Resum comprensiu POUM Argentona · Amb la rehabilitació energètica de l’edificació existent...

Resum comprensiu

land Urbanisme i Projectes SLP - març 2019

neussabria

Diligència

Resum comprensiu del POUM d’Argentona

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona LAND Urbanisme i Projectes SLP 2

RESUM COMPRENSIU DE LES PROPOSTES i CONTINGUT DEL POUM D’ARGENTONA

1.- Objecte i finalitat de la revisió del Pla General L’anterior planejament del municipi, el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi d’Argentona (Maresme) va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 14 d’octubre de 1.987. El desenvolupament urbanístic dels darrers anys, on s’han realitzat bona part de les determinacions d’aquest Pla General, i la vigència d’un nou marc de legislació urbanística a Catalunya, el “Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer”, fan necessària la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) adequat a la legislació actual i a la realitat del municipi. El primer objectiu d’aquest document, serà per tant, la revisió del planejament vigent, adequant-lo als nous criteris socials i mediambientals que regeixen en l’actualitat fruit de la major sensibilització ciutadana en la preservació del medi ambient i la qualitat urbana, així com, adaptar l’ordenació urbanística a la legislació i la planificació sectorial actualment vigent, per tal de preparar el mapa urbanístic del municipi per absorbir les necessitats futures del municipi en els propers anys.

2.- Contingut del document del POUM El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Argentona està format pels documents següents:

Memòria informativa Memòria d’ordenació Plànols d’informació Plànols d’ordenació urbanística :

o Règim de sòl i infraestructures territorials E : 1 / 12.000 o Estructura general i orgànica del territori E : 1 / 12.000 o Zonificació del Sòl No Urbanitzable E : 1 / 5.000 o Zonificació detallada del Sòl Urbà i Urbanitzable E : 1 / 2.000 o Serveis urbanístics E : 1 / 8.000 o Servituds aeronàutiques

Normes Urbanístiques Catàleg de béns a protegir Catàleg de masies i cases rurals Agenda, avaluació econòmica i financera i Informe de sostenibilitat econòmica. Informe de sostenibilitat ambiental Memòria social Estudi de l’avaluació de la mobilitat generada Estudi d’inundabilitat Informe de la participació ciutadana efectuada Resum comprensiu

3.- Les directrius del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat el 20 d’abril de 2010, té per objectiu contribuir a endreçar el territori de la Regió Metropolitana de Barcelona per tal d’articular-lo com una realitat ambientalment sostenible, econòmicament eficient i socialment equitativa i justa.



El Pla Territorial es planteja ordenar el territori per tal d’aprofitar les oportunitats i fer front als riscos que es deriven del procés de metropolitanització, i es disposa a fer-ho impulsant un model d’urbanització que, d’acord amb els Criteris del Programa de Planejament Territorial, propugna la compacitat física dels assentaments, la seva complexitat funcional i la seva cohesió social. Per tal d’avançar cap aquests objectius el pla s’estructura en tres apartats: Proposta del PTMB per l’àmbit d’Argentona

Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona

En els espais oberts, el Pla Territorial classifica la major part del sòl no urbanitzable com a sòl de protecció especial, ja sigui pel seu interès natural i agrari, o com sòl de protecció jurídica supramunicipal (PEIN). Així mateix el pla identifica els principals connectors entre els espais PEIN Sant Mateu – Conreria i el PEIN de Montnegre – Corredor, així com el connector amenaçat pel continu urbà i que passa per l’espai que hi ha entre Madà i Can Negoci al sud, i Serrà Lladó i Baró de Viver al nord.. En els assentaments el Pla Territorial estableix Argentona com a continu urbà intermunicipal amb un centre urbà existent i una nova centralitat urbana originada per l’arribada de la Línia Orbital Ferroviària, així com una Àrea especialitzada a consolidar i equipar per al barri de El Cros. La resta de sòls urbans aïllats d’ús residencial de baixa densitat (les Ginesteres, Can Cabot, Can Raimí, Dalipà, Serra Lladó, Madà) els hi estableix una estratègia de Àrea especialitzada Residencial aïllada a minimitzar, i a integrar a la trama urbana per aquelles Àrees especialitzades en continuïtat, com Dalipà i Serra Lladó.



El Pla Territorial no estableix àrees a transformar, reestructurar o a extingir. El Pla fa un dimensionament de la proposta nodal que preveu per l’àmbit, així doncs, preveu per a Argentona i per a l’horitzó del 2026, que es desenvolupin cinc sisenes parts del sòl classificat en el 2004, més 200 unitats d’habitatge i 2.000 llocs de treball degut a l’àrea de nova centralitat, més l’augment del nombre d’habitatges existents que siguin buits o segones residències que passaran a ser primera residència ( es preveu un canvi del 77,9% al 80%) tal com ha anat succeint en els darrers anys. En les infraestructures de mobilitat, la proposta té dues vessants, ja sigui xarxa ferroviària o xarxa viària. La proposta més rellevant per a Argentona és la nova Línia Orbital Ferroviària que tindrà una estació al municipi.

4.- Objectius i propostes del POUM El nou pla aposta bàsicament per polítiques de rehabilitació i renovació urbana, amb un important increment del pes de la rehabilitació edificatòria per a millorar el comportament i l’eficiència energètica dels edificis, i amb propostes de rehabilitació urbana que han de revertir en una millora de la qualitat urbana, i generar benestar econòmic i social. S’esmenten a continuació els objectius a assolir en els diferents àmbits del Pla. 4.1.- Àrees urbanes Renovació del centre urbà de la Vila, i potenciar el sector comercial:

La dinàmica de renovació i potenciació d’aquesta àrea urbana central, ha de venir impulsada per les progressives actuacions urbanes i la renovació que aquestes puguin generar en el teixit comercial i de serveis. Es preveuen per això, actuacions en aquest àmbit central de la Vila, amb intervencions de millora que es plantegen en l’eix que va des de l’antiga Velcro (PMU Antiga Velcro) pel carrer Gran fins actuacions a la Plaça de Vendre i a Can Doro. La ubicació d’un nou mercat o d’un àmbit comercial, així com la renovació urbana d’aquest àmbit ha de funcionar com un catalitzador de nova activitat, que hauria de repercutir en benefici de tota l’àrea central.

Potenciar l’àrea urbana central: Altres actuacions de reordenació urbana, tals com el PMU Cementiri Vell, PMU Font d’en Guardià, PMU Sant Crist, o actuacions directes en el carrer de Sant Sebastià o altres, amb reurbanització i plantació d’arbrat, han de facilitar la millora de la qualitat urbana, i han de servir per recolzar l’activitat econòmica i la funcionalitat d’aquesta àrea urbana central.

Mantenir i rehabilitar el patrimoni edificat: El municipi compte amb un important patrimoni edificat de cases d’estiueig, construïdes bàsicament a finals del S.XIX i començaments del XX, de notable factura i valor arquitectònic. El nou Pla estableix facilitats per a permetre nous usos i funcionalitats, per al manteniment i renovació d’aquestes edificacions.

Política de sòl i habitatge: Amb la previsió de que es mantingui en els pròxims anys el creixement de la població resident, el POUM avalua en la Memòria social, les necessitats de nous habitatges principals, i incorpora diversos àmbits per a facilitar la construcció d’habitatges de protecció pública, situant-los segons criteris de no concentració. La política d’habitatge es considera essencial per a la millora la cohesió social i per assegurar l’habitatge assequible als joves del municipi i als grups socials amb menys recursos.

Protegir els jardins privats:



Els jardins privats configuren en bona part el paisatge urbà, el Pla els incorpora buscant la continuïtat ambiental i funcional des del centre urbà a l’entorn natural.

Urbanitzacions: El Pla preveu la definició dels serveis urbanístics a implementar i facilita la implantació de serveis dins les mateixes urbanitzacions amb usos de petit comerç o de serveis per abastir necessitats pròpies.

Usos compatibles amb els habitatges: El Pla incorpora nous usos per activitats econòmiques i serveis compatibles amb l’habitatge, fomentant així la complexitat i la barreja d’usos de la ciutat mediterrània, i afavorir la mobilitat a peu.

Fomentar la rehabilitació urbana: Amb la rehabilitació energètica de l’edificació existent (aïllament tèrmic i renovació d’instalꞏlacions), la millora de l’eficiència energètica, i la rehabilitació urbana.

Equipaments i espais lliures: El Pla incorpora noves reserves de terrenys per a nous equipaments i espais lliures, procurant l’equilibri entre els diferents àmbits urbans, i facilitar l’accessibilitat i la continuïtat de recorreguts dins l’àrea urbana i l’entorn natural.

Sistema de comunicacions: El Pla incorpora un nou accés Nord al centre urbà, a través del sector del Collell que permetrà accedir directament a Can Barrau i a la part alta del nucli urbà, i proposa acabar diversos enllaços per completar la xarxa viària. El Pla estableix la reserva per a l’estació d’Argentona de la línia orbital ferroviària, en l’àmbit de major connectivitat amb el centre urbà, amb un enllaç molt directe amb el carrer Joan XXIII, per a facilitar una optima accessibilitat urbana peatonal Es preveu que la implantació de l’estació en aquest lloc, reforçarà la centralitat urbana de l’àmbit situat al voltant de la Plaça Nova i el nou mercat (PMU 4 Antiga Velcro), i potenciarà el comerç i la revitalització urbana de tot el nucli antic, i a on se situa la major densitat de població de l’àrea urbana central.

4.2.- Sòl urbanitzable. Nous creixements residencials El POUM només preveu un únic sector urbanitzable residencial, SUD1-El Collell, que ja estava previst en el PGOU’87, preveient que bona part de les necessitats per a nous habitatges es cobriran amb els àmbits de renovació urbana.

4.3.- Sòl no urbanitzable Conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i del paisatge:

El Pla integra l’espai natural protegit de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, així com la normativa del Pla especial que el regula, i estableix una normativa congruent amb els objectius i normes d’aplicació en el seu entorn. El POUM incorpora la preservació i recuperació del bosc de ribera i el paper ecològic com a corredors biològics de la riera d’Argentona i el conjunt de la seva conca.

Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals La normativa del sòl no urbanitzable estableix disposicions específiques per a la protecció de la biodiversitat i el paisatge, amb la protecció de l’arbrat i la vegetació, dels elements característics dels paisatges agrícoles (marges de conreu, etc.), així com les condicions d’integració en el paisatge de les edificacions i noves actuacions.

Protegir i desenvolupar l’activitat agrícola. El Pla prioritza la preservació de l’espai agrícola i estableix facilitats pel manteniment d’aquesta activitat. El pla identifica i preserva els antics espais de feixes agrícoles actualment abandonats i envaïts pel bosc, com a zona



agroforestal, i assenta les bases per a la seva reversió i recuperació per a espais de nous conreus.

Preservar i potenciar els valors propis dels espais naturals Per tal de procedir a la millora i a la restauració del paisatge, el Pla estableix diversos plans especials de recuperació ambiental i paisatgística: el Pla Especial de recuperació ambiental i paisatgística dels marges de la Riera d’Argentona, el Pla Especial d’integració paisatgística i recuperació ambiental de l’àmbit del Torrent de Vera, el Pla Especial dels camins rurals, i el Pla Especial de restauració de la cantera de Can Busquer.

4.4.- Activitat econòmica Comerç i serveis:

Recolzar el sector comercial minorista existent dins el teixit urbà, per mantenir l’equilibri en l’activitat econòmica del municipi, i com a base de la qualitat i serveis que ofereix la vila. Simplificar la normativa actual per facilitar la implantació de nous serveis.

Turisme: Fomentar l’increment i la millora de l’oferta turística, l’hostaleria, la restauració, visites i activitats. El Pla estableix com a àmbits prioritaris per a la implantació de nous establiments hotelers, les grans finques i edificacions noucentistes existents, i fixa una edificabilitat addicional per a aquests usos exclusivament hotelers.

Activitat industrial. El Pla qualifica únicament un petit àmbit d’ampliació del sòl industrial, el PA Ampliació Polígon Nord. En contrapartida, donada l’escassa disponibilitat de sòl, el Pla planteja l’optimització del sòl disponible, permetent una major edificabilitat i nombre d’establiments en cada parcelꞏla, així com una major alçada, amb al menys dos plantes d’altura per l’edificació industrial.

Sector primari. Potenciar el sector primari, evitant la instalꞏlació d’activitats alienes, i facilitar les actuacions necessàries pel manteniment i potenciació de les activitats pròpies del sector.

5.- Potencial residencial del POUM Es detalla a continuació el càlcul de l’estimació del potencial d’habitatges i sostre residencial qualificat en el POUM.



Sòl urbà Pol.lígons d'Actuació

Polígon Actuació sup (m2) Sostre residenci Habitatges

nom us pol sostre total dens num

PA Can Cabot 2 Res 21.173 5625 20

PA La Plana Res 3.259 1040 3

PA Can Serra del Puig Res 15.983 4245 15

PA Passatge de la Ben Plantada Res 3.319 673 2

PA Mas Cavaller Res 5.015 888 2

PA Can Cirés Res 3.597 848 3

PA Serra Lladó Res 8.080 1200 4

PA Dalipà 2 Res 3.208 468,5 2

PA Rocar d'en Serra Res 3.661 898,7 4

PA Sant Ramon Res 2.087 688,8 1

PA ARE El Cros Res 39.000 19.463 195

108.382 251

Sòl urbà Plans de Millora Urbana

Sector SUP (m2) Ed Bruta Habitatges

nom us sector m2st/m2 dens num

PMU Plaça del Cementiri Res 1.387 2,13 1/90 13

PMU Forn d'en Guardià Res 13.614 0,24 1/90 32

PMU Sant Crist Res 10.856 0,52 1/90 42

25.857 87

Sòl Urbanitzable

Sector Sup (Ha) Ed Bruta Habitatges

nom ús sector m2s/m2 dens num

SUD El Collell Res 14,23 0,327 28,11 400

TOTAL 14,23 400

Total POUM 738

El POUM proposa un increment de 738 habitatges nous dins sectors urbanitzables, plans de millora urbana i polígons d’actuació de sòl urbà no consolidat A més a més, tal com consta a la memòria informativa, actualment hi ha 221 habitatges potencials en solars en el nucli urbà, i 171 habitatges en solars en urbanitzacions. El que representa un total de 1.130 habitatges, des quals 738 són de nova implantació.

6.- Zones de sòl urbà El POUM qualifica el sòl urbà del municipi en les vuit zones següents: NUCLI ANTIC (Clau 1):

El Pla vol mantenir les característiques arquitectòniques originals de l’edificació i el paisatge urbà del conjunt històric que conforma, facilitant la rehabilitació i millora dels edificis existents, per tal de mantenir la qualitat urbana i ambiental del mateix. Pel exposat anteriorment totes les subzones del Nucli Antic són alineació a vial, amb tipologia d’edificació entre mitgeres.

PRIMERES CASES D’ESTIUEIG (Clau 2): El POUM fixa aquesta qualificació per al reconeixement de la importància del valor arquitectònic i patrimonial que representen les edificacions construïdes a finals de S XIX i principis de XX, com a residencies d’estiu, per l’atractiu que



exercia la Vila amb l’explotació de les aigües termals, les fonts i el paisatge del seu entorn natural. Les seves condicions edificatòries són d’edificació aïllada o adequació a les edificacions existents, depenen de la subclau.

ILLES D’EIXAMPLE (Clau 3): Compren les illes d’edificació plurifamiliar continua en front del carrer. Les condicions es regulen definint les seves alineacions i la seva volumetria màxima, mitjançant la fondària edificable i el nombre de plantes en els plànols d’ordenació.

CONJUNTS URBANS (Clau 4): Compren els sòls urbans caracteritzats per un creixement suburbà, d’autoconstrucció en molts casos, poblada per diversos tipus edificatoris Les seves condicions edificatòries són d’alineació a vial o retranquejada.

CASES ADOSSADES (Clau 5): Comprèn les zones d’habitatges unifamiliars entre mitgeres, que formen fileres o agrupacions d’habitatges. Les seves condicions edificatòries són d’alineació a vial, amb tipologia d’edificació adossada o entre mitgeres, usualment amb la façana endarrerida respecte al vial.

EIXAMPLE UNIFAMILIAR EN EL NUCLI URBÀ (Clau 6): Comprèn les parcelꞏles de sòl urbà d’edificació residencial caracteritzats per la seva ordenació oberta i l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat. Les seves condicions edificatòries són d’edificació aïllada.

UNIFAMILIAR AÏLLAT (Clau 7): Comprèn les parcelꞏles de sòl urbà d’edificació residencial caracteritzats per la seva ordenació oberta i l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat. Les seves condicions edificatòries són d’edificació aïllada.

INDUSTRIAL (Clau 8): Comprèn les parcelꞏles destinades a l’activitat industrial i que es distribueixen en diferents àmbits dins el terme municipal. Les seves condicions edificatòries són d’edificació aïllada o alineació a vial depenen de l’emplaçament i característiques de l’àmbit.

7.- El sòl urbanitzable delimitat El POUM incorpora un sector de sòl urbanitzable delimitat per a usos residencials, SUD 1 – El Collell, que es situa al nord de l’àrea urbana central. El sector té una superfície de 14,23 has., de les quals s’han de destinar un mínim del 39% a espais lliures i del 8% a equipaments públics, amb una capacitat màxima per a 400 habitatges, i ha de permetre a l’Ajuntament disposar d’una amplia àrea d’equipaments escolar, amb dimensió suficient per a satisfer les necessitats futures del municipi. El desenvolupament del pla parcial permetrà disposar d’una nova via d’entrada nord al nucli urbà, des de la rotonda situada al començament del carrer de Sant Sebastià, amb un vial que passa proper a Can Serra del Puig i arriba a Can Barrau.



8.- Zones de sòl no urbanitzable El POUM qualifica el sòl no urbanitzable del municipi en les sis zones següents: PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (Clau PEIN)

Aquesta àrea engloba els espais d’interès natural de La Conreria – Sant Mateu - Céllecs, inclosos dins l’actual Parc de la Serralada Litoral. La seva regulació ve determinada pel Pla Especial de Protecció i del paisatge de La Conreria – Sant Mateu – Céllecs”, aprovat definitivament el 25 de maig de 2004

PROTECCIÓ FORESTAL (Clau PF) Correspon els boscos de pi pinyer i alzinars densos, així com pinedes de pi blanc, de pinastre, i rouredes de roure martinenc. Aquests tindran la consideració de sòls forestals permanents i no es permet la seva transformació, tal com estableix la Llei forestal

PROTECCIÓ AGRÍCOLA (Clau PA) Correspon a les àrees que mantenen conreus que el Pla vol protegir, i zones aptes per a ser conreades. Es considera primordial el manteniment i protecció d’aquestes àrees degudes a la pressió dels assentaments urbans i al creixement constant de la massa forestal.

AGROFORESTAL (Clau AF) Correspon a àrees d’extensió reduïda que mantenen prats intercalats en boscos, bosquines o matollars, i que en la seva major part corresponen a antigues feixes de conreus abandonats que han estat ocupats progressivament per àmbits boscosos. El Pla preveu que es pugui recuperar els usos agraris en aquestes àrees, per fomentar el sector agrari.

PROTECCIÓ HIDROGRÀFICA (Clau PH) Correspon als terrenys ocupats de manera estacional per les aigües superficials continentals, així com les seves ribes i els espais que han configurat al llarg del temps. El Pla preveu evitar la seva ocupació, protegir la morfologia i la vegetació per tal de reduir els efectes de les revingudes, l’erosió i la degradació, afavorir la reconstitució de l’ecosistema riberenc i l’optimització dels beneficis ambientals.

9.- Plànols Es disposen a continuació els plànols resum del règim de sòl, i el plànol de detall de sòl urbà i urbanitzable del nucli urbà. Argentona, març 2019 Per l’equip redactor del POUM Esteve Corominas i Noguera, arquitecte Joan Carles i Roqué, arquitecte

Resum comprensiu POUM Argentona · Amb la rehabilitació energètica de l’edificació existent...

Documents

Transcript of Resum comprensiu POUM Argentona · Amb la rehabilitació energètica de l’edificació existent...