Resum General Jordi Quantitativa 21-05-11

7/25/2019 Resum General Jordi Quantitativa 21-05-11

1/19

Quantitativa Jordi Vilamaj i Gibal

Maig 2011 1

TIPUS DHIPTESIS

UNIDIRECCIONALS: com a mnim i t que haver una relaci entre dosvariables que ens proporcionin la causa efecte, VI i VD. A lhora enaquestes hiptesis calen dissenys que aportin certes garanties que snles VI i no altres variables, les responsables del canvi de la VD.

BIDIRECCIONAL ; sespera que dos o ms variables a les quals nosatorga el rol ni de VI ni de VD (causa o conseqncia), covarin, s adir, que quan una vari laltra tamb o faci.

CONSTRUCTE ; s un tipus de variable fora freqent en psicologia, que escaracteritza per no ser observable directament, per exemple la intelligncia.per tant caldr emprar estratgies que ens permetin observar-lo indirectament,mitjanant indicadors; texts dintelligncia, o saber la pressi sangunia permitja de lesfigmomanmetre...

HIPTESIS OPERATIVES

Des de la formulaci inicial dun problema general hem de passar a formularuna explicaci temptativa molt ms concreta. Per tant hem de formular-la com ahiptesi operativa, aix significa que lhem de delimitar en tots els seusaspectes, de manera que les observacions que farem no deixin dubtes i pertant seran observables i mesurables. A ms en fer operativa una hiptesis,estem facilitant que la investigaci es pugui replicar.

OPERACIONALITZAR ; En mesurar la percepci de la intelligncia amb unadeterminada escala que proporciona una puntuaci de 0 gens atractiu a 5(molt atractiu), en donar-nos aquesta informaci sobre la manera de mesuraraquesta variable i els valors que pot prendre la estem operacionalitzant.

La operativitzaci de les variables es basa en definir-les el ms concretamentpossible.

Amb loperativitzaci fixem com sha de mesurar la variable

VARIABLE INDEPENDENT = VI = Causa, s a dir, s el factor que explica elproblema. Sha de tenir present que la VI, tant pot ser manipulada com no, pertant, la manipulaci no s un criteri per a classificar una VI.

VARIABLE DEPENDENT = VD = Conseqncia, s a dir, s el fenomenexplicat.

es variables independent i dependent sn variables de nucli mentre que lesestranyes sn de context. les variables estranyes com edat sn variables decontext.

VARIABLES EMMASCARADES = sn variables estranyes que no han estatcontrolades i que covarien amb la VI per convertir-se en all que tot


2/19


Maig 2011 2

investigador vol evitar; una variable que emmascara o fa confondre la relacique en realitat es vol estudiar (la relaci entre VI i VD), amb la qual cosa escrea una relaci espria entre VI i VD. Aix es pot evitar aplicant tcniques decontrol, com per exemple laleatoritzaci, en el cas dels dissenysexperimentals, o b la igualaci, que s aplicable a qualsevol tipus de disseny.

CRITERIS DE CAUSALITAT

Per poder concloure que hi ha una relaci causal entre dues variables cal quecompleixin els criteris segents:

Associaci;les dades obtingudes han devidenciar que hi ha covariacientre VI i VD.

Temporalitat; la causa VI, a de precedir a lefecte VD. Absncia despuries,no hi pot haver explicacions causals de la VD que

no siguin la VI. Si aix passes, s a dir, que hi hagus daltres variablesque poguessin explicar les variacions de la VD, hi hauria una relaciespria que confon o emmascara la relaci entre la VI i la VD. Fet quecomporta laplicaci de tcniques de control per evitar que variablesestranyes es converteixin en confusionistes o emmascarades. Lavalidesa interna, depn del fet, que sapliquin aquestes tcniques decontrol de manera efica.

FIABILITAT= La credibilitat que satorga a un model o a una teoria depn engran part del fet que els resultats destudis realitzats per investigadors

independents, seguint el mateix procediment, coincideixin. Quan aix passadiem que la investigaci sha replicat i que els resultats han estat reproduts i,per tant sn fiables.La fiabilitat fa referncia al grau en qu podem confiar en una mesura.

Un sistema dobservaci a de produir alt grau dacord entre observadors, dosobservadors que presencien el mateix han destar dacord amb el producte dela seva observaci-El grau dacord se sol calcular com a percentatge dacord.

L'ndex Kappa accepta percentatges que com a mnim arribin al 70%.

Si per tal de mesurar l'acord com a mnim s'ha d'obtenir el 80%, el coeficientKappa dna marge fins al 70%, aquest marge podria servir per contrarestavariables com ara l'atzar

VALIDESA = La validesa duna investigaci fe referncia al grau en qu unainvestigaci estudia all que pretn estudiar. De la mateixa manera, diem queun instrument s vlid si mesura realment aquella variable o constructe quepretn estudiar.Exemple, si en posar un termmetre en aigua bullent indica, en repetidesocasions, que la temperatura de laigua s de 40C, el termmetre estproporcionant una mesura valida? No, ja que laigua bull quan arriba a100C, per tant podem assegurar que aquest termmetre no mesura demanera valida la temperatura. Ara b el termmetre proporciona una


3/19


Maig 2011 3

mesura fiable? Doncs s, ja que sempre proporciona una mateixa mesura40C davant duna mateixa situaci (ebullici de laigua).La validesa de lobservaci fa referncia al grau en el qual sobserva el que espretenia observar.

VALIDESA DE CONTINGUT, grau en qu el conjunt de categories s unamostra representativa de lunivers daspectes potencialment observables.VALIDESA DE CONSTRUCTE, grau en qu un conjunt dindicadors acumulenevidncia a favor de la variable no directament observable.

VALIDESA REFERIDA AL CRITERI, grau en qu un codi dobservaci detectavariacions en all que pretn observar.

VALIDESA INTERNA

La validesa interna fa referncia al grau de seguretat amb qu es pot afirmarque la VI s la causa de les variacions observades a la VD. Dit dun altramanera, el grau de validesa que sassoleix en una investigaci depn de lacapacitat dels investigadors per descartar causes de la VD que no siguin lamateixa VI, i indica fins a quin punt el comportament de la VD es pot explicarnicament a partir de la VI o les VI. El que impedeix que es pugui assolir unaelevada validesa interna, s la presencia de variables emmascarades. Elsdissenys experimentals, quasiexperimentals i ex-post-facto, centren els seusesforos per tal dassolir un bon grau de validesa interna, ja que el seu principalobjectiu s estudiar relacions causals

VALIDESA EXTERNA I MOSTRATGE

La validesa externa, fa referncia al grau en qu una investigaci sgeneralitzable a altres individus, situacions i moments. Assolir un grau elevat devalidesa externa s el principal objectiu dels dissenys observacionals, perlaplicabilitat dels resultats a les situacions reals. Alguns autors es refereixen aaquest aspecte de la validesa externa en terme de validesa ecolgica. Elsdissenys denquesta tamb centren la preocupaci en la validesa externa.La validesa externa, fa referncia al grau en qu una investigaci duta a termeamb determinats individus, situacions i moments s generalitzable a altres

individus, situacions i moments. Es pot aconseguir una elevada validesaexterna emprant tcniques de mostratge probabilstiques, les quals ensgaranteixen, amb una mostra suficientment gran i un marc mostral ben definit,que tots els membres de la poblaci dinters tenen una probabilitat coneguda ino nulla de formar part de la mostra.Com podem aconseguir mostres representatives? Emprant tcniques demostratge que garanteixin que tota la poblaci t una probabilitat coneguda onul.la de formar part de la mostra; si el marc mostral est ben definit i la midade la mostra s suficientment gran, els mostratges aleatoris o probabilstics snels nics que ho garanteixen.


4/19


5/19


Maig 2011 5

TIPUS DE MOSTREIG NO PROBABILISTIC, ACCIDENTALS IFETS EXPRESSAMNET

Accidental; el moatreig de accidental, s sempre esbiaixat (quan estemescoltant la rdio:erroni) , ja que no representa a tothom per igual, per exemple

en un programa de TV, no estaria representant als que no estiguessin mirant latele en aquell moment, als que no tenen tele, als que no els arriba el senyal dela tele....

Fet expressament; Tot i que el text ens diu, que els grups shan formataleatriament (assignaci aleatria), la formaci daquests grups s posterior ala selecci dels integrants de la mostra. s a dir, en cap lloc del text ens diuque la mostra s'hagi obtingut aleatriament, sin que s'han seleccionat noaleatriament, un grup de rates, amb certes caracterstiques similars, com arala raa, el pes... I desprs daquesta selecci feta expressament, se nhaobtingut aleatriament un altra mostra.

El mostreig, fet expressament o opintic, es basa en el coneixement dunexpert sobre les caracterstiques de la poblaci, ubicaci de les unitatsmostrals i manera daccedir-hi.

ELABORACI DUN QESTIONARI

El qestionari s el conjunt de preguntes amb qu es vol obtenir la informacinecessria per a lobjectiu de la investigaci.En la majoria dels casos totes les preguntes sn tancades, de vegades sincloualguna pregunta oberta per rastrejar nous camps.

Un bon qestionari ha de tenir un aspecte el ms atractiu possible. Ser curt Amb redacci clara Sense preguntes negatives Les preguntes han de ser ben ordenades per temes Dins un tema, de les idees ms generals a les ms particulars Les preguntes mai no han dorientar la resposta, el qui respon mai no

sha de sentir jutjat.

Quan no sigui possible, fer lentrevista pels investigadors, aquests hauran de

formar adequadament els entrevistadors sobre els aspectes especfics delenquesta.

El contingut de les preguntes El tipus de resposta La manera de resoldre els dubtes Les caracterstiques dels enquestats, i preveure alguna forma de

contacte immediat per resoldre imprevistos.


6/19


Maig 2011 6

METODES EXPERIMENTALS

SELECCI = la selecci s un procediment emprat per a obtenir una mostra desubjectes. Per tal dobtenir una bona validesa externa, s important que laselecci sigui aleatria.

ASSIGNACI = s el procs pel qual els subjectes duna mostra, s a dir,subjectes que han estat seleccionats per a participar en una investigaci, esdistribueixen en una o altra condici experimental, s a dir dissenyintersubjecte, o b en diferents ordres de presentaci, disseny intrasubjecte.

DISSENYS INTERSUBJECTE I INTRASUBJECTE i MIXTOS

INTERSUBJECTE = En una investigaci que hi hagi ms duna VI, iindependentment dels nivells que tingui cada VI, els subjectes prviamentseleccionat i assignats a lexperiment, tant sols podran passar per una de les VI

o nivells. Per exemple, si en un experiment tenim una VI = frmacs i una altraVI = tractament psicolgic, amb diferents nivells cadascuna de les VI. Undisseny intersubjecte tant sols ens dna lopci de passar per una de lespossibles combinacions que hi pugui haver entre ambds Vis. Sutilitzalassignaci aleatoria per a repartir els subjectes a les diferents condicionsexperimentals. Lassignaci aleatoria s una tcnica de control que serveix pera equilibrar els diferents grups de subjectes pel que fa a les difernciesindividuals

INTRASUBJECTE = En a aquest cas els subjectes si que passarien per lesdiferents combinacions que hi pogus haver de la combinaci de les dos VI i

els seus nivells respectivament. s a dir, els grups estan perfectamentequilibrats pel que fa a les diferncies individuals, ja que hi ha els mateixossubjectes en totes les condicions experimentals. En els dissenys intrasubjecteslaleatoritzaci sutilitza per assignar als subjectes a diferents ordres depresentaci/tractament.... es tracta duna tcnica de control anomenadacontrabalan o reequilibrament.

DISSENYS MIXTOS = Un disseny mixt s quan t una VI intersubjecte i una VIintrasubjecte. Per tant els nivells mixtos es donen nicament en dissenys ambms duna VI, s a dir els dissenys factorials.

DISSENYS FACTORIALS = aquests proporcionen ms informaci que elsunifactorials, ja que compten amb la riquesa de la combinaci dels nivells dedues o ms VI. Fruit daquesta combinaci apareix lestudi de la interacci. Lainteracci s possible en qualsevol disseny que tingui ms duna VI. Percomprendre b els resultats duna investigaci factorial shan de presentar enun grfic, b en realitat en dos un per cada VI. Quan la mitja no representaadequadament la VI no sha dinterpretar. Sempre sha de comenar per lestudide la interacci.

Lavantatge ms gran dun experiment factorial de dues variables s queobtenim ms informaci que la suma de la informaci dels dos experimentsduna variable implcits.


7/19


Maig 2011 7

PGINA 35 MDUL 3

QU S LA INTERACCI = Suposem el cas ms simple, en que 2 VI. Hihaur interacci entre aquestes 2 VI quan lefecte duna VI (sobre VD) depndels valors que pren laltra VI.

MTODE EXPERIMENTAL AMB UNA VI UTILITZANT DIFERENTSSUBJECTES

Tant la metodologia experimental com la quasiexperimental, tenen com aprincipal objectiu contrastar relacions causals, tot i que els dissenysquasiexperimentals gaudeixen duna millor validesa externa, ja quehabitualment es porten a terme en entorns ms naturals que els experimentals,per tenen menys validesa interna a causa de labsncia daleatoritzaci.

El mtode experimental, es reprodueix en un entorn controlat. Mitjanantlexperimentaci podem contrastar que una variable s la causa dun altra. Elcontrol s una caracterstica essencial de la metodologia experimental.. elprimer requisit per assegurar la validesa interna s que la VI es produeixi abansque la VD, i en segon lloc que hi hagi covariaci entre la VI i la VD, per tal depoder contrastar lexistncia de causalitat. En fi un experiment es caracteritza,per manipular la VI, assignar a latzar als participant, s a dir aleatoritzaci.

MTODE EXPERIMENTAL AMB UNA VI UTILITZANT ELS MATEIXOSSUBJECTES

Fer servir els mateixos participants per a totes les condicions experimentals sla millor manera de detectar lacci de la VI. Quan es produeix aprenentatge enalguna de les condicions experimentals ser impossible aplicar la lgicaintrasubjectes. Les tres amenaces; aprenentatge, motivaci i fatiga, hauran deser analitzades abans de dur a terme lexperiment. Amb els mateixos subjectes,ja que si es dna alguna de les 3 amenaces lexperiment quedaria invalidat.Quan la VI t dos nivells i les tasques que han de dur a terme els participantssn llargues, la tcnica adequada s el reequilibrament.

EXPERIMENTS AMB UN SOL SUBJECTEEls elements caracterstics dels experiments amb un sol subjecte sn;lestabliment de la lnia base, la fase dintervenci i la fase de retirada. Encaraque els noms canvien, la fase de lnia base coincideix conceptualment amb unacondici de control i la fase dintervenci amb la condici experimental. Alentorn dels dissenys experimentals amb un sol participant sha desenvolupatuna terminologia prpia per a parlar de manera simplificada dels dissenys. Lesfases sense tractament es designen amb la lletra A (encara que sigui la primerade la lnia base) i les feses amb tractament amb la B. Les claus de control enels dissenys amb un sol subjecte sn les sries de mesures i la retirada

de tractament.


8/19


Maig 2011 8

Extensions de lestructura ABAB dels dissenys amb un sol subjecte:

DISSENY DENQUESTA

Lobjectiu principal daquest disseny s lobtenci dinformaci mitjanantqestionaris i entrevistes sobre un fenomen o ms amb lobjectiu de descriuretant variables allades com relacions entre variables duna poblaci. s a dir, elprincipal objectiu daquests disseny, s descriure un aspecte duna poblaci odiversos a partir duna mostra.

TIPUS DE DISSENYS DENQUESTA

DISSENY TRANSVERSAL = Centren el seu estudi en un punt temporaldeterminat.

DISSENY LONGITUDINAL = estudien com evoluciona un determinat fenomenal llarg del temps. El que ms interessa estudiar s el possible canvi en lespersones

Tipus de dissenys longitudinals: disseny longitudinal de poblaci = en qu se seleccionen en dos

moments o ms, dues mostres o ms de subjectes diferents. Disseny de panell = es selecciona una nica mostra de subjectes, que

es estudiada en dos moments o ms. Disseny de cohort = la seva estructura sassembla a fer diversos estudis

de panell simultanis, de tal manera que cada panell est compost peruna cohort de subjectes.

OBSERVACI CIENTFICA ; SISTEMTICA I REPLICABLE

Des de el punt de vista de la metodologia dinvestigaci, una observacicientfica ha de complir les condicions de ser sistemtica i replicable.Lobservaci s sistemtica quan es fan explcits cadascun dels passos delprocs. Quan aix s aix, sest facilitant que tamb sigui replicable, s a dir,que pugui ser reproduda i per tant contrastada de manera immediata en tot elsseus elements.


9/19


Maig 2011 9

DISSENYS OBSERVACIONALS

Lobservaci consisteix a registrar sistemticament i a quantificar la conductamanifesta que es produeix en situacions naturals o quasinaturals.No hi hamanipulaci ni aleatoritzaci de la VI. Aquests mtode atorga una especial

importncia a la naturalitat de la situaci en qu s porta a terme linvestigaci(realisme). Una caracterstica essencial daquest mtode, s el disseny i sdun sistema de categories EME que permeti codificar la informaci observada,el qual a de ser exhaustiu, s a dir, que inclogui tots els fenmens sotaobservaci, i mtuament excloent, s a dir, que cada element del fenomenobservat solament pugui pertnyer a una de les categories.. generalment lesdades sn recollides per ms dun observador la qual cosa ens permet calcularlacord entre observadors (percentatge dacords), tot i que aquesta manera demesurar lacord t fora limitacions, poden ser superades emprant lndexKappa, que t lavantatge de tenir en compte els acords que es produeixen peratzar.

MTODES QUASIEXPERIMENTALS

Quan es restringeix la llibertat dacci a linvestigador en diversos sentits. s adir, en els mtodes quasiexperimentals, no hi ha la possibilitat dassignaraleatriament als subjectes a les diferents condicions experimentals o b adiferents ordres de presentaci. Per tant quan es vol contrastar una relacicausal entre variables, per, o b no es pot assignar als participants a latzarals grups, o b no es pot controlar lordre de presentaci dels nivells de la VI,aquests fets amenacen la validesa interna. Per tant el mtodequasiexperimental sol tenir poca validesa interna i ms externa. En definitivaaquests mtodes, es caracteritzen per la manipulaci de la VI i per labsnciadaleatoritzaci. La manca daleatoritzaci, pot impedir fer-ne un bonequilibrament i en conseqncia els grups no seran equilibrats.

Tot i que un mtode quasiexperimental es desenvolupi correctament nolallunya ni el garanteix deliminar les amenaces (variables estranyes).

El mtode experimental, no s lnic mtode en el qual hi ha un contrast dunarelaci causal. Ara b el que s que es dna en els mtodes experimentals, sel fet que es puguin establir els controls mnims, cosa que els mtodesquasiexperimentals no proporcionen. Per exemple; quan lestratgiaexperimental s de tipus intersubjecte, el control mnim est determinat per lapossibilitat dassignar a latzar els participants als grups als qu saplicaran elsdiferents nivells de la VI. Al seu torn, quan s intrasubjecte, el control mnimest determinat per la possibilitat de controlar lordre de presentaci delsdiferents nivells de la VI.

Dita aix, quan vulguem contrastar una relaci causal entre variables per o bno es pot assignar als participants a latzar als grups o b no es pot controlar

lordre de presentaci dels nivells de la VI, es far servir el mtodequasiexperimental.


10/19


11/19


Maig 2011 11

s a dir, de la mateixa manera que parlvem del grup de quasicontrol, ara hofem de la mateixa manera per, el grup de quasicontrol es pres de lanyanterior. Com en el exemple que he ficat de les dos modalitats destudi(virtual/presencial) haurem de prendre la mesura dels resultats dels estudiantsde lany anterior a de linvestigaci, ara aix s, haurien de coincidir, en elnmero de lavaluaci, temari, tcniques destudi...Linconvenient daquest disseny de cohort, s que no es pot garantir la igualtatentre les mesures de la VD.

DISSENYS DE SRIE TEMPORAL INTERROMPUDA

El canvi destratgia que implkica ls daquests dissenys consisteix enaugmentar el noimbre de mesures que es prenen de la VD, abans i desprs deltractament. Lesquema quedaria aix:

1) es disposa dun grup que es mesura repetidament en una VD que es vol

modificar.2) La srie de mesures sinterromp per a aplicar el tractament.3) Una vegada acabat el tractament la srie es reprn.

SISTEMA DE NOTACI PER ALS DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS

Per a formular aquests sistemes de notaci utilitzarem els indicadors segents:

1) una O per a cada observaci.2) Un subndex per a cada moment temporal.

3) Una X per a indicar laplicaci del tractament.Disseny pre-post amb un sol grup. O1 X O2

Disseny pre-post amb grup control, hem de tenir present que cada grup a detenir el seu propi grup de lletres, de subndex per tal de deixar constncia deles mesures que sahn efectuat en el grup, s a dir, dos mesures dos sries:

O1 X O2

O1 O2

Per deixar clar que es tracta de dos grups diferents Campbell i Stanley, 1996,van decidir posar una lnia entre els dos grups. Aquesta a de ser discontinuaquan els grups no sn formats aleatriament. De la mateixa manera sha cregutms adient el designar una Q de quasicontrol, per indicar que laltre grupencara no rep el tractament per s que participa a la investigaci. La cosaquedaria aix:

O1 X O2------------

O1

Q O2


12/19


Maig 2011 12

I en el cas dels dissenys de cohort es fa servir una lnia ondulada, perexemple en el disseny pre-post amb control en una cohort anterior quedariaaix:

O1 X O2

O1 Q O2

Disseny pre-post amb quasicontrol amb un altra variable depenent. Cadasrie de mesures (la de la variable sobre la que incideix el tractament Y i la dela variable que serveix de quasicontrol Z) afegirem un altra subndex per aindicar cadascuna de les VD.

O1

X O2

------------O1 Q O2

Disseny de srie temporal interrompuda:

O1 O2 O3 X O4 O5 O6

LA VALIDESA DELS DISSENYS QUASIEXPERIMENTALS

Per tal que existeixi la relaci causa efecte shan de complir certescondicions. La cosa s ms fcil si el treball es fa en un context controlablecom ara un laboratori. Per de vegades sha de treballar en llocs on es dificilexerc processos de control. I els dissenys quasiexperimentals i els ex postfacto o selectives es van desenvolupar per a aquests casos.

La impossibilitat destablir els mecanismes de control com ara lassignacialeatria, el control de lordre de presentaci....comporta que puguin aparixervariables estranyes que amenacin la validesa interna..Als llibres de Campbell i Stanley (1966) i de Cook i Campbell (1979)sesmenten 7 amenaces potencials en els dissenys quasiexperimentals, i queen alguns casos tamb ho poden ser per els experimentals.

La histriaLa maduraciLadaptaci a les provesLa instrumentaciLa regressi a la mitjanaLa prdua no aleatria de subjectesLa selecci de mostres

MDUL 5 PP18...


13/19


Maig 2011 13

MTODES SECTIUS (SELECTIVA)

DSSENY EX POST FACTO

Els dissenys selectius i els observacionals, formen part de la investigaci nomanipulativa, que s aquella en qu no hi ha possibilitat dadministrar els valorsde la VI, sin que aquests valors ja venen donats per qu ja shan produt.Aquests dissenys es caracteritzen per labsncia de manipulaci idaleatoritzaci, aix com per ls dentrevistes i qestionaris com a einesprincipals per a obtenir informaci. Els dissenys denquesta sn de cairedescriptiu i els ex post facto es caracteritzen per estudiar relacions causals.

TIPUS DE NIVELLS EX POST FACTO

EL PROSPECTIU= Tamb anomenat etiolgic de cohort, quan linvestigador

mira cap endavant.

EL RETROSPECTIU = Tamb anomenat de casos i controls; linvestigadorguiat per la seva intuci o pels coneixements previs en el seu camp, decideixde buscar en una direcci determinada, per en fer-ho assumeix el risc que unaaltra possible VI quedi fora de la investigaci.En el disseny retrospectiu noms es pot tractar de reconstruir els fets.

En el disseny ex post facto retrospectiu tant les variables independents com lesdependents ja han pres els seus valors quan linvestigador interv.

La caracterstica fonamental de lestratgia retrospectiva des del punt de vistade com es procedeix a la investigaci s que es comena a seleccionar elsparticipants per les seves puntuacions en la VD i, cap enrere, es busquenpotencials VI.Linvestigador guiat per la seva intuci o pel seus coneixements previs,decideix de buscar en una direcci determinada per en fer-ho assumeix el riscque un altra possible VI quedi fora de la investigaci.

Aquest perill que afecta la validesa de la investigaci, sanomena biaixretrospectiu.

Lincovenient principal s que no hi ha manera, a priori, destablir la sevaocurrncia.

DISSENY EVOLUTIU

Els dissenys evolutius, sn un cas particulars dels dissenys ex post facto, enque ledat sestudia com a possible causa del fenomen estudiat.

Nhi ha de diferents tipus:Disseny evolutiu transversal, el qual consisteix en comparar en la VD

diferents grups dedat en un mateix moment temporal.


14/19


Maig 2011 14

Disseny evolutiu longitudinallexpressi efecte de cohort fa referncia al fetque aquesta variable (haver nascut en determonada data) ; es pot convertit enuna variable enmascarada. s a dir, els canvis que el primer estudi atribuia aledat podrien ser deguts a la cohort.

Disseny evolutiu seqencials, es caracteritzen per estudiar longitudinalmentdiverses cohorts diferents.

TIPUS DOBSERVACI

OBSERVACI NATURAL; Quan Linvestigador es limita a observar unasituaci sense aportar res a la seva creaci (ms all de la seva presncia)diem que fa observaci natural. Avantatges, accs a les situacions tal com esprodueixen habitualment. Linvestigador no pot esperar al fet queespontniament aparegui el fenomen que l interessa.

OBSERVACI ESTRUCTURADA; Una manera que tenen els investigadors,mantenint el context natura daparici del fenomen, per a augmentar laprobabilitat que aquest fenomen aparegui, consisteix a introduir algunselements en la situaci, crear un context estructurat que aix ho permeti. Perexemple per veure com parlen els nens/es de 3 a 6 anys quan juguen sols,sense que la nostra presncia els faci call, podem introduir en el seu entornms prxim un joc que sapiguem que resulta motivador i que implica un repteper als infants que seran observats. Quan aix ocorre hi ha un cert graudintervenci en la situaci, el que sobserva est dalguna manera provocat perlinvestigador. A aquesta modalitat se la denomina observaci estructurada.

EXPERIMENT DE CAMP; quan lobservaci sestructura per a dur a terme unprocs de contrast de relacions causals parlem dexperiment de camp. s a dir,provoca un fenomen per a saber que el causa.

TIPUS DE CODIS

Una investigaci sinicia amb uns objectius, dins un marc teric, i delimita unnivell danlisi o diversos, fins ara hem vist que els investigadors noms shanpreocupat dalgunes coses; les seves categories dobservaci. Aquestes es

veuen reflectides en els registres que han dut a terme. Els esmentats registreses fan utilitzant codis establerts prviament. En principi podem dir que hi hatants codis com investigacions, per ens limitarem a ressaltar que tots aquestses poden reduir a dos tipus: registre narratiu i codi arbitrari.

Registre narratiu; diem que un investigador utilitza un registre narratiuquan es limita a fer servir el llenguatge natural per a expressar les sevescategories danlisi i deixar constncia de la seva aparici en elsdiferents moments de lobservaci.

Parlem de codi arbitrari; quan lobservador crea per a locasi elconjunt de categories que utilitzar per a deixar constncia del que shaesdevingut.


15/19


Maig 2011 15

PASSOS PER A LELABORACI DUN CODI

Quan hem parlat de tipus de registre, en referir-nos a ls de codis arbitraris,sha donat a entendre que dins de cada mbit dinvestigaci es fan servirconjunts de categories ja establertes.La majoria dels investigadors fan servir un codi ja depurat per Berk (1986)

Bakeman i Gottman (1986)

1 Tenir al menys, una pregunta abans de comenar.2 escollir un nivell, o nivells danlisi, per comenar a observar. Diferents plansper a observar el mateix fenomen.3 Fer una observaci prvia asistemtica.4 Escollir categories amb prou nivell de detall (ms val passar-se que quedar-se curt).5 Escollir-les de manera que siguin exhaustives i excloents.

6 Sotmetre-les a depuraci.Que siguin exhaustives vol dir que, en el seu conjunt, esgotin tots elselements del fenomen en observaci, s a dir, que no quedi cap categoria perser categoritzada.

Que siguin excloents, fa referncia al fet que un element del fenomen sotaobservaci sols pugui pertnyer a una de les categories.

Exemple duna pac:Ja que en aquest cas, la mirada s un factor fora rellevant, caldria tenir en

compte les diferents opcions que hi pot haver, per tal d'ampliar les categoriesreferents a aquesta. s a dir, podrem considerar la/les categories amb molt dedetall, com ara; mira la taula, mira els companys, mira la professora, tanca elsulls, mante els ulls tancats molta estona...., o b reduint el nivell de detall, perexemple: dirigeix la mirada al paper o no la dirigeix. Per tant, el poderdeterminar en quin extrem es troba, dependr de la informaci que puguiaportar la caracterstica aportada a lobjecte destudi.Daltra banda, faltarien categories per tal de concloure que aquets noi pateix undficit datenci, per exemple; no sabem si escolta quan se li parla directament,aix com tota la resta de smptomes que es descriuen al DSM-IV

No s excloent perqu per exemple, quan el noi escriure s totalmentcompatible amb concentrar-se per fer la tasca.

TIPUS DE MESURA EN LOBSERVACI

Ocurrncia, ens informa sobre laparici de la categoria que observem.Noms hi ha dues possibilitats: si ha ocorregut ( s tinc mal de peus) ono a ocorregut (no tinc mal de peus)

Freqncia, quantes vegades ha aparegut, dos tipus:


16/19


Maig 2011 16

Freqncia absoluta, quan informvem que dues persones havienrespost tenir dolor dues vegades sense cap referncia a les oportunitatsde patir-lo.

Freqncia relativa, hem informat tamb de les oportunitats, dues dedues, tres de trenta cinc...

Latncia, temps que triga a aparixer la conducta sota observaci apartir dun determinat punt de referncia. Temps de reacci = temps quetriga un subjecte a respondre a la presncia dun estmul perceptiu.

Durada, temps en que una conducta sota observaci s present demanera contnua.

Intensitat, grau en qu la conducta sota observaci s peresent.

TCNIQUES DE CONTROL

Control de lordre per reequilibrament; tcnica de control, en elcontext dels experiments intrasubjecte amb dos nivells, de lefecte de la

prctica. Consisteix a comenar amb una ordenaci aleatria de lescondicions i seguir-la per un altra ordenaci inversa.

Eliminaci; tcnica de control de les variables estranyes associades ales diferncies individuals que consisteixen a deixar fora de lexperimentels individus que tinguin determinats valors en la variable. Aquests valorshan de ser molt extrems o distorcionats respecte a la generalitat.

leliminaci es basa en mantenir la variable en el seu valor nul; en moltestudis psicolgics no es possible aplicar aquesta tcnica ja que lesvariables sempre manifesten algun valor; en aquest casos sacostuma a

usar la constncia.

Equilibrament; tcnica de control de les variables estranyes associadesa les diferncies individuals que consisteix a fer que els valors de lavariable estranya quedin repartits entre els grups de lexperiment. Lamanera daconseguir-ho s mitjanant lassignaci aleatria delsparticipants.

Igualaci; tcnica de control de les variables estranyes associades a les

diferncies individuals que consisteix a fer que els valors de les variablesestranyes tinguin el mateix valor e tots els participants.

Quadrat llat; tcnica de control de lordre de presentaci en elsdissenys intrasubjecte. Es caracteritza perqu la variable independent ttres nivells o ms, i perqu cada nivell es presenta una vegada encadascun dels ordres possibles. Es pot mesurar lefecte a causa delordre de presentaci. Es pot fer complet o incomplet.

Disseny de bloc aleatri; quan els blocs es fan en una variableestranya, lefecte de la qual sobre la dependent volem controlar.


17/19


Maig 2011 17

Constncia; La constncia es basa en estudiar noms alumnes quetinguin el mateix valor en la variable institut de procedncia(seguinlexemple de bloqueig). Amb la constncia el que aconseguim s anularlefecte de la variable estranya ja que per tots els subjectes t el mateixvalor.

Bloqueig; quan hi ha una assignaci aleatria amb restriccions: elbloqueig pretn controlar els valors de la variable estranya de lestudifent blocs de subjectes que tinguin valors similars en aquesta variable.

Per exemple; Hem fet un experiment per comprovar si la quantitat dereforament positiu que reben els alumnes influeix en laparici decomportaments pertorbadors a les aules. Un grup dalumnes ha estatassignat aleatriament a una classe en la qu el professor emet

molts reforaments positius i laltra grup far les classes amb unprofessor que no refora als alumnes. Hem tingut en compte perque l institut de procedncia de lalumne pot influir tamb en lavariable dependent aix que hem fet agrupacions de subjectes ambvalors semblants a la variable institut de procedncia i hem fet lassignaci aleatria dins de cada grup.Un altra exemple:El bloqueig s una tcnica de control que noms es fa servir en algunsexperiments, i en el nostre cas no podem parlar dexperiment ja que lavariable parlar en hores de classe no es pot aleatoritzar ni manipular.

Tot i que l'ndex Kappa accepta percentatges que com a mnim arribin al 70%,hi ha una categoria (A) que no arriba a superar-lo. Ara b la resta de categoriess que hauria obtingut un acord adequat. Si per tal de mesurar l'acord com amnim s'ha d'obtenir el 80% el coeficient Kappa dna marge fins al 70%, aquestmarge podria servir per contraresta variables com ara l'atzar.

Que caldria fer per millor els percentatges dacord inadequat? Caldria revisar elsistemes de categories.


18/19


Maig 2011 18

NORMATIVA APA

Els resultats de les investigacions es publiquen en revistes especialitzades, i

necessiten ajustar-se a una forma determinada, s una espcie de protocolacceptat perqu la comunicaci sigui ms fluida.

APA = American Psychological Association 1998

ESTRUCTURA

TTOL (TITLE)

RESUM (ABSTRACT) de 100 a 120 paraules i un sol pargraf, que hadincloure; el problema que sha investigat, el mtode incloent aparells, manera

dobtenir les dades i qui van ser els participants.

INTRODUCCI (INTRODUCTION)

MTODE (METHOD)

RESULTATS (RESULTS)

DISCUSSI (DISCUSSION)

REFERNCIES (REFERENCES)

LLIBREsi les referncies sn dun LLIBRE; no nombra les pagines, i es fa de lasegent manera:Len, O.C. i Montero, I. (1997). Diseo de investigaciones. Introducci a lalgica de la investigaci en psicologia y Educacin (2.ed.). Madrid: McGraw-Hill.

CAPTOL DUN LLIBRESi es tracta del captol dun llibre, acaba amb la ciutat o pas.Toro , J. I Castro, J. (2000). Transtornos del comportamiento alimentario. A A.Bulbena, G.E. Berios i P. Fernandez de Larrinoa (eds.). Medicin clnica enpsiquiatria y psicologia (pp 215 224). Barcelona: Masson

ARTICLE EN UNA REVISTASi es tracta dun article, acaba amb el nmero de pagines.Godden, D.R. i Baddeley, A.D. (1975). Context dependent memory in twonatural environments: On land and underwater. British Journal of Psychology,66, 325 - 331

1) Adalt a lesquerra apareix un titolet on sinforma de la referncia de

la publicaci en paper = revista psicolgica (1999, vol. 20, pp. 91 102).


19/19


2) Ttol al centre amb lletra ms gran cursiva i negreta apareix el ttoldel treball, i a sota el nom dels autors i la seva filiaci, per exempleUniversitat de Lleida.

3) Resum un sol pargraf centrat sota dels autors.4) Tot seguit les paraules clau.5) El text que apareix tot seguit de les paraules clau s sempre la

introducci. No necessita un encapalament que ho digui. Quansesmenten dos treballs seguits, lordenaci no es fa per any depublicaci sin alfabticament pels primers autors.

6) Mtode, sota daquest apareixen les subssesions de; participants,disseny, materials i procediment.

7) Resultats.8) Discussi.9) Resum en angls (abstract) les paraules clau tamb en angls10) Referncies.

Resum General Jordi Quantitativa 21-05-11

Documents

Transcript of Resum General Jordi Quantitativa 21-05-11