Unitat 2. La descripci. Els sentitsResum

S I COMUNICACI

0 Qu en s, de les percepcions?

Els sentits sn el vehicle de comunicaci amb el mn que ens envolta. Copsem la llum, les formesi els colors amb la mirada; percebem els sons i els sorolls, en els diferents tons i intensitats, amb loda; sentim infinitat dolors amb lolfacte; experimentem dolor i plaer a travs del tacte; i degustem els sabors amb el gust. Qualsevol estmul que rebem pels sentits provoca una reacci en el nostre organisme. Una determinada olor, textura, visi, soroll..., pot causar plaer o molstia, pena, alegria, fstic, desig... Les percepcions sensorials alteren lestat dnim i provoquen emocions.

EL MN

interpreta

genera

LLENGUATGE VERBAL I NO VERBALsexpressen

SENSACIONS

visuals sonores gustatives olfactives tctils

provoquen

PERCEPCIONS

1 Sentir, percebre, descriure

La descripci consisteix a explicar com s la realitat que ens envolta, a partir de les percepcionssensorials.

Les imatges (fotografies, dibuixos, pintures...) reprodueixen fragments de la realitat. En certamanera, la descriuen. Usen, per, un llenguatge visual, basat en lnies, formes, colors, en la distribuci i la perspectiva dels elements dins l

2 Observar, interpretar, descriure

La descripci sempre parteix de lobservaci. Per descriure qualsevol element de la realitat, calcomenar per observar-lo atentament, provant de distingir-ne les caracterstiques. Ara b, lobservaci dun element de la realitat pot generar dos tipus de descripci diferents: Objectiva: quan es limita a exposar dades observables de lelement descrit, sense fer-ne valoracions ni interpretacions de cap mena. La seva finalitat s comunicar informaci comprovable i precisa. Subjectiva: quan cont idees i interpretacions personals de lindividu que fa la descripci. La seva finalitat s comunicar experincies, emocions, sentiments, opinions...

A lhora de descriure un element de la realitat, pot ser til establir una comparaci amb altreselements semblants.

Llengua catalana i literatura 1r ESO

1

Editorial Crulla

Unitat 2. La descripci. Els sentitsResum

Signes de puntuaci

La coma indica una pausa breu en el text que uneix, i limita:Els elements duna enumeraci. la baldufa, les bales de vidre, el saltar i parar, la pilota, el bli-ble... Els aclariments que sintercalen en una explicaci. Cobert de flors roges, de pistils groguencs, era una meravella... Les frases relacionades entre elles. Malgrat les trompades que rebia, tenia lhumor de florir cada any. Les enumeracions sn freqents en les descripcions, ja que exposen un seguit delements o caracterstiques.

Els signes de puntuaci que ms solen usar-se en una descripci sn: la coma, el punt i els puntsuspensiu.

3 Estructura del text descriptiu

Lestructura de qualsevol text respon a una idea dordre, s a dir, dorganitzaci de la informaci.Un text descriptiu, com qualsevol altre tipus de text, no s un conjunt de dades soltes, sin que segueix un ordre lgic de successi (primer parlem dun aspecte, desprs dun altre i aix successivament). Tota descripci parteix de lobservaci de lelement que volem caracteritzar; desprs, seleccionem les dades que ens interessa destacar i, finalment, organitzem aquestes dades en una estructura o esquema.

El text descriptiu admet estructures diverses perqu lordre daparici de les dades depn de lanostra intenci: De baix a dalt / de dalt a baix. Per exemple: Portaves uns texans estripats, un jersei molt ample, dues talles gran, i un ble de cabells blaus tots despentinats.SHERRY ASHWORTH: Desconnectada

Del general al particular / del particular al general. Per exemple: El pas s gaireb tancat, per sense opressi; el color dominant a lestiu s el verd fosc dels boscos, clapat de prades i conreus. s una gran rodona de terra de terres, sense pobles ni gaires masies petites. Cap al mig hi ha un campanar, el petit campanar de Pruit, en lindret ms feli del Collsacabra i al centre mateix de tota la conjunci de camins.JOAN TRIAD: El Collsacabra

De dintre a fora / de fora a dintre. Per exemple: La sala de santa Clara s espaiosa, illuminada amb suavitat per la llum mandrosa que entra per tres balconades que donen a un ampli pati interior per on circula, apressat, un home inslitament ornat, precedit per un sollcit ciutad vestit sense aires de festa.JAUME CABR: Les veus del Pamano

Llengua catalana i literatura 1r ESO

2

Editorial Crulla

Unitat 2. La descripci. Els sentitsResum

ESTUDI DE LA LLENGUA

1 Els sons voclics

Els sons voclics del catal sn vuit:- oberts [i] ric, fstic [e] gent, tema [] fred, pl, pensa [a] any, sal, casa + oberts [] ara, arbre [] cop, toc, cosa [o] tomb, carb [u] juny, escull [a] [] [] [e] [i] [] [o] [u] a tnica a, e tones e oberta e tancada i o oberta o tancada o tona, u

Lobertura de la boca diferencia la pronncia del so de e i o obertes i tancades. s a dir, cal obrirms la boca per articular els sons oberts. 1.1 Sons voclics tnics i tons

En un mot hi ha una sllaba tnica (major intensitat de veu) i les altres sn tones (menorintensitat de veu). finestra arbre trompeta can nima tempesta felicitat Els mots duna sola sllaba monosllabs poden ser tons (articles: el, la, els, les; preposicions: a, en, de, amb, per; pronoms: em, et, es, el, la, ens) o tnics (noms: pa, temps, mel, gent; adjectius: gros, prim, alt, fort; verbs: fa, vol, t, rep, sent).

La tonicitat s important a lhora de distingir i pronunciar els sons voclics, perqu no tenim elsmateixos sons en posici tnica que en posici tona. Sons tnics: [a], [], [e], [i], [], [o], [u]. [], [o]en posici tona els pronunciem [u]: [a]casa []fred []caseta, casalot []fredor, fredolic []tempesta, temporal []foc [o]tomb [u]foguera, fog [u]tombar, tombarella Sons tons: [], [i], [u].

Fixat que els sons tnics [a], [], [e]en posici tona els pronunciem []i que els sons tnics

[e]temps

Llengua catalana i literatura 1r ESO

3

Editorial Crulla