Escola de Mares i ParesInestables

BestiariConversa amb Jubiletis

Escola ViscudaCrear i Tocar Junts

Escola ExplicadaMotxilles a L’esquena

Escola SostenibleAcostant-nos al Riu Llobregat des de L’Hospitalet

Finestra ObertaCan Sumarro

Fem EscolaRevista de l’escola Patufet Sant Jordi

L’Hospitalet de Llobregat, juny de 2018

43

2 3

Editorial ............................................................................................................................................................3Escola de Mares i Pares / Inestables. Una companyia de teatre prou estable. .....................................4Bestiari / Conversa amb Jubiletis ..............................................................................................................5-6Escola Explicada / Motxilles a l’esquena! ................................................................................................7-9Escola Sostenible / Acostant-nos al riu Llobregat des de l’Hospitalet ...........................................10-11Escola Viscuda / Crear i tocar junts .......................................................................................................... 12Recomanacions / Cinema per pensar ................................................................................................13-14Finestra Oberta / Can Sumarro ...........................................................................................................15-16Hàbits Saludables / Whatsapp .................................................................................................................. 17Sabeu què? ................................................................................................................................................... 18Recull Fotogràfic / El temps lliure, lliure el temps... ................................................................................ 19

Web de l’escola: http://www.patufet.cat/

Web AMPA: http://www.patufet.cat/ampatufet/

Blog de l’escola de pares i mares ampatufet: http://blogscat.com/escoladeparespatufet/

Blog d’intercanvis ampatufet: http:/intercanvisampatufet.wordpress.com/

facebook AMPA: http://facebook.com/ampatufet

Web Patunyetes: http://www.patunyetes.cat/

Índex

Cop d'ull és una revista oberta a tothom. Podeu suggerirels temes de què us agradaria parlar o escriuredirectament un article. Volem que tots i totes hiparticipeu. Podeu fer-ho enviant un correu acopdull@gmail.com o bé posant-vos en contacte ambqualsevol membre de l'equip.

Cop d'ull som:Consell de redacció: Lua Albesa, Montse Bosch, MercèCamós, Laia Grañena, Ingrid Roda, Sheila Sastre i SilviaTubau.Correcció lingüística: Sara Ginabreda i Ingrid Roda.Disseny i maquetació: Pedro Adamuz i Samuel Moreno.

Editorial.............................................................................................................3

Escola de mares i pares. Qui som i què fem................................................4

Bestiari. Del patufet al món, conversa entre exalumnes............................6

Escola explicada. L’atenció a la diversitat a l’escola, una oportunitat per

aprendre a créixer junts..................................................................................9

Escola sostenible. El voluntariat per la natura i el medi ambient.............. 12

Escola viscuda. La música a l'escola, una font d'emocions...................... 14

Recomanacions. Còmic infantil i juvenil.......................................................17

Finestra oberta. Pedres solidàries...................................................................19

Finestra oberta. Colores por Nepal............................................................... 20

Finestra oberta. Associació de Cooperació Fallou ONGD.........................22

Hàbits saludables. Hàbits saludables com a eina de canvi.......................23

Sabeu què? Volem acollir!............................................................................. 25

Perles del passat. Veure, mirar, escoltar,......................................................26

Recull fotogràfic. 30 anys d'escola pública i de la colla Patunyetes........ 27

ÍÍnnddeexx

2

Imprès amb paper ecòlogic

Cop d’ull som:Pedro Adamuz, Lua Albesa, Montse Bosch,Quim Casablanca, Amanda Delgado,Sara Ginabreda, Laia Grañena, SamuelMoreno, Ingrid Roda, Sheila Sastre,Silvia Tubau i Ester Urbina

Cop d’ull és una revista oberta a tothom. Podeu suggerir els te-mes de què us agradaria parlar o escriure directament un article. Volem que tots i totes hi participeu. Podeu fer-ho enviant un correu a copdull@gmail.com o bé posant-vos en contacte amb qualsevol membre de l’equip.Imprès amb paper ecològic

2 3

Fa temps que la Sílvia, en nom de l’equip del Cop d’Ull, em va demanar l’editorial. M’agrada escriure des de l’adolescència primerenca i, si no recordo malament, mai m’havia costat tant posar-m’hi... Agraeixo, però, el repte com un honor. I així han anat passant setmanes i dies. Per on començo? Què em deixo, en un curs com el que estem vivint? Un curs que vam començar amb el regust amarg i la tristesa al cor, colpits i impactats pels terribles atemptats a les acaballes de l’agost... Un curs que, malgrat això, vam intentar iniciar amb il·lusió, empenta i amb la ferma voluntat de continuar educant en Ia pau i per la pau, però amb més força encara si és que és possible. Al cap de poc, la il·lusió de poder celebrar unes eleccions a Catalunya convocades pel govern acomplint l’encàrrec que molts catalans i catalanes li havien fet. Unes eleccions en què, cadascú, lliurement, podia expressar amb el seu vot quin futur desitjava per al nostre país. Una altra diada plena de somnis de diversos colors i matisos.

I arribà l’1 d’octubre i, a la fi, vam votar. I cadascú va poder exercir el dret democràtic i votar l’opció que va creure millor per a aquest nostre país, Catalunya.Els resultats ja els sabeu així com la reacció del govern central i el 155 desplegat.I, posteriorment, van voler posar-se amb el nostre model d’escola, d’educació, la nostra “escola catalana” i el model d’immersió d’èxit contrastat i reconegut arreu, fora de l’estat. Un model per a construir un país de tothom i per a tothom, sigui quina sigui la seva procedència, els anys que hi porti vivint, sigui quina sigui la seva llengua materna, les seves creences, el seu estatus... Aquí, tots els que estimem i treballem en i pel món educatiu des de diferents rols, primer vam sentir un dolor intens i punxegut enmig del plexe solar i del cor. Vam sentir la tristesa pregona que ens va trasbalsar ben endins durant uns dies. Com podíem estar veient i escoltant allò que es deia després de tants anys? Com, després de tota la lluita i l’esforç per a construir el construït? Sem-blava talment que érem dins un malson del que no vèiem el moment de desvetllar-nos. Però no gaire més tard, una força inaudi-ta i el convenciment d’estar portant a terme un model ben construït, argumentat, constrastat i ferm ens va reeixir; i des de la calma, la discreció, la prudència i alhora la fermesa, tots els qui fem escola: famílies, mestres, educadors… ens vam aplegar en la seva defensa. I dia a dia, setmana rere setmana vam acollir els nostres nens i tot allò que sorgia a les converses, a la “Sala”, al pati, en molts moments, per poder escoltar-los a tots i totes sense cap mena de discriminació vers cap persona ni opinió i acompanyar-los des de l’amor, el respecte i la calma; tot intentant apaivagar els seus temors, i emmarcant-ho, tot plegat, tal com sempre hem fet i farem, dins el marc d’una escola per a tots i que creu en la democràcia i la practica, una escola que creu en l’educació en els valors humans universals, en i per la diversitat i la pau.

I, a cada cop, ens tornem a aixecar, i respirant ben fondo i segurs del nostre compromís amb els nens i amb l’educació; i no amb una educació qualsevol, no; sinó amb una educació pública, de qualitat, catalana, democràtica, constructiva, coeducativa, hu-mana, que confia i creu en els nens, compromesa i participativa. Seguim caminant i, a més, educadors, famílies i nens continuem intentant obrir la mirada i l’esperit crític per tenir criteris per triar i decidir davant una societat que ens vol portar cap al consum salvatge i sense sentit, cap a l’individualisme, cap al seny adormit per l’efecte alienant de la majoria de programes televisius, anuncis inclosos, és clar. Malgrat tot, famílies i educadors no ens rendim i anem fent passes endavant. Estem aconseguint sobreviure els atzucacs esmen-tats i d’altres, amb dignitat, dempeus i mirant cap al nord, virant tots els cops necessaris per mantenir un bon rumb. Confiant els uns amb els altres i respectant-nos pregonament les diferències. I això ens dona molta força. La força necessària per no defallir i seguir lluitant des de cadascú, des del que ens uneix i també des del que ens diferencia, cada dia, per un demà i món més humà i millor.

Emma Martínez,directora de l’escola

Editorial Editorial

4 5

INESTABLESUNA compANyIA dE TEATrE proU ESTABLE

Fa més de 30 anys que cada setmana alguns pares i mares de l’escola ens reunim per fer teatre. I no creieu que 30 anys són prous com per demostrar la nostra particular es-tabilitat?

Però el dia a dia de la companyia és, com encertadament diu el seu nom, inestable per naturalesa:

- Al final “aquell” no ho farà perquè li han canviat el torn.

- “L’altre” no pot arribar abans de les 22h, quan fa el re-lleu amb la dona.

- Avui “aquell altre” té els nens malalts, impossible mun-tar-s’ho!

I així anem adaptant el guió, afegint personatges, escur-çant les intervencions, canviant això, allargant allò altre, i això sí, rient, rient molt i molt. I és que si una cosa ens defineix als Inestables és les ganes de riure. Els assajos acaben sent terapèutics, un espai on deixar-se anar, on no ser ni el treballador, ni la mama ni el marit. Un lloc on cri-dar, cantar, ballar o dir les barbaritats que no has pogut dir durant el dia.Segurament és això el que fa que aquesta companyia de teatre perduri en el temps, doncs, aquests moments de desinhibició barrejats amb la màgia del teatre, enganxen. En paraules dels integrants actuals, els Inestables és “hu-mor”, “equip”, “adrenalina”, “repte”, “emoció”, “nervis”, “riso-teràpia”... i és que quan s’acosta el gran moment de l’estrena, el públic ja espera a la seva cadira i se sent la melodia que donarà pas a l’inici de l’espectacle, aquell grup de pares i mares que es reuneixen cada setmana per fet teatre, passa a ser una gran família.

Senyores i senyors, ladys and gentleman, estigueu ben atents, apunteu a les agendes... la nit del 5 de maig, tornen un any més, els Inestables!

Laia GrañenaMare de l’escola

Mares i Pares Escola de

4 5

coNvErSA AmB JUBILETIS

Avui dilluns 4 de desembre hem quedat amb la Vicky, l’Eugeni i la Núria Artalejo a les 16.45h al Patufet, és clar. I hem decidit anar a un bar a prendre alguna cosa. Fem broma de si la Núria es demanaria un vermut i l’Eugeni es demanaria un whisky. Al final, dues aigües, dos Aquarius i un cafè amb llet descafeïnat… La tarda comença forta... Ha, ha, ha!

Els comentem que volíem fer una conversa amb ells tres, ja que tots tres tenen un denominador comú: aquest curs es jubilen. Sí, sí, es jubilen, després de gairebé 40 anys a la casa.

Aquest any us jubileu! Esteu preparats? Heu pensat què fareu quan ja no hàgiu de venir a treballar?

Eugeni: Sí que estic preparat, en tinc moltes ganes. Una de les primeres coses que vull fer es anar a visitar obres. Ha, ha, ha!, riem tots. No em cal anar gaire lluny, tinc molt a prop les obres mil·lenàries de la Sagrera.

Núria: La meva vida no canviarà gaire, l’estona de menjador és una estona curta i ja tinc temps lliure però amb la llibertat de la jubilació segur que aprofitem per fer algun viatget i sobretot per gaudir dels nets abans que es facin grans del tot.

Vicky: La meva sí que canviarà, l’escola m’ocupa bona part del dia, gaudiré de les meves netes i de fer les coses del dia a dia amb tranquil·litat.

Us en recordeu, de quan teníem els diferents edificis repartits?

Els tres diuen: Síííí, i tant!, i entre tots tres comencen a enumerar i dir on estaven ubicats els 5 edificis, i quins nivells hi havia a cada un: un al carrer Provença, l’altre a Príncep de Bergara, l’altre al carrer Tarragona, l’Òpera i Can 60, tot i que hi ha algun moment que no s’acaben de posar d’acord en l’organització de cada edifici...

Ens expliquen alguna anècdota d’aquesta època.

Núria: Jo vaig estar a Príncep de Bergara, i també a Provença i ens portaven el dinar amb una unes olles grans.

Vicky: Jo vaig estar un temps a l’Òpera, i durant poc temps va ser un càtering, i llavors es va decidir que es feia el dinar al carrer Tarragona, el feia la Manolita. Al carrer Tarragona era on hi havia els nens de 6è, 7è i 8è i es llogava una furgoneta i amb les olles grans es portava a l’edifici de l’Òpera, per després repartir-lo als diferents edificis.

Eugeni: No sé qui havia de travessar les vies del tren per portar el menjar a...

Vicky: Eugeni, al Bressol, perquè aleshores encara estàvem junts.

El que ens queda clar és que havien de tenir una gran organització per poder alimentar tots els nens de l’escola. Ha, ha, ha!

Quants anys porteu a l’escola? Què vau començar a fer a l’arribar a l’escola? Quina ha estat la vostra evolució professional?

Eugeni: Jo porto, entre una cosa i una altra, uns 38 o 40 anys a l’escola. Vaig arribar un dia a l’escola que teníem a Príncep de Bergara. Jo estava fent les pràctiques i a l’arribar em van fer seure en un banc de nens de 4 anys, i allà vaig estar durant mitja hora aproximadament esperant i no parava de veure gent amunt i avall... Després vaig fer de monitor, i després ja de mestre! No he exercit en cap altra escola. Sóc home d’una sola dona i d’una sola escola.

Vicky: Jo vaig començar de monitora, gairebé sempre amb els nens grans de 7è i 8è, a poc a poc em vaig anar encarregant de més coses, recollir nens, el material... fins que al convertir-se en escola pública i crear-se la cooperativa tal com la co-

Bestiari

6 7

neixem ara ja vaig començar a portar tota la gestió. Van ser uns inicis complicats, però uns pares de l’escola que eren especialis-tes en cooperatives ens van ajudar a crear els estatuts i a iniciar tot el projecte. Tenia l’únic ordinador de l’escola! Eren uns altres temps...

Núria: Jo també vaig començar de monitora, de petits i grans, en una escola, la de Príncep de Bergara, i a l’altra, la de Provença. Després he tingut un interval de 20 anys que m’he dedicat a les flors i plantes. Li vaig fer el ram de núvia a l’Encarna, la dona de l’Eugeni, ha, ha, ha! I després, per diverses circumstàncies, vaig tornar a fer de monitora, i fins avui

Eugeni, i la teva relació amb els Patunyetes? Com va començar tot? Què faran ara sense tu?

Eugeni: Va començar fa molts anys, amb la col·laboració de pares i mestres, alguns anaven i venien i d’altres ens quedàvem i seguíem, fins que el Toni i jo ens vam quedar i quedar, i fins avui, però no patiu que el relleu està assegurat amb gent jove amb moltes ganes i energies renovades.

Recordeu els vostres millors anys a l’escola? Expliqueu-nos algun record agradable o alguna anèc-dota que recordeu amb especial afecte o il·lusió.

Vicky: Jo la veritat és que recordo amb molta estima l’època en què vaig ser monitora dels grans, de 7è i 8è, ja que eren nens grans i es podia mantenir una bona conversa amb ells, a part de quan et feien alguna carta dient-te coses boniques.

Núria: Jo recordo amb especial afecte els meus primers anys treballant, bé, col·laborant, a l’escola. Dic col·laborar perquè no cobràvem com ara, recordo quan ens van donar l’edifici de Nostra Senyora de la Mercè, anar els diumenges a pintar, preparar cortines, els espais, vigilar les obres del bressol... Hi havia molt bon ambient entre mestres, monitors i pares, tot era molt familiar i molt agradable, passàvem molt bones estones, era un grup de gent molt maco, amb el qual segueixo tenint contacte actualment.

Eugeni: No puc triar un record concret, a l’escola he crescut com a mestre i com a persona, he après moltíssimes coses dels alumnes i de les persones amb qui he treballat i compartit tots aquests anys. El que sí que trobaré a faltar són les colònies, sobretot les de Menorca, ha, ha, ha!

Sense adonar-se’n comencen a explicar històries de nens, anècdotes de la cuina, de colònies, d’antics companys, coses bones i d’altres no tant, amb la complicitat dels companys que fa tants anys que es coneixen i amb els que han compartit tants moments. Les dues els escoltem amb atenció i admiració per tots els anys dedicats a l’escola.

Acabem la conversa, i ens diuen: jaaaa? Ostres, s’ha fet curt i tot. Després de gairebé una hora conversant, explicant “ba-talletes”, anècdotes, uns quants “te’n recordes, de…” La veritat és que hem estat entre amics. Entre nosaltres cinc hi ha moltes coses que ens uneixen i ens fan riure plegats, moltes vivències que ells han viscut i que a nosaltres, Maria i Anna, també ens toquen de molt a prop. Les dues fa temps que estem molt vinculades a l’escola, i esperem seguir estant-ho, tot i que us trobarem molt a faltar!

Moltes gràcies per la vostra dedicació, alegria i sinceritat!

Maria Ticó i Anna Aroca,exalumnes i treballadores de la cooperativa de l’escola

6 7

moTxILLES A L’ESqUENA!

Formem part d’una escola que gairebé des dels seus inicis va creure important incloure en el seu projecte educatiu les colònies. Potser podríem dir que en som uns experts!

Per què es feien colònies fa més de trenta anys i se’n continuen fent ara?

Les colònies tenen a veure amb la conquesta de l’autonomia, amb el dolç procés de la separació de la família, amb la prò-pia identitat, amb la seguretat, amb el dret al risc, amb els vincles amb els altres adults, amb els rols dins del grup, amb el dret que tenim que ens mirin diferent, amb les dinàmi-ques que es generen i perduren…

Són, també, una manera de connectar amb el nostre origen. Som una espècie que ha viscut en la natura i de la natura durant milers d’anys. Aquest diàleg amb el medi natural el tenim inherent en les nostres cèl·lules i estar-hi en contacte ens fa sentir bé. És una herència que duem tatuada en els nostres gens i quan decidim trepitjar la mare terra, quelcom es mou en el nostre interior i ens sentim… a casa.

Els infants ho confirmen any rere any: com se senten de lliures i feliços quan estem de colònies! Massa hores entre parets, massa hores davant pantalles, massa vehicles han envaït el nostre territori… Les colònies suposen llibertat de moviment, conquesta de l’espai, contacte amb la natura, coneixement de la flora i la fauna del nostre hàbitat, desenvolupament de l’orientació… Ens permeten conèixer el territori i la geografia diversa que el caracteritza. Per això, al llarg de l’escolaritat passem per diferents comarques i diferents paisatges: mar, muntanya, platja, camp, plana, riu… com ara veureu.

CICLE DELS PETITS:A P3 anem a Can Rigol, Begues (Baix Llobregat) per estar a prop d’animals de granja i del camp. És el primer cop, per a alguns, que dormiran una nit fora de casa amb el seu grup classe. Tota una experiència pel que fa al camí de la conquesta de l’autonomia i la seguretat. Els cuidem especialment, perquè volem que en guardin un bon record.

A P4 farem cap a Can Foix, Cubelles (Garraf): port, plat-ja, llotja. Feia temps que ens plantejàvem introduir unes colònies de mar i platja al parvulari. Doncs ha arribat el moment! Després de fer una recerca a consciència, vam visitar aquesta casa i ens va semblar que el seu projecte casava amb el nostre. Aquest curs passarem unes colò-nies a prop del mar, ens estrenarem a la casa i en farem una valoració que esperem que sigui molt positiva.

I a P5, als Porxos, Vilanova de Sau (Osona), una de les cases on fa més anys que anem. Caminem, coneixem el pantà, els animalons de riu, les plantes aromàtiques, els ocells, els jocs a l’aire lliure... Com que ja som més grans hi passem dues nits. Tindrem temps per a moltes coses, i també per enyorar els qui estimem. El viatge a Vilanova de Sau és llarg i també el fa llarg el desig d’arribar-hi. L’entorn natural provoca els nostres sentits d’una manera especial, és ple de sorpreses i de màgia.

Explicada Escola

8 9

CICLE DELS MITJANS:

A 1r anem a passar uns dies al Molí de la Riera, Sant Pere de Torelló (Osona) a començaments de novembre. Són les úni-ques colònies, juntament amb les de 4t, que es fan a princi-pi de curs perquè són els dos cursos on hi ha noves agrupa-cions d’alumnat. Es busca crear vincles afectius entre ells i entre els alumnes i els mestres en un entorn natural com-partint moments de jocs, d’aproximació, de complicitat... La casa és un antic molí on podem observar l’aprofitament de la força de l’aigua per fer farina i amb aquesta farina elabo-rar galetes… que són boníssimes! També coneixem alguns vells oficis: torner, pastor, bugadera, esqueller... A 2n ens quedem a prop de casa, anem a Can Pere, Sant Pere de Ribes (Garraf). Allà podem observar una professió poc coneguda com és la de l’apicultor. Ens vestim com un apicultor i veiem com extreuen la mel del rusc. Coneixem el món fascinant de les abelles! Ens apropem a la vida dels masos aïllats i els recursos que empraven: elaboració de formatges, l’hort i els animals de granja.

A 3r ens n’anem a passar uns dies a Can Brugarola, Canet de Mar (Maresme). Allà podem observar l’ambient mariner. L’olor de la sal, el tacte de la sorra i la brisa marina són l’entorn en què es descobreixen la fauna, la flora, la història i l’activitat humana dels pobles costaners i, si el temps acompanya, també podem fer un banyet a la platja!

CICLE DELS GRANS:

Les colònies de 4t les fem des de fa molts anys a la casa de colònies La Closa de Castellar de n’Hug (Berguedà). En aquestes colònies treballem vocabulari relacionat amb la natura, el naixement del riu Llobregat i el coneixement de Castellar de n’Hug a través d’una descoberta de l’entorn. També fem un parell de caminades. Una el primer dia, quan l’autocar ens deixa al Coll de la Creueta i baixem ca-minant fins al poble. És una excursió molt maca, ja que a mesura que avancem anem coneixent vocabulari relacio-nat amb la natura, quin tipus de roca ens podem trobar en aquest indret... Si tenim sort podem veure algun isard, caus de marmotes... També ens expliquen quines eren les rutes dels contrabandistes que passaven de França a Ca-talunya. Durant aquesta excursió entrem a la cova de la Tuta, que està molt fosca i rellisca molt i hi hem d’entrar amb casc! L’altra caminada la fem quan anem a visitar les Fonts del Llobregat, ja que hi anem des de la casa de colò-nies per unes escales (moltes!) i tornem per una drecera. Estem molta estona pujant, però val la pena, perquè l’entorn és molt bonic. A part de tot això també fem mol-tes activitats com: ungüent de plantatge, joc de pistes, tir amb arc, rocòdrom i slackline. I, a més, jocs de nit i un concurs de ball la darrera nit. A les colònies de 5è anem dos dies en bici! Anem a l’Alberg Mossèn Antoni Batlle, a Deltebre (Baix Ebre). Coneixem el Delta de l’Ebre i veiem la desembocadura del riu Ebre. En aquestes colònies ens expliquen moltes coses de les aus que hi ha al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Als miradors hem de fer molt de silenci, ja que si no, les podem espantar. També veiem molts arrossars i ens expliquen tot el procés de l’arròs, pugem en vaixell i anem pel riu fins arribar on s’ajunten les aigües del riu amb la mar Mediterrània i, si te-nim sort, un dels dos dies que anem en bici ens podem ban-yar a la platja.

8 9

A les colònies de 6è anem a Es Canaló, que és una casa de colònies que es troba a Ferreries, Menorca. Hi anem i tornem en avió. Per les característiques de la casa i del viatge, que és al final d’etapa, busquem uns moments de convivència tranquils i planers, per això és millor que, com a P3, facin les colònies els dos grups per separat. La casa de colònies està envoltada de molta natura i es tro-ba al Barranc d’Algendar. Són unes colònies on tot ens ho hem de fer nosaltres: anar a comprar, fer el dinar, rentar els plats, mantenir i netejar els lavabos… Pel fet de ser a Menorca no només anem a la platja, ja que també anem a llocs molt interessants com la Naveta des Tudons, les Pedreres de Marés, el poblat de Torralba, pugem a Mon-tetoro, anem a Fornells… Un dia anem a Ciutadella i hem de fer una entrevista a alguna persona estrangera en an-glès. També els mestres els donem diners i han de buscar

un lloc per anar a dinar pel seu compte, això sí, amb la consigna de no anar mai sols, sempre en grup. A la tarda si tenim temps anem a alguna platja de Ciutadella i es banyen una miqueta. Un altre dia fem un tros del Camí de Cavalls i anem de cala en cala durant tot el dia. Pas-sem per cales com Son Saura, cala Es Talaier, cala Turque-ta, cala Macarelleta, cala Macarella i cala Galdana. Aquí ens recull l’autocar i ens torna a portar fins a Es Canaló. És un dia dur, però bonic, ja que si tenim sort i ens po-dem banyar a totes les cales ens ho passem molt bé. Com que acostumem a anar-hi cap a finals de maig i principis de juny, normalment hi trobem poca gent i l’aigua està bastant freda. El darrer dia, si els horaris del vol de torna-da ho permeten, abans d’anar a l’aeroport passem per Maó i van sols a fer un tomb per la ciutat.

“Les colònies són, potser, l’activitat en la qual s’apleguen gairebé totes les àrees i aspectes educatius: les ciències so-cials, les naturals, el llenguatge, la música, l’ètica…(...) Difí-cilment trobarem una activitat o vivència que tingui tanta trascendència per als nens i nenes i en la qual, de manera natural i força espontània, els aporti tants aprenentatges i experiències.” escriu l’Emma Martínez en l’article Sortides i colònies del Cop d’ull de febrer de 1995.

Són un moment per compartir estones, coneixements, jocs... amb els companys i també amb els mestres i auxiliars que ens acompanyen. De vegades, hi ha infants que s’enyoren de la família, però tot és anar-ho treballant de mica en mica des de casa i des de l’escola. Com a mestres coneixem els nens des de vessants diferents a l’acadèmica i s’acostuma a crear un vincle molt maco.

Fa un temps vam necessitar reafirmar-nos sobre les colò-nies i la resposta de l’equip va ser aclaparadora; tot i l’esforç, la dedicació i la responsabilitat que suposen, tenim les co-lònies tan endins que sense elles no podem ser qui som.

Si busquem raons que ens refermin el fet que les colònies formin part del nostre projecte d’escola, en trobem tantes!

Tant de bo les exigències externes ens permetin continuar aquesta decidida convicció.

Per molts anys, motxilla; per molts anys, sac; per molts anys, lot!

Sandra Sastre, Laura Gala i Sònia Perea,mestres de l’escola

10 11

Sostenible Escola

Acostant-nos al riu llobregat des de l’Hospitalet

A nosaltres ens agrada anar-hi des de la rambla Marina, travessant el parc de Bellvitge i passant per l’Ermita, ja que, trobar una ermita romànica amb gratacels al voltant, ens fa recordar que la història d’aquesta terra s’ha escrit molt abans del nostre temps.

Després, cal travessar o vorejar el recinte de l’hospital de Bellvitge. Si el voregem, ho farem pel carrer de la Residència (passant per la porta d’urgències) i després agafant el carrer de la Feixa Llarga. Llavors, ja a prop de la Gran Via i amb l’hospital a la nostra esquerra, a la dreta comencem a veure l’última zona agrícola de la ciutat i un camí que ens porta al riu tot vorejant aquest espai agrari.

I és quan es passa per aquesta zona agrícola i es divisen almenys dues des les seves tres masies que tot comença a tenir sentit. Rambla Marina? De quina Marina? La Marina mercant? Un port? No, el nom prové de les dues zones en què his-tòricament s’ha dividit el terme: el Samontà i la Marina, la muntanya i la plana deltaica o al·luvial del riu Llobregat que arribava fins a la platja. El riu Llobregat ens ha donat nom perquè durant segles, les seves aigües han banyat la Marina de l’Hospitalet aportant-hi els sediments indispensables perquè el Delta del Llobregat es convertís en una de les hortes més productives del sud d’Europa. Al segle XIX, es construeix el Canal de la Infanta que, des de Molins de Rei, porta aigua del riu fins a Sants amb la intenció de substituir els cultius de secà per un més productiu regadiu, també al nord de la Marina de l’Hospitalet.

De tot això, què en queda a l’Hospitalet? Doncs, aquest últim reducte agrícola, amb un petit canal que encara porta aigües del Canal de la Infanta i tres masies: la més propera, Cal Masover Nou (s.XVII), la següent i que dona nom a la zona per ser la més cèntrica, Cal Trabal, i finalment, la més allunyada d’on som, però la que té més història, ca l’Esquerrer (1572) de quan la família Esquerrer tenia poder al consell local -l’Hospitalet tenia llavors 450 habitants i un terç vivia en les masies del terme-.

Deixem enrere la zona agrícola per continuar cap al riu, un riu que dona cognom a la ciutat i a la comarca, però que no es veu, i ens caldrà travessar un munt de carreteres i vies de tren per arribar-hi. Aquest riu, allunyat de la ciutat o aquesta ciutat allunyada del seu riu també té un motiu històric. A mesura que la urbanització de la ciutat va créixer, les inundacions del riu van anar causant problemes. Les pluges del setembre de 1971 van ser el detonant. El riu es va desbordar i l’aigua va inundar la Marina de l’Hospitalet, hi van haver morts i pèrdues econòmiques importants. El 1974, es va aprovar la ca-nalització del riu Llobregat des de Molins de Rei fins a la seva desembocadura.

Així doncs, un delta cada cop més urbanitzat i un riu cada cop més brut i contaminat no van ser d’interès per una ciutat residencial que havia crescut fins als 290.000 habitants.

Travessant els primers ponts del nus del Llobregat trobem un petit bosc encerclat de carreteres. És un punt sorollós, però també, de moment, és on es conserven mi-llor els arbres que hauríem de trobar al riu. Els arbres de ribera, de creixement ràpid i fusta flexible, són capaços de frenar la for-ça de l’aigua o de rebrotar ràpidament si l’aigua els ha vençut. Però al riu, després de moltes obres, es necessitarà molta ajuda per recuperar aquest bosc que serà refugi per a animals i plantes en un, encara dèbil, ecosistema lligat al riu.

10 11

Travessem un altre pont i passem per darrere una gasolinera sense adonar-nos que per sota els nostres peus hi circulen trens d’alta velocitat que van al Port de Barcelona. Passem una altra via de tren, aquesta històrica, un ramal de mercade-ries del Carrilet que també connecta amb el port i on encara circulen trens amb sals i potassa de les mines del Bages i trens amb cotxes de la Seat de Martorell.

Ja hi som, ja hi hem arribat, i si les canyes ens ho permeten, veurem l’aigua. Ups! No n’hi ha gaire! I és que uns quilò-metres més amunt, a Sant Joan Despí, una planta potabilitzadora extreu aigua del riu perquè en tinguem a les nostres llars. També hi ha molta indústria que usa l’aigua (tot i no tenir ja la indústria tèxtil del segle XIX), molta agricultura i no podem oblidar que la població dels país ha crescut molt i amb ella la demanda d’aigua. Tot això, en ple procés de canvi climàtic amb períodes més freqüents de sequera!

Tradicionalment, el problema de la falta d’aigua s’havia solucionat amb els pous. De fet, sota del Delta hi ha una gran bos-sa d’aigua dolça, és l’aqüífer del Llobregat i ciutats com el Prat beuen exclusivament aigua de l’aqüífer. Però en les últimes dècades, alguns pous comencen a tenir aigua salada i això és perquè la recàrrega de l’aqüífer és insuficient. La conca de recàrrega abasta tot el riu i també es remunta fins al terme de Sant Andreu de la Barca. En tots aquests municipis del Baix Llobregat les rieres s’han canalitzat, els espais lliures s’han urbanitzat i les places de les ciutat són dures. Tot això dificulta la recàrrega. Per sort, ara depurem l’aigua residual i part de l’aigua depurada a tocar de la desembocadura es bombeja riu amunt per tenir més aigua en el tram final del riu.

Lluny queden les excursions que els hospitalencs feien fins a la seva platja o la navegació amb canoes al riu, però, per sort, també hem passat els anys negres de quan el Llobregat era una claveguera a cel obert i això es nota en la fauna que ha anat apareixent i que ens indica que la recuperació ecològica està en procés. A l’hivern, els corbs marins comen-cen a trobar refugi en els arbres que recuperen terreny, a l’estiu el cames llargues fa niu en alguns illots i durant tot l’any els imponents bernats pescaires recorren el riu amunt i avall. Tots troben en el riu el seu aliment. La millora de la qualitat de l’aigua ha portat peixos, granotes, tortugues i serps d’aigua i aquests a la vegada han atret altres animals que completen la cadena tròfica.

I mentre l’ecosistema es recupera lentament i el paisatge es fa més agradable, els humans tornem a viure a prop del riu: ciclistes, corredors, excursionistes, passejadors de gossos, naturalistes, jubilats, joves, etc. El ciutadans tornem a redes-cobrir el riu i ens el fem nostre, ja sigui per passar-hi part del nostre temps lliure o com una via de comunicació cap a pobles veïns en els nostres desplaçaments. Els camins del riu ens permeten anar de Martorell fins a la platja del Prat sense gaires dificultats i connectant amb molts municipis de la comarca. Un consell, eviteu els diumenges.

Marc Folch,pare de l’escola

12 13

Viscuda Escola

crEAr I TocAr JUNTS

La creativitat és una capacitat bàsica de la intel·ligència humana que està latent en tots els infants. Tothom pot esde-venir creatiu si es donen les condicions adients.

Treballar els diferents llenguatges d’expressió (oral, plàstic, musical, artístic…) afavoreix la capacitat comunicativa i creativa del infants.

És per aquest motiu que aquest curs hem començat a treballar en tàndem amb l’EMMCA (Escola Municipal de Música - Centre de les Arts) un projecte basat en el mètode Orff.

Carl Orff, músic i compositor del segle XX, va impulsar el seu propi mètode pedagògic. Va dedicar gran part de la seva vida a portar la música i la seva potencialitat educativa a les escoles.

La paraula com a generadora de ritme, l’estreta relació entre el llenguatge i la música, la improvisació com a eina bàsica de creació i el conjunt instrumental a l’aula eren alguns dels pilars d’aquesta manera de viure la música. Tocar junts és una eina educativa realment potent. Cadascú troba el seu lloc en un grup. Tothom hi té un paper impor-tant, tothom és necessari. Si hi ha responsabilitat i implicació conjunta, la recompensa emocional resultant és de valor incalculable. Crear és un dels fets més alliberadors que existeix per a l’ésser humà. Crear amb iguals quelcom que després esdevingui digne de mostrar i tenir com a resultat una obra conjunta que ens permet expressar emocions i sentiments pot resultar, fins i tot, terapèutic.

Així treballem, procurant sumar els avantatges de crear i tocar junts, elevant l’element musical a la màxima potència. Aprendrem, tocarem, gaudirem... però, sobretot, crearem, i ho farem junts, tots, amb les nostres habilitats i mancances, respectant-nos i divertint-nos, ajudant-nos de la música per viure.

Amanda Delgado, mestra de l’escola

12 13

RecomanacionscINEmA pEr pENSArEl cinema ens permet interpretar la rea-litat d’un forma lúdica i senzilla, però a més és un mirall de la societat que brin-da un recurs molt interessant a pares i docents per reflexionar sobre l’educació, els valors i les normes. Des d’aquesta vessant, el cinema es conver-teix en una eina d’aprenentatge en tots els nivells i per a tots els públics. Grà-cies a la seva dimensió ludicoformativa podrem aprendre sobre educació i va-lors mentre gaudim d’un bona pel·lícula.

Us presentem algunes pel·lícules d’històries variades però amb un ele-ment comú: la docència i el creixement personal. Esperem que les gaudiu i us facin reflexionar.

El sur (Víctor Erice, 1983). Espanya. 93 min

Sinopsi: A La Gavina, una casa dels afo-res d’una ciutat del nord, hi viuen l’Agustín Arenas, home del sud, metge i saurí, la Julia, la seva dona, mestra repre-saliada després de la Guerra Civil espan-yola, i l’Estrella, la filla de tots dos. L’Estrella va creixent i se sent fascinada pel seu pare, a qui observa en tot mo-ment, però a qui no comprèn en absolut. Ella creix i viu feliç, aliena als problemes

de la seva mare, una persona eterna-ment amargada que va ser castigada pel règim franquista després de la Guerra Civil. Una tarda, l’Estrella es troba el seu pare assegut en un cafè i és llavors quan descobreix el secret que guardava: una relació amorosa amb una altra dona.

Être et avoir / Ser y tener (Nicolas Phili-bert, 2002). França. 104 min

Sinopsi: Inspirat en el fenomen francès de l’escola unitària, mostra la vida d’una petita classe d’un poble al llarg de tot un curs, amb una mirada càlida i serena a l’educació primària al cor de Les Lan-des, França. Un grup d’alumnes entre 4 i 10 anys, reunits en la mateixa classe, es formen en totes les matèries sota la tutoria d’un sol professor d’extraordinària dedicació. Mestre d’autoritat tranquil·la, el professor Georges López condueix els nois cap a l’adolescència, intervenint en les seves disputes i escoltant els seus problemes.

Ça commence aujourd’hui / Avui co-mença tot (Bertrand Tavernier, 1999). França. 95 min.

Sinopsi: En un petit poble del nord de França, el trenta per cent dels 7.000 habitants està a l’atur a causa de la crisi de la mineria. El Daniel, de 40 anys, és director i professor de l’escola infantil que, sense eludir els seus propis pro-blemes personals, assumeix que per-tany a una llarga cadena d’homes i do-nes que han lluitat durant segles per sobreviure en aquesta llunyana i dura regió minera. I decideix que no pot fer altra cosa que seguir aquesta lluita.

14 15

Entre les murs / La clase (Laurent Can-tet, 2008). França.128 min.

Sinopsi: En François és un jove profes-sor de llengua francesa en un institut conflictiu, situat en un barri marginal. Els seus alumnes tenen entre 14 i 15 anys, i no dubta a enfrontar-s’hi en es-timulants batalles verbals; però l’aprenentatge de la democràcia pot implicar autèntics riscos. En començar el curs, els professors, plens de bones intencions, desitjosos de donar la mi-llor educació als seus alumnes, s’armen contra el desànim. Però l’abismal di-ferència de cultura i d’actitud xoquen violentament a les aules, que no són més que un microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits que siguin de vegades els alumnes, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor. La tre-menda franquesa d’en François sor-prèn els seus alumnes, però el seu es-tricte sentit de l’ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

Mr. Holland’s Opus / La simfonia del professor Holland (Stephen Herek, 1995). EUA. 142 min.

Sinopsi: En Glenn Holland veu com el seu treball actual com a músic en fes-tes privades no dona per a gaire, men-tre somia compondre la seva gran obra. Quan es decideix a canviar de feina i es converteix en professor d’una atrotinada escola, descobreix la seva veritable vocació: ensenyar als jo-ves a entendre la vida a través de la música.

Yi ge dou bu neng shao / Ni uno menos (Zhang Yimou, 1999). La Xina. 106 min.

Sinopsi: Una nena de 13 anys, la Wei Minzhi, que viu en un poble de les mun-tanyes, es veu obligada, per ordre de l’alcalde, a substituir durant un mes el seu mestre. Aquest li deixa cada dia un

tros de guix i promet donar-li 10 iuans si aconsegueix que cap estudiant aban-doni l’escola. No obstant això, l’entremaliat Zhang Huike abandona la classe per anar a la ciutat a la recerca de feina, i l’abnegada Minzhi haurà d’enginyar-se-les perquè torni a l’escola.

Le gamin au vélo / El nen de la bicicleta (Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne, 2011). Bèlgica. 87 min.

Sinopsi: El Cyril, un nen d’onze anys, s’escapa de la llar d’acollida, on el seu pare el va deixar després de prometre-li que tornaria a buscar-lo. El que en Cyril es proposa és trobar el seu pare. Des-prés de cridar sense èxit a la porta de l’apartament on vivien, per eludir la persecució del personal de l’hospici es refugia en un gabinet mèdic i es tira als braços d’una jove asseguda a la sala d’espera. Així és com, per pura casuali-tat, coneix la Samantha, una perruque-ra que li permet quedar-se amb ella els caps de setmana.

Pedro Adamuz, pare de l’escola

14 15

Oberta Finestra

cAN SUmArro

“Qui no ha estat mai a Can Sumarro?” Amb aquesta pregunta comencem les visites escolars que apropen els vostres fills, quan fan primer, a la nostra biblioteca.

I ara és el vostre torn! Anem de visita a l’espai Infantil de Can Sumarro, l’espai dirigit a nens i nenes de 0 a 12 anys.

La biblioteca està ubicada en una antiga masia que es va construir l’any 1650, però no va ser fins l’any 1983 que va co-mençar a prestar els seus serveis al barri centre (i Santfeliu, actualment).

Dividida en dos edificis, un d’adults i un altre per a infants, l’espai infantil el trobareu a la zona on, antigament, es trobava l’estable i el paller de la masia.

L’entrada a la biblioteca és lliure i gratuïta però per poder accedir a alguns serveis com el de préstec o Internet fa falta el carnet de soci.

Si ja teniu el carnet de soci, sabreu que us podeu endur material de la biblioteca a casa: 15 llibres, 6 DVD i 9 CD o CD-ROM durant un període d’un mes. A més, podreu utilitzar els ordinadors i tauletes amb Internet i ofimàtica o connectar-vos a Internet a través de wifi.

En cas necessari, teniu la possibilitat de fer renovacions, reserves, demanar material d’altres biblioteques de la ciutat i recollir-lo gratuïtament a Can Sumarro, però tot això us ho explicarem quan vingueu a visitar-nos.

Ara, imaginem que entreu a l’espai infantil amb els vostres fills. Tenim molt material i moltes vegades no sabeu per on començar. Us ho expliquem!

Hi ha dues zones molt diferenciades: imaginació (contes) i coneixements (llibres de dinosaures, pirates, història, manuali-tats, geografia, planetes...).

Què hi ha a la zona d´imaginació? Principalment, contes i més contes. Contes a les prestatgeries ordenats per edats. A cada edat li correspon un gomet: blau de 0 a 6 anys, vermell de 7 a 10 i verd de 10 a 12.

Petit món: llibres de tela, llibres amb fulls de cartró, poca lletra i molt dibuix i llibres de mida petita perquè ells mateixos els puguin agafar amb les mans i començar a fullejar.

Primeres lectures: petites històries amb lletra lligada i lletra de pal per començar a llegir, deixant que cada nen ho faci al seu ritme. Tots acaben llegint!

Petits coneixements: colors, formes, números, contraris...

16 17

Contes clàssics: els contes de tota la vida adaptats perquè els puguin entendre els més petits i siguin senzills d’explicar en veu alta.

Llibres joc: llibres de pistes, llibres per buscar i trobar, per endevinar...

Còmics: des dels clàssics de sempre (Spirou, Asterix, Tintín...) al manga més actual.

Contes en anglès: molts books per a totes les edats.

A més dels contes, a l’espai d’imaginació trobareu DVD, revistes i el racó familiar.

I a coneixements? Llibres classificats per matèries, com si fossin assignatures de l’escola: obres generals, filosofia i religió, ciències socials, llengua, ciències pures, ciències aplicades, art, literatura, història i geografia. Llibres molt didàctics per aprendre d’una manera lúdica.

I ara que ja coneixeu una miqueta el fons, no ens oblidem de totes les activitats gratuïtes que podeu fer a la biblioteca:

HORA DEL CONTE: narradors i narradores obren una finestra al món a través de contes i històries. El segon dimecres de cada mes cap a les 18.00 h.

3, 2, 1, CINEMA: tanquem llums, es fa silenci i la sala infantil es converteix en un cinema on podreu veure les darreres novetats i sense necessitat de comprar entrada. El darrer dissabte de cada mes a les 11.00 h.

CURSOS DE TECNOLOGIA: stop-motion, música, ús de tauletes... Cada trimestre fem cursos on la tecnologia és la pro-tagonista.

TALLERS: tisores, pega, cartolina... Tallers puntuals de creativitat en família per deixar volar la imaginació.

SANT JORDI. TROBADA DE PRINCESES, CAVALLERS I DRACS: la festa més important de la biblioteca, la trobada de princeses, prínceps, cavallers i dracs als jardins de la biblioteca. Traieu les disfresses de Carnestoltes del calaix i veniu a celebrar el dia del llibre amb nosaltres.

BIBLIOJARDÍ. FESTA MAJOR: quan tot el barri està de festa, nosaltres no podem ser menys, així que veniu a gaudir del nostre espectacle infantil i dels nostres jardins.

LLIGA DELS LLIBRES: podeu venir a buscar a la biblioteca els llibres de la lliga, una activitat de promoció de la lectura en què els nens de cinquè de moltes escoles de l’Hospitalet participen i que acaba amb una gran festa als jardins de la biblio-teca al mes de maig.

Tot això és un petit tastet del que és Can Sumarro. Us volem explicar moltes coses més, així que us esperem a la biblioteca! Fins aviat!

Carmen Ortega, bibliotecària Espai Infantil Can Sumarro i mare de l’escola

BIBLIOTECA CAN SUMARRORiera de l’Escorxador, s/nTelèfon: 93 403 20 82bibcansumarro@l-h.cat

16 17

Saludables Hàbits

WHatsappDes de 2009, el conegut per tots whatsapp va aparèixer trepit-jant fort i ocupant, cada cop més, un lloc important a les nostres vides. El que semblava un programa senzill de missatgeria ha anat evolucionant i, amb ell, també, la manera de comunicar-nos.

Actualment, però, sovint qüestionem aquesta aplicació per com està afectant la societat de diferents maneres:

Els famosos grups de whatsappA quants grups de whatsapp esteu? Si comencem a comptar, a més dels que voldríem, segur. És habitual obrir el mòbil i trobar-te amb més de 25 missatges per llegir. I és que sovint es torna un bombardeig d’informació irrellevant, mems, feli-citacions, vídeos de bromes, etc. Per no parlar de quan t’afegeixen a un grup sense consultar... Encara bo que es pot treure el so als missatges!

I, certament, els grups de whatsapp poden resultar molt útils per enviar o rebre missatges concrets i importants a molta gent alhora, però també és cert que les interpretacions po-den ser diverses i donar peu a algun conflicte o malentès.

I aquest és un altre punt a qüestionar.

La comunicacióUs ha passat algun cop que no heu acabat d’entendre un comentari d’una persona al whatsapp? Què volia dir? Ho ha dit enfadat o en broma?

El whatsapp és una eina de comunicació instantània, on s’escriu molts cops espontàniament, utilitzant un llenguatge col·loquial entre amics. Freqüentment, aquests missatges rà-pids, sense prou cura en l’ortografia o la puntuació de les frases, sense aquesta entonació que hi ha a la comunicació cara a cara, fa que un missatge pugui ser interpretat de ma-neres diverses, ja que no saps el to amb què es diu, o no pots veure-li la cara a la persona que l’envia per saber quina ex-pressió té. Encara sort de les emoticones que s’utilitzen per intentar detallar el to amb què s’escriu un missatge! Però, tot i això, de vegades sorgeixen malentesos. També és un espai on hi ha gent que aprofita per envalentir-se i escriure co-mentaris que sovint no s’atreviria a dir a la cara o amb una trucada de veu, i això pot ser perillós.

En un grup de whatsapp, com tothom sap, la comunicació és ineludible, un cop a dins, ens comuniquem, escrivint o no. Quan no contestes un missatge la gent també interpreta el teu silenci. Es pot revisar si has llegit el missatge i imaginar per què no l’has contestat. Per no parlar de quan marxes d’un grup sense donar les explicacions pertinents...

Saber-ne més:Riscos i avantatges del WhatsApp entre els nostres infants i joves. Clara Darder. El diari de l’educació. 18/10/2016

Els perills de la xarxa. Ainhoa Boix. Criatures. Ara.cat. 29/10/2016

Imagineu-vos si en un grup de whatsapp d’adults sovint hi ha malentesos, en un grup de whatsapp de preadolescents o adolescents impulsius i amb les emocions a flor de pell... I és que tot i que ja ens semblen grans, encara necessiten la nos-tra ajuda o supervisió.

Quant temps dediquem al whatsapp?Un altre dels punts que ens acostumem a qüestionar és el temps que hi dediquem, ja no només al whatsapp, sinó al mòbil en general.

Molts cops es veu gent escrivint missatges pel carrer, fent notes de veu, creuant carrers sense mirar, distrets amb el mòbil, o tota una família dinant a un restaurant i tots “en-ganxats” al mòbil, fins i tot conductors escrivint missatges mentre circulen... I és cert que potser algun cop pot ser un missatge urgent, però de debò són aquests la majoria?

Diuen que el whatsapp ens apropa a la gent que tenim lluny i ens allunya de la gent que tenim a prop.

I tot això ens hauria de fer pensar i reflexionar sobre l’ús que volem fer d’aquesta eina i el temps que hi volem dedicar.

Quan no teníem whatsapp havíem de trucar per telèfon i no podíem trucar en qualsevol moment, per tant, la gent sabia esperar i no tenia aquella dependència d’anar mirant el mòbil sovint per veure si algú havia escrit algun missatge.

S’hi ha de dedicar un temps coherent, hem de prioritzar el més important per a nosaltres i els que ens envolten.

Quan escrivim a un grup, ho hem de fer responsablement, pensant en el que escrivim, amb seny i adequant-nos al con-text del grup i a les seves “normes”.

I si hi ha algun tema delicat o important a parlar, sempre serà millor fer-ho a la cara, per evitar malentesos, per poder obser-var els petits gestos, els somriures, les arrufades de nas, les rialles, i poder donar la mà o una abraçada a la persona si cal.

Ester Urbina, mestra de l’escola

18 19

Un curs més, el Jordi Albesa i el Toni Velilla han viatjat al Marroc i han fet arribar el material escolar solidari, que vam recollir a l’escola, a l’Associació Tifilalet d’Arfoud que el distribuirà entre els nens/es i les dones del sud del Marroc. Moltes gràcies!

Ja ho vam anunciar a la revista del curs passat! El proper curs 2018-2019 l’escola celebrarà 50 anys d’història. Farem festa grossa i a les hores d’ara ja tenim un grup de gent treballant per organitzar dife-rents actes. Volem compartir l’agraïment a tothom que ha for-mat part d’aquest projecte, el gau-di de retrobament, l’alegria dels que hi som i la fermesa en el com-promís per una escola pública ca-talana i de qualitat.

Tot i els moments difícils i convulsos que corren, el dia a dia continua i a casa nostra, els del patu celebrem la vida!

Sabeu Què?

Continuem ampliant la família del Patufet! La Laura Parrilla, monitora de menjador dels grans, des de fa molts anys, ha tingut una nena que es diu Maia.

Anna, et desitgem molta sort...!!!

L’Anna Bassons, mestra de l’escola du-rant molts anys i que, abans, també va ser monitora dels Petits, va marxar el juny passat i ara gaudeix d’una nova etapa en una nova escola.

L’Anna, sempre s’ha estimat molt el Pa-tufet i hi ha posat il·lusió, ganes i esforç en el seu dia a dia. És per aixó, que els del Patufet et recordem, i les portes del Patu romandran obertes per a tu.

Després d’haver compartit espai durant gairabé dos cursos, l’esplai Xixell ha inagurat noves instal·lacions ubicades al Parc de la Remunta. Enhorabona! Que les gaudiu molt!

Continuem treballant conjunta-ment i aquest curs s’han organitzat del III Jornades pedagògiques fa-milia-escola. El curs vinent, més!!!

18 19

Perles de passatEL TEmpS LLIUrE, LLIUrE EL TEmpS...

vOLEM QUE...ESCOLA PATUFET ST.JORDI

FRANCESC BATALLÉ I ARAGONÈS

 

VOLEM   QUE ...  HOMES  I  DONES  TINGUIN  EL  MATEIX  SOU 

LES  DONES  TINGUIN   ELS  MATEIXOS  DRETS  QUE  ELS  HOMES 

QUE  CAP  HOME  MALTRACTI  CAP   DONA  I  A  L'INVERSA 

ELS  COLORS  NO  TINGUIN  SEXE                                                                 

NI  ELS  JOCS  TAMPOC 

VOLEM  QUE  LES NOIES  TINGUIN  MÉS  PROTAGONISME 

UNA DONA HA  DE  TENIR  LA  LLIBERTAT DE  SER  EL QUE  ELLA  VULGUI 

ELS  PARES  FACIN  LES  TASQUES  DE  CASA  COM  LES  MARES 

NO  HI  HA  DRET  QUE  ELS  NENS  PASSIN  LA  PILOTA  NOMÉS  ALS NENS  

VOLEM  QUE  TOTS  ELS  NENS  I  LES  NENES  PUGUIN  JUGAR  A  TOTA  MENA  DE  JOCS 

LES  NENES  I  ELS  NENS  TENIM  EL  DRET  DE  VESTIR  COM  ENS  AGRADI 

VOLEM  QUE  NINGÚ  NO  OBLIGUI  A  NINGÚ  A  FER  UNA  COSA  QUE  NO  VOL  FER 

CADASCÚ  HA  DE  PORTAR  ELS  CABELLS  COM  MÉS  LI  AGRADI (curts, llargs, ...) 

 

  Feminista és qualsevol persona que reconegui la igualtat    i plena humanitat tant en les dones com en els homes.                                            Gloria Steinem 

 Pensat, decidit i pintat a la pancarta pels nens i nenes  del Cicle dels Grans 

de l'Assemblea d'escola en la "Jornada reivindicativa del dia Internacional" de la dona.  Can Patufet, a 8 de març de 2018