Juny 2013 · Any XXI · Número 63

n ...Als nens i nenes els fa una

gran il·lusió poder portar

llaminadures per als

companys...[pàg. 44]

n ...els més menuts descobriren tots els secrets amagats a les motos dels Mossos d’Esquadra...[pàg. 26]

n ...Bell-lloc va guanyar el premi a l’escola

emprenedora de l’any, en un acte que

tingué lloc a l’IESE de Barcelona...

[pàg. 11]

EDITORIAL

EDITA:BELL-LLOC DEL PLACEntrE COnCErtAt PEr LAGEnErALitAt DE CAtALunyACAn PAu BirOL, 2-6 17005 GirOnAinfOrmACió@BELL-LLOC.OrGwww.BELL-LLOC.OrG

DIRECTOR:DAniEL JuAn

REDACTOR EN CAP:JAumE ArXEr

COL·LABORADORS:XAvi ACín JOrDi AGuiLóJAumE ArXErmirEiA AuGéEnriC BAutistAfrAnC BAyErmArtA BOfiLLrAmOn BOsCh fèLiX BruGuErADAviD CAmPOstOni CAssAnysErGi CiCuJAnOJOAn fOntAnELLAJOAn AntOni GOnzáLEzEnriC GuArDiOLAmAnEL Junymn. miquEL mAsAtsrAmOn mOnCuniLLmAnEL mOntOLiuLíDiA OLivErAsDAviD PAGèsmiquEL riErAJOsEP LLuís sAnJOséJOrDi sEriñàJOAn EnriC tALó

PUBLICITAT:rAfAEL CAstiLLOJOAn mEnAChO tEL. 972.232.111

PRODUCCIÓ:PALAhí Arts GràfiquEsCAnOnGE DOrCA, 1 Bis. 17001 GirOnA

DIPÒSIT LEGAL: Gi-543-88

EmpREnEDORIADurant aquest curs, totes les escoles hem incorporat al currículum de se-cundària la matèria d’emprenedoria. Alguns observaven amb recel aquesta nova assignatura, com si a l’escola li “caigués el mort” de solucionar sempre les mancances de la societat. Que equi-vocats que estaven els qui pensaven així. L’emprenedoria ha resultat una gran idea, una magnífica idea!

Tothom ha d’abordar projectes vitals, prendre decisions, resoldre problemes, treballar amb altres persones, planificar, generar idees..., és a dir, ser protagonista de la seva pròpia vida. Per aquesta raó, l’emprenedoria desenvolupa conceptes com ara creativitat, innovació, resilièn-cia, lideratge, autoestima, etc. Tanma-teix, a Bell-lloc, sempre hem procurat educar en aquesta actitud emprenedora, perquè ho porta el seu ADN, una escola d’iniciativa social que va néixer fruit de la capacitat emprenedora d’unes quan-tes famílies.

És possible que s’abusi del terme “emprenedoria”, perquè està de moda,

però no ens equivoquem pel que fa a allò essencial. La nostra societat és emprenedora. Explica Rafael Nadal a Quan érem feliços que quan el seu oncle, l’historiador i catedràtic d’universitat Jordi Nadal i Oller, va comunicar al seu pare que volia fer la carrera d’Història a la universitat, es va produir el següent diàleg:

- I amb aquesta carrera, com et guanyaràs la vida, fent classes?- Sí, pare, la universitat i la investigació són la millor sortida...- Vols dir que penses viure del pressupost públic? –el va tallar l’avi Joaquim, hor-roritzat.

No deixa de ser una anècdota de fa 60 anys, però, el fet de veure l’entusiasme dels nostres alumnes per crear la seva empresa fa pensar que continua vigent. Per tot plegat, ens ha semblat interes-sant que en aquest número que teniu a les mans s’hi recullin alguns dels premis i reconeixements públics que les mini-empreses dels alumnes de Bell-lloc han obtingut.

MiQuEL RiERADirector de l’escola

n L’organització Junior Achievement atorgà a Bell-lloc el premi a l’escola emprenedora de l’any, en un acte que tingué lloc a l’IESE de Barcelona.

3

4

nOTÍCIES

n Els alumnes van rebre, amb gran atenció, unes ses-sions pràctiques impartides per docents universitaris.

n Bell-lloc participa, any rere any, en el certamen literari organitzat des de Besalú, amb la intenció d’encoratjar els alumnes a endinsar-se en el món de les lletres.

pREmIS “RAmOn VIDAL DE BESALÚ”

DESCOBRInT LA QUÍmICA

El mes de gener, alguns alumnes de la nostra escola i de seccions diferents, va-ren anar a recollir, a la població garrotxi-na de Besalú (Girona) diferents premis i guardons de la seva participació en el XViii Certamen Literari Ramon Vidal, un certamen en el qual es recolliren uns 1600 treballs.La tarda, presentada pel president de l’Associació Cultural Tallaferro, entitat organitzadora del premi, seguit de la lectura del veredicte del jurat i de dife-rents parlaments i lectures d’obres pre-miades, va ésser un acte cultural molt endreçat on els vailets i nois de la nostra

escola, juntament amb els seus fami-liars, varen fruir i gaudir d’una vetllada francament bonica.Tot el personal de l’escola felicita els alumnes premiats així com tots els que varen participar a l’esmentat concurs. Felicitats a tots!Els finalistes i premiats del nostre col·legi varen ser: Àlex Gil (finalista), Pau Bosch (premiat), Dídac Forno (premiat), Raimon Pons (finalista), Àlex Soriano (premiat), Santi Estropà (pre-miat), Quim Cassany (premiat), Pau Borrell (premiat), Arnau Pons (premiat) i iu Guglielminotti (premiat).

Els alumnes de 4t d’ESO participaren a la jornada “Descobrim la Química” orga-nitzada per la Facultat de Ciències de la udG. Els docents universitaris dedicaren unes sessions a apropar, amb diferents pràctiques, els resultats d’unes reaccions químiques.Els nostres alumnes van participar en un atractiu taller en què es repassava la història de la química a través d’experi-ments.Posteriorment, van fer una visita guia-da per la facultat, en la qual van poder accedir als laboratoris de recerca i in-vestigació i, també, contemplar la taula periòdica feta amb materials reals que hi ha al “hall” de la Facultat de Ciències.

4

5

n Els Cursos d’Orientació Familiar reuneixen un bon grapat de matrimonis preocupats per millorar la seva tasca de pares.

n Nil Fullà i Pere Rodríguez foren premiats en el Premi Sambori.

n Observació de Júpiter per part dels alumnes de de 1r de batxillerat BI.

CURSOS D’ORIEnTACIÓ FAmILIAR

GUAnYADORS DEL SAmBORI-ÒmnIUm 2013

ELS ALUmnES DE BATXILLERAT BI ApROpAnT-SE A LES LLUnES DE JÚpITER

L’AVEnTURA D’AnAR DE CAmpAmEnT pARES I FILLS

Novament, amb la implicació i parti-cipació activa d’un centenar de pares, s’han desenvolupat, durant els mesos de gener a abril, un seguit de Cursos d’Orientació Familiar, una eina instru-mental molt eficaç per a la formació dels pares en la seva tasca educadora.

Els COF que enguany s’han impartit han estat: “Primeres lletres”, adreçat a matrimonis de 1r i 2n de primària; “Adolescència”, per a pares a partir de 2n d’ESO; “Amor matrimonial i” i “Primeres converses”, per a matrimonis del CEi de Bell-lloc.

Nil Fullà (4t d’ESO) i Pere Rodríguez (de 2n de Batxillerat) són els dos alum-nes de l’escola que han resultat distin-gits en l’edició 2013 dels Premis Sam-bori-Òmnium. L’acte de lliurament de premis es va celebrar a l’Ateneu de Cel-rà, el passat 29 de març, i va ser presidit pel Sr. Dani Cornellà, alcalde de la po-blació. En Nil i en Pere, com a guanya-dors d’aquesta fase, van resultar finalis-tes del Sambori-Òmnium Catalunya.

Els alumnes de Física de 1r de Batxille-rat internacional varen fer una observa-ció astronòmica a Bell-lloc. La trobada va ser a les 10 del vespre i, primer, van veure com el Sr. Lluís Xifra instal·lava i estacionava el seu telescopi. Tot seguit, van observar la lluna i Júpiter amb les seves quatre llunes principals.Aquesta és una activitat que els alumnes realitzen com a part de les pràctiques d’òptica que estan treballant durant el tercer trimestre.

Com a tradició arrelada des de fa més de quinze anys a Bell-lloc, hem tornat a gaudir dels campaments de Cicle ini-cial. un temps que tots els alumnes de l’escola guarden com un tresor del seu pas per Bell-lloc.Tant a primer com a segon de primària, busquem indrets on la natura i l’espai

siguin el marc ideal perquè el nen gau-deixi de l’exclusivitat de compartir amb el seu pare activitats, àpats, jocs i excur-sions. Així doncs, aquests campaments es con-verteixen en un punt de referència més en l’educació del nen i ajuda el pare a conèixer millor el seu fill.

n Els campaments són activitats d’èxit garantit.

n Els joves enginyers van demostrar les seves habilitats davant el jurat de la competició de la First Lego League.

n El Departament d’Educació Física s’ha proposat, des d’enguany, participar a les curses més representatives de la nostra ciutat.

FIRST LEGO LEAGUE

GRAn ÈXIT DE pARTICIpACIÓ DELS nOSTRES ALUmnES A LA CURSA D’ESpORTS pARRA

Aquest curs, dos equips del col·legi han participat, per primera vegada, a l’edició local de la First Lego League celebrada al campus Politècnic de la udG el pas-sat 27 de gener de 2013, després d’haver preparat des del mes de setembre el repte Senior solutions. Els alumnes que hi van participar es van dividir en dos equips, un format per 11 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO i l’altre format per 6 alumnes de 3r i 4rt d’ESO.Durant aquest mesos de preparació, els alumnes dels dos equips van pro-curar d’aprendre a treballar en equip, a discutir de manera constructiva les millors solucions per a les missions del robot, a decidir i preparar un projecte d’investigació que aportés solucions per a la gent gran, a compartir idees i res-pectar les dels altres i molts altres valors del treball en equip.En total, a la fase celebrada a Girona van participar-hi 18 equips. El 27 de gener va ser una jornada memorable on els nois i els pares van gaudir d’un gran

ambient i una esplèndida organització. Cal destacar el magnífic suport que els dos equips van tenir per part dels pares, germans i familiars: un 10 a tots ells.

Ara, a començar a pensar en l’edició de l’any vinent on ja tindrem més expe-riència i la mateixa il·lusió que enguany: hi estem preparats!

L’escola Bell-lloc i els professors del De-partament d’Educació Física feia temps que ens plantejàvem la possibilitat de participar en alguna de les curses que es realitzen a la ciutat de Girona. Després de parlar-ne amb els companys i d’un parell de reunions, vam decidir apun-tar-nos a la cursa d’Esports Parra. Era la primera vegada que els nostres alumnes participaven en una cursa de la nostra ciutat amb el nom de Bell-lloc i vam te-nir una grata sopresa.Vam guanyar el 1r premi a l’escola que més participants va aportar a la cursa. Tot es va fer bastant ràpid, però la res-posta dels nostres alumnes va ser espec-tacular: uns quants professors i més de

100 nens ens trobàvem, un diumenge al matí, al bellmig de Girona per córrer 600m, 1300m i/o 10km.Va ser una jornada molt agradable on nens i pares van gaudir de cada mo-ment: -“La meva 1ª cursa”, s’anava sentint pels carrers… Només calia veure el somriure dels més petits per endevinar que aquell moment era màgic, miraven a un i altre costat del carrer i tot era ple de gent animant i aplaudint, una experiència única que tots ells voldran repetir l’any vinent.No voldríem acabar sense donar les grà-cies a totes aquelles persones -pares, ger-mans i professors- que ens van ajudar i ens van facilitar la feina.

6

REnOVACIÓ DE L’AmpADE BELL-LLOC

Aquest mes de juny, hem procedit a re-novar la Junta Directiva de l’AMPA. La nova Junta s’ha proposat, com a punts pri-oritaris, ser un canal de comunicació amb la direcció de l’escola, fer promoció del col·legi, relacionar-se amb altres AMPAS, entitats socials, culturals, etc. i defensar el dret dels pares a triar l’educació que desit-gin per als seus fills. Alhora, volem agrair la bona feina realitzada en els darrers deu anys per la Junta de l’AMPA sortint presi-dida pel senyor Miquel Fàbrega, una tas-ca, cal dir-ho, sovint gens fàcil.La nova Junta ha quedat constituïda per les següents persones: President, sr. Miquel Regalat. Vicepresident, sr. Diego Pellegrino. Secretària, sra. Maria Teresa Mundet. Vocals: sra. Dolors Fernàndez, sr. Joan Benítez, sr. Dídac López, sra. Elisabet Cornejo, sr. Xavier Bosch i sra. Montse Viladrosa.

n D’esquerra a dreta: Miquel Regalat, Teresa Mundet, Dídac López, Montse Viladrosa, Joan Benítez i Diego Pellegrino són algunes de les persones que formen el nou grup de l’AMPA de l’escola.

7

pREmIS BALDIRI REIXAC

Dos dels premis Baldiri Reixac, atorgats per la Fundació Lluís Carulla, en l’edi-ció d’enguany han estat per a tres alum-nes de l’escola: Pau Bagó, Marc Font i Adrià Marly.En Pau i en Marc n’han obtingut un pel seu estudi, aprofundit i rigorós, so-bre “L’Hostal Mallorquines” i “el Besa-lú Medieval”; i l’Adrià, per un treball titulat “L’empremta de Lluís Carulla i

Canals”, que fou l’impulsor dels premis. Cal dir que és el tercer any consecutiu que guanya el Baldiri Reixac. L’any pas-sat, tractà el Dr. Josep Trueta i, fa dos anys, el poeta Joan Maragall.L’Honorable Sr. Ferran Mascarell, con-seller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, presidí, el passat 2 de juny, l’acte de lliurament dels diplomes acre-ditatius al casal de l’Espluga de Francolí.

n La visita al santuari de Torreciutat ens va permetre descobrir detalls sorprenents de la seva construcció.

A TORRECIUTAT AmB ELS nOIS DE TERCER

Els alumnes de 3r de primària van te-nir l’ocasió de portar a la Mare de Déu de Torreciutat la il·lusió que tenen de fer la Primera Comunió durant aquest curs. Aquesta visita estava emmarca-da dins d’un campament acompanyats de pares i professors. Del 14 al 16 de març, a les instal·lacions del Poblado, va tenir lloc aquest campament pecu-

liar on les activitats programades fan d’aquesta sortida una ocasió única de conviure i d’aprendre moltes coses i vi-sitant la presa de El Grado, una piscifac-toria i el santuari. Els cinquanta pares que van acompanyar el grup de pro-fessors i alumnes van fer una valoració molt positiva que ens anima a repetir l’experiència el proper curs.

n L’Honorable Ferran Mascarell, conseller de Cultura, presidí el lliurament dels Premis Baldiri Reixac a l’Espluga de Francolí.

pEIO SOLÀ I ROCA

EL DR. FÈLIX BRUGUERA pARLA DE mn. AnTOnI m. ALCOVER I pOmpEU FABRA

Peio Solà i Roca és l’únic alumne de l’escola que duu el mateix nom que la persona que ha promogut l’Any Cul-tural d’enguany: el Mestre Pompeu Fabra. Per aquest motiu, li férem una fotografia davant del dibuix que isaac d’Aiguaviva dedicà fa uns anys al gra-màtic i lexicògraf català. i en una data ben especial: el 19 de febrer, dia en què es commemorava el 145è aniversari del naixement de l’impulsor de les Normes Ortogràfiques de la Llengua Catalana.

Mn. Antoni M. Alcover i Pompeu Fa-bra, “L’apòstol de la llengua catalana” i “El seny ordenador de la llengua ca-talana”, van ser analitzats pel Dr. Fèlix Bruguera, professor de l’escola. Mn. Alcover i Fabra tenien caràcters i ma-neres de treballar diferents, però a tots dos els unia una gran estimació per la nostra llengua. També, uns dots de tre-ball extraordinaris. Bruguera relacionà els dos lingüistes i acostà als alumnes de 1r d’ESO l’obra extraordinària que, tant l’un com l’altre, dugueren a terme. La sessió se celebrà el passat 21 de febrer.

n En Peio Solà és l’únic alumne de l’escola que com-parteix nom amb el protagonista de l’Any Cultural: Pompeu Fabra.

n Fèlix Bruguera, professor d’ESO i Batxillerat, im-partí una ponència en reconeixement a Mn. Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra en aquest Any Cultural de la Llengua.

www.CaixaBank.com

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

A CaixaBank, fa més de cent anys que som fi dels als nostres valors. I avui continuem compromesos amb les persones i amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn. I això ens ha fet grans.

• El primer banc d’Espanya• 1a Obra Social del país• Més de 13 milions de clients• Més de 6.000 ofi cines

Perquè no som només un banc. Som CaixaBank.

Ser fi del a tu mateix és el que et fa gran

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

A4C_CATALAN_210X297_.indd 1 05/04/13 11:28

L’ÀnGEL DE HARLEm pREmI En EL COnCURS DE LA COCA-COLA

ELS AmICS DE LA UnESCO RECOnEIXEn ELS TREBALLS REALITZATS pER ALUmnES DE L’ESCOLA

COnFIRmACIÓA LA CATEDRAL

9

un total de quinze alumnes de l’escola van resultar premiats en el XViii Con-curs Artístic i Literari organitzat per l’Associació Amics de la unesco de Gi-rona i que té diferents modalitats: di-buix, carta, narració, fotografia, ex-libris o marques de biblioteca, article i auca. El tema d’aquesta edició era “2013, Any europeu de la ciutadania”. Els alumnes premiats van ser els se-güents: Andreu Úbeda, Miquel Puig i Gerard Roura, que en guanyà dos, (de 6è de primària); Pau Amat Riembau, Roger Franch i Aleix Riumalló (de 1r d’ESO); David Vega i Joan Vilar (de 2n d’ESO); Aniol Castany i Josep Mata-mala (de 3r d’ESO); Pau Furió (de 4t d’ESO); Pau Borrell i Quim Cassany (1r de Batxillerat) i David Parreño i Ferran Torres (2n de batxillerat). Cal dir, a més, que Javi Solans, de 4t d’ESO, és l’autor del dibuix que apareixia a les bases de la present edició.

Adrià Rubert i Renard, alumne de 2n d’ESO, va guanyar un dels premis de re-dacció que organitza la marca Coca-Co-la. El dia 6 d’abril, nois i noies d’arreu de les comarques gironines, es trobaren a la universitat Politècnica de Girona per a l’elaboració de l’escrit. El passat 8 de juny, es lliuraren els premis a Port-Aventura.

Els passats 30 i 31 de maig, els alumnes de 3r ESO que havien realitzat durant l’any l’assignatura de Teatre, varen re-presentar l’obra L’àngel de Harlem da-vant els seus pares i companys. Foren

un grapat de posades en escena on van mostrar les diferents destreses interpre-tatives treballades durant el curs i que, amb el temps, resultaran un record fan-tàstic de la seva estada a l’escola.

n Els protagonistes de l’obra teatral “L’àngel de Harlem” reberen un munt de felicitacions després de cada representació.

n Adrià Rubert i Renard resultà premiat en el concurs de la Coca-Cola.

n Javi Solans féu el dibuix del díptic del concurs.

El diumenge dia 5 de maig, el senyor bisbe de Girona, Francesc Pardo, va im-partir el sagrament de la Confirmació a 71 alumnes de l’escola, quasi tots de 3r d’ESO. Durant tot el curs, a les hores de lec-tura, aquests nois havien fet catequesi amb professors voluntaris de l’escola, de totes les seccions. El grau d’implicació d’aquests professors, que desinteres-sadament dediquen una part del seu temps a formar alumnes d’altres sec-cions, és molt gran. El dia 3, el divendres anterior al gran dia, havíem fet una jornada prepara-tòria. Vam tenir la sort de comptar amb la presència del senyor bisbe que va dir una Missa per als confirmands i, acte seguit, va voler tenir una ter-túlia amb ells. Li van fer preguntes de tota mena, tant del sagrament en si

com, fins i tot, com va ser que s’havia ordenat bisbe. Les respostes van es-tar a l’alçada. El bisbe Francesc els va animar a ser valents, a no tenir por d’acostar-se a Jesús i a dir que sí si sen-tien la crida de la vocació sacerdotal algun dia. La jornada va acabar amb esport i piscina i vam donar a cadas-cun d’ells uns evangelis i una creu com a record d’aquesta fita tan important a la seves vides. La cerimònia va ser solemne i molt vis-tosa. Aquesta litúrgia, que té tanta cura dels detalls, ajuda molt els confirmands a copsar que estan fent una cosa verta-derament important. Ens sembla que aquesta activitat és una de les més destacades que realitzem en tot el curs i, des d’aquí, només ens cal donar les gràcies a tantes persones que s’hi impliquen i la fan possible.

n Grup d’alumnes que va rebre el sagrament de la Confirmació de mans del senyor bisbe de Girona.

11

BEInG An EnTREpREnEUR

Cada vegada amb més freqüència, es parla als mitjans de comunicació sobre la necessitat de promoure l’emprenedoria des de l’escola. De ben segur que, com més emprenedors té una societat, més es desenvolupa i més llocs de treball crea. Aquest curs, a Bell-lloc hem fet un pas endavant en aquest sentit, implantant al-guns projectes de foment de la iniciativa emprenedora.

Projecte MiniempresesAmb aquest projecte, els alumnes de 4t d’ESO aprenen com funciona una em-presa a la vida real. En grups de quatre alumnes, han de crear una empresa real -és a dir, emetent accions de debò i po-sant-hi diners de la seva butxaca, redac-tant i aprovant uns estatuts...-, i fabricar i comercialitzar un producte o servei. Han de fer front a les despeses pròpies de qualsevol empresa: paguen els salaris setmanalment, porten la comptabilitat, han de negociar amb els proveïdors... Al final del procés, han de ser capaços de liquidar l’empresa i tornar els diners als accionistes. Si tenen beneficis, els podran distribuir, destinant-ne una part a una causa benèfica.D’entre les prop de 25 miniempreses creades aquest any, en destaquem tres. En Nil Matamala i en Quim Montoro van crear WirbasinG, que produeix i comercialitza un carregador sense cables per al mòbil. Han ideat una superfície amb materials reciclats que, deixant-hi el mòbil a sobre, es carrega sol. Actual-ment, estan desenvolupant també un carregador solar.una altra miniempresa que ha tingut bastant èxit ha estat Comoon, una mar-ca de roba esportiva creada per quatre alumnes de 4t d’ESO. Els seus clients

són equips esportius, fonamentalment de futbol i handbol. En poc més de qua-tre mesos, han arribat a facturar més de 3.000 €. A més, han establert aliances comercials amb empreses de països com Bulgària, Eslovènia o Portugal.Per últim, ens agradaria destacar una mi-niempresa creada per tres alumnes de 3r d’ESO: K-insect. Han produït un repel-lent d’insectes que funciona amb energia solar. Es carrega de dia de manera que pot funcionar durant la nit sense corrent elèctric. És molt útil per a excursions, càmpings i llocs on és difícil disposar d’un endoll amb corrent.Amb aquest projecte, els alumnes de-senvolupen l’esperit emprenedor, po-tenciant la seva creativitat, assumint ris-cos, fixant-se objectius que han d’acon-seguir... Per dir-ho ras i curt : aprenen a emprendre.

Emprenedoria SocialCada cop es fa més necessari el foment d’emprenedors i empresaris sensibles amb els problemes de la societat i que es comprometin a mirar de solucionar-los. Amb el programa d’Emprenedoria Soci-al, a Bell-lloc promovem que els alumnes creïn petits projectes per solucionar algu-na problemàtica social.una de les activitats més important d’aquest projecte fou la participació al Global Enterprise Project, que va tenir lloc a Barcelona els proppassats 7 i 8 de març. Aquest programa consisteix en l’elaboració d’un pla d’empresa que doni solució a un repte que se’ls proposa. un cop elaborat el pla d’empresa, amb l’ajut de professionals de diferents multinaci-onals, han de presentar-lo davant d’un jurat que avalua diferents aspectes com la viabilitat o l’originalitat. A l’edició

d’enguany, hi van participar més de 110 alumnes.Allà va néixer la idea Me-City de l’equip d’en Melcior Pijoan per reduir les desi-gualtats amb una app per denunciar les barreres arquitectòniques de les grans ciutats. Amb aquesta idea, van guanyar la competició i van ser els representants de Catalunya a la final europea que tin-gué lloc a Torí el darrer cap de setmana de maig.Juntament amb aquesta, hi ha hagut unes quantes iniciatives d’emprenedoria social que han estat reconegudes i becades per la Fundació Telefònica, com Encuentra tu professor o Ayuda y ganarás. Els alum-nes seleccionats en aquests dos projectes han participat en un curset de formació a Madrid i tenen assignat un mentor que els va orientant per posar-los en pràctica.

Programa de Simulació de Direcció EstratègicaEls alumnes de 2n de batxillerat han participat aquest curs en el programa de simulació estratègica -Management Economic Simulation Exercise- de Junior Achievement. L’ Arnau González i en Francesc Garrigoles van resultar guanya-dors de la fase catalana i van participar a la fase final, a Madrid, els dies 29 i 30 de maig. Durant quatre mesos, els alumnes de 2n de batxillerat han competit amb un centenar d’equips d’altres instituts i algunes universitats gestionant la seva empresa. Mesgia, l’empresa d’aquests dos alumnes, ha quedat clarament destacada amb un benefici acumulat de gairebé 130.000 €.Les darreres setmanes d’aquesta competi-ció han estat molt disputades. Al final, ha guanyat Mesgia, però Ornop –empresa d’en Jordi Llopart, en Víctor González i en Martí Fàbrega- ha quedat classificada en tercer lloc, havent obtingut la menció al millor pla d’empresa de la competició.

n Quim Montoro i Nil Matamala premiats a les beques Casademont.

n El treball en equip, eina fonamental per a tirar endavant els projectes d’emprenedoria.

ESpAI pOLIESpORTIU

pER JORDI CEBRIÀ i AnGELATS

Molts entrenadors es trenquen el cap per aconseguir-lo, molts presidents el somien, molts secretaris tècnics intenten construir-lo, molts jugadors hi aspiren a jugar.

Però, com ha de ser aquest equip ideal?

En el món professional, per suposat i en primer lloc, ha de ser un equip que guanyi títols; en segon lloc, ha de ser un equip que faci espectacle perquè ompli estadis o pavellons i, per tant, que sigui rendible econòmicament; en darrer lloc, i sense que sigui imprescindible, que visqui i transmeti valors. En el nostre món, el de l’esport formatiu, l’equip ideal ha de tenir uns altres objectius. Per sobre de tot, el nostre equip ideal serà un grup on es viuran totes les virtuts humanes que permetran el desenvolupament integral dels jugadors. A més, el nostre equip ideal haurà de reunir un

grup de nens o nois compromesos i disposats a millorar individualment per créixer com a conjunt i, per tant, disposats a treballar amb intensitat en els entrenaments i en els partits. Finalment, aquests equips necessitaran uns entrenadors ben preparats i que ajudin a progressar cadascun dels seus jugadors; necessitarà uns jugadors respectuosos amb tothom i que visquin el fair play sense cap excusa i, també, haurà de comptar amb uns pares que acompanyin, que animin i que eduquin els seus fills amb el seu exemple, sigui quin sigui el resultat o les circumstàncies del partit.Així ha de ser el nostre equip ideal, així s’ho passaran bé els nostres jugadors, així es formaran tot practicant l’esport que més els agrada i, també, així arribaran les victòries i els títols que tots ansiem. Aquest és i serà el repte de cadascun dels equips del nostre col·legi: intentar ser un equip ideal.

12

EL nOSTRE EQUIp IDEAL

CADETSENTRENADOR: LLuís GOrDALizA

niL mAtAmALA, ArnAu COLL,

JOn iGnAsi LóPEz, EDuArD DE riBOt,

JOsEP nOGuEr, ALBErt mELLADO (DELEGAt),

fErnAnDO nAvAs,JOsEP m. DALmAu,

JOsEP sALAvEDrA,XAviEr iGLEsiAs i niL fuLLà

13

ALEVÍENTRENADOR: ADrià rivErO

ALBErt GuiLLAmEt, POL rOs,

GuiLLEm PErrAmOn, èriC fuLLà,

iBrAhimA BAh, ALEJAnDrO rODríGuEz,

ADrià CAnO, frAnCEsC Juny,

EDuArD BOrrELL, sErGi CAnEr

BEnJAmÍENTRENADOR: sErGi CiCuJAnO

EuDALD BOrrELL, GErArD CAritG, iGOr GArDELLA,

fErrAn mAtAró, àLEX GiL,

iGnAsi ALArCón, mArC tAnOus,

ALBErt DE COrtE, JOEL CAnO,

JOAn EnriC fàBrEGA

BEnJAmÍ BENTRENADOR: PEPE muñOz

JAn BAtistA, EDuArD hErrErOs, rOBErt mAs, CArLOs rODADO, ALEX BALL-LLOsErA, miquEL viCh, PAu BOsCh, GuiLLEm JErEz, niL sOrriBAs, ALfOns PALACiOs, LLuís BELtrAn, sErGi PriEtO

BEnJAmÍ CENTRENADOR: ànGEL ALEJAnDrE

frAnCEs X. BOsCh, ArnAu BusquEt, OriOL viLà, ArnAu sErrAnO, AniOL OriELL, DAni PErEA, GuiLLEm BurGAs, XAviEr BOfiLL, AniOL GArCiA, àLEX fLOrEs, ALEiX DiLmé

14

BEnJAmÍ AENTRENADOR: XAvi viLà

sErGiO CALErO, nAChO sánChEz, JOAn fOrtEA, JOrDi LuCAs, PAu BAGüEstE, ArnAu mOLinA, miGuEL mErinO, DíDAC fOrnO, LLuís rODriGuEz, miquEL fàBrEGA, sAnti ArBOLEDA, GuiLLEm GómEz, ÒsCAr PérEz

15

BEnJAmÍ EENTRENADOR: JOsEP fArràs

EstEvE AGustí, PAu rODríGuEz, JOrDi LAGArEs, CAy GOnzALEz,

POL quEsADA, mArtí PAGès, DAni JuAn, ALEX GArCiA,

ALvArO mOrmEnEO, àLEX fELiu DE LA PEñA,

ALBErt sEntís

pREBEnJAmÍ FENTRENADOR: ADrià BEsALú

DAviD fOnt, ADrià GutiErrEz, mArC PinELL, DAviD fOrtEA,

OriOL LLOmPArt, mOsâAB EL-GOurmAt,

zACAriEs EL-GOurmAt, fEDE mirALLEs, rAmón mAGEnti,

tOmàs GrAu, ArnAu trOyAnO, AnAuAr, DAviD sErrA, ikEr LAisEkA

BEnJAmÍ DENTRENADOR: niL DOmènEC

GErArD mOLinA, mArtí rOurA, POL mArtí, miquEL BiGAs,

JOAn CAntó, CArLEs CErEzO, PErE POrtAvELLA,

JuLiAnO PELEGrinO, PAu mAsmArtí, LuCAs rOJAs, ALvArO suBiAs

pREBEnJAmÍ HENTRENADOR: mArC rivErO

AntOniO mirALLEs, ànGEL tEruEL, huGO LAssO, àLEX GAuChiA, mArC AriñO, BiEL viLà, ADrià BOsCh, BiEL GiL, mArC PArrA, ismAEL ChEntOuf, Cris OrDóñEz, JAn DíEz

pREBEnJAmÍ IENTRENADOR: DAni LóPEz

mArC COLL, àLEX mOLinA, BiLAL BABAALy, mAriO fAriñA, izAn siLvA, JOEL ALmEnArA, ADrià BAGüEstE, ALEkOs tsiPLAkOs, frAnCEsC vEGELí, BErnAt LuCAs, JOrDi CALErO, OriOL GAnDín

16

pREBEnJAmÍ GENTRENADORS: ruBén CArrAsCO

DAniEL CAirEtA, frAnCEsC X. GuErrA, PAu PriEtO, BiEL mOLAs, àLEX riErA, LEOnEL BisiO, EuDALD PArrAmOnt, PAu GArCiAs, mArtí GuALLAr, mArC tOrrEnt, àLEX CAnEr

17

ALEVÍ BENTRENADORS: OriOL GALí

i rAfA siBiLs

POL BOfiLL, JAvi mirALLEs, OriOL CAntó, miquEL CristinA,

JAumE LLOPArt, niL tOrrAs, EnriC BOfiLL, JOrDi mArtí,

mArC BOiX, miquEL viñOLAs, mArC GArCiAs, mOhAmED AzOhum

ALEVÍ CENTRENADOR: EDuArD quintAnA

iGnAsi OriELL, JAn ABràs, EuDALD COrnELLà, nAChO ruBiO,

JOsEP GrAu, POL BrusEt, miquEL mAtEOs, DAviD rinA,

JOEL GAuChiA, OriOL BOiX, PAu tArrés, JOrDi sAGués

ALEVÍ AENTRENADOR: JOAn tArrés

rOBErt BrELL, ArnAu CArrEtErO, JOAn COrnELLà, BiEL mAs,

sAmuEL OsunA, ALBErt riErA, ruBEn sánChEz, víCtOr sChEErEr,

mArC GrEGOris, riCArD GiL, mOuAD zEGhAri, miquEL CAirEtA,

sErGiO sánChEz

InFAnTIL BENTRENADOR: JAumE ArXEr

OriOL riCArt, fiDEL PALLErOLs, mArC A. PALLErOLs, mArC AmiLLs, GErArD CArrAsCO, EuDALD tOrrEnt, ruBEn CAstiLLO, GuiLLEm sABEnCh, rAimOn fàBrEGA, sEBAs hErnánDEz, EDuArD mAtAró, JOsEP LLOPArt, JOAquim nAvArrO, COnstAntinO sOtELO

InFAnTIL CENTRENADOR: PEP nAvArrO

ALEX GODó, rAfA mAsrAmOn, fErrAn rABAssA, AniOL quEsADA, ADrià PLAnAs, PAu mArGALEf, rAmOn EsGLEyAs, mArC sEntís, AitOr fLOrEs, ADrià GumBErt, nAGEm zEGhAri, quim mOLAs, ALEiX riumALLó, sAmuEL BOu, BLAi sALó

18

InFAnTIL AENTRENADORS: àLEX BErtrAn i DAviD Antó

JOsEP m. riErA, JOrDi fàBrEGA, nAChO JuAn, miquEL LLOPArt, iGnAsi CAirEtA, ALvArO CArrEtErO, CArLOs hErrErOs, víCtOr BACuLEA, ADrià GinEstA, ArnAu tOrrAs, iLiAs kAtir, sErGi BAssó, DAni mOrELL, miquEL mAsCOrt, ikEr rODríGuEz, mArC GiL, GuiLLEm tArrés, JuAn E. ArBOLEDA

19

JUVEnIL A ENTRENADOR: JOrDi sALA

CArLOs Cruz, XEvi JErEz, ErnEst sErrA, PAu BusquEt,

sErGi CArrEtErO, riCArD PEñA, CArLOs PérEz, OriOL riErA,

POL viELLA, CArLEs ALGAr, miquEL DE riBOt,

iu GuGLiOLminOtti, JOrDi CAsADEmOnt,

GErArD sChELL, AArOn ALCArAz,

JUVEnIL B ENTRENADOR: XAviEr ACín

JOrDi PuiG, sAnti CAirEtA, GErArD ALiu, quim CAssAny,

XAviEr mOJAL, mArC PuiGDEmOnt, PAu LLADó,

mArC CrOsAs, PEP fàBrEGA, ADrià CAsAnOvAs, GErArD COLLs, sErGi ArtALEJO, èriC sALAvEDrA,

mAnEL siBiLs, PAu rODríGuEz, LLuís m. BOsCh, LLuís BLázquEz,

àLEX LÒPEz

CADETSENTRENADOR: JOrDi CArLEs

quim fàBrEGA, ArnAu CAñABAtE, JAumE PALACiO, àLEX ALvArADO, ALEiX tOrrAs, JOsEP mOntALAt,

iGnAsi viLAnOvA, XAviEr CArrErAs, PEP fuErtEs, iGnAsi BrELL,

PAu GuDAyOL, GErArD riumALLó, ALEiX sOLEr, PAu BOiX, mArC PAiró,

ArnAu BAssOLs, BiEL mOrErA, yOhAn rAmirEz, GOnzALO siLvA,

GEnís GuGLiOLminOtti

20

EnS HAnVISITAT

mOnSEnYOR JOAn-EnRIC VIVES

LLOREnÇ pLAnES

DR. XAVIERBARÓ

Monsenyor Joan-Enric Vives, bisbe d’urgell, estigué a l’escola el passat di-marts 15 de gener. El senyor arquebisbe parlà, als alumnes de batxillerat, d’An-dorra, estat del qual és un dels coprín-ceps. La sessió, que captivà alumnes i professors, vingué motivada pel desen-volupament de l’Any de la Llengua, el qual ha portat al centre, al llarg del curs, personalitats d’arreu de les terres de par-la catalana.

Llorenç Planes, enginyer agrícola, es-criptor i activista nord-català, estigué, el passat dijous 14 de març, a l’escola, on parlà de la Catalunya del Nord als alumnes de 2n i 3r d’ESO, tot posant especial accent en la situació en què viu la llengua catalana en aquelles comar-ques.

El passat mes de febrer, els alumnes de 4t d’ESO van assistir a la conferència-col·loqui que va donar el Dr. Xavier Baró, professor de la Facultat d’Hu-manitats de la uiC, sobre les moda-litats de batxillerat i orientació dels

estudis humanístics. Aquesta xerrada s’emmarca dins el conjunt d’activitats que Bell-lloc posa a l’abast dels seus estudiants per ajudar-los en la tasca d’assolir una bona orientació profes-sional.

n Monsenyor Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i co-príncep d’Andorra.

n Llorenç Planes, gran coneixedor de la Catalunya del Nord.

n El professor universitari Dr. Xavier Baró posà sobre la taula les diferents opcions que engloba el batxillerat per encarar els estudis superiors.

21

LA m. H. SRA. nÚRIA DE GISpERT

La M. H. Sra. Núria de Gispert, presi-denta del Parlament de Catalunya, esti-gué a l’escola el passat divendres 31 de maig. La seva visita va venir motivada per un doble motiu: la cloenda de l’Any Cultural i el lliurament dels Premis del concurs la Pregunta de la Setmana.

13a Presidenta del Parlament de Ca-talunyaNúria de Gispert és col·legiada, sense exercici, del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Per la seva tasca com a lle-trada va rebre diferents condecoraci-ons, com ara la Creu d’Honor de Sant Ramon de Penyafort (1998) i la Meda-lla del Col·legi d’Advocats de Barcelona (2004).Com a autoritat pública, ha ocupat di-ferents càrrecs de responsabilitat. Ha es-tat consellera de Justícia (1995-2001), consellera de Governació (2001-2002) i consellera de Justícia i interior (2002-2003). Des del 16 de desembre de 2010 és la presidenta del Parlament. El seu

pare, ignasi de Gispert, prestigiós ad-vocat i jurista, també havia exercit de Conseller de Justícia (1980-1982).

Lliurament de premisEls alumnes guanyadors són aquells que contesten les 25 preguntes que es fan al llarg del curs. Enguany ha estat el cas de 48 alumnes, els quals reberen de mans de la presidenta una pilota de futbol. Heus ací els seus noms:1r A ESO: Bogdan Beznoshchenko, Eduard Garcia, Sebastian Hernández, Carles Llauger, Juan Silva, Nagem Zeg-hari, Gerard Carrasco, Pol Franquet, Ramon Esgleyes, Long Li, Xavier Llove-ras, Adrià Rubert, Guillem Vila, Narcís Viñolas.2n ESO: ignasi Caireta, Joan Vilar Pi, Eudald Pons.3r ESO: Eduard Abril, Julià Armengol, Andreu Arxer, Jordi Aymerich, Ricard Dilmé, Sergi Fàbrega, Jon ignasi López, Josep Pagès, Francesc X. Pérez, Marc Vila, Daniel Pajón, David Pajón, Joan

Ricart, Aniol Castany, Marc Font, Jordi Geli, Yohann David Ramírez, Gerard Riumalló, Gustau Vilella.4t A ESO: Josep Franquet, Adrià Oli-vas, ignasi Pérez, Ferran Chueca, Eric Vallés. També, Pau Furió, Nil Mata-mala, Joaquim Montoro, Francesc X. Vall-llosera, Josep Viñolas, Pau Bofill i Arnau Cañabate, que reberen el Pre-mi Especial del concurs pel fet d’haver contestat, al llarg dels quatre anys de la Secundària, totes les preguntes formula-des: cent en total.un cop acabat l’acte, la Sra. de Gispert vi-sità diferents llocs de l’escola. Abans de marxar, la Petita Coral li oferí dues can-çons, que la complagueren molt, i escrigué unes paraules, plenes de gratitud i reconei-xement per la tasca educativa que duu a terme Bell-lloc, en el llibre de visites.La data del 31 de maig de 2013 queda-rà impresa, per sempre, en el volum de les jornades històriques de l’escola, amb motiu de la visita al centre de la segona autoritat del país.

n El lliurament de premis és sempre un moment molt emotiu.

n Escrivint unes paraules de reconeixement per la tasca educativa del centre.

n La presidenta Núria de Gispert amb els guanyadors de la Pregunta de la Setmana.

n Un moment de la visita de la presidenta per dife-rents espais de l’escola.

22

23

mARTA FERRUSOLA

pARE JOSEp mIQUEL BAUSSET

Dins dels Anys Culturals, és tradició a l’escola plantar un arbre amb el nom del personatge homenatjat. Enguany, ha estat el cas del bedoll Pompeu Fabra. L’acte va tenir lloc el dimarts 19 de fe-brer i va ser apadrinat per la Sra. Marta

Ferrusola, primera dama de Catalunya entre els anys 1980-2003, que va obrir la jornada amb una conferència sobre el gramàtic adreçada als estudiants de cinquè i sisè de primària. Després de la plantada, conduïda per Valentín Abe-

lenda i Dani Conca, jardiners de l’esco-la, alguns dels alumnes assistents a l’acte van llegir composicions de grans poetes catalans. La jornada es va cloure amb un concert de la Petita Coral.

El pare Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat i fill de Josep Lluís Bausset (professor, activista valencià i un dels mestres de l’assagista Joan Fuster), va visitar l’escola el passat 7 de febrer, on va parlar als alumnes de 2n d’ESO sobre el català al País Valencià. El Pare Bausset se centrà en qüestions històriques, en el Segle d’Or Valencià, en les grans figures del valencianisme, moltes de les quals conegué en la seva joventut, i en la situ-ació de la llengua a l’actualitat.

n Marta Ferrusola apadrinà el bedoll Pompeu Fabra.

n El pare Josep Miquel Bausset parlà sobre el català al País Valencià.

IGnASI BLAnCH

L’il·lustrador ignasi Blanch estigué a l’escola el passat 17 de maig, on dirigí diferents sessions davant els alumnes de primària, que quedaren meravellats de la qualitat i la rapidesa amb què feia els dibuixos. Blanch és llicenciat en Belles Arts i va viure tres anys a Berlín, on es va especialitzar en tècniques d’impressió i gravat al centre Künstlerhaus Bethani-en. El 1999 va crear els personatges de “La Nora i en Martí” per al Departa-ment d’Educació del Museu Marítim de Barcelona. Compta amb diferents pre-mis. Actualment publica per a editorials diverses.

n Ignasi Blanch delità els alumnes amb la rapidesa amb la qual realitzava cada il·lustració. n M. Carme Roca té quaranta-quatre llibres publicats.

mARIA CARmE ROCA

L’escriptora Maria Carme Roca ens vi-sità el passat 5 de juny per a dirigir un fòrum literari a partir del seu llibre Foc al cor, que enguany han llegit els alum-nes de 2n d’ESO de l’escola. Roca, que és filòloga i historiadora, té una quaran-tena de llibres publicats i compta amb premis prestigiosos del panorama lite-rari català, com ara el Joaquim Ruyra (2012), el Nèstor Luján de Novel·la Històrica (2006) i, entre altres, el Bar-canova de Literatura infantil i Juvenil (2005).

24

AnTOnI mIR

LLUÍS JOU

ÀLEX GOnZÁLEZ

EVA pIQUÉ

JOSÉ mARIA COnTRERAS

GUIDO SARI

Antoni Mir, filòleg i promotor cultural mallorquí, va impartir una conferència als alumnes de 4t d’ESO sobre el cata-là a les illes Balears. La sessió va tenir un gran èxit i va despertar l’interès dels alumnes, que li formularen moltes pre-guntes. Mir va ser president de l’Obra Cultural Balear entre els anys 1991 i 2003; el 2004 formà part del Govern de la Generalitat de Catalunya com a secretari general de Política Lingüística. Després, rebé l’encàrrec de crear el pro-jecte Linguamón-Casa-de les Llengües. La seva tasca ha estat reconeguda amb diferents distincions i premis.

En el context del Projecte de Recer-ca, dedicat als Drets Humans, que els alumnes de 4t d’ESO treballaren el pas-sat mes de març, ens visità Lluís Jou, notari i director general de Política Lin-güística (1996-2003), que impartí una sessió, documentada i interessant, sobre els drets lingüístics. Jou és una autoritat en aquest camp. L’any 2007, el govern de la Generalitat li atorgà el premi Justí-cia de Catalunya -el reconeixement més alt que la institució concedeix a una persona en el camp del dret- per la seva participació en la redacció del llibre cin-què del Codi Civil Català.

El dia 6 de març, el professor Àlex Gon-zález va protagonitzar un acte cultural de primera categoria. Es tractava d’una representació dramatitzada de la novel-la El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. La sessió va consistir en un recital de textos d’aquesta petita gran obra combinat amb la projecció de més de quatre-centes fotografies i algun fragment sonor. La potència de la veu i l’acció sobre l’escenari del declamador van captivar els nostres alumnes de 2n i 3r d’ESO des del primer minut. A més de fer-nos conèixer l’obra (l’autor se la sap tota de memòria) ens va ajudar a “viure-la” d’una manera molt directa i engrescadora.Portar l’Àlex González a Bell-lloc és ja un clàssic i s’ha guanyat una fama més que merescuda. L’esperem l’any que ve, amb tota seguretat.

Eva Piqué, filòloga i professora d’ESO i de Batxillerat d’origen lleidatà, parlà, el dimarts 9 d’abril, als alumnes de 2n d’ESO sobre el català a la Franja de Po-nent i a les comarques de Lleida. La ses-sió, amena i interessant, acabà amb un animat col·loqui.

El dijous 11 de abril, el alumnes de 1r de batxillerat van poder participar a la conferència que José M. Contreras els va impartir sobre “Joventut i sentit an-tropològic de la sexualitat”, xerrada que fou seguida amb moltíssim interès. José M. Contreras, consultor en Formació de Directius i Recursos Humans, és ex-pert en automotivació personal i comu-nicació matrimonial.

Dins de l’Any de la Llengua, no podia faltar a l’escola la presència d’un algue-rès. Guido Sari, acompanyat del seu ger-mà Aldo, ens visità el passat 9 de maig per a impartir una conferència titulada “L’Alguer, la ciutat catalana de Sarde-nya” als alumnes de 1r de batxillerat.Guido Sari va néixer a l’Alguer, es va doctorar a Càller (1975) i es va espe-cialitzar en Arqueologia i Història de l’Art (1978). Fins al 2010, va exercir de director de la Biblioteca Municipal de l’Alguer. També, ha estat -i és- un activista que ha dut a terme una tasca extraordinària i incessant a favor de la llengua catalana en aquesta bella ciutat sarda. Ha estat un dels fundadors d’en-titats tan dinàmiques com l’Associa-ció per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l’Alguer (1988), la delegació d’Òmnium Cultural (1993) o la Coral Francesc Manunta (1993). És autor d’un nombre important d’articles i llibres. La seva visita despertà innom-brables mostres d’afecte, agraïment i complicitat.

n Antoni Mir ens parlà del català a les Illes Balears.

n Lluís Jou féu una exposició sobre els drets lingüís-tics.

n José M. Contreras parlant davant els alumnes de 1r de batxillerat.

n Guido Sari, prestigiós intel·lectual alguerès.n Àlex González ens descobrí els meravellós món de El petit príncep.

n Eva Piqué acostà el català de la Franja de Ponent als nois de 2n d’ESO.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

GenericBell-lloc(1B)040413AFR.pdf 1 04/04/13 12:01

FIRES 2013

26

n El pati del CEI va ser l’escenari d’un bon nombre d’activitats que van tenir lloc aquella tarda.

Després d’observar atentament els nois de 3r i 4t d’ESO treballar de valent re-partint dinars a les Fires, un pare em va preguntar: “Què els doneu, a canvi, a aquests nois?” No sé si va quedar con-vençut o no quan li vaig explicar que res de res, que ho feien perquè volien, per-què havien entès alguna cosa de Bell-lloc. Havien entès que durant anys havien es-tat ells els qui pujaven una i altra vegada a les atraccions o rebien el dinar a taula i que ara eren també ells els qui havien de fer possible que la festa continués.Aquests prop de 80 nois que es pre-senten aquí, un diumenge de maig, a

treballar només perquè l’escola els ho demana, encarnen una part essencial de l’esperit de Bell-lloc: estem per a servir. Servir et dóna alegria. La recompensa és profunda.“Fan goig, la veritat” deia una mare. Fins i tot, un dia es va arrancar espontà-niament un aplaudiment d’entre la gent que havia acabat de dinar. Aquest any hem servit prop de cinc-cents dinars en 18 minuts. Aquesta intensitat a la feina ve donada per les ganes d’ajudar, per la motivació. En el fons s’ho passen molt bé. Recor-do que un alumne em deia: “Estic fet pols, però li dono les gràcies per haver-me insistit que fos voluntari”. i és que no vull dir tampoc que sigui fàcil reunir un grup tan nombrós de nois disposats a gastar el diumenge fent una feina tan feixuga. Per això, des d’aquí vull donar les gràcies de tot cor a aquests valents i entusiastes voluntaris que ho són mal-grat que els costa lo seu, perquè fan pos-sible que tot funcioni com cal. M’imagino que els pares dels menuts de Bell-lloc entenen que aquest esperit de servei és el que busquen per quan els seus fills arribin a l’adolescència, que no és només una edat difícil, sinó tam-bé una edat de molta energia que, ben portada, fa fer coses que fan il·lusió de veure.

ELS VOLUnTARIS DE FIRESQuè els doneu a canvi?

TOnI CASSAnY

n El taller de “pintar cares” va fer que a la tarda es veiés tot un seguit de súperherois passejant pel recinte escolar.

n Les unitats mòbils dels Mossos d’Esquadra guarden un munt de secrets.

n Això de muntar ponis denota la valentia dels més menuts.

n Això d’anar lligats de mans i peus dificulta les habilitats futbolístiques.

n La Federació Catalana de Golf va organitzar una activitat que va permetre als més menuts endinsar-se en aquest esport.

n El racó de l’Agrupació d’Antics Alumnes és un centre de trobada de tots aquells que visiten l’escola aquell dia.

27

n Tothom volia anar als aneguets per guanyar una sorpresa.

n Salts i caigudes de tots el que pujaven als inflables de la campa de Bell-lloc.

n L’ensinistrament dels gossos quedà palès en trobar les substàncies tòxiques amagades dins les maletes i paquets.

28

n La tómbola repartí més de 1500 regals durant la jornada de les Fires.n Aquest any vam tenir el plaer de contemplar l’exhibició que van fer uns autèn-tics professionals del món de l’automobilisme teledirigit.

n El grup de joves emprenedors va voler acostar els seus projectes a tots els visitants. n Un petit circuit per a uns grans pilots.

n Tots preparats per a demostrar qui és el més valent.

n Les exposicions literàries i culturals giraren al voltant de la l’Any de la Llengua, que celebrem du-rant tot el curs.

n Les famílies van gaudir d’una jornada pensada especialment per a elles.

n Les havaneres i el cremat van donar el punt i final a les festes de les fires.

n Les fires de Bell-lloc no serien possibles sense tenir en compte el paper destacable que tenen els alumnes voluntaris.

n El racó dels artistes té sempre el seu lloc dins les exposicions de les fires.

30

ESpAIEDUCATIU

25 AnYS DE LA pRImERA pROmOCIÓ D’ALUmnES DE BELL-LLOC QUE VAn OBTEnIR EL DIpLOmA DE BATXILLERAT InTERnACIOnAL pER mAnEL mOnTOLIU

• Una mica d’històriaEl 1984, Bell-lloc va començar a estu-diar la possibilitat d’incorporar-se als col·legis que estaven autoritzats per l’Organització del Batxillerat internaci-onal (OBi) a impartir el Programa del Diploma del Batxillerat internacional (Bi). El Bi es va fundar el 1968 i actualment treballa amb 3.482 col·legis en 144 països per desenvolupar i oferir quatre programes educatius exigents a més d’1.056.000 alumnes d’edats compreses entre els 3 i els 19 anys. El Batxillerat internacional té com a fita formar joves solidaris, informats i àvids de coneixe-ment, capaços de contribuir a crear un món millor i més pacífic, en el marc de l’entesa mútua i el respecte intercultu-ral.Darrere d’aquest objectiu, l’organitza-ció col·labora amb establiments esco-lars, governs i organitzacions internaci-onals per crear i desenvolupar progra-mes d’educació internacional exigents i mètodes d’avaluació rigorosos.Aquests programes encoratgen estudi-ants de tot el món a adoptar una actitud activa d’aprenentatge durant tota la seva vida, a ser compassius i a entendre que altres persones, amb les seves diferènci-es, també poden tenir raó.L’objectiu de Bell-lloc era, i segueix sent, posar a l’abast dels nostres alum-nes l’eina més eficaç per aconseguir el millor nivell possible de cara a l’èxit universitari.Els tràmits per a ingressar a l’OBi no són senzills i requereixen l’aprovació

del projecte educatiu del col·legi per part dels responsables administratius de l’OBi.Es van realitzar diverses visites a la seu del Bi a Ginebra, Suïssa i, també, els responsables europeus del programa del Diploma Bi van visitar Bell-lloc per, fi-nalment, rebre, el 1986, l’autorització definitiva que permetia a Bell-lloc arti-cular els ensenyaments que corresponen al Diploma del Bi.A les reunions de pares i mares de finals de curs 1985-86, es va informar les fa-mílies de la possibilitat de començar, el següent curs, els estudis del Bi fent-los compatibles amb el Batxillerat Nacio-nal.Durant el curs 1986-87, els primers candidats van cursar de manera avan-çada dues assignatures del programa. El maig de 1988, ara fa 25 anys, la prime-ra promoció d’alumnes de Bell-lloc feia tots els exàmens i complia tots els requi-sits acadèmics necessaris per aconseguir el Diploma del Bi.A l’actualitat, 61 col·legis espa-nyols estan autoritzats a impar-tir el programa del Diploma del Bi Des de maig de 1988, més de 250 alum-nes de Bell-lloc han obtingut el Diplo-ma del Batxillerat internacional.

• Què vol aconseguir Bell-lloc amb el BI?Quan el 1986 Bell-lloc decideix entrar al programa del diploma del Bi, ho fa perquè vol que els nostres alumnes i professors tinguin la possibilitat d’estar en contacte amb els sistemes més avan-

n Primera promoció de l’escola a realitzar el Batxillerat Internacional.

Aquesta és la darrera promoció del BI, la promoció del XXV aniversari.

n Alumnes de la promoció de 2012 guardonats amb una Beca Casademont.

çats i reconeguts de l’ensenyament pre-universitari, que funcionin amb esque-mes internacionals sense perdre de vista la nostra realitat.El Programa del Diploma del Bi és un programa educatiu rigorós i equilibrat destinat a joves de 16 a 19 anys que s’imparteix, generalment, en un curs de dos anys i culmina amb exàmens. Cons-titueix una excel·lent preparació per a la universitat i la vida adulta, i gaudeix d’un ampli reconeixement entre les principals universitats del món.Els alumnes del Programa del Diplo-ma del Bi estudien sis assignatures de Nivell Superior o de Nivell Mitjà. Han de triar una assignatura de cada grup de l’1 al 5. D’aquesta manera, es garan-teix una àmplia experiència en llengües, ciències socials, ciències experimentals i matemàtiques. La sisena assignatu-ra pot ser de qualsevol dels altres grups. El programa compta, a més, amb tres components que constitueixen el seu tronc comú. Aquests tenen per objectiu ampliar l’experiència educativa dels alum-nes i incentivar de posar en pràctica els seus coneixements i la seva comprensió.La Monografia requereix que els alum-nes realitzin una investigació indepen-dent mitjançant l’estudi en profun-ditat d’un tema relacionat amb algu-na de les assignatures que estudien. El curs de Teoria del Coneixement con-vida els alumnes a reflexionar sobre la na-turalesa del coneixement mitjançant una anàlisi crítica de les diferents formes de coneixement (la percepció, l’emoció, el llenguatge i la raó) i tipus de coneixement (científic, artístic, matemàtic i històric). Amb Creativitat, Acció i Servei, els alumnes participen activament en pro-jectes concrets fora de l’aula i aprenen d’aquesta experiència.Bell-lloc vol que aquests programes de reconeguda solvència impregnin tots els cursos de batxillerat i hem vist com el Batxillerat Nacional ha agafat moltes de les idees del Bi com, per exemple, la monografia. El Bi no només ha servit als alumnes que l’han cursat sinó que ha resultat una millora per a tot el centre.El Bi procura de fer participar activa-

ment a patrocinadors, col·legis, univer-sitats, organitzacions no governamen-tals i ministeris que comparteixen la seva visió educativa, en el desenvolupament de programes educatius especialitzats que promoguin una educació basada en el concepte, centrada en l’alumne i amb una mentalitat internacional.

• Per què interessa fer el BI?A Bell-lloc sempre hem pensat que ca-dascun dels nostres alumnes ha de treu-re el màxim de les seves possibilitats i el Bi és una bona eina per a aconseguir-

ho. Probablement, darrere de la matrí-cula dels nostres estudiants al programa Bi hi poden coexistir diferents raons: la novetat, o bé perquè ho van proposar els pares moguts per les recomanacions de preceptors i professors o, fins i tot, perquè un germà gran o un amic també el va fer. Tant se val quin hagi estat el motiu inicial, el més important és que els alumnes que el fan i l ‘han fet han aprofitat el temps i aquests diplomes obtinguts són la prova del bon treball realitzat.La preparació rebuda al llarg del dos anys de Bi serveix per a no patir el salt que hi ha entre els continguts del Batxi-llerat Nacional amb el de primer curs de les carreres universitàries, especialment en uns quants casos concrets. Saber in-vestigar, saber consultar una bibliogra-fia, saber treballar en equip, realitzar tasques de servei als altres, saber parlar i saber escoltar, en definitiva, posar totes les vostres capacitats al servei de bones obres que no solament fan més savis sinó més persones. A més a més, en ser un diploma reconegut internacional-ment, facilita l’accés a les universitats estrangeres.

n L’Ignasi Delgado, de la promoció de 2008, és l’alumne amb millor puntuació de tota la història del BI a Bell-lloc.

n En Josep Maria Soler, COU 1998, rep el Diploma BI.

31

32

En aquest Any de la Fe, m’han vingut sovint al cap unes paraules de Joan Pau ii, que va recordar en diverses ocasions: “una fe que no s’esdevé cultura, és una fe que no ha estat plenament acollida, totalment pensada, no fidelment viscu-da”.Es pot pensar que això és una tasca d’intel·lectuals o de persones que ocu-pen llocs rellevants a la nostra societat però, cal no oblidar que també ho és de tots els qui, d’una manera o altra, ens dediquem a la formació de persones i, per això, en primer terme i fonamen-talment, dels pares i mares de família.Com em comentava en certa ocasió un amic, la veritable revolució cristiana cal que comenci a casa nostra; no podem predicar “la revolució de l’amor” i ser “catòlics de cap de setmana”, persones conformistes, que es comporten més com a espectadors que no pas com a protagonistes de la societat en què ens ha tocat viure.Abans que una “guerra d’idees”, la cul-tura cristiana consisteix en un compro-mís personal per viure els continguts de la fe i ensenyar als fills les virtuts que fan més amable la vida en societat: amor als altres, gust per la bellesa, re-cerca de la veritat...Fa pocs dies, va aparèixer una notícia que em va impactar molt: a Segòvia, un home estava a punt de llançar-se des de dalt d’un pont; els qui passaven per aquell lloc el miraven i seguien el seu camí. Aleshores, s’hi aturà un mos-

sèn que, en adonar-se de la situació, es convertí, de cop i volta, en el “bon samarità” de la paràbola evangèlica: va començar a parlar amb aquella persona; l’home li deia que no pagava la pena viure... fins que, amb l’ajut d’altres per-sones que s’aturaren després, aconse-guiren retenir-lo. En una societat en què l’individualisme i la manca de sentit transcendent han ocupat el terreny de les veritables raons per viure, veiem com hi ha persones que estan en condicions de poder salvar vides.un conegut filòsof parlava no fa gaire de la família com “el lloc al qual es tor-na” i ho explicava afirmant que, preci-sament, perquè a la família s’hi troba amor i confiança, la família és una au-tèntica assegurança contra la desespe-ració: “qui te casa -afirmava- gaudeix d’una assegurança contra la desespe-ració”. i no es referia, evidentment, a “l’edifici”, sinó al nucli familiar, a la llar familiar.Convé reflexionar sobre el fet que edu-quem no només quan ens ho proposem, sinó constantment. Com ja deien els antics romans: “Les paraules ensenyen, però els exemples atrauen”. Per això, els fills necessiten veure que els seus pares resen, que afronten les dificultats de la vida des de la confiança en Déu, que tenen cura de les persones grans –dels avis- i dels malalts, que valoren més les qualitats bones de les persones que els béns materials de què disposen...

REFLEXIOnAnT

L’AnY DE LA FE I LA FAmÍLIA

pER mn. mIQUEL mASATS I ROCA

nLa cultura cristiana consisteix en un compromís personal per viure els continguts de la fe i ensenyar als fills les virtuts que fan més amable la vida en societat.

n La veritable revolució cristiana cal que comenci a casa nostra; no podem predicar “la revolució de l’amor” i ser “catòlics de cap de setmana”.

serveis i accessorispel teu vehicle

159 €+ IVA

Vehicle industrialCamió i furgoneta

CaravanningCaravana i Autocaravana

Transport de viatgersAutocar

AutomòbilTurisme i vehicle comercial

C/ Reramurs, 5 · Pol. Ind. Montfullà · 17162 BESCANÓ (Girona)Tel. 972 237 947 · Fax 972 401 574administracio@electroautogirona.com www.electroautogirona.com

DEVON DPX1092TVPantalla LCD 9 polzades / TDT integrat.Reprodueix totes les teves pel·lícules, música i fotos.Pantalla rotativa de 180º / USB i targeta SD.Bateria integrada / 2 hores d’autonomiaAdaptador encenedor 12 v.

33

34

“Nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una opor-tunidad para penetrar en el maravilloso mundo del saber” Albert Einstein.El mundo del saber y el conocer en gran medida depende de los padres y del centro educativo de sus hijos. Con-seguir mantener estos dos mundos en armonía es el reto de cualquier familia. Todas las familias con hijos “no encar-gan” la formación de sus hijos solo al colegio, sino que colaboran estrecha-mente y de manera estable y armónica con el centro en lo que se refiere a la formación integral de sus hijos.Los padres junto con el colegio deben formar equipo durante al menos 15 años de la vida de cada hijo/alumno, durante esta etapa de su vida, el tiem-po invertido esta dedicado no solo a la instrucción y adquisición de cono-cimientos sino que también debe ser un tiempo dedicado a la formación en valores. Este tiempo de dedicación por parte de padres y profesores, debiera ser entendido como un privilegio al que tenemos el derecho y el deber de im-plicarnos tanto padres como profesores activamente y actuar con plena respon-sabilidad y autoridad.Nuestra actuación como padres, no debe basarse solo en esa determinada autoridad donde parece confundirse la educación con obligación y poder, sino que nuestra conducta ha de ser ejerci-da con la autoridad que se le concede a cada madre y padre, por el mismo he-cho de haber tenido hijos.

Está claro que la instrucción no es un asunto para toda la vida, pero si que forma parte de una etapa decisiva para el futuro de nuestros hijos y que su re-sultado será en gran medida para toda la vida.Mientras que educación si es un asunto de por vida, y que llega a supera nuestra vida como padres aquí en la tierra; de hecho todos los valores que dejemos a nuestros hijos les dejaran huella y nos trascenderán, este va a ser nuestro ver-dadero legado. Su buena formación ci-mentada sobre valores humanos y espi-rituales. Todo lo demás no es necesario que lo consigan a través nuestro.

El mercado del saber esta en nuestra familia y no tiene precio, el mercado de tener esta en la calle y a precio de saldo.

El tiempo invertido en la formación e instrucción de nuestros hijos forma parte de un todo, donde para noso-tros los padres forma parte de nuestra paternidad responsable. Y el tiempo dedicado a la instrucción de nuestros hijos con la colaboración armoniosa del equipo de profesores del centro escolar, dara como fruto una gran formación y educación integral responsable que forjara honestos padres de familia y/o profesionales futuros,Esto que tiene tanto sentido común lle-gar a escribirlo y comprenderlo se hace más complicado cuando hacemos un poco de historia de nuestro país desde

ESCOLADE pARES

LA FAmILIA Y LA ESCUELA, LA CUnA DE nUESTROS HIJOS pARA EL SER Y EL SABER

pER SARA pÉREZ-TOmÉ ROmÁn

n S’han pervertit els valors fonamentals del que és i hauria de ser l’educació.

la segunda mitad del siglo XX y lo que sucedió con las leyes de educación que han servido elevar el nivel educacional de España:Las primeras reformas datan de 1953, con el Ministro Ruiz-Giménez; en 1970 se promulga la ley General de Educación (LGE). En 1980 se promul-ga la Ley Orgánica de regulación de los Centros Escolares (LOECE). En 1985 la Ley Orgánica del Derecho a la Edu-cación (LODE). 1990 Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOG-SE). 2003 Ley Orgánica de Calidad de la Educación la (LOCE). 2006 Ley Orgánica de Educación.Esta secuencia histórica en poco más de 50 años, con las distintas leyes que han regido la educación nuestra y de nuestros hijos, han provocado diversas y graves consecuencias:• Desbarajuste de alumnos que han cu-

bierto a la vez distintas leyes en sus mínimo 15 años de formación.

• Organización Didáctica muy precaria y con contenidos provisionales.

• instrucción de las materias escoradas hacia una tendencia política o la otra que hacía casi imposible un mínimo de objetividad en los contenidos.

• Fracaso escolar por la duplicidad, so-lapamiento en incongruencias en los distintos programas a aplicar.

• Exigir al profesorado estar permanen-temente a la altura de los cambios sin aportarles mucha más formación que la que recibieron en sus estudios de preparación para la función docente. Abusando así de su gran talento y ta-lante vocacional.

• Padres que van a la deriva de un barco donde su función se limitaba a com-parar libros nuevos cada año para sus hijos ante cada nuevo cambio.

La herencia de todos estos efectos y mu-chos más ha traído como consecuencia una mentalidad demasiado provisional y positivista de la función de los padres y los profesores en la educación de sus hijos.Los padres buscan hijos que saquen buenas notas y pasen la selectividad, al precio que sea.Los hijos con esta mentalidad de sus padres se vuelven individualistas y competitivos a precio de saldo.Y el personal docente intenta dirigir un barco con una autoridad muy limitada en su aula pero con alguna responsabi-lidad que corresponderían a padres que han dejado de serlo hace tiempo.¿Por qué ha podido ocurrir esto?• Porque se han desvirtuado en las per-

sonas las funciones del saber del ser y del tener.

• Porque el saber y el ser han pasado a ocupar el último lugar en la educa-ción de nuestros hijos, mientras que el tener y el conseguir ocupa la prime-ra prioridad.

• Porque se han pervertido los valores fundamentales de los que es y debiera ser en la educación.

• Porque entre otras cosas con tanto cambio de leyes en muchos casos al capricho político, hoy en día se en-tiende la educación no como un de-recho universal sino como un valor cambiante y arbitrario.

Esta forma de ver y resolver la instruc-ción de nuestros hijos, es difícil que puedan brillar con toda su luz los valo-res familiares que les damos en nuestro cuarto de estar. El relativismo produce un efecto perverso en la educación de

nuestros hijos y es el de minar cualquier iniciativa coherente con nuestra res-ponsabilidad de educar a nuestros hijos de acuerdo a un modelo de familia.Más vale tarde que nunca, intente-mos entre todos conseguir que nues-tros hijos no sean presas fáciles de la ideología imperante, del pasotismo actual o de las redes sociales que solo les llevan a la cultura aniquilante del no querer ser o saber nada.Y esto donde mejor se ha de conseguir es en cada una de nuestras familias como verdadera escuela de educación y pensamiento.

n S’ha desvirtuat, en les persones, les funcions del saber, del ser i del tenir.

n Els pares i l’escola han de formar un bon equip, com a mínim, durant 15 anys de cada fill/alumne.

35

36

FLASHDE nOTÍCIES

La Petita Coral de Bell-lloc va participar a la cantata infantil Història d’un regal junt amb diferents corals escolars de Girona. L’acte tingué lloc a l’Auditori de la ciutat.

Els alumnes de primer del BI van confeccionar un robot PICAXE rastrejador (seguidor de línia). És una activitat molt interessant ja que hi intervenen coneixements d’electricitat, electrònica, mecànica i programació.

Els tutors de les aules d’acollida de Girona van estar treballant a Bell-lloc, dissenyant el jardí que prepararen per Girona Temps de Flors. L’artista i professor Isaac d’Aiguaviva va voler contribuir-hi amb una escultura que adornà el racó escollit.

Ramon Homs, professor i escriptor, estigué a l’escola el passat 25 de gener per conduir, com ja és tradició, una tertúlia literària amb els alumnes de 3r d’ESO a partir de la lectura del llibre El misteri de Quintaforca, que va escriure conjuntament amb l’enyorat Xavier Fàbrega.

En Miquel Puig va resultar semifinalista en el certamen de lectura en veu alta

de Girona. A la fase classificatòria també hi van participat en Jordi Lucas,

de 4t de primària i en Kenny Yaseel, dins la categoria d’aules d’acollida.

La regidora de Turisme i Comerç, Coral·lí Cunyat, va venir a inaugurar la 2a Fira de Turisme de les comarques de Catalunya, dissenyada i preparada pels alumnes de 3r d’ESO.

37

Els alumnes de segon de primària, acompanyats del Sr. Albert Heredia, van assistir a uns tallers d’instruments musicals que es van realitzar a l’Escola Municipal de Música de Girona.

Pau Borrell va obtení el primer premi en X Concurs Literari de Narració Curta de Riudellots de la Selva.

38

AnTICSALUmnES

XIV JORnADA DE LES EmpRESES AGRÀRIES

La XiV Jornada de les Empreses Agrà-ries es va celebrar el dia 26 de febrer de 2013, amb un tema proper: “L’agri-cultura, un sector amb futur; exem-ples singulars a l’agricultura gironina”. Certament, perquè sigui un sector amb futur, cal una acurada preparació dels agricultors.Fa uns quants anys, un antic alumne de Formació Professional Agrària de Bell-lloc deia: “Si quan em vaig decidir a fer-me càrrec de l’explotació familiar m’haguessin dit que m’exigirien en sani-tat animal, qualitat de la llet, exigències mediambientals i laborals, etc. hagu-és dit que no, ni pensar-ho. En canvi, m’ho han anat exigint i aquí estic”. Cal dir que, aquest antic alumne, no només ha seguit amb l’explotació familiar, sinó que l’ha fet créixer considerablement. A més, segur que de no haver anant respo-nent a les exigències a mida que anaven apareixent, avui no seria comptat entre els que, contra vent i marea, continu-en entestats a produir per alimentar la nostra societat amb productes d’alta qualitat.A les 7:00h de la tarda del dia 26 de febrer, s’iniciava, a càrrec del director del col·legi Sr. Miquel Riera, la presen-tació d’unes Jornades que ja gaudeixen de bona tradició i renom a l’entorn dels sectors de l’agricultura, ramaderia i fru-tícola. El lloc de reunió fou idoni, un centre pioner en l’escola de l’agricultura, mes-tre de molts pagesos i grans empresaris

dels sectors primari i secundari. Alguns d’ells foren exemples singulars de l’agri-cultura gironina i, el dia 26, van expli-car la seva experiència en moments di-fícils, en moments que costa veure llum al final del túnel. El Sr. Riera, a la presentació, va fer uns recordatoris sobre la importància del sector. Segons la FAO, la producció mundial d’aliments s’haurà d’incremen-tar més del 70% per al 2050 per prove-ir una població mundial creixent, amb més de mil milions de persones desno-drides. També, que la matèria primera dels aliments procedeix de la terra i del mar, treure el màxim de productes del terra es tasca dels agricultors i dels ra-maders. Això és una primera demostra-ció que l’agricultura és un sector amb futur. “Les exportacions del darrer any al sec-tor agrari i pesquer creixen un 16% i les importacions un 3%”. un sector, el de l’exportació de productes alimentaris, que està tirant de l’economia espanyola i, especialment, de la catalana.També va recordar que “des del punt de vista agrari, el 2012 no ha estat exempt de complicacions per als agricultors i ramaders. La greu sequera, els incendis forestals, les gelades, la pedra i les in-undacions en algunes parts del país, els preus de les matèries primeres per a la fabricació de pinsos, etc. han estat part important de les preocupacions”.Comptant que la crisi és una realitat que afecta a tots, cal cercar una reactiva-

n Des del punt de vista agrari, el 2012 no ha estat exempt de complicacions per als agricultors i ramaders.

39

n L’exportació de productes alimentaris està tirant de l’economia espanyola i, especialment, de la catalana.

ció-estimulació, ja que és època d’assen-tar els fonaments i tenir visió de futur basant el creixement en nous sectors, tècniques, fórmules, idees, actuacions, estratègies, ja que, com bé apuntava Al-bert Einstein, “en temps de crisi, la ima-ginació és més efectiva que l’intel·lecte”. En això estem.Previ a la taula rodona, es féu, com va essent tradició en aquesta jornada, una ponència. En aquesta ocasió, van anar a càrrec del Sr. Joan Fontrodona, pro-fessor i director del Departament d’Èti-ca Empresarial de l’iESE a més d’antic alumne de Bell-lloc, sobre “Camins d’èxit davant la crisi”. Va parlar, espe-cialment, sobre la magnanimitat com a una virtut bàsica en qualsevol emprene-dor i encoratjà a la bona pràctica, als va-lors i als bons hàbits. No s’ha de deixar de ser competitiu, però fer les coses amb seny i buscant el millor per a tothom és una bona manera d’estar en pau amb un mateix i amb els altres.El Sr. Pere Alvarado, enginyer agrònom i antic alumne de Bell-lloc, va encetar la taula rodona amb un seguit de ponents que anaven exposant les seves experièn-cies. El Sr. Albert Puigdemont, ramader i conseller d’ATO natura –a part d’antic alumne-, parlà sobre les bones pràcti-ques i contractes que gaudeixen amb l’empresa esmentada anteriorment. La cooperativa s’ajuda entre ella i ajuda a fer més lleu el sot al qual estem posats en aquests moments els productors de llet. Els Srs. Carles Comas i Maria Viñolas, experts en alimentació i turisme, foren un bon exemple d’incloure l’escola i el turisme dins d’una explotació ramade-

ra, fent que els productes obtinguts a la seva empresa gaudeixin d’un valor afegit per tal que els alumnes aprenguin la im-portància d’una alimentació equilibra-da i que els visitants puguin saber d’on provenen els aliments que els arriben a taula; això, juntament creant amb dues cases de turisme rural que ells mateixos dirigeixen. A part, porten endegat un projecte de biomassa, el qual aprofita els fems per a energia per a les seves pròpies instal·lacions i el sobrant passa a la xarxa elèctrica. Els fems que queden en for-ma de compostatge són reutilitzats per fertilitzar els camps i que n’obtinguin millors resultats futurs els beneficiaris disminuint, alhora, el consum de ferti-litzants químics. El Sr. Venanci Grau, president de la iGP Poma de Girona i de Giropoma, a part d’antic alumne i pare d’alumnes a Bell-lloc, ens donà a conèixer el procés de negociació de productes agroalimen-taris (fruita fresca) amb grans compa-nyies, les seves experiències i innovaci-ons tecnològiques dins l’empresa de la qual es fa càrrec. Bons consells per a tots els assistents presents a l’Aula Magna de l’escola. Finalment, el Sr. Robert Figueres, pre-sident dels Flequers Artesans de les Comarques Gironines, explicà el Pa de l’Empordà, un pa artesanal elaborat amb matèries primeres i mètodes arte-sans. Per aconseguir la farina obtinguda amb varietats de blat ja superades, han fet una aliança entre flequers i pagesos: aquests últims es comprometen a pro-duir blats de les varietats i qualitats fari-neres òptimes per fer aquest productes i

el flequers paguen el blat a un preu que sigui rendible per a la seva producció. Amb aquests productes, elaboren pa to-talment de la comarca, amb ingredients propis. Els projectes de futur són molt esperançadors. Tots els assistents varen poder gaudir de les delícies d’aquest pa en el refrigeri amb el qual va acabar la Jornada. Agraïm que portés pa per tal de poder gaudir del sabor del pa elabo-rat i cuit a les comarques gironines. La taula rodona es va cloure amb un torn de preguntes per part del públic, que va veure amb bons ulls els exemples d’agricultura gironina, encoratjadors en moments descoratjadors, esperançadors en moments de tancament d’empreses, de suspensions de pagaments i de fal-ta de sortida per a les empreses de casa nostra. A la cloenda, a càrrec del Sr. Jordi Sala Casarramona, director general de De-senvolupament Rural al DAAM de la Generalitat de Catalunya, ens va dedi-car unes paraules sobre la importància de l’emprenedoria i de la unió entre empreses a l’hora d’ofertar productes especialment per a la exportació, va re-cordar que és preocupant que una sola cooperativa danesa facturi més que en-tre totes les cooperatives catalanes i que dues dels Països Baixos facturin més que les 4.000 cooperatives que hi ha a tot l’Estat espanyol. Només resta dir una cosa: esteu con-vidats a totes les properes Jornades de les Empreses Agràries a les Comarques de Girona que s’organitzaran des de l’Agrupació d’Antics Alumnes de Bell-lloc.

40

XIII pREmI SOLIDARITAT XAVIER FÀBREGA

Com cada any, l’Agrupació d’Antics Alumnes del col.legi ha organitzat una nova edició del Premi Solidaritat Xavier Fàbrega. Enguany, la temàtica escollida per l’organització va ésser VOLuNTA-Ri, SEMPRE A PuNT ! un tema fas-cinant, captivador i meravellós que ha servit per recollir prop de 3.000 treballs repartits entre l’apartat de narració, di-buix i fotografia.El passat dimarts 21 de maig de 2013, va ser la data triada per a realitzar el lliu-rament de premis. El local ESPAiCAi-XA, de la plaça Poeta Marquina de la ciutat de Girona, fou el lloc escollit per dur a terme, el lliurament de premis. un acte breu, simpàtic i que, com ja coneixen els participants d’altres edici-ons, barreja la meravellosa interpretació de cançons de la Petita Coral de l’escola amb la projecció dels dibuixos i de les narracions guanyadores.La participació de 15 escoles de les nostres comarques gironines i , tanma-teix, la participació sorprenent de gent d’arreu del territori estatal i fins i tot de

Sud-Amèrica ha servit, una vegada més, per mostrar que és en detalls com aquest on descobrim la veritable essència d’un valor provat i palès com és la solidaritat.Felicitar tota la gent que fa que aquest pre-mi, poc a poc, creixi i contribueixi a dinfon-dre, com ja hem dit, la reflexió personal i, a voltes familiar, i serveixi per escampar la nostra cultura catalana arreu d’indrets més propers i d’altres més allunyats.Evidentment, no volem acabar aquest escrit sense felicitar les guanyadores i els guanyadors però el que també volem és felicitar tots els participants ja que han mostrat, una vegada més, que la quanti-tat no està renyida amb la qualitat. Mil gràcies a tots! Felicitats!Finalment, esmentar que 2.500 eu-ros del premi, donats per l’Agrupació, aniran destinats a finançar un projecte (LENANA SCHOOL) que es realitza i es realitzarà al continent africà.Els alumnes i professors guardonats de la nostra escola han sigut:En l’apartat de DiBuiX:CATEGORiA 1:

Pol Roca Salguero (3r premi)CATEGORiA 2:Oriol Llopart Portell (1r premi)Adrià Morer Planas (2n premi)Pau Prieto Oliveras (3r premi)CATEGORiA 3:Magno Maneu Pladeveya (3r premi)CATEGORiA 4: Marc Aguilar Wu (Accèssit)CATEGORiA 6:Víctor Josué Lagos Archaga (1r premi)Javi Solans Pallás (2n premi) En l’apartat de NARRACiÓ:CATEGORiA 3:Pau Bosch Pujolràs (1r premi)Joel Cano Puigvert (2n premi)Martí Pagès Farró (3r premi) CATEGORiA 4:Pau Castelló Serrat (2n premi)Lluc Aresté Saló (3r premi)CATEGORiA 6:Nil Matamala Mató (2n premi)CATEGORiA 7:Èric Salavedra Massaguer (Accèssit)CATEGORiA 8:Edu Marzà ( 2n premi )

n Alegria i satisfacció de tots els guanyadors d’aquesta edició del Premi Solidaritat Xavier Fàbrega.

EXCURSIOnS

SORTIDES BTT

n El Faig Rodó és una fita emblemàtica que es troba a la baixada del Puigsalllança.

n El grup, després de la visita guiada al monestir de Poblet, davant la porta Reial.

n Ruta entre les comarques de la Garrotxa i el Gironès. n Ruta per la comarca de la Selva, Farnés.n Ruta per la comarca del Gironès, Mare de Déu dels Erols, Quart.

n L’esquiada a Núria permet que petits i grans gaudeixin de la neu, i també fer bones caminades amb raquetes.

n Després de la visita a Poblet, una mica de gastronomia amb la típica calçotada a l’escola de Camp Joliu.

41

42

n El Butlletó és, a part de revista, el mitjà a través del qual escola i antics alumnes mantenen viu el contacte.

Des de l’Agrupa, ens agrada recordar, ho hem anat fent en els números ante-riors, i aquest número l’hem dedicat a Pere Piqueras. i és que persones com en PERE han estat pilars del col·legi. El Bell-lloc d’ara ha estat possible gràcies a l’esforç de molta gent que amb la feina amagada del dia a dia ha aixecat el que veiem. Com començar un col·legi, ho podreu llegir a l’entrevista, amb un es-clop i una espardenya.Moltes vegades, quan vas o truques a al-guna empresa o entitat, et quedes amb la cara, els gestos o amb la veu de qui t’acaba d’atendre. Ho saben molt bé els que treballen en el camp de les relacions públiques, com n’és d’important atès que, al cap d’un temps, et queda aque-lla impressió. Relaciones l’entitat amb el record que te’n vas endur en aquella ocasió.Com bé sabeu, El Butlletó és quelcom més que una entrevista. El confeccionen tot d’articles de molts diversos camps: familiars, infantils, actuals, propers i llunyans, premis i actes que a tots ens agrada... és una publicació que va sobre el nostre entorn, la nostra llar. Acabem de publicar el número 27 i, com bé sabeu, hi podeu trobar cares co-negudes d’amics, companys, professors, familiars, de trobades o, simplement, us hi podeu trobar a vosaltres mateixos.

Girona abans de Girona(Dels primers assentaments fins la funda-ció de la ciutat)

Les primeres conferències versaren so-bre el sòl que trepitjaren els primers ho-mínids i, a les últimes, ja parlàrem de civilitzacions que aprofitaren per fer ne-goci, culturalitzar i fer de la ciutat el que avui coneixem. Aquesta primera confe-rència fou presentada pel Dr. David Pa-vón a la presentació del llibre Girona a l’Abast XIV. Les conferències van anar a càrrec d’ar-queòlegs, professors i catedràtics de Pre-història, com els doctors Julià Maroto,

Àngel Bosch, Jordi Sagrera, Narcís Soler o Pere Castanyer. El primer, presentà una conferència sobre el temps dels caçadors i recol·lectors i el doctor Bosch sobre els primers agricultors i ramaders. A continuació, vingueren l’Edat de Ferro i la cultura ibèrica i, finalment, la colonització grega i l’arribada dels romans. El dissabte 23 de febrer, poguérem fer una visita a les coves de Serinyà i, d’aquesta manera, fer la història més propera. Concloent, el cicle que abraça des de la més remota Prehistòria, acabà... i ara només cal esperar l’edició del proper lli-bre de conferències de Girona a l’Abast XV, el més nou i antic de tots.

EL BUTLLETÓ 27 GIROnA A L’ABAST XV

n Visita guiada a les coves de Serinyà.

n El pla de Girona: una aproximació al seu marc físic des de la Geografia.

43

n Grans records i vivències viscudes durant l’estada d’aquests exalumnes a l’escola.

La foto del COu 1979, feta davant de la Masia, ens porta molts records. Re-sumeix el que va ser l’etapa de formació més important de la nostra vida. El que seríem en el futur, ens ho endúiem en aquell moment. Era com l’embrió que només necessita temps i bones condici-ons per a desenvolupar-se.Històries de professors i assignatures, de matèries que van despertar la vocació professional, de guerres de guixos, his-tòries d’exàmens estudiats a corre-cuita la nit abans, d’adolescències rebels, de converses amb preceptors, de partits de futbol a l’hora del descans, de confi-dències personals davant del sagrari, de sortides culturals i campaments a Roca-corba, d’escaquejades a la Boti i al Bar Paco...De tot això és del que en va ple aquella foto: anys de vivències en els quals pas-sant d’infant a adolescent i d’adolescent a jove, vam adquirir uns coneixements, format un caràcter i consolidat un espe-rit crític que ens havia d’ajudar a anar amb el cap ben alt per aquests móns de Déu.També n’hi havia, de records negatius. Però, amb el temps, la memòria els ha anat diluint, com el sucre en el cafè.

Per això tornem, al cap dels anys, a re-trobar-nos amb aquells que van ser els nostres companys i professors, i diem: Bell-lloc és el “meu col·legi”, amb el possessiu que li dóna un to afectiu, en-tranyable, propi, personal, d’allò que s’estima.

Han passat 34 anys d’aquella foto. La vida ha donat moltes voltes, i ens ha es-campat arreu, però també ens ha ense-nyat a valorar millor tot el que significa aquella vella foto. Per això ens reunim, per recordar amb els companys aquells anys que ens van segellar el cap i el cor.

El dissabte 24 de novembre, ens vam trobar 18 companys de la promoció 1993-2005 animats per en Mateu Va-llès, l’Aleix Viñolas i l’Alex Serrahi-ma. Alguns vàrem quedar a les 12h per fer un partit de futbol sala al poliespor-tiu i, la veritat és que, tot i acabar ben esgotats, vàrem reviure bons moments i l’entrega va ser màxima. Després, vam dinar al menjador de professors (lloc desconegut per a la majoria d’alum-nes) amb els professors i mestres Sr. Bosch i Sr. Boada. A la tarda, vam fer una visita a les instal·lacions de Bell-lloc acompanyats pel nostre company de promoció i actual professor de l’escola: l’Adria Rivero. També vam veure una presentació d’imatges de la nostra esta-da preparada pel Sr. Boada en la qual no van faltar riures i anècdotes. Tot i passar poques hores junts, vam tenir temps su-ficient com per posar-nos al dia del que fa cadascú i vam poder recordar els 12 anys d’estudi amb agraïment. Vam que-dar molt admirats de tots els canvis que s’han fet a la que sempre serà la nostra escola; des del camp de futbol de gespa artificial a les pissarres digitals. i que no

falti, moltes gràcies a l’Agrupació d’An-tics Alumnes (Ramon i David) per la

bona feina en tota la organització. Fins a la propera!

TROBADA DEL COU 1978

TROBADA pROmOCIÓ 2005

n 34 anys més tard, aquest grup d’exalumnes es retrobà a l’escola on van estudiar.

44

CEI

InTRODUCCIÓ

Com celebrem els aniversaris al CEI?El dia de l’aniversari d’un nen o nena és un dia especial i únic i, des de l’escola, volem que això sigui així. us agradaria saber com ho fem? Doncs, a banda de felicitar-lo, can-tant-li cançons, posant-li una coro-na, i sobretot, fent que el nen/-a se senti especial tot convertint-se en el gran protagonista del seu dia. Els més petits de la casa s’emporten, ben cofois, una bonica foto perquè no puguin oblidar el gran dia.Els més grans fan una felicitació al nen/-a que fa anys, però no és una felicitació qualsevol, eh?A les felicitacions, els Tigres no s’obli-

den de posar-hi els seus noms i els Cangurs escriuen una frase ben emo-tiva dedicada al nen o nena que cele-bra el seu aniversari. Entre aquestes frases, hi podem trobar escrits com “Ets un sol”, “Vull ser el teu amic”, “Vull jugar amb tu”. “Infinits petons” i, com no... “Moltes felicitats” !A banda de l’important component afectiu d’aquesta activitat, les pro-fessores busquem que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura sigui dins d’un context real, fent que els nens i nenes tinguin ganes d’escriure pe-tits textos i ajudant-los a adonar-se que la lectura i l’escriptura són útils i necessàries per a la seva vida quo-tidiana.

45

SORTIDES CULTURALS

No podem obviar que als nens i nenes els fa una gran il·lusió poder portar llaminadures pels companys, però el que més els agrada és poder passejar per tots els indrets de l’esco-

la, per totes les classes, anar a veure a totes les senyoretes, anar fins a re-cepció i fins i tot arribar a la cuina. Darrere de tota celebració, les senyo-retes del CEi intentem transmetre

als més petits tota una colla de va-lors, com el companyerisme i l’amis-tat, l’austeritat, l’acceptació i respec-te cap als altres.

n Els Cangurs visiten el Museu Dalí de Figueres.

n Els Esquirols a punt de donar menjar als xais de Can Pau.

n Tigres, vigileu que ve el llop del conte de la Caputxeta vermella.

n Els Cangurs dins el jardí encantat del Castell Gala Dalí.

46

n Els Tigres escriuen dins d’un cor ... Què és la pau?

DIA DE LA pAU

SORTIDES CULTURALS

n Els Tigres troben un munt de tresors a l’Estartit.

n Els Elefants mirant peixos a la bassa de Can Tulsà. n Esquirols, esteu a punt de veure els salts i capgirells dels dofins de Marineland?

47

DIJOUS LLARDER I VELLA QUARESmA

n El Dijous Llarder botifarra menjaré! n El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma visiten els petits del CEI.

ST. pATRICk

CELEBREm LA DIADA DE SAnT JORDI

49

FESTA D’AVIS

mES DE mAIG, mES DE mARIA

JORnADES DE JOCS I ApREnEnTATGES: La Festa Major!!!

Consum combinat 7.5 8.1L/100 Km. Emissions CO2 199 212 g/Km.* Preus recomanats a P. i B. per Rodius 200eXdi 155CV. Inclou IVA, transport, descompte promocional, Pla PIVE 2 i descompte família nombrosa.

NICAUTO GIRONA. Ctra. Nacional II, 18. Fornells de la Selva. Tel. 972 221 244ANYS DE GARANTIA

NOUUNA ALTRA ESCALA DE COTXE

L’ÚNICDes de

NOVA GENERACIÓ

Renova tot, menys la seva capacitat: L’únic amb espai per 7 adults + 7 maletes.

NOU DISSENY NOVA TECNOLOGIA MÉS SEGURETAT MÉS EQUIPAMENT

51

FIRES DE BELL-LLOC

pROmOCIÓ DE p2

pROmOCIÓ DE p5

n P-2

n P-5A n P-5B n P-5C

52

Sis alumnes de 4t ESO i 1r batxillerat van participar a la “General Assembly” de l’ “European Youth Parliament” que es va celebrar a l’Auditori Josep irla de Girona. Van assistir-hi un total de vuit escoles i instituts de les comarques gi-ronines que van debatre diferents temes

de l’actualitat política, social i econò-mica de la unió Europea. Els alumnes de Bell-lloc van presentar i defensar la “Motion for a Resolution by the Com-mittee on Employment and Social Af-fairs”. La sessió es va desenvolupar, ínte-grament, en anglès.

Els professors del Departament d’An-glès, Adrià Besalú, Paul Bonfils i Jor-di Seriñá, varen assistir a la convenció de professors d’anglès organitzada per l’APAC (Associació de Professors i Professores d’Anglès de Catalunya) a

la universitat Pompeu Fabra de Bar-celona. Enguany, el tema sobre el qual versaren les ponències, presentacions i tallers fou “The Value of English” (La importància de l’anglès).

BELL-LLOCFORA DEBELL-LLOC

EUROpEAn YOUTH pARLIAmEnT 2013

EL DEpARTAmEnT D’AnGLÈS A L’ApAC

n Les estones anteriors a la presentació de la resolució són sempre moments de força nervis entre els parti-cipants.

n Els representants del Departament de Llengües Estrangeres assistents a les jornades d’anglès de l’APAC.

53

El mes de març, es va celebrar la prova Cangur 2013. Aquesta activitat està im-pulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Mate-màtiques, i que consisteix a resoldre 30 reptes matemàtics en una hora i quart, sense calculadora. A la prova en català hi participen uns vint mil alumnes de Catalunya, València, Andorra i Balears. A la seu de la udG hi van participar 71 alumnes de Bell-lloc, agrupats en 4 ni-vells, des de 3r d’ESO fins a 2n de bat-xillerat.

El professor Ramón Moncunill va parti-cipar, el passat mes d’abril, a les XV Jor-nadas internacionales de Theatralia, de-dicades al tema: “Figuras del mal y per-sonajes perversos en el teatro europeo”. Aquest congrés, organitzat per l’Acade-mia del Hispanismo, es va celebrar a la seu de la Sociedad Cervantina de Ma-drid, precisament en el mateix indret que ocupava la impremta de Juan de la Cuesta, en la qual, l’any 1605, es va im-primir la primera edició de l’immortal novel·la El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha. La ponència del Dr. Mon-cunill portava per títol: “El demonio en los autos sacramentales de Calderón”. En aquest congrés hi van participar pro-fessors procedents d’Espanya, els Estats units, Anglaterra, Mèxic i Polònia.

LLIURAmEnT DELS pREmIS RECERCA JOVE

EL CAnGUR DE mATEmÀTIQUES

XV JORnADAS InTERnACIOnALES DE THEATRALIA

n L’Adrià Font i el sr. Manel Montoliu reberen els guardons dels Premis Recerca Jove de mans del Conseller d’Economia i Coneixement sr. Mas Colell.

n El professor Ramón Moncunill assistí a Madrid a un congrés internacional.

El senyor Andreu Mas Colell, conseller d’Economia i Coneixement, va presidir, a l’Auditori de Barcelona, el lliurament dels Premis Recerca Jove 2012 ( antics Premis CiRiT) als estudiants de bat-xillerat i als centres guardonats. Adrià Font i la nostra escola van obtenir un dels premis.L’Adrià Font Calvarons va guanyar un dels premis amb el seu treball “Són con-vergents els indicadors biològics i els pa-ràmetres fisicoquímics? Anàlisi biològica i fisicoquímica del curs alt del riu Ter.” Per altra banda, Bell-lloc va ser un dels 10 centres guardonats per l’estímul efi-caç de la creativitat científica, de l’es-perit de recerca entre els alumnes i per l’alt grau de coordinació d’esforços. Bell-lloc va presentar dos treballs ci-entífics als Premis Recerca Jove, un, el de l’Adrià, brillant guanyador d’un

premi i l’altre, d’en Jordi Massallé Fer-rer, “De les fibres naturals a la nano-tecnologia. Aproximació dinàmica a la química de les raquetes de tennis”. Les paraules del senyor Sr. Antoni Cas-tellà, secretari d’universitats i Recerca i del senyor Manel Esteller director del programa de Epigenética y Biología del Cáncer del instituto de investigación Biomédica de Bellvitge i guanyador del Premi CiRiT a 1986 i 1987, van re-marcar la importància de la investigació científica per a l’avenç del nostre país i van animar tots els guardonats a seguir amb èxit els seus estudis universitaris. Va tancar l’acte el senyor Mas Colell fe-licitant tots els guanyadors i animant tot el jovent present a formar-se i a sor-tir, però sense oblidar el seu país amb unes paraules ben maques: “cal tenir el cap al món i els peus al Born”.

n Màxima concentració per a realitzar la prova de matemàtiques amb la millor eficàcia.

El segon trimestre es va realitzar, al Parc Científic i Tecnològic de la udG, el Certamen CRACS (CONGRÉS DE RECERCA D’ALuMNES DE CEN-TRES DE SECuNDÀRiA) amb la participació de vuit alumnes del cen-tre: Aarón Alcaraz, Jordi Amagat, Jo-aquim Girbau, Eduard Martínez, Adrià Morera, Pere Rodríguez, Pau Sidera i Joan Viñolas.En Joaquim Girbau, amb el seu treball tutoritzat pel senyor Manel Juny sobre la “Física del boomerang”, va ser guar-donat com a la millor investigació pre-sentada al certamen.

LA FÍSICA DEL BOOmERAnG

n Joaquim Girbau davant el cartell explicatiu del seu treball de física, premiat, a la UdG.

El passat mes de maig, els alum-nes de 4rt d’ESO i la Fundació Astrid 21 van celebrar, conjunta-ment, la 2ª Festa de Primavera. L’acte, que va consistir en una actuació de màgia dels alumnes Quim Monto-ro i Nil Matalama a la seu de la Fun-dació, va servir de cloenda a un altre any de voluntariat dels nostres alumnes. Cada dilluns de l’any, els alumnes de l’últim curs de secundària han aju-dat voluntàriament els nois amb sín-drome de Down de la fundació rea-litzant diferents activitats esportives com ara bàsquet, futbol, aros o bitlles. L’experiència ha resultat molt edifica-dora i enriquidora ja que ha permès als nostres alumnes de poder ajudar altres persones, la qual cosa els ha ajudat a créixer en la vessant més humana de la seva educació.

Aquest darrer trimestre es va realitzar, a la mateixa hora a les universitats de Barce-lona, Tarragona, Lleida i Girona, la Fase Catalana de l’ Olimpíada de Química. Els nostres alumnes de 2n de batxillerat van realitzar la prova a l’Escola Politècni-ca ii de la universitat de Girona.De Bell-lloc hi participaren Aarón Alca-raz, Pau Capella, Jordi Amagat, Pau Si-

dera, Oriol Ametller, Albert Ripoll, Joan Viñolas, Pere Rodríguez, Adrià Morera i Rodrigo Larrondo.L’Albert Ripoll Oliveras i l’Adrià Morera Morales es van classificar per realitzar la Prova Espanyola de l’Olimpíada de Quí-mica i formaren part dels 21 estudiants que en aquesta prova representaren Ca-talunya.

COnTACTE pERmAnEnT EnTRE BELL-LLOC I LA UnIVERSITAT

54

CELEBRAnT LA FESTA DE LA pRImAVERA AmB LA FUnDACIÓ ASTRID 21

n Albert Ripoll i Adrià Morera participaren en la cate-goria nacional de l’Olimpíada Química.

n Al finalitzar la festa, els nois de Bell-lloc regalaren el cartell de la diada als joves d’Astrid.

55

Com ja ha esdevingut tradició, el dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, del llibre i la rosa, a Bell-lloc celebrem el nostre certa-men literari: els Jocs Florals. Com sem-pre, el dia va esdevenir especial per als alumnes de l’escola, des dels més petits als més grans, atès que la proclamació de guanyadors desvetlla un cert nerviosisme en tots aquells que tenen una especial sen-sibilitat literària. i, la veritat, és que veient la qualitat de moltes de les composicions premiades la cosa es fa intensa de veritat, tant entre els concursants com entre els professors membres del jurat que havien de decidir les poesies i proses guanyado-res. Al final, uns de més emocionats i al-tres no tant, tanmateix, tots curulls de la felicitació que se’ls va transmetre per l’es-forç i qualitat de les obres presentades.

Els guanyadors van rebre un diploma, un llibre i la responsabilitat” de represen-tar Bell-lloc en els XXXiii Jocs Florals i Literaris Escolars de la ciutat de Girona. Precisament, tres alumnes de l’escola van resultar premiats en el certamen muni-cipal: Oriol Roger de 2n de batxillerat i Pau Borrell de 1r de batxillerat van obte-nir ex-aequo el 1r premi Flor Natural i en Ferran Torres de 2n de batxillerat B el 1r premi d’Englantina. Felicitats a tots. Tot plegat, la diada de Sant Jordi es va amanir amb altres activitats: manuali-tats, representacions i, fins i tot, un con-cert d’homenatge al rock català a càrrec d’en Pau Morales, en Txema Simon, en Quim Fàbrega i l’Alfons Riera que va fer les delícies dels alumnes de Secundària, ESO i batxillerat.

Els professors de Física i Química de 4t d’ESO, Juli de Castro, Joan Pòrtu-las i Xavier Acín, van participar al Vi Congrés de Docència en Química a Se-cundària, organitzat per la Facultat de Ciències de la udG, a través del grup de divulgació de la ciència LaQuimica.Net. Els professors de Bell-lloc van do-nar una conferència titulada “La quí-mica, una ciència experimental”.Per altra banda, al hall d’entrada de la facultat, es van exposar els pòsters dels treballs de recerca en Química, corres-ponents a 2n de batxillerat que van ser presentats al Certamen Nanoreacciona! Bell-lloc va presentar set treballs cor-responents al projecte de Modelització Molecular dels alumnes Joan Viñolas, Aaron Alcaraz, Adrià Morera, Jordi Amagat, Pau Sidera, Pere Rodríguez i Eduard Martínez.

n Equip de docents de Bell-lloc impartint una sessió a la Sala de Conferències de la Universitat de Girona.

GUAnYADORS DEL CERTAmEn mUnICIpAL DELS JOCS FLORALS DE L’AJUnTAmEnT

COnTACTE pERmAnEnT EnTRE BELL-LLOCI LA UnIVERSITAT

n L’Oriol Roger i en Pau Borrell van obtenir ex-aequo el 1r premi Flor Natural i en Ferran Torres el 1r premi d’Englantina.

Especialitats - Odontologia general- Ortodòncia - Endodòncia - Periodòncia - Cirurgia i implants- Estètica- Pròtesis

Ens trobaràs davant del Centre Cívic Can Ninetes

La teva clínica de con�ançaamb l’última tecnologia Primera visita gratuïta i

descomptes del 10% als alumnes, ex-alumnes, familiars i professors del Bell.lloc del Pla en tractaments d’ortodòncia i implants

Aquest estiu gAudeix d’un sopAr més informAl A lA terrAssA del mArAngels

Can quelot, s/n - sant greogri - tel. 972 42 91 59 - www.marangels.com

57

Els Premis Baldiri Reixac, creats per l’advocat i industrial espluguí Lluís Carulla i Canals, han arribat enguany a la seva trenta-cinquena edició. Aquest aniversari mereix una atenció ben es-pecial per tot el que representen, en el món educatiu de casa nostra, a favor de la consolidació i l’impuls d’una es-cola catalana i de qualitat. David Pagès i Cassú, professor i escriptor, és l’autor d’un opuscle que en ressegueix la tra-jectòria, des dels seus inicis fins avui. A les últimes pàgines, així mateix, hi apareixen unes conclusions ben inte-ressants, elaborades a partir d’unes en-questes fetes a més de setanta escoles d’arreu dels països de parla catalana, les quals confirmen els moltíssims fruits que han donat aquests prestigiosos guardons, els quals mantenen tota la seva vigència i raó de ser.

OpUSCLE SOBRE ELS pREmIS BALDIRI REIXAC

n Portada de l’opuscle elaborat per David Pagès i Cassú sobre els premis Baldiri i Reixac.

TRAILWALkER 2013

n L’equip de companys de l’escola que participà, amb moltes ganes, en aquesta cursa solidària.

un equip de professors de l’escola format per Marc Garay, Enric Guardiola, Salva-dor Lorda, Dani Juan, Eduard Marzà, Adrià Besalú i Sergi Cicujano ha parti-cipat enguany a la tercera edició de la intermon Oxfam Trailwalker 2013, una cursa benèfica de 100km entre Olot i Sant Feliu de Guíxols que ha servit per recaptar fons per a la construcció de pous d’aigua per als més necessitats a l’Àfrica.D’aquesta manera, i aprofitant que

aquest any el treball cooperatiu ha estat un dels objectius fonamentals de l’escola, l’organització i realització d’aquest event esportiu i solidari ens ha permès, de primera mà, fer un bon treball d’equip aconseguint que un grup de companys, amb diferents maneres de fer i pensar, hàgim aconseguit els objectius proposats, i consolidar una relació professional i la de tots els qui, d’una manera o altra, han fet possible aquesta aventura.

n Els resultats obtinguts en el concurs Fonix d’anglès atorguen el bon nivell en llengua anglesa que té l’Andi Franco, alumne de 6è de primària.

Des de fa uns anys, els alumnes de l’es-cola participen en el concurs d’anglès “Fonix”, organitzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i amb l’objectiu de motivar, engrescar i difondre l’ús de la llengua anglesa entre els més joves. En aquest concurs, hi participen tots els alumnes de 5è de primària a 2n de batxillerat.The Fonix està estructurat en tres fases que tenen lloc des de gener fins a l’abril. Primer, es realitza una fase prèvia als centres educatius que consisteix en una petita prova escrita. Els estudiants amb millor qualificació accedeixen a la fase territorial en què la prova, també es-crita, és una mica més complexa. Per últim, els millors de cada província passen a una fase final en la qual també s’inclou una prova oral. Aquest any, l’Andi Franco va arribar fins a la fase final que es va realitzar a Barcelona. La seva experiència va ser molt positiva i engrescadora i els seus resultats, fins a la fase final, van ser els millors de la demarcació de Girona. A mitjan de maig, aparegué la classifica-ció final de Catalunya en la qual l’An-di aconseguí el 2n lloc, amb un 93% total.

COnCURS FOnIX D’AnGLÈS

58

La remodelació del Saló d’Actes amb una entrada nova, il·luminació, sono-rització, mobiliari, decoració, pantalla i canó penjat al sostre es va inaugurar el setembre de 2007. un estil més actual, minimalista i l’adaptació a les noves tec-nologies fan, d’aquest espai, un indret de Bell-lloc immillorable per atendre reunions de pares, conferències amb convidats, i també, obrint uns separa-dors de fusta, una ampliació de l’oratori quan cal. El Saló d’Actes forma part de la pri-mera ampliació de les instal·lacions del col·legi que es va fer l’any 1969, de la mà de l’arquitecte Joan Maria de Ri-bot. Aquesta ampliació consistia en la construcció de l’oratori i Saló d’Actes, juntament amb els porxos que uneixen aquesta construcció a la Masia.L’accés al Saló era pel hall de l’oratori i, en aquella primera decoració, no s’hi van deixar de posar algunes eines de pa-gès i algun moble antic. Tot plegat feia goig i el convertien en la sala més digna del col·legi per als actes més rellevants. No deixarem de destacar la inoblidable tertúlia que Sant Josepmaria hi va tenir amb les famílies de Bell-lloc el 24 de no-

vembre de 1972 i que està recollida en una pel·lícula molt entranyable.Es conserven, i són motiu de record, tres grans escuts de Catalunya, Girona i Bell-lloc, regal de la promoció que va acabar COu el juny de 1987.

RACOnSDE BELL-LLOC

EL SALÓ D’ACTES

pER JOAn AnTOnI GOnZÁLEZ

n Grup de pares i professors voluntaris, ajudant en la neteja d’aquest Saló d’Actes després de les grans inundacions i riuades que va patir la ciutat de Girona l’any 1974.

n Són milers, els alumnes, pares i convidats que han passat pel Saló d’Actes del centre.

Cons

um m

itjà

de la

gam

ma

MIN

I: de

3,8

a 7

, 9 l/

100k

m.

Emiss

ions

de

CO2:

de 9

9 a

180

g/km

.

PVP per a la Península i les Balears per a vehicles de la NOVA EDICIÓ MINI ONE 75 CV. PVP: 16.500 € (transport, descomptes promocionals i impostos inclosos). No inclou despeses de matriculació. Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general. No obstant això, el tipus aplicable a l'IEDMT pot variar en funció de la comunitat autònoma de residència. Comissió de formalització: 386,89 €. Import per finançar: 13.115 €. Preu total a terminis: 18,477.39 €. TIN: 4,99%. Valor futur garantit: 7.865,50 € (36 mesos i 45.000 km). Al cap de tres anys podrà tornar-lo (segons les condicions del contracte), canviar-lo o quedar-se'l pagant la quota final. Condicions vàlides per a comandes generades fins al 30 de juny de 2013. Finançament ofert per BMW Bank GmbH, SE.

Martín i ConesaDe Lingen, s/nPol. Ind. La MaretTel.: 972 24 62 6317190 Salt(Girona)

martinconesa.MINI.es

NOVA EDICIÓ MINI. MINI ONE 75 CV. PEr 190€/MES.35 quotes. Entrada 3.385€. Quota final 8.055,50€. TAE: 6,50%Tria el color fluor que s'adiu més a tu: groc, verd o rosa, i combina'l ambla pintura de carrosseria MINI que més t'agradi. Tria entre motorització:ONE, COOPER, COOPER S, dièsel i gasolina. Equipament: Llantes d'aliatge,climatitzador, volant esportiu multifunció, Bluetooth i molt més.

PLAY THE FLUOR.NOVA EDICIó MINI.

PER/mes190€

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

210x297 Martin i Conesa CAT.ai 1 3/06/13 16:30