0

H16/6/2011

ÍNDEX:

L’EDITORIAL 2CAL BASSACS CUMPLE 75 AÑOS: 3ACTIVIDADES CULTURALES PARA ESTE FIN DE SEMANA: 4ENTREVISTA A ISABEL ROCA: 6FES ESPORT AQUEST ESTIU: 8LES DANCES DE LA PATUM: 10VEGETACIÓ DEL BERGUEDÀ: 17REDUIR, REUTILITZAR i RECICLAR: 24LA RIERA DE METGE I LES SEVES FÀBRIQUES I MOLINS: 28CONFERÈNCIA: LA INDUSTRIALITZACIÓ DE BERGA: 36ENQUESTA: 46ANUNCI DEL GUANYADOR DEL CONCURS DE PROJECTES: 49THE CHARMS OF BERGA: 52REPORTATGES: 55CRÍTIQUES CINEMATOGRÀFIQUES: 72CARTES AL DIRECTOR: 75JOCS JUEGOS GAMES: 78

1

L’EDITORIAL:

.Els “actors-dobles” també es mereixen una compensació:

Tots haureu sentit a parlar dels actor que doblen, aquells que per dir-ho d’alguna manera actuen fent-se passar per l’actor principal, normalment en les escenes de risc. Està molt bé que recompensin amb molts diners,evidentment i premis molt importants com per exemple l’oscar.. i també no ens en descuidem la fama i tots els seguidors i “fans” als actors i actores de cinema, però no estaria malament que també compensessin una mica als dobles. Quan veiem una pel·lícula del nostre actor preferit,normalment sol passar amb les d’acció, i aquest es tira per un edifici, o passa a través del foc, o condueix una moto a grans velocitats ens pot semblar una escena realment fascinant però en realitat és ell qui actua? No. La majoria de vegades aquets no volen arriscar-se a fer-se mal i per això usen als dobles. Així que ens agradaria que la gent també sigues conscient que darrere de aquelles pel·lícules estupendes amb els grans actor i actores, que poden fer grans interpretacions hi ha els actors- dobles i s’arrisquen a fer les escenes de més risc per facilitar la feina dels actors.

2

CAL BASSACS CUMPLE 75 AÑOS:

La escuela de Cal Bassacs celebró su 75 aniversario con actuaciones, bailes, caramellas y teatro.

Como cada año, la escuela de st. Marc de Cal Bassacs celebró su concurso de dibujo.

Los dibujos presentados como las actuaciones de los alumnos, han hecho

referencia a los 75 años del colegio.

La celebración empezó a las 11 de la mañana con la inauguración de la plaza que acredita el colegio Sant Marc escola verda.

A continuación empezaron las actuaciones encabezadas por los niños de la guardería

que bailaron un remix de waka pam.

La fiesta infantil giro entorno una representación de una obra de teatro llamada “ L’escola d’un temps i d’un país ”. La obra constaba de cuatro actos que simulaba los

cambios educativos des de la república, el franquismo, la transición y la actualidad.

3

Todo el alumnado participó en medio de

los actos bailando y cantando.

Para acabar las representaciones se estrenó la canción de la escuela, titulada 75 años que a sido creada por Martín Argelich Marín y Roger Ayala Rotxés.

Una canción que representa la actividad y los valores de nuestra escuela.

También hubo una cantata de caramellas cantada por los alumnos y así concluyo la fiesta de los 75 años del colegio de Cal Bassacs.

4

5

ACTIVIDADES CULTURALES PARA ESTE FIN DE SEMANA:

Nuestra revista os ofrece información sobre las actividades que podéis realizar este fin de semana:

HoraViernes, 24 de junio a las 22:00 - 25 junio a las 01:00________________________________________LugarTeatro Municipal (Ronda de Queralt s / n)________________________________________Creado porCooperativa Tres Ramas________________________________________Mas informaciónRaimon actuará en el Teatro Municipal de Berga el próximo 24 de junio

El Teatro Municipal de Berga el 24 de junio de este año, el primer concierto de Raimon en el Berguedà desde Hace muchos años. El mítico cantante de Xàtiva ha escogida la capital bergadana para presentar el disco "Reloj de emociones", compuesto en canciones totalmente nuevas. Desde "Integral 2000" hacía 10 años que Raimon no publicaba un CD con obras inéditas. El disco ha sido presentado en Barcelona, llenando tres veces el Teatro Tívoli, y en Madrid con muy buena acogida de público y crítica.

El concierto de Berga se enmarca dentro de las fiestas de Patum, será, por tanto, una magnífica ocasión para redondear la fiesta bergadana con la presencia de uno de los músicos más prestigiosos, emblemáticos y comprometidos de nuestra cultura.

PRECIOS: 23 euros anfiteatro, 27 euros en platea.

6

HoraSábado a las 22:30 - 19 junio a las 01:30________________________________________LugarPLAÇA SANT PERE________________________________________Creado porGente del municipio________________________________________Más informaciónSÁBADO 18 DE JUNIO

PLAÇA SANT PERE

A LAS 22:30 DE LA NOCHE

Concierto para hacer un homenaje a Ricard Quadre, compositor de muchas músicas de la Patum.

7

ENTREVISTA A ISABEL ROCA:

En nuestra revista hemos hecho la entrevista a Isabel Roca, una profesora de lengua catalana y literatura en el instituto Guillem de Berguedà ; también filóloga y entusiasta de la literatura catalana.

-¿Cuantos años llevas trabajando de profesora?Llevo 22 años y todos trabajando en el mismo centro, en el Guillem de Berguedà.

-¿Durante todo el tiempo que llevas trabajando has podido observar cambios de la forma de enseñar?Sí, la verdad es que sí. Antes yo hacía de profesora de BUP(bachillerato unificado polivalente) y solo lo hacía la gente que quería estudiar (no era obligatorio) por esta razón todos los alumnos estaban interesados en aprender y estudiar. Desde que se cambió a la ESO(educación secundaria obligatoria) hay muchos estudiantes que no les gusta estudiar y como tienen que venir por obligación no prestan atención…

-¿Este cambio crees que es negativo o positivo?Negativo, solamente por el hecho de que ahora los estudiantes no todos vienen por estudiar sino por obligación cuesta mucho mas enseñar a alumnos que no tienen interés por lo que dices, todo y siempre habrá muchos alumnos con interés, por suerte.

-¿El nivel de los estudiantes ha cambiado con el tiempo?El nivel ha bajado pero por las razones que hemos dicho antes, pero quiero remarcar que siempre habrá estudiantes muy buenos.

Para hablar un poco a nivel personal en cuando a filóloga:-¿Has hecho nunca alguna conferencia... sobre algún autor de la literatura catalana?

8

Sí, hago dos en un casal y también en la biblioteca Ramon Vinyes i Clotet, dónde vivo en Berga.

-¿Has escrito algún libro?Nunca, pero tampoco tengo intención porque creo que no tengo suficientes cualidades para poder hacerlo.

-¿cambiarias tu trabajo por otra profesión? La verdad es que no, me gusta mucho lo que hago y por eso lo estudié y nunca he pensado en hacer otra cosa.

FES ESPORT AQUEST ESTIU:

La nostre revista et proposa una sèrie d’activitats per fer aquest estiu 2011.

· Punt jove t’ofereix:

9

-Un taller de hip -hop amb col·laboració del Tossalet. El taller es realitzarà al mateix Tossalet. Les persones inscrites tindran accés als vestuaris i dutxes.

Horari: de 19 a 20 h. Dies: primera setmana de juliol del 4- 8. Edat: joves a partir de 14 fins a 30 anys. Preu: 10€. Les inscripcions finalitzaran el 1 de juliol

-Un taller de cinema. al llarg del taller dissenyarem un enginy que s’exposarà en el Hall del festival internacional dels cronometratges dels Pirineus del 18 al 25 de setembre del 2011. El taller inclou una sortida amb bus al museu del cinema de Girona. La visita guiada serà a càrrec de Jaume Duran

Horari: dilluns de 17- 19 h/ dimarts de 15-21 h (visita al museu del cinema de Girona)/ dimecres de 17 – 19h/ dijous de 17-18 h. Dies: Del 11- 14 de juliol. Edat: joves a partir de 14 fins als 30 anys. Preu: 20€ Lloc: casal de la gent gran de Berga. Les inscripcions finalitzaran el 8 de juliol.

-Taller de dibuix i còmic

Aprendrem el llenguatge basic d’aquesta particular forma d’expressió. El jovent elaborarà una petita historia en vinyetes i n’aprendrà les tècniques i els recursos mes usats per els grans il·lustradors.

Horari: de 17-19 h Lloc: Casal de la gent gran de Berga. Dies: del 18-22 de juliol. Edats: joves a partir de 12 anys fins als 30 anys. Preu: 10€. Les inscripcions finalitzaran el 15 de juliol.

· Utilització del pavelló vell per a la practica esport lliure.

Els esports que es poden practicar són: Futbol sala, bàsquet i handbol.

10

Els dies i els horaris d’obertura son:

- Dimecres de 18-20h- Dijous de 18-23 h- Dissabte de 10-13 h i de 16 – 18 h

La reserva de la pista es per una hora i es pot fer com a màxim dos dies abans. ( es imprescindible dona el nom i el telèfon de la persona responsable). Per poder fer la reserva s’ha de ser un mínim de 6 persones. En cas de no fer la reserva es pot utilitzar el pavelló en els horaris estipulats sempre que no estigui ocupat.

· Jornades d’iniciació a la Marxa Nòrdica.

La marxa nòrdica es una activitat física no competitiva que es practica a l’aire lliure. Aporta beneficis per la salut en molts aspectes, tan físic com mental.

L’ ajuntament promou aquest esport amb l’objectiu de descobrir l’entorn del municipi i contribuir en millorar la salut.

- Horari: Diumenge 5 de juny, Olvan ruta ramadera. Diumenge 12 de juny, Cal rosal ruta de la Via Verda de Pedret. Diumenge 19 de juny, Olvan ruta de l’aigua. Diumenge 26 de juny, Cal rosal ruta del romànic.

- Hora d’inici: a les 10 - Durada: dues hores- Punts de sortida : Olvan: plaça de l’ajuntament.

Cal Rosal : plaça de l’estació- Inscripcions: Per telèfon de dilluns a divendres de 9-

15 h Per correu Electronic.

LES DANCES DE LA PATUM:

11

La Patum té una gran importància etnològica, històrica, artística, sociològica, teatral i musicològica. No és tan sols una festa, sinó un document excepcional de la cultura popular i tradicional i una expressió dels sentiments i emocions de tota una comunitat.

Dues dances de la Patum són els nans nous i els plens:

∙Els Nans Nous, foren estrenats el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, que es trobaven en molt mal estat. Sortosament, però, aquests es restauraren i han continuat figurant a la representació fins a l'actualitat. Els Nans Nous són dues parelles, jove l'una i vella l'altra, que ballen als acords d'una melodia juganera composada a finals del segle XIX per en Quimserra. Abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l'època, com rigodons i americanes. La seva música és, segurament, la més popular i divulgada de totes les músiques patumaires.

Nans nous de la Patum

La partitura de la cançó és la segúent:

12

· Els plens : Són l'espectacle més gran de la Patum; el seu moment culminant; l'apoteosi de la festa. Els Plens, que antigament havien format un sol quadre amb les Maces i que deuen el seu nom al fet que van plens de foc, estan documentats des del 1628. Quan s'apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern que s'omple de foc amb mil fuets cremant alhora. Els Plens evolucionaven únicament al so del Tabal fins a finals del segle XIX, quan en Quimserra va composar la música genial i enardidora amb què salten actualment.

Moment en que estan tots encesos

voltant per la plaça.

13

Moment en què els preparen pel salt, els emboliquen amb vidalba i venes.

La partitura dels plens és al següent:

INSTURMENTS DE LA PATUM

Les cobles de Berga

14

Les dues cobles que toquen la patum amb aquests instruments són la Cobla Pirineu i la Cobla Ciutat de Berga. La cobla Pirineu toca el dimecres i el dijous i la Ciutat de Berga el dissabte i el diumenge. El divendres la Patum la toca la Banda de l’escola municipal de música de Berga amb els mateixos instruments.

Els instruments de la cobla són els següents:

El Flabiol

   És un instrument de vent, fet de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb l'embocadura bisellada, tradicional a tota Catalunya. Es pot comparar amb la flauta dolça sopranino en quant a dimensions i tessitura. El seu so és més potent i el fa apte per interpretacions al aire lliure. És un instrument típic de la cobla, que es toca amb la mà esquerra.

El Tamborí

   Timbal de mides molt variades, segons el lloc i les èpoques, que es sol tocar amb una sola mà; la dreta. A Catalunya es conegut com a company inseparable del Flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors. En la cobla actual es el seu so característic en l'acompanyament rítmic de les sardanes. 

El Tible

   Instrument aerófon de llengüeta doble de característiques semblants a la tenora. Descendent de les antigues xeremies. Amb el flabiol i la cornamusa, formava part de l'anomenada "cobla de tres quartans". La llargada total de

15

l'instrument és més o menys de 55 cm. Els seus sons sonen una quarta més alta que la nota escrita. El so del tible és més estrident i penetrant que el de la tenora. Dins la cobla podem considerar-ho com un segon protagonista, al costat de la tenora, i és molt característic el diàleg d'aquests dos instruments.

  La Tenora

   Instrument aeròfon de llengüeta doble considerat directe de la xirimoia que es tocava arreu d'Europa des de l'edat mitjana fins al segle XVII . Ha sofert una evolució a Catalunya fins a esdevenir un del instruments més representatius de la música autòctona i element protagonista en les sardanes. El nom actual es pot considerar com una  abreviatura convencional de xeremia tenor que seria el nom propi. Fins el segle XIX eren construïdes generalment amb fusta de boix, d'una llargada de setanta cm aproximadament.

    

La Trompeta

   Es l'instrument més agut de la família dels de vent-metall. Les trompetes antigues tenien una forma recte o una mica corbada. En el segle XVI, ja tenia l'aspecte que te ara. En principi era simple i sols produïa un número il·limitat de sons. Al final del segle XIX, es va idear el sistema de vàlvules. 

16

El Trombó

   És un instrument que ha canviat poc amb el pas del temps, només el pavelló s'ha eixamplat un mica per a aconseguir més sonoritat. El mecanisme es molt simple: el trombó te una vara per allargar el tub, i així poder fer diferents sons. Això permet l'emissió d'una nota a un altre. El trombó te un so brillant de caràcter heroic, amb un registre greu obscur. La sonoritat es apreciada per la gran expressivitat que pot produir.

El Fiscorn

   Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns, conegut als països germànics i anglosaxons com a flügelhorn o althorn. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros.

    Té habitualment tres pistons i embocadura semiesfèrica, com les trompes.

17

El Contrabaix

És l'instrument més gran  i el que produeix els sons més greus de tota la família. El so del contrabaix és profund i ressonant. Hi ha vegades que els instruments d'aquesta família no solament produeixen so amb l'arquet, sinó que també mitjançant un efecte anomenat pitzzicato i, que consisteix en pessigar les cordes amb els dits.

 

18

VEGETACIÓ DEL BERGUEDÀ:

A la vegetació del Berguedà hi ha quatre tipus diferents de paisatges com per exemple els Prats Alpins. En aquest tipus de paisatges hi ha flors vistoses com per exemple les gencianes, la pulsatilla, la flor de neu tot i sent una de les espècies més entranyes i també la carlina. Als prats de pastura Alpins, s’hi fan alguns tipus de bolets com per exemple les carreroles, els moixernó entre d’ altres bolets propis del mateix prat.

Un altre tipus de paisatge és el de muntanya que està a uns 2.000 – 2.200 metres d’ altitud. Aquest tipus està format per boscos de coníferes, els quals creen el típic paisatge boscós dels Alps. Normalment s’hi troben boscos de pi negre juntament amb matolls com el ginebró, el neret i la boixerola. És una vegetació molt ben adaptada al clima que hi sol fer a l’ hivern. També hi trobem boscos d’ Avets i de bedolls però de forma molt dispersa i reduïda. Els bolets més característics d’ aquesta zona són el rovelló d’ avet, el reig bord i el cep.

També trobem el paisatge de muntanya mitjana que és troba a 1.600 metres d’ altitud. El seu clima és temperat però amb estius plujosos. A l’ estiu els boscos són frescos i verd clar, el qual és perd quan arriba la tardor. Aquest canvi és fantàstic. Entre aquests, hi predominen els roures, els boixos, el pi roig entre d’ altres. En aquests boscos hi trobarem alguns bolets com els fredolics, els rovellons i els rossinyols.

Per últim hi ha el paisatge Basal, que es troba al Baix Berguedà. Es caracteritza per tenir un clima temperat, amb

19

els hiverns suaus, i estius molt secs i calorosos. Hi ha vegetació mediterrània típica amb fulles perennes i petites que es conserven verdes durant tot l’ any. El que abunda més son els alzinars .  En aquest estatge hi trobaríem un gran nombre d'espècies de bolets, pròpies d'ambients mediterranis, entre els quals en destaquem la llenega, la farinera borda, el bolet d'oliu, el rovelló, el fredolic, entre tants d'altres.

ELS BOLETS DEL BERGUEDÀ:

Comestibles:

La llenega: Es tracta d'un bolet propi de les pinedes calcícoles, on viu associat. Fructifica a la tardor, sovint en forma gregària, i localment és força abundant. Es caracteritza per tenir un barret gran de fins a 15 cm, però especialment per tenir una cutícula, que és separable, llisa i molt llefiscosa i enganxosa en temps humit. És una espècie pròpia dels boscs de terra baixa, que localment és considerat un dels millors bolets comestibles, i un dels bolets més buscats al Baix Berguedà.

El rovelló: Aquesta espècie la podem trobar distribuïda a moltes de les pinedes del Berguedà, on viu associats a les diferents espècies de pins, des d'ambients propis de la terra baixa mediterrània, fins a les pinedes montanes de pi negre, en tota mena de sòls. És, de ben segur, un dels bolets més populars a Catalunya, on fructifica des de finals d'estiu fins que arriben els primers freds de l'hivern, sent en general, abundant. Es caracteritza pel color taronja de la cutícula i del làtex, que és abundant i caracteritza aquest gènere. No cal dir que és un dels bolets més apreciats per a conservar i per fer a la brasa.

20

El rovelló d’ Avet: Aquesta espècie, que sovint es cull sense diferenciar-la del rovelló, viu associat principalment als boscos d'avet, a l'estatge muntà. És comestible tot i que de menys qualitat que el rovelló, doncs és força insípid. Es diferencia pel color del seu làtex que és abundant i de color salmó a taronja viu. A diferència del rovelló la cutícula no es taca mai de verd.

El rossinyol: És un fong micorrizogen que viu associat principalment a planifolis, i a coníferes, des de la terra baixa mediterrània fins als boscos del Pre-pirineu. Viu en tot tipus de sòls, i pot créixer tant a la primavera, si és plujosa, com a la tardor. És un bolet considerat també un excel·lent comestible, tant per la olor agradable i afruitada de la seva carn, que té un gust dolç, com pel fet que aquesta pràcticament mai es corca. És un bolet que es pot assecar o salar, i que darrerament ha estat utilitzat per a moltes receptes innovadores, fins i tot apte per a la preparació de postres i melmelades.

El cep: En primer lloc és una espècie que destaca per les seves dimensions, amb un barret que pot arribar als 25 cm de diàmetre. Presenta un peu robust de fins a 20 cm d'alçada. Viu associat a planifolis i a coníferes, en sòls preferentment silícics de la muntanya mitjana i alta. Presenta una carn ferma, de color blanc immutable, amb olor suau i agradable, i un gust dolç semblant al de les nous. És un excel·lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru. Sovint es conserva assecat,

21

de manera que se'n augmenta el potencial del seu gust. Creix des de l'estiu a la tardor.

Les carreroles: Com totes les espècies de bolets localment és conegut amb altres noms com el de cama-sec o caramenyola. A diferència de les altres espècies descrites, aquest és un fong sapròfit, és a dir que viu de fer descomposar restes de matèria orgànica i no viu directament associat a cap espècie vegetal. El podem trobar en els prats, jardins, camins i clarianes amb herba. És caracteritzada per formar erols nombrosos, sobretot en els prats de les contrades muntanyenques. És de petites dimensions, amb un barret de 2-6 cm de diàmetre, amb la cutícula de color ocre vermellós, quant és molla i de color més pàl·lid quant s'asseca. Hom el considera un excel·lent comestible, apte per assecar, de fet sovint el trobem comercialitzat una vegada sec, sota el nom impropi de moixernó.

Moixernó o Moixeró: És una espècie sapròfita que viu en prats i marges de bosc, en sòls calcaris. Té un barret carnós de 5-12 cm de diàmetre, que presenta una cutícula seca i mat, de color uniforme normalment blanc però ocasionalment crema, gris o groguenc, sostingut per un peu curt i rabassut. Fructifica a la primavera des de l'abril, fins al juny, a les zones més altes dels Pirineus. Forma importants erols, tot i que és una espècie que és poc comú i molt localitzada, present des de les zones més enlairades de la terra baixa fins als prats de l'alta muntanya. És molt bon comestible i molt estimat i cercat.

El fredolic: Sota el nom de fredolíc, (fredeluc o negrito) hi trobem diferents espècies del mateix gènere. El seu nom popular n'indica l'aparició tardana, a finals de tardor i a

22

principis d'hivern, en els boscos de pins, sovint entre la pinassa mig podrida entre la qual despunta el seu barret gris, gairebé negre, de 4 a 8 cm, amb una mamella central, a sota del qual, porta làmines d'un blanc brut, grisenc. Es tracta de fongs micorrizògens, que viuen associats normalment a coníferes en tot tipus de sòls. Algunes espècies habiten des d'ambients mediterranis, com pinedes de pi blanc, fins a pinedes d'alta muntanya, on fructifiquen a la tardor i fins ben entrat l'hivern. Altres espècies són més pròpies de boscos montans de pins o avets. En general apareixen de forma gregària, essent ambdues espècies bastant comunes, i considerades un bon comestible. Tradicionalment es cuinen amb truites, sopes, o guisats amb llegums, patates i carn.

Verinosos:

Cortinaris: Hi ha diferents espècies dins del grup dels cortinaris que són molt tòxics, concretament (Cortinariua orellanus), és una espècie que pot resultar mortal. Aquest fong micorrizogen viu associat a planifolis i també a coníferes, en ambients termòfils, especialment amb alzines, castanyers i faigs, en sòls silícics. Afortunadament, són poc abundants i difícils de confondre amb cap bolet comestible d'ús habitual. Els símptomes que produeixen, es poden evidenciar entre 2 i 17 dies des del moment de la ingestió, i acaba comportant la destrucció de la funció renal de manera irreversible en la majoria dels casos. Els principals símptomes són cansament, set intensa amb sequedat de boca i llavis, sensació de cremor a la llengua, pèrdua de la gana, mal de cap i trastorns renals i hepàtics.

Matagent: És una espècie de bolet molt gran, similar al cep, però que es pot diferenciar pel fet que la seva carn de color blanc o groc pàl·lid, canvia lleugerament a blau en ser

23

tallada. És un fong micorrizogen que viu associat a roures, alzines i faigs, en boscos tèrmics, preferentment en sòls calcaris. Fructifica de forma molt primerenca a finals de l'estiu, i és poc abundant. Bolet tingut popularment per molt tòxic, com indica el seu nom, tot i que no és mortal. La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum.

Fals carlet: És un fong micorrizogen que viu en boscos de planifolis, en llocs humits i en tot tipus de sòls. Fructifica a l'estiu i a la tardor, formant grups sovint de 2-3 exemplars units per la base del peu. Força comú a les rouredes i fagedes de la muntanya mitjana. Presenta un barret carnós, de fins a 20 cm de diàmetre, amb el marge ondulat i una cutícula que és seca, llisa i brillant, finalment pruïnosa, de color gris. Es pot reconèixer també per la carn compacta, de color blanc, amb olor i gust fort i desagradable, de farina rància. És un bolet tòxic, que provoca intoxicacions greus amb una síndrome gastrointestinal aguda i intensa. És un dels bolets que provoca un major nombre d'intoxicacions, degudes principalment al fet de confondre'l amb bolets comestibles com la candela borda, o l'escarlet blanc.

Bolet d’ oliu: És un fong sovint paràsit o sapròfit, que viu en les soques o arrels de diferents arbres i arbusts planifolis. És comú a la terra baixa on apareix a la tardor, sovint formant flotes. Es caracteritza pel color de la cutícula, que és llisa seca i setinada i de color groc ataronjat, fins a color bru vermellós fosc. És tòxic i provoca intoxicacions greus, que es manifesten amb vòmits, nàusees, vertigen i dolors abdominals. S'ha arribat a confondre amb el rossinyol (Cantharellus cibarius), tot i que més sovint s'hauria confós amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca).

24

Reig bord: Caracteritzat per un gran barret, amb la cutícula de color vermell viu, recobert de restes de vel en forma de granulacions blanques o groguenques, que formen cercles més o menys concèntrics. És un bolet estès àmpliament pels boscos de la muntanya mitjana i l'alta muntanya, així ho mostra la gran quantitat de noms populars amb què és conegut: reig bord, reig de fageda, reig vermell, matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós, etc. Aquest fong micorrizogen viu en tota mena de boscos, en sòls silícics. Fructifica a finals d'estiu i a la tardor. La toxicitat que presenta no el fa mortal, tot i que provoca trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), i trastorns de tipus nerviós (deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental)

Farinera borda: És un fong micorrizogen que habita en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics, tant a la terra baixa com a la muntanya mitjana.Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, tot i que se'n poden trobar exemplars esgrogueïts. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc. Es pot arribar a confondre amb algunes puagres o cualbres de color verd, que es diferencien per no tenir ni anell ni volva. La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible al primer cop d'ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s'hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l'existència de volva i l'aspecte d'aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies. És una espècie amb toxicitat elevada, força abundant en els nostres boscos, no es rar doncs que sigui el bolet que provoca un major nombre d'intoxicacions mortals a Catalunya.

25

Cabra de beç: Es tracta d'un fong micorrizogen que viu associat a bedolls, fructifica a l'estiu i a la tardor, és comú a l'alta muntanya. És tòxic i pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància. És una espècie que a primer cop d'ull es pot arribar a confondre amb el rovelló, del qual entre moltes altres coses es pot diferenciar per presentar un làtex de color blanc immutable i de gust molt picant. La cutícula és seca de color rosa, ataronjat i recoberta de pèls molt abundants al marge on formen una mena de serrell.

REDUIR, REUTILITZAR i RECICLAR:

Quan expliquem als nostres nets que la nostra generació llençava als abocadors tot el que no utilitzava no s'ho creuran. Des de fa pocs anys s'ha posat la moda del reciclatge i dels productes reciclats. És un pas endavant per evitar l'estupidesa de degradar el medi llençant matèries primeres usades mentre destruïm la natura per aconseguir-ne de noves.

Sigui com sigui, una actitud sostenible no és aquella que es limita a gestionar i revalorin-te bé els seus residus ja que el millor residu és el que no existeix. Per tant cal posar tot l'èmfasi a potenciar la reducció de residus i la reutilització dels bens per evitar haver de reciclar-los. Abans de reciclar hem de reduir i reutilitzar.

Reduir

26

Vol dir utilitzar menys primeres matèries, menys aigua i menys energia.Moltes vegades usem molts recursos que no ens fan cap falta ni ens aporten qualitat de vida. Per exemple:

Per exemple, no deixis la llum encesa si no estàs en una habitació, tanca bé l'aixetaquan fregues els plats o quan et rentes les mans, Dutxa't en lloc de banyar-te, posa la rentadora plena i no amb una sola peça, ...

buidar tota la cisterna del wàter per llençar un paper dutxar-nos amb més aigua de la necessària anar a comprar sense cabàs i emportar-nos-ho tot amb

bosses de plàstic fer servir envasos no retorna-les o comprar productes

amb grans quantitats d'embalatge (les pomes seran pomes tant si venen en caixes enormes com si no)

imprimir documents quan no ens fa cap falta usar el paper només per una cara mantenir

encesos llums i electrodomèstics innecessaris

Reduir el consum del que no necessitem és el primer pas per evitar generar un residu que després s'haurà de reciclar tractar o abocar amb elevats costos econòmics i mediambientals. Per exemple:

no deixis la llum encesa si no estàs en una habitació tanca bé l’ aixeta quan fregues els plats o quan et

rentes les mans, la cara… dutxa’t enlloc de banyar-te posa la rentadora plena i no amb una sola peca

Reutilitzar

Vol dir utilitzar els residus per a elaborar nous productes. Per això cal separar el material:

Al contenidor groc hem de dipositar el plàstic. Al contenidor verd donem dipositar el vidre. Al contenidor blau hem de dipositar el paper.

27

Es molt normal que llencem com a rebuig productes i materials que ens poden ser molt útils o que hem de comprar en altres ocasions com:

Piles Pots i ampolles de vidre (fins i tot ampolles retornar-

les ) Bosses de plàstic Caixes de cartró Carmanyoles de plàstic (tipus "Tupperware" com els

envasos de gelat) Roba i sabates usades però encara útils O mil coses com bicicletes, cotxets infantils, fustes,

bolígrafs, ulleres, etc.

Cal aprofitar els productes útils per a fer vàries vegades la seva funció, adaptar-los per a altres usos o donar-los a qui els pugui fer servir abans de desfer-nos-en. Si pensem amb aquest raonament adquirirem productes que ens durin més, estalviarem i ens estalviarem deixalles.

Reciclar

Vol dir no llençar les coses quan encara són útils.Quan tenim productes inservibles que, ara sí, cal llençar hem de separar-los per a que es puguin reciclar. És senzillament una estupidesa llençar el paper als abocadors quan estem tallant arbres per fer-ne més. Vaja, una estupidesa o una aberració quan les matèries primeres son limitades (o quasi exhaurides) i cal destruir el medi ambient per aconseguir-les (per exemple l'alumini). A més les matèries primeres sovint s'han d'importar de països llunyans generant problemes socials i polítics o fins i tot guerres i amb un cost i risc enorme en el transport (és el cas del petroli). A més cal elaborar-les usant immenses quantitats d'energia, molt superiors a la de reciclar els productes usats (com en el cas del vidre). Per exemple, utilitza un mitjó vell per a fer una titella per als nens o un pot de refresc com portallapis...

28

Per facilitar la tasca de reciclatge cal separar adequadament la brossa i usar els contenidors adequats. Els productes menys corrents s'han de portar a les deixalleries. 

29

LA RIERA DE METGE I LES SEVES FÀBRIQUES I MOLINS:

-El seu recorregut:

La riera de Metge neix a la vessant de la creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels lladres i al cim d’Estela, divisòria de les aigües de L’Aiguadora i la vall d’Espinalbet, també s’uneix a ella altres fonts que la nodreixen com la dels segadors,del Guiu, Corbera, Freda, Tagast, Negra...Continua el seu recorregut solcant els peus de la serra de Blancafort, Tossal de Guardia, al serrat del Gall i la Tossa pel costat Nord. Pel sud a la serra de la Petita que la recolza en la seva davallada a la recerca del riu Llobregat, pou de la presa de la Baells.

L’aigua de la riera de Metge està molt lligada amb la industrialització de Berga, ja que gràcies a la força d’aquesta és van poder construir molts molins , fàbriques...A l’edat Mitjana ja es feia servir aquesta aigua.

30

-Mapa:1 el seu cabal és desviat cap a dins Berga.

-Mapa:2 Molins i fàbriques.

31

1-Hostal del Guiu2-Molí del Guix3-El Garrigar4-Molí del Baró5-Cal Lluís Nè.6-Cal Quico o Fàbrica Franquesa7-Cal Patata8-Molí de l’Alon9-Fàbrica del senyor Andreu Ros10-Cal corneta11-Molí del QuimSerra12-Molí del Brillant13-Molí de la Gratella14-Cal Claret15-Molí de l’Era16-Cal Pobla17-Molí de la Sal18-Molí de la Vila19-Molí del Menso20-La farinera21-Fàbrica del Macià22-Molí del Pla23-Molí del Balil24-Molí de la Bassa25-Molí i fàbrica de cal Nelas26-Molí de l’Antic27-Fàbrica del Molí del Antic28-Molí del Rabadà29-Molí del Minoves.

32

-Funcionament d’un molí.

-Procés de filatura i el teixit.

Procés de Filatura:

És la transformació de les fibres tèxtils en fils.Les fibres són multi filaments de llargada variable. Les d'origen animal i vegetal són més aviat curtes. Per a convertir-les en fil cal disposar-les de manera que formin un conjunt prou prim, llarg i resistent per a poder-lo teixir sense que es trenqui, això és especialment important. Aquest procés se'n diu filatura. Mitjançant la filatura, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden enllaçades, cosa que permet obtenir un fil prou llarg per a fer-ne la tela.Cada tipus de fibra rep un tractament específic que depèn de la seva procedència i les seves característiques. En general, la filatura de les fibres naturals se segueixen els passos següents:· Netejar les fibres. · Pentinar-les perquè quedin paral·leles.

1-Tremuja2-Coroner3-Calaixera4-Alçador5-La canal6-L’arbre7-Rodet8-banc

El mecanisme: El mecanisme d’un molí és ben senzill. Dins el carcavà hi ha el rodet , roda proveïda d’unes paletes guerxades i còncaves anomenades ales o àleps, sobre les quals l’aigua exerceix la seva força en direcció perpendicular a l’eix de rotació.

33

· Estirar, torçar i cargolar les fibres.Aquestes diverses operacions es fan en màquines adaptades a les fibres treballades.

Per tant, existeixen diversos tipus de filatura:

-La filatura del cotó o de fibres curtes-La filatura de la llana, o filatura de fibres llargues-La filatura del lli -La filatura del jute;-La filatura del cànem.-El procés antic de filatura: la llanaLa llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb d'altres, generalment sintètiques, era l'element més important per a fer fils fins ben entrada l'època industrial.La llana obtinguda d'esquilar ovelles i moltons era bruta. S'havia de rentar i esbandir bé amb aigua corrent fins a obtenir fibres fines i esponjoses. Després s'havia de cardar, pentinar-la, antigament amb les flors punxones dels cardots i posteriorment amb estris de ferro. Així s'obtenen les fibres estirades disposades paral·lelament. Després es procedia a filar. Les fibres es cargolaven al voltant d'un bastó llarg anomenat filosa. La filadora estirava amb els dits les fibres de la filosa o directament d'un cistell i les torçava amb un fus penjat al fil, que també feia girar amb els dits. Un cop ben torçat, el fil obtingut s'enrotllava en a l'eix del mateix fus fins que quedava ple. Després, del fil es feien troques, es tenyien amb productes naturals i posteriorment es feien els cabdells, que servien per a teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.A l'edat mitjana va aparèixer la roda de filar. Una roda, muntada en pla vertical sobre un peu, feia girar el fus a gran velocitat. El fil es torçava i s'enrotllava en un cantó enfilat al mateix fus.

34

Amb l'aparició dels grans telers mecànics es va incrementar considerablement la producció de fil, sobretot des del moment en què es van fer funcionar automàticament amb energia hidràulica i més tard amb vapor.Les fibres, sobretot de cotó, venien amb vaixells de les colònies asiàtiques i americanes i arribaven a les fàbriques en forma de bales premsades. Un cop a fàbrica, les bales s'obrien i les fibres es batien i es barrejaven en unes màquines anomenades obridores. Després les fibres es pentinaven amb cardes, unes màquines proveïdes de grans corrons o cilindres amb pues. Acabat aquest procés s'estiraven i es disposaven paral·lelament formant metxes llestes per a ser filades. Per a filar les metges es van desenvolupar màquines que treballaven amb molts fusos alhora. Les primeres màquines eren intermitents. Tenien una part mòbil on hi havia els fusos, el carro, que anava endavant i endarrere. Quan el carro anava endavant, el fil s'estirava i es torçava, i quan anava endarrere, es cargolava a les bitlles. Al segle XIX va aparèixer un altre tipus de filadora, la continua, que filava directament la fibra amb un sistema de cilindres que estiraven el fil i amb uns anells que, en girar, el torçaven i el cargolaven.Aquestes filadores tan complexes realitzaven el mateix procés tradicional de filar, però automàticament i amb molta més efectivitat i rapidesa.La filatura en l'actualitatAra, el conjunt d'operacions que feien diferents màquines, està molt automatitzat. Les fibres passen d'una fase a una altre arrossegades per corrents d'aire. Es netegen, s'espongen i es barregen adequadament. A continuació es carden i es fan les madeixes, que serveixen per alimentar les filadores, segons la qualitat i la varietat del fil que es vol obtenir. El procés es du a terme sense la intervenció humana. Un operari es limita a controlar les diferents fases amb procediments electrònics i informàtics.

Teixit:

ORIGEN DEL TEIXIT:

35

A la prehistòria l'home s'abrigava amb les pells dels animals. L'home de Neandertal es vestien amb pells i els vestits els feia amb eines de pedra tallada, els cosia amb tendons i amb instruments primitius d'ossos allargats, que possiblement tenien un extrem en punta.

Sota el punt de vista tèxtil, amb aquest nom generalment es coneix el gènere obtingut en forma de làmina més o menys resistent, elàstica i flexible, mitjançant l'enllaç de dues sèries de fils: una longitudinal anomenat ordit i l'altre transversal anomenat trama.Tots els telers funcionen sobre el mateix principi: una sèrie de fils paral·lels molt junts anomenats ordit, que es travessen perpendicularment per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat trama. Aquest encreuament de fils es diu lligament. També es dóna aquest nom a la representació gràfica quadriculada. Cada columna de quadrets representa un fil de l'ordit i cada fila d'aquests quadrets representa una passada; si el fil d'ordit passa per sobre es representa amb una x i es diu que el fil pren i si el fil de trama passa per sobre es representa amb una quadrícula en blan i es diu que el fil deixa.Segons el lligament dels fils de l'ordit i de la trama es poden obtenir diferents tipus i aspectes de teixit.

ELS TELERS:

Els telers eren unes màquines que mitjançant un lligament podien entrecreuar els fils d'ordit amb els fils de trama.Elements bàsics d'un teler:

-Plegador d'ordit-Lliçó-Llançadora-Batà- Plegador de tela

Tipus de Talers:

36

-Telers manuals: -Telers de garrot:

-Telers d’espasa: -Telers de pinça:

-Telers jacquard: -Telers d’aigua:

CONFERÈNCIA: LA INDUSTRIALITZACIÓ DE BERGA:

La nostre revista la setmana passada va tenir l’oportunitat de fer una conferència la catedràtica d’història de l’institut Guillem de Berguedà on ens explicava la industrialització de Berga.

37

La industrialització del berguedà es molt antiga. Té dos períodes:

- L’edat mitjana a principis del s. XIX- S. XIX del 1970.

El berguedà estava aïllat perquè no comunicava amb les comarques veïnes.

1979: L’ajuntament de Gironella fa un informe que explica la necessitats de reformar el pont romànic de cal Bassacs.

1864: Es forma la carretera de Berga – Manresa . Primeres diligencies.

1877: Es forma la carretera de Campdevànol- la Pobla.

Els traginers transportaven la població amb mules. Desprès diligencies.

La major part de l’economia agrària es devia a les patates i als cereals.”30.000 habitants”.

Els pobles mes petits son els mes poblats. L’alt Berguedà es mes poblat que el baix berguedà, principalment Berga, Borredà i la pobla.

Els oficis on treballaven la majoria era pastors, agricultors, ramaders, captaires, teixidors i contrabandistes.

La gent que abandonava la comarca, normalment era per culpa de la misèria i les guerres carlines.

El començament de la industrialització comença al baix berguedà. La primera colònia va ser a cal rosal.

Les terres poc productives van ser venudes als industrials per aprofitar l’aigua.

Els industrials més importants del Berguedà o Bages:

38

- Família rosal: de Berga i de Cal Rosal. Abandonen Berga per anar a Mataró i a Barcelona.

- Família Alzina: de Berga i Ametlla de Casserres. Va provar sort al ter.

- Família teixidors/ bessacs: de Gironella ( cal bassacs).- Famíia viladomiu: de vilada.van venir a berga i despres

van marxar a sellent.- Pons, Comellas…

Van copiar els Industrials del Ter, Manlleu i Roda de Ter, que eren els d’ abans. LA gent va viure això com una esperança, però els i feia por al principi. Van donar molta feina com per exemple construcció i fàbrica i més tard els van oferir habitatges i serveis. Les colònies eren una oferta temptadora pels pagesos. Alguns s’ho miraven amb recel, tenien certes pors. Normalment tota la família treballava a la fàbrica i cobraven més que els pagesos. A l’ Alt Berguedà i predomina la mineria, el ciment i la fusta. El lignit predominava al Berguedà. Al principi, petites empreses berguedanes no val aconseguir dona impuls a la primera industrialització. A la segona, van aprofitar l’ electricitat. Al 1893 les Mines de Cercs, Fígols i la Nou, van rebre mitjans moderns, amb el Compte de Fígols. Va començar l’ ús de la pólvora, la ventilació, el transport i el carbó. Els muls i matxos tibaven els carros ( carrilet ). Les colònies mineres eren a St. Corneli, St. Josep i Consolació . Els pagesos es transformaven en treballadors industrials i miners. El compte de Fígols funda els carboners de Berga fins la crisi del 1991 que va durar cent anys. Mai va dubtar a aplicar mètodes nous i grans inversions.El preu del carbó va augmentar a la Primera Guerra Mundial, que va ser la millor guerra pel carbó de Fígols. El preu del carbó espanyol es va multiplicar perquè era un país neutral. A la fàbrica del Clot del moro si feia ciment. Els carburos metalicos al canal industrial. La fusta és un producte important per les mines. Molta explotació pel compte Fígols.

39

Van fer carreteres i telefèrics. Les patates i el blat de moro eren els principals productes agrícoles. Al pantà ja quasi no hi havia tren a la central tèrmica ( època molt important ). Actualment no hi ha res, només museus a les Mines de Cercs, Cal Vidal i Clot del Moro.

MOLÍNS DE BERGA:

CAL PATATA

Nom amb el que es coneixia, modernament la indústria tèxtil, situada a continuació de Cal Quico. Anteriorment al

40

segle XVIII, és conegut el lloc com a casa Pastor i en els seus inicis està documentat com a molí fariñera, amb el nom de Molí de la Resclosa malgrat que l’ any 1632, s’esmenta com a Molina de serrar fusta en el Llibre d’ Actes del Comú. La seva activitat més coneguda ha estat la textil, blanquejar i tints.

L’ any 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser cremada. Queda una paret, punts de sosteniment del’ enbligat i l’entrada del cabal d’ aigua del SALT envaït pel matoll que cobreix tota la finca.

MOLÍ DEL BARÓ:

Molí fariner. Des de l’ edificació de la fàbrica del Garrigar, aproximitava l’ aigua a la sortida mateix de la turbina de la fàbrica. El molí es menciona el 1791 i en el cens de l’ any 1856. El 1920 ja era inactiu. Conserva la seva estructura i detalls de l’ antiga comesa de molí, com el SALT i el cárcava. Actualment serveix d’ habitatge.

41

MOLÍ DEL PLA:

Primer Molí com també és conegut, situat al inici de la Rasa dels Molins o Torrent de la Ribera, sota mateix de l’ actual Ronda Moreta.

Aquest molí fariñera ja es cita l’ any 1713 i la seva tasca va mantener fins el 1964 que Tacna definitivamente. El SALT aconseguia una força de 22CV.

Tot i els anys d’ inactivitat, conserva la casa i quasi tota la instal·lació del molí amb les millores dels anys.

MARTA LÓPEZ

42

MOLÍ DEL GUIX:

Desde l’any 1856 actualmen esta enrunat, era un molí de ciment pero al 1925 ja no tenia cap activitat com a molí.

Situat entre el Guiu i Sant Marc al peu de la riera.

CAL POBLA:

Molí fariner situat on avui hi ha la Font de la plaça Maragall.

Els darrers anys s’hi havia establert una fusteria. Al 1944 va ser enderrocat juntament amb cases del costat.

Molí del Menso:

Molí fariner i de ciment, tambe s’hi han desenvolupat tasques textils.

Situat a la plaça de la ribera que fa cantonada amb el carrer Molí del mut (antic).

Avui es un estebliment comercial sense accés a l’instal·lació del molí.

43

ANNA SANTIAGO

MOLÍ DE L’ALON:

Conegut antigament com a Molí de la Gran canal. Per dades documentades es pot deduir que el 1421 ja existia com a moli fariner que, a més, desenvolupà les tasques d’escairador, molina de serra fusta i fàbrica tèxtil . El 1924 i el 1925 funcionà bàsicament com a industria tèxtil , però el fabricant que utilitzava la instal·lació , elaborava a més de xocolata. Malgrat que el 1939 pels esdeveniments de la guerra quedà malmesa, engegà de nou el 1940 fins el 1955 any que va cloure tota la activitat. Actualment nomes en queda un fragment del pilar de l’arcada de la canalització del cabal d’aigua. El lloc de la casa es ocupat per estatges unifamiliars.

MOLÍ DE LA GRATELLA:

Dit també Molí del Barons o fàbrica de la Gratella. A l’arxiu de la comunitat de Preveres de Berga, aquest molí ja és citat en un document de capbreu el 1666. Molí fariner, àdhuc s’hi ha desenvolupat altres tasques com la tèxtil amb telers la fabricació de xocolata i gel .

44

L’edifici es conserva en bon estat, però, sense cap activitat industrial en el seu interior la qual abandonà aproximadament pel 1930 segons dades conegudes.

MOLÍ DE LA VILA:

A la ribera, pròpiament dita de les Tinyeries, hi havia, en el número 2, el Molí de la Vila, també documentat com a molí de la Ribera al mateix lloc que actualment hi ha un taller de tapisseria. Les primeres notícies que poden constar daten del 1527 com a molí fariner, però, cal considerar altres treballs fets per estudiosos del tema que situen en aquest raval l’antic Molí de la Roqueta documentat l’any 1360. Tots els indicis apuntes a que es tracta del mateix molí. Se li coneix una activitat com a molí fariner, xocolater i cimenter. L’any 1956 deixà de funcionar com a molí, des d’aleshores només s’utilitza el salt i la força elèctrica

MARIA ALBERICH

MOLÍ LA FARINERA:

Es va fabricar l’any 1903, sobre l’antic molí fariner anomenat Molí Nou i es dedicava a la producció de ciment, que comprenia quatre plantas industrials i tres habitatges.

45

Més tard, al s. XX, el propietari el va destinar molí fariner.

Els anys 1922 i 1923, una part de les instal·lacions van ser destinades per a la producció de xocolata.

Al cap d’uns anys, al 1945, van reconvertir de nou el molí i va passar a ser molí fariner.

A causa de les dificultats d’ordre administratiu la fàbrica es va traspasar a un altre industrial, a l’any

1950. Ell utilitzava les dues forces ,la hidràulica i la elèctrica fins al 1975.

El 12 de gener de 1996 hi ha un incendi que acaba amb la fàbrica.

Avui dia es conserva l‘estructura de l’edifici encara més degradada pel pas del temps.

MOLÍ DEL PLA:

També es coneix com A Primer Molí.

Està situat a la Rasa de Molins.

Va ser un molí fariner des de 1713 fins el 1964 que tancà definitivament . El salt aconseguia una força de 22 CV.

A pesar del pas del temps, encara conserva la casa i quasi tota la instal·lació del molí amb les millores dels anys.

MOLÍ DE LA BASSA:

Té 300 anys de vida industiral.

46

En aquest moli si ha molgut gra ha servit per la feina de paraires, drapers, teixidors, també per maquines de cardar coto i tintoreria.

L’edifici petit annex, havia servit de moli xocolater, que va deixar de funcionar l’any 1964. Avui dia serveix d’habitatge

ROSA MEDINA .

ENQUESTA:

Hem fet una enquesta sobre les notes de socials del segon trimestre, del centre Ins. Guillem de Berguedà de Berga, en

47

els alumnes d’ ESO (alumnes entre 12-16 anys ). Aquests alumnes són la majoria de Berga tot i que també hi ha forces estudiants dels pobles veïns però en menor quantitat, com poden ser de Cercs, Sant Jordi, La nou de Berguedà, Borredà i també d’ Avià .

VARIABLE QUANTITATIVA DISCRETA

XI FI FI acum. FI · XI FI· XI 20 0 0 0 01 7 7 7 72 11 18 22 443 14 32 42 1264 12 44 48 1925 35 79 175 8756 36 115 216 12967 23 138 161 11278 26 164 208 16649 27 191 243 218710 17 208 170 1700

TOTAL: 208

TOTAL: 1292

TOTAL: 9218

-MITJANA: = Fi · Xi = 1292:208 = 6,21 Fi

-MODA: mo= 6 punts.

-MEDIANA: (posició de la mediana = 208:2 = 104 ) me = 6 punts.

-RANG: 10 – 0= 10 punts.

-DESVIACIÓ TÍPICA: √629200 – 6,21 2 = 16,24 208

-COEFICIENT DE VARIACIÓ: CV= 16,24 : 6,21 = 2,62 %.

GRÀFICS:En el diagrama de sectors hi ha el tan per cent de cada punt que han tret els alumnes, per exemple de la nota de 8 punts hi ha un 13% de alumnes que l’han obtinguda.

Xi: Notes del 0 al 10 (punts)

Fi: Quantitat d’alumnes que han obtingut la nota.

48

En el gràfic de barres hi ha la quantitat d’alumnes que han obtingut aquella nota,també podem observar que la nota mes obtinguda és el 6(moda).

49

Conclusions:

Després d’haver realitzat l’enquesta i obtenir tots els resultats ,les nostres conclusions són que les notes de l’assignatura de socials on hi entra història i geografia, són força baixes ja que el 21% dels alumnes l’han suspesa i només un 45 % tenen una nota entre notable i excel·lent. També dir que encara que l’enquesta l’hem realitzada en global,a tots els alumnes d’ ESO del centre, quan demanàvem les notes vam poder veure que la majoria d’alumnes que treien entre notable i excel·lent eren de primer i segon curs.

50

ANUNCI DEL GUANYADOR DEL CONCURS DE PROJECTES:

Fa cosa de tres setmanes la nostre revista va anunciar un concurs públic per la construcció d’un projecte a Berga. Avui ja tenim el guanyador, les afortunades han estat 4 noies,Anna Santiago Lancho, Marta López Picas, Rosa Medina Perarnau i Maria Alberich Martí, de la ciutat( Berga) que han fet un projecte molt original i acurat, Felicitats noies!

-Anunci del projecte:

Anunci concurs públic:

L’Ajuntament de la vila posa en marxa un concurs de projectes per a la construcció d’una sala polivalent per al jovent. La sala es construirà en una parcel·la municipal.

-Característiques del projecte: Dimensions mínimes: 150 m2 Una sola planta. La façana principal orientada al migdia. Haurà d’aprofitar el màxim la claror natural.

-Descripció del projecte guanyador:

El projecte és d’una sala per el jovent de 175m2, situada entre el carrer Saldes i l’Avinguda de Catalunya, La sala seria l’edifici que fa cantonada amb el carrer Guillem de Berguedà. Aquest carrer només te els edificis però no estan acabats així seria més fàcil de construir la sala,a més a més al ser apartat de Berga és podria fer “soroll” sense molestar a ningú.

51

Aquest edifici seria d’una sola planta baixa sense cap altre pis a sobre.

La sala és molt bàsica i senzilla,només disposa de tres cambres:

Una sala de jocs: Molt gran on hi podrien cabre 5 taules de billar i màquines de joc. També tindria moltes finestres ja que aquesta sala estaria a una banda de la plana.

Lavabos: Força petits però separats,uns per dones i uns altres per homes, hi haure en total de 8 lavabos i 6 aigüeres.

Cambra de bar: Seria una cambra de mida mitjana davant de l’entrada de la planta on hi haurien màquines repartidores de “Snaks”,refrescs.... i unes taules, n’hi cabrien unes 6.

Tindria moltes finestres per poder aprofitar la claror natural, un total de 9 finestres.

52

THE CHARMS OF BERGA:

Berga is a small city, situated in berguedà.Probably the people know something about Berga because of their famous festival called La Patum, it's World Heritage.but, there are many other interesting and nice things that people don't know.For exemple:

-Their Mountains:

Esquema gràfic de la decoració de la sala polivalent.

53

Queralt,is a small mountain behind the city, on the mountain there is a sanctuary.The way for arrive to Queralt is short but a little dificult, however when you arrive there are a magical views to Berga, and you can see with a viewpoint, Also there are a road for rise.

-Their Places:Although Berga is small, there are many cultural places , to practise sport, to enjoy....

-Tossalet(Gym)-Museu about la Patum( in there ther are the "comparses" to Patum, their history, musics...)-Pools-Many activitites to enjoy the summer and winter.-Cinema-coffes,restaurants..

54

-And other things...

-Their streets:berga have many old streets, this part of berga is called "barri antic" there is very wonderful, also their have a big and old houses.

-Their vegetation:is a city with a lot of tips to vegetations; trees,flowers,mushrooms and animals too.

Moreover Berga have many interest touristic places that is not the Patum.

55

REPORTATGES:

El nostre Berguedà,t’ofereix uns petits reportatges molt acurats i treballats per tal de poder aprendre coses noves i gaudir mentre els llegeixes:

VÍCTOR CATALÀ

Víctor Català va ser el pseudònim de l’escriptora Caterina Albert i Paradís. Filla d'una família de propietaris rurals. Visqué de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904, que alternà l'Escala amb Barcelona. De formació autodidacta i dotada de gran sensibilitat, fou, des de petita, una gran lectora.

Participà en el moviment del Modernisme i en fou autora d'una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la Solitud, el 1905. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària.

Modernisme:

56

Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric hi publicà els seus primers textos -poemes de temàtica amorosa- entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

És al tombant de segle, també, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la “Càlzer d'amargor”, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudònim.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo a la Tipologia de L'Avenç. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al Cercle Artístic de Sant Lluc el desembre de 1955. Fins els 1907 va continuar escrivint obres com: Llibre Blanc(1905), Quatre monòlegs (1901), Drames rurals (1902), Ombrívoles(1904), Caires Vius (1907), Solitud (1905),

A partir del 1907:

El 1926, quan el noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se al panorama literari del moment amb la publicació de la seva segona i última novel·la, Un film. Anteriorment, el 1920, també treu a la llum el recull de narracions La Mare Balena, on trobem una certa evolució en

57

la seva estètica literària. En aquesta última obra, ja no hi plasma, únicament, l'aspecte més ombrívol de la vida. Al llarg de la seva carrera literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. El 1917, els va presidir. A banda de la seva vinculació amb aquesta corporació, també va tenir relació amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'on va ser membre el 1915, i amb l'Acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona, d'on va ser membre des del 1923. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Cavalls del port. Tampoc hem d'oblidar la seva tasca com a folklorista i com a arqueòloga (va anar recollint i classificant diverses romanalles dels grecs i romans a Empúries). Amb la guerra civil, trobem el seu segon silenci literari.

Postguerra:

No serà fins al 1944, que treurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: Retablo (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, “Mosaic” (1946) a l'editorial Dalmau, la seva, serà la primera obra que reprendrà les edicions en català d'aquesta empresa. Pocs anys més tard, iniciarà una relació professional prolífica amb l'editorial Selecta, on publicarà “Vida Mòlta” (1950) i “Jubileu” (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves “Obres Completes” (1951, 1972). Després de la seva mort, Selecta anirà reeditant la seva obra.

Fragment de l’obra solitud:Capítol XI: Mal de muntanya·L’estiu hauria passat lànguid o cruel per a la Mila, si no l’hagués distreta una mica la gent que durant tot ell pujà sovint a l’ermita. A voltes eren colles de caçadors de ciutat, amb grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses i petites i els cossos entortolligats de corretges i andròmines, seguits de canilles de gossos de

58

casta, malmesos en la ganduleria, amb el pelatge com un espill i la greixina tremolant-los a cada correguda. Uns i altres, homes i bèsties, seguien la muntanya com alienats, atronant-ho tot a rialles i a lladrucs, fent tornar boigs els pràctics i omplint coratjosament l’espai de trets desengaltats. Era per miracle que aquells caçadors de motlle duguessin una peça penjant del sarró complicat i luxós, mes en canvi solien dur una fam de voltor, i així que entraven com una tempesta en la casa no hi havia prou ous per a fer-los truites ni prou temps per a matar pollastres i coure’ls a marxes dobles. I mentre menjaven cada un per quatre, la Mila els veia divertir-se follament, fent brometes de criatura, admirant-se ells mateixos de cua d’ull el vestit bonic o l’aire bèl·lic, i contant proeses hiperbòliques amb un aplom i envergadura tota cyranesca. A la dona també la divertien a sa manera aquells alegrois entremaliats de marrecs que han fugit d’estudi, i comparava en son magí aquells caçadors d’estrena amb els de l’encontrada, tots rústics i malportats, amb una calça a garró i l’altra doblegada, amb les espardenyes rebentades i la canana lligada amb cordill, mes amb el morralet paridor tot encrostat de sang seca i els canons de l’escopeta esqueixalats de l’extrem com una randa, a força d’escupir plom feridor. Altres vegades les colles eren més pacifiques, de gent morigerada, de famílies devotes que, amb son capellà corresponent, anaven a fer dir una missa a Sant Ponç en compliment d’una prometença feta en trànsit apurat. Aquelles colles, un cop oïda la missa, també reien i gatejaven, però amb tota una altra mena de gatejar, més reposat i platxeriós que el dels primers. […]Llevat d’aquelles corrues de passavolants que, alegres o malincòniques, li duien sempre distracció i profit, la Mila estava sola, passant-se els matins trafiquejant per la casa i les tardes arreglant l’hort o cosint en algun ombradiu fresquívol. En Baldiret i el pastor corrien per la muntanya amb la ramada i En Matias feia captíries pels pobles de la plana, avui en aquest, demà en l’altre. La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta per al matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de

59

deutes, confessats a poc a poc per En Matias; deutes a l’hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l’acte de la compra, deutes al senyor Rector pels goigs i estampes encomanades a Girona. Tota una fuga de deutes: deutes petits, de poc muntant, però nombrosos i fibladors com voladúries de rantells, que a l’esbombar-se deixaren erta d’esglai la Mila i que després es convertiren en esca i motiu de perpètua angoixa. No somniava en res més que en aquells deutes i en la manera de pagar-los, i per ells fou que cedí i passà per la vergonya, no sols de veure En Matias captant amb la capelleta a coll, sinó de consentir a ajudar-se per a altres fins que el servei del sant, del fruit d’aquelles captes. —Un altre dia, quan ens vinga una sort, quan ja desentrampada, puga fer estalvis, ho retornaré tot, tot, fins al darrer centau a la capella... —es deia ella cada dia, com per descarregar-se la consciència: mes la cara li queia a trossos quan el seu home, al tornar de ses corribandes, li mostrava la bossa calculant lo que podrien fer amb els diners arreplegats. Ella hauria volgut tapar-li la boca, fer-li sentir la ignomínia de lo que feia, evitar a tota costa que el pastor en prengués coneixença d’aquella ignomínia i els judiqués per ella. Mes en Matias no ho entenia i el pastor escoltava i judicava. Era el seu un judici mut, un judici que ella estava certa de què mai traslluiria en paraula ni en acció, com si el fes una estàtua, mes no per això menys sever, menys implacable. I ella que, sense donar-se’n compte clar, hauria volgut aixecar-se i enrondar-se de resplendors, com una santa, als ulls d’aquell home, veia amb ràbia i confusió que aquell judici l’envilia, l’enfonsava, la duia a més baix nivell que als lladres declarats de camí ral, perquè els lladres de camí ral exposaven sa vida sols per robar als homes, i ells, sense cap perill i en la confiança d’un càrrec, robaven als sants mateixos. […]”

Maria Alberich Martí.

60

RAIMON CASELLAS

Raimon Casellas i Dou neix a Barcelona l'any 1855, fill d'una família de tintorers, i estudia Humanitats i Filosofia al Seminari Conciliar entre 1964 i 1972. S'ocupa del negoci familiar fins que es pot professionalitzar com a periodista.

Des de jove s'interessa per l'art i la literatura. L'any 1891 comença a escriure de manera fixa com a crític d'art a L'Avenç i, a partir de 1893 fins al 1899, a La Vanguardia. L'any 1892 és nomenat membre de la Junta de Museus d'Art de Barcelona, des d'on treballa per recuperar i indexar l'art medieval català.

Arran d'una estada a París amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas l'any 1893, on descobreix les tendències de l'art modern que circulaven per Europa, es converteix en el crític d'art més influent de Catalunya. Col·labora regularment a la premsa, i els seus articles defensen l'impressionisme i el moviment de l'art per l'art en detriment de la pintura de temàtica històrica i costumista. En aquest sentit, a l'Ateneu

61

Barcelonès pronuncia la primera conferència a Catalunya sobre prerafaelitisme i de parnasianisme; i al mateix temps divulga l'obra pictòrica de Dante Gabriel Rossetti, Burne-Jones o Puvis de Chavannes i d'altres corrents que aportaven novetats formals i l'apropament a Europa.

L'any 1891 publica a L'Avenç el seu primer relat de ficció, "La mort d'en Bicicletes", però es consagra com a narrador amb la presentació del relat "La damisel·la santa" a la Tercera Festa Modernista de Sitges, l'any 1894.

El gènere novel·lístic aleshores es considerava poc idoni per a donar sortida a la intensa subjectivitat emotiva que caracteritzava la literatura modernista, i que semblava tenir en la poesia o en la narració curta els canals més adequats per expressar-se. Tot i així, a partir de 1899 concentra els esforços en la redacció d'Els sots feréstecs, la seva obra més ambiciosa. Al mateix temps de dedicar el seu temps a l'escriptura, l'any 1899, a instàncies d'Enric Prat de la Riba, passa a ser redactor en cap de La Veu de Catalunya, l'òrgan del partit conservador Lliga Regionalista. Aquest és un fet significatiu, ja que el situa ideològicament al costat de la lluita política regeneradora del catalanisme i, alhora, li dóna facilitats per a publicar els seus relats en català amb regularitat. La mateixa novel·la Els sots feréstecs comença a publicar-se en aquest diari com a narracions independents, tot i que després pren unitat temàtica amb la publicació del 1901. L'obra, amb un llenguatge de base ruralitzant, ric i treballat, està carregada de continguts simbòlics i s'estructura a partir de la dualitat entre un capellà i una vella prostituta. Per la seva influència en els escriptors modernistes posteriors, ha estat considerada la novel·la que inicia el corrent principal de la narrativa modernista en català, i la precursora del naturalisme rural.

Fins a la seva mort, Raimon Casellas és redactor en cap de La Veu de Catalunya, i escriu relats curts que aplega en

62

els volums Les multituds (1906) i Llibre d'històries (1909). En la seva faceta com a historiador de l'art, escriu la monumental Història documental de la pintura catalana, encara inèdita.

Durant els fets de la Setmana Tràgica de l'any 1909, Raimon Casellas és confós per algú altre i una patrulla del Sometent li dispara. Tot i sortir il·lès de l'accident, els seus nervis se'n ressenteixen. Aquest fet, afegit als conflictes amb Enric Prat de la Riba, el temor a ser cessat de La Veu de Catalunya, i la sensació de sentir-se desplaçat per la nova generació noucentista (vejeu el seu escrit d'autojustifcació), li provoquen una crisi depressiva que l'aboca al suïcidi el capvespre del 2 de novembre del 1910, dia de difunts, llençant-se al pas d'un tren prop de Sant Joan de les Abadesses. El pintor Ramon Casas, amic de Casellas, molt impressionat per l'esdeveniment, pinta l'emotiu quadre titulat "Enterrament de Raimon Casellas" (1910).

Bona part dels articles sobre estètica i crítica d'art que Raimon Casellas havia publicat a La Vanguardia van ser aplegats pòstumament en dos volums amb el títol Etapes estètiques (1916-18), amb un pròleg reivindicatiu d'Eugeni d'Ors.

Imatges

63

Anna Santiago Lancho.

EL MODERNISME A CATALUNYA:

El modernisme és un moviment intel·lectual comprés entre l'impressionisme i les primeres avantguardes.Aquest situa Catalunya al nivell de cultura europeu del moment. L'actitud dels modernistes és una actitud oberta als canvis, volen canviar la societat degut als trasbalsos socials culturals que aquesta sofreix amb la industrialització.Catalunya va reunir i barrejar les diferents tendències ideològiques i artístiques del moviment, i va formar amb totes elles un conjunt que és el modernisme català.A la ciutat de Barcelona és on es concentra el modernisme català, a més de a Sitges, per l'artiste Santiago Rusiñol.Sitges es va convertir en la capital del modernisme català i es un punt de trobada d'artistes i creadors. Aquí és on es troba el Cau Ferrat, la casa-estudi de Santiago Rusiñol.La visió decorativa d'aquest va convertir el Cau Ferrat en un lloc únic, on l'ambientació de tipus medieval, els elements populars i les obres del mateix Rusiñol i dels seus amics es combinen en un to harmònic.La vocació artística de Sitges s'ha mantingut al llarg del segle XX.Actualment Sitges és una vila cosmopolita i turística, i un centre cultural on es duen a terme activitats amb projecció internacional com el Festival de Cinema Fantàstic o el Festival Internacional de Teatre.Aquella època fou una època de ruptura amb el passat per començar una recerca d'idees i formes noves.el modernisme és un moviment que a nivell nacional va ser molt important. Catalunya en aquells temps va viure una etapa de canvis. La paraula modernisme va ser aquí, i enlloc més, on va tenir una gran difusió i una gran transcendència. Molta gent vol convertir Catalunya en un país modern i culte, que avanç cap al futur.

Amb el terme modernisme hem catalogat tot un seguit de disciplines, activitats, objectes i actituds que a primera vista

64

semblen contradictoris si no fos, perquè tenen un objectiu comú: l'obertura indiscriminada cap a tot allò que és modern.En aquest sentit però, l'obsessió per la modernitat és un fenomen generalitzat de la societat europea del darrer quart del segle XIX.També hem subratllat que és un moviment que neix a la capital i s'estén per totes les províncies. Així, a diferents països, aquest moviment rebrà un altre nom. Per exemple a Anglaterra serà anomenat Modern Style, a França Art Nouveau i a Alemanya Jugendstil.Hem definit el modernisme també, com el gust d'una burgesia que necessitava crear unes formes amb les quals poder-se identifcar i que sevissin per diferenciar-la d'altres grups socials i per glorificar-la com a classe. 

Escultura Modernista

El modernisme està caracteritzat per la seva temàtica naturalista, la seva preferència pels ritmes musicals i curvilinis, el seu cromatisme fet de tintes fredes i assonants, el seu japonesisme, el seu desig de comunicació d'un sentit d'agilitat, joventut, moviment i optimisme, la seva identificació de la funcionalitat amb l'ornamentació, i per la càrrega d'espiritualitat amb la qual es volien redimir els efectes negatius provocats per la industrialització.

Tot això es troba en un conjunt d'objectes fets artesanalment: aquí ja es feien reixes de forja quan encara s'estava desenvolupant la nova siderúrgia; mobles

65

modernistes de marqueteria quan despuntava la nova fusteria; vitralls medievals i edificis neogòtics mentre Edison inventava la làmpada incandescent.Així, no és tant estrany que Carles Riba comparés el Palau de la Música Catalana amb uns ous ferrats, que Foix abominés l'arquitectura modernista, ni que Josep Pla demanés l'ensorrament de mig edifici, i Carles Soldevila menyspreés Gaudí.Així doncs, en podem preguntar si cal qualificar el modernisme com un moviment reaccionar o contrarevolucionari.La resposta a aquesta pregunta és molt complicada. Tothom hauria de saber que la resposta la dona cadascú seguint el seu criteri. La resposta depèn del significat que nosaltres atribuïm a les diferents estratègies nacionalistes, de la valoració que vulguem donar a la burgesia de l'època, i també dels sistemes de referència que utilitzem a l'hora d'analitzar les diverses aportacions del modernisme.

Pintura moderna

Rosa Medina Perarnau.

66

JOAN MARAGALL I GORINA:

Neix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare vol incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topa amb la seva resistència. Del 1874 al 1878 publica la primera composició i fa dos viatges que el poeta qualifica com a "dos oasis en el seu viure", l'un cap al sud d'Espanya i l'altre, a França. D'aquesta època són les poesies Al veure't l'ànima entera i Quan t'acostes on sóc jo. A Notes autobiogràfiques explica aquest enfrontament amb el pare, que li fa concebre per sempre la literatura com a passió i com a reacció defensiva.

El pare, en veure la inadaptabilitat del seu fill a l'empresa tèxtil, deixa que cursi la carrera d'advocat, que comença el 1879. El poeta escull aquests estudis en comptes dels de Filosofia i Lletres perquè està convençut que és millor estudiar una carrera amb aplicació pràctica. De tota manera, s'instrueix en les literatures catalana i castellana i s'apassiona pels autors alemanys com ara Goethe. Werther és en aquells moments la seva obra predilecta. Impregnat d'influència goethiana, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb la poesia Dins sa cambra (1881).

L'any 1884, quan es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona, inicia una crisi personal perquè es debateix entre el que li demana el seu esperit romàntic i la possibilitat d'integrar-se a la vida burgesa, marcada des de

67

sempre per l'entorn familiar. El seu procés d'integració el consoliden dos fets: l'ingrés, el 1890, al Diario de Barcelona i el casament, el 1891, amb Clara Noble (amb qui té 13 fills). En els anys immediatament posteriors, la feina de periodista s'imposa progressivament a la d'advocat. En aquest període, la seva tasca periodística és bàsica per al naixement del moviment modernista. Publica el poema La vaca cega, a L'Avenç.

L'any 1894 guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana. L'any següent, publica el llibre Poesies, editat per L'Avenç, que, considerat com a molt innovador, obté una acollida favorable de la crítica. En el llibre, que inclou poemes significatius com L'oda infinita, Paternal i Excelsior, s'hi pot observar el vessant decadentista propi dels inicis del Modernisme, que l'autor rebutja posteriorment en favor d'un vitalisme optimista, influït per Nietzsche, pel qual entén la poesia com a font de salut i energia. L'èxit continua amb l'obtenció de la Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona, el 1896, amb El mal caçador.

Maragall adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. L'èxit com a articulista fa que Joan Mañé li demani que faci articles amb assiduïtat al Diario de Barcelona i, d'altra banda, que també tingui l'oportunitat de fer col·laboracions a La Renaixença, La Veu de Catalunya i d'altres publicacions. A la Biblioteca L'Avenç apareix la seva traducció d'Ifigènia a Tàurida de Goethe, que es va representar en sessió del Teatre Íntim, sota la direcció d'Adrià Gual, als jardins del Laberint d'Horta. L'escenificació va tenir una especial importància perquè la gent dels ambients més benestants de la societat catalana s'adonés de la validesa de la llengua catalana en obres de gran entitat cultural. Maragall, implicat en els esdeveniments socials i polítics de l'època, escriu el poema Oda a Espanya, referit al desastre colonial i la crisi que se'n deriva.

68

L'any 1900 apareix a la revista Catalònia el primer fragment d'El Comte Arnau i L'Avenç li publica Visions i Cants, en què el poeta aporta mites i himnes. En aquest mateix any fa un viatge a Madrid on entra en contacte amb intel·lectuals castellans, amb els quals manté una intensa relació epistolar durant la resta de la seva vida.

Els primers anys del segle XX el nacionalisme es configura sobretot en un corrent concret de caire conservador, catòlic i tradicionalista. Maragall s'identifica, no sense una certa resistència íntima, amb aquesta línia ideològica dominant.

Fidel a les seves idees i al seu ofici de periodista, publica, al Diario de Barcelona, La Patria Nueva, l'11 de setembre de 1902, article polèmic que li costa un processament. El 1903 deixa el Diario de Barcelona per discrepàncies polítiques amb la direcció:

«Això, m'ha deixat, ho confesso, un bon xic adolorit, però també amb un sentiment d'independència i de dignitat satisfeta, que m'aconsola l'adoloriment.» (Carta a Enric Prat de la Riba, del 7 de maig).

El juliol és elegit president de l'Ateneu Barcelonès i, en el discurs de la sessió inaugural del curs de l'Ateneu, el setembre, llegeix l'Elogi de la paraula.

El 1904 en l'edició d'homenatge Artículos (1904), hi expressa sovint posicions acostades a les dels dirigents de la Lliga Regionalista, i acostuma de comentar els textos pastorals del bisbe Torras i Bages. Aquest mateix any guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa i és proclamat Mestre en Gai Saber. Publica el llibre Les Disperses, poesies originals i traduccions de Goethe. També s'editen l'Elogi de la paraula i les seves traduccions de Goethe Eridon i Amina i La Margarideta. El

69

1905 reprèn la col·laboració amb el Diario de Barcelona, tot i que un any més tard torna a tenir discrepàncies amb la direcció i deixa de treballar-hi. D'altra banda, continua elaborant les traduccions de Novalis. En l'àmbit polític, Maragall refusa l'oferta d'Enric Prat de la Riba i de Francesc Cambó de ser candidat a diputat a les corts, convençut que el seu camí no és la política.

El maig de l'any següent publica el recull de poemes Enllà, on s'observa un to més atenuat respecte a l'exaltació d'obres anteriors i es concentra en el seu vessant naturista. Uns mesos més tard intervé en el Congrés de la Llengua Catalana llegint-hi el discurs En pro de les varietats dialectals. Cal assenyalar que coneix Unamuno a Barcelona i inicien una fructífera amistat (el seu epistolari es publica l'any 1951). Unamuno dedica a Maragall L'Oda a la Catedral de Barcelona apareguda a La Vanguardia i tradueix per primer cop al castellà La vaca cega.

Maragall cofunda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya. A partir de l'any 1907, Maragall torna a viure una forta crisi personal, agreujada pels fets de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909. Hi reacciona escrivint un seguit d'articles, publicats a La Veu de Catalunya, dels quals cal esmentar per la seva transcendència La iglésia cremada i La ciutat del perdó, no publicat fins uns anys més tard per consell de Prat de la Riba. Maragall, indignat pels fets, demana que la burgesia catalana assumeixi les responsabilitats que li pertoquen en l'assumpte. D'altra banda, apareix l'opuscle Elogi de la poesia. Tant aquest assaig com el de 1903 (Elogi de la paraula) exposen la seva teoria de la "paraula viva", de tall romàntic, per la qual l'emoció pura, l'espontaneïtat i la sinceritat són elements indispensables de la poesia.

El 1910, ja totalment dedicat a la creació literària —només

70

exerceix de periodista quan el tempta un fet important d'actualitat o un gran moviment d'opinió—, guanya, amb el llibre Enllà (1906), el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona. A més, a Caldetes, acaba la tragèdia en vers Nausica, l'única obra de teatre que escriu.

El darrer any de la seva vida, el 1911, publica Seqüències, imprès per L'Avenç, que conté la tercera i darrera versió del mite del comte Arnau: la de la redempció a través de la renúncia. Del llibre destaquen també l'Oda nova a Barcelona i el Cant espiritual.

Dos dies abans de morir demana ser vestit amb l'hàbit de Sant Francesc. Mor el 20 de desembre de 1911. Les seves últimes paraules foren: "Amunt, amunt!...".

Les principals edicions de les obres completes es publiquen els anys 1912-1913, 1929-1930, el 1947, i el 1960.

Joan Maragall, conegut popularment com a poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reacciona amb els articles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertoca

71

a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Premis

Flor Natural als Jocs Florals de Badalona (1881): Dins la cambra. Englantina als Jocs Florals de Barcelona (1894): La sardana. Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1896): El mal caçador. Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1904): Glosa. Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1910): Enllà.

Marta López Picas.

72

ENVIANT FLORS  

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les a tu pel dolç camí de cada dia; que omplin d’aromes davant meu la via, després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre, a l’hora de parlar de l’amor meu: vers el gerro florit baixaré el rostre, tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa, al damunt del teu pit la clavaràs, i, amb moviment de cígnia bellesa, arquejant el teu coll l’oloraràs.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges de tu a la flor, mentres jugueu aixís, moure l’esguard, guspirejant d’enveges, fugirà en sec ton confiat somrís.

CRÍTIQUES CINEMATOGRÀFIQUES:

TITANIC:

Director: James Cameron.

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet i Billy Zane.

Sinopsi:Hi ha molta emoció i intriga. És una de les pel·lícules més famoses que hi ha. La història pot agradar o no segons els gustos de la persona, però en general, està molt ben feta, els decorats, les escenes, i per sopusat, els actors. Un cop la començes a veure, no pots deixar-ho de fer. Quan veus la senyora Rose intenta recordar el que va passar molts anys enrrere. No té final feliç, cosa que la fa especial, ja que normalment, totes les històries d’amor com n’és aquesta,

73

acaben bé. Si hi ha algú en aquest món que no la vist, que la veigui, només un cop. És preciosa!

Marta López Picas.

LILI:

Director: Charles WaltersIntèrprets: Leslie Caron, Mel Ferrer, Zsa Zsa Gabor, Jean Pierre Aumant, Amanda Blake, Kurt Kaznar

Sinopsi:En un petit poble de França, la jove e ingènua Lili Daurier acaba de quedar-se òrfena. En ple viatge per trobar el seu lloc a la vida coneix el Marc, un home que treballa de mag en un circ ambulant, aquest la invita a unir-se aquest circ amb ells. Ella no tardarà a enamorar-se d’ell però aviat s’adonarà que no és un amor que li pertany . El seu únic consol seran els titelles que manipula el Paul, als quals li confessa els seus sentiments, sense adonar-se’n que el lesionat titellaire està enamorat d’ella.

Aquesta pel·lícula està ambientada majoritàriament en el fons d’una fira-circ amb un aire d’innocència en el que totes les persones són bones,se salva per la interpretació de noia infantil e innocent convertint-se en dona de la Leslie Caron on demostra la seva gràcia en el ball i en el cant i per un guió particular,divertit i molt encertat en basar tota la trama en quatre titelles. En la seva època és va considerar una història nova dolça i original que va tenir molt d’èxit.

Maria Alberich Martí.

EL DIABLE VESTEIX DE PRADA.

Director: David Frankel

74

Intèrprets: Meryl Streep, Anne Hathaway, Emily Blunt,Stanley, Tucci, Simon Baker.

Sinopsi:

En el món de la moda hi ha un nom que s'escriu amb majúscules: el de Miranda Priestly, la directora de la revista Runway. Andy no ha sentit parlar d'ella ni tampoc té "gens d'estil ni li agrada la moda". Però, ha estat escollida pel departament de recursos humans de l'empresa per treballar, precisament, al seu costat. D'aquesta manera, Andy es presenta el primer dia de feina a la redacció de la revista, preparada amb el seu maletí marró, el seu ample i pràctic jersei i les seves còmodes i gastades sabates.

Personalment, aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè reflexa la nostra societat, on moltes vegades, el que importa més és la imatge, i per molt que una persona sigui intel·ligent, agradable, treballadora,.. no triomfa si físicament no destaca o no copia el model estètic del moment.

És una barreja d’humor, un toc satíric i romanticisme, amb els problemes de l’amor , l’amistat, problemes laborals,..

Tot el nus tracta del mateix i juga amb els valors ètics i tot aquest món de la moda; que la protagonista, en el fons, troba tant ridícul.

Tant els personatges, com la música, com l’ambientació, com l’escena estan molt ben aconseguits.

Em sembla una proposta interessant si es vol passar una tarda entretinguda i força divertida.

Rosa Medina Perarnau.

75

TRES METROS SOBRE EL CIELO:

Duració: 100

Intèrprets: Mario Casas, María Valverde, Álvaro Cervantes, Marina Salas, Pablo Rivero, Diego Martín, Luis Fernández

Director: Fernando González Molina

Sinopsi:Babi és una jove de bona família que ha estat educada en la innocència, la bondat i la rectitud de les normes. Hache és un noi rebel i impulsiu que ha convertit el risc en la seva manera de vida per culpa de les carreres il.legals de motos. Els dos pertanyen a mons oposats, però estan destinats a viure un gran romanç tan inevitable com impossible que acabarà arrossegant a una espiral de sentiments.

En general m’ha agradat moltísim, es molt interessant i el que comença com un gran odi veus que de vegades pot acabar amb una gran historia d’amor.Tot i que el final no m’agrada gaire ja que ells dos es separen i es mor el millor amic de l ‘Hache però tot i això es la millor pel·lícula que he vist.

Anna Santiago Lancho

CARTES AL DIRECTOR:

Visc a Berga i penso com molta altre gent del meu municipi que ens farien falta mes locals per anar a les nits.A Berga actualment nomes hi ha una discoteca, el Zatza, i la veritat es que es de 16 o 18 i la veritat que la gent mes petites d’aquestes edats no sabem on anar a les nits.Penso que haurien de posar locals on puguéssim anar els joves de la meva edat (15) també tenim dret a sortir i a disfrutar.

Anna Santiago Lancho.

76

Li parla la Rosa Medina Perarnau. Vostè no em coneix, però m’agradaria fer un petit comentari sobre la notícia titulada “El masculí s’ha considerat sempre superior, i se li dóna un caràcter general”, publicat el dia 12 de juny de 2011. Sóc una noia actual, moderna, que estic totalment a favor de la igualtat entre dones i homes, però trobo que és fer-ne un gra massa això de voler canviar la gramàtica catalana per tal d’aconseguir la igualtat entre sexes.Perquè, de què serveix escriure ”les persones interessades” en canvi de “ els interessats” si a l’hora de la veritat, en el dia a dia, els homes segueixen tenint més drets i oportunitats que les dones?A dia d’ avui, ja sabem tots que el sexe masculí no és pas superior al femení, tot i que en el cas del llenguatge ho pugui semblar. Això és deu a anys i anys sense posar-hi fre. Crec que abans d’això, caldria garantir igualtat de drets, equiparar salaris i llocs de treball, reconeixement social, reconeixement en les religions i en la política, i en tants d’altres aspectes que podria anomenar.Després de fer alguns petits arranjaments en la nostra societat, ja tindrem temps i podrem prestar-nos a aquesta mena d’afers.

Rosa Medina Perarnau.

Des de l’oportunitat que hem brinda les pàgines de la seva revista, voldria donar les gràcies al futbol club Barcelona per tots i cada un dels moments que m’han fet gaudir durant aquesta temporada i la passada. M’és difícil de trobar les paraules justes per descriure tota la il·lusió, alegria i la satisfacció que he sentit i sento quan crido ben alt visca el Barça! Ja se que sóc un gra de sorra en un desert blaugrana però tot i així hem sento immensament important perquè formo part de un tot grandiós.

Maria Alberich Martí.

Després de llegir aquesta carta en contra de la fecundació in Vitro, jo, penso que té tot el dret a fer el que ella desitja.

77

Possiblement, ha estat esperant tota la vida per recollir tots aquets diners que suposa fer-la, i la il·lusió a una dona de tenir un fill o filla no desapareix així com així. Tindrà molts problemes potser en un futur per cuidar al nen si ho fa sola, sí, però també tindrà ajuda de la família i amics. Aquesta és la meva opinió sobre duu a terme la fecundació in vitro.

Marta López Picas.

78

JOCS JUEGOS GAMES:

CRUCIGRAMAS:

A)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2 .

3 .

4 .

5 . .

6 . .

7 .

8 .

HORIZONTALES1. Cualidad del artista o escritor que produce sus obras con espontaneidad y novedad. 2. Teoría de Einstein según la cual la duración del tiempo no es la misma para dos

observadores que se mueven uno con respecto al otro. 3. Nombre de los cinco magistrados que elegía el pueblo de Esparta. Planta cingiberácea

cuyas semillas se usan en medicina -pl.-. 4. Zumo de una sustancia. Mentiroso.

5. Organización para la Televisión Iberoamericana. Ría gallega. Letra repetida. 6. Moldura cóncava en la basa de la columna. Distinta a una.

7. Sensual, libidinosa. Paisana de Yeltsin. 8. Conozco. Planta gimnosperma como el belcho.

VERTICALES1. Personas zafias y rudas.

2. Rebatiré con argumentos lo que otro asegura. 3. Absurdo, carente de razón.

4. Nombre de cierto condimento muy apreciado por los romanos. Verano en francés. 5. Terminación de diminutivo. Primera letra del alfabeto árabe.

6. Símbolo del niquel. Delinee, señale. 7. El que acumula riqueza por el placer de poseerla. Preposición latina.

8. Lleno de lodo o cieno. 9. Adorador de dioses paganos.

10. Otórgame. Ave fabulosa del paraíso.

79

11. Embelleciese. 12. Sonido agradable. Abreviatura que usan los farmaceúticos y significa a partes

B)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2 .

3 .

4 . .

5 . .

6 . .

7 .

8 .

HORIZONTALES1. Que causa efecto instantáneo, en cuatro palabras.

2. Inició la Renaixen‡a con su "Oda a la patria", en catalán. Coartada. 3. Le pongas a uno de mal humor. Ciudad del sur de Israel, en el golfo de Aqaba. 4. Lo que menos vale a la izquierda. Valle seco de origen cársico. Sufijo de

hidrocarburos no saturados. 5. Terminación de diminutivo maño. Detención de la corriente del agua. 6. Nota musical. Al que fallece se lo ponen de madera. Siglas comerciales.

7. Prevención de comida que se lleva en una embarcación. 8. Pueblo prerromano de Ciudad Real, Toledo y Jaén. Instrumento músico de cuerdas.

VERTICALES1. Doctrina que defiende la independencia del Estado de toda influencia religiosa.

2. Cobrar fuerza y vigor. 3. Rey de Epiro que derrotó a los romanos en Asculum. Infusión.

4. Yugo de los bueyes y de las mulas. Prototipo terrestre de reactor para submarinos. 5. Islas del archipiélago de las Aleutianas. Estiercol de las aves de corral.

6. Que tiene la cabellera larga. 7. Como prefijo significa cuerpo.

8. Unta. Cieno blando que se halla en el fondo del mar. 9. Nombre de letra. Como sale el que se va precipitadamente. 10. Se le exalta a uno cuando se irrita. Terminación de infinitivo.

11. Arboles de madera negra. 12. Continuación del 1 horizontal. Primera esposa de Jacob.

RESPUESTAS:

A)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 N1511MEDINA

80

1 O R I G I N A L I D A D2 R E L A T I V I D A D3 E F O R O A M O M O S4 J U G O T R O L E R O5 O T I A R O S A N N6 N A C E L A O T R A7 E R O T I C A R U S A8 S E E F E D R A C E A

HORIZONTALES

1. Originalidad. 2. Relatividad. 3. Eforo. Amomos. 4. Jugo. Trolero. 5. OTI. Arosa. Nn. 6. Nacela. Otra. 7. Erótica. Rusa. 8. Se. Efedrácea.

VERTICALES

1. Orejones. 2. Refutaré. 3. Ilógico. 4. Garo. Eté. 5. Ito. Alif. 6. NI. Trace. 7. Avaro. Ad. 8. Limoso. 9. Idólatra. 10. Dame. Ruc. 11. Adornase. 12. Son. AA.

B)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 L A P U R G A D E B E N2 A R I B A U A L I B I

81

3 I R R I T E S E L A T4 C E R O D O L I N O5 I C O R E M A N S O6 S I P I J A M A S L7 M A T A L O T A J E I8 O R E T A N O A R P A

HORIZONTALES

1. La purga de Benito. 2. Aribau. Alibí. 3. Irrites. Elat. 4. Cero. Dol. Ino. 5. Ico. Remanso. 6. Si. Pijama. SL. 7. Matalotaje. 8. Oretano. Arpa.

VERTICALES

1. Laicismo. 2. Arreciar. 3. Pirro. Te. 4. Ubio. Pat. 5. Rat. Rila. 6. Guedejón. 7. Somato. 8. Da. Lama. 9. Ele. Naja. 10. Bilis. Er. 11. Ebanos. 12. Lía.

PASSATEMPS:

-Sudoku

82

Solució.

-Sopa de lletres

ASTÈRIX * HARRY POTTER * LES TRES BESSONES * LUNNIS * MORTADELO * MICKY MOUSE * PICATXU * SHIN CHAN * SONGOKU * TINTÍN

C O M I C M I C K Y M O U S EX D F J P V Q L E C T U R E SH A L L I B R E S K R Z X N GC S I N C H A N P E V I U Q RO T N R A D L J T A F N K U MN E O X T I B T Z U M R E K ST R Y U X B O L E D A T R O ME I F S U P K Q T G V P Y G LS X K A Y T C H M B L O F N LY C V R M U S I C A U E P O EO J R C H I L I A S N S X S GM A X T I N T I N Q N I S M IH K N Q F P Z G C P I A N J RL E S T R E S B E S S O N E SP B I B L I O T E Q U E S M T

Solució.

C O M I C M I C K Y M O U S EX D F J P V Q L E C T U R E SH A L L I B R E S K R Z X N GC S I N C H A N P E V I U Q RO T N R A D L J T A F N K U MN E O X T I B T Z U M R E K ST R Y U X B O L E D A T R O ME I F S U P K Q T G V P Y G LS X K A Y T C H M B L O F N LY C V R M U S I C A U E P O EO J R C H I L I A S N S X S GM A X T I N T I N Q N I S M IH K N Q F P Z G C P I A N J R

83

L E S T R E S B E S S O N E SP B I B L I O T E Q U E S M T

-Diferencies.

84

Marta López PicasAnna Santiago LanchoRosa Medina Perarnau

Maria Alberich Martí.