7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Juny 2007 nmero 87 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Amb tota la raOKUPACI!!!

Amb tota la raOKUPACI!!!

Foto:MireiaBordonada

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Juny de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis

08211 Castellar del Vallscgt.castellar@terra.es, tel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent -sallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialRepressi brutal iretallada de llibertats:la recepta neoliberal

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:

Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac

Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras. Collaboren en

aquest nmero: Beln Vicns, CNT-F, Bruno Salter, Assemblea Pagesa, Marxa dels Maquis, Araceli

Prieto, Mariona Parra, Marta Pi Morera, Elba S.Mansilla, Antonio Aranda, federacions i seccions sindi-

cals de CGT. Fotografies: Mireia Bordonada (portada), Antonio Aranda i Ddac Salau. Illustra-

cions: cido Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i

subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collabo-

racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el diumenge 20 demaig del 2007.

Toni Moll a Espill dinsolncies

La discrepncia t un cost. Per

el silenci davant de segons qu

s la ms covarda de les

unanimitats perqu amaga la

discussi

Cmic - cido Crtico

L a brutal repressi exercidapels mossos d'esquadra con-tra la manifestaci convoca-da per l'Assemblea d'Okupes deBarcelona el dissabte 19 de maig,suposa un nou i greu pas ms enl'escalada repressiva que estempatint els moviments socials i elsdissidents que lluitem contraaquesta farsa democrtica queestem vivint.

El ms irnic del cas s que aCatalunya ens governa un tripartitd'esquerres format per aquells pol-tics d'esquerres que corrien davantdel grisos als anys 70 i que deienque volien canviar el mn. Doncs jaho veiem com han canviat lescoses. Ja no sabem si anem enda-vant o tornem als temps del fran-quisme.

Coaccions a la llibertat d'expres-

si i manifestaci, repressi a tots

nivells, muntatges policials com elde la Nria Prtulas, manifesta-cions segrestades per un immenscord policial, i el que ja ens faltavaper veure, la policia utilitzant armesno reglamentries en forma depunxons contra els manifestants... Itot aix amb una policia comanda-da per IC-V-EUiA, amb el Saura deConseller d'Interior.

L'informe presentat pblicamentper la Coordinadora per a la Pre-venci de la Tortura acaba dedonar-nos un panorama ben fotut:Catalunya al capdavant de les de-nncies de casos de tortura i mal-tractaments. La democracia estsent segrestada. Aix no pot conti-nuar aix. Cal fer veure als que ensgovernen que no estem disposatsa tolerar ni la repressi, ni la retalla-da de llibertats, ni la negaci del

dret de manifestaci.

Agnsticanacional?

Jordi Mart Font, coordinadordel a revista Catalunya

En el darrer nmero del Catalu-nya, la companya Laura Vicentedeia que tenia la sensaci que a larevista hi ha un to nacionalista.Deia que aix es veu tant en el tocom en ls de conceptes com el dePasos Catalans, que sutilitzaamb molta freqncia. Em sorprnmoltssim que la utilitzaci dunconcepte cultural com s Pasos

Catalans pugui ser titllat de nacio-nalista i en canvi la utilitzaci dal-tres conceptes territorials com Ca-talunya, Espanya o Estatespanyol, no. Perqu a la revista

Catalunya, lexpressi PasosCatalans no hi apareix a ms delTRES per cent dels articles i encanvi els altres tres hi sn en elNORANTA-SET restant. Entre al-tres coses perqu no neguem aning la possibilitat de parlar delmbit territorial que vulgui, encaraque aquest, com els Pasos Cata-lans, no tingui estat ni comunitatautnoma ni res ms que llengua.O noms sn no nacionalistes elsterritoris que tenen estat?

Companya, reflexionem plegatssobre la utiltzaci de paraules comaquests en mbits com el nostre

que es diu racionalista, de pensa-ment crtic, antidogmtic i, sobretot,llibertari.

Per la resta, completament da-cord.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

3/27

Text: Assemblea d'Okupes deBarcelona; foto: Mireia Bordonada

Sota el lema "Defensem els es-pais alliberats. Per una cultu-ra popular i anticapitalista",l'Assemblea d'Okupes de Barcelo-

na vam convocar una manifestaciel dissabte 19 de maig a Barcelona.Es tractava de l'acte final una quin-zena per l'okupaci, amb actes alsdiversos centres socials okupatsentre el 7 i el 19 de maig.

L'aplicaci de la tolerncia zerocap a les diferents formes de fer po-ltica ha fet caure la faana de lapluralitat democrtica. Des del 19de maig ja ning pot parlar ms departicipaci ciutadana, ni d'exercicidel dret democrtic a la ciutat deBarcelona.

A partir de les 17h, la manifesta-ci convocada per l'Assemblea d'O-kupes de Barcelona va ser desme-

suradament coaccionada. Els 1500manifestants van ser rodejats demossos d'esquadra des del seu iniciimpedint l'assistncia de molts delsparticipants o la sortida dels mani-

festants, que no podien travessar elcorr policial, es van produir nom-broses intimidacions i atacs vio-lents cap a persones que estaven enla manifestaci i incls contra via-nants que no s'estaven manifestant.Arribats a l'alada de Via Laietanaamb Plaa Urquinaona es va volerdesconvocar la manifestaci per eldesmesurat dispositiu policial im-pedia que cap persona l'abandons,

produint-se una situaci de segresten plena via pblica per part de lesforces policials.

Malgrat les continuades agres-sions per part de la policia amb

l'objectiu de boicotejar la manifes-taci, la fermesa i l'enteresa de lagent va posar en evidncia que l'u-nica violncia que hi havia al carrer,era la policial.

La repressi de les demandes quemotivaven la mobilitzaci: defen-sem els espais alliberats, per unacultura popular i anticapitalista,prou la repressi, volem habitatgeper a totes, aturem la destrucci

dels barris i prou de manipulaciinformativa, ha fet evident la com-plicitat activa de Saura i de tots elspoltics amb el model repressor del'exercici democrtic en l'espai p-

blic.Continuarem defensant el carrer

com a espai de participaci poltica.No instauraran la por, el 19 demaig, en plena campanya de farsaelectoral, ens ha quedat clar. Desd'avui no hi ha dubte.

Els mossos d'esquadra agredei-xen amb punxons a la manifestacien defensa dels espais alliberats.

La manifestaci del dissabte 19de maig va ser un exemple ms delgir a la dreta que caracteritza al tri-partit i en concret als responsablesde la conselleria d'interior IC-V-EUiA amb en Joan Saura com amxim responsable. Tamb ho vaser de la brutalitat exercida per uncos policial amb curta per intensatradici repressiva i de l's d'armesdesconegudes, punxons, per agredirels manifestants sense ser vistos,degut a les petites dimensions del'arma. Es per aix que volem de-

nunciar:-Les poltiques repressives contraels moviments socials que s'estanincrementant en els darrers temps,enmarcades dins d'una consigna de

tolerncia zero a qualsevol formad'expressi de la dissidncia dins del'espai pblic.

-La desmesurada actuaci poli-cial contra una manifestaci que esva plantejar des d'un primer mo-ment ldico- festiva i comunicativa.

Aix va quedar impossibilitat deguta que la intimidaci exercida vaprovocar que molta gent no pogusexercir el seu dret a manifestar-seper por. I que acte seguit altre gentintents marxar degut a l'ansietatprovocada per una situaci de terrori se li negus el dret a abandonarl'espai de manifestaci convertint-se aquesta, un cop desconvocada,en un segrest.

-La impunitat policial a l'horad'emprar punxons coneguts com aKobutan en una manifestaci on esvan provocar ms de 15 ferits peraquesta arma a ms d'altres perso-nes contusionades amb porres, pa-

tades i cops de puny dins d'una ma-nifestaci de la qual era impossiblemarxar ni accedir-hi.

Ms informaci: http://oku-pesbcn.net

Catalunya.Juny de 2007

REPORTATGEMalgrat la repressi, el moviment perlocupaci de cases ha esdevingut un delsdesafiaments ms important al poder capitalista

OKUPACI

3

La repressi de lesporres i els kubotans lnic dileg que elpoder entn

Brutal repressi contra qui posaen qesti la propietat privada

Per a aquest Catalunya, i amb motiu de la

Quinzena per lOkupaci organitzada perlAssemblea dOkupes de Barcelona, ten-em previst un reportatge sobre el movimentdokupaci de cases, per el brutal desple-

gament policial i repressiu que els Mossos

dEsquadra van exercir contra la manifesta-ci daquest collectiu ens ha fet replantejarel tema i, com a mnim, parlar, a travs delcomunicat de la mateixa Assemblea dOku-

pes, de la repressi exercida contra la gent

que porta a la prctica les teories que moltsdefensen noms amb la boca. El reportatgehi continua sent per ampliat amb aquesttema.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

4/27

Catalunya.Juny de 20074

REPORTATGE

Text: Assemblea dOkupes deBarcelona; foto: Mireia

Bordonada

1. Un habitatge okupat s un crit delluita contra aquest sistema econ-mic que ens obliga a dedicar lamajor part del nostre sou/diners apagar per un sostre. Quelcom ques de primera necessitat. s un acted'insubmisi contra la lgica delsistema capitalista que tot ho con-verteix en mercaderia. s un actede ruptura a l'oferta i la demanda,s un espai mort del canvi moneta-ri, s un stop, un prou, un aturat.Un lloc que permet fugir del xan-tatge econmic i poder relacionar-te fora d'ell.2. Un espai okupat s un lloc quepermet dur a terme activitatscollectives, a establir llaos comu-nitaris. No s tan sols un espai fsicque es comparteix sin caminar iescollir plegades, escapant-se del'allament i la soletat que ens im-posa la societat on vivim.

3. Un espai okupat s un espai quepermet reunir i practicar l'autoges-ti a collectius i grups, sense de-pendre de les institucions, funcio-nant assambleriament, senseespecialitzaci, etc. Permet dissen-yar la vida personal i colectiva. Serla prpia fontanera...4. Un espai okupat s un record iuna reafirmaci de la lluita de granpart de la humanitat: dels jornalersque ocupaven i ocupen terres, deles associacions de vens i collec-tius de barri que ocupaven casesals anys 70, dels obrers que preneni autogestionen els tallers i fbri-ques, de les festes populars queocupen els carrers i places, etc.5. Ens estan obligant a ser totespropietries, a pagar 40 anys alsbancs, a estar lligats a la hipoteca iviure sota el terror de perdre el llocde treball, a respectar la propietatprivada per sobre de les necessitatsde les persones, ens estan obliganta trair-nos a nosaltres mateixes.

Per qu okupar: cinc

bones raons per fer-ho

Llista de CSOMiles de Viviendas(www.sindominio.net/miles/)Pge. Borb, 11 - Barceloneta L1 MarinaKasa de la Muntanya

(www.nodo50.org/kasadelamun-tanya/). Av. Santuari Sant Josep dela Muntanya, 33 L3 LessepsCan Masdeu(www.canmasdeu.net/). Cam deSant Llatzer, s/n L3 Canye-llesSin Salida(http://sinsalida.squat.net/)c/ Independncia, 362 L5Hospital de Sant Pau (L-5)Can Vies(www.barrisants.org/canvies/)c/Jocs Florals, 42 L1 MercatNouLoficina RAM(http://ram.squat.net/) i la bibliote-ca KILOMBO(http://kilombo.squat.net/) en elCSOA Ruina Amliac/ Reina Amlia - L2 SanAntoniLa Fibra(www.musaik.net/), pl. Pintor Cu-sach - Renfe MatarCan PascualCam de Can Belasch, Collserola- FFCC Les Planes (segueix pasta-nagues).La perac/ Josep Prats, 56-58 - Hospitalet deLlobregat Av. Carrilet (L-1)Kan Kadenac/ Laure Mir, 134 - Esplugues deLlobregat Can Vidalet (L-5)

La Muertec/ Congost, 31 Fontana (L-3)La TDNc/ Treball, 105 - PoblenouDianac/ Ruis de Padron, L1-L2ClotAteneu Popular de lEixamplePge. Conradi, 3 L5-L2 Sda.FamliaLa Papac/Sagrega 14 L5-L1 SagreraPHRPc/Magdalenes, 13-15 L4 Ur-quinaonaMetgesc/Metges, 16 L1 Arc deTriomf

LaFabriketac/Santa Rosa, 23 L1 Sta Co-lomaEl Barcoc/ Pere Pau, 26-28 L5 HortaEls TimbresAv. Generalitat, 27 - Renfe Vilade-cansEls TxicsPassatge dels Ferrocarrils, 15-17 -Cornell de LlobregatKOP-Alta TensiEl Prat FFCC El PratLa Banka Rotac/ Rubi i Ors, 103 - L5 Kor-neyaBloke Sta. Eullia

c/ Aprestadora, 68 - L1 StaEulaliaCasal El Rakc/ Iglesias, 10 - Renfe Molins s.Rei

Les FAQ (frequent asked questions) sobre okupaci

Tot el que sempre havies volgut

saber sobre els okupes i maino t'havies atrevit a preguntar. Hiha preguntes que es repeteixen unavegada i una altra, te les expliquemaqu perqu no les hagis de repetir:

-Hola, que tal?-Aquesta s la pregunta que msens fan i ms ens costa respondre.Tot i aix, com que som ssers hu-mans, ens sentim afalagats quans'interessen per nosaltres, i no ensimportar que ho continueu pre-guntant. Nosaltres tamb ho farem,perqu ens agrada cuidar el nostreentorn.-Saps que el que fas s illegal?-S, per okupar s una prctica

que posa sobre la taula el problemade l'habitatge. Quan la legalitatpermet tot un seguit de prctiquesespeculatives, coercitives, repressi-ves... s legtim okupar-De deb creus que canviars elmn?-Ufff... m'encantaria. Com a moltcanviar la meva prpia vida, que

ja s prou. Desprs, si ens ajuntemunes quantes, potser podem fer al-guna cosa. Per el que tinc clar sque les lluites que mai es guanyensn les que ni s'intenten.-Tens la teva prpia habitaci?-En general, s, per cada casa s'or-ganitza de manera diferent i deci-

deix sobre la seva estructura inter-na. Hi ha gent que demana la sevaprpia intimitat i n'hi ha que prefe-reixen optar per compartir habita-

ci.-Per si tot ho compartiu, qupassa amb la teva parella?-Aquesta s una pregunta que esfan molts collectius que treballenper una transformaci de les rela-cions socials i afectives des de fauna pila d'anys, i encara no hi hauna resposta clara. Seguim inten-tant-ho...-Per qu els okupes fan pudor?-No entenc aquesta pregunta.-Per saps que aquesta casa no

es teva?-bviament no tinc un paperet quedigui que aquesta casa sigui de lameva propietat. Per com que li

dono s i vida a una finca quehavia estat abandonada, de mo-ment s meva.-Qu fars quan vigui la policia?-Primer de tot, tancar la porta. Des-prs hi ha diferents estratgies perfer-hi front... i molta creativitat.-Que fars quan tinguis nens?-No tothom vol tenir fills. Hi hagent que educa els seus nens encases okupades. I tamb n'hi haque els matriculen a La Pinya.-Que fars quan et fotin fora?

-Com diu la dita popular: un des-alojo, otra okupacin.-Com vas entrar?-Secret professional.

-Per vosaltres treballeu?

-Doncs s. Eduquem als vostresfills, repartim les vostes cartes, fempgines web ximples (per ambestil), tradum els vostres textos,estem al darrere de la finestra quanfeu els vostres trmits,...

Per la pregunta adequada es:per qu treballem? Si em volguscomprar una pantalla plana hauriade dedicar-hi sis mesos del meusou, d'aquesta manera em puc per-metre buscar-me la vida.-Per qu predomina la msicadels anys 80 en les festes okupes?-No ho s, fa molt de temps que novaig a Can Vies.-Qu fas a ms de fer festes iamoinar als vens?-En general, intentem respectar lagent que viu als voltants dels cen-tres socials. Moltes de les activitatsque fem no noms no amonen elsveins sin que ells mateixos hi par-ticipen.

I si vols saber ms detalls de lesaltres activitats que fem pots con-sultar l'Infousurpa.-La policia t'ha pegat alguna ve-gada?-La policia no noms pega els oku-pes. Reprimeix els pobres i tothomqui pensa diferent. Llstima queels resulti ms prctic pegar elsokupes que els perillosos poltics iels violents especuladors.

-I no tens res millor que fer ambla teva vida?-S, precisament tinc millors cosesque fer, per tant me'n vaig!

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

5/27

Catalunya.Juny de 2007 5

REPORTATGE

Anys 80Primeres okupacions de cases pol-tiques ms enll de la simple neces-sitat d'habitatge. Segons la premsaeren "els ocupa-pisos".

1985A Sants, s'okupa Cros10 i a Corne-ll, L'Ateneu.

1989El mateix dia que cau el mur deBerln, a Grcia s'okupa la Kasa dela Muntanya.

1991Okupaci d'una antiga vaqueria al'Hospitalet. La Vaqueria esdevin-dr, durant sis anys, un Centre So-cial de referncia.

Anys 90Okupacions de vivendes a diferentsbarris, sobretot a Grcia, amb coor-dinaci estontnia.

1995Van confluint ms sovint grups dediferents mbits, mesclant-se gent

que ja estava okupant amb gent queno...

Gener del 96Gent de diversos barris es coordinaper respondre a la imminent apro-vaci del Nou Codi Penal, que cri-minalitza l'okupaci.

Mar del 96Okupaci de la fbrica Hamsa aSants i del Cine Princesa al centreadministratiu de Barcelona.

Octubre del 96Desallotjament de Cine Princesaamb un desplegament policial maivist acompanyat d'un ampli segui-ment meditic. Com a resposta, unamanifestaci que acaba atacant lacomissaria de Via Laietana.

Gener del 97Jornada estatal per l'okupaci aBarcelona, s'okupa l'Economat albarri de Santa Caterina.

Febrer del 97Cinc mil persones es manifesten ensuport del CSO Hamsa, aconse-guint aturar el desallotjament tem-

poralment.

Abril del 97Jornada d'okupaci simultnia alterritori catal. S'okupa a diferentsbarris de Barcelona, a Terrassa,Cerdanyola, Banyoles... De les 10

okupacions totes sn desallotjadesen breu menys la del barri de SantAndreu. El CSO El Palomar tindrcinc anys de vida.

Octubre del 97Desallotjament de Sas, poble oku-pat a Osca, on 50 persones sn de-tingudes. Fou un moment en l'alaper l'okupaci rural.

Mar del 98Jornada per l'okupaci amb unamanifestaci de 5.000 persones i unconcert al Born amb ms de 10.000persones. El mateix mes, es va pen-

jar la bandera okupa, retirant l'es-panyola, de l'edifici de la Generali-

tat a la plaa de Sant Jaume.

Juliol del 98Okupaci de la plaa Catalunya enuna jornada reivindicativa ambplantada de txiringos informatiusdels diferents Centres Socials Oku-pats.

Gener del 99Okupaci collectiva d'un edificimunicipal a la Ronda de Sant Paude Barcelona, durant dos dies.

Abril del 99Bicicletada contra els desallotja-ments. Desprs d'un incident amb

la policia durant el recorregut, vahaver-hi un muntatge policial con-tra cinc persones que foren detingu-des dues semanes ms tard delamobilitzaci.

Maig del 99Setmana de Lluita Social "Tren-quem el silenci", s'okupa la plaade Catalunya com a campamentbase.

Octubre del 99

Campanya criminalitzadora des-prs de la manifestaci antifeixistadel 12 d'octubre en qu va haver-hidisturbis. La policia det 22 perso-nes de les quals se n'empresona unapart. Dies ms tard, es va aconse-guir la seva llibertat, unes 10.000persones es van manifestar recla-mant-la.

Abril del 2000Manifestaci contra l'especulacique aplega 3.000 persones. Moltesaccions durant el recorregut.

Setembre del 2000Acampada a la plaa. Orfila (SantAndreu), okupaci de la seu del

Districte i crregues pels carrers pelperill del desallotjament del CSOLa Glia al barri de la Trinitat.

Juliol del 2001Assalt a la Kasa de Muntanya des-prs del desallotjament de KanNyoquis, just al davant. Durant l'a-

tac policial, un noi perd un ull. Mi-lers de persones es manifesten con-tra la criminalitzaci uns dies mstard.

Agost del 2001La criminalitzaci arriba fins a ex-trems de vincular l'okupaci ambETA coincidint amb la caiguda del"comando barcelona". Es det i em-presona diverses persones vicula-des amb l'okupaci.

Mar del 2002Multitudinria manifestaci a Bar-celona contra la Cimera Europea.Milers i milers de persones es ma-nifesten pel centre de la ciutat.

Maig del 2002S'atura el desallotjament de CanMasdeu desprs de resistir penjats ala faaca durant tres dies.

Novembre del 2002Enderrocat el Mur de la Vergonyaal barri de la Rivera per donar llocal nou parc autogestionat del Foratde la Vergonya.

Mar del 2003En les protestes contra la guerra al'Iraq proliferen les okupacions delsEspais Alliberats Contra la Guerra

al centre de la ciutat.

Octubre del 2003Quinzena de lluita per l'okupaci,amb moltes accions i una manifes-taci d'unes 4.000 persones.

Desembre del 2003Desallotjament del CSO Les Naus,enmig d'una campanya contra elFotut 2004 contra l'elititzaci de lacultura.

Maig del 2004En el marc de l'EuroMayday s'oku-pa efmerament la comissaria deVia Laietana que restava abandona-da.

Juliol del 2004Paterem el Frum. Okupaci del re-cinte del Frum de les Cultures enun assalt popular per terra, mar iaire.

Agost del 2004Desallotjament del CSO Hamsadesprs de tres mesos de resistnciai 9 anys de vida. Com a respostas'okupa la Pedrera i hi ha disturbisal vespre. El mateix mes, es des-allotja l'Euskal Jai d'Irunya desprsde 10 anys de vida. Trigaran dosdies a desallotjar la gent que resis-teix a la teulada, posteriorment va

haver-hi una manifestaci de10.000 persones.

Octubre del 2004Desallotjament amb disturbis del

Pati Blau a Cornell.

Juny del 2005Festa de l'okupaci al parc de l'Es-panya Industrial amb trobada de pa-radetes dels diferents CSO.

Juliol del 2005Criminalitzaci de les diferentsFestes Populars als barris i poblesen plena ofensiva del Civisme queal mes de novembre d'aquest anyfou aprovada.

Agost del 2005Concert d'Ojos de Brujo per l'As-semblea d'Okupes a les Festes deGrcia.

Novembre del 2005Desplegament dels Mossos d'Es-quadra que no triguen en comenara desallotjar.

Febrer del 2006Fets del 4F al carrer St. Pere MsBaix, on sn empresonats tres nois.

Primavera del 2006Esdevenen els Espais Alliberats perla Cultura amb diferents okupa-cions efmeres com la del teatreArnau al Parallel.

Novembre del 2006Manifestaci en suport al Forat dela Vergonya amb una posterioronada criminalitzadora a la premsaoficial pel llanament d'uns coets.

Desembre del 2006Multitudinria manifestaci delmoviment per lhabitatge que haaparegut aquest any.

Desembre del 2006Desallotjament de la Makabra, oku-paci de Can Ricart i nou desallot-

jament.

2007Els mossos d'en Sauron han pillatcarrerilla desallotjant de "bon rot-llo" i comencen a "normalitzar-se"els desallotjaments sense ordre oabans de la data fixada. Es comenaa parlar d'una nova llei que inclourels desallotjaments express.

Maig del 2007Nova quinzena per l'okupaci alsbarris de Barcelona i pobles delsvoltans.

Aproximaci al moviment des dels anys 80 fins a lactualitat

Alguns moments histricsde l'okupaci a Barcelona

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

6/27

Collectiu Catalunya

E l passat 7 de maig es va sig-nar l'acord definitiu que po-sava fi a dos mesos d'unconflicte digne i realitzat ambgrans i audaces mobilitzacions perpart dels treballadors, que van arri-bar a la paralitzaci de la produc-ci a Seat en diverses ocasions. Enaquesta lluita, que ha funcionat deforma assembleria i amb implica-ci plena del comit d'empresa, laSecci Sindical de CGT ha jugatun paper determinant. En el nme-ro 85 del Catalunya ja vam infor-mar ampliament de la situaci aSAS Abrera.

La plantilla de SAS ratificava enreferndum el 7 de maig les condi-cions dels acomiadaments i aixeca-va el tancament per torns que man-tenia des de feia dos mesos a lafactoria de SAS a Abrera. La plan-tilla ratificava aix les condicions

dels 210 acomiadaments plantejatsper la Direcci de la companyiadel sector auxiliar de l'autombil.El 94% de la plantilla va donar su-port al principi d'acord, ja que 185treballadors van votar a favor delmateix, 8 es van posicionar en con-tra i 3 es van abstenir.

Abans, el comit d'empresa deSAS, companyia que va tancar laseva fbrica d'Abrera (Barcelona)el passat 2 de mar, havia signat el4 de maig un principi d'acord ambels representants de l'empresa que

incloia un augment de la indemnit-zaci des dels vint dies per any tre-ballat inicials fins als seixanta.

Els afectats pel ERO rebran unpagament de 1.100 euros com acompensaci per l'increment sala-rial no aplicat el 2006 i les indem-nitzacions tindran en compte el pe-rode de contractaci a travs

d'empreses de treball temporal il'antiguitat dels treballadors proce-dents de la companyia VDO deRub (Barcelona). Els onze afec-tats per l'ERO amb major antigui-tat podran recollocar-se volunt-riament en la fbrica de SAS quees troba en l'interior de la planta deSeat a Martorell (Barcelona) i en elclcul de les indemnitzacions no estindran en compte les baixes permaternitat o per malaltia de l'anypassat. Quant al pla social de l'em-presa, s'ha ampliat de dues a tres el

nombre d'ofertes de treball que po-dran rebutjar els acomiadats senseperdre el subsidi d'atur.

SAS, un dels primers provedorsque va acompanyar a Seat en el seutrasllat a Martorell, ensamblava aAbrera els quadres de comanda-ment dels models Ibiza i Crdobafins al passat 2 de mar, en que

l'empresa va decidir tancar la fac-toria, desprs que Seat decids pas-sar la fabricaci d'aquests elementsa l'empresa Peguform, la plantillade la qual tenia unes condicions detreball i salarials molt pitjors queSAS i per aix Peguform va poderrealitzar una oferta de fabricacimolt ms barata.

Amb la factoria de SAS Abreratancada de forma salvatge per laDirecci de l'empresa des del 2 demar, tenint en compte que la fac-toria noms fabricava un element i

que l'nic client era Seat, es feia re-alment molt dificl poder trobar unasoluci de futur que passs per lagesti col.lectiva de la factoria perpart dels treballadors. Aix, a con-tracor, finalment la plantilla no vaveure altra opci que acceptarl'ERO.

L'acord definitiu posava fi a dos

mesos d'un conflicte sembrat demobilitzacions per part dels treba-lladors, que en alguns casos hanprovocat la paralitzaci de la pro-ducci de Seat. Els ltims episodisde les mobilitzacions de la plantillade SAS Abrera havien estat la con-centraci el 25 d'abril a les portesde l'Open Seat God Tenis de Bar-celona, la concentraci el 27 d'abrildavant la seu de la Conselleria deTreball al carrer Seplveda de Bar-celona, i els talls a l'autovia A-2 el2 de maig.

TREBALL-ECONOMIALes privatitzacions de bns pblics prenennoms diferents: externalitzacions,subcontractacions, fundacions...

A SAS, laplantilla ha estata lalada de lescircumstncies

Desprs duna llarga i dura lluita per part de la plantilla

Acord final en eltancament de SAS Abrera

Catalunya.Juny de 20076

Obliguen lempresa Iberia a retirar la sanci de quaranta-cinc

dies contra un treballador per la invasi de les pistesCollectiu Catalunya

La titular del jutjat social nme-ro 3 de Barcelona ha obligatIberia a anullar la sanci de 45dies sense sou i feina que va impo-sar al treballador Marco AurelioArenas per haver envat, segons lacompanyia, les pistes de l'aeroportdel Prat durant la vaga del 28 de ju-liol passat. La jutgessa no va ac-ceptar com a prova les imatges deles declaracions que el treballador,que s delegat sindical de la CGT,

va fer a les cmeres de Telecinco,ja que estaven gravades a l'exteriorde l'aeroport.

Iberia va expedientar amb san-cions que anaven de 16 a 60 dies

sense feina ni sou 59 treballadorsque presumptament van envair lespistes i van impedir el trnsit delsavions durant la vaga que vacollapsar l'aeroport del Prat al ju-liol.

Marco Aurelio Arenas va com-plir la sanci i va estar sense treba-llar ni cobrar durant 45 dies entreel gener i el febrer passats. Arenasva portar la sanci als tribunals i el

jutjat social nmero 3 de Barcelo-na li ha donat la ra.

L'empresa argumentava la san-ci imposada amb unes imatges de

la cadena de televisi Telecinco, enqu es veia Arenas fent unes decla-racions allusives a l'activitat labo-ral del servei de terra d'Iberia. Se-gons la companyia, les imatges van

ser preses a peu de pista, cosa quehauria demostrat la presncia deltreballador durant l'ocupaci.Tamb va basar l'acusaci en elcontrol d'entrada, que mostravacom Arenas va accedir a l'aeroport.La jutgessa, en canvi, ha reconegutque les imatges es van prendre alprquing de l'aeroport, a l'exteriorde les terminals, i per aix la grava-ci no prova que Arenas estigusocupant les pistes. Pel que fa alcontrol d'entrada, el treballador ar-gumenta que en un dia comaquell, vaig entrar i sortir deu vega-

des de l'aeroport, i aix tamb hoinvalida com a prova. Com que jaha complert la sanci, Iberia haurde pagar-li els 45 dies i cotitzar-losa la Seguretat Social com si Arenas

els hagus treballat.Arenas no ha estat l'nic a rec-

rrer contra la sanci. Un altre dele-gat sindical, en aquest cas deCISA, tindr el 5 de juny el judicien qu s'haur de decidir si la san-ci que li ha aplicat Iberia s justao no, dia en qu es jutjaran una vin-tena de casos ms d'expedientatsper Iberia, ja que vol estudiar lacausa que t oberta el jutjat penalnmero 1 del Prat contra aquesttreballador, que est imputat per lapresumpta ocupaci de les pistesde l'aeroport. La titular del Prat ha

imputat de moment ms de dos-cents treballadors per possibles de-lictes de sedici, desordres i altera-ci de l'ordre pblic, i encara elsest interrogant.

Assetjament aMAC-SER BCNSL d'Espluguesde Llobregat

Federaci Comarcal delMaresme de la CGT

Jos Fernndez Onorio, principalresponsable de l'empresa MAC-SER BCN, ajudat en algunes oca-sions per algun treballador af al'empresa, sotmet a assetjament lanostra companya Juana Sedeo.

Aquesta situaci comena el dia27 de juliol del 2002 quan Juana vamostrar el seu suport a unes com-panyes enmig dun conflicte amblempresa. Des daleshores, tot vanser vexacions, males maneres, res-triccions, sancions, etc. Fins ales-hores havia estat una treballadoraexemplar sense cap tipus de con-flicte gaudint la mateixa d'un con-tracte indefinit per la seva bonafeina en les seves tasques de neteja.Des d'aquesta data se li van fer fal-ses acusacions, es va prohibir alsseus companys relacionar-se ambella, humiliant-la i degradant-la enel seu treball, sense parlar dels pro-blemes econmics que aquesta si-tuaci li est implicant. A causa dela situaci laboral inhumana a la

qual s sotmesa ha arribat fins alpunt de perdre el seu habitatge ihaver de demanar ajuda familiarper poder alimentar-se.

Actualment viu de prestat perquinzenes en el domicili de dos fa-miliars, tot aix a causa de les des-peses que aquesta situaci li estanimplicant ja que s mare separada ino rep cap tipus d'ajuda.

El seu estat de salut s lamenta-ble tal com indiquen multitud d'in-formes mdics dels quals disposal'afectada. Totes aquestes afeccionsmdiques estan relacionades ambla seva situaci laboral i certifica-des per diferents instncies comlInstitut Catal dAvaluacions M-

diques (ICAM). Tota aquesta situa-ci s deguda a les situacions degran tensi promogudes per JosFernndez Onorio, que l'est sot-metent i assetjant des de la data jaesmentada.

Volem recordar que la companyaJuana va ser acomiadada per greusacusacions sense demostrar, tal saix que un jutge va dictaminar quel'empresa havia de readmetre lanostra companya per acomiada-ment improcedent. Desprs de lareadmissi, va continuar lassetja-ment constant contra la nostracompanya, aquesta empresa ja harebut multitud de denncies per

part dels treballadors per les sevesmales accions.L'empresa MAC-SER presta els

seus serveis al Grup Inditext (Zara,Mximo Dutti, Bershka...

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

7/27

Catalunya.Juny de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Eleccions i

quotesinformatives

Emili Cortaitarte Carral

Durant les passades eleccionsmunicipals i autonmiques(en alguns territoris de lEstat) hemtornat a assistir al trist espectacle(ali a qualsevol criteri de llibertat idemocrcia) dels blocs informatiussota estrictes controls de temps,ordre daparici... en funci delsanteriors resultats electorals.

Com b sabeu, no mestic refe-rint als espais gratuts de propagan-da electoral en els mitjans pblics.

Sn les notcies sobre les elec-cions (en general, les campanyesdels lders dels partits majoritaris iparlamentaris) que responen aaquests estrictes criteris. A Cata-lunya, noms els periodistes de laCorporaci Catalana de Rdio i Te-levisi han fet explcita la sevaqueixa i no han signat o no hanaparegut, fent veure que es tractavadun reportatge periodstic, en lesimatges televisives.

La resta de grans mitjans handonat sensaci de normalitat quanno han contribut amb entusiasmedemocrtic a la farsa. No s des-tranyar, de fet en perodes no direc-

tament electorals el funcionamentdaquests mitjans no s gaire dife-rent. Decantats, en general, cap auna o altra de les dues grans op-cions partidistes (populars i socia-listes encarnen una nova versidels conservadors i liberals de laRestauraci borbnica, en un nourestabliment monrquic amb patentde cors) els mitjans contribueixende manera decisiva a crear la tra-moia dun edifici democrtic, en elqual sembla que el gran repte soptar pels uns o pels altres. De ve-gades, com si dunes postres estracts es deixa entreveure queexisteixen altres opcions. Ms mi-noritries per, aix s, integrades

en el sistema.Aquest entramat no s una impo-

sici del sistema partitocrtic a lesgrans empreses de comunicaci es-crita i audiovisual. La simbiosi i elrepartiment de rols s un fet i formapart dun pacte scioeconmic queva ms enll de qualsevol conjun-tura passatgera. Estat, sistema pol-tic, partits del sistema i mitjans decomunicaci formen una quadratu-ra que sustenta el sistema i dnacobertura a la illusi democrticaeliminant del joc qualsevol opcims radical (llistes obertes, demo-crcia participativa) o alternativa(transformaci del sistema, auto-

gesti).I aix les coses, els temps electo-rals ens fiquen a casa uns senyors isenyores que noms tenen quebones intencions cap a nosaltres.

Secci Sindical de la CGT a lAgncia Tributria

Lnic sindicat desquerresque actua com a tal

E N T R E V I S T A

Josep Gargant

-Quan i com es crea la Secci

Sindical de la CGT a l'Agncia

Tributria?-Ens la vam trobar ja creada perinactiva, fa uns 15 anys mes omenys. Parteix del nucli actualprocedeix de la UGT, quan elPSOE estava llicenciant via manumilitari Nicolas Rod, Antn Sa-racibar i la vella gurdia ugetista.Va muntar la UGT Catalana unagestora a la secci sindical d'Hi-senda de la UGT per impedir-nosparticipar en el Congrs de Cata-lunya, ja que bona part dels dele-gats sindicals d'aquella poca erenproassemblearis, d'ascendnciaanarcosindicalista o redondistesi tant els uns com els altres erenobertament crtics amb els acordsdolents que signava la secci esta-tal de la UGT a lAEAT, vam deci-dir passar-nos en massa amb afi-liats inclosos a la CGT.-Quin s la situaci laboral en elvostre sector?

-La situaci laboral s complicada,amb 28.000 empleats pblics (un7% s personal laboral) d'unabanda lAEAT actua com un mi-niestat dintre de la Funcin Pbli-ca, d'altra banda l'estructura org-nica i directiva de l'AgnciaTributria Espanyola est absoluta-ment jerarquitzada; amb una elit de

jerarques administratius (Inspec-

tors de Finances) que acapara tot elpoder i controla de forma absolutaen el seu benefici la massa salarial.

En les administracions on msdirecte s el contacte amb els ciuta-dans ens trobem amb plantilles re-dudes al 50% amb salaris que es-cassament arriben als 1000 eurosamb 20 anys de serveis. Sobreca-rregades de treball i escasses demitjans.

Ens trobem tamb amb una ex-ternalitzaci dels serveis, especial-ment les d'informaci tributriaque han estat cedides a empresescom Atento.

Aix sha dafegir un absolutmenyspreu cap a les prpies nor-mes que l'estat dicta a lAEAT, jaque durant les campanyes de rendaes dedica a la contractaci illegal

de personal eventual. Nombrosessentncies en procediments de lavia laboral iniciats per la CGT dela via laboral han convertit aquestseventuals en fixos discontinus.

Les reivindicacions sn aug-ments salarials per a deixar la con-dici de mileuristes i dotaci de lesplantilles en les Administracions iUnitats sobrecarregades de treball.-El dia que comenava la cam-

panya de la declaraci de rendahi va haver mobilitzacions. En

qu van consistir i com i per

quina ra es plantegen?-En aquest conflicte el personal ad-ministratiu i tributari de l'Agnciaplantejava augments salarials, re-classificacions professionals i do-taci de les plantilles. Tanquem 4administracions de les 22 existents

i es va paralitzar la delegaci deTarragona, lAEAT va deixar dedonar cites dues setmanes abans del'inici de la campanya de renda peldia 2. Vam calcular que va pararsobre un 40% de la plantilla en unatur que es va iniciar de 10'30 a14'30 h i que la prpia Agncia aCatalunya va beneficiar l'atur al nocitar als ciutadans per a confeccio-nar les seves declaracions de laRenda. Finalitzem l'aturada ambuna manifestaci pel carrer Aragcap a Roger de Llria i posterior-ment Gran Via.-Quina s la relaci amb els al-

tres sindicats? Estan per la feinaen la campanya de protestes?-Bsicament dolenta en aquestsmoments. Existeix un sindicat dedirectius (no va en conya) que s'hapresentat per primera vegada a leseleccions, un sindicat de quadresen conflicte amb el sindicat de di-rectius, CCOO, CSIF, SIAT-US,UGT i CGT.

A Barcelona la CGT s el sindi-

cat amb major nombre de delegatsdesprs de les eleccions. Som l'-nic sindicat d'esquerres que actuacom a tal a l'Agncia Tributria, laresta t acords de no efectuar nireivindicacions, ni mobilitzacionsdurant la campanya de la renda, acanvi de cursets (dotacions econ-miques per a efectuar-los), mitjansmaterials i altres ajudes.

LA MIRADA

INDISCRETA

Les treballadores de Clece Girona reclamen millores salarials

Redacci

L

es treballadores de la neteja aGirona es van tornar manifes-

tar el 20 d'abril per reclamar millo-res salarials. Una vintena de treba-lladores de l'empresa Clece deGirona, encarregada de la neteja dedependncies municipals, es vanconcentrar al mat davant de l'A-

juntament per reclamar un aug-ment de sou. El conflicte laboral enaquesta empresa ja ve de moltllarg. Aquesta concentraci es vaconvocar desprs que el passat 10d'abril l'empresa i els treballadorsvan arribar a un acord que va posarfi a la vaga que mantenien des defeia 37 dies amb el suport de laCGT.

Algunes de les mesures que va

preveure l'acord van ser convertircontractes temporals en fixos, lapossibilitat d'incrementar el nom-bre de treballadors i donar norantadies de perms no remunerat als

empleats. Tot i aix, no es va acon-seguir que s'incrementessin elsseus salaris, que consideren total-

ment injustos i insuficients, peraquest motiu, tenen previst seguirrealitzant concentracions davantdel consistori per reclamar un soudigne.

Sous de misria icondicions de treballdraconianes

L'empresa Clece s una empresa anivell de l'Estat espanyol. Des de fauns anys est guanyant molts con-cursos de l'administraci pblica.Guanyar aquests concursos els su-posa uns beneficis de milions d'eu-ros, ja que quan es concedeixen els

contractes no se li pregunta a l'em-presari quants diners destinar alsbeneficis econmics i quants al tre-ballador, i l'administraci es limitaa agafar la millor oferta.

Aquesta empresa s una de lesque pitjor contractes t per als seustreballadors: contractes precaris,

temporals que es fan intermina-bles, errors constants en les nmi-nes, hores extres pagades a 5 -elque desprs de llevar-li el 14 %d'IRPF es converteix en un regaletdels treballadors a l'empresa- quanel conveni marca 13 euros. El per-sonal que hi ha destinat a cada cen-tre s insuficient; per tant, hi hauna sobrecrrega de treball que noest reflectida en el salari. Els diespersonals no es cobreixen, ni leshores sindicals de les companyesdelegades. Han de fer el seu treballi el de la companya absent. No espot desenvolupar la feina a fons,per s igual, perqu aqu el que

preval s que sembli que els cen-tres estan nets.Quan un treballador es dna de

baixa, sigui per accident o per ma-laltia, se li descompta la totalitat

dels tres primers dies i un percen-tatge elevat de la resta. Una com-panya, per exemple, es va acciden-

tar netejant i desprs de patirdurant mesos la seva dolnciacobra uns 500 euros. Els companysque recullen les escombraries alshospitals s'han punxat diverses ve-gades amb xeringues que no ha-vien estat dipositades en conteni-dors apropiats, amb el riscd'infeccions. Vidriers que netegensense mesures de seguretat. La llis-ta s interminable i per aix es vaconvocar la vaga indefinida que vatenir lloc durant els mesos de mari abril, ja que es portava ms dequatre mesos intentant negociarunes millores que l'empresa es ne-gava a concedir: augment de plan-

tilla, reducci d'hores laborables a35, augment dels salaris, coberturadel 100% en les baixes per acci-dent i malaltia i ms seguretat en eltreball.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

8/27

SFF-CGT

Com a conseqncia del dego-teig incessant des de fa mesde quinze anys de la destrucci d'o-cupaci pblica, mitjanant Expe-dients de Regulaci d'Ocupaci, dela incapacitat de l'empresa Adif perobtenir del govern actual la cober-tura de les necessitats de plantillamitjanant Ofertes d'Ocupaci P-blica suficients, i d'una poltica detransports ms decidida a apostarper la carretera, per cobrir el man-teniment i la construcci d'infraes-tructures ferroviries, Adif est re-corrent als trasllats temporalsforosos, no com una mesura ex-

cepcional sin dolorosament reco-rrent.Aquesta poltica de personal

xoca frontalment amb la falta deplantilla, que s'evidencia amb gai-

reb un mili d'hores extraordin-ries realitzades l'any 2006 en lesUN que composen l'actual Adif iamb la multitud de treballs ques'han externalitzat cap a empresesprivades per falta de personal propiper a realitzar-los. Aix mateix, lesgerncies de producci que s'enca-rreguen del manteniment del terri-tori assignat tenen cada vegadams dificultats per mantenir lesinstallacions amb les degudes ga-ranties, arribant-se a paralitzar lesnecessries obres de renovaci perfalta de personal que realitzi lesfuncions d'encarregat dels treballs -treballadors responsables de la se-

guretat i del bon funcionament delstreballs.La multitud d'avaries i incidn-

cies que han causat les obres del'AVE en les lnies de Rodalies de

Renfe a Catalunya i l'escassedat deplantilla en l'mbit, van instar quefos el Ministeri de Foment quiprengus cartes en l'assumpte, peren comptes de trobar solucions s-lides en el temps ha optat per tras-llats forosos d'altres provnciesque, a ms de comportar una for-maci nulla en el coneixement deles installacions, posa en greu pe-rill les necessitats de mantenimentde moltes altres installacions.

CGT entn que l'objectiu no scap altre que continuar la privatit-zaci de l'empresa pblica ferro-viria i canviar l'ocupaci fixa ambdrets per ocupaci precria, en

contradicci amb els objectius es-tablerts pel Ministeri de Treball delgovern socialista que parlen de mi-llora de la qualitat de l'ocupaci i lareducci de la temporalitat. Recor-

dem que l'actual ministre de Tre-ball, Jess Caldera, es va manifes-tar contrari a l'anterior Expedientde Regulaci d'Ocupaci signat al

juliol de 2003, quan era portaveudel grup socialista, argumentantque es deterioraran ms els ser-veis ferroviaris i afegint que snecessari enfortir l'ocupaci per amillorar els serveis pblics, sobre-tot si sn essencials i que lEROde Renfe no s necessari (vegeul'hemeroteca amb data de 3 de ju-liol de 2003).

Per aix, CGT planteja un pro-cs de rejoveniment de la plantillaamb la contractaci de nous treba-

lladors i treballadores que enfortei-xin l'empresa ADIF i que permetinescometre les actuals i futures c-rregues de treball, amb seguretat iqualitat en el servei ferroviari.

Catalunya.Juny de 20078

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals CGT ClariantIbrica; foto: Joan Ramon

Ferrandis

Sense cap tipus de contempla-ci la multinacional ClariantIbrica SA contia obstinadaa dinamitar tota representaci delsindicat CGT en els centres de tre-ball establerts a Catalunya (el Prat iTarragona). Les maniobres de ladirecci de Clariant Ibrica perdesmembrar la CGT comencen aser eixelabrades i contnues. Noobstant aix, els resultats estansent nefastos per als interessos d'a-quests directius agressius, necessi-tats de resultats impressionants amolt curt termini i sense el mnimsentit de la lgica.

Si ens atenem als fets ms re-cents, en un perode de sis mesosenrere, veiem la seva poltica de re-pressi contra CGT: sancionen eldelegat sindical de la CGT al Pratde Llobregat; sancionen un afiliat aCGT al centre del Prat; sancionen iacomiaden el secretari de la SecciSindical de la CGT al centre de Ta-rragona i membre del Comitd'Empresa; sancionen un companyque es presentava per la llista deCGT posant-li una sanci de dos

mesos d'ocupaci i sou al centre deTarragona; i sancionen tres afiliatsde la CGT al centre del Prat; und'ells, a ms, es va presentar en lesrecents eleccions al Comit perCGT, amb el resultat de dos aco-miadaments i una sanci de 30 diesd'ocupaci i sou.

Cal ressaltar l'altssim nombred'expedients que l'empresa est in-coant des de fa un temps. Qu oco-rre amb aquesta empresa?

Dos acomiadats i unsancionat al PratLa Direcci de l'empresa qumicacompleix la seva amenaa i aco-miada un membre del Comit enactiu, un exdelegat de personal i unoperari, tots ells afiliats de la CGT.

La direcci del Prat, fent gala dela seva gran capacitat de comuni-caci i aplicant-se amb rigor, ex-clou el dileg i aplica la sanci. Totaix quan els treballadors no ac-cepten ordres per considerar queno entren en les seves funcions. Ob es fan ress de notcies sobremembres de la plantilla que no els

sn grats.En la primera setmana i sensedonar temps al Comit ni a consti-tuir-se, l'empresa ja va obrir quatreexpedients disciplinaris sense capbase legal per procedir a cap sancio acomiadament i, un cop presen-tats els plecs de descrrec, Clariantva acomiadar dos dels expedientatsi va sancionar amb falta molt greu i30 dies d'ocupaci i sou el tercer.

Desprs d'una investigaci par-cial en la qual no es va escoltar els

sancionats, ni va assistir-hi cap re-presentant social, noms han con-siderat les allegacions que es vanfer per escrit sobre acusacions moltgenerals contra els expedientats,desprs de la denncia per part dedos companys que se sentien aco-rralats pels sancionats.

Aix es produeix poc desprs dela realitzaci d'eleccions sindicals,en les quals, a pesar de la impugna-ci de les eleccions per part del'empresa, es va poder presentaruna llista amb 16 persones en elcollegi d'especialistes i no qualifi-cats, aconseguint 7 representants,

majoria absoluta, ja que no hi vahaver cap altre sindicat que presen-ts ms llistes.

CGT va recollir signatures de lamajor part de la plantilla declarantla inexistncia de cap tipus d'asset-

jament i que les relacions laboralsen aquesta factoria sn amistoses icordials per no ha servit de res.

Nou comit, nou repte de la di-recci de Clariant. S'ofereix dilegi voluntat d'arreglar les coses, debaixar la crispaci, de conciliar els

interessos de l'empresa i dels treba-lladors, i la resposta empresarial stotalitarisme, imposici i absnciade dileg. Se'ls pregunta si prete-nen tancar el Prat i llancen desafia-ments continus a la plantilla per aaniquilar-la, amb el tancament oamb la seva submissi absoluta a lavoluntat empresarial.

Hi ha nou comit al Prat, pertorna a sser de CGT. L'empresaaposta fort per veure amb quin su-port es compta i tornar a tirar unpols a la plantilla.

s important demostrar als di-rectius de Clariant Ibrica la unidels treballadors i la lluita contrales injustcies i la defensa de les ga-ranties socials (si el CGIQ se signacom planteja la patronal suposarla submissi als empresaris), la de-fensa dels propis drets i els delscompanys.

Clariant Tarragona

La repressi de Clariant Ibricasobre els treballadors que simpatit-zen d'una o altra forma amb laConfederaci General del Treballs manifesta.

S'est a l'espera de la sentnciadel judici celebrat el passat 4 d'a-

bril i s'espera que demostri quel'actuaci de la direcci de Clariants premeditada i encaminada a era-dicar la representaci dels treballa-dors per CGT, nic sindicat crticamb la conducta de l'empresa.

S'espera que els treballadorscomprenguin que davant la demos-traci d'autoritarisme per part de ladirecci de Clariant no queda capaltre remei que l'acci directa icontundent contra l'actitud repres-siva de l'empresa.

Clariant accentua la

repressi contra la CGT

La destrucci d'ocupaci pblica, causa de les dificultats a Adif

LALTRA REALITAT

Qu podem fer?El cas de SAS a

Abrera

Pepe Berlanga

El passat mes de febrer els quitreballaven en l'empresa SASd'Abrera van ser informats quel'empresa tancaria, allegant que nohavien aconseguit mantenir la fa-bricaci dels quadres de comana-dament dels Seat Ibiza, perdentl'adjudicaci que passaria a realit-zar Peguform, amb salaris i condi-cions laborals pitjors que les gaudi-des per SAS i, consegentment, erafors el tancament de la planta aAbrera.

En resposta a l'actitud dels treba-lladors a primers de mar, l'empre-sa procedia al tancament patronal ien oposici a aquesta actuaci elstreballadors i treballadores van ini-ciar un procs de protestes que hadurat ms de dos mesos. No obs-tant aix, a pesar de totes les ac-cions de protesta efectuades, entrealtres talls de carreteres o paralitzarla producci a Martorell en diver-ses ocasions, ha estat impossibledoblegar la decisi empresarial.

La CGT que possea la represen-taci majoritria en SAS, ha hagutd'assumir la iniciativa mobilizadorai propositiva, adquirint una gran

responsabilitat davant els treballa-dors. Finalment, s'ha pogut aconse-guir un increment substancial deles indemnitzacions econmiques.Dels vint dies de salari per any tre-ball als seixanta, els afectats pelERO rebran 1.100 euros en com-pensaci per increments salarialsno aplicats, les indemnitzacionstindran en compte tots els perodesde contractaci, aix com reconi-xer l'antiguitat dels treballadorsprocedents d'altra companyia, onzeafectats per lERO es recollocaranen la fbrica que SAS t a l'interiorde la Seat a Martorell, i altres, nomenys importants, que incideixensobre el clcul final de les indem-

nitzacions.Aquesta bateria de mesures que

van confluir en el principi d'acordsubscrit amb la representaci delstreballadors, van culminar en un re-ferndum que, amb el 94% delsvots, va aprovar les mesures acor-dades. Els mateixos afectats han re-conegut que era l'nica sortida pos-sible davant una realitat tanaixafadora. No obstant aix, sem-bla que la decisi va en contra d'al-gun acord adoptat per CGT en undels seus innombrables comicis,els signants sn conscients d'aix iaix ho reconeixen, no obstant aix,s'han atrevit a signar-lo, valenta de-

cisi que pot implicar-los malsde-cap.Certament, difcil paper amb qu

han hagut de lluitar, millor dit, ambqu haurem d'enfrontar-nos tots.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

9/27

Catalunya.Juny de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

Drets, no favors

Vicent Martnez

Les empreses (capitalistes) nosn estructures ni democrti-ques ni igualitries. Una empresas propietat del capitalista (quiposa el capital o la inversi inicial),cosa que li dna dret, segons la llei,a controlar tot el que es fa en aques-ta i actuar amb un poder asbolut.Poden decidir en qu treballa l'em-presa, els salaris, el nombre de tre-balladors, qui sn els caps, les je-rarquies, l'organitzaci, etc.

Dins d'aquest poder de l'empre-sari noms hi ha dos lmits: la llei(el salari mnim, el conveni collec-tiu, l'Estatut dels Treballadors, laLlei d'igualtat, etc.) i els sindicats.Els sindicats sn el contrapoderque permet als treballadors asso-ciar-se per lluitar pels seus dretsamb dues eines: les vagues perpressionar (nous convenis o millorscondicions) i la llei per fer-la com-plir.

Al si d'unes estructures tan jerar-quitzades, molts treballadors optenper fer seguidisme dels caps i l'em-presari per aconseguir-ne els favorso per poder promocionar dins del'empresa, i no a partir dels drets ila transparncia. A quanta gent lipodem sentir dir, a la meua feinano hi ha comit, per no cal, perquel meu cap em deixa tenir vacances

quan vull o em dna un sobre extraamb diners en m si crec que ho hefet b o tinc horaris flexibles. Enel marc d'una societat despolititza-da, el millor sembla ser portar-seb amb el cap per poder obtenirfavors. Sense menysprear elpaper del tarann a l'hora de dirigiruna empresa, els favors depenen dequi els fa: la qual cosa li dna tot elpoder al cap o l'empresari que quanvulgui pot tallar l'aixeta dels fa-vors. Els favors s'agraeixen i donensubmissi, els drets estan garantitsi es poden exigir.

Els drets, aix s, per a la seuaaplicaci efectiva necessiten un co-mit d'empresa que els faa com-

plir, per sn ms duradors que elsfavors, que poden desaparixer se-gons el criteri subjectiu d'un cap oempresari que no sempre mirarpel treballador sin que els atorgaen funci de flies i fbies. En elmn de l'empresa vivim marcatspel que s'anomenaria, si fos polti-ca, clientelisme.

Un ve que vol estar sempre aprop del poders per rebre'n els fa-vors i no s'atreveix a qestionar-los un serf, el que opta per poder cri-ticar-lo i enfrontar-s'hi s ciutadlliure.

O, en resum, al mn de l'empresas'aplica ms el caciquisme que la

poltica democrtica, la valoracireal dels mrits personals, el reco-neixement dels drets, o la recercade la igualtat d'oportunitats entreles persones.

CGT Illes Balears

Els treballadors i les treballa-dores de Salom-IB3, a lesIlles Balears, estan portantun procs de lluita per acabar ambla precarietat existent a l'empresa ien defensa d'un servei de rdio i te-levisi pblica de qualitat. Tenen elsuport dels tres sindicats del comi-t d'empresa: CGT, UGT i CCOO.Han realitzat diverses concentra-cions davant el Consolat de la Mar,seu de la Presidncia del Governde Jaume Matas, per exigir unescondicions salarials i laborals dig-nes, per un conveni collectiu just irespectus de les seves justes rei-vindicacions.

Aquestes concentracions es vaniniciar 20 d'abril i s'han anat repe-tint cada divendres.

El Govern de les Illes Balears,en mans del PP, ha muntat unaradio-televisi que se suposa pbli-ca, que efectivament est finanadaamb els impostos pblics, per quela seva funci i continguts estandescaradament al servei del partitpoltic de Jaume Matas, el PP, iaix ho han fet subcontractant elsserveis tcnics a una empresa pri-

vada que mant la seva plantilla encondicions precries, tant salarials,laborals com contractuals, a ms

duna lnia dnfima qualitat, sect-ria i submisa davant el poder. Elstreballadors i les treballadores quehi fan feina ho estan a travs dunaempresa privada (Salom Audio yVdeo, S.L.) que, no cal dir-ho,send una mossegada dels dinerspblics. Resultat de tot aix: capdels treballadors de l'empresa sfix ni t una seguretat laboral niexisteix cap tipus de conveni quereguli les seves condicions labo-rals; estan sotmesos a una flexibili-tat absoluta.

Els treballadors i les treballado-res de Salom-IB3 tenen, tots, con-tracte precari i no consolidat, ireben uns salaris de misria, que

els obliga a recrrer a hores ex-traordinries i cobrament de plusos(com el de "disponibilitat", 24

hores al dia al servei de lempresa),per tenir cap possibilitat darribar afi de mes. A ms, com a professio-nals de la informaci que sn, lesseves reivindicacions les fan demanera inseparable a la voluntat deprestaci dun servei de radio-tele-visi pbliques de qualitat i al ser-vei de la ciutadania. Per aix, laplantilla de Salom-IB3 planteja lesseves reivindicacions inseparable-ment amb la pretensi de donar unservei pblic radio- televisiu inde-pendent, plural, de qualitat i res-pectus amb la nostra llengua icultura.

Com que l'empresa segueixsense donar resposta a les reivindi-

cacions dels treballadors, aquestsvan decidir convocar una vaga pelsdies 24, 25 i 27 de maig. La vaga te

per objectiu la signatura dun con-veni collectiu que els faci sortir dela precarietat i reconegui els m-nims drets laborals i socials de laplantilla, aix com tamb la subro-gaci dels contractes per part delens pblic, com a garantia defutur per les condicions abans es-mentades.

Les mobilitzacions continuen, ies fa una crida a tots els treballa-dors i treballadores, ciutadans, en-titats sindicals, socials, poltiques iciutadanes, als mitjans de comuni-caci i a lopini pblica, per de-fensar i fer pinya amb la plantillade Salom-IB3, ja que la seva lluitainteressa i afecta tota la ciutadania

de les Illes Balears.Ms informai a http://ib3-salom.balearweb.net/

En lluita per un conveni

digne a Salom-IB3

QUI PAGA MANA

L'empresa Furas de Piera, a la comarca de lAnoia, vol presentarun ERO per acomiadar ms de la meitat de la plantilla

Collectiu Catalunya

La comarca de l'Anoia, una deles comarques catalanes ambla taxa d'atur ms elevada, torna arebre el cstig del tancament d'unaempresa. Es tracta de Furas, dedi-cada a la fabricaci de cables i con-nexions elctriques, que va confir-

mar l'11 de maig mitjanant uncomunicat pblic la presentacid'un Expedient de Regulaci d'O-cupaci parcial sobre la plantilla dela seves dues fbriques a Piera, a lacomarca de l'Anoia. Aquest expe-dient significar l'acomiadamentde 112 treballadors. Entre les duesfbriques de Furas a Piera, la deconnexions Piera 1 i la de cablesPiera 2, hi treballen unes 155 per-sones. Fundada el 1969, la com-panyia t tres fbriques a Catalun-ya -dues a Piera i una a Tor(Segarra)-, una altra a Casablanca(Marroc), una cinquena a Durban(Sud-frica) i oficines comercials a

Hong Kong.Furas, que va tancar l' any 2006amb unes vendes de 43,1 milionsd'euros, va desembarcar el 2004 aCasablanca, al Marroc, on l'any

passat va ampliar la seva capacitatproductiva. Per als treballadors,aquesta descentralitzaci s lacausa del possible acomiadamentde la major part dels empleats de-dicats a la producci. La clau devolta d'aquest procs s, segonsl'empresa, la prdua de competiti-vitat i beneficis en relaci a la pro-

ducci dels mateixos bns que fanels pasos low cost. L' any 2002,l'empresa era una de les quinze pri-meres en el rnquing empresarialde l'Anoia, pel que fa al volum devendes, ocupant el sis lloc. El pre-sident de l'empresa s Josep Gon-zlez, que tamb s president de lapatronal Pimec.

En la reuni realitzada amb elcomit d'empresa el 16 de maig,Furas va informar que l'ERO signi-ficar l'acomiadament de la totali-tat del personal de producci dePiera 1, que comptava amb 101empleats, i 11 treballadors ms dela planta de cablatge Piera 2. A

ms, l'empresa sopesava la possibi-litat que deu treballadors de la f-brica de cables puguin traslladar-sea la fbrica de Tor, al mateixtemps que es preveu que es pugui

dur a terme un pla de prejubila-cions per a majors de 55 anys.

La Direcci de l'empresa va ar-gumentar que a l'hora de fabricarconnexions a Piera hi perden di-ners, per aix volen tancar la pro-ducci a una de les fbriques dePiera. s la planta de Casablanca(Marroc), oberta l'any 2004, la

principal culpable del tancamentde la seu pierenca, ja que moltapart de la producci que s'estavafent al municipi anoienc va passara fer-se al pas nord-afric, mentreque la resta es desviar a un pas del'est d'Europa, amb la qual cosa enstrobem amb un nou cas de desloca-litzaci.

L'anunci de l'ERO va causar in-dignaci entre els treballadors i elssindicats presents a l'empresa,entre ells la CGT, i s per aix quees van portar a terme mobilitza-cions contra l'ERO per considerar-lo injustificat. El mateix dia 16 unacinquantena de treballadors es van

reunir a la porta de l'empresa pocabans de l'inici de la reuni entreles dues parts. Els empleats vanmostrar la seva disconformitat ambels acomiadaments amb pancartes,

banderes i xiulets, alhora que vanamenaar de tallar la carreteraentre Igualada i Martorell, fet quefinalment no es va produir. El dia18 es va realitzar una manifestacia Piera. I estava prevista realitzarmobilitzacions a Barcelona. Desde la Federaci Comarcal de l'A-noia de la CGT s'est donant su-

port a la lluita de la plantilla.No s la primera vegada que es

viu una situaci aix a Piera ambl'empresa FURAS. L'any 2005, uncentenar de treballadors es van ma-nifestar contra la poltica d'acomia-daments que havia seguit l'empre-sa, ja que des del 1999 finsaleshores havien acomiadat unscent treballadors.

El 21 de maig estava previstauna nova reuni en la qual ja pren-drien part els advocats de l'empresai els dels treballadors. Per al 25 demaig hi havia convocada una con-centraci a les portes de l'empresaper mostrar el rebuig a l'ERO per

part de la plantilla i dels tres sindi-cats presents al comit: CGT, UGTi CCOO. Des de la CGT es far totel possible per evitar que l'ERO tiriendavant.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

10/27

10 Catalunya.Juny de 2007

TREBALL-ECONOMIA

FEMEC-CGT

Els precedents

L'any 2003 CCOO i UGT van fir-mar el conveni provincial del me-tall de Barcelona amb una vignciade quatre anys. La FEMEC-CGTel va valorar negativament per laduraci, per l'increment salarial(IPC+0,8%), revisi tcnica (s'ha-vien comproms a la revisi retro-activa), per la ridcula reducci de

jornada (vuit hores per a quatreanys i la porta a les deu hores di-ries) o la distribuci de jornada alllarg de l'any amb la consegentdependncia de la vida familiar ilaboral a les condicions del mercat.En matria d'ocupaci no van esta-blir cap comproms concret cap ala contractaci indefinida.

La valoraci de l'acordde 2007

Enguany, aquests sindicats van ela-borar una plataforma reivindicativaamb la qu CGT va coincidir en la

majoria dels punts. Tamb va re-colzar la vaga del dia 20 en defensade la plataforma reivindicativa, toti els dubtes que es ports a efecte, iva denunciar la possibilitat que s'a-rribs a un pobre acord abans derealitzar la vaga, vaga que final-ment no es va portar a terme.

Desprs de 12 reunions de lesqu es va donar molt poca infor-maci als afectats, els sindicats fir-mants valoraven aquest convenicom a histric i globalment po-sitiu (?). La FEMEC, desprs d'a-nalitzar els textos firmats, ha arri-bat a la conclusi que la valoracifeta pels firmants s interessada ifalsa. En realitat aquest conveni

seria encara ms regressiu que allque s'ha firmat fa quatre anys:- Conveni per a sis anys, assegu-rant la pau social durant els esmen-tats anys.- Increment salarial inferior al del'anterior conveni per a les catego-ries ms baixes (la majoria de lespersones afectades)Podeu veure els quadres compara-tius a:http://www.cgtcatalunya.cat/nuke/modules.php?name=News&file=article&sid=2605s a dir, aquest conveni histrics econmicament pitjor que l'an-terior (que tampoc era gens bo). I a

canvi d'aquesta pujada salarial ne-fasta i una ridcula reducci de jor-nada de 2 hores en 6 anys!!, els sin-dicats firmants li han entregat a lapatronal el segent:

- Conveni per a 6 anys- Una bossa de 80 hores (extres?) a

disposici dels empresaris. Aix espot convertir realment en una am-pliaci de jornada.- Flexibilitat de 2 hores diries, osigui que l'empresa disposaria de la

nostra vida.- Es fan els dissabtes laborables al

pagar el plus de festiu noms diesconcrets de l'any.- Doble escala salarial en els nouscontractes que siguin indefinits(com si els empresaris no tingue-

ren suficient ja amb la bonificacidel 75% en la Seguretat Social)

Els firmants van donar una valo-raci interessada de l'acord i vanpreparar un escenari confs per atots els metallrgics i metallrgi-ques. Deien que aix era un prea-cord i que les plantilles afectadesdecidirien si es convertia en conve-ni. No obstant aix, no van convo-car, ni tan sols, assemblees comar-cals de treballadors/es del metall.

Seran les assemblees de dele-gats/des, que depenen dels matei-xos sindicats, les que donaran l'a-provaci a aquest acord. Endefinitiva una consulta poc creble.

Des de la CGT s'acusa els sindi-cats signants d'haver-se venut a lapatronal una altra vegada i es creuque el conveni s massa llarg i fle-xible i que no compensa salarial-ment. Per aix, la FEMEC-CGTva concentrar 200 sindicalistes da-vant la seu de la Uni PatronalMetal.lrgica a Barcelona per pro-testar contra la signatura del conve-ni, precisament quan la patronal iCCOO-UGT l'estaven signant.

El Conveni del Metall de Barce-

lona afecta ms de 240.000 treba-lladors de ms de 8.000 empresesvinculades al sector, com ara els del'automoci, l'electrnica, les ins-tallacions industrials i elctriques,la foneria, la serralleria, els mun-tatges, les reparacions, el manteni-ment, la transformaci, les joies,les xarxes telefniques i la conduc-ci d'energia.

Vaga a Tarragona

Per la seva banda, a la demarcacide Tarragona, CCOO i UGT vanconvocar una vaga del sector delmetall desprs de quatre mesos denegociacions infructuoses amb la

patronal tarragonina del metall, iamb la negociaci paralitzada en elprimer punt: el salaris. Aquestavaga es va portar a terme el dia 11de maig, i va comptar amb el su-port de la CGT. El seguiment de lavaga va ser massiu, amb un partici-paci del 90%, i de retruc va afec-tar les empreses dels polgons pe-troqumics, on el 40% detreballadors del sector hi tenen ellloc de feina mitjanant empresesde serveis auxiliars. Com que des-prs de la vaga la negociaci delconveni segueix sense desencallar-se i la patronal Apemta continuaamb el seu mutisme, els sindicats

en el moment detancar aquest Ca-talunya havien convocat duesnoves jornades de vaga per als dies31 de maig i 1 de juny.

Anlisi duna altra autntica presa de pl dels majoritaris

Nou Conveni del Metall deBarcelona, ni histric ni bo

Alguns resultatsEleccions SindicalsPAS funcionari de la Universitat

de BarcelonaCGT, 2; CCOO, 10; UGT, 6; i

CAU, 3.

Promofon (telemrqueting)CCOO, 7 delegats; CGT, 5 dele-gats; i UGT, 5 delegats.

Ajuntament de BarcelonaJunta de Personal (funcionaris): 3delegats. Comit de Laborals: 3delegats.

Correus i Telgrafs

Barcelona

Funcionaris: CGT, 6; CCOO, ;UGT, 7; CSIF, 5; i USOC, 3. La-borals: CGT, 6; CCOO, 7; UGT, 6;CSIF, 5; i USOC, 5.Girona

Funcionaris: CGT, 2; CCOO, 5;UGT, 3; CSIF, 1.Lleida

Laborals: CGT, 3; CCOO, 3; UGT,4; i CSIF, 3.Tarragona

Funcionaris: CGT, 1; CCOO, 4;UGT, 4; CSIF, 2.

Acciona (Palma)Collegi de Tcnics i Administra-tius: UGT, 3; CCOO, 2; USO, 2,; iCGT, 1. Collegi Especialistes i NoQualificats: CGT, 5; USO, 3;CCOO, 2; i UGT, 2.

Fundaci Deixalles (Balears)

Collegi Tcnics i Administratius:CGT, 2; i UGT, 1. Collegi Espe-cialistes i No Qualificats: CGT, 4; iCCOO, 2.

Estampaciones Sabadell (Palau

Solit i Plegamans)Collegi Obrer: CGT, 3; CCOO, 4;UGT, 2; i FTC, 3.

Nou Sindicatdel Metall aSabadellA Sabadell sha constitut el Sindi-cat del Metall i alhora la FederaciLocal, en disposar-se dels dos sin-

dicats necessaris per a la constitu-ci com a tal. El Sindicat del Me-tall est format per membres dediverses seccions sindicals, entreles quals destaquem, per ser lesms nombroses, les dUnidat Her-mtica, Fico i Estampacions Saba-dell.

Blocs de CGT-Secci Sindical CGT HospitalClnic-Barcelona,http://cgtclinic.blogspot.com/-Secci Sindical CGT Hospital deViladecans-Baix Llobregat,http://cgthospitalviladecans.blogs-

pot.com-Secci Sindical CGT Institut Mu-nicipal Assistncia Sanitria-Bar-celona,http://cgt-imas.blogspot.com/

OPINI: Acabem amb lesclaudicacions dels majoritaris!

FEMEC de CGT de Catalunya

S'ha d'acabar aquesta accepta-

ci de tot el que facin els sindi-

cats majoritaris.No s casualitat

que portem ms de 20 anys

sense un sol dia de vaga.La po-

ltica d'acceptaci de convenis

regressius, l'un darrere de l'al-

tre, ha culminat aquesta vegada,

amb un conveni desastrs. Per

els que negocien ho fan com a

representants de tots i totes no-

saltres encara que la gran majo-

ria dels treballadors del metall

tinguem clar que el que ens fir-

men va contra els nostres inte-

ressos.

Per aix la FEMEC cridem a tots

aquells/es que no estigueu con-

formes amb aquest conveni per-

qu ho demostreu clarament,

que feu arribar el vostre descon-

tent els delegats i delegades

dels sindicats firmants i que els

exigiu una consulta veritable-

ment democrtica. Per sobre-

tot vos cridem a abandonar

aquest sindicalisme de misria,

repartiment de molles i de con-

cessions milionries a la patro-

nal. Un altre sindicalisme s

possible; la CGT.

La CGT tenim clar que all on

les nostres forces ho permetinreivindicarem i aconseguirem

pactes de millora que arreglin en

la mesura que es pugui este

conveni miserable. Per veiem

com, cada vegada, aquests con-

venis es convertixen en pesades

lloses per a milers de metallr-

gics/ques que no tenen en les

seves empreses l'opci sindical

de CGT per a reivindicar i millo-

rar aquestes condicions.

Per aix farem arribar a totes les

plantilles afectades un missatge

d'nim i de suport al vostre re-

buig d'aquest conveni. A CGT

estem convenuts que es poden

fer convenis millors que el que

fan aquests sindicats installats

en la seu autocomplaena. Ens

volen fer creure que han nego-

ciat durament perqu han fir-

mat en dissabte i ens munten un

escenari de vagues que mai

duen a terme perqu abans

cauen davant de la patronal.

Perqu convenis negatius,quan

la patronal incrementa tant els

seus beneficis? Rebutja aquest

conveni, no continus permetent

que ho firmen amb el teu suport

o consentiment.

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

11/27

Catalunya.Juny de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Assemblea d'Acomiadats iAcomiadades de Seat

F inalitzat el termini del 10 demaig al voltant de 1200 treba-lladors/es del Grup SEAT han em-

plenat la sollicitud per a acollir-sea l'acord de prejubilacions antici-pades a partir dels 60 anys. Altres400 s'han acollit a la resta de mo-dalitats de baixa voluntria. A datade 5 de mar el nombre de treballa-

dors/es de les plantes de Seat aMartorell i Zona Franca amb 60anys complerts era de 615, que esdistribuxen en 336 MOD i 279MOI. De confirmar-se aquestessollicituds en les prximes setma-

nes i aplicar-se les prejubilacionsimmediatament el resultat ser undficit de personal per a fabricarl'actual volum de vehicles.

Per evitar un dficit de planti-lla que provoqui una reducci de la

producci, la direcci de Seat estu-dia aplicar una sortida esgraonadadels treballadors que s'han acollitals acords. Tot i aix, aquest procsno pot dilatar-se excessivament enel temps i tot apunta que l'empresa

estudia realitzar noves contracta-cions a curt termini, aix com reor-ganitzar els torns de producci itirar m de la borsa d'hores per atreballar els dissabtes.

En aquesta perspectiva, el rein-

grs de tots els acomiadats/des del'ERO de desembre de 2005 al mesde juliol seria una mesura que potevitar retards inacceptables per alscompanys i companyes amb 60anys complerts i que han sollicitat

prejubilar-se.Cal exigir el reingrs de tots elsacomiadats ja! No s admissibleque l'empresa realitzi noves con-tractacions mentre hi ha companysal carrer!.

Secci Sindical CGT CorreosBarcelona i Collectiu Catalunya

E

ls fets denunciats en el jutjatpenal es remunten als dies 27

i 28 de Mar del 2007 en l'oficinade Correus de Matar. Una perso-na que figura en el nmero 3 de lacandidatura de personal laboral deCCOO a Barcelona va demanarpresumptament el vot per co-rreu de 30 treballadors (24 de per-sonal laboral i 6 de funcionari) demanera collectiva en lloc de fer-laindividualment, com marca la llei.

El cap de l'oficina de Correus deMatar va denunciar aquesta irre-gularitat a les taules electorals, lesquals anullaren aquestes peti-cions i ho comunicaren als afec-tats perqu procedissin a realitzarla petici de vot per correu ells

mateixos.CGT sollicita, a ms del'anullaci de les peticions de voti l'avs als afectats, que la taula in-vestigui l'autoria de la irregularitat

i el coneixement de l'escrit del capde Matar amb la denncia delsfets pel fet que CGT s part inte-ressada en el procs electoral i si

es produexen irregularitats t dreta saber-les. Es va insistir diversesvegades per escrit i verbalmentdavant l'empresa per tal d'obtenirla informaci pertinent.

La CGT considera que Correusno ha estat a l'alada de les cir-cumstncies. L'empresa ha actuatamb lentitud i obscurantisme perevitar que sorts a la llum pblicael que succeeix. Per aix laCGT va decidir acudir als jutjatspenals i exigir que l'empresa espersons com a acusaci. S'exi-geix, a ms, que CC.OO. faci forade la seva llista electoral i expulsidel sindicat al presumpte perso-

natge que va realitzar presump-tes irregularitats. En cas contrari,es considerar que aquest sindicatno fa tot el que est en la seva mper a garantir la neteja electoral.

Collectiu Catalunya

S

et treballadors de lArxiu His-tric de Barcelona (Casa de

lArdiaca) han denunciat lAjun-tament de Barcelona per haversubcontractat la gesti del perso-nal auxiliar de larxiu a empresesde gesti cultural que paguen unsou als treballadors molt per sotade lestipulat per a aquesta catego-ria en el conveni de lAjuntament.

La situaci afecta set auxiliarsdarxiu de la Casa de lArdiaca,que des de 1998 han estat subcon-tractats per dues empreses dife-rents, Fragment S.C.P. i MagmaServeis Culturals, i han perdut encada ocasi lantiguitat. El servei,que fins al 1998 feien els funcio-naris, va tornar a sortir a concurs

labril passat i els treballadors po-drien passar a treballar per a unatercera empresa en 15 dies, tot ique el comit dempresa ha im-pugnat el concurs i el judici per

cessi illegal de treballadors shade dur a terme el 5 de juliol.

Ladvocat del cas considera queel servei dauxiliar darxiu no es

pot subcontractar perqu no s au-tnom, sin que s una categoriaprofessional que forma part delestructura de larxiu.

La representant de CGT a lajunta de personal de larxiu de-nuncia que el que passa all no sun fet allat, sin que s part de lapoltica de lajuntament encapa-lat per Jordi Hereu, que desprsdiu que est en contra de les em-preses que paguen menys de1.000 euros i dels subcontractes.Casos similars es viuen en empre-ses com lInstitut de Cultura deBarcelona (ICUB), a la prcticatotalitat dels museus de Barcelo-

na, al servei dinformaci 012, alsserveis socials de lajuntament, alInstitut Municipal dInformticai en alguns serveis densenya-ment.

Secci Sindical CGT AgnciaTributria

Desprs de llargs anys demals acords els empleatspblics de l'Agncia Tri-butria (AEAT) destinats a Cata-lunya es troben que desprs de 20 i30 anys de servei amb prou feinesaconsegueixen els 1000 euros desalari.

Sn els mileuristes de la societatcatalana, amb crregues familiars,sense formaci per part de l'empre-sa i amb un autoreciclatge conti-nuat i desinteressat per atendre mi-llor el contribuent; amb unacrrega de treball creixent i unescontnues reduccions de plantilla,en les que no es cobrixen les va-cants.

La irracionalitat de les retribu-

cions s'ha vist incrementada amb lacada vegada ms voluminosa parti-da de la productivitat totalmentopaca, a diferncia de l'empresaprivada, en la qual mai al llarg delsanys en qu s'ha implantat aquestsistema retributiu s'ha conegutquins eren els objectius que calia

aconseguir per obtenir aquest com-plement salarial.

Els directius i executius de l'em-presa han utilitzat el concepte deproductivitat per saltar-se les res-triccions salarials imposades pelspressupostos generals de l'Estat.S'ha arribat a tal situaci que en

l'actualitat els directius de l'AEATcobren ms diners que el mateixpresident de Govern i en la nminadel mes de mar s'hi troben despro-psits com ara administratius i au-xiliars pares i mares de famlia quecobren per aquest concepte de 24 a48 euros mentre els inspectors definances i els directius en cobren2500 i algun mes han arribat a co-brar 5000 euros per aquest concep-te, salari a part.

Els treballadors de l'Agnciavolen fer arribar a la societat cata-lana el malestar del personal deterra de l'AEAT, els empleats p-blics que naixen, malviuen i treba-llen a Catalunya. Per aix, el 2 demaig va tenir lloc mitja jornada devaga per a tot el personal laboral,que va tenir un seguiment majori-tari.

A l'AEAT de Catalunya,

per uns salaris dignes

OPINI: Per la reincorporaci dels acomiadats de Seat al juliol

Moiss Rial, CGT Pirelli, del gruppromotor de Sindicalistes per la

Sobirania

Recordo com un conegut sindi-calista del Metro, referint-meal marc catal de relacions laborals,mexpressava: "mira, el poder, comms a prop, millor, ni que sigui pertirar-li pedres. Aquesta afirmaciconnecta amb la certesa que lEstatespanyol en matria laboral i elsseus agents cmplices, no ens ser-veixen al conjunt de treballadors itreballadores catalanes per resoldreels nostres reptes que en dotaria, encanvi, el marc propi. Amb aquesttindrem les eines amb base legal,econmica i de gesti per crear unanova Seguretat Social catalana, po-tenciar convenis catalans, eradicarla precarietat i la desregulaci, lasubcontractaci abusiva, les deslo-calitzacions, laccidentalitat labo-ral, mesures legislatives prpies enseguretat i higiene al treball, modelde contractaci, atur, invalideses,formaci, model destat del benes-tar, FOGASA, prestacions socials,garantir salaris segons el cost realde la vida real (IPC catal), etc.

Daqu que, fugint de dogmatis-mes estrils, unint voluntats trans-versals en pro a l'objectiu dassolirel marc catal de relacions laboralsper al nostre pas, shagi formalit-zat Sindicalistes per la sobirania,que a partir dun manifest inicial,sumen adhesions plurals de treba-lladors/es, de sindicalistes darreudels Pasos Catalans per assolirlautogesti sociolaboral al nostrepas, a travs dun marc propi derelacions laborals no subordinats ala ingerncia en la nostra realitat inecessitats per part de l'Estat es-panyol.

Una autogesti laboral que alEstatut del 30 de setembre apro-

vat per prop del 90% del Parlamentreconeixia en l'artile 170.1 apartatA el marc catal de relacions labo-rals, el qual, per, ha estat retallatunilateralment per les pressions delalta burgesia catalana, que handesembocat en el pacte Mas-Zapa-tero de la Moncloa.

LEstatut restant, a part de bonesparaules que sempre dependran dela voluntat de l'Estat (o sigui,nulla), ja que les cpules sindicalsde CCOO-UGT-CEOE-CEPYME,com en la darrera reforma de la se-guretat social, reben ara la benedic-ci del PSOE, com abans ho feia elPP, en la desregulaci dels nostres

drets. Els poders fctics, ho volentenir tot, "atado y bien atado".Sindicalistes per la Sobirania

neix a lempara de la PlataformaSobirania i Progrs.

Sindicalistesper laSobirania: pelmarc catal

de relacionslaborals

CGT denuncia un candidatde CCOO irregularitats en elvot a les eleccions a Correus

Denuncien lAjuntament deBarcelona per subcontractaciirregular a la Casa de lArdiaca

7/31/2019 Revista Catalunya - 87 - Juny 2007 CGT

12/27

Xavi Rojals i Jordi Mart

Com cada any (des del 1886)

s'ha celebrat a molts llocs del

mn la diada del Primer de

Maig, aqu cada cop ms descafeina-

da per les organitzacions sindicals

presumptament majoritries. Malgrat

tot, alguna cosa es mou en aquest

pas i fa que no perdem (almenys del

tot) l'esperana.

La Confederaci General del Tre-

ball va convocar en solitari o b va

participar en diverses convocatries

del sindicalisme i dels moviments al-

ternatius.Al manifest redactat amb motiu del

Primer de Maig, la CGT recorda que

durant aquest passat any s'han apro-

vat diverses reformes laborals i

acords entre patronal i sindicats majo-

ritaris que aprofundeixen la deslocalit-

zaci, la flexibilitat horria i salarial, la

mobilitat geogrfica i funcional.

Aquest Primer de Maig s'ha celebrat

en un context de destrucci del teixit

industrial del pas, amb el tancament

o la reducci de plantilles de moltes

empreses d'aquest pas (Seat, SAS-

Abrera, etc.), fortament contestat pel

sindicalisme combatiu.

A Barcelona, la CGT va convocar

una manifestaci al mat que apleg

unes 500 persones i que recorregu

part del centre de la ciutat, de la Via

Laietana baixant per les Rambles i fi-nalitzant a la plaa Antonio Lpez. La

Federaci Local de Sindicats de Bar-

celona prepar la celebraci de la

Diada del Primer de Maig amb tot un

seguit d'activitats (xerrades, cinef-

rums, etc.) que es realitzaren als lo-

cals de Via Laietana els dies previs ala mateixa.

A Tarragona la manifestaci es

convocava sota el lema "Ni explotaci

ni repressi ni destrucci del planeta.

Aturem el capitalisme", convocada

per tota una muni de collectius i or-

ganitzacions alternatives de les co-

marques tarragonines, sortint de la

Rambla Nova i aplegant unes 300

persones.

En el cas de Lleida, la manifestaci

estava convocada per diverses orga-

nitzacions i collectius alternatius de

la ciutat. La manifestaci sort de la

plaa del Treball i finalitz a la plaa

de Sant Joan, on es lleg un manifest

conjunt, finalitzant la jornada amb un

dinar popular per aquells que ho des-

itjaren. La manifestaci apleg unes

150 persones.

A Girona, la manifestaci unitria

alternativa es convoc sota el lema

"Lluitem pels drets de la classe treba-

lladora i dels pobles", aplegant dife-

rents collectius, sindicats i organitza-

cions al marge dels sindicats

majoritaris, sortint de davant de Co-

rreus i aplegant unes 150 persones.

Al final de la manifestaci s'ha llegit

un manifest unitari i les treballadores

de CLECE han llegit un escrit.Tamb

s'ha llegit el manifest de la Campanya

per la Llibertat de la Nria Prtulas, i

un escrit de la delegaci de sindicalis-

tes catalans a Palestina.A banda dels actes convocats ex-

plcitament per la CGT, es van realit-

zar diversos actes al Principat amb

motiu d'aquesta diada. Destaquem el

cercavila i les xerrades realitzades a

Sabadell en preparaci de la diada,

la manifestaci explcitament llibert-ria que sort al vespre dels jardinets

de Grcia de Barcelona i que apleg

un miler de persones; la manifestaci

anticapitalista unitria que sota el

lema "Pels drets socials, contra la cri-

minalitzaci dels moviments socials"

recoll experincies passades (mani-

festacions anticapitalistes, Mayday),

aplegant bona part de tot all que s

mou a Barcelona en els ltims anys i

que apleg diversos milers de perso-

nes, participant a la mateixa diversos

collectius de treballadors d'empreses

en lluita (Seat, Sintel, Mercadona,

etc.). Al Prat de Llobregat es va realit-

zar una jornada que apleg diversos

collectius de la ciutat i que inclogu

xerrades amb treballadors de diver-

ses empreses que estaven en conflic-

te, projeccions de cinema, dinar po-

pular, i manifestaci sota el lema

"Treballadors, recuperem la conscin-

cia, aturem els sindicats tradors".

A Valncia, a les 12.30h siniciava a

la plaa de Sant Agust la marxa del

bloc de la Confederaci General del

Treball. Ms de 1.000 persones es

van manifestar aquest Primer de Maig

amb el lema "Organitza't i lluita pels

teus drets, Per a tots, tot". Altres pan-

cartes portaven missatges compro-

mesos amb la conservaci del plane-

ta "Salvem el territori, salvem el

planeta" o amb la lluita obrera "Soli-

daritat i movbilitzaci". En un ambientfestiu i combatiu, es van cridar con-

signes i es va cantar. La comitiva va

arribar al parterre on diverses sec-

cions sindicals van prendre la parau-

la, aix com A.K., el treballador sene-

gals agredit en Gandia, i Antonio

Prez-Collado, secretari general deCGT-PV. Lacte va acabar el Camp de

Morvedre amb una festa i un concert.

A Castell, davant la manifestaci

cada any ms decadent dels sindi-

cats majoritaris, unes 300 persones

convocades pel bloc anticapitalista,

format per sindicats, partits poltics i

collectius de joves, van realizar una

manifestaci conjunta i alternativa a

loficial, amb un recorregut i lemes

diferents. Va acabar a lolivera mille-

nria de lav. Rei En Jaume. Els dife-

rents collectius convocants van llegir

un manifiest alludint als drets civils,

obrers i ciutadans que tant de temps

van costar dconseguir i que a poc a

poc es v