RESUM VR-08331gencat.cat/agricultura/normativa/informacio_publica/... · 2011. 7. 5. · esquerre...

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. d’Alàs i Cerc, La Seu d’Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331

RESUM_VR-08331

RESUM_VR-08331


RESUM_VR-08331

ÍNDEX DEL RESUM

MEMÒRIA

PLÀNOLS

SITUACIÓ

DEFINICIÓ DE LES OBRES. XARXA PRIMÀRIA

PRESSUPOST

RESUM DEL PRESSUPOST PER CAPÍTOLS

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331

Memòria

MEMÒRIA


ÍNDEX

1. ANTECEDENTS......................................................................................................................1 2. OBJETE DEL PROJECTE ......................................................................................................2 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I SITUACIÓ ACTUAL DE LA ZONA..............................2

3.1. Àmbit territorial..............................................................................................................2 3.2. Situació actual...............................................................................................................5

3.2.1. Cabals inscrits i superfícies de reg ..................................................................5 3.2.2. Captacions i canals de reg ..............................................................................5

4. ESTUDI AGRONÓMIC............................................................................................................6 5. SUPERFICIE REGABLE DE CONSOLIDACIÓ I MILLORA DEL REGADIU DEL

MARGE ESQUERRE DEL SEGRE .....................................................................................8 6. PARÀMETRES, PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES i CRITERIS DE DISSENY ................9 7. ESTUDI D’ALTERNATIVES I SOLUCIÓ ADOPTADA..........................................................10 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA SOLUCIÓ DE PROJECTE ..............................14 9. CÀLCULS HIDRÀULICS DE LA XARXA ..............................................................................19

9.1. Cabals calculats pel Mètode de Clément....................................................................19 9.2. Disseny i comprovació de la xarxa de reg i de la existència de pressió

necessària en las estaciones de bombament .............................................................19 9.3. Estudi del règim transitori i dimensionament dels dispositius antiariet .......................20 9.4. Tramificació per pressions ..........................................................................................20

10. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES.............................................................................................21

10.1. Conducció de la xarxa primària ..................................................................................21 10.1.1. Seccions Tipus ..............................................................................................22 10.1.2. Traçat.............................................................................................................23 10.1.3. Arquetes ........................................................................................................24 10.1.4. Encreuament sobre el vessant d’Arfa i pas sota el rec del Pla......................24

10.2. Conduccions de les xarxes de distribució i terciària ...................................................25

10.3. Estacions de bombament ........................................................................................... 25 10.3.1. Introducció..................................................................................................... 25 10.3.2. Cabals de disseny i alçada manomètrica...................................................... 26 10.3.3. Equips instal·lats ........................................................................................... 26 10.3.4. Equips auxiliars ............................................................................................. 28 10.3.5. Conduccions i valvuleria................................................................................ 29 10.3.6. Arquitectura ................................................................................................... 30 10.3.7. Urbanització i accessos................................................................................. 31 10.3.8. Electricitat...................................................................................................... 31

11. CARTOGRAFIA .................................................................................................................... 35 12. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA................................................................................................... 35 13. MOVIMENT DE TERRES..................................................................................................... 39 14. CÀLCULS ESTRUCTURALS ............................................................................................... 40 15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS .................................................................................................. 41 16. SERVEIS AFECTATS I REPOSICIONS............................................................................... 42 17. MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL ..................................................... 42

17.1. Estat de la tramitació ambiental del projecte.............................................................. 43 18. ORGANISMES I ADMINISTRACIONS ON S’HAN DE TRAMITAR PERMISOS I

LLICÈNCIES ...................................................................................................................... 44 19. EXPROPIACIONS ................................................................................................................ 44 20. INDICADORS PDR............................................................................................................... 45 21. SEGURETAT I SALUT ......................................................................................................... 46

22. TERMINI D’EXECUCIÓ........................................................................................................ 46 23. PERÍODE DE GARANTÍA .................................................................................................... 46

Memoria Pàgina I


Memoria Pàgina II

24. PRESSUPOSTOS DE LES OBRES .....................................................................................46 25. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA ..............................................................................46 26. CONTROL DE QUALITAT ....................................................................................................47 27. REVISIÓ DE PREUS ............................................................................................................47 28. DOCUMENTS QUE INTEGREN AQUEST PROJECTE.......................................................47 29. OBRA COMPLERTA I CONCLUSIÓ ....................................................................................48


Annex nº 11. Parámetros básicos de riego y dotaciones Pàgina 1

1. ANTECEDENTS

En data de 27 de març de 2003, REGSA, per encàrrec del Departament d'Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), va adjudicar a Progest Estudi

d'Enginyeria SL, la redacció del "Avantprojecte de transformació de reg a manta a reg

pressuritzat i estudi de viabilitat de la concentració parcel·lària del marge esquerre del riu

Segre, als termes municipals d'Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (l'Alt Urgell). Clau:

A-VR-03912 ", treball que es lliura amb data de juny de 2004.

En data de 22 de març de 2005, REGSA, per encàrrec del DAAM, adjudica a l’empresa

URBEG, SL la "Assistència Tècnica per a la Promoció de la CP i Assessorament Tècnic-Jurídic

a les Comunitats de Regants del Marge Esquerre del riu Segre als termes municipals d'Alàs i

Cerc, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (l'Alt Urgell) ". Clau: P-PAR-0502.

En data de 25 d'agost de 2008, REGSA, per encàrrec del DAAM, adjudica a la consultora

Projectes i Serveis SA, PROSER l'assistència tècnica per a la redacció del present "Projecte

Constructiu de Consolidació i Millora del regadiu del Marge Esquerre del riu Segre. TTMM

d'Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (l'Alt Urgell). Clau: VR-08331 ", amb l'objectiu

d'estudiar les alternatives de modernització i desenvolupar a nivell de projecte constructiu la

solució escollida.

En data de 8 d'octubre de 2008, les diferents comunitats de regants existents dins l'àmbit de la

zona regable presenten un escrit conjunt davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre,

demanant l'agrupació de les respectives concessions, resultant una única comunitat: la

Comunitat de Regants del Canal de l'Olla i Segalés i Marge Esquerre de l'Urgellet. També es va

demanar la modificació de les característiques de la concessió resultant, mitjançant un cabal

mitjà fictici derivable de 6000 l / s, amb una dotació anual de 6.815 m³ / ha.

En data de gener de 2009, REGSA per encàrrec del DAAM, s'adjudica a URBEG, SL

l'assistència tècnica als treballs de consolidació i millora dels regadius de les CCRR del marge

esquerre del riu Segre, d'unificació de concessions i per a la preparació de els Plecs de

licitació, per a l'adjudicació d'una central hidroelèctrica en els termes municipals d'Alàs i Cerc,

Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (Alt Urgell). Clau: E1-VR-08331.

Fruit d'aquest encàrrec en data de març de 2009, es lliura el "Projecte d'unificació i modificació

de les característiques de les concessions, consolidació i millora del regadiu i aprofitament

hidroelèctric a la zona del Marge Esquerre del riu Segre. Clau: E1-VR-08331 ".

En data de desembre de 2009 finalitzen els treballs de promoció de la concentració per part de

URBEG, resultant que un total del 60,13% dels propietaris, que posseeixen el 78,55% de la

superfície de l'àmbit, han sol·licitat la realització de la concentració, complint amb el requisit

necessari per l'inici d'aquest procediment, segons l'article número 180 del Decret 118/1973 de

12 de gener, pel qual s'aprova el text de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari.

En el moment de tancar la redacció d’aquest projecte encara no ha estat publicat per part de la

Generalitat el Decret d'inici del procediment de Concentració Parcel·laria.

En data de març de 2010 es presenta a l’Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental de Lleida, la

Memòria Resum (Annex I) de l'actuació.

En data febrer de 2011, s'ha rebut l'informe sobre l'amplitud i nivell de detall l'Estudi d'Impacte

Ambiental, a redactar d'acord amb el procediment ambiental.


2. OBJETE DEL PROJECTE

L'objecte d'aquest document és determinar justificadament i definir a nivell de projecte

constructiu:

- La divisió de la zona regable en pisos i sectors de reg convenients per optimitzar

l'explotació i posada en reg, així com la distribució en agrupacions d'aquests pisos.

- Les impulsions, situació d'estacions de bombament, obra civil i instal·lacions

electromecàniques corresponents.

- El traçat i dimensionament de les xarxes de canonades corresponents a la conducció

principal de transport, a partir del dipòsit de derivació que s'ubicarà al Roc de Cantarull

al PK 3 +900 del canal actual, fins a les estacions de bombament per a la seva

distribució posterior als diferents pisos de reg. L'adequació d'aquest primer tram de

canal de 3.900 m de longitud, així com la construcció del dipòsit de derivació no són

objecte del present projecte.

- L'automatització i control del funcionament de la xarxa primària.

- Les afeccions, servituds i expropiacions necessàries, així com la reposició o substitució

de serveis afectats.

- El traçat i dimensionament de les xarxes de canonades corresponents a les impulsions i

la distribució per gravetat als diferents pisos de reg, així com la situació d'hidrants de

cada agrupació.

- El traçat i dimensionament de les xarxes de canonades terciàries corresponents a la

distribució del reg en les diferents agrupacions, des dels hidrants fins a les preses

parcel.làries.

- En funció de l'evolució del procediment futur de concentració parcel·lària previst en

l'àmbit, un cop es disposi de la nova distribució parcel·lària, s’haurà de replantejar la

ubicació dels hidrants, canonades terciàries i preses parcel·làries.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I SITUACIÓ ACTUAL DE LA ZONA

3.1. Àmbit territorial

La superfície regable és de 983,12 ha de les quals, 735,7 ha són actualment de regadiu i

247,42 ha de secà.

L'àmbit de la zona regable prevista en aquest projecte, es troba ubicat a la comarca de l'Alt

Urgell, al marge esquerre del riu Segre, en els termes municipals de Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell

i Ribera d'Urgellet.

Figura 1: Localizació comarcal de la zona d’estudi

Inclou l'àmbit de les comunitats de regants tradicionals del Canal de l'Olla i Segalés, Molí

d'Alàs, Molí d'Arfa, Pla de Sant Tirs, Sèquia del Molí del Pla de Sant Tirs, i de les concessions

particulars de la finca de Codinet i de la Masia d'Eroles. S'estén des de la zona anomenada

"Roc del Cantarull" al terme municipal d'Alàs, travessa els municipis de la Seu d'Urgell, i Ribera

d'Urgellet, i finalitza a la Finca de "El Codinet" situada al sud del nucli del Pla de Sant Tirs,




Ja que fins el moment de finalització de les obres de modernització, aquesta delimitació és

susceptible de patir canvis significatius, s'ha optat per no recollir en els càlculs d'aquest projecte

les petites variacions de parcel·les detectades, si bé el dimensionament de la infraestructura

principal disposa del marge suficient per a una hipotètica inclusió futura de la totalitat del Reg

del Salit del Torell.

De fet durant la redacció d'aquest projecte el DAAM ha realitzat una tasca d'actualització de la

delimitació de les dues zones regables, la situació resultant actual es recull en les següents

figures:

Figura 3: Delimitació actual del perímetre d’intersecció entre els àmbits

regables del Reg del Salit del Torell i del Canal de l’Olla i Segalés i Marge

Dret de l’Urgellet.

En aquest àmbit es troba també la Comunitat de Regants del reg del Salit del Torell, situada al

SE del nucli urbà de la Seu d'Urgell. Aquesta comunitat està tramitant una sol.licitud de

concessió independent, pel que la seva superfície no s'ha inclòs en aquest projecte.

La CR del Reg del Salit del Torell, disposa d'una sèquia principal de reg, que distribueix l'aigua

per gravetat a totes les finques. En no disposar de reg a pressió, no és descartable que en un

futur algunes de les seves explotacions, confrontants amb l'àmbit del regadiu del Canal de l'Olla

i Segalés i Marge Dret de l'Urgellet, decideixin demanar el seu ingrés en aquest regadiu

modernitzat.

pertanyent a aquest últim terme municipal, amb una longitud aproximada segons l'eix de riu

Segre de 18 km. La superfície total es compon bàsicament de 2 zones clarament diferenciades,

unides per una franja intermèdia més estreta que les anteriors i d'una longitud de 3,4 km.

Figura 2: Localizació municipal de la zona d’estudi.


Figura 4. Zonas regables del Reg del Salit del Torell y del Canal de l’Olla i Segalés i Marge Dret de l’Urgellet.


Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 3.2. Situació actual L'àmbit del regadiu de les comunitats de regants actuals constituents de la unificada CR del

Canal de l'Olla i Segalés i Marge Esquerre de l'Urgellet és d'unes 735,7 ha, però, en ser la

majoria de regants propietaris també de finques de secà, en assemblea de 5 d'abril de 2008,

les respectives comunitats de regants van aprovar realitzar els tràmits oportuns per demanar a

la CHE, l'agrupació de les concessions i la modificació de les característiques de la concessió

resultant mitjançant l'extensió del regadiu a aquestes parcel·les de secà confrontants. La

superfície final del regadiu prevista és de 983,12 ha.

Aquest projecte de consolidació i millora de regadiu s'emmarca en una actuació global de

modenización agrària en l'àmbit del marge esquerre del Segre als termes municipals d'Alàs i

Cerc, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet.

D'una banda els ajuntaments respectius han sol·licitat al DAAM, l'inici de la concentració,

aportant al seu torn les sol·licituds individuals del 60,13% dels propietaris, els quals representen

el 78,55% de la superfície. En el moment de tancar la redacció d'aquest projecte encara no

havia estat decretada la concentració.

D'altra banda, al Projecte d'Unificació i Modificació de les característiques de les concessions,

consolidació i millora del regadiu i aprofitament hidroelèctric a la zona del marge esquerre del

Segre. Clau E1-VR-08331, redactat per URBEG, s'estudia la viabilitat econòmica d'un

aprofitament hidroelèctric entre el propi canal i el riu Segre, a partir d'un Salt de 32 m, situat a la

zona del Roc del Cantarull, aproximadament al PK 3 +900 del canal de l'Olla i Segalés. Aquesta

actuació té molt d'interès per als regants, la rendibilitat de la mateixa podria repercutir en una

reducció dels costos de modernització d'aquest projecte a assumir per part dels regants.

Per tant, es tracta de tres actuacions relacionades intrínsecament, que probablement es

desenvoluparan de forma conjunta: Concentració parcel.lària, consolidació i millora del regadiu

amb increment de la superfície regable, i construcció d'una minicentral.

3.2.1. Cabals inscrits i superfícies de reg A partir de les dades del Projecte de Unificació i modificació de les característiques de les

concessions, consolidació i millora del regadiu i aprofitament hidroelèctric a la zona del marge

esquerre del Segre, redactat en data de març de 2009, i a partir de les dades facilitades per el

Registre d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, s'elabora la següent taula per

comunitats de regants.

QUADRE RESUMEN DE CABALS INSCRITS I SUPERFICIES DE REG EN ESTAT ACTUAL

COMUNITATS DE REGANTS I CAPTACIONS

SUPERFICIE (ha)

Q CONCESIONAL (l/s)

C1. OLLA I SEGALÉS 402,6 480 (Força motriu)

C2. MOLÍ D’ALÁS 54,3 855 (Reg: 55 + força motriu: 800)

C3. PLA DE SANT TIRS 233,2 2.379 (Reg)

C4. MOLÍ D’ARFA 14,7 7 (Reg)

C5. MOLÍ PLA DE SANT TIRS 18,6 1.000 (Reg: 15,41 + força motriu)

C6. CODINET (VARIS CONCESIONARIS) 11,56 8,09 (Reg)

Sr. Travé (MASÍA DE EROLES) 0,74 330 (Reg+força motriu+Usos

domèstics)

SUPERFICIE ACTUAL DE REG 735,7 ha 5.059,09 l/s

3.2.2. Captacions i canals de reg Actualment cada Comunitat de Regants existent disposa d'una captació pròpia en el riu Segre i

un canal principal de reg amb les següents característiques, extretes de l'Avantprojecte de juny

de 2004.

COMUNITAT DE REGANTS

CANAL DE REG

LONGITUT (m)

COTA INICI CAPTACIÓ

(m)

COTA FINAL (m)

DESNIVELL (m)

C1. OLLA I

SEGALÉS

REC DE L’OLLA I

SEGALÉS 20.195,40 742 725 17

C2. MOLÍ

D’ALÁS

REC DEL MOLÍ

D’ALÀS 4.555,66 715 690 25


Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urge : VR-08331


ll i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau

COMUNITAT DE REGANTS

CANAL DE REG

LONGITUT (m)

COTA INICI CAPTACIÓ

(m)

COTA FINAL (m)

DESNIVELL (m)

C3. PLA DE

SANT TIRS REC DEL PLA 13.790,21 684 670 14

C4. MOLÍ

D’ARFA

REC DEL MOLÍ

D’ARFA 3.206,73 644 640 4

C5. MOLÍ PLA

DE SANT TIRS

REC DEL MOLÍ

DEL PLA 4.541,09 614 595 19

C6. CODINET

(VARIS

CONCESIONA-

RIOS)

REC DEL

CODINET 1.617,69 605 600 5

TOTAL 47.906,78 m

Els canals de distribució de cada comunitat de regants discorren al llarg de la zona regable

amb pendents del voltant de l'1%. El traçat d'aquests canals es situa a diferents nivells,

discorrent sobre el pis de reg que dominen. En general es tracta de sèquies de terra amb una

baixa eficiència de transport a causa de les pèrdues per infiltració que es produeixen i a

l'existència d'abundant vegetació que colonitza els llits. El canal de l'Olla i Segalés és l'únic que

disposa, en la major part del seu recorregut, de la solera i un caixer formigonats. Alguns canals

disposen així mateix de trams entubats, generalment en l'inici del seu recorregut.

4. ESTUDI AGRONÓMIC L'alternativa de cultius és justifica a l'Annex n º 10 Estudi agronómic on s'analitzen a la zona, la

distribució actual de cultius, condicions socioeconòmiques, política agrària, etc.

La distribució de cultius proposta per a la implantació del regadiu és la següent:

Prats Alfals Blat de moro Total

Cultius 60% 21% 19% 100%

En el càlcul de les dotacions de reg s'ha emprat la metodologia de Penman - FAO per al càlcul

de la Evapotranspiració de referència (ETO) i la metodologia USDA per al càlcul de la Pluja

efectiva (Pe), emprant les dades climàtiques obtingudes a l'Avantprojecte .

Un cop establerta la distribució de cultius, es determinen els coeficients de cultiu (Kc)

necessaris per a l'obtenció de la Evapotranspiració del cultiu (ETc).

Un cop obtingudes les dades de ETc i pluja efectiva (Pe) es realitza un balanç hídric per a cada

un dels conreus amb cada un dels anys de què es disposen dades climàtiques, s'obtenen les

Necessitats Netes anuals i, a partir d'aquestes, el seu valor mitjà. Aquest valor serà l'empleat

per al càlcul de les Dotacions de reg.

D'aquesta manera s'obtenen unes necessitats hídriques anuals de 690,47 mm / any, i una

necessitat punta al mes de màxim consum, corresponent al mes de juliol, de 177,41 mm / mes.

Així mateix, el cabal de dotació al mes de màxima demanda, és a dir, al juliol, és de 0,67 l / s ha

a la captació.

Els resultats obtinguts mostren a la taula a continuació.


NECESITATS BRUTES I NETES DEL CONJUNT DE LA ZONA REGABLE AMPLIADA

1ª quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinz1ª

quinz 2ª quinz1ª

quinz2ª

quinz 1ª quinz2ª

quinz 1ª quinz2ª

quinz1ª

quinz2ª

quinzPanís 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,91 1,91 6,64 11,80 20,33 20,78 15,56 15,56 11,14 6,56 112,18Alfals 3,27 3,27 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,94 3,94 7,94 7,94 9,03 9,03 13,65 13,65 17,50 17,50 12,32 12,32 8,79 8,79 152,86Prats 6,81 5,48 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11,40 11,40 18,86 18,86 26,14 26,14 39,53 39,53 50,66 50,66 35,68 35,68 25,47 23,17 425,44TOTAL QUINZENA 10,07 8,75 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 15,34 15,34 26,79 26,79 37,07 37,07 59,82 64,98 88,48 88,93 63,57 63,57 45,40 38,52 690,477TOTAL DIÀRIA 0,671 0,58 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,02 1,02 1,79 1,786 2,47 2,47 3,99 4,33 5,90 5,93 4,24 4,24 3,03 2,57TOTAL MENSUAL 690,477

SUPERFÍCIE

ANYREGABLE AMPLIADA 6.815.012,603REGABLE ACTUAL 5.061.199,836

ANYREGABLE AMPLIADA 4.837.295,945REGABLE ACTUAL 3.592.439,643

ANYREGABLE AMPLIADA 0,218949

Cultiu

Necessitats Brutes (mm/mes)octubre novembre desembre gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre

ANY

18,82 0,00 0,00 0,00 0,00 30,67 53,59 74,14 124,80 177,41 127,13 83,92

ZONA REGABLEACTUAL AMPLIADA

733 987

NECESSITATS BRUTES (m3/any)octubre novembre desembre gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre

185.729,97 0,000 0,000 0,000 0,000 302.744,987 528.902,884 731.715,935 1.231.816,563 1.751.075,568 1.254.778,272 828.248,427137.933,197 0,000 0,000 0,000 0,000 224.834,929 392.792,111 543.412,138 914.814,124 1.300.444,165 931.866,741 615.102,428

NECESSITATS NETES (m3/any)octubre novembre desembre gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre

131.831,131 0,000 0,000 0,000 0,000 214.888,392 375.415,267 519.371,971 874.343,396 1.242.913,438 890.641,618 587.890,73397.904,983 0,000 0,000 0,000 0,000 159.587,833 278.803,841 385.713,936 649.335,065 923.055,269 661.439,013 436.599,704

NECESSITATS BRUTES (l/s·Ha)octubre novembre desembre gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre0,070257 0,000000 0,000000 0,000000 0,000000 0,114521 0,206740 0,276790 0,481497 0,662388 0,474651 0,323749

*Superfície provisional considerada a el moment de la redacció del Projecte de Unificació i Modificació de les característiques de les concessions, consolidació i millora del regadiu i aprofitament hidroelèctric de la zona del MI del Segre.



Memòria Pàgina 8

5. SUPERFICIE REGABLE DE CONSOLIDACIÓ I MILLORA DEL REGADIU DEL MARGE ESQUERRE DEL SEGRE

La zona regable del marge esquerre del riu Segre es troba dividida en 2 sectors, constituint la

localitat d'Arfa el límit geogràfic que els separa.

El sector 1 inclou terrenys que, partint del dipòsit de derivació cap a aigua avall, arriben fins a la

localitat d'Arfa. La zona regable per gravetat en aquest sector - pis 1 - és reduïda (constitueix

tan sols un 7,13% de la superfície total del sector), i caldrà elevar la resta de cabals demandats

per al reg des de l'estació de bombament 1, a dos pisos superiors: pisos 2 i 3.

El Sector 2 s'estén per terrenys que, partint de la localitat d'Arfa, discorren cap a aigua avall del

riu Segre. Aquest sector, però, es troba àmpliament dominat per gravetat des del dipòsit de

derivació, constituint les zones regades per pressió natural un 49,29% de la superfície total del

sector. D'altra banda, els cabals demandats pels terrenys que es troben a cotes superiors, són

elevats mitjançant l'estació de bombament 2, establint dos pisos de reg, el 2 i el 3.

Les principals característiques dels sectors de reg i dels seus corresponents pisos, es recullen

en el quadre següent:

SECTOR SITUACIÓ PISOS TIPUS REG COTA MIN. (m.s.n.m.)

COTA MAX. (m.s.n.m.)

SUPERFICIE (ha)

1 gravetat 639,57 677,27 44,06 2 bombament 645,05 749,33 374,11 3 bombament 703,63 822,50 199,86

1

Dipòsit de derivació-Municipio de Arfa Total Sector 1 618,04


2 Arfa-Codinet

Total Sector 2 365,08 Superfície total (ha) 983,12

Per a la definició de la zona que serà proveïda pel regadiu, es parteix inicialment de l'obtinguda

en el document de "Assistència Tècnica per a la Promoció de la concentració parcel·lària i

assessorament tècnic-jurídic a les CCRR del marge Esquerre del riu Segre, en els termes

municipals d'Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (Alt Urgell) "lliurat en data de

desembre de 2009. A partir de la mateixa s'estableixen els criteris de modificació, en els quals

s'inclouen totes les parcel les sota els límits dels canals de regadiu actuals i s'exclouen totes les

zones considerades de bosc.

Una vegada realitzat l'anàlisi de les corbes de superfícies acumulades de la zona regable

s'estableix com a cota límit de reg al sector 1 la cota 800 msnm, de manera que les zones

regables del pis 3 del sector 1 corresponents a parts de parcel les senceres incloses en el reg

però tallades per aquesta línia de cota, i que es troben a cota superior, només es tenen en

compte de cara a les seves necessitats hídriques-càlcul de cabals necessaris a subministrar-,

establint com a cota màxima de bombament la 800 msnm

La superfície final ajustada en el projecte constructiu és de 983,12 ha.

No obstant, la infraestructura té el marge de càlcul necessari per absorbir hipotètiques noves

incorporacions futures de parcel les procedents del reg del Salit del Torell.


6. PARÀMETRES, PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES i CRITERIS DE DISSENY

S’han considerat els següents condicionants i paràmetres de disseny per al dimensionament

general de la infraestructura de reg:

- Termes municipals del marge esquerre: Alàs i Cerc, Seu d’Urgell i Ribera d’Urgellet

- Comarca: Alt Urgell

- Conca: Segre

- Concessió actual per a totes les CCRR de M.I: Cabal màxim: 5.059,09 l/s

Cabal regadiu: 2.449,09 l/s

Cabal per a força motriu.: 1.280 l/s

Cabal de regadiu i força motriu: 1.000 l/s

Cabal regadiu, força motriu i usos domèstics: 330 l/s

- Concessió sol·licitada per al M.I: Cabal màxim continuo: 663,88 l/s

Cabal continu de reg: 216,09 l/s

Cabal de regadiu i força motriu: 6.000 l/s

Dotació anual: 6.814,77 m3/ha

Volum total de reg: 6,81 Hm3

- Nivell mínim de explotació des de la captació en el dipòsit de derivació de la central hidroelèctrica 740,0 msnm

- Superfície del Marge Esquerre: 983,12 ha

- Necessitats màximes mensuals (juliol): 1.774,10 m3/ha

- Cabal fictici continu: 0,667 l/s-ha

- Tipus de reg: A la demanda

- Durada del reg (jornada de reg): 18 hores/dia i 6 dies/setmana1

NOTA: De l’estudi de tarifes elèctriques de ENDESA-FENACORE, es va establir que la

distribució òptima de les jornades de reg consisteix en el reg:

1 Valor establert per REGSA al considerar un rendiment de la xarxa de r = 0,75

16 hores de cinc dies laborables

24 hores dels dos dies del cap de setmana (dissabtes i diumenges)

Això suposa una jornada de reg mitjana a la setmana de 18,66 hores/dia, amb el que

s’estima correcte el considerar el valor de 18 hores per al disseny dels cabals de la xarxa

com a jornada de reg en un dia aleatori.

Dies de reg setmanals 6 dies

Durada màxima de funcionament del

bombament contra la xarxa: 112 hores/setmana

- La dotació per hidrant serà la següent:

Cabal dotació hidrant (l/s) Superfície de la agrupació

(S) en ha

7,5 S < 3

15 10 > S > 3

1,5 x S S > 10

- Dotació a la parcel·la

Cabal dotació presa parcel·laria (Q presa parc) en l/s

Superfície de la parcel·la (S) en ha

17,94 x S S < 0,42 7,5 0,42 < S < 3 15 3 < S < 10

1,5 x S S > 10 - Pressió mínima a l’hidrant: 40 m.c.a.+ pèrdues en la xarxa terciària + condicions

geomètriques de la parcel·la

- Pressió mínima a l’aspersor: 25 m.c.a.

- Pressió del sistema de reg La pressió mínima demandada a l’entrada del hidrant és:

P min/req/ent = P min/servei + H aspersor + ∆h-f-int + ε máx/top + ∆h-hid + ∆h-l-ter + máx {

[ (Cmáx – Ct) + ∆h-l-int ] o [ (Cdist – Ct) + ∆h-l-int ] } +Ct-Ch

Memòria Pàgina 9

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 Essent:

- P mín/servei: fixada a la sortida de l’últim aspersor 25 m.c.a

- H aspersor: alçada mitjana d’aspersors en la xarxa interior de parcel·la: 3 m.c.a.

- ∆h-f-int: pèrdues de càrrega del capçal de reg a l’interior de cada

parcel·la: 5 m.c.a.

- ε máx/top: error altimètric màxim de la cartografia 2 m.c.a.

- ∆h-hid: pèrdues de càrrega del conjunt de l’hidrant 5 m.c.a.

- ∆h-l-ter: int: pèrdues de càrrega a la xarxa terciària (hidrant-presa parcel·laria).

- ∆h-l-int: pèrdues de càrrega lineals de la xarxa interior de cada parcel·la. Es

considera (1,5%) x distància al punt més desfavorable de la finca (punto

més allunyat o cota més elevada, o combinació d’ambdós)

Cmáx – Ct: cota regable més elevada de la finca – cota del

terreny on s’ubica la presa

Cdist – Ct: cota regable més allunyada de la finca – cota del

terreny on s’ubica la presa

En cap cas les pèrdues de càrrega considerades seran inferiors a 5

m.c.a. Segons geometria de la parcel·la.

Ch cota del hidrant

- Sistemes de reg: Pressió natural (per gravetat) des del dipòsit de derivació de la

central hidroelèctrica

Per bombaments directes a la xarxa de reg

- Pisos de riego: 2 sectors de reg amb 3 pisos cadascun, incloent un nivell inferior

per gravetat (piso 1), i 2 pisos elevats (piso 2 i piso 3)

- Límit de la zona regable Cota 800 m.s.n.m.

Els criteris generals de disseny de les diferents obres que es projecten, per a la posada en reg,

són els establerts, segons la seva tipologia, en el "Plec de prescripcions per a l’assistència

tècnica a la redacció de projectes-Obres Hidràuliques" de REGSA

7. ESTUDI D’ALTERNATIVES I SOLUCIÓ ADOPTADA

En aquest estudi, inclòs com a Annex n º 12, es plantegen i analitzen comparativament

diferents possibilitats de transport de la xarxa primària per als cabals de reg necessaris, fins als

punts de distribució per a cada sector de la xarxa, a fi d’identificar la solució tècnica, econòmica

i funcionalment més apropiada. Atès que les aportacions del riu Segre són suficients per no

necessitar una regulació addicional del sistema mitjançant basses, les alternatives es plantegen

en virtut a les diferents possibilitats de transport i l’establiment del punt de captació més

adequat per a cada sector de reg, plantejant el sistema de distribució com un reg a la demanda

mitjançant variadors de freqüència.

Es plantegen cinc alternatives diferenciades com a una combinació de possibilitats segons el

punt de captació de cada sector de reg i el sistema de transport fins als punts de distribució

plantejats. El transport podria ser en làmina lliure, utilitzant la infraestructura del canal de l'Olla i

Segalés existent, o un transport a pressió mitjançant canonada per un traçat diferent i paral·lel

als camins principals de la zona regable.

El sector 1 tindrà el seu punt de captació en el dipòsit de derivació previst per a la futura central

hidroelèctrica i transport dels cabals necessaris fins al seu punt de distribució, i el sector 2 pot

proveir mitjançant 2 formes diferenciades, una primera com a continuació del transport principal

de l' sector 1, el que suposaria l'avantatge de l'abastament d'un pis mitjançant gravetat, i una

segona mitjançant captació independent al riu Segre i elevació del cabal complet a tot el sector

2.

S'ha realitzat un predimensionament de les obres indicades, sobre la cartografia disponible

(escala 1:5000, eq. 5 m) a partir dels següents paràmetres i criteris bàsics:

- Necessitats del mes de màxim consum (juliol): 1.774,1 m3/ha

- La superfície de la zona regable que es tindrà en compte per al dimensionament

hidràulic serà la resultant d'incloure a la total indicada fins a aquest punt, 984,98 ha, la

superfície corresponent a la CCRR del Salit (≈ 41,32 ha) que, encara que actualment és

independent del regadiu, es podria adherir en un futur. La superfície total disponible

Memòria Pàgina 10


serà per tant de 1.026,30 ha. La nova superfície esmentada de 41,32 has passa a

formar part del Sector 1, i la superfície del sector 2 la ja esmentada de 365,92 ha.

- Nombre d'hores de bombament contra la xarxa: 112 h / setmana

- Velocitat màxima i mínima admissibles: 2,0 i 0,5 m / s, respectivament

- Nombre d'hores de reg per gravetat: 112 h / setmana

- Pressió necessària a l'entrada del hidrant: 50 mca

- Pèrdues en les conduccions: Canonada a pressió, 3 ‰ respecte a la longitud total de la

conducció fins l'hidrant més allunyat del sector. Canal en làmina lliure, 1 ‰ i n = 0,015.

- Minimitzar el consum d'energia d'explotació

La disposició general de les alternatives estudiades, que es resumeixen a continuació, es

reflecteix en els plànols de l’annex 12.

Alternativa 1: Captació única per als 2 sectors en el dipòsit de derivació i transport per una

conducció de la xarxa primària en canal existent fins al punt de distribució del sector 1. A partir

d’aquest punt, transport per una conducció de la xarxa primària en canonada de pressió fins al

punt de distribució del sector 2. Estacions de bombament en aquests punts i distribució a la

xarxa de reg.

Alternativa 2A: Captació única per als 2 sectors en el dipòsit de derivació, distribució al sector 1

des del dipòsit i transport per una conducció de la xarxa primària en canonada de pressió fins al

punt de distribució del sector 2. Estació de bombament en aquest punt i distribució a la xarxa

de reg.

Alternativa 2B: Captació única per als 2 sectors en el dipòsit de derivació i transport per una

conducció de la xarxa primària en canonada de pressió fins als punts de distribució de cada

sector. Estacions de bombament en aquests punts i distribució a la xarxa de reg.

Alternativa 3A: Captació del sector 1 al dipòsit de derivació i del sector 2 en captació directa al

riu Segre. Estacions de bombament al costat de les captacions i distribució directa a la xarxa de

reg.

Alternativa 3B: Captació del sector 1 al dipòsit de derivació i del sector 2 en captació directa al

riu Segre. Transport per una conducció de la xarxa primària en canonada de pressió fins al punt

de distribució del sector 1. Estacions de bombament en el punt anterior i al costat de la captació

al riu Segre per al sector 2 i distribució directa a la xarxa de reg.

S'han mesurat i valorat les unitats més significatives i de major incidència en el cost de les

diferents obres integrants de cada alternativa. D’altra banda, s’han avaluat les corresponents

potències d’impulsió necessàries i el consum energètic consegüent, considerant allò que

estipula l'Acord establert entre FENACORE i ENDESA al juliol de 2008, i actualitzat per a les

tarifes de 2009, aplicable a regs agrícoles, per a obtenir el cost d’aquest consum.

A partir de les dades anteriors, s’ha deduït el cost de la inversió necessària, així com, el cost

actualitzat d’un període de 30 anys d’explotació, per a cada alternativa estudiada, obtenint els

costos totals corresponents.

La comparació tècnic econòmica entre les diferents alternatives es resumeix en el quadre

següent:

ZONA REGABLE COMPLETA (costos en €)

Alternativa ALT. 1 ALT. 2A ALT. 2B ALT. 3A ALT. 3B

Inversió 15.435.000 15.945.000 14.635.000 14.480.000 13.715.000 1,5%

Manteniment 231.525 239.175 219.525 217.200 205.725

Energia anual 205.761 238.274 225.926 342.012 328.019

30% Inversió 4.630.500 4.783.500 4.390.500 4.344.000 4.114.500 Manteniment

actualitzat 4.537.992 4.687.936 4.302.787 4.257.216 4.032.301

Energia actualitzada 4.032.997 4.670.279 4.428.240 6.703.581 6.429.323

Valor actual 13.201.489 14.141.714 13.121.527 15.304.797 14.576.124

Valor actual/ha 12.863 13.779 12.785 14.913 14.203

Encara que les alternatives 1 i 2B resulten similars econòmicament en una primera valoració,

els condicionants geotècnics derivats de l’emplaçament del canal actual, així com la seva

dificultat d’accés i d’execució de l’obra, fan que es rebutgi l’alternativa 1 ja que suposen un alt

cost , tant tècnic i econòmic, com de manteniment futur.

Memòria Pàgina 11


Memòria Pàgina 12

Finalment, l’alternativa 2B suposa l’avantatge d’obtenir un percentatge important del sector 2

regat per gravetat, amb el consegüent estalvi energètic, una major flexibilitat davant del traçat,

la possibilitat de discórrer paral·lela a camins existents, la qual cosa facilita la seva construcció i

posterior manteniment , així com la no afecció al canal existent i en ús durant la seva

construcció.

S’escull finalment l’alternativa 2B, de captació en el dipòsit de derivació, transport en canonada

de pressió i distribució centrada per al sector 1, com la més idònia des del punt de vista tècnic,

econòmic i ambiental.


S = 619.06 ha

CÁNTARA DE DERIVACION

740 m.

SECTOR 1

E.B. 1Pot = 1300 kW

Cota máx. = 800.00 mCota min. = 639.57 mS gravedad = 46.95 ha (7,11 %)

S = 365.92 ha

SECTOR 2

E.B. 2Pot = 350 kW


TUBERIA EN PRESION

Ø = 600 mmQ = 0,43 m³/s

L = 6.5 kmØ = 1000 mmQ = 1,22 m³/s

L = 4 km

TUBERIA EN PRESION

Figura 5: Esquema hidràulic de l’alternativa 1

S = 619.06 ha


740 m.

SECTOR 1

E.B. 1Pot = 1300 kW


S = 365.92 ha

SECTOR 2

E.B. 2Pot = 350 kW


TUBERIA EN PRESION

Ø = 600 mmQ = 0,43 m³/s

L = 6.5 kmØ = 1000 mmQ = 1,22 m³/s

L = 4 km

TUBERIA EN PRESION


S = 619.06 ha


740 m.

SECTOR 1

E.B. 1Pot = 1300 kW

Cota máx. = 800.00 mCota min. = 639.57 m

S = 365.92 haSECTOR 2

E.B. 2Pot = 1050 kW

Cota máx. = 749.39 mCota min. = 585.71 mS gravedad = 0 ha (0 %)

S gravedad = 46.95 ha (7,11 %)

Rio Segre Rio Segre

Cota = 632 m

L = 4 km

TUBERIA EN PRESION

Ø = 800 mmQ = 0,79 m³/s

Q = 0,43 m³/s


Memòria Pàgina 13

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 Posteriorment a l’estudi d’alternatives de la xarxa principal, s’estudien també els següents

aspectes fonamentals del projecte:

- Delimitació dels pisos de reg a considerar en la zona regable

- Ubicació de les estacions de bombament

- Alternatives de traçat de la conducció principal en el nucli urbà d'Arfa

- Conduccions de distribució a la xarxa de reg

De l’estudi d’aquests aspectes s’adopten en el sistema les següents solucions:

- S’adopta una distribució de la zona regable amb 1 pis de gravetat i 2 pisos elevats per a

cada un dels sectors.

- S’adopta l’alternativa més econòmica i amb menor dificultat d’execució per al traçat de

la conducció principal en el nucli urbà d'Arfa, que és la solució de la pujada del vessant

d'Arfa i pas sota el rec del Pla.

- S’estableix el criteri d’adoptar canonada de PRFV per als diàmetres majors o iguals a

450 mm, canonades de PVC-O fins diàmetre 140 mm, i de PEAD per als diàmetres

menors de 140 mm.

8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA SOLUCIÓ DE PROJECTE

En la solució projectada es consideren dins de la zona regable dos sectors amb tres pisos de

reg cadascun, sent el nivell inferior de gravetat (pis 1), per a ambdós sectors, des del dipòsit de

derivació de la futura central hidroelèctrica, punt de captació del regadiu. La resta dels pisos es

troben a cotes superiors, per la qual cosa resultarà indispensable elevar els cabals necessaris

per al reg.

En la següent taula es resumeix la situació i característiques bàsiques de cadascun sector.

SECTOR SITUACIÓ PISOS TIPUS REG COTA MIN. (m.s.n.m.)

COTA MAX. (m.s.n.m.)

SUPERFÍCIE (ha)


1

Dipòsit de derivació-Municipi d’Arfa Total Sector 1 618,04


2 Arfa-Codinet

Total Sector 2 365,08 Superfície total (ha) 983,12

Els elements principals del projecte són:

- canonades de la xarxa primària

- estacions de bombament

- canonades de la xarxa secundària o de reg

- canonades de la xarxa terciària

La capçalera del sistema es troba en el dipòsit de derivació de la futura central hidroelèctrica,

situada aproximadament en el PK 3 +900 de l'actual canal de l'Olla i Segalés, la adequació de

l'obra de captació en el punt denominat de "La Quera" i el tram de canal corresponent fins al

mateix, no són objecte del present projecte, i des de la qual es realitza la derivació dels cabals

de concessió per al reg mitjançant la connexió amb les conduccions de la xarxa primària del

marge esquerre del riu Segre.

Memòria Pàgina 14

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 Canonades de la xarxa primària

La longitud de canonada de la xarxa primària és de 10.439,5 m, dividits en 2 zones:

Zona Q

(m3/s)

Longitud

(m) Material

Diàmetre

(mm) Inici Final

1 1,21 4.116

39

PRFV PN 6 i 10

ASH

900

1.000

Dipòsit de

derivació

Estació de

bombament 1

2 0,51

1.328

4.868,2

88,3

PRFV PN 10 i 16

PRFV PN16 y 10

ASH

700

600

600

Estació de

bombament 1

Estació de

bombament 2

A la segona zona es realitza la pujada al vessant d'Arfa i encreuament sobre el rec del Pla en el

tram urbà d'Arfa mitjançant canonada recolzada sobre massissos de formigó cimentats

mitjançant micropilots.

Longitud (m) Diàmetre (mm) Espessor (mm) Tramo Material

Vessant d’Arfa 63 600 5 2 ASH

Encreuament

sobre Rec del Pla 117 600 - 2 PRFV

Estacions de bombament

Es preveuen 2 estacions de bombament, que inclouen els bombaments directes contra la xarxa

de reg.

GRUPS MOTOBOMBA MARGE ESQUERRE RIU SEGRE

BOMBA / ETAPES TIPUS Nº Hm

(mca)Qdisseny

(l/s) VELOCITAT SÍNCRONA

(rpm) TOTAL

POTÈNCIA MOTORES

(kW)

102 NML / 4 JOCKEY 2 75 31 1500 2 37

SEC

TOR

1

PIS

2

202 NM L / 2 MULTICEL·LULAR 3+1 75 177 1500 4 200

102 NML / 7 JOCKEY 2 135 31 1500 2 75

ESTA

CIÓ

DE

BO

MB

AM

ENT

1 SE

CTO

R 1

PI

S 3

202 NM E / 3 MULTICEL·LULAR 2+1 135 135 1500 3 250

GRUPS MOTOBOMBA MARGE ESQUERRE RIU SEGRE

BOMBA / ETAPES TIPUS Nº Hm

(mca) Qdisseny

(l/s) VELOCITAT SÍNCRONA

(rpm) TOTAL

POTÈNCIA MOTORES

(kW)

102 NML / 3 JOCKEY 2 50 31 1500 2 22

SEC

TOR

2

PIS

2

202 NM L/ 3 MULTICEL·LULAR 1+1 50 180 1500 2 160

ESTA

CIÓ

DE

BO

MB

AM

ENT

2 SE

CTO

R

2 PI

S 3

122 NME / 3 JOCKEY 2+1 85 48 1500 3 75

Tots els grups motobomba van equipats amb variador de freqüència.

Transformador kVA

ESTACIÓ DE BOMBAMENT 1 2 X 1000 ESTACIÓ DE BOMBAMENT 2 2 X 400

Ponts grua i polispasts:

- Est. Bombament 1: 1.600 kg i 17 m de llum.

- Est. Bombament 2: 1.600 kg i 17 m de llum.

Filtres tipus W de pas de malla 1 mm:

- Est. Bombament 1: 2 x DN 1000 mm amb capacitat per a 0,78 m³/s cadascun.

- Est. Bombament 2: 1 x DN 700 mm amb capacitat per a 0,40 m³/s.

Canonades de la xarxa secundària o de reg

La longitud de canonada de la xarxa secundària és de 41.463 m Una part destacada de la

mateixa s’estableix amb el traçat dels eixos principals paral·lels entre si o amb la xarxa

primària, de manera que en compartir la mateixa rasa, es minimitzen les excavacions.

Memòria Pàgina 15


Memòria Pàgina 16

Els eixos corresponents a la xarxa de distribució són els següents.

SECTOR PIS EIXOS DISTRIBUCIÓ 1 1 RAMALS D’EIX P_TRAMO1

EIX S1.2 I RAMALS 1 2

EIX S1.2.2 I RAMALS EIX S1.3 I RAMALS

1 3 EIX S1.3.2 I RAMALS

2 1 EIX P_TRAMO2 I RAMALS 2 2 EIX S2.2 I RAMALS 2 3 EIX S2.3 I RAMALS


PISO 3PISO 2

PISO 1 Gravedad

S=C max=C min=

199,86822,50703,63

ham.s.n.m.m.s.n.m.

S=C max=C min=

374,11749,33645,05

ham.s.n.m.m.s.n.m.

S=C max=C min=

44,06677,27639,57

ham.s.n.m.m.s.n.m.

CÁNTARA DEDERIVACIÓN DE LA PISO 1 Gravedad

S=C max=C min=

179,93661,20585,71

ham.s.n.m.m.s.n.m.

PISO 3

PISO 2

S=C max=C min=

59,70749,39666,67

ham.s.n.m.m.s.n.m.

S=C max=C min=

125,45709,54618,69

ham.s.n.m.m.s.n.m.

Q= 0,18 m³/s

Q=

0,27

m³/s

Q=

0,53

m³/s

EJE S1.3PRFV Ø 500 mm

PVC-O 180 < Ø < 400 mmL= 4.335 m

EJE S1.3.2PVC-O 140 < Ø < 400 mm

L= 2.177 m EJE S1.2.2

EJE S1.2

PVC-O 400 < Ø < 140 mm

L= 4.677 m

PVC-O 140 < Ø < 250 mm

Q= 1,21 m³/s

EJE P TRAMO 1PRFV Ø 900 mm

L= 4.116 m

Q= 0,51 m³/s

EJE P TRAMO 1PRFV 600 < Ø < 700 mm

L= 6.196,2 m

Q= 0,25 m³/s

EJE P TRAMO 2PRFV 450 < Ø < 500 mmPVC-O 200 < Ø < 400 mm

L= 6.620 m

COTA= 688Pot.= 1.412 Kw

COTA= 681.50Pot.= 422 Kw

Q=

0,09

5 m

³/s

EJE S2.3PVC-O 140 < Ø < 315 mm

L= 2.875 m

EJE S2.2

PVC-O 180 < Ø < 400 mmL= 5.090 m

SECTOR 2

SECTOR 1

E.B.2

E.B.1

450 < Ø < 700 mm

PEAD 75 < Ø < 110 mm

PEAD 75 < Ø < 110 mm

PRFV 450 < Ø < 500 mmPVC-O 400 < Ø < 180 mm

PEAD Ø 110 mm

L= 5.615 m

ASH Ø 600 mmL=88.3 m

ASH Ø 1000 mmL=39 m

HIDROELÉCTRICA

740 m.s.n.m.

NOTA.- EL TRAMO INICIAL DE CAPTACION, CONSISTENTE EN EL AZUD DE LA QUERA, EL TRAMO INICIAL DEL CANAL DE 3.9 km, Y LA CÁNTARA DE DERIVACION DE LA CENTRAL HIDROELECTRICA , NO RESULTAN OBJETO DEL PRESENTE PROYECTO.

AZUD DE LA QUERA EN EL RIO SEGRECAPTACION CONJUNTA DEL RIEGO

Y DEL APROVECHAMIENTO HIDROELECTRICOCOTA : 745 m.s.n.m.

L ~ 3.900 m.

TRAMO INICIALDEL CANAL EXISTENTE

ASH Ø 200 mm

COTA CAPTACIÓNDEL RIEGO

Esquema general de la xarxa de reg

Memòria Pàgina 17


Memòria Pàgina 18

Planta general de la xarxa de reg


9. CÀLCULS HIDRÀULICS DE LA XARXA

Aquest apartat té com a objectiu final la determinació del diàmetre de la canonada que es

posarà en cada tram de la xarxa, així com la determinació dels cabals i alçades necessàries

d’elevació a cada un dels pisos des de les estacions de bombament i les pressions dinàmiques

de la xarxa en cada un dels nusos i hidrants del sistema.

L’objectiu de la xarxa és portar l’aigua, ja sigui mitjançant pressió per gravetat aprofitant la cota

del dipòsit de derivació, on es deriven els cabals procedents del riu Segre, o per bombaments

directes, fins als hidrants de cada agrupació de parcel·les existent en cada un dels pisos dels

dos sectors de reg. Per això s’ha dimensionat la xarxa de manera que es garanteixin dos

aspectes fonamentals:

- Que l’aigua arribi als hidrants ubicats en el sector de gravetat amb la pressió mínima

exigida en cada un d’ells, garantint amb això el reg per pressió natural.

- Que l’aigua arriba a les estacions de bombament EB-1 i EB-2 amb una pressió mínima

exigida de 10 m.c.a. El reg als pisos 2, 3 del sector 1 des de l’estació de bombament

EB-1, i els pisos 2 i 3 del sector 2 des de l’estació de bombament EB-2, es realitzarà

mitjançant bombaments contra la xarxa.

Per al compliment de les condicions anteriors es realitza un predimensionament de la xarxa

primària de transport i el dimensionament posterior de tota la xarxa de manera que es verifiqui

el reg amb pressió per gravetat amb la pressió requerida en hidrant, així com la comprovació de

l’existència de pressió suficient a les estacions de bombament.

Després d'una aproximació inicial dels diàmetres possibles a establir en la xarxa primària,

s’obtenen en el Annex n º 12 Estudi d'Alternatives, com més adequades les canonades de

PRFV, amb diàmetres de 900 mm per al tram comprès entre la captació i l’estació de

bombament 1 i diàmetre de 700 a 600 mm entre la EB-1 i la EB-2. Amb aquests diàmetres

s’iniciarà el càlcul de la xarxa, encara que depenent de les pèrdues reals produïdes en la xarxa

de reg del pis 1 del sector 1, aquests diàmetres poden patir alguna variació en algun tram per

tal d’arribar amb pressió suficient a tots els hidrants servits per gravetat.

9.1. Cabals calculats pel Mètode de Clément

Amb els paràmetres bàsics per al càlcul de les xarxes que indica l’apartat 6 es calculen els

cabals per a les canonades principals de gravetat mitjançant el mètode probabilístic de

Clément, obtenint els següents valors:

Cabal circulant per a cada tram obtingut pel Mètode de Clèment

Descripció Q (m3/s)

Captació en dipòsit - Estació de bombament 1 1,21

Estació de bombament 1- Estació de bombament 2 0,51- 0,46

9.2. Disseny i comprovació de la xarxa de reg i de la existència de pressió necessària en las estaciones de bombament

El càlcul i dimensionament de la xarxa es fa mitjançant el programa per al dimensionament

òptim de xarxes ramificades (DIOPRAM), desenvolupat per la Unitat Docent de Mecànica de

Fluids del Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de

València.

Per al dimensionament de la xarxa primària i secundària de reg, s'han dividit els diferents

sectors i pisos en agrupacions parcel·làries de reg. Per a això, s’ha procurat unir en la mateixa

agrupació parcel·les que pertanyen al mateix propietari (a les quals només se’ls dotarà una

presa parcel·lària de reg) de manera que la superfície aproximada de l’agrupació sigui d’unes

10 ha (sobretot 11 ha) i que tingui, com a màxim, 10 propietaris diferents.

Donada la irregularitat de les parcel·les, quan això no és possible i alguna agrupació té una

superfície major de 11 ha, s’ha dissenyat un hidrant doble.

D’altra banda, en els casos en què alguna agrupació correspongui a parcel·les on els cultius

són de tipus hort, només s’ha dissenyat el hidrant de reg, no dissenyant la xarxa terciària de

reg ni presa de parcel·la.

Els criteris de disseny que condicionaran el dimensionament de la xarxa i les pressions

mínimes requerides en cada hidrant són els indicats a l’apartat 6.

Memòria Pàgina 19

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 Els resultats que es desprenen del model verifiquen que és possible arribar a tots els hidrants

de la xarxa amb la pressió requerida, així com arribar a les estacions de bombament EB1 i EB2

amb una pressió major de 10 m.c.a.

Hi ha no obstant això, l’excepció de certs hidrants en els quals existeix un lleu dèficit respecte a

la pressió calculada com a pressió requerida, sent aquests dèficits sempre menors de 8 mca i

representant menys d’un 11% de la pressió requerida.

Les alçades de bombament necessàries en els diferents pisos elevats per a l’adequat

funcionament del sistema són les següents:

SECTOR PIS ALÇADA DE BOMBAMENT(m)

1 Gravetat

2 75 1

3 135

1 Gravetat

2 50 2

3 85

D’altra banda es comprova que en les estacions de bombament hi ha pressió suficient per a

l’aspiració de les bombes.

A l’apèndix n º 1 de l’Annex 14 es recullen els resultats obtinguts mitjançant el programa

DIOPRAM.

9.3. Estudi del règim transitori i dimensionament dels dispositius antiariet

En l'apartat 2 de l'Annex n º 14 Càlcul hidràulics, s'estudia el fenomen transitori tant a nivell de

sobrepressions com a nivell de depressions. Per a això, es considera que la hipòtesi més

desfavorable pel que fa a oscil·lacions de pressió a la xarxa és la parada simultània i

instantània d'ambdues estacions de bombament quan es troben a ple rendiment, és a dir,

mentre està circulant el màxim cabal per tota la xarxa .

Dispositius antiariet:

Per aconseguir reduir tant les sobrepressions com les depressions per aconseguir valors

admissibles de pressions màximes i mínimes en tots els punts de la conducció, es disposen els

següents elements antiariet:

Estació de Bombament 1:

- Calderó antimoltó a l'aspiració 25.000 l PN 10

- Calderó antimoltó en la impulsió del tram S. 1.2. de 25.000 l PN 16

- By-pass aspiració-impulsió DN 300 mm en ambdues línies de bombament.

Tram S. 1.3. PK 0785, Derivació tram S. 1.3.2.

- Calderó antimoltó 25.000 l PN 16

Estació de Bombament 2:

- Calderó antimoltó a l'aspiració 25.000 l PN 10

- By-pass aspiració-impulsió DN 300 mm en ambdues línies de bombament

9.4. Tramificació per pressions

D'acord amb els resultats obtinguts en l'apartat 2, relatius a les pressions màximes existents a

les canonades, així com a les sobrepressions màximes degudes als cops d'ariet que poguessin

succeir, i tenint en compte les pressions màximes interiors admissibles en les canonades,

segons el diàmetre, calculades a l’Annex nº13: Estructures i càlculs mecànics, s'obté la

tramificació de la conducció per pressions, de manera que no es superin les pressions màximes

admissibles.

La tramificació final de les canonades és la següent:

Memòria Pàgina 20


EJE PK INICIO PK FIN LONGITUD (m)

PN del tramo (atm)

0,00 1.400,00 1.400,00 61.400,00 5.266,00 3.866,00 105.266,00 8.678,00 3.412,00 168.678,00 10.439,50 1.761,50 10

0,00 100,00 100,00 16100,00 1.330,00 1.230,00 10

1.330,00 4.677,00 3.347,00 6S1.2.2 0,00 5.615,00 5.615,00 16

0,00 200,00 200,00 20200,00 4.335,00 4.135,00 16

0,00 1.800,00 1.800,00 101.800,00 2.177,00 377,00 10

0,00 200,00 200,00 10200,00 6.624,00 6.424,00 16

0,00 100,00 100,00 10100,00 3.200,00 3.100,00 16

3.200,00 5.090,00 1.890,00 10S2.3 0,00 2.875,00 2.875,00 16

0,00 200,00 200,00 16200,00 804,00 604,00 10

S1.3.2

P_TRAMO 2

S2.2

S2.3.1

TRAMIFICACIÓN DE PRESIONES DE LOS TRAMOS PRINCIPALES DE LA RED DE RIEGO

P_TRAMO 1

S1.2

S1.3

10. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

Les obres objecte d’aquest projecte consisteixen en la xarxa primària per abastir els cabals

demandats, és a dir, les Estacions de Bombament 1 i 2, amb les instal·lacions

electromecàniques requerides per a la impulsió de cabals als corresponents pisos 2 i 3 i els

10,44 km de conducció soterrada de gravetat que discorre entre el dipòsit de derivació i les

estacions de bombament. Així mateix s’han traçat les impulsions i conduccions de gravetat que

distribueixen a la xarxa de reg, que es ramifiquen des de les estacions de bombament fins a les

141 agrupacions en què s’han dividit els 6 pisos resultants de la zona regable, i fins els

corresponents hidrants , amb un total de 42 km de canonada. Finalment s’han traçat també les

conduccions corresponents a la xarxa terciària, xarxa independent per a cada agrupació, que

es disposa entre els hidrants i les diferents preses de reg situades per a cada explotació dins

de cada agrupació de reg, amb un total de 212 km de canonada.

10.1. Conducció de la xarxa primària

La capçalera del sistema es troba al canal existent de l'Olla i Segalés, a partir del dipòsit de

derivació de la futura central hidroelèctrica, no essent l'obra de captació objecte del present

projecte, i des de la qual es reben els cabals de concessió per a reg de forma preferent als

cabals derivats per a la central. En aquest dipòsit es connecta la conducció de la xarxa primària

del marge esquerre del Segre.

La conducció dissenyada és única i és l'encarregada de transportar els cabals de reg des del

dipòsit de derivació fins a les estacions de bombament per a cada sector de reg. La conducció

es projecta en 2 zones diferenciades de diferents diàmetres, que es desenvolupen des de l'obra

de captació del dipòsit fins a les dues estacions de bombament.

La zona 1 es projecta en canonada de polièster reforçat amb fibra de vidre, de rigidesa SN

10.000 i junt estàndard, de diàmetre 900 mm i 4.116 m de longitud, i en canonada d'acer amb

soldadura helicoïdal amb junt amb soldadura a tope de diàmetre 1.000 mm (al seu pas per

l'estació de bombament 1) i 39 m de longitud. Comença en el dipòsit de derivació, discorre

paral·lel al riu Segre sense cap derivació al llarg dels 4,155 km i acaba a l'estació de

Memòria Pàgina 21

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 bombament 1, on es produeix una bifurcació a l'aspiració d'aquesta estació, dels cabals

necessaris per al bombament .

La zona 2 es projecta en canonada de PRFV de rigidesa SN 10.000 i junt estàndard, de

diàmetres 700 mm i 600 mm, i d’ASH amb junt amb soldadura a topall, de diàmetre 600 mm (en

3 trams singulars de fort pendent), amb longituds de 1.328 m, 4.868,2 m i 88,3 m,

respectivament. Comença a la sortida de l'estació de bombament 1 i finalitza, al cap de 6,28

km, a l'estació de bombament 2. Abans de l'arribada a l'Estació de Bombament 2 es produeixen

les derivacions a les diferents agrupacions del pis de gravetat 1 del sector 1. Al llarg de la major

part d'aquest segon tram la conducció principal es veu acompanyada en la mateixa rasa per un

dels eixos de la xarxa de distribució que discorre paral·lel a aquest. Aquest eix secundari

disposa, en 2 d'aquests trams que la conducció primària, en una longitud de 25,3 m, de

canonada d’acer amb soldadura helicoïdal amb junt amb soldadura a topall, però de diàmetre

250 mm.

La conducció primària finalitza a l'Estació de Bombament 2, i a partir d'aquest punt continua la

conducció de gravetat que dóna servei al pis de reg per pressió natural 1 del sector 2,

pertanyent a la xarxa secundària de reg.

S’han considerat les característiques geomètriques de les canonades fabricades en els

materials indicats per a l’ajust de tots els eixos.

Per a la definició geomètrica del traçat en planta i alçat de totes les conduccions de la xarxa

s’ha utilitzat el programa ISPOL-ISTRAM (Mòdul d’obres lineals).

10.1.1. Seccions Tipus

La secció tipus de les rases depèn del tipus i diàmetre de la canonada, així com del nombre de

tubs allotjats en aquesta, i hi pot haver 1 o 2 tubs, en el cas que la canonada primària vagi

acompanyada en el seu traçat per un tram d’un dels eixos de la xarxa de distribució. Els

diàmetres nominals projectats són: 900, 700 i 600 (en mm).

Es dissenyen 4 tipus de seccions en funció dels terrenys travessats per les rases.

- Secció Tipus 1. Xarxa primària i secundària en terrenys granulars amb altura de rasa>

1,5 m, i en les rases en les quals sigui necessari accedir, amb altura de rasa> 1,3 m

Rasa amb talussos 1H/1V.

- Secció Tipus 2. Xarxa primària i secundària en terrenys argilosos amb altura de rasa>

1,5 m i xarxa secundària en terrenys granulars amb altura de rasa <1,5 m. Rasa amb

talussos 2H/3V.

- Secció Tipus 3. Xarxa secundària i terciària en terrenys argilosos amb altura de rasa

<1,5 m. Rasa amb talussos 1H/3V.

- Secció Tipus 4. En zones on calgui apuntalament i en encreuament de barrancs. Rasa

apuntalada inclòs esgotament. En els encreuaments de barrancs la rasa s’omple de

formigó fins a 30 cm per sobre de la clau del tub, de manera que l’apuntalament no és

recuperable.

La geometria de totes les rases apareix en els plànols. Els talussos d’excavació considerats

responen a un criteri estricte amb el coneixement assolit amb els resultats de la campanya

geotècnica disponible. Les rases es disposaran amb aquests talussos mentre no es modifiquin

les condicions d’humitat del terreny. Si es produeix saturació en el mateix, tant per causa de

pluja com per presència de nivell freàtic, les rases s’executaran apuntalades, o s’estendran els

talussos fins a assolir el nivell estable.

Un 37% del material excavat en les rases és de naturalesa granular, pel que pot ser emprat en

els reblerts necessaris de les conduccions. L’aprofitament d’aquests materials s’especifica en

els Annexos n º 9 Geologia i geotècnia i número el nº7 Moviment de terres, en els quals es

determina la necessitat de procedir al matxucat i cribratge d’aquests materials per obtenir el

volum necessari, de manera que es preveu la utilització d’una planta portàtil de matxucat en

l’execució de les obres de les conduccions. La resta del material excavat, considerat com a

sòls, pot ser emprat en la seva major part en el rebliment de cobriment superior de la rasa.

El rebliment de les rases, en general, es realitzarà amb els següents materials:

- Material de suport granular: Material M1. Es tracta d’un material procedent del cribratge i

matxucat dels materials de graves de les excavacions o procedent de préstecs de

característiques similars, de 5 a 15 mm, estesa i compactat al 70% de la seva densitat

relativa.

Memòria Pàgina 22


• Canonades de PRFV: Ocupa des del fons de rasa fins a 30 cm per sobre de la

clau del tub.

• Canonades de PVC-O: Ocupa des del fons de rasa fins al punt de suport de la

canonada.

• Canonades d'Acer (en encreuament del vessant d'Arfa i en dos punts singulars de

la conducció primària): Ocupa des del fons de rasa fins als ronyons de la

canonada, donant suport aquesta amb un angle mínim de 120 º.

- Material de protecció: Material M2. Es tracta d’un rebliment granular, procedent del

cribratge i matxucat dels materials de graves de l’excavació, de mida màxima 2 cm,

compactat al 95% del PM, i col·locat fins a una alçada de 30 cm per sobre de la clau del

tub.

• Canonades d'acer: Ocupa des del final del rebliment de suport fins a 30 cm per

sobre de la clau del tub.

• Canonades de PVC-O: Ocupa des del final del rebliment de suport fins a 30 cm

per sobre de la clau del tub.

• Canonades de PEAD: Ocupa des del fons de rasa fins a 30 cm per sobre de la

clau del tub.

- Material de cobriment: Resta del cobriment de rasa, fins a una alçada mínima de 70 cm

(de manera que el recobriment sobre la canonada sigui sempre com a mínim 1 m) amb

material procedent de l’excavació, amb absència de mides superiors a 20 cm,

compactat al 95% del PM. Es realitza per a tots els materials de la conducció.

10.1.2. Traçat

En el traçat de les xarxes de canonades, primària i secundària, s’ha pres com a criteri principal

buscar el màxim respecte a les propietats i serveis existents procurant que les traces de les

canonades discorrin paral·leles i a la menor distància possible dels camins existents a la zona

regable o, si no, paral·leles a límits de parcel·la. Travessant el menys possible les propietats

privades, creuant només quan això reporta un estalvi econòmic considerable.

El disseny del traçat es basa en els següents criteris:

- El traçat es realitzarà paral·lel als camins existents a la zona regable de manera que

l’ocupació es trobi a la mínima distància possible d’aquest. D’aquesta manera, i tenint

en compte l’amplitud necessària per a l’obertura de les rases, es determina que l'eix de

la conducció ha de trobar-se a una distància compresa entre 6 i 7,5 m del peu de

terraplè o el cap de desmunt d’aquest camí, respectant amb això al màxim la propietat

privada.

- El traçat fora de camins s’ha de fer en el possible paral·lel als límits de parcel·la Quan

és necessari travessar les propietats s’ha de fer sempre respectant les edificacions i els

arbres fruiters.

- El traçat discorre pels terrenys de menor cota de la zona regable, gairebé sempre

paral·lel al riu Segre, per la qual cosa es procura que es disposi entre la zona

d’inundació del cabal de 100 anys i el de 500 anys de període de retorn com a mínim, i

sempre a l’exterior de la zona d’inundació corresponent al cabal de 50 anys de període

de retorn.

La xarxa primària es divideix en 2 zones amb les següents característiques.

Zona 1. Té una longitud de 4.155 m, i correspon a una canonada de diàmetre nominal 900 mm

de PRFV, en els primers 4.116 m, i a una canonada de diàmetre nominal 1.000 mm de ASH en

els últims 39 m, en l’arribada a l’estació de bombament 1. Comença en el futur dipòsit de

derivació de la central hidroelèctrica, situat sobre el PK 3 +900 del canal existent de l'Olla i

Segalés. Discorre pel mateix canal al llarg de 60 m, punt a partir del qual se situen dos colzes

de 45 º i una baixada de la canonada fins a situar-se paral·lela a la sèquia del Molí d'Alàs, fins a

creuar la carretera LV-4053 i continuar fins situar-se paral·lela al riu Segre. A partir d’aquest

punt discorre sensiblement paral·lela a camins de la zona regable fins a arribar a l’estació de

bombament 1. Allà es produeix una derivació a la canonada d'aspiració de l'estació, i la

conducció principal continua el seu recorregut després de reduir el seu diàmetre. En el seu

recorregut creua els torrents de Sant Miquel, Caselles, Formiguera i les Torres.

Zona 2. Té una longitud de 6.284,5 m, i correspon a una canonada de PRFV amb dos trams de

diferent diàmetre nominal, el primer de 700 mm, al llarg de 1.328 m, i el segon de 600 mm, els

4.956,5 m restants . Al llarg d’aquesta última zona la canonada realitza un canvi de material a

acer amb soldadura helicoïdal de diàmetre exterior 610 mm i 5 mm de gruix en dos trams de

fort pendent de 25,3 m de longitud total, i un últim tram de 63 m en el denominat encreuament

Memòria Pàgina 23

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 del vessant d'Arfa. Comença a la sortida de l’estació de bombament 1 i finalitza a l'estació de

bombament 2. Discorre sensiblement paral·lel al Camí Ral en gairebé tot el seu recorregut,

creuant el riu de la Color, i els torrents de Casanoves i de la Coma, i al llarg del seu recorregut

es produeixen les derivacions de la xarxa secundària a les agrupacions corresponents al pis 1

del sector 1.

10.1.3. Arquetes

Les conduccions van equipades dels següents equips hidràulics:

- Ventoses trifuncionals. Situades en els punts alts i canvis bruscos de pendent,

permeten la purga d'aire de les conduccions durant l'ompliment i durant l'explotació

normal. A més, permeten l'entrada d'aire en aquestes conduccions quan la pressió

interior cau per sota de la pressió atmosfèrica.

- Desguassos. Situats en els punts baixos de les conduccions, permeten el buidat de la

conducció per a la seva reparació o manteniment.

- Vàlvules de Seccionament. Són vàlvules de papallona equipades amb junts

telescòpics de desmuntatge, per tallar la circulació d'aigua en un tram determinat de la

conducció.

- Vàlvula de sobrevelocitat. S’instal·larà al començament de la conducció principal una

vàlvula de sobrevelocitat amb la finalitat d'evitar la pèrdua d'aigua de l'obra de presa per

un trencament de la conducció aigua avall d'aquesta. Aquestes vàlvules actuen en

funció de la velocitat de pas del flux d'aigua al seu interior. Així, en el cas de trencament

de la canonada aigua avall de la vàlvula, la velocitat d'aigua augmentarà provocant el

tancament de la vàlvula i evitant així la pèrdua d'aigua.

Es dissenyen arquetes per albergar els elements hidràulics del projecte: ventoses, desguassos

i vàlvules de seccionament. Cap element de la conducció quedarà a la intempèrie a causa de la

climatologia adversa de la zona.

- Arquetes de ventosa: Hi ha dos tipus d’arquetes de ventosa en funció del diàmetre de la

ventosa a disposar. Per diàmetres de ventosa 50 ≤ φ ≤ 80, es projecten arquetes de

1,60 x 1,60 m de dimensions exteriors, i per diàmetres 100 ≤ φ ≤ 250 es projecten

arquetes de dimensions 2,20 x 2,20 m (dimensions exteriors ) dins de les quals es len

les ventoses amb les peces especials necessàries (Tes de derivació, cons reductors,

etc.). Les arquetes són totes prefabricades de formigó armat i cobertes amb tapes

prefabricades també de formigó.

- - Arquetes de desguàs: Hi ha també dos tipus d’arquetes de desguàs en funció del

diàmetre de la canonada a desguassar i del diàmetre del propi desguàs. El primer per a

desguàs DN 150 mm i el segon per a DN 80 mm. En ambdós casos el desguàs es

realitza mitjançant una derivació en canonada d'un dels dos DN, fins l’arqueta, situada a

l’exterior. Les arquetes de desguàs tipus 1 tenen com a dimensions exteriors 1,90 m de

longitud per 1,90 m d’amplada, i és de formigó amb tapa de xapa metàl·lica i en aquesta

es situa la zona per a la maniobra de les vàlvules del desguàs, de dimensions interiors

1,50 m x 1,50 m Permet el desguàs directe a l’exterior amb sortida protegida a una zona

d’escullera formigonada. El segon tipus és una arqueta prefabricada circular, de DN 600

mm, prevista per desguàs amb boca de reg φ 80 mitjançant sortida ràcord Barcelona.

- Arquetes de seccionament i derivació: Es projecten arquetes per a albergar les vàlvules

de seccionament dels trams de la conducció. En aquestes arquetes se situen les

vàlvules encarregades del seccionament dels trams, les ventoses trifuncionals situades

aigües amunt i aigües avall de les vàlvules de seccionament i el by-pass d’aquesta

vàlvula. El desguàs en aquelles arquetes que sigui necessari, se situa en pericó

independent com els descrits anteriorment amb aquesta finalitat. En total s’han projectat

4 arquetes en la canonada principal, una inicial de seccionament on se situa la vàlvula

de sobrevelocitat, una altra en el mateix tram de DN 900 mm i 2 en el tram de DN 600

mm.

10.1.4. Encreuament sobre el vessant d’Arfa i pas sota el rec del Pla

Es projecta una obra especial en el segon tram de la conducció, abans de l'arribada a l'estació

de bombament 2, per a l’encreuament del nucli urbà d'Arfa. El primer tram (del pk 9 +960 al 10

+023) salva una longitud de 63 m mitjançant canonada soterrada en rasa però sobre un

vessant de pendent del 34%. La canonada en aquest tram es projecta en acer amb soldadura

helicoïdal amb junt soldat a topall amb un F exterior de 610 mm i gruix de 5 mm, ancorada

sobre un total de 4 massissos de formigó de dimensions: 2,50 m de longitud x una amplada

variable entre 0,50 m fins 1,30 m, situats als colzes tant còncaus com convexos de la

conducció. Aquests massissos de formigó es sustenten al seu torn sobre micropilots de formigó

Memòria Pàgina 24

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 de diàmetre 150 mm i 10 m de profunditat. Cada suport de formigó disposa de 3 micropilots, un

davant vertical i 2 darrere amb una inclinació de 20 º respecte de la vertical, amb la funció de

resistir les empentes dinàmiques de la canonada, sobretot durant els fenòmens transitoris del

cop d'ariet.

Una vegada que la canonada arriba al p.k. 10 +023, es produeix l'accés de la mateixa,

mitjançant un colze de 45 º, en el rec del Pla, canal que discorre per l'interior de la zona urbana

d'Arfa, punt a partir del qual es realitza un canvi de material, d’acer amb soldadura helicoïdal a

PRFV de F 600 mm amb junt estàndard. La canonada es situa a l'interior d'aquest canal, amb

el pendent del mateix, al llarg de 117 m (PK 10 +023 a pk 10 +140 m), fins a la seva sortida

fora del nucli urbà, per a prosseguir sota el rec del Pla però aquesta vegada aprofundint sota el

canal, fins al pk 10+245, punt a partir del qual abandona el traçat del rec del Pla per a continuar

en rasa. L’ús del rec per allotjar la conducció principal l’inhabilita per al seu ús, de manera que

aquesta obra s’ha de fer fora de la temporada de regs i amb la previsió que en la següent

temporada de regs es trobi en funcionament el sistema complet per abastir el regadiu amb la

nova infraestructura.

D'altra banda està prevista la recuperació de l'espai del canal com a via de vianants, de manera

que aquest es cobrirà, després d'allotjar la canonada principal, amb formigó HM-20 i es

disposarà una capa de 20 cm de tot-u artificial en la seva superfície .

10.2. Conduccions de les xarxes de distribució i terciària

Així mateix s'han dissenyat els traçats de les conduccions de la xarxa de distribució des de les

estacions de bombament fins als hidrants de cada agrupació, així com els traçats de la xarxa

terciària de cada agrupació de reg, des dels hidrants fins a les preses parcel·làries.

La xarxa secundària es dissenya amb canonades de polièster reforçat amb fibra de vidre,

PRFV, de rigidesa SN 10.000 amb junt estàndard, per diàmetres majors de 400 mm, policlorur

de vinil orientat, PVC-O, amb junt estàndard, per diàmetres entre 140 mm i 400 mm, i polietilè

d'alta densitat amb junt soldat per electrofusió, PEAD, per diàmetres menors de 140 mm. Els

diàmetres de les canonades es troben compresos entre 700 mm i 75 mm per a tota la xarxa de

distribució.

Està prevista la utilització, en tres trams de la xarxa amb una longitud total de 2.372 m, de la

infraestructura existent del canal de l'Olla i Segalés per allotjar les conduccions, per a això se

situaran les canonades sobre el llit del canal, un cop regularitzat, al costat del caixer dret,

recobertes de formigó per evitar que les arrels dels arbres situats sobre el vessant del caixer

esquerre poguessin danyar les canonades.

La resta del canal utilitzat es cobrirà amb material procedent de les excavacions de les rases, i

es col·locarà una capa vegetal de 20 cm de gruix en la seva superfície per tal de recuperar la

traça del canal en aquests trams com a zona vegetada.

La xarxa terciària es dissenya amb canonades de PEAD amb diàmetres compresos entre 140

mm i 50 mm.

10.3. Estacions de bombament

10.3.1. Introducció

Aquest projecte consta de dues estacions de bombament situades a la conducció principal amb

la missió impulsar l'aigua des de la conducció principal als pisos 2 i 3 del sector 1 i als pisos 2 i

3 del sector 2.

Les estacions de bombament se situen al PK 4+148 (Estació de bombament 1) i PK 10+439

(Estació de bombament 2), de la conducció principal.

Per al dimensionament i disseny de les estacions de bombament, s'han tingut en compte els

següents condicionants:

- Cabals de disseny per línia i alçada manomètrica.

- Equips instal·lats

- Equips auxiliars.

- Conduccions i valvuleria.

- Arquitectura, urbanització i accessos.

- Electricitat.

Memòria Pàgina 25


Memòria Pàgina 26

S'analitzen a continuació el disseny i dimensionament de les dues estacions de bombament

sobre la base dels condicionants enumerats.

10.3.2. Cabals de disseny i alçada manomètrica

L'estació de bombament 1 ha de proveir als pisos 2 i 3 del sector 1 pel que necessita 2 línies

independents de bombament.

D'altra banda, l'estació de bombament 2 ha de proveir als pisos 2 i 3 del sector 2 amb el que

disposarà de 2 línies de bombament independents.

Es defineixen en l'epígraf 1.5.4. l'Annex n º 14 "Càlculs hidràulics" els següents punts de

funcionament per a cada un dels pisos de reg:

- Sector 1 Pis 2:

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 530 / 75

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 15 / 75

- Sector 1 Pis 3:

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 270 / 135

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 15 / 135

- Sector 2 Pis 2:

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 180 / 50

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 15 / 50

- Sector 2 Pis 3:

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 95 / 85

o Qd (l/s) / Hm (Màx): 15 / 85

Per cobrir tots els rangs de cabals i alçades manomètriques, tots els grups aniran dotats de

variador de freqüència.

10.3.3. Equips instal·lats

10.3.3.1. Estació de bombament nº 1

L'estació de bombament número 1 abasteix als pisos 2 i 3 del sector 1, per la qual cosa es

compon de dues línies independents de bombament, una per a cada pis, que s'alimenten d'un

col·lector d'aspiració comuna d'acer de 1.000 mm de diàmetre i 8 mm de gruix. La configuració

de cadascuna de les línies de bombament és la següent:

Sector 1 pis 2

Els condicionants de disseny d’aquest pis són:

- Cabal mínim: 15 l/s (54 m³/h)

- Cabal disseny: 530 l/s (1.908 m³/h)

- Alçada manomètrica: 75 m.

La línia de bombament d'abastament a aquest pis té la següent configuració:

- 2 bombes tipus Jockey de 4 etapes amb capacitat per subministrar entre 15 l/s i 30,56

l/s a 75 m cadascuna. Treballant en paral·lel poden subministrar des de 15 l/s fins 61,11

l/s a 75 m.

- 4 bombes principals, 3+1 de reserva, de 2 etapes cadascuna amb capacitat per

subministrar entre 61,11 l/s i 177 l/s a 75 m cadascuna. Treballant en paral·lel poden

subministrar des de 61,11 l/s fins a 530 l/s a 75 m.

- En total, la línia de bombament per al pis 2 del sector 1 estaria formada per 6 grups

motobomba.

Sector 1 pis 3



- Cabal disseny: 270 l/s (972 m³/h)



Memòria Pàgina 27



l/s a 135 m cadascuna. Treballant en paral.lel poden subministrar des de 15 l/s fins

61,11 l/s a 135 m.

- 3 bombes principals, 2+1 de reserva, de 2 etapes cadascuna amb capacitat per

subministrar entre 61,11 l/s i 135 l/s a 135 m cadascuna. Treballant en paral·lel poden

subministrar des 61,11 l/s fins a 270 l/s a 135 m.


motobomba.

Cada un dels grups de bombament està equipat amb un variador de freqüència per poder

cobrir l’ampli rang de cabals demandats.

A fi de poder aïllar cadascuna de les bombes amb independència de la resta, s’instal·len

vàlvules de papallona juntament amb rodets de desmuntatge en l'aspiració i impulsió de cada

un dels grups de bombament. També es disposa d'una vàlvula de seccionament DN 1000 al col

lector general d'aspiració juntament amb un rodet de desmuntatge i un by-pass DN 80 mm. La

vàlvula de seccionament del col·lector d’aspiració, permet aïllar completament l'estació de

bombament del subministrament per gravetat.

En les impulsions de les bombes i aigua amunt de la vàlvula de seccionament del col·lector

d’aspiració, s’instal·len ventoses trifuncionals que permeten la purga d'aire de les conduccions

durant el seu ompliment i funcionament regular, i l'entrada d'aire a les conduccions en cas de

una caiguda de pressió per sota de l'atmosfèrica.

Com a elements antiariet, s’instal·len:

- Un calderó hidropneumàtic de 25.000 l PN 10 connectat a la derivació del col lector

d'aspiració.

- Un calderó hidroneumàtic de 25.000 l PN 16 connectat a la impulsió del sector S.1.2.

- Dos By-pass aspiració-impulsió DN 300, un per a cada línia de bombament, format per:

• Vàlvula de papallona DN 300.

• Junt de desmuntatge DN 300

• Vàlvula de retenció de clapeta DN 300.

10.3.3.2. Estació de bombament nº 2

L'estació de bombament número 2 abasteix als pisos 2 i 3 del sector 2, pel que es compon de

dues línies independents de bombament, una per a cada pis. Les línies de bombament

s'alimenten d'un col.lector d'aspiració comú d'acer de 700 mm de diàmetre i 5 mm de gruix.

Sector 2 pis 2







l/s a 50 m cadascuna. Treballant en paral·lel poden subministrar des de 15 l/s fins 61,11

l/s a 50 m.

- 2 bombes principals, 1+1 de reserva, de 2 etapes amb capacitat per subministrar entre

61,11 l/s i 180 l/s a 50 m.


motobomba.

Sector 2 pis 3






Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 - 3 bombes tipus Jockey, 2+1 de reserva, de 5 etapes amb capacitat per subministrar

entre 15 l/s i 48 l/s a 85 m cadascuna.


motobomba.

Cada un dels grups de bombament està equipat amb un variador de freqüència per poder

cobrir l’ampli rang de cabals demandats.

A fi de poder aïllar cadascuna de les bombes amb independència de la resta, s’instal·len

vàlvules de papallona juntament amb rodets de desmuntatge en l'aspiració i impulsió de cada

un dels grups de bombament

En les impulsions de les bombes s’instal·len ventoses trifuncionals que permeten la purga d'aire

de les conduccions durant el seu ompliment i funcionament regular, i l'entrada d'aire a les

conduccions en cas de una caiguda de pressió per sota de l'atmosfèrica.

Com a elements antiariet, s’instal·len:

- Un calderó hidropneumàtic de 25.000 l PN 10 connectat al col lector d'aspiració.

- Dos By-pass aspiració-impulsió DN 300, un per a cada línia de bombament, format per:

• Vàlvula de papallona DN 300.

• Junt de desmuntatge DN 300

• Vàlvula de retenció de clapeta DN 300.

A la taula següent es resumeixen totes les dades de rendiment, cabal, pressió i velocitat de gir

per a cada punt de funcionament de cadascuna de les línies de bombament:

CAUDAL (l/s)

CAUDAL (m³/h) ALTURA (m) BOMBA /

ETAPAS TIPO VELOCIDAD (rpm) RENDIMIENTO COMENTARIOS

15 54 75 102 NML/4 JOCKEY 1315 61,00%31 110 75 102 NML/4 JOCKEY 1470 75,60%61 220 75 102 NML/4 JOCKEY 1470 75,60% 2 bombas jockey en paralelo61 220 75 202 NM L / 2 PRINCIPAL 1223 57,50%

177 636 75 202 NM L / 2 PRINCIPAL 1355 77,40%530 1908 75 202 NM L / 2 PRINCIPAL 1355 77,40% 3 bombas principales en paralelo15 54 135 102 NML / 7 JOCKEY 1335 60,50%31 110 135 102 NML / 7 JOCKEY 1445 76,40%61 220 135 102 NML / 7 JOCKEY 1445 76,40% 2 bombas jockey en paralelo61 220 135 202 NM E / 3 PRINCIPAL 1445 68,00%

135 486 135 202 NM E / 3 PRINCIPAL 1480 79,80%270 972 135 202 NM E / 3 PRINCIPAL 1480 79,80% 2 bombas principales en paralelo

15 54 50 102 NML / 3 JOCKEY 1245 62,70%

31 110 50 102 NML / 3 JOCKEY 1365 76,00%

61 220 50 102 NML / 3 JOCKEY 1365 76,00% 2 bombas jockey en paralelo

61 220 50 202 NML / 2 PRINCIPAL 1005 62,40%

180 648 50 202 NML / 2 PRINCIPAL 1265 73,70%

15 54 85 122 NME / 3 JOCKEY 1230 49,70%

48 171 85 122 NME / 3 JOCKEY 1340 78,10%

95 342 85 122 NME / 3 JOCKEY 1340 78,10% 2 bombas jockey en paralelo

ESTA

CIÓ

N D

E B

OM

BEO

1

SEC

TOR

1

PISO

2SE

CTO

R 1

PI

SO 3

ESTA

CIÓ

N D

E B

OM

BEO

2

SEC

TOR

2 P

ISO

2SE

CTO

R

2 PI

SO 3

Les bombes de les estacions de bombament van equipades amb motors asíncrons horitzontals

amb les següents potències.

DENOMINACIÓN EN PLANOS

BOMBA / ETAPAS TIPO Nº Hm

(mca)Qdiseño

(m³/h)

VELOCIDAD SÍNCRONA

(rpm)TOTAL

POTENCIA MOTORES

(kW)

POTENCIA MÁXIMA EN LA

ESTACIÓN (Kw)

A 202 NM L / 2 MULTICELULAR 3+1 75 636 1500 4 200

B 102 NML / 4 JOCKEY 2 75 110 1500 2 37

C 202 NME / 3 MULTICELULAR 2+1 135 486 1500 3 250

D 102 NML / 7 JOCKEY 2 135 110 1500 2 75

E 202 NML / 3 MULTICELULAR 1+1 50 648 1500 2 160

F 102 NML / 3 JOCKEY 2 50 110 1500 2 22

SEC

TOR

2

PISO

3

G 122 NME / 3 JOCKEY 2+1 85 171 1500 3 75

ESTA

CIÓ

N D

E B

OM

BEO

1ES

TAC

IÓN

DE

BO

MB

EO 2

SEC

TOR

2

PISO

2SE

CTO

R

1 PI

SO 2

SEC

TOR

1

PISO

3

GRUPOS MOTOBOMBA MARGEN IZQUIERDA RÍO SEGRE

1100

310

10.3.4. Equips auxiliars

A més dels grups motobomba, les estacions de bombament disposen d’altres equips auxiliars:

- Ponts grua i polispastos. Permeten el transport d'elements pesats com peces o equips

en l'interior de les estacions de bombament.

Memòria Pàgina 28


• Estació de bombament 1: Disposa d'un pont grua de 17 m de llum amb capacitat

per a 1.600 kg de càrrega.

• Estació de bombament 2: Disposa d'un pont grua de 17 m de llum amb capacitat

per a 1.600 kg de càrrega.

- Filtres. Amb la missió d'evitar obturacions en les xarxes secundària i terciària,

s’instal·len filtres autonetejables tipus W en ambdues estacions de bombament. Aquests

permeten el muntatge en línia amb la canonada i un nivell de filtratge de fins a 1 mm de

pas de malla .. L'estació de bombament 1 disposa de dos (2) filtres en paral lel DN 1000

PN 10 amb capacitat per a 0,78 m³ / s cada un. S’instal·len en una arqueta annexa de

dimensions 7,65 x 6,75 m, que els protegeix de la intempèrie i altres agressions

externes. Aigua amunt i aigua avall de cadascun dels filtres, es len vàlvules de

papallona d'accionament elèctric junt amb carrets de desmuntatge i boques d'home amb

ventoses trifuncionals DN 150 mm. D'altra banda, a l'estació de bombament número 2

s’instal·la un filtre (1) W autonetejable DN 700 PN 10 amb capacitat per a 0,40 m³ / s en

una arqueta de dimensions 5,35 x 6,10 m, equipat amb un by-pass DN 700 de manera

que es permeti l'operació de la xarxa mentre el filtre no estigui operatiu. L'arqueta va

dotada a més de 3 vàlvules de papallona DN 700 juntament amb els rodets de

desmuntatge, i 4 ventoses trifuncionals DN 100 mm.

- Elements de mesura. A la sortida de les impulsions d'ambdues estacions de

bombament, es len cabalímetres electromagnètics per a la lectura del cabal de les

impulsions. A la EB1 seran DN 500 PN16 per el pis 2 i DN 500 PN 25 per al pis 3, i en la

EB2 seran DN 400 PN16 per el pis 2 i DN 300 PN 16 per al pis 3

- Calderons antimoltó. Les estacions de bombament disposen de calderons antiariet en

les conduccions d'aspiració i en la impulsió del pis 2 del sector 1 per esmorteir les oscil

lacions de pressió provocades per una parada sobtada i simultània de les dues

estacions de bombament. El càlcul detallat del règim transitori es realitza en el Annex n

º 14 "Càlculs hidràulics".

- Climatització i ventilació. Les dues estacions de bombament disposen d'equips de

climatització a les oficines i ventilació a la sala d'equips.

10.3.5. Conduccions i valvuleria

Les conduccions de les estacions de bombament seran d'acer de qualitat S-275-JR. El gruix

necessari de les canonades d'aspiració i impulsió es dimensiona en funció de la màxima

pressió interior que ha de suportar aquesta conducció. El gruix adoptat en cadascuna de les

conduccions és superior al mínim necessari, pel fet que s'adopten 2 mm de sobregruix per

corrosió. En qualsevol cas, el gruix mínim adoptat per a qualsevol conducció no serà inferior a 5

mm. La taula següent resumeix les característiques principals de cadascuna de les

conduccions:

DN (mm) PN (atm)e mínim

necessari (mm)

e adoptat (mm)

Col·lector aspiració 1000 10 3,64 8,00

Col·lector impulsió 700 10 2,55 5,00


Aspiració Jockey 200 10 0,73 5,00

Impulsió Jockey 200 20 1,45 5,00

Aspiració Ppal 400 10 1,45 5,00

Impulsió Ppal 400 20 2,91 5,00

Col·lector aspiració 700 10 2,55 5,00



Aspiració Jockey 200 10 0,73 5,00

Impulsió Jockey 200 20 1,45 5,00





EST

AC

IÓ D

E B

OM

BA

MEN

T 1

EST

AC

IÓ D

E B

OM

BA

MEN

T 2

Memòria Pàgina 29

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 Els reforços necessaris en les derivacions, entroncaments, etc. de les estacions de

bombament, són calculats seguint les indicacions del 'AWWA M11 "Steel Pipe - A guide for

design and installation". En el Annex n º 15 "Caldereria"es troben detallats els criteris de càlcul i

les dimensions dels reforços a col·locar.

A l'estació de bombament 1, la conducció de la xarxa primària entra amb DN 1000 travessant

els filtres cap a l'edifici de bombes on es deriva el col lector general d'aspiració. Aquest col

lector és d'acer DN 1000 mm i és al que escometen per a l'aspiració els 11 grups de l'estació.

La conducció principal travessa l'estació de bombament i es redueix a DN 700 després de la

derivació del col lector d'aspiració.

L'estació de bombament 1 disposa de 2 col·lectors d'impulsió, tots dos d'acer, un a DN 700 i

l'altre a DN 500, ambdós de 5 mm de gruix, corresponents a les dues línies de bombament dels

pisos 2 i 3 del sector 1 respectivament.

Es disposen vàlvules de seccionament en els dos col·lectors d'impulsió i en el col lector

d'aspiració.

En el cas de l'estació de bombament 2, la canonada entra a DN 700 mm i 5 mm de gruix

travessant el filtre i continuant cap a l'edifici de bombes on es converteix en col lector

d'aspiració comú per a les set bombes. Després de les 7 derivacions d'aspiració, es redueix a

DN 500 mm i 5 mm de gruix per sortir posteriorment de l'edifici formant part de l'eix P_Tram2.

Els col·lectors d'impulsió de l'estació de bombament 2 són també d'acer soldat en DN 400 i DN

300, ambdós de 5 mm de gruix, per als pisos 2 i 3 del sector 2 respectivament.

De la mateixa manera que a l’Estació de bombament 1, es disposen de vàlvules de

seccionament en els col·lectors d'impulsió i en la conducció principal.

10.3.6. Arquitectura

Estació de bombament 1

L'edifici, de 38,5 x 18,5 m, té una superfície de 730 m², distribuïts en una sola planta. La

distribució interior preveu una sala de bombes de 646 m², un lavabo de 14 m² i una sala per a

quadres elèctrics de 70 m².

L'edifici està suportat per una estructura metàl·lica composta per 7 pòrtics de 18 m de llum i

6,90 m d'alçada, separats cada 6,5 m. L'estructura metàl·lica es recolza en una llosa contínua

de formigó de 0,5 m de cantell, que constitueix la fonamentació de l'edifici.

Els col·lectors d'impulsió i el tram del col lector d'aspiració que es troben sota la llosa de

fonamentació de l'edifici, van formigonats fins a la cota inferior de la llosa.

El tancament de l'edifici es realitza mitjançant blocs de formigó i una coberta a dues aigües

constituïda per doble xapa d'acer grecada amb nucli aïllant.

La zona formada pel lavabo i la sala de quadres elèctrics està coberta per un sostre que

recolza sobre el mur oest de l'edifici i el mur interior paral·lel a l'anterior. Tots dos murs, són

murs de càrrega.

L'edifici disposa de dos accessos des de l'exterior. Un a la sala de quadres elèctrics i un altre

que permet l'accés d'un camió a la sala de bombes.

La ventilació de l'edifici es troba a càrrec de dos extractors murals amb capacitat per a 1.100

m³/h.

Estació de bombament 2

L'edifici, de 27 x 18,5 m té una superfície de 470 m² distribuïts en una sola planta. La distribució

interior preveu una sala de bombes de 386 m², un lavabo de 14 m² i una sala per a quadres

elèctrics de 70 m².

Memòria Pàgina 30

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 L'estructura de l'estació de bombament 2 segueix el mateix esquema que a l'estació de

bombament 1, i es compon de 5 pòrtics de 18 m de llum i 6,90 m d'alçada, separats cada 6,5

m. L'estructura metàl·lica es recolza en una llosa contínua de formigó de 0,5 m de cantell, que

constitueix la fonamentació de l'edifici.

Igual que en l'EB 1, els col·lectors d'impulsió i el tram del col lector d'aspiració que es troben

sota la llosa de fonamentació de l'edifici, van formigonats fins a la cota inferior de la llosa.

El tancament de l'edifici es realitza mitjançant blocs de formigó i una coberta a dues aigües

constituïda per doble xapa d'acer grecada amb nucli aïllant.

La zona composta per la neteja i la sala de quadres elèctrics està coberta per un sostre que

recolza sobre el mur sud-oest de l'edifici i el mur interior paral·lel a l'anterior. Tots dos murs, són

murs de càrrega.

L'edifici disposa de dos accessos des de l'exterior. Un a la sala de quadres elèctrics i un altre

que permet l'accés d'un camió a la sala de bombes.

La ventilació de l'edifici es troba a càrrec de dos extractors murals amb capacitat per a 1.100

m³/h.

10.3.7. Urbanització i accessos

El complex de l'estació de bombament 1 ocupa una superfície de 2.800 m². La cota

d'explanació de la urbanització és la 688.00 m. La urbanització té un accés de 5 m d'amplada

des del camí situat al sud d'aquest complex i una zona pavimentada de 520 m² per a l'accés i

maniobres de camions.

El complex de l'estació de bombament 2 ocupa una superfície de 2.700 m². La cota

d'explanació de la urbanització és la 681.50 m. La urbanització té dos accessos de 5 m

d'amplada des del camí situat al nord d'aquest complex i una zona pavimentada de 325 m² per

a l'accés i maniobres de camions.

En ambdues estacions de bombament, el perímetre de l'edifici disposa d'una vorera perimetral,

i la zona que queda en desmunt posseeix una cuneta per a l'evacuació de les aigües de pluja.

Dins d’ambdues urbanitzacions es troben:

- Edifici de bombament.

- Arqueta de Filtres.

- Calderons antimoltó

- Arquetes de cabalímetres

- Centre de transformació

El recinte de les estacions de bombament es troba tancat per una reixa metàl·lica perimetral.

10.3.8. Electricitat

En aquest apartat es descriuen i justifiquen les bases i criteris adoptats per a la definició

elèctrica de les estacions de bombament del "Projecte constructiu de consolidació i millora del

regadiu del marge esquerre del Segre. TTMM d'Alàs i Cerc, Seu d'Urgell i Ribera d'Urgellet (Alt

Urgell) ".

El càlcul elèctric ha estat realitzat amb el màxim rigor tenint en compte totes les dades i

condicionants existents.

10.3.8.1. Escomesa

Per tal de subministrar energia elèctrica a les instal·lacions de les estacions de bombament

d'aquest projecte, equips electromecànics i instal·lacions elèctriques corresponents, resulta

necessària la interconnexió amb la xarxa de mitjana tensió (22 kV) de la companyia PEUSA,

distribuïdora de la zona.

Per això s'ha realitzat sol·licitud dels nous subministraments a PEUSA, departament de Nous

Subministraments, en els dos punts on se situaran les estacions de bombament (estacions 1 i 2

d'aquest projecte), per a les següents potències:

Memòria Pàgina 31

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 - Estació de bombament 1: 1.412 kW, subministrada per dos transformadors de 1.000

kVA cada un.

- Estació de bombament 2: 422 kW, subministrada per dos transformadors de 400 kVA

cada un.

La resposta a la sol licitud descrita es troba pendent de resolució

10.3.8.2. Quadres de Baixa Tensió

De la sortida en baixa tensió dels dos transformadors de potència de 1.000 kVA per a l'estació

de bombament 1 i de 400 kVA per a l'estació de bombament 2, alimentem al quadre general de

baixa tensió a 400 V, per mitjà de cable de 0, 6 / 1 kV de secció adequada.

Aquest quadre general, es construirà en xapa d'acer i estarà preparat per poder dur a terme

futures ampliacions de sortida.

Aquest quadre inclou l'interruptor general de protecció general de la línia provinent dels

transformadors de potència, de 3.200 A en bastidor obert de 4 P i poder de tall de 50 kA,

sistema de comunicació Profibus, i relés de protecció magnetotèrmic, per al Bombament n º 1 i

de 1.000 A en bastidor obert de 4 P i poder de tall de 25 kA per al Bombament n º 2.

A més el CGBT les estacions de bombament comptarà amb les sortides als diferents serveis i

quadres secundaris que depenen de cada estació de bombament, com:

- Alimentació Força enllumenat

- Alimentació pont grua

- Quadre d'elements de control

I els quadres que alimenten els grups de bombes, que per a l'estació 1 seria:

- Quadre Sector 1 Pis 2


I per a l'estació 2:



Al costat del quadre general de baixa tensió es situarà el quadre de bateries de condensadors

automàtic per a millora del cosØ compost per condensadors de (4x18, 75) kVAr, amb un total

de 75 kVAr, anirà en armari metàl·lic de 800 x 1.900 x 800 mm de fons amb filtres per disminuir

els possibles harmònics.

Un analitzador de xarxa amb sistema de comunicació profibus s’instal·larà en tots els quadres.

Cada sortida d'alimentació a bombes portarà associat un variador de freqüència. Aquests

equips han de portar targeta de comunicació profibus. Els variadors de freqüència aniran en

armaris independents al costat del quadre de bombament.

Tots els quadres van posats a terra des del circuit principal per mitjà de conductors de coure nu

de 50 mm2.

10.3.8.3. Línies d’alimentació

10.3.8.3.1. Cablejat de Força fins al Quadre de B.T

Les línies d'alimentació als diferents quadres de BT es realitzaran amb cables d'aïllament RZ1

0,6 / 1 kV. Les seccions dels cables s'han calculat, d'acord amb les intensitats admissibles en el

reglament ITC-BT-07, taules 5, 8, 12, 14 i 15. Un cop dimensionats, tenint en compte els factors

de correcció de les intensitats màximes admissibles per agrupació de cables aïllats en safata

perforada, o en rases perquè la caiguda de tensió al final de la línia de cada quadre no hagi

sobrepassat el 6,5% admissible, segons ITC-BT-19, 2.2.2.

Memòria Pàgina 32

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 10.3.8.3.2. Cablejat de Força de Quadres de B.T. a Receptors

La secció mínima utilitzada per força en els receptors ha estat 2,5 mm2 i per als elements

auxiliars com ara polsadors in situ, finals de carrera, electrovàlvules, ha estat 1,5 mm2.

Des dels quadres fins als elements receptors, els cables discorreran per safata. En tots ells s'ha

tingut en compte que la caiguda de tensió sigui inferior al 6,5% des de l'origen de la instal.lació.

A l'edifici els tubs seran de PVC rígid amb rosca mètrica.

10.3.8.4. Enllumenat general

10.3.8.4.1. Enllumenat edifici i parcel·la

Des de l’interruptor de sortida i a través d'un conductor apropiat, s'escometrà a les

instal·lacions.

En el quadre general s’allotjarà un interruptor tetrapolar automàtic magnetotèrmic, així com els

interruptors automàtics magnetotèrmics que alimentarà als diferents circuits d'enllumenat

interior i enllumenat exterior. Aquests van equipats amb automàtic diferencial d'In adequada i

30 mA de sensibilitat segons ITC-BT-25.

La il·luminació dels edificis es farà amb equips fluorescents amb reactància, encebador i

condensador de 2 x 36 W i lluminàries industrials de 1 x 400 W VMHM

La il·luminació exterior es farà amb columnes de 12 metres d’alçada i lluminària amb làmpada

de vapor de sodi, alta pressió d'1 x 150 W.

La instal·lació d’enllumenat exterior es farà amb cable d’aïllament 0,6 / 1 kV de 6 mm2 de

secció mínima. Aquests cables discorreran sota tub de plàstic soterrat. La instal·lació

d'enllumenat interior de les diferents dependències dels edificis es realitzarà en safata i sota tub

en superfície de PVC rígid.

Per al manteniment i reparació dels diferents circuits d’enllumenat, estan dotats de contactors

d’encesa i apagat, ubicats en el quadre, per a la seva desconnexió i posterior accionament, un

cop esmenades les deficiències existents, des del propi quart.

La distribució dels circuits d’enllumenat interior es realitzarà des del quadre situat a la sala de

quart elèctric

L’enllumenat de sales tècniques, lavabos, sala de control s’accionarà des dels interruptors

situats a les portes d’accés a aquests. Per a la sala de bombes i annex s’utilitzaran polsadors

que activaran un contactor que serà l’encarregat de l’encesa.

La instal·lació d’enllumenat exterior tindrà encesos i apagats amb control automàtic,

s’efectuarà, mitjançant interruptor horari digital astronòmic i mitjançant cèl·lula fotoelèctrica. El

rellotge electrònic astronòmic tindrà doble circuit, un d’ells per a activat o desactivat solar i un

altre amb encesa solar i apagada voluntàries. A més es disposarà d’una cèl·lula fotoelèctrica,

situada en el punt de llum més proper al centre de comandament i estarà muntada en la part

superior del bàcul, al costat de la lluminària i per sobre d’aquesta.

10.3.8.4.2. Enllumenat d’emergència

A més de l’enllumenat normal, es disposarà d’enllumenat d’emergència mitjançant equips

autònoms que assegurin l’enllumenat d’accessos i zones estratègiques, de manera que es

faciliti la ràpida i segura evacuació dels usuaris en cas de manca de subministrament d’energia

elèctrica.

El sistema d’enllumenat d’emergència és autònom que compleix amb les prescripcions

establertes en les normes UNE 20062 i 20392, i instruccions complementàries ITC-BT-28/03.

Les seves característiques són difusor de policarbonat, acumulador estanc de Níquel-cadmi

amb carregador que assegura la recàrrega dels acumuladors en menys de 24 h.

Memòria Pàgina 33

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 10.3.8.4.3. SAI, Sistema d’Alimentació Ininterrompuda

Per garantir el subministrament d'instal·lacions crítiques s'ha disposat un sistema d'Alimentació

Ininterrompuda (SAI) de 10 KVA i 15 minuts d'autonomia en C.SAI., que alimentarà als circuits

més prioritaris en el cas de manca de tensió.

El SAI té un funcionament normal, en el qual la xarxa proporciona l'energia requerida per

alimentar els diferents consums per mitjà d'un rectificador-carregador i un ondulador. Si hi ha

absència de tensió a l'entrada o aquesta es troba fora de toleràncies, el SAI passa a

funcionament d'emergència, alimentant la càrrega en temps zero (sense microtall, sistema en

línia) mitjançant una o diverses bateries i l'ondulador. El temps d'autonomia de la bateria

limitarà el temps de funcionament de l'equip, d'aquesta com a mínim de 15 minuts treballant

l'equip a ple rendiment.

10.3.8.5. Instal·lació general de terres

10.3.8.5.1. Xarxa de terra

A més de les terres pròpies del Centre de Transformació, que estarà constituïda per xarxa de

malla independent, s'ha previst una xarxa general de terra a la planta.

Estarà formada per piques d'acer-coure de 2 m de longitud, i 14,6 mm de diàmetre col·locant en

el perímetre de l’estació de bombament, unitats entre elles amb cable en coure nu de 50 mm2

per a la xarxa de terra general i des d’aquesta xarxa es deriva amb cable per a les masses

metàl·liques. Les columnes d’enllumenat s’alimentaran de la pròpia xarxa de terres i es derivarà

amb cable de 35 mm2.

10.3.8.5.2. Empalmaments i derivacions

Tots els empalmaments i derivacions de la xarxa d'enllumenat, es realitzaran en els quadres i

en les caixes de registres, que seran de dimensions adequades a la secció del cable, per mitjà

de borns de connexió i rigidesa elèctrica adequada, per tal d'evitar escalfament i pèrdues

d'aïllament.

10.3.8.5.3. Parallamps

Després de realitzar l’estudi, els edificis han d’estar equipats amb un sistema de protecció

integral contra llamps i sobretensions, a fi en primer lloc, d’aportar seguretat a les persones, i

en segon lloc, protegir les instal·lacions i equips.

Aquest sistema de protecció integral estarà constituït per una protecció externa de l'edifici, la

instal·lació de posada a terra i per una protecció interna de la instal·lació elèctrica i equips.

Memòria Pàgina 34


11. CARTOGRAFIA

La documentació Cartogràfica, sobre la qual s'han desenvolupat els treballs del projecte i definit

les obres, ha estat facilitada per REGSA. Aquesta documentació correspon a la que es

relaciona tot seguit:

- Cartografia digital escala 1/5000, equidistància de corbes de nivell 5 m, del "Mapa

topogràfic de Catalunya 1:5000".

- Ortofotomapes digitals 1/5000

- Cartografia digital escala 1/2000 i equidistància de corbes de nivell 1m, obtinguda per

restitució fotogramètrica a partir de vols escala 1/5000, realitzats l’any 2008.

- Ortofotomapes digitals 1/2000

La cartografia i ortofotomapes 1/5000 han estat principalment utilitzades en el

desenvolupament dels estudis bàsics previs de caràcter general: Anàlisi d’exclusions, Geologia

general, Solucions alternatives, Incidència mediambiental etc., complementada en zones

puntuals amb la informació de la cartografia 1/2000. Aquesta, d’altra banda, ha estat la

utilitzada per al disseny i definició constructiva de les obres de projecte, així com les

ortofotomapes 1/2000.

A més a més de la cartografia ressenyada s’ha emprat la general, a escala 1/50.000, 1/100.000

etc., de diferents organismes oficials.

Així mateix s’ha disposat de cartografia digital de detall a escala 1/500 de determinades zones

puntuals on s’han dissenyat elements especials de les conduccions de la xarxa de reg. Aquesta

cartografia ha estat facilitada igualment per REGSA, i s’ha obtingut mitjançant aixecament

taquimètric del terreny, realitzada directament en camp.

12. GEOLOGIA I GEOTÈCNIA Des del punt de vista geològic, la zona d'estudi s'enquadra dins de l'anomenada Conca de la

Seu d'Urgell, la qual forma part d'un sistema de fosses tectòniques desenvolupat al Pirineu

oriental català i que s'estén des de la Seu d'Urgell fins al Mediterrani.

Donades les característiques del projecte es poden distingir en aquest àmbit dues zones: la

primera correspondria als materials de l'entorn de la conca i la segona als materials de la pròpia

cubeta.

Dins l'entorn de la cubeta de la Seu d'Urgell apareixen els següents tipus de materials:

- Materials del Cambrià-Ordovicià, que estan constituïts per metasediments,

fonamentalment conglomerats, pissarres marró-groguenques, pissarres vermelloses,

grauvaques de gra fi, gresos i roques carbonatades.

En general, l'estratificació d'aquests materials presenta una direcció NO-SE, amb

cabussaments de 45 º -50 º.

- Materials del Silurià, que es troben poc representats en l'àrea de la Seu d'Urgell. La

sèrie es caracteritza per la presència d'unes pissarres ampelítiques amb alguns trams

de pissarres asalmonades. Cap a sostre es presenten intercalacions de bancs calcaris

amb abundant fauna.

- Materials del Devonià, on la sèrie comença amb unes pissarres negres ampelítiques on

s'alternen bancs calcaris (calcàries i dolomies molt clares), de color negre blavós amb

abundant fauna. La sèrie continua amb unes calcàries marró-groguenques i grisos en

bancs decamètrics on s'alternen pissarres negres una mica ampelítiques.

Dins de la Cubeta de La Seu d’Urgell es poden diferenciar els següents terrenys:

- Materials terciaris

La cubeta de la Seu d’Urgell està dividida en dos per una passada de terrenys

paleozoics, situada entre Castelciutat i Pla de Sant Tirs i amb una direcció NE-SO.

D’aquesta manera es pot independitzar dues zones diferents dins de la cubeta.

Memòria Pàgina 35


La primera d’aquestes zones se situa al NO, diferenciant tres trams que constitueixen

una sèrie amb una potència aproximada de 100 m. El tram inferior es situa directament

sobre el Paleozoic i està compost per conglomerats, en general sorra-argilosos, de

tonalitats vermelloses. En aquest tram s’intercalen còdols de pissarres i esquists ben

orientats. La potència aproximada d’aquest tram és de 40 m.

El tram mitjà està separat de l'anterior mitjançant un tram net i està constituït per uns

conglomerats grisos amb petites intercalacions sorra-argiloses també grisos. La

potència d’aquest tram és d’uns 60 m.

El tram superior està constituït per una sèrie de caràcter fluvial, composta

fonamentalment per sorres amb un escàs contingut d’argiles. La potència d’aquest tram

és de 5 m.

La segona de les zones en què es divideix la cubeta es troba al SE de la línia divisòria

que marcarien els materials paleozoics. S’observen esporàdicament alguns afloraments

de color violaci de caràcter conglomeràtic, amb retalls grisos que proporcionen els

nivells de lignits.

- Materials quaternaris

A la zona d’estudi, els rius Segre i Valira han dipositat materials fluvials de manera

conjunta en diversos llocs de d’Urgellet. Atès que el lloc de confluència ha variat al llarg

del temps, es tracta el conjunt dels dipòsits fluvials d’aquest sector com a pertanyents al

"Sistema Segre-Valira". De forma general es poden distingir un conjunt de terrasses

altes i un altre grup, situat cotes inferiors, denominat com terrasses baixes.

Les terrasses altes es poden distingir dels sediments de rebliment propis del Neogen, ja

que presenten clasts amb morfologies de glacials (facetes, marques d’arrencada),

mentre que en els cossos detrítics terciaris, els clasts es presenten més arrodonits i són

més petits. Addicionalment hi ha diferències en l’àrea font, atès que els dipòsits de les

terrasses altes tenen una major abundància de clasts granítics, que els membres

detrítics de la fossa tectònica de d’Urgellet.

Dins dels dipòsits sedimentaris presents a la zona d’estudi es poden distingir dos fàcies

sedimentàries diferenciades. La primera d’aquestes fàcies correspondria a dipòsits

fluvioglacials, mentre que la segona correspondria a dipòsits pròpiament fluvials. No

obstant això, en ambdós ambients sedimentaris els canvis laterals de fàcies sempre

acostumen a estar relacionats amb les aportacions laterals dels vessants.

Les fàcies de canal a la Seu d’Urgell es caracteritzen per presentar estructures a la

base d’aspecte massiu amb estructures de càrrega. També comptes amb injeccions de

llims laminats que s’adapten als còdols de granit imbricats suprajacents. També s’han

observat "còdols tous" del Miocè (originaris del Segre) juntament amb els de granit,

presentant el conjunt amb una estratificació inclinada (meandre o barra d’acreció). El

tram intermedi presenta una seqüència gra-decreixent amb estratificació horitzontal i en

contacte angular amb la inferior. Finalment, el tram superior erosiu es presenta com un

rebliment massiu sense estructura, culminat amb un sòl de tonalitats ocres.

Les fàcies més distals que fa a la influència glacera s’han observat tant al riu Segre com

en el riu Valira. Corresponen a fàcies tipus braided, fàcies de confluència fluvial, així

com seqüències generalment gra-decreixents fora de la influència glacial.

Els ventalls al·luvials i col·luvions estan constituïts pel detritus procedent d’àrees

circumdants.

La norma de construcció sismoresistent: Part General i Edificació, NCSE-02, aprovada per

Reial Decret 997/2002 de 27 de setembre estableixen els valors de l’acceleració bàsica per a

La Seu d’Urgell (0,06 g) i Ales i Cerc (0,06 g).

En conseqüència, d’acord amb les recomanacions de la Norma, cal considerar accions

sísmiques en el càlcul de les estructures. En aquest cas concreto, l’acceleració sísmica de

càlcul ac a adoptar serà de 0,125 g.

Els treballs realitzats per a la caracterització geològic - geotècnica dels materials afectats per

aquest projecte han estat els següents:

Memòria Pàgina 36

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 - Estudi foto-geològic i reconeixement geològic de camp, per part d'un tècnic competent.

- Perforació de catorze (14) sondejos mecànics a rotació, amb recuperació contínua de

testimoni.

- Realització de cinquanta-tres (53) cales mecàniques; realitzades amb màquina

retroexcavadora.

- Execució de dotze (12) assaigs de penetració dinàmica, tipus súper pesat (DPSH).

- Realització d’assaigs de laboratori sobre les mostres de material recollides en les cales i

els sondejos mecànics.

Tots aquests treballs han permès obtenir les propietats geotècniques dels terrenys afectats de

cara a projectar els diferents elements de l'obra.

El traçat de la conducció principal discorre paral·lel al riu Segre pel seu marge esquerra.

Existeixen diversos ramals secundaris i terciaris de diàmetres inferiors al de la conducció

principal, que surten de la mateixa conducció o des de les estacions de bombament. Part de les

mateixes també discorren per la plana del riu, mentre que una altra part ascendeix els vessants

de la vall.

La zona aquesta principalment formada per un sistema de terrasses de diferents gruixos, les

quals al seu torn discorren a diferents nivells s’ha definit fins a tres nivells, tot i que normalment

s’afecten únicament un o dos nivells. Les terrasses estan formades per còdols i blocs poligènics

dominantment silicis aportats pel riu de terrenys erosionats aigua amunt.

Dins de les terrasses és important diferenciar aquelles zones que estan ocupades per sòls que

han patit un altre tipus de transport més o menys important i els components són diferents dels

de la terrassa en si, es tracta en aquest cas dels sòls al·luvials , els cons de dejecció fluvials o

torrencials, així com els reblerts de glacis, a tots ells caldria afegir, per a completar l’espectre,

als reblerts antròpics.

Majoritàriament aquestes terrasses es troben cobertes per un al·luvial, format per argiles

llimoses amb còdols dispersos, d’ordre centimètric aconseguint ocasionalment una potència

superior al metre.

Al llarg de tota la riba es troben cons de dejecció d’origen torrencial, ja siguin actius o bé extints

o paleocons de dejecció. Aquestes zones estan formades per graves gruixudes, còdols i blocs

angulosos a subangulosos en trama tancada amb matriu sorrenca.

Ocasionalment aquestes terrasses es troben interrompudes per antics meandres del riu Segre.

Aquestes zones antigament ocupades pel paleollit estan al seu torn formades per reblerts del

mateix origen que les terrasses.

Quant a l’excavació dels materials existents, es podrà abordar per mitjans mecànics pel que fa

als sòls al·luvials, col·luvials i graves. En cap de les prospeccions realitzades durant la

campanya geotècnica s'ha detectat la formació subjacent, per la qual cosa es considera

improbable que l'excavació arribi a aquests materials. En cas que l'excavació afectés a aquests

terrenys, no es considera necessària la remoció mitjançant picat per martell pneumàtic, ja que

el sostre d'aquesta formació estarà en un estat molt alterat que permetrà la seva excavació per

mitjans mecànics.

Les seccions tipus d'excavació s'han projectat en funció de la naturalesa del terreny i d'acord

amb l'estabilitat comprovada en les cales executades. Estan previstes per profunditats de

l'ordre de 2,00-2,50 mi 1,00 m d'amplada en fons.

De forma general, es recomana que no hi hagi més de 50 m de rasa oberta, ni que aquesta

romangui més de dos dies sense omplir, amb les excepcions que s'especifiquen en l'Annex de

Geologia i geotècnia per a les zones inestables.

L'estació de bombament 1 es situa sobre una plana bastant uniforme pel que fa al pendent es

refereix, amb un desnivell general que no arriba a ser ni de 50 cm.

Des del punt de vista geològic, l'estació se situa sobre les terrasses del riu Segre, que està

formada per una primera capa al·luvial de 3,00 m de gruix formada per argiles llimoses amb

còdols dispersos. Subjacent a la mateixa es troba un nivell de graves i blocs en una matriu

sorrenca i argilosa amb una potència superior als 4,0 m. El seu gruix no ha pogut ser

determinat donat que únicament es localitza la formació, formada per pissarres negres molt

alterades, subjacent a un dels sondeigs propers a una profunditat de 7,20 m.

Memòria Pàgina 37

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 La totalitat del moviment de terres a emprendre per a la construcció de l’estació de bombament

projectada es pot realitzar sense dificultats amb mitjans mecànics convencionals fins 3-3,5 m

de profunditat.

A la vista de les observacions realitzades en camp i de les deduccions conseqüència de la

prospecció i dels assaigs de laboratori realitzats, es podria fonamentar l'estació de bombament

objecte d'estudi mitjançant fonamentació d'una llosa situada a la cota 687,4, sobre el nivell

argilós, amb una pressió admissible de 0,3 kp/cm2. S'ha comprovat que en aquestes

condicions els assentaments resultants seran admissibles.

Una segona opció consistiria a fonamentar mitjançant sabates recolzades en el nivell de

graves, a la cota 685,4. En aquest cas l'amplada de les sabates estaria al voltant de 2,8 m. La

capacitat portant resultant s'eleva a 3,00 Kp/cm2.

L'estació de bombament 2 se situa prop de l'actual cementiri d'Arfa, sobre glacis col·luvions,

relativament pla, limitant l'oest amb un barranc. La potència estimada d'aquest glacis s'estima

en uns 20 m, atès que el contacte es troba en un sondeig proper, però no en el sondeig sota

l'estructura. Aquest nivell està format per unes graves en una abundant matriu argilosa de color

marró, amb aparença força plàstica, seca o una mica humida. Els còdols són dominantment

pissarrencs d’angulosos a subangulosos.

Suprajacent al mateix es troba un sòl d'alteració format per argiles llimoses de color marró, amb

còdols dispersos de consistència mitjana.

La totalitat del moviment de terres a emprendre per a la construcció de l'estació de bombament

projectada es pot realitzar amb mitjans mecànics convencionals.

L'estació es fonamentarà sobre un terreny amb una capacitat portant baixa, mitja

ocasionalment, amb risc que es produeixin assentaments diferencials entre uns i altres suports

si la fonamentació es realitzes amb sabates aïllades, o fins i tot amb sabates corregudes.

Per tant, es recomana fonamentació per llosa, recolzant a la part superior del glacis col·luvions

a cota 681,0, retirant prèviament el metro de sòls alterats suprajacents a aquest.

Pel que fa a la reutilització dels materials excavats al llarg de la traça de les canonades, en les

zones més properes a l'actual llit del riu Segre apareixen els materials de les unitats Qt i Qco

(graves arrodonides i subarredonides sorrenco-limoses a sorrenco-argiloses i graves

subanguloses amb matriu sorrenco-llimosa, respectivament).

Aquestes unitats són susceptibles de ser reutilitzades com reblert tipus M1 i M2, tot i que per a

això s'han de sotmetre abans a un tractament de matxucat i classificació.

Els llentions més fins d'aquestes unitats, així com els materials de la unitat Qs, podran utilitzar-

se com reblerts ordinaris (M3).

Amb això quedarien cobertes les necessitats de l'obra, si bé s'ha inventariat una pedrera capaç

d'aportar materials classificables com M1 i M2, així com tot-u natural i artificial, àrids per a

formigó i per a mescles biuminoses.

També s'han localitzat dos graveres properes a l'obra, si bé no ha estat possible obtenir dades

dels productes explotats en aquestes.

Finalment, s'han inventariat dues plantes de subministrament de formigó.

A la zona hi ha únicament un abocador homologat per la Generalitat de Catalunya, denominat

"DIPÒSIT CONTROLAT de Montferrer i Castellbò". Una altra possible opció per al material

sobrant de l'obra, uns 25.000 m3, seria ubicar-ho en alguna de les explotacions inventariades.

En aquest cas el contractista hauria de realitzar els tràmits necessaris.

Memòria Pàgina 38


13. MOVIMENT DE TERRES

La major part del traçat de les conduccions s'excava en rasa, amb l'excepció dels trams en

clava i els trams que se situen sobre el canal de l'Olla i Segalés i sobre el canal de Rec del Pla.

L'excavació es realitza segons les seccions tipus especificades en els plànols i descrites en el

Annex de número 5 de traçat. De les excavacions realitzades s’obtindrà una part del material,

designat com desmunt en terra, i una altra part designat com sòls. La primera part correspon a

material de graves i col·luvions i la segona part a material de sòls.

Els reblerts de la canonada es troben igualment descrits en l'Annex n º 5 de Traçat, i seran

material seleccionat i cribrat de les graves i col·luvions obtinguts de la pròpia excavació o

d'aportació de préstecs, el material de la zona de protecció de canonades de PRFV i de suport

de canonades de PVC-O i acer (material M1), mentre que el material de la zona de protecció de

les canonades de PVC-O i PEAD (material M2), el material de cobriment de les canonades en

general (material M3), el material de cobriment del canal de l'Olla i Segalés i el material de

suport dels terraplens de les estacions de bombament, serà material seleccionat de la pròpia

excavació, incloent sòls, graves i col·luvions.

De les dades obtingudes de les cales realitzades en el terreny es dedueix que un 17,25% del

material excavat en graves i col·luvions té una granulometria compresa entre 5 i 20 mm, de

manera que aquesta part és la que pot emprar-se, mitjançant un cribratge del material obtingut

de l'excavació, en els reblerts de material M1. Així mateix, per als reblerts de material M2,

s’obtindrà un 38,06% de material excavat en graves i col·luvions. Finalment, l’aprofitament per

al material M3 serà d'un 96,5% l'excavació en sòls, havent de ser el 3,5% restant conduït

necessàriament a abocador. Per tal de que l'aprofitament del material obtingut sigui més gran

que el descrit, cal procedir a un trituració del material de graves, a més del corresponent

cribratge, de manera que les quantitats dels diferents materials obtingudes per a l'obra seran

les següents.

Reblert de material M1 obtingut del material de graves = 57,25%



Sobrant de material de graves per conduir a abocador = 9,00%

D'aquesta manera, el material M1 s’obtindria completament del matxucat i cribratge dels

materials de l'excavació. Els sobrants d'aquest material, procedents del matxucat i cribratge

dels productes de l'excavació de les graves, que no es posin a la zona de protecció de les

rases de PRFV, s'utilitzaran en la resta dels reblerts de les rases de material M2 . La resta de

reblerts de la rasa, material M3, si no fos suficient amb la resta del material sobrant de les

graves i col·luvions, es pot obtenir de l'excavació del material de sòls amb un aprofitament del

96,5%. Així mateix, s'aprofitarà aquest material de sòls en els reblerts addicionals per

cobriment del canal de Olla i Segalés en els trams on es situen les canonades, i en els

terraplens de la urbanització de les estacions de bombament.

S'han de tenir en compte, per al càlcul del material necessari, els corresponents coeficients de

rendiment per compactació del material, que resulten d'un 98% en el cas de les graves, i d'un

91% en el cas dels sòls. Així mateix es considera el corresponent esponjament del material

sobrant per a ser transportat a abocador. Aquests coeficients seran de 1,16 en el cas de les

graves, i de 1,09 en el cas dels sòls. Aquests valors es justifiquen en el Annex n º 9 de

Geologia i Geotècnia.

Del total de l'excavació realitzada en les conduccions i estacions de bombament, el 89,43%

s'utilitza per als reblerts de protecció i cobriment, i en reblerts del canal i terraplens, però la

resta de la mateixa, 10,57%, que resulta material sobrant, serà transportat a abocador.

D'aquesta manera no serà necessària l’aportació de material de préstecs en el conjunt de les

obres, encara que el material de l’excavació pogués ser substituït en els reblerts per material de

préstecs si així es considerés necessari per complir amb les característiques exigides en el

document número 3 Plec de Prescripcions Tècniques. El material sobrant de l'obra, que en

aquest cas serà una quantitat moderada, serà conduït a abocador, com s'especifica en l'Annex

n º 9. Geologia i Geotècnia, i en el Annex n º 21 Mediambiental.

S'indica a continuació, amb una taula resum, els volums de préstecs i abocadors obtinguts per

a tota l'obra objecte d'aquest projecte.

Memòria Pàgina 39

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 BALANCE DEL MOVIMIENTO DE TIERRAS INCLUIDAS EXCAVACIONES LOCALIZADAS PARA PRÉSTAMOS/VERTEDEROS

MATERIALES

EXCAVACIONESSUELOS S 140.894,92GRAVAS G 83.003,13

RELLENOSRELLENO DE PROTECCIÓN DE TUBERÍAS PRFV M1 29.315,25

RELLENO DE PROTECCIÓN DE TUBERÍAS PEAD, PVC-O Y ASH M2 27.562,81RELLENO DE CUBRICIÓN M3 129.395,42

BALANCES

NECESARIO DISPONIBLE

COEFICIENTE PUESTA EN

OBRA PRÉSTAMOPUESTO EN

OBRAMATERIAL SOBRANTE

UTILIZABLE PARA M2/M3

SOBRANTE EN

VERTEDERO

MATERIAL DE RELLENO M1 PROCEDENTE DE LA PROPIA EXCAVACIÓN (G) 29.315,25 47.519,29 0,98 - 29.913,52 17.605,77 17.605,77 -

29.913,52

MATERIAL DE RELLENO M2 PROCEDENTE DE LA PROPIA EXCAVACIÓN (G) 27.562,81 45.121,31 0,98 - 28.125,31 16.996,00 6.229,18 20.632,12

28.125,31

MATERIAL DE RELLENO M3 PROCEDENTE DE LA PROPIA EXCAVACIÓN (S+G) 129.395,42 142.192,77 0,91 - 142.192,77 0,00 - 5.375,14

142.192,77 26.007,26

MATERIAL TOTAL EXISTENTE 223.898,05 m3

MATERIAL UTILIZADO EN LAS OBRAS 200.231,61 m3 89,43 % del total de material existenteMATERIAL SOBRANTE 23.666,44 m3 10,57 % del total de material existente

(*) Nota: El material seleccionado procedente de las gravas de la excavación de las zanjas tendrá un rendimiento del 98% por compactación(**) El resto se utilizará en el material de cubrición de la tubería, con tamaño máx.20 cm y lo que sea posible del material de protección, con tamaño máx.2 cm(***) Gravas = 57,25% M1, 33,15% M2, 0,6% M3, 9,0% Vertedero Suelos = 96,5% M3, 3,5% Vertedero(****) Coeficientes a Vertedero: Gravas 1,16, Suelos 1,09

14. CÀLCULS ESTRUCTURALS

A l’Annex n º 13 Estructures i Càlculs Mecànics s'estableixen les bases i criteris adoptats per a

la definició estructural de les estacions de bombament, de les arquetes i els càlculs mecànics

de les canonades, així com dels massissos d'ancoratge.

Els edificis de bombament tindran estructura metàl·lica amb separació entre pòrtics és de 6,5m.

Els pilars estan formats per perfils HEB-300 mentre que les bigues la componen perfils IPE-400

reforçats a la zona d’encastament amb el pilar mitjançant ½ IPE-400.

Les corretges de secció C estan disposades amb un intereix de 01/10 m formades per perfils C

250 x 2,5 mm.

La fonamentació es resol mitjançant una llosa de formigó armat dimensions 41x20 mi de 50 cm

d’espessor.

Les normatives emprades són:

- Per al càlcul de les accions i coeficients de seguretat etc., S'ha emprat el "Codi Tècnic

de l'Edificació CTE: Seguretat Estructural: Bases de càlcul i accions en l'Edificació".

- S'ha utilitzat així mateix el R.D. 1371/2007 de 19 d'octubre pel qual s'aprova el

document bàsic DB-HR protecció enfront del soroll del Codi Tècnic de l'Edificació i es

modifica el RD 314/2006 de 17 de març pel qual s'aprova el CTE.

- Per al dimensionament i comprovació dels elements de formigó armat i de formigó

pretensat s'ha seguit la "Instrucció de Formigó Estructural" EHE-08, aprovada per Reial

Decret 1247/2008 de 18 de juliol.

- Per al dimensionament i comprovació dels elements d'acer s'ha seguit el codi tècnic de

l'edificació CTE: Seguretat estructural: Acer.

Memòria Pàgina 40


Memòria Pàgina 41

- S'ha tingut en compte la "Norma de Construcció Sismoresistent (Part General i

Edificació) NCSE-02", aprovada per Reial Decret de 27 de desembre de 2002.

Per obtenir els esforços tant característics com de disseny, s'han utilitzat diferents eines de

càlcul (programes d'ordinador, fulls de càlcul, càlculs manuals) que a continuació passen a

detallar-se en funció de l'element a dissenyar:

- Cambres rectangulars i arquetes: Fulls de càlcul en Excel basades en les taules per al

càlcul d'esforços del llibre PLAQUES de K. Stiglat.

- Estacions de bombament: Per al càlcul s'han utilitzat els programes STR i CYPE, a més

de fulls de càlcul propis dissenyats en Mathcad 14 i en Excel.

A l’Annex N º 13 s’inclouen els llistats de càlcul dels diferents elements dimensionats.

15. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

A l’Annex número 27 de la Memòria figura la justificació dels preus emprats en el projecte, en

format TCQ-2000, en la qual s’efectua la composició dels preus bàsics auxiliars de tots els de

les corresponents unitats d'obra. Per això s'ha pres com a referència la BASE DE PREUS DE

REGSA de 2010, contrastada amb preus reals de mercat.

Per a les unitats d'obra singulars, no incloses en els esmentats Bancs, s'han deduït els preus

corresponents, aplicant en la mesura possible els criteris i elements de valoració utilitzats en

aquells, complementant, amb imports de mercat, els costos necessaris per a l’obtenció dels

preus buscats.

En la determinació final dels preus inclou els costos de la mà d'obra, materials i maquinària així

com la repercussió dels costos indirectes del personal i activitats, no directament repercutibles

a cap unitat de l'obra.

S'ha aplicat un percentatge de costos indirectes del 5%.


16. SERVEIS AFECTATS I REPOSICIONS

L'annex n º 22 .- "Serveis afectats" té per finalitat determinar les afeccions als serveis existents,

originats per les obres de la consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del riu Segre.

Així mateix s’identifiquen els danys i afeccions que es poden originar durant el transcurs de les

obres.

Per dur a terme aquesta finalitat, s'ha demanat informació al respecte als diferents organismes i

companyies subministradores per a poder situar aquests serveis i valorar el cost de la seva

afectació i reposició. Aquesta informació s'ha contrastat i complementat amb visites de camp i

als ajuntaments de la zona.

Com a resultat de les consultes realitzades i de les visites de camp, es conclou que es veuran

afectats col·lectors municipals, canonades de reg de particulars, canals importants com el

CANAL DE L'OLLA i SEGALÉS, MOLÍ DE ALÀS I REC DEL PLA i altres sèquies de menor

entitat, xarxes d'aigua potable, línies elèctriques, aèries i soterrades, de baixa, mitjana i alta

tensió propietat de PEUSA i a la zona del Pla de Sant Tirs d'ENDESA, línies aèries i

canalitzacions de TELEFONICA i una xarxa de distribució de gas propietat de REPSOL GAS.

Vista la problemàtica de la zona en el projecte, s’han intentat evitar afeccions a xarxes

soterrades que discorren paral·leles al traçat, variant aquests traçats allunyant-se d’aquestes

zones.

Atès que la afecció o no de la majoria dels serveis ve condicionada a la seva profunditat que

segons informació rebuda ronda el 1,20 m el fet que afectin o no, dependrà bàsicament de la

situació exacta en què es troben i és per això que s’han previst una sèrie de cales per a

localitzar exactament i poder estintolar-los si és necessari, evitant així la seva afecció.

Així mateix, es realitzen encreuaments de les canonades de reg amb carreteres propietat de la

Diputació de Lleida, per al que es preveu una partida de reposició de ferms. Per a la resta dels

serveis es realitza una valoració del cost previst en la seva reposició.

17. MESURES CORRECTORES D’IMPACTE AMBIENTAL

La superfície ocupada sobre del terreny, de les obres projectades, és poc significativa i

correspon singularment a les Estacions de Bombament. Les xarxes de canonades de

subministrament a les estacions de bombament i les diferents parcel·les de cultiu pel seu

caràcter subterrani, només es manifesten a l'exterior en les arquetes de reduïdes dimensions,

dels seus elements de control i presa.

L'impacte visual es redueix a les obres localitzades abans esmentades. Les Estacions de

Bombament s'han encaixat al màxim en el terreny, sobretot la segona, aprofitant la topografia

de la zona en què s'ubiquen, resultant visibles només des d'una certa zona de l'entorn, en el

qual queden en certa manera integrades en projectar els terraplens dels dics de tancament

amb les pròpies terres de l'excavació i amb un tractament d’hidrosembra, i s'integraran en

l'entorn de manera que semblaran una explotació agrícola més, de les que existeixen

actualment disseminades per tot l'àrea de reg.

A continuació es descriuen a manera de resum les mesures correctores que s'han de tenir en

compte.

Es realitzarà plantació i hidrosembra en les àrees nues o alterades que s'han produït durant les

obres de construcció.

Els diferents tractaments de correcció dissenyats per a la restauració i integració paisatgística

de les obres de construcció seran l’esponjament del terreny, el tractament morfològic de

talussos, la gestió de les terres vegetals, la hidrosembra i les plantacions.

Els criteris per al disseny de les plantacions tenen, dos objectius diferenciables, l'objectiu

funcional i els objectius estètics i ecològics llurs pretensions busquen la integració en el

paisatge, a més de la recuperació vegetal, etc. Amb aquesta finalitat s'han definit diferents

tractaments segons les zones o objectius i les espècies utilitzades.

El material sobrant de les excavacions es portarà als abocadors proposats. S'han buscat zones

que afectin el menys possible a les zones agrícoles existents, pel que en aquest cas es

Memòria Pàgina 42

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 proposen activitats extractives en actiu properes a la zona d'ubicació o bé activitats extractives

abandonades que disposin de projecte de restauració aprovat. També cal considerar com a

alternativa les millores de finca segons el decret 396/2006 de 17 d'octubre. Segons aquest

decret es poden fer millores de finca mitjançant l'aportació de terres sobrants sempre que

l'aportació sigui menor a 10.000 m3.

Pel que fa als residus que es puguin generar durant l'execució de les obres, aquests no han

d'excedir en cap cas els límits d'ocupació de les mateixes i s'hauran de gestionar d'acord amb

el descrit a l’Annex de gestió de residus. En aquest Annex es descriu la prevenció i les

operacions de tractament dels diferents residus generats.

Les àrees de producció de residus indicades comptaran amb tots els elements de protecció

adequats i descrits a l’Annex i tota la seva gestió (transport, ús i retirada) ha de complir amb la

normativa existent a aquest efecte, havent de dur a terme un control, a través del Programa de

vigilància ambiental, del dit compliment.

Les mesures correctores dels paisatges a la zona es basen en evitar que es produeixin

afeccions innecessàries sobre aquests durant la realització de les obres. Així, les actuacions a

dur a terme, seran bàsicament plantacions, abalisament estricte de les àrees ocupades per les

obres i protecció durant la fase d’execució de les obres.

Per tal de minimitzar, en la mesura del possible, les afeccions a la població i als cultius de

l'entorn del traçat, tant durant la fase de construcció com en la d'explotació, es duran a terme

les següents actuacions:

- Durant les obres, especialment en èpoques seques, s'efectuaran regs periòdics de les

zones d'obra.

- Es cobriran amb malles les caixes dels camions de transport de terres i es duran a

terme regs sobre aquestes caixes, un cop carregats amb les terres.

- Durant la fase d'explotació s'han de dur a terme les tasques de manteniment de la

vegetació dels terraplens, amb la finalitat que la coberta vegetal estigui en perfectes

condicions.

Durant la fase d'obres es durà a terme, per l'equip tècnic del Contractista, un seguiment i

vigilància dels aspectes mediambientals de les obres.

Altres mesures a tenir en compte guarden relació amb la permeabilitat territorial, el medi

socioeconòmic o la protecció d'incendis forestals.

Finalment s'ha previst el programa de vigilància ambiental amb la funció d'establir un

procediment que garanteixi la correcta execució i compliment de les mesures protectores i

correctores que s’estableixin en el projecte de construcció.

Durant la redacció del present projecte es troba pendent la redacció de l'Estudi d'Impacte

Ambiental i la posterior aprovació de la Declaració d'Impacte Ambiental.

17.1. Estat de la tramitació ambiental del projecte

En resposta a la Memòria Resum, en data 11 de febrer de 2011, el Departament de Territori i

Sostenibilitat, ha emès informe sobre l'amplitud i nivell de detall l'Estudi d'Impacte Ambiental.

En la data de finalització d'aquest projecte, REGSA no ha rebut encara encàrrec de la redacció

del EIA.

Memòria Pàgina 43


18. ORGANISMES I ADMINISTRACIONS ON S’HAN DE TRAMITAR PERMISOS I LLICÈNCIES

Els organismes principals amb els quals s’ha contactat en fase de redacció de projecte són:

- Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

- Ajuntament de Ribera d'Urgellet

En tots els casos PROSER ha realitzat els tràmits necessaris en fase de redacció de projecte

per tal de consensuar la solució projectada d’acord amb els criteris que estableixen els

organismes esmentats.

En el cas del Servei Territorial de carreteres de la Generalitat de Catalunya i el Servei de

carreteres de la Diputació de Lleida, es demanarà directament l’aprovació tècnica de la solució

presentada, basada en criteris d’ambdós organismes davant projectes anteriors redactats per

PROSER, en les proximitats de la Seu d'Urgell.

19. EXPROPIACIONS

L’obra projectada afecta els termes municipals d'Alàs i Cerc, La Seu d'Urgell i Rivera D'Urgellet,

tot ells en la província de Lleida.

Els plànols parcel·laris s’han elaborat reflectint el parcel·lari sobre l’ortofotomapa de la zona

ocupada pel projecte. Les parcel·les i les dades cadastrals utilitzades són les facilitades pel

Centre de Gestió Cadastral de Lleida i els aportats per Regsa.

La numeració de les parcel·les s’ha realitzat utilitzant la inicial del terme municipal seguit del

número de polígon i del número de parcel·la.

A la vista de les dades cadastrals facilitades, s'han confeccionat la relació de béns i drets

afectats indicant els termes municipals, la identificació cadastral: polígon, parcel·la i

subparcel·la, el titular i el seu domicili, i la superfície dels diferents cultius segons el tipus

d’afectació, complint el que estableix l'article 17 de la vigent Llei d’expropiació forçosa.

Per a la zona de reg s'han considerat tres tipus d’afeccions en funció de la durada i la limitació

del domini que s’imposa a la propietat.

Es defineix com a imposició de Servitud d'Aqüeducte, les corresponents franges de terrenys

sobre els quals és imprescindible imposar una sèrie de gravàmens, a fi de limitar l’exercici del

ple domini de d’immoble. La franja de Servitud d'Aqüeducte s'estableix de forma genèrica en 5

metres d’amplada, 2.5 metres a cada costat de l'eix de la canonada, tant per a la xarxa primària

com per a la xarxa secundària. En el cas que en la rasa discorrin dos o més canonades,

s'ampliarà la franja de Servitud amb la distància que separa els eixos.

S'han considerat unes franges limitades entre la banda de servitud i el perímetre de l'obra,

establertes per permetre l'execució de les obres i que són restituïdes als propietaris un cop

finalitzada l'execució. La seva amplada varia en funció del seu tamany, l'orografia i altres

imperatius tècnics, encara que en general l'ample de la rasa d'ocupació temporal varia entre els

10,50 i els 7.50 metres des del límit de l'excavació.

Memòria Pàgina 44

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM. de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331 S'ha evitat l'ocupació dels camins existents, atès que s'ha previst a més de les franges

indicades un camí per a la seva utilització en la fase d'obres amb un amplada de 2,50 metres.

També s'han considerat com Ocupació Temporal una sèrie de parcel·les per a l'abocament de

les terres procedents de l'excavació. La superfície d'aquestes parcel·les s'ha reflectit en els

plànols parcel·laris, així com en els llistats.

S’expropia el ple domini de les superfícies que ocupen les estacions de bombament, així com

les instal·lacions permanents previstes al llarg de les canonades.

S’han previst dues línies per a cadascuna de les estacions de bombament projectades, havent

establert per a elles a més de l’Expropiació definitiva i de l'Ocupació Temporal, les zones de

servitud de línia elèctrica, de Vol de línia elèctrica i de Límit d'Edificació.

Els llistats que s’adjunten a l’annex contenen la relació de béns i drets afectats ordenats per

terme municipal, polígon, parcel·la i subparcel·la, diferenciant els diferents tipus d'afecció

produïts.

Els cultius afectats són en la seva major part pastures i cereal, afectant també a petites zones

dedicades a ús forestal, hort i fruiters. No resulta afectada cap construcció.

S’han aplicat els preus unitaris que a cada tipus de cultiu afectat li correspon, en funció del

caràcter de l’ocupació i la naturalesa de les servituds generades, obtenint la valoració

orientativa i no vinculant i que és de CENT VINT-I-SET MIL DOS-CENTS CINQUANTA-TRES

EUROS AMB NORANTA-NOU CÈNTIMS (127.253,99 €).

20. INDICADORS PDR

Tipus d’indicador Indicador Objetiu

Hectàrees millorades (superfície neta

modernitzada)

735,70

Hectàrees transformades de secà a

regadiu

247,42

Metres de canonada (transport i

distribució fins a peu de parcel·la)

263.554,70

Número de explotacions beneficiades

(preses parcel·laries)

Físics

1.075

Volum total d’inversió (IVA inclòs) 19.968.781,47

Disminució prevista en m3 totals* 1.091.580,16

Disminució prevista en m3/ha** 1.483,73

* Tenint en compte la part exclusivament modernitzada

** Suposant una eficiència per al reg a manta del 65%, s'ha estimat unes necessitats totals

anuals de 8.388,5 m3/ha, que suposen una disminució amb la modernització de 1483,73

m3/ha

Memòria Pàgina 45


21. SEGURETAT I SALUT

L’objecte de l’estudi de Seguretat i Salut és l’anàlisi i definició de les mesures a adaptar per a la

prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals de totes les activitats que es realitzen a

l'obra, incloent les característiques dels locals preceptius d’higiene i benestar dels treballadors.

Servirà igualment, per a establir les directrius bàsiques que hauran de considerar l'empresa o

empreses contractistes puguin dur a terme la seva obligació legal de redactar el Pla de

Seguretat i Salut, on s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, en funció del seu propi

sistema d'execució, les previsions contingudes a l'Estudi de Seguretat i Salut.

L'Estudi de Seguretat i Salut, s'ha realitzat amb estricte compliment de la Llei 35/1995 i en

especial del seu article 24 desenvolupat pel Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre.

El pressupost d'execució material de l'estudi de Seguretat i Salut ascendeix a la quantitat de

177.883,69 €.

22. TERMINI D’EXECUCIÓ

S'ha analitzat el desenvolupament temporal de les diferents activitats necessàries per dur a

terme la completa realització de les obres projectades, tal com s’especifica a l’Annex n º 26, en

el qual s’inclou un possible programa d’execució d’aquestes.

D'acord amb el mateix s'estableix un termini d'execució de les obres, incloses en aquest

projecte, de TRENTA-SIS MESOS.

23. PERÍODE DE GARANTÍA

Finalitzada l’execució de les obres, quedaran sotmeses a un període de garantía de DOS (2)

anys, contats a partir de la seva Recepció Provisional.

24. PRESSUPOSTOS DE LES OBRES

El pressupost d’execució material de les obres que integren el projecte, s’obté per aplicació als

corresponents amidaments, dels preus unitaris especificats en el Quadre de Preus n º 1,

resultant:

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL: 14.220.753,08 €

Incrementant aquest Pressupost en un 13% en concepte de Despeses generals i en un 6% pel

Benefici industrial i aplicant al resultat així obtingut l'Impost del Valor Afegit (IVA) del 18%,

s’obté el següent valor de:

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE: 19.968.781,47 €

Aquest Pressupost incrementat amb les despeses originades per les Expropiacions, Servitud

de aqüeductes i Ocupacions temporals dóna lloc al següent import:

PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 20.096.035,46 €

25. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

D'acord amb l'article 36 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions

Públiques (RD 1098/2001 de 12 d'octubre) el Contractista, de les obres definides en el present

projecte, cal tenir la següent classificació, de les definides en els articles 25 i 26 del capítol II de

l'esmentat Reglament:

Grup E): Obres Hidràuliques

Subgrup 1: Abastiment i Sanejament

Categoria F: Quan l'anualitat mitjana excedeixi de 2.400.000 €

Memòria Pàgina 46


26. CONTROL DE QUALITAT

S’ha redactat un Pla de Control de Qualitat per a l’execució de l’obra, en què es tenen en

compte el Control dels Materials i el Control de l’execució de les unitats d’obra.

El Pla de control de qualitat constitueix l’Annex 31 d’aquesta Memòria, i té un pressupost de

232.204,29 € sense IVA.

27. REVISIÓ DE PREUS

La revisió de preus en els contractes regulats en la Llei de contractes del sector públic 30/2007

de 30 d'octubre tindrà lloc en els termes que estableix el capítol II de la "revisió de preus en els

contractes de l'Administració ", quan el contracte s'hagi executat en el 20% del seu import i hagi

transcorregut un any des la seva adjudicació, de tal manera que ni el percentatge del 20%, ni el

primer any d'execució, comptant des de la adjudicació, poden ser objecte de revisió. En cas

que transcorregués més d'un any per causes no imputables al contractista, s'aplicarà la fórmula

n º 9 per Abastaments i distribucions d'aigües. Sanejaments. Estacions depuradores. Estacions

elevadores. Xarxes de clavegueram. Obres de desguàs. Drenatges. Rases de telecomunicació,

i que respon a la següent expressió:

15,016,020,016,033,00000

++++=SS

CC

EE

HHK tttt

t

on:

Kt: Coeficient teòric de revisió per al moment d’execució t

Ho: Índex del cost de la ma d’obra en la data de la licitació

Ht: Índex del cost de la ma d’obra en el moment d’execució t

Eo: Índex del cost de l’energia en la data de la licitació

Et: Índex del cost de l’energia en el moment d’execució t

Co: Índex del cost del ciment en la data de la licitació

Ct: Índex del cost del ciment en el moment d’execució t

So: Índex del cost de materials siderúrgics en la data de la licitació

St: Índex del cost de materials siderúrgics en el moment d’execució t

28. DOCUMENTS QUE INTEGREN AQUEST PROJECTE

DOCUMENT Nº 1: MEMÒRIA I ANNEXOS

Memòria

Annex nº 1. Reportatge fotogràfic

Annex nº 2. Antecedents. Encàrrec de redacció

Annex nº 3. Criteris tècnics i principals característiques del projecte

Annex nº 4. Cartografia i Topografia

Annex nº 5. Traçat

Annex nº 6. Replanteig i definició geomètrica

Annex nº 7. Moviment de terres

Annex nº 8. Climatologia, hidrologia i drenatge

Annex nº 9. Geologia i geotècnia

Annex nº 10. Estudi agronòmic

Annex nº 11. Paràmetres bàsics de reg i dotacions

Annex nº 12. Estudi d’alternatives

Annex nº 13. Estructures i càlculs mecànics

Annex nº 14. Càlculs hidràulics

Annex nº 15. Caldereria

Annex nº 16. Equips electromecànics

Annex nº 17. Equips hidràulics

Annex nº 18. Escomesa elèctrica

Annex nº 19. Instal·lacions elèctriques

Annex nº 20. Automatització i control

Annex nº 21. Annex mediambiental

Annex nº 22. Serveis afectats

Annex nº 23. Expropiacions i servituds

Annex nº 24. Organismes i Administracions on s’han de tramitar permisos i llicències

Annex nº 25. Estudi de Seguritat i Salut

Memòria Pàgina 47


Memòria Pàgina 48

Atès que el present Projecte defineix les obres objecte d'aquest, amb nivell suficient per a la

seva construcció, tal com s'especifica en els preceptius documents, es presenta a la

consideració de l'autoritat competent per a la seva aprovació, si escau.

Aquest Projecte defineix una obra completa susceptible de ser lliurada a l'ús general, sense

perjudici de les ulteriors ampliacions previstes, i defineix tots els elements necessaris per a la

seva utilització, d'acord amb el que exigeix a l’article 107 de la Llei de Contractes del Sector

Públic (Llei 30/2007 de 30 d'octubre).

Annex nº 26. Pla d’obra

Annex nº 27. Justificació de preus

Annex nº 28. Pressupost per al coneixement de l’Administració

Annex nº.29. Mesures correctores d’impacte ambiental

Annex nº 30. Estudio de gestió de residus

Annex nº 31. Pla de Control de Qualitat

DOCUMENT Nº 2 PLÀNOLS

DOCUMENT Nº 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

DOCUMENT Nº 4: PRESSUPOSTOS

Amidaments

Quadre de Preus nº 1

Quadre de Preus nº 2

Pressupostos Parcials

Pressupostos Generals

29. OBRA COMPLERTA I CONCLUSIÓ

Lleida, Abril de 2011

Sgt.: Miguel Alonso Pérez de Ágreda Sgt.: Marcos Sáez de Miera

Col·legiat nº 5904 Col·legiat nº 3360

ELS ENGINYERS AUTORS DEL PROJECTE


Document nº 2. Planols

DOCUMENT Nº 2

PLANOLS


Pressupost

DOCUMENT Nº 4. PRESSUPOST


Pressupost

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL

CAP. 1 XARXA DE CANONADA PRIMÀRIA...........................................................3.250.766,25 €

CAP. 2 XARXES DE CANONADA DE REG............................................................4.483.080,80 €

CAP. 3 XARXES DE CANONADES TERCIÀRIES..................................................2.296.571,39 €

CAP. 4 ESTACIONS DE BOMBAMENT ............................................................ 3.294.880,71 €

CAP. 5 ESCOMESA ELÈCTRICA.......................................................................... 242.091,75 €

CAP. 6 SERVEIS AFECTATS.......................................................................................58.661,78 €

CAP. 7 MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL ................................41.969,16 €

CAP. 8 GESTIÓ DE RESIDUS....................................................................................157.640,02 €

CAP. 9 SEGURETAT I SALUT....................................................................................177.883,69 €

CAP. 10 VARIS. (1% ACCIÓ CULTURAL) ...................................................................217.207,53 €

TOTAL EJECUCIÓ MATERIAL .......................................................................... 14.220.753,08 €

Puja el present pressupost d'execució material a l'expressada quantitat de CATORZE MILIONS

DOS-CENTS VINT MIL SET-CENTS CINQUANTA-TRES EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

(14.220.753,08 €)

ELS ENGINYERS AUTORS DEL PROJECTE Lleida, Abril de 2011

Sgt.: Miguel Alonso Pérez de Ágreda Sgt.: Marcos Sáenz de Miera

Col·legiat nº 5904 Col·legiat nº 3360

Projecte constructiu de consolidació i millora del regadiu del marge esquerre del Segre. TT.MM.de Alàs i Cerc, Seu d´Urgell i Ribera d´Urgellet (Alt Urgell). Clau: VR-08331

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL ........................................................................ 14.220.753,08 €

13 % Despeses generals SOBRE 14.220.753,08.............................................................. 1.848.697,90 €

6 % Benefici industrial SOBRE 14.220.753,08................................................................... 853.245,18 €

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA ............................................ 16.922.696,16 €

18 % IVA SOBRE 16.922.696,16....................................................................................... 3.046.085,31 €

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA IVA INCLÒS.......... 19.968.781,47 €

Aquest pressupost d'execució per contracte d'obra (IVA inclòs), puja a la quantitat de :

( DINOU MILIONS NOU-CENTS SEIXANTA-VUIT MIL SET-CENTS VUITANTA-UN EUROS AMBQUARANTA-SET CENTIMS )

IMPORT CONTRACTE CONTROL QUALITAT ................................................................ 232.204,29 €

18 % IVA SOBRE 232.204,29............................................................................................ 41.796,77 €

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT IVA INCLÒS .......... 274.001,06 €

Aquest pressupost d'execució per contracte del control de qualitat (IVA inclòs), puja a la quantitat de :

( DOS-CENTS SETANTA-QUATRE MIL UN EUROS AMB SIS CENTIMS )

Lleida, abril de 2011

LOS INGENIEROS AUTORES DEL PROYECTO:

Fdo.: Miguel Alonso Pérez de Agreda Fdo.: Marcos Sáenz de MieraColegiado nº 5904 Colegiado nº 3360

RESUM VR-08331gencat.cat/agricultura/normativa/informacio_publica/... · 2011. 7. 5. · esquerre...

Documents

Transcript of RESUM VR-08331gencat.cat/agricultura/normativa/informacio_publica/... · 2011. 7. 5. · esquerre...