Revista Claror Sports nº33
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
254 -
download
10
description
Transcript of Revista Claror Sports nº33
Entrevista: Jordi Segura· Societat: Katy Carreras-Moysi . Salut: Sauna o bany de vapor
Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I
· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)
Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:
Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia
Estètica dental Cirurgia maxil·lo-facial Implantologia ATM
Sedació
La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalment garantit.
avan(atges Sistema de finançament ________ ---' ____ .....,.o.IL ___ .......,.., ______ ........ .........,___ a la seva mida
- 1 a visita, consulta i revisió -1 a visita d 'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments * Gratuïtes en cas de realitzar tat el tractament en qualsevol dels nostres centres
Preus especials als abonats i familiars
Gratuïta Gratulla
Gratulles 20 Euros. 20 Euros. 20 Euros. 20% Dte.
FUNDACiÓ CLAROR
!! institutsodontològics
http: //www.ioa.es E-mail-: [email protected] I
s u M
OPINiÓ
LA PORTADA Revista Tot Claror Núm. 33, III època Febrer- març 2002
II·lustració portada: Francisco Agras, pintor
2. Articles de Daniel Giralt-Miracle, Grup Thmaia, Ramon Casanoves i Núria Borràs 4. Entrevista curta: Héctor Gravina, membre de la Xarxa Ciutadana de Consum Solidari
ENTREVISTA
6. Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del COI
SALUT
10. Sauna i bany de vapor: consells d'ús
DIETÈTICA
12. Combatre el restrenyiment
MENSSANA
14. Estudi del rostre
ENFORMA
16. Psicomotricitat: un joc per aprendre
REPORTATGE
19. Un any per a Gaudí
SOCIETAT
22. Katy Carreras-Moysi, regidora del Districte de Ciutat Vella
24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
30. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR
30. 25 anys de les Escoles Esportives 33. Marítim 34. Miscel'lània instal'lacions 36. Entrevista a Eduard franco, Director General de la FUndació Claror 39. L'escola Sagrada Fanúlia celebra el centenari
40. FETS I GENT
40. Comissió Ciutadana Barcelona-l'Havana
A R
Les altres portades
JORDI SEGURA Segura és un dels màxims res
ponsables de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Es
port del Comité Olímpic Inter
nacional i dirigeix també el Laboratori de Control Antidopatge de Barcelona . Per les seves mans han passat anàlisis de "tots els colors" i casos realment sorprenents . La seva experiència i coneixements ens permeten endisarnos una mica més en el món del dopatge a l'esport.
KATY CARRERAS-MOYSI
Com a regidora del Districte de
Ciutat Vella i també com a regi
dora de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona, Katy
Carreras-Moysi ens parla amb
entusiame de Ciutat Vella, dels
principals problemes a vèncer i
de la resposta que el Districte
dóna a determinades crítiques,
com per exemple la inseguretat.
25 ANYS FOMENTANT
L'ESPORT Fa 25 anys, els alumnes de l'es
cola Sagrada Família van comen
çar a practicar el voleibol i el bàsquet al pati de l'escola . Era
l'embrió de les ¡¡duals Escoles
Esportives que apleguen cente
nars de nois i noies i que han evolucionat amb els anys, amb
el ferm objectiu de fomentar la pràctica de l'esport com a eina
de formació de tots els joves.
II ... U_ ,_~'''f
Jordi Segura, secretari de la Subcomissió de Dopatge
i Bioqulmica de l'espOf"t del COI
R4!pott~tge Any Gaudi Olotdlc3 Fibra Pit i Ol tlHltrfJnylment
Katy CarrerasMoysi REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VEUlA
RepQltJtge AnyGaud Me'lS sana Estu(!! d~1 roSlr~
&!Hi
eTOT CLAROR { .. _ _ Io r_ca.. • ... u_ .~ ~
Temp 1976·1977 Temp 2001-2002
Reportatge Any Gaudi tions san3 Estudi d~1 rostre
I
_ ()p~in=io~~ __________________________________ __
\ )TOT CLAROR Tercera època
Número 33 Febrer - Març 2002
Tiratge: 17.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:
Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona
Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org
E-mail : [email protected]
CONSELL eDITORIAL:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa, Ester Benach.
OIRECTOR:
Sergi Larrlpa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:
Ester Benach
REDACCiÓ:
Daniel Gómez Albert Giménez (Salut)
M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)
Miquel Garcia (Passatemps)
COL ' LAbORADORS:
Carme Giménez (Mens sana)
CORRECCiÓ LlNGOISTICA:
Ariadna Viñas
SEORETARIA I DOCUMeNTAOló .
Teresa Blanch
PUBLICITAT:
Josep Lluls Vide
FOTOMEOANIOA I IMPRESSiÓ:
PcGralic - IMGESA
DISTRIBUCIÓ:
SPM
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ 'CLAROR
Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95
E-mail : [email protected] Web: www.claror.org
PAI!SI~BNTA
Joana Céspedes
8ECAE1AAI
Jordi Cabanes
PATRONe:
Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili Pérez, Àngel
Garcia, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i
Julieta Riberas.
DIREC10A GENeRAL:
Eduard Franco
DIRECTORS D'INSTAL'~ACIO: ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:
Manel Cercms POLIESPORTIU MARITIM:
Pedro Andreu Nou CAN CARALLEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Daniel Giralt-Miracle Comissari GeDeral de l'Any iDleroacional Caudí
Sov in t em pregunten
quin sentit té celebrar el
2002 un Any Internacional
Gaudí i quins són els seus
objectius.
A molts els pot semblar
innecessari que Barcelona,
en ocasió del 150è aniver
sa ri del naixe ment d'en
Gaudí, organitzi un progra
ma tan dens d'esdeveni
ments ce lebrac io ns,
quan prec isament aquest
arquitecte és qui ha fet
més universal la imatge de
Barcelona i els seus símbols
són les icones més recone
gudes de la ciutat. Però no
sempre ha estat així.
Durant molts anys, Gau
dí ha estat menyspreat, ig
norat i oblidat pels barcelo
nin s. El s prim ers a fer-ho
van se r els ninotaires de
l 'època, després els nou
centistes, gent d 'ordre i de
vocació grecollatina, i, més
tard, els avantguardistes. I,
Coneixem realment Gaudí?
fins i tot, durant la guerra,
el seu estudi de la Sagrada
Família va ser cremat i du
rant la llarga nit franquista
va ser suspecte de catala
nisme i heterodòxia. Déu
n'hi do !
Veiem, doncs, que Gau
dí per una raó o altra no va
co mençar a ser reconegut
fins als anys se ixanta, quan
d'una forma creixent els es
tudiosos del país i de l'es
tranger van començar a in-
teressa r-se per e ll i , en
conseqüència, per Barce
lona.
Per això, Barcelona i els
barce lonins estem moral
ment obligats a homenat
jar Gaudí i la forma més
adequada de fer-ho és es
timant la seva obra i par
lar-ne amb co neixe ment
de causa. Per això us ani
mem a visitar els seus edi
ficis, a conèixer els habi
tatges que va projectar, a
passejar pels terrats i pati s,
a ficar-vos en els soterranis
i a perdre-us en els jardins;
a més, a descobrir les for
mes i colors insòlits que ca
racteritzen la seva arquitec
tura, però també a gaudir
del repertori d 'arts i ofi cis
presents en qualsevol racó
de la seva obra i, sobretot,
us convidem a descobrir la
lògi ca, la racionalitat i la
funcionalitat inherent en el
seu món constructiu .
_______ _________ Oplnió
Ramon Casanoves
La paradoxa de Harry Potter en
arribar a Catalunya Assessor Cul/ural de la Fuadació Clarvr
L'adreça e lectrònica de la
co mpa nyi a Warn e r Bros
(customersservice@harrypotter)
ja no podia suportar tanta càr
rega. Mile rs i milers de cor
reus arribaven d'Europa, d'un
ll oc anomenat ja fa molts
anys Cata lunya on diuen que
encara es pa rla un a ll e ngua
que ve del llatí, com altres
llengües germanes d'aquella
zona.
De qui deu ser aq uest d i
ari electrònic tan impertinent
anomenat Vilaweb? D'alguna
institució representativa
d'aquelles te rres? No! Sem
bla ser que és una campa
nya promoguda per particu
la rs per demanar que Harry
Potter arribi doblada en cata
là, ja que des de feia temps
mil e rs i mil e rs de ne ns
d'aquelles te rres havien ll e
git la hi storieta traduïda a
aquesta llengua:
Hores més tard, Barbara
Brogilatti , portaveu de l'ofi
ci na Ed . Ad le r, demanava per
dó molt diplomàticame nt,
"perquè als EUA a ra ens aca
bem d'assa bentar d'aquest
problema ... i ja hi estem bus
cant una solució amb la nos
tra filial espanyola".
Realment, la normalització
lingüística no arribarà al cine
ma fins que sigui possible
que, tots e ls que ho desitgin,
puguin veure qualsevol pel'-
lícula doblada en català. Po
dríe m pensar sagaçme nt que
les lle is de l me rcat a les quals
estan sotmeses les empreses
dels EUA no necessite n fi la r
tan prim, pe rò e l que rea l
me nt e ns ha de sorpre ndre
és que les pressions populars
puguin canviar e ls fets, més
ràpidament que les maquinà
ries pesades de les adminis
tracions de cultura.
Potser, ta mbé, el que va
fer canvia r d'opinió l'editori
al Adler és e l fet que aquests
mile rs de correus e ls recor
dessin que e l catal à e ra la
ll e ngua d e Dalí, Pi casso,
Miró, Gaudí o Pau Casals, i
de molts i mo lts nens que,
sense voler-ho, hau ran viscut
inte nsame nt la parad oxa
Harry Potter.
Núria Borràs, Oiret/ora de l'Esportiu Claror i 8XCoon/inadora de Sala-Claror
Safa-Claror: 25 anys d'iniciació esportiva
Ha estat inevitable durant les darreres setmanes, mentre parlàvem de com celebrar aquest 25è aniversari, recuperar imatges del que per a mi han estat les escoles esportives dels últims 20 anys. De les persones, com el Juanjo Folqué, el professor d'educació física de l'escola Sagrada Faml1ia, que va ser qui va engegar tota aquesta història amb les competicions interclasses de bàsquet i voleibol. L'Eva Caminal, amb qui vam començar la nostra tasca com a responsables. El Xavier de Pablo, que va donar un impuls important al bàsquet. .. i tota una colla de monitors i monitores, entrenadors i entrenadores que amb la seva feina i la seva i!'lusió han contribuït a fer créixer "la criatura". l totes les "criatures" que s'han iniciat en l'esport als nostres patis, alguns dels quals encara continuen. Hi ha tants noms i tantes cares que em vénen a la memòria . . .
De com ha anat canviant la insta¡'¡ació. Us recordeu del sorral? l de com patinaven les pistes per la pols del sorral? l dels escalfaments que s'hi feien ... l de la construcció del pavelló? Tot un any entrenant-se i jugant en una pista, fent els escalfaments al passadís de l'escola, començant els partits a les 8.30 del dissabte i acabant-los pràcticament el diumenge al migdia. l moltes altres imatges i records entranyables que espero poder compartir, especialment durant aquest curs, amb tots els que d 'una manera o altra també heu gaudit (o patit) de les nostres escoles esportives.
LA FI DE LA VIOLÈNCIA DOMÈST1CA:
UN OBJECTIU QUE CAL COMPARTIR
Grup Tamaia Associació de Dones conlra Ja Violència Familiar
En les últimes setmanes hem pogut veure la darrera campanya de sensibili tzació dirigida a dones maltractades. Hi podem veure una dona, agredida físicament, que no s'atreveix a parlar. La campanya li recomana que no guardi silenci, que parl i, que no es trobarà sola.
Des de l'Associació Tamaia constatem que un pas important per posa r fre a les situacions d'abús és efectivament parlar-ne, trencar el silenci, però aquest pas és només el primer d'un camí ple de dificu ltats per a la víctima. Haurà d'enfrontar-se a les amenaces, a la por, a la lentitud i inefi càcia de les mesures de protecció pe r a ella i els seus fill s i filies, a l'empobriment derivat de l'abús i del procés legat, a l'aïllament social, a la recuperació del dany patit. . . En aquest camí és bàsic e l compromís social de persones, professionals i institucions que també tenen, tenim, una responsabilitat vers aquestes situacions, tant en les causes com en les conseqüències. La violència domèstica és una problemàtica soci al i cu ltural compartida i, per tant, les solucions o les sortides han de ser també compartides; si posem l'èmfasi en l'única responsabilitat de les víctimes podem reproduir l'aïllament i la culpabilització de les dones maltractades i la no responsabilització socia l.
De la mateixa manera, constatem que els recursos disponibles de suport i acompanyament per a dones maltractades són clarament insuficients per cobrir les seves necessitats al llarg del procés. Insuficients en quantitat, però també en especificitat de ls ajuts oferts, obviant la diversitat de les situacions i les necessitats de les dones durant e l procés de recuperació.
TOT CLAROR 3
_ ()p=iru=ó~ ____________________________ _
I!I ENTREVISTA CURTA HÉCTOR GRAVINA, MEMBRE DE LA XARXA CIUTADANA DE CONSUM SOLIDARI
«El model agn'cola actual està en crisi»
Sap de què parla i no li
importa enfrontar-se a qui
sigui. Des de fa anys que
genuncia les ir regular itats
que s'estan produin t en la
cadena del consum alimen
tari .
Podem estar segurs del que mengem?
Si prové de l'agricultura
ecològica i porta etiqueta,
això ens garanteix una més
gran seguretat. Si prové d 'al
gun agricu ltor que nosalt res
coneixem i sabem que no
utilitza res químic, també
podem estar-ne segurs. El
millo r és co nèixer qui ho
produeix, conèixer el ci rcuit
entre el productor i el con
sumidor, i que aquest ci r
cui t sigui tan curt co m es
ENQUESTA
pugu i. Això és el que dóna
seguretat, i no pas l'Ad mi
nistració.
Vostè desconfia de l'Administració?
És que hi ha moltes pres
sions . Els co nsumidors no
estem organi tzats, no pos
seïm mecanismes de lobby com els que tenen les grans
empreses alimentàries. Pen
si que, només a Brussel' les,
hi ha 22.000 lobbys i que
aqu ests te nen un poder
enorme a l'hora de definir
les polítiques. L'Administra
ció hauria de representar els
ci utadans i no doblegar-se
davant els interessos de les
mult inacionals.
És possible que els agricultors apostin més
pel medi ambient i no tant pels beneficis?
Sí. El mercat aliment¡!¡ ri
que més està creixent en els
darrers deu anys és el d'ali
ments ecològics . És utòpic
pensar que l 'actu al model
d 'agricultura es podrà soste
nir. No, perqu è dest rui rà
l 'ésse r humà, però també
una gran quantitat d 'espè
cies animals. L'única soste
nibil itat del medi agrícola és
un canvi radical cap a estruc
tu res més respectu oses
amb el medi ambient i els
consu midors.
Hem de témer noves malalties del bestiar?
Segurament en podran
aparèixer més, però, per a
mi , el fet més preocupant
és que morin entre 200.000 i 300.000 treballadors agrí
co les cada any per culpa
d' intoxicacions per insectici
des. Això sí que és preocu
pant, i no es denuncia.
Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquesta problemàtica?
Han de divulgar la infor
mació, però han de fer-ho
des d'una perspecti va com
més àmpl ia millor i no que
dar-se en uns quants interes
sos. Per això, a vegades els
interessa treure alguna cosa
per provocar. És a d ir, si jo
fa ig entrar el sector ramader
en crisi, qui en sortirà refor
çat són les grans granges ra
maderes. D .G.
Creus que és lícita l'eutanàsia?
.,
JOSEP M. CANTERa MONTSE LLaPIS NOEMí NAVARRO ROSA VENTÓS JOAN PAU HUEZ 71 anys 22 anys 40 anys 49 anys 14 anys
Sí, perquè quan una Depèn dels casos. En el Jo ho veig molt mala- Tothom té dret a mo- Si aquella persona és persona ja no serveix . cas de malalts termi - mer;¡t. Hi estic en contra rir dignament. Entenc major d'edat i diu que per res val més que ho nais que estan pat int, perquè sóc creient, cris- que hi hagi gent que no vol patir més, i de-permetin, perquè no crec que sí, però no ho tiana i practicant. Penso tingui creences religi - mana morir, crec que hagi de patir més ella i permetria quan el ma- que és Déu qui ens oses o temi que hi hagi se li ha de permetre. tampoc les pers0nes lalt no estigués consci- dóma la vida i qui ens interessos al darrere, No ens podem oposar que la cuiden . Si a mi ent i no pogués decidir l'ha de treure, tot i que però penso que hem a la voluntat d'una per-em passés, ho dema- per ell mateix i ho ha- comprenc les persones de respectar la idea de sona. naria. gués de fer la família. que passen per això. l' individu.
4 TOT CLAROR I I
@dinsa Compañfa de Instalaclones Integrales COOINSA SA
• 4 t.
_ Entrevista
JORDI SEGURA DIRECTOR DEL LABORATORI . DE CONTROL ANTI DOPATGE DE BARCELONA
...J « z ~ (§
" 'EN TOTS ELS CASOS DE DOPATGE . QUE ES JUTGEN HI
HA MO~TA IMPARCIALITAT"
>z ~ Entrevista: Dani Gómez o
Jordi Segura és Doctor en Ciències Químiques i tota una eminència pel que fa als assumptes de dopatge. Des de l'any 1985 dirigeix el Laboratori de Control Antidopatge de Barcelona. Ell supervisa totes les analítiques que es fan per detectar el possible consum de substàncies prohibides. Però ell és també qui supervisa el funcionament dels 26 laboratoris que s'encarreguen de fer aquesta feina arreu del món. I és que també és secretari de la Subcomissió de Dopatge i Bioquímica de l'Esport del Comité Olímpic Internacional (COI)
Tenir un càrrec així significa rebre moltes pressions?
No gaires, perquè una de les coses que fem als laboratoris és treballar amb codis numèrics. El laboratori que rep una mostra no sap de quin esportista es tracta, el que fem és analitzar-les i enviar-les a una comissió que és l'en~gada de jutjar el cas. Tractem d'evitar que els laboratoris rebin qualsevol mena de pressió. Jo he jutjat casos de gent força important i no he viscut cap pressió, per això penso que en tots els casos de dopatge que es jutgen hi ha molta imparcialitat.
6 TOT CLAROR
És possible avui ser esportista d'elit sense consumir suplements alimentaris o determinats medicaments?
Jo crec que sí! És possible, perquè hi ha moltes eines d'entrenament físic i psicològic que possibiliten que un esportista pugui ser d'alt nivell sense acudir a productes considerats prohibits. Hi ha molts aliments i vitamines que poden ser útils; moltes vegades, més perquè l'esportista pensa que això l'ajuda i això el fa competir millor, però crec que sense aquests productes una persona que té una complexió i unes
característiques fisiològiques determinades pot ser un atleta d'elit sense problemes.
Els casos de dopatge es produeixen perquè els metges esportius porten al límit el consum d'aquestes substàncies?
I perquè la competició d'avui dia és molt dura. Hi ha esports que tenen partits dos o tres cops per setmana, que fan entrenaments gairebé diaris, hi ha molts desplaçaments ... I tot això fa que la càrrega que un esportista suporta actualment sigui bastant més pesada que la que suporta-
__________________ Entrevista
va anys enrere. A ixò fa que molts
entrenadors portin les coses al lím it,
però penso que és culpa de l'esport
actual.
És a dir, se'ls està demanant més del compte?
A vegades sí. En compensació, la
societat els col·loca en un estatus so
cial molt alt, els dóna diners. Però, per
altra bandà, els demana més. I per
mantenir aquest estatus molts espor
tistes de vegades utilitzen mitjans que
no seri en del tot legals.
Per què se succeeixen any rere any els positius per dopatge si els esportistes són conscients de l'existència de controls?
A la societat hi ha molta gent que
comet actes que no serien lícits amb
l'esperança que no l'enxampin ! El fet
que un esporti sta hagi de passar un
control depèn d'un sorteig o d 'una si
tuació determinada. Suposo que espe
ren que no els toqui a ells.
I els esportistes que consumeixen substàncies prohibides deuen patirne les conseqüències, després dels anys ...
Se suposa que sí. A llarg termini sem
bla que sí, que tenen efectes, però no
hi ha estudis concloents que ho demos
trin . De tota manera, els casos de càn
cer detectats en els esportistes dels
anys setanta, l'època en què es consu-
I mien més anabolitzants, fan preveure,
efectivament, efectes indesitjables.
Com és un control antidopatge? Doncs, perquè l'atleta guanya una
competició o per sorte ig, li toca pas
sar el control. Quan acaba la competi
ció, o per sorpresa, se l'avisa i ha de
produir l'orina en presència d'un testi
moni del mateix sexe. Aquest testimoni
"Mo1tes vegades, un esportista, tot i saber els perills d'una droga, prefereix córrer el risc si així pot aconseguir una medalla d'or en uns Jocs 11
Un laboratori de referència al món Quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir presentar la candidatura de la ciutat per als Jocs Olímpics va pensar que crear el Laboratori de Control Antidopatge podria ser un punt a favor per ser l'escollida pel COI. Van suposar que el Doctor Jordi Segura podria ser la persona ideal per dirigir-lo. Ell, fins aleshores, havia treballat en una empresa dedicada al desenvolupament de productes farmacèutics i va considerar l'oferta interessant. Des de l'any 1985, any en què va ser edificat el laboratori, n'ha estat al capdavant. Ocupar aquest càrrec va possibilitar que mantingués una estreta col , laboració amb el COI i el 1991 va passar a ser membre de la Subcomissió Mèdica de Dopatge i Bioquúnica de l'Esport. Des del 1995, n'ocupa la secretaria, però sap que la seva principal responsabilitat es troba al despatx de Barcelona. 'Vam fer els controls antidopatge per als Jocs Olímpics del 1992 i després ens hem consolidat com un dels laboratoris més importants que hi ha al món '; explica satisfet.
"S'ha descobert que prop d'un 15% dels laboratoris d'EUA fabriquen productes que a vegades introdueixen substàncies que no expliciten les e tique tes 11
observa l'orina. La mostra es diposita i
es precinta en dues ampolles diferents.
La primera s'anali tza en el laboratori
immed iatament i la segona es guarda
en condicions fredes perquè el pro
ducte estigui estable. Si la primera dóna
resultat positiu, es fa el contranàlisi ,
és a dir, s'analitza la segona ampolla
en presència de l'esportista i dels ex
perts que facin falta per garantir que
el resultat és positiu .
Quines són les substàncies més freqüents entre els positius de dopatge?
Sobretot els esteroides anabo lit
zants, un es substàncies que imiten
l ' acc ió de la testosterona, que és
l' hormona sexual masculina. Perme
ten augmentar la massa mu scu lar.
Desp rés hi ha les substàncies més
estimulants, que aj uden a tenir més
agress ivitat i més ganes de lluitar en
el moment de la competició. Hi ha
un altre grup composat per les hor
mones, que són substàncies que ja
es troben en el nostre organisme. Els
esportistes les prenen per incremen
tar l'efecte que ja produeixen les hor
mones normals en el nostre cos. Es
sent substàncies que ja tenim en el
nostre cos, només detectem que n'hi
ha més quantitat. I amb això no es
pot dir segu r que això sigui dopatge,
perquè a vegades el flux d'hormones
en el nostre cos varia en circu mstàn
cies determ inades.
Aquest és el cas de la nandrolona?
En certa manera. La nandrolona és
un compost que té una fórmula quí
mica gairebé igual que la de la testos
terona i, des de fa uns pocs anys, sa
bem que el propi cos també la pro
dueix. Però la fabrica en quantitats
molt petites. El que s'ha decidit (des
prés d'estudis rea litzats a centenars de
persones) és que, per sota d ' un de
terminat nivell, no es considera do
patge . I per sob re d'un determi nat
nivell queda c lar que prové d'una
administració externa.
En el cas del positiu de Josep Guardiola, opina que és possible que el seu cos hagi produït 4 nanograms per miHilitre?
Per les evidències que tenim fins
ara, sembla que no. S'han fet bastants
experiments, s'ha recollit molta infor
mació, i tot sembla indicar que l'or
ganisme humà produeix molt menys
de dos nanograms per mil ·lilitre. Tan
so ls sabem que, en sit uacions d'es-
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
lIL'organisme humà produeix molt menys de dos nanograns de nandrolona per mil'lilitre. Penso que aquest nivell segueix essent adequatll
. forç, aquesta producció augmenta una
mica. Amb el que sé avui dia, penso
que el nivell de dos nanograms se
gueix essent adequat.
Els esportistes poden tenir problemes amb els medicaments fabricats als Estats Units?
Sí, perquè les substàncies que do
nen nandrolona no estan prohibides en
les lligues professionals, la qual cosa
fa que allà hi hagi un mercat de labo
ratoris que elaboren aquests produc
tes. S'ha descobert que prop d'un 15%
d'aquests laboratoris fabriquen produc
tes en què a vegades introdueixen
substàncies dopants que no expliciten
les etiquetes. No se sap si és perquè
les hi. afegeixen expressament o per
què no netegen els estris que han fet
servir per fabricar el producte anterior,
i queda barrejat. És possible que algun
dels casos que han donat positiu per
nandrolona es pugui haver produït per
aquest motiu.
Quin és el cas de dopatge que més l'ha marcat?
És un cas que es va descobrir a
Barcelona. El de la millor nedadora ir
landesa que hi ha hagut, Mishelle
Degree, que va batre tres o quatre
rècords i va aconseguir una medalla
d'or als Jocs d'Atlanta. En un control
pGlsterior, en una mostra que ens va
arribar a Barcelona, es va descobrir que
hi havia barrejada orina amb whisky.
. Va ser un fet sorprenent, i així es va
explicar. Vam saber que.el control se li
havia practicat per sorpresa a casa seva
i que, intentant amagar la ingesta d'un
producte prohibit, havia aconseguit la
barreja. La seva esperança era que, en
afegir alcohol, els mètodes no funcio
nessin. Vam descobrir igualment la
8 TOT CLAROR
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona
• Un lloc per anar de viatge? El Canadà
.Unp1at? Un bon bistec, al punt
• Un llibre per llegir? Cien años de soledad, de Gabriel García Marquez
• Una pel'lícula de cinema? Barry lindon
• Un mitjà per estar infonnat? La ràdio
• Mar o muntanya? Muntanya
• Un cantant o grup musical? ]ohnLennon
• Un esportista? Michael] ordan
substància que havia pres i va ser san
cionada.
I el cas de Ben Johnson, l'any 1988, el recorda?
Sí, ês clar, perquè va fer que el tema
del dopatge passés a ser de domini
públic. Era un assumpte del qual, fins
aleshores, ningú n'era massa consci
ent.
També va causar un boom dels positius de dopatge.
És que va originar un augment dels
controls. Es va decidir començar a fer
aquests controls fora de competició,
per sorpresa. Realitzant controls
d'aquesta mena es van trobar molts
més casos, però també es va atraure
l'atenció dels mitjans de comunicació.
Si es miren les estadístiques, en els
últims anys no hi ha hagut un incre
ment dels casos. Més aviat s'ha pro
duït una davallada molt lenta: actual
ment hi ha 1,5% positius entre tots els
controls que es fan i fa deu anys, el
percentatge era del ~% . Per què, segons quin sigui l'es
port, les llistes de medicaments prohibits són completament diferents?
Canvis molt grans no hi ha, però sí
que aquesta és una de les preocupaci
ons que tenim des de fa molts anys. El
COI sempre ha mirat de donar unes
pautes generals, de manera que les
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Albert Einstein
• Què valora més de les persones? La sinceritat
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? No aspiro a ser-ho
• Dretes o esquerres? Esquerres mesurades
• Què s'enduria a una illa deserta? Llibres
• Un desig confessable? Mantenir-me jove d'esperit i físicament
diferents federacions s'hi acollissin.
L'Agència Mundial .contra el Dopatge
té com un dels seus principals objec
tius harmonitzar aquestes llistes. Jo
també estic d'acord que la situació
actual no té massa sentit i, a sobre,
crea confusió. Sobretot en com es san
cionen els casos. A vegades, les llistes
són relativament semblants, els pro
ductes són força similars, però potser
una persona sancionada amb un pro
ducte fent un esport és sancionada
diferent que en un altre esport. I això
no s'entén.
Com s'acabarà, el dopatge, amb més sancions o amb més educació?
El més probable és que no s'acabi.
Ara, com s'ha de lluitar? Possiblement
de les dues maneres. En un món ideal,
amb l'educació i amb la informació sem
bla que ja seria suficient, però a la pràc
tica, en el món real, queda demostrat
que això no és suficient. Moltes vega
des un esportista, i d'això s'han fet en
questes, sabent tots els perills que pot
comportar una droga, si pensa que aque
lla substància el pot permetre aconse
guir una medalla d'or en uns Jocs Olím
pics, prefereix córrer el risc. La glòria
d'un dia pot més que pensar en el fu
tur. Per aquest motiu, no crec que es
pugui afluixar amb el tema dels con
trols i de les sancions.
z O -CI)
~
La Quiropràctica utilitza diferents tècniques que s'apliquen sobre la columna vertebral per mantenir sa el sistema nerviós.
El sistema nerviós controla cada part i cada òrgan del cos. Si el mantenim lliure d'interferències, aconseguim millorar la xarxa de comunicació de tot l'organisme; llavors, cada òrgan, cada múscul, cada cèl ·lula, pot realitzar la seva funció correctament. Si la columna vertebral funciona perfectament, el cos s'ocuparà de mantenir-nos sans, i gaudirem de qualitat de vida i benestar.
La Quiropràctica procura millorar la funció del sistema nerviós, amb la finalitat que la intel-ligència innata pugui interpretar adequadament els reptes de la vida i respondre-hi.
PUBLI-REPORTATGE
La Quiropràctica La seva columna
vertebral, la seva salut GLOBAL CHIROPRACTIC ROGER DE LLÚRIA, 93, 3r 20 TEL. 93 215 89 07
La Quiropràctica es basa en el poder inherent del cos per recuperar i mantenir la salut. Busquem les causes de la falta de salut i les corregim amb ajustaments quiropràctics.
És una filosofia vitalista: la salut o la falta de salut procedeixen de dins de cada individu. Per això pretenem que la seva salut s'expressi al màxim mitjançant un sistema nerviós lliure d'interferències i una columna vertebral lliure de subluxacions vertebrals .
Què és una subluxació?
Quan una o més vèrtebres es desplacen de la seva posició natural en la columna, diem que es troben subluxades.
La subluxació provoca la pressió del nervi que flueix pel seu interior, i un nervi pinçat entre dues vèrtebres mal encaixades és un nervi irritat que no transmet amb normalitat la informació entre
el cervell i el cos.
Està comprovat que una subluxació i el consegüent pinçament del nervi dificulten la transmissió nerviosa a tots els òrgans i teixits del cos. Poden ser causa del mal funcionament del nervi i repercutir en el deteriorament de la nostra salut.
L'objectiu del Quiropràctic és corregir les subluxacions (les interferències en el seu sistema nerviós) i, d'aquesta forma, millorar la capacitat curativa (la intel ' ligència innata) que tenim dins de cadascun de nosaltres.
Com pot Vostè saber que té una subluxació?
A GLOBAL CHIROPRÀCTIC, mitjançant exàmens computaritzats de la columna vertebral a través d'Electromiografia Superficial (EMGS) escàner, examen postural i reconeixement quiropràctic.
500/0 DE DESCOMPTE SI PRESENTA ,
AQUEST CUPO
A) MYOVISIÓ ESCÀNER B) EXAMEN POSTURAL C) RECONEIXEMENT
QUIROPRÀCTIC ELS ALTS NIVELLS DE TENSiÓ MUSCULAR S'ASSOCIEN A SUBLUXACIONS
D) INFORME
TOTES LES CLAUS PER FER-NE UN BON ÚS per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror
La sauna és, en essència, un bany d'aire calent sec amb un grau baix d'humi tat relativa que, en els països nòrdics, especia lment a Finlàndia, se solen alternar amb aplicacions fredes.
Les saunes actuals consten d' un recinte amb una fusta especial que permet absorbir la humitat i que no condueix la calor, la qual cosa fa que ens hi puguem estar asseguts o estirats sense cremar-nos. També co nsta de la presauna, un espai destinat a vestidor i sala de repòs que acostuma a incorporar dutxes.
Els usuaris de la sauna han de romandre asseguts o estirats sobre e ls bancs de fusta al damunt d'una tovallola.
El bany de vapor
Els banys de vapor, també anomenats banys turcs o ham mans, consisteixen en una aplicació general de vapor d'aigua a una temperatura entre 40 i 45 graus centígrads. La gran diferència amb la sauna és l'alt percentatge d'humitat, el 100%, cosa que ori gi-
La sauna i el bany de vapor, dos dels sistemes d'aplicació de calor superficial més estesos, són els que trobem habitualment a les instal·lacions esportives, tot i que no sempre sabem quina és la millor manera de treure1n el màxim profit
na que l'ambient que hi trobem estigui saturat de vapor d'aigua.
Freqüentment, a l bany de va por s'afegeix un sistema dosificador d'essències o aromes.
La manera com hem de prendre una sauna o un bany de vapor, les precaucions, indicacions i contraindicacions són practicament les mate ixes, si bé cal destacar els notables beneficis del bany de vapor sobre les afeccions respiratòri es, com el refredat i la bronquiti s cròni ca, ja qu e faci lita la
Per obtenir bons resultats de la sessió, cal dedicar-hi prou temps perquè lorganisme sladapti als canvis tèrmics
broncodilatació i la fluidificació de les secrecions.
Com preparar una sessió?
Un bon resultat en l'ús de la sauna obliga l'usuari a disposar del temps sufi cient per ta l que l'o rganisme pugu i adaptar-se als canvis tèrmics als quals se sotmet.
També l'aprofitarem millor si gaudim d'un estat de relaxació física i mental.
Un massa tge suau , sedant i descontracturant, és un bon mètode per aconseguir aquesta relaxació i afavorirà una bona resposta de l'orga nisme quan prenguem la sauna.
Beure un o dos gots d'aigua abans d'entrar-hi ens ajudarà a hidratar-nos, i no oblidem que cal esperar unes dues hores després dels àpats per no interfe rir en la digestió.
OFERTA Montura + Vidres
Lío Revisió Optomètrica Gratuïta
{TO Adaptació de' lents de ' , ,. c::ontaète,1¡oves ,i semirígièles ~
Sardenya, 365 • TelJFax 93 458 39 33
53,50 E Montura + Vidres
antireflexants 84,00 E
est. +-6.00. cil. +-2.00 vidre mineral
I~, l ' , .. ~ .. "',
úO, Ulleres ,graduades 'per a tot ,tipus d'esports
Fins a un 30% de dte. a tot. els socis de '-Esportiu c;'arò¡' I Poliesportiu Sa~da Famila ~ No acumuloble amb altres oferteS-
Principals contraindicacions A pesar que l'edat no suposa cap característica especial en l'ús de la sauna o el bany de vapor, les persones grans han d'extremar les precaucions i ajustar el temps. Per això, és reconamable consultar el metge a fi que ens indiqui el temps que hi podem dedicar i les possibles contraindicacions. En general, però, les persones que hagin patit algun dels problemes següents poden sofrir riscos si prenen una sauna:
e Resposta inadequada dels mecanismes de termoregulació e Cardiopaties greus descompensades e Trastorns circulatoris greus e Insuficiència respiratòria restrictiva greu e Insuficiència renal greu e Hipertensió arterial greu e Arterioesclerosi avançada e Diabetis e Epilèpsia e Glaucoma e Afeccions que cursen amb debilitat important...
Abans d'entrar a la sauna, també és
convenient prendre una dutxa d'aigua
tèbia o calenta a la presauna per acci
onar la circulació superficial, però sen
se utilitzar cremes ni olis, ja que obs
trueixen els porus.
Després, cal que ens eixuguem bé,
perquè si moltes persones entressin
mullades dins del recinte podria
desestabilitzar-se la temperatura inte
rior de la sauna, i que ens despren
guem de tots els objectes metàl ·lics
(rellotges, polseres, cadenes, arraca
des ... ). Només cal dur la tovallola, un
element imprescindible ja que, per
molta cura que es tingui de la higiene
de la instal·lació, l'alt grau d'humitat afa
voreix el risc de contagis.
Principals recomanacions
L'alçada a la qual se situa l'usuari és
molt important. Encara que la circula
ció de l'aire per l'interior del recinte
tendeix a igualar les temperatures,
poden haver-hi diferències majors de
40 graus entre el terra i el sostre de
l'estança: mentre que prop del terra la
temperatura pot ser de 50-60 graus,
en els bancs més elevats pot ser de
90 a 120 graus i, en un lloc mitjà, de
80-90 graus.
Com a mitjana, es considera que
l'ambient de la sauna és perfectament
tolerable quan la temperatura és de
80-100 graus i la humitat relativa
d'aproximadament el 20%.
A l'inici, és recomanable situar-se en
el banc inferior, preferiblement ajagut,
per evitar el pas de gran quantitat de
sang als vasos dilatats de les extremi
tats inferiors.
AI cap de pocs minuts, començarà
la sudoració. El temps recomanable no
ha de sobrepassar els 10-15 minuts i,
si hi hem estat estirats, és convenient
que, abans de sortir, ens incorporem i
estiguem asseguts els darrers minuts.
Així permetrem que l'organisme s'adap
ti a la nova posició.
Les persones que estan acostuma
des a la sauna poden entrar-hi una o
dues vegades més com a màxim, però
sempre tenint en compte que les es
tades han de ser més curtes i que serà
necessari dedicar més temps a la rela
xació posterior.
Un cop n'haguem sortit, cal deixar
que el cos es refredi i torni a la seva
temperatura normal. Per aconseguir-ho
només cal restar a la presauna uns 2 o
3 minuts. Exercir posteriorment una
dutxa d'aigua freda -o tèbia, en el cas
de les persones que suporten malament
Salut
EFECTES
e Augment de la temperatura de la pell i les mucoses i, en menor grau , d'estructures més profundes.
e Estúnul de la secreció sudoral. e Millora de la circulació perifè
rica. e Acció relaxant muscular i ge
neral. e Augment de l'elasticitat i de la
capacitat funcional del teixit muscular i les estructures articulars i periarticulars.
e Augment de la capacitat de resposta de l'organisme a eSlÚnuls externs.
e Acció reguladora de les distònies neurovegetatives.
e ESlÚnulació de l'activitat neuroendocrina.
e Activació de les inmunoreaccions orgàniques.
e Acció equilibradora de les respostes neuropsíquiques.
INDICACIONS
e Com a estímul de la capacitat dc::fensiva natural de l'organisme.
e En la recuperació de l'esforç físic.
e En la recuperació funcional de processos de l'aparell locomotor.
e En la recuperació de processos respiratoris lleus.
e En els trastorns funcionals de la circulació.
el fred- també és molt beneficiós, però
és important tenir en compte que ha
de ser curta i que s'ha de començar
pels peus i acabar pel cap.
l, per tancar la sessió, res millor que
beure una mica i dedicar un temps a
la relaxació o a practicar algun exercici
d'estirament suau, abrigats amb un
barnús per no agafar fred.
_Dietètica
PER AL RESTRENYIMENT
per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror
Les presses, les preocupacions i les mancances en la ingestió d'aliments rics en fibra vegetal són les principals, causes del restrenyiment, un problema que sofreix un índex elevat deia població i que pot comportar problemes de salut
Patir restrenyiment pot causar, a la
llarga, diverses malalties (com els di
verticles) i és un factor de risc en rela
ció al càncer de còlon,
Per evitar-lo, és important l'hàbit hi
giènic d'anar a~ lavabo, cosa que per
met aconseguir un ritme natural de l'in
testí a fi de mantenir-lo en bon estat
És fonamental introduir aquestes
pautes com a elements de l'educació,
sobretot dels més petits, ja que en
molts casos els primers problemes es
Patir sovint problemes de restrenyiment pot causar, a la lla,rga, diverses malalties. Una alimentació rica
en fibra ens pot ajudar a prevenir-lo
12 TOT CLAROR
presenten quan els nens i nenes co
mencen a anar a l'escola.
També resulta molt comú alterar el
ritme de les deposicions en un viatge
o quan es produeix un canvi de resi
dència.
La fibra
Una de les maneres més decisives
de prevenir i combatre els problemes
de restrenyiment és afegir fibra a l'ali
mentació,
Amb el pas a l'anomenada "alimen
tació urbana", els aliments rics en fi
bra, que havien estat bàsics en altres
èpoques, s'han reduït molt. Actual
ment ha augmentat el consum dels
productes càrnics, de les farines blan
ques i els lípids en detriment dels
cereals integrals, els llegums, les frui
tes i les verdures,
La ingestió d'aliments rics en fibra
produeix un efecte positiu sobre la
bilis i evita que se saturi de coleste
rol. També actua sobre els lípids de la
sang (que són poc saludables) per
reduir-ne el colesterol i sobre el me
tabolisme de la glucosa per minimit
zar el risc de diabetis.
Els aliments més rics en fibra
Hi ha diferents tipus de fibra alimen
tària, però les fibres dels cereals són
de les més eficaces, ja que absorbei
xe'n i eliminen les toxines alhora que
mantenen sa l'intestí. Els productes
integrals conserven el segó del gra
(l'embolcal!), la qual cosa facilita l'ex
creció dels · contaminants que poden
representar risc de càncer i evita el
restrenyiment.
Com que el nostre organisme no
el pot digerir, el segó acaba conver
tint-se en una part destacada de la fi
bra que ingerim a diari, Tot i així, cal
ajustar-ne el consum, posat que si és
elevat pot impedir l'absorció de mi
nerals.
La resta de la fibra que ingerim pro
vé de les verdures, les hortalisses fres
ques, els llegums -que contenen cel,
luloses i hemicel·luloses-, la fruita i els
fru its secs . .
Algunes fruites, com la poma, són
riques en pectines i en lignines. Aques
tes substàncies, que es troben a la
pell de la fruita, possee ixe n propie
tats hidròfiles, o sigui, absorbeixen l'ai
gua. Per això, és positiu menjar-la amb
pell un cop l'haguem rentada bé sub
mergint- la una estona en aigua tèbia i
fregant-la a consciència per dissoldre'n
els poss ibl es productes químics. Cal
tenir en compte, també, que la pell
de la poma és impermeable; per tant,
que hi ha productes que no abso r
beix i que no passen a l'interior.
Alt res fruites, com el kiw i, també
afavoreixen la mobili tat intestinal. Per
:! l~limp 'lres, S.l.
o Neteja i Manteniment
El kiwi afavoreix la mobilitat intestinal i també és una font de vitamina C. Dos o tres kiwis representen una peça grossa de fruita
adq uirir la dosi diària necessària i as
segurar-n os l'aportac ió de vitam ina C,
ca ldri a menjar-ne dos o tres al d ia,
quantitat que representa una peça de
f rui ta grossa . Les prunes, ta nt f res
ques com seques, els dàtils o el raïm
ta mbé són f ru ites especia lment ri
ques en fi bra.
De la mateixa manera, els fruits secs
ens poden proporcionar fibra, alhora
que incrementen el colesterol positiu i
ajuden a co mbatre el negatiu . Vint
grams al dia substitueixen una fruita
com a postres habituals.
En l'actualitat es considera que, amb
un mínim de 35 grams i un màxim de
70, s'estableix un equil ibri fisiològic sa
t isfactori . I aquesta proporció de 35
grams només es pot assolir amb la in
gestió diària de 150 -200 grams d'hor
ta lisses cuites, 150 -200 grams d'hor
talisses crues i 150-200 grams de frui
ta al dia.
Q ~ IfIINfSACEI11 fIUDA ISO 9002
(C · . lIIf2 fZOOO
o Netegem verticals (T.escalada)
Pau Claris 85 E-08010 Barcelona Llibreria 93 318 17 39 Cafè 93 302 73 10 Fax 93 412 02 50 [email protected] WWN.laie .es
o Neteja de poliesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres o Abrillantat de paviments
Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95 [email protected] - www.limptres.com
~~ .......................... .
Dietètica
Pautes contra el restrenyi ment
1. Beure aigua
És molt recomanable beure un got d'aigua en dejú. Si l'acompanyem amb una cullerada de mel ,millor, ja que és un regulador intestinal.
També podem prendre una infusió o un suc de fruites per afavorir la hidratació.
Durant el dia és aconsellable beure un litre i mig d'aigua o d' infusions, però fora dels àpats.
2. Prendre fibra
Consumir a diari dos o tres iogurts amb bífidus farà que l'intestí recuperi una qualitat interior hidratada. Els podem afegir una o dues cullerades de llavors de lli , que són pura fibra.
En la dieta habitual també és aconsellable ingeJ1ir cada dia 3 o 4 cullerades d'oli d'oliva.
No oblideu que en cada menjar hi ha d'haver un o dos plats rics en verdures, llegums, fruites i productes vegetals o integrals.
3. Fer exercici físic diàriament
MÉS INFORMACiÓ:
Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim
_Mens sana
·EL RQSTRE: COMUNICA?
, QUE ENS
per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica
Per molt que avancin els mitjans de comunicació entre les persones -telèfons mòbils, lnternet, etc.- el rostre serà, per sobre de tot, el nostre centre d'expressivitat més important. Per això, és molt necessari que sapiguem interpretar què diu de nosaltres mateixos, i també dels altres
Totes les zones del rostre tenen una
equivalència psíquica i ens presenten
d'una determinada manera davant dels
altres i de nosaltres mateixos. Aques
tes són les principals:
La cella i la zona d'entrecella
Denota el grau de sensibi litat de la
persona. Una cella excessivament fina
fa impressió de feblesa i resta profun
,,' ditat intel·lectiva a la mirada, mentre
. que una cella gruixuda i acu rada dóna
vit~litat a l'expressió i, en la dona, sen
sació de personalitat forta. Tanmateix,
si '.'la ce lla és espessa i descuidada ens
fa l'efecte d'un personatge rudimen
tari, poc cultivat i tosc.
Les ce ll es molt arquejades fan
l'efecte de donar-se importància, així
que maquillar-les amb aquesta forma
pot repercutir pòsitivament en perso
nes anímicament decaigudes.
L'home, al llarg de la història, tam
bé ha tirigut cura de les seves celles, la
qual cosa podem observar en retrats de
14 TOT CLAROR
principis del segle XIX, època en què
es portava una cella fina i acurada,
A la zona de l'entrecella hi trobem
les marques de la co ncentrac ió , A
moltes persones se' ls fa un plec, a cau
sa dels esforços físics i mentals; això
indica que es tracta d'una personaiitatx
concentrada, enèrgica i amb propen
sió a irritar-se fàcilment.
El front
Històri cament, per proximitat amb
el cervell , el front s'ha associat amb la
intel'ligència i ha esdevingut la panta
lla de la intensitat de les idees. La fra-
Cada sentiment contrau un grup del centenar de músculs de la cara. Així, les expressions més utilitzades acaben impreses en el rostre
se "no té dos dits de front" respon a
aq uesta intencionalitat. Els grans pin
tors han reflectit en les seves obres
uns fronts amples i brillants quan volien donar un cert aire d'idealitat, san
tedat o intel·lectualitat al personatge
retratat. També és al front on es col ·
loquen les joies destinades a donar un
aire d'excelsitud, per exemple, les co
rones dels monarques que indiquen la
superioritat de les jerarquies com més
grosses i va luoses són.
Els ulls
Són la maxlma representació de
l'expressivitat ja que, essent un òrgan
a la vegada intern i extern, ens posa
en contacte amb la nostra ànima,
A partir de la creença tan estesa que
la mirada és el mirall de l'ànima, hi ha
la tendència a equiparar la bellesa amb
la bondat. Uns ulls grossos tradicional
ment han estat sinònim d'una gran
ànima, d'espiritualitat, de bons senti
ments... i una mirada apagada deixa
el rostre insípid i sense vida anímica.
Un ulls vius són sinònim de joventut, perquè les emocions fan augmen
tar les secrecions lacri mals i són les
causants que els ulls brillin. A mesura
que passa el temps, la mirada es pot
anar apagant si a la persona li falten
incentius. Per tant, el fet de conservar
__________________________________________ ]v.[ens sana
una mirada intensa i lluent és un dels
signes que evidencien l'autèntica jo
ventut de l'individu, que, malgrat els
anys, ha conservat un esperi t jove.
Fer ulleres indica falta de vigor físic,
ja sigui per excés de feina, malalties o
penes. Avu i dia se'ns fa difícil entendre
que va existir una moda que accentua
va les ulleres per donar a entendre que
es portava una vida dissoluta i que es
dormia poc a les nits.
Les orelles
Configuren una de les zones més
primitives del rostre. Són les parts que
en major mesura ens recorden els al
tres mamífers. D'aquí que tenir les ore
lles grosses o separades del crani sigui
moti u de burles. De fet, mentre que
els animals hi tenen expressivitat i po
den moure-les per expressar gran quan
titat de matisos, en l'ésser humà estan
buides d'expressivitat i immòbils.
Les arracades i l'enginy de cobri r
Ies total o parcialment amb els cabells
han estat mètodes utilitzats des de
l'antigu itat per disminuir-ne el primi
tivisme .
El nas i la boca
El nas ha estat subjecte a les més
diverses mitologies. Per exemple, es
considerava que les persones que teni
en el nas agu ilenc tenien les qualitats
de l'àguila: estaven per sobre dels al
tres, sabien manar i tenien majestuosi
tat. Els nassos petits, en canvi, eren mal
vistos i, per remarcar que algú era poca
cosa, es deia: "Si no té ni nas a la cara".
L'envà nasal ens indica la raça a la
qual pertany la persona, com el nas
ample en el cas de la negra. I també
representa el sege ll de família, ja que
el seu perfil marca els llaços entre pa
res, fills i germans.
Pel que fa a la línia de la comissura
nasal, cal explicar que si està molt mar
cada perjudica força l'expressivitat del
rostre. És el gest que fem quan arrufem
el nas, que psicològicament denota in
comoditat i molèstia per l'ambient soci
al que ens envolta i és un indici d'escep
ticisme i de manca d'adaptació social.
Des de la infantesa, la boca és el
centre dels instints més primari s i de
les sensacions sensitives del gust, com
a font de plae r. A més, configura un
dels símbols més clarament sexuals del
rostre. És per això que uns llavis massa
prominents ens fan intuir que es tracta
d'una persona massa insti ntiva, infanti l
o, fins i tot, que "fa morros", expressió
que utilitzem quan algú està enfadat.
En l'home, uns llavis gruixuts i pro
minents denoten falta de caràcter i im
pulsos instintius; en canvi, en la dona
reforcen la sensualitat, la seducció. Per
contra, uns llavis prims són indicatius
d'espiritualitat, de control dels instints
i de dots de comandament, però molt
Especialistes en neteja
DD[gm©&[K] ®®©(1 Bar
prims i amb la comissura tensa poden
significar crue ltat.
La comissura labial és el punt de re
ferència de l'emotivitat, fins i tot en els
dibuixos dels infants es representa l'ale
gria o la tristesa amb les comissures del
llavis: mig cercle cap amunt o cap avall.
L'home pot utilitzar el bigoti per ama
gar-la en un afany de voler dissimular
les emocions, per timidesa o per donar
un aire de distanciament i fredor.
Coll i cabells
Fan l'efecte de pedestal o tarima on
reposa el rostre . La major o menor
amplada de la base donarà sensació
de seguretat, fortalesa i estabilitat a tot
el rostre . A més, un coll prim serà un
signe femení i de fragilitat.
Per altra banda, els cabells actuen
com a marc de l'oval del rostre i, amb
el repartiment de volums, podem har
monitzar, equilibrar i donar rell eu al
contorn de la cara. Són l'enquadrament
del nostre centre d'expressivitat.
Com hem vist, doncs, en un ràpid
anàlisi del rostre, cada sentiment té la
virtut de contraure un determinat grup
dels centenars de petits músculs que
es troben al rostre. Així, les expressi
ons utilitzades amb més freqüència aca
ben imprimint la seva estructura en el
nostre semblant, com si els estats aní
mics emergissin i s' instal·lessin definiti
vament a la superfície del rostre.
Restaurant B rase ria
Neteja i manteniment Oficines i locals
Especialista en poliesportius
T'agradaria Conèixer .. .
aJ'~~
Menjars i sopars per a grups i empreses.
Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu, Marítim (Espai de Platja).
HERSAN 98 SL CI Ebro, 11
Tel. 926823594 Tel. Mòbil 607 26 98 03
08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
Propostes de menú a la seva mida
SI T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS!
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT
- En forma
r .. - .. - .-.. -11 .-. T r ... -. TnT r =*, '_'_l' , "_I I r\. ,_, I n I
UN JOC PER APRENDRE. La psicomotricitat ~s una activitat adreçada als nens entre tres i cinc anys perquè puguin desenvolupar-se com a persones, tant en l'àmbit cognitiu com en el físic, a través del joc. En el transcurs dels seixanta minuts que dura cada classe tenen temps per córrer, ri u re, com parti r, escoltar, aprendre i parlar amb l'única ajuda de material tou, com pugui ser un disc de goma
D.G. Des de fa uns anys, els experts han
consta.tat que els nens que, en la franja
d'edat que va dels O als 6 anys, fan
exercicis de psicomotricitat posseei
xen una molt millor coordinació de
moviments en el futur. La Fundació
Claror ofereix aquesta possibilitat als
alumnes de P3, P4 i PS . Amb la psico
motricitat, "e/..(Jen va descobrint què pot fer amb el seu cos i amb la seva ment, com pot coordinar el moviment i estructurar els pensaments, i viu totes aquestes experiències amb altres companys iguals que ell", explica el
Director Tècnic del Poliesportiu Mu
nicipal Sagrada Família, Alfons Font
., Amb els exercicis de psicomotrici
tat es busca que el nen aprengui a fer
ús del seu cos i a saber coordinar di
versos moviments alhora. Des de ju
gar a l'estàtua -córrer i quedar-se im
mòbil quan el monitor fa un senyal
fins a imaginar que un disc de goma és
una safata en la qual es porten els
menjars més deliciosos són algunes de
les accions que es poden organitzar en
una classe perquè el nen es desenvo-
16 TOT CLAROR
lupi en l'àmbit intel·lectual, físic, emo
cional i social. Marc Joan és un del
mestres que imparteix les classes de
psicomotricitat i explica que un dels
objectius és "aconseguir el desenvolupament integral del nen" amb "¡;I joc i el diàleg constant".
Un temps per jugar i un temps per escoltar
En una de les sessions, el Marc veu
com en Lorenzo i l'Helena es barallen
per un disc de goma dels que ha re- .
partit per realitzar les diferents activi
tats del dia. En Lorenzo diu que l'He
lena li ha canviat el disc i que vol recu
perar el seu. Es barallen i en Lorenzo
acaba donant un cop a l'Helena. Lla-
En els últims anys, ha deixat de ser una activitat desconeguda i s'ha convertit en una de les que es troba en més expansió
vars en Marc pregunta als nens si en
aquella classe es poden donar cops.
"Noooooo", responen els altres vuit
alumnes. "Què s'ha de fer en una classe?", interpel ' la de nou en Marc. "Hi ha un temps pèr jugar i un temps per escoltar", respon un dels alumnes. És
un dels molts exercicis que es prepa
ren per aconseguir aquest creixement
també com a persones.
A les classes, però, es fan moltes
altres coses. Un dels jocs preferits dels
alumnes és el de l'estàtua, en el qual
en Marc agafa un matalasset i comen
ça a fer-lo girar. Els nens han de donar
voltes en el mateix sentit que el mata
làs portant l'objecte que aquell dia se'ls
ha lliurat, tal com ha proposat un dels
alumnes (en el cas del disc tou, per
exemple, el porten com si ,fos un bar
ret, com si fos una safata ... ). Quan en
Marc fa aturar el matalasset, tots s'han
de quedar completament quiets.
Aquest exercici els permet conèixer el
seu cos i aprendre a coordinar els
moviments. Sempre es fa en totes les
classes, però "a pesar de ser repetitiu el nen no disminueix l'atenció, sinó que
____________________________________ 1Enfonma
aquesta repetició fa que ja sàpiga de què va l'activitat", destaca el monitor.
La iniciació esportiva La psicomotricitat no es pot considerar com una activitat esportiva, ja que allò que pretén és el desenvolupament integral de l'alumne com a persona i no tant esdevenir un primer contacte amb el món de l'esport. Això, en canvi, sí que és el que pretén la iniciació esportiva, que busca introduir l'alumne en aquest terrenya partir d'experiències lúdiques i esportives. Aquesta activitat persegueix millorar la disponibilitat motriu de l'alumne mitjançant la màxima quantitat possible d'experiències. Es tracta d'activitats preesportives que es presenten com a jocs.
A banda, al principi de la sessió els alumnes ja tenen clar que han de seure amb les cames creuades al voltant del professor, el qual els exp li carà en què consisteix l'activitat d'aquell dia. Primer de tot, però, se saluden entre ells i sa luden el monitor (desenvolupament social). AI final, el procediment és a l'inrevés; el mestre pregunta als alumnes què s'ha fet a la classe i els demana si e ls ha agradat o no. Aquest
darrer exercici pretén reforçar la capacitat cognitiva del nen. Després, s'acomiaden . La classe s'ha acabat.
Una activitat en plena expansió
El Director Tècnic del PMSF, Alfons Font, comenta que en els últims cinc anys la psicomotricitat ha passat de ser una activitat completament descone-
\
guda a ser una de les que es troba en més expansió en la majoria de centres amb alumnes entre tres i cinc anys .
"Abans -afi rma- només es feia en algunes escoles que tenien un tarannà innovador, però actualment hi ha molts més centres que la imparteixen".
Font destaca que un altre dels avantatges d'aquesta activitat és que predisposa l'alumne per a la pràctica esportiva futura. En aquest sentit, assegura que "el nen pot arribar a veure que està fent una activitat extraescolar que li genera plaer i, després dels cinc anys, no tindrà cap dubte a continuar fent iniciació esportiva i després a practicar algun esport".
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. CI Costa Brava, 3 - 08940 Cornellà - Tel. 93 475 08 00 - Fax 93 475 08 01
REHABILITACIÓN - INSTALACIÓN - MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN ';1,.
REHABILlTACIÓN EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y Ja mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las caracterís.ticas propias del edificio .
Asepeyo. Un bon número de Serveis.
o CONTINGÈNCIES LABORALS. o Assistència Sanitària. o Rehabilitació i Readaptació. o Prestacions Econòmiques. o Assist ència Social. o Medicina Preventiva. o Seguretat i Higiene.
G¿¡;ç-] QjJ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES .
• Servei Integral. o Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament.
Q SERVEI DE PREVENCIÓ. o Seguretat en el Treball. o Higiene Industrial. o Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. o Medicina del Treball.
CENTRES ASSISTENCIALS:
BARCELONA-HORTA Manigua. 13-15
Tel. 93 243 59 10
Fax 93 408 37 61
BARCELONA-BRUC Gran Via de les
Corts Catalanes, 645
Tel. 93 342 93 40
Fax 93 302 26 86
BARCELONA-SANTS Avgda. de Roma, 12
Tel. 93 226 15 85
Fax 93 2269457
BARCELONA-ANGLÍ Anglí,38-40
Tel. 93 204 18 00
Fax 93 204 64 50
http ://www.asepeyo .es e-mail: [email protected]
_ _________________ Reportatge
BARCELONA COMMEMORA EL 150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL SEU ARQUITECTE MÉS CÈLEBRE AMB DESENES D'ACTIVITATS I EXPOSICIONS
Més d'un centenar d'entitats s'han sumat als actes de celebració de l'Any Internacional Gaudí, el gruix d'activitats del qual es posaran en marxa a mitjans del mes de març. Des d'exposicions i conferències fins a un bus que permetrà visitar, una darrera de l'altra, les seves obres arquitectòniques, conformen aquest esdeveniment que provarà de projectar de nou la ciutat de Barcelona en l'àmbit internacional
D.G. El dia 25 de Juñy es compliran 150
anys del naixement d'Antoni Gaudí i
Cornet, el creador de les obres mo
dernistes que atrauen cada any milers
de visitants al nostre país. AI llarg de
tot el 2002 se celebra l'Any Internaci
onal Gaudí, però la majoria d'activitats
es concentren entre la Setmana Santa
i les festes de la Mercè. Exposicions,
conferències, edició de nous llibres i
jornades especials 'de visita a les obres
arqu itectòniques del geni català con
fo rmen el conjunt d'esdeveniments
que l'Ajuntament de Barce lona i d'al
tres municipis de Catalunya duran a
terme al llarg d'aquests dies.
La iniciativa de l'Any Internacional
Gaudí va sorgir del consistori de la ca
pital catalana, ja que es va veure una
nova oportunitat per projectar Barce lona en l'àmbit intern ac ional.
L'esdeveniment, a més, posseeix al
guns paral'lelismes amb el Fòrum Uni
versa l de les Cultures que se celebra
rà d'aquí a dos anys. Aquestes simili
tuds les podem trobar en el període
de temps en què es conce ntren els actes i també en la tipologia d'activi
tats que es prepararan. Però un dels
pilars bàsics de la commemoració del
naixement d'Antoni Gaudí és mostrar
la cultura catalana a escala internacio
nal i col·locar l'arquitecte modernista
en el mateix graó on es troben artistes
com Miró, Picasso o Dalí.
Òbviament, l'Any Gaudí també és
una oportunitat excel·lent per al turi s
me. Cada any, més de dos milions de
persones visiten la ciutat de Barcelona
atrets per la Pedrera, la Sagrada Famí
lia, el Parc Güell o la Casa Batlló, i les
TOT CLAROR 19
_Reportatge
365 dies d'exposicions Són més d'una vintena les exposicions que confonnaran els actes de commemoració del 150 aniversari del naixement d'Antoni Gaudí. A1gunes, però, seran d'especial rellevància per l'excepcionalitat de la mostra o per les seves dimensions. Algunes de les més importants seran les següents:
"Gaudí. Entorns". Aquesta exposició mostrarà una visió del món de Gaudítenint en compte les tendències culturals i artístiques de la seva època, les seves relacions amb d'altres arquitectes i la valoració que en van fer els seus contemporanis. Al CCCB. D'octubre a desembre.
"La ceràmica en l'obra de Gaudí". Sense cap mena de dubte, un dels materials més expressius utilitzats per l'arquitecte català és la ceràmica. Aquesta mostra ens aproparà a un material sempre present en la seva arquitectura. Es podrà visitar fins al 15 de febrer al Col'legi d'Aparelladors.
"Gaudí. Art i disseny'. L'arquitecte dissenyà tota mena de mobles que dotà de caràcter propi. El seu mobiliari va ser tan radical com la seva arquitectura. Una exposició dels millors dissenys. Del 17 de juny al 24 de setembre. La Pedrera.
"Gaudí. Experiències". Aquesta mostra, de caràcter tècnic i didàctic, pennetrà conèixer la rica geometria de la seva arquitectura. Museu d'Història. Del 20 de març al 27 de setembre.
agències de viatges porten força temps
promocionant aquest esdeveniment.
En aquest sentit, l'Ajuntament de la
ciutat ha creat el Bus Gaudí, un germà
del Bus Turístic que transportarà els
turistes a tots els edificis i les exposici
ons que es poden veure de l'arquitec
te. A més, s'ha posat a la venda un
tiquet d'entrada per visitar totes les
activitats programades per a l'Any In
ternacional Gaudí.
Coses mai vistes
La celebració d'aquest esdeveni
ment permetrà veure espais de les
obres arquitectòniques a les quals no
es pot accedir habitualment perquè
són d'ús privat. És el cas, per exem
ple, del jardí interior de la Casa Vicens,
de l'interior de la Casa Calvet o bé de
la primera planta de la Casa Batlló. De
fet, aquesta última reunirà en aquest
pis les fotografies excepcionals que els
20 TOT CLAROR
germans Marià i Emili Canosa van fer
sobre els edificis d'en Gaudí i que ac
tualment són propietat de l'Escola de
Fotografia de la Fundació Politècnica de
Catalunya.
Seran molts els espais habilitats a la
capital catalana per acollir diverses ex
posicions, mostres i conferències so
bre Antoni Gaudí. Els dos muntatges
centrals es faran al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB)
i a la Pedrera. AI CCCB s'oferirà l'ex
posició 'Gàudí i el seu temps', dedica
da a explicar l'entorn local i internacio
nal de l'arquitecte i de la seva obra. A
la Casa Milà, en canvi, s'oferirà un re
culi dels seus dissenys. Per la seva ban
da, la Fundació Miró acollirà aiguaforts
que el pintor va fer l'any 1979 com a
homenatge a Gaudí, el Castell de Púbol
de Girona .explotarà les relacions en
tre l'arquitecte i Salvador Dalí, el Tem
ple de la Sagrada Família intentarà acos
tar els visitants al seu mètode de tre-
La celebració d'aquest esdevenimentpermetrà veure espais de les obres arquitectòniques a les quals no es pot accedir habitualment perquè són d'ús privat ,
ball, i el Col'legi d'Arquitectes oferirà
una mostra sobre les influències de
Gaudí en l'arquitectura moderna.
Les mencionades són només algu
nes de les exposicions que es podran
veure. També se'n faran al Museu Na
cional d'Art de Catalunya, al Centre
d'Estudis Gaudinistes, al Palau Güell o
a la Fundació GÒdia.
La commemoració dels 150 anys del
naixement de Gaudí també arribarà fins
a Madrid, on a finals d'any el Centre
d'Art Reina Sofía acollirà una mostra
fruit de la unió de les exposicions del
CCCB i de la Pedrera.
Reus 2002
Antoni Gaudí va néixer el 1852 a la
ciutat de Reus i, per aquest motiu ,
l'ajuntament de la capital del Baix
Camp també ha volgut afegir-se a l'ho
menatge. AI llarg de tot aquest any
s'hi faran desenes d'activitats per re
cordar aquell qui consideren el seu
ciutadà més cèlebre de tots els temps.
L'oficina Reus 2002, creada pel con
sistori, és l'encarregada de coordinar
totes aquestes iniciatives. Concreta
ment, seran una dotzena d'exposici-
A més de Barcelona, altres ciutats com Reus, on va néixer larquitecte, Madrid, Mataró i Astorga (Lleó) on hi va fer obres, celebraran l'Any Internacional Gaudí
"
_________________ ReportatgL
Les Tres Bessones explicaran l'obra de Gaudí
Amb l'objectiu d'apropar als més menuts la vida i l'obra d'Antoni Gaudí, l'Ajuntament de Barcelona ha contractat l'empresa Cromosoma perquè les tres germanes barcelonines passegin, amb la mestra i els amics, pels edificis i escenaris més emblemàtics de l'arquitecte. Amb el seu llenguatge planer, i en cinc idiomes diferents, Les Tres Bessones explicaran les caracteóstiques de les constmcaions arquitectòniques i del Modernisme.
D'altra banda, la sèrie de televJsió ideada per Roser Capdevila com.ptarà amb un nou capítol en què l'argument estarà relacionat amb els monuments més emblemàtics que Gaudí va constmir a la ciutat de Barcelona. Aq\!lest episodi s'emetrà primer per Televisió de Catalunya i, postedorment, pels canals dels 174 països on actualment se segueix la sèrie, que està doblada ja a 3¡ llengües diferents.
ons, dos cicles de xerrades i de con
ferències i diverses accions d'home
natge en el terreny del teatre, la mú
sica, el cinema i la dansa.
Hi ha, però, d'altres municipis que
han volgut implicar-se en aquest es-
deveniment. És el cas de Mataró, on
Gaudí va deixar part de la seva obra,
o fins i tot l'ajuntament d'Astorga. En
aquestmunicipi de Lleó, Gaudíva pro
jectar una de les poques obres que
no ha fet a Catalunya: el Palau Epis-
La Fundació Claror, amb l'Any Gaudí
La ;Fundació Claror per la seva vinculació, des dels seus orígens, al barri de' la Sagrada Fam11ia s'ha afegit a la celebració de l'Any Internacional Gaudí. Mitjançant la revista Tot Claror es publicaran, a cadascun dels cinc números de l'any 2002, una sèrie d'elements per acostar l'obra de l'arquitecte als nostres lectors, sobretot l'emblemàtic Temple de la Sagrada Faml1ia.
Amb aquest número encetem el nostre particular homenatge a l'arquitecte que recorrerà els següents aspectes:
Gl 2002, un any per a Gaudí
6> Gaudí, l'home i l'obra
II Josep Maria Subirachs, escultor de la façana de La Passió del Temple de la Sagrada Faml1ia
e La Sagrada Faml1ia: present i futur
fi) Etsuro Sotoo, escultor de la façana del Naixement del Temple de la Sagrada FamJ1ia
copal. Les altres dues construccions
que hi ha de l'arquitecte a la resta de
l'Estat són l'edifici Botines (també .a
Lleó) i el Capricho de Comillas (a
Santander).
Espectacle musical
La iniciativa privada teatral també
s'ha afegit a la celebració d'aquest ani
versari. L'empresa Focus prepara un
sonat espectacle musical que narrarà
el més destacat de la vida i de l'obra
del geni reusenc. Es tracta d'un es
pectacle que es podrà veure al Palau
d'Esports de Barcelona a partir del 23
d'abril, la diada de Sant Jordi. El dra
maturg Jordi Galceran, el director de
cinema Manuel Huerga i el músic
Albert Cuinovart porten temps treba
llant en aquest muntatge.
TOT CLAROR 21
_Societat
KATY CARRERAS-MOYSI, REGIDORA DEL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA
«CIUTAT VELLA S·HA
CONVERTIT EN LA CIUTAT
DELS JOVES»
Katy Carreras-Moysi és, des de 1 999, regidora del Districte de Ciutat Vella i regidora ponent de Relacions Ciutadanes, càrrecs que combina amb més d1una trentena de tasques de representació en organismes d1àmbit polític i social. Des de la Plaça Bonsuccés, al cor de Ciutat Vella, ens parla de com és, de les seves inquietuds i de la situació a Ciutat Vella
Ester Benach Afirma que treballar per als altres és
"el que més la satisfà" i que la política
"és una bona manera de fer-ho". No en
va, hi està vinculada des dels anys se
tanta. Es considera una persona "oberta, entregada i apassionada" a qui agra
da "sobretot, treballar amb objectius clars i sempre comptant amb l'equip".
Parla de Ciutat Vella amb un som
riure i canvia l'expressió -f ins i tot s'en
fada- quan considera que algunes de
les crít iques que se'n fan són injustes.
Es mostra s inc~ra i, segons ella, l'acti
tud en una fei na com la política o la
vida mun icipal és clara: "o ho vius com una cosa que t'emociona i et motiva o val més retirar-te a temps perquè realment, jo, una altra actitud no sabria tenir-la".
Quin paper té Ciutat Vella en el
cc;~njunt de la ciutat? A Ciutat Vella la història li ha donat
un paper protagonista. Té tot aquell
valor que li atorga haver estat la mare,
el gè rm en, de l que avui di a és la
Barce lona real, que va més enllà dels
deu distri ctes. AI ser la més antiga, ha
mirat de superar allò que potser la his
tòria li havia deixat adormit: s'ha ha
gut de treba llar amb més esforç per
revital itzar el centre de la ci utat , que
necessitava una gran atenció en molts
22 TOT CLAROR
sentits. L'aposta era que si volíem que
la gent continués vivint a Ciutat Vella
havíem de fe r que aquesta gent vi s
qu és amb d ignitat. Pe r tant, ca li en
equipaments.
I quina és la situació actual del Districte, quant a equipaments?
Després de catorze anys de fer una
fei na de complicitat abso luta entre els
responsables polítics, els socia ls i els
líders veïnals, això s'ha anat fent i som
un exemple per _a d'altres ciutats que
vénen a veure com ho hem tirat en
davant. Jo di ria que actualment és el
que té més equipaments per quil ò
metre quad rat, perqu è a més els té
en molt poc espai. Els quatre barri s
del distri cte tenen equipaments edu
catius, sanitaris, culturals, esportius, de
lleure .. . És a dir, tot.
També és cert que en projectes de
gran envergadura sempre hi ha man
cances, dificultats, inquietuds i molès
t ies, però el resultat és molt vàlid . S'ha
"Ciutat Vella té tot aquell valor que li dóna haver estat la mare, el gèrmen, del que avui dia és la Barcelona real"
vist al Raval. S'està actuant molt al nu
cl i antic i ara ens queda una assignatu
ra pendent que és la Barceloneta.
Quin tipus de dificultats? Des d'ordenar una plaça com Villa
Madrid fins a fer un nou equipament
com una biblioteca, el nou Mercat de
Sa nta Cater in a, la Unive rsitat de
Barcelona o un pàrquing: té una com
plexitat tremenda. Costa molt més en
temps i diners. Aquest és un districte
en què el territori és molt compacte i
és molt complicat comprar una finca -
que acostuma a tenir diversos propie
tari s, herències no resoltes ... - per all i
berar-la per fer una placeta, o la suma
d'algunes finques per fer la Rambla del
Raval. A més, quan vols crear una nova
construcció, sigui quina sigui, i neces
sites fer uns fonaments, vas una mica
avall i tens tot el fons arqueològic de la
ciutat. També s'ha de tenir en compte
que estàs actuant al centre, amb tota
una vida comercial i d'activitat tremen
da que no et permet ni tan sols tancar
un carrer. És molt més complex que
en d'altres zones.
Quins temes ocupen actualment
el Districte? Avui dia som pioners de tenir equi
paments de tot tipu s, però també en
els carrers de vianants, en la recollida
pneumàti ca d'escombraries en molts
"
"En aquests moments, pel que fa a inseguretat, Ciutat Vella no és el principal districte. Ara el problema s'ha traslladat"
carrers del Raval i del nucli antic. ..
Estem insta l·lant una xarxa nova per
al clavegueram, per a la fibra, per a
l'e nllumenat, per a la telefonia ... Tot
això dóna qualitat de vida.
A més, a través de l'aposta de les
universitats, Ciutat Vella s'ha conver
tit en la ciutat dels joves. El flux de
gent jove que abans hi havia, per dir
ho d'alguna manera, Diagonal amunt,
ha recuperat Ciutat Vella com a punt
d'encontre i, fins i tot, hi han acabat
obrint locals de trobada, tot barrejant
se amb el teixit tradicional que ja hi
havia. A més, la gent jove també ha
trobat aquest punt de mestissatge que
té Ciutat Vella i que en altres barris
potser no es detecta, i això té aquell
interès d'innovació que potser, a ve
gades, els de la nostra generació anà
vem a buscar a ciutats com París, Lon
dres o Nova York.
Parlant de mestissatge, Ciutat Vella és uns dels districtes on es fan més evidents les noves onades d'immigració.
Sí, això és del que parlen els titu
lars de la premsa i després del que no
parl en és ... A veure, Ciutat Vella, com
Barcelona, Cata lunya, Espa nya o Eu
ropa, des de fa dos anys està rebent
onades d'immigrac ió importants.
Aquest és el primer títo l del primer
ca píto l. Estem davant d'una situació
que és una realitat al món i segura
ment, per tal com s'ha portat l'econo
mia i la políti ca internacional al segle
XX, hi ha conseqüències. Però la gent
que ve norm alment és la gent més
emprenedora del seu país, com ho va
ser la gent d'Espanya que va marxar a
Europa o que va venir a Catalunya per
situar-se millor a la vid a. Per tant,
aquest model d' immigració ja el co
neixem, tot i que ara arriba amb uns
fenòmens de mestissatge diferents.
Així, no és bona, l'afirmació? No només vénen a Ciutat Vell a.
La radiografia permanent que fem de
la situació de la immi gració a
Barcelona ens dóna dades molt sig
nificatives i és que avu i dia, en nom
bre d'immigrants, n'hi ha tants a l'Ei
xa mple com a Ciutat Vella·. El que
passa és que l'Eixample, en territori i
en població, és tres vegades més gran
que Ciutat Vella i, per tant, queden
més dispersats.
Un dels temes més candents dels darrers mesos ha estat la reinvindicació veïnal per causa dels problemes d'inseguretat ciutadana que es vivien, sobretot, al nucli antic. S'han resolt?
Societat
A mi no m'agrada contestar sem
pre el mateix, però en aquests mo
ments, en el tema de la inseguretat,
Ciutat Vella no és el principal distric
te. La inseguretat és un tema de la
ciutat, del país. Amb tot això no vull
dir que a Ciu tat Vella no n'hi hagi, ja
que es donen unes condicions, com
una poblac ió turística important o la
configuració dels carrers, que perme
ten que el delinqüent pugui sortir co r
rents per carrerons estrets i petits.
De moment, però, les mobilitzacions veïnals han minvat.
La pr ess ió qu e durant bast ant
temps han exercit els serveis po li ci
als en aquest distri cte, a reclam evi
dentment d'una inquietud que hi ha
via al barri, què ha fet? Ha traslladat
el problema. I quan tu el problema
no el so luciones, sinó que el traslla
des, deixa de ser molèstia aquí però
passa a ser-ho allà.
I com es pot solucionar? El dia que la justícia actuï, que el
Cod i Penal estigui aj ustat... Les lleis que
tenim avui dia i el sistema judicial no
dónen resposta a les necessitats de la
rea litat. Això és el més greu. El Cod i
Penal no pot dir que robar menys de
50.000 pessetes és una falta i no un
de li cte perquè, mentre ho digui, els
lladres sempre diuen que n'han robat
menys . I coses tan absurdes com
aquestes són la realitat que ens està
fent patir aquests problemes.
() ~&VIeCEaIJfl
f··,, ··, , ,
, <.
GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION
p _----=1!. ~ EOUIPAMIENTO$- NATACION ..-.- -burbujita®
~eIR-TA'P)\.
MENU DIARIO: De lunes a viemes . . 6,50 €
Sóbados . . . . . . . . 7,80 €
Domingos . . . .. .. 7,80 €
ESPECIALlDADES: • iapo5 variadas • Ensaladas • Bocadi llo5 fríos y calientes
• Torradas variadas • MontQditos • Hamburguesas Y mucho ma5 a la di5po5idón del cliente •••
I Av. Gaudi, 11 Tel. 93 435 43 83
Soluciones para su instalación de piscina Olympica y SemiOlympica Equipamientos natación y material didactico; Aqua Gym
~it ology,s.l. burbuj a
C/.Energia, 16 Polig. Famades Te I. 93 377 72 52 - Fax 93377 71 56 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT (Barcelona)
E-mail: [email protected] http://www.ology.es
__ ~Ie~i <:~==,i rl.I~~ ________________________________________________ _
INTERNET LLIBRES
Troba qualsevol carrer
http://callejero.lanetro.com
Si les guies de la ciutat no són el nostre fort, lnternet ens ofereix la possibi litat de trobar amb rapidesa i comoditat el carrer, número inclòs, al qual ens volem desplaçar, per no perdre'ns. Són molts els portals que ens ofereixen aquesta possibi li tat, però el de Lanetro és un dels que disposa de més in formació (metro, busos, restaurants, pàrquings. teatres, hospitals, etc). Tan sols cal dirli la ciutat i l'adreça.
Processons en directe
http://www.semanasanta.tv
Ara que el Nadal ha quedat enrere i que ja només pensem en l'arribada de la Setmana Santa, aquesta pàgina web ens ofereix totes les possibilitats per no perdre'ns ni un detall de totes les processons que es fan , sobretot, a Andalusia. A banda de proporcionar amplis resums de leg pro-cesso ns, també ens dóna l'oportunitat de seguir en directe les més destacades. Tan sols cal estar alerta.
... ,~ .. _._ ..... _ ....... "' ... .-.. ', ...... ~ ..... . _.--,,""""" ............ ..... .... "-, ......... , ..... ..
I>OM(.STICS I SALVATGES
DOMÈSTICS I SALVATGES
DIVERSOS AUTORS EDITORIAL PLANETA
Han estat els aliats impresc indibles dels herois d'ahir i l'objecte de tendresa dels personatges de les novel·les d'avui. Poden aj udar a trobar el desllorigador d'un crim abominable o bé servir-nos de pont cap a la fantas ia. De vegades els animals donen cos a la més terrible de les amenaces o, ben al contrari, s'erigeixen en la nostra taula de salvació. Els animals més diversos han cobrat vida i s' han infiltrat en els contes de deu narradors catalans per protagonit-zar un llibre inoblidable.
EL FUTURO YA NO ES LO QUE ERA: UNA CONVERSACI6N
FEUPE GONZÀLEZ / JG. CEBR1ÀN EL PAÍS AGUILAR
Una conversa sobre el futur entre dos protagonistes de la transic ió espanyola, e ls quals ressalten aspectes de l nostre passat poc co neguts, descobreixen claus inèdites i deslliguen opinions que fart d'aquest llibre una provocació per al debat: des de la situació de la monarquia fins a la globalització, passant pel paper de l'exèrcit, el ·patriotisme, el cop d'Estat del 23-F o la guerra bruta antiterrorista.
L'ESTRATÈGIA DE LA GALLINA
MIQUEL MARTíN COLUMNA EDICIONS
Una navei· la en què present, passat i futur s'entrelliguen magistralment per oferir-nos una festa dels sentits i les emocions, els amors i les intrigues . L'inquietant joc entre ficció i realitat força el lector a viure una perpètua endevina ll a. Amb l' ús d'uns prismàtics emocionals, Miquel Martín converteix cada capítol en una font de sensibilitat, en una rialla lúcida, en un gir inesperat que obliga el lector a continuar endavant.
EL TEMPS DE LES CIRERES
MONTSERRAT ROIG EDICIONS 62 (REEDICIÓ)
Natàlia, la protagonista, retorna a la seva ciutat, a la Barcelona dels anys setanta, després de dotze anys d'haver viscut a França i Anglaterra. Des de l'inici fins al fi nal de la història només transcorre una setmana, durant la qual Natàlia retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. Una de les navei· les més brillants de Montserrat Roig.
MÚSICA
THE BEST or THE CORRS THECORRS
2001
El grup irlandès del moment sembla haver aconseguit un nou èxit. En la primera setmana, ja havien venut un milió de còpies d'aquest recull de les seves miliors cançons. Cal comentar que , tot i ser un recopilatori, inclou alguns temes nous com "Would you be happier?".
WHATEVER MAKÈS YOU THROUGH THE DAY
LlGHTHOUSE FAMILY 2001
El nou disc de Ughthouse Family és un producte de sentiments trobats. La mort de la mare del vocalista, Thnde, i el naixement del tercer fill del compositor marquen un treball que no s'allunya de l'exitós sou! de trebalis anteriors.
CARPED/EM PEP SALA
2001
Tercer disc en solitari del músic i cantant d 'Osona. El treball és ple de guitarrres acústiques que sonen bé, de ritmes folk i rock americans, de la veu ben particular d'en Pep Sala (qui fou e1500f0 del desaparegut SAU) i també d'aquella manera de fer tan casolana que el .caracteritza.
UM810
¿QU/ÉN SE HA LLEVADO MI QUESO?
SPENCER j OHNSON EDITORIAL URANO
Aquest llibre ens ensenya com tot canvia, i que les fórmules que van servir en el seu moment poden quedar obsoletes. Les seves ensenyances s'apliquen a tots els àmbit s de la vida: e l 'formatge' d'aquest relat representa qualsevol cosa que vulguem aconseguir - la felicitat, la feina, els diners, l'amor- i el laberint és el món real , amb zones desconegudes i peri lloses, carrerons sense sortida, llocs obscurs ... i habitacions plenes de formatge.
J"'i~oItJW .. -el tMlUi,J~k'f.b, - .. -.. " .... -
EL TRANSIT DE LES FADES
J ULIÀ DE jÒDAR QUADERNS CREMA
Són temps de canvi. Una nova generació intenta viure la seva educació sentimental desafiant les sòrdides imposicions dels vencedors de la guerra i les pors dels vençuts. El trànsit de les fades, continuació de L'àngel de la segona mort i represa de la trilogia L'atzar i les ombres, ens trasllada novament al barri de Guifré i Cervantes, on una galeria de personatges dispars però entrellaçats protagonitzen aquesta història.
ALL TH/S T/ME STING 2001
:Conze de setembre, Sting i el seu grup oferien un concert únic per a un selecte grup de dos-cents convidats. :Cesdeveniment va ser a la Toscana italiana, on Sting té una casa. EL cantant va fer un repàs al seu repertori amb The Police i a la seva carrera en solitari.
3 DE MARÇ: SANT MEDIR Cada 3 de març el barri
de Gràcia es desperta amb trons i gralles per celebrar la festivitat de Sant Medir. De bon matí, les co ll es de romeus surten a repartir dolços entre la gent del barri , com ho fe ia e l forn er de l carrer Gran el segle passat. Després, e l romiatge a l'e rmita del sant i e l dinar de les colles, on les faves i les vio le tes só n e ls símbo ls d 'una festa molt arrelada. I al vespre el carrer Gran de Gràcia és testimoni d'una de les pluges de caramels més impressionants del país.
Una llarga tradició
Sant Medir era pagès i vi vi a e n un a mas ia a Sa nt Cugat. Durant la persecució dels cri stians decretada per l'emperador Dioclecià (303-310), e l bisbe Sever de Barcelona, quan s'assabentà de les rigoroses o rd res " de Roma contra e ls crist i-
ans, va decidir marxar de la ciutat.
Am b uns quants cristians més va fugir en direcció Sant Cugat. En passa r davant de la masia d'en Medir, el van veure com sembrava faves i e l va n sa ludar. Dac ià va enviar els seus homes a perseguir e l bi sbe Seve r i aqu ests va n posa r-se camí de Sant Cugat.
En passar per davant de la masia d'en Medir van preguntar-li si havia vist passar el bisbe i e ll va co ntestar que sí, qu e havie n passat pe l camí mentre sembrava les faves que aleshores colli a. Els esbirros van creure que aquell pagès es burlava d'e lls o bé que era cris-
tià i que Déu havia ob rat en e ll el mi racle de fe r florir i granar les faves en una curta estona. I, tant per si era d' una manera o altra, e l va n matar. Sant Med ir esdevi ngué el patró de la pages ia catalana.
L'origen de les "colles"
Troba nt-se gre um e nt malalt, un forner que vivia al ca rrer Gran de Gràcia va fer prometença al seu pat ró sa nt Med ir qu e si arrivaba a cura r-se aniria a dona r- li les gràc ies a la seva ermita, a l'altra banda de la Rabassada. I això va prometre fer- ho cada any muntat a cavall , tocant un timbal i un sac d e gemecs, alte rnativa ment, e l mateix dia de sant Medir, e l 3 de març. El primer any, un cop curat, fou el 1830, i e ls a nys següe nts va n aco mp a nya r-lo un bo n nombre de famili ars i veïns fe nt molta gatzara i formant una bona "co ll a" .
leure i Cultura
ESQuí ALPí 16 117 de febrer Sortida d'Esquí Alpí O rganir¿a: Unió Escursio nista de Gràcia Més info nnació: www.uecgracia.o rg
MOTOCICLISME 3 de m arç XXV Trial Indoor Solo MOlO AI Palau SantJo rdi Preu: per delenninar Més info ml3ció: 934 262 089
BARRANQU ISME 3 dem ... rç Descens cl'engo~ats al Canal Roja de Montserrat Més infonnació : 636 911 727 (Ramon)
ATLESTISME 24 de març Caminada popular per celebrar e l XXV aniversari cie la Marat6 de Barcelona Av. Reina Maria Cristina Més infonnació: 932 680 114
CICLISME 24 de març V Pedalejada popular amb BTr Sant Vicenç dels HortS Més infonnació: cesv .delshorts®terra.es
CINEMA
MONSTRUOS 5.A.
DIR .: PETER DOCTER
Monstruos S.A. és l'empresa més gran de por que hi ha al món i James P. Sullivan és un dels seus millors espantadors . Boo, una nena molt petita, penetra en un món on encara cap ésser humà s'havia atrevit a entrar fins ara, i aquí comença el caos.
JOYR/DE
DIR .: JOHN DAHL
Són vacances d'estiu i l'estudiant universitari de primer any Lewis Thomas està a punt per iniciar un viatge pel país amb Venna, la dona dels seus somnis. Però ' els seus plans es veuen truncats quan ha de r e scatar el seu germà d 'un embolic.
DESDE EL /NF/ERNO DIRS.: ALBERT HUGUES
ALL EN HUGUES
Cinc pros titutes empobrides comparteixen una desesperada amistat que es fa més intensa a mesura que se senten atemorides per un assassí. "Des de l'infern", l'adreça del remitent d 'una carta escrita pel Destripador, s 'apropa a gent que prova de sobreviure.
EN T/ERRA DE NAD/E
DIR: DANIS TANOBIC
El film, enregistrat a cinc països diferents, es situa a Bòsnia durant la guerra de l'ex Iugoslàvia. Dos bosnis i un servi es troben atrapats en una trinxera que no pertanya cap dels dos bàndols. El ro tracta de narrar l'instint de supervivència de l'ésser humà.
r L Jeure j¡ CuJ= l=tu= Ir3!=...=1 :=-.I ------------.--------
"Conjunt monumental representatiu de l'Art Gòtic
Català", Es tracta d'un exposició, també de ca ràcter
permanent, que permet conè ixer el claustre gòtic més
gran del món i altres joies arquitectòniques gòtiques,
les pintures murals de Ferrer Bassa i el sepu lcre Reina
Elisenda. Es pot veu re al Monestir de Pedralbes (Baixa
da del M onestir, 9). El cost de l 'entrada és de 600
pessetes .per a adults, de 300 pessetes per a menors
de 25 anys i gratuïta per a menors de 12.
ESCÉNA
Las Criadas, al Borràs
Las Criadas és un drama
en un únic acte del novel·
lista i dramaturg .francès jean
Genet que va ser ofert al
públic per primera vegada
l'any 1947, sota la direcció
de jouvet. L'argument es
basa en l'assumpte criminal '
de les germanes Papil, cria
des d'una família burgesa de
M ans, les quals en una nit
de deliri lucifèric van muti
lar i van assassinar els seus
senyors.
La intel'ligència de I.es
dues acusades, el seu orgull,
la seva solitud, el seu pas
sat, així com la tendresa que
existia entre elles, van ser
vir a Genet per descriure
Solange i Claire, les dues
criades que en absència de
la senyora es posaran els
"Els ocells urbans", Es t racta d'una exposició
, permanent que ofereix el Museu de Zoologia
(parc de la Ciutadella) sobre les diferents tipolo
gies d 'oce lls de la ci utat. Les ciutats allotgen
moltes espècies d'aus que es poden observar
millor si els oferim aliment i llocs on criar i pro
tegir-se. L'exposició mostra menjadores i ca ixes
niu adequades a les necessitats d'aquestes es
pècies i explica el que podem fer per ajudar els
oce lls a viure millor en el medi urbà. L'entrada
al Museu de Zoologia és de 500 pessetes, però
per als menors de 16 anys és gratuïta.
seus vestits i intercanviaran
contínuament els papers, en
un lluït i dolorós joc d'iden
titats. Des del principi, la
peça és teatre en el teatre i
l 'espectador queda captiu
en la seva xarxa.
El muntatge, dirigit per
Mario Gas, es podrà veure
fins al 3 de març al Teatre
Borràs de Barcelona. Està
protagonitzat per les cone
gudes actrius Emma Suarez
i Aitana Sanchez Gijón .
Ran del Camí, al TNC
Els personatges de Txèkhov
sempre viuen del record,
s'aïllen en la solitud i la nos
tàlgia, renuncien a la felici
tat,. es refugien en el somni
'd'un futur impossible. La
mirada de Txèkhov sobre la
seva societat és tendra i des-
pietada alhora. Ran del camí, una de les primeres
obres de Txèkhov, mostra
una Rússia nocturna i gela
da, plena de lirisme. L'obra,
prohibida l'any 1885 per la
censura russa, mai fins ara
no havia estat estrenada en
llengua catalana.
Francesc Albiol, j au me
Bernet, Ernest Collado, Xus
Estruch, judit Farrés, Genís
Hernandez i Tono Saló són
els actors integrants d'aquest
espectacle dirigit per joan
Castells que acollirà el Tea
tre Nacional de Catalunya
fins al 24 de març.
DESMINORlTZAR LES CUIJTURES: EL SUD DEL
SÀHARA ATENEU BARCELONÈS
FEBRER I MARÇ .
Es tracta d'un cicle de conferències que es duu a terme a l'Ateneu Barcelonès (C/Canuda, 6) per tal de contribuir al coneixement del sud del Sàhara.
IMMIGRACIÓ I RENDA BÀSICA
LOCAL D'ECOCONCER CI VERGE DEL PILAR, 15
26 DE FEBRER · 19.30h
En aquest cicle es presenten els estudis més recents i innovadors que s'han impulsat des de la Mesa per la Renda Bàsica. Els organitzadors creuen que és fonamental desenvolupar i divulgar estudis rigorosos per donar a conèixer la proposta de la Renda Bàsica i elaborar models de finançament que es puguin aplicar de forma efectiva.
EL TAST DE VINS CLUB DE LA BONA TAULA
20 DE MARÇ· 19.00h
Coneixement de les diferents particularitats i qualitats dels vins. RecoJ.[ecció, anyades, vins blancs, rosats i negres. Característiques basiques. Denominacions d'origen. Entrada lliure. Aforament limitat. Gran Via, 491 .
REVISTES
SUPERJUEGOS
És una revista especialitzada en tota mena de jocs, tant per a vídeoconsoles com per a ordinadors. En les seves planes explica les principals novetats que van apareixent en el mercat ·dels vídeojocs, així com els petits trucs per poder superar els videojocs més tradicionals . Superjuegos s'adreça al públic jove, és mensual i costa 400 pessetes.
- ------- --- - - -----L leure i Cultura
"
CONCURS
PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic " pack Claror" format per motxilla, samarreta, ronyonera i gorra
El concurs del passat número el va guanyar . ..
ROGER LÓPEZ
ABONAT DE
L'E s PORTIU
CLAROR
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família, Marítim o Nou Can Caralleu.
r-----------------------, ~ Nom Cognoms _______________________________ __
Adreça _________________ Telèfon ________ _
Ciutat Edat ------ - --------- ------------Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t 'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta. a la revista?
6. Globalment. quina nota posaries a la revista. entre l'I i el lO?
L _______________________ ~
PASSATEMPS
SOPA DE LLETRES
Troba el nom de 8 seleccionadors nacionals
E R IME O N I U R
S U Z I M A T R I L
E L A H e e R E K S
S T D A N A P S U N
T R O I E H L A T O
E I A J S E A O E R
V S S R A U Z M R A
E U X E T O A L O e z O E G U I N I K R
e L A M A S U O K A
TEST
Demostra la teva cultura esportiva
1. Quin jugador té el rècord d'anotació d'aquesta temporada a l 'ACB, amb 35 punts?
2. Com es diu l'entrenador del Barça d'hoquei patins?
3. On se celebrarà el Mundial de Natació del 2003?
4. De quina escuderia de F. l és el pilot de proves M arc Gené?
5. On se ce leb ra l 'Europeu 2002 d'handbol?
'"p~ns (ç 'SlUU!II'M (v ·UIIOI.OJ"g «( 'eOJ<) Il~!tI (z ·.I ~'if U\!JD O!U01UV ( I :salS0d S3H
• • ••••••••••••••••••••••••••••••••
ZEJ~T El centre del carrer Indústria 162 et regala 8 minuts de sol , presentant aquest tícket (caduca el 28 de febrer de 2002)
ARA TAMBÉ, ESTÈTICA I MASSATGE.
AI centre del carrer Indústria cuidem la teva imatge!
TURÓ ~~ ;.~..,
BYBARDOU CENTROS DE BRONCEADO
• • • • • • • •
X 800Ptas.
Aquesta oferta només és vàlida fins el 30 d'abril de 2002 al teu Restaurant McDonald's Sagrada Família presentant
aquest cupó en el moment de fer la teva comanda.
Guia de Serveis i Compres
GARCiA - JIMÉNEZ • Dretcivil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa Còrsega, 528, esc. esq. 1r 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39
XARCUTERIA NEBOT
• La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59
PASTISSERIA FUSTER • Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Família
Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29
• Brasseria - Pizzeria • Esmorzars especials - Menú:7,20 € • Especialitzats en carns a la brasa Sicília, 263 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60
BAR LA PEDRETA BARCRYKET
• Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable
Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21 i.
Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01
BAR RIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs
Rosselló, 411 Tel. 9.3 458 63 85
LA YAYA AMELlA • La cuina del bacallà
Sardenya,364 Tel. 93 456 45 73
• Ferreteria profess ional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 correu: [email protected]
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes
Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs
y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chéíndals-Polos-
Canguros ... • Serigrafía-Bordados-Transfer
Casals y Cuberó, 216 . 08031 BCN Tel. Fax 933505016
BICICLOT • Lloguer, venda i reparació • Bicicletes de la. i 2a mà, accessoris Marítim: sota Passeig Marítim ' Tel. 93 221 97 78 Clot: St. Joan de Malta, 1 Tel. 933077475
AM INFORMATICA
Venta, actualizaci6n y reparaci6n de ordenadores. Ordenadores portatiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba. Estudiantes/ Profésores: • Windows 98-ME 10.318 Ptas • Office 2000 Prernium 15.995 Ptas Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona
Juègos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ;) 24PCs -19" -ADSL512kSomosL33T Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicília y Cerdeña)
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
(J ~fja3:¡;H ' -XANA MODA íNTIMA
• Tot en roba interior per a home i dona. • Especialistes en talles grans Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona ,
GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte
als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511. Rosselló, 396
JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona
JOI ERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL· DISTINTIU· MODERN
REI.LarGES : - Dkny - Fossil- Spoon - Guees -- Akteo - Radiant - Philippe Starck -- Creo - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIERIA: - Dissenys exclusius en plata i or.
Provença, 548-2 de Maig' 08025 BCN Tel. 93 450 35 11 www.miescaparate.com/odm-sl
e CENTRE CLARÍNIA
Psicologia · Psiquiatria · Psicoanàlisi. Nens, adolescents i adults
CI Pare Claret, 79, 1r la Tel.: 93 347 84 92 i Mòbil: 636 53 77 36
• Homeopatia
FARMÀCIA BENEDICTO
• Dermofarmàcia • Dietètica
Rosselló, 437 (entre Marina i Lepant) 08025 Barcelona Tel. 93 436 75 18
FARMÀCIA BRICIO
De 9 a 22 hores
Tots els dies de l'any
Sardenya,334 Tel. 93 436 77 34
GABINET TERÀPIA PSICOCORPORAL • Depressió, ansietat, pèrdues ... • Teràpia per a joves i adu lts TeI.93 325 55 70 - Hores convingudes www.terapiabioenergetica .com
m institutsodontològics
o Ben a prop teu
Calàbria, 251 . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00
o Molt a prop teu Sardenya,319,baixos Tel. 93 457 04 53
ACUPUNTURAHOMEOPATIA • Consultas y tratamientos • Masajes terapéulÍcos. Shiatsu. Fitoterapia • Horas convenidas Córcega, 462, praI. 3a . 08025 BCN Tel. 93 207 37 83 . Móvil 619 36 62 30
QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas. JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Familia. Tel. 93 457 93 73 (hora s convenidas)
MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners . Ortopèdia en general. Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia
podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en
depl'esiones y problemas sexuales. JUAN GENOVES: hipnólogo especialista en
fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevaIls.com correo: [email protected]
ORTOPÈDIA FARMÀCIA
SERRA·FORTUNY o Especialistes en planti lles o Cotilles a mida, fèrules o Genu-valgo o Pròtesis mamàries o Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguritat Social Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
ALRAVASA
InstaHació integral de: o Oficines o Biblioteques o Col.legis Marina, 297 . 08025 BCN Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25
B.E.H.Q. o Tractament d'aigües i piscines.
o Pressupostos sense compromís.
CI Holanda, 41 Polígon Industrial Pla de L1erona
08520 - Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 Fax 93 846 52 11
BCM, S.L. o Serveis finques urbanes i industrials. o Consergeria. Neteges. Manteniment.
Nàpols, 268· TeI.lFax 932073074 Tel. 93 531 6873
CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA
• Construcciones
o Reformas
o Patología del hormigón
L1eida,13, 10 18
Sant Boi de L1ob. 08830 BCN Tel. y Fax. 93 654 57 97
LEJIAS PONS Tànger, 35 - 08016 Barcelona
Tel. 93 300 42 58
Fax 93 485 26 09
~ Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres
FERZAM, S.A.
o Climatització industrial i domèstica o lnstaHacions especials
(hospitalàries i laboratoris) o Calefacció industrial i domèstica o Ventilació industrial
Sant Quintí, 29 08026 Barcelona Tel. 93 456 78 07 - Fax 93 347 11 79 Correu: [email protected]
SATA Fem: o Piscines o Descalcificació domèstica i industrial o Osmosis inverses o Tractaments generals d'aigua o Accessoris
Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93 217 21 91 TeI.lFax 93 217 03 64
SATAGUA Tratamiento de aguas
o Instalaciones industriales o Piscinas, descalcificación o Desmineralización o Esteli!ización
Pasaje Porta,29 08016 Barcelona Tel. 93 340 42 54 Fax 93 352 15 59
D1 i~~~;C·]:I' ¡
SPEAK DIGITAL o Telefonia mòbil o Telefonia fixa o Telefonia lliure o Accessoris o Canal +, Canal Satélite
Digital i Quiero
Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33
• Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més interessen.
o 17.000 exemplars. o Disttibució per correu a tots els abonats i cursetistes. o El millor mitjà per anunciar-vos • Amb les millors tarifes publicitàries. e/Sardenya, 335 baixos Tel. 93 476 13 90 com [email protected]
FUNDACiÓ CLAROR SECCIONS
SAFA-CLAROR: 2S ANYS FORMANT ESPORTISTES Va néixer el 1977 en el marc de les Escoles Esportives del col·legi Sagrada Família. Avui, Safa-Claror és l'entitat amb més equips de bàsquet de Catalunya
El bàsquet català està
de festa, perquè l 'entitat
del país amb més eq uips
federats ce lebra el seu
vint-i-cinquè an iversari. Es
tracta de Safa -Claror, la
secció de bàsq uet de la
Fundació Claror.
Els orígens de Safa-Claror
estan lligats a l'escola Sagra
da Família. El 1977 van or
gan itzar-s'hi les primeres Es
co les Esportives: els alum
nes de l'escola podien prac
ticar diversos esports (bàs
quet i volei principalment)
en horari extraescolar.
Dos anys després, els
pares d'alumnes i el claus
tre del · centre van crear la
Cooperativa Claror (bressol
de la Fundació), que es va
fer càrrec de la propietat i
gestió de l'Escola, i va
construir l'Esportiu Claror.
Això va fer que, indirecta
ment, les Escolès Esportives.
en sortissin reforçades.
El nom de Safa-Claror re
flecteix aquesta col· laboració
entre l'escola Sagrada Famí
lia i la Cooperativa Claror.
Durant els primers anys,
el vo leibol va ser .l'esport
amb més acceptació, fins i
tot un equip va proclamar
se campió de Barcelona. A
partir de la meitat dels anys
vuitanta, però, el bàsquet ·va
acabar imposant~se com la
principal secció esportiva.
L'evolució del club ha es
tat gradual i progressiva: el
nombre d'equips ha anat
creixent segons l'augment i
30 TOT CLAROR
SECCIONS
EL CLUB AMB MÉS EQUIPS DE CATALUNYA
Safa-Claror és, actualment, e l club català amb més equips federats en competicions esportives. En té 27, 18 de masculins i 9 de femenins, i de totes les categories, des de preminis fins a sèniors, els quals participen en lliguetes organitzades per la Federació Catalana de Bàsquet. Aquesta fita va ser reconeguda pel Comité Olúnpic Català el juny de 2000, quan va premiar l'entitat per la seva contribució a l'esport del pafs. Actualment, Safa-Claror té als seus equips més de 320 nois i noies de totes les edats i 26 entrenadors, coordinats per Dani José.
Durant aquests vint-i-cinc anys es calcula que han vestit la samarreta de Safa-Claror més de 700 nois i noies, alguns dels quals porten vint anys a l'entitat, i al voltant de 80 entrenadors. La secció ha estat dirigida, al llarg de la seva història, per 5 coordinadors en diferents etapes: Juanjo Folqué, Eva Caminal, Núria Borràs, Xavier De Pablo i Daniel José.
la disponibilitat de les pistes
de l'Esportiu Claror.
Els primers anys només hi
havia dues pistes, una de gran
i una de petita, les de l'escola
Sagrada Família. Tot i així, els
pocs equips en competició
van aconseguir els primers
èxits: l'any 1984 un equip va
arribar a la final del campio
nat de Barcelona, encara que
va perdre la final al Palau d'Es
ports. L'any següent, l'infantil
masculí van donar el primer
títol a Safa-Claror en guanyar
el campionat provincial de
Barcelona del Consell de l'Es
port Escolar.
L'any 1986, amb la recu
peració de l'interior d'illa del
carrer Sardenya, es van gua
nyar dues pistes més d'en
trenaments i partits, i es va
ampliar el nombre d'equips.
L'any 1991 va arribar un
dels millors moments de la
secció: l'infantil femení (vin
culat al CB Universitari i en
trenat per Xavi De Pablo i Dani
José) va disputar els campio
nats d'Espanya i en va quedar
sotscampió. L'any següent,
l'equip va tornar a la final i va
quedar campió d'Espanya.
L'any 1993, la inauguració
del pavelló de l'Esportiu Cla
ror va significar un salt impor-
tant: hi havia una pista més
per entrenar-se i jugar (divisi
ble en dues minis) i, a més,
coberta. Això va donar un gran
impuls: va augmentar la quan
titat i el nivell dels equips. Els
èxits van seguir acompanyant
durant la dècada dels noranta
(vegeu quadre).
L'any 1998, amb la inau
guració del Poliesportiu Sa
grada Família, es va guanyar
un segon pavelló on entre
nar-se i disputar partits.
Els últims anys, l'entitat
s'ha consolidat com un dels
millors planters del bàsquet
català. En les categories de
formació, ja no és estrany
veure el Safa-Claror guanyar
clubs com el Barça, el Jo
ventut o el Manresa. I re
flex d'això és la consolida
ció del torneig de bàsquet
infantil, que s'organitza cada
Nadal des de fa set anys. Ja
té una estructura forta, té
més d'un equip en totes .les
categories (tant masculins
com femenins) i els equips
sèniors pugen de categoria
des de fa tres temporades.
Milers de persones han
escrit els 25 primers anys
d'història. Ara toca celebrar
los per encarar amb força els
propers vint-i-cinc. Felicitats!
FUNDACiÓ CLAROR
UNA FORMACiÓ COMPLEMENTADA AMB ÈXITS
Tot i que, per a Safa-Claror, la competició no és l'objectiu principal, sinó un complement de la formació, la secció de bàsquet ha aconseguit importants títols que avalen el nivell formatiu dels jugadors. Aquests són els més rellevants en competicions federades, a nivell provincial, autonòmic i estatal:
1985 Infantil Masc. 1988 A1ev(Fem. 1991 Infantil Fem. 1992 Infantil Fem. 1992 BenjamfFem. 1994 Preinf. Masc. 1995 Cadet Masc. 1995 Juvenil Masc. 1997 Cadet Masc. 1997 Sènior Fem. 2000 Sènior Masc. 2001 Sènior Masc. 2001 Sènior Masc.
Camp. Barcelona (CEEB) Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. d'Espanya
Campió Campió Sotscampió Campió Campió Campió Campió Campió Sotscampió
Camp. d'Espanya Camp. de Barcelona (CEEB) Camp. de Catalunya Camp. Provincial Barcelona Camp. Provincial Barcelona Copa Federació Ascens a Segona Nacional -Ascens a Tercera Catalana Camp. Catalunya 3' Catalana Ascens a Segona Catalana
Campió
L'entitat convoca tots els exjugadors als actes de
celebració
El 25è aniversari de les Es
coles Esportives serà objecte
de diferents actes comme
moratius. Els dos primers ja
van tenir lloc el passat Nadal,
amb el torneig de bàsquet in
fantil i un clínic d'entrenadors
organitzat per la Federació
Catalana a l'Esportiu Claror.
Exposició fotogràfica
Per als propers mesos hi
ha previstos més actes. AI
març s'inaugurarà una ex
posició fotogràfica que reco
llirà els moments més signi
ficatius dels vint-i-cinc anys.
Per aquest motiu, Safa-Cla
ror demana a totes les per
sones que hagin estat vin
culades a la secció que por
tin fotografies o vídeos per
a l'arxiu.
Bàsquetfarra
AI mes d'abril hi ha pre
vista l'organització d'una
"Bàsquetfarra". Tot i que la
data i el lloc encara s'ha de
confirmar, l'objectiu és aple
gar en una mateixa festa a
totes les persones (jugadors,
entrenadors, etc.) que han
format part de la secció els
últims vint-i-cinc anys. L'en
titat està fent un esforç per
reunir el màxim nombre de
d ades d'exjugadors, però
demana a tothom qui co
negui dades de companys
de promoció que també les
faci arribar.
Samarreta commemorativa
Finalment, per comme
morar l'aniversari, Safa-Claror
ha posat a la venda una sa
marreta. El preu és de 9 el.Jros
i la recaptació servirà per fi
nançar despeses de la secció.
TOT CLAROR 31
FUNDACiÓ CLAROR
L1INFANTIL MASCULí DEL SAFA,
GUANYADOR DEL TORNEIG DE NADAL
Vequip es va imposar al Joventut de Badalona, amb avantatge ampli (62-40), en una final amb gran assistència de públic
L'equip infantil masculí
del Safa-Claror va proclamar
.se campió de la VIII edició
del Torneig de Bàsquet de
Nadal davant del CB Joventut de Badalona per 62 a 40.
El Safa-Claror es va imposar
al llarg de tot el partit per
un ampli marge que va sa
ber mantenir fins al darrer
minut de l'encontre.
En l'edició d'enguany,
que es va celebrar els dies
27 i 28 de desembre, es va repetir la gran presència de
públic a les grades de l'Es
portiu Claror. Els seguidors
fidels del Safa-Claror no es
van deixar perdre uns par
tits qu.e presentaven equips de luxe, com en la catego-
L'infantil del Safa-Claror moments després de recollir la copa de primers classificats
CLASSIFICACiÓ
Infantil masculí lr Safa-Claror 20 Joventut de Badalona 3r Adecco Estudiantes 4t Pamesa València
Infantil femení lr Universitari "B" 20 CB Cornellà "B" 3r Bàsquet Llor 4t Safa-Claror
Preinfantil masculí lr Sant Josep Badalona 20 Safa-Claror 3r Siemens Cornellà 4t CB Betsaida
Preinfantil femení lr Bàsquet Llor 2n Safa-Claror 3r UE Claret 4t Tecla Sala ·
ria infantil masculina on par
ticipaven, a més de la Pe
nya, el Pamesa València i
l'Adecco Estudiantes.
Pel que fa als preinfantils
masculins, el Sant Josep de
Badalona es va imposar al
Safa-Claror en la final (65-
59). El Siemens Cornellà i el
CB Betsaida van ocupar el
tercer i quart lloc, respecti
vament.
Espectacle en categoria femenina
De la mateixa manera,
les noies van jugar uns par
tits molt emocionants i de
qualitat, com la final entre
l'Universitari el CB
Cornellà que es va resoldre
en els darrers segons amb
un sol punt d'avantatge per
l'Universitari . En categoria
Organitza: Patrocinen:
~
preinfantil, el Bàsquet Llor
va aconseguir el primer lloc
davant el Safa-Claror.
Com en l'edició anteri
or, el Torneig de Nadal va acollir el concurs de tirs
lliures, en què van partici
par dos jugadors de cada
equip. Els guanyadors van ser Marc Vi"agrassa, pre
infantil del Safa-Claror, amb
10 tirs consecutius
Ariadna Munné, del CB
Cornellà, que en va anotar
7 de consecutius .
Pel que fa als millors ju
gadors, en aquesta edició
el premi va recaure en
Albert Durban, del Sant
Josep de Badalona, i en
Rosa Montserrate de l'Uni
versitari. L'entrenador del
Tecla Sala, Jordi Gonzalez,
va ser premiat amb el Tro
feu Fair-play.
Col.laboren:
WALL STREET INSTITUTE I! institutsodontològlcs FUNDACiÓ CLAROR SCHOOl OF ENGlISH _ ESPORT ' SALUT · CULTURA ' UEUR.E
SECCIONS
25 anys d'iniciació esportiva
L'edat de 25 anys la relacionem generalment amb la de l'estabilitat després d'haver viscut múltiples vivències que ens han anat formant com a persones. Ja hem passat la infància i la joventut, ja hem crescut eI que tocava, hem creat la nostra personalitat després d'haver- après de tothom, sabem allò que volem i cap a on anem.
Aquest símil amb una persona de 25 anys es podria aplicar perfectament a les Escoles Esportives dels Sagrada Famt1ia-Claror. Unes escoles on l'esport rei és el bàsquet i on s'ha passat de tenir un parell d'equips que no competien a tenir-ne 28 de federats, tres classes d'iniciació esportiva i una escola de bàsquet. Som conscients que hem tocat sostre a nivell estructural, tot i que ens encantaria tenir molts més equips. Però també som conscients que, a pesar que tenim una edat, encara ens queda molt per aprendre i per viure.
La meitat de la meva vida l'h.e passada al Safa i estimo aquesta entitat forjada a través de l'esforç de mollissirna gent. Per al futur espero que la Fundació Claror ens doni el suport que ens ha ofert fins ara i que tots -entrenadors, jugadors i pares- sapiguem utilitzar les "Escoles" per ensenyar i aprendre, a través de l'esport, aspectes molt difícils d'ensenyar i d'adquirir en la formació reglada. Felicitats a tots.
A V U I
1( "la Cai.xa" es!
h~STAL·LACIONS FUNDACiÓ CLAROR
EL MARíTIM OFEREIX ENTRADES I BONUS A PREUS PROMOCIONALS
El Poliesportiu Marítim El circuit antiestrès inclou
continua completant l'ofer- un massatge i el circuit bà-
ta dels seus serveis de sa lut sic, una sessió de sol UVA i i circuits de talassoteràpia. un servei de salut (a triar en-
A més de les promocions tre un massatge teràpeutic, en forma d'entrades puntu- una dutxa de pressió o una
als per fer ús de la i nstal ·- aplicació parcial de fangs). lació, s'han creat una sèrie Pel que fa al Circuit Plus,
de ci rcuits (antiestrès, bàsic amplia encara més el ven-i plus) que permeten com- ta ll de possib il itats; a més
binar la talassoteràpia amb de l'ús de les instal·lacions i
determinats serveis de salut. de la sessió d'UVA, l'usuari
pot gaudir d'una sessió del Entrades a la instaHació servei de salut que escollei-
xi (massatge sota dutxa,
La promoció d'entrades drenatge limfàtic, reflexote-
per fer ús puntual de les ràpia podal o aplicació com-
instal·lacions ha incre-men- pleta d'algues o fangs).
tat l'oferta amb la introduc- Respecte als packs , les
ció de ls bonus de 5 i 10 condicions d'ús i els serveis
entrades, que rep resenten de sa lut que es poden ele-
un estalvi considerable. gir són els mateixos, amb la
diferència que el pack és de Circuits i e.acks tres dies i que, si es vo l,
poden adquirir-se dies ad-
En tots tres circuits es dicionals.
poden uti litzar les piscines, Els abonats de la resta
el bany de vapor, la sauna, d'instal·lacions de la Funda-
el marbre càlid i el gimnàs, ció Claror gaudeixen d'u n H però cadascun inclou ser- 20% de descompte en tots
veis de sa lut. els preus.
,FANGS IALGUES
DES DE 10'40 € 1.730 ptes/sessi6
DES DE 14'40 € 2.396 ptes/sessi6
I Promocions vàlides fins 1'1 de juny de 2002
MARíTIM POLlESPORT1U • CENTRE DE TALASSOTERÀPIA
I Pg. Marítim,I 33 . 08003 BeN· Tel. 93 224 04 40
h
Bonus 10 entrades 89,00 €
Circuits " Preu
Circuit Marítim Antiestrès (laborables)
Circuit Marítim Bàsic (laborables)
Circuit Marítim Plus (laborables)
Packs
Pack Marítim Antiestrès (laborables)
1 dia addicional
Pack Marítim Bàsic (laborables)
1 dia addicional
Pack Marítim Plus (laborables)
¡ dia addicional
24,50 €
30,00 €
45,00 €
Preu
70,00 €
22,00 €
85,00 €
27,00 €
128,00 €
40,50 €
CONTROL GRÀFIC SA Sistemes d'aplicacions visuals
Aragó, 338 • 08009 Barcelona • Tel. 93 232 49 61
FUNDACiÓ CLAROR
LIESPORTIU CLAROR REFORMARÀ LA PISCINA
EL PROPER ESTIU La reforma pretén millorar els nivells de comfort, fer més operatiu i senzill el manteniment i millorar la lluminositat de l'espai.
El proper estiu l'Esportiu
Claror reformarà totalment
la piscina, una de les poques
parts de la instal·lació que
s'ha mantingut inalterable
durant els vint anys de fun
cionament, si bé s'hi han dut
a terme actuacions per
mantenir-la en les millors
condicions possibles.
A gran trets, els aspectes
fonamentals de la reforma
tenen a veure amb la modifi
cació del sistema de recircu
lació de l'aigua, que serà per
sobreeixidor perimetral, com
en la pisciria petita. També es
renovarà el sistema de filtra
ció de I¡aigua i el sistema de
renovació de l'aire.
Aquestes actuacions te
nen objectius diversos : mi
llorar els nivells de comfort
del recinte, fer més opera
tiu i senzill el s~u manteni-
ment, permetre determinats
nivells d'estalvi energètic i, finalment, intentar millorar
ne la lluminositat.
També hi ha altres aspec
tes que s'han anat recollint,
gràcies a l'experiència dels
professionals que hi treba
llen cada dia i dels usuaris, i
que s'estan analitzant per
incorporar-los en aquest pro
grama de millores.
Les obres de reforma,
d'una gran complexitat, es
realitzaran durant els mesos
d'estiu. Actualment, s'està
elaborant el pla de treball
per tal de concretar la dura
da de les obres i les alterna
tives que la Fundació Claror
pot oferir, a fi que els usua
ris de la piscina mentrestant
puguin utilitzar altres instal ·
lacions.
INSTAL-LAC'ONS
lA. PISCINA
DEL SAGRADA
FAMíLIA JA
ESTÀ EN
PERFECTE ESTAT
La piscina gran del Sagra
da Família torna a estar en
òptimes condicions després
de les obres de reforma
que s'hi van dur a terme del
10 de novembre al 10 de
desembre . El motiu de
l'avaria va ser el trencament
d'unes llosetes de gres, per
causa de l'aixecament d'una
part del terra . El procés d'ar
ranjament ha consistit en
una nova impermeabilitza
ció i en la col· locació de
llosetes noves .
Durant el període de tan
cament, tant els usuaris
com els cursets de natació
es van derivar cap a les
i nstal·lacions dels pol ies
portius Claror i Marítim i,
en aquest sentit, cal desta
car la bona col·laboració per
part de tots els abonats,
cursetistes i escoles que
normalment fan ús d'aquest
servei.
I~STAL·LACIO~S FUNDACiÓ CLAROR
LES OBRES COMENÇARAN A LES ACABALLES DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2002
LIANy 2003 Nou CAN CARALLEU
TINDRÀ UN ALTRE EDIFICI DE 5.800 M 2
Hi haurà piscines noves, saunes, hidromassatges, gimnàs, sales polivalents, vestidors, aparcament, cinc pistes de tennis de gespa artificial i dues de pàdel
D'aquí a molt poc es co
mençarà a treba ll ar en la segona fase del projecte
previst per l'Associació d'Entitats per a la gestió de Nou
Can Caralleu, i que preveu la construcció d'un edifici
en una zona propera a les
pistes d,e ten nis. Les obres començaran a
finals del mes de març de
2002 i està pensat enlles
tir- les a finals del 2003. La
invers ió prevista oscil·la en
tre 500 i 600 milions de
pessetes.
35.000m2 d'esport i salut
Amb una superfície apro
ximada d'uns 5.800 metres
quadrats, el nou edifici con
vertirà Nou Can Caralleu en
una de les instal ·lacions esportives més grans i millor
dotades de la ciutat, amb un
total de 35.000 metres qua
drats per practicar esport en
plena natura.
En el poliesportiu nou hi
haurà una gran zona aquàti
ca, i també potenciarà les
sales per dur-hi a terme de manera còmoda i comfor
table les activitats dirigides
Amb ledifici, . Nou Can Caralleu serà una de les instal'lacions més grans de la ciutat
(vegeu el quadre dels es
pais). L'ampliació de l'espai
també permetrà crear una
nova sala de fitness i musculació, així com augmen
tar els serveis relacion ats
amb la salut i l'oferta dels
programes d'activitats.
Com a conseqüència de
la construcció de l'edifici es
remodelarà la zona de les
pistes de tennis que, fina l
ment, tindrà cinc pistes de
tennis de gespa artificial i
dues de pàdel.
El projecte ha estat dis
senyat per l'arquitecte Sal
vador Matas, el qual té mol
ta exper iència en la cons
trucció d'instal·lacions: s'ha
encarregat de les obres dels
poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim.
MÉs ESPAIS I SERVEIS
L'edifici nou que completarà les instal· lacions actuals inclourà els espais següents:
• Piscina de 20 x 10 m • Hidromassatges • Saunes i banys de vapor • Sales polivalents d'activitats
dirigides • Pistes poliesportives exte
riors • Gimnàs amb aparells de
musculació i cardiovasC\!llar
• Sol UVA • Vestidors d'abonats i grups • Àrea de salut • Botiga • Guarderia • Local de lloguer i mante
niment de bicicletes • Aparcament per a cotxes i
motos
UNA INSTAL-LACIÓ
QUE NO HA DEIXAT DE CRÉIXER
Des del mes de maig de 1999, la inversió per remodelar i crear espais nous a Nou Can Caralleu ha suposat una inversió de 300 milions de pessetes. Aquestes són algunes de les accions: • Creació d'un gimnàs i remodelació del bar-cafeteria • Remodelació del camp de futbol, de gespa artificial, i creació
d'una pista d'atletisme • Reforma de les piscines i de la platja de l'entorn. Creació de
vestidors annexos. Aclimatació, mitjançant un globus, per als mesos d'hivern
• Instal'lació de tendals per a les activitats • Reforma dels vestidors • Canvi del paviment i instal · Iació del rocòdrom de més superfí
cie de Barcelona
TOT CLAROR 35
FUNDACiÓ CLAROR ENTREVISTA
Sergi Larripa Com veu la situació ac
tual de la Fundació? La Fundació Claror, ara, ~
principis de l'any 2002, ha
culminat un procés que es va
iniciar fa 3 o 4 anys, i que ha
estat de clar creixement.
Hem multiplicat per quatre
el nombre d'instal·lacions i
d'abonats, i ha crescut molt
en el de treballadors. Aquest
procés s'ha culminat amb èxit
gràcies a l'esforç de moltes
persones, però ara som en
un moment molt important
en què cal reflexionar per
afrontar amb força el futur.
És aquesta la primera pri
oritat d'aquest àny?
Sí. Qualsevol entitat, em
presa o fundació, que tingui
un creixement d'aquest tipus
multiplica, no de forma line
al sino exponencial, la com
plexitat de la seva gestió. Això
ha estat així, i ara és el mo
ment de fer una reflexió ge
neral en relació a tots els
estaments de l'organització
de l'entitat per veure si la
nostra estructura respon a ~es
necessitats actuals de les
instal·lacions i dels projectes
de tipus cultural que tenim
entre mans.
Per tant, jo diria que la pri
oritat màxima que té l'enti-
36 TOT CLAROR
EDUARD FRANCO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR
"AQUEST ANY ÉS EL DE LA CONSOLIDACIÓ"
El creixement de la Fundació Claror els últims 4 anys ha estat molt important: ha passat de gestionar 1 instal'lació a gestionar-ne 4, de tenir 10.000 usuaris a tenir-ne 50.000 ... Bon moment, doncs, per entrevistar el Director General, fer balanç de la situació actual de l'entitat i parlar de les perspectives de futur a principis d'aquest any, el 2002, en què Claror compleix 20 anys
tat aquest any és enrobustir
les arrels i el tronc per ade
quar-lo a les necessitats de
la gestió, complexa més que
complicada, que tenim en
tre mans.
Parlem d'altres objectius: quins serien els tres següents?
Arribar al punt òptim de
funcionament del Poliespor
tiu Marítim, desenvolupar a
fons el projecte cultural i
iniciar la segona fase de les
obres de Nou Can Caralleu.
Anem a pams i comencem pel Poliesportiu Marítim. Com valora la posada en marxa?
El fet d'haver pogut posar
en marxa la instal·lació, en les
dates i el nivell com s'ha in
augurat, es podria dir que,
segons com, hem fet reali
tat un petit miracle, un mira
cle de tipus tècnic i de ges
tió. Hem de pensar que, si
bé el projecte inicial ja era
complicat, la complexitat es
va accentuar quan l'Ajunta
ment ens va demanar refer
el projecte perquè es pogués
construir als terrenys annexos
el Parc de Recerca Biomèdi
ca. Vam haver de simultane
jar l'execució dels projectes
amb les obres i coordinar-nos
amb altres entitats, instituci
ons i empreses de serveis
públics, cadascuna amb' els
DE 1 0.000 A 50.000 USUARIS EN QUATRE ANYS
El cfeixement de la Fundació ClaFor durant els darrers quatre anys ha estat molt important. Les dades ho diuen tot. A principis de 1998, l'entitat gestionava una sola instal' -lació, l'Esportiu Claror, amb 8.000 abonats i 10.000 usuaris. Avui en gestiona quatre, amb més de 30.000 abonats i més de 50.000 usuaris habituals. La raó del creixement ha estat la gestió de tres nous equipaments: el poliesportiu Sagrada Faml1ia (inaugurat el maig de 1998), Nou Can Caralleu (gestionat des de 1999 en associació amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull::> i el Poliespor1(iu Marítim (inaugurat el setembre de 2001J que, a més, és el primer centre de talassoteràpia de Catalunya.
"Inaugurar el Marítim fa quatre mesos va ser un petit miracle. Ara dhem d'aconseguir el funcionament òptim"
seus objectius. AI final s'ha
pogut fer, i la realitat la te
nim a la vista.
Canviant d'instaJ.Jació, en quin punt està el projecte de gestió de Nou Can Cara(/eu?
S'ha consolidat amb un
nombre d'abonats superior
als 5.000, que són els ne
cessaris per al funcionament
de la instal·lació actual. Això
s'ha aconseguit amb una
reforma pràcticament total
i un esforç molt superior al
que estava previst.
El repte ara és l'inici de la
segona fase del projecte, que
preveu la construcció d'un _
nou edifici esportiu d'uns
5.800 m2 que pretenem in
augurar l'últim trimestre de
l'any 2003. Possiblement,
abans d'acabar el mes de
març d'aquest any podrem
fer la festa de col·locació de
la primera pedra.
ENTREVISTA
"Ei projecte de Nou Can Caralleu s'ha consolidat: ara hem d'engegar la segona fase amb la construcció de l'edifici deS.800m 211
Respecte als poliesportius Claror i Sagrada família, quina és la situació actual i quines les perspectives de futur?
Són dues instal ·lacions
amb un nivell d'abonats pràc
ticament al límit i sense
possibilitats d'augmentar l'es
pai disponible.
Per tant, els objectius són
"No tenim previst gestionar una nova instal'lació de forma immediata, però estem a l'aguait de les possibilitats que es presentin"
mantenir els nivells de quali
tat que ens demanen els abonats, anar fent les modifica
cions en els equipaments i
espais que requereixin les
noves tècniques i funcions
esportives i mantenir-les en
l'estat òptim possible de fun
cionament, per estar ben
preparades enfront de l'incre
ment de competència que
es preveu en el sector.
Es farà alguna mil/ora destacable en aquests espais?
El Poliesportiu Sagrada Fa
mília només té tres anys de
vida i, per tant, les modifica
cions a curt termini no són
de caràcter important. En
canvi, l'Esportiu Claror és
una instal ·lació més antiga
que necessitarà esforços im
portants per millorar la seva
infraestructura. En concret, la
perpectiva és que l'estiu
d'aquest any es pugui dur a
terme una remodelació com
pleta de totes les seves
instal·lacions aquàtiques.
Després del creixement dels últims anys, la fundació es planteja la gestió de nous equipaments?
Com he comentat abans,
entre les prioritats per a
FU~DACIÓ CLAROR
UN DELS FUNDADORS DE LA COOPERATIVA CLAROR
Eduard Franco Estadella (Barcelona, 1944) és una de les persones que millor coneix la història i desenvolupament de la fundació Claror. Enginyer Industrial de professió, va formar part del grup de pares d'alumnes i mestres de l'escola Sagrada Fanu1ia que, ara fa vint anys, van crear la Cooperativa Claror per tal de fer-se càrrec de la propietat i la gestió de l'Escola i, a més, construir un poliesportiu (l'Esportiu Claror) on poguessin fer activitat física els seus alumnes en particular, i els veïns del barri en general. Quan la cooperativa es va transformar en Fundació (1989), ell va ser el primer president del Patronat (1989-1994). L'any 1998 va incorporar-se professionalment a Ilentitat per dirigir el Poliesportiu Sagrada Fanu1ia. El 1999 va ser anomenat director de la divisió d'instal'lacions de la Fundació. Des de novembre de 2000 exerceix com a Director General. A la foto, un moment de la inauguració de l'Esportiu Claror, el 1982 (Eduard Franco, el quart per l'esquerra).
aquest exercici 2002 no te
nim previst gestionar cap
nova instal ·lació. Aquest any
és l'any de la consolidació.
Ara bé, això no treu el fet
de valorar algunes possibili
tats que estan sorgint al nos
tre entorn. Per ara descar
tem les que precisen imme
diates decisions i d'aporta
cions de recursos, tant de
gestió com de tipus econò
mic, però estarem i estem
molt a l'aguait per poder
ne incorporar alguna, en el
futur, a la nostra entitat. En
aquest sentit, tenim plante
jaments d'altres entitats per
coparticipar, conjuntament,
en algun projecte que, en el
futur, podria tenir alguna
consolidació.
;Ç/~Q@'I.!~tç;a.~ :~Q5· 08013 . Barcelona .i~~l~q:U1Jï19tIM.Jlorca, 433 (mercat)
00 . Fax 93 347 84 00
·_r..'r-T>e Cinema Equips Hifi Minicadenes
. é' ... 1 m s.
• FUNDACiÓ CLAROR E .... TREVISTA ; "
liLes prioritats d'enguany seran concretar la participació al Fòrum del 2004, el Centenari de l'Escola i el Projecte Joves 11
IIEns plantegem gestionar directament una infraestructura cultural, a mig termini. El 2003 o el 2004 afrontarem la qüestió 11
IIENFORTIREM EN'CARA MÉS per fer rea litat la celebra
ció del centenari.
capacitat de recepció i su
port a inic:iatives que puguin
generar-se en el si dels jo
ves del nostre barri. EL PROJECTE SOCIOCULTURALII I el tercer projecte?
És el que nosaltres ano
menem "Projecte Joves". Te
nim la preocupació de po
der incorporar als joves al
moviment cultural dels nos
tres barris i el nostre Distric
te. Per tant, el "Projecte Jo
ves" és un projecte ambici
ós on pretenem crear un
espai de participació de la
joventut a mida del que ells
vulguin fer. Des de la Fun
dació Claror i des del pro
jecte cultural sortiran algu
nes iniciatives per a la seva
participació, però el que és
fonamental és que surti la
Deixant de banda l'aspecte purament esportiu, els últims anys la Fundació ha crescut també en el camp sociocultural. Com valora l'evolució del Fòrum Claror, de la Coral i de la Colla Cas.tellera?
La valoració de les acti
vitats desenvolupades fins
ara, tant el Fòrum com la
Coral i la Colla Castellera,
és totalment positiva. En
aquests moments, a la Fun
dació Claror ja se la comen
ça a conèixer dins la ciutat
de Barcelona pN les seves
activitats culturals i no no
més per les seves activitats
esportives.
I quin és el futur del Projecte Cultural?
En aquest moment, els
objectius per al 2002 són
molt clars. D'una banda, la
consolidació de les tres ac
tivitats, mantenint el nivell
de prestigi i de qualitat. I
d'altra banda, iniciar-nos en
els dos o tres projectes bà
sics que tenim en aquest
sector per a aquest curs.
Quins projectes són? Primer, participar en al
gun dels projectes educatius
que es desenvoluparan en
l'àmbit del Fòrum 2004.
Segon, l'any 2003 l'es-
cola Sagrada Família, que va
estar en l'origen de la crea
ció de la Cooperativa Cla
ror, fa cent anys. S'estan ini
ciant els plantejaments de
l'organització dels actes del
Centenari de PEscola; no
saltres hi ' participem tant
com a entitat en el desen
volupament de les activitats
que es puguin fer i, a més,
com a suport de tot tipus
S'ha plantejat la possibilitat de gestionar algun equipament cultural?
Sí. Ens plantegem a mig
termini la possibilitat de ges
tionar directament una
infraestructura cultural que
sigui complementària a les
que l'Ajuntament i altres en
titats públiques facin en el
nostre entorn. Això no pot
ser una realitat l'any 2002,
però estem atents perquè en
el 2003 o el 2004 puguem
afrontar seriosament aques
ta possibilitat.
IIEL PAPER DELS SOCIS BENEFACTORS ÉS CABDALII
QlI,ina importància tenen els Socis Benefactors en el desenvolupament de la Fundació en els camps de la cultura i la cooperació?
Els ' Socis Benefactors són els hereus en persona i en esperit de les persones que 'Van crear primer la Cooperativa i després la Fundació Claror. És fonamental que ptlguem incrementar al màxim el nombre de persones que integrin el grup de Socis Benefactors i que, per tant, siguin els que mantinguin les il 'lusions i els objectius per als quals es va crear la Fundació Clar0f.
Fer això, fa dos o tres. anys que es y:a crear aquesta figura. Anteriorment només hi p.avia la Plataforma 0'7 Claror per al camp de la cooperació, que després es va modificar com a Socis Benefactors. És fonamental que sapiguem transmetre al nostre entorn l'existència d'aquesta figura que ha de complir la funció de motor de l'entitat en el camp cultural i solidari. Per tant, farem esforços importants per incrementat el nombre de persones qtle fmIDin part d'aquest estament, de manera que aquest grup quedi diferenciat del d'abonats a les instal'lacions esportives. Aquests últims tenen com a objectiu bàsic practicar activitats esportives però, si a més comulguep amb la ideologia de la Fundació, molt millor. En can'Vi, existeix l'altre grup, que té com a objectiu bàsic el de fomentar i anar generant idees i activitats coincidents amb els objectius fixats pels creadors de la Fundació en el seu moment.
PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR.
LIESCOlA SAGRADA FAMíliA PREPARA El SEU CENTENARI
laia Franco L'escola Sagrada Família
celebrarà el seu centenari el proper curs 2002-2003.
El centre, situat al carrer Sardenya 337, va ser el bressol on va néixer la Fundació Claror.
És per això que, des de ja fa mesos, diversos mestres, pares, mares i exalumnes es reuneixen periòdicament per dissenyar el programa d'actes i per idear la manera d'atraure totes aque ll es persones, entitats i institucions que han estat lligades a la història de l'escola.
A partir de l'ú ltima setmana de ge ne r s' iniciarà una campanya que, amb el nom de "Ensenya'ns e ls teus reco rd s" (foto adj unta), té com a objectiu recopilar mate ri al -fotos, docu ments
escrits, vídeos, etcètera- per ta l de recuperar imatges, anècdotes i esdeveniments de la història del centre.
Presentació oficial
Com a acte central de l'ini ci dels preparatius de la celebració del centenari, es convoca una assemblea e l dilluns 4 de març, a les 20.00 hores, al menjador de l'escola. En aquesta trobada, la Comissió del Centenari presentarà el calendari d'actes i demanarà que el màxim nombre de persones possible participi en les activitats programades.
S'han pensat actes com una exposició de fotografies, un sopar d' exalumnes, un concurs infantil de mascotes, la Milla del Centena-
ri, la publicació d'un llibre (per a infants i per a adults) que reflecteixi la trajectòria d'aquests cent anys i un debat sobre el futur de l'escola pública.
LA CORAL INFANTil DEBUTA A lA CRIPTA DE lA SAGRADA FAMíliA
En el marc del concert de Nadal de la Coral Claror, els assistents van poder gaudir del debut de la Coral Infantil Claror, creada fa poc. El cor, format per 34 joves cantaires, va captivar el públic amb cinc nadales i una peça interpretada conjuntament amb la Coral d'Adults.
CRro Caia de Ahorros del Mediterraneo
OSRAS SOCIALES
GRAN ÈXIT DE LA CAMPANYA DE NADAL SOLIDARI
La campanya de Nadal organ itzada per la Plataforma de Solidaritat i Cooperació 0'7 Claror ha tingut molt bona resposta.
La donació de targetes de metro i d'autobús, reali tzada a l'Esportiu Claror, al Sagrada Família i al Poliesportiu Marítim, ha permès recollir 240 viatges per als nens i nenes del Raval.
Pel que fa a la recol lida de material per a l' escola del Municipi del Cerro de L'Havana (Cuba), s'han omplert 6 caixes, que seran enviades mitjançant el Poder Popular (Ajuntament) de la capital cubana. En volem destacar, entre la quantitat de material recollit, les 150 llibretes, els 342 bolígrafs i e ls 70 estoigs de llapis de colors.
Les targetes de Nadal també han funcionat força bé. La Fundació Claror va col·laborar amb la compra de 350 unitats, amb les quals es va felicitar el Nadal a entitats, e mp reses i persones col·laboradores. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laborac ió amb l'ONGD Cooperacció, que destinarà els diners recaptats al finançament dels seus projectes a Centre Amèrica.
La Plataforma 0'7 Claror agraeix la generositat de les persones que han col·laborat amb aq uesta campanya.
col.labora amb el
FÒRUM CLAROR
_Fets i gent
L.F. En temps de tanta i tan di
versa solidaritat no és estrany
trobar-nos una entitat que
barreja la col ·laboració insti
tucional amb iniciatives soli
dàries nascudes de la socie
tat civil: associacions de ve
ïns i veïnes, fundacions, ca
sals de so lidaritat, empre
ses ...
I quan el destí d'aquesta
so lidaritat és un país com
Cuba, enca ra ens és més
fàcil comprendre-ho. Els lli
gams històrics i culturals amb
la més gran de les Antilles,
units al romanticisme, lligat
a la Revolució C~bana, fan
que tant les administracions
com la societat civil se sen
tin compromeses en la mi
llo ra de les co ndicions de
vida de la seva població.
Un exem ple d'aq uest
compromís el veiem en les
URGÈNcms
Solidaritat entre ciutats germanes
L'Havana-Barcelona, Barcelona-L'Havana. Dues ciutats agermanades des de l'octubre de 1993, any en què els seus alcaldes van signar un conveni de col·laboració que dG>nava forma institucional a molts anys de relació basada en el treball de moltes entitats ciutadanes i empreses de diversos sectors. És d'aquest conveni que, al desembre de 1993, va néixer la Comissió Ciutadana BarcelonaL'Havana de la qual és president Albert Batlle
25 empreses i entitats (en
tre les quals hi ha la Funda
ció Claror) que, al costat de
l'Ajuntament de Barcelona,
conformen la Comissió Ciu
tadana. Promouen co l·
laboracions i iniciatives soli
dàries amb diversos sectors
de la societat i l'economia
cubana.
Solidaritat molt diversa
Cadascuna de les enti
tats gestiona els seus pro
pis projectes, la temàti ca
dels quals se sol emmarcar
en el sector al qual perta
nye n. D'exemples, no en
falten: Defe nsem Cuba,
constituïda el 1991 , és una
plataforma d'entitats de so
lidaritat amb Cuba que cen
tra la seva tasca en la lluita
contra el bloqueig nord
americà. Comissions Obre-
res té signat u n protoco l
d'agermanam ent amb la
Central de Treballadors de
Cuba.
Els Casals d'Amistat amb
Cuba (Hostafrancs, Sarrià i
Nou Barris) , també a tra
vés d'agermanaments amb
municipis hava ners, recu
llen material per a guarde
ries infantils i recursos per
fer-hi reparacions, i orga
n itzen activitats de sensi
bilització. O el Port de
Barce lo na - Autoritat Por
tuària que, des de 1997, col·labora amb el Ministeri
del Transport de Cuba.
Entre aquestes entitats
trobem la Fundació Claror,
que va col·laborar l'any 1999 en el finançament d'habitat
ges de baix cost i que, aquest
Nadal, ha reco llit material
per a una escola de la capi
tal cubana.
Des de l'Ajuntament de
Barce lona, impulsor d'a
quest agermanament i ges
tor d'altres projectes, es
valora molt positivament el
camí que va prenent aques
ta iniciativa. El President de
la Comissió Ciutadana
Barce lo na L'Hava na,
Albert Batlle, després d'una
visita recent a la capital cu
bana, comenta que "s'ha constatat l'important grau de compliment dels projectes i s'obre la porta a altres iniciatives per desenvolupar els propers anys. El problema més important que té la ciutat és la necessitat de rehabilitació del Parc d'Habitatges, i és probable que la futura coUaboració vagi en aquest sentit. També es vol treballar en la formació de gestors municipals en diferents àrees".
Ferrocarrils Generalitat ...... ....... .......... 93 205-15-15 Diputació BCN ............... ........ .. .. .. ..... .. . 93 402-22-22
Urgències mèdiques ... .. ........ .... .... .. ..... .. .... ...... ..... . 061 Informació carreteres .......... ....... ...... ...... 93 204-22-47 Aeroport del Prat .................. ............... 93 301-39-93 ESPORTS
Ambulàncies Creu Roja .... ...... .......... ... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .............. ........... ....... ... ..... ..... O 10 Bombers Generalitat ..... ......... .............. : 93 692-80-80
Serveis Socials ... .. .. ... ... ......... .. ... ....... ... 900.30-90-30 Correus .................................................. 93 318-38-31
Esportiu Claror ..... ......... .............. ........ 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Famflia ............... 93 435 05 66
Bombers BCN ciutat .. ..... ............ .. ...... ... .... .... ........ 0 80 Bombers BCN comarques .: ............ .... .. .. .. ....... ....... 085 Mossos d ' Esquadra .............. ... ... ......... 93 300-22-96 Policia ........... ......... ... ......... ............... ........... ..... .... 091
HOSPITALS
H. de Sant Pau ............. ... .. ... ......... .. ...... 93 291-90-00 H. del Mar .. ..... ... .. ........................ .... ..... 93 221-10-10
Nou Can Caralleu .. ..... .... ...... ... .. ........... .... 93 203 78 74 Servei d'Informació Esporti va ............... .......................... ... .. 93 432-19-92 Agenda d 'Activitats ................. .. ......... 93481-00-21
Guàrdia Urbana BCN .... ... ................... .... ............. . 092 H. Clínic ......... ... ....... ............ .... .. ...... ... .. 93 m- 54 - 00 Fed. Cat. Bàsquet .................... .............. 93 454-90-62 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 Fed. Cat. Judo ............. ...... .. ............. ..... 93 318-26-16 H. VaU d'Hebron ....... ... ... ......... ... ..... .... 93418-34-00 Fed. Cat. Gimnàstica .................. ........... 93 426-94-78
SERVEIS H. Sant Joan de Déu ... ........ .... ..... ......... 93 203-40-00 Fed. Cat. Natació .. ........ ... .... ...... ....... .... 93 301-82-70 Inf.Metropolitana ... ... ......... ............. ... ...... ... .... .. .... O I O Protecció Civil .... .. ......... .......... .. ... ... ... . 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS
Fed. Cat. Futbol ....... ............................. 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ............................. ...... 93 200-53-55
Accidents en carretera .................. ..... ... 93 352-61-61 RENFE ...... .. ............. ........... ......... ... ...... 93 490-02-02
Ajuntament BCN .......... ............... ... ...... 93 402-70-00 Generalitat ...... ................ ....... .... ......... .. 93 315-13-13
ConseU Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ..... ....... .............. . 93 219-32-16
I I
No importa ni el dia ni l'hora . Si ets a la
platja o a la muntanya o si ets de vacances
a París, Boston o Tailàndia .
Siguis on siguis, amb www.cam.es. tens
la CAM les 24 hores del dia, 365 dies de
l'any.
Accedeix a la nostra web i consulta l'estat
dels teus comptes, els últims moviments
de les teves targetes, fes transferències o
compra accions en borsa.
siguis on siguis Amb www.cam.es pots fer totes les teves
operacions de manera ràpida, fàcil, i
immediata. Amb la seguretat i la
confidencialitat de la teva Oficina CAM.
Per a la completa comoditat teva, opera
amb CAM Directe. També estem al teu
servei per telèfon o des del teu
mòbil GSM. Telefona al 901 209020.
LA CA~ EW DiRECTE· LA CA~ A iWTERWET·
CRM DIRECTE 901 20 90 20 eRPI Caia de Ahorros del Mediterróneo
~ Ciutadella-Vila Olfmpica (L4) @ 10, 14,39,45,57,59,64,71
Ajuntament de Barcelona Districte de Ciutat Vella