Introducció15 anys ajudant a crèixerL’escola té l’obligació de ser alguna cosa més que un espai on els nens i les ne-nes estan “guardats” durant unes hores al dia. També ha de ser alguna cosa més que un grup humà en el si del qual es transmeten una sèrie de coneixements. L’escola ha de poder ser, abans que res, un espai de convivència que ajudi al creixement personal de tots els nens i nenes, ha d’adaptar-se, per tant, a les ne-cessitats de cada un d’ells, tenint sempre present aquells més desvalguts, aquells nens i nenes que per circumstàncies socials, culturals, econò-miques...

Serà difícil ajudar al creixement per-sonal de cada un dels nostres nens i nenes sense un bon clima de convivèn-cia entre tota la comunitat educativa; un clima de convivència on tots apren-guem a conviure i no solament a estar un al costat de l’altre. Així, doncs, és im-portant descobrir a l’altre per avançar i aprendre a viure junts.

Durant aquests quinze anys hem vist incre-mentar, en les nostres aules, el nombre de nens i nenes proce-dents d’altres països.

Això no és un joc, això no és turisme,

això són situacions molt se-rioses. Que una família es vegi obligada a haver d’abandonar el seu país a causa de la pobresa, la fam o la falta de perspectives de futur ens ha de fer re-flexionar a tots. Aquestes reflexions ens han de conduir a la creació d’espais de convivència. Un d’aquests espais passa necessàriament per l’escola, on no hi cap tipus de discriminació, on tenim l’obligació de trobar els recursos humans i materials que possibilitin la integració i el creixement personal de tots els nens i nenes.

Molts cops hem cridat a favor de la “igualtat d’oportunitats” però tinguem present que aquesta igualtat serà difícil d’aconseguir si la nostra preo-cupació no va encaminada cap als més desafortunats, aquells que al néixer ja porten a sobre una infini-tat de dificultats, que de ben segur influiran de manera negativa en el seu desenvolupament i creixement personal.

Fa quinze anys que veiem com can-via la realitat de l’escola curs rere curs. Aquesta revista és un petit homenatge a tots aquells, mestres, pares i alumnes que han participat d’aquest projecte de convivència.

Gràcies a tots.

Anna Sena i Calabuig (Directora)

EL NOSTRE DISTRICTEÉs una gran satisfacció pel Districte de Sant Andreu poder celebrar el 15 è Ani-versari de l’Escola Octavio Paz, una es-cola que al llarg d’aquests 15 anys ha anat construint un model educatiu ferm, inclusiu i equitatiu, dedicant una especial atenció als seus alumnes i les seves famí-lies, transmetent uns valors cabdals per al creixement de les persones, com són el valor de la pau, la tolerància, la solidari-tat, la cooperació i l’intercanvi cultural.

Tanmateix constitueix un honor que el premi Nobel de literatura, Octavio Paz, en persona, visités i inaugurés l’escola al 1994, iniciant-se un projecte d’intercanvi Cultural i Social Catalunya - Mèxic.

L’Escola Octavio Paz és un exemple clar de com l’educació esdevé mo-tor de canvi en la societat, capaç de fomentar la Cooperació i la Pau, afa-vorint l’atenció a la diversitat cultural, difonent i respectant els drets humans, i participant en projectes internacionals.

Una Escola que des dels seus inicis ha apostat per la tolerància i el respecte de tots els éssers humans, compro-mesa, amb majúscules, associada a l’ UNESCO i treballant en el seu projecte educatiu els valors que s’hi desprenen.

Coneixem de primera mà, l’ interès de l’Escola i el seu equip directiu i del pro-fessorat, per a promoure un ensenya-ment actiu, amb una voluntat de cons tant innovació, amb un gran desig per fomentar el gust pel saber i la desco-berta, familiaritzant als nens i nenes amb les noves tecnologies a l’aula, es-

2 Introducció 4 Testimonis 8 Quinze anys en fotos 12 Intercanvi social i cultural: Mèxic 14 Als mitjans 16 El col.legi quinze anys després 18 Agraïments

SUMARI

2 C/Mallorca, 657 - 08027 Barcelona Tel. 93 349 02 95 - Fax 93 349 02 95

(Juny 1994) Invitació cursada pel, en aquell temps, Presidentde la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, per al dia de la inauguració.

timulant la curiositat intel•lectual i trans-meten amb il•lusió la importància de la responsabilitat individual i col•lectiva.

Volem destacar la important tasca duta a terme per l’AMPA, una AMPA inquieta i participativa, interessada per fer xarxa i participar amb els diferents projectes educatius del Districte, creant complici-tats amb els agents educatius i socials, fent visible l’Escola i donant a conèixer les bones pràctiques educatives. Una Escola vinculada a la Universitat, on es possibilita als futurs professors una ex-periència d’enriquiment i aprenentatge.

La relació del Districte de Sant Andreu amb l’Escola Octavio Paz, sempre ha estat molt fluida, amb una clara volun-tat de participació i obertura al barri, oferint les seves instal•lacions per a dur a terme diferents projectes i mostrant una actitud pacient, comprensiva i tole- rant davant de les molèsties ocasiona- des per la construcció de les noves in-fraestructures ferroviàries de la ciutat. El resultat serà força positiu per l’escola que tindrà a la seva porta un carrer més amable i ample per als nens, nenes i famílies i estarà millor comunicada amb la xarxa de transport públic gràcies a les noves estacions de metro i rodalies.

Us desitgem els millors auguris pel fu-tur i aprofitem per felicitar-vos en la im-portant tasca pedagògica que des de fa 15 anys esteu duent a terme al Dis-tricte, a la Ciutat i que sens dubte for-men part de la vida de cadascun dels vostres alumnes i les seves famílies.

No voldríem acabar, sense destacar el

vostre projecte pedagògic, Una Escola amb els Ulls Oberts al Món, que ens re-gala el plaer i la riquesa d’una mirada diferent, compromesa i responsable. Un exemple a seguir des de la il•lusió que ens feu arribar a tots i a totes.

Sr. Joaquim Mestre i Garrido(Regidor President del Districte)

i Gemma Mumbrú i Moliné(Regidora del Districte)

(Transcripció de les paraules manuscrites per Octavio Paz al

llibre d’honor de l’escola)

Escribo esta primera página después del acto de dedicación de esta escuela con mi nom-bre, que he aceptado con emo-ción, gratitud y humildad. Es-pero, deseo ardientemente que los alumnos vean a mi escuela como lo que es realmente, una institución educativa: un espa-cio libre para aprender a pen-sar y a jugar, a soñar y a volar, un espacio en donde la frater-nidad despliega las alas. ¿Y qué son los maestros, si además de proporcionarnos enseñan-zas, técnicas e informaciones, no son lo que todo maestro es: aquel que enseña a los jóvenes a saber, a mirar a los otros y a reconocerse en ellos? Abro mi pensamiento como una mano y se la ofrezco como ese ami-go lejano pero siempre cerca, que les saluda desde mi orilla.Amistosamente, Octavio Paz

Barcelona a 15 de Junio de 1994Primera pàgina del llibre d’honor de l’escola, escrita pel premi Nobel de literatura mexicà, Octavio Paz.

2 Introducció 4 Testimonis 8 Quinze anys en fotos 12 Intercanvi social i cultural: Mèxic 14 Als mitjans 16 El col.legi quinze anys després 18 Agraïments

UN PREMI NOBELINAUGURA L’ESCOLA

El 15 de juny de 1994 se celebra l’acte inau- gural del CEIP Octavio Paz. Assisteixen el premi Nobel de literatura Octavio Paz i el president de la Generalitat Jordi Pujol.

3Tel. 93 349 02 95 - Fax 93 349 02 95 a8052165@xtec.cat - http://www.xtec.es/ceip-octavio-paz

op

No sabem què ens portaran els nous temps, ni com seran els usuaris i els professionals de l’Octavio, els convido a mantenir-se en aquesta línia i millorar-la sempre que es pugui.

Adolf Castellví

(Pare de la Marta i de la Maria, alumnes del CEIP Octavio Paz 1996–2006. Va ser mem-bre de l’AMPA i del consell escolar)

PS: Mirat amb distància, amb afecte, es-tic convençut que tots i totes ens me-reixem un aprovat amb nota per la fei-na ben feta, la nostra actitud i interès demostrats. Tant de bo continuem pro-gressant adequadament molts “quinzets”

Cadascun de nosaltres, ben segur guardarà el seu cromo prefe particular, segons el pa-per que tingui assignat com alumne, alumna, senyu, pare, mare, directora. Per uns serà un premi de Sant Jordi, per altres una sortida de pares, mares, nens i nenes. N’hi haurà que conserven aquella imatge congelada del pri- mer dia que van anar solets al cole. Ens reco-neixerem en una mani “a favor de” o “en con-tra de , organitzant i participant en una festa. Tenim entranyablement gravades aquella vegada que ens van felicitar per la feina ben feta, aquell premi concedit a l’escola, la pe-tita amb les cuetes sense fer, ai Senyor quins pares! la senyoreta que els hi fa, quina Mestra! Hem guanyat, sense medalles, “batalletes” pel pati nou, el menjador, el mobiliari “reciclat”, la primera aula d’informàtica, com aconseguir aire condicionat i no defallir... Com oblidar aquelles juntes les tardes dels divendres a l’APA..., les xerrades amb la nostra dire... Ho fèiem a gust perquè anàvem a gust a l’escola. Impossible que em pugui desfer mai d’aquests cromos. Una tercera Col·lecció de cromos, un altre recull d’imatges: “un projecte comú”. Cap mirada enrere ens farà pensar que allò que vam fer no valia la pena. Vàrem apostar per una escola que era un CERE, i no sabíem què volia dir exactament. Participàrem d’un projecte únic d’intercanvi cultural, edu-catiu i formatiu, en el qual hi creiem, el de-fensàrem i ho seguim fent. Aquests potser siguin dels cromos més preuats, els de les activitats i els intercanvis amb Mèxic, l’altar dels muertitos, les anades i tornades a Xa-lapa ...Molts cromos, molts deures fets, al-guns qui sap si es van quedar per fer..., No tot han estat flors i violes aquests “15 anys de la nena bonica”, ni abans que nosaltres arribéssim, ni durant la nostra estada, ni des près de marxar. Ens han donat satisfaccions però també hem patit moltes preocupacions, compartides això sí entre els pares, entre els mestres, entre pares i mestres i la directora. Ac-cions conjuntes, objectius comuns, converses aquí i allà, entrevistes, llargs consells escolars i moltes, moltes reunions, per a què? Doncs està ben clar, per les meves filles i les filles i els fills dels altres pares i mares, per col·laborar amb els professionals de l’escola, per conviu- re en pau, per intentar que tot rutllés el mi- llor possible: avui a l’escola, demà al món.

w(ens fem grans)

En algunes ocasions convé recordar i posar al dia tot allò que ja fa temps hem viscut. En el que segueix no hi ha res de nou, m’ho heu sentit més d’una vegada i de dues, durant una colla d’anys. Ara, al posar negre sobre blanc, intento practicar un petit exercici memo-rístic relacionat amb una experiència, la meva, a la vegada que oferir un sincer reconeixement a una escola que un dia, durant 10 anys, va ser la nostra, que no vàrem canviar per cap altra i que em sento feliç de poder-ho expressar així. Reivindicar la Memòria, a gran o petita escala és donar sentit al nostre present i ajudar a preparar el futur d’aquells que ens seguiran. Així ens passa quan mirem enrere, passem re-vista a l’armari dels records i ens trobem una gernació de “cromos vells” acumulats a còpia d’anys. Són cromos que hem guanyat, canviat, comprat, trobat... que formen part de la nos-tra col·lecció. Aquella que hem pogut fer, no ho oblideu, amb aquells que eren al nostre voltant. Estaran del tot acabades o a mitges. Les guardem. Encara que sigui en un petit ra-conet de l’armari allà hi són, allà ens esperen a que ens decidim a acaronar-les, ensenyant-les a qui les vegi per primera vegada. Celebrem els 15 anys de “l’Octavio Paz”. Bona ocasió per a treure el cromos a airejar-se. Vegem la Col·lecció 1: “triar escola”, uns pares busquen plaça per la seva filla ( ja s’han acabat les despe-ses de la guarderia!) tenen dubtes (qui no!): la més propera? la que podrà seguir estudis secundaris? pública? concertada?.. Nosaltres vàrem triar aquesta, la del barri, petita, que no té gaire pati, que la pots veure des de casa estant, que les seves mides tot i ser reduïdes no les pots abastar perquè no acaba en les quatre parets que ocupen les seves aules, el seu menjador, la seva sala d’actes... Aquí hem vist, i hem viscut, que hi cabia de tot, que tots hi cabíem i que tots plegats apreníem com és de gran i a la vegada què petit és el món. Imagineu-vos la tira de cromos de tots color i mides!!! Plegats hem passat molts dies junts, o moltes hores tan si val, temps compartit amb persones que s’han convertit en companys, en col·leguis, en amics... Si em pregunteu quin és el millor record, el cromo que més m’agrada, de tots aquests anys segurament no sabria dir-ne un de sol, com “renunciar” als altres? Possiblement, aquesta fóra la Col·lecció 2 de cromos: “pares, mares i mestres de l’Octavio”:

4

Testimonis

“I sembla que va ser ahir...

Jo hi vaig ser...

“Lo de mi hija...

op @

al CEIP Octavio Paz. Mai havia sentit parlar de les AMPES ni de quina era la feina que duien a terme. Un dia des de l’AMPA ens van convidar a passar una estona amb el seus membres actius, i va ser tota una sorpresa molt agradable. Tot allò que m’havien par-lat de que l’APA era un búnquer, un cercle tancat on no hi havia lloc per a ningú era una fal·làcia. Els seus membre ens van acollir com si fóssim una família i ens coneguéssim de tota la vida. I durant tots els anys que portem a l’escola és així com pretenem que se senti la gent que s’acosta a l’AMPA. Aquesta apreciació que es té de l’AMPA com a cercle tancat, sempre s’ha tingut, tot i no te-nir fonament. Ja que la meva experiència m’ho ha demostrat. Cada divendres ens trobàvem i ens trobem al despatx de l’AMPA i treballàvem i seguim treballant per acostar-nos més a la vida escolar dels nostres fills. No estem aquí per millorar l’escola sinó per projectes i accions molt concretes que es complementin amb el projecte educatiu.Aquestes accions és veuen complementades amb la il.lusió dels nostres fills per anar a l’escola cada dia. Des de que vam començar a col.laborar activament, cada divendres es

convertia en una festa on la pregunta del matí del meu fill era: Mama, avui hi ha APA? Però aquesta no era tan sols la pregunta del meu fill sinó també era la pregunta de tots els fills dels companys i amics que hi col·laboràvem. Ara dotze anys desprès el meu fill petit, al que sense cap dubte vaig tornar a matricular al CEIP Octavio Paz, torna a fer la mateixa pregunta. L’evolució de l’escola en aquests dotze anys és molt positiva. L’AMPA ha col.la- borat en la primera aula d’informàtica que hi ha hagut, en la instal·lació dels primers aparells d’aire condicionat, en la remodelació d’un espai que no s’utilitzava i reconvertint-lo en una aula de plàstica que també es fa servir com a menjador petit, en l’adquisició de material, organitzant festes, concur-sos...Com a membre de l’AMPA he viscut molts canvis, he vist créixer molts nens que a dia d’avui ja són adolescents i alguns fins i tot ja tenen parella...He pogut veure com la nostra escola no ha canviat mai en dues coses, el seu caràcter proper i la capacitat de fer sentir els nostres nens com a casa.

Imma Amaya (Presidenta de l’AMPA del CEIP Octavio Paz) ‘

“Ja fa més de dotze anys que vam arribar...

Ara tinc catorze anys, vaig arribar a l’escola quan tenia tres i en vaig sor-tir amb onze. Alguns dels moments mes feliços de la meva vida els he passat a l’Octavio Paz. El meu va ser un grup fantàstic, mai no he tingut millors companys ni professors. El que més m’agrada de l’Octavio Paz és que l’escola és molt petita, ens co-neixíem tots i apreníem molt més. Els millors moments que vaig passar, entre molts altres, van ser els viatges a Mèxic o a Mallorca, a més recordo moltes anècdotes personals però si les digués totes ara, no acabaria mai. Per sort he pogut mantenir-me en con-tacte amb la majoria de companys.

Pol Sáez

(Ex-alumne de la promoció 2006-07)

“Hola, sóc en Pol...

cel primer dia que vaig portar el meu fill gran a l’Octavio Paz, quin neguit, com estarà, espe-ro que no plori,... totes aquestes coses que els pares “nous” pensen. Quan vaig anar a bus-car-lo vaig veure un nen molt content. Totes les meves pors s’havien marxat. El temps va anar passant i el nen va créixer i cada vegada tenia més amics i l’escola va començar a ser un lloc on es trobava a gust, com a casa. Cada mestre, totes elles amb estils diferents, van saber deixar una empremta en la formació tant cultural com personal del nen.Va arribar el cinquè curs i el viatge a Mèxic va ser una experiència impressionant, d’aquelles que mai podrà oblidar. Quina sort de poder anar, quina enveja em va donar de no poder gau-dir d’aquell viatge. Quan més passa el temps més saben valorar-lo. Per cert, quin valor i coratge dels professors de portar-se als nens tan lluny. Amb això que va arribar sisè i l’hora dels adéus també, quina emoció, com passa el temps. Nou anys resumits en quatre línies i d’això ja en fa tres. Ara queda el petit, ja fa segon, i m’agradaria que tot li vagi tan bé com al seu germà gran, i per ara així és.

Pares de Xavier i Joan Rebull

“Encara recordo...con Antonio fue un amor a primera vis-ta, y eso no se olvi-da. “¡Qué morro los de P4 que tienen dos años a Anto-nio!”. Para mi hijo la mejor es Carmen, seguida de cerca de Anna Martinez…Y la mamá está de acuer- do con los dos, pero añadiendo a Emi (pura artesanía, todo hecho a mano), a los profesores de música (si tuviera que escoger un momento sería escuchar a los niños cantando en Navidad), y ya que estamos con la música, estoy convencida que Anna, la batuta, es la responsable de que niños y padres estemos contentos. Y yo soy muy exigente. El plus de México es importantísimo y no sólo el via- je, que olé! lo bien organizado que está. Yo pensaba que eran demasiado peque-ños y que no lo aprovecharían lo suficien-te, pero Daniel me demostró que se em-papan absolutamente de todo, paisajes, museos... la relación con los mexicanos. Un viaje perfecto. Recuerdo que en el 98, cuando murió Octavio Paz, mi hermano me llamó preocupado para preguntar cómo se lo había tomado Daniel. Porque realmente hablaba como si lo conociera.Me encantó descubrir todo lo que sabía mi hijo…Vi la película de la vida de Frida Kahlo, y sólo tuve que decirle el nombre para que él me contara quien era, qué hacía, ella, Diego Rivera, la vida, la obra.

Mare de Daniel i Aitana Gómez

5

““El meu pas per...“Podria desc

riure...

6

Testim

onis

&...

“Encara m’emociono quan... w¿

recordo el meu pas per l’escola Octavio Paz. Us puc assegurar que des del primer dia em vaig sentir com a casa meva. Us preguntareu per què? Doncs perquè els mestres que hi treballen, els alumnes, els pares i tot el personal no docent em va cuidar i em va fer sentir un més del gran equip de l’Octavio Paz. En un primer moment el meu pas a l’escola només era per tres mesos (octubre, novembre i de-sembre) però, al final m’hi vaig quedar tot el curs escolar. L’escola Octavio Paz era la meva escola de pràctiques. Les meves tutores, l’Elena i l’Anna. Elles em van ensenyar moltes coses. Vaig tenir la gran sort de fer les pràctiques al tercer cicle, concretament a 6è. A cinquè hi ha havia la Carme. Vam treballar molt, tots tres.Quants records. M’emociono quan m’enrecordo de l’altar de los muertitos, de las Posadas de Nadal, de les meves visites a les classes de primer i segon, de les meves xerrades informàtiques amb l’Antonio, de la biblioteca de l’Anna, de les tardes de cine a l’escola, de la festa de la Pau, de les classes de l’Elena, del viatge a Mallorca amb els alumnes de sisè... No us podeu arribar a imaginar el que ha significat per a mi aquesta escola. Vaig aprendre moltes coses, com tots els alumnes que hi heu passat per allà. Estic segur que com jo, guardeu dins vostre un gran record. Avui, des d’Andorra (on treballo ara) em vull sumar a l’alegria de tots els que s’estimen l’escola i felicitar-la pels seus 15 anys. Però també vull felicitar, al seu equip directiu, als seus mestres i a totes les persones que treballen cada dia per fer una escola millor. Moltes felicitats!

Àlex Molina (Ex-alumne de pràctiques)

l’escola Octavio Paz ... Aquest és el títol que m’han proposat per col·laborar en l’edició tan especial d’aquesta revista. No és tasca fàcil, ja que per a mi no es tracta d’un pas només sinó d’una gran estada, d’una etapa en la meva vida professional

i personal que serà difícil oblidar. Durant aquest temps m’han ensenyat molt, he après molt tant dels companys com els nens i nenes i he intentat respondre amb la màxima professionalitat i servei. Van ser onze anys. Déu n’hi do! La meva entrada la recordo molt bé, ja que començava el P·3 a l’escola. Encara no havien portat les taules i cadires i faltava un dia per començar! Quina experiència i quins records amb els menuts de l’escola. La meva gran sort va ser poder acomiadar aquell grup quan deixa-va l’escola a sisè. Quina emoció...! Al poc temps de ser-hi se’n va oferir la possibilitat de formar part en l’equip directiu del centre, com a cap d’estudis. Tot un repte! I és clar sempre pensant que de tot se’n pot aprendre vaig dir que sí. Amb el temps, des-prés d’uns inicis complicats per la novetat, la inex-periència... vaig veure que era una gran oportunitat per fer de l’escola un lloc especial i, crec, que amb tota humilitat haig de dir que sí. En aquest temps vaig tenir la sort d’engegar el projecte de la biblio-teca. Com vaig gaudir d’aquesta experiència! La formació rebuda va ser molt interessant, les hores endreçant i catalogant no van caure en sac buit, sinó que la biblioteca va esdevenir un lloc impor-tant a l’escola però, el que realment em va omplir va ser el veure la il·lusió a la cara de tots els nens i nenes quan anaven o en sortien d’aquest espai. En sentir un conte, en llegir-lo, en agafar-lo en servei de préstec... molt gratificant. Per a mi l’escola Octa-vio Paz és una escola especial, de molts colors; una escola oberta a la realitat que se’ns ha presentat en tot moment, una escola solidària amb aquells que ho han necessitat, una escola activa amb les pro-postes pedagògiques que s’han engegat, una escola que es fa estimar perquè es transmet de curs en curs aquest missatge, una escola amiga per l’ambient que sempre s’ha cercat entre el professorat... una escola... molt especial. Agrair-vos a tots el recol-zament al llarg d’aquests anys i pels ànims que em vau donar en encetar una nova etapa professional: a tots els companys que en van “suportar” les meves encaparrades, a tots els amics que encaren perduren i en especial, a l’Anna Sena, per la confiança dipo-sitada en la meva persona, i tot el mestratge que va fer amb mi; a totes les famílies que vaig conèixer i amb les que vaig compartir moments entranyables, la inauguració dels altars de muertos, la celebració del Nadal, els finals de curs... i a tots vosaltres, es-timats lectors, que espero sigueu els primers en llegir aquest article, rebeu un petó molt gran.

Anna Martínez(Cap d’estudis del CEIP Octavio Paz 1997-2008)

1’escola com un petit i acollidor centre del carrer Mallorca que no

massa gent coneix, una escola corrent però especial, de bon am-

bient i bona gent. Podria destacar que es una escola multicultural,

amb tot tipus de gent i tot de costums i tradicions variades: gent

de tots els llocs, tradicions mexicanes, intercanvis amb Mèxic que

porten a aprendre d’altres cultures i d’altres maneres de viure dife-

rents de la rutina que ens envolta, a descobrir, a compartir amb

els mexicans el que coneixem, a no ignorar les cultures alienes a la

nostra. Podria afegir que és una escola plena de bona voluntat per part de la gent que

sempre està disposada a ajudar. Podria fer referència al bons moments i als dolents,

com en tot. Podria associar-la a una etapa de la meva vida: la meva infància. Podria

descriure-la com un record. Però, potser és més que tot això; potser s’ha de viure per

veure en ella el que jo he vist.Ana Kvirikashvili (Ex-alumna)

“No és gens fàcil...

7

&“Fa 16 anys que...

..c

#telefònica: - Hola sóc l’Elena, Elena Guillén de l’Octavio Paz... estem preparant una revista especial commemorativa de l’aniversari de l’escola i ens agradaria que facis un escrit per a la revista.... Quants records!!! Fa prop de sis anys que el meu fill va acabar la primària i va deixar l’Octavio Paz. Una escola que el va formar com a persona, en el respecte a les altres. Li va ensenyar que hi ha unes altres cultures, diferents de la nostra, ni millor ni pitjors senzillament diferents. El meu fill Adrià, va ser un dels que va tenir la sort d’anar a Xalapa i vàrem tenir el plaer de conviure amb dos nens mexicans a casa nostra en diferents anys. Mèxic el va marcar molt, ens explicava quan va tornar : ... i li vaig comprar un munt de polseres a una noia que tenia 14 anys i era mare de dos o tres nens, les venia per guanyar uns pesos i donar de menjar als seus fills... ...i moltes mes vivències que per un nen europeu de 10 anys van ser diferents a tot el viscut. Jo vaig descobrir unes festes com “Los Muertitos” i “Las Posadas”, les nostres celebracions sota un altre punt de vista, el mexicà. Recordo una vegada, el passadís i la recepció de l’escola atapeïda de persones, escoltant un mariachi tocar cançons mexicanes i veure una senyora que no era de l’escola però la seva pell bruna la delatava com d’origen mexicà, com cantava amb els ulls humits “Mexico lindo y querido” , quant sentiment.... També recordo les reunions del consell escolar, dient: una pregunta....jo no sóc de l’àmbit educatiu i això no ho entenc , ho podeu tornar a explicar? No tot varen ser discrepàncies amb l’equip directiu, moltes vegades vaig donar la cara com a president de l’APA fent costat a la direcció del centre, acompanyar a l’Anna Sena a Educació, altres vegades vàrem anar a manifestacions amb l’escola, per la Pau , per l’Ernest Lluch que era conegut de l’Anna. I també ens vàrem fer un tip de pencar, pintant les ratlles per fer esport al pati , pintant el quartet de l’APA. L’APA va finançar les millores que no eren assumides pel Districte o per Ense-nyament . Tots plegats fèiem un gran equip de pares implicats en la bona marxa de l’escola encara que no fóssim compresos per tothom, una vegada col·laborant amb la venda de llibres , un pare ens va preguntar: - Quant cobreu per fer això? - Res - vàrem respondre- a les hores sou “gili....!!!!” ell no entenia que ho fèiem pels nostres fills i també pels seus fills, no ho entenia. Quina colla de gent amb ganes de fer coses, vàrem orga-nitzar excursions, sortides, setmanes culturals, les festes de fi de curs on jo feia de “DJ”, vàrem aconseguir que l’entitat bancària amb què treba-llàvem ens pagués els uniformes de bàsquet i futbol sala, la veritat és que tant la meva dona com jo ho vàrem passar molt bé formant part de l’ APA. Una de les coses que més em va omplir va ser la revista APA OP, que vaig agafar el compromís de tirar endavant i crec que ho vaig acon-seguir, gràcies a les col·laboracions de tots, ja que jo sol no hagués pogut . Rebent les col·laboracions a l’últim minut, com aquest escrit. Sóc cons-cient de que deixo moltes coses per dir, vull acabar amb una frase que vaig dir a l’última editorial de la revista, que el meu fill Adrià es va emportar un molt bon record del seu pas per l’escola, un record que ni la seva mare que també havia anat a l’antic “Miguel de Cervantes” ni jo a la meva època del “cole” recordem amb tant de carinyo el pas per l’escola. Salut i Pau !

Oscar Espallargas(Ex-president de l’AMPA)

“Fa unes setmanes vaig rebre una trucada...

a vegades, fer-se una idea de la importàn-

cia que tenen certes coses a la vida. Cal que

passi el temps i que es pugui tenir una va-

loració més assossegada, del que hem vis-

cut. Els records es barregen de moltes ma-

neres, però a la fi, sempre queden aquells

que més ens han marcat i els recordem

amb nostàlgia. Aquests 12 anys de treball en aquesta escola

com a mestra, són una recopilació de : vivències, experièn-

cies, il.lusions, amics, nous companys .....Tot junt ha format

part del dia a dia de la meva vida i ha fet possible aconseguir

el meu objectiu com a mestra: Intentar que els meus alumnes

siguin persones que han après a acceptar-se tal com són, a no

comparar-se amb els altres i a rendir al màxim, segons les seves

posssibilitats. Al llarg de tots aquests anys han passat per la

meva classe molts nens i nenes que m’han ajudat a no perdre la

il·lusió vers la meva feina, m’han fet somriure en molts i bons

moments, m’han encoratjat amb els seus progressos, m’han

emocionat, m’han fet sentir estimada, i tot i que alguna vegada

també m’han fet alçar la veu... els records són sempre agrada-

bles i et vénen al cap situacions i anècdotes entranyables amb

protagonistes de cares i èpoques diferents.

Felicitats escola, i per molts anys més!Elena Guillén

(Professora del CEIP Octavio Paz)

estic aquí a 1’escola i què us puc dir i explicar. Dia rere dia passen per mi tots els nens i nenes que es queden al menjador. I són uns quants... Molts d’ells els conec des que van començar P3. En el dia a dia de 1’escola a poc a poc es va formant una gran família i sento certa nostàlgia quan ja no es queden a dinar, això vol dir que s’han fet grans. Amb algun alumne encara no he arribat a perdre tot el con-tacte, doncs em vénen a saludar i m’expliquen les seves vivències universitàries o de feina. Aquestes quatre ratlles es poden resumir així:

El temps passa volantels petits es fan grans

des de que vaig arribarja han passat 16 anys.

Dono les gràcies a tothom per la bona convivèn-cia, paciència i amistat.

Regina Merino(Responsable de la cuina)

15 anys en fotos

8

9

Intercanvi social i culturalCATALUNYA - MÈXIC

LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT

Una experiència únicaAl llarg d’aquests quinze anys el CEIP Octavio Paz ha enquadrat el seu Projecte Educa-

tiu en el marc de valors com: la PAU, la SOLIDARITAT, la COOPERACIÓ, la GENE- ROSITAT, els DRETS HUMANS, els DRETS DELS INFANTS i l’INTERCANVI CULTURAL I SOCIAL. Aquests valors formen part del currículum dels nostres alumnes que imprimeixen totes les àrees i que ha assumit tota la comunitat educativa.

Volem desenvolupar en els nostres alumnes el sentiment de pertinença a Catalunya, amb tot el que comporta d’estimació a la pròpia història, llengua, cultura, tradicions i institucions, en el ben segur que aquesta estimació farà que puguin acceptar altres cultures, en-tendre-les i conviure amb elles. Pel que fa al nostre centre, un dels trets diferencials del nostre projecte es basa en el coneixe-ment de la cultura mexicana i en la difusió de la cultura catalana a Mèxic, tenint com a protagonistes els infants de la nostra escola i els de l’escola Annexa a la Normal Veracruzana a Xalapa, Veracruz, Mèxic. Com a fruit d’aquesta relació entre amb-dós centres cada any (alternativament)

té lloc l’intercanvi de nens i nenes dels dos col·legis durant un període d’uns 8 dies aproximadament a cada ciutat: Puerto de Veracruz (Mèxic) i Barcelona.

El CEIP Octavio Paz, forma part del Grup d’Escoles Associades de la UNESCO i col·labora amb projectes de cooperació i solidaritat amb el grup MATRACA de Mèxic, que es dedica a l’educació dels nens i nenes treballadors i del carrer.

“Nunca antes había viajado en avión y ese

día me subí a dos. Fue un vuelo muy largo… al único lugar que quería-mos llegar era a casa. Y ahí fue precisamente donde la maestra Ana nos llevó,… a la escuela OCTAVIO PAZ. … a nuestro arri-bo, había mucha gente en la calle espe-rándonos llenos de júbilo y alegría … A la escuela llegábamos por la mañana y de ahí partíamos hacia las diferentes ac-tividades y visitas programadas. Recuer- do la imagen de Octavio Paz a la entrada del salón de actos, el patio donde vivi-mos gran parte de nuestra visita, del baile de Pau y Lupita, el Esmorzar de Festa Major, donde bailamos con Pep López, ¡ y vaya si bailamos! Los Jocs Florals, las salidas: la Sagrada Familia, Montserrat, Sitges, Empúries… Tengo la oportuni-dad de felicitarles por la gran labor que hacen y agradecer las atenciones que tienen con las delegaciones que parten de Xalapa. …por acá se tiene la creen-cia de que cuando uno muere hace el recorrido de los lugares que visitó; cuan- do eso me pase regresaré sin duda al lugarcito aquel en donde me hicieron sentir como en casa. “Tornarà el meu fantasma a l’escola, per seure a menjar pa amb tomàquet o beure un tallat i a mirar els nois i noies rebent els seus guardons als Jocs Florals al temps de fer una xerrada alegre i escandalosa amb el mestre Paz”.

Maestro Jorge

2004 - 1r viatge a Mèxic. Grup de cicle superior davant el consulat de Mèxic a Barcelona

...Cuando los valores de herman-dad, fraternidad y solidaridad se en-cuentran con la historia, propician nexos entrañables como los que hemos mantenido en estos años de intercambio cultural, en que hemos caminado por senderos paralelos.

La comunidad educativa de la Escuela Primaria “Práctica Anexa a la Normal Veracruzana” de Xalapa, Veracruz, México, les abraza afectuosamente en este aniversario, mirándose feliz en el espejo que dibuja nuestra identidad...”.

Marco Aurelio Martínez Sánchez(Director de la escuela Primaria

“Práctica Anexa a la Normal Veracruzana”)

Xalapa, Veracruz, México.

INTERCANVIS REALITZATS1996-1997 - Preparació (viatge de la directora a Mèxic i de tres mestres mexicans al nostre col·legi)

1997-1998 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

1998-1999 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

1999-2000 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2000-2001 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2001-2002 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2002-2003 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2003-2004 - 1r. Viatge del CEIP Octavio Paz. Tornem amb mestres i nens de Mèxic

2004-2005 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2005-2006 - 2n viatge del CEIP Octavio Paz

2006-2007 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

2007-2008 - 3r. viatge del CEIP Octavio Paz

2008-2009 - Ve un grup de nens i mestres mexicans

10

11

GRÁFICO DE XALAPA

Als mitjans12

TV SANT ANDREU

13

15 anys

despr

és

14

15 anys

despr

és

15

AgraïmentsVolem donar les gràcies a tota la gent que ha col·laborat i ha fet possible aquesta revista,

així com també a totes les persones que al llarg d’aquests quinze anys han posat el seu

granet de sorra i han ajudat a fer crèixer el nostre col·legi. Gràcies als regidors del districte,

a pares i mares, a membres de l’AMPA i consell escolar, al professorat, a l’alumnat, als

ex-alumnes, al personal administratiu i de serveis, als mestres de pràctiques, als nostres

amics de Mèxic, a la Comissió del 15è aniversari i a les entitats col·laboradores.

“Tot està per fer,

tot és possible”

Miquel Martí Pol

Edició, docume

ntació i maque

tació:

Comissió del 15è aniversari del CEIP Octavio Paz

ENTITATS

COL·LABORADORES

ENTITATS

COL·LABORADORES·