LA SOCIOLOGIA DELS FETS SOCIALS, MILE DURKHEIM1) El mtode sociolgic2) La divisi del treball3) El sucidi4) La religi

1) EL MTODE SOCIOLGIC1.1) L'objecte especfic de la sociologiaL'objecte d'estudi de la sociologia sn els fets socials. Els fets socials sn aquelles formes de pensar i d'actuar exteriors a l'individu i que exerceixen coacci sobre les formes d'actuar de l'individu.Caracterstiques fonamentals:1.1.1) L'exterioritat dels fet socials: L'individu es resultat de la vida social. L'ordre social crea l'individu o subjecte. Exterioritat en relaci amb l'individu singular que s'incorpora a la societat en i pel procs de socialitzaci. Exterioritat en relaci amb tota una generaci d'ssers humans vius en un moment donat del temps.1.1.2) La coerci dels fets socials: coerci com a pressi exercida pel grup sobre l'individu allat. Coerci com a pressi intrasubjectuva d'una part socialitzada del psiquisme (la conscincia, la societat dins de nosaltres) sobre un fons asocial.1.1.3) La generalitat i independncia dels fets socials: per generalitat del fet social ens referim el carcter de ser compartit per tots o gaireb tots els membres d'un grup social determinat. Generalitat no equival, sense ms a, a la freqncia en la seva aparici, no s un simple criteri estadstic.Els fet socials sn una mena dels models o esquemes que constitueixen una realitat su generis, molt diferent dels fets individuals que sn manifestacions seves.1.1.4) La relaci individu, societat i civilitzaci: La noci de fet social implica una determinada forma d'entendre la relaci entre individu i societat, i el paper d'aquesta en el procs civilitzador. La societat no noms s una realitat su generis produda pels ssers humans al associar-se. L'sser hum fora de la societat, sense vida social, allat dels altres ssers humans no hauria superat el nivell d'animalitat. Des d'aquest marc, un dels pols d'aquesta relaci, l'sser hum, apareix com el resultat d'una permanent tensi entre, d'una banda, all social, el que rep de la societat, i d'un altre, l'individual. El primer tendeix a imposar a cadasc maneres de pensar i d'actuar que li obren la via de la civilitzaci. El segon tendeix a no conixer altre lmits que els de la prpia particularitat, a trencar qualsevol relaci amb l'entorn, essent resultat la desaparici de vida social. Aquesta tensi, aquest dualisme de la naturalesa humana fa frgil tant l'equilibri individual com el social.

1.2) El mtode especfic de la sociologiaCom a conseqncia de tenir un objecte d'estudi propi, la sociologia ha de tenir tamb un mtode propi d'estudi d'aquests. Perqu hi hagi coneixement cientfic ha de ser observat, ha de haver una cincia o un coneixement cientfic. En el cas de Durkheim utilitza el positivisme.1.2.1) Primera regla: tractar els fets socials com si fossin coses. Lliurar-se de qualsevol idea a priori, de qualsevol prejudici, sobre el fenomen que volia estudiar. La introspecci no serveix per a gran cosa perqu els fets socials sn exteriors a l'individu.1.2.2) La segona regla: Els fets socials s'han d'explicar per altres fets socials. All social ha d'intentar explicar-se per all social, la causa d'un fet social cal trobar-la en altres fets socials, i noms quan no es trobi es pot comenar a buscar-se en fets no socials.

2) LA DIVISI SOCIAL DEL TREBALL (PRIMERA GRAN OBRA DE DURKHEIM)Des de l'ptica de Durkheim, la caracterstica principal de les nostres societats s el procs de diferenciaci social. El procs de diferenciaci social en: L'increment de la divisi social del treball. La multiplicaci de rols i funcions socials. La complexitat creixent de l'estructura social El predomini definitiu del grup professional sobre els altres sistemes de diferenciaci social coneguts (llinatge, territori, religi...).El objectiu de Durkheim: Explicar aquest fenomen i extreure les corresponents conseqncies prctic-poltiques i presentar, les bases cientfiques de la cincia social (sn el principals temes de la Divisi del treball social).

Principals lnies de la divisi del treball social: La importncia dels ideals i de la unitat moral en la continutat de la societat. La significaci de l'individu tant com a agent productor de les influncies socials com a receptor passiu d'elles. La doble naturalesa de l'adhesi de l'individu a la societat en tant inclou alhora l'obligaci i el lliurament positiu als ideals. El principi segons el qual una organitzaci d'elements (s a dir, d'individus com a elements de societats organitzades) t propietats que no poden deduir-se directament de les caracterstiques dels elements alladament considerats. Els fonaments essencials de la teoria de l'anmia. Elements de la teoria de la religi.

2.1) Caracterstiques i funcions de la divisi de treball. Caracteritzaci a travs de dos tipus:a) Societat mecnica, que li correspon la solidaritat mecnica: El tipus societat mecnica es refereix a associacions humanes amb escassa o nulla divisi del treball, tancades sobre si mateixes amb la estructura social escassament complexa.b) Societat orgnica, que li correspon la solidaritat orgnica (la actualitat): El tipus de societat orgnica es refereix a associacions humanes amb altssima divisi de treball, obertes a altes societats amb una estructura social molt complexa. El tipus de solidaritat que correspon a aquest tipus de societat s la "solidaritat orgnica". Es tracta de basar el sistema normatiu en la diferncia i la individualitat. s a dir, funcions diferents reclamen reglamentacions prpies diferents.La collectivitat es fonamenta en el reconeixement de la individualitat i del seu dret a un desenvolupament autnom. I aquest reconeixement es porta a terme mitjanant el sorgiment del grup professional.2.2) Causes de la intensificaci de la diferenciaci social:a) Increment de la densitat de les societat, procs de canvi de la diferenciaci social de la societat mecnica a l'orgnica. Reconeixement de la individualitat en la conscincia collectiva:1. Densitat material: es refereix al procs de supressi d'espais buits entre els individus i segments de la societat: d'una banda, formaci de ciutats cada vegada ms poblades, millora de les vies de comunicaci, per altre.2. Densitat moral: est inseparablement unida a la densitat material, i es refereix a una major i ms intensa interacci social: ms nombre casos ms proper i millor relacionats, els individus creen mitjanant els seus contactes un ritme de vida social ms ric i intens.

2.3)Caracterstiques de les societats altament diferenciadesLa moderna societat complexa no tendeix inevitablement a la desintegraci, tot i que es redueixi la importncia de les creences tradicionals morals. Element clau en l'estabilitat orgnica de les societat modernes: el culte a l'individu obre una ambigitat moral en les relacions modernes en relaci a l'individu i la societat.El marc d'aquestes tendncies oposades s la creixen divisi del treball social:1. Existeixen intenses corrents d'ideals morals que afirmen que la personalitat individual s'ha de desenvolupar segons les qualitats especfiques que t la persona.2. Alhora, existeixen intenses corrents d'ideals morals contradictries que ens ordena realitzar a totes i tots un mateix ideal.a) L'explicaci de l'augment de la diferenciaci social la fa per analogia orgnica.b) La diferenciaci social s un element clau per a explicar els canvis en la societat moderna si implica canvis en la solidaritat social.c) Per estudiar la solidaritat social s pot fer a travs de l'estudi de un fet extern (social) que substitueix el fet intern. Aquest fet s, per Durkheim, els codis legals.e) De l'anlisi dels codis legals identifica dos menes de preceptes legals:e1. Sancions repressives: imposici a l'individu d'un cert tipus de patiment com a cstig per la seva transgressi. El cstig consisteix per sobre de tot en una resposta emotiva a la transgressi. e2. Sancions restitudes: implica reparaci o restabliment de les relacions tal com estaven abans que es viols la llei. Predominen les societat orgniques (diferenciades).Conseqncia 1: en la solidaritat mecnica, domina la societat un conjunt molt ferm de sentiments i creences compartits 0per tots els membres de la comunitat. D'aix se segueix que no hi ha moltes possibilitats de diferenciaci entre individus, cada individu s un microcosmos de la totalitat.Conseqncia 2: La forma de solidaritat social de la qual s exponent el dret restituu ha de ser diferent de l'expressada pel dret penal. En realitat, la mateixa existncia del dret restituu pel dret penal. En realitat, la mateixa existncia del dret restituu pressuposa el predomini d'una divisi diferenciada del treball, ja que protegeix els drets dels individus ja sigui sobre la propietat privada, ja sigui sobre altres individus que ocupen un lloc diferent del seu dins de la societat.

2.4) El creixement de la solidaritat orgnicaEl desenvolupament de la divisi del treball s parallel a la desintegraci dels tipus mecnic de societat. Perqu aix passi han d'haver-se constitut relacions on abans no existeixen, relacions que posin en contacte de grups interiorment.Els diferents modes de vida i de creena d'aquestes societats, una vegada posats en contacte entre si, destrueixen l'homogenetat allada de cada grup, i estimulen l'intercanvi econmic i cultural.Densitat dinmica: Freqncia del contacte moral: Les societats orgniques es caracteritzen per un augment creixent de la densitat dinmica.

2.5) Individualisme i anmiaLa diferenciaci que genera la divisi del treball produeix inevitablement un descens del grau de saturaci de conscincia collectiva. L' individualisme noms pot progressar a costa de la intensitat de les creences i sentiments comuns.La conscincia collectiva consisteix, cada cop ms, en maneres de pensar i de sentir molt generals i molt indeterminades, que deixen espai lliure a una creixent multitud de dissidncies individuals.La societat contempornia segueix sent un ordre moral. Per en quin sentit? La conscincia collectiva de les societats modernes s'han enfortit i precisat en tot el que es refereix al culte de l'individu.Una dificultat: Si el creixement de la divisi del treball no est unit ineludiblement amb la ruptura de la cohesi social, com s'expliquen els conflictes tan habitual de les societats modernes. Durkheim entn que el conflicte de classes que brolla entre el capital i el treball assalariat ha acompanyat a l'expansi de la divisi del treball que se segueix de la industrialitzaci.s enganys, per, suposar que aquest conflicte s conseqncia directa de la divisi del treball. En realitat, segons Durkheim, se segueix del fet que la divisi de les funcions econmiques ha deixar enrere el desenvolupament de la reglamentaci moral apropiada.La divisi del treball no produeix cohesi a tot arreu perqu es troba en situaci de anmia. De la relaci anmica entre capital i treball assalariat, es desprn que en lloc de la reglamentaci moral requerida, la formaci de relacions contractuals tendeix a estar determinada per la imposici del poder coercitiu.Si b el funcionament de la solidaritat orgnica implica l'existncia de regles normatives que regularitzen les relacions entre les diferents professions, aix no pot realitzar-se si una classe imposa unilateralment aquestes regles a l'altra.

3)EL SUCIDI3.1) L'anlisi del sucidiDurkheim es centra en l'estudi estadstic i sociolgic del sucidi. Cal diferenciar aquest enfocament de l'estudi etiolgic dels casos particulars. A "el sucidi" Durkheim estudia amb cert detall les causes geogrfiques i biolgiques i socials del sucidi. De l'anlisi descarta els dos primers com a possibles explicacions de la distribuci dels ndexs de sucidi.En els pasos d'Europa occidental, la distribuci del sucidi mostra una estreta relaci entre index de sucidis i adscripci religiosa. Els ndexs de sucidi en els pasos predominantment catlics sn ms baixos que en els pasos protestants. S'analitza l'organitzaci social de les esglsies. Per concloure cal explicar l'aspecte de la religi en el sucidi no cal reconixer res especficament.A partir d'aqu Durkheim analitza tots els factors que incideixen en la integraci social, com ara l'estructura familiar (estat civil i nmero de fills o filles). El sucidi varia en relaci inversa del grau d'integraci dels grups socials que forma part de l'individu (que depn del grau de reglamentaci moral que existeixi) i del tipus d'integraci moral que hi hagi.

3.2) Tipus de sucidis:3.2.1) Tipus de sucidis de les societats mecniques; Es recolzen en l'existncia d'una intensa conscincia collectiva que domina les accions dels individus fins el punt de sacrificar la prpia vida en nom d'un valor collectiu.a. Sucidi altruista obligatori: en determinades circumstncies, en les societats tradicionals s un deure de l'individu sucidar-se. Una persona es mata a si mateixa perqu t obligaci de fer-ho.b. Sucidi altruista opcional: es tracta d'un sucidi que no implica una obligaci determinada, per el sucidi est associat a l'estimul de determinats codis d'honor i de prestigi.3.2.2) Tipus de sucidis de la societat orgnicaa. El sucidi egoista: s conseqncia d'un estat de coses on el jo individual s'afirma amb excs davant del jo social i a costa d'aquest ltim. El sucidi egoista est clarament vinculat al creixement del culte a l'individu en les societats contempornies. El sucidi egoista s, doncs, resultat del culte a les persones on l'sser hum s un Du per a l'sser hum. Es inevitable cert creixement del egoisme. El sucidi egoista procedeix de que els sser humans ja no troben en la vida una ra de ser.b. El sucidi anmic: l'anmia designa les formes anormals de la divisi del treball (la divisi forada del treball) en la qual la solidaritat orgnica es realitza de forma imperfecta. L'anmia segons Durkheim, no pot entre's com a rebuig o desviaci pel que es fa les institucions, sin buit. No es violaci d'un ordre.Dimensi estructural: es refereix al fet que l'anmia s un tipus d'estat catic de la societat produt per la rapidesa de l'evoluci social. Es tracta, bsicament, de l'absncia de regulaci de les activitats econmiques i cientfiques que produeix desordre en l'exercici d'unes i altres.Dimensi normativa: es refereix a ms de l'absncia de regulaci, a la concepci d'sser hum segons la qual aquest seria per naturalesa un ens de apetits insaciables, de passions illimitades que mai podran assolir satisfacci incapa per si mateix de transcendir de la seva particularitat.

4) La religiConceptualitzaci de la religi: s fals, diu Durkheim, suposar que l'existncia de divinitats sobrenaturals sigui necessria perqu hi hagi una religi. Hi ha sistemes de creences i de prctiques que cal anomenar religioses amb tota propietat, per en les quals, o b no hi ha dus ni esperits, o b tenen poca importncia.El que s un creena religiosa no pot definir-se pel contingut substncia de les idees. El tret distintiu les creences religioses s que suposen una classificaci de les coses, reals o ideals, que es representen els ssers humans, en dues classes d'objectes i smbols completament separats.Sagrat: El carcter especfic d'all sagrat apareix en el fet que est envoltat de prescripcions i prohibicions rituals que imposen la seva separaci radical d'all prof.4.1) El totemisme: es una forma de religi, tot i que no t dus o esperits personalitzats. Es tracta del tipus ms primitiu de religi que coneixem avui dia. El totemisme va unit al sistema d'organitzaci social basat i caracterstic de les societats australianes. Un tret especific del clan totmic s que el nom que designa la identitat del clan s el d'un objecte material, un ttem que creuen dotat de propietats molt especials.Tres menes d'objectes sagrats:1. El ttem: el carcter sagrat del ttem es manifesta en el seguiment dels rituals que el separen dels objectes ordinaris que es poden utilitzar per a fins utilitaris.2. L'emblema totmic: es la representaci del ttem que es sobreposa als objectes o que adorna la persona. Les normes relacionades amb l'emblema sovint s0imposen ms rigorosament que les que es refereixen al propi objecte totmic.3. Els membres del clan: aquests posseeixen qualitats sagrades. Mentre que en les religions ms avanades el creient s un sser prof no es aix totemisme. Tota persona porta nom del seu ttem, la qual cosa vols dit que participa de la religiositat d'aquest.

Aquestes tres menes d'objectes sagrats que formen el totemisme conformen al seu torn una cosmologia general. Els tres objectes sagrats no dedueixen el seu carcter sagrat de cap dels altres, ja que tots comparteixen una religiositat comuna. El seu carcter sagrat ja de procedir, per tan, d'una font que els comprn a tots ells, d'una fora de la qual tot participen per que obstant aix, el distingeix de ells.

AfirmacionsEl mtode especfic de la sociologia permet que la sociologia es construeixi com una cincia autnoma. El mtode elimina els prejudicis morals, religiosos o psicolgics, de tal manera que tots els elements de l'estudi puguin ser analitzats i entesos com a coses o com a objectes independents. Aquest tamb ens parla de que la sociologia ha de evitar inherncies per part d'altres caps com la filosofia o la historia.L'objecte especfic de la sociologia es un fet social que pot exercir una coacci exterior sobre els individus; o tamb que es general que tot el mbit de una societat donada i que, al mateix temps, t una existncia prpia, independent de manifestacions individuals.L'exterioritat dels fets socials son els processos que vivim els individus. Al nixer ens trobem amb un conjunt d'objectes culturals (usos, creences, normes, valors) ja elaborats que sn exteriors a l'sser hum. Cap generaci d'ssers humans es troba en situaci d'elaborar ntegrament un sistema cultural complet, el conjunt d'objectes culturals i de representacions collectives s'anir inscrivint en l'espai en blanc de la subjectivitat dels sser humans.L'explicaci sociolgica tracta d'establir relacions de causalitat, posant un fet social en relaci amb la seva causa o una causa amb els efectes que produeix. Aquesta explicaci compara els casos en que un fenomen i la seva causa estan simultniament presents o absent i esbrinar si les variacions que presenten en aquestes diferents combinacions de circumstncies proven que un depn de l'altre.El mtode comparatiu ens detecta que a un mateix efecte correspon sempre una mateixa causa. Dintre d'aquest mtode existeixen diferents variants, el mtode de les variacions concomitants s el mtode comparatiu que t ms poder demostratiu per portar a cap la prova sociolgica.Una societat simple es tota la que no alberga altres ms simples que ella, que est reduda a un segment nic i no presenta cap segmentaci anterior. No es una organitzaci de carcter rudimentari.

Les accions criminals es una realitat sociolgicament normal, i es til e indispensable per la correcta evoluci de la moral i el dret. El delicte es saludable per una societat perqu senyala que alguna cosa funciona malament i produeix ms all de lo que una societat pot assumir. Crea sentiment de collectivitat i cohesi social. Sense delictes la societat seria inviable.Un fet social es normal per un tipus social determinat, considerat en una determinada fase del seu procs de creixement, quan es produeix a les societats d'aquest tipus, considerades en la fase corresponent de la seva evoluci. El fet social a tota manera de fer pot exercir sobre el individu una coacci exterior, independentment de les manifestacions individuals.La causa d'un fet social es remet necessriament al medi social, ents com un element de naturalesa sui generis distint de qualsevol altre objecte de la realitat i determinat per la interacci dels individus independentment dels trets psicolgics de cada un d'ells. Un fet social sempre es remunta a un altre fet social.L'increment en el volum i la densitat dinmica de les societats modifiquen profundament les condicions fonamentals de l'existncia collectiva, tenen per efecte intensificar la vida social i ampliar l'horitz que cada individu i abasta amb el seu pensament i omple la seva acci. No hi haur accions per millorar el benestar social com l'accs a la educaci o el sufragi universal que modifiquin les condicions de l'existncia collectiva, segons Durkheim.La corrent social i poder de coerci pot fer que uns individus que en major part son inofensius puguin veure's arrossegats a cometre atrocitats al reunir-se amb un grup molt gran de persones.L'anmia es refereix a la absncia de un cos de normes que governen les relacions entre les diverses funcions socials que cada cop es tornen ms variades degut a la divisi del treball i la especialitzaci, es molt caracterstic de la modernitat. L'anmia es l'absncia de normes socials. L'anmia es produeix sempre, no noms quan hi ha moments de crisis social. L'estat d'nim caracterstic de l'anmia es la desorientaci, aquesta produeix canvis de l'ordre social establert que crea una situaci de falta de normes socials en qualsevol mbit social.La societat, per Durkheim, s la fora externa superior al individu encarregada de imposar-se-la per aconseguir la cooperaci.La moral social en una situaci nmica que defineix les necessitats socials dins d'un limit.Durkheim pertany a la corrent racionalista, ja que el seu principal objectiu es el de estendre a la conducta humana el racionalisme cientfic. Aquesta conducta pot reduir-se a relacions de causa-efecte que una operaci no menys racional pot transformar. El seu positivisme es una conseqncia d'aquest racionalisme.Les prenocions senyalen, en la base de totes les cincies, on aquestes prenen lloc dels fets. Son una espcie de fantasma que desfigura el veritable aspecte de les coses. No sn altra cosa que posar en prctica idees, innates o no, que portem dins de nosaltres, i que la seva aplicaci en diferents circumstncies acompanya les relacions dels homes entre si. En comptes d'observar les coses, descriure-les i comparar-les prenen conscincia de les nostres idees i las analitzem, en comptes de una cincia fem un anlisis ideolgic.La eina metodolgica i epistemolgica que disposem, segons Durkheim, per identificar els fets socials es l'etnografia.El dubte metdic consisteix en qestionar el que se suposa que s quelcom o el que s coneix en quan all. Tota investigaci deu comenar per definir quin tipus especfic de fenomen ser el que s'estudiar, les seves caracterstiques externes i comunes per poder arribar als resultats desitjats de la investigaci.El medi social intern es el motor principal de la evoluci collectiva. El medi social intern s el conjunt determinat que formen els elements de composici de una societat. Aquest medi es una sede de causalitat i canvi, per no necessriament imposen un segell definitiu al present.Per Durkheim lo normal es quelcom comunament acceptat i contribueix al equilibri i la cohesi social, no es pot concloure que el delicte sigui totalment patolgic.El sucidi es un cas de mort que resulti directa o indirectament d'un acte positiu o negatiu realitzat per la mateixa vctima i que, segons ella sabia, que devia produir aquest resultat.Un acte positiu s disparar-se un tret al cap. Un acte negatiu s deixar de menjar qualsevol aliment fins deixar-se morir, per exemple una vaga de fam.

Regles del mtode sociolgicRegla 1: La primera i ms fonamentalment de les regles consisteix en considerar els fets socials com a coses (1895:45)Regla 2: Es necessari rebutjar sistemticament totes les prenocions (1895:63)Regla 3: No prendre mai com objecte de les investigacions sin un grup de fenmens definits per certs carcters exteriors que li sn comuns, i incloure en la mateixa investigaci a tots els que responen aquesta definici (1895:67)Regla 4: Quan el socileg es proposa explorar un ordre qualsevol de fets socials, ha de esforar-se per aborda-los des de un angle en que es presenti allat de les seves manifestacions individuals (1895:77)

Principis de la sociologia segons Durkheim- Els fets socials sn lobjecte destudi de la Sociologia com a nica cincia que pot, i els ha destudiar.- Per observar els fet socials shan de deslliurar de les prenocions i considerar-los com a elements externs, com a coses.- Els fets socials shan de definir dacord amb les seves caracterstiques externes immediates, i recollir en la mateixa definici tots els elements que continguin les mateixes caracterstiques.- En un primer moment sha de buscar la causa eficient que ha originat el fet social, i en segon terme la funci (efecte) que aquesta desenvolupa. Sn dos ordres dexplicaci diferents i ambds necessaris.- La causa del fets social sha de buscar en altres fets socials i no en estats de conscincia individuals.- Lorigen de tot fet social ha de ser buscat en la constituci del medi social intern.- El socileg/a ha didentificar els fets socials normals en una societat i preservar-los eliminant les patologies (excepcionalitats).- S'ha de cercar la forma simplificada d'un fet social per tal d'analitzar-ne, ms fcilment, la seva essncia.