaci a travs de lordinador.

2 Llegeix el text, observa els dibuixos i fes lactivitat.

Assenyala les diferncies entre les dues versions del processador de textos. R. G.

Les aplicacions informtiques sactualitzen constantment per afegir-hi ms opcions i millorar-les.

Cada cert temps apareix una versi ms moderna que substitueix lantiga.

versi del 2003 versi del 2007

31

7T

I nformaciC

3 Observa els dibuixos i marca qu se cerca en cada cas.

llocs web imatges llocs web imatges

4 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Explica si has consultat mai la Viquipdia i qu et va semblar. R. Ll.

TI

C omunicaci

Hi ha entorns virtuals de comunicaci en qu qualsevol persona pot participar fent un treball collaboratiu amb lobjectiu de compartir el seu coneixement, de manera gratuta, amb tothom que hi accedeixi.

Un exemple en sn les enciclopdies que es troben a Internet, com ara la Viquipdia.

32

Apr

n a

mb

les

T I

C8

El clima i la vegetaci de Catalunya http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/meteocom/comar.htm

1 Busca en un diccionari el significat de les paraules segents. Desprs, respon la pregunta.

meteorologia:

clima:

Quina relaci t la meteorologia amb el clima?

2 Respon les preguntes.

Quin s lobjectiu del joc?

Com shi juga?

Cincia que estudia els fenmens naturals

de latmosfera terrestre, com ara la pluja o el vent.

Conjunt de condicions atmosfriques caracterstiques

que es repreteixen al llarg del temps en un lloc determinat,

com ara la temperatura, les precipitacions i el vent.

La relaci que t la meteorologia amb el clima s que totes dues disciplines

estudien els canvis en latmosfera, tot i que lobjectiu de cadascuna sigui diferent:

mentre la meteorologia prediu el temps atmosfric que far a curt termini,

el clima estudia les caracterstiques del temps atmosfric al llarg dels anys.

Lobjectiu del joc s elaborar un mapa del temps arrossegant els smbols corresponents,

a partir duna predicci del temps per comarques donada en un llistat.

Es llegeix la predicci i es localitzen les comarques en el mapa; desprs, es clica

sobre el smbol del temps adient i se situa a sobre de la comarca corresponent.

33

3 Fes un dibuix dels smbols del temps que apareixen en aquest lloc web i escriu-ne els noms. R. G. (segons les icones del joc de la pgina web).

4 Explica qu passa quan selecciones les opcions que ofereix el joc.

la goma desborrar:

el full de paper:

el radar:

la i:

lajut visual:

boira

sol

pluja

tempesta

neu

sol i nvol

Esborra un smbol del temps.

Inicia una nova predicci del temps.

Mostra la imatge del radar, les masses de nvols en moviment.

Apareix un quadre explicant els objectius del joc, com shi juga i el significat

de la goma desborrar, el full de paper i el radar.

Quan sactiva, les comarques de la predicci del temps destaquen de la resta

perqu apareixen dun color ms fosc.

34

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Observa els elements marcats en el dibuix i completa el text amb les vocals que hi falten.

2 Observa el dibuix i marca les opcions correctes.

triar a la barra de men lopci Crea o...

triar a la barra de men lopci Obre o...

prmer les tecles Control 1 U.

prmer les tecles Control 1 A.

S n els c mp nents externs del sistem inf rm tic

que es c nnecten l rdin d r i permeten lentr d

i la s rtid de l inf rm ci .

Per crear un document nou en un

processador de textos cal:

o o a o

o a o a o a a

o a ao a

35

8T

I nformaciC

3 Llegeix el text i subratlla el que no sabies. R. Ll.

4 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

Has utilitzat mai la missatgeria instantnia? Amb quina aplicaci? R. Ll.

TI

C omunicaci

Internet s una immensa font dinformaci, perqu tothom que vol pot afegir-hi informaci i contribuir aix a augmentar-ne el contingut, sense haver de seguir gaires normes.

Els llocs web que hi ha a Internet no segueixen cap criteri i sovint sactualitzen o canvien, per aquesta ra s difcil organitzar de manera lgica i coherent el contingut dInternet.

No obstant aix, Internet funciona i cada cop sutilitza ms.

La missatgeria instantnia sn entorns virtuals de comunicaci que agrupen i combinen caracterstiques daltres entorns en un de sol, i permeten aix enviar i rebre missatges de text, vdeo i veu a temps real, i intercanviar i compartir fitxers.

36

Apr

n a

mb

les

T I

C9

La poblaci i les activitats econmiques a Catalunya http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm

1 Busca lajuda de la guia de Catalunya i respon les preguntes.

Quines dades shan dintroduir per localitzar una adrea en el mapa?

Qu mostra el cercador si noms sintrodueix una part del nom del carrer?

Qu passa si no sintrodueix cap nmero del carrer?

Qu cerca la guia si sintrodueix el nom dun indret o topnim?

Qu cal fer perqu en el mapa apareguin els punts dinters?

2 Cerca els museus de la ciutat de Barcelona i escriu la informaci de dos dels que apareixen en el mapa.

El nom del municipi, el carrer i el nmero.

Un llistat de carrers disponibles amb aquell nom.

Que el mapa mostra el traat de tot el carrer.

Rius, llacs, serralades, muntanyes, parcs naturals, poblacions, platges, etc.

Clicar sobre les icones que apareixen en la pestanya dels punts dinters.

R. M.

Museu dHistria de Catalunya. Pl. de Pau Vila, 3 Palau de Mar,

08003 Barcelona. Telfon: 932254700. Contingut del museu: Sntesi cronolgica

de la histria de Catalunya des del paleoltic fins a lactualitat.

Museu Martim de Barcelona. Av. de les Drassanes, s/n, 08001 Barcelona.

Telfon: 933429920. Contingut del museu: Colleccions relacionades amb el mn

martim i de la navegaci, ubicades en un dels principals edificis del gtic civil catal.

37

3 Vs a la pestanya Punts dinters i dibuixa les icones dels serveis segents. R. G. (segons les icones del web)

ajuntaments hospitals biblioteques

centres densenyament oficines de turisme mercats

4 Vs a la pestanya Llegenda, busca lapartat de comunicacions i escriu el nom del que representen els dibuixos segents.

autovia Tren Gran Velocitat autopista

carretera xarxa local ferrocarril carretera xarxa comarcal

38

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Observa el dibuix i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Saps quin nom reben les tecles assenyalades en el teclat?

alfanumriques lletranumriques abecenumriques

2 Observa el dibuix i marca lopci correcta.

En un processador de textos, per desar un document per primera vegada, cal triar a la barra de men lopci Desa o Anomena i desa, o prmer les tecles Control + G.

En un processador de textos, per desar un document per primera vegada, cal triar a la barra del men lopci Desa o Anomena i desa.

La poblaci de Catalunya

En lactualitat Catalunya t uns 7.210.508 habitants. Tant el creixement natural com el migratori sn positius. Per saber si un territori est molt poblat o poc sen calcula la densitat de poblaci. A Catalunya la poblaci est repartida de manera molt desigual i es concentra a la costa i les ciutats.

39

9T

I nformaciC

3 Observa el dibuix, llegeix el text i respon la pregunta.

Quin dels resultat de la recerca s ms probable que contingui la informaci que se cerca? Per qu?

4 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Escriu el nom de tres de les empreses que ens connecten a Internet.

TI

C omunicaci

Els cercadors sn aplicacions informtiques que ens ajuden a trobar la informaci que necessitem a Internet. La funci dun cercador s llegir totes les paraules dun lloc web i emmagatzemar-lo posant-li una etiqueta amb el nombre de vegades que apareix cada paraula que cont. Desprs, quan fem una cerca amb una paraula clau, el cercador ens mostra tots els enllaos de llocs web que contenen aquesta paraula clau, per ordre decreixent.

El correu web s un altre entorn virtual de comunicaci que ens proporcionen les empreses que ens connecten a Internet, i que permet enviar i rebre missatges de correu electrnic des dInternet.

Lavantatge daquest correu web s que es pot fer servir des de qualsevol ordinador perqu es connecta directament amb lordinador amfitri.

El primer resultat, perqu s el que cont ms vegades la paraula clau

que sha introdut per fer la recerca.

R. M. Telefnica, Hotmail, Yahoo!

40

Apr

n a

mb

les

T I

C10

La prehistria http://www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm

1 Llegeix el text dinici del joc i escriu el segent.

Letapa de la prehistria en qu creus que es desenvolupa el joc, i per qu ho saps.

I

Per qu la comunitat es va veure obligada a buscar un altre lloc per viure.

I

El que va fer la comunitat per poder viure al lloc nou.

I

2 Fes un dibuix del poblat i escriu per qu era el lloc ideal per establir-shi.

El neoltic, perqu es tracta duna petita comunitat que construeix poblats

i es dedica a lagricultura i la ramaderia.

Perqu una tempesta va destruir el poblat, es van esfondrar les cases, malmetre

els conreus i ofegar el bestiar, i van morir una dotzena de membres de la comunitat.

Fer una fortificaci o palissada amb troncs, una cleda o tancat per al bestiar, un graner

per guardar-hi el blat de les collites, i entrenar-se per caar animals i recollectar plantes.

R. M. El lloc era ideal per

establir-shi perqu era una

plana rica en pastura situada

a prop del mar, que sestenia a

banda i banda dun rierol

daiges clares i tranquilles.

R. G.

41

3 Llegeix les definicions, escriu de quina planta verinosa es tracta i fes-ne un dibuix.

Planta de flors en forma de campana, violades per fora i groguenques per dins, que fa unes baies negres molt verinoses; de les fulles i les arrels sextreu una substncia usada en medicina.

Planta herbcia de fulles grosses i flors blanques, amb les tiges sovint tacades de color porpra, que fa una olor repugnant i de la qual sextreu un ver molt fort.

4 Imaginat que ets lartista del poblat. Descriu qu representaries en aquesta etapa de la prehistria i com ho faries.

R. G.

R. G.

R. Ll. (Dibuix corresponent a letapa del neoltic, amb escenes prpies

daquesta etapa.)

belladona

cicuta

42

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Llegeix el text i encercla les tecles a qu fa referncia.

2 Observa el dibuix, llegeix la pregunta i encercla la resposta correcta.

Com sanomena el requadre que apareix en un processador de textos quan es desa un document per primera vegada?

a. quadre demmagatzemament

b. quadre de comandament

c. quadre de dileg

d. quadre de cerca i substituci

El bloc numric es troba a m dreta, separat de la resta de tecles del teclat. s un grup format bsicament per tecles de nombres i smbols doperacions, i una tecla que confirma lentrada de la informaci.

43

10T

I nformaciC

3 Llegeix el text i assenyala en el lloc web el que indica que el contingut s de qualitat.

Quan trobem un lloc web amb la informaci que ens interessa, cal assegurar-nos que el contingut s de qualitat. Ens podem guiar pel segent:

La informaci que cont coincideix amb el que sha aprs a lescola o sha llegit en una enciclopdia o llibre sobre el tema.

La informaci que cont est ordenada i estructurada en un ndex.

Hi ha la data de creaci del lloc web i la de la darrera actualitzaci.

Hi ha enllaos a altres llocs web que complementen la informaci que cont.

Es coneix el prestigi dels autors o de lentitat a qu pertany el lloc web.

4 Uneix les peces del trencaclosques i escriu el text que formen.

TI

C omunicaci

de ser secrets i que shan de teclejar per accedir-hi.

Per garantir la seguretat de les dades de la gent i perqu ning pugui reemplaar

enregistrar-se primer, s a dir, cal obtenir un nom dusuari i una contrasenya, que han

la identitat de ning altre, en tots els entorns virtuals de comunicaci cal

Per garantir la seguretat de les dades de la gent i perqu ning pugui reemplaar

la identitat de ning altre, en tots els entorns virtuals de comunicaci cal enregistrar-se

primer, s a dir, cal obtenir un nom dusuari i una contrasenya, que han de ser secrets

i que shan de teclejar per accedir-hi.

44

Apr

n a

mb

les

T I

C11

Ledat antiga http://educalia.educared.net/sj03/jsp/escriu.jsp?taller=1&idioma=ca

1 Respon les preguntes. R. M.

Quins estris has utilitzat per escriure el teu conte?

A ms de les eines, quins ingredients has necessitat per fer-ho?

Quants passos et recomanen seguir per fer el conte? Escriu-los.

2 Escriu el ttol del teu conte i fes una explicaci breu de cada apartat. R. Ll.

Ttol

Plantejament

Nus

Desenlla

1

2

3

4

Fulls en blanc i llapis ben esmolat o un ordinador.

Un bon grapat de paraules, 150 grams de fantasia, alguns signes de puntuaci,

100 grams de somnis i illusi, molta imaginaci i una bona dosi dortografia.

Recomanen seguir quatre passos: escriure les idees que passin pel cap, decidir el tema,

pensar el plantejament, el nus i el desenlla del conte i triar els dibuixos per illustrar-lo.

45

3 Llegeix aquest comenament de conte i inventa-ten la continuaci, el desenlla i un ttol. R. Ll.

Fa milers danys, en un poblat a lest de la pennsula Ibrica hi vivia una tribu dibers, governada pel seu reiet, lAikat.

LAikat tenia un fill, lEban, a qui no agradaven les feines del camp ni la ramaderia, tampoc volia ser guerrer, ni artes, ni tan sols comerciant, lEban somiava saber llegir i escriure.

El seu pare, que volia que fos guerrer, no ho veia amb bons ulls: A un gran guerrer no li cal ni llegir ni escriure! deia a lEban.

Un bon dia van arribar al poblat uns estrangers per fer-hi nit.

4 Torna a escriure el text canviant les vocals pels smbols ibers corresponents.

Els ibers tenien llengua i escriptura prpies, i escrivien sense deixar espais entre les paraules.

A

E

I

O

U

ls b rs t n n ll ng scr pt r

pr p s, scr v n s ns d x r

sp s ntr l s p r l s.

46

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Llegeix el text i tornal a escriure amb les paraules en negreta ordenades de manera correcta.

2 Observa el dibuix, llegeix el text i fes lactivitat.

Assenyala en el dibuix el lloc on sescriu el nom del document.

Sanomenen tecles de fucin i serveixen per dacecri, de manera rpida i senzilla, a algunes de les funcions del parmagor informtic que tenim trobe, per exemple, a lujada ds del parmagor.

El quadre de dileg, que ens mostra el processador de textos quan es desa per primera vegada un document, permet posar un nom a aquest document, abans de desar-lo.

Sanomenen tecles de funci i serveixen per accedir, de manera

rpida i senzilla, a algunes de les funcions del programa informtic

que tenim obert, per exemple, a lajuda ds del programa.

6

47

11T

I nformaciC

3 Llegeix el text i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Qu creus que ha de fer la Laia amb el que ha trobat?

Organitzar, anomenar i emmagatzemar els quatre llocs web, i escriure el que cont cadascun, de tal manera que pugui recuperar la informaci fcilment i rpidament quan li faci falta, segons el que necessiti.

Triar el lloc web que ms li agradi i desprs anomenar-lo i emmagatzemar-lo perqu pugui recuperar la informaci fcilment i rpidament quan li faci falta.

4 Llegeix el text i subratlla-hi el que no sabies. R. Ll.

En els entorns virtuals, a lhora de comunicar-nos amb altres persones, sobretot en els xats, els frums i la missatgeria instantnia, cal seguir unes normes de comportament:

Hem de saludar a tothom quan hi entrem i acomiadar-nos-en quan en sortim.

Hem descriure missatges curts, clars i entenedors.

Hem descriure comenant els inicis dels missatges en majscules i continuar en minscules.

Hem de revisar el que escrivim per tal de no fer faltes dortografia.

Ens hem dadrear a les altres persones en un llenguatge educat i agradable.

TI

C omunicaci

La Laia ha trobat a Internet quatre llocs web amb informaci sobre ledat antiga. Els quatre llocs compleixen els requisits de qualitat, per cada lloc li proporciona una informaci diferent i complementria a la dels altres.

48

Apr

n a

mb

les

T I

C12

Ledat mitjana http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealscastells/index.htm

1 Busca en un diccionari aquestes parts del castell i escriu-ne el significat.

espitllera:

fossat:

matac:

merlet:

muralla:

pont llevads:

2 Dibuixa un castell i assenyala-hi les parts definides en lactivitat anterior. R. G.

Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perqu

hi passi la llum, per mirar, i tamb per poder disparar des de dins cap enfora.

Obra de fortificaci que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet

i sl espitllerat per poder observar i tirar contra lenemic.

Cadascuna de les peces cbiques, formant com unes dents, que es construen a

la part superior dels castells com a defensa o per poder tirar amb protecci contra lenemic.

Conjunt de murs que formen una barrera i que abans es construen al voltant

duna ciutat per protegir-la de lenemic.

Pont que hi havia a la porta dels castells envoltats per un fossat,

que saixecava amb cordes o politges.

Excavaci feta al voltant dels castells, sovint plena daigua, que servia per evitar

que els enemics shi acostessin.

49

3 Escriu els termes que es defineixen.

: part de larmadura que cobria el cap.

: armadura per a la defensa del cos, feta de lmines dacer petites.

: arma defensiva feta duna lmina de metall, cuir o fusta, que protegeix el cos de qui la porta.

: arma consistent en un bast sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut.

: arma generalment dacer, llarga, recta i tallant.

4 Completa el text amb les paraules que hi falten.

Ara, escriu P, si s una caracterstica dels pagesos, i N, si s dels nobles.

No pagar impostos. Treballar la terra.

No poder jutjar els lladres. Cobrar per protegir.

Poder fer servir les armes. Pagar impostos.

No tenir cap privilegi. No treballar.

La societat era una societat . Aix vol dir

que cada persona formava part dun o grup que tenia unes

caracterstiques iguals.

Aix, els no treballaven, vivien dels productes

que els donaven els a canvi de protegir-los.

Els donaven una part de la seva

als perqu els en cas de perill.

elm

lloriga

escut

maa

espasa

feudal estamental

estament

nobles

pagesos

pagesos collita

nobles protegissin

N

N

P

P

P

P

N

N

50

Apr

n s

obre

les

T I

CT ecnologia

IC

1 Llegeix el text i ratlla les tecles que no siguin les especials.

2 Observa el dibuix i respon la pregunta marcant lopci correcta.

Qu ens permet triar lopci assenyalada en el quadre de dileg?

El tipus de fitxer amb qu volem desar la informaci que cont el document.

El nom del document que volem desar per primera vegada.

El lloc on volem desar el document per primera vegada.

En un teclat podem distingir cinc grups de tecles, les alfanumriques, les del bloc numric, les de funci, i les tecles especials. Aquestes ltimes es troben escampades pel teclat i tenen funcions molt diverses, com ara permetre el desplaament, sortir de situacions incmodes, imprimir el que veiem en la pantalla del monitor, confirmar lentrada dinformaci, etc.

51

12T

I nformaciC

3 Observa el dibuix i marca lopci correcta.

Per desar en el nostre ordinador un lloc web que ens interessa hem de triar de la barra de men del navegador lopci Preferits / Afegeix als preferits.

Per desar en el nostre ordinador un lloc web que ens interessa hem de triar de la barra de men del navegador lopci Fitxer / Anomena i desa.

4 Llegeix el text i escriu per qu creus que cal seguir les normes.

En els entorns virtuals de comunicaci cal seguir unes normes bsiques de seguretat:

No obriu missatges de correu sense conixer-ne el remitent.

No envieu fotografies vostres, ni de familiars ni coneguts a ning sense el perms dels pares.

No doneu informaci personal privada a ning, com ara lescola on aneu, el lloc on viviu, el telfon, les dades bancries, etc.

No quedeu amb persones que heu conegut per Internet i no heu vist mai en persona.

TI

C omunicaci

R. M. Per evitar obrir missatges de correu que poden contenir un virus informtic,

que desconeguts publiquin fotografies sense el nostre perms, ser vctimes de robatoris

i fraus per Internet o trobar-nos amb alg que es fa passar per qui no s.

12

3

4

5

6

52

5curs

Reconixer els components dun sistema informtic (monitor, teclat, ordinador, ratol, altaveus, micrfon, cmera de fotos digital, cmera de vdeo digital, cmera web, impressora, escner i mdem).

Identificar els noms de les aplicacions informtiques i definir qu sn.

Conixer la funci i la connexi de la impressora dins un sistema informtic.

Relacionar les icones amb el nom de laplicaci informtica i la utilitat que t (Access, Excel, FrontPage, Internet Explorer, Outlook, PowerPoint, Word).

Conixer la funci i la connexi de lescner dins un sistema informtic.

Conixer la ubicaci de les aplicacions informtiques per tal daccedir-hi i poder utilitzar-les. Introducci del terme escriptori dun ordinador.

Conixer la funci i la connexi del mdem dins un sistema informtic.

Identificar les finestres dels programes daplicaci Access, Excel, FrontPage, Internet Explorer, Outlook, PowerPoint i Word.

Distingir entre ordinador i perifrics. Introducci del concepte de perifric.

Identificar els botons i les barres de la finestra de laplicaci informtica Microsoft Access.

Identificar els perifrics dentrada de la informaci dun sistema informtic. Introducci del concepte de flux dinformaci dun sistema informtic.

Identificar els botons i les barres de la finestra de laplicaci informtica Microsoft FrontPage.

Reconixer diferents tipus de fitxers i relacionar-los amb les seves icones i la informaci que emmagatzemen (oral, escrita, imatge i grfica). Introducci del terme icona.

Diferenciar les caracterstiques de la informaci en suport paper i en suport digital i saber de quina manera (oral, escrita, imatge i grfica) es pot presentar la informaci en cada suport.

Distingir visualment un navegador, un cercador i un lloc web i conixer-ne la utilitat.

Distingir visualment un navegador, un cercador, un lloc web i interpretar els resultats que sobtenen en la recerca dinformaci per paraules clau.

Saber interpretar la informaci que cont un enlla obtingut en la recerca a Internet per paraules clau en el cercador. Introducci dels termes cpia en memria i pgines semblants.

Diferenciar lestructura i lorganitzaci lineal de la informaci escrita de la no lineal de la informaci digital. Reforament del concepte dhipertext i introducci del terme animaci.

Identificar els tipus de comunicaci i relacionar-los amb els sentits i els termes audiovisual, auditiva i visual. Introducci del concepte multimdia.

Reconixer diferents mitjans de comunicaci (premsa, rdio, televisi i Internet) i relacionar-los amb el tipus de comunicaci que fan servir (audiovisual, auditiva, visual).

Reconixer Internet com a mitj de comunicaci virtual que ofereix diferents entorns virtuals de comunicaci: el frum, el xat, el bloc, la missatgeria instantnia, el correu web i altres webs que permeten realitzar treballs collaboratius.

Conixer el frum com a entorn virtual de comunicaci, entendre com funciona i la utilitat que t.

Conixer el xat com a entorn virtual de comunicaci, entendre com funciona i la utilitat que t.

Conixer el bloc com a entorn virtual de comunicaci, entendre com funciona i la utilitat que t.

Tecnologia Informaci Comunicaci

Apr

n s

obre

les

T I

C

87

9

10

11

12

53

Identificar els perifrics de sortida de la informaci dun sistema informtic.

Saber qu s una versi actualitzada duna aplicaci informtica. Introducci dels termes versi i actualitzaci duna aplicaci informtica.

Identificar els perifrics dentrada i sortida de la informaci dun sistema informtic.

Conixer les icones i la funci dedici Crea dun document nou en un processador de textos i la combinaci de tecles que fa la mateixa funci.

Reconixer la posici i ls de les tecles alfanumriques (escriptura i numeraci) en el teclat.

Conixer de quantes maneres es pot desar per primera vegada un document nou en un processador de textos.

Reconixer la posici i la funci de les tecles del bloc numric en el teclat.

Identificar els quadres de dileg que sobren quan es desa un document per primera vegada amb un processador de textos. Introducci del terme quadre de dileg.

Reconixer la posici i la funci de les tecles de funci en el teclat.

Identificar en el quadre de dileg el lloc que ens permet introduir el nom del fitxer que volem desar per primera vegada en el procesador de textos.

Reconixer la posici i la funci de les tecles especials (control i edici) en el teclat.

Identificar en el quadre de dileg el lloc que ens permet triar el format del fitxer que volem desar per primera vegada en el processador de textos.

Distingir visualment la interfcie dun cercador quan es fa una cerca per paraules clau de llocs web de la duna cerca dimatges.

Reconixer Internet com una immensa font dinformaci que funciona encara que no segueixi un patr organitzat de manera lgica i coherent.

Saber que un cercador s tamb una aplicaci informtica, reconixer-ne la funci i entendren el funcionament.

Conixer els criteris pels quals ens poden guiar per poder seleccionar la informaci de ms qualitat a Internet.

Conixer com organitzar, anomenar i emmagatzemar la informaci que sobt de les recerques fetes a Internet de manera adequada per poder recuperar-la quan es necessiti.

Conixer com semmagatzemen els llocs web fent servir lopci de preferits de la barra de men del navegador.

Conixer una wiki com a exemple dentorn virtual de comunicaci collaboratiu, entendre com funciona i la utilitat que t.

Conixer la missatgeria instantnia com a entorn virtual de comunicaci, entendre com funciona i la utilitat que t.

Conixer el correu web com a entorn virtual de comunicaci, entendre com funciona i la utilitat que t.

Valorar la importncia del nom dusuari i la contrasenya en els entorns virtuals de comunicaci.

Conixer les normes de comportament a lhora dutilitzar els entorns virtuals de comunicaci, el que es coneix com a nettiquette.

Conixer les normes bsiques de seguretat que cal seguir quan sutilitzen els entorns virtuals de comunicaci per evitar els perills que comporta usar-los.

Tecnologia Informaci Comunicaci

54

Apr

n s

obre

les

T I

C

1

2

3

4

5

6

6curs

Identificar els components del maquinari dun sistema informtic i distingir entre ordinador i perifrics. Introducci dels termes perifric i maquinari.

Saber qu s el programari i conixer-ne la relaci amb el maquinari dun sistema informtic. Introducci del terme programari.

Identificar els components del maquinari dun sistema informtic i distingir entre ordinador, processador, memria i perifrics. Introducci dels termes processador i memria.

Conixer lexistncia de dos tipus de programari, el daplicaci i el de sistema. Introducci del terme programari de sistema.

Conixer la ubicaci i les funcions de la unitat de processament de la informaci de lordinador del maquinari dun sistema informtic.

Diferenciar les funcions que realitzen els programes daplicaci de les que realitzen els programes de sistema.

Conixer la ubicaci i la funci de la memria que utilitza la unitat central de processament de la informaci de lordinador del maquinari dun sistema informtic.

Conixer la diversitat de funcions que permeten realitzar els programes informtics i relacionar-les amb aplicacions informtiques conegudes.

Identificar els perifrics que es connecten a lordinador del maquinari com un conjunt de dispositius que permeten el flux dinformaci en un sistema informtic.

Conixer com sagrupen alguns dels programes daplicaci segons la tasca que realitzen.

Identificar alguns dels perifrics dentrada que es connecten a lordinador dun sistema informtic.

Saber qu s el programari de sistema i la funci que realitza dins del sistema informtic.

Conixer qu s lextensi dun fitxer i relacionar-ho amb el tipus de contingut que cont. Introducci del terme extensi dun fitxer.

Conixer els diferents formats en qu es pot desar la informaci que cont un fitxer digital. Introducci del terme format de fitxer.

Conixer qu s la mida dun fitxer i la unitat en qu es mesura. Introducci dels termes mida dun fitxer, bit, byte i quilobyte.

Interpretar i identificar, en els resultats obtinguts en la recerca dinformaci per paraules clau, el lloc web que cont ms vegades la paraula clau i els preferits.

Interpretar la informaci dels resultats que mostra el cercador en una recerca per paraules clau i identificar els enllaos visitats i la paraula o les paraules clau escrites.

Diferenciar lestructura i lorganitzaci no lineal de la informaci digital, de la lineal de la informaci escrita. Introducci del terme hipertext.

Conixer qu s un un sistema informtic multimdia i relacionar-ho amb els termes audiovisual, auditiva i visual. Introducci del terme multimdia.

Identificar visualment els mitjans de comunicaci multimdia.

Reconixer els diferents entorns virtuals de comunicaci i entendre la utilitat que tenen.

Identificar visualment les finestres dels diferents entorns virtuals de comunicaci (frum, xat, bloc, missatgeria instantnia, correu web i wiki).

Reconixer i entendre la utilitat prctica del frum aplicat a la resoluci de problemes de situacions quotidianes.

Reconixer i entendre la utilitat prctica de la missatgeria instantnia aplicada a la resoluci de problemes de situacions quotidianes.

Tecnologia Informaci Comunicaci

55

8

7

9

10

12

Identificar alguns dels perifrics de sortida que es connecten a lordinador dun sistema informtic.

Saber que el sistema operatiu s un programa de sistema, conixer la funci que realitza i dos exemples de sistema operatiu: Linux i Windows.

Identificar alguns dels perifrics dentrada i sortida que es connecten a lordinador dun sistema informtic.

Conixer la funci dadministraci i gesti de ladministrador de fitxers del sistema operatiu. Introducci del terme administrador de fitxers.

Identificar dos tipus de suport demmagatzematge de la informaci dins lordinador (memria i disc dur). Introducci del terme disc dur.

Reconixer la funci dedici que permet utilitzar el men ortogrfic dun processador de textos i valorar-ne la utilitat com a corrector automtic.

Identificar el disc dur com a suport demmagatzematge dins lordinador i com a perifric dentrada i de sortida.

Reconixer la funci dedici de Cerca i substitueix dun processador de textos i valorar-ne la utilitat com a opci automatitzada que ens estalvia temps.

Identificar el CD i el lector i gravador de CD com a suport demmagatzematge extern i com a perifric dentrada i de sortida.

Reconixer la funci dedici que permet inserir smbols especials en un processador de textos.

Identificar el llapis de memria com a suport demmagatzematge extern i com a perifric dentrada i de sortida.

Reconixer en la barra del men la ruta a seguir per utilitzar la funci dedici que ens permet recuperar un fitxer desat en un processador de textos. Valorar la importncia de recuperar la informaci digital.

Conixer qu s un hiperenlla i els tipus que nhi ha. Introducci del terme hiperenlla.

Conixer i entendre el funcionament dun cercador, com a motor de recerca. Introducci del concepte rang de pgina.

Conixer alguns mtodes per acurar les recerques amb un cercador (utilitzaci de frases clau, de cometes i els signes + i ).

Reconixer com funcionen les recerques dimatges en els cercadors.

Interpretar i conixer la informaci que cont el resultat duna recerca per paraules clau obtinguda en un cercador dimatges.

Identificar visualment una recerca per paraules clau en un cercador dimatges i conixer com es desa en els preferits.

Reconixer i entendre la utilitat prctica del correu web aplicat a la resoluci de problemes de situacions quotidianes.

Reconixer i entendre la utilitat prctica del bloc aplicat a la resoluci de problemes de situacions quotidianes.

Reconixer i entendre la utilitat prctica de les wikis i valorar la importncia del treball en equip.

Valorar la importncia del nom dusuari i la contrasenya en els entorns virtuals de comunicaci.

Reconixer les normes de comportament que cal tenir presents quan sutilitzen els entorns virtuals de comunicaci.

Reconixer les normes bsiques de seguretat que cal seguir per evitar els perills que comporta ls dels entorns virtuals de comunicaci.

11

Tecnologia Informaci Comunicaci

El quadern Les TIC en el Coneixement del medi 5, per a cinqu curs dEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L., sota la direcci de M. ngels Andrs Casamiquela i Jos Toms Henao.

Text: Aguas RodrguezIllustraci: Roger SimEdici: Aguas Rodrguez i Anna Sagrist

Direcci dart: Jos Crespo

Projecte grfic Coberta: Carri/Snchez/LacastaInteriors: Paco Snchez i Avi

Illustraci de coberta: Max

Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca i Ral de Andrs

Direcci tcnica: ngel Garca

Coordinaci tcnica: Jos Luis Verdasco Confecci i muntatge: Jos M. Snchez de Ocaa

2009 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)08005 BarcelonaPRINTED IN SPAINImprs per

ISBN: 978-84-7918-462-9CP: 141016Dipsit legal: