revista DONES nº3 - ADPC · ra es trigaria més de 10 anys a substituir la rúbrica "deli-tos...

La lluita per a l’espai professional

Advocades:La lluita per a l’espai

professional

juny 2001 núm. 3

1977 La Constitucióiguala tots els fills davant lallei, sense tenir en comptel'estat civil de la mare igaranteix la possibilitat d'in-vestigar la paternitat

1978 El 26 de maig el govern d'UCD va despenalit-zar l'adulteri acabant així amb la tutela moral de l'estatque significava una desigualtat davant la llei.El 7 d'octubre es despenalitzen els anticonceptius

1978 El 7 d'octubre s'elimina del Codi Penal la figu-ra de la dona com a víctima d'estupre i rapte, però enca-ra es trigaria més de 10 anys a substituir la rúbrica "deli-tos contra la honestidad", pels delictes contra la llibertatsexual. El 21 de juny de 1989 es declara aquest concep-te com un bé jurídic protegit

1981 El 13 de maig es reforma el Codi Civil perequiparar jurídicament marit i muller, atorgant la pàtriapotestat i l'adminis-tració de béns alsdos cònjuges. El 7de juliol es formalitzala llei del divorci aEspanya

1985 El 13 dejuliol se suprimeix delCodi Penal la punibili-tat de l'avortamenten tres supòsits:quan hi ha perill pera la vida, la salut físi-ca o psíquica del'embarassada; quan l'embaràs sigui conseqüència d'unaviolació o quan el fetus presenti greus deficiències

Aquesta cronologia està extreta de l'Exposició deFotografies de Pilar Aymerich "Els anys violeta1976-1982", amb textos d'Elvira Altés

1976 El mes de maig d'aquest any es van celebrarles Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de laUniversitat de Barcelona, amb l'assistència de més de4.000 persones. Amb aquest acte va començar uns anysde reivindicació i lluita del moviment feminista aCatalunya.Malgrat el Decret de 20 d'agost de 1970 que regulava el

dret al treball amb plena igualtat jurídica, estaven autorit-zades normes per adequar la retribució "al diferente valoro calidad del trabajo femenino" i a les dones casadesels calia la llicència marital per cobrar el sou. Fins a laLlei de Relacions Laborals de 1976 no es deroguenaquestes normes, així com la dot que s'atorgava a lesnoies quan es casaven i deixaven la feina

Els anys violeta: 1976-1982

elles també hi eren

dones 2

sumari2 elles també hi eren "Els anys violeta: 1976-1982

Fotos Pilar Aymerich, textos Elvira Altés

4-11 quan totes les dones"Advocades: la lluita per a l’espai professional"

Per Elisabeth Alfaro, Laia Farrera, Regina Salanova i Romina Tomás i Elvira Altés

Fotos Pilar Aymerich

12-13 així ens veuen, així ens va"Pel juny... cards lliris i roses"

Per Montse Puig

"Una dona, un tòpic"

Per Maria José Cantón

14-15 reflexions des del 21El sexisme de les dones

Col·laboracions: Jorge M Reverte i Eva Piquer

Il·lustració Mariel

16 dones que remenen les cireresEntrevista amb Maria Dolores Lorenzo,

directora d’Autonomia Personal i Benestar Social de l’ONCE

Per Montserrat Carreras

17 europa a l’abast "França: regidores,però no alcaldesses"

Per Manolita Sanz

18-19-20 l’administració administradaInformació sobre polítiques de gènere

Coordinada per Marta Corcoy

24 el tal·lós d’Aquil·les"La píndola de l’endemà i els bisbes"

Per Nahir Gutiérrez

La Gata Lina

Per Gemma Sales

27 fina isegura, periodista d’alturaGuió: Joana Gallego

Il·lustració: Aina Albi

Altres seccions :

de cara a la paret amb les pífies d’empreses i institucionsl’estenedor d’idees, notícies, convocatòries i articlessofregit Cultural activitats i creació artística

editorial

Cal una mica d’aire fresc

El concepte de gènere no forma part dels principis iaxiomes que sustenten la professió periodística.

Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribatl’equip de recerca que ha rebut el primer Premi a laInvestigació sobre Comunicació de Masses, concedit pelConsell de l’Audiovisual de Catalunya. Després de tresanys d’investigació dels mecanismes de producciód’informació, han constatat que els temes on les donesestan presents, o hi podrien ser, reben uns abordatgesque oscil·len entre la indiferència, el desdeny, i, devegades, l’intent de comprensió, tot barrejat i sense uncriteri clar i estable sobre com encarar les qüestions degènere i evitar l’ús d’estereotips.D’altra banda, els responsables dels mitjans impresos esqueixen del descens de venda de diaris i publicacions,una conseqüència, entre altres motius, de la creixentdesconfiança que suscita la informació en la societatcivil. Desinterès i descrèdit semblen amenaçar unaprofessió que es considera a si mateixa garantia delsistema democràtic. Perills contra els que semblenincapaços de reaccionar els responsables de lesempreses de comunicació. No tenim la solució, és clar, ni tampoc pretenem donarlliçons (som conscients de la humilitat del nostre treball),però podem suggerir que plantejar-se altres punts devista pot ser una bona manera d’encarar la complexitatcreixent que ens toca viure. Oblidar-se dels vells mitesprofessionals, com el de l’objectivitat o el de l’emissor, decaracterístiques universals que s’adreça a un hipotètic"lector", igualment desproveït de sexe i de gènere, potser un exercici saludable. Creiem que hi ha unaperspectiva de gènere, necessària i complementària, quepot dotar la informació general de pluralitat i d’interès. Noés la panacea, ni pretén resoldre els problemes decredibilitat que arrossega la professió, però potserobriria una escletxa en la ideologia periodística i, qui sap,igual s’hi podria colar una mica d’aire fresc i unes quantesmilers de lectores que, ara per ara, no es podenreconèixer en la informació quotidiana. Des d’aquesta publicació seguirem explicant la realitatque ens envolta a través de la nostra perspectiva. Unapràctica que, fins ara, ens ha anat prou bé, doncs larevista acaba de rebre un accèssit del premi Serrat iBonastre pel primer número dedicat a les enginyeres. Unguardó que agraïm i que ens estimula a seguirendavant.n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: [email protected] Web: www.adpc.org

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Pilar AymerichImpressió: El Tinter. Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Barcelona. juny 2001, núm. 3

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugèniaIbáñez, Pilar Aymerich, Hilda Ferrer, Marta Corcoy,Elvira Altés

Gemma Gazulla té 24 anys. Es va llicenciar l'any1998 a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu

Fabra de Barcelona. Ha treballat de secretària en unpetit jutjat i ara prepara oposicions per ser jutgessa. Enaquests dos anys s’ha trobat amb moltes dificultats perpoder exercir com a advocada. Aquest fet va trencaramb les il·lusions i expectatives que tenia quan va sortirde la facultat. La seva joventut i inexperiència no li hapermès, potser, veure l’evolució del paper de la dona enles darreres dècades. En el món del dret, les dones han anat guanyant terreny,sobretot, en els darrers deu anys, i la situació, tot i queencara es donen desigualtats de gènere, ha canviat.

L’especialitat segons el gènere Si hi ha un element que caracteritza l’advocacia és lasegregació horitzontal, és a dir, la distinció de gèneredins la mateixa professió. En termes d’especialitat, el

Dret Mercantil està molt més masculinitzat que, perexemple, el Familiar o el Matrimonial, liderats per lesdones. Les 341 advocades especialitzades en DretMercantil representen el 21’3% del total de col·legiats(1.595), enfront els 1.254 homes que representen el78’7% restant que exerceixen la mateixa branca. El Dret Familiar i el Matrimonial sembla que estan moltpropers a les dones, potser pel diferent "procés desocialització" que han rebut respecte els homes, segonsl’estudi ”L’exercici de l’advocacia: una qüestió degènere?”, dels sociòlegs Carmen Gutiérrez, Andreu Lopei Teresa Torns. Hi ha una sèrie d’activitats, com són lacura o l’atenció de les persones, que incentiven lesdones cap a aquests sectors. Francesca Comellas ésadvocada laboralista de Comissions Obreres. Es vallicenciar l’any 1984 a Barcelona i es va decantar cap al’especialitat Matrimonial, tot i que des de fa deu anystreballa el Dret Laboral. Comelles ratifica la idea de què

quan totes les dones...

"El gènere marcadiferències i

desigualtats, però,de vegades,

aquestesdiferències sóninvisibles per les

pròpiesadvocades".Teresa Torns,

sociòloga

dones 4

FOTO

PILAR AYMERICH

En prou feines fa 70 anys que les dones poden exercir d'advocades, i en aquestperíode de temps ja han recorregut un llarg camí. Actualment, s'ha incrementat laseva presència en tots els col·legis d'advocats de l'estat espanyol, i en el deBarcelona representen el 35%. Si bé treballen a totes les branques del dret, nomésassoleixen la paritat exercint el Dret de Família. Casualitat? Elecció conscient?Determinisme? Aquesta és una aproximació de la professió en clau de gènere

Advocades:la lluita per a l’espai professional

Mares i advocadesLes professionals de l’advocacia asseguren que estracta d’una professió molt absorbent, que requereixmoltes hores de dedicació. El treball del despatxcontinua a casa: noves lleis, casos complicats,documentació, etc. Homes i dones estan preparats perassolir aquestes tasques, però en el cas de la dona s’hiafegeix l’atenció als fills. Per les condicions biològiquesde la dona, els fills poden suposar un fre en algunmoment de la seva carrera professional. "Tenir fills limital’exercici. Si no estàs en un despatx gran resulta moltdifícil que puguis fer només mitja jornada. En aquestaprofessió si els matins estàs al jutjat, a les tardes tensles consultes. Per això resulta molt difícil compaginar lesdues coses alhora. És un handicap enorme per lesdones que volen ser mares", explica Mercè Molina. Peraquest motiu, Francesca Comellas, advocada laboral deComissions Obreres, ha optat per no tenir fills. Ha vistles dificultats amb les quals s’han trobat les sevescompanyes en el moment de compaginar la feina amb lavida familiar: "Tinc companyes que sí que tenen fills ientenc que és molt dur. A l’hora de la veritat, el dia adia, tothom ha de treure’s la mateixa feina, siguis homeo dona, tinguis fills o no. Per més que hi hagi unateòrica igualtat, no hi ha els mitjans per poder fercompatible el món que cada dona té a part de la feinaprofessional. Però això no és un problema de l’empresasinó de la societat". Lourdes Torres, advocada dematrimonial i civil, membre de la Comissió de DonesAdvocades, ratifica aquesta idea: "Les advocades notenim límit d’horaris. Tenir fills dependrà de l’organitzacióque tingui cadascú. Conec alguns casos i per tenir-loshas de comptar amb alguna persona que els vigili acasa". Maria Teresa Pasqual també considera que tenirfills limita molt la seva feina. Segons ella, el problema detenir fills no és el fet de tenir-los, sinó que no se’ls potdedicar tot el temps que necessiten perquè tinguin unabona educació. Per aquest motiu, ella també ha optatper no tenir fills. Per a altres dones, en canvi, tenir fills no limita la sevafeina professional. "El que volen les empreses sónresultats. Tant els fa que siguis home o dona. Si unadona demostra que val no hi ha cap impediment. Però,normalment, quan tens fills, és la mateixa dona quis’adona que li compensa més estar amb la seva famíliai no dedicar tantes hores a la feina", afirma Maria TeresaPuntí, advocada civil, que està casada i té dos fills. L’opció de compaginar la vida professional amb lafamiliar ha fet que moltes dones optin per formar bufetsindependents, igualment eficients però amb un ritme detreball adequat a les seves necessitats i responsabilitatsfamiliars.

El prestigi d’una professió liberalCom la majoria de professions liberals, l’advocacia vistades de fora té un cert prestigi per als ciutadans i unavisió idealitzada del que representa el dret, com hodemostra el fet que és la llicenciatura amb més alumnes(per davant d’Econòmiques i Empresarials), però laconcepció que tenen les pròpies advocades és molt dones

moltes dones s’impliquen més en temes socials iqüestions relacionades amb la família: "És uns delscamps que les dones coneixem més o hi tenim més adir, perquè en certa manera és el que ha estathistòricament el món de les dones: la família. Potser peraixò, és lògic que moltes dones es plantegin la vessantdel Dret Matrimonial".Tot i així hi ha moltes advocades que no són conscientsd’aquesta tendència ocupacional i, sense adonar-se’n,opten per la branca ocupada majoritàriament per lesdones. Teresa Torns, sociòloga i coautora de l’estudisobre les dones advocades ja esmentat, fa referència aaquest fet: "El gènere marca diferències i desigualtats,però, de vegades, aquestes diferències són invisiblesper a les pròpies advocades". Per la seva banda, elsociòleg Andreu Lope opina que els homes tendeixen adecantar-se per la branca del Dret Mercantil. "S’estableixuna relació entre el client i el professional que ésdiferent si es dóna entre un advocat home o unaadvocada", explica Lope. L’advocada Maria Teresa Pasqual va néixer a Lleida fa38 anys. Especialitzada en Dret Matrimonial i Civil,treballa a Barcelona i a Santa Perpètua de la Mogoda.Considera que dins la branca del Dret Mercantil, aquestfet s’accentua més quan es tracten temes relacionatsamb grans empreses. En la majoria de casos, elspropietaris d’aquestes entitats són homes i, normalment,prefereixen l’assessorament legal d’un advocat homeque el d’una dona. Segons Mercè Molina, advocadamatrimonialista des de l’any 1977, el fet que hi hagimenys dones dedicades a la branca del Dret Mercantilrespon bastant fidelment a la realitat. "La dona tédificultats per incorporar-se a despatxos o bufets detipus mercantil o fiscal. La decisió pot ser voluntària,però també pot venir donada per les dificultats quetroben a l’hora de treballar en aquest sector". D’altra banda, en termes relatius, per les donesl’especialització en Mercantil no és tan prestigiosa comsembla. Hi ha una part de la professió que es feminitza iuna altra part que es masculinitza. Potser la diferènciaes fa més palesa segons els temes. De la mateixamanera que els clients homes busquen certa agressivitatper defensar interessos de capital, la clientela femeninabusca el suport de les advocades per a temes familiars."Aquestes diferències són una qüestió de confiança ques’estableix d’igual a igual; d’home a home i de dona adona", afirma Maria Teresa Pasqual. En la sevaexperiència professional, Pasqual es va decantar per labranca Matrimonial per una qüestió circumstancial.Senzillament, s’hi va trobar.Les advocades coincideixen en l’opinió que és una feinamolt dura pel fet que han de tractar amb moltsproblemes i que és difícil no involucrar-se personalmenten aquests. Moltes vegades es troben fent el paper depsicòlogues. Maria Teresa Puntí té 37 anys i dos fills.Es va llicenciar l’any 1986 i en l’actualitat es dedica alDret Civil al bufet Puigdecanet de Vic. Segonsl’advocada: "Pel fet de ser dona, els clients t’expliquenmés coses i és difícil deixar la feina al despatx i oblidar-te’n un cop ets a casa". 5


"La dona tédificultats perincorporar-se adespatxos obufets de tipusmercantil ofiscal. La decisiópot servoluntària, peròtambé pot venirdonada per lesdificultats quetroben a l’horade treballar enaquest sector",Mercè Molina,advocada

més realista. "El prestigi social de l’advocat ha anatdecreixent. És una carrera molt dura i qui busca èxit ienriquiment econòmic no ho aconsegueix", afirma MercèMolina. Malgrat tot, molts estudiants de dret mantenen aquestail·lusió per la seva professió, i es preparen a la facultatper tirar endavant aquest repte. Segons Gemma Gazulla,"Són les noies les que obtenen més bones notes i lesque tenen més capacitat de sacrifici per opositar". Uncop acabada la carrera, són, majoritàriament, les noiesles que decideixen fer oposicions, mentre que els noisprefereixen incorporar-se al món laboral. Les oposicionsal món de la magistratura són càrrecs que requereixenuna gran capacitat d’estudi, paciència i dedicacióconstant. La majoria d’advocades coincideixen en dirque aquestes són qualitats que les dones tenen mésdesenvolupades que els homes. Gazulla creu que lesnoies es decanten per aquesta opció perquè càrrecscom, per exemple, el de jutgessa donen més seguretatpel seu caràcter vitalici, que no pas la professió liberald’advocada com a tal. De fet, cada vegada hi ha mésdones jutges. Les dades de les quatre últimespromocions de l’escola judicial revelen que el 63% delsalumnes són dones i el 37% homes. Tot i haver guanyatterreny, en l’actualitat dels 3.421 jutges en exercici, el63’69% són homes i el 36’31% dones.

Igualtat o desigualtat en la professióCom a totes les professions liberals, hi ha el debatsobre si la dona ha aconseguit equiparar-se a l’home o siencara es manté en un segon pla per raó de sexe. Avuien dia, ja no ens resulta sorprenent trobar dones queexerceixin l’advocacia o altres branques del dret. MercèMolina, advocada matrimonial, opina sobre la necessitatque hi hagi una representació femenina als Col·legis

d’Advocats que sigui fidel a la realitat: "Penso queestaria bé que els Col·legis d’Advocats i els òrgans degovern fossin ocupats per dones en la mateixaproporció en relació a les professionals que estemexercint. Fins ara, aquestes institucions han estat unreducte dels homes i avui dia ho continuen sent".La percepció que tenen la majoria de dones advocadesés que han anat guanyat terreny en el camp de lajustícia i les seves pròpies experiències són un exempled’aquest fet. Generalment, cap d’elles s’ha sentitdiscriminada o marginada pel fet de ser dona."Personalment, crec que el nombre de dones al mónjudicial, avui dia, està molt igualat en relació als homes.Abans era diferent, hi havia menys dones advocades, isobretot menys jutgesses", diu Maria Teresa Pasqual,advocada matrimonial, fent referència a la diferència degènere en la professió. Maria Teresa Puntí, advocada especialitzada en DretCivil, tampoc pensa que hi hagi una desigualtat entreels dos sexes a l’hora d’exercir la seva feina. Creu queen la pràctica de l’advocacia tant serveix un home comuna dona, però que la diferència es pot trobar en lesseves responsabilitats familiars. La percepció que es pot extreure de l’estudi “L’exercicide l’advocacia: una qüestió de gènere?” és que laconsciència que hi ha desigualtat de gènere o alguntipus de discriminació social la tenen més aquellesdones advocades que van obrir camí en els inicis de laprofessió. Aquestes advocades, que van ser lespioneres a l’hora d’exercir en el món del dret, sí quesenten que encara no s’ha aconseguit la igualtat plena.

Pocs càrrecs de responsabilitatPel que fa als càrrecs de responsabilitats al Col·legid’Advocats de Barcelona, la presència de les dones ésconsiderablement inferior a la dels homes advocats. Nos’ha donat el cas de cap advocada degana, i dels 116col·legiats que han format part de la Junta de Govern delCol·legi únicament 17 han estat dones, segons l’estudi“L’exercici de l’advocacia: una qüestió de gènere?”.El nombre de dones en els càrrecs de Presidència iVicepresidència és baixa, però augmenta en els càrrecsde Secretaria i de Vocals. En canvi, l’única plaça deTresoreria està ocupada per una dona. L’edat és un dels factors determinants en l’ocupació decàrrecs de responsabilitat. La major presènciad’advocades en càrrecs d’importància es dóna en eltram d’edat dels 40 als 50 anys, seguit de les donesentre 30 i 40 anys. El cas contrari es dóna en elshomes, col·lectiu en el qual l’ocupació de càrrecsaugmenta amb l’edat.Dels 331 càrrecs de responsabilitat del Col·legid’Advocats de Barcelona, 223 són ocupats per homes i108 per dones, és a dir, la presència femenina ésmenys de la meitat de la masculina. Deixant de banda elcàrrec de vocal, on hi ha més presència de dones en


dones 6

"El que volen lesempreses sónresultats. Tant

els fa que siguishome o dona. Si

una donademostra que

val no hi ha capimpediment.

Però,normalment,

quan tens fills,és la mateixa

dona qui s’adonaque li compensamés estar ambla seva família i

no dedicartantes hores a la

feina", MariaTeresa Puntí,

advocada

FOTO

PILAR AYMERICH

dones 7


"Són les noiesles que obtenenmés bones notesi les que tenenmés capacitat desacrifici peropositar",Gemma Gazulla,llicenciada en Dret

ostentar menor responsabilitat, la diferència entrehomes i dones és major, arribant, fins i tot, a triplicar-se.Actualment, dues dones estan lluitant per un delscàrrecs més importants al Col·legi d’Advocats deBarcelona. El 21 de juny se celebraran les eleccions alcàrrec de degà, a les quals s’han presentat quatrecandidatures. Els prop de 16.000 col·legiats haurand’escollir entre Montserrat Pinyol, Teresa Cervelló,Jaume Alonso-Cuevillas i Joan Maria Xiol. La presènciad’aquestes quatre candidatures ha provocat que sigui undels comicis més disputats dels últims anys, també acausa de la força amb què han entrat aquestes duesadvocades. Montserrat Pinyol va néixer l’any 1950 a Barcelona.Casada i amb un fill, porta 26 anys exercint en laespecialitat de Dret Civil. A més, és membre de lacomissió de dret de la construcció del Col·legi deBarcelona, de la comissió de dones de l’AssociacióCatalana de Dones de Carreres Jurídiques, presidenta dela Federació de Mutualitats de Catalunya i professora del’Escola de Pràctica Jurídica.Per la seva banda, Teresa Cervelló va néixer aMontblanc fa 51 anys. Com Pinyol, està especialitzadaen Dret Civil. Col·legiada l’any 1972, està casada i tédos fills. Actualment és membre del consell rector del’Escola de Pràctica Jurídica i professora associada deDret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Ha estat membre de la secció de Dret Civil i de Dret dela Construcció al Col·legi de Barcelona.

Compromís socialEn aquesta professió hi ha una encomiable tradició delletrats i lletrades que incorporen al seu universprofessional el compromís i la responsabilitat social versles persones i els col·lectius més desfavorits. Aquest ésel cas de Marga Trallero, una advocada de 54 anys quequan va començar a exercir, fa 23 anys, va orientar-secap al Dret Laboral. Ben aviat, però, es va adonar quepodia harmonitzar la seva professió i el feminisme: "Vaigvoler canalitzar les meves inquietuds de manera ques'adaptessin al meu tarannà". Així, és cofundadora del

Grup l'Alba, un col·lectiu interdisciplinar que l 'any 1981va organitzar-se per atendre els problemes de violència imaltractaments de les dones. Van ser pioneres a totl'estat espanyol i, des d'aleshores han seguit treballanten aquest camp gestionant la casa refugi del'Ajuntament de Barcelona i atenent les consultesd'aquesta problemàtica en l'Equip d'Atenció a la Dona,un servei municipal per a dones que compta ambpsicòlogues, assistents socials i advocades. "Hi ha gentque no servim per fer proselitisme i donar discursos -diuTrallero- però, en canvi, es pot aplicar un sentit dejustícia a la vida quotidiana i a la pràctica professional,assessorant la clientela i fent entendre com funciona elsistema judicial". Marga Trallero, que des de fa 20 anyscomparteix despatx amb altres dues advocades, esdedica al Dret de Família, però també s'ha especialitzaten assessorar i atendre als professionals i usuaris delsserveis socials de diversos ajuntaments.Els maltractaments domèstics i la violència cap a lesdones mobilitza una bona part del col·lectiu d’advocadesi també d’advocats, com ho demostra el servei que hamuntat la Comissió de Dones Advocades. MontserratCampillo Paradell, membre de la Permanent de laComissió i de l’Associació Catalana de Dones deCarreres Jurídiques, és una advocada de 43 anys, queva aconseguir una de les sentències més significativesen el tema dels maltractaments. El magistrat SantiagoVidal, va fallar en contra d’un home que havia apallissat isotmès la seva companya a la vexació d’introduir-li elcap violentament a la tassa del wàter, considerant-loresponsable d’un "delicte de tracte degradant ambmenyspreu greu de la integritat moral de la víctima",amb la condemna d’un any de presó, l’arrest de sis capsde setmana i una indemnització econòmica. Aquestasentència ha estat confirmada per la secció tercera del’Audiència Provincial de Barcelona el 17 d’abril de2000. Per Campillo té importància perquè és "la primeravegada que un delicte de tracte degradant, dins elcapítol de tortures, que fins ara només era imputable alsfuncionaris públics, s’ha equiparat a una situació demaltracta dins l’àmbit privat".

"Es pot aplicarun sentit dejustícia a la vidaquotidiana i a lapràcticaprofessional,assessorant laclientela i fententendre comfunciona elsistema judicial",Marga Trallero,advocada

ANTIGA SEU DEL COL·LEGI D’ADVOCATS, A LA CASA DE L’ARDIACA.

FOTO

PILAR AYMERICH

LA LLETRADA MONTSERRAT CAMPILLO I EL MAGISTRAT SANTIAGO VIDAL


dones 8

Dones amb togaLa Comissió de Dones Advocades és un delsorganismes que conformen el Col·legi d’Advocats deBarcelona. Aquesta comissió actualment està integradaper onze dones que intenten conscienciar als seuscompanys sobre allò que afecta al col·lectiu femení enel nostre entorn social. La tasca de la Comissió es basa, entre altres coses, enl’estudi i la discussió de les diferents lleis que afectenles dones, així com de les propostes legislatives i laseva aplicació pràctica. Durant tot l’any se celebrenreunions, jornades i col·loquis des del punt de vista delgènere i des de les perspectives històriques,psicològiques o socials. A més, la comissió dónasuport legal a altres grups o associacions que treballenqüestions vinculades amb el món jurídic i amb la dona,com, per exemple, els temes relacionats amb laimmigració.Segons Maria Teresa Suñol, membre de la permanentde la Comissió de Dones Advocades, l’organisme"s’interessa per tot allò que afecti les dones i que,d’alguna manera, estigui relacionat amb els seusproblemes". La comissió, però, no es vol limitar a laqüestió estrictament jurídica, sinó que vol que hi hagiuna perspectiva de la dona en general. Per aquestmotiu, les activitats que s’organitzen compten amb elsuport de professionals d’altres branques no jurídiquescom, per exemple, la sociologia, la psicologia o lahistòria. Es tracta de donar a conèixer la realitat delsproblemes que es plantegen en tota la seva dimensió ino només des del punt de vista jurídic.

Entre altres coses, la Comissió ha organitzat des delmateix Col·legi cursos especials i conferències per aadvocats i advocades sobre necessitats específiques dedeterminats sectors de població. Aquest és el cas, perexemple, de les dones maltractades. Des de la comissiós’intenta orientar als professionals sobre com treballaramb aquest col·lectiu. Segons Maria Teresa Suñol, elseu objectiu és que "la gent pugui anar a l’advocat i queaquest tingui un mínim coneixement del que estàpassant".L’assetjament sexual i la pràctica penal i laboral sónaltres dels temes presents en l’activitat diària de lacomissió. Segons Maria Teresa Suñol, les sentències peraquests delictes depenen en general de la visiómasculina de la societat i dels jutges que exerceixen.Actualment, s’ha intensificat el nombre de dones juristesque tracten aquests problemes.La Comissió també s’ha ocupat de la Llei d’Asil id’Estrangeria i la seva relació amb les dones.Normalment, aquest col·lectiu té més problemes peraccedir al món de la justícia o està més marginat des dela seva pròpia cultura. Per això, des de la Comissió deDones Advocades s’intenta potenciar i animar aaquestes dones a que confiïn en la justícia. D’altra banda, l’organisme dóna molta importància a labranca de Dret Matrimonial, ja que és una de les mésfeminitzades de la professió i a la que s’hi dediquen mésadvocades. Segons Maria Teresa Suñol "les donestenen tendència a anar a buscar una dona quan tenenproblemes de família". En els últims dos anys s’hancelebrat dos actes relacionats amb aquest tema: laconferència col·loqui "La fiscalitat del matrimoni i lesseves crisis: nul·litat, separació i divorci", el 6 de maigde 1999 i la conferència "Comentaris, reflexions icrítiques dels processos matrimonials de la nova Lleid’Enjudiciament Civil (LEC)", el 18 de desembre de l’anypassat. La Comissió de Dones s’ocupa, a més, de les futuresadvocades que encara són a la facultat. Per això haencarregat l’estudi citat anteriorment, per conèixer iorientar els estudiants sobre el futur de la professió.n

Elisabeth Alfaro, Laia Farrera, Regina Salanova, Romina Tomás

"Les donestenen tendènciaa anar a buscaruna dona quan

tenen problemesde família". Maria

Teresa Suñol,advocada

FiscalMercantilProcessalAdministratiuInternacionalLaboralCivilFamíliaEstrangeria

Branca

98341211265915843423619

Dones

4581.251723641674231.12724111

Homes

5561.595924902265811.56147730

Total

17’6321’3822’5825’7126’1127’1927’849’4863’33

%Dones

82’3778’6277’4274’2973’8972’8172’250’5236’67

%Homes

Distribució de les especialitats per sexe

CARLES BARÓ (1944). EL DELICTE ECOLÒGIC

dones 9


“...per exercir laprofessió s'ha detenir un què demal geni, tant siets home com siets dona.”

"El gènere i la classe s'entrecreuen"

D'ençà que va acabar la carrera i esva col·legiar, l'any 1974, va exercirmantenint despatxos oberts aBarcelona, Mataró i Santa Colomade Gramenet. No recorda que fosespecialment difícil inserir-se dins laprofessió, ni que hi hagués poquesdones durant la carrera, ni després,mentre participava en lesComissions de Defensa i de DretPenal del Col·legi. Recorda, això sí,que hi havia advocades com laMagda Oranich que feia algun tempsque treballaven i ja eren punt dereferència. Per això assegura que enaquella època les noies, com elsnois, volien dedicar-se professional-ment a exercir i creu que així haestat per a la majoria de les sevescompanyes de facultat.

- El fet que s'hagi especialitzaten Dret Privat, Laboral, deFamília i en Responsabilitat CivilSanitària ha estat una manerade fer-se un lloc en la professió? - No, en absolut. Si hagués volgutfer-me un lloc en la professió m'hau-ria dedicat a l'urbanisme, que era elque en aquella època tenia prestigi.Suposo que si hagués fet urbanisme,ara estaria més ben situada.Després amb el temps te n'adonesdel que calia haver fet, però en elsanys 70 eren molt importants elsmoviments socials i em va interessarel dret laboral i d'aquí vaig passar alprivat (arrendaments, contractació).

- I el dret de família?- Va venir després de dedicar-me a

tota la resta. Quan vaig començar nohi havia separacions ni divorcis. Aixòva arribar més tard, com una deman-da de la clientela, doncs era un temad'inquietud social propi de l'època.

- I aquestes inquietuds socialseren compartides per homes iper dones?- En el moment que vaig començarsí. Amb el temps, el Dret de Família,les qüestions de maltractaments dedones i d'infants s'han anat decan-tant com una preocupació de les

dones, com un aspecte de gènere.

- Quan s'han de triar les opcionsprofessionals sembla que elshomes es decanten més perMercantil, Urbanisme, etc., quepoden donar carreres més reei-xides des del punt de vistaeconòmic i de prestigi i, encanvi, hi ha una tendència de lesdones cap al Dret de Família...Per què creu que passa?- El perquè no ho sé. Crec que elshomes fan de tot, potser tiren més

Anna Maria Pibernat, advocada iSecretària de la Junta de l'Il·lustreCol·legi d'Advocats de Barcelona

FOTO

PILAR AYMERICH


dones 10

cap al Mercantil, però també fanfamília, Laboral, Privat, sense distin-ció i potser sí que les dones s'hanquedat amb un superàvit de Dret deFamília.

- Des del Dret Romà que a lesdones se'ls ha prohibit represen-tar a d'altres en els litigis i hi haun text de Las Partidas, vigentdes del 1348 que deia que quanles dones perden la vergonya éscosa forta sentir-les i competiramb elles. Creu que les donesadvocades poden fer por?- No, por en aquest sentit, en abso-lut. Ara, per exercir la professió s'hade tenir un què de mal geni, tant siets home com si ets dona. No s'hade ser impertinent ni mal educatperò s'ha de saber treure el geni enun moment determinat.

- Quines són les qualitats i avan-tatges amb les que compten lesadvocades per dur a terme laseva feina?- Penso que som molt capaces d'a-gafar l'aspecte ampli d'un problemai, a la vegada, som també molt con-cretes. Suposo que és conseqüènciade la manera com organitzes la famí-lia, que també serveix per la profes-sió. Aquesta seria una qualitat i enavantatges podem dir que hi hamolts clients que queden contents idesprés busquen dones advocadesperquè els representin.

- Hi ha qui diu que les donespoden incorporar a les profes-sions liberals les característiquesde gènere amb les que han estatsocialitzades, és a dir, responsa-bilitat, sensibilitat, comprensió iatenció cap als altres. Aquestcomportament podria fer mésfàcil l'apropament cap a les per-sones que assessoren?- Sí, sí, hi estic d'acord. Però això novol pas dir que tinguis més clientela,o que estiguis més valorada, ni quet'acreditis més bé. És només que tenim aquesta capaci-tat d'interpretar millor.

- Com s'ho va fer per compagi-nar la maternitat i la feina?- Vaig tenir el fills quan ja era bastantgran, tenia 38 anys i ja estava unamica situada professionalment, queés al què em vaig dedicar en primerlloc. Quan va néixer el meu primer fillva començar una època de clausura:la meva vida era feina i família, nofeia res més. Vaig compaginar-hoamb l'ajut dels meus pares, ambcangurs... però així com et dic quehi ha igualtat en l'àmbit professional,en el tema familiar resulta més difícilpel fet de ser dona.

- En el seu àmbit costa implantarla feminitzacio en el llenguatge.Per exemple, en el seu currícu-lum diu Vicepresident i Secretaridel Col·legi.- Sí, és una cosa volguda perquè emvaig trobar que quan deia Secretàriadel Col·legi em prenien per una admi-nistrativa. D'aquesta manera, com aSecretari intento introduir en femeníallò que és masculí i donar-li els atri-buts que realment té. Entre secretarii secretària hi ha una separació abis-mal, a diferència d'advocat i advoca-da, que no n'hi ha. Malgrat tot, a miem sona més bé que em diguinadvocat.

- Quina ha estat l'alegria mésgran i el disgust més fort ques'ha endut en la seva vida pro-fessional?- L'alegria més gran la vaig tenirquan vaig guanyar un plet en uneseleccions en les que vaig demostrarque faltava un vot per correu i lesvan haver de repetir. Aquella lluitaque va durar 5 o 6 anys es va con-vertir en una alegria fantàstica quanvam trobar aquell vot. D'altra bandacada vegada que es perd un pletsuposa un disgust terrible que no téres a veure amb l'alegria de guanyar-los, encara que n'hagis guanyatmolts. És terrible, no puc explicar-ho.

- Què han de fer les noies queestan estudiant dret per fer d'ad-vocades?

- Posar un despatx que estigui obertles 24 hores del dia. Que juguin forti no s'ho prenguin com una feina par-cial. Un despatx, un telèfon fix i unasecretària fixa ja donen potència.

- Com a col·laboradora dels mit-jans de comunicació, quina imat-ge creu que es dóna de lesdones advocades?- Quan es tracta d'informació, de ter-túlies i debats crec que es dóna unainformació real. Quan entrem en l'es-pectacle i l'entreteniment, llavors esdonen els estereotips més caducs.Per exemple: la dona jove, de perru-queria, emprenedora i una micatrepa en contraposició a la que noestà interessada en pujar de catego-ria ni en guanyar diners, que llavorses presenta com una dona lletja,baixa i una mica desgraciada.

- Es pot dir que l'advocacia ésuna professió masculina?- Dividiria la professió en dos esta-tus. D'una banda la classe mitjana ibaixa l'assessoren dones, per tantestà feminitzada i, per l'altra, la clas-se mitjana i alta l'assessoren homesi està masculinitzada. El gènere i laclasse s'entrecreuen. nElvira Altés

cada vegadaque és perd unplet suposa undisgust terribleque no té res aveure amb l'ale-gria de guanyar-los, encara quen'hagis guanyatmolts.

Aquesta situació existia "gràcies" ala Partida, una llei provinent de

l’Edat Mitjana-, que impedia expressa-ment a les dones aquesta possibili-tat, amb clars fonaments i remi-niscències del Dret Romà Imperial.Ara bé, el fenomen al nostre país del’exclusió femenina per a la pràcticade l’advocacia segueix la mateixalínia que a d’altres països del món,excepte el precoç exemple d’EstatsUnits, que van admetre la dona en elfòrum professional dins del primerquart del segle XX, segons he expo-sat en el meu llibre Mujer y Abogacía(València, 1998).Efectivament, la dona a Espanya s’in-corpora a l’advocacia en el primerterç del segle XX i per a dues viesdiferents: pel permís exprés delcol·legis, que deroguen la norma,com va passar en el Col·legid'Advocats de Madrid, el 1920, i perla via de facto, per simple admissióconsentida per les Juntes de Governdels Col·legis d’Advocats, com vaser el cas de gairebé mig centenarde Col·legis.

El cas particular de BarcelonaEl Col·legi d’Advocats de Barcelonaadmet les dones per a l’exercici pro-fessional per via estatutària particu-lar el 7 de novembre de 1921, peròno és fins uns anys més tard quans’incorporarà María del Pilar PadrosaAllué. La primera advocada col.legia-da neix a Barcelona l’11 d’octubre de1906, filla d’Enric Padrosa (naturalde Crespià), de professió agent denegocis, i de Flora Allué Duazo (natu-ral de Panticosa). Posteriorment,María del Pilar Padrosa va ser eman-cipada per la seva mare en virtutd’Escriptura autoritzada pel Notari deBarcelona Sr. Cesáreo MartínezConde, amb data de 21 de novem-


bre de 1929. Pilar Padrosa va obtenir el títol deLlicenciada en Dret per la Universitatde Barcelona l'11 de gener de 1930.Després, en estat de soltera, va pre-sentar la sol·licitud d’ingrés al Col·legid’Advocats de Barcelona el 19 defebrer de 1930 –sent admesa el 21de febrer d’aquell any- amb la intencióinicial expressa de no exercir la pro-fessió. El mateix dia d’instar la sevaincorporació, Pilar Padrosa va sol·lici-tar plaça entre els Lletrats del Tornd’Ofici, i va exercir efectivament laprofessió entre els períodes de l’1 degener de 1931 al 9 de febrer de1933 –ocupant plaça de Torn d’Oficial 1931 i 1932- i entre el 20 dedesembre de 1938 a l’1 de febrer de1939.

Els seus mèrits acadèmics la van fercreditora de concessió pel Col·legid’Advocats de Barcelona de distin-cions: obté la Beca "MauriciSerrahima", convocada per els cursosacadèmics 1927-1928 i 1928-1929,i el Premi Extraordinari deLlicenciatura "Duran i Bas", com aguanyadora de l’examen d'oposiciócelebrat el 19 de desembre de 1929.Pilar Padrosa va ser baixa definitiva, apetició pròpia, en el Col·legid’Advocats de Barcelona el 22 denovembre de 1954.

A partir de llavors, i a tots elsCol·legis d’Advocats, en general, esprodueix un continu i progressiu fluird’incorporacions femenines al’Advocacia, fins al punt que avui diaexisteix una tendència cada vegadamajor cap a una feminització de laprofessió, ja que el nombre de donessupera al d’homes en alguns Col·legisprofessionals.nJosé Santiago Yanes Pérez, advocat Santa Cruz de Tenerife

L’accés a l’advocacia: El cas de BarcelonaA principis del segle XX, la dona tenia prohibit l’accés a l’exercici professional de l’advocacia, a Espanya.

dones 11

MARÍA DE LA ASCENSIÓN CHIRIVELLA MARÍN (VALÈNCIA, 1983 – MÈXIC D.F., 1980) VA SER LA PRIMERA DONALLICENCIADA EN DRET A ESPANYA (1921). EL SEU PARE I UN GERMÀEREN PROCURADORS DELS TRIBUNALS. VA SER LA PRIMERA DONA ADVOCADA D’ESPANYA. VA ACCEDIR PERLA VIA DE FACTO EL 12 DE GENER DE 1922 DAVANT EL COL·LEGID’ADVOCATS DE VALÈNCIA.

dones 12

així ens veuen així ens va

Pel juny...cards, lliris i roses

Ales dones de l'Associació de Dones Periodistes deCatalunya (ADPC) que al llarg de l'any fem diverses

activitats de caire seriós i científic, com seminaris, estu-dis, jornades, debats, publicacions... ens agafa la febrede la Festa un cop comença la primavera.Sí, aquesta és la nostra festa, amb nou anys de tradició,i perquè així ho sentim, també la gaudim, tot i que prè-viament la treballem. Treballem i ens esforcem perquèels nostres guardons periodístics siguin atorgats encompanyia d' homes i dones de la professió, de repre-sentants de les empreses que, any rere any, ens ajudena patrocinar la Festa.El marc d’aquesta lúdica trobada serà l'Espai Sutton,una sala amb tradició de "ballaruga" i música en directe,al centre de Barcelona. Ens agrada l'enrenou de l'entra-da on les persones es saluden tot canviant la invitacióper una bossa d'obsequis.És la nostra Festa Major i per això encarreguem a unacompanya periodista, que ens faci una mica de glossade la trobada, que en diem el pregó. Enguany, la prego-nera d’honor serà la periodista Núria Ribó. Recordemque en anteriors edicions ho han estat l'Isabel ClaraSimó, la Milagros Pèrez Oliva o la Margarita Rivière.En aquest novena edició, l’encarregada de conduir l’acteserà la Pepa Fernàndez, periodista de Radio Nacional deEspaña.

El Card i El Lliri d’enguanyEn l’elecció dels premis periodístics El Card i El Lliri hiparticipen totes les sòcies, bé votant personalment, pertelèfon, per carta o per correu electrònic. Un cop reco-llits tots els vots, organitzem un dinar-fòrum on analit-zem les propostes de candidats i sospesem els mèrits,les pífies, els encerts i els errors. Discutim amb ganessobre els diaris i revistes, les emissores de ràdio i lesgraelles de televisió i, finalment, decidim per votació elsfuturs guardonats. La finalitat d’aquests premis és unaestirada d'orelles, en el cas d’El Card, per unes manifes-tacions o per tota una trajectòria despectiva o poc aten-ta en les qüestions d'igualtat i en els temes de gènere. IEl Lliri representa una felicitació per la seva sensibilitaten el tractament d’aquests temes.Al llarg de les edicions de la Festa, ens hem trobat ambles reaccions més diverses, sobretot d’Els Cards, desdels que han encaixat l'avís, amb esportivitat i sentit del'humor (Mikimoto (1994), Lluís Bassets –El País- i RafelJorba –La Vanguardia- (1997) i Ferran Monegal (2000)fins aquells cards que ni han contestat, ni han volgutvenir, per no explicar alguna trapelleria de mal gust,com la que va fer Xavier Sardà per mostrar com es vasentir d’ofès amb El Card.L’acceptació dels Lliris és més amable i divertida. Per lanostra galeria d'amics lliris hem vist passar en JoanBarril (1993), Iñaki Gabilondo (1994), J.V. Marquès

(1995), l'equip de Línia 900 de TVE Sant Cugat (1996) oVázquez Montalbán (2000). Però de tots ells, en Forges(1997) i en Kim Manresa (1999) són els lliris més perfu-mats de l'Associació i, curiosament, tots dos treballenamb la imatge. Aquest any atorgarem per tercera vegada la Rosa delDesert, un premi homenatge a aquelles dones que vanser pioneres en el camp del periodisme. Les nostresRoses del Desert han estat l'Anna Murià, l'Anna MariaMartínez Sagi (1999) i la Teresa Pàmies i la CarmenAlcalde (2000).

Amb els premis El Card, El Lliri, i la Rosa del Desertplantegem una reivindicació perquè els mitjans de comu-nicació tractin de forma adequada i transversal lesdones, però intentem fer-ho de manera amistosa i lúdi-ca. No cal dir que el dia 14 de juny a l'Espai Suttontotes i tots hi esteu convidats!Montserrat Puig

Montserrat García Rius ha fet les escultures del Card i del Lliri 2001 L’escultora Montserrat García Rius, que va néixer i viu al’Hospitalet de Llobregat, té una important trajectòriaprofessional, ha rebut nombrosos premis i ha fet exposi-cions arreu. El darrer treball que està preparant és laimatge de Sant Francesc d’Asís per a l’absis de l’esglé-sia de la Sagrada Família.El fet de què l’Associació de Dones Periodistes li enca-rregués la creació de les escultures d’El Card i El Llirid’enguany li ha fet molta il·lusió. "És una forma decol·laborar amb una entitat on les dones són protagonis-tes", afirma.El material dels quals estan fets els guardons és refrac-tari, cuit en alta temperatura amb una base de marbrede travertí. Segons l’autora, "el resultat serà d’uns sím-bols moderns, molt entenedors, encara que dins d’unalínia abstracte".n

dones 13

Una dona, un tòpicDins les redaccions dels diaris

encara es reprodueixen elsmateixos estereotips femeninsbasats en la bellesa buida de lesbelles sirenes; la perversitat i l’ambi-ció, simbolitzades per les víduesnegres; i el poder, l’agressivitat i lainflexibilitat de les dames de ferro.Esbrinar les causes d’aquest feno-men és el que pretenia la investiga-ció "La premsa diària per dins.Mecanismes de transmissió d’estere-otips de gènere en la premsa d’infor-mació general", dirigida per JoanaGallego i finançada per l’Instituto dela Mujer.Carmen Alborch, diputada socialistaal Congrés, va presentar aquestarecerca el passat 7 de maig dins elmarc de les jornades de discussió"Belles sirenes, vídues negres idames de ferro. Construcció delsestereotips de gènere als mitjans decomunicació", sota els auspicis delDepartament de Periodisme de laUAB, el Col·legi de Periodistes deCatalunya i l’Associació de DonesPeriodistes de Catalunya.L’exministra de Cultura va emfasitzarla seva bona relació amb els mitjansde comunicació, encara que varemarcar el fet que les polítiques sónobservades pels mèdia fins i tot enmoments de la seva vida privada,cosa que no pateixen els polítics.D’altra banda, quan els mitjans parlende les polítiques encara en desta-quen el seu atractiu físic (o la man-cança!), la seva situació familiar ouna ambició o fermesa poc femeni-nes.

Periodistes i investigadors,universos paral·lelsAquestes jornades van constituir unespai de discussió i reflexió sobrel’excés d’imatges estereotipades dedones als mitjans de comunicació iles possibles causes d’aquesta pràc-tica.L’equip de la recerca que es presen-tava ha viscut l’ambient de les redac-cions d’El País, La Vanguardia, ElPeriódico de Catalunya i Avui, a mésde l’Agència EFE, per copsar-ne lesrutines, els comportaments, les acti-

tuds dels periodistes, especialmentvers les qüestions relacionades ambel gènere. La conclusió global del tre-ball apunta que els diaris construei-xen el seu discurs sense contemplarde manera coherent i estable la dife-rent posició social ocupada perhomes i dones, fonamentalment per-què aquesta idea escapa dels esque-mes mentals dels i les periodistes.En aquest sentit, Margareta Melin-Higgins, professora de la Universitatde Malmö (Suècia), va descriure unacultura periodística dominant ques’imposa de forma natural entre elsprofessionals del periodisme. És unaversió masculina del periodisme,

però tots i gairebé totes la conside-ren com a versió objectiva, única ivertadera.Confirmant-ho, les dones periodistesque van participar a les jornades dife-reixen de la visió dels investigadors iinvestigadores. Patrícia Tubella, capde secció d’Internacional de LaVanguardia; Rosa Massagué, respon-sable de relacions exteriors d’ElPeriódico de Catalunya i Mª TeresaCoca, redactora d’Economia d’Avuiconsideren que, per sobre de tot,són professionals i fan les mateixesfeines que els homes. MilagrosPérez-Oliva, redactora en cap d’ElPaís, es va mostrar més crítica i pre-ocupada, i va afirmar: "Ens trobemen un moment d’involució (...). S’handonat per assumides les idees quees defensaven als anys 80 quan real-ment encara no n’estan, d’assumi-des". Segons Pérez-Oliva, els temesque afecten directament a les dones,com la lluita per la igualtat laboral, esconsideren superats i quan una perio-dista els proposa corre el risc de serdesvaloritzada com a professional.Els directius dels diaris estudiats enla recerca, Vicent Sanchis (directord’Avui), José Antonio Sorolla (direc-tor adjunt d’El Periódico deCatalunya), Enric Juliana (sots-direc-tor de La Vanguardia) i la delegada

d’Efe a Barcelona, Esther Grávalos,es van apropar al tema amb una acti-tud receptiva, encara que eludint laseva quota de responsabilitat.Sanchis i Grávalos són els únics quecreuen que es podrien millorar algu-nes coses.Aquesta trobada entre professionals iinvestigadors al voltant d’un tema tanviu va interessar a una audièncianombrosa i va generar debats inten-sos i enriquidors.

Premi a la investigacióLa recerca presentada durant aques-tes jornades ha rebut el XIII Premi ala Investigació sobre Comunicació deMasses, concedit pel Consell del’Audiovisual de Catalunya, per unani-mitat. La professora Joana Gallegoha dirigit un equip format per ElviraAltés, Jaume Soriano, Mª EugeniaMelús i Mª José Cantón. Es tractad’un treball subvencionat perl’Instituto de la Mujer que s’ha dut aterme durant els tres darrers anys.Cal destacar l’ús d’una metodologiagens freqüent en els treballs deComunicació, l’observació dels parti-cipants dins el seu propi context, lesredaccions periodístiques en aquestcas. El jurat ha valorat el seu rigor,així com el seu valor prospectiu i d’a-plicació pràctica. Mª José Cantón

així ens veuen així ens va

CARME ALBORCH, JOANA GALLEGO I ROSA Mª FERNANDEZ A LA INAUGURACIÓDE LES JORNADES DE DISCUSSIÓ

FOTO

AMADA SANTOS

Resumiré, abans que res, les meves poques creden-cials per atrevir-me a parlar d’aquest assumpte tan

espinós: vaig néixer d’una dona, em vaig criar amb tresgermanes i vaig fer el servei militar. Això darrer, em vaconduir a perdre tot l’interès pel món dels homes, per-què ho vaig aprendre tot sobre ells només en catorzemesos. Vaig decidir, doncs, a una edat força primaren-ca, que només m’interessava el 51 % de la població: lesdones. Des de llavors, m’he dedicat només a elles. Peròuna actitud com aquesta condueix cap a equívocs. Unavegada vaig ser convidat a participar en una associaciód’homes antipaternalistes. Em vaig negar en rotund. Ésconcebible que un empresari s’afiliï a un sindicat? Unacosa és lluitar contra les pròpies ximpleries (per exem-ple, el paternalisme, forma educada del masclisme) i unaaltra de molt diferent és oferir-se a l’adversari. Això em permet combatre sense complexos el que joentenc per actituds sexistes de dones amb les qualscomparteixo treball, vida quotidiana o inclinacions peca-minoses. I aprofito l’oportunitat que em donen les com-panyes periodistes catalanes per exposar un exemple decada una de les situacions:

• Al treball: em nego a duplicar el nombre de paraulesque utilitzo per designar un gènere. Ciutadans, perexemple, és un genèric, com espectadors o periodistes.Només em permeten aquest darrer terme, per raons evi-dents.• A la llar: les dones que jo conec no em deixen cuinar,tendeixen a fer amb la paella el que els homes amb elcotxe: “Deixa, home, que jo vaig més ràpid amb el sofre-git”.• Al pecat: si estem d’acord en considerar que la sexua-litat està relacionada amb la cultura, per què les donesaparenten indiferència mentre em despullo?, per què nos’apropen al meu escot quan em desbotono un botó? És humiliant

pensar en clau del 21

dones 14

Al treball,a la llar i al pecatPer Jorge M. Reverte

El sexisme de les

Només hi ha una cosa pitjor que un home masclista:una dona masclista. Fins aquí, d’acord. Però hi ha

una altra espècie que també mereixeria ser analitzada:la dona ultrafeminista tan i tan militant que es creu ambdret d’acusar de masclistes les companyes feministes-però-no-tant-com-ella.Fa uns mesos vaig escriure un article sobre un llibre onse sostenia que el sexe masculí i el femení estavenintrínsecament predisposats a comportar-se de maneresdiferents. El meu correu electrònic va rebre missatgesde lectores que em retiraven la confiança perquè m’ha-via atrevit a tocar un tema intocable. Les més indigna-des m’acusaven directament de masclista. Qui em mana-va a mi fer d’altaveu de la idea que el cervell de l’home iel de la dona no són òrgans clònics, sinó que mostrendiferents punts forts, talents i habilitats.Ens agradi o no, es veu que les últimes investigacionssobre el cervell humà confirmen que els homes són comsón i les dones som com som per imperatius genètics,a banda dels culturals. Hi ha un conjunt de factors biolò-gics que modulen les identitats masculina i femeninad’una forma més potent del que fins fa poc es pensava.Aquesta descoberta no eximeix ningú de culpa, ni ha deser excusa per perpetuar conductes inacceptables. Peròtampoc podem negar-nos a acceptar que els homes iles dones ens assemblem bastant (anava a dir massa)als altres homes i les altres dones, respectivament. Queaspirem a la igualtat de drets i oportunitats no vol dirque siguem iguals, ni falta que fa.Si mai el feminisme desaparegués perquè deixés de sernecessari, podríem dedicar-nos a fer acudits sobre ladiferència entre sexes sense ferir susceptibilitats. Riure'sd'un mateix és un exercici molt sa. Riure's dels altres éspoc elegant, poc efectiu i molt poc intel·ligent. Lesdones hauríem de poder fer broma de nosaltres matei-xes. Però, què hi farem, el feminisme encara és impres-cindible, i les dones que fan broma del sexe femení s’ex-posen a ser titllades d’antifeministes, com a mínim.Encara tinc remordiments de consciència per haver rigutde tot cor amb un acudit que em van explicar l’altre dia.No sé si és antifemení, antifeminista o anti-alguna cosa,però té gràcia. Sabeu per què les dones miren senceresles pel·lícules pornogràfiques? Perquè esperen a veure sial final es casen.

Per Eva Piquer

I què, si no tenimcervells clònics?

dones 15

Il·lustració de Mariel

dones

dones 16

dones que remenen les cireres

Existeix dins del col·lectiu de discapacitats lamateixa discriminació de gènere que a la resta dela societat?Els discapacitats patim, en general, discriminacions res-pecte la resta de la societat i ser dona també és discri-minatori. Però encara que et sentis doblement discrimi-nada no pots llevar-te al matí pensant perquè m’hauràtocat a mi. Cal viure conscient de les pròpies limitacionsi acceptar-les però fent una vida completament normal.

Si totes les dones, encara que comptem amb totsels sentits, tenim problemes de sobrecàrrega defeina, com us ho podeu fer vosaltres batallant ambdiscriminacions afegides?T’has de passar la vida intentant demostrar que potsarribar a fer "quasi" tot allò que la vida et va presentantcom oportunitat i no pots baixar mai la guàrdia perquèquan penses que tens superats uns certs límits t’aparei-xen nous problemes. En moltes situacions de la vidaquotidiana et veus obligada a demanar ajuda, com pre-guntar quin autobús és el que arriba a la parada odemanar que t’omplin els impresos en un banc. I si aaixò li afegeixes la feina, la família, portar la teva casa…és molt difícil, però cal portar-ho amb alegria i esportivi-tat. I també amb més d’un cabreig, com tothom.

Com es redueixen les oportunitats professionalsd’una dona amb una deficiència visual greu res-pecte d’un home en la mateixa situació?Dins de l’ONCE, no existeix discriminació en funció delgènere en tant que a igual categoria professional corres-pon el mateix salari. Però les teves oportunitats esveuen molt reduïdes perquè no pots fer allò que t’hauria

María Dolores Lorenzo, directora d’Autonomia Personal i BenestarSocial de l’ONCE

agradat –per exemple a mi m’hauria agradat ser cirur-giana- i a més has de demostrar doblement que pots ferallò pel que t’has preparat. Quan vaig treballar al BancHipotecari no em vaig sentir discriminada; vaig tenirtotes les adaptacions com deficient visual que vaignecessitar en aquell moment, gràcies a l’ ONCE.

Quin percentatge d’homes i de dones tenencàrrecs directius dins de l’ONCE ?Només una minoria de dones arriba a càrrecs directius,però tot i així a l’ ONCE estem per sobre de les institu-cions públiques. Jo no m’hi sento discriminada però cer-tament, com passa a la resta de la societat, tinc proble-mes per comptabilitzar el treball executiu, la tascasocial i la vida familiar. La dona que s’incorpora al mer-cat laboral no fa més que afegir més feina a la sevavida. Vivim en un món masclista i si un membre de laparella ha de renunciar a la promoció laboral, encaracontinua sent la dona a qui li toca fer-ho.

Contempla l’educació especial dels nens i lesnenes cegues la coeducació?Al llarg dels anys que m’he dedicat a l’educació, en capcas he vist problemes discriminatoris diferents als quela societat i la cultura propicien. Els nens cecs estudientant als centres específics de l’ONCE com a l’escolaordinària i tenen els problemes propis de la seva disca-pacitat. Els professionals de l’ONCE donen formació alsmestres de les escoles per una banda i per una altraadapten el lloc d’estudi a cada un dels alumnes cecs odeficients visuals. Però en tots els casos, l’educació quereben els nens i les nenes és exactament la mateixa.nMontserrat Carreras

"Cal viure conscient de les pròpies limitacions, però fent una vida completament normal"

María Dolores Lorenzo va néixer aAlbacete el 1961 patint una greu defi-ciència visual que només li permetiaveure un tres per cent. Després de cursarla carrera de Magisteri i d’una brillantcarrera dins de l’ONCE va ser nomenadal’any passat directora d’AutonomiaPersonal i Benestar Social de la DireccióGeneral d’aquesta organització, d’àmbitnacional. Des d’aquest lloc treballa per-què totes les persones cegues i deficientsvisuals tinguin qualitat de vida, integraciósocial i la màxima autonomia que la sevadiscapacitat els pugui permetre.

Mapa polític de França: regidores,però no alcaldesses

Europa a l’abast

Les eleccions municipals franceses del març passat,les primeres celebrades sota la llei de la paritat,han fet pujar espectacularment el nombre de regi-dores. L’augment d’alcaldesses, no arriba al 2% deles ciutats de més de 5.000 habitants. Amb tot, elbalanç de la llei és molt positiu; l’un, perquè la

presència de dones en els consistoris és quantitati-vament més important del que havia estat mai i, l’al-tre, perquè ha obligat tots els partits a fer llistesparitàries, cosa que, fins ara, semblava una preocu-pació exclusiva de l’esquerra i els verds.

Les eleccions municipals france-ses del març passat, les prime-

res celebrades sota la llei de la pari-tat, han fet pujar espectacularment elnombre de regidores. L’augment d’al-caldesses, no arriba al 2% de les ciu-tats de més de 5.000 habitants.Amb tot, el balanç de la llei és moltpositiu; l’un, perquè la presència dedones en els consistoris és quantita-tivament més important del quehavia estat mai i, l’altre, perquè haobligat tots els partits a fer llistesparitàries, cosa que, fins ara, sem-blava una preocupació exclusiva del’esquerra i els verds. Segons La Guia d’Alcaldes 2001, lallei de la paritat no ha comportatavenços significatius en el nombrede dones alcaldesses. Pel que fa alsmunicipis de més de 5.000 habi-tants, un 6,6% són dones, mentreque a les eleccions de 1995, hoeren un 4,8%. Fins i tot, la diferènciaentre dreta i esquerra és ben pocsignificativa: a l’esquerra, hi ha 56alcaldesses sobre 804 elegits, el6,96%. I entre 890 alcaldes de dretai extrema dreta, hi ha 57 alcaldes-ses, un 6,4%. Però, com a les nines russes, aques-tes dades globals n’amaguen d’al-tres, que expliquen un canvi mésimportant pel que fa a la presènciade dones. La dreta ha incrementat elnombre de dones alcaldesses en 37(+50%). A l’esquerra, que ja en tenia46, han passat a 56, és a dir unaprogressió del 21,7%. Les regidores, gairebé la meitat Però on l’increment ha estat especta-cular és en el nombre de regidores.A les ciutats de més de 3.500 habi-tants, que és on els partits estavenobligats, per llei, a presentar llistes

paritàries, les dones regidores hanpassat a ser el 47,5%, contra el 23%anterior. Per descomptat, encara és aviat perveure quin serà el pes efectiu d’a-quest 47,5%, ja que, encara que lallei imposa la paritat a les llistes, nodiu res sobre la paritat a les tinèn-cies d’alcaldia. Algunes veus dedones ja han començat a assenyalarque, de la mateixa manera que elsegon de llista home, acostumava aser el primer tinent d’alcalde, potsucceir que, sent una dona, es quedicom una simple regidora, sense ads-cripció. Aquesta seria una conse-qüència dels corriments de llistes,que poden haver portat a més d’unregidor "històric" a baixar uns quantsllocs en la llista, per deixar pas a lesdones, i que pot ser "repescat" perl’alcalde amb una tinença d’alcaldia ouna delegació important. Aquest perill d’enquistament en elcàrrec ve corroborat pel fet que un67,6%, més d’un terç per tant, delsalcaldes de les ciutats de més de5.000 habitants, repeteix, amb lamés que probable tendència a repetirl’equip.

Competències dures/competències toves Claire Kyrkiacharian, ecologista enaliança amb el PS, i exregidora deGrenoble, advertia, també, de lanecessitat de lluitar pels llocs "durs":la policia municipal, l’urbanisme, eltransport, i no optar a les competèn-cies "toves": els vells, els joves, elsserveis socials... Un advertiment quesonarà, sens dubte, molt familiar ales regidores catalanes amb expe-riència.En tot cas, quasi un 25% més dedones regidores, és un canvi signifi-

catiu. Potser moltes han començatamb la típica por de "no estar a l’altu-ra", però només la seva presència jafarà plantejar temes que han estatforça absents dels plenaris munici-pals, com els mateixos horaris decelebració, o la necessitat de cobrirles despeses de guarderia delsinfants, ocasionades per les reu-nions. Això darrere, per cert, és unaproposició de llei, ja votada al’Assemblea i que encara espera l’e-xamen del Senat. La va promoure, al’anterior legislatura, l’aleshores alcal-dessa de Nanterre, la comunistaJacquelyne Fraisse.nManolita Sanz

ANNE HIDALGO, PRIMERA TINENT D’ALCALDE DE PARÍS, ÉS UNDELS EMBLEMES DE LA LLEI DE LA PARITAT, QUE ELLA MATEIXAHA DEFENSAT, TANT AL SI DEL PARTIT SOCIALISTA, AL QUAL PER-TANY, DES DE 1994, COM EN EL SEU TREBALL, ALS GABINETSDE LES MINISTRES MARTINE AUBRY I MARYLISE LEBRANCHU. NÉTA D’EXILIATS ESPANYOLS REPUBLICANS, VA NÉIXER A SANFERNANDO (CADIS), PERÒ VIU A FRANÇA DES DELS 2 ANYS. ÉS INSPECTORA DE TREBALL I ESPECIALISTA EN FORMACIÓ.

dones 17

FOTO

JORGE SCLAR

dones 18

l’administració administrada

Els Ajuntaments de Sant Boi de Llobregat i Terrassa junt amb 13 ajunta-ments més de les comarques de Barcelona i la Diputació de Barcelonahan signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC), amb la finalitat d'informar a les noies estudiants desecundària d'aquests municipis de totes les modalitats d'estudi que impar-teix la UPC per tal que tinguin l'opció d'escollir una carrera tecnològica.

DESVETLLAR EL POTENCIAL TECNOLÒGIC DE LES NOIES

la societat no desaprofiti la potencialitattecnòlogica del capital humà femení.

Aquest programa divulgatiu s'està treballantde forma lineal, és a dir, primer les alumnesreben informació al seu centre d'estudis dequè és la UPC, després elles mateixespoden visitar algunes de les instal·lacions dela Universitat per acabar el mes de juliolamb la jornada de portes obertes i la visita auna empresa os es podrà veure quin és eltreball que es pot fer quan es finalitza unacarrera tecnològica.Per tant, es pretén:•Informar a les noies de 16 i 17 anys sobrequè són els estudis tecnològics, on espoden estudiar i per què pot servir fer unacarrera tecnològica avui.•Orientar-les sobre quines són les aptituds iles estratègies que són necessàries peraccedir a una carrera tecnològica.•Dur a terme un intercanvi d'experièncieseducatives entre noies de la seva mateixaedat i noies una mica més grans que hanoptat per estudiar carreres tècniques.

En aquest sentit al municipi de Sant Boi deLlobregat i des de la regidoria de la donas'han fet, al llarg del mes de maig, unesxerrades informatives als diversos Instituts(IES) per motivar les noies a fer estudis tec-nològics i es poden realitzar visites al cam-pus nord de la UPC per conèixer lesinstal·lacions: càmara aeòlica, canal hidràu-lic, biblioteca...Terrassa, per la seva banda, en el marc delPla Municipal per a la Igualtat d'Oportunitatsi juntament amb la regidoria d'Educació, haorganitzat un programa de treball consistenttambé en xerrades als Instituts (IES) i visitesal campus nord de la UPC.En el marc de les activitats de la 9aUniversitat d'Estiu de Terrassa el dia 10 de

juliol a les 7 de la tarda, al VaporUniversitari, es farà una taula rodona titulada“Dones amb professions tècniques, una reali-tat necessària”, a càrrec de Margarita Artal,directora del Programa Dona de la UPC,Josefina Maillo, professora de la UPC, ElenaTorrecillas, estudiant de la UPC i MercèCorbera, empresària.Aquesta activitat va adreçada a estudiants,professionals de l'ensenyament,llicenciats/des, empresaris/es i públic engeneral.nMarta Corcoy

La Universitat Politècnica de Catalunya famés de 10 anys que treballa, en el marc

del Programa Dona, pel foment de la igualtatd'oportunitats en l'elecció, el desenvolupa-ment i la inserció tecnològica de la dona. En el reportatge ”Les enginyeres construei-xen el futur”, publicat al número de la revistaDones corresponent al mes de febrer d'en-guany, ja informàvem del baix índex dedones que cursen carreres tècniques. Enaquest curs s'han matriculat a EnginyeriaIndustrial de la UPC un 17,3% de dones i eltotal de col·legiades al Col·legi d'Enginyersde Catalunya representa un 5,3%, 7.270homes i només 390 dones.Les dades constaten que la formació, aligual que el mercat de treball, és sexista.S'ha convertit en una pràctica socialmentacceptada que les noies orientin més laseva formació vers carreres terciàries iliteràries i els nois per carreres industrials ocientífiques. D'aquesta manera les noies i elsnois no entren en la proporció que corres-pondria en els mateixos sectors del mercatlaboral després de la seva formació. Podemdir per tant que, si ens atrevim cada diamés a trencar els clàssics estereotips dedivisió de la formació i del treball per sexes,les condicions d'inserció dels nois i de lesnoies aniran tendint d'en mica en mica a unequilibri i, si es van diversificant les elec-cions de la formació de les noies, aconse-guirem caminar en la direcció de la igualtaten tot el procés d'inserció tan formatiu comprofessional i laboral.

Amb aquests objectius, els ajuntamentsesmentats, a través de les regidories i delsdiversos programes de la dona, han endegatuna campanya d'informació amb la finalitatd'aconseguir una real igualtat d'oportunitatsa l'hora d'escollir l'orientació professional deles noies així com també amb l'objectiu que

JORNADES DE PORTES OBERTES AL JULIOL

Al llarg de la primera quinzena dejuliol tindrà lloc al Campus Nordde la UPC unes jornades de portesobertes adreçades a noies desecundària (4rt d'ESO i primer deBatxillerat) dels diferents municipisque col·laboren amb la UPC ambla intenció de donar a conèixerquè és una universitat tecnològica,què s'hi pot estudiar i per què. Espodran conèixer les diferentsexperiències de noies estudiantsde la UPC i a la vegada es visitaràuna empresa.

CAMPANYA INFORMATIVA

EL CONCURS DE NOVEL·LA DELTA:S’HAN PRESENTAT42 OBRES AL PREMI Sònia López Vicente, una administrativa de 27 anys, ha estatla guanyadora del primer concurs de novel·la Delta per adones, amb l’obra Dama de lluvia. I el segon lloc se l’ha endutla professora d’institut Sandra Martínez Pujantell, autorad’Històries privades, de 24 anys.

El primer premi consisteix en l’edició de l’obra i en 500.000 pesse-tes, mentre que la finalista s'ha emportat 100.000 pessetes. Segonsles organitzadores del concurs, en aquesta primera edició s’ha acon-seguit un dels principals objectius que s’havien plantejat: encoratjarles dones a escriure, a més a més de llegir, una activitat que ja fanmés que els homes.L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc a finals d’abril a laBiblioteca de Viladecans i va comptar amb la presència del jurat, for-mat, entre altres, per la periodista Neus Macias, l’escriptor RubénAlfonso i l’escriptora i advocada Magda Oranich.Sònia López Vicente, la guanyadora del concurs, explica que la sevanovel·la relata la història d’una noia que viu en una vila situada en unavall aïllada del món. El que ha volgut explicar, ens diu, és que "tot-hom ha de fer allò que vulgui i desitgi, per sobre de les opinions dela resta de les persones i de les circumstàncies". La jove escriptorapratenca ja tenia al cap la idea de fer aquesta novel·la des de feiatemps, però es va decidir a escriure-la quan, a través de la pàginaweb de l’Ajuntament, es va assabentar de la convocatòria del concursDelta. Per la seva banda, Sandra Martínez Pujantell explica que la seva obrarelata "els canvis que es produeixen en una família arran de l’anorèxiaque pateix una de les filles, Aïna, de 17 anys". Martínez Pujantellcomenta: "en el meu cercle familiar i d’amistats no he conegut capcas d’anorèxia, però sí en el camp professional, perquè sóc psicòlo-ga i he hagut de tractar diverses vegades amb noies afectades peraquest trasbals capaç de fer trontollar tota una família".Membres del jurat han explicat que el debat per declarar l’obra guan-yadora va ser molt dur, donada la gran igualtat en la qualitat de lesdues obres finalistes. Per aquest motiu és probable la publicaciód’ambdues obres.nAjuntament d’ El Prat de Llobregat

dones 19


HEM DE CONFORMAR-NOS AMB UNA GENERACIÓ PERDUDA?Estem començant un nou segle que ha nascut sotael paradigma de la nova economia. Des de la pers-pectiva de l’ocupació femenina, l’iniciem amb l’apos-ta decidida de corregir desigualtats i vincular lesoportunitats de la nova economia a la presènciafemenina.

Hem avançat, sens dubte. Per exemple, la taxa d’ocupaciófemenina a Barcelona avui és equiparable a la mitjana euro-

pea. Però tot i així continua 19 punts inferiors a la masculina, tanta Barcelona com en el conjunt d’Europa, i 30 punts per sota en elconjunt d’Espanya. Les dones també tenen cada cop més presèn-cia en la iniciativa emprenedora, en entorns directius i en àmbitsprofessionals, tot i que aquest avenç és encara notablement insu-ficient. Si bé en els últims anys el nombre de dones desocupadess’ha reduït considerablement, el diferencial amb l’atur masculíaugmenta i avui l’atur femení es concentra significativament endones més grans d’edat i amb baixos nivells de formació.

Estem davant d’un canvi generacional que transformarà aquestpanorama a mig i llarg termini. La propensió a treballar i les taxesd’ocupació de les dones joves difereixen en molt poc de les delshomes. Però, haurem d’esperar 20 o 30 anys més perquè l’objec-tiu de la paritat sigui una realitat? Hem de conformar-nos amb una"generació perduda" d’oportunitats professionals?No ens podem resignar que els canvis siguin simplement el pro-ducte de l’evolució sociodemogràfica. Cal renovar les polítiquesque s’han vingut desenvolupant per garantir la paritat, perquèestan resultant insuficients per assolir l’objectiu proposat. S'hade garantir la participació de les dones a les polítiques d’ocupa-ció i d’empresa. En aquest context, Barcelona Activa ha donat unnou pas estratègic amb el compromís a partir del 2000 de garan-tir la participació equitativa de dones en els programes d’ocupa-ció i de creació d’empreses. Cal incorporar de manera quotidianala pluralitat dels homes i les dones en l’entorn econòmic i profes-sional. Garantir la normalitat és acostumar-nos a viure i a conviureamb la diversitat.n

Maravillas RojoRegidora de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i ComerçAjuntament de Barcelona

POLÍTIQUES EUROPEES D’OCUPACIÓ EN CLAU DE GÈNEREEn el darrer quart de segle, l’ocupació creada a Europaha estat quasi exclusivament femenina. El 1997, elTractat d’Amsterdam va plantejar la igualtat d’oportunitatshomes-dones com un dels quatre pilars de l’EstratègiaEuropea per a l’Ocupació. Tres anys després, la Cimerade Lisboa s’ha marcat l’objectiu d’arribar al 2010 ambuna taxa d’ocupació femenina del 60%, com a mínim.


LES DONES A MOLLET DEL VALLÈS ESPAIS I XARXES

Des de fa anys, les dones de Mollet s’hananat associant per defensar interessos

específics, per gustos, o per objectius. Demica en mica han desenvolupat activitats decaire intern o adreçades a totes les dones iobertes a tota la població. Així, hancomençat a tenir participació en el teixitassociatiu de la ciutat.Avui hi ha cinc associacions: Més enllà decasa, Àgora, Gènesi, Grup de dones artistesplàstiques i Crea, cadascuna amb un perfilclarament definit i alhora, amb la conscièn-cia que totes plegades constitueixen unaxarxa que cobreix la participació de lesdones en múltiples vessants. Unes s’adre-cen a dones joves i treballen en la recercade sortides professionals; altres donensuport a dones amb dificultats a través degrups d’autoajuda; unes altres programenactivitats lúdiques en el context dels dife-rents barris; altres dones aposten per unaacció més reivindicativa de gènere i altres

treballen en el món de la creativitat artística.En aquests grups, cada vegada més hi ha lavoluntat de treballar conjuntament a partirde reconèixer les particularitats de cadascu-na i precisament, arran d’aquest reconeixe-ment ha sorgit una taula de coordinació ones defineixen les activitats conjuntes que esfaran durant un període de temps. Tambéhan creat un espai de mitja hora setmanal ala ràdio local, anomenat Ona de dones, oncada dilluns donen a conèixer les activitatsfetes i les previstes. Un altre resultat d’a-quest treball conjunt és la revista Espais iveus, que s’ha iniciat enguany, amb la previ-sió de sortir dos cops a l’any, que preténser un espai obert, atractiu, lúdic, d’opinió id’actualitat…Espais i moments on trobar-se per passar-ho bé, per reivindicar, per mostrar capaci-tats i creativitats, per riure, per discutir, perescoltar i si cal, per plorar. Espais imoments des d’on mirar el món amb ulls de

dones. No per ser sectàries sinó per eixam-plar horitzons.n

Montserrat Tura i CamafreitaAlcaldessa

En el marc del treball per a dones,l’Ajuntament de Cerdanyola, a través de

la Diputació de Barcelona, va iniciar el pas-sat mes de març un nou servei d’atencióJurídica que ofereix a totes les dones queho desitgin assessorament en totes lesvessants del dret. Els objectius són orientar, assessorar, infor-mar legal i jurídicament, derivar a d’altresserveis quan calgui i oferir un espai d’acom-panyament i de suport a les dones que ini-ciïn aquest procés.L'Oficina Tècnica Pla d’Igualtat municipal,que promou aquesta actuació, té comobjectiu la implementació d’una culturabasada en el respecte a la diferència entreels gèneres i la realització del seus drets sense discriminació.

Polítiques integrals per a la igualtatEs proposa impulsar polítiques integrals perla igualtat d’oportunitats amb accions positi-ves i mecanismes facilitadors per a la supe-ració de situacions de desigualtat real.La igualtat formal entre homes i dones a lessocietats modernes és una realitat indiscu-tible, ja que legalment s'ha fet un avençdecisiu. Però la pràctica demostra que noés suficient. A les mentalitats, rutines i inte-raccions entre les persones encara hi éspresent la cultura tradicional, dita, pensada idesenvolupada per homes, on la dona sem-pre ha tingut un paper secundari i subordinat.Per afrontar aquesta realitat, per facilitarque el pensament i les experiències de lesdones flueixin i tinguin accés a tots elsàmbits socials, cal endegar iniciatives efica-ces amb la implicació decidida de

ASSESSORAMENT JURÍDICCONTRA LA DESIGUALTAT

dones 20

l’Administració. Les polítiques públiques hand’anar acompanyades d’estratègies d’inter-venció clares i compromeses.La IV conferencia Mundial sobre la Dona,que es va celebrar a Beijing el 1995, vaimplementar el terme mainstreaming perdefinir: “la integració de l’òptica d'igualtatd’oportunitats en totes les polítiques, des dela planificació fins l’execució en tots elsàmbits d‘actuació”. La Unió Europea assu-meix aquest principi i l’incorpora en elTractat d’Amsterdam. L’Estat Espanyol elrecull en la Llei Orgànica 9/98.Els ajuntaments hem de jugar un paper cab-dal en la implementació de polítiques públi-ques d’igualtat que en alguns casos esbasen en la discriminació positiva a favor deles dones per tal d’aconseguir que gaudeixinplenament de la igualtat legalment establer-ta. Amb la posada en marxa del servei jurí-dic d’atenció a les dones pretenem donar unpas endavant en aquest sentit.n

Dolors Toló i PegueraTinenta d’Alcalde. Presidenta Àrea de Servei a lespersones. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

S ’ a c a b e n d e c o m p r a r u n p i s i e s t a n t r a n q u i l s . P e r q u è

s a b e n q u e l a H i p o t e c a O b e r t a d e ” l a C a i x a ” é s m o l t

f l e x i b l e i q u e s e l a p o d e n a n a r f e n t a m i d a . S a b e n

q u e e n p o d r a n v a r i a r l e s q u o t e s s e m p r e q u e

v u l g u i n i q u e p o d r a n f e r a m o r t i t z a c i o n s

a n t i c i p a d e s q u a n v u l g u i n . I c o m q u e , a mé s , h a n

t r i a t u n a H i p o t e c a O b e r t a a m b i n t e r è s l i m i t a t ,

t i n d r a n l a t r a n q u i l · l i t a t d e s a b e r q u e d u r a n t e l s p r i m e r s

5 a n y s , p a s s i e l q u e p a s s i , l ’ i n t e r è s e s t a r à p r o t e g i t .

D ’ a q u e s t a m a n e r a , n o s ’ h a u r a n d ’ a m o ï n a r p e r

p u j a d e s s i g n i f i c a t i v e s d e l s t i p u s d ’ i n t e r è s d e l

mercat. Vingui a ”la Caixa” i l’informarem. O, si s’ho

e s t i m a més , t r u q u i a l 9 0 2 4 0 0 4 1 0 o c o n n e c t i ’s a

w w w. l a C a i x a . e s . I v i s q u i t r a n q u i l .

- T i n d rà u n i n t e rès l i m i t a t - P o d rà f e r a m o r t i t z a c i o n s a n t i c i p a d e s - P o d rà v a r i a r l e s q u o t e s

L’Anna i el Joan, una hora després d’haver signat la seva hipoteca

Hipoteca Oberta

les ruptures dels anys 70, Laura Mulvey i Sally Potter."Àfriques" és el títol d'una sessió especial dedicada a laMostra de Cinema Africà, on es manifestarà el punt devista de les noves realitzadores africanes sobre els seuspaïsos. "De revoltes i alliberaments" és un cicle iniciataquest any dedicat als testimonis de la participació deles dones en les revoltes socials i en el seu propi allibe-rament. nLa Mostra organitzada per Drac Màgic i la Filmoteca dela Generalitat de Catalunya tindrà lloc de l'11 al 17 dejuny al Cinema Aquitània, de Barcelona, Av. de Sarrià, 33

Grans escriptoresdel segle XXVirginia Wolf, Montserrat Roig, Toni Morrison i CarmenMartín Gaite, en un curs de la Universitat de Barcelona

Dins el programa Els juliols de la UB diverses professo-res i professors de les universitats catalanes participa-ran en un curs que vol recordar la vàlua literària degrans escriptores del segle XX i que s’adreça a totesaquelles persones interessades en la literatura escritaper dones.Aquest curs està organitzat pel Centre Dona i Literatura,una entitat vinculada a la Universitat de Barcelona, queva néixer l’any 1994 tenint com a prioritat donar aconèixer les produccions intel·lectuals de les dones. Dela mà d’Àngels Carabí i de Marta Segarra, l’entitat orga-nitza congressos bianuals, fa cursos d’extensió univer-sitària i dirigeix una col·lecció de llibres: Mujeres yCulturas, editada per Icària.nEl curs es portarà a terme a la UB des del 16 fins al 20de juliol, de les 16 a les 20,30 hores.Informació: Telèf. 93 403 56 55 i e-mail [email protected]

sofregit cultural

dones 22

9a mostra internacional defilms de donesCreació i riscEn aquesta edició, la Mostra ofereix diferents itinerarisper observar les particularitats de les directores presen-tades, que comparteixen l'atreviment de la seva posiciódavant les barreres reals i simbòliques imposades per lainèrcia de la cultura patriarcal.

Ficció i documental en el panorama actualReunida en la secció "Panorama", l'actualitat estaràrepresentada per obres que provenen de diverses cultu-res que comparteixen dues constants: la jerarquia queatorguen als personatges femenins i l'atreviment ambquè plantegen el tractament estètic o narratiu de lesseves trames, tant ficcionals com documentals.Al costat de La captive, última pel·lícula de ChantalAkerman, la prestigiosa directora que sempre té un llocd'honor en cada edició, podrem veure Petite Chérie, elprimer llargmetratge de Anne Villacèque, o Saint Cyr, unfilm d'època protagonitzat per Isabelle Huppert, queinterpreta la cèlebre Madame de Maintenon, esposasecreta de Lluís XIV, dirigit per Patricia Mazuy. El procéscap a l'alliberament de les dones dels països àrabs verepresentat per dues belles pel·lícules: La saison deshommes, de la directora tunisenca Moufida Tlatli, autorade la coneguda Los silencios de palacio, i Baanoo-ye-ordibehesht,la primera obra de ficció de la realitzadorairaniana Rakshan Bani-Edemat. I finalment, Déveeri,també opera prima, de la realitzadora índia KavithaLankesh, que descriu la vida d'un nen i la seva germanaen mig de la pobresa d'un suburbi.En aquesta secció es presentaran també dues primícies:The Luzhin Defence, l'última pel·lícula de Marleen Gorris,l'autora d'Antonia, que es basa aquesta vegada en lanovel·la homònima de Navokov, i Time's Up, el primerllargmetratge de la realitzadora xilena Cecilia Barriga,que es podran veure abans de la seva estrena comer-cial. Pel que fa als documentals les obres de dues veteranes,Agnès Varda, amb Les glaneurs et la glaneuse, particu-lar viatge per l'activitat del reciclatge, i BarbaraHammer, amb History Lessons, compendi dels arquetipsutilitzats en la cultura popular i en els primers anys delcinema per a representar el lesbianisme, compartiran laprogramació amb dues obres relacionades amb lesdones orientals. També es presenta Mitting of TwoQueens, muntatge de fragments que converteix els per-sonatges interpretats per Greta Garbo i Marlene Dietrichen dues amants mútuament enamorades, realitzat perCecilia Barriga i Lez Friends, descripció de la recerca del'orientació sexual de dues amigues, realitzat per LisaHays, completaran la secció.Amb el títol "From the Seventies", es veuran les primeresobres de dues realitzadores britàniques fonamentals en

de cara a la paret

Models de cotxes i noies models

Posem de cara a la paret

dones 23

Secció a càrrec de La Cantant Calva

- SALÓ DE L'AUTOMÒBIL- LA FESTA DE LA BICICLETA D'EL VENDRELL- EXPODONNA

Continuem sense avançar enel Saló de l'Automòbil, a la

inauguració del qual no vamser-hi convidades. I és una llàs-tima, perquè sembla que aquelldia tothom va lluir les sevesmillors gales, i més en aquestaocasió que incloïa acompanya-ment reial. La premsa especia-litzada també va tenir accés algran moment, el qual és fàcild'imaginar: sona la música dela comitiva reial, cauen les telesben llampants que destapen elsnous models de cotxes.Mentrestant, apareixen al seucostat models de carn i osmostrant no tan les seves nove-tats com els seus encants a unpúblic que sembla estar aves-sat a aquest tipus d'espectacles.Però si per casualitat no estàsen directe, els nostres com-panys de la premsa s'encarre-guen de donar-lo, a poc a poc.Tal és el cas de la revista diàriaLa Tribuna de Automoción dis-tribuïda al Saló, que mostracada dia a la seva portada unafotografia amb noies modelsdavant, al costat o damunt delsmodels de cotxes i les sevesmarques. Els peus de foto lidonen peu a la marca, com perexemple: Las chicas deLancia... o en titulars interiorscom Los cañonazos de laCitroëno en textos en els qualss'anuncia La presencia de sucu-lentas Go-go's.Encara això ésun reclam per a algú? Fins quan

es perpetuarà aquest modeltan ranci que ens transportacap al masclisme més caspós?I diuen que és un costum justifi-cat per algunes de les sevesresponsables com allò habituali protocolari. Però també és unescàndol per a moltes dones elfet que existeixi encara aquestllistat: Peugeot, dos modelsdamunt els cotxes; Citroën, sismodels amb vestits de nitdamunt dels cotxes; Renault,quatre models que es barregenamb un grup de ball; noiesLancia, Opel..., en fi, poquesmarques es salven i ofereixenaltres alternatives com play-sta-tions i consoles (Ford) o grupsd'animació amb ball(Volkswagen), números de circ(Audi), etc.En aquests moments en quèel cotxe, sobretot a les gransciutats, és un element més dela llar, resulta patètic veurecom al costat dels avança-ments tecnològics es mantenenencara les fórmules més obso-letes i anacròniques on s'asso-cia cotxe-falo i noia de regal. Inomés algunes empresescomencen a qüestionar-se i aveure que les dones tambéconduïm i comprem cotxes,que preferim alguns models ique també podem opinar, mal-grat que en la majoria de lesenquestes fetes al Saló del'Automòbil no es reculli la nos-tra opinió.n

Recomanacionsper no fer el ridícul en bicicletaEl col·lectiu Comissió Jan Fustéd'El Vendrell segurament estàformat per nois i noies simpà-tics i progressistes. Potserestan en contra de la contami-nació ambiental, de l’ús exclusiudel transport privat i a favor dela vida sana. Però ha volgut ferla gracieta recomanant “quinzeraons per preferir una bicicletaa una dona” i s’ha topat amb elrebuig general i havent de dimi-tir en bloc.Què ha passat? Com és que lagent no riu aquests acudits?Ells que es pensaven que havientrobat una manera divertida iirònica de fer campanya enfavor d’una mitjà de transporttan ecològic. Senzillament quela societat ha canviat, que lesdones no són les mateixes d’a-bans, que l’humor, quan excloude manera barroera la meitat dela població, quan acut arefranys i pensades passadesde moda, més propis del segleXIX que del XXI, deixa de sertransgressor i intel·ligent, i esconverteix en insult i desqualifi-cació. Com volen que les noiesriguin en sentir que són exclo-ses de la possibilitat de compar-tir l’acudit... si elles son conduc-tores de bicicletes també? Comalgú que té una mica de sentitcomú pot pensar, encara, quefent acudits grollers sobre lesdones pot guanyar-se l’estimadel personal? Aquesta menad’humor ha passat, definitiva-ment, a millor vida, perquè ja nohi ha un grup cohesionat d’ho-mes que comparteix les velles,rovellades imatges sobre lesdones. I si les comparteixen,millor que no ho diguin enpúblic, ja que en comptes de fergràcia fan el ridícul. O encaramés... pena.n

Expodonna:Més de 45 anys,grassoneta i, si pot ser, ambpossibles9 de març de 2001. 19 hores. A l’entrada de l’annex del PalauSant Jordi, el bus bancari o cai-xer corresponent. Res de nou.Tot són facilitats, si tens diners.Disposi’ls com vulgui, et diuen.Només faltaria. Veja’m què ens ofereix aquestaExpodonna. Però, ai las! Deseguida veiem que el nostreregne s’assembla sospitosamental de la mama i al de la iaia.Vegin, sinó. Ens netegen duesvegades les sabates amb unacera universal que, ens assegu-ren, igual va bé per a moblesque per a terres, per a parets o,com és el cas de la demostra-ció, per a les nostres botetesnegres. Aquest és un tema quefa reflexionar. Perquè amb laquantitat de productes, diguem-ne multiús, que hi ha al mercat,no han pensat mai que el queens cal, de veritat, és un robotetque ho faci tot? Bé, continuem. Per allà hi haroba. Ens aproximem. És robade talla gran. Voltem pel recinte.Trobem roba de criatura.Passem per una cantonada. Eh!Senyores! Un senyor, amable iben disposat, ens requereix i,abans que puguem objectar, ensha fet una crep de molt bonaspecte, en una paella que, perdescomptat, també és d’ús uni-versal. I, a més es neteja ambun tros de paper. L’estrella,però, del saló de la dona d’avui,és el body. O sigui, mil i unamaneres de cuidar-te el cos.Resumint: la Fira de Mostresdels anys 60 per a senyores.Com veuen, la dona d’avui éscom la d’ahir. Almenys, aExpodonna. n

dones 24

el tal·lós d’Aquil·les

Acasa meva, quan estem de gresca, usem el no facisel que jo faig, fes el que jo et dic.

Hi ha gent que seriosament i sense pudor posa amb-dues idees en pràctica d'una forma que -serà que tincpoca paciència i que em destrossa els nervis- supera lameva capacitat de comprensió de saber fins a on arribala desvergonya humana.Serà per això que al cardenal-arxibisbe de Barcelona,Ricard Maria Carles, no se li descorda l'espardenya (peraixò o pel seu Talós d'Aquil·les) quan ataca la "píndolade l'endemà" amb frases apocalíptiques com que "ésuna altra forma de fomentar la cultura de la mort" o "ésuna irresponsabilitat davant el respecte que mereix elpropi cos humà".

Comentant aquesta notícia amb alguna persona -amb laboca calenta i el fetge al biaix- li preguntava jo al meuinterlocutor que com s'atrevia l'Església a opinar enaquests temes, i em va contestar que "és la seva feinai ja coneixem quins són els principis de l'Església i era

Gata Lina & cia Gemma

una reacció que s'esperava". I a tot això jo vaig res-pondre que com pot l'Església atrevir-se a obrir laboca i parlar d'avortament, de respecte al propi cos,de dignitat inviolable de cada un dels éssers humans,d'atemptat contra la vida (tot són cites textuals), tenintpendent de resoldre aquesta qüestió amb tots elsagreujants possibles dins del seu propi àmbit.Desvergonyiment té la mateixa arrel que desmemòria,o desmuntar... la parada, que per a mi va quedar deltot desmuntada al sortir a la llum les violacions demonges realitzades pels seus companys, a les mis-sions. Aquelles monges eren obligades a prendre lapíndola anticonceptiva -no l'endemà, cada dia, és clar-per no quedar-se embarassades, però quan fallava, ladona que prenia la píndola era obligada a avortar. Tresprincipis inviolables -i la paraula aquí és una paradoxa-que se'n van en orris.

Necessito que algú m'ho expliqui. I no em valen elscasos aïllats en circumstàncies extremes, perquè totsnosaltres ens sentim alguna vegada en un cas aïllat enuna situació extrema i no comptem, a més, amb elsuport de la fe i la vocació religioses que sí hauriend'haver ajudat als amables missioners que, ara que hipenso, fins i tot han donat lloc a una famosa postura...o no hi havien caigut? Però bé, senyors, a què juguem?

Això sí, el cardenal, després de dir que "Catalunya ésla comunitat que registra més avortaments", va afegirque és també "la comunitat on els ciutadans marquenmenys la casella de l'Església en la Declaració de laRenda". Al col·legi, ens deien que no havíem de barre-jar les peres amb les pomes, i parlar de diners des-prés de posar-se tan tràgic amb el tema de la mort...a mi se'm fa lleig, no sé a vostès. A més a més,penso que potser serà perquè estalvien per compraranticonceptius...

I el millor del cas és que els estranya força la crisi devocacions. nNahir Gutiérrez

La píndola de l'endemài els bisbes

dones 25

l’estenedor d’idees

L’escriptoraNawal AlSadawi,condemnadaper apostasia aEgipte

Un cas més de persecució perexercir la llibertat d’expressió

com a intel·lectual i com a donaestà sacsejant de nou el món àrab iel moviment feminista arreu delmón.El processament per apostasia del’escriptora musulmana feministaNawal Al Sadawi a Egipte que tindràlloc, si ningú no ho impedeix, el pro-per 18 de juny ha reobert la polèmi-ca sobre la llibertat d’expressió ipensament a un país on la llei islà-mica encara és la principal font dedret, així com el tema sobre la noprotecció de les dones als païsosislàmics.

Al Sadawi, de 70 anys, coneguda,entre d’altres, per llibres com Mujeren punto cero o La cara desnudade la mujer árabe, (publicats aEspanya per Horas y Horas en laseva col·lecció Las femineras) iamb una llarga trajectòria comescriptora feminista, va ser acusa-da per l’advocat integrista islàmicNabil Al Wahash d’apostasia,demanda que va ser admesa a trà-mit pel fiscal general de l’estat egip-ci, Maher Abdelwahid, però quefinalment ha retirat.La demanda està acompanyadad’un requeriment al seu marit,Sherif Hatata, perquè es divorciï d’e-lla, ja que d’acord amb la llei islàmi-ca, una dona apòstata no és aptaper estar casada amb un homemusulmà. I aquesta demandasegueix endavant.L’advocat es va basar en unesdeclaracions del mufti d’Egipte,Nasr Farid Wassel, que va declararque l’escriptora, al llarg d’una entre-vista que va concedir a un famóssetmanari del país, Al-Midane, "vadespreciar l’Islam i va renegar de

les ensenyances de la seva religió" i que, per tant, hauria de ser expulsa-da de l’Islam.

A l’entrevista en qüestió, l’escriptorava dir que la peregrinació a LaMeca, obligatòria pels musulmans,és un "vestigi de pràctiques paga-nes" anteriors a l’Islam i que les nor-mes de l’Alcorà han d’adaptar-se,sobre tot en allò referent a la condi-ció femenina. El Sadawi també vanegar l’obligatorietat de que lesdones hagin de cobrir-se tot elscos, ja que a cap lloc de l’Alcorà noes cita l’obligació de portar el hijabo vel islàmic.Per la seva banda, El Sadawi vareaccionar a les manifestacions delmufti tot assenyalant que es referiaa qüestions històriques i no religio-ses i el va criticar per les sevesdeclaracions, ja que al considerar-laapòstata la sotmetia al perill de quefanàtics religiosos volguessin assas-sinar-la.

La contribució de l’escriptora i psi-quiatra Nawal El Sadawi en ladenúncia de la situació de la donaal món àrab és enorme. Ella matei-xa va passar per la dura situació dereconèixer públicament la seva prò-pia mutilació sexual, per tal d’ajudara denunciar aquesta pràctica.Segons les seves pròpies declara-cions "l’opressió intel·lectual a laqual està sotmesa la dona al mónàrab és bastant més perillosa quela imposició del vel".Aquesta, però, no és la primera

vegada que la pròpia escriptora téaquests problemes de llibertat d’ex-pressió al seu país. Els seus escritshan provocat més d’un cop l’ira delsintegristes i al 1981 va ser empre-sonada per les seves activitats polí-tiques.

Aquest cas ha reobert un cop mésel debat sobre la primacia de lasocietat civil sobre la llei islàmica aEgipte, però també ha fet que mol-tes persones i col·lectius d’arreu delmón es solidaritzin amb l’escriptorai hagin endegat una plataforma iuna campanya de suport a nivellinternacional. Es tracta d’enviar lespeticions per aturar el seu judici alministre egipci de Justícia, Mr.Farouk Saif Al Nasr i a cadascunade les ambaixades d’Egipte. Per amés informació: [email protected] .També n’obtindreu informació sobrela campanya a la Llibreria Pròleg:http://mallorcaweb.net/proleg Elena Tarifa

Sexisme als mitjans decomunicació

L'Institut Català de la Dona, de laGeneralitat de Catalunya, canalitza

les queixes sobre anuncis o altrescontinguts en mitjans de comunicacióque atempten contra la dignitat deles dones o que les discriminen. Desde que es va posar en funcionamentaquest servei s'han tramitat prop de100 queixes, la majoria d'elles percampanyes de publicitat a la televisióo a la premsa. En més de la meitatdels casos s'obté una retractació ouna retirada de l'anunci o de la cam-panya, i en un 5% de les ocasions,les empreses no han reconegut elsexisme que transmetia el seu mis-satge. Per a més informació sobreaquest tema o per fer arribar al'Institut Català de la Dona les vostresqueixes, podeu adreçar-vos a la pàgi-na web següent:www.gencat.es/icdona

Les donessón el 53,3%de l'alumnatuniversitari

En les aules de la majoriad'escoles i facultats les

noies són majoria. En els últims10 anys, les alumnes matricula-des en l'ensenyament universi-tari de primer i segon cicle hanaugmentat un 3%, segons unestudi de l'INE que indica queen el curs 1998-99 es vanmatricular 103.946 noies mésque nois.n

Els casos demaltractamentsque arriben als jutjats no arribaa l'1% de lesdenúncies

Segons un estudi del profes-sor Miguel Lorente, espe-

cialista en Medicina Legal, mal-grat que en l'última dècada hanaugmentat el número de denún-cies per maltractament, lamajoria no arriben als jutjats.Només el 19% es transformenen diligències prèvies perlesions; mentrestant, un 60%es queda pel camí per dife-rents motius: manca de pro-ves, defectes de forma en lesdenúncies, inadmissió judicialo, en la majoria dels casos, laretirada de la denúncia per partde la dona maltractada.n

III EncontreInternacionalde Dones de laComunicació

L'Associació AMECO organit-za aquest encontre el 22 i

23 de juny, a Madrid, per trac-tar sobre els mitjans alternatiusde comunicació per a dones i

el paper de les noves tecnolo-gies. Hi participen MontserratBoix, coordinadora de Mujeresen Red, l'escriptora MariaVictòria Sendón, LesPenélopes, de França, XimenaBedregal, de Mèxic i per parlarde dues experiències de ràdiohi anirà la nostra companyaLina Barber, del programa "Enfemenino plural", de Ràdio SantBoi i Alba Varela, de RàdioVallekas. Informació Tel-Fax 91 319 0852 [email protected] ihttp://nodo50.org/ameco

‘Europa al dia’,de la TelevisióValenciana,premi europeu

El Vè premi “La mujer en laUnión Europea” ha anat cap

a València. El programa,Europa al dia, un setmanal delsserveis informatius valencians,que emet la TelevisióValenciana, Punt Dos, els diu-menges a les 21.15, s’haendut els 4.000 euros delpremi. Europa al dia fa unrepàs de l’actualitat europea, através de les actuacions de laComissió i el Parlament euro-peus. En concret, els dos progra-mes d’Europa al dia, presentatsal concurs contenien elementssobre la igualtat entre homes idones. El jurat va apreciar,també, la permanència de l’espai, a la graella de la Televisió valenciana, des de 1997, cosa

que en demostra la vocacióeuropea. L’editora d’Europa aldia, és la periodista Mª LluïsaColominas. També es va atorgar unamenció especial al reportatge,Un assaig clínic, emès per laTelevisió gallega, dins l’espai AUnion Europea presente e futu-ro. El reportatge narra l’expe-riència d’una pacient sotmesa aun assaig clínic per tractamentde càncer i està elaborat per la

delegació de Pontevedra, ambguió de la periodista, CharinaGiráldez.En total, han optat al premi15 treballs, dels quals 10 detelevisió, dos de ràdio i tres depremsa escrita. El jurat delpremi l’han format represen-tants a Barcelona de laComissió Europea i de l’Oficinaa Barcelona del ParlamentEuropeu, del Patronat CatalàPro Europa, de la Red Europeade Mujeres Periodistas, deDones pro-Europa, del CentreInternacional de Premsa, del’Associació de DonesPeriodistes i de Dones perEuropa. n

La darrera setmana demaig, va ser presentat en el Parlament Europeu l' informe HAUTALA(Hautala és el nom de laponent a la qual lacomissió de Drets de laDona i la Igualtat d' Oportunitats va enca-rregar de dur a terme aaquesta eurodiputada fin-landesa).

Aquest "informe" és una pro-posta de directiva del par-

lament Europeu i del Consellpel qual es modifica laDirectiva 76/207/CEE delConsell, relativa a l' aplicaciódel principi d' igualtat de tracteentre homes i dones pel que fareferència a l' accés al treball,a la formació i a la promocióprofessionals i a les condicionsde treball.

La manera de presentar aquestinforme a l' opinió pública, haestat una mica més originalque en d' altres ocasions jaque es va fer mitjançant unaroda de premsa-col·loqui ambla participació activa de donesperiodistes del països mem-bres de la UE ( 2 per país). L'objectiu de la taula rodonaera el d' informar sobre la posi-ció del Parlament Europeu pelque fa a aquesta directiva isobre les seves conseqüènciesen els Estats membres, tot ple-gat previ a la sessió plenàriadel parlament Europeu que vatenir lloc els dies 30 i 31 demaig.n

dones 26

l’estenedor d’idees

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “ELS ANYS VIOLETA:1976-1982” QUE CONMEMORA ELS 25 ANYS DELES JORNADES CATALANES DE LA DONA I L’INICI DE LA LLUITA PER CANVIAR LES LLEIS.COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA.

Fina Isegura, periodista d’altura

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

núm

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al núm 93 317 83 86O bé per correu electrònic, [email protected]

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Desitjo subscriure'm a la revista DONES per tot l'any 2001 per un preu de 1.200 ptes.Butlleta de Subscripció

#

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC),

presenta el projecte d’edició d’una revista adreçada a les

dones professionals de tots el camps, des de la

perspectiva i la competència

que ens atorga pertànyer al

sector comunicatiu.

L’ADPC, que havia editat una

revista trimestral durant els

primers anys de funcionament de

l’Associació, vol reemprendre ara aquesta iniciativa, però

des d’un plantejament més ampli. En aquest moments

l’ADPC compta amb la il·lusió necessària, amb abundós

capital humà i el cabal d’idees requerit per dur a terme un

projecte de revista més ambiciós i estable del que fins ara ha

pogut endegar.

febrero 2001 núm. 1

Els canvis recents que les dones estan protagonitzant en l’àmbit públic, això

és, en el camp laboral, polític, empresarial i professional i les conseqüents

repercussions que aquests canvis generen en l’àmbit privat, constitueixen un

nou paisatge que fins ara no ha estat explorat pels mitjans de comunicació

de manera oberta i progressista.

La veu i la competència professional de les dones periodistes és necessà-

ria i adient per posar sobre la taula tot un seguit de temes i aspectes que

els grans mitjans de comunicació —amb la seva visió androcèntrica de

la realitat— mai no contemplaran. L’ADPC proposa “una nova mirada” a la realitat social de

les dones que exerceixen les seves responsabilitats en el món professional

i a les problemàtiques, contradiccions i satisfaccions que aquesta via

d’autonomia personal comporta.

Els objectius de la revista DONES són:- Aportar informació sobre el món professional i laboral de les dones

per donar idea de la transformació social i econòmica que protagonitzen

- Fer una lectura crítica però optimista dels canvis socials

que les dones estan portant a terme

- Informar sobre les polítiques socials de gènere

que s’arbitren per part de les diverses administracions

Les enginyeres

construeixen

el futur

La globalització

i el gènere

març 2001 núm. 2

revista DONES nº3 - ADPC · ra es trigaria més de 10 anys a substituir la rúbrica "deli-tos...

Documents

Transcript of revista DONES nº3 - ADPC · ra es trigaria més de 10 anys a substituir la rúbrica "deli-tos...