Adults en acció Nº 23 Desembre de 2008 Associació Zitzània

En aquest número...

i molt més… en aquest número !!!

Veus alguna sortida a la crisi?

A la secció “El cafè” podreu conèixer les opinions sobre aquest tema tan actual i

molts més!

A la secció de “L’anècdota de la teva vida” podreu conèixer la divertida història sobre aquest porc senglar.

A la secció de “Les activitats de l’escola” podreu veure la festa de la

Castanyada i algunes receptes.

I ... Un conte de Nadal. Bones Festes i Bon Any Nou!

1

2

2

Índex

Editorial ………………………………………………………………………………………………… 4

El cafè …………………………………………………………………………………………………… 5

L’anècdota de la teva vida ………………………………………………………………. 18

Les activitats de l’escola ………………………………………………………………… 24

La Castanyada ……………………………….……………………………………………… 24

Sortida al teatre ……………………………………………………………………….… 27

Per què…? …………………………………………………………………………………………… 29

Sota la palmera ………………………………………………………………………………... 32

Conte de Nadal …………………………………………………………………………………. 33

Entreteniments …………………………………………………………………………….… 34

Associació Zitzània ………………………………………………………………………….. 39

3

3

Després d’aquest intens trimestre, un nou número de la nostra revista, Adults en acció, veu la llum. Hem tor-nat amb molta il·lusió i amb noves pro-postes perquè la revista cada vegada sigui més vostra, és a dir, dels alumnes que formeu part de l’escola.

Aquest curs comptem amb la col·laboració de molts de vosaltres que ens esteu ajudant amb l’aportació d’idees i en la confecció de la revista. Des d’aquest espai volem agrair la vos-tra participació i animar també als qui encara no hi col·laboreu a fer-ho.

Esperem que la revista d’enguany us agradi i us sentiu representats en ella.

Aquest curs, incorporem algunes novetats com són les seccions de “l’anècdota de la teva vida” i la del “ per què ...?”. A més, tenim una bona notícia per donar-vos ja que la revis-ta s’estrena en format digital. A partir d’ara la podreu consultar i llegir a través de la pàgina web de l’escola.: http://www.xtec.cat/cfaconcordia/

Bé, us recordem que si voleu fer qualsevol suggeriment, us podeu adreçar als membres de la Comissió de la Revista o escriure un correu electrònic a la següent adreça:

adultsenaccio@hotmail.com

Ara queda enrere un trimestre que ens ha omplert de nous coneixements, experiències i moments compartits. Només ens resta desitjar-vos que tots i totes passeu unes molt bones festes. Ah!, i esperem que trobeu una estoneta per llegir i assaborir la revista amb la pau i l’escalfor que ofereix la llar en aquests dies d’hivern.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

La Comissió de la Revista

editorial

4

4

Passeu al cafè. Aprofiteu aquest indret per alçar la veu contra tot allò que us disgusta i que creieu injust, o per celebrar els que considereu els petits o grans plaer de la vida.

EL CAFÈ

El concepte de la família

tradicional s’ha de man-

tenir o es pot modificar?

La família tradicional seria la formada per un pare (mascle), una mare (femella)

i els seus fills si en tenen. Però en

l’actualitat hi ha diversos tipus de família,

en funció d’aspectes geogràfics, culturals,

religiosos, ideològics o d’orientació sexual

dels seus membres.

En alguns països el

terme de família tradicional és molt ampli, però a l’estat

Espanyol es considera que és la formada per home, dona

i fills si en tenen, cosa que no engloba altres tipus de

famílies que existeixen, ja siguin monoparentals (un únic

progenitor i fills), famílies homosexuals (formades per

dos homes o dues dones), poligàmiques que penso que

aquí no són legals però es dona algun cas, i fins i tot, fa-

mílies que d’entrada es podrien considerar com a tradicionals però, degut al fet

que la parella no està casada ni civil ni religiosament, poden veure’s excloses de

5

5

la definició de família tradicional tal i com s’entén aquí.

En la meva opinió, la definició de família passaria per qualsevol tipus d’unió lliure

sempre que fos basada en el respecte mutu, afecte, afinitats, amb fills o sense,

i homosexual o heterosexual.

Joan Gonzàlez Pérez, GES II

EL CONCEPTE DE FAMÍLIA

TRADICIONAL HA CANVIAT

Els de la generació del “baby boom”, és a dir, de la dècada dels seixanta, teníem

molt clar el paper de cada membre de la família: els pares manaven, el pare por-

tava la setmanada a casa i la mare administrava, tenia cura de la casa i dels

fills. Si hi havia algun avi/a o tiet/a, se li tenia respecte; i els fills obeïen a casa

i a l’escola. Els nens eren educats per ser futurs caps de família i les nenes per

casar-se i ser mares.

La funció dels avis en l’educació dels néts sempre ha estat molt important, ja

que moltes vegades els horaris laborals dels pares fan que no puguin recollir els

nens a l’escola, o no puguin donar-los el dinar. Les mares que tenien molts fills

6

6

també necessitaven ajuda, per tant jo trobo molt valuosa la labor dels avis, no

té preu.

La família tradicional estava formada per una parella: un pare i una mare. No

entraven gays ni lesbianes, ni mares solteres. Totes aquestes alternatives eren

marginades, no formaven part de l’engranatge social i, per tant, la societat pre-

sentava un gran buit.

Avui dia es contemplen famílies de tot tipus: mares solteres, solteres que adop-

ten nens, gays que es casen i adopten fills, lesbianes que mitjançant tècniques

de reproducció assistida tenen fills. És molt ampli el ventall de possibilitats per

formar una família gràcies en part a l’obertura de mentalitat que tenim.

Ara a les famílies se sap qui paga però, qui mana?

Mònica Vilaburgès, Curs de preparació per a les

proves d’accés a la universitat

LA CRISIS OCULTA

Estamos en una época de crisis económica en nuestro país.

El gobierno ha ocultado esta situación durante mucho tiempo, aunque finalmente

ha tenido que admitir que vivimos una etapa difícil que se puede alargar varios

años.

El Ministro de economía Pedro Solbes se resistía a nombrar la palabra “crisis” y

lo denominaba como un momento de desaceleración económica. Mi opinión

7

7

personal es que el Partido Socialista ha ocultado datos sobre lo que estaba

ocurriendo realmente y la oposición se ha aprovechado para culpar al gobierno

de Zapatero de opacidad en las declaraciones que salen desde la Moncloa.

En definitiva, los que padecemos la recesión económica en nuestras propias

carnes, somos los ciudadanos de a pie.

Cada día que pasa cuesta más llenar la

cesta de la compra, a causa de la subida

de los productos de primera necesidad

como la leche, los cereales, etc. Por otro

lado está el índice de parados, que sube

de manera estrepitosa. Por ejemplo, en

sectores como el inmobiliario, donde se ha

frenado la venta de viviendas debido a la sobreconstrucción y los altos tipos de

interés que están cobrando las entidades financieras.

En conclusión, pienso que los partidos políticos deberían sentarse a dialogar y

tomar medidas que ayuden a superar esta fase de retroceso económico.

Alexandre Bosch Quesada. GES II

La crisi econòmica

Des de l’any 1990 aproximadament, la situació econòmica i social d’Europa ha

estat progressiva i fructífera. El turisme, el comerç, la construcció, etc, han

estat sectors que han donat molt bons resultats. Tot això fins que s’ha produït

una crisi econòmica global. Però, per què s’ha produït aquesta crisi?

8

8

La gent ha invertit comprant per vendre,

després els interessos dels bancs han pujat

cada cop més i més, el que diem especulació,

i els sous s’han quedat baixos.

Aleshores la gent ja no pot comprar,

l ‘oferta és més gran que la demanda i els

preus no baixen.

El comerç ja no funciona per donar fruit als empresaris que no cobreixen les

despeses.

A la indústria s`ha parat la productivitat i per això hi ha milers de persones a

l’atur.

Per exemple, en el sector de la construcció s’ha parat de construir perquè hi ha

molta productivitat i poca demanda. Ara tot el món està esperant un pla de sor-

tida de la crisi de part dels nostres governs.

Crec que per a solucionar la crisi s’haurà de frenar l’especulació i de congelar

els preus.

Corina Marta Iarna GES 2

LACRISI ECONÒMICA

La crisi econòmica és greu a tot el món i a nosaltres també ens afecta , perquè

el treball està escàs, la nostra moneda ha pujat molt i es necessita més diners

per comprar el mateix que abans de l´euro; també a nivell de crèdits han tan-

cat els bancs i fa impossible adquirir una vivenda. Els fills no tenen més remei

que estar amb els pares, això està creant un malestar en la societat bastant

important i la gent s`està de moltes coses perquè preveu que aquesta crisi està

9

9

començant i volen guardar per si de cas es posa

pitjor. Com podem plantar-li cara? Suposo que cre-

ant alguns crèdits a nivell bancari i rebaixant una

mica els impostos, crear nous llocs de treball i te-

nir ajuda de les grans nacions i alhora tots junts

ajudar-nos els uns als altres .

Maria Dolores Soriano, GES I

LA CRISI ECONÒMICA

Dels últims mesos ençà s'ha anat confirmant el

que tots ens temíem en aquest país, l'entrada en

situació de crisi econòmica.

Diversos factors han influït en la seva aparició, els

més importants en aquest cas han estat l'immobi-

liari i el bancari.

Un inexistent control en els preus dels habitatges i una permissivitat credití-

cia per part dels bancs van permetre un creixement econòmic global basat en

la construcció. L'increment dels preus i la pujada d'interessos ha ensorrat

aquest sector, d'altres sectors relacionats amb aquest i l'economia de tots.

S'esperen solucions per part del Govern mentre la situació de moltes famílies

és angoixant.

Edgar Alemany, Curs de preparació per a les proves d’accés a la universitat

10

10

Las fobias más extrañas

Hay muchos y distintos tipos de miedo, vamos a comentar algunos de los que

más me han impactado.

Primero vamos a centrarnos en el miedo llamado ablutofobia. Éste es el miedo a

bañarse o lavarse, se sabe tan poco de él que hasta hace muy poco se pensaba

que era un claro síntoma ligado a la ado-

lescencia. La verdad es que es bastante

comprometedor porque imaginaos si no

pudierais bañaros ni ducharos, pensad en

el rechazo social que podría tener al-

guien con ablutofobia, puede ser bastan-

te difícil de sobrellevar.

Pero para miedos curiosos está el araqui-

butirofobia, es el miedo a las cáscaras

de los cacahuetes, pero no creáis que es por si atacan las cáscaras, se define

como la fobia de que las cáscaras y la manteca de ma-

ní se peguen al paladar.

Hay miles y miles de Fobias o miedos, pero no podía

terminar sin escribir la Fobia de las fobias, el colmo

de las fobias, y es la Fobofobia , es el miedo a las Fo-

bias , parece que los que padecen este peculiar te-

mor, tienen pánico al miedo en sí mismo. Los fobofó-

bicos pueden temer tanto a contraer una fobia, como

también a experimentar un abrumador temor ante la posibilidad de vivir situa-

ciones que despierten su miedo.

11

11

Siempre se ha dicho que para vencer al miedo hay que enfrentarse a él y no se

sabe por qué la gente coge estos miedos, pero mi opinión es que puede estar

bastante relacionado con nuestra sociedad y nuestra forma de vivir. Os dejo el

tema abierto para que cada uno saque sus propias conclusiones.

David Guasch Fernández, GES II

LA POR A LA MORT

Jo tinc por a perdre el que més

estimo, per exemple no tornar a

veure els meus fills o als meus

pares, germans o al meu marit,

que són el més important, i no

sabria afrontar la vida sense

ells.

La manera de vèncer aquesta por

encara no la tinc clara ja que

penso que això és mentalitzar-

me que la vida té un cicle, i que tots hem de complir-lo. Ara bé, mentalitzar-me

és el que no sé com fer, possiblement amb xerrades sobre la mort.

Penso que seria la manera d´entendre-ho , i afrontar que tant la vida com la

mort són part de la nostra vida i tot el que comença ha de tenir un final.

Mº José Valle, Ges I

12

12

La por als gossos

Vaig a explicar-vos una història que he viscut

de molt a prop. Jo tenia fòbia als gossos i mai

no me n’havia mossegat cap.

No és una fòbia amb la qual sigui fàcil conviure

perquè els gossos són a tot arreu. Quan anava

caminant pel carrer, m’anava canviant de vore-

ra a cada moment. Vaig decidir que això s’havia

d’acabar perquè ningú no m’entenia. Quan deia

a algú que agafés el gos que duia sense lligar,

sempre em deien: “Si no fa res!!!”. Ja ho sabia

que no feia res, però em feia por. Sempre la

mateixa història!!

Finalment vaig decidir comprar-me un gos per

viure amb ell a casa perquè crec que hem

d’afrontar les pors i el millor és posar-te da-

vant d’elles. Gràcies a la meva gosseta avui

puc caminar tranquil·lament pel carrer.

Cristina Calvillo, GES I

13

13

LES MEVES PORS

Les meves pors són la mort i pujar a l’avió. La mort és una por que no es pot vèn-

cer perquè a tothom li arriba tard o d’hora perquè és llei de vida , naixem per

morir.... però pujar a l’avió és perquè tinc por a les altures, i l’única manera que

hi ha de vèncer aquesta por és pujar a un avió. L’última vegada que ho vaig fer

va ser per venir de Madrid i us puc assegurar que vaig fer tot el viatge amb els

ulls tancats, perquè no tenia valor per mirar per la finestra.

Aquestes pors les tinc des de petita, suposo que mai marxaran per molts avions

als que pugi, la gent que es mori sempre estarà amb mi.

Nerea Salido Muñoz, Ges I, tarda

14

14

les nostres pors

L’ésser humà és l’animal que té

més quantitat i diversitat de

pors en aquest món. Totes les

persones som diferents, però

crec que tots tenim uns tipus

de temors molt similars, encara

que sempre hi ha excepcions.

Crec que la societat ens ha con-

duït a moltes pors: por als can-

vis, por a què diran els altres,

por a no ser el que volem per

donar pas a ser el que en teoria

és normal i està ben vist, etc.,

etc.

Vèncer aquestes pors és realment difícil. Tot i això, m’atreviria a dir que si dei-

xéssim enrere les aparences i la gran competència social, per donar pas a inten-

tar ser més feliços i conèixer altres cultures i formes de pensar, mols temors

desapareixerien, però això és impossible.

Àlex Fernàndez Oró, Curs de preparació per a les proves d’accés a la universi-

tat.

15

15

El món del còmic

Quan jo era petit i anava a la llibreria a acompanyar

al pare o a la mare a comprar les revistes o els dia-

ris, sovint m’entretenia fullejant còmics.

M’agradaven molt i des de llavors en compro sempre

que puc.

Els còmics no són

només per a nens si-

nó per a tothom.

N’hi ha des d’infantils com Mortadelo y Filemón,

Astèrix i Obèlix,

Shin Chan, etc. fins

a d’altres per a més

grans com els manga, els pornogràfics o els satí-

rics.

A mi personalment m’agraden els d’aventures per-

què em fico a la pell del protagonista. Hi ha gent

que es burla dels que llegeixen còmics, però és una

lectura com qualsevol altra i n’hi ha de totes quali-

tats i per a tots els públics.

Pakito Laguna GES I

16

16

LAS TRADICIONES

Las tradiciones, ¿qué son? Parte de nues-

tra cultura, mediante ellas sabemos cosas

del pasado.

Yo creo que se deben mantener tal cual,

aunque siempre se pueden incorporar ideas

nuevas.

Tradiciones como la Navidad, Semana Santa, la Castañada, etc. han cambiado su

sentido, según mi parecer para peor. Antes, la Navidad, por ejemplo, reunía a la

familia en torno a una buena mesa,

pero ahora... ¿en qué se ha con-

vertido la Navidad? En una época

de consumismo, las familias cada

vez se juntan menos y si lo hacen

es para criticarse unos a otros.

Por lo cual a veces es mejor man-

tener las tradiciones tal cual. Es

mi humilde opinión.

Rosalía Bertrán, GES II.

17

17

Quina és la teva millor anècdota? Aprofita aquest espai de la re-vista per explicar-nos aquella anècdota sorprenent, curiosa o di-divertida que recordis i et faci il·lusió compartir amb nosaltres.

L’ANÈCDOTA DE LA TEVA VIDA

aprendre Català

Sóc una dona, tinc cinquanta-quatre anys i mai m’ha agradat l’escola. Ara m’he

apuntat a aprendre català, però em costa molt memo-

ritzar-lo, però amb l’ajuda de la professora, que és

molt bona i té molta paciència, i els companys tan

bons que tinc, sé que parlaré català.

Ara m’agrada molt venir a l’escola.

Glòria Claramont, Català bàsic .

HISTÒRIA DE TARDOR

Aquesta història es remunta a uns vint-i-cinc anys enrere . A casa havíem com-

prat una rulot que en primer destí vam instal.lar a un càmping de Vallromanes.

Els meus cunyats van venir a passar un cap de setmana amb nosaltres i com el

lloc estava envoltat de bosc ens vàrem dedicar a la recerca de bolets amb uns

resultats bastant irregulars, doncs el meu cunyat, possiblement per patir dalto-

nisme, no en veia cap . A la nit, després de sopar i fer una estona de xerinola,

abans d´anar a dormir , va ser l´hora de fer l´ultim riu i vam anar tots plegats

als lavabos . Pel camí, el cunyat fent conya va dir que a ell li calia la foscor de la

nit per trobar bolets i sense pensar-ho dues vegades va posar la mà sota uns

18

18

matolls del costat del camí i amb

gran sorpresa de tots, i ell el que

més, va retirar la mà amb uns es-

plèndids rovellons, quatre en con-

cret . El següent dia, de bon matí

vam tornar al lloc dels fets sense

aconseguir cap nou resultat .

Pot semblar que aquesta història

sigui resultat d’un sopar amb excés

de begudes espirituoses , però puc

garantir-vos que els rovellons estaven boníssims i en poden donar fe el meu cu-

nyat Robert, la seva dona Maribel i la meva muller Rosa Maria .

Miquel Angel Villagrasa, anglès inicial.

LA FUGIDA...

Era l’any 1995 quan, un matí en

sortir a fer la compra, vaig re-

lliscar i vaig caure. En aquesta

caiguda vaig fracturar-me una

cama. Això va suposar un fre

força important a la meva vida.

Jo creia que el corresponent

guix el portaria poc temps;

doncs no. Vaig arrossegar les meves inseparables crosses durant gairebé un

any. Un dia, ja farta d’aquesta immobilitat, vaig sortir de bon matí al bosc, com

havia fet abans. Naturalment, però, ara acompanyada de les meves crosses.

19

19

Quan portava uns tres-cents metres de camí vaig veure unes alzines que es mo-

vien a poca distància. Em vaig acostar i, de sobte, sortí de les mates un porc

senglar que, en veure’m, s’espantà tant com jo d’ell. Vam córrer tots dos en di-

recció contrària un de l’altre. Va ser a partir d’aquí quan vaig deixar

d’acompanyar-me de les, fins ara, meves inseparables crosses.

I és que, sortosament, tot té un començament i un final. Aquest, va ser per a mi

força positiu. És un deute que tinc amb el meu “amic” del bosc a qui, per cert,

no he tornat a veure... sortosament.

Teresa Sotillo Gaona, Anglès Funcional .

Una anécdota bonita de mi vida

Se acercaba la Navidad del año 2002… y, como

siempre, pensábamos en qué íbamos a hacer con la

cena de fin de año que celebramos (todos los años)

con la familia al completo.

Esa noche colaboramos todos. Están los que se en-

cargan de pensar en la comida, los que se encargan

de buscar un lugar para celebrarlo… Siempre hay

discusiones con las comidas porque unos piensan en preparar una comida, otros

otra… Y como siempre hasta el último momento no nos aclaramos.

En esta celebración, tan grande como uno se pueda imaginar, están invitados to-

dos, los familiares cercanos y los que no los son tanto. Es de muy buen agrado

que todos puedan venir, la verdad; todos tienen sus problemas y últimamente es

algo difícil.

20

20

El lugar… siempre suele

ser el modesto, pero con

un comedor bastante am-

plio, piso de la abuela

Santa y el abuelo Miguel.

Allí podemos estar todos

juntos. Los niños tienen

su lugar para jugar y los

mayores pueden estar

tranquilamente hablando

y conversando. La abuela

Santa está siempre en-

cantada de que sea elegi-

do su hogar para la cele-

bración y de que un año

más pueda reunir a su familia en un día tan especial.

Bien, pues faltaban cuatro días para fin de año y todavía no sabíamos qué íba-

mos a cocinar para la cena. Al final se decidió que sería pavo relleno…pero aún

estaba por ver.

El día 26 de diciembre, lamentablemente, recibimos una llamada telefónica de la

abuela Santa que nos comunicó que el abuelo Miguel estaba en el hospital, aque-

jado de una enfermedad que llevaba mucho tiempo con él. Fuimos todos al hospi-

tal y los doctores, después de unas horas, nos comunicaron que lo veían bastan-

te mal y que no sabían cuanto tiempo tendría que permanecer ingresado. Había

que esperar a que el abuelo tuviera fuerza de voluntad y pudiera reanimarse. El

28 de diciembre tuvimos una nueva llamada de la abuela. ¡Qué alegría! Le daban

el alta al abuelo. ¡Se había recuperado!

21

21

El 31 de diciembre, con el abuelo ya recuperado y en casa, todos esperábamos

las doce campanadas para poder celebrar que empezaba otro año nuevo y, orgu-

llosamente, con toda la familia junta. A pesar de que la vida nos ponga obstácu-

los siempre hay que intentar superarlos, y esa vez se pudo.

Antonio García, anglès inicial.

Una de Enseñanza (Cuando no llevaba barba ni bigote)

Una de mis actividades a lo largo de mi vida ha sido la enseñanza específica re-

lacionada con mi trabajo y estudios. Esto me obligó a seguir unas pautas en

cuanto a preparación y consejos de personas expertas en enseñar básicamente

a adultos. Siempre me aconsejaron no admitir alumnos con grandes diferencias

en cuanto a estudios y tener siempre muy presente la capacidad del aula y nor-

mas en cuanto a cantidad de alumnos. Hechas estas aclaraciones paso al tema.

En un curso, el cual ya lo tenía completo a punto de su inicio y como siempre

ocurre con una variedad elevada en cuanto a conocimientos pero suficiente para

la comprensión del temario, vino el Jefe de Estudios a presentarme a un posible

22

22

alumno.

Este alumno resultó no tener los conocimientos básicos. Sólo sabía sumar, res-

tar y escribir con cierta dificultad. Lo único a su favor era que trabajaba utili-

zando la tecnología que trataba el curso. Como era natural indiqué que el cupo

de alumnos estaba cubierto. Además todos reunían las características mínimas

exigidas y el único que no las reunía era el posible alumno. Como es de suponer y

además es lógico, quien manda, manda, por lo que me vi obligado a admitir un

alumno a mi pesar y pensando como me las maravillaría yo para hacer que un in-

geniero no se aburriera y que el nuevo alumno pudiera seguir con aprovecha-

miento el contenido del curso. Pues bien, tengo que admitir que este curso fue

uno de los mejores que he realizado a lo largo de mi etapa como maestro ya que

los dos mejores alumnos del mismo resultaron ser el que no quería admitir y el

ingeniero. Además dieron ejemplo a los demás mostrando lo que se consigue con

el trabajo en equipo. Este curso me enseñó a no volver a escoger nunca más a na-

die por sus conocimientos, sino por sus necesidades. Lo curioso fue que el inge-

niero necesitaba la práctica y el otro necesitaba la teoría; total que ambos se

complementaron.

No hay alumno malo, sino maestro sin herra-

mientas que creen interés al alumno.

Antonio Caba, anglès funcional

23

23

Per aprendre, per compartir, per divertir-nos, per fer cul-tura... dins i fora de l’aula!

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA

FIESTA DE LA CASTAÑADA

Como es tradicional cada año, la escuela ha vuelto a celebrar la castañada. Es la

primera fiesta que se hace desde el comienzo del curso, donde alumnos y profe-

sores se reúnen fuera de la clase para pasar un rato divertido y agradable.

Este año la participación ha sido numerosa. Había muchísimas personas, casi no

se cabía. La verdad es que era bastante difícil llegar hasta donde se encontraba

el “picapica”. Había que ir apartando algún obstáculo que otro, pero una vez con-

seguido, todo ha ido como la seda. Entre risas, comentarios, charlas... nos llevá-

bamos a la boca un boniato, una castaña, alguna pasta y, ¿cómo no?, la bebida,

para no tener la garganta seca. Tampoco podemos olvidar dar las gracias a nues-

tras entrañables castañeras, que con su simpatía supieron amenizar la fiesta.

Espero que el año que viene se vuelva a organizar la fiesta otra vez con la misma

ilusión y aún mayor participación.

Carmen Morales, GES II.

24

24

25

RECEPTA DE PANELLETS

Almendras

Ingredientes

Un kilo de azúcar

Un kilo de almendra picada

Medio kilo de boniato

Preparación

Se mezcla todo en un bol. Después se hacen bolas. Se pone en una placa de hor-

no y una vez que está en el horno se coloca encima de cada bola una almendra y

se chafa un poco. Se hornean.

Coco

Ingredientes

Un kilo de coco

Un kilo de leche condesada

Un kilo de chocolate

Preparación

Se mezcla todo en un bol, se hacen bolas, se colocan en una bandeja y se cubre

de chocolate.

25

Piñones

Ingredientes

Un kilo de almendra picada

Un kilo de azúcar

Un cuarto de kilo de piñones

Tres huevos

Preparación

Se mezcla la almendra los huevos y el azúcar.

Se hacen bolas y se colocan los piñones. Finalmente se pintan

con la yema de huevo.

Se hornean

ANA, MARIA, PAQUITA, LOLI, DOLORS, CLOTIS, MERCEDES, IRENE, LI-

SARDA, MAGDALENA,TAOFIC, CARMEN, DAMIANA,CARMEN R, ANGELES,

JUANA.

ETAPA INSTRUMENTAL III CAN PUIGGENER

26

26

27

SALIDA AL TEATRO

ELS NOIS D´HISTORIA D´Alan Bennett

El día nueve de noviembre del 2008 en el teatro Goya

Un punto de vista poético de la educación

Héctor e Irwin son dos profesores que tienen sistemas muy distintos de prepa-

rar a sus alumnos para el acceso a una universidad prestigiosa. Héctor les forma

por medio de la poesía, el teatro, la música y el arte. Irwin, en cambio, les for-

ma en la competividad, la estrategia para conseguir un objetivo, la manipulación.

Es una obra que trata sobre las distintas maneras de entender qué es una per-

sona bien formada o de éxito. La obra transcurre en una escuela Superior de

Gran Bretaña. La dirección decide contratar a un profesor para que los alumnos

aprueben al examen de ingreso a Cambridge u Oxford. Durante la representa-

ción se aprecia la forma distinta que tiene cada profesor de impartir clases. El

27

director ve con agrado las clases del nuevo profesor. En cambio, Héctor recoge

las simpatías de la profesora de historia y de todos los alumnos. El director in-

tenta despedir a Héctor con el argumento de que sus costumbres heterodoxas

son una mala influencia para sus alumnos. Pero precisamente son sus alumnos

quien lo defienden y, arguyendo las heterodoxas costumbres del director, le

obligan a readmitirlo. Finalmente, todos los alumnos de la clase de historia ob-

tienen el acceso a la universidad. La obra es dinámica y mantiene un diálogo con-

tinuo. La interpretación en general de todos los actores es buena, pero cojea

en las escenas que exigen más emotividad. Los movimientos en escena de los ac-

tores están muy bien coordinados y contribuyen al dinamismo de la obra. Tam-

bién ayudan los pequeños fragmentos musicales que salpican la función.

La obra me ha gustado porque trata, en tono de comedia, el tema de la educa-

ción. Pero creo que al ser un texto inglés hay partes del argumento que no aca-

ban de llegar a un público catalán.

Montse Morales, GES II.

28

28

Voleu conèixer alguns enigmes? Els professors han proposat als seus alumnes algunes qüestions sobre les quals fer recer-ca. Aquí teniu les indagacions que han fet els alumnes. Espe-rem que descobriu i apreneu moltes coses en aquesta secció.

PER QUÈ …?

A que no saps per què

els dies de la setmana

es diuen així?

La paraula setmana prové de la paraula septimana (set dies). Els noms de la set-

mana provenen dels set objectes celestials dels antics Grecs, que veien bellu-

gar-se en el cel: Lluna (dilluns), Mart (dimarts), Mercuri (dimecres), Júpiter

(dijous), Venus (divendres), Saturn (dissabte) i Sol (diumenge).

Els Grecs associaven aquest objectes celestials amb els déus: Lluna (Selena –

Deessa de la lluna, famosa pels seus amors), Mart (Ares – Déu de la guerra, pel

vermell com la sang), Mercuri (Hermes- Déu dels comerciants, missatger dels

déus i planeta que s’apropa més al sol), Júpiter (Zeus, Déu pare, per ser el se-

gon més brillant), Venus (Afrodita – Deessa de la bellesa i l’amor, per ser el pla-

neta més brillant), Saturn (Cronos – Déu del temps, per ser el més lent).

Domenico Murcia Trombetta, GES I

29

29

Els perquès de La crisi

Definició de crisi:

És un moment puntual de pèrdua, ja sigui econòmica o d’aire en el cas d’una crisi

asmàtica o de qualsevol altre tipus. Pèrdua d’un bé.

Crisi econòmica: Es la caiguda de l’activitat eco-nòmica d’un país.

Crisi financera:

És econòmica i financera la que té com a

principals factors la crisi dels sistemes.

On neix l’actual crisi?

Als Estats Units.

Crisi actual:

És provocada pel mercat hipotecari i immobiliari i es va traslladar al financer i finalment

a les borses del món.

30

30

On neix aquesta crisi?

A la borsa dels Estats Units.

Els bancs donaven préstecs a baix interès a tot tipus de clients, persones amb ingressos fixos i persones que no eren solvents. Aquestes hipoteques es diuen subprime.

Aquestes hipoteques es jugaven en borsa fins que finalment la borsa va baixar i els bancs es van quedar sense diners.

Per què s’expandeix la crisi?

Perquè aquest paquets hipotecaris es venen per tot el món.

Grup de GES II matí.

31

31

Seieu a l’ombra de la palmera i oblideu el món que us en-volta. Quin bon llibre o pel·lícula us permetrien acabar d’assaborir aquest moment?

SOTA LA PALMERA

El violí d’auschwitz

M’agradaria recomanar-vos el llibre El violí d’Auschwitz perquè aquesta novel·la té una qualitat humana que arriba al cor .

És molt entretinguda i et fa veure com era la vida als camps de concentració , el dia a dia a caprici dels que manaven. I , si a això li sumem que la seva autora va ser una dona catalana poc coneguda pel gran públic, trobo que té l’al·licient de fer una mica de país.

¡Gaudiu-la com jo ho he fet!

Mª del Mar Pedraza, GES II.

32

32

CONTE DE NADAL

Un vell tren avança estossegant en plena nit per la planúria , deixant una estela de

fum i un reguitzell de brillants guspires que surten per la xemeneia . La claror de la

lluna retalla les siluetes d’ unes palmeres en la fredor del desert .

A dins del tren , una munió de passatgers bigarrats , rics empresaris , viatjants , me-

nestrals i obrers, fan el possible per donar-se calor. Mentrestant al vagó de cua , s’hi

ajunten les riqueses dels primers amb les pobres pertinences dels últims .

Al voltant la mitjanit,

el tren s´atura a una

vella i atrotinada esta-

ció . Els passatgers

baixen dels tren i re-

cullen l’equipatge de

l’últim vagó . Tenen la

cara de son i es veuen

cansats, però alhora

satisfets i alegres .

Dins l’estació , a la sala d’espera , una jove mare acarona al seu petit infant nounat

sota la mirada feliç del marit . L’ estufa fumejant amb prou feines aconsegueix tempe-

rar l’interior de la sala .

A l’exterior, la xemeneia del tren segueix enviant al cel brillants espurnes de foc, in-

dicant la seva posició .

Miquel Àngel Villagrassa, anglès inicial .

33

33

T’atreveixes a fer aquest SUDOKU? Aquest joc consisteix a omplir totes les

caselles blanques de manera que en cada columna vertical, en cada filera horit-

zontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repe-

tir-ne cap!

Solució:

ADIVINANZAS:

1.-El cielo es verde, la tierra roja y los habitantes negros. ¿Qué es?.

2.-¿Cuál es planta que camina?

3.-Tengo tres ojos, dos narices y una oreja. ¿Qué soy?

4.-¿Cuál es el ave que no tiene panza? 5.-Tiene dientes pero no muerde…

Acudi Acudits, sopes de lletres, sudokus... Per

a què us ho passeu d’allò més bé!

ENTRETENIMENTS

Pon a prueba

tu capacidad

mental !

RESP:1:SANDÍA. 2:LA PLANTA DE LOS PIES. 3:DEFORME. 4:EL AVE MARÍA. 5:EL PEINE

4 8

9 6 5

5 1 4 7

5 7 3 2

3 2 1 6 4

4 9 7 1

3 6 1 5

3 5 7

5 9

6 4 9 2 7 3 1 8 5

7 1 8 9 6 5 4 2 3

2 3 5 1 8 4 7 6 9

5 7 1 8 4 6 9 3 2

3 8 2 7 1 9 6 5 4

4 9 6 5 3 2 8 7 1

8 2 3 6 9 1 5 4 7

9 6 4 3 5 7 2 1 8

1 5 7 4 2 8 3 9 6

34

34

CHISTES: CÓMO SE DICE…

♦ ¿Cómo se dice pedo en chino?

♦ Tukulito Sacayama

♦ ¿Cómo se dice banquero en japonés?

♦ Tekito-tu-choza.

♦ ¿Cómo se dice beso en inglés?

♦ Tumorrow con el mío.

♦ ¿Cómo se dice dedo índice en chino?

♦ Sacamoco

♦ ¿Cómo se dice bésame en árabe?

♦ Mojame lajeta.

♦ ¿Cómo se dice bigote en portugués?

♦ Alfombra do moco

♦ ¿Cómo se dice guardia civil en holandés?

♦ Vandeverde

SOPA DE LETRAS

LOS PERSONAJES DE LOS SIMPSON:

35

35

MUÉRETE DE RISA

¿Qué le dijo una gallina deprimida a otra gallina deprimida? - Necesito apollo

Una mujer fea le dice a un hombre ebrio: - ¡Borracho! Y el borracho dice: - Sí, pero lo mío se me pasa mañana.

¿Qué es mejor, una pila o una suegra? Una pila, porque por lo menos tiene un lado positivo.

1er Acto: sale un ciego tratando de ver una película. 2º Acto: sale el mismo ciego tratando de leer un libro. 3er Acto: sale el mismo ciego tratando de ver la televisión. ¿Cómo se llama la obra?... Visión Imposible

ESPERO QUE TE HAYAN GUSTADO

En esta sopa de letras hemos escondido quince ciudades de Espa-ña: Almería, Bilbao, Ceuta, Gerona, Granada, Jaén, León, Lérida, Ma-drid, Málaga, Salamanca, Santander, Tarragona, Toledo y Zamora.

S A N T A N D E R

A A L M E R I A E

T O L E D O R D G

U A A A O O D I R

E J L B M N A R A

C A G A L A M E N

S E Z U E I N L A

A N O R E G B C D

T A R R A G O N A

36

36

37

37

Christmas

Find and circle all of the Christmas words that are hidden in the grid. The remaining letters spell a secret message.

ANGEL BELLS BETHLE-HEM CANDLES CANDY CANE CAROLS DECORA-TIONS EGGNOG FAMILY FRANKIN-CENSE FRIENDS

FRUITCAKE GABRIEL GIFTS GOLD GREETING CARDS HOLLY ICICLES JESUS JOSEPH LIGHTS

MANGER MARY MISTLETOE MYRRH ORNA-MENTS POINSETTIA SANTA SHEPHERDS SKATES SLEIGH

SNOWFLAKES SNOWMAN STABLE STAR STOCKING THREE WISE MEN TOBOGGAN TOYS TREE WREATH

38

38

39

Associació zitzània

Des de la Comissió de la Revista us animem a participar en les diferents activi-

tats que s’organitzen a l’Associació Zitzània: tallers, sortides, xerrades, tertúli-

es, etc. Aquest curs s’estan portant a terme les següents activitats: ioga, sevi-

llanes, pintura a l’oli i preparació per a les proves d’accés a la Universitat per a

majors de 25 anys. Els tallers es realitzen al Centre Cívic de la Concòrdia, al

Centre Cívic de Ca n’Oriac i al CFA Concòrdia.

Durant aquest primer trimestre, l’Associació Zitzània ha organtizat el 1er con-

curs de fotografia adreçat a

alumnes de l’escola. L’activitat ha

tingut una gran acollida. El tema

ha estat el paisatge urbà, mar o

muntanya. Els premis han estat

lliurats durant la festa de Nadal

de l’escola.

Us informem en darrer lloc, de la pos-

sibilitat de visitar una exposició de pin-

tura a l’oli organitzada per l’Associació

Zitzània. Animeu-vos i feu una visita!

Lloc: Centre Cívic de la Concòrdia. Carrer Lusi-tània núm.3

Dates : des del 14 al 20 de desembre.

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15:30 a 21 hores.

Dissabtes de 9 a 13 i de 16 a 18:30 hores.

Entrada gratuïta.

39

Si voleu disposar de més informació no dubteu en trucar al telèfon de l’escola,

demanar a secretaria per algun membre de l’Associació o en connectar-vos al

web del nostre centre (http://www.xtec.cat/cfaconcordia). Animeu-vos i parti-

cipeu!

40

40

41

41

A partir d’ara podràs

consultar

la revista a través de la

pàgina web de la nostra

escola:

http://

www.xtec.cat/

Andrés Vega María del Mar Pedraza

Carmen Bahamonde

José López Antònia Vidallet Ana Martínez

Joan Prat Carlos Michael Macías

Llorenç Lozano Esmeralda González

42

42