REVISTA
-
Upload
ceip-sant-domenec-revista-la-teranyina -
Category
Documents
-
view
215 -
download
1
description
Transcript of REVISTA
LA TERANYINA Desembre 2010
CEIP SANT DOMÈNECLA RÀPITA
LA TERANYINAREVISTA ESCOLARANY MMX NÚM 12
Tapa elaborada pels nens i nenes de la Comissió de Revista
LA TERANYINA Desembre 2010
CAPÇALERAEdita: Escola Sant Domènec
Cr. Montanyans, 4 08730 La Ràpita
Redacció:Aula d’informàtica, 1r pisTelèfon: 93.898.04.00Adreça electrònica: www.xtec.net/ceip-sant-domenec-la-rapita/Equip de redacció: Mestres: Lourdes Bistuer, Àdam Bòria i Montse Mateu.Alumnes: Marc Carrasco, Adrià Colomer, Fàtima Ouhra, Àlex Casas i Sara Rovira Col·laboradors: AMPA, Biblioteca, Biblio@ccés, alumnat i professorat de l'Escola Sant DomènecCol·laboració econòmica: Escola Sant DomènecTiratge: 165 exemplars
ÍNDEXPel davant .................................................................. 2
Hem treballat:P3 ............................................................................... 3P4 ............................................................................... 5P5 ............................................................................... 71r ................................................................................ 92n ...............................................................................113r ............................................................................... 134t ................................................................................ 165è ................................................................................196è ................................................................................20Biblioteca escola..........................................................21Biblio@ccés ................................................................23Pàgina Verda ..............................................................25El Racó de l'AMPA ......................................................26El Concurs Barrina-Barrina .........................................27
LA TERANYINA Desembre 2010
PEL DAVANTVerda t’estens, oh terra catalana,
per entremig dels camps del Penedès
on gairebé hi ha vinya a cada plana,
car com el cep ningú no troba res.
Verda t’estens, oh terra catalana,
d’un verd profund, després d’un verd d’aram.
si portem tots al cor una sardana
també en el vi durem la teva sang.
Roser Cabré
(Fragment del poema del programa de la Festa del Most de La Ràpita 1998)
Enguany, hem volgut dedicar la nostra revista a la vinya.
La vinya forma part del nostre passat, el nostre present i, segur, del
nostre futur. Arreu del món coneixen aquestes terres per les nostres
vinyes i els nostres vins.
Hem après moltíssimes coses: quines són les parts del cep, quines
feines fa el pagès, quins tipus de raïms i de vins hi ha, etc.
Si voleu aprendre aquestes i moltes coses més, no deixeu de llegir
la nostra revista!
La Comissió de Revista
LA TERANYINA Desembre 2010
XERRADA D' EN JOAN RUBIÓ
Dins la setmana cultural dedicada a la vinya i el vi hem tingut la sort
de gaudir d' una excel·lent exposició feta per en Joan Rubió entorn
d' aquest tema que tan bé coneix.
Mentre ens anava explicant coses sobre l' interessant món de la
vinya ens ensenyava unes fotos magnífiques i ,fins i tot ,trossets de
vídeo . Ah! També ens ha portat un tros de suro tal i com el treuen
de l'arbre per fer-ne posteriorment els taps de les ampolles.
Quan va acabar l' exposició li vam poder fer preguntes.
Va ser un matí molt profitós perquè vam aprendre moltes coses.
Aquí teniu la resposta a algunes de les preguntes que ens vam
plantejar.
1-Per què hi ha vinyes amb herbes? Hi ha vinyes on hi deixem herbes perquè l'aigua no erosioni el sòl.
2-És correcte parlar de males herbes?No , perquè les herbes a més d' evitar que s' erosioni el sòl ens
diuen coses sobre el seu estat.
3-¿Hi ha insectes bons i insectes dolent? Tots els insectes de la vinya tenen un paper important , tot i que si
van malament per la producció de raïm hem de mirar de posar-hi
mesures per a què no n' hi hagi més del compte.
LA TERANYINA Desembre 2010
4-Per què no t'agrada tirar insecticides i pesticides a la teva vinya?Perquè es poden morir tots els insectes fins i tot aquells que
afavoreixen la producció de raïm.
5-Què és el corc?És una malaltia del cep.
6-Com eviteu el corc?El corc l´evitem posant unas capses que a dins porten l' olor de la
papallona famella i l' escampen per tot arreu, amb la qual cosa la
papallona mascle es despista i no troba la famella per aperellar-se.
7-Quins animals hi podem trobar en una vinya? A la vinya hi podem trobar aranyes, cucs , papallones , ocells,
serps,porcs senglars, etc.
8-Per què va bé que hi hagi aranyes tigres a les vinyes?Les aranyes tigres són com un insecticida natural perquè es
mengen les papallones del corc,els pugons, etc
9-D' on surt el suro dels taps?
D' uns arbres de la muntanya que es diuen alzines sureres.
10-Com desgorgeu les ampolles de cava?
Per teure el tap de les ampolles de cava no copngelem el coll de
l'ampolla.
LA TERANYINA Desembre 2010
10-Quina diferència hi ha a l' hora d' elaborar el vi blanc , el vi negre o el rosat? Si durant la fermentació del most hi deixem la pell dels grans de
raïm negre poca estona tindrem vi rosat i si les hi deixem dos o
tres dies obtindrem vi negre.
El vi blanc s' obté del raïm blanc.
Des d'aquesta revista agraïm sincerament l' esforç, la paciència i la
magnífica exposició que ens ha fet en Joan Rubió.
Moltes Gràcies Joan!!!!
3r – La classe del Turó de la Pòpia
LA TERANYINA Desembre 2010
CICLE MITJÀ VISITA
LES CAVES FREIXENET.
El dia 11 de novembre els nens i nenes de cicle mitjà de l’escola
vam anar a visitar les caves Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia.
A les nou del matí vam marxar de l’escola fins a l’estació dels
Monjos a peu i durant tot el recorregut, la policia municipal parava el
trànsit de cotxes cada cop que nosaltres travessavem la carretera.
Aproximadament al cap de vint minuts vam arribar a l’estació.
Mentre esperàvem el tren a l’andana, tots vam felicitar i cantar
“moltes felicitats”a l’Oscar Torres perque era el seu aniversari, i
puntualment va arribar el tren, vam pujar-hi tots i a dins del vagó
vam seure.
A l’arribar a Sant Sadurní vam baixar del tren i vam anar a les caves
Freixenet que estaven molt a prop de l’estació.
A l’entrar al recinte de les caves ens vam parar a esmorzar en una
esplanada on hi havia vehicles en forma d’ampolla i tap de cava.
Abans de començar la visita vam passar pel lavabo que ens va
meravellar la seva sofistació, casi tot era automàtic.
La visita a les caves va començar amb la presentació de la Mireia,
guia que ens acompanyaria durant tot el recorregut. El primer que
vam fer va ser anar a una sala de cinema per veure una pel·lícula
on el “Nen de Freixenet”ens va explicar tot el procés d’elaboració
del cava, des de la vinya fins a la comercialització. Aquesta
pel·lícula es dividia en tres apartats: viticultura, vinicultura i
comercialització. La pel·lícula ens va agradar molt. Tot seguit la
Mireia ens va ensenyar les caves velles, on hi havien moltes
ampolles amb un repòs aproximadament de trenta mesos i que eren
LA TERANYINA Desembre 2010
les ampolles de “cava gran reserva” i desprès vem visitar la zona
més antiga que era una cova on hi havia la “ Resrva real”.
Les ampolles són a les caves perque necessiten: poca llum, silenci i
foscor.
En total a la zona antiga hi havia unes tres-centes mil ampolles.
Vam observar dins d'una ampolla el llevat, també una colecció
d'ampolles de cava, la més petita, de vint-i-cinc centilitres i la més
gran de quinze litres i entre mig hi havia l'ampolla de tres litres que
serveix per celebrar el triomf. a les carerres de cotxes i motos.
Per anar de les caves velles a les caves noves vam passar per un
tunel petit i estret.
A l'arribar a les caves noves ens esperava un trenet per donar una
volta per les noves caves.
Les caves noves eran d'una construcció recent on hi podien circular
vehicles.
A les caves Freixenet hi han cent cinquanta milions d’ampolles. Al
final de la visita ens van donar most per tastar i ens va agradar
molt.
Vam tornar a l’estació, vam esperar el tren i cap a l’escola de La
Rapita.
LA TERANYINA Desembre 2010
Els alumnes de Cicle Mitjà a l'entrada de les Caves Freixenet
4t – La classe del Castellot
LA TERANYINA Desembre 2010
LA VINYA I EL VI
La classe de 5è us proposem que feu aquestes activitats
relacionades amb la TRADICIÓ.
1.- Afegeix la paraula que falta a les següents dites: filla, vi, raïm, bóta, cep, ram.
· El bon vi no necessita..................................................· De gota en gota, s'omple la.........................................· De bon cep planta la vinya, i de bona mare la.............· Molts pàmpols i poc.....................................................· De mal ….............................no pot sortir bon sarment.· De bon ….........................., bon vinagre.2.- Relaciona les frases per descobrir els refranys.
1. Per Sant Josep millor com més antic.
2. Abril finit, vi per vendre.
3. Maig plujós i juny calent el cep florit.
4. Pel setembre és beure amb porró.
5. Oli, vi i amic són bones amigues.
6. Qui té el celler descuidat verdeja el cep.
7. No és bon català poc vinagre i ben oliat.
8. El beure millor qui no sap xerricar.
9. Panses, nous i figues fan bon vi i bon ferment.
10. L'enciam salat té una part del vi llençat.
La classe de 5è
LA TERANYINA Desembre 2010
LA VINYA AL MÓNLa vinya no es fa en tots els llocs del món, depèn del clima.Els principals llocs que es conrea vinya són, a part de tot el Mediterrani; l'Argentina, Califòrnia, Xile, Sud Àfrica i Austràlia.Fora d' Europa la vinya és molt més alta perquè la terra és més bona i també perquè ells abans no tenien vinya i la terra no s'havia fet servir. Encara que estiguin en diferents parts del món tenen el mateix clima, perquè estan a la mateixa latitut encara que algunes en l'hemisferi nord i altres en el sud. El clima de què parlem és el clima Mediterrani.Tenen quatre estacións: hivern, primavera,estiu i tardor. Els estius són calorosos i els hiverns suaus. El clima és força sec amb concentració de pluja a la primavera i a la tardor. Recordem que la vinya és un arbust caducifoli que necessita del cicle d' estacions.Com ja sabeu quan a l' hemisferi nord és tardor, al sud és primavera. O sigui que la verma es fa en diferents mesos segons la zona vinícola .El conreu de la vinya a Catalunya ens la va portar els antics grecs i ens van ensenyar a cultivar-la i a treballar amb ella.
6è – La classe del tigre blanc
Zones vinícoles
LA TERANYINA Desembre 2010
LA BIBLIOTECA COL·LABORA EN LA REVISTA
En Josep Fontanals, pare d'un alumne de P5, va explicar als
alumnes d'Educació Infantil el conte següent per introduir la feina de
la PODA a la vinya.
EL CAÇADOR BALLESTAR
Hi havia una vegada, en una terra molt propera a la Ràpia, un petit
poble on hi manava un cap íber anomenat Rapió. En aquest poble
tant bonic la gent es dedicava a cultivar uns petits ceps molt
esgarrifats que un cop l'any els feien quatre raïms. D'aquests raïms
en sortia una quantitat molt petita de vi, amb la qual no es podia
mantenir la subsistència del poblat i cap veí tenia vi per poder
beure.
El cap Rapió, cansat de tot això, va fer una crida a atots el seus
súbdits i els va dir: “qui aconsegueixi que les nostres vinyes
produeixin més raïms d'aquí a dos anys es podrà casar amb la
meva filla Pòpia i serà el proper cap d'aquest poblat”.
Tots el veïns, sobretot els nois joves i no tant joves també, van
començar a rumiar a veure què podien fer. Uns van arrencar la mitat
dels ceps, d'altres regaven quatre vegades al dia les vinyes, d'altres
feien ofrenes i sacrificis d'animals als déus... Però res de res:
sempre aquells quatre raïms. La gent es desesperavai , fins i tot,
n'hi havia que se n'anaven del poblat.
Un dia, mentre un noi molt jovenet anomenat Ballestar (que vivia
molt a prop d'un turonet que no tenia nom) estava caçant, va veure
com un porc senglar s'estava menjant les branques d'un cep i "zas",
li va clavar una fletxa i d'un sol cop el va matar.
LA TERANYINA Desembre 2010
Va anar passant l'hivern i el jove Ballestar va anar caçant conills,
becades i perdius, però sense mai oblidar aquell senglar que va
caçar mentre es menjava les branques del cep.
Quan va arribar la primavera, mentre Ballestar collia espàrrecs, va
passar pel costat d'aquell cep i s'hi va fixar: estava carregat de
petits raïms que durant l'estiu es van anar engreixant i engreixant
fins que al setembre, en aquell cep, hi havia més raïms que en tota
la vinya sencera. Sense saber-ho havia descobert una cosa
extraordinària: aquell mateix any a l'hivern, amb unes tisores que li
va fabricar el ferrer del poblat, va tallar les branques d'aquells ceps
esgarrifats de la manera més simple possible i... vatua l'olla! Quan
va arribar la primavera, aquella vinya va rebrotar amb una força tant
impressionant que quan va arribar el setembre hi havia tal quantitat
de raïms que amb els d'aquella sola vinya van omplir totes les botes
del poblat i aquell mateix hivern tots els habitants del poblat van
podar els ceps i ja mai més es van haver de preocupar.
Mentrestant, el jove Ballestar i la princesa Pòpia van celebrar el seu
casament i van anar a viure a sota del turó sense nom, on la
princesa hi pujava tot sovint per veure enverdir el paissatge. Era
justament el que ara es coneix com el Turó de la Pòpia.
La Comissió de biblioteca
LA TERANYINA Desembre 2010
Biblio@ccés La vinya i el vi
Durant els mesos d’Agost i Setembre a la comarca es dur a terme la
verema. Els nostres carrers i vinyes s’omplen de tractors i de
pagesos que cullen raïm. Segurament que alguns de vosaltres
també hi heu anat alguna vegada…
Des del biblio@ccés us proposem un seguit d’activitats per tal de
que coneixeu una mica més el món de la vinya i el vi.
Escriviu a cada casella el nom de la part del cep.
ARRELS, RAÏM, PÀMPOL, SOCA, SARMENT, CIRCELL.
Endevina endevinalla...
Una velleta tota arrugadetaamb tres ossets dintre la
panxeta
És ros, també negre, la seva sang es pot guardar,
endevina el que serà.
Tinc coll i tinc bec i la panxa plena, i si em tracten bé
remullo la gargamella
LA TERANYINA Desembre 2010
Relacioneu les frases de l’esquerre amb les de la dreta i obtindreu refranys relacionats amb el curs de l’any de la vinya.
1- Aigua de gener, el cep florit.
2- Quan tremola el vinyater, pel desembre la vinya has de podar.
3- Tota vinya estimada pel març treballada.
4- Abril finit, prepara la trepitjadora i la bóta pel most.
5- Pel maig, el cep en flor i caragols amb banyes.
6- Juny assolellat i ben tronat, molt vi però aigualit.
7- La vinya pel juliol no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
8- Per l’agost any de bon vi i de bon blat
9- Setembre molt humit omple bótes i graner.
10- Octubre finit, no vol veure ni el senyor.
11- Pel novembre, vi, castanyes raïm collit.
12- Si bons raïms has de menjar, és quan torna el febrer.
Us recomano alguns llibres relacionats amb la vinya i el vi
que podeu trobar a la biblioteca:
El Penedès i la vinya: aproximació a
l'estudi d'una comarca per a les escoles
d'EGB. Pilar Benejam
- El Vi. Teresa Sabaté i Rodié
LA TERANYINA Desembre 2010
PÀGINA VERDAHola nenes i nens!
Sóc la Clorofil·la, la mascota del nostre hort. L’altre dia vaig anar a la biblioteca i vaig llegir una cosa que segur us semblarà interessant.L’agricultura ecològicaQuè és?
L’agricultura ecològica és un sistema per treballar i cultivar
la terra que intenta respectar l’entorn i produir aliments més
sans i saludables.
Per què?
Les grans empreses agrícoles en el seu afany de produir més i més de pressa
han introduït l’ús de productes químics (abonaments, pesticides...) que
perjudiquen seriosament el medi ambient i fan que els productes siguin menys
sans i nutritius.
Com?
Es potencia el bon desenvolupament de les plantes per a què aquestes creixin
fortes i resistents a les plagues i malalties.
També s’intenta cuidar l’hàbitat de la fauna que s’alimenta dels insectes.
Es fan servir abonaments naturals provinents dels mateixos horts.
Finalment, també es poden utilitzar alguns productes naturals com l’extracte
d’all que serveix per repel·lir la mosca blanca, els ocells i altres animals que
podrien fer malbé les collites.
Quan?
L’agricultura ecològica va aparèixer a Alemanya cap a finals del segle XIX.
Qui?
Tots i totes podem aportar-hi el nostre granet de sorra començant per la cura i
el manteniment del nostre hort.
On?
Espanya és el país europeu on més hectàrees es dediquen a l’agricultura
ecològica. Al món, ocupem la sisena posició darrera d’Austràlia, Argentina,
Estats Units, Xina i Brasil. Catalunya és també una de les comunitats
autònomes on més espais es destinen a aquest tipus d’agricultura.
LA TERANYINA Desembre 2010
LA VINYA, LA VEREMA I ELS RECORDS
Recordo amb tendresa els dies de verema a casa dels pares: dies de molta
feina, on ens havíem de llevar ben d’hora per anar a la vinya, encara mig
abrigats, i començàvem a collir els raïms humits per la boira. Tots estàvem
encara mig adormits, fins que la gresca d’uns i d’altres ens feia espavilar, tot
fent temps fins que arribava l’hora d’esmorzar...
I quins esmorzars! La mare se n’anava una bona estona abans que la resta,
per preparar per tothom unes bones llesques de pa amb tomàquet, truites de
pebrot i de bacallà, pernil i botifarra...i tots seiem a taula, xerràvem i
esmorzàvem, i la mare continuava dreta, com de costum, pendent de que a
ningú li faltés res. I tot just acabar... Santornem-hi ! tots cap a la vinya a collir
raïms, mirant de que la primera carretonada del dia estigués llesta a l’hora de
dinar.
I després de dinar, un altre cop el mateix: tots cap a la vinya, ja més acalorats i
cansats, però sense perdre les ganes de fer una mica de gresca, que permetés
passar la tarda de forma més lleugera, i mirant de que la darrera carretonada
del dia quedés ben plena abans d’acabar la jornada de verema.
Encara recordo amb enyorança el dia que el pare ens va dur a la meva
germana i a mi, de petites, a presenciar la descàrrega de raïms al celler. Va ser
molt emocionant. Embadalides observàvem com els raïms queien del remolc i
anaven a parar a la tolva, on eren aixafats amb força per treure’n tot el suc
possible. A l’endemà el meu mestre, el Sr. Javier, em va deixar explicar
l’experiència a la classe.
Guardo molt bons records de les veremes a casa. Són records d’infantesa, que
em venen al cap encara avui, quan passejo amb els meus fills pels camins que
porten a les vinyes que jo, des de ben petita, havia vist i ajudat a veremar.
La junta de l’AMPA
LA TERANYINA Desembre 2010
EL CONCURS BARRINA-BARRINAAquí teniu sis animals que tenen un nom compost, amb un segon element que designa el seu medi habitual, però que ha estat capgirat. Ens sabeu dir el nom compost de cadascun d’ells?Si ets d'Educació Infantil, hauràs d'escriure el nom dos animalsSi ets de Cicle Inicial, n'hauràs d'escriure tres.Si ets de Cicle Mitjà, n'hauràs d'escriure quatre.Si ets de Cicle Superior, hauràs d'escriure'ls tots.
Truita de campanar
Gat d’aigua
Conill de claveguera
Tortuga de bosc
Rata de teulada
Cigonya de riu