Revista Claror Sports nº 56
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
260 -
download
15
description
Transcript of Revista Claror Sports nº 56
Cobertes.p65 26/02/2007, 18:521
Cobertes.p65 26/02/2007, 18:522
SUMARI 1
Revista ClarorNúm. 56, IV èpocaPrimavera 2007
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror
OPINIÓ
2. Articles de Mercè Vilarrubias, HaritzFerrando, Luis Berbel, Mario Lloret, PedroAndreu i Hermann Bonnín
4. Entrevista curta: Lluís Permanyer,periodista i cronista de Barcelona
ENTREVISTA
6. Tommy Robredo, tennista top ten ATP
EN FORMA
10. Diversió i rigor en la competició
12. Miscel·lània de temes
NATURA
16. Descobreix els secrets del ràfting
17. L'escapada i el medi ambient
SALUT
18. Salut: La teràpia del riure
20. Dietètica: Entrevista a Judith Mula,biòloga, especialista en ciència i tecnologiadels aliments
22. Mens Sana: Què ens aporta la psicologia?
REPORTATGE
25. Barcelona: ciutat de curses populars
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
29. Portada
30. Esdeveniments esportius
32. Instal·lacions esportives
38. Claror Cultura
40. Cooperació i medi ambient
CLAROR CLUB
42. Nou programa d'activitats de lleure
44. Avantatges culturals
46. Guia d'empreses adherides
LA
PO
RT
AD
A
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma Vilaró
DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 [email protected]: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 [email protected]
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 [email protected]
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 [email protected]
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 [email protected]
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Albert Giménez, MarionaViolán, Neus VivesMENS SANA: Carme GiménezNATURA: Eduard ParelladaCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
TECNOLOGIA ALIMENTÀRIA
TERÀPIA DEL RIURE
VA
LO
RS
DE
LA
CO
MP
ET
ICIÓ
BARCELONA: CIUTAT DE CURSES
25
18
20
Número 56. Quarta Època.Primavera 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
Foto: Pep Herrero
10
ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / [email protected]
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé
01 Sumari.p65 26/02/2007, 14:331
CLAROR
OPINIÓ2
BCN llesta per al lloguer de bicis?
CARA A CARA
Vinyeta de KAP, publicada a "Mundo Deportivo", el 18/02/07LA VINYETA
Pensem que no ho està, depreparada. Barcelona és unaciutat molt densa a nivell detrànsit particular, que és elque, en definitiva, ens fa nosaa tots i fa impracticable lacirculació en segons quinscasos, convertint-la en caò-tica. A nosaltres, els taxistes,no ens sembla malament queexisteixin les bicicletes nitampoc que es creïn carrils
bici i carrils especials per a aquest tipus detransport, però mai en detriment dels car-rils pel servei públic, tal com s’ha proposaten la redacció de la nova ordenança munici-pal. L’Ajuntament proposa que les bicicletespuguin utilitzar els carrils d'autobus i taxi de-penent de l’amplada d'aquests. No voldriapensar què podria passar quan ben a propd’una bicicleta hi passi un autobús articulat.
Barcelona no és una ciutat on predomininles bicicletes com a transport principal demolta gent, sinó més aviat al contrari. L’es-pai de Barcelona és escàs i s’ha de repartirde forma racional, i no perquè electoralmento políticament sigui el correcte. A mesuraque es vagi retallant l’ús del vehicle privatcom a forma de transport per la ciutat,aquest es podrà repartir a d’altres tipus devehicles alternatius menys contaminants oen el transport públic en general, en què s’in-clou el taxi, per tal de donar-li més velocitatcomercial.
MERCÈ VILARRUBIAS,Cap del Departament
d'anglès de l'EscolaOficial d'Idiomes
L'assignaturapendent de
l'anglès
Sovint es diu que el nivelltan baix de coneixement del’anglès a Catalunya (nomésal voltant d’un 15% de la po-blació el parla) és degut aque no s’aprèn bé a les es-coles. Això és cert en part,però no és la única raó.
Un segon motiu és l’acti-tud cultural que tenim elscatalans cap a l’anglès. Tot-hom diu que és imprescin-dible saber-ne, però el fetés que a Catalunya, i a Es-panya, no se sap valorar lesllengües estrangeres coma la riquesa que són. Unexemple d'aquesta situacióés el fet que resulta im-possible veure als teleno-tícies de cap cadena per-sones estrangeres parlanten anglès amb subtítols;sempre hem d’escoltar laveu en off del traductor, laqual cosa enllaça amb la llar-ga tradició de doblatge quetenim.
En tercer lloc hi ha un al-tre motiu, sovint poc reco-negut: els catalans parlemcastellà, llengua que parlengairebé 380 milions de per-sones, una de les més difo-ses del món. No ens passacom als finesos o als holan-desos, per exemple, que sino saben anglès no es po-den comunicar amb gaire-bé ningú de fora del seupaís; a part de que moltsllibres no estan traduïts alseus idiomes. Això els favalorar l’anglès d’una altramanera.
És difícil, doncs, que enun futur proper augmentila baixa xifra del 15% decatalans angloparlants per-què la situació és difícil d'in-vertir si seguim apostantper un model que no fo-menta la necessitat de sa-ber correctament l'anglès.
Barcelona tindrà, al llarg del’any 2007, 3.000 bicicletesa disposició de la ciutadaniaa 200 punts repartits per totala ciutat. Es tracta d’un nousistema de transport públicindividual, anomenat “Bi-cing", que potenciarà la inter-modalitat entre els diferentstipus de transport públic.D'aquesta manera, la bicicle-ta s’incorporarà plenamenten l'oferta variada de transport públic, seguintl’exemple d’altres ciutats importants d’Euro-pa, com ara Lió, París, Oslo, Estocolm, Berlíno Viena.
Per fer que la implantació del “Bicing” siguiun èxit, la ciutat ha anat millorant la seva xarxade carrils bici. S’estan implantant de maneradecidida les zones 30 i de prioritat invertida(zones 20), que permeten a les bicis circularjuntament amb els cotxes a un límit de veloci-tat de 30 quilòmetres per hora. També es vaaprovar l’any passat un ambiciós Pla Estratè-gic de la Bicicleta a Barcelona.
El que està clar és que caldrà fer més espai ala calçada per encabir-hi les 200.000 bicicle-tes que tindrem circulant pels carrers deBarcelona en els propers anys. A tal efecte,serà necessària una regulació de l’ús del cotxemolt més restrictiva, per exemple, a travésd'aparcaments dissuasoris en els accessos a laciutat, peatges urbans, una millora notable deltransport públic, i moltes mesures més.
LA COLUMNA
HARITZFERRANDO
Coordinador deBicicleta Club
Catalunya
SI
LUIS BERBELSecretariGeneral delSindicat deTaxistes
NO
02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:022
3OPINIÓ
PEDRO ANDREU TERRÉN,Director del Poliesportiu Marítim
Pares i mares, educar en l'esport
ENTRE NOSALTRES
El Pla d'Implantació Progressiva
La Generalitat de Catalunyava impulsar, l’any 2005, el Plad’Implantació Progressivaper a la prescripció de l’acti-vitat física a l’atenció primà-ria de salut a Catalunya (PIP).És una actuació conjunta delDepartament de Salut i la Se-cretaria General de l’Esport.
Aquest Pla proposa sensi-bilitzar els usuaris de l’aten-ció primària de salut perquès’incorporin a un programad’exercici físic amb finalitatssaludables, amb l’objectiu defer un canvi d’hàbits i d'estilde vida, de manera que aixòsuposi una millora de la sevasalut, així com aconseguir enels propers anys uns majorsestàndards de salut i tenir unmajor coneixement de la prò-pia salut.
En les primeres fases, elprograma se centrarà espe-cialment en col·lectius de gentsedentària i amb certs factorsde risc cardiovascular.
El programa està dirigit agent amb malalties com l’obe-sitat, la hipertensió, la diabe-tis, les dislipèmies i per a les
Hi ha dues coses en què segurament podríem posar-nos d’acord per als desigs que alberguem versals nostres fills i filles; que siguin feliços i siguin bones persones. En la pràctica esportiva no podemaspirar a molt més: que s’ho passin bé, que gaudeixin fent esport i que siguin uns bons esportisteseducats i honestos, sigui quin sigui el nivell esportiu que assoleixin segons les seves capacitats, esforçi dedicació.
El nostre paper de pares no té ni descansos ni temps morts i ha d’estar sempre present en lesnostres actuacions com a “pares-acompanyants-espectadors” dels fills, procurant que les nostresactituds estiguin enviant els missatges adequats. Educar és transmetre valors; per aconseguir-hohem de seguir pautes que els facin valorar sempre l’esforç, independentment del resultat, peròtambé transmetre i compartir amb ells que, en l’esport de competició, la victòria i la derrotaformen part del joc. D’altra banda, cal que aprenguin a relativitzar les victòries i no dramatitzar lesderrotes. En definitiva, la victòria mai ha de ser més important per a nosaltres que la manerad’aconseguir-la. També cal evitar donar-los consells individuals que puguin anar en contra delsinteressos del seu equip i no tenir mai comportaments inadequats com a espectadors. Es tracta,doncs, de parar més atenció al seu estat d’ànim en la pràctica esportiva i no pas a la nostra satisfaccióo desencís personal pels resultats obtinguts.
la periòdicament. Aquestesactivitats suggerides s’haurande dur a terme un mínim detres dies per setmana. I final-ment, hi ha el consell o pres-cripció d’exercici físic super-visat en què l’equip d’atencióprimària el deriva a unainstal·lació o al metge especi-alista en medicina de l’esportperquè faci un programa es-pecífic de “Gimnàstica cor-rectiva” o “Natació terapèu-tica”, per exemple, i que elrealitzi en una determinadainstal·lació esportiva concer-tada o pública. Aquestes ac-tivitats prescrites es farantres dies per setmana durantels sis mesos de durada delprograma per generar adhe-rència i fidelització de les per-sones a l'exercici físic.
Els pacients que precisin su-pervisió directa per causad'una patologia associada, se-ran derivats a grups de treballespecífic sota la direcció d’untècnic en educació física(CAFE) que estarà en una instal·-lació esportiva pública, de for-ma preferent, o privada.
HERMANN BONNÍN,Director artístic
de l'Espai Brossa
La situaciódel teatre
a Barcelona
La situació cultural o, mésben dit, la “moguda” cultu-ral de Barcelona enlluernael turista, ofereix produc-tes atractius pel consum delciutadà, però també crea in-satisfaccions acomplexadesen els joves i no tan jovescreadors.
El suport de la societat ci-vil a l’art és poc. El dirigis-me cultural emanat de lesadministracions ha neutra-litzat moltes energies. Tan-mateix, la perspectiva d’unConsell de les Arts ambplenes facultats decisòries,desvinculat dels calendariselectorals i polítics, ha re-armat alguns estímuls il’Institut Ramon Llull, indis-pensable per a la projeccióexterior, sembla comptaramb més recursos. L’actualgovern municipal i Autonò-mic es planteja estratègiesde futur, però els capítolspressupostaris estan persota de la mitjana europea.
I el teatre? Ah! Joan Bros-sa deia: “Quan un país no vaalhora, el primer que se’nressent és el Teatre”. Peròparlar d’un país no és par-lar d’uns dirigents políticsni d’unes administracionspúbliques, sinó és parlard’una comunitat de ciuta-dans, d’un conjunt d’homesi dones, empresaris i tre-balladors que configurenuna societat responsable. Ien el terreny de les arts es-cèniques en general, el paísse’n ressent després de 60anys culturalment acciden-tats, conflictius, desnatura-litzats. D’uns referents per-duts, oblidats i marginats,d’una història nacional ex-traviada.
Tots potser som o hemestat víctimes i botxins.Per negligència, sobretot.
MARIO LLORET,Unitat Esport i Salut del Consell Català de l'Esport
TRIBUNA
persones sense una patologiaespecífica (sedentaris), peròque siguin tributaris d’un pro-grama d’exercici físic.
És l’equip d’atenció primà-ria qui proposa a un nombrelimitat d’usuaris incorporar-se a un programa d’exercicifísic de manera adaptada alseu cas.
Aquesta recomanació es fade tres maneres. En primerlloc, hi ha el consell no super-visat, on l’equip d’atenció pri-mària aconsella el pacient"caminar, pedalar, nedar, fertai-txi, balls de saló, etc.”. Ensegon lloc, hi ha el Consellassessorat, on l’equip d’aten-ció primària recomana al pa-cient fer unes determinadesactivitats físiques i el contro-
LA COLUMNA
02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:023
CLAROR
OPINIÓ4
LLUIS PERMANYER,Periodista del diari "La Vanguardia"
i cronista de Barcelona
Joan Merino47 anys
No. Jo era usuari demoto i la veritat és queveig aquesta possibilitatmolt perillosa perquèl'amplada del carril Busi el bus no deixen proulloc perquè la moto cir-culi amb seguretat.
Carme Mansur21 anys
Sí. Jo no tinc carnet,però crec que si ambaixò es guanya segure-tat, doncs potser sí queestaria bé aplicar aques-ta norma. Potser ajuda-ria a evitar el colapsedels carrils centrals.
Jordi Casas35 anys
Sí. Jo, com a conductorde cotxe ho veuria bé,perquè els motoristessempre estan per en-tremig dels cotxes i lesseves maniobres resul-ten molt perilloses perals altres usuaris de ve-hicles.
"Barcelona és una de les ciutatsprotagonistes de l'escena internacional"
Les motos haurien de poder circular pel carril Bus?
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Per Cristian González
Mari Goikoetxea63 anys
No. A mi no em semblanormal que les motospuguin anar pel carrilBus. Crec que és total-ment incompatible. Amés, les motos són moltimprevisibles i perillo-ses.
web: www.claror.org
Inici: 20 de gener
Fi enquesta: 20 de febrer
Total respostes: 139
Sí: 45%
No: 43%
Indiferent: 6%
NS/NC: 6%
Internautes
re des de l’Ajuntament?
Realment és així, i, tot i que
ens costi de creure, després
de dècades de ser una ciutat
secundària, ara és una de les
protagonistes de l’escena in-
ternacional.
Els barcelonins viuen mi-
llor ara que fa 20 anys en
tots els aspectes de la vida
quotidiana?
Indubtablement sí, tot i que
hi ha alguns ciutadans rondi-
nàires que es queixen de l’ex-
cés de gent i estragers, però
ells mateixos haurien de ser
raonables. De la mateixa ma-
nera que ells fan viatges turís-
tics, també hi ha turistes d’ar-
reu del món que tenen el dret
de visitar Barcelona. Cal tren-
car amb aquesta actitud poc
generosa.
Quins són els problemes
més importants?
Doncs tots aquells que vé-
nen derivats del mal funcio-
nament de la ciutat en alguns
aspectes. Aquesta problemà-
tica sorgí per culpa de l’ante-
rior alcalde, Joan Clos, que es-
tava dedicat a grans esdeve-
niments com el Fòrum, per-
què tenia el complex de suc-
ceir Pasqual Maragall i tam-
bé volia passar a la història.
Va oblidar la feina del dia a
dia, que és la més important i
la que dóna benestar al ciuta-
dà; en aquest sentit crec que
Jordi Hereu està molt capa-
citat i pot fer molta feina per-
què té les coses més clares i
farà funcionar millor la ciutat.
Quins reptes ha d’afron-
tar la ciutat per continuar
tenint tan bona imatge?
La ciutat ja està completa-
ment inventada i acabada. No
es pot fer com en l’època de
Pasqual Maragall, en què es
va girar la ciutat de cara al
mar. Ara s’ha d’aspirar a que
tot el que tenim funcioni el
màxim de bé possible, que no
és poc.
Quin ha estat el moment
més dur de la ciutat?
Sense cap mena de dubte,
el Franquisme. La ciutat va
perdre la guerra per una do-
ble raó: per ser republicana i
ser catalanista. Això durant
40 anys ens va passar factu-
ra. La guerra va ser una ca-
tàstrofe.
Lluís Permanyer és una de
les llegendes vives del perio-
disme de Catalunya i ha es-
devingut un referent com a
cronista de la ciutat de
Barcelona per a totes aque-
lles persones que es volen
documentar sobre la història
de la capital catalana. Qui
millor que ell per valorar l’es-
tat actual de la ciutat.
Realment, Barcelona viu
un gran moment?
Els Jocs Olímpics van signi-
ficar un punt de partida d’una
fase ascendent que no sé pas
quan acabarà. Aquest creixe-
ment sense límit pot acabar
essent un problema perquè a
la ciutat no hi cap tanta gent.
Barcelona és un referent,
tal com se’ns vol fer creu-
Sí: 45%No: 43%
NS/NC: 3%
L'ENQUESTA
Indif.: 3%
02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:024
5OPINIÓ
02-05 Opinio.p65 26/02/2007, 15:035
L’ENTREVISTA6
CLAROR
Foto: www.tommy-robredo.com
06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:076
7L’ENTREVISTA
Després d’un començament molt
bo de temporada, com et veus de
cara al Torneig SEAT Godó que es
fa a Barcelona del 21 al 29 d’abril?
Doncs em veig molt bé. Estic jugant a
un bon nivell des que vaig començar la
temporada. Després d’Amsterdam,
Dubai i Indian Wells, toca Barcelona. Ja
veurem com va tot plegat.
Per què Federer pot dir no a
l’equip suís de Copa Davis sense que
passi res i en canvi tu vas tenir pro-
blemes per dir no a Espanya?
Jo vaig decidir renunciar a la convoca-
tòria perquè ho vaig creure convenient
pel meu estat de forma física. Necessita-
va descansar després de mesos de com-
petició, amb l’estrès que això compor-
ta. De la mateixa manera que Federer
sap què ha de fer per complir el millor
possible el seu calendari de competició,
doncs jo també. Per això ho vaig fer,
perquè necessitava parar i descansar.
Els esportistes catalans sempre es-
taran sota sospita en aquest tema?
A mi ningú de la Federació em va dir
res de dolent. Però mai es pot evitar que
hi hagi gent que digui coses negatives,
tot i que no crec que sigui pel fet de ser
català. Al cap i a la fi, vaig fer el que em
convenia més i en aquell moment no es-
tava per jugar i preferia fer una parada
per evitar lesions i perdre’m altres com-
peticions que em puguin interessar més
a nivell individual.
Ara ets el tennista català més ben
situat en el rànquing de l’ATP i el
segon millor de l’estat espanyol.
Quins objectius et marques de cara
al futur?
Els mateixos de sempre. Seguir millo-
rant dia a dia per, quan em retiri, poder
dir que he estat el millor jugador pos-
sible que podia arribar a ser.
Després de guanyar una Copa
Davis amb Espanya el 2004, ara tin-
dràs el somni de tot gran tennista:
guanyar un Grand Slam...
Sí però jo no em marco objectius de
guanyar títols, sinó que busco objectius
de carrera. M’agrada més arribar a final
d’any i poder dir que ho he donat tot.
Però si haguessis de triar entre
guanyar a Austràlia, Roland Gar-
ros, Wimbledon o US Open?
M’agradaria guanyar a París. Roland
Garros és una prova de terra batuda i és
on desplego millor el meu joc. Seria un
gran èxit per a mi triomfar a París.
Creus que Roger Federer se’l pot
considerar el millor tennista de tots
els temps després del que està fent?
Sense cap mena de dubte. El que Fe-
derer ha fet en els últims anys ningú al-
tre ha estat capaç de fer-ho. Falta
temps encara per considerar-lo el mi-
llor de tota la història, però crec que
ho pot aconseguir si no baixa el nivell i
no surt ningú millor.
TOMMY ROBREDO, TENNISTA
TOMMY ROBREDO ÉS EN L’ACTUALITAT EL MILLOR
TENNISTA DE CATALUNYA I OCUPA EL SETÈ LLOC EN EL
RÀNQUING MUNDIAL ATP DESPRÉS DE COMENÇAR LA
TEMPORADA A UN GRAN NIVELL. EL D’OLOT DEFENSA
L’ESPECTACULARITAT DEL TENNIS D’AVUI DIA I ES DESFÀ
EN ELOGIS PARLANT DE ROGER FEDERER I RAFA NADAL.
“M’agradariaguanyar a París”
El gran bregador d’OlotTommy Robredo Garcés va néixer un primer de maig de 1982 a la localitat
gironina d’Hostalric. Quan només tenia sis anys la seva família es va traslladar a
Olot on va començar a fer les seves primeres passes en el món del tennis. El seu
talent no va passar desapercebut i ja als 14 anys va haver de deixar la llar i anar a
viure a Barcelona per entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant
Cugat (CAR). Als 18 anys va demanar una ajuda a la Federació per poder continu-
ar entrenant-se al CAR tot i que pagant-se’l ell mateix. Va haver de treballar fort
fins poder començar a competir a nivell professional.
No va ser fins l’any 2003 que Robredo no va començar a despuntar en el circuit
ATP quan, després d’una gran temporada, va acabar ocupant la trentena posició
del rànquing. Des d’aleshores no ha deixat d’escalar fins arribar a la setena posi-
ció que ocupava el gener 2007 quan es va enfrontar a l’Obert d’Austràlia a Roger
Federer, possiblement el millor tennista de tots els temps. En definitiva, la història
d’un gran treballador que té com a objectiu superar-se a si mateix.
CRISTIAN GONZÁLEZ,[email protected]
06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:077
L’ENTREVISTA8
CLAROR
Tu encara no has pogut guanyar a
Federer. Què cal per aconseguir-ho?
De la manera que està jugant ara ma-
teix és impossible guanyar-lo. Per arri-
bar on és ell s’ha d’estar molt en forma,
ser molt ràpid perquè tècnicament i tàc-
ticament ell és molt superior a la resta.
És molt complicat.
Potser Rafa Nadal és l’únic capa-
citat per derrotar al suís...
Ara mateix potser sí perquè és un ju-
gador amb molta voluntat i és capaç de
tornar-li moltes pilotes. És l’únic rival
que té en terra batuda i que li pot plan-
tar cara com vam veure l’any passat.
Fa uns mesos vas dir que li robari-
Fo
togr
afia
: D
iari
Sp
ort
Una ciutat per viure-hi?
Olot
Un lloc per anar de viatge?
A casa
Un plat?
El Sashimi
Un llibre per llegir?
No llegeixo
Una pel·lícula de cinema?
Braveheart
Un mitjà per estar informat?
Internet
Mar o muntanya?
Muntanya
Un cantant o grup musical?
Dover
Quin personatge històric li hauria
agradat conèixer?
Els meus avis
Un personatge actual?
N’hi ha molts
Un esportista que admiri?
Roger Federer i Tiger Woods
Què valora més de les persones?
La senzillesa
Si un dia fos president del Govern
o de l’ONU, quina primera deci-
sió prendria?
Canviaria moltes coses
Dretes o esquerres?
No opino
Què s’enduria a una illa deserta?
Amics
Un desig confessable?
Ésser feliç
Molt personal...
“He tingut la sort de
poder viure d’un esport
que m’entusiasma”
es l’estil a Federer i la força a Nadal.
Estàs més a prop d’aconseguir-ho?
Va ser una manera de marcar-me un
objectiu, però no d’imitar ningú, sinó de
voler ser un tennista molt complet. Jo vull
ser com sóc i a partir d’aquí treballar
per arribar al màxim. Crec que cadascú
ha de trobar el seu estil de joc tot i que
es poden agafar coses d’altres jugadors.
Portes un gran any de resultats.
Et sents una mica menyspreat pels
mitjans de comunicació que sempre
parlen de Rafa Nadal?
En certa manera entenc que se li doni
més importància a en Rafa perquè és el
número dos del món i en canvi jo en sóc
el número set. El que sí que m’agradaria
és que tenint un fenomen com en Rafa
Nadal es parlés més del tennis en els
mitjans de comunicació d’aquest país.
Quin és el jugador de tennis que
més t’ha inspirat en el teu joc?
Ningú m’ha inspirat. A mi sempre m’ha
agradat agafar coses diferents de cada
gran jugador sense fixar-me només en
un. Per exemple, la sacada de Pete Sam-
pras, la restada d’André Agassi o les vo-
lees de Petr Nedved. Ara bé, si em fas
triar per simpatia, doncs em quedo amb
Agassi perquè tot i ser un gran campió
és una persona molt propera. Sempre té
unes paraules per a tothom.
La vida dels tennistes d’elit és tan
glamurosa com sembla en els mit-
jans de comunicació?
Si glamurós s’entén que és proper a la
informació del cor no ho és pas. Ara si
es parla de viatjar sempre en avió, dor-
mir en hotels i que la gent et tracti molt
bé, doncs potser sí que és glamurosa.
Potser sí que és veritat que l’ambient del
tennis és molt més alt que en altres es-
ports per la presència de molts VIPS
entre el públic, però em considero una
persona molt normal que ha tingut la
sort de poder viure d’un esport que m’en-
tusiasma.
Com és un dia normal en la vida
quotidiana de Tommy Robredo?
Doncs entrenar molt fort, viatjar sem-
pre i tenir poques vacances. Però ho has
d’acceptar; mai m’he cansat de fer això
i a més m’agrada jugar a tennis.
Quins són els avantatges i incon-
venients de ser tennista?
D’avantatges n’hi ha molts, però ho
resumiria en que faig el que més m’agra-
da. I d’inconvenients no n’hi trobo. Pot-
ser seria el que implica viatjar tant per-
què no veus tant com voldries a la famí-
lia o les hores interminables d’espera als
aeroports.
Creus que hi ha un calendari mas-
sa atapeït al llarg de la temporada?
Cadascú tria el calendari que vol o pot
fer. I un ha de saber planificar les etapes
de descans si no ho pots acabar pagant.
El cert és que un tennista guanya
molts diners i quan acaba la vida
esportiva encara és jove per recu-
perar el temps perdut. A què s’ha
de renunciar exactament?
Vull deixar clar que és cert que es gua-
nyen molts diners però no tants com en
esports com el futbol. A més, hi ha mol-
tes despeses. T’has de pagar els entre-
nadors, els desplaçaments i els allotja-
ments, per no parlar del munt d’impos-
tos que es paguen en acabar l’any. I pel
que fa a les renúncies, també n’hi ha.
Quan era petit vaig haver de deixar la
família que estava a Olot per anar a viu-
re a Barcelona. També deixes els estu-
dis més aviat i perds tots els amics que
havies fet quan eres petit per haver de
tornar a començar de nou.
06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:078
9L’ENTREVISTA
“Barcelona ja no ésla capital del tennis”
Fo
togr
afia
: D
iari
Sp
ort
Barcelona és la capital estatal del
tennis...
Ja no es pot dir que Barcelona és la
capital del tennis a Espanya. Ha perdut
pes i ara hi ha ciutats com Mallorca i
València. No es pot parlar en absolut de
liderat barceloní.
Per a un nen que vol dedicar-se al
tennis és fàcil començar?
Cal treballar molt quan es comença
però també un cop ja ets professional.
Sempre s’ha de treballar perquè, si no,
sempre hi ha altres que et poden gua-
nyar.
Cada vegada els tennistes arriben
més joves al circuit professional però
tenen una carrera més curta a cau-
sa de les lesions. Es força massa en
l’aspecte físic?
És veritat que darrerament apareixen
molts jugadors joves que donen guerra
més aviat, però està per veure si tindran
una carrera curta perquè tot just comen-
ça a produir-se aquest fenomen.
Manolo Orantes es queixava que
l’aplicació de noves tecnologies en
el disseny de les raquetes ha provo-
cat que el tennis actual ja no es pro-
mogui la tècnica sinó la força i la
velocitat...
Jo crec que l’aposta pel físic ve més
donada perquè ara tothom és més alt i
fort que abans. Ha millorat la genètica.
La tecnologia ha ajudat en el desenvolu-
pament tant de les raquetes com en el
treball físic dels esportistes. Tot ha fet
que el joc sigui més ràpid amb cops més
potents.
Quina valoració tens del tennis fe-
mení?
En noies està passant exactament el
mateix que en homes. S’aposta per po-
sar-se fort i aquí tenim jugadores com la
Serena Williams i Kim Clijsters, que ba-
sen el joc en la potència del seu físic.
En una entrevista vas comentar
que et quedes abans amb Maria Ki-
rilenko que amb Maria Sharapova.
El criteri és merament esportiu su-
poso...
(Riu) Home, pel que fa a joc triaria la
Sharapova perquè és molt guanyadora
però si em fixo en el físic em quedo amb
la Kirilenko.
Per acabar, una curiositat. Tommy
no és un àlias com molta gent pensa.
És el teu nom real. A què es deu?
Al meu pare li encantava l’òpera rock
de la banda britànica The Who i em va
posar Tommy per això.
06-09 Entrevista.p65 26/02/2007, 15:079
EN FORMA!10
CLAROR
Abans de la final de París, Frank Rij-
kaard, tot un filòsof del món de l’esport,
deia una frase que, des del meu punt de
vista, és molt encertada: “el futbol és un
joc seriós”. La veritat és que ningú diria
que una frase tan curta pugui dir tant i
que, a més, pugui aconseguir que els que
ens dediquem al difícil món de l’entrena-
ment de jocs col·lectius de competició
reflexionem una mica sobre què volia dir.
El futbol, i en el meu cas el bàsquet,
està clar que són jocs, jocs reglamen-
tats, i el primer que busca un joc és di-
vertir. Ningú es pot imaginar que a un
nen/a li agradi jugar a qualsevol joc en el
que no es diverteixi i és segur que qui
competeix i no gaudeix entrenant està
abocat a l’abandonament de l’esport es-
collit i, indirectament, al fracàs esportiu.
Una persona que es diverteix entre-
nant i competint optimitzarà al màxim
el seu rendiment, esperarà amb ganes el
proper entrenament, faltarà poc a en-
trenar, estarà més atent, s’esforçarà al
màxim i valorarà el seu progrés en for-
Diversió i rigoren la competició
QUAN ENS PLANTEGEM QUE
EL NOSTRE FILL/A PARTICIPI
EN UN ESPORT QUE INCLOU
COMPETICIÓ EL MÉS IM-
PORTANT ÉS QUE SUSPESEM
SI L’ACTIVITAT EL DIVERTIRÀ
PERÒ SENSE OBLIDAR QUE
S’HAURÀ DE PRENDRE ELS
ENTRENAMENTS I ELS PAR-
TITS AMB UNA DOSI AFEGI-
DA DE SERIOSITAT.
DANI JOSÉ,entrenador nacionalde bà[email protected]
c D
imit
ri V
ervi
ts/I
mag
eSta
te/a
ge f
oto
sto
ck
10-11 En Forma.p65 26/02/2007, 15:1110
11EN FORMA!
ma de més motivació.
Podem concloure que divertir-se i
progressar van junts i agafats de la mà.
Com a mínim podem deduir que qui es
diverteix entrenant millorarà més que el
qui no ho fa. I d’aquí no cal ser una gran
llumenera per extreure la conclusió que
tot entrenador ha d’aconseguir que els
seus jugadors gaudeixin del que estan
fent, i que això indirectament farà que
augmenti de forma significativa el rendi-
ment general de l’equip.
UN JOC SERIÓS
Però Rijkaard també va dir una paraula
clau immediatament després de la pa-
raula joc: “seriós”, i aquesta paraula es-
devé vital per diferenciar un esport col·-
lectiu de competició d’un joc a què qual-
sevol infant pot jugar amb els seus amics.
D’aquí dedueixo que el que volia dir-
nos aquest gran mestre és que divertir-
se no està gens renyit amb treballar l’es-
port en qüestió amb el màxim rigor.
De que el joc esdevingui seriós en tin-
drà molta culpa l’entrenador/a. Cal que
es prepari els entrenaments i programi
les temporades, que estudïi els rivals si
l’equip ja té un cert nivell, que exigeixi la
màxima puntualitat als entrenaments i la
màxima concentració, que sàpiga esco-
llir els millors sistemes tàctics...
No obstant, de tot això també n’és
responsable el jugador/a, perquè si es
queda només amb la paraula “joc” i ob-
via totalment la paraula “seriós” pre-
nent-se l’entrenament com a un joc al
pati de l’escola, pot tenir problemes en
la gran majoria d’equips de competició
que vulguin, al marge de divertir, ense-
nyar, educar i progressar.
També cal recordar que en el procés
d’aprenentatge de qualsevol esport -i
perquè aquest esdevingui seriós- a més
de l’entrenador i el jugador, ens fa falta
la col·laboració i la implicació dels pa-
res i el seu convenciment que el seu fill/a
està practicant un joc seriós.
I per acabar, l’últim element que farà
que tot el procés funcioni a la perfecció
tenint com a base un jugador responsa-
ble, uns pares implicats i un entrenador
format i competent, serà el suport que
doni l’entitat esportiva a aquest projec-
te: trobar entitats que suportin la pres-
sió dels entrenadors que només volen
guanyar a qualsevol preu per fer una
“carrera esportiva” ascendent i ràpida,
entitats que suportin la pressió dels pa-
res que confonen la competició amb els
jocs al pati o a l’esplai, entitats en què
els seus dirigents pensin que l’esport de
competició és molt més que un simple
divertiment... és realment difícil. Però
quan tots aquests elements es barregen
màgicament com un gran còctel, tothom
es diverteix i és feliç veient el progrés
del jugador i de l’equip en qüestió.
Tothom recorda com es divertia el
“dream team” jugant, tots tenim a la
ment la cara de felicitat del Ronaldinho
mentre lidera el “samba team”, però
segur que tant Cruyff com Rijkaard sa-
ben que per divertir-se s’ha de treballar,
perquè el futbol, com el bàsquet, “és un
joc molt seriós”.
“Jugadors responsables,
pares implicats, entrena-
dor competent i el suport
de l’entitat són la clau
de l’èxit esportiu”
“Divertir-se no està gens
renyit amb treballar l’es-
port amb el màxim rigor”
L’esport de competició aporta als
nostres fills un seguit d’aprenentat-
ges positius, com per exemple: el tre-
ball en equip i la perseverança per
aconseguir uns objectius, el control
davant de situacions que considerem
injustes (una errada arbitral, una fal-
ta desmesurada, un insult...), el res-
pecte als altres, la solidaritat amb
els companys, el coneixement dels
propis límits i l’assumpció d’un rol,
la concentració, l’afany de supera-
ció, la disciplina individual i de grup,
els hàbits higiènics i de salut, apren-
dre a guanyar i a perdre...
A més, es fan bons amics i, en èpo-
ques d’exàmens, l’entrenament és
una excel·lent vàlvula d’escapament.
Què aportala competició?
10-11 En Forma.p65 26/02/2007, 15:1111
EN FORMA!12
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
Els mesos de tardor i primavera són els
millors per fer activitats a la platja: el
clima és ideal i les radiacions del sol no
són tan intenses com als mesos d’estiu,
la qual cosa ens permet gaudir amb
menys risc dels beneficis que ens aporta
la llum del sol: enfortim els ossos, esti-
mulem la immunitat, elevem l’estat
d’ànim, millorem la qualitat de la son,
equilibrem el colesterol, etc.
La platja ens ofereix moltes i variades
possibilitats lúdico-esportives. Podem
practicar activitats a l’aigua, que sem-
pre tenen un cost més elevat pel tipus de
material i roba que requereixen, però
també activitats a la sorra. Aquestes úl-
times són més accessibles econòmica-
ment, senzilles de practicar i es poden
fer tant de manera individual com amb
un grup d’amics. D’exemples d’activitats
n’hi ha molts, des de caminar o córrer a
jugar a les pales, a volei, a fut-volei o a
futbol platja. A més, el tema del material
tampoc representa un problema, ja que
la majoria de platges en disposen. De to-
Aprofitar la platja,també a l’hivern
Estiraments dins l’aigua
Els estiraments tenen diverses finalitats en funció de si
es fan abans, durant i, sobretot, després de la pràcti-
ca esportiva. Els beneficis de fer-los són molts: aug-
menta l’amplitud i l’extensió del moviment, millorem
la coordinació, minimitzem el risc de lesions, desen-
volupem la consciència corporal dels grups muscu-
lars implicats, agilitzem la circulació, reduïm la tensió
muscular, facilitem la recuperació muscular després
de l’esforç...
L’avantatge que ens ofereix el medi aquàtic és que,
si ens ajudem de material, podem practicar-los en
flotació disminuint l’efecte de la gravetat i facilitant la
relaxació d’altres grups musculars. A més, en piscines
d’aigua calenta, com que la temperatura del cos aug-
menta, s’afavoreix el rec sanguini i l’elasticitat
muscular, garantint una recuperació més ràpida.
TEXT: José Maria Luna
EL MATERIAL
tes maneres no tenir-ne tampoc suposa
un obstacle important.
L’únic requisit per fer esport a la platja
és conéixer molt bé la nostra condició
física per tal de no exigir al cos un esforç
més elevat del normal. Hem de pensar
que la sorra ofereix molta resistència.
També és important que supervisem que
la sorra està en bon estat i, si no n’hi ha
en molta quantitat, que ens calcem unes
sabatilles primes i lleugeres per evitar
ferides. Per últim, no oblidem hidratar-
nos en tot moment i portar protecció
solar. TEXT: Miquel Sánchez
Calcular les passesamb un podòmetre
Caminar unes 10.000 passes al dia aju-
da a prevenir riscos de malalties associ-
ades a estils de vida sedentaris. Per sa-
ber si ho estem aconseguint o no podem
usar un podòmetre, un petit aparell de
cost molt accessible que es col·loca a la
cintura i calcula el número de passes, la
distància feta i el número de calories que
hem cremat.
Per programar bé l’assoliment de
l’objectiu -fer 10.000 passes al dia- cal
que durant una setmana anotem el nú-
mero de passes diàries. Al cap de set
dies podrem fer la mitjana i, si estem
lluny de l’objectiu, augmentar-ne 500 a
la setmana. TEXT: Montse Reigada
12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4112
13EN FORMA!
Nordic Walk, esquíde fons sense neu
LES 7 DIFERÈNCIES
FITNESS EN GRUP
El Nordic Walk és una activitat que neix
a Finlàndia als anys 30 com a conseqüèn-
cia de la necessitat dels esquiadors de
fons d’entrenar els mesos d’estiu, quan
no hi ha neu. Es consolida com a esport
el 1996.
Es tracta de caminar i córrer amb la
tècnica de l’esquí de fons clàssic, utilit-
zant pals d’esquí de fons adaptats, és a
dir, més curts i amb una sabateta de
goma que permet caminar per superfí-
cies d’asfalt i que es pot treure quan ca-
minem sobre terra.
L’ús dels bastons implica exercitar més
grups musculars que els que utilitzem
normalment quan caminem i, per tant,
un consum energètic més gran. Alhora
fan alleujar la càrrega articular de les
cames i milloren l’estabilitat i, com a con-
seqüència, la seguretat. També millora
la mobilitat articular de les espatlles i és
un bon exercici de coordinació.
Com que es pot adaptar a diferents
TEXT: Juanjo Zabala
Les millors vambesper anar a córrer
EQUIPA’T BÉ
A l’hora d’escollir el calçat més adequat
per anar a córrer hem d’atendre a dife-
rents aspectes importants, com són: la
freqüència dels entrenaments i la seva
durada, el tipus de superfície sobre la
qual correrem i el tipus de petjada que
tenim des del punt de vista biomecànic.
En general, però, el calçat per anar a
córrer s’ha de caracteritzar per ser lleu-
ger, tenir una excel·lent zona d’amorti-
ment de la petjada (fonamentalment a la
part del taló per tal d’evitar lesions), que
no sigui rígid i que transmeti l’acció del
peu envers el terra en el moment de la
impulsió.
Segons la superfície sobre la qual cor-
rerem, si estem a la ciutat seran general-
ment paviments durs i, per tant, pren ma-
jor importància l’aspecte de l’amorti-
ment. Si ho fem per la muntanya o su-
perfícies toves, hem de prioritzar els
contraforts laterals que donen estabili-
tat al peu i també la sola més adherent.
Quant al tipus de petjada, biomecàni-
cament parlant, cadascú en té una de
pròpia, ja sigui neutra, pronadora o supi-
nadora. Per tant, hem de triar unes saba-
tilles que s’adeqüin a la nostra i que tin-
guin elements de control de la petjada
que ens evitin sobrecàrregues al peu i,
per extensió, a tota la cadena muscular.
Finalment, hem de tenir en compte que
hi ha un tipus de calçat molt específic
per a curses d’asfalt, i que per les seves
característiques és desaconsellable per
a anar a córrer sovint, ja que pot provo-
car lesions per sobrecàrrega (fascitis
plantar, tendinitis aquil·lea, periostitis,
etc.) TEXT: Guillem Montagut
1. Treball de cada extremitat per se-
parat.
2. Control cerebral d’una sola extre-
mitat.
3. Treball aïllat del múscul.
4. Més amplitud de moviment.
5. Major diversitat de moviments.
6. Més reequilibració i reclutament
muscular.
7. Menys pes global, però més con-
centrat.
Manuelles Barra
1. Treball de les extremitats paral·lel.
2. Control cerebral de les dues extre-
mitats com a conjunt.
3. Treball global per compensació.
4. Moviment més limitat
5. Diversitat de moviments més limi-
tada
6. Major estabilitat en el moviment.
7. Més pes global, però menys con-
centrat.
nivells (salut, fitness i esportiu) esdevé
una activitat apta per a tothom: per a
persones amb baixa forma física que tin-
guin un objectiu rehabilitador; persones
que volen millorar la forma física i la ca-
pacitat aeròbica i necessiten perdre pes;
o esportistes que volen entrenar la ca-
pacitat aeròbica, l’anaeròbica i la força.
S’acostuma a practicar en grup i a l’ai-
re lliure. TEXT: Núria Sabartés
12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4113
EN FORMA!14
CLAROR
FITNESS I MUSCULACIÓ
CONSELLS PRÀCTICS
Molts cops, a la sala de condicionament
físic, fem sempre el mateix exercici amb
el mateix material, sense saber que te-
nim la possibilitat de continuar-lo fent
canviant d’aparell.
És cert que si examinem amb detall
les diverses eines trobarem diferències,
però a grans trets podem dir que deter-
minats exercicis podem fer-los igual de
bé amb manuelles, amb màquina de re-
corregut fix o amb politges.
Les màquines de plaques acostumen
a ser de recorregut fix, és a dir, s’em-
peny o s’estira sempre amb un recorre-
gut que no varia. Aquest treball és molt
bo per a principiants i persones que per
algun motiu han de fer el moviment de
manera molt controlada. A més a més,
les últimes generacions de maquinària
es fabriquen amb politges, en comptes
d’usar mecanismes fixos. D’aquesta ma-
nera, enlloc d’estirar d’una palanca s’es-
tira d’una nansa que, a través d’un joc de
politges, va fixada a la resistència. El re-
sultat és un treball més exigent, ja que, a
més de superar la resistència, cal també
controlar l’estabilitat del recorregut.
El mateix exercici fet amb manuelles
ens permet un treball més lliure quant a
mobilitat i, per tant, cal una certa expe-
riència per fer-lo correctament.
TEXT: Juanjo Zabala
LLEGIT A LA PREMSA
Què menjardesprés del’entrenament?
En un article publicat a la revista
Sport Life es recomana que en les
dues hores posteriors a la realitza-
ció d’exercici físic s’intentin ingerir
carbohidrats i proteïnes en una pro-
porció de 4:1 (4 grams de carbohi-
drats per cada gram de proteïna).
Els carbohidrats són la font
d’energia més important, però són
les proteïnes les que ens ajuden a
recuperar-nos més ràpidament i a
guanyar resistència
Per assolir aquesta proporció re-
comanen quatre àpats diferents:
entrepà de pa integral amb tonyina i
una amanida; truita a la francesa amb
espaguetis i una poma; sandvitx de
pernil york amb margarina i un kiwi;
o un iogurt natural amb macedònia
de fruita i una barra energètica.
Font: Sport Life
Fer esport a la ciutat
Tot i semblar una jungla d’asfalt, Barcelona ens permet practicar moltes activitats
que en altres indrets són impensables. La superfície asfaltada dels carrers ens
permet desplaçar-nos en patins en línia o skateboard, i cada vegada disposem de
més carrils bici per utilitzar aquest mitjà de transport ecològic i saludable.
A més, la ciutat té un entorn magnífic que cal aprofitar. En un extrem, el front
marítim, on hi ha equipaments esportius per a la pràctica dels esports nàutics com
la vela lleugera i el caiac de mar. Gaudir de Barcelona des del mar és un plaer
desconegut per a molts barcelonins. A més, s’hi pot anar en bici o córrer per la
platja, activitat molt recomenable per reforçar les articulacions del turmell.
A l’altre extrem, el Parc de Collserola té una gran quantitat de rutes i itineraris
que ens permeten caminar, córrer, anar en bicicleta o muntar a cavall. No oblidem,
a més, els parcs dins de la ciutat, espais de pràctica esportiva i joc, com són el Parc
de la Ciutadella, Cervantes, Güell i el Parc de les Aigües. TEXT: Núria Sabartés
Usar manuelles,plaques o politges?
12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4114
15EN FORMA!
12-15 En Forma.p65 26/02/2007, 15:4215
NATURA16
CLAROR
La primavera i l’estiu, estacions en les
quals els rius de muntanya augmenten el
seu cabal com a conseqüència del des-
glaç, són les èpoques preferides per als
practicants d’aquest esport d’aventura,
però de risc mínim sempre que les acti-
vitats es realitzin tenint en compte les
precaucions necessàries.
De fet, el ràfting s’ha convertit en una
de les activitats més emblemàtiques de
l’esforç institucional, social i empresari-
al per augmentar l’oferta turística rela-
cionada amb la natura i desvincular-la
de la clàssica pràctica de l’esquí.
Així, la pràctica d’aquest esport ens
permet un contacte directe amb l’entorn
i sol anar acompanyada d’altres activi-
tats complementàries, com poden ser
sortides o excursions per conèixer els
voltants dels rius per on es pot fer ràfting.
Una de les comarques catalanes que
han apostat fort en aquest sentit és el
Pallars Sobirà, que ha convertit les em-
barcacions pneumàtiques en una part
important del seu patrimoni no només
econòmic, sinó també paisatgístic en
determinats punts.
Aquest factor, el de la transformació
del paisatge per a la pràctica de l’esport
de muntanya, ha format part del debat
sobre els usos que donem els éssers hu-
mans al nostre entorn natural.
RÀFTING I MEDI AMBIENT
En aquest cas, com en molts d’altres, tro-
bem que, en popularitzar-se el ràfting,
es van generar una sèrie de conflictes
entre entitats de defensa de la natura i
les empreses que miraven d’ampliar
l’oferta d’aquesta activitat. Entre aquests
problemes hi havia els plans de modifi-
cació dels cursos dels rius per tal de
millorar la seguretat.
De totes maneres, la majoria d’enti-
tats que es dediquen a organitzar activi-
tats relacionades amb aquest esport
mostra una bona sensibilitat per al medi
ambient, i considera que, en admirar la
bellesa dels rius i les muntanyes, els afi-
cionats i els practicants novells també
aprenen a estimar la natura.
A nivell mundial, trobem llocs indi-
cats per practicar aquest esport als cinc
continents. Entre les destinacions més
apreciades hi ha el riu Arkansas o el
Colorado, d’Amèrica del Nord; el Futa-
leufu, de Xile; determinades zones del
EDUARD PARELLADA,cap de premsa del CentreExcursionista de [email protected]
Aventurapels ràpids
POPULARITZAT ARREU DEL
MÓN A PARTIR DE LA DÈ-
CADA DELS 70, EL RÀFTING
S’HA CONVERTIT EN UNA
DE LES PRÀCTIQUES ESPOR-
TIVES PRINCIPALS I RECRE-
ATIVES DE MUNTANYA QUE
ENS PERMET GAUDIR DE
L’ENTORN NATURAL UN COP
ACABADA LA TEMPORADA
D’HIVERN.
NATURA
16-17 Natura.p65 26/02/2007, 15:2216
17NATURA
MEDI AMBIENT
L’ESCAPADA DE... Olga BarberoNil, a Àfrica; diferents rius del Nepal,
Nova Zelanda o l’Índia, on destaquen
descensos per alguns punts del Ganges;
o diferents localitzacions als Alps...
A casa nostra, un dels punts més indi-
cats per a la pràctica d’aquest esport és
el Pirineu, amb rius com el Noguera Pa-
llaresa, que combina ràpids apassionants
amb una bona oferta de serveis relacio-
nats de qualitat.
Com en tota activitat de muntanya, la
seguretat és un dels temes més impor-
tants alhora de practicar el ràfting. De
totes maneres, el fet de ser una activitat
força regulada i que es practica en el marc
d’entitats o empreses que es dediquen a
organitzar-la, fa que els nous aficionats
rebin in situ el material necessari, el con-
sell i l’acompanyament d’especialistes.
AVENTURA AMB SEGURETAT
Si se segueixen totes les normes de segu-
retat, el ràfting es converteix en un es-
port que ofereix les sensacions i emoci-
ons dels esports d’aventura amb un grau
de seguretat molt elevat. És per això que
el més important és que ens assegurem
que l’empresa amb la qual contractem
les sortides compleix les normatives. Els
operadors de turisme de les diferents
zones ens podran ajudar en aquest sentit.
A partir d’aquí, els descensos es rea-
litzen en grups d’entre 4 i 12 persones,
acompanyats per un o dos monitors que
s’asseguraran que es respectin les nor-
mes de seguretat, que guiaran l’embar-
cació, que donaran consells als tripulants
i que miraran de resoldre els possibles
problemes que puguin sorgir durant la
navegació.
Així doncs, el ràfting és un esport
apassionant, que a més es practica en
grup, a diferència d’altres esports rela-
cionats amb el descens per ràpids, com
el piragüisme. Es tracta d’un esport
d’equip on la coordinació entre els di-
ferents tripulants de la barca pneumàti-
ca és imprescindible.
Santa Pau i Santa Margarida
Es tracta d’un itinerari senzill i senyalitzat per
dins del Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa, una de les zones amb més
caràcter del patrimoni natural català. Se surt
de la bonica vila de Santa Pau, un interessant
conjunt historicoartístic que formen el cas-
tell, l’església gòtica de Santa Maria i la plaça
porticada. El camí comença a l’aparcament
proper a la vila vella, a la riba dreta del Ser.
Travessem el pont, ens enfilem pel carrer del
Pont. Al capdamunt del carrer, tombem a l’es-
querra, sortim a camp obert, i seguim una estona la riba esquerra del Ser, aigües
amunt. En tot aquest tram hi ha vistes de la vila de Santa Pau. Deixem a l’esquer-
ra del camí el volcà de Rocanegra. Al peu del volcà trobem una antiga gredera
clausurada i, poc després, la font del Clavell. Passat el mas de Collellmir, tro-
bem una variant de l’itinerari que ens permet enllaçar amb els itineraris 1 i 5
passant pel vessant sud del volcà de Santa Margarida. Per pujar al cràter del
volcà de Santa Margarida, un dels més ben conservats d’Europa, cal seguir
l’itinerari 1. Si volem allargar l’itinerari podem seguir fins a Can Xel i perdre’ns
per la Fageda d’en Jordà (itinerari 3) o arribar al castell de Colltort i a Fontpo-
bra (itinerari 5). Per tornar a Santa Pau només cal desfer el camí.
Eficiència i estalvi energèticen l’ús dels aparells electrònics
Un factor molt important a l’hora d’optimit-
zar la despesa energètica a la llar és l’ús que
fem dels aparells electrònics. Abans de com-
prar un aparell, cal estudiar la potència de so i
el consum per veure si s’adapta a les nostres
necessitats o les supera. Així mateix, en cas
que tingui memòria per guardar emissores o
programes, cal assegurar-se que pot mantenir-les guardades sense que hagi
d’estar en stand by (en repòs però encès). Cal apagar sempre els aparells amb
l’interruptor (no amb el comandament a distància).
Quant als ordinadors, els portàtils són més cars que els de sobretaula però
també són més eficients i, en tots els models cal programar l’estalvi d’energia
del monitor, ja que és el perifèric que més consumeix.
AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA
Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona
Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com · [email protected]
16-17 Natura.p65 26/02/2007, 15:2217
SALUT18
CLAROR
El temps evoluciona cada cop més
ràpid. Sovint els canvis ens agafen per
sorpresa i la nostra manera de veure les
coses potser no és sempre la més ade-
quada. Aquest fet provoca que a vega-
des ens sentim desbordats i patim dese-
quilibris a tots els nivells que produei-
xen malestar personal, laboral, social…
o que, fins i tot, poden originar malalties
diverses com migranyes, depressió, pro-
blemes cardiovasculars, alopècia, reu-
matismes, transtorns de l’alimentació…
Bona part de l’estrès és degut a la
manca d’estratègies d’adaptació a les
D’UN TEMPS ENÇÀ SENTIM
A PARLAR DE LA RISOTERÀ-
PIA, DEL SOMRIURE MÈ-
DIC… COM UNA PROPOSTA
INNOVADORA QUE PRETÉN
EL BENESTAR INTEGRAL DE
LA PERSONA. NO OBSTANT,
JA FA MILERS D’ANYS QUE
S’ESTUDIEN ELS EFECTES
QUE PRODUEIX EL RIURE,
COM HO DEMOSTRA LA FI-
LOSOFIA ORIENTAL XINESA
O EL FET QUE A LA ÍNDIA
EXISTEIXIN FINS A 600 TEM-
PLES ANOMENATS “EL CEL
DEL RIURE”.
demandes d’una o diverses situacions.
En aquest sentit, estudis recents demos-
tren que les estratègies que més ajuden
a adaptar-nos a les situacions són l’ac-
ció del riure i el sentit de l’humor, ja que
aporten beneficis fisiològics, psicològics,
emocionals i socials.
BENEFICIS DEL RIURE
Segons el psiquiatra nordamericà Willi-
am Fry, 5 minuts de riure equivalen a 45
minuts d’exercici lleuger. Així que po-
dem deduir que una bona estona de ria-
lles és una excel·lent font de salut.
Un dels primers efectes d’una bona
riallada és que pot duplicar la capacitat
pulmonar gràcies a la pressió dels mús-
culs intercostals. A més, també es dupli-
ca l’entrada d’oxigen, cosa que rejuve-
neix els teixits, que augmenten les seves
possibilitats metabòliques. Uns altres
músculs que milloren la tonicitat mentre
MARILUZ LURBE,monitora de tallers delriure i l’[email protected]
Segons el psiquiatra
nordamericà William Fry,
5 minuts de riure
equivalen a 45 minuts
d’exercici lleuger
la teràpia del riureriem són els de la cara, el tòrax i l’abdo-
men. I, per cert, al contrari d’allò que es
pensa, riure no provoca arrugues sinó tot
el contrari, ja que els teixits s’oxigenen.
Un altre benefici és l’augment del rec
sanguini. La rialla pot incrementar la ve-
locitat de la sang que, en passar més rà-
pid per les artèries, s’endú petits cúmuls
de colesterol. A més, el cor també aug-
menta la freqüència cardíaca contribuint
a alleugerar la hipertensió.
Més conseqüències positives: afavo-
reix la pèrdua de calories, facilita la di-
gestió en fer vibrar el fetge i estimular
els sucs gàstrics, evita l’estrenyiment i
millora l’eliminació de la bilis, i, per úl-
tim, augmenta el nivell d’immunoglobu-
lines i, per tant, millora el sistema de de-
fenses contra les malalties.
ALLIBERANT SUBSTÀNCIES
Gràcies al riure el nostre organisme alli-
18-19 Salut.p65 26/02/2007, 15:3318
19SALUT
el drenatgelimfàtic
Dos terços del nostre cos estan formats
per aigua. Això fa que en el nostre orga-
nisme es produeixi una gran mobilitza-
ció de líquids, necessària per mantenir
l’equilibri de totes les cèl·lules.
El sistema circulatori limfàtic s’encar-
rega de retirar l’excés de líquid i les subs-
tàncies de rebuig de l’organisme. Ho fa,
en part, gràcies a la limfa, un líquid inco-
lor que aporta nutrients a les cèl·lules i
hi recull els productes metabòlics de re-
buig i les toxines. Però, de vegades, la
limfa hi queda estancada, i és en aquest
cas quan podem recórrer al drenatge
limfàtic, una tècnica manual que, mitjan-
çant maniobres suaus, rítmiques i ascen-
dents, n’estimula el moviment i la diri-
geix cap als ganglis, des d’on s’incorpo-
ra al sistema sanguini.
DRENATGE, QUAN CONFIAR-HI?
Si ens el fem de manera regular, el dre-
natge contribueix positivament en diver-
ses accions: activa els mecanoreceptors
i les cèl·lules inhibidores del dolor; po-
tencia la funció neurovegetativa para-
simpàtica i produeix una sensació de
benestar i relaxament; afavoreix l’auto-
matisme de la musculatura llisa; facilita
la funció del sistema circulatori venós,
regula la hipertònia muscular i augmen-
ta la diüresi.
Està indicat, entre d’altres, per a
bera determinades substàncies que són
molt eficaces contra la depressió, l’ansi-
etat i la tristesa.
Per exemple, alliberem adrenalina,
cosa que ens fa augmentar la creativitat,
i també endorfines, que tenen un paper
vital per alleugerirel dolor i mantenir un
bon estat d’ànim. De fet, cada cop que
sentim plaer o ens invaeix una particular
sensasió de felicitat és perquè entren en
joc les endorfines. També ho fan deter-
minades hormones com la dopamina, la
funció de la qual és mantenir una bona
transmissió entre les neurones; la sero-
tonina, que és responsable de la sensa-
ció de benestar i produeix una sana fati-
ga que elimina l’insomni (és l’hormona
que manca en estats de depressió); i el
cortisol, responsable de l’estrès i que es
veu reduït gràcies a una bona riallada.
ASPECTES PSICOLÒGICS
A banda dels aspectes fisiològics, el fet
de mantenir un estat d’ànim positiu da-
vant la vida té altres conseqüències a ni-
vell psicològic i social. De fet, el propò-
sit principal d’incloure l’humor i el riure
en les teràpies de conducta és mostrar
noves maneres d’afrontar situacions que
abans consideràvem un problema. A
més, quan aprenem a riure’ns de nosal-
tres mateixos eliminem bloquejos emo-
cionals, físics i mentals iniciant un pro-
cés de creixement personal.
A nivell social, el riure reforça els lla-
ços entre grups. Riure junts implica com-
plicitat i relaxa les relacions d’autoritat.
Amb tot, podem concloure que qui
sap riure –d’ell mateix i de la vida– és
més positiu i sap véncer les pors, desco-
brir nous horitzons, omplir-se de força i
il·lusió per portar una vida sana, sincera,
intensa i total, com fan els infants.
transtorns vasculars perifèrics (limfede-
ma, varius, edema premenstrual), ede-
mes traumàtics (distensions, lesions de
lligaments...), edemes locals fruit d’inter-
vencions quirúrgiques (mastectomia,
maxil·lofacial, tractament de cicatrius),
transtorns osteomusculars i del teixit
conjuntiu (tendinitis), edemes locals del
sistema nerviós central i perifèric, trans-
torns neurovegetatius (estrès, insomni),
transtorns de l’aparell digestiu (restre-
nyiment, flatulència). També és d’utilitat
en el tractament per aprimar-se i per a
la dona embarassada.
En canvi, no és recomanable si es pa-
teixen infeccions agudes, trombosi, fle-
bitis o tromboflebitis, edemes cardíacs,
varius tortuoses amb relleu, crisis asmà-
tiques o si es pateixen determinats càn-
cers. En el cas que aquestes malalties
s’hagin superat, el drenatge es podria
aplicar amb certes precaucions. En qual-
sevol cas, si es pateix qualsevol patolo-
gia sempre és recomanable gaudir de la
supervisió d’un metge.
COM MILLORAR EL
DRENATGE DE LA LIMFA
Segons les estadístiques, un 70% de la
població pateix alguna dificultat circula-
tòria del sistema limfàtic. La manca
d’exercici físic i la vida sedentària hi té
bona part de culpa, perquè disminueix
el bombeig de la limfa, obstaculitzant el
retorn venós i limfàtic.
A banda de les tècniques de massat-
ge, algunes mesures per millorar-ne el fun-
cionament són: beure entre 2 i 3 litres
d’aigua al dia, fer una dieta rica en verdu-
res i fibra i baixa en greixos, procurar no
estar molt temps d’empeus, no creuar les
cames i elevar-les sempre que poguem,
no portar roba molt apretada, fer un pas-
seig diari a bon ritme i exercici de mane-
ra regular i, en el cas de patir limfedemes,
portar mitges de compressió.
APUNT
Les sessions de risoteràpia són una
experiència grupal on s’utilitzen
principis d’intel·ligència emocional,
l’humor i el pensament positiu per
aconseguir un riure sincer. Les
tècniques emprades ajuden a
alliberar les tensions i a relaxar-se
per arribar a la riallada.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:Gemma Arija, monitora de tallers del riure
El drenatge limfàtic mo-
bilitza i elimina el líquid
estancat en el sistema
circulatori limfàtic
CRISTINA FERNÁNDEZ,terapeuta manual delPoliesportiu Marí[email protected]
18-19 Salut.p65 26/02/2007, 15:3319
SALUT20
CLAROR
DIETÈTICA
La tecnologia dels aliments és una ci-
ència que abarca molts àmbits: des de la
producció, a la conservació, la legisla-
ció, la seguretat alimentària, la investi-
gació orientada a la creació de nous ali-
ments o la seva millora... en definitiva,
tot allò que envolta un aliment des de
que neix fins que arriba al consumidor.
A l’hora d’alimentar-nos, quina
responsabilitat hem d’adquirir els
consumidors davant del futur?
Cal aprofitar els avenços de la tecno-
QUAN ELS NOSTRES AVIS
EREN PETITS, MENJAVEN
PRODUCTES DE LA TERRA
SENSE GAIRE FORNITURES,
AMB POCS TRACTAMENTS I
INNOVACIONS ESCASSES.
AVUI DIA, PERÒ, LA GRAN
QUANTITAT D’ALIMENTS
QUE TROBEM AL MERCAT I
DE PROCESSOS PER ELABO-
RAR-LOS HA FET, FINS I TOT,
QUE CALGUI UNA CIÈNCIA
QUE ESTUDIÏ TOT ALLÒ QUE
ELS ENVOLTA.
lògia alimentària, però sempre obser-
vant els ingredients que conté tot allò
que mengem, la qual cosa porta implíci-
ta que hem d’informar-nos bé. Per exem-
ple, els aliments precuinats ens poden
resoldre un àpat, però hem de saber que
contenen una gran quantitat de sal i mas-
sa matèria grassa i, per tant no hauríem
de consumir-los de manera habitual.
Podem atribuir l’encariment dels
aliments a l’avanç tecnològic?
Sí, és evident. Les empreses han d’in-
vertir molt en investigació i en processos
de producció, i això es nota en el preu.
En què consisteix la biotecnologia
dels aliments?
Cal diferenciar la tecnologia dels ali-
JUDITH MULA, BIÒLOGA I ESPECIALISTA EN CIÈNCIAI TECNOLOGIA DELS ALIMENTS
“No menjarema base de píndoles”
MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu [email protected]
“Cal aprofitar els avenços
de la tecnologia però
informant-nos de què
porta allò que mengem”
20-21 Dietetica.p65 26/02/2007, 15:3520
21SALUT
ments de la biotecnologia. La primera
estudia els processos que pateix un ali-
ment des que es recol·lecta fins que arri-
ba al consumidor. En canvi, la biotecno-
logia estudia com utilitzar determinats
microorganismes, com bacteries o fongs,
per aconseguir, per exemple, que un io-
gur tingui una determinada textura.
Temps enrere es creuaven diver-
ses varietats de maduixes o de pa-
pates per obtenir-ne una de nova;
avui, en canvi, creuem els gens de
tots dos productes per obtenir-ne un
de nou. Per quin motiu són necessa-
ris els aliments transgènics?
Una de les raons és poder tenir ma-
duixes o patates en les èpoques de l’any
en què la planta per si sola no en fa. Però
també ens poden interessar per obtenir
varietats més resistents al transport o per
a altres finalitats, com ara cultivar un de-
terminat producte en un indret on era
impossible per les condicions climàtiques
o protegir les plantes de les gelades...
I per què tenen tan mala premsa?
El problema és que les grans empre-
ses dedicades a elaborar transgènics han
pervertit la idea original. Un dels objec-
tius era permetre el cultiu de determi-
nats aliments en zones amb fam endèmi-
ca i, en canvi, en alguns casos, aquestes
empreses comercialitzen plantes que no
produeixen llavors fèrtils per obligar al
camperol a comprar-ne cada any.
Un aliment transgènic pot variar
per culpa del clima o l’ambient?
Judith Mula és llicen-
ciada en Biologia i en
Ciència i Tecnologia
dels aliments per la
Universitat Autònoma
de Barcelona.
Entre d’altres ocupacions profes-
sionals, ha estat tècnica en anàlisi
microbiològica a l’Associació Lle-
tera Interprofessional de Catalunya
i tècnica en control de qualitat a
l’empresa de gelats Frigo.
Aprofitem que és abonada de l’Es-
portiu Claror per aprendre una mica
més sobre la tecnologia dels ali-
ments i el futur que depara al sector
de l’alimentació.
“Els aliments funcionals
pretenen millorar la salut
però hem de tenir clar
que no curen en cap cas”
De moment, només s’han aconseguit
transgènics vegetals i no es tracta de su-
perplantes. Per exemple, perquè una
planta sigui resistent a una determinada
plaga se li modifiquen els gens, però si la
plaga muta tampoc hi ha res a fer. Passa,
per exemple, amb el virus de la grip que
ens ataca cada any, tot i estar vacunats.
Deixem els transgènics i seguim
amb d’altres tipologies. Què són els
aliments ionitzats?
Són els que han rebut radiacions gam-
ma o ionitzants per tal d’esterilitzar-los
o millorar-ne la conservació. Per exem-
ple, les patates poden rebre aquestes
radiacions per evitar que germinin.
I els aliments nutracèutics?
Nutracèutic prové de les paraules nu-
trient i farmacèutic. Es tracta d’aliments
que no només compleixen la funció de
nutrir, sinó que, a més, pretenen millo-
rar la salut o prevenir una malaltia. Tam-
bé s’anomenen aliments funcionals, però
hem de tenir molt clar que no curen en
cap cas.
Quin és el futur de l’alimentació?
Està clar que no menjarem a base de
píndoles, com creiem anys enrere. Men-
jar no és només alimentar-se, sinó que té
un gran component social i psicològic.
El que penso és que hi haurà un major
nombre d’aliments funcionals que s’ajus-
taran al nostre estil de vida. Estic con-
vençuda que si no és possible retornar a
una vida més tranquila, els aliments
s’acabaran modificant per tal que s’adap-
tin al ritme que portem. El cas de les
amanides i les verdures (que ja trobem
en còmodes bossetes, tallades i renta-
des) n’és només un exemple.
Quins són els avenços més desta-
cats en la tecnologia dels aliments?
Destacaria els envasats al buit de les
carns, que permeten conservar-la en
perfecte estat fins a sis mesos, o tot el
camp de la creació d’aliments especials,
com ara els dietètics o aquells destinats
a persones amb intolerància al gluten o
a la lactosa.
currículum vitae
20-21 Dietetica.p65 26/02/2007, 15:3521
SALUT22
CLAROR
DE LES PARAULES GREGUES PSIQUE (ÀNIMA) I LOGOS
(TRACTAT) NEIX LA PARAULA PSICOLOGIA, QUE SIGNIFICA
“CIÈNCIA DE L’ÀNIMA” I QUE ESTUDIA LA CONDUCTA
HUMANA I ELS ASPECTES RELACIONATS AMB AQUESTA.
què ensaporta la
psicologia?
MENS SANA
CARME GIMÉNEZ CAMINS,llicenciada en Psicologiai professora de psicoestè[email protected]
Al llarg de la història de la psicologia,
han estat molts els autors que han ana-
litzat el comportament humà. Històri-
cament, les escoles més conegudes són
la psicoanalítica, la conductista, la cog-
nitiva i la humanista.
La psicoanalítica està fonamentada en
les teories de Sigmund Freud i es basa
en l’estudi de l’inconscient humà com a
causa essencial de les conductes huma-
nes. Freud, al descobrir l’inconscient, va
debilitar la creença que predominava
fins al moment de que l’ésser humà era
per antonomàsia un ésser racional.
La corrent conductista estudia l’ajust
dels organismes al seu ambient. Els tre-
balls de Watson, influïts pel fisiòleg rus
Ivan Pavlov, van descobrir per casuali-
tat el fenomen del condicionament clàs-
sic, és a dir, que els reflexos apresos
produeixen respostes condicionades. És
conegut el seu estudi del sistema digestiu
del gos: al donar-li menjar feia sonar a la
vegada una campana, i, amb el temps, el
gos va acabar generant totes les respos-
tes fisiològiques digestives al sentir la
campana, encara que no tingués menjar.
La psicologia cognitiva examina el
funcionament dels diversos processos
mentals com a base del comportament,
entre ells, la percepció, l’atenció, la me-
mòria, el llenguatge i el raonament. Ge-
nera les seves teories a partir de la influ-
ència de la revolució informàtica i defi-
neix els processos intel·lectuals utilitzant
la metàfora de l’ordinador: el hardware
seria el cervell i els circuits neuronals i el
software serien les estructures mentals
que organitzen la informació.
Finalment, la humanista és l’escola
que estudia com els sentiments afecten
determinades conductes humanes i a l’in-
revés. Autors com Maslow i Rogers van
estudiar les motivacions humanes, les
necessitats bàsiques i el procés per arri-
bar a la plenitud personal.
Hi ha més acostaments a la psicolo-
gia des de diferents punts de vista. Els
més actuals contemplen altres aspectes,
Un bon professional
de la psicologia ens ajuda
a descobrir la força
que tenim per millorar
la nostra vida
com la bioenergètica, que es basa en alli-
berar els bloqueigs energètics que gene-
ren els pensaments negatius en el nostre
organisme, o la psicoestètica que es fo-
namenta en l’estudi del fons i la forma en
l’ésser humà i la seva mútua influència.
QUÈ ESPERAR DEL PSICÒLEG?
Un bon professional de la psicologia és
el que ens ajuda a descobrir la força que
tenim per millorar la nostra vida, apli-
cant els coneixements que es deriven de
les diferents escoles, ja que totes fan
aportacions valuoses. D’aquesta mane-
ra, aplicarà les tècniques que en cada
cas siguin la millor eina terapèutica per
ajudar a guarir més eficaçment la perso-
na que fa la consulta. També té en comp-
te altres factors que incideixen en el nos-
tre benestar, com l’alimentació, l’exer-
cici o els hàbits de descans.
A més, si considera que per la situa-
ció de la simptomatologia cal prendre
durant un temps tractament farmacolò-
gic, pot aconsellar la visita a un psiquia-
tra, que és el metge especialitzat que ens
receptarà aquests tipus de medicaments
o psicofàrmacs (ansiolítics, neurolèptics,
antidepressius...), dels quals mai se’n pot
abusar o automedicar-se, pels efectes
secundaris i de dependència que poden
22-23 Menssana.p65 26/02/2007, 15:4022
23SALUT
L’APUNT
Quan arribi laprimavera, vigilaamb les al·lèrgies
L’al·lèrgia es produeix quan el nos-
tre sistema immunològic reacciona
de manera exagerada a la presència
d’una substància estranya que con-
sidera especialment perillosa.
N’hi ha de molts tipus i es classifi-
quen segons la causa i la part del cos
afectada. La més freqüent quan arri-
ba la primavera és la rinitis al·lèrgica,
provocada per partícules que es tro-
ben a l’aire, com el pol·len o la pols.
Si sabem o tenim la intuició que
podem patir al·lèrgies a causa de la
concentració de pol·len, el primer
que hem de fer és consultar el met-
ge i, evidentment, evitar estar molta
estona en espais a l’aire lliure, so-
bretot en dies de sol i vent, i pulve-
ritzar la casa amb aigua. Si tenim
al·lèrgia a la pols, cal fugir d’elements
domèstics que n’acumulin (catifes,
peluixos...)
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
LLIBRE RECOMANAT:La por a la llibertatAutor: Erich FrommEdicions 62
Creix el consumd’alcohol en elsjoves adolescents
La darrera enquesta de salut pública de
Catalunya ha constatat que més del
13% dels nois catalans que tenen entre
15 i 24 anys consumeix nivells d’alco-
hol que es poden considerar de risc, ja
que prop del 14% d’ells consumeix més
de cinc begudes alcohòliques, només
el cap de setmana.
Aquest percentatge significa el triple
del què es constata en les noies de la
mateixa edat i el doble de què s’extreu
en adults entre 35 i 65 anys.
Font: El Periódico de Catalunya
causar. Una bona alternativa als fàrmacs
és la medicina homeopàtica, que acon-
segueix bons resultats sense efectes col·-
laterals. En tot cas, la medicació ens aju-
da a pal·liar els símptomes del malestar,
però l’objectiu d’una teràpia psicològi-
ca és aprendre a afrontar els problemes
per solucionar-los d’arrel.
Així, doncs, de la mateixa manera que
consultem al professional adient quan te-
nim un problema de malestar físic, també
ho hem de fer si notem una dificultat que
no ens deixa estar en harmonia amb no-
saltres mateixos o amb les persones del
nostre entorn. El bon terapeuta ens aju-
darà a coneixe’ns més, valorant els nos-
tres punts forts i els que ens cal reforçar,
així com a prendre les determinacions que
ens portin a trobar el propi camí. En cap
cas, però, podrem demanar-li que pren-
gui les decisions per nosaltres, la seva fei-
na serà la de guiar-nos en la forma
d’aconseguir-ho, ja que no ens hem de
deixar portar per la tendència d’espe-
rar que les coses succeeixin, sinó per la
d’intentar fer les coses que ens poden
conduir a un canvi positiu.
L’asma infantil,principal causad’absentismeescolar
Segons un article de la revista GeoSalud,
l’asma és la principal causa d’absentis-
me escolar entre els alumnes. Els experts
assenyalen que és fonamental que els
educadors prenguin consciència del pro-
blema per tal que el nen o nena asmàtic
tingui el màxim suport quan pateix una
crisi a classe o per recuperar les lliçons
perdudes. Font: GeoSalud
La “borratxera del menjar”
Un estudi nordamericà recent sobre el desordre en el menjar confirma la “borrat-
xera del menjar” com un transtorn més freqüent que l’anorèxia nerviosa i la
bulímia, malgrat que encara no ha estat reconegut com a malaltia psiquiàtrica.
Per elaborar l’estudi, els investigadors de la Universitat de Harvard van exa-
minar 2.900 persones i van observar que el 0’6% patien anorèxia; l’1%, bulímia
i el 2,8%, borratxera del menjar. Els símptomes clars per diagnosticar aquest
trastorn encara s’estan estudiant, però a grans trets es caracteritza perquè es
menja molt ràpid i molta quantitat d’aliment, tot i sentir-se tip. A més, després
de menjar, la persona pot experimentar sensacions de repugnància, depressió o
culpabilitat. El fet que diferenciaria aquest transtorn de la bulímia és que en
aquesta última, després de menjar, se sol vomitar, fer dejú o practicar exercici.
Una altra conclusió de l’estudi és que les dones i els joves tenen el doble de
probabilitat que els homes i la gent gran de patir aquest desordre.
22-23 Menssana.p65 26/02/2007, 15:4023
EL REPORTATGE24
CLAROR
24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1024
25EL REPORTATGE
La ciutat deles curses
Barcelona no només és una bona ciu-
tat per veure grans events esportius de
participació professional, com vam veu-
re al darrer número, sinó que és, sobre-
tot, una ciutat ideal per participar en
SERGI LARRIPA,[email protected]
LA MARATÓ, LA MITJA, LA CURSA D’EL CORTE INGLÉS, LA
BOMBERS, LA MERCÈ, LES CURSES DE 10 QUILÒMETRES,
LA MILLA, LA DE LES DONES, CURSES POPULARS A LA
MAJORIA DE BARRIS... ELS BARCELONINS NO TENEN
EXCUSA PER NO SORTIR AL CARRER I POSAR-SE A CÓRRER.
esdeveniments esportius de caire popu-
lar. Poques ciutats del món tenen un ca-
lendari d’activitats esportives de parti-
cipació ciutadana tan extens i variat com
Barcelona.
A la ciutat se n’organitzen anualment
més de 300, i de tota mena: des de cur-
ses atlètiques fins a caminades populars,
passant per travesses aquàtiques al port,
o la festa de patins i bicicletes. Més de
60 d’aquests esdeveniments tenen lloc a
la via pública; si traiem els mesos de ju-
liol i agost, ens surt una mitjana de més
d’un event al carrer per cap de setmana.
En són masses? El director general de
l’Institut Barcelona Esports (IBE), Albert
Soler, ho té clar: “No. No són massa
events. Són els que la ciutat demana. Si
tots els que fem tenen èxit de participació,
és perquè fem els que la gent vol. El que sí
és cert és que fins i tot en podríem fer més,
perquè d’idees i projectes no en falten, però
nosaltres mateixos posem el fre, perquè
no és fàcil organitzar activitats al carrer a
una ciutat com Barcelona, tallant carrers...,
i hem de trobar l’equilibri per satisfer tots
els ciutadans, tant els que volen fer esport
al carrer com els que no entenen que es
tallin carrers per a activitats esportives”.
Els events de participació ciutadana
més habituals són les curses atlètiques.
N’hi ha més de 30 anuals, de tots els
tipus i distàncies.
UNA LLARGA TRADICIÓ
Barcelona va viure les primeres curses
al carrer els primers anys del segle XX,
amb la popularització de l’activitat físi-
ca entre els ciutadans.
El 1920 es va celebrar la primera edi-
ció de la Jean Bouin, la cursa més antiga
de les que actualment es disputen a Es-
panya. Va ser concebuda per un grup de
periodistes amants de l’atletisme, que la
van batejar com a Jean Bouin en honor a
un mític atleta francès dels anys 10 que
va morir tràgicament el 1914 a un dels
fronts de la Primera Guerra Mundial.
Als anys 30, especialment amb l’arri-
bada de la República, van néixer moltes
altres curses, de la mà del creixement
de l’esport popular, que van desaparèi-
xer amb l’esclat de la Guerra Civil.
Durant els anys del Franquisme, l’úni-
ca cursa popular remarcable de la ciu-
tat va ser la Jean Bouin, que va resistir el
pas del temps malgrat diversos entre-
bancs, com ara variats canvis de recor-
regut o, fins i tot, la suspensió en dues
ocasions, els anys 1955 i 1967.
Durant molts anys la Jean
Bouin va ser l’única gran
cursa de la ciutat. El
“boom” va arribar als 70’
Fo
togr
afia
: P
ep H
erre
ro
24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1125
EL REPORTATGE26
CLAROR
El gran “boom” de les curses atlèti-
ques va arribar als anys 70, i no només a
Barcelona sinó a tot el món. La moda
del footing va contagiar tothom i a les
principals ciutats del món va començar
a ser habitual veure persones vestides
amb xandall pel carrer. I amb la moda
van arribar les grans curses multitudinà-
ries. Només cal veure la data de naixe-
ment de les maratons més conegudes del
món: Nova York, 1970; Berlín, 1974;
Amsterdam, 1975. A París hi va arribar
el 1976, el mateix any en què Dustin
Hoffman protagonitzava la pel·lícula
Marathon Man...
A Barcelona, la febre de les curses
populars va renéixer el 1978, coincidint
amb l’arribada de les llibertats i del pri-
mer ajuntament democràtic.
El propi Ajuntament va impulsar,
aquell any, la celebració de la Cursa de
la Mercè, i també naixeren diverses cur-
ses populars de barri, com les de Sant
Antoni, Sant Andreu, la Sagrera o Sants,
en el marc de les respectives festes ma-
jors. L’èxit de participació va propiciar
que el 1979 s’organitzessin altres cur-
ses tan rellevants com la d’El Corte In-
glés o la Marató de Barcelona.
A principis dels 80, mentre als cine-
mes triomfava la pel·lícula Carros de foc i
creixia l’afició pel que avui anomenem
running, seguien naixent noves curses,
com la Milla Sagrada Família, el 1984.
En la segona meitat dels anys 90, un
cop superada la ressaca dels Jocs Olím-
pics de 1992, van sorgir noves proves ja
consolidades en el calendari anual de la
La Milla, TrofeuInternacional
Ciutat de BCN
La Milla Sagrada Família, que or-
ganitza cada any la Fundació Cla-
ror, serà des d’aquest any “Trofeu
Internacional Ciutat de Barcelona”.
Concebuda el 1984 com una cursa
de barri en el marc de la Festa Ma-
jor de la Sagrada Família, la Milla
ha anat augmentant cada any el seu
prestigi per l’increment d’inscrits i,
des del 2002, per la participació
d’atletes professionals. Des d’ara,
la Milla es consolidarà, per tant, com
“la Milla de Barcelona”, un esdeve-
niment de ciutat. Vegeu la pàgina 30.
Fo
togr
afia
: P
ep H
erre
ro
ciutat. Al 1998 van néixer la Marató i
Mitja marató del Parc de Collserola i la
Cursa Bombers, i al 1999 la versió bar-
celonina de la Sant Silvestre.
CURSES DE TOTS ELS TIPUS
Els barcelonins poden escollir tota mena
de curses: des de maratons i mitges ma-
ratons (que n’hi a dues: les urbanes i les
del Parc de Collserola), fins a curses cur-
tes com la Milla. La distància més habi-
tual, però, són els 10.000 metres (13 de
les 30 curses més destacades de la ciu-
tat tenen entre entre 8 i 11 quilòmetres).
La més coneguda i concorreguda és
la Cursa d’El Corte Inglés, també cone-
guda com “La Cursa”. Celebrada per
primer cop el 1979, és la cursa més
multitudinària del món, amb participa-
cions que superen cada any els 55.000
atletes. A més, des del 1994, quan hi van
participar 109.457 persones, ostenta el
rècord Guinness com la cursa amb ma-
jor participació de la història. També
tenen molta assistència la de Bombers,
la de la Mercè, la Marató i la Sant Silves-
tre, que superen els 6.000 atletes.
Una cursa de creació recent que està
tenint un gran èxit és la Cursa de la Dona,
*Les dates corresponen al 2007. El nombre de participants correspon als de l’edició2006. No s’inclouen curses escolars, com la cursa Arrels (550 participants) o Palcam (1425).
CURSES D’ÀMBIT DE CIUTAT
Data Cursa Any Metres Partic. Preu11 febrer Mitja marató de Barcelona 1989 21.097 2.743 134 març Marató de Barcelona 1979 42.195 6.234 40-551 abril Cursa Bombers (majors 16) 1998 10.000 10.300 11-1722 abril La Milla (M. Sag. Família-TICB) 1984 1.609 2.000 06 maig Cursa d’El Corte Inglés 1979 11.000 52.708 016 setembre Cursa de la Mercè 1978 10.000 6.000 0Octubre Marató Parc de Collserola 1998 42.195 127 18Octubre Mitja marató Parc Collserola 1998 21.097 448 1620 octubre Cursa i Caminada de Collserola 1990 15.000 2.500 01 novembre Cursa de l’amistat 1980 16.000 400 018 novemb. Cursa de les Dones 2005 5.000 4.200 525 novemb. Cursa Jean Bouin TICB 1920 10.000 4.614 0-3
31 desemb. Sant Silvestre Barcelonesa 1999 10.000 6.052 12
CURSES D’ÀMBIT DE BARRI
Data Cursa Any Metres Partic. Preu14 gener Cursa Popular de Sant Antoni 1978 10.000 1.853 0-1814 abril Cros de muntanya Can Caralleu 2001 8.000 200 65 maig Cursa Popular de Guinardó 1995 1.609 400 2Maig Cursa Popular de Bon Pastor 1999 3.700 --- 0Maig Cursa Popular de Nou Barris 1987 10.000 827 7-14Maig Cursa Popular de la Sagrera 1978 4.500 427 017 juny Cursa de la Vila Olímpica 1991 10.000 250 1-109 setembre Cursa Atlètica del Poblenou 1996 10.000 486 7-1530 setembre Cursa Popular de la Barceloneta 1996 11.000 1.307 07 d’octubre Milla del Congrés 1994 1.609 850 0Octubre Cros Popular de Sants 1978 10.000 1.000 0-511 novemb. Cursa Pop. Clot-Camp de l’Arpa1979 10.000 498 5Desembre Cursa Popular de Sant Andreu 1978 1.500 1.500 0
CALENDARI DE CURSES ATLÈTIQUES A BARCELONA
24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1126
27EL REPORTATGE
A banda de les curses, la
ciutat ofereix moltes
altres cites, com la Festa
de la bici i dels patins
en què només hi poden participar do-
nes. L’any passat, en la segona edició, ja
va aplegar més de 5.000 corredores.
L’alta participació a tantes curses,
segons Albert Soler, “té diverses raons.
El clima barceloní ajuda molt i convida a
utilitzar el carrer com espai d’esbarjo. D’al-
tra banda, els barcelonins som molt parti-
cipatius: som més de participar a una cur-
sa que d’anar com a espectadors a aplau-
dir els qui hi corren. I això té a veure amb
el fet que siguem la primera ciutat euro-
pea en nombre de ciutadans abonats a
instal·lacions esportives. Els barcelonins
fan molt esport entre setmana: quan arri-
ba el cap de setmana no els fa mandra
participar a una cursa perquè estan acos-
tumats a fer esport”.
A part de les grans curses “de ciu-
tat”, cal destacar el paper que desenvo-
lupen les curses populars de barri, que
se celebren en el marc de les festes ma-
jors. Algunes d’elles, com les de Sant
Antoni, la Barceloneta, Sants o Sant
Andreu superen els 1.000 corredors i
tenen un prestigi merescut, a pesar de
comptar amb pressupostos modestos.
ACTIVITATS DE MUNTANYA
Les característiques geogràfiques de
Barcelona permeten que, a banda de
curses urbanes, a la ciutat també es pu-
guin celebrar diverses curses populars
de muntanya. El Cros de muntanya de
Can Caralleu, la Cursa i Caminada de
Collserola, o les ja esmentades Marató i
Mitja marató del Parc de Collserola en
són els millors exemples.
Una alternativa a les curses són les
caminades. L’Ajuntament de Barcelona
n’organitza diverses l’any, conegudes amb
el nom de Barnatresc. Permeten combi-
nar l’activitat física suau amb el coneixe-
ment de la natura i la cultura de la ciutat,
en funció de l’itinerari de cada sortida.
ALTRES ACTIVITATS
A banda de curses atlètiques i camina-
des, Barcelona ofereix un ampli ventall
d’altres activitats esportives de partici-
pació ciutadana. Hi ha curses ciclistes,
biatlons, triatlons, curses de patins o rai-
ds, com el Barcelona Marítim. De tots
els events, el més antic i prestigiós és la
Copa Nadal de natació, que des de 1907
organitza el Club Natació Barcelona i
que el dia de Nadal aplega centenars de
valents disposats a passar molt fred a
les aigües del Port de Barcelona.
I l’activitat més concorreguda és la
Festa de la Bicicleta i dels Patins, que
els darrers anys aplega més de 20.000
persones disposades a passar-s’ho bé
en una jornada d’esport, salut i lleure
per a tothom.
Segons el director de l’IBE, Albert
Soler, “el repte de futur no és crear nous
events, sinó millorar i potenciar els que ja
tenim. Tot és sempre millorable, i aquest
és el nostre repte”.
Fo
togr
afia
: P
ep H
erre
ro
24-27 Reportatge.p65 26/02/2007, 16:1127
CLAROR
28
28-29 FCPortada.p65 26/02/2007, 16:1628
29
EL CENTRE LÚDICO-ESPORTIU S’INAUGURARÀ EL 2009
Gestió d’una cinquenainstal·lació a LlinarsEl concurs públic l’ha guanyat el projecte presentat per laFundació Claror i l’Escola Ginebró, un referent a la comarca
El divendres 2 de febrer,
l'Ajuntament de Llinars del
Vallès va resoldre el concurs
per a la construcció i gestió
per a 25 anys de la seva pisci-
na municipal a favor del pro-
jecte presentat per la Funda-
ció Claror i l'Escola Ginebró.
L’aliança entre totes dues
entitats s’ha produït per la
bona simbiosi en el tarannà i
els objectius: l’Escola Ginebró
creu en l’esport com una eina
educativa que pot comple-
mentar l’etapa escolar i la Fun-
dació Claror té els seus orí-
gens i desenvolupa la seva
activitat amb una estreta re-
lació amb el món escolar.
LA INSTAL·LACIÓ
Per tal de dur a terme l’en-
càrrec, totes dues entitats for-
maran una societat limitada
que durà el nom de Llinasport
i estarà participada en un
40% per l'Escola Ginebró i
en un 60% per la Fundació
Claror. La fòrmula de gestió,
per tant, serà similar a la de
Can Caralleu, on hi ha tres
entitats sòcies (Universitat
Ramon Llull, Centre Excursi-
onista de Catalunya i Funda-
ció Claror, que formen l’As-
sociació d’Entitats per a la
gestió de Can Caralleu) de les
quals és Claror la que té l’en-
càrrec de portar la gestió di-
ària de la instal·lació.
Tot i que les bases del con-
curs sol·licitaven la construc-
ció de la piscina municipal, el
projecte presentat va més en-
llà i converteix la nova instal·-
lació, d’uns 4.400 m2, en un
centre lúdico-esportiu. A més
de la piscina convencional per
a la pràctica de la natació i les
activitats aquàtiques, la instal·-
lació comptarà amb una pis-
cina de caire més lúdic i altres
Estrena dela nova webclaror.cat
Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror (esquerra)i Ignasi Casals, president de l’Escola Ginebró, formalitzant l’acord
espais esportius, com ara una
sala de condicionament físic o
sales polivalents.
Actualment s’està concre-
tant tot el projecte executiu
amb la previsió de començar
les obres a finals d'any. El po-
liesportiu podria estar acabat
durant el primer semestre de
2009 i obrir les portes cap al
segon o tercer trimestre.
L'Escola Ginebró, referent a la comarca
L'Escola Ginebró és una societat cooperativa sense afany
de lucre que té valors molt afins a l’ideari de Claror: és
laica, catalana i progressista.
Té 1.000 alumnes i dos centres formatius: l'escola de
primària a ESO ubicada a Llinars, i el Taller, el centre de
batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior ubicat
a Cardedeu. Els quasi 40 anys d’experiència i una línia peda-
gògica basada en el respecte als altres, a un mateix, així
com en l’ensenyança de valors com la urbanitat, la gene-
rositat, el coneixement i l’educació en l’esforç la conver-
teixen en un referent a la comarca del Vallès Oriental.
El 15 de març la Fundació
estrenarà web d’internet: nova
adreça (claror.cat), nova imat-
ge i nous continguts.
Amb la nova web millora-
rà la usabilitat i navegació
dels usuaris, gràcies a una
nova estructura de menús que
fan la navegació més intuiti-
va. Les noves pàgines són
també més visuals, amb més
fotos. A més, s’han unificat es-
tils per transmetre una imat-
ge més corporativa.
La web seguirà oferint tota
la informació relativa a les
quatre instal·lacions que ges-
tiona la Fundació Claror, i les
activitats i events que orga-
nitza. També s’han millorat
les seccions de Claror Club,
Claror Cultura, Solidaritat, i
s’ha creat una nova secció de
Claror Salut, que centralitza
articles i recomanacions di-
verses. El proper pas de la
web, en el què ja s’està treba-
llant, serà la incorporació de
serveis interactius que per-
metin fer gestions administra-
tives via web d’internet.
La Fundació Claror va ser
de les primeres entitats espor-
tives en tenir web d’internet,
l’any 1998, i actualment s’es-
tan rebent un promig de més
de 1.000 visites mensuals.
28-29 FCPortada.p65 26/02/2007, 16:1629
CLAROR
30 ESDEVENIMENTS
El proper diumenge 22
d’abril se celebrarà, al voltant
del temple de la Sagrada Fa-
mília, la vint-i-tresena edició
de la Milla Sagrada Família,
la cursa urbana de 1.609 me-
tres organitzada per la Fun-
dació Claror.
Enguany la Milla ha donat
un pas endavant més gràcies
a un acord amb l’Ajuntament
de Barcelona, que ha ator-
gat a les dues curses per a
professionals de la Milla, el
Gran Premi Gaudí, la consi-
deració de “Trofeu Interna-
cional Ciutat de Barcelona”.
Això reportarà un major
prestigi a la prova, que incre-
mentarà encara més el nivell
dels atletes professionals
convidats. L’organització ja
treballa perquè hi hagi una
bona representació dels mi-
llors migfondistes no només
de l’estat espanyol, sinó tam-
bé a nivell internacional.
CURSES POPULARS
Les curses començaran a les
9.45 hores, quan es donarà
la sortida a la sèrie cadet.
Posteriorment, cada quart
d’hora començarà una altra
sèrie, fins a les 12.15h, hora
en què correrà l’última sèrie
amateur: l’absoluta masculi-
na. Les persones inscrites han
de córrer la sèrie que els cor-
respongui segons l’edat. No-
més les categories de benja-
mins, alevins, infantils i sèni-
ors es desdoblaran en dues
sèries, una de masculina i una
de femenina, per evitar la
massificació de corredors.
INSCRIPCIONS
Participar en la Milla és gra-
tuït. Per córrer només cal for-
malitzar la inscripció a les
instal·lacions esportives Cla-
ror (poliesportius Claror, Sa-
grada Família, Marítim i Can
Caralleu), o bé mitjançant la
web www.claror.cat. També
s’ofereix la possibilitat de for-
malitzar-la per fax (93 476 13
91) però en aquest cas des-
prés cal trucar per telèfon (93
476 13 90) per confirmar-la.
El període d’inscripcions serà
des del 26 de març fins al 19
d’abril, a les 20.00 hores, o
bé fins exhaurir els dorsals.
En el moment de la inscrip-
ció, tots els participants re-
bran un dorsal, el llibre del
corredor, i el reglament.
Hi haurà obsequis per a
tothom. A més dels tres tro-
feus per sèrie, hi haurà un pre-
mi en metàl·lic per als tres
Les inscripcions
són gratuïtes i es
poden fer a partir
del 26 de març
Hi haurà una se-
lecció dels millors
atletes del mig
fons internacional
XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA-TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN
Diumenge 22 d’abrilvine a córrer la Milla!
primers classificats de les sè-
ries absolutes masculina i fe-
menina. La dotació dels pre-
mis és de 300 euros per al
primer classificat, de 180 per
al segon i de 120 per al ter-
cer. A més, hi haurà dos pre-
mis per a les escoles, clubs o
associacions que aportin més
participants a la prova.
Sortida: Mallorca, entre Marina i Sardenya. Meta: Provença/Marina
HORARIS DE LES CURSES
Categoria Any de naixement Horari
Veterà 1 Abans del 23/4/1961 09.30
Veterà 2 Entre 23/4/1961 i 22/04/1972 09.45
Cadet 1991 i 1992 10.00
Infantil masculí 1993 i 1994 10.15
Infantil femení 1993 i 1994 10.30
Júnior 1988, 1989 i 1990 10.45
Benjamí masculí 1997 i 1998 11.00
Benjamí femení 1997 i 1998 11.15
Absoluta fem. De 23/4/1972 a 1987 11.30
Absoluta masc. De 23/4/1972 a 1987 11.45
Trofeu Internac. Sèrie femenina 12.00
Trofeu Internac. Sèrie masculina 12.15
Aleví masculí 1995 i 1996 12.30
Aleví femení 1995 i 1996 12.45
Lliurament de premis 13.30
30-31 Esdev.p65 26/02/2007, 16:2430
31ESDEVENIMENTS
Marató de fitnessa l’Esportiu Claror
El dissabte 14 d’abril, en el
marc de la Festa Major del
barri de la Sagrada Família,
l’Esportiu Claror organitza
una gran marató de fitness.
A partir de les 10.00 hores
i durant cinc hores continua-
des s’oferiran diverses activi-
tats de fitness. Les persones
participants a la trobada hau-
ran de realitzar quatre sessi-
ons d’activitats que seran
d’spining, aeròbic, hip hop i
tonificació. Per acabar, es farà
una sessió d’estiraments.
Qualsevol persona major
de 18 anys, sigui o no abona-
da i tingui un mínim de condi-
ció física, pot assistir a aques-
tes classes gratuïtes, ja que
l’Esportiu Claror pretén fo-
III Rànquing d’Amicsdel Bàdminton
MUNTANYANATACIÓ
BÀDMINTON
El dissabte 14 d’abril Can Cara-
lleu acollirà la setena edició del
Cros de Muntanya, una prova es-
pecialment indicada per als
amants de les curses de muntanya.
El cros es farà a un circuit de mun-
tanya que transcorre per l’entorn
natural de Can Caralleu. La sorti-
da és a la instal·lació i el circuit
passa pel parc de l’Oreneta i Can
Sentmenat, la carretera de les Ai-
gües i el Turó d’en Cors. Enguany
el recorregut total és de 10 quilò-
metres, i s’hi poden trobar diver-
sos obstacles naturals. El Cros de Muntanya està indicat per a tots aquells a qui agrada
córrer, i no cal practicar esport de competició ni estar federat. Els participants es dividiran
en quatre categories: juvenil (nascuts entre 1989 i 1991), sènior (entre 1968 i 1988),
veterans A (entre 1952 i 1967) i veterans B (abans de 1951). Es lliuraran 3 premis per cada
categoria d’edat i sexe, i també se sortejaran obsequis entre els participants. Les inscrip-
cions es podran fer fins al 12 d’abril o fins a completar el límit de 200 participants.
MARATÓ
mentar la pràctica d’activitat
física i també donar a conèi-
xer diferents disciplines es-
portives.
El programa detallat i l’ho-
rari d’activitats el podeu con-
sultar a www.claror.cat.
Amb l'arribada del 2007 es
va donar el tret de sortida al
Rànquing d'Amics del Bàd-
minton, que enguany arriba
a la seva tercera edició.
La primera cita de la nova
temporada va ser l’Open
Marítim, que es va celebrar
el passat 27 de gener a les
instal·lacions del Poliespor-
tiu Marítim. El guanyador de
la prova va ser Ignasi Casa-
cuberta, soci de l’Esportiu
Claror, que es va ‘embutxacar’ els 100 punts de premi de
la prova. En segona posició va quedar Rafael Ruiz, que el
segueix en la classificació general amb 75 punts. La terce-
ra plaça la comparteixen Enric Palezuelos i Eduard
Viladoms, tots dos amb 50 punts.
La propera cita del Rànquing serà l’Open Can Caralleu
que se celebrarà el dissabte 24 de març de 15.00 a 20.00
hores. El seguiran l’Open Claror el diumenge 27 de maig
i l’Open Sagrada Família el dissabte 27 d’octubre.
Setè Cros de muntanyade Can Caralleu el 14 d’abril
El Campionatde NatacióEscolar seràel 21 d’abril
El dissabte 21 d’abril se cele-
brarà el Campionat de Nata-
ció Escolar a la piscina de l’Es-
portiu Claror. Hi participen
les escoles Santa Anna, Imma-
culada Vedruna, Sant Martí de
Calassanç, Jovellanos, Sagra-
da Família, Tabor, Sedeta,
Secretari Coloma i els grups
de natació infantil i jove de
l’Esportiu Claror i el Polies-
portiu Sagrada Família.
Hi haurà dos torns: el pri-
mer començarà a les 16.15 i
hi participaran els nascuts en-
tre 1987 i 1997. Després ne-
daran els nascuts entre 1998
i 2000.
30-31 Esdev.p65 26/02/2007, 16:2431
CLAROR
32 ESPORTIU CLAROR
Ja es poden fer les inscripcionsper als esplais de Setmana SantaCom cada any, l’Esportiu Cla-
ror organitza els esplais de
Setmana Santa, un programa
de lleure per a petits i joves.
Al llarg de quatre dies es
combinaran tallers, activitats
aquàtiques recreatives i es-
portives segons les edats i els
gustos. Els esplais es desen-
voluparan en un torn de qua-
tre dies: 2, 3, 4 i 5 d’abril.
Aquesta activitat va adre-
çada a nens i nenes nascuts
entre 1996 i 2002, tots dos
anys inclosos. Tots els moni-
tors són especialistes en acti-
vitats de lleure, i també es
posarà a disposició dels pa-
res i mares un servei de guar-
deria de 8.00 a 9.00 hores
per un euro al dia.
El termini d’inscripció pre-
ferent per a abonats comen-
ça el 5 de març, mentre que
el el torn per a no abonats
s’inicia el 12 de març. Per a
més informació, cal adreçar-
se a les oficines d’administra-
ció de l’Esportiu Claror.
Es consolida l’ofertaen arts marcials
EN EL DARRER ANY S’HAN INCORPORAT AMB ÈXIT EL HAPKIDO I L’AIKIDO
En el darrer any, l’Esportiu
Claror ha apostat clarament
per augmentar la seva oferta
tradicional de cursos d’arts
marcials. Durant el 2006, a
més de les classes de judo,
karate i taekwondo que ja
s’oferien des de feia anys,
també s’hi van afegir el hap-
kido i l’aikido.
El hapkido és una art mar-
cial japonesa en què es treba-
lla tant el combat a llarga i
mitjana distància com la llui-
ta cos a cos, mentre que l’ai-
kido, d’origen japonès, ense-
nya tècniques de defensa per-
sonal aprofitant els movi-
ments de l'adversari.
La bona acollida que han
tingut aquestes dues discipli-
nes, sumada a la consolida-
ció del judo, el taekwondo i
el karate, fan assentar l’oferta
de la secció i permet a l’Es-
portiu Claror avançar en el
camí de convertir-se en un
referent en l’ensenyament
d’arts marcials.
Comencen lesinscripcionsa les activitatsd’estiu 2007
TEMPORADA 2007-08
Les dates d’inscripció a les
activitats d’aquest estiu que
en requereixin ja estan fixa-
des. En el cas dels cursos, el
10 de maig començarà el torn
preferencial per a abonats i
el 17 de maig s’iniciarà el torn
obert a tothom.
Pel que fa a les activitats de
lleure infantil d’estiu, el perí-
ode d’inscripció començarà
el 23 d’abril amb el torn únic
d’inscripció per al campus
verd. A partir del 5 de maig
es tramitaran les inscripcions
del Campus Olímpia. Per al
parc esplai i el casal esportiu
s’obrirà un torn preferencial
per a abonats el 21 d’abril i
no serà fins el 5 de maig que
s’obrirà al públic en general.
Per acabar, el campus de tec-
nificació de bàsquet tindrà un
torn preferencial per als ju-
gadors de la secció de bàs-
quet Safa-Claror que roman-
drà obert del 19 al 23 de
març. El torn obert comença-
rà el 5 de maig.
RENOVACIÓ 2007-08
El mes de maig es publicarà
la informació relativa a les
dates de renovació de plaça
o inscripció a les activitats de
la propera temporada. Es
podrà consultar a la instal·-
lació o a la pàgina web de la
l’entitat, www.claror.cat.
32-33 EClaror-SF.p65 26/02/2007, 16:2632
33SAGRADA FAMÍLIA
Es preveuincrementarles sessionsde fisioteràpia
A causa de la bona acollida
del públic, el Poliesportiu Sa-
grada Família està preparant
una ampliació de les sessions
de fisioteràpia que ofereix
l’àrea de salut des del passat
octubre de 2006.
Les sessions de fisioteràpia
permeten recuperar gran
quantitat de processos i es
duen a terme tant en sec com
també dins de l’aigua (terà-
pia que rep el nom d’hidroci-
nesiteràpia).
SERVEI SALUT ACTIVITATS
Matí de Masterclassesel dissabte 12 de maig
CLASSES DE TBC, AERÒBIC, TAI-TXÍ, IOGA, RELAX I DANSA DEL VENTRE
El Poliesportiu Sagrada Famí-
lia organitzarà el proper dis-
sabte 12 de maig una matinal
de Masterclasses on s’oferi-
ran sessions obertes a tot-
hom, tant per a abonats com
per a no abonats.
A partir de les 9.00 hores i
durant tot el matí, s’oferiran
al pavelló i a la sala polivalent
sessions gratuïtes de TBC (to-
tal body conditioning), aerò-
bic, tai-txi, ioga, taller de re-
lax i dansa del ventre.
D’altra banda, tal com ja
es va fer l’any passat, les per-
sones que durant aquesta jor-
nada tramitin la inscripció a
les activitats d’estiu 2007
gaudiran d’importants des-
comptes, així com també de
regals.
Primavera detornejos: Judoi Bàsquet alpavelló
Aquesta primavera ve marca-
da per l’inici dels esdeveni-
ments esportius organitzats
per les Escoles d’Iniciació Es-
portiva al pavelló del Polies-
portiu Sagrada Família i que
apleguen nens i nenes de di-
verses edats.
Obrirà la temporada el V
Torneig Infantil de Judo que se
celebrarà el dissabte 17 de
març i el seguirà la V Troba-
da d’Escoles de Bàsquet el
dissabte 24 de març.
ESCOLA ESPORTIVA○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
Inscripcionsa l’Stage deSetmana Santa
INSCRIPCIONS
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
L’Spinings’afegeixa les activitatsa la carta
A partir de la primavera l’spi-
ning s’afegirà a l’oferta d’acti-
vitats a la carta. Es faran qua-
tre classes setmanals, concre-
tament dimarts i dijous a les
7.30 hores, i dilluns i dime-
cres a les 22.00 hores.
El preu del tiquet serà de
2,50 euros per als abonats i
de 4 euros per als no abonats.
Per a més informació sobre
les activitats a la carta podeu
visitar la web de la Fundació
Claror: www.claror.cat
Inscripcionsal programad’activitatsd’aquest estiu
Les inscripcions al programa
de lleure infantil d’aquest es-
tiu començaran el 23 d’abril
amb el torn únic per al cam-
pus verd. A partir del 5 de
maig es podran fer les inscrip-
cions del Campus Olímpia. I
el 12 de maig serà la data per
a les activitats dirigides per a
adults.
Quant a la renovació de
places o noves inscripcions
per a les activitats de la tem-
porada 07-08, la informació
sortirà publicada el proper
maig a www.claror.cat.
El Poliesportiu Sagrada Famí-
lia organitza l’Stage de Setma-
na Santa, del 2 al 5 d’abril. Es
tracta d’una activitat que
combina esports com futbol-
sala, beisbol o escalada amb
d'altres activitats com els ta-
llers, les sortides, els jocs tra-
dicionals i els jocs de taula
Hi ha diferents opcions
horàries segons les necessi-
tats de cadascú. El torn d’ins-
cripció exclusiu per a abonats
és durant el 5 i el 7 de març i
el torn obert a no abonats
serà a partir del 7 de març.
32-33 EClaror-SF.p65 26/02/2007, 16:2633
CLAROR
34 MARÍTIM
Matinals a la platja,volei i tallers de riureEl Poliesportiu Marítim pre-
senta una primavera marcada
pel retorn de les lligues de vo-
leibol, les matinals temàtiques
a la platja i la novetat de la tem-
porada: els tallers de riure.
El volei començarà amb un
curs que es portarà a terme
els dimarts i dijous de 19.00
a 20:30 h del 6 al 29 de març.
Després del curs, la lliga co-
mençarà el 10 d’abril i no aca-
barà fins el juny. La novetat
de la temporada és que els
partits combinaran la moda-
litat indoor i la platja.
Pararel·lament al volei i du-
rant el mateix període, es farà
una lliga de tennis platja.
TALLERS DE RIURE,
AIGUAGIM I MATINALS
Vista la gran acollida del ta-
ller del riure dut a terme en la
Setmana temàtica sobre la
bona postura, el Marítim or-
ganitzarà per als abonats dues
sessions gratuïtes, una el 20
de març i l’altra el 17 d’abril
a les 16.00 hores. I els dimarts
del 8 al 29 de maig es farà un
curs de pagament.
També ha tingut molt bona
acollida l’aiguagim infantil,
per la qual cosa s’ha decidit
crear un grup de caps de set-
mana. Es farà els dissabtes i
diumenges a la piscina Dofí
amb danses i jocs acompa-
Aquest estiu, el Marítim acollirà dues activitats infantils: el
Campus Olímpia, adreçat a nens i nenes de 9 a 14 anys, i
els casals esportius, per a infants de 6 a 9 anys,
En tots dos casos s’oferirà la possibilitat de triar entre
tres torns de diversa durada: del 25 al 29 de juny, del 2 al
17 de juliol i del 16 al 27 de juliol. Les inscripcions es
podran fer a partir del 5 de maig.
Pel que fa a la informació referent a la renovació de
places per a la propera temporada 2007-2008 es podrà
consultar al llarg del mes de maig a la web de la Fundació
Claror (www.claror.cat) o a les oficines de la instal·lació.
Inscripcions per a lesactivitats d’estiu
S’INCLOURÀ UN NOU GRUP DE CAP DE SETMANA D’AIGUAGIM INFANTIL
Alt nivelld’ocupacióen l’ús delpavelló
nyats de música. També està
previst fer festes d’aniversari
a l’aigua amb animació espor-
tiva per a infants d’entre 4 i
10 anys, i sota reserva amb
un mínim de set nens i nenes.
Al maig s’organitzaran ma-
tinals d’activitats a la platja
obertes i gratuïtes, amb una
durada de dues hores. La
matinal de ioga es farà el dis-
sabte 12, la de tai-txi el dis-
sabte 19 i la de balls de saló
serà el dissabte 9 de juny.
NOUS ESPAIS
LLEURE INFANTIL
Des de que el 30 de setem-
bre es va inaugurar el pave-
lló, se n’ha incrementat l’ocu-
pació, tant de temporada
com d’ús lliure, en entrena-
ments i competicions.
Ara, sis mesos després, ja
es compta de dilluns a diu-
menge amb tres escoles, sis
clubs de bàsquet, un club de
futbol sala, la Federació de
Tennis Taula, les lligues “Tot
bàsquet” de la Federació Ca-
talana de Bàsquet, les com-
peticions de Judo del Consell
de l’esport escolar de Bar-
celona, tres empreses del vol-
tant de la instal·lació..., i això
sense deixar de banda la gran
quantitat de lloguers puntuals
per fer un partidet entre amics
qualsevol dia de la setmana.
D’altra banda, la tempora-
da vinent s’incorporarà l’es-
cola de bàsquet de Nacho So-
lozàbal, sens dubte una gran
activitat per a tots els joves.
ESPAI PER A ABONATS
Els abonats tenen disponibili-
tat d’ús del pavelló pràctica-
ment en totes les franges ho-
ràries. A més, en breu troba-
ran que, en determinats hora-
ris, l’espai està preparat per
jugar a bàdminton, volei i ten-
nis taula. Cal recordar que les
classes d’en forma (incloses en
la quota) ja es fan al pavelló.
34-35 PM_Seccions.p65 26/02/2007, 16:2734
35SECCIONS
Els dies 27 i 28 de desembre
es va jugar al pavelló de l’Es-
portiu Claror el XIII Torneig
de Bàsquet Infantil de Nadal.
Paral·lelament, també es va
celebrar el Torneig de l’Esco-
la del Bàsquet, on van pren-
dre part uns 100 nens i nenes.
A la final del preinfantil fe-
mení el Safa-Claror va tornar
a l’èxit després d’anys de no
guanyar en aquesta categoria
i es va imposar amb claredat
al CB Grup Barna (53-39).
En infantil masculí, el Cír-
col Catòlic es va coronar
campió després de guanyar
en la final el CB Joventut
Badalona B que no va poder
aturar el joc del rival (81-33).
Després va ser el torn de
la UE Mataró, que es va co-
ronar en infantil femení impo-
sant-se a l’Albert Disseny en
un partit molt igualat (53-60).
Aina Cáceres, de l’equip ma-
taroní, va ser escollida la mi-
llor jugadora del torneig.
En la la categoria dels in-
fantils masculins, el FC
Barcelona va guanyar el Sie-
mens Cornellà (72-34). El
blaugrana Gerard Colomé va
ser designat com a millor ju-
gador del torneig.
XIII Torneig de BàsquetInfantil de Nadal
BARÇA I UE MATARÓ, ELS CAMPIONS DE L’EDICIÓ D’ENGUANY EN INFANTIL
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
JUDO
Un jugadordel mini entreels 15 millorsde Catalunya
El mini A de la secció de bàs-
quet Safa-Claror està d’enho-
rabona perquè, a més d’estar
en una línia de joc espectacu-
lar, té el goig de veure com un
dels seus jugadors, Bernat
Camarassa, ha estat prese-
leccionat entre els 15 millors
minis de Catalunya que pre-
nen part en els Campionats
d’Espanya d’aquesta catego-
ria defensant el nostre país.
BÀSQUET
Marta Tort, bronze alCampionat d’Espanya
Marta Tort, judoca de la sec-
ció Safa-Claror, va tornar a
donar una altra alegria en
aconseguir la medalla de
bronze en els campionats
d’Espanya de judo que es van
celebrar a Màlaga el 20 i 21
de gener.
La badalonina va classifi-
car-se fins a semifinals del
torneig, però va ser eliminada per la castellana Esther
Sanmiguel. Amb aquesta medalla de bronze, Marta Tort
iguala la tercera posició que va aconseguir en els Campi-
onats d’Espanya de l’any passat i que la confirmen com
una de les promeses del judo català..
Sis novesincorporacionsals Màsters
La secció de Màsters de Na-
tació de la Fundació Claror
ha incorporat en començar el
2007 sis nous nedadors que
s’han unit a la secció amb en-
tusiasme. Els Màsters van
aconseguir en el Campionat
de Terrassa, celebrat el pas-
sat 14 de gener, la tercera
posició en la classificació per
equips.
D’altra banda, l’equip
afronta la baixa de la Mercè
Bel que s’ha operat. Després
de superar la intervenció de
forma satisfactòria els seus
companys esperen que es re-
cuperi ben aviat.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
MÀSTERS NATACIÓ
34-35 PM_Seccions.p65 26/02/2007, 16:2735
CLAROR
CAN CARALLEU36
hores del vespre per a jocs
de nit, tasques d’intendència i
gaudir de la natura.
CAMPUS DE FUTBOL
Per a nois que juguen habitu-
alment a futbol i que vulguin
millorar aspectes tècnics, tàc-
tics i de preparació física.
També participen en activi-
tats aquàtiques i en altres es-
ports. A partir de 1993 i fins
1999.
STAGE DE TENNIS
Per a nois i noies que juguen a
tennis habitualment. El volum
diari de tennis és de 4 a 5
hores, en què es compaginen
Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.
Les inscripcions als casals
d’estiu de Can Caralleu co-
mençaran el 13 de març. Per
adaptar-se al calendari esco-
lar i a les necessitats de pares
i mares, enguany s’avança l’ini-
ci dels casals d’estiu i es fa un
primer torn de dos dies en
cada modalitat (21 i 22 de
juny). L’horari serà de 9 a 17
hores (dinar inclòs).
CASAL D’INFANTS
Jocs d’habilitats psicomotrius,
treballs manuals, aprenentat-
ge de cançons..., fent especial
èmfasi en aspectes socialitza-
dors i en l’adquisició d’hàbits.
Està adreçat a infants nascuts
entre 2002 i 2003.
CASAL POLIESPORTIU I
FEM NIT!
La base de l’activitat és la
mateixa per a tots els inscrits
(se centra en les activitats
aquàtiques, poliesportives, de
muntanya, escalada, tallers,
sortides), però hi ha diverses
modalitats: esport i munta-
nya, esport i circ, esports
d’equip, i esport i raquetes.
Activitat per a nens i nenes
nascuts entre els anys 1993 i
2001.
A més, per als inscrits al
la tècnica, la preparació físi-
ca, les sessions de teoria i els
partits. Per a infants nascuts
entre 1991 i 1997.
STAGE DE PÀDEL
Iniciació i perfeccionament.
Se’n treballa la tècnica, la tàc-
tica i les formes jugades; es
juguen partits i se n’aprèn el
reglament. L’activitat es com-
plementa amb preparació fí-
sica i és molt recomanable
que s’hagi practicat abans al-
gun esport de raqueta. Per a
nois i noies de 14 i 16 anys.
FITNESS CAMP
Iniciació a les activitats diri-
gides (tonificació, aerobo-
xing, step, aiguagim) combi-
nades amb activitats polis-
portives a l’aire lliure. Per a
nois i noies de 14 i 16 anys.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
ACTIVITATS D’ESTIU
Inscripcions estiu 2007
Tornen els Casalsd’estiu a Can CaralleuUn any més s’oferirà durant els mesos de vacances escolars una àmplia varietatd’activitats esportives i de lleure infantil per a nens i nenes de totes les edats.
INSCRIPCIONS
Abonats: del 13 al 22 de març No abonats: dissabte 24 de març
i a partir del 27 de març.
Campus Futbol: dissabte 5 demaig i a partir del 8 de maig
Notes:De dilluns a divendres l’horari d’ins-cripció és de 9 a 20 hores.Els dissabtes és de 9 a 13 hores (apartir de les 8 del matí és lliurarànúmero per ordre d’arribada.)Per Setmana Santa no es fan ins-cripcions.
casal poliesportiu hi ha la
possibilitat d’apuntar-se tam-
bé al Casal Fem Nit! Es trac-
ta de passar dues nits a la
instal·lació com si es tractés
d’unes colònies i aprofitant les
Com cada any, durant tot
el mes de juliol, Can Cara-
lleu ofereix cursos intensius
de natació infantil, tennis
per a infants i adults i pà-
del. El torn d’inscripció per
a abonats i cursetistes de la
temporada 2006-2007 començarà el dijous 3 de maig,
mentre que en el cas dels no abonats serà a partir de
dimarts 15 de maig. Per tal de tramitar la inscripció cal
adreçar-se a les oficines d’administració.
36-37 CanCaralleu.p65 26/02/2007, 16:2936
37CAN CARALLEU
Entre març i maig se celebraran diversos tornejos esportius enque es practicarà bàdminton, pàdel, korfbol, futbol i bàsquet.
Una primavera plenad’activitats esportives
EL NORDIC WALK SERÀ INCLÒS A LA GRAELLA D’ACTIVITATS GRATUÏTES
Aquests tres mesos de prima-
vera estaran marcats a Can
Caralleu per una apretada
agenda de diversos esdeve-
niments esportius així com
d’activitats. Com a novetat en
l’oferta d’activitats hi ha l’en-
trada del Nordic Walk en la
graella d’activitats de lliure
accés per a abonats. Es faran
sortides guiades en grup amb
monitor. D’altra banda, el 8
de maig es farà de 21.00 a
22.30 hores un curs mono-
gràfic de natació centrat en la
tècnica de braça.
TORNEJOS DIVERSOS
La primera cita serà el pro-
per dissabte 24 de març quan
se celebrarà la segona prova
puntuable del Tercer Ràn-
quing d’Amics del Bàdminton,
l’Open Can Caralleu.
El dissabte 21 d’abril es
farà un Torneig Poliesportiu
on hi competiran equips mix-
tos formats per quatre per-
sones. Es competirà en korf-
bol, futbol 3x3, bàdminton,
bàsquet i pàdel. Les inscrip-
cions seran fins el 13 d’abril.
El mes de maig començarà
amb un Torneig de bàsquet
3x3 que se celebrarà el dis-
sabte 12. Les inscripcions es
podran fer del 10 d’abril al 4
de maig.
I per acabar, el diumenge
13 de maig se celebrarà un
Torneig de pàdel femení i una
setmana més tard, el 20 de
maig, serà el torn d’un Tor-
neig de pàdel obert a tothom.
Inscripcionsals Casals deSet. Santa
Del 2 al 5 d’abril, coincidint
amb les vacances escolars,
s’organitzen els Casals de
Setmana Santa adreçats a in-
fants. Els nascuts entre 2002 i
2003 poden apuntar-se al
Casal Infantil mentre que els
nascuts entre els anys 1995 i
2001 podran fer-ho al Casal
poliesportiu.
L’horari pot ser de 9.00 a
13.00 hores, o de 9.00 a
17.00 hores amb dinar inclòs.
El termini d’inscripció es tan-
ca el 23 de març.
CASALS
Can Caralleu engegarà a partir d’aquesta primavera una
iniciativa pionera: la creació de la figura de l’assessor
tècnic, una persona amb perfil tècnic expert encarrega-
da d’informar i orientar els usuaris des del mateix mo-
ment en què demanen informació a recepció. D’aquesta
manera, es podrà fer un seguiment continuat de la pràc-
tica esportiva i detectar les necessitats dels usuaris des
que entren a la instal·lació, ajudar-los a trobar l’activitat
més adequada i, per tant, evitar al màxim la desmotiva-
ció. Amb la creació de l’assessor tècnic l’usuari sempre
podrà solucionar els seus dubtes de forma còmoda i
accessible.
NOU SERVEI
Nou assessor tècnic
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Començala renovacióde places
Si abans del 31 de maig no
s’ha informat l’administració
sobre la voluntat de donar-se
de baixa d’una activitat es
procedirà a la renovació au-
tomàtica per a la propera
temporada en les següents
activitats per a adults: entre-
nament de muntanya i fons,
cursos i lligues de tennis i pà-
del, balls de saló i cursos de
natació. En la resta d’activi-
tats s’haurà de renovar a ad-
ministració. Els abonats i cur-
setistes 06-07 ho hande fer a
partir del 12 de juny i els no
abonats el 26 de juny.
TEMPORADA 2007-08
36-37 CanCaralleu.p65 26/02/2007, 16:2937
CLAROR
38 CLAROR CULTURA
El curs acaba amb tallers pràctics, tertúlia viatgera, aula filosòficai un debat que aproparà els polítics als ciutadans
Una primavera plenad’activitats culturals
De les activitats del trimes-
tre destaca l’últim debat del
curs que donarà veu als grups
polítics municipals perquè
parlin del model esportiu que
volen per a la ciutat.
Altres activitats són el nou
taller de perfeccionament del
català, on s’analitzaran textos
publicats per diferents mit-
jans localitzant-t’hi els “nyaps
del català” i el taller de lectu-
ra ràpida, en el que s’apren-
dran tècniques per augmen-
tar la velocitat, mentre es reté
el contingut.
Dins el marc de tertúlies
sobre la ciutat de Barcelona,
MÀSTER: AULA
FILOSOFIA APLICADA
AL MÓN ACTUAL
A través de la lectura de
textos, d’articles de diari i de
la visualització de fragments
de pel·lícules, veurem com
s’aplica la filosofia de manera
quotidiana.
Imparteix: Albert Rubio,
llicenciat en filosofia.
El Fòrum Claror, dins el
marc del seu programa cul-
tural, clausurarà el curs d’en-
guany amb el debat que
porta per títol “El model
d’esport a Barcelona”.
Abans que es duguin a ter-
me les eleccions municipals
del proper 27 de maig, la
Fundació Claror vol crear
un espai obert de reflexió i
diàleg sobre les diferents
propostes de models d’es-
port a la ciutat, donant veu als grups polítics perquè exposin el model que contempla el seu
programa electoral. Resten per confirmar els representants de cada partit que assitiran al
debat, que estarà moderat pel periodista Antonio Franco, exdirector d’El Periódico de
Catalunya i actual director d’Espai públic, programa de debat polític sobre temes d’actua-
litat de Barcelona Televisió (BTV).
El debat tindrà lloc el proper dimecres 16 de maig a les 19.30 hores a la sala Claret (c/
St. Antoni Claret 45-47, baixos). L’accés al debat és lliure.
Els polítics debatran el model d’esporta Barcelona el proper 16 de maig
Concert deFesta Majorde la Coral
La Coral Claror oferirà el
seu tradicional concert de
primavera el divendres 20
d’abril, en el marc del pro-
grama d’activitats de la Fes-
ta Major del barri de la Sa-
grada Família, que enguany
se celebren del 13 al 23
d’abril.
El programa musical in-
clourà algunes de les cançons
que s’estan treballant inten-
sament aquesta temporada.
L’acte tindrà lloc a la Par-
ròquia de l’Hospital de Sant
Pau (c/ Sant Antoni M. Cla-
ret, 167) el proper divendres
20 d’abril a les 21.00 hores.
L’accés és lliure i tothom hi
és convidat.
CLAROR MÚSICA
FÒRUM: DEBAT
se segueix oferint el cicle so-
bre el Temple de la Sagrada
Família per tal de conèixer a
fons aquest emblemàtic mo-
nument de la ciutat. El cicle
finalitzarà amb la visita guia-
da al temple. Per altra banda,
s’inauguren les tertúlies viat-
geres, a Nova Zelanda, i una
tertúlia sobre autocoaching i
creixement personal.
Pel que fa a l’aula, a petició
dels alumnes, torna la temàti-
ca sobre la filosofia. En el pro-
per curs es posarà en evidèn-
cia que la filosofia segueix es-
tant a l’ordre del dia.
Les inscripcions es poden
fer a qualsevol de les instal·-
lacions esportives de la Fun-
dació Claror a partir del di-
lluns 26 de març, de dilluns a
divendres en horari d’oficina.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Dies: 24 d’abril, 8, 15, 22 i 29 demaig, 5, 12 i 19 de juny.Hora: de 18.00 a 19.15hLloc: Centre Cívic Sagrada Família.
Places limitades
Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.
38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3838
39CLAROR CULTURA
L’ARQUITECTURA
DEL TEMPLE
Dia: Dimecres 18 d’abril
Tertulià: Jordi Faulí, arquitecte
i director adjunt del temple
Horari: 19.30 a 21.00h
Trobada: Espai social E.Claror
Lloc: Sala de reunions E. ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes (places limitades)
FÒRUM: TERTÚLIES. CICLE DEDICAT AL TEMPLE DE LA SAGRAFA FAMÍLIA
Dins el marc de tertúlies sobre la ciutat de Barcelona, oferim un cicle sobre el temple de la
Sagrada Família per tal de conèixer els secrets d’aquest magnífic i simbòlic monument de la
ciutat, admirat diàriament per habitants locals i per turistes.
TALLER DE MAQUETES,
LABORATORI GAUDINIÀ
Dia: Dimecres 16 de maig
Tertulià: Jordi Cussó,
maquetista del temple.
VISITA GUIADA
AL TEMPLE
Dia: Divendres 8 de juny
Tertulià: Guies de la Junta del
Temple de la Sagrada Família.
Horari: 18.00h
Trobada: Espai social E. Claror
Lloc: Sagrada FamíliaInscripció: 5 euros(places limitades)
FÒRUM: TERTÚLIA
DE VIATGE PER NOVA
ZELANDA
Dia: Dijous 19 d’abril
Tertulià: Sergio Jarque,
fotògraf i treballador del
Poliesportiu Marítim.
Preparació d’un viatge, marc
geogràfic, recomanacions i,
sobretot, records que s’em-
porta el viatger del paisatge,
les persones, la gastronomia,
les olors i la cultura.
Horari: 19.30 a 21.00hTrobada: Espai social E.ClarorLloc: Sala de reunions de l’Espor-tiu ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes. Places limitades.
APRENDRE A LLEGIR
DE MANERA RÀPIDA
Aprendre a llegir processant
directament al cervell amb
imatges, aconseguint la com-
prensió de textos i augmen-
tant la memòria.
Imparteix: Carla Campos,
docent en desenvolupament
de la memòria.
CURS DE SOLFEIG
PER A ADULTS
Curs per aprendre els meca-
nismes de la lectura i l’escrip-
tura musicals, així com l’edu-
cació de l’oïda. Nivell inicial i
nivell elemental.
Imparteix: Mireia Cereza, di-
ploma elemental de música, i
Cristina Sans, estudiant.
Dies: 18 i 25 d’abril, 2, 9, 16, 23i 30 de maig, 6, 13 i 20 de juny.Horari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror. Places limitades.Preu: 35 euros (majors 16 anys)
Dies: 7, 14, 21 i 28 de maigHorari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror.Places limitadesPreu: 35 euros (majors 16 anys)
PERFECCIONAMENT
DEL CATALÀ
A partir de textos orals i es-
crits provinents de diversos
àmbits (premsa, publicitat,
etc), s’analitzarà la salut de la
nostra llengua, tot intentant
millorar-la.
Imparteix: Màriam Serrà, lin-
güísta i escriptora.
Dies: 24 d’abril, 8, 15, 22 i 29 demaig, 5, 12 i 19 de junyHorari: de 19.30 a 21.00hLloc: CEIP Sagrada Família.Trobada: Seu social de l’EsportiuClaror. Places limitades.Preu: 35 euros (majors 16 anys)
FÒRUM: TALLERS
Horari: 19.30 a 21.00h
Trobada: Espai social E.Claror
Lloc: Sala de reunions E. ClarorInscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes (places limitades)
FÒRUM: TERTÚLIA
AUTOCOACHING:
L’ART DE DIRIGIR
LA PRÒPIA VIDA
Dia: Dimecres 20 de juny
Tertuliana: Sílvia Pallerola,
master en PNL-coaching.
L’autocoaching és un conjunt de
metodologies i d’eines de can-
vi que fan de guia entre la situ-
ació actual i la situació que es
desitja.
Fo
to:
Serg
io J
arq
ue
Horari: 19.30 a 21.00hTrobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala de reunions de l’Espor-tiu Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou unrefresc i pastes.Places limitades.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3839
CLAROR
40 COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT
0,7 CLAROR
El passat 22 de febrer, el Pa-
tronat de la Fundació Claror
va resoldre la tercera edició
del Concurs d’Ajuts a projec-
tes socials, aprovant la pro-
posta de la comissió de soli-
daritat de l’entitat.
Un any més, els 20.000 eu-
ros en joc quedaran molt re-
partits entre cinc entitats de
diferent caire: el Club
Esportiu Car, la Fundació
d’oncologia infantil Enriqueta
Villavecchia, Esportistes
Solidaris 1-0, l’Associació de
Veïns Trinitat Nova i
l’Associació Units en l’Acció.
LA INTEGRACIÓ
MITJANÇANT L’ESPORT
El Club Esportiu Car està ubi-
cat a Osona i és l’únic centre
de la comarca que vetlla per
la integració de les persones
amb discapacitat intel·lectual
mitjançant l’esport.
La subvenció (2.500 euros)
contribueix a la continuïtat
d’aquesta entitat esportiva i,
en concret, al fet que els joves
menors de 18 anys amb dis-
capacitat puguin seguir prac-
ticant esports com el bàsquet,
el futbol sala, l’atletisme, la
natació, la gimnàstica artísti-
ca, l’hoquei i el bàdminton.
En el cas d’Esportistes So-
lidaris 1-0, la promoció de la
pràctica esportiva serveix
d’integració per a aquells col·-
lectius de joves amb risc d’ex-
clusió social.
El projecte que rep l’ajuda
(3.000 euros) duu per nom
Implantacióde l’oficinaverda a lesinstal·lacions
MEDI AMBIENT
“Creixem en el moviment” i
se centra en ocupar el temps
de lleure d’una seixantena
d’adolescents que pertanyien
a bandes juvenils o tenien risc
de formar-ne part.
L’acció es duu a terme a
L’Hospitalet del Llobregat i
s’actua amb la col·laboració
de les escoles.
De caire similar és el pro-
jecte presentat per l’Associ-
ació de Veïns de Trinitat Nova
de Barcelona, que rebrà
2.500 euros.
Sota el títol “Fem esport,
fem barri” l’entitat veïnal tre-
balla amb joves d’entre 11 i
17 anys, molts d’ells immi-
Per aquest any, el pres-
supost que la Fundació
Claror destinarà a pro-
jectes de caire solidari
suma 45.000 euros,
3.000 euros més que
l’any passat.
Durant aquest mes de
març, un cop decidits els
20.000 euros del Con-
curs, la comissió de soli-
daritat acabarà de pro-
gramar la quantitat eco-
nòmica que es destina als
projectes vigents de cai-
re més permanent, Pro-
jecte Barri i Casal d’In-
fants del Raval. Amb el
romanent, també caldrà
decidir quins projectes
nous es poden finançar.
Aportacionsper al 2007
grants, i els ofereix la possibi-
litat de gestionar el seu temps
de lleure amb la supervisió
d’un dinamitzador i la col·-
laboració de dues de les es-
coles de l’entorn.
INFANTS MALALTS
La Fundació d’oncologia in-
fantil Enriqueta Villavecchia
té un caràcter benèfico-assis-
tencial i està orientada a po-
tenciar l’assistència integral
dels infants que pateixen ma-
lalties oncològiques. Ho fa des
de diverses vessants: des d’or-
ganitzar activitats lúdiques
per als nens/es fins a facilitar
pisos d’acollida per a les fa-
mílies o gestionar-los ajudes
econòmiques.
El projecte presentat rebrà
5.000 euros que aniran desti-
nats al manteniment dels pi-
sos d’acollida i a les activitats
lúdiques per als nens.
PROJECTE DE CAIRE
INTERNACIONAL
El cinquè projecte finançat
(7.000 euros) és el presentat
per l’Associació Units en l’Ac-
ció. Consisteix en la construc-
ció d’un centre poliesportiu a
la ciutat de Pointe-Noire a la
República del Congo.
L’equipament permetrà el
foment d’activitats esportives
a nens i joves, també en la llar-
ga època de pluges. A més, al
tractar-se d’un espai poliva-
nent també s’hi podran dur a
terme activitats de formació
i culturals per a adults.
El concurs es resolamb l’ajut a 5 entitatsS’han rebut 69 projectes relacionats amb la infància en risc,molts dels quals giren entorn de programes esportius
Durant el 2006, tots els tre-
balladors dels poliesportius
Claror, Sagrada Família i
Marítim i de la Fundació Cla-
ror han rebut mensualment
un suport informatiu amb
consells per anar implantant
l’oficina verda a les instal·-
lacions: des de l’ús eficient
dels equips informàtics o les
impressores, a consells d’ús
del paper o les opcions més
sostenibles a l’hora de com-
prar material d’oficina.
Durant els mesos de gener
i febrer, i un cop acabada la
difusió de consells, s’han efec-
tuat una sèrie d’enquestes als
treballadors per tal de conèi-
xer la implantació real de cri-
teris sostenibles en els despat-
xos dels centres esportius.
En total s’han rebut 170
enquestes emplenades i, a
grans trets, el resultat ha es-
tat satisfactori, tot i que
s’aprecien algunes variacions
entre instal·lacions. A partir
d’ara, la comissió de medi
ambient i sostenibilitat de la
Fundació Claror avaluarà
amb més deteniment els re-
sultats i elaborarà un informe
per a l’equip directiu de l’en-
titat on quedarà reflectit el
grau d’implantació de l’ofici-
na verda, i també s’inclouran
mesures per tal de reforçar
el que ja s’està fent o de cor-
regir el que queda per fer.
Si la implantació segueix a
bon ritme, els objectius per
al 2007 són començar la di-
fusió dels criteris d’oficina
verda i estalvi energètic a
Can Caralleu, així com als
usuaris de les instal·lacions.
38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3840
41
Es compleix el segon aniversari de les activitats de lleure del Claror Club
Camina, tasta, rema, salta,vola... aprofita la primavera!
ABRIL
Ds. 14 Tast de xocolata al museu més dolç 8 euros
Dg. 15 Nucli antic de Poblenou 7 euros
Ds. 21 Taller d’iniciació a l’orientació 45 euros
MAIG
Ds. 5 Cervera, ciutat monumental 35 euros
Ds. 19 Nordic walking per Montjuïc 30 euros
Dg. 20 Descobrim el poble de Vallvidrera 7 euros
C.26/27 Cap de setmana intrèpid 110 euros
JUNY
Dg. 10 L’Ou com balla a Barcelona 7 euros
Ds. 16 Mines de Cercs i dinosauris 45 euros
Ds. 30 Bateig de vol en parapent i caiac 105 euros
Inscripcions: a partir del 19 de març (places limitades)
Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.
Aquest trimestre s’inicia amb
una activitat molt dolça: tast
de xocolata i visita al Museu
de la Xocolata. Recorrent les
seves sales, ens endinsarem
en els orígens del cacau, la
seva història, les diferents
varietats, i acabarem amb un
taller de tast de xocolata. Se-
guim a Barcelona i aquesta
vegada ens dirigirem cap el
barri del Poblenou on, tot
baixant per la seva rambla,
descobrirem el seu passat de
poble i el seu antic conjunt
industrial tèxtil reconvertit. Al
maig visitarem el poble de
Vallvidrera i les seves rodali-
es, centrant la nostra mirada
en la seva arquitectura. Al juny
aprofitarem la festivitat del
Corpus Cristi per passejar
per places i carrers de la part
antiga de la ciutat i gaudir de
“l’ou com balla” en els bro-
lladors d’alguns claustres,
patis i jardins, sovint tancats
al públic. Tancarem l’apartat
de sortides lúdicoculturals
amb una visita a la ciutat de
Cervera i la seva universitat, i
ACTIVITATS DE LLEURE PRIMAVERA 2007
Quines activitatsus agradaria fer?
Estem preparant les ac-
tivitats d’estiu i de la pro-
pera temporada, i per
això ens agradaria molt
comptar amb les vostres
idees i suggeriments.
Sempre intentem progra-
mar activitats de lleure
per a tots els gustos i
edats, i donat l’èxit d’ins-
cripció que hem obtingut
en aquests dos anys, sabem que no anem massa desenca-
minats, però estem segurs que amb la vostra col·laboració
sorgiran noves propostes més variades i ajustades a les
vostres preferències.
Envieu-nos-les en un correu electrònic a
[email protected], o deixeu-nos els vostres
escrits, adreçats al Claror Club, a la recepció del vostre
esportiu. Gràcies per la vostra col·laboració!
també a les mines de Cercs,
endinsant-nos-hi en un antic
ferrocarril miner, així com a
les restes de dinosaures des-
cobertes a Fumanya.
Per als qui volen activitats
més físiques, hem preparat
una taller d’iniciació a l’ori-
entació a la muntanya pel
Garraf. Al maig farem una
sortida de Nordic walking per
la muntanya de Montjuïc, que
acabarem amb un bon sopar
ambientat. I l’últim cap de set-
mana de maig anirem als Piri-
neus, en una sortida molt in-
trèpida: el dissabte, ràfting de
52 quilòmetres, i el diumen-
ge, escollirem entre fer bar-
rancs o caiac.
Acabarem el trimestre amb
una activitat molt especial:
vol en parapent biplaça per
sobre del pantà de Sant
Antoni. Acompanyats per un
especialista de vol, una barca
a motor ens enlairarà a 800
metres i ens desenganxarà
perquè planem per sobre del
pantà, emulant els ocells i gau-
dint d’una experiència única.
38-41 Cult-CC.p65 26/02/2007, 16:3841
CLAROR
42
Tast de xocolataal museu més dolçde Barcelona
Visita guiada per l’antiga ciu-
tat de Cervera, que ens des-
cobrirà la universitat, les mu-
ralles, l’església de Santa
Maria, el carreró de les Brui-
xes... Acabarem la jornada
amb un bon àpat.
LLEURE CULTURAL
Taller d’iniciacióa l’orientaciópel Garraf
MUSEU
Data: dissabte 21 d’abrilHorari: de 8.00 a 18 h.Lloc: Parc Natural del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats
65 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar
Cervera, ciutatmonumental iantiga universitat
Data: dissabte 5 de maigHorari: de 8.30 a 19.00hLloc: CerveraInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 35 euros abonats 50 euros acompanyantsInclou: visita guiada, dinari transport
Es tracta d’un taller que ens
portarà fins al Parc Natural
del Garraf. Primer, farem
una xerrada d’iniciació a
l’orientació, on aprendrem
a llegir mapes i a utilitzar la
brúixola. Després, posarem
en pràctica tot allò après
fent una caminada per un
circuit amb deu fites. Cada
participant, equipat amb un
mapa i una brúixola, podrà
fer el circuit tot sol o acom-
panyat. Hi haurà una petita
sorpresa pels primers que
arribin... Acabada l’activitat,
dinarem tots junts a Begues.
Data: diverses (vegeu text)Horari: 10.55 a 14.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats
12 euros no abonatsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida
LLEURE CULTURAL
Poblenou,Vallvidrerai l’Ou com balla
Aquesta primavera les visi-
tes guiades per Barcelona
ens duran per camins ben
diferents. El diumenge 15
d’abril ens endinsarem en el
nucli antic del barri del
Poblenou, tot baixant la
seva Rambla. El diumenge
20 de maig ens desplaçarem
fins a l’antic poble de
Vallvidrera i les seves roda-
lies. Finalment, el diumen-
ge 10 de juny viurem la fes-
ta del Corpus, amb ‘l’ou
com balla’ en els brolladors
d’alguns claustres i patis
medievals.
NATURA
Fo
to: C
on
sell
Co
mar
cal d
e la
Seg
arra
AMBCARNET
CLAROR CLUB
8e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
7e
Data: dissabte 14 d’abrilHorari: de 16.45 a 19.00hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats 13 euros acompanyantsInclou: visita guiada i tastde xocolata
AMBCARNET
CLAROR CLUB
45e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
35e
Visitarem el Museu de la Xo-
colata del Gremi de Pastis-
sers de Barcelona on, a tra-
vés d’una explicació dels orí-
gens històrics i botànics de
l’arbre del cacau, coneixerem
les varietats amb les quals es
fabrica la xocolata.
Després de la visita parti-
ciparem en un taller de tast
on aprendrem a distingir qua-
tre varietats diferents de la
xocolata, en cru i diluïda, les
seves característiques, el seu
valor dietètic i nutritiu, així
com la manera òptima en què
les hem de degustar.
42-43 CClleure.p65 27/02/2007, 13:3642
4343
Nordic walking,sopar i loungea Montjuïc
Pensant en els més atrevits, hem preparat un cap de setma-
na d’aventura i emocions a Llavorsí. La jornada de dissabte
la destinarem a fer un ràfting de 52 quilòmetres, baixant pel
riu Noguera Pallaresa i parant a dinar per reposar forces a
la meitat del camí. El diumenge podreu escollir entre fer
barrancs o fer caiac.
ESPORT I NATURA
NATURA I HISTÒRIA
Data: dissabte 16 de junyHorari: de 8.30 a 19 h.Lloc: CercsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar
Anirem al Berguedà, a la vila
de Cercs, on visitarem el
Museu de les Mines de car-
bó, situat a la colònia mine-
ra de Sant Corneli. Conei-
xerem la seva història i bai-
xarem a la mina de Sant
Romà en un ferrocarril mi-
ner, amb vagons i locomo-
tora originals restaurats.
Després visitarem l’explo-
tació de carbó a cel obert i
n’estudiarem l’impacte eco-
lògic. Allà veurem i conei-
xerem in situ les petjades de
dinosauris, localitzades al
jaciment de Fumanya.
AVENTURA
Data: dissabte 19 de maigHorari: de 19.30 a 0.30hLloc: MontjuïcInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 30 euros abonats
45 euros acompanyantsInclou: activitat, material isopar lounge a la Caseta delMigdia.
Us proposem passar un ves-
pre de Nordic walking per la
muntanya de Montjuïc, tot
gaudint de la posta de sol i
amb un final ben especial: un
sopar entre amics, ambientat
amb música i imatges.
AVENTURA
Vol en parapenti caiac al Pantàde Sant AntoniSi sempre heu desitjat volar
com els ocells, ara us n’ofe-
rim l’oportunitat. Us propo-
sem iniciar-vos fent un bateig
de vol en parapent biplaça a
les terres de Ponent. Anirem
al pantà de Sant Antoni i des-
prés de fer unes pràctiques
sobre la dinàmica i la tècnica
de vol a la zona d’enlaira-
ment, començarem amb els
bateigs. Com que els vols no
poden ser simultanis per a tots
els participants, mentre uns
estant volant, la resta ens po-
dem distreure fent caiac, ba-
nyant-nos i passejant per l’em-
bassament.
Data: dissabte 26 i diumenge27 de maigHorari: de 6.30 de dissabtea 21.00 h de diumengeLloc: LlavorsíInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 110 euros abonats 170 euros acompanyantsInclou: transport, duesactivitats, dinar i sopar dedissabte, allotjament dissabtei esmorzar de diumenge
Cap de setmanaintrèpid: ràfting,barrancs, caiac
AMBCARNET
CLAROR CLUB
30e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
45e
Les mines de Cercsi el jacimentde dinosauris
AMBCARNET
CLAROR CLUB
105e
Data: dissabte 30 de junyHorari: de 7.00 a 21.00hLloc: TrempInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 105 euros abonats
165 euros acompanyantsInclou: transport, vol enbiplaça, caiacs i dinar picnic
AMBCARNET
CLAROR CLUB
110e
42-43 CClleure.p65 27/02/2007, 13:3643
CLAROR
44
EL CORAZÓNHELADOAlmudena GrandesTusquets
Almudena Gran-des ens fa entregade la que és, sensdubte, la sevanovel·la més ambi-ciosa; no en va, haestat més de cincanys treballant-hi.A través de la vidade dues famílies,traça un emocio-nant panorama dela història recent,i també del conflic-te de les noves ge-neracions amb lamemòria.
A WEEKEND IN...Bloc Party2007
Després del granèxit obtingut ambSilent Alarm, el seuàlbum de debutl’any 2005, la ban-da de pop-rock an-glesa torna a lacàrrega amb A we-ekend in the city,un disc molt mésben pensat, elabo-rat i produït. Lesmelodies no sóntan enganxosescom en el seu pri-mer treball, peròel conjunt global ésmés sòlid. Hi des-taquen els singlesThe prayer i I stillRemember.
EN BLANCO ...Discípulos de...2007
El grup barceloníd’ska, Discípulosde Otilia, compleixel seu quinzè ani-versari i és cone-gut pel seu potentdirecte, boig i des-enfrenat. Igual quel’anterior, aquestnou disc En blancoy negro ha estatproduït pel seuguitarrista. Comp-ta amb les col·-laboracions, entred’altres, de Fer-min Muguruza, Ju-lián Hernández deSiniestro Total i laFundación TonyManero.
NOT TOO LATENorah Jones2007
La compositora,pianista i cantantamericana s’haguanyat el públicamb el seu perso-nal estil d’inter-pretar, barrejantjazz, soul i blues.Ara ens presentael disc que, segonsJones, reflecteixmillor la seva per-sonalitat, un àlbumon mostra, per pri-mera vegada, unavarietat de les se-ves pròpies com-posicions que, demanera subtil,aprofundeixen enles emocions.
MÚSICA
PINGÜINSA L’EMPORDÀJosé Luis GallegoPlaza&Janés
El periodista i na-turista José LuisGallego García,col·laborador habi-tual de TV3, abor-da i aclareix de for-ma senzilla i ame-na, però amb rigorcientífic, un bonnombre d’interro-gants sobre el fe-nomen del canviclimàtic, les conse-qüències que tin-drà sobre el plane-ta i com pot canvi-ar la vida.
Port Aventuraestrena temporada
PARC TEMÀTIC
Amb el Claror Club podeu
gaudir d’un descompte de
14• (cupó a la pàgina 46) per
passar tot un dia al parc te-
màtic Port Aventura, que obre
portes el 23 de març. Aquest
parc temàtic està organitzat
en cinc àrees temàtiques:
Mediterrània, Polinèsia, Xina,
Mèxic i Far West, que oferei-
xen cent representacions di-
àries d’espectacles. L’oferta
inclou més de trenta atracci-
ons, com el Dragon-Khan,
l’Hurakan Cóndor, i el Silver
River Flume, una novetat que
s’estrenarà aquesta propera
temporada. En el mateix re-
cinte es poden trobar espais
de jocs per a les famílies i
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLIBRES
La redefinició delconcepte d’escultura
EXPOSICIONS
La Fundació Joan Miró pre-
senta, del 23 de març i fins el
3 de juny, l'exposició Claes
Oldenburg Coosje van Bruggen:
Escultura, potser, en col·-
laboració amb el Museo
d’Arte Contemporanea de
Torí. La mostra repassa el
treball conjunt d’aquests dos
artistes al llarg dels darrers
vint anys i aplega més de dos-
cents esbossos, dibuixos,
maquetes i obres per tal de
mostrar el procés de treball
de cadascun dels projectes.
La col·laboració entre Olden-
burg (Estocolm, 1929) i Van
Bruggen (Groningen, 1942)
es va iniciar als anys setanta i
es basa en el treball en comú
de dues personalitats fortes i
diverses. Entre d’altres, els
espectadors podran apreciar
el procés creatiu de l’escultu-
ra Mistos, instal·lada el 1991
a la Vall d’Hebron.
botigues i establiments de
restauració. Tot plegat pen-
sat per gaudir d’una jornada
divertida i emocionant a to-
car del mar.
CATALUNYAI L’OLIMPISME...Xavier PujadasCOC
Aquest treball res-pon a la voluntat delComitè Olímpic deCatalunya de difon-dre la nostra histò-ria i la d'una bonapart de l'esport, desd'una vessant delmàxim rigor i fugintde tòpics i anècdo-tes trameses. El lli-bre ha estat coor-dinat per XavierPujades, historia-dor que ha dirigitun grup de profes-sionals.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
2x1
Dropper Flower
FUNDACIÓ JOAN MIRÓParc de Montjuïcwww.bcn.fjmiro.es
PORT AVENTURATel. 902 20 22 20www.portaventura.es
-14eeeee
CUPÓCLAROR CLUB
44-45 CClubcult.p65 26/02/2007, 16:5344
4545
EL MENTIDEREspai BrossaDel 12/04 al 13/05
EL DÚO DE LA AFRICANATeatre LliureDel 12/04 al 6/05
LA SALTantarantanaDe l’11/04 al 13/05
EL VENTALL DE LADY...TNCDel19/04 al 10/06
ELS 10 NEGRETSGuasch teatreDe dijous a diumenge
ARCADIATNCDel 3/05 al 17/06
MÈTODE GRÖNHOLMTeatre PolioramaDijous
MEDUSA/PLUGES D’ESTIUTNC · infantilDel 5 al 20/05
EL FOLLET VALENTPoliorama infantilDel 16/05 al 17/06
ÒSCARTeatre Condal16, 17 i 18/03
LA FILLA DEL MARTeatre PolioramaDimarts clàssics, fins el 27/03
LA MILLOR NIT DE ...Versus TeatreFins l’1/04
GREASE, EL MUSICALTeatre VictòriaDimarts, dimecres i dijous
TRES VERSIONS DE LA...Teatre LliureDel 14/03 a l’1/04
LA VIDA AUTÈNTICAEspai BrossaDel 22/03 a l’l/04
L’ALTRA GUERRAVillaroel teatre27 i 28/03
PINXO EL PICASOQUES...Tantarantana · infantilDel 31/03 al 29/04
MINIATURES VIOLENTESVersus TeatreDel 7/04 al 29/04
TEATRE
Aquesta primavera els membres del Claror Club poden gaudir de descomptes en l’ofertade teatre familiar, farcida d’espectales de titelles, música, teatre de carrer i clàssic.
L’oferta teatral per a infants i
joves creix dia rere dia a
Barcelona, i es programa fo-
namentalment en caps de set-
mana, quan les famílies solen
disposar de més temps.
Aquesta primavera el Tea-
tre Nacional de Catalunya
tanca la seva programació
d’El Nacional petit amb l’ober-
tura d’un nou espai: els seus
jardins. L’inauguraran els
membres d’Artristras, una
companyia de teatre de car-
rer que celebra el seu 25è
aniversari amb l’estrena de
dos espectacles diferents, que
es representaran del 5 al 20
de maig. Medusa és la histò-
ria d’un viatge guiat per un
vaixell blanc, acompanyat de
meduses, peixos i un mar
musical. Pluges d’estiu és un
espectacle itinerant, basat en
un seguit de pluges festives:
pluja d’herbes, pluja de foc,
pluja d’aigua i pluja de confe-
ti. Les pluges provoquen
l’aparició d’éssers fantàstics,
totes acompanyades de mú-
sica inspirada en diversos
llocs del món.
El Teatre Tantarantana
aposta aquest final de tempo-
rada pel teatre musical i les
titelles. El mes març la Com-
panyia Teatre la Roda presen-
ta El flautista d’Hamelín, un
clàssic que en aquesta versió
combina el teatre d’actors i
la música. A l’abril, la Com-
panyia La Closca presenta un
espectacle de titelles de guant
i de tija, Pinxo el picasoques
RECOMANACIONS TEATRALS
enamorat, que narra la histò-
ria d’un picasoques enamorat
d’una oreneta, que finalment
acaba reconciliant-se amb el
seu enemic de sempre, el ga-
vilà. El país de mai més, de
Titelles Naip, tanca la progra-
mació al maig amb un espec-
tacle de titelles de sobretaula
fetes a partir de materials re-
ciclats. L’argument gira al vol-
tant d’un personatge insòlit
que ens transporta cap a un
món de fantasia, i en què tot,
o gairebé tot, és possible.
La programació familiar
del Teatre Poliorama, sota el
nom de Viu el teatre, presen-
ta, fins el proper 29 d’abril,
Pippilangstrump, basada en el
popular personatge que va fer
famós una sèrie televisiva dels
anys setanta. Lazzigags Pro-
duccions presenta la història
de Pippi, una nena que repre-
senta una força incontenible
que, al somni per la llibertat,
hi afegeix la voluntat per re-
velar-se contra el món adult.
Durant el mes de maig, la
Companyia Unics Producci-
ons estrena El follet valent, la
història d’un follet que salva
els seus amics insectes de
l’animal més temut: l’aranya.
Els membres del Claror
Club gaudeixen dels avantat-
ges i descomptes següents
aquesta primavera: entrades
a 5 euros al Teatre Tantaran-
tana, entrades a 8 euros per
al teatre familiar del Poliora-
ma i entrades a 10 euros al
Nacional de Catalunya.
Creix la programació establede teatre infantil i juvenil
El país de mai més, de Titelles Naip
entrades
10eeeee
entrades
8eeeee
-25%
-20%
entrades
15/20eeeee
-25%
entrades
10eeeee
entrades
5eeeee
-25%
-25%
entrades
15/20eeeee
entrades
10eeeee
entrades
10eeeee
entrades
10eeeee
-20%
entrades
8eeeee
-15%
-15%
44-45 CClubcult.p65 26/02/2007, 16:5345
46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
CENTRES DE LLEURE
EGIPCI
Endinsa’t en el món faraònic.
València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
CASA VERDAGUERApropa’t a Jacint Verdagueri a la seva obra.
Vila Joana.Vallvidrera · Tel. 93 204 78 05www.museuhistoria.bcn.es
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Pl. Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.
Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es
2x1
10%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
100%
20%
50%
2x1
20%
50%
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
10%
CENTRES DE LLEURE
ESCOLA DEPATINATGE RODATS2x1 per a dues persones o pera la primera classe o curs.
Agramunt, 33 · 08023 BarcelonaTel. 635 62 99 48 · www.rodats.com
CUPONS DESCOMPTE
ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona
Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com
SALES DE BALL
SALOMON STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina · Tel. 972 89 27 17 o902 190 415 · www.grupoelements.com
%
CONJUNTMONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça
Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es
5%10%
20%POBLE ESPANYOLContempla 75 anys d’històriaamb més de 45 tallers d’artesans.
Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00www.poble-espanyol.com
2x1
TEATRES
10%20%
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
50%TEATRE CONDALEntrades a 10 euros per Òscar, elsdies 16, 17 i 18 de març.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
%
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
MUSEUS
NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.
Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13
%
%
%
10%
46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5946
47
10%
POLIORAMADescompte en les entradesde dijous de les obres de latemporada 2006-2007.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRE NACIONALDE CATALUNYADescompte en les entrades B i Cdels espectacles de la temporada2006-2007.
Plaça de les Arts, 1 · BarcelonaTel. 93 306 57 00 · www.tnc.es
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
L’AUDITORIDescompte en concertsde l’OBC de la temporada2006-2007.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.org
LLIUREEntrades temporada 2006-07Espectacles A: 15 i 20 eurosEspectacles B: 11 i 15 euros
Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2006-07
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREEntrades a 8 euros enles obres de la campanya“Dimarts Clàssics” i “TeatreFamiliar” de la temporada.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
GUASCH TEATREAconsegueix una entrada de 10euros per als espectacles de dijousa diumenge de la temporada.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults a 10 euros ientrades infantils a 5 euros finsel mes de juny 2007.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.teatrelliure.com
20%
15%
25%
ASSEGURANCES%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
AUTOMOCIÓ
CONSTRUCCIONES, S.C.P.
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL
Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%
c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 [email protected]
%
%
ESTÈTICA
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
10% descuento entratamientos de estéticaEndermologil LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 [email protected]. 934 359 365 www.espaciohebe.com
20%
%
%
%
20%
Te ayudamos a conseguir lo quedeseeas
• Fotodepilación• Tratamientos de última generación• Anticelulitis y obesidad (LPG- Lipofit-Carboxi...)• Laser antitabaco
Villarroel, 191 · 08036 [email protected]. 933 221 883
INSTAL·LACIONS
TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per L’altraguerra, dies 27 i 28 de març.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
5%
CUINA10%
CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
p.35
PAMPERO
• Asador argentino• Menús mediodía y grupos• Martes especial tangoPlaza Letamendi, 25 · Tel. 93 532 17 51www.pamperobarcelona.com
ESPORTS
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA10%
10%
BIKE SERVICES
Bicicletes i accessorisTrobaràs una bicicleta a la teva mida.
Enamorats, 83 Local A2 · Tel. 93 246 48 65
10%
• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanent
c/ València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 www.xamfragaudi.com
10%
• Tractament d’aigües de piscines• Pressupostos sense compromís
c/ Holanda, 41Pol. Ind. Pla de Llerona08520 Les FranquesesTel. 93 846 53 36 · Fax: 93 846 52 11
10%
%
46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5947
48
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtes
Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511 · Rosselló, 396Tel. 93 207 45 22 · 93 456 76 07
10%
40%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades
• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
SALUT: ÒPTICA45%
p.17
• Tot tipus de tractaments odontològics• 1a visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 19 clíniques dentals
Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400
SALUT: ODONTOLOGIA20%
Port.Int.
PACO SANCHEZ• Mobiliari i decoració• Som professionals: tenim una solució per acada espaiRosselló, 412 - Av. Gaudí, 21Tel. i Fax 93 347 57 25
• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
p.16
LLAR% • Quiromasajista diplomado
• 20 años de experiencia · Especialista endolores de espalda · Tardes de 16 a 20 horas.
JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia.Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)
SALUT: MASSATGES10%
10%
PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17
PAPERERIA5%
BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
NETEJA5%
PERRUQUERIA
Saló de perruqueria i estètica
Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56
10%
MÚSICA
PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la salut i...)
Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 [email protected]
20%
%
%
SERVEIS
Autocars amb cinturons
Tel. 93 450 14 [email protected]
10%
Fabricación productosquímicos industriales
Gemma Estruch, 5 · Tel. 93 378 92 1008820 El Prat de Llobregat
%
%
• So professional• Megafonia• Il·luminació espectacular• Lloguer d’equips
c/Muntaner, 30 · Tel-1. 93 323 55 27Tel-2. 93 323 56 27 · Fax 93 323 54 [email protected]
46-48 Guia.p65 26/02/2007, 16:5948
Cobertes.p65 26/02/2007, 18:523
Cobertes.p65 26/02/2007, 18:524