Divendres 15 hem fet la festa de final de curs. Ens hem trobat al cinema per representar el conte de la Caputxeta Vermella, fet pels nens de la Maina-da i els de parvulari. Els de primària hem repre-sentat Del Blanc i el Negre al Rosa i un ball que ens hem inventat. Hem sopat tots junts amb les famílies.

A les passades eleccions

del 20 de maig dels 286 vots, ERC va tenir158 i CIU 128 vots. Les persones que regiran el nostre Ajuntament de són: � Alcalde i regidor de Medi Ambient i Hisen- da, és Salvador Tres- serra “Xic”.

� Regidora d’Educació, de Sanitat i Gent Gran: Pilar Pressaguer � Regidor d’Urbanisme: Raimon Mauri. � Regidor de Cultura, Joventut i Esport: Joan Purti.

Diuen que faran tot allò que puguin, i més, pel po-ble, i l’escola nova segur.

Nou consistori per Jordi Ramos i Aina Casas

Bateig dels gegants Bateig dels gegants Bateig dels gegants Bateig dels gegants per Raquel Tarrida

El diumenge dia 20 de maig es van presentar els gegants de l’Estany, ja estan batejats. La geganta es diu Maria Estany com el poble i el gegant Arnau com la boira que es posa a sobre al prat humit. Han quedat molt macos. Els gegants de la prehis-tòria de Moià, que són

els padrins i els Grallers de Moià van animar la

festa. El Llarg i en Jordi Tort van ser els gegan-ters. La Raquel, la Judit la Laia, la Jèssica i el Sergi varen portar cap grossos.

Tenim gegants, xapes i banderoles per cel�le-bracions i, si algú s’anima, podem tenir grallers.

Revista de l’Estany

Juny 2007

Número 3

Capitells 2

Són notícia 3

Joves 3

Les plantes 5

Escola 6

Tradicions 8

Biblioteca 9

Ecologia 4

Poesia/faula 10

Passatemps 11

CONTINGUT

TELÈFONS D'INTERÈS

per Aina Casas

Ajuntament 93 8303000

Assistent social 9383030

Biblioteca 93 8303077

Claustre, Monestir, Parròquia 93 8303040

Consorci 938301418

Escola 938303066

Farmàcia 938303031

Metge: 93 8303030

Restaurants:

Bar Monestir 938303188

Celler Valeri 93 8303169

Hostal Grau 938303051

Botigues:

Ana i Dolors 676052460

Cal Bou 93 8303233

Cal Xaconet 93 8303149

Ma. Àngels 93 8303176

Escola i poble de l’Estany (Moianès)

Preu 0’40 € - No em llencis després de llegir-me, PASSA’M!

http://www.xtec.es/centres/a8037981

EnEnEnEn Xic nou alcalde Xic nou alcalde Xic nou alcalde Xic nou alcalde

I ‘Arnau i la Maria EstanyI ‘Arnau i la Maria EstanyI ‘Arnau i la Maria EstanyI ‘Arnau i la Maria Estany

Fi de curs

Dona polida

Aquest és un dels capitells més coneguts del claustre de l’Estan-y. Quasi es podria dir que hi ha visitants que vénen a conèixer el claustre només perquè ja han vist aquesta imatge. I és que és una imatge que no apareix en-lloc més de l’art romànic: és única!!

El capitell és a l’interior de la galeria de llevant, i ara a l’estiu rep de ple el sol càlid de la tar-da. A la seva tercera cara hi ha una imatge dividida en dos, en una mena de finestra amb dos arcs. Al primer arc hi ha l’e-scena d’una dona… que s’està pentinant! No en trobareu en-lloc més! I més que pentinant s’està arreglant, empolainant: porta roba de qualitat, està somrient… en diríem una dama al tocador, si és que algú recor-da encara què és un tocador. Doncs resulta que a la segona escena, sota el segon arc, tor-nem a trobar la mateixa dona (el mateix vestit, la mateixa ca-bellera) abraçant-se al nòvio i fent-se un petó.

Perquè el nòvio i no el marit? Penseu en qualsevol altra imatge

de dona del mateix claustre, o del romànic en general: les do-nes sempre van amb el cap ta-pat. La dona medieval sempre porta un mocador al cap (la toca), i sovint lligat per sota el mentó (la benda); mai veureu una dona del romànic amb la cabellera al descobert. I és que el cabell deixat anar era un se-nyal de la més profunda intimi-tat, i per tant de sensualitat i luxúria. A casa nostra, fins no fa gaire les dones duien el cap ta-pat, i les àvies (i no tan àvies) de l’Estany deuen recordar que per entrar a l’església s’havien de posar un mocador o la mantelli-na. No dur-la hauria estat gaire-bé un pecat! Com la dona del nostre capitell. Si l’home a qui s’abraça hagués estat el marit, ella hauria dut el cap tapat. Com que no és així, és que són amants.

Per si no sabíem prou que aquesta imatge era (per l’esg-lésia) dolenta, el mateix capitell ens ho recorda. A la primera cara hi ha dos bocs enfrontats, símbol de la luxúria (és a dir, del sexe). I a la cara central hi ha una mena de guerrer lluitant amb un monstre: és el bon cris-

tià que, amb les armes que li dóna la fe, lluita contra els seus propis sentiments o temptaci-ons. I com a exemple d’aquestes temptacions luxurioses, a la tercera cara hi ha la nostra do-neta polida… amb el seu amant.

Abans, quan algun novici passa-va per davant aquesta imatge deuria tenir sentiments de re-provació i de culpabilitat. Ara la vénen a veure gent de terres llunyanes per la simpatia, i ar-

renca un somriure a tothom qui la contempla. I és que, per a la nostra dona polida, els temps han canviat!

1 de 216 1 de 216 1 de 216 1 de 216 capitells capitells capitells capitells per Laura Castellet, antiga encarregada del claustre

REVISTA DE 2222

Aquest ha estat el segon any de ludoteca mòbil, varem tenir algunes complicacions alhora de començar, però la veritat és que un cop engegat estem molt contents de com ha funcionat, sobretot per la vostra participa-ció i la col�laboració amb la vos-tra mestra. La ludoteca s’acaba el dia 18 de Juny, però el mes l’octubre del 2007 us estarem esperant amb nous tallers, dife-

rents jocs i sobretot moltes ganes de retro-bar-nos amb vosaltres. Així doncs aprofitem aquestes línies per us desitgem un bon estiu! Fins aviat.

La ludoteca La ludoteca La ludoteca La ludoteca per Oriol, monitor

NÚMERO 3

tra. Té els seus problemes però va tirant. Molt bé tot allò relacionat amb el vi (enologia) i bastant l’oli. Segueix endavant la carn de qualitat en terrenys de pastura permanent (ramaderia); el gra una mica millor (explotacions agràries extensives). El futur sobre tot són els boscos per a fusta de moble de qualitat (roure, noguera i cirerer). L’Estany i vol-tants estan plens de boscos que s’exploten poc i sense ofici. També tenen futur els experts en goters (estalvi d’aigua) i arbres de fruita, especialment els bons podadors. Les conserves alimentàries de qualitat es van obrint camí poc a poc.

Turisme: Hi ha una manca de qualitat turística, al Bages pot ser poc aprofi-tada. Hi ha pocs hotels i pensions i en calen més. De moment és un sector amb atur i sous baixos, però hauria de tenir solució. El turisme rural està en els límits. També calen bons cuiners amb escola. L’idioma

turístic que s’ha de primar és el fran-cès, a part de l’anglès, que el visitant francès és constant i el primer de casa nostra. A la costa és l’alemany. Això generaria gerents d’hotel, re-cepcionistes, agències d’informació, transport, com passa a la costa. En propers números de la revista parlarem del transport, de serveis a les persones, i de professions amb futur com la recollida de residus i l’energia so-lar, així com de llocs on es poden fer estudis per aquestes professions.

Avui encetem una nova secció en la qual anirem presentant les diferents opcions per trobar feina i els llocs on preparar-se en elles. L’Estany de fet està entre dues co-marques, el Bages i Osona. Tenint en compte que tots anem amb cot-xe i que tots tenim màquines en quantitat, els oficis de més futur són els relacionats amb la mecànica i man-teniment: de cotxes, motos, maqui-nària agrícola, de treball, electro-mecànica en general. També electri-cistes i línies elèctriques, electrònics, automatismes, reparacions d’elect-rodomèstics, d’ordinadors...

Ara per ara, la construcció, paletes bons i amb ofici, tira molt. La conca del Llobregat segueix sent molt in-dustrial i requereix personal de manteniment, serveis d’empreses, transport, etc. El camp: és el que menys atur regis-

Cinema S’ha arreglat el cinema, han arre-glat l’escenari, el sòcol de fusta i sembla una altra cosa, per fi el tenim polit.

Informàtica avis La nostra mestra, l’Ana Maria, fa classes d’informàtica al casal d’avis dimarts de 5 a 7 i el senyor Do-mingo els dijous.

Tres naixements Han nascut 3 nadons a l’Estany. Ara ja som més !!!

Piscina Aquest any la piscina s’obrirà dia 24 si tot va bé, ja que s’estan fent obres el perquè hi han goteres i es té de pin-ta una mica.

Coral parroquial a la TV2 Al mes de maig el cor parroquial de l’Estany i Collsuspina van anar a TV2, van fer la missa del diu-menge dirigits per mossèn Ramon. I cantaven molt, molt bé.

Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca Ep Joves! Professions amb futur a la comarca per Isabel Fonoll (Orientadora escolar i professional)

Són noticia Són noticia Són noticia Són noticia per Jordi Ramos i Judit Esparó

3333

- El dia 11 de novembre va néi xer la Ingrid Prat. - El dia 19 de gener neix el Nin Piqué. - El dia 23 d’abril neixla Núria Bescós.

Obres al Museu del Monestir Costejat pel Consorci, a més de la persona nova que es cuida del mu-seu, la Teresa, es faran obres per fer-lo més pràctic. Esperem que les obres donin una mica de llum al mu-seu, contemplin lavabos, material i espais per escolars.... I estaria bé que es poguessin comprar postals.

El Nin La Núria La Ingrid La coral parroquial de l’Estany i Collsuspina a TV2

Els residus

Vivim en una societat cada cop més consumista i el consum genera uns residus que no desa-pareixen fàcilment, per més que el camió de les escombraries passi sovint.

Tots nosaltres tenim molt a fer per canviar aquesta tendència. Ens podem implicar i canviar els nostres costums, aportar un granet de sorra en el dia a dia.

El més assenyat fora no produir gaires residus, reduir: el millor residu és el que no es genera. Hem de comprar bé per no llençar tant, evitar els envasos innecessaris.

Un altre punt important és re-ciclar: separar cada material i portar-lo al contenidor corres-ponent, fer recollida selectiva el vidre al contenidor verd, el paper i cartró al blau i els enva-sos, plàstics, brics i llaunes al groc; la matèria orgànica al con-tenidor marró, les piles als con-tenidors específics per a piles

i els medicaments caducats o que ja no usem, al contenidor que hi ha a les farmàcies.

Pensem també que podem uti-litzar la deixalleria. Si fem algu-na d’aquestes accions estalviem matèries primeres, energia i allarguem la vida de l’abocador, al que reduïm contaminació.

Tots sabem que tractar els resi-dus no és gratuït: paguem cada any el rebut de les escombrari-es, rebut que s’encareix any rere any.

A l’abocador els residus no s’aprofiten, són un problema perquè ocupen espai; abocant-los perdem matèries primeres. Transportar les deixalles, tractar-

les, mantenir un abocador en condicions, ben impermeabilit-zat, amb dipòsit per a lixiviats, sortides de gas metà... és cos-tós. I per més que paguem, els residus no desapareixen.

Si separem la matèria orgànica de la resta de les deixalles les podrem portar a la planta de compostatge. Allà es conver-teixen en matèria primera: adob orgànic de molt bona qualitat. S’eviten així problemes de contaminació, d’espai, de pèrdua de matèries primeres i energia. Es tanca el cicle de la matèria i es torna a la terra el que li pertany.

Sabó en pasta

� 4 litres d’aigua

� 1 litre d’oli

� 1 sabó de Marsella

� 250 grams de sosa

Barrejar-ho tot i donar voltes fins que quedi com una pasta.

A totes les cases fem servir oli. L’oli sobrant no el podem abo-car a la pica ja que contamina molt, cal portar-lo a la deixalle-ria o encara millor podem reuti-lizar-lo fent sabó.

Sabó Moll

� 8 litres d’aigua � 1 litre d’oli � 200 grams de sosa càustica. Es barreja tot junt i es remena ben remenat fins que es vegi que el sabó es pren. Al cap d’un dia ja està llest per fer-ho servir.

Medi ambient per Isabel Casas i Navarrete

Recepta de sabó casolà per Pilar Monrós

REVISTA DE L’ESTANY 4444

Reduir: El millor residu és el que no es genera . Cal comprar bé per no llençar tant, evitar envasos innecessaris

NÚMERO 3

En Marc Mas i la Dolors han reno-vat l’hort d’en Sagalés i han plantat herbes aromàtiques, la Marina Bardalet en té cura perquè estigui bonic i ens perfumi l’aire.

Les plantes aromàtiques que hi ha plantades són: espígol, camamilla, romaní, sàlvia, espernallac i farigola.

En Costa tot i haver-se retirat com a conductor de l’autobús, baixa expressament d’Oló a l’Estany. Hem quedat a l’hora del pati perquè ens expliqui al-guna de les moltes propietats de les plantes. Plantes que mol-tes vegades trepitgem ignorant les seves propietats. Ens parla de les que tenim al voltant de la pista poliesportiva, ens ensenya a reconèixer-les, com una plan-ta per tenir bona memòria, la polígon avicolare. Ens explica amb més detall dues plantes que es donen en aquesta època. Amb-dues es recullen el 21 de juny, just en el solstici d’estiu.

Planta de Sant Joan (Hipelicum perfumatum), dita així en llatí perquè és perfumada. És tranquil�litzant, tonifica el siste-ma nerviós Indicada en estats d’ansietat i per a la depressió. També es recomana per a gas-tritis i diarrees. Es pot prendre en infusió.

En un dels cinc tallers de medi ambient que hem fet hem construït menjadores per ocells. Les hem fet amb un fil i amb ampolles d’aigua.

Les posarem al jardí i els ocells tindran menjar, so-bre tot a la tardor.

Herbes aromàtiques a Jardí d’en Sagalès Herbes aromàtiques a Jardí d’en Sagalès Herbes aromàtiques a Jardí d’en Sagalès Herbes aromàtiques a Jardí d’en Sagalès per Judit Esparó

L’equilibri a travès de les plantes L’equilibri a travès de les plantes L’equilibri a travès de les plantes L’equilibri a travès de les plantes per Costa

Menjadores per ocells Menjadores per ocells Menjadores per ocells Menjadores per ocells per Raquel Tarrida

5555

Verbena oficcinalis

Coneguda des de l'antiguitat, els celtes ja l’usaven. Està in- dicada per la febre i pels cops.

Es pot assecar i utilitzar tot l’any en infusió.

L’oli de cops està feta de la flor

Aquest curs hem arribat a dis-set escolars: La Jana, la Marta, la Júlia, l’Ariadna, l’Arnau, la Poli-na, el Martí, l’Oriol, el Toni, el Sergi, el Ruben, l’Esteban; l’Aina, la Jèssica, la Judit, la Raquel i el Jordi. El proper curs 2007-2008 vindran de la Mainada: el Jan i l’Adrià a més de l’Ariadna, una nena nova que ve a viure a L’Estany, per això serem vint entre nens i nenes.

tenen com a termini fins el 26 de juny per presentar les pro-postes gràfiques, dia en el qual es triarà la proposta més adient.

Primer s’urbanitzarà el sector de dalt de la Mina, i desprès, a finals d’any, començaran les obres de l’escola. Esperem que estiguin acabades aproximadament en any i mig.

Des de l’AMPA de l’escola es-tem molt contents de dir.-vos que el projecte de la nova esco-la de l’Estany ja serà realitat el curs 2009-2010. El passat mes d’abril va sortir el projecte en subhasta pública al DOC i a l’estiu i s’adjudicarà la seva construcció.

S’han presentat 29 empreses i

L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics L’Estany vist pels més xics

Va d’escolaVa d’escolaVa d’escolaVa d’escola

Arribarem a 20 Arribarem a 20 Arribarem a 20 Arribarem a 20 per Jordi Ramos

L’escola novaL’escola novaL’escola novaL’escola nova per Carme Vilaró, presidenta de l’AMPA de l’escola

REVISTA DE L’ESTANY 6666

Piscina – Sergi 5 anys Entrada poble – Polina 5 anys

Font Vella – Jana 3

Com serà la nova escola?

Els nens i nenes de l’escola i de la Mainada a la festta de Carnaval cantant pels avis de la residència.

NÚMERO 3

Truita de verdura

� S’escalfa oli a la paella. � Es baten els ous i es posen a la

paella.

� Es tira verdura que ens hagi sobrat d’un altre dinar.

� Es gira la truita … i llesta.

Els nens i nenes de primària hem anat aquest curs cada dimarts a Castellcir per fer classe amb els nens i nenes de l’escola la Popa i així poder fer amics.

Hem fet pla de treball i tallers. Ens ho hem passat molt bé, a més d’aprendre bastants coses i també de fer amics.

També hem vist una obra de teatre del Tintín i una exposició.

Dates de l’escola d’estiu: del 25 de juny fins al 27 de juliol.

Edats: de 3 a 12 anys.

Aquest any també l’AMPA orga-nitza l’escola d’estiu pels nens i nenes. Està oberta a tots els nens i nenes, siguin o no de l’escola.

Horari: de 9 a 13 h.

Activitats: Es faran activitats sobre els indis, jocs, caminades excursions i anar en bicicleta.

Classes amb Castellcir per Judit Esparó i Raquel Tarrida

Escola d’estiu Escola d’estiu Escola d’estiu Escola d’estiu per Jessica Palomo

A l’escola estudiem la manera de fer una alimentació sana. Ens cal menjar cada dia: verdures i fruites; cereals; làctics i carn o peix o ou.

Hem fet sucs naturals, pa amb tomàquet, entrepans, i també diferents maneres de coure els aliments. La Pia ens ensenya a fer una a truita.

7777

Alimentació sana Alimentació sana Alimentació sana Alimentació sana per Aina Casas

Hort de l’escola Hort de l’escola Hort de l’escola Hort de l’escola per Jordi Ramos

A l’hort d’en Sagalés, (cal Ral) hi treballem una mica d’hort els nens i nenes de primària amb l’Ana Maria per estudiar les plantes, el conreu. I fer experiments. I resulta que hem plantat maduixeres i algú ens roba les maduixes. Qui serà?

Una classe a Castellcir

En Jordi treballant l’hort...

L’Aina fa fotos de les les ma-

duixes, l’endemà no hi eren

Aprenem a fer una truita

Ja fa uns dies que des dels mitjans de comunicació ens estan donant una allau d’informacions sobre la nova Llei de la Dependència. Pe-rò, què comporta realment aques-ta llei? En què pot beneficiar a les persones?

La Llei de la promoció de l’auto-nomia personal i l’atenció a les persones amb situació de de-pendència (Lapad), és d’àmbit estatal i, com segurament ja heu sentit a dir, representa el quart pilar de l’estat de benestar, junta-ment amb l’educació, la sanitat i el sistema de pensions.

Amb aquesta nova llei, l’accés a serveis socials i prestacions esde-vé, per a persones que tinguin algun Grau de dependència, un dret garantit i universal.

Fins ara, per a poder accedir a un servei (centre de dia, residència, pis tutelat, auxiliar de la llar, etc.) a part d’haver de complir uns requi-sits, la situació econòmica era de-terminant a l’hora d’atorgar un

servei. Igualment passava a l’hora de demanar un ajut econòmic.

Amb la nova llei, el que ens diu és que les persones pel fet de ser dependents (des de grau I, que és la dependència moderada, fins el grau III, que és la gran dependèn-cia), tenen dret a un servei o prestació, i un cop s’hagi assignat el recurs adequat a les seves ne-cessitats, es valorarà la situació econòmica de la persona per tal de calcular-ne el copagament del servei.

Com que això implica un procés molt complex, la llei s’anirà des-plegant gradualment des d’aquest any 2007 i fins el 2015, que es

preveu que estigui totalment des-plegada.

Aquest any, doncs, es comença a valorar les persones que presen-ten un Grau III de dependència. És a dir, persones que necessiten d’una altra persona per desenvolu-par la major part de les activitats de la vida diària, com són menjar , vestir-se, dutxar-se, caminar, aixe-car-se del llit o cadira, etc.

Els anys següents aniran valorant la resta de persones amb dependèn-cies menys greus.

Cal dir que la situació de depen-dència es contempla tan amb per-sones grans, amb persones amb discapacitat, persones amb malaltia mental i amb nens de 0 a 3 anys. Evidentment els barems de valora-ció són diferents per a cada col�lectiu.

Per a poder fer la sol�licitud de valoració del grau de dependència, cal adreçar-se als serveis socials municipals.

LLei de depèndencia LLei de depèndencia LLei de depèndencia LLei de depèndencia per Laura Isanta, serveis socials de l’Ajuntament

REVISTA DE L’ESTANY

Mare de Deu de l’Estany La tradició ens diu entre altres coses, que és allò que és trans-mès, contingut objectiu dels fets, les creences, els costums, etc. Transmesos de boca en boca de pares a fills, d’avis a nets. Malauradament al llarg del temps són moltes les que s’han perdut, però encara aquí en podem explicar una que ja va plasmar Joan Codina i Puigsau-lens en el seu llibre “El Monestir romànic de Santa Maria de l’Estany” de 1932 y que també va recollir “L’Estany guia turís-tica de A. Pou i R. Vinyeta. Aquesta tradició va ser transme-sa oralment durant centúries i en diu: En una de les nombroses revol-tes que van haver-hi per

8888

Amb aquesta nova llei, l’accés a serveis socials i prestacions esdevé un dret garantit i universal

aquest indret, i amb molta por que la imatge de la Verge de l’Estany pogués ser malmesa, els frares varen decidir portar a la Verge a un altre lloc on pogués estar més protegida. Es diu que la van carregar dalt d’una carreta tirada per bous i just quan es trobava al punt on s’acaba el nostre terme, la carga es va tornar tan feixuga que per més que ho intentaren la carre-ta no tirava endavant de cap manera, adonant-se els frares que potser era un missatge de la Verge que no volia abandonar la Vall, casa seva. La van retor-nar a l’església del monestir sen-se cap dificultat. D’aleshores ençà aquest indret és assenyalat per la Creu de Pe-dra, una columna de dos me-

tres i mig d’alçada que s’acaba en un capitell, on en una cara hi ha Jesús crucificat i en l’altra la Mare de Déu asseguda, és doncs aquesta creu que dóna la benvin-guda a l’Estany venint per la carretera de Moià.

Tradicions Tradicions Tradicions Tradicions per Maria Estany Esparó

NÚMERO 3

L’anell

Joc molt conegut i practicat arreu al s. XIX, es pot considerar com una manera semblant del joc en el qual el jugador que té l'anell quan l'encerta, surt corrents seguit pels demés jugadors.

Material: Anell o un altre objecte

Com s’hi juga Un jugador amb un anell, moneda o objecte sem-blant, fa veure que el deixarà a les mans dels altres participants que estan asseguts en cercles amb les mans juntes. Desprès, pregunta a algú del cercle que endevini, qui té l'anell. Si ho encerta passa a fer el mateix amb l'anell, en cas con-trari, paga una penyora, així fins que es sap qui té l'anell.

El pot

Es jugava als anys 40, però avui dia ja no es practica. Ho feien els nens d'ambdós sexes, però predomina-ven els nens. Jugaven a llocs amples i plans.

Material: Guix, Pot , Pedres

Com s’hi juga Es dibuixa un cercle al terra i es col�loca un pot buit al centre. Els participants, des d'una distància determinada, tiren 3 pedres cada un, amb l'objectiu de treure el pot del cercle. El que ho aconsegueix, és el guanyador.

Aquests són alguns dels jocs ex-plicats per la gent gran de l’Estany a través d'entrevistes realitzades per l’Ajuntament, sota el títol de: Aprenem coses sobre la gent gran, i exposats el dia 20 de maig del 2007.

Ha estat una experiència molt gratificant, ja que realment po-dem aprendre moltes coses dels nostres adults, només cal prestar-los atenció i gaudir de les seves explicacions.

Van explicar-me infinitat de cos-tums que amb els anys s'han anat perdent, (la recollida dels lliris, els berenars a la font, etc) i que realment ells van gaudir força explicant-m'ho i jo escoltant-los.

La biblioteca ofereix la lectura i el préstec d’un assortit de llibres i revistes de cuina, que poden ser interessants per tots els lectors que vulguin buscar-hi alguna re-cepta de temporada, algun còctel refrescant, o fins i tot aprendre la fórmula tradicional d’elaborar ge-lats casolans.

Es tracta concretament de dues revistes especialitzades en cuina:

Descobrir Cuina, revista de gamma alta per assaborir els plaers de la bona taula, amb una edició acurada i unes fotografies de gran qualitat.

Comer bien, revista pràctica per totes aquelles persones a qui els

agradi cuina. El text i el pas a pas

és suficientment senzill fins i tot per aquelles persones que han de preparar la seva primera recepta.

D’altra banda, l’apartat 641 de la biblioteca inclou aproximadament

una seixantena de llibres de cuina en general, i d’especialitats con-

c r e t e s , així com d’alguns

exemplars que guien l’elabo-ració de plats típiment estivals.

Fins i tot el racó infantil disposa de material per aquells joves que vulguin preparar les seves primeres creacions culinàries.

Jocs d’abans Jocs d’abans Jocs d’abans Jocs d’abans per Jessica González

Biblioteca A l’estiu A l’estiu A l’estiu A l’estiu per Ricard Giramé, bibliotecari de l’Estany

Podem aprendre molt de

la gent gran, només cal

prestar-los atenció i gau-

dir amb seves explicacions

9999

Al cim d’una muntanya hi havia un arbret que es bellugava quan feia ventet.

Uns jovenets jugaven fent saltironets hi acabaren fent-se petonets.

L’arbret se’ls mirava fent-los l’ullet i les branques aplaudien tot fent ventet.

Aquesta història explicava un vellet mentre recordava quan era a un jovenet.

Dia del llibre Per Sant Jordi el millor es regalar una rosa vermella com la sang i un llibre, prova d’amor i amistat. Raquel Tarrida Per Sant Jordi amb una rosa o un roser pots fer feliç a tothom que passi pel carrer. .Aina Casas Per Sant Jordi una rosa per estimar i un llibre per tot l’any. (Jèssica Palomo)

La rosa vermella, Com el cor, Com la sang del drac. Ta la vull regalar, Em prova d’amor i pau. (Jordi Ramos)

Per Sant Jordi el millor regal és l’amor i la pau, a la donzella en forma de rosa li va dar el cavaller que del drac es va desfer. (Judit Esparó)

Racó de poesia Racó de poesia Racó de poesia Racó de poesia per Sandra i Joan

REVISTA DE L’ESTANY

Quan ets petit vols ser gran, quan ets gran t’agradaria tornar en rere

♦ Has de fer allò que vols, no seguir als altres, per-què acabaràs malament.

♦ Si has de ser feliç, doncs ja està... però si has de ser infeliç pels altres, tens du-es possibilitats: o bé et quedes desanimat, o bé quan arribi el moment no sabràs viure tot sol.

10101010

La faula El pagès, els seu fill i un ase per Kevin Kenney i Olga Fernández

tada, ha de portar doble carrega. Jo no tractaria al meu ase d’aquesta manera. Els haurien de portar a aquests dos. Seria millor que ells mateixos portessin l´ase sobre d’ells.

El pobre pagès i el seu fill van bai-xar de l’ase, i entre els dos van posar-se l’ase a l’espatlla i van se-guir caminant.

Però quan van haver caminat poca estona, l’ase que estava molt incò-mode va començar a donar coces amb molta forca, fins que el pobre pagès i el seu fill, van acabar caient al riu.

“Es impossible guardar les aparences amb tothom, així doncs fem el que nosaltres

pensem que està be”

Hi havia una vegada un pagès, i el seu fill jove, que estaven viatjant cap al mercat de la ciutat amb el seu ase. Una vegada van haver arribat a la ciutat van trobar unes dones xafarderes que s’estaven rient dient:

- Heu vist alguna vegada algú tan ximple?, estan caminant, mentre que haurien d’estar muntant.

El pagès llavors va dir al seu fill:

- Puja a l’ase, que no volem semblar ridículs.

Així que el seu fill li va fer cas, i van seguir caminant i caminant, fins que van veure un grup d’homes que prenien el sol. Entre ells van dir:

- Mira això”, “Es un bon exemple del que les joves generacions estan por-tant. El noi jove munta l’ase mentre que el pobre pare més gran ha d’a-nar caminant.

El pagès tot preocupat va dir al seu fill:

- Potser tenen raó fill, es veuria millor si jo soc qui munta l’ase i tu camines.

Així doncs el pagès va montar l´ase, i van seguir caminant, i cami-nant, fins que van trobar a unes dones de pages amb els seus fills. I les dones al veure el pare, el

PensamentsPensamentsPensamentsPensaments per Judit Esparó

Si vols ser gran per fer-ho tot, al final no

faràs res

fill i l´ase van dir:

- La crueltat dels pares cap als fills es espantosa. El pare munta l’ase men-tre que el seu pobre fill jove va cami-nant.

Aixi que el pare li di al seu fill:

- Munta ràpid al darrere meu. No voldria que la agent pensi que soc un pare tant cruel.

Així doncs pare i fill, van seguir el seu camí muntant tots dos l’ase, fins que van arribar al mercat.

- Mira, mira”, van començar a dir uns altres pagesos.

-Pobre ase, pobre bèstia tant maltrac-

Dibuix extret de Birdy, come home

NÚMERO 3

1. Passo pel foc i no em cremo passo per l’aigua i no em mullo. Que soc? _________________

2. Soc vermell com una rosa Tinc flames i no sóc el sol Qui sóc?_________________

Font de l’Estany, (dues paraules). Nom de la geganta. Carrer més antic de l’Estany. Nom del gegant Turó de l’Estany (femení). Plaça on està l’escola. Abat de qui pren nom la biblioteca. Carrer de la pista vella. Nom de l’alcalde de l’Estany- Puig de la ... Font darrera el monestir (tres paraules) - Comarca a la que pertany l ’Estany- Llar d’infants—Flor de la Mare de Deu—Forn de pa— Casa rural (dues paraules) - Subco-marca o comarca natural— Empresa d’autobús que té parada a l’Estany—Despatx de pa.

Endevinalles Endevinalles Endevinalles Endevinalles per Judit Esparó

Passatemps Passatemps Passatemps Passatemps

Sopa de lletres Sopa de lletres Sopa de lletres Sopa de lletres per Raquel Tarrida

Diferències Diferències Diferències Diferències per Judit Esparó

11111111

M T F O N T V E L L A B

A R N A U V F O S C 0 A

R V I B A L M E S A R G

E P M O N A S T I R D E

D S E R R E T A U E P S

E T M A I N A D A R S T

D C A L B O U L L I R I

E O U I X A C O N E T R

U A M C A L S A B A T A

R M A R I A E S T A N Y

X P B E R E N G U E R T

I S U M N S A G A L E S

C Q A M O I A N E S L M

3. Sóc blau com el cel, t’hi veus reflectit i no soc un mirall Que sóc?__________________ 4. Diu tot el que sap ell sol o en forma de coro. Verd,engabiat, és au i té el nom de....... _________________________

Sopa de lletres:

FONT VELLA - MARE DE DEU - FOSC-ARNAU MARIA ESTANY- LUDO-TECA-MONESTIR-XIC-MAINADA-BALMES SERRETA-LLIRI-BAGES CALBOU- XACONET-CAL SABATA –SAGALES-BERENGUER- MOIANES Endevinalles:

1 L’ombra - 2 El foc 3 L’aigua - 4 El lloro

Solucions als passatemps

En Roger diu a en Pepet:

- Si tingués un arbre hi plantaria taronges - Què dius ara? que les taronges en els arbres no es planten!

Vols riure? Vols riure? Vols riure? Vols riure? per Judit Esparó

Un dia la mare d’en Pepet li diu:

- Has d’anar a la perruqueria a fer-te alguna cosa als cabells, que ja tens 50 anys i encara no en tens.

?

La Munda, ulls verds com el prat al maig, va tirar Tu-set avall i, pum, de seguida la Diagonal. Va dubtar si seguir caminant fins el Cinco de Oros o agafar el 6. Va agafar el bus, que la va deixar just a la parada del Segalés. Un cop aco-modada en el car la noia va restar imbuïda pels seus pensaments.

- La veritat és que no sé amb

qui quedar-me. Ell sap de línies però ella no es queda enrere. Ell ma-neja els colors, ella també, però.

La Munda partia de compa-racions absolutament ina-dequades.

- De Manel m’han agradat aquelles visions de Nova York des dels cims dels seus gratacels amb els taxis allà baix, menu-dets i grocs com els botonets d’or que creixen ara al meu hort; també els interiors de Cadaqués traient el cap per mirar-ne la llum del mar i aquells restau-rants de París amb les seves taules revestides i els seus cam-brers insinuats en el fons. Però mira que no sé si m’agrada més la Pepi, la pintora de figures: aquestes màscares de toc orien-tal, amb ullets de xineses o japoneses. que per mi són el mateix. El Manel fa esclatar els colors i la Pepi no, els mesu-ra, els acarona i els fa posar seriosos, greus, elegants. Tot això anava pensant la Munda quan els seu auto-

car passava per Plegamans,

mentre anava jugant amb una polsereta de pega que havia comprat en un mer-cat de les Rambles.

- Plegamans, Plegamans, nom guai. La Mantis religiosa.

La Munda ajuntava les mans com en actitud de resar. A Caldes pujaren colombians, colombians i colombians i llavors la Munda es va endinsar més en els seus pensaments:

- No, si el meu poble pot presu-mir de moltes coses, però també d’art.

A Sant Feliu pujaren dos amables vellets que xerra-ven pels colzes, tal com es sol dir. Anaven coronats, o sigui que un duia boina i l ’ a l t r e t a m b é .

- Està d’acord? És que li diré una cosa: a la passada legislatu-ra, el govern… - Ep!. Perdoni si el tallo. No es fiqui en política, que ja sé quin peu calça i conec la seva propen-sió a tocar allò que no sona. A més, de què volia parlar, de legislatura o de període governa-tiu? A veure.

De tant en tant el Costa mi-rava somrient als vellets a través del mirall, sense apartar l’ull de la carretera, i la Munda seguia rumiant:

- No, és que això d’anar a veure pintures a mi em ve de nou, però com que el Manel i la Pepi són del meu poble… La veritat és que m’han agradat. Hi ha quel-

com de misteri en això d’ag-radar o no agradar. Bé, que em diguin a mi per què el Gere i no el Pitt, o al revés. A la meva mare li agrada la cuina i a mi no. És que no ho entenc. Ah, si ja som a l’Estany.

El prat va aparèixer com un ric mantell de maragdes, tacat aquí i allà per les ver-melles roselles i els grocs ravunissol i mel�lilots. Al nord els Pirineus des-corrien un teló de fons blau amb els cims encara nevats.

- Colors pels pintors estanyencs - va mussitar la Munda -. També l'Estany pot presumir d’art, dic, primer el monestir, es clar, pedra a pedra, desprès els pintors: los paisatges del Crespi-era, l’explosió de colors del Valeri, l’harmonia juvenil del Creu, el traç valent de la Mari-na i ara las xineses de la Pepi i els dibuixos del Manel.

El Costa arrencà l’autocar amb força i amb l’ànim d’arribar aviat a Oló, deixar la bèstia i ficar-se al seu hort a donar un cop d’ull als pebrots. Camí de casa seva, la Munda pujava el carrer Fosc bellugant graciosa-ment els malucs, tal com les barquetes es mouen quan deixen la platja i comencen a endinsar-se al mar.

- Molt, és una experiència molt maca portar els gegants del teu poble.

- Quantes classes heu hagut de fer?

- La veritat és que pràcticament no varem poder assajar ja que els ge-gants van estar a punt a l’últim mo-ment.

- T’ha agradat fer ballar als gegants amb en Jordi?

- M’ha agradat molt, som amics des de fa molts anys.

Els gegants s’han batejat gràcies a la col�laboració de molta gent, i també gràcies a que en Llarg i en Jordi Tort han estat els geganters. Preguntem al Llarg com ha estat aquesta experiència.

- Costa gaire portar els gegants ?

- No, no costa gaire. S’ha d’estar al cas del balanç, tenir ganes de ballar i gaudir.

- T’ha agradat l’experiència?

En Llarc i en Jordi Tort, geganters En Llarc i en Jordi Tort, geganters En Llarc i en Jordi Tort, geganters En Llarc i en Jordi Tort, geganters per Judit Esparó i Jèssica Palomo

Redacció: Escola, Ricard Giramé, Laura de Castellet i Isabel Casas

Tel, 93 830 30 66 - Fax: 93 830 30 00

Envieu el vostre article a:

Edita: Escola de l’Estany Coordinació: Escola de l’Estany (Ana Mª Cuesta - Aina Casas - Judit Esparó - Jordi Ramos - Jessica Palomo - Raquel Tarrida)

La revista de l’Estany

ESCOLA ESCOLA ESCOLA ESCOLA IIII POBLEPOBLEPOBLEPOBLE DEDEDEDE

L ’ESTANYL’ESTANYL’ESTANYL’ESTANY (MOIANÈS)(MOIANÈS)(MOIANÈS)(MOIANÈS)

Plaça Monestir, 4

a8037981@xtec.cat

En Manel, la Pepi i la Munda En Manel, la Pepi i la Munda En Manel, la Pepi i la Munda En Manel, la Pepi i la Munda

En Jordi a l’esquerra i en Llarg a la dreta després de rebre la foto dels gegants en el bateig