Revista Amnistía Internacional
-
Upload
virginia-morales -
Category
Documents
-
view
250 -
download
7
description
Transcript of Revista Amnistía Internacional
ETIÒPIA
SOS REFUGIATS
SOMALIS
COLÒMBIA
TRENCAR LA BARRERA
DEL SILENCI
revista IOEN SINGULAR
ENTREVISTA AMB
ARACELI CABALLERO
NÚM. 16
DESEMBRE 2009
TRIMESTRAL
101718
06 L’EQUADOR
SEMBRANT
AIGUA
01-36 CAT.indd 101-36 CAT.indd 1 16/11/09 11:35:4616/11/09 11:35:46
L’EQUADOR. SEMBRANT AIGUA. Descobreix com les famílies indígenes que viuen als vessants del nevat Cayambe han aconseguit regar els seus camps, en el nostre reportatge central.
3 EDITORIAL
4 ACTUALITAT
8 ETIÒPIA. SOS REFUGIATS SOMALIS
12 INFORME. MÉS ENLLÀ DE L’AJUDA
14 L’EQUADOR. SEMBRANT AIGUA
20 BLOCS DES DEL TXAD
22 COLÒMBIA. TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI
26 ENTREVISTA AMB ARACELI CABALLERO
28 PERSONES IO
30 ENTITATS
31 CUINA. APERITIUS MULTIÈTNICS
32 OCI. UN COR DARRERE CADA IMATGE
34 VIATGES. NIGÈRIA
35 L’ALTRA BOTIGA
Passa les pàgines de la nostra revista a www. IntermonOxfam. org/Revista
REVISTA IOROGER DE LLÚRIA, 15
08010 - BARCELONA
902 330 331
www.IntermonOxfam.org
Disseny i maquetació
besada+cukar
Producció
Ferran Nieto
Impressió
Jiménez Godoy, SA
Dipòsit legal
B-23121/96
Responsable
Vicky González Novials
Editora
Paca Tomás
Redacció i imatges
Laura Hurtado i Pablo Tosco.
Col·laboradors
Susana Arroyo, Xavier Cervera,
Rosa Gómez, Ricardo Landetta,
Giacomo Miserachi, Albert
Monteys, Marcela Ospina,
André Pessoa, Alejandra
Ramírez i Vinicio Villalba.
Traductora
Mireia Martí
Publicació impresa 100% en paper reciclat.
Cofi nançada per:
Foto de portada: Manifestació d’organitzacions indígenes a Cayambe (Equador) exigint que es reconegui el dret a l’aigua de tots els pobles.© Intermón Oxfam.
Contraportada: El nevat (cim de núvols perpètues) Cayambe és font d’aigua per a les comunitats camperoles i indígenes que viuen al seu vessant. © Intermón Oxfam.
SUMARINÚM. 16
DESEMBRE 2009
TRIMESTRAL
Millorem la Revista IO per a tuHem aprofi tat unes petites modifi cacions en el disseny per canviar el paper que utilitzem, perquè
creiem que és important que les imatges dels projectes que impulsem i les persones que se’n
benefi cien t’arribin amb la màxima qualitat. Hem trobat un paper que, mantenint el mateix cost i
unes condicions de producció sostenibles –100% reciclat postconsum i blanquejat sense clor–,
ens permet oferir-te aquesta millora i acostar-te més i millor a les realitats que estàs transformant.
© R
icard
o L
an
dett
a /
Oxfa
m
2
02-03 CAT.indd 202-03 CAT.indd 2 16/11/09 11:48:2216/11/09 11:48:22
La conquesta del dret humà a l’aigua Vinicio Villalba
Director d’Intermón Oxfam a l’Equador
EDITORIAL
Al meu país, el reg és un factor
fonamental per potenciar la
petita agricultura, però l’aigua
disponible per a aquest sector
és insufi cient i està altament concentrat:
l’1% dels usuaris de reg controlen el 67%
del cabal. Des de l’inici del nostre treball ha
estat, doncs, un imperatiu complementar el
treball tècnic amb el polític, articular les ac-
cions de desenvolupament amb la formació
en drets i la mobilització per a la incidència
en polítiques públiques.
Una de les apostes històriques d’IO a
l’Equador ha estat el treball amb famílies
rurals per enfortir l’agricultura com el seu
mitjà de vida. Durant anys, en algunes
zones del país, i a través d’organitzacions
locals, hem invertit esforços i recursos per
a la conservació i el maneig dels recursos
naturals de l’ecosistema propi de la regió
(el páramo), i també per a infraestructura
i gestió social del reg, capacitació, diver-
sificació productiva –amb prioritat per
a l’autoconsum–, accés al crèdit i nous
canals d’accés al mercat.
Tot i així, l’experiència ens ha demostrat
que si volem aconseguir canvis d’arrel,
substancials i duradors, hem d’incidir per-
què, a partir dels aprenentatges en pro-
jectes de desenvolupament, es defi neixin
polítiques públiques que afavoreixin tots
els agricultors de l’Equador, que viuen en
la mateixa situació que els benefi ciaris
d’Intermón Oxfam.
Un exemple d’això va ser la inversió
d’aproximadament 700.000 euros, cofi -
nançats per la Unió Europea, per millorar
el canal principal de reg, que serviria 22
comunitats. La pressió de l’organització
d’usuaris de reg i de la contrapart local
va aconseguir una inversió addicional de
dos milions de dòlars del Govern equato-
rià per millorar el sistema de reg. A més a
més, l’Ajuntament va decidir crear un De-
partament d’Agricultura per donar suport
a les famílies productores de la zona i va
establir una fi ra setmanal en què poden
vendre directament la seva producció.
L’evidència és clara: si als nostres pro-
jectes de desenvolupament hi sumem
la incidència política, els canvis que po-
dem aconseguir són molt més grans.
En concordança amb els anhels de can-
vi profund que evidenciava la majoria de
la població, entre 2007 i 2008, després
d’un referèndum, l’Equador va iniciar la
formulació d’una nova Constitució. Davant
d’aquesta oportunitat històrica, des d’IO,
vam promoure acords amb actors locals
per a la incorporació del dret humà a l’ai-
gua, i per a la redefi nició de les prioritats
del seu ús, en la Constitució. Es va iniciar
un procés d’incidència política mitjançant
la presentació d’una proposta sobre l’aigua
per part de les organitzacions indígenes
i camperoles, els punts estratègics de la
qual van ser incorporats en la Constitució.
L’aigua va quedar consagrada com un bé
públic i un dret humà.
Mentre escric aquestes línies, l’Assem-
blea Nacional està discutint el text de la
nova Llei de recursos hídrics. Els esforços
d’IO, i els nostres aliats i organitzacions
amb què treballem –que són els actors
clau dels processos de canvi–, s’estan
orientant per aconseguir que sigui co-
herent amb els principis constitucionals
de l’aigua com a bé públic i dret humà i
per tancar les portes a la possibilitat de
privatització de l’aigua i perquè el consum
humà i la petita agricultura tinguin priori-
tat en el seu ús.
En la formulació d’aquesta llei són múlti-
ples els interessos en joc, i el procés es
presenta ple de difi cultats. La llei només
és un pas, continuarem treballant amb
decisió per la democratització en l’accés
a l’aigua. Si arribem a ser avis, explicarem
amb orgull als nostres descendents que
vam ser part activa en la conquesta del
dret humà a l’aigua al nostre país.
Els esforços d’IO i els nostres aliats davant la nova Llei de recursos hídrics és evitar la privatització de l’aigua
El reg, fonamental per a la petita agricultura, està fortament concentrat: l’1% dels usuaris controlen el 67% del cabal
Revista IO | Desembre 2009 | SUMARI // EDITORIAL | 3
02-03 CAT.indd 302-03 CAT.indd 3 16/11/09 11:48:2716/11/09 11:48:27
NOTÍCIES IO
Mentre la crisi econòmica sembla que és la
principal preocupació dels nostres governants,
el 2008, el nostre país va fer transferències de
material de defensa per valor de 934 milions
d’euros, una xifra lleugerament superior a la
de l’any anterior. Aquesta xifra col·loca Espa-
nya com el sisè país exportador mundial, al dar-
rere dels Estats Units, Rússia, Alemanya, Fran-
ça i el Regne Unit, segons el prestigiós Institut
Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm
(SIPRI, en les seves sigles en anglès). Aquesta
és una de les conclusions de l’informe que hem
elaborat juntament amb Amnistia Internacional,
Greenpeace i la Fundació per la Pau, a partir de
l’anàlisi de les primeres estadístiques anuals de
transferències d’armes publicades pel Govern,
després de l’entrada en vigor de la Llei de co-
merç exterior de material de defensa i de doble
ús a Espanya (Llei 53/2007).
Una altra conclusió alarmant és que el nostre
país exporta material bèl·lic a països immer-
sos en confl ictes, com Colòmbia, Israel o Sri
Lanka. D’aquesta manera, estaria contribuint
a cometre violacions de drets humans, exa-
cerbar conflictes armats o deteriorar el seu
desenvolupament sostenible. Però no tot és
negatiu. Les quatre organitzacions que impul-
sem la campanya Armes sota control aplau-
dim que, per fi , es publiquin dades sobre les
transferències d’armes de caça i tir esportiu i
les seves municions, encara que creiem que
el Govern ha de controlar escrupolosament el
destí i ús final d’aquest material que es ven a
l’Àfrica subsahariana, principalment a Ghana.
També és positiu el compromís del Govern i
el Parlament espanyol per posar fi a la fabri-
cació i exportació de bombes de dispersió,
tal com marca la Convenció que Espanya va
ratificar el 17 de juny passat. Pots descarre-
gar-te l’informe ¿Se está cumpliendo la ley? a
www.IntermonOxfam.org/estudis
DENUNCIEM QUE ESPANYA SIGUI EL SISÈ PAÍS EXPORTADOR MUNDIAL D’ARMES
Ha començat la 15a Convenció Marc de les Nacions Uni-
des contra el Canvi Climàtic, una reunió clau de la qual ha
de sortir l’acord que substituirà l’actual Protocol de Kyoto.
És l’última oportunitat que tenim per exigir un acord am-
biciós (que obligui els països rics a reduir més les seves
emissions) i just (que garanteixi que no recau sobre els
més pobres el pes d’uns ajustos que han d’assumir els
responsables del problema). Ens hi juguem molt perquè
si no aconseguim frenar l’augment de la temperatura mit-
jana del planeta, el canvi climàtic serà catastròfi c. Per
fer arribar aquest missatge, som a la ciutat danesa, fent
pressió política als despatxos i al carrer, al costat dels
Toronto
EL COMPTE ENRERE S’HA ACABAT: JA SOM A COPENHAGUEN
La ONG Rostros y Voces
ara és Oxfam Mèxic. Va co-
mençar sent observadora
d’Oxfam Internacional (OI),
el novembre de 2003, i cinc
anys més tard, es va convertir
formalment en la 14a afiliada
de la confederació. El procés
d’afiliació culmina ara amb el
canvi de nom.
Oxfam Mèxic té el seu origen
en una xarxa d’organitzacions
civils, fundada el 1996, que
havia treballat amb diversos
afiliats d’Oxfam i per això,
quan va sol·licitar ser mem-
bre d’OI, ja tenia molt camí
fet ja que compartia la matei-
xa visió, valors i objectius.
www.oxfammexico.org
OXFAM MÈXIC JA ÉS UNA REALITAT!
Toronto
1988 L’ONU crea el Panel
Intergovernamental sobre Can-
vi Climàtic (IPCC), format per
més de 3.000 científics, per
analitzar els riscos que suposa
el canvi climàtic.
1992 Entra en vigor el
Conveni Marc de Nacions Uni-
des sobre Canvi Climàtic, en el
qual els 200 països signants
es comprometen a abordar el
problema de les emissions de
gasos d’efecte hivernacle.
Río de Janeiro
© In
term
ón O
xfam
4
04-05 CAT.indd 404-05 CAT.indd 4 16/11/09 11:52:0316/11/09 11:52:03
Què pots fer des d’Espanya? Des d’aquí també et pots unir al Dia Mundial d’Acció (12 de desembre), convocat per la coalició internacional Tic, tac, de la qual formem part. Més informació a: www.IntermonOxfam.org/cortoycambio i www.tcktcktck.org
>>
El petit etíop Genet Melesse és el protagonista de la nostra nova cam-
panya Cafè per a gent solidària, l’objectiu de la qual és sensibilitzar més
persones sobre els beneficis del comerç just. En un vídeo, Genet ens
explica que pot anar a escola gràcies al salari just que rep la seva família,
productora de cafè. Però li agradaria que hi hagués més criatures que
tinguessin aquesta oportunitat. Per això, fa una crida als consumidors
de cafè de comerç just perquè expliquin les raons d’aquesta elecció. “Si
fem una cadena, les famílies espanyoles sabran que comprant aquest
producte contribueixen a construir escoles i lluitar contra l’explotació
infantil”, assegura. Vols unir-t’hi? Necessitem que 100.000 persones
donin suport a la nostra campanya. Fes-ho reenviant el vídeo de Genet o
enregistrant el teu propi vídeo explicant les virtuts solidàries de consumir
comerç just a la web: www.IntermonOxfam.org/cafe.
SUMA’T A LA CADENA SOLIDÀRIA DE CONSUMIDORS DE COMERÇ JUST
SABIES QUE AMB EL TEU VELL MÒBIL POTS CANVIAR VIDES?Intermón Oxfam i Fonebank ens hem unit perquè el
reciclatge també sigui un gest solidari. Si tens un mò-
bil que ja no utilitzes, el pots canviar per llavors, llibres
escolars, bidons d’aigua, eines i altres recursos neces-
saris per millorar la vida de les persones dels països
del Sud. Fer-ho és molt senzill. Pots enviar-nos el teu
mòbil (escrivint-nos abans a info@IntermonOxfam.
org) o vendre’l, a favor d’Intermón Oxfam, a través de
www.fonebank.es/oxfam. Amb
aquest gest, aconseguim:
Reutilitzar terminals i reci-•
clar els seus elements res-
pectant el medi ambient.
Reduir la demanda de •
components com el coltan,
mineral que a la República
Democràtica del Congo és
font de corrupció, injustí-
cia i violència.
Recaptar fons per als •
nostres projectes i fer
que cada dia més per-
sones puguin accedir a
una vida digna.
més de 200 activistes d’altres afi liats d’Oxfam Internaci-
onal que també han acudit a la cita.
De l’11 al 16 de desembre, comptem amb el suport (i
l’entusiasme) de 15 joves, seleccionats entre més de 70
candidats. Si no canvien els plans, ells seran els encar-
regats d’entregar a la delegació espanyola les signatures
que hem recollit en els últims mesos. Amb aquest acte,
es demanarà al Govern espanyol una postura més com-
promesa en la lluita contra l’escalfament global. El grup
de joves també està participant en xerrades, parlant
amb diferents testimonis i víctimes del canvi climàtic i
intercanviant experiències amb joves activistes d’altres
països. A més a més, participen en diferents actes de
carrer, entre els quals destaca la manifestació del 12
de desembre (Global Day of Action), que se celebrarà
a tot el món.1997 S’aprova el Protocol
de Kyoto, un compromís legal-
ment vinculant de reducció
d’emissions per a tots els paï-
sos industrialitzats. 187 països
l’han subscrit.
2009 Conferència per
arribar a un acord que doni
continuïtat al Protocol de Kyo-
to, que fi nalitza el 2012. L’ONU
necessita almenys tres anys per
formalitzar el nou acord.
Tòquio Copenhaguen
mb
ci-
s-
e
,
a
s
© I
nte
rmón
Oxf
am
5Revista IO | Desembre 2009 | NOTÍCIES IO |
04-05 CAT.indd 504-05 CAT.indd 5 16/11/09 11:52:1716/11/09 11:52:17
NOTÍCIES MÓN
El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar el mes
d’octubre passat una històrica resolució que, per
primera vegada, compromet la comunitat mundial
a “crear les condicions per a un món sense armes
nuclears”, segons paraules del president dels Estats
Units, Barack Obama, principal impulsor d’aquesta ini-
ciativa. Després de la signatura d’aquest acord, els
països que tenen armes nuclears han de reduir els
seus arsenals; Rússia i els Estats Units començaran
donant exemple. D’altra banda, els que no compten
amb aquestes armes renuncien a tenir-les i signaran
el Tractat de No-Proliferació Nuclear i altres tractats
que es negociaran en els pròxims mesos. És obvi que,
amb aquesta resolució, el president nord-americà té
més fàcil comptar amb el suport del Consell de Segu-
retat per actuar contra les intencions de l’Iran de tenir
armament nuclear. Però, tot i així, significa un pas
endavant a favor de la pau mundial.
UNANIMITAT PER POSAR FI A LES ARMES NUCLEARS
© E
FE
/ A
lan
ah
M. Torr
alb
a
© E
FE
/ T
on
i A
lbir
Després de 20 anys d’assaigs fracassats,
una vacuna s’ha mostrat capaç de prevenir
el 30% de les infeccions de sida. Si tenim en
compte que el VIH infecta cada dia 7.500
persones al món, aquesta modesta protec-
ció podria estalviar 2.500 contagis diaris,
la qual cosa suposaria un gran avenç. L’es-
tudi d’aquesta vacuna ha estat impulsat pel
Ministeri de Salut Pública de Tailàndia, un
dels primers països del món convençut que
aconseguir una vacuna és clau per acabar
amb aquesta malaltia. La part més important
del fi nançament ha anat a càrrec de l’Institut
Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses
dels Estats Units, amb la col·laboració de
l’Exèrcit nord-americà, el Govern tailandès i
PRIMERA VACUNA CONTRA LA SIDA…
…I PRIMERA VACUNA CONTRA LA MALÀRIA
dues farmacèutiques. És un primer pas però
encara queda molta feina per fer. La nova
vacuna va dirigida contra les soques del virus
comunes a Tailàndia, i podria no funcionar a
l’Àfrica; la seva efi càcia s’ha provat en he-
terosexuals que no estan en els anomenats
grups de risc, i podria no funcionar en altres
casos. Un altre problema és que la majoria
dels països africans, incloent-hi els més afec-
tats per la sida, no disposen de les mínimes
infraestructures necessàries per distribuir la
vacuna. Els experts coincideixen que ha de
ser l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
la que coordini els anys d’investigació d’ara
endavant. La tasca no cap en entitats me-
nors. www.unaids.org/es
“En un any i mig calculo que podríem tenir el
registre de la primera generació de vacunes
contra la malària.” Són paraules de l’investiga-
dor Pedro Alonso (a la foto) que, a partir d’un
estudi en el qual han participat més de 2.000
infants d’entre 1 i 4 anys, ha demostrat que la
seva vacuna és capaç de reduir els casos de
malària greu en un 38%. Els casos de malària
lleu disminueixen un 30%, i això evitaria entre
300 i 500 milions de casos a l’any. Aquests
resultats obren la porta a una fase fi nal d’as-
sajos amb 16.000 criatures de set països afri-
cans, l’objectiu de la qual és poder obtenir els
permisos adequats per comercialitzar l’ús de
la vacuna. “La seva efi càcia serà moderada i
no s’administrarà a tots els grups de població”,
adverteix Alonso, encara que insisteix en la ne-
cessitat de continuar investigant per trobar una
solució a una malaltia que aconsegueix matar
cada any unes 900.000 persones, una gran
part menors de 5 anys, i que compromet el
desenvolupament dels països pobres.
© E
FE / D
mitry
Ast
akhov/
Pool
6
06-07 CAT.indd 606-07 CAT.indd 6 16/11/09 11:55:4316/11/09 11:55:43
462 guatemalencs, 54 d’ells infants, han
mort aquest any per desnutrició, segons
la Direcció d’Epidemiologia del Ministeri de
Sanitat del país centreamericà. La situació
ha obligat el president Álvaro Colom a de-
cretar l’estat d’emergència, una mesura que
li permetrà agilitar els tràmits per accedir
als recursos de la cooperació internacional
i fer les transferències necessàries en el
pressupost estatal per atendre les famílies
afectades per aquesta greu crisi alimentària
(54.000 estan en estat crític i 300.000 més
corren el risc de patir una situació similar).
Com acostuma a passar, “hi ha aliments,
però la població no compta amb els recur-
sos econòmics per accedir-hi”, va afirmar
el president Colom, que va atribuir l’agudit-
zació de la crisi d’aliments a la prolongada
sequera que aquest any ha causat la pèrdua
d’un 36% de les collites de blat de moro i
un 58% de la mongeta, els dos productes
bàsics de l’alimentació popular.
El mateix dia que el ministre espanyol d’Ex-
teriors, Miguel Ángel Moratinos, va visitar
Guinea Equatorial per estrènyer les relaci-
ons bilaterals, l’ONG Human Rights Watch
(HRW) presentava un informe que demos-
tra, amb dades fefaents, que el president
del país, el dictador Teodoro Obiang, s’està
apropiant dels beneficis del petroli en detri-
ment del seu poble. Des que es va descobrir
l’existència de grans jaciments de petroli, als
anys noranta, el producte interior brut s’ha
multiplicat per 5.000, i ha convertit Guinea
Equatorial en el quart productor de petroli
de l’Àfrica subsahariana. Però la pluja de
dòlars gairebé no ha modificat el paupèrrim
nivell de vida dels seus 500.000 habitants.
Per demostrar la corrupció existent al país,
l’informe de HRW explica el cas del fill gran
d’Obiang, Teodorín, i al qual molts asse-
nyalen com el possible successor, que, el
2004, es va gastar al voltant de 8,45 milions
de dòlars en mansions i automòbils de luxe
a Sud-àfrica, malgrat que el seu únic ingrés
conegut és el seu salari mensual de 4.000
dòlars com a ministre del Govern. Resulta
que, en dos anys, el fill del dictador va gastar
més que el que el seu pare dedica al pres-
supost d’Educació. L’informe també ofereix
exemples que demostren les conseqüències
del mal ús dels fons petroliers: la mortalitat
de menors de cinc anys ha passat de 170
morts per cada mil habitants el 1990 a
206 el 2007. L’octubre passat, el tribunal
d’apel·lació de París va rebutjar investigar
el patrimoni d’Obiang a França (així com
el de Nguesso, del Congo, i el de Bongo,
de Gabon). La petició la va impulsar l’ONG
Transparència Internacional, que considera
que els béns d’aquests dirigents i els seus
familiars pugen a 160 milions d’euros.
www.hrw.org/es
www.transparencia.org.es
GUATEMALA DECLARA L’ESTAT D’ALARMA PER LA FAM
HUMAN RIGHTS WATCH ACUSA OBIANG DE SAQUEJAR LA RIQUESA NACIONAL
El president britànic, Gordon Brown, està dis-
posat a convertir les plataformes d’extracció
de petroli que té al mar del Nord en molins de
vent, la potència dels quals equivaldrà a 25
centrals nuclears. Una reconversió necessària
per complir els objectius de renovables de la
Unió Europea: el 20% de l’energia a Europa
ha de ser verda el 2020. Però, sobretot, per no
dependre tant del petroli i del gas, la producció
del qual al país va caure un 44% i un 22%,
respectivament, entre 1998 i 2008, segons
l’anuari estadístic de British Petroleum.
EL REGNE UNIT COMENÇA A RECONVERTIR LA SEVA INDÚSTRIA PETROLIERA EN EÒLICA
L’FMI VOL QUE ELS BANCS PAGUIN UN IMPOSTAl principi dels anys setanta, James
Tobin, Nobel d’economia nord-ame-
ricà, proposava imposar una taxa del
0,1% sobre les transaccions fi nance-
res internacionals amb la intenció de
recaptar diners per frenar l’impuls es-
peculatiu dels bancs i, de pas, ajudar
els països amb necessitats de fi nan-
çament. Després de la crisi fi nancera
actual, aquesta idea, reivindicada pel
grup ciutadà Attac, torna amb força.
El Fons Monetari Internacional (FMI),
ni més ni menys, estudia aplicar un
impost semblant perquè els bancs
es coresponsabilitzin “dels riscos
que han generat”, segons paraules
del director gerent d’aquesta entitat,
Dominique Strauss-Kahn. Una altra
de les demandes d’Attac, referent a
la supressió dels paradisos fiscals,
també és escoltada. Cada dia són
més els països considerats com a tals
que han fet un pas endavant en qües-
tió de transparència i han aconseguit
sortir de la llista negra elaborada per
l’Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Sense anar més lluny, Suïssa, el més
poderós i respectat dels paradisos fi s-
cals, ja no surt en aquesta llista. És
cert que l’OCDE ha rebaixat en els úl-
tims mesos els requisits tècnics exigits
per deixar de ser considerat un para-
dís fi scal, però adverteix que seguirà
de prop els països que n’han sortit.
Ningú està fora de perill de tornar a la
llista. www.attac.es
© A
gata
Skow
ron
ek / IO
© E
FE
7Revista IO | Desembre 2009 | NOTÍCIES MÓN |
06-07 CAT.indd 706-07 CAT.indd 7 16/11/09 11:55:5816/11/09 11:55:58
8
08-11 CAT.indd 808-11 CAT.indd 8 16/11/09 11:59:5416/11/09 11:59:54
nar a la ciutat fronterera de Dolo Odo, on les
autoritats etíops fan el primer control sobre la
identitat i procedència dels nouvinguts abans
de carregar-los en furgonetes, en direcció al
camp. Gairebé el 60% de les persones que
ja estan dins són dones; també hi ha molts
menors no acompanyats, és a dir, nens i ne-
nes que estan sols perquè els seus pares han
mort o han decidit que els infants segueixin
sense ells. “Per què sembla que un importa
menys al món si ve de Somàlia?”, comenta
Filippo Ortolani, el nostre coordinador d’acció
humanitària per a l’Àfrica de l’est. “El món
està abandonant la pròxima generació de so-
malis quan més ho necessiten”, sentencia.
VÈNCER OBSTACLESA Intermón Oxfam no els hem deixat sols,
almenys els que arriben a Bokolmayo. El fe-
brer de 2009, a causa de la nostra experi-
ència en la gestió d’aigua, ACNUR (agència
de l’ONU encarregada dels refugiats) ens
va demanar que ens encarreguéssim d’as-
segurar l’abastament d’aigua, higiene i sa-
nejament en aquest camp d’Etiòpia, a pocs
quilòmetres de la frontera amb Somàlia. I allí
estem, lluitant contra totes les adversitats,
com aconseguir aigua enmig d’aquest desert
de pedres, castigat des de fa mesos per una
greu sequera, davant la qual ja vam comen-
çar a treballar el juny de 2008. De moment,
ja que la situació és d’urgència, quatre ca-
mions cisterna d’IO recorren cada dia uns
En un món ideal, les persones que es
veuen obligades a abandonar el seu
país per culpa d’una guerra haurien
de ser acollides en camps preparats
per atendre les seves necessitats bàsiques:
amb aliments, recer digne, aigua en sufi ci-
ent quantitat i qualitat, latrines, centres de
salut… Però, desgraciadament, no vivim en
un món ideal. Quan baixem al món real, com
al camp de Bokolmayo, resulta difícil estar
preparat. Som en una zona semidesèrtica, a
100 quilòmetres del centre urbà més proper i
a 24 quilòmetres del riu més pròxim, el Gana-
le. Impossible comprar menjar, intercanviar
productes, guanyar-se la vida d’alguna forma.
Impossible aconseguir aigua per al consum
humà. Impossible sobreviure sense ajuda
humanitària. Més de 3.000 persones espe-
ren a les portes del camp, amuntegades al
centre de recepció, amb capacitat només per
a 1.000 persones. Famílies senceres que no
poden ni entrar ni desfer camí, és a dir, tor-
La recrudescència del confl icte a Somàlia està empenyent milers de civils als països veïns. Al
sud-est d’Etiòpia, ja són 11.000 les persones que han trobat refugi al camp de Bokolmayo. Des
del febrer, no han parat d’arribar, i tot apunta que, ben aviat, no hi haurà serveis per a tots en
una regió que, a més a més, i per si amb això no n’hi hagués prou, pateix una greu sequera
que amenaça de deixar milions de persones (sí, milions) sense res per menjar. Per evitar que es
produeixi una emergència dins una emergència, estem assegurant l’abastament d’aigua i la provisió
d’infraestructures de sanejament en aquest camp, i alhora exigim a la comunitat internacional que
compleixi el seu deure d’assistir i protegir el poble somali que fuig d’una de les guerres més cruentes
de l’actualitat. Text: Laura Hurtado | Fotos: Giacomo Miserachi / IO
ETIÒPIA
SOS REFUGIATS SOMALISResposta urgent al camp de Bokolmayo
Som en una zona semidesèrtica. Impossible aconseguir aliments o aigua per al consum. Impossible sobreviure sense ajuda humanitària.
ALARMA CLIMÀTICA
CINC ANYS SENSE PLUJA
El camp de Bokolmayo està en una re-gió de la banya d’Àfrica afectada per la sequera més greu dels últims deu anys. Després de cinc anys d’escasses o nul·les pluges a Etiòpia, el gra no ha crescut i les pastures s’han assecat. Les famílies se salten àpats, compren aliments més barats però menys nutri-tius i venen algunes de les seves per-tinences per alimentar-se, la qual cosa fa que es trobin en una situació de vulnerabilitat extrema. Es calcula que 13,7 milions de persones estan en risc de patir fam o de necessitar assistència humanitària. La nostra actuació té com a objectiu respondre a les necessitats dels refugiats procedents de Somàlia que arriben a aquest lloc i contribuir, al seu torn, a millorar l’accés a l’aigua de la població local.
Si us plau, ajuda’ns. Fes
un donatiu per a aquesta
emergència a www.
IntermonOxfam.org/
emergencias/etiopia o trucant
al 902 330 331. La teva
acció és vital.
9Revista IO | Desembre 2009 | CAMP DE REFUGIATS SOMALIS |
08-11 CAT.indd 908-11 CAT.indd 9 16/11/09 12:00:0116/11/09 12:00:01
Tot fa pensar que els refugiats es quedaran aquí molt temps. Per això, la nostra intervenció té en compte les seves necessitats a llarg termini.
50 quilòmetres (d’anada i tornada) per agafar
aigua del riu Ganale i potabilitzar-la. Així, hem
aconseguit proveir d’aigua tota la població
refugiada de Bokolmayo. D’altra banda, hem
construït 96 latrines comunals i 100 sales
de dutxa, i alhora donem suport a unes 600
famílies perquè construeixin les seves prò-
pies latrines amb dutxa. També hem creat
sis àrees per rentar amb la fi nalitat de limitar
el risc d’aigua estancada i la propagació de
malalties; hem repartit centenars de kits amb
estris bàsics per garantir un bon ús de l’ai-
gua (galledes, olles, sabó, etc.); i hem format
promotors d’higiene encarregats de sensibilit-
zar la població refugiada en la prevenció de
malalties, el manteniment de les latrines o la
gestió de residus, entre altres temes. Tot això
sense oblidar que les dones són majoria. Això
Al camp, hi ha molts menors no acompanyats; nens i nenes els pares dels quals han mort o han decidit que els infants segueixin sense ells. És bàsic atendre’ls ja que, en no tenir ningú que els cuidi, cauen malalts amb més facilitat.
L’ORIGEN DE TOT
EL CONFLICTE A SOMÀLIA
Els enfrontaments en aquest país de la banya d’Àfrica no han parat des de 1991, quan el Govern del president Mohamed Siad Barre va ser enderrocat per les forces de l’oposició. Durant els primers quinze anys, els combats es produïen entre senyors de la guerra de diferents clans desitjosos de controlar, entre altres, els ports (per on entren i surten armes i drogues, com el chat, que es consumeix de manera habitual a tota la regió). El 2006, la guerra agafa un nou caire amb el triomf de la Unió dels Tribunals Islàmics (UIC), formada per milícies islàmiques que compten amb el suport d’una part important de la població, cansada de la guerra. És llavors quan les forces etíops (que arrosseguen antigues disputes amb Somàlia), aquesta vegada recolzades pels Estats Units (que consideren la UIC com una organització terrorista), entren al país i instauren un govern federal de transició que provoca les ires dels islamistes més radicals de la UIC que formen un nou grup, conegut com Al-Shabab. Després de dos anys de durs enfrontaments, Etiòpia decideix retirar-se i comencen a fer-se passos per a la signatura d’un acord de pau, el gener de 2009, que no aconsegueix agradar a tothom. El resultat és que, en data avui, la violència persisteix per tot el territori, sense que els països de la regió ni la comunitat in-ternacional semblin interessats a trobar una solució política al confl icte, així com a atendre la protecció i les necessitats humanitàries dels civils somalis, cada dia més vulnerables. Es calcula que un quart de la població de Somàlia (1,8 milions de persones) ha hagut d’abandonar la seva llar.
signifi ca, per exemple, que hi hagi latrines
diferenciades per als dos sexes o que estiguin
il·luminades i en llocs visibles als quals sigui
segur anar-hi en qualsevol moment del dia.
Malgrat tot, l’arribada incessant de refugi-
ats suposa una pressió creixent sobre les
infraestructures existents. Si a principis
d’any podíem donar una mitjana d’11 litres
d’aigua, per persona i dia, actualment en
donem 8, és a dir, gairebé la meitat dels
estàndards internacionals recomanats en
una situació d’emergència (15 litres/per-
sona/dia). “És important aconseguir que
aquests estàndards es respectin per evitar
possibles emergències sanitàries produïdes
per malalties relacionades amb l’aigua que
poden afectar la població del camp a causa
de l’amuntegament i la presència d’infants
no acompanyats”, destaca Elena Sgorbati,
responsable d’acció humanitària d’Intermón
Oxfam. “Desgraciadament, és habitual veure
moltes criatures als camps de refugiats de
tot el món. El que no és tan comú és que
estiguin soles i això és un problema perquè,
en no tenir una mare que s’ocupi d’elles, ca-
uen malaltes amb més facilitat”, explica Fi-
10
08-11 CAT.indd 1008-11 CAT.indd 10 16/11/09 12:00:0416/11/09 12:00:04
“El món està abandonant la pròxima generació de somalis quan més ho necessiten.” FILIPPO ORTOLANI, coordinador d’acció humanitària per a l’Àfrica de l’est
lippo Ortolani. “És necessària una constant
injecció de diners, perquè tot indica que els
refugiats continuaran arribant”, afegeix.
PENSANT EN EL FUTURLa realitat és que el confl icte somali sembla
no tenir fi , i això ens fa pensar que els refu-
giats es quedaran aquí durant molt temps.
Per això, a Intermón Oxfam ja ens plantegem
una segona fase de la nostra intervenció,
que tingui en compte les seves necessitats a
llarg termini. Com que traslladar l’aigua amb
camions és caríssim, hem fet un estudi ge-
ofísic per saber si podem aconseguir aigua
a prop del camp i oferir així una alternativa
més sostenible. L’estudi confi rma que hi ha
aigua però a una gran profunditat i ara estem
estudiant tècniques d’enginyeria hidràulica
per obtenir-la. La nostra intenció és oferir un
sistema que permeti a les persones refugia-
des, i també a les poblacions autòctones que
tenen un accés molt limitat a aquest recurs,
benefi ciar-se del projecte i disposar d’aigua
de qualitat al seu abast.
“Cercar la sostenibilitat i una connexió amb
els programes de desenvolupament que te-
nim al país és un dels nostres valors afegits”,
subratlla Elena Sgorbati. Paral·lelament, por-
tem a terme una intensa tasca d’incidència
política dirigida a demanar als governs impli-
cats i, per extensió, a la comunitat internacio-
nal, que compleixi la seva responsabilitat d’as-
sistir i protegir els civils que veuen vulnerats
Més de 3.000 persones esperen a les portes de Bokolmayo, amuntegades al centre de recepció (a la foto), sense poder entrar ni sortir (…) L’arribada incessant de refugiats suposa una pressió creixent sobre les infraestructures i fa necessària una constant injecció de diners.
CAMP DE REFUGIATS DE BOKOLMAYO
Addis Abeba
Bokolmayo
KENYA
SUDAN
SOMÀLIA
ETIÒPIA
IEMENERITREA
DJIBOUTIMAR ROJA
els seus drets humans. Així, hem denunciat
públicament les dures condicions en què vi-
uen els somalis als llocs de refugi d’Etiòpia,
Kenya i la mateixa Somàlia. També reclamem
a ACNUR que compleixi el seu paper i garan-
teixi que la població somali rep l’assistència
adequada i impulsi els països amfi trions a
donar una resposta efectiva a aquest drama
humà. La resposta internacional a la crisi so-
mali és vergonyosament inadequada. Tant de
bo que, davant tant patiment, reaccionin.
11Revista IO | Desembre 2009 | CAMP DE REFUGIATS SOMALIS |
08-11 CAT.indd 1108-11 CAT.indd 11 16/11/09 12:00:1016/11/09 12:00:10
El canvi climàtic és una greu
amenaça per a les persones po-
bres. Les crisis climàtiques i les
mesures que els països pobres
adopten, a curt termini, poden produir
impactes a llarg termini que afectin ge-
neració rere generació. Sense el suport
adequat per adaptar-se al clima canviant,
l’efecte és una espiral en descens cap a
més pobresa i vulnerabilitat. Sense el
fons addicional per a l’adaptació, la in-
vestigació efectuada per elaborar aquest
informe preveu que les persones als pa-
ïsos pobres no tindran aliments, hauran
de treure els fi lls de l’escola o malvendran
els seus animals i altres actius crítics per
als seus mitjans de vida, amb l’objectiu de
poder pagar el deute que hagin contret
per culpa de les collites perdudes i per
altres crisis climàtiques.
Quatre milions i mig de nens i nenes podrien morir si els
líders mundials no destinen fons addicionals perquè els
països pobres puguin lluitar contra l’impacte creixent del
canvi climàtic, en lloc d’aprofi tar els diners promesos per
a l’ajuda ofi cial al desenvolupament. Aquesta és una de
les greus conclusions a les quals arriba el nostre informe
Más allá de la ayuda. Amb 20 milions de persones sota
l’amenaça de la pujada del nivell del mar, 26 milions de
persones desplaçades com a resultat directe del canvi
climàtic i moltes que poden passar fam o morir per culpa
de les crisis climàtiques, mai com ara ha estat més urgent
per a les ONG de desenvolupament el doble repte de
combatre la pobresa i pal·liar el canvi climàtic. La cimera de
Copenhaguen té la paraula!
La xifra de criatures que no podran assis-
tir a l’escola s’incrementarà en 75 milions
i la de persones que no podran accedir al
tractament contra la sida, en 8.600.000.
Si no se sumen 50.000 milions de dòlars
més a l’any al 0,7% de l’AOD (ajuda ofi cial
al desenvolupament) que els països rics
ja han promès, el progrés recent cap als
Objectius de Desenvolupament del Mil-
lenni (ODM) es podria estancar i fi ns i
tot retrocedir.
ODM: GRANS PROGRESSOSS’han aconseguit importants avenços cap
als ODM des del seu establiment l’any
2000. En només set anys, el 90% dels
infants dels països pobres s’han incorpo-
rat a l’escola. Entre 1999 i 2005 hi va ha-
ver un descens del 24% en el nombre de
persones que vivien en pobresa extrema,
Aquest document ha estat escrit per Catherine Pettengell, Anju Sharma i Robert Bailey. © Oxfam Internacional, setembre 2009
“Els països rics no han d’utilitzar els diners destinats als hospitals i les escoles dels països pobres per fi nançar el seu deute climàtic amb el món en desenvolupament”ARIANE ARPA, directora d’Intermón Oxfam
INFORMES IOLa missió d’Intermón Oxfam és
contribuir a canviar les causes
estructurals que generen i
perpetuen la desigualtat al món.
Aquestes causes no es troben
només als països pobres. Cada
dia, governs i institucions dels
països rics prenen decisions
que afecten directament el
desenvolupament dels països
més empobrits. Per tal de
conèixer-les i poder defi nir,
conseqüentment, les nostres
accions, duem a terme sòlides
investigacions que publiquem
periòdicament en forma
d’INFORMES. A cada número
de la revista en resumirem un.
SABER ÉS PODER.
MÉS ENLLÀ DE L’AJUDA Adaptar-se al canvi climàtic sense oblidar les persones pobres
12
12-13 CAT.indd 1212-13 CAT.indd 12 16/11/09 12:02:4116/11/09 12:02:41
La xifra de nens i nenes que no podran anar a l’escola s’incrementarà en 75 milions i la de persones que no podran accedir al tractament contra la sida, en 8.600.000
Els esforços per ajudar les comunitats a adaptar-se al canvi climàtic han tingut èxit en projectes d’Oxfam Internacional a tot el món
Més informació:
www.IntermonOxfam.org/estudis
Els esforços per ajudar les comunitats a
adaptar-se al canvi climàtic han tingut èxit
en projectes d’Oxfam Internacional a tot
el món. A Char Atra, Bangla Desh, on les
inundacions creixents han provocat que
les persones perdin les seves cases, i
també les seves vides, el 70% de la po-
blació té ara accés a aigua neta durant les
inundacions, ha desaparegut la mortalitat
a causa de la diarrea i més de 100 cases
han estat reinstal·lades per sobre del ni-
vell de l’aigua. De la mateixa manera, la
inversió en petits agricultors, ensenyant-
los noves tècniques de conreu, la intro-
ducció de llavors resistents a la sequera
i sistemes d’irrigació efectius han ajudat
a assegurar els aliments fi ns i tot en èpo-
ques de sequera i de pluja escassa.
EL TEMPS S’ESTÀ ACABANTEls països rics han d’anar més enllà de l’aju-
da al desenvolupament, i assumir un com-
promís polític clar amb un mecanisme in-
ternacional d’adaptació nou i efi caç que ha
de ser acordat a Copenhaguen. Aquest ha
d’incloure compromisos específi cs sobre:
sufi cients fons nous i addicionals, de •
com a mínim 50.000 milions de dò-
i entre 1990 i 2007 el nombre de morts
en nens i nenes menors de cinc anys va
caure de 12,6 milions a 9 milions de per-
sones, malgrat l’augment de la població.
Malgrat aquests avenços, els països
pobres encara estan lluny d’aconse-
guir molts dels ODM. Desviar diners de
l’ajuda ofi cial al desenvolupament per
a l’adaptació al canvi climàtic posaria
pressió sobre un sistema que ja ha estat
massa forçat. Per exemple, mentre que
Zàmbia ara disposa d’un sistema sanitari
gratuït per a tota la població que viu en
zones rurals i unes 149.000 persones
reben tractament contra la sida, un de
cada sis nens encara mor abans de fer
els cinc anys i el nombre de mares que
perden la vida durant l’embaràs i el part
continua augmentant. Un altre exemple:
Ghana ha eliminat les quotes escolars
per a primària, la qual cosa ha suposat
que 1.200.000 criatures més poden
assistir a l’escola. Tot i així, gairebé la
meitat de la població del país viu amb
menys d’un dòlar al dia, i quatre de cada
deu homes i dones del país no saben ni
llegir ni escriure.
lars anuals, inicialment (encara que
posteriorment és molt possible que
es requereixi una xifra dos o tres cops
més gran);
la previsibilitat de les fonts de fi nança-•
ment, a ser recaptades mitjançant la
venda dels drets internacionals d’emis-
sió o compromisos vinculants basats
en la responsabilitat i la capacitat;
la rendició de comptes a la Convenció •
Marc de les Nacions Unides sobre el
Canvi Climàtic (CMNUCC) i la gestió
basada en els principis d’equitat, sub-
sidiarietat, transparència i rendició de
comptes.
Un compromís així ajudarà a vetllar per
un desenvolupament continu enfront de
la creixent adversitat. També ajudarà a re-
animar les negociacions internacionals so-
bre el clima i a establir les bases per a un
acord just i segur a Copenhaguen. L’opor-
tunitat és massa gran per perdre-la.
13Revista IO | Desembre 2009 | INFORME |
12-13 CAT.indd 1312-13 CAT.indd 13 16/11/09 12:02:4316/11/09 12:02:43
la meitat de la superfície amb reg pertany avui
a grans productors.
Cayambe, la zona on treballem, no ha estat
l’excepció. L’explotació i l’abús del páramo,
agressives onades de migració i llargs perío-
des de sequera agreugen el panorama. “Els
sòls ja no rendeixen, no es venen les collites.
Els homes emigren i nosaltres anem d’obre-
res a les empreses de fl ors.” Rosa Pujota
té 30 anys, quatre fi lls i s’alimenta del que
dóna la seva parcel·la. Per a ella i centenars
de famílies, les motivacions per romandre al
camp s’evaporen.
COMUNITATS QUE MOUEN MUNTANYES Com recuperar la capacitat productiva de les
comunitats? Com enfortir les seves habilitats
i generar més ingressos sense amenaçar la
natura? Motivats per aquestes preguntes vam
iniciar el nostre programa de dret a l’aigua per
a reg. En aliança amb l’Instituto de Ecología y
Desarrollo de las Comunidades Andinas (IE-
DECA), vam apostar per una alternativa de de-
senvolupament inspirada en el dret de la po-
blació a controlar els seus recursos naturals.
El nostre objectiu és la gestió social del
páramo i la seva lògica és simple: si con-
servem l’ecosistema, el cabal augmenta i
els sistemes de reg poden distribuir l’aigua
amb més equitat. Exercint el dret a l’aigua i
al reg, contribuïm a la seguretat alimentària
i millorem la producció; la comercialització
creix i l’ingrés augmenta.
N omés hi ha un camí: o lluitem per
l’aigua o perdem la vida.” Gonzalo
Rojas és agricultor i dirigent cam-
perol. Fa dècades que lluita per
portar l’aigua a la seva parcel·la, per accedir
als canals de reg que van construir els seus
avis i que els terratinents li van prohibir uti-
litzar. Les seves paraules són també les d’al-
tres milers. Per a ells, protegir la muntanya
i exigir el seu dret a l’aigua és assegurar la
supervivència.
I és que a l’Equador l’aigua no és per a tothom,
i encara menys al camp, on sis de cada deu
persones són pobres. Tot i que l’agricultura és
la segona activitat més important del país –des-
prés de la venda de petroli–, l’escassa inversió
social i la inequitat a l’accés al reg ha estat la
constant en la vida de les comunitats indígenes
i camperoles dedicades a la sembra.
Durant el segle XX, les terres més riques i les
fonts d’aigua van passar a les mans d’empre-
saris i hisendats. Les polítiques de l’Estat van
aprofundir la inequitat fi ns al punt que més de
A l’Equador, les faldes del nevat Cayambe donen vida al páramo,
un ecosistema ric en llacs, rierols i aiguamolls però als quals els
indígenes i camperols no tenen accés. Les comunitats de la zona fa
30 anys que lluiten, abans pel reg i ara pel dret a l’aigua. Treballem
amb elles conservant el páramo, millorant la producció i vigilant que
les polítiques locals i nacionals eradiquin la inequitat i la injustícia.
Text: Susana Arroyo | Fotos: Ricardo Landetta / IO
L’EQUADOR
SEMBRANT AIGUA
La concentració de la terra amb reg en mans dels grans terratinents, l’abús del páramo i les sequeres fan molt difícil viure de l’agricultura
Les comunitats agrícoles i indígenes amb les quals treballem mai no havien fet agricultura amb reg. Han hagut d’aprendre-ho tot, començant de zero. Gairebé deu anys després, els avenços són enormes.
14
14-19 CAT.indd 1414-19 CAT.indd 14 20/11/09 10:54:5420/11/09 10:54:54
ACABAR AMB UNA INJUSTÍCIA
ACCÉS DESIGUAL A L’AIGUA
A l’Equador, el 82% del total de l’aigua és per regar, però més de la meitat de les unitats productives amb accés a reg estan en mans de grans propietaris. Escas-sa disponibilitat d’aigua, baixos nivells de tecnifi cació, pobra inversió estatal i difi cultats organitzatives en l’administració dels sistemes, segueixen augmentat la inequitat. Les comunitats de Cayambe van començar a fer pressions el 1972 perquè es dictés la primera sen-tència pública d’assignació d’aigua per a reg. Gairebé 20 anys després, les autoritats es van pronunciar: el 92% del cabal aniria a les comunitats i el 8% a les hisendes. I com van defi nir les comunitats qui tindria accés al reg? Amb tres normes simples: el reg és per a qui treballa i lluita; totes les persones i famílies reben el mateix cabal, temps i freqüència de reg, sense importar la mida de la seva propietat; i cada família només podrà elegir un únic terreny per regar.
15Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |
14-19 CAT.indd 1514-19 CAT.indd 15 20/11/09 10:54:5720/11/09 10:54:57
Gràcies a un accés més gran a l’aigua, les famílies camperoles cullen aliments no solament per a l’autoconsum sinó també per a la venda
En iniciar el nostre treball a Cayambe, la
nostra fi nalitat era construir –amb indígenes
i camperols– una visió compartida de be-
nestar i justícia. Gairebé deu anys després
de fer el primer pas, estem segurs d’haver-
ho aconseguit.
EL REG SÍ QUE CANVIA LA VIDA DE LA GENTAvui el páramo i l’agricultura reneixen. Els
plans de maneig ambiental han organitzat la
convivència de les comunitats amb la natura.
Les àrees agrícoles i ramaderes estan regu-
lades, hem reforestat amb espècies natives i
la crema controlada de sòls és una pràctica
gairebé eradicada. Ara les fonts d’aigua es-
tan netes, els cabals augmenten i la població
d’animals es multiplica.
A Cayambe, bressol de líders importants del moviment indígena equatorià, les comunitats són conscients dels beneficis d’organitzar-se i treballar en mingas (en equip).
Als anys 90, moltes dones decideixen abandonar el camp i treballar en la indústria de les flors. Ara, amb el reg, ja no ho han de fer perquè poden viure de l’agricultura.
L’EQUADOR
L’Equador té una població de 13.782.329 habitants. El seu territori –que tot just supera els 256.000 km2– comprèn qua-tre regions: l’Amazònia, els Andes, la costa i les illes Galápagos. L’any 2000 va canviar la seva moneda del sucre al dò-lar nord-americà i el PIB per càpita és de 3.514 dòlars a l’any. L’agricultura genera el 28% dels llocs de treball. La pobresa urbana és del 24,9%, mentre que a l’àrea rural arriba al 61,5%. Indígenes i campe-rols només tenen accés al 6% de la terra de conreu. La seva població és mestissa, indígena, negra i montubia i l’esperança de vida en néixer és de 74,7 anys. A més del castellà, es parla kichwa (quítxua), shuar, huaorani (guaraní), secoya, tsáchi-la i altres llengües natives. Fonts: Informe sobre Desarrollo Humano PNUD 2007/2008 i Confederación de Pueblos Kichwa de Ecuador.
PERÚ
COLÒMBIA
QUITO
Guayaquil
Machala
Loja
Cuenca
Esmeraldas
Latacunga
Riobamba
La creixent disponibilitat d’aigua, i l’aug-
ment i la millora de la infraestructura, fan
que les famílies comptin amb reg per a les
seves parcel·les quatre vegades a la set-
mana i no cada quinze dies, com abans.
Conreus de consum com la patata i l’ordi han
16
14-19 CAT.indd 1614-19 CAT.indd 16 20/11/09 10:55:1220/11/09 10:55:12
No n’hi ha prou amb la construcció de canals, instal·lació de canonades i conservació de l’erm. Exigim lleis que garanteixin que l’aigua és un bé públic.
deixat pas a d’altres més comerciables, com
la ceba, les hortalisses i la pastura –en quan-
titat i qualitat– per a la ramaderia de llet.
Però han millorat les condicions de les famí-
lies? Luis Lanchimba fa dècades que treballa
la terra. “Abans les vaques donaven cinc li-
tres diaris i ara rendeixen fi ns a 25. Venem
llet i sembrem per menjar. Si sobra collita,
també la venem.” Gràcies a la diversifi cació
de la sembra, recursos orgànics i rompuda
de sòls, Luis té productes per a autoconsum,
venda i intercanvi. María García, la seva ve-
ïna, fa anys que no perd collites. “El clima
canvia i ja fa sis mesos que no plou, però
gràcies als aspersors, la terra ja no es mor.”
Sí, el reg canvia la vida de la gent.
Però sense organització i capacitació, aquest
canvi no és sostenible. Per això impulsem
iniciatives com la Coordinadora Cantonal
de Páramos y Agua i l’Escuela de Gestión
Comunitaria de Riego Andino y Páramos.
Estem convençuts que el coneixement insti-
tucional i ancestral reunit en aquests espais
serà la base per continuar canviant la vida
de les comunitats.
I és que no en tenim prou amb la construc-
ció de canals, instal·lació de canonades i
conservació de l’erm. Exigim lleis que ga-
ranteixin que l’aigua és un bé públic que no
es pot privatitzar. Com diuen Gonzalo, Rosa,
Luis i María, l’aigua és vida i la vida no pot
tenir amo. Després d’anys de mobilització i
presentació de propostes tècniques i jurídi-
ques, la seva demanda està recollida en la
nova Constitució, aprovada per referèndum
popular el 2008. Avui a l’Equador l’aigua és
La creixent disponibilitat d’aigua, i l’augment i millora de la infraestructura, fan que les famílies comptin amb reg per a les seves parcel·les quatre vegades a la setmana i no cada quinze dies, com abans.
RESPECTE A LA MARE TERRA
EL BON VIURE - SUMAK KAWSAY
No és religió ni ritual. Per als pobles andins el Sumak Kawsay és una forma d’actuar que té com a principi i fi l’harmonia entre humans i natura. És l’únic camí cap a la pau, l’equitat i la justícia. El seu centre és el respecte a la Mare Terra i no el creixement econòmic que perseguim a Occident. És la doctrina de la qual neixen els principis constitucionals de l’Equador que defi neixen com garantir la salut, l’edu-cació, la cultura i l’habitatge; com protegir els ecosistemes, el sòl i l’aigua. Però el Bon Viure –com se’l coneix en català– va arribar a les lleis després d’habitar durant mil·lennis al camp. Humberto Cholango va créixer a Cayambe i avui presideix una de les principals organitzacions indígenes del país. Per a ell, regar la terra és donar-li de beure. Privatitzar l’aigua és posar preu a un ésser viu. Per a Humberto, entendre el bon viure és senzill: “La natura està tan viva com nosaltres; és font de vida i vida en si mateixa, si mor, morim amb ella.”
un dret humà i ha de ser utilitzada primer
per a consum, reg i sobirania alimentària.
“Fa dècades que sembrem lluita i dignitat.
Avui –per fi – estem recollint aigua i drets. I no
hi renunciem. Seguirem pel futur dels nostres
fi lls; per la vida d’aquestes muntanyes on neix
l’aigua que rega la terra que ens alimenta a
nosaltres i a tota la humanitat.”
Gonzalo, les teves paraules i les de les comu-
nitats de Cayambe ens donen esperança per
continuar treballant, força per creure que sí
que podem canviar el món.
La primera fase d’aquest projecte
ha estat cofinançada per:>>
17Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |
14-19 CAT.indd 1714-19 CAT.indd 17 20/11/09 10:55:1920/11/09 10:55:19
El páramo de la serra andina és un ecosistema humit formato
per pluges regulars i una flora molt resistent que afavoreix
l’emmagatzemament i la distribució d’aigua neta i constant als
llocs baixos, on s’utilitza per a reg, aigua potable i hidroelectricitat.
A Intermón Oxfam treballem, al costat de les comunitats camperoles
i indígenes, per recuperar aquest ecosistema.
1
4
2
3
No tenien dret a l’aigua, encara que aquesta passés pels seus terrenys; abandonaven
el camp i desertaven de l’activitat agrícola; el seu nivell de pobresa s’aguditzava per la baixa
productivitat de la terra; no participaven de les decisions relacionades amb el camp i els seus recursos
naturals; estaven aïllades de les autoritats locals; i la seva vulnerabilitat davant la irregularitat
de les estacions era alta.
El páramo en males condicions o
no permet que l’aigua de la
pluja es filtri a la terra,
perdent-se pel vessant
i erosionant el terreny.
Davant la falta de pastura,
el bestiar avançava sobre els
vessants del páramo,
destruint la vegetació que
retenia l’aigua de la pluja. En
menjar malament, les vaques
feien poca llet, just per cobrir
la demanda familiar.
1Les famílies sense terra o amb
poca terra havien començat
a conrear a les zones més
altes, amenaçant l’ecosistema
del páramo i provocant la
desaparició de la vegetació
nativa i els animals de la zona.
2El páramo no aconseguia
retenir l’aigua i les famílies
camperoles esdevenien
completament dependents
de la pluja.
3L’escassetat de terres
i la dependència de la pluja
obligaven a fer conreus
estacionals de baix rendiment,
que no donaven marge a la
comercialització. La diversitat
era poca, se centrava en la
patata i l’ordi.
4
18
14-19 CAT.indd 1814-19 CAT.indd 18 20/11/09 10:55:2520/11/09 10:55:25
1
3
2
4
Han rebut formació, que combinen amb els seus coneixements ancestrals; estan organitzades per
demanar l’accés al reg; dialoguen amb les autoritats; conserven el páramo (mitjançant la reforestació amb o
espècies natives, per citar un exemple); participen en el disseny i la construcció de les obres de reg; fan
mingas (treballen en equip) per a la sembra i la collita; participen en tallers per millorar la producció i
comercialització; i estan més ben adaptades als canvis del clima.
Ecosistema únic de les altes
muntanyes dels Andes de
Veneçuela, Colòmbia,
l’Equador i el nord del Perú,
d’una petita extensió a Costa
Rica i d’algunes regions d’Àfrica
i Àsia. És particularment
fràgil i vital per al
desenvolupament de les
comunitats que viuen
a prop.
El páramo fèrtil és una esponja
natural que permet que l’aigua
es filtri a la terra i s’acumuli
per al seu ús posterior.
Amb el reg, les comunitats
han sembrat i millorat la
pastura a les zones baixes
(han aconseguit mantenir-la
verda, fins i tot a l’estiu).
La producció de llet ha
augmentat i ara es
comercialitza.
1S’ha acordat una altitud
màxima, a partir de la qual
no es pot conrear.
L’ecosistema s’ha recuperat
fins a tal punt que hi ha
sobrepoblació d’algunes
espècies, com les llebres.
2La conservació del páramo ha
permès que augmenti el cabal
de llacs, rierols i aiguamolls.
A més a més, la construcció
de basses i el reg per aspersió
permeten que les comunitats
reguin les parcel·les amb més
regularitat.
3Gràcies al reg augmenten les
terres productives i es
diversifiquen els conreus
(faves, cebes, fruites, plantes
medicinals…). Queden
excedents per a la venda.
També es creen zones de
pastura: els animals estan
més ben alimentats i
produeixen més llet.
4IN
FOGR
AFIA
: AP
S&
CO
AN
DR
É P
ESSO
A S
TU
DIO
19Revista IO | Desembre 2009 | SEMBRANT AIGUA |
14-19 CAT.indd 1914-19 CAT.indd 19 20/11/09 10:55:3320/11/09 10:55:33
CINTA PLUMA
BRAÇ A BRAÇ AMB ELS NOSTRES BENEFICIARIS
El meu treball consisteix, principalment,
a donar a conèixer la situació de crisi
que es viu a l’est del Txad. Per a això,
visito els nostres projectes, recopilo informa-
ció, fotografi es i vídeos; em reuneixo amb
benefi ciaris i amb altres organitzacions que
treballen a la zona. L’objectiu del meu treball
és que la situació que viuen els refugiats
sudanesos i els desplaçats interns txadians,
a l’est del país, no caigui en oblit.
La imatge que jo tenia d’un camp de refugi-
ats era la de les típiques tendes de lona que
podem veure en les notícies. Així que em
va sorprendre trobar-me amb el que podia
ser un poblat africà. Són cases de palla i
fusta, construïdes de manera tradicional. En
alguns casos, els refugiats fa cinc anys que
viuen als camps i han desenvolupat una es-
tructura similar a la que podrien tenir als
seus pobles. Trobem petits comerços, esco-
les, centres de reunions, líders comunitaris,
centres de salut…
També em va sorprendre l’enorme quantitat
de dones. A simple vista sembla que només
viuen dones i infants als camps. En alguns
casos, els homes s’han quedat a la seva regió
d’origen per mantenir la collita i les propie-
tats; en altres, enmig del caos de la fugida,
les famílies se separen, alguns homes joves
passen a formar part de les fi les dels dife-
rents grups armats i, fi nalment, molts caps
de família han mort.
Malgrat tot això, les dones tenen una força
i una vitalitat excepcional. Recullen aigua i
llenya per cuinar, cuiden la gent gran i les
criatures, s’organitzen en grups per conrear
petits horts, fan front a les amenaces d’agres-
sió per part d’homes armats quan surten del
camp de refugiats… la llista és interminable.
I què fa Intermón Oxfam per millorar la seva
situació? Encara que fa més de 40 anys que
treballem al Txad, la nostra tasca des de la
crisi del 2004 consisteix, principalment, a
proporcionar aigua potable, estructures de
sanejament i sensibilització en temes d’hi-
giene. Això es tradueix en la construcció de
pous i punts d’aigua; latrines, àrees de ren-
tada i abeuradors per a animals; i, fi nalment,
sensibilització per evitar l’aparició i propa-
gació de malalties relacionades amb l’aigua
com hepatitis E, malària, còlera o diarrea.
Una altra part important dels nostres progra-
mes, en el marc de l’emergència a l’est del
Txad, són els projectes de seguretat alimen-
tària. Cada any, repartim llavors entre els
agricultors perquè puguin plantar en l’època
de pluges. També distribuïm cabres entre els
benefi ciaris més vulnerables amb l’objectiu
que millori la seva alimentació, gràcies a la
llet, i perquè tinguin una font d’ingressos, ja
que quan les cabres tenen cries, els propie-
taris les poden vendre.
Utilitzem un enfocament comunitari; és a dir,
que la comunitat benefi ciària se senti partícip
del projecte. En cada camp i assentament,
són ells mateixos els que fan sensibilització
a través d’obres de teatre, per exemple. És
el comitè d’higiene qui mobilitza la població
perquè contribueixi a la neteja i al manteni-
ment dels punts d’aigua i àrees de rentada.
I són els mateixos refugiats i desplaçats els
qui demanen la construcció de latrines fa-
miliars o comunitàries, segons les seves
circumstàncies.
Treballem braç a braç amb els nostres bene-
fi ciaris perquè, en el moment en què Inter-
món Oxfam deixi d’estar present, les infra-
estructures i els projectes puguin continuar
funcionant de manera autònoma. De poc ser-
viria que fóssim capaços de muntar pous si
els nostres benefi ciaris no en coneguessin
el funcionament, si no sabessin com evitar
malalties, en defi nitiva, si no poguéssim
transferir coneixements.
“Aquí les dones tenen una força i una vitalitat excepcional. La llista d’activitats que realitzen és interminable”
“Pensava que els camps de refugiats eren de tendes de lona, així que em va sorprendre trobar-me amb el que podia ser un poblat africà”
Cinta Pluma
és la responsable de
comunicació d’Intermón Oxfam
al Txad i fa deu mesos que viu a
Abéché, a l’est del país.
AQUESTA SECCIÓ PRETÉN SER UNA FINESTRA OBERTA A LA REALITAT DELS PAÏSOS DEL SUD ON TREBALLEM. A TRAVÉS SEU, DES D’ALLÀ, ELS NOSTRES
20
20-21 CAT.indd 2020-21 CAT.indd 20 16/11/09 12:10:1416/11/09 12:10:14
PACO CUMBRERAS
“Quan estàs treballant al terreny, els dies passen molt ràpid: hi ha tant per fer que, si et descuides, el treball t’absorbeix”
NO HI HA GAIRE TEMPS PER FILOSOFAR
Després d’un any i mig de missió al Txad
i la República Dominicana, aprofi to el
temps de descans per explicar-vos en
què es basa el nostre treball com a cooperants
i com transcorre un dia qualsevol. Al terreny
(amb aquesta paraula ens referim al lloc on
hem estat desplaçats per fer la nostra tasca)
és difícil trobar la calma, sobretot quan vius
en contextos diametralment oposats “al nostre
món”. Aquest és el cas de Goz Beida, el poble
txadià on Intermón Oxfam té la seva base de
treball humanitari per al camp de refugiats de
Djabal, un lloc on més de 16.000 sudanesos
de Darfur estan “a l’espera” de poder tornar al
seu país. La tensió està en l’aire, pots veure-
la a les cares de la gent amb qui convius i en
les seves paraules, mentre t’expliquen la seva
història de vida, immersa en la violència.
Al terreny cap dia és igual que l’anterior. L’únic
que es repeteix és que la gent es desperta ben
aviat, abans de l’alba. A Djabal el dia comença
a aquesta hora, fent una oració cap al sol. Crec
que resen perquè no arribi la guerra en aquest
dia que comença. Jo em despertava una mica
més tard, un xic abans de les sis del matí. Em
llevava en el meu tukul (cabana rodona amb
sostre de fusta i palla), em dutxava i em vestia
sense oblidar-me de posar-me el turbant. Pas-
sats uns mesos, vaig aprendre que aquesta
peça de tela al meu cap era el millor invent
per suportar el sol intens amb temperatures
que anaven dels 50 als 60 graus.
La primera cosa que feia era reunir-me amb
Ibrahim, el supervisor de l’abastament d’aigua
del camp de refugiats i amb Bopelba i Ahmat,
els dos encarregats de la construcció de latri-
nes, per repassar el que havíem fet el dia abans
i preparar el treball de la jornada. A mig matí
pujava cap a Djabal. Aquí, depenent del dia, co-
ordinàvem la construcció de latrines (vam fer-
ne més de 900 en 11 mesos), o ens dirigíem
al camp on hi ha els pous d’abastament, per
veure’m amb Ibrahim i revisar el funcionament
del bombament d’aigua (tres pous que funci-
onaven 16 hores al dia). Altres vegades tenia
reunions amb els líders de Djabal, amb el cap
d’alguna comunitat o amb alguns benefi ciaris....
en fi , amb la gent per a la qual treballàvem.
En la nostra feina, un aprèn a desenvolupar
la paciència, sobretot quan intentes involucrar
la gent perquè participi en les activitats. En
el nostre argot de cooperació ho anomenem
participació comunitària i, generalment, costa
portar-la a terme.
Abans de dinar, acostumava a trobar-me amb
alguns dels meus col·laboradors directes a la
teteria que hi ha a la porta del centre de salut.
Era la manera de fer reunions una mica més
informals i d’intercanviar impressions amb tre-
balladors d’altres organitzacions o de l’ACNUR
(Alt Comissionat de les Nacions Unides per als
Refugiats, últim responsable de la gestió del
camp). Tot en un ambient distès, al voltant d’un
got de te ben calent, que, encara que sembli
estrany, és el millor remei per combatre la set.
Cap a les tres de la tarda, era el meu moment
de treball a l’ofi cina, quan, amb una mica més
de tranquil·litat, podia redactar informes, reco-
llir dades per a l’ACNUR, processar informació,
etc. Abans de fer-se fosc, sempre procurava
deixar-me una estona de temps lliure, fer un
tomb pels carrers o anar al mercat. Per raons
de seguretat, o més ben dit, per la seva ab-
sència als carrers, en arribar la nit havíem de
ser sempre a la base. No podíem sortir, però
això tampoc és un problema quan vius en un
lloc on no hi ha electricitat i la vida s’organitza
durant les hores de sol.
El meu dia s’acabava aviat, cap a les nou de
la nit, després d’haver-me assegut una estona
fora del meu tukul per veure el meravellós cel
estel·lat que hi ha al desert. Quan estàs treba-
llant al terreny, els dies passen molt ràpid: hi
ha tant per fer que, si et descuides, el treball
t’absorbeix. No hi ha gaire temps per refl exi-
onar ni per fi losofar. Els cooperants actuem,
fem i intentem crear les condicions idònies
per desenvolupar el millor possible el nostre
treball. Així que no ens queda gaire temps per
debatre sobre com solucionar el món. Tan sols
intentem millorar-lo amb el nostre treball.
Paco Cumbreras és el
nostre responsable d’aigua i
sanejament al camp de refugiats
de Djabal, al Txad.
“La gent de Djabal comença el dia fent una oració cap al sol. Crec que resen perquè no arribi la guerra en aquest dia que comença”
COMPANYS I COMPANYES ENS EXPLIQUEN LES SEVES EXPERIÈNCIES I ENS ACOSTEN, SENSE INTERMEDIARIS, A AQUESTS ESCENARIS.
21Revista IO | Desembre 2009 | BLOCS DES DEL TERRENY |
20-21 CAT.indd 2120-21 CAT.indd 21 16/11/09 12:10:2216/11/09 12:10:22
22
22-25 CAT.indd 2222-25 CAT.indd 22 16/11/09 12:15:3516/11/09 12:15:35
periodistes menys visibles que
els assassinats o l’exili, com les
detencions il·legals, l’espionatge
i agressions verbals de mem-
bres del Govern: “Les amenaces
continuen sent la principal forma
d’intimidació i el mecanisme més
efectiu per impedir que certs te-
mes surtin a la llum pública”.
LA HISTÒRIA NO EXPLICADAEn un país tan divers, no hi ha
una premsa on es refl ecteixin tots
els punts de vista, a la qual tinguin
accés totes les veus. Daniel Sam-
per, columnista del diari El Tiem-
po, afi rma: “Hi ha un país que els
mitjans no miren. El Govern i els
empresaris tenen un percentat-
ge altíssim d’aparició en mitjans;
però hi ha un país de milions
de persones que apareix espo-
ràdicament o en casos molt
Les associacions de pe-
riodistes i mitjans com-
promesos amb la pau
intenten aportar llum da-
vant un panorama fosc explicant
dos factors: la falta de pluralitat
i l’autocensura. Fa deu anys, 23
redaccions van tancar. Avui, hi
ha un 40% menys de periodistes
en exercici. En aquest país, de
més de 40 milions d’habitants,
només hi ha dos diaris de circu-
lació nacional. Les dues cadenes
privades de televisió ostenten els
índexs més alts d’audiència grà-
cies a les telenovel·les.
Un altre factor per entendre el
pobre cobriment que es fa de la
problemàtica social a Colòmbia
és que el periodista no investiga
o no diu tot el que sap per por.
En els últims 30 anys han estat
assassinats 130 periodistes i les
investigacions judicials per crims
contra comunicadors presenten
molt pocs avanços. Ignacio Gó-
mez, subdirector de l’informatiu
de televisió Noticias Uno, va ha-
ver d’abandonar el país fa vuit
anys per amenaces de segrest i
des que va tornar exerceix la seva
tasca protegit per escortes. Com
a director de la Fundació per a
la Llibertat de Premsa alerta so-
bre altres tipus d’agressió contra
Colòmbia produeix un gran cabal d’informació sobre violacions
dels drets humans. Assassinats, segrestos, agressions sexuals
o desplaçaments forçats són denunciats periòdicament en els
informes de les organitzacions socials nacionals i estrangeres.
Però en els mitjans massius aquest drama humanitari és registrat
de manera succinta, simplifi cat, sense oferir continuïtat i molts
cops, simplement ignorat. Text: Marcela Ospina | Fotos: Xavier Cervera
COLÒMBIA
TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI
La utòpica funció social del periodisme, informar per formar ciutadans amb esperit crític, ha deixat de ser la principal preocupació de les redaccions.
Daniel Samper, columnista del diari El Tiempo. Ignacio Gómez, a la sala de muntatge de l’informatiu Noticias Uno. Hollman Morris, director de Contravía, entrevistat a Bogotà durant el llançament d’una sèrie de televisió. L’escriptora Laura Restrepo promocionant a Barcelona la seva última novel·la Demasiados héroes.
23Revista IO | Desembre 2009 | TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI A COLÒMBIA |
22-25 CAT.indd 2322-25 CAT.indd 23 16/11/09 12:15:4416/11/09 12:15:44
dramàtics. El país sobreviu per-
què la majoria treballa amb en-
giny, amb gran capacitat creativa
per sortir de la pobresa, i aquesta
història no s’explica”.
Els qui informen sobre Colòmbia
a l’exterior sembla que es trobin
davant un dilema: si no es vol par-
lar de la guerra i s’intenta mostrar
aspectes positius, només es pen-
sa a destacar els llocs comuns
com l’exotisme dels paisatges
o l’artesania. Però la realitat de
la gent que busca i treballa per
crear camins de pau no s’acon-
segueix explicar. Amb aquesta
manera d’informar, la percepció
que queda en l’opinió pública és
que el país és un camp de mort o
tot al contrari: bellesa exuberant.
La utòpica funció social del perio-
disme, informar per formar ciuta-
dans amb esperit crític, ha deixat
mitjanit, un canal i un horari amb
molt poca audiència. El periodis-
me independent que aporta infor-
mació del confl icte que dessagna
al país des de fa cinc dècades no
interessa als anunciants.
“Per què no aconseguim que es
conegui el nostre drama?”, es
pregunta l’escriptora i periodista
Laura Restrepo. “La frivolitat és
l’altra cara de la guerra. Els in-
formatius exhibeixen noies molt
boniques davant l’escriptori, de
tal manera que les magnífi ques
cames estiguin en primer pla. Tot
el que arriba a l’opinió pública ja
ha passat per unes dosis de fri-
volitat i això fa que, encara que
es parli de temes importants, ja
estiguin desdibuixats.” A més a
més, hi ha la idea que a la gent
no se la pot molestar, que vol in-
formació agradable, de plaer, de
El president de la República, Álvaro Uribe, i la resta de membres del Govern freqüentment són els protagonistes de les portades dels grans setmanaris i revistes de més circulació.
de ser la principal preocupació de
les redaccions.
Davant l’escassa pluralitat sorgei-
xen altres iniciatives per denun-
ciar i narrar el que queda fora
dels grans mitjans. Amb aquest
esperit va néixer el programa
de televisió Contravía dirigit per
Hollman Morris, un altre perio-
dista que es desplaça per Bogo-
tà custodiat per escortes. En el
marc de l’estratègia d’Intermón
Oxfam per la defensa dels drets
humans a Colòmbia, hem donat
suport, amb recursos de la Unió
Europea, a diversos dels seus ca-
pítols en què s’explica la història
de les víctimes i de les organit-
zacions de la societat civil que
reclamen el seu dret a la veritat i
a la justícia, i que aposten pel di-
àleg i la pau. Lamentablement, es
transmeten per Señal Colombia a
24
22-25 CAT.indd 2422-25 CAT.indd 24 16/11/09 12:15:4716/11/09 12:15:47
Des d’Intermón Oxfam, donem suport a diversos capítols de Contravía, un programa de televisió que denuncia el que es queda fora dels grans mitjans.
consum, i que res que la pertorbi
ha de sortir als mitjans. Qualsevol
tema que tingui un contingut hu-
mà fort, una denúncia, queda fora
de la premsa.
FORMES ALTERNATIVES DE COMUNICARLes organitzacions socials van
entendre fa anys que per sensi-
bilitzar la població han de trobar
estratègies innovadores si volen
que els seus missatges tinguin re-
percussió en els mitjans massius,
o bé crear elles mateixes formes
alternatives de comunicar. Una
de les nombroses experiències
per reconquistar espais públics
per debatre sobre els temes que
afecten la majoria de la població
és la campanya Dones lliures de
violències, liderada per les or-
ganitzacions Funsarep, Vamos
Mujer, Casa de la Mujer i la Ruta
Pacífi ca de las Mujeres, amb el
suport de la Unió Europea, Inter-
món Oxfam i Oxfam Novib (Ho-
landa). Amb missatges i llenguat-
ges innovadors han aconseguit fer
visibles els efectes de la guerra en
la vida de les dones. Per exem-
ple, per cridar l’atenció de l’opi-
nió pública, des de 1996, milers
de dones vestides de negre fan
marxes silencioses en centenars
de poblacions, assumint el dol de
totes les dones que pateixen els
diferents tipus de violència. Però
també parlen en veu alta per llan-
çar missatges als agressors com
“la violència contra les dones no
et fa campió”, frase de campanya
usada per motivar els homes,
amants del futbol, a formar part
de l’equip que no tolera, no justi-
fi ca ni exerceix la violència contra
les dones.
Aquestes organitzacions i líders
d’opinió, com els entrevistats
per a aquest article, creuen que
és imprescindible buscar una
pressió internacional que perme-
ti mostrar la realitat, i no perdre
l’esperança que el confl icte armat
s’acabi a Colòmbia de manera pa-
cífi ca i negociada. “Hem de ser
com un brunzit perquè la gent no
s’adormi. Moltes vegades, com va
passar a l’Argentina, que es parli
fora del país permet que els pro-
cessos dins es renovin”, conclou
Laura Restrepo.
Un grup de periodistes esperen les declaracions dels senadors davant el Congrés, a la plaça de Bolívar de Bogotà.
JINETH BEDOYA
“DESPULLAR L’ÀNIMA ÉS MOLT DIFÍCIL”
Víctima de tortures i abusos sexuals pels paramilitars, aquesta periodista del diari El Tiempo, un dels més importants de Colòm-bia, es va desplaçar a Espanya per donar suport a la presentació del nostre informe La violencia sexual en Colombia: un arma de guerra. “Prendre la decisió de venir a despullar l’ànima va ser molt difícil –explica–. Fa nou anys i gairebé sis mesos que reconstrueixo la meva vida després del dolorós episodi que vaig haver de passar amb el meu primer segrest i, des d’aquell moment, vaig prendre la decisió de continuar sent periodista i oblidar-me completament de ser víctima. Decidir-me a parlar ara m’implica tornar enrere en el temps, avaluar el que he fet aquests nou anys amb la meva vida, pensar que si estic aquí no ho faig per mi, sinó pels casos de milers de dones que han patit abusos i agressions a Colòmbia, que espe-ren que algun dia es faci justícia.”
En l’informe s’afi rma que a Colòmbia hi ha entre tres i quatre milions de persones desplaçades –la meitat d’elles, dones– i dues de cada deu dones desplaçades han hagut d’abandonar la seva llar a causa de la violència sexual. “Després de 50 anys de confl icte armat –continua Jineth–, només a partir d’aquest any, 2009, s’ha començat a parlar de violència sexual com a crim de guerra. La fi scalia va presentar un informe inicial en què parla de 183 casos identifi cats; però en els estudis previs que s’han fet, incloent-hi les agressions dels paramilitars, de la guerrilla i de la força pública, es calcula que hi ha entre 12.000 i 14.000 víctimes, dones agredides sexualment per humiliar l’enemic.”
“La gent creu que una agressió sexual és com una bufetada, que l’endemà passa, que si et deixa un hematoma, després s’esborra i tot està bé. No és així, hem de conviure amb això cada dia, ens hem d’empassar el nostre dolor i les nostres pors per continuar fent front a la vida. Jo tinc la possibilitat de ser aquí i parlar –conclou la perio-dista–, però pensin en aquestes dones que són a les zones rurals, en aquestes indígenes i en aquestes camperoles marcades, que no po-den sortir al carrer, en aquestes afrocolombianes que estan a milers de quilòmetres, que ni tan sols tenen res per poder sortir a comprar l’esmorzar o el sopar i que no compten amb la possibilitat de ser visibles i de disposar d’una veu aquí. Avui jo estic parlant per elles.”
Descarrega’t l’informe complet
La violencia sexual en Colombia: un arma de guerra.
www.IntermonOxfam.org/estudis
© Carlos Cristóbal / IO
25Revista IO | Desembre 2009 | TRENCAR LA BARRERA DEL SILENCI A COLÒMBIA |
22-25 CAT.indd 2522-25 CAT.indd 25 16/11/09 12:15:5216/11/09 12:15:52
Através d’una narració crítica, però
sobretot lúdica, Araceli Caballero
refl exiona en el seu llibre, Proto-
zoos insumisos, sobre les con-
seqüències ambientals i socials de l’actual
model de desenvolupament; ens explica com
repercuteixen amb més força en els països
menys afavorits i què podem fer nosaltres,
persones del carrer.
Què és un protozous insubmís?
Un ciutadà o ciutadana que no es resigna al
fet que el seu paper en la societat de consum
sigui la d’un ésser elemental, d’aspecte huma-
noide, com els protozous, la vida dels quals
consisteix a empassar, en un ampli ventall de
sentits, incloent-hi els més col·loquials. No es
va conquerir per a això el dret de ciutadania
ja fa més de dos segles! Dit d’una altra ma-
nera, la proposta d’aquest llibre, subversiva
en un sentit merament descriptiu, és: si la
societat de consum redueix la ciutadania a la
condició de consumidors, desfem el mateix
camí, convertint el consum en instrument de
construcció de ciutadania.
Per què un llibre sobre consum
responsable?
Perquè la responsabilitat forma part de la
identitat humana, i el consumisme funciona
millor si consumim a la babalà. Aquest llibre
tracta de consum responsable; és a dir, de
consumir amb responsabilitat. Sembla una
tautologia –o una ximpleria–, i potser ho serà.
A força de reduir les paraules a manera d’es-
lògan (per consumir-les millor, com el llop de
la Caputxeta), expressions com “consum res-
ponsable”, “solidaritat”, “ciutadania global”, i
altres, passen (prèvia adquisició de majúscu-
les) de ser substantius comuns que denomi-
nen noms propis que traslladen els signifi cats
concrets als llimbs dels llenguatges restrictius
i fantasmals. Diguem que aquest llibre tracta
de consum responsable amb minúscula; és
a dir, de com viure sense menjar-se el món
ni danyar els seus habitants; sense provocar
danys col·laterals.
Quines són les seves recomanacions
per exercir un consum amb més
responsabilitat?
Com el seu propi nom indica, assumir la
responsabilitat de les pròpies decisions i
accions. La responsabilitat té dos requisits:
informació i consciència. La meva recoma-
nació és alimentar-les totes dues. A més a
més, se m’acudeixen dues coses: una, que
cadascú –tot sol o acompanyat– ha de ser
responsable. No voldria posar-me ni metafí-
sica ni estupenda, però la responsabilitat és
la capacitat de donar la cara, en primer lloc,
davant d’un mateix. La segona, que això de
cada persona tota sola és una entelèquia en
aquest món tan interrelacionat. Si vivim arraï-
mats, com les cireres! El consum responsable
“Si tota persona, de qualsevol continent o país, visqués
com ho fem els del Nord, caldrien com a mínim tres
Terres. Un exemple: als Estats Units hi ha un cotxe per
cada dues persones. Si això s’estén a tot el món –no
tenim tots els mateixos drets?–, de sobte apareixeria
un planeta amb més de 3.000 milions de cotxes; al
costat de tot això la sortida del pont de l’agost seria un
bucòlic berenar campestre.” L’autora del llibre Protozoos
insumisos ens acosta al tema del consum des de
l’anàlisi i l’humor, una excel·lent combinació.
Texto: Sol Ortega | Fotos: Pablo Tosco
ENTREVISTA: ARACELI CABALLERO
“Convertim el consum en instrument de construcció de ciutadania”
26
26-27 CAT.indd 2626-27 CAT.indd 26 16/11/09 12:21:0316/11/09 12:21:03
SOBRE L’AUTORA
L’EDUCACIÓ I LA COMUNICACIÓ, ELS SEUS ÀMBITS D’ESTUDI
Araceli Caballero García és fi lòloga i pe-riodista. Ha treballat en diversos diaris com Ya i El Independiente, publicació en la qual formava part de l’equip respon-sable del suplement Planeta Tierra, un dels primers sobre temes ambientals en la premsa espanyola. És coautora de Campos de juego de la ciudadanía (El Viejo Topo, 2003) i ha traduït La cons-trucción del conocimiento científi co, de Gérard Fourez (Narcea, 2006). Participa, a més a més, en el Fòrum Català Comu-nicació i Ciutadania (http://www.cico-munica.blogspot.com/). Segons l’escrip-tora, que fa molts anys que col·labora amb ONGD en l’àmbit de l’educació i la comunicació, el concepte del consum actual ha perdut tot sentit fi gurat per convertir-se en la descripció més realis-ta del nostre voraç mode de viure.
és construcció del bé comú, que és, ni més
ni menys, el que li va bé a la comunitat.
A qui va dirigit aquest llibre? A qui li
recomanaria la seva lectura?
Als qui els agradi viure amb gust i amb profi t;
és a dir, gaudir de la vida amb consciència i
amb coneixement. Adverteixo que és un llibre
modest amb objectius ambiciosos. Ningú es
farà expert o experta en res llegint-lo, però
tant de bo que a algú li desperti el que els fei-
xistes anomenaven “el nefast vici de pensar”
i de sentir intensament. Aquest llibre pretén
posar sobre la taula els vincles –sovint ocults
i ocultats– entre els tres vèrtexs del triangle
viciós: consumisme - deteriorament ambien-
tal - empobriment i exclusió. Però no amb
erudició i moltes dades, sinó (si he aconse-
guit el propòsit) obrint fi nestres per veure la
realitat. Tot això amb una mica d’humor.
Quin rol hauria de complir la societat
civil, i les ONG en particular, davant les
autoritats que no es fan càrrec de les
causes de fons del canvi climàtic i la
pobresa, que sorgeixen d’aquest consum
irresponsable?
Almenys, posar-ho difícil. Com?, i parlo de les
ONG i de qualsevol organització o moviment
social amb responsabilitat cívica: alimentant la
consciència i el coneixement de la ciutadania,
fent de nen que crida “el rei va despullat!”
(gran exercici de ciutadania, nomenar i cridar
les vergonyes del poder!); és a dir, exercint
elles mateixes, les persones, la ciutadania que
els pertoca. Cridar a exercir la protesta i la pro-
posta. Ocupar i exercir el propi poder ciutadà.
I aquí que cadascú, persones i organitzacions,
vegi quina és la seva parcel·la i que l’ocupi
amb compromís, decència i entusiasme.
PROTOZOOS INSUMISOS. CIUDADANÍA Y CONSUMO RESPONSABLEAraceli Caballero
Ed. Intermón Oxfam159 p. 22 euros
El text del llibre Protozoos insumisos es va alternant amb vinyetes humorístiques com la que reproduïm aquí. L’il·lustrador és Xavier Gándara.
27Revista IO | Desembre 2009 | EN SINGULAR |
26-27 CAT.indd 2726-27 CAT.indd 27 16/11/09 12:21:0916/11/09 12:21:09
“Compro de manera habitual joguines de comerç
just per a la meva fi lla de tres anys. Primer, per-
què crec en Intermón Oxfam i és una forma més
de col·laborar. Segon, perquè són boniques i di-
ferents. Quan vaig a un aniversari infantil també
regalo productes de la vostra botiga i la veritat és
que els adults valoren que, a través d’aquest acte,
estiguis col·laborant perquè hi hagi altres infants
que visquin millor.”
Gustavo Asins, pare d’Elena, que té moltes joguines de comerç just d’IO. Almussafes (València)
Alguns no tenen ni un any, d’altres comencen a caminar o a dir les primeres
frases. Viuen en una bombolleta però ja estan col·laborant perquè el món que
els ha tocat viure sigui una mica millor. Els seus pares i mares, els seus amics i
parents, els han donat una petita empenta. Coneix per què han decidit implicar la
mainada en aquesta gesta.
PERSONES IO
“Per al bateig del meu nebot Marc, em va sem-
blar una bona opció que el detall per als convi-
dats servís per fer un regal a qui realment li fa
falta, tal com proposa Algo más que un regalo.
Amb el pressupost que tenia, vaig comprar dos
lots de material didàctic, vuit gallines, un peli-
buey, tres porquets i una bicicleta. La targeta la
vaig dissenyar jo mateixa i la vam lliurar a 150
convidats. És bonic que el meu nebot, encara
que sigui indirectament, participi en una acció
solidària com aquesta.”
María Antolina Sánchez Rodríguez, padrina del bateig de Marc.La Vall d’Uixó (Castelló)
Vols conèixer algunes
personetes IO?
28
28-29 CAT.indd 2828-29 CAT.indd 28 16/11/09 13:27:3716/11/09 13:27:37
“Sóc fan de les samarretes de co-
merç just i de cotó orgànic per tot
el que impliquen de respecte als
drets laborals i de protecció del
medi ambient, a banda que són
molt suaus al tacte. Em va sem-
blar genial que hi hagués el mateix
model per a mi i per a la meva fi lla,
perquè és una forma d’involucrar-
la a ella en aquests valors.”
Sandra Campinas, mare de Sakura. Totes dues porten la nostra samarreta de cotó orgànic Recycle love, produïda al Perú sota els criteris del comerç just. (Barcelona)
“Ens agraden els llibres d’Intermón Oxfam per-
què, a més de ser edicions molt acurades, s’apar-
ten una mica del clàssic llibre infantil. Et mostren
altres cultures i llocs, amb un missatge clar però
sense continguts moralitzants. A més a més, als
meus fi lls els encanten. Carmen, la petita, juga
molt amb els de Tembo, però també vol que li
llegeixin els del seu germà Andrés. El dels nom-
bres del safari (Tota la colla se’n va de safari) o
l’àvia de la catifa màgica (L’àvia va al mercat) són
magnífi cs. El llibre ¿Qué es la paz? el va portar
Andrés l’any passat a l’escola i va trigar diverses
setmanes a tornar a casa perquè va anar passant
per totes les classes.”
María Yáñez, mare d’Andrés i Carmen, grans lectors dels nostres llibres infantils. Colmenar Viejo (Madrid)
“Hauríeu d’informar-vos abans de tots els canvis climà-
tics que han tingut lloc en la història d’aquest planeta,
quan l’home ni tan sols existia o, si ho feia, no hi havia
ni indústria ni cotxes ni emissions de cap mena. Esteu
col·laborant en la rentada de cervell a què ens sotmeten
certs grups, interessats a treure profi t, culpabilitzant la
població dels països desenvolupats.”
Resposta: Benvolgut Mikel, abans que res, voldria agrair-
te que ens manifestis els teus dubtes i desacords. Des
d’IO, creiem que la fi de la pobresa serà possible quan
aconseguim estats efi caços i ciutadans actius, com tu.
Pel que fa als teus comentaris, segons l’últim informe
del Panel d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), el clima
està canviant d’una manera molt més accelerada del que
ho ha fet mai, a conseqüència de l’acumulació de gasos
d’efecte hivernacle a l’atmosfera, causada per l’activitat
humana. És important insistir en el fet que l’IPCC és un
grup creat per l’ONU, organització que està formada
per estats, i no per ecologistes radicals orfes d’ideologia
o empreses amb interessos inconfessables. (…) Des
d’Intermón Oxfam, insistim en aquest tema perquè
anys de treball sobre el terreny ens han mostrat que la
vulnerabilitat de les persones pobres no deixa de créixer
per raons associades al clima. (…) Sempre basem les
nostres propostes en anàlisis solvents. Podem cometre
errors ocasionalment, però puc assegurar que aquests
no són conseqüència de la lleugeresa en els judicis, ni
dels prejudicis ideològics, com els que moltes vegades
emmarquen el necessari debat sobre la millor, més efi -
caç i més justa manera d’enfrontar-se al canvi climàtic.
“Sempre basem les nostres propostes en anàlisis solvents, mai en prejudicis ideològics”
PARTICIPA-HI!
Aquestes pàgines són per a tu. Volem
conèixer la teva opinió, les teves idees, les
teves històries, les teves reflexions... També
ens pots enviar fotos d’un viatge, d’una
vivència o de persones que vas conèixer i que
treballen per un món més just. Ho pots enviar
a [email protected] o a Revista
IO, Roger de Llúria, 15 - 08010 Barcelona.
Esteu segurs que el canvi climàtic el produeix la Humanitat? Mikel Vargas
LÍNIA OBERTA
29Revista IO | Desembre 2009 | PERSONES IO |
28-29 CAT.indd 2928-29 CAT.indd 29 16/11/09 13:27:4116/11/09 13:27:41
La productora Alta Films ens va donar un euro per cada entrada venuda de La sal de este mar, pel·lícula que tracta del drama palestí, per col·laborar amb el nostre treball d’acció humanitària a la Franja de Gaza.
El DKV Joventut va convertir en 100 euros cada punt anotat en
el partit de play off que va jugar contra el Reial Madrid, per als
nostres projectes de cooperació.
Inguanzo, SL, va organitzar a Barcelona una funció benèfi ca de Cancún, espectacle escrit per Jordi Galceran, autor d’El mètode Grönholm. Ens van donar la meitat dels ingressos de les entrades venudes aquell dia perquè seguim amb el nostre treball de cooperació, acció humanitària, comerç just i campanyes de sensibilització.
El concert Sueño inmaterial, interpretat per Laura Simó i Pedro Ruy-Blas, al Palau de la Música, va col·laborar amb el nostre projecte al sud del Sudan de suport a les dones refugiades.
Socarrat Produccions i la resta de productores que van participar en la creació de Malta Radio ens van cedir el 25% dels benefi cis per donar suport als nostres projectes a l’Àfrica.
El juliol de 2006, deu pescadors espanyols que treballaven a les costes de Malta van rescatar 51 immigrants
que anaven a la deriva en una pastera. No solament els van salvar la vida sinó que, durant una setmana,
van compartir el poc que tenien fi ns que un país va accedir a acollir-los. Fidels a l’esperit solidari d’aquests
pescadors, les productores de Malta Radio, curtmetratge que narra aquests fets heroics, van decidir donar el
25% dels seus benefi cis als nostres projectes a l’Àfrica. No són els únics. Us presentem diverses iniciatives
que ens han demostrat que també es pot ser solidari a través de la cultura i l’esport.
ENTITATS
La cultura i l’esport se sumen a la nostra lluita contra la injustícia
AGRAÏMENTS
Als que donen suport a la nostra missió de manera
integral: Fundació la Caixa; Fundación Cajasol; Fun-
dación Caja Murcia; Fundació Privada Joventut; Caixa
Galicia Obra Social; Fundación Aisge; Ilustre Colegio
de Abogados del Señorío de Vizcaya; Gamesa Corpo-
ración Tecnológica, SA; Editorial Fundamentos, SL;
Identis; Orientación y Configuración de Soluciones,
SL; Triodos Bank; DKV Seguros.
I a totes les empreses, fundacions i entitats que
han col·laborat i que per manca d’espai no podem
citar. Moltes gràcies!
Si vols més informació sobre com col.laborar, escriu a [email protected] o truca al 902 330 331.>>
Inguanzo SL va organitzar a
La productora Alta Films ens va
S t P d i i l t dEl concert Sueño inmaterial
© Jordí Feliú / IO
30
30-31 CAT.indd 3030-31 CAT.indd 30 16/11/09 12:31:3316/11/09 12:31:33
PATÉ D’ALBERGÍNIA AMB MAGRANA (originari de Síria)INGREDIENTS PER A 8 TAPES: 2 albergínies, 2 dents d’all, 2 cullerades de tahina, 1 iogurt natural, 1 llimona, 4 cullerades d’oli d’oliva verge extra, ½ magrana, sal.
Renteu les albergínies, talleu-les per la meitat, saleu-les abundantment i deixeu-les
reposar uns 20 minuts. Després renteu-les sota l’aixeta i eixugueu-les. Disposeu
les albergínies amb la part blanca cap amunt en una plàtera i coeu-les al forn,
preescalfat a 180º C, durant 25 minuts. Retireu-les, deixeu que es refredin una
mica i traieu-ne la pell. Introduïu la polpa al vas de la batedora, afegiu-hi l’all pelat,
la tahina, el iogurt, el suc de llimona i la sal, i tritureu-ho fi ns a obtenir una crema
homogènia. Tasteu-ho i afegiu-hi sal o suc de llimona si és necessari. Desgraneu
la magrana eliminant totes les pells blanques. Serviu el paté d’albergínia en un bol,
decorat amb la magrana i acompanyat de pa de pita.
MINIPEBROTS FARCITS DE POLLASTRE (originari de l’Iran)INGREDIENTS PER A 8 TAPES: 16 pebrots petits, 1 got d’arròs rodó, 250 g de pollastre sense os, 3 cullerades de salsa de tomàquet, 4 branquetes de julivert, 1 llimona, ½ culleradeta de comí, 2 cullerades d’oli d’oliva, canyella, sal, pebre.
Renteu els pebrots, talleu-los per la meitat i buideu-los. Poseu l’arròs en aigua
bullent amb sal uns 15 minuts. Escorreu-lo i refredeu-lo. Peleu la ceba, piqueu-
la i sofregiu-la de 3 a 4 minuts. Afegiu-hi el pollastre picat, salpebreu-lo, coeu-lo
de 5 a 6 minuts més. Retireu-lo del foc, introduïu-lo en un bol i afegiu-hi la salsa
de tomàquet i l’arròs precuit. Condimenteu-ho amb el julivert picat, la canyella,
el comí, el suc de llimona, la sal i el pebre, i barregeu-ho bé. Ompliu els pebrots
amb la barreja preparada, disposeu-los sobre una plàtera de forn i coeu-ho al
forn, preescalfat a 180º C, uns 15 minuts més. Finalment, afegiu-hi una mica de
julivert fresc i un fi l d’oli cru.
No és exclusiu del nostre país el gust per menjar tapes. A molts països del món hi ha el costum de
servir molts platets alhora, que permeten als convidats anar picant i tastant sabors i textures diferents.
Sens dubte, aquesta tradició és una bona forma de conèixer la cuina d’un lloc. La proposta s’enriqueix si
barreges tapes de diferents països, tal com us mostrem a continuació.
MENJA’T EL MÓN
Aperitius multiètnics
Pots comprar aquest llibre
a les botigues de comerç
just, a través de la web
www.IntermonOxfam.org/
tienda o trucant al
902 330 331
EL MUNDO EN PEQUEÑOS BOCADOSJordi García
Ed. Intermón Oxfam136 p. 30 euros
Des de les salteñas bolivianes fi ns al sashimi de vieira, passant per les verdures i hortalisses adobades amb gran varietat d’espècies… El mundo en pequeños bocados pretén ser, com el mateix autor afi rma, “un respectuós acostament i tribut a la gastronomia del món, als pobles i a la seva gent”. Per a això, ha investigat les arrels culinàries tradicionals de 54 països d’Àfrica, Àsia, Europa, Llatinoamèrica i Oceania, que ha recollit en més de 50 receptes.
Els ingredients destacats en taronja són productes de comerç just, i es poden adquirir a les nostres botigues i a www.IntermonOxfam.org/tienda.
31Revista IO | Desembre 2009 | ENTITATS // MENJA’T EL MÓN |
30-31 CAT.indd 3130-31 CAT.indd 31 16/11/09 12:31:4216/11/09 12:31:42
Els boscos són els pulmons de la Terra. Tot
i així, cada any, desapareixen 13 milions d’hectàrees
de massa forestal, extensió que equival a la superfície
de Grècia o Nicaragua. Per pal·liar els efectes de la
desforestació i la degradació dels ecosistemes naturals,
el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
(PNUMA) va llançar el 2006 una campanya que
convidava persones i entitats de tot el món a una
acció tan senzilla com plantar un arbre. La crida
ha tingut un ressò sense precedents i l’objectiu
marcat inicialment d’aconseguir 1.000 milions
d’arbres es va superar al cap de cinc mesos. Avui,
ja n’hi ha més de 7.000 milions inscrits en la web
de la campanya. T’hi apuntes?
OCI SOLIDARI
Plantar un arbre, un regal per al planeta
Per saber-ne més:
Campanya Plantem per al planeta
(inclou informació tècnica sobre
com plantar un arbre):
www.unep.org/billiontreecampaign/
spanish/index.asp
www.greenbeltmovement.org
www.greenpeace.org/espana/bosques
www.ecologistasenaccion.org
El 2005, hi havia un terç menys de
superfície terrestre coberta per boscos que abans del començament de l’agricultura, fa uns
10.000 anys. La pèrdua anual
de boscos a tot el món contribueix a l’augment de les emissions mundials de CO2, més que el sector del
transport.
Una hectàrea d’arbres pot absorbir sis tones de CO2 a l’any. Un vol de llarga distància produeix 3,75 tones.
En un any, un arbre exhala prou oxigen per a una família de quatre
persones.
QUÈ ACONSEGUIREM?
“Alguns dels arbres que trasplantem restauraran deus d’aigua que s’han assecat fa temps, impediran l’erosió del sòl i crearan fertilit-zants que augmentaran les collites. D’altres protegiran contra els vents al Sàhara i frenaran la propagació de les dunes al desert. Molts més proporcionaran aliment tant a la població de les zones rurals com de les ciutats. Alguns serviran de farratge per al ramat i atrau-ran els insectes que pol·linitzen els conreus. També n’hi haurà que produiran fusta i olis naturals per a la construcció i que seran utilit-zats com a combustible. I d’altres serviran per produir medicaments que curin el cos humà i olis essencials per donar repòs a l’ànima. Però tots extrauran diòxid de carboni de l’atmosfera i ens faran menys vulnerables a les amenaces implícites del canvi climàtic.”Extret del fulletó de la campaña Plantem per al planeta.
32
32-33 CAT.indd 3232-33 CAT.indd 32 16/11/09 12:35:4416/11/09 12:35:44
Un cor darrere cada imatge
Com podem acostar-nos a una persona que passa fam?, com retratem l’horror d’una guerra?, com mostrem el patiment que ens han revelat? Avui dia, és molt fàcil
fer una foto. Fins i tot que surti a la portada d’un diari o al telenotícies de la nit. Però és molt difícil trobar
imatges que expliquin, que contextualitzin, que evoquin, en defi nitiva, que ens mobilitzin. Tot depèn
de l’ull, o més ben dit, del cor que batega darrere cada instantània. En l’era de l’impacte televisiu, del
fl aix que enlluerna, la mirada compromesa marca la diferència. I per apreciar-la, res millor que un
llibre, en el qual puguem aturar la nostra mirada, tants cops i tant temps com vulguem. Us fem algunes
propostes plenes de compromís i de cor.
NICARAGUASusan Meiselas
“Mentre recorria l’Amèrica Llatina, als anys setanta i vuitanta, sentia que retratava la història i no simples no-tícies, com pensaven molts dels meus col·legues. Ells feien una foto i se n’anaven, mentre que jo em quedava. Aquesta ha estat la meva elecció i a cap mitjà li ha interessat. Per això he acabat fent llibres i exposicions.” Més a: www.susanmeiselas.com
OPEN WOUND. CHECHNYA 1994-2003 Stanley Greene
“Continua sent essencial que els fotògrafs trepitgem el terreny. Malgrat les difi cultats, alguns ho aconsegueixen. Les seves imatges constitueixen un treball que parla de les guerres i les víctimes, però també de la importància dels corresponsals, persones apassionades que aconsegueixen que brilli la llum en la foscor d’aquest món.” Més a: www.noorimages.com
INDIA: VIDAS DE COMERCIO JUSTO Paca Tomás i Pablo Tosco
Ed. Intermón Oxfam.
La mirada atenta d’una dona que cus, el detall d’unes mans dibuixant sobre el paper, l’atenció d’uns nens a classe, un somriure. Un viatge fotogràfi c a l’origen del comerç just, a les cases i als tallers dels artesans i artesanes que produeixen cada peça que arriba de l’Índia, i als seus benefi cis. Tot això acompanyat de textos plens d’històries i anècdotes.Més a: www.IntermonOxfam.org/VidesDeComercJust
AS I WAS DYINGPaolo Pellegrin
“Quan m’acosto al patiment de la gent, sento que he de fer de testimoni, que és la meva funció i la meva responsabilitat registrar la nostra memòria col·lectiva. Però també crec que és en aquest espai tan delicat i fràgil que envolta la mort que hi ha la possibilitat de trobar-se amb l’altre i de descobrir que, quan mor algú, hi ha una pèrdua que ens pertany a tots.” Més a: www.magnum.com
NICARAGUA OPEN WOUND CHECHNYA S S G
© Mahmud / Oxfam
33Revista IO | Desembre 2009 | OCI SOLIDARI |
32-33 CAT.indd 3332-33 CAT.indd 33 16/11/09 12:35:4716/11/09 12:35:47
a l’aigua potable cal desplaçar-se més de tres
quilòmetres … No és un somni. No és un
paradís. I sí, està molt oblidat. Així és Makoko,
i els somriures de la seva gent s’impregnen en
l’ànima, com s’impregna a la pell l’olor de peix
acabat de fumar.
La veu corre com la pólvora: una oyibo
–que en ioruba signifi ca blanc– busca
un pescador per recórrer els canals.
En un moment em trobo envoltada de
gent. Molta gent. Taju Deen, el meu nou amic
i traductor de l’ètnia ioruba, parla amb la gent
del poblat. En poc temps el tracte ja està fet.
A la llunyania apareix Nóe, empenyent amb
un llarg pal i movent graciosament la canoa.
Somriu, saluda, s’acosta. Somric, el saludo i
fi co els peus a l’aigua estancada per enfi lar-
me a la seva canoa.
Les casetes, molt austeres, són de fusta rància
i estan artesanalment suspeses entre canals
d’aigua, en els quals suren lliris i qui sap quan-
tes coses més. Dones, amb grans barrets de
palla i vestits de mil colors, s’acosten i venen
pa i menjar casolà. Les mares alleten les seves
criatures. Les noies trenen les seves arrissa-
des cabelleres.
Els infants, adults prematurs, treuen amb
xarxes els fruits del mar. Així ho van fer els
seus pares, i els seus avis, així ho faran els
seus fi lls, i els seus néts. Pescadors d’antany.
Pescadors del demà. Pescadors de Makoko
que assequen el peix i el fumen per vendre’l
al mercat.
El fum, molt dens, molt blanc, surt a poc a poc
de les casetes fl otants i inunda el paisatge;
em submergeix en un ambient màgic, místic.
L’entorn és idíl·lic. Sembla un somni, però
és un malson. Darrere aquests suaus núvols
de fum blanc viu una de les poblacions més
marginades de Nigèria. Sembla mentida que
sigui just aquí, en aquest escenari de pel·lícula
gairebé cursi, on l’esperança de vida està al
voltant dels 40 anys, on la malària i la tuber-
culosi són el pa de cada dia i on per accedir
A només set quilòmetres de Lagos, la ciutat més poblada de Nigèria, el caòtic enrenou es converteix en una
plàcida remor. L’asfalt, sempre ardent, es transforma en estrets canals d’aigua verdosa i, en lloc de raquítics
autobusos, són canoes de fusta les que es desplacen, lentament, al costat teu. Així és Makoko, el paradís oblidat,
un místic poblat fl otant que fa olor de peix fumat i sembla pura màgia. Text i foto: Alejandra Ramírez
VIATGES: NIGÈRIA
Makoko, el paradís oblidat
Sembla un somni, però és un malson. Darrere aquests suaus núvols de fum blanc viu una de les poblacions més marginades de Nigèria.
íger
Golf de Guinea
CAMERÚN
NÍGER
NIGÈRIA
TXA
D
BE
NÍN
TO
GO Abuja
PER SABER-NE MÉSWWW.AFRICASTYLES.COM/CULTURE/TALKING_DRUMS.HTML
WWW.LONELYPLANET.COM/NIGERIA
TURISME IO
En algunes comunitats ioruba es preserva la tradició de comunicar-se mitjançant tambors parlants. Els pots comprar a mercats de Lagos i donar suport als artesans locals que els fabriquen amb mètodes tradicionals.
Si visites Makoko vés-hi acompanyat d’un guia/traductor i, si us plau, no donis diners ni regals a les criatures; si realment vols ajudar, contacta amb les ONG locals.
34
34-35 CAT.indd 3434-35 CAT.indd 34 16/11/09 12:38:3616/11/09 12:38:36
SALVEM EL MÓN AMB REGALS ORIGINALS I SOLIDARIS! Ja està aquí el nou catàleg d’Algo más que un regalo, en el qual trobaràs regals
amb què contribuiràs a… salvar el món! Si l’estrella de l’any passat va ser el
pelibuey, aquest cop et proposem “Els 4 magnífics”: una cabra, un porc, una
gallina i un pollet que, com a bons superherois, lluitaran contra la injustícia i et
permetran donar suport a les persones que més ho necessiten.
Aquest any podràs escollir entre 26 regals, vuit són nous, com mosquiteres,
bidons d’aigua, kit agricultor o reforestacions. Tots ells són reflex dels programes
en què treballem i que utilitzem per lluitar contra la pobresa.
Més informació a: www.IntermonOxfam.org/algomasqueunregalo
Pots trobar més de 6.000 regals a les botigues de comerç just, a través de la web
www.IntermonOxfam.org/tienda o trucant al 902 330 331.
SAFATA DE RATLLES Còmoda safata de
fusta feta a l’Índia per
l’organització de comerç
just Asha.
Mides: 51x31x5 cm.
Preu: 29,90 euros
PORTAGOTS Aquest conjunt de
sis portagots de fusta
protegirà les teves
taules amb estil.
També l’ha produït
Asha a l’Índia. Mides:
10x10x0,6 cm.
Preu: 17,90 euros
RAJOLES DE XOCOLATA Totes les rajoles de xocolata de la marca Mascao,
elaborades pels grups productors El Ceibo, de
Bolívia, i Conacado, de la República Dominicana,
són de cacau ecològic i de comerç just. N’hi ha
10 modalitats diferents! Negre o blanc, amb llet,
ametlles, rom, taronja o, fins i tot, amb gust de
capuccino. Escull la que més t’agradi!
Preu: entre 1,90 euros i 2,35 euros
ESTALVIS Presenta els teus plats
a taula amb aquests
pràctics estalvis de
fusta. Fabricat per
Asha a l’Índia. Mides:
20x17x1,5 cm.
Preu: 9,90 euros
Quan compres comerç just no solament obtens articles d’excel·lent qualitat sinó que estàs contribuint a la reducció de la pobresa i al desenvolupament sostenible dels productors del Sud.
1 2 3 4
Quan compres comerç just no solamesinó que estàs contribuint a la reducciósostenible dels productors del Sud.
1
2
3
4
35Revista IO | Desembre 2009 | VIATGES // L’ALTRA BOTIGA |
34-35 CAT.indd 3534-35 CAT.indd 35 16/11/09 12:38:4216/11/09 12:38:42
“A aquests turons mai no arribava l’aigua, només quan queia del cel. Així vivíem, tot era sec, mai no vaig pensar que veuria aquí amb els meus ulls l’aigüeta. Ara ja tenim patates, ja tenim herbetes, sempre tenim alguna cosa gràcies al que es rega.”VELL CAMPEROL DE LA COMUNITAT DE CARRERA (EQUADOR).
Davant la injustícia, reacciona.
902 330 331 www.IntermonOxfam.org
101718
06
Quan hagis llegit la revista, passa-la... A un amic, a un familiar, a la biblioteca del teu barri... Com més siguem, més canvis aconseguirem.
01-36 CAT.indd 3601-36 CAT.indd 36 16/11/09 11:35:3916/11/09 11:35:39