Revista Escola d'art d'Eivissa Núm. 2

R E V I S C O L A ’ T

r e v i s t a d e l ’ e s c o l a d ’ a r t d ’ e i v i s s ac u r s 2 0 1 1 - 2 0 1 2 | n ú m e r o 2

EDITORIAL Miguel M. Martínez 3

jORnADA DE pORTEs ObERTEs Miguel M. Martínez 4

ERAsMUs, 25 AÑOs CAMbIAnDO VIDAs Jorge Jiménez Corona 6

DECLARACIÓn DE LOs EsTUDIAnTEs “ERAsMUs” Jorge Jiménez Corona 8

EnTREVIsTEs pQpI Carmen Juan 10

ALUMnA DEsTACADA En ARTEs InTERpRETATIVAs Harold Jiménez 12

L’EsCOLA REIVInDICA! Miguel M. Martínez 14

MOsTRA DE TREbALLs DE fORjA I EbEnIsTERIA Tallers de forja i ebenisteria 15

RECITAL pOèTIC Miguel M. Martínez 18

jORnADEs InfORMATIVEs D’fp Sonia Meléndez Guerau, 20

HUMOR Elena de las Heras 22

HAbLAR COn pALAbRAs Harold Jiménez 23

pARKInG DE bICICLETEs Nadal March 43

ALUMnEs DE 1º DE bATxILLERAT Rita Bretones 44

bARAnEs DE fORjA Taller de forja 46

AUTODIsEÑO DE IDEnTIDAD Harold Jiménez 48

REInTERpRETACIÓ DE LA THInKInG MAn’s CHAIR Nadal March 50

bAULEs DE pORTA Nadal March 52

EsTADA D’ALUMnEs pROGRAMA LEOnARDO A fRAnçA Olatz Gómez 54

VIsITA fIRA EIVIssA MEDIEVAL I AL GALEÓ Pep Planells i Amable Palacios 56

ADLIb 2012 Miguel M. Martínez 58

VIsITA D’ALUMnEs DE LyCéE DEs METIER D’ART GEORGEs GUynEMER, Usès Amable Palacios 60

EbEnIsTERIA I fORjA VIsITA LA CAsA bROnER Amable Palacios 62

pROMOCIÓ sEGOn DE bATxILLERAT 2011-2012 Julia Fragua 64

CERTAMEn DE jOVEs DIssEnyADORs Miguel M. Martínez 66

GRAU sUpERIOR DE MObLAMEnT Francisco Javier Magriñá Hernández 68

OfERTA EDUCATIVA 74

í n d e x

© REVIsCOLA’T núm. 2Escola d’art d’Eivissa

Carrer des Riu Duero 5Can Sifre - 07819 - Sant JordiTelèfon: 971 301 228Fax: 971 391 653Apt: 132 - 07800 - Eivissaescoladart.eivissa@educacio.caib.eswww.escoladarteivissa.com

Dipòsit legal PM-1935-2010curso 2011-2012

Disseny portada i contraportada:Julia Costa Varó

Disseny gràfic i maquetació:Harold Jiménez | www.canizales.eu

3e s c o l a d ’ a r t d ’ e i v i s s a

RE

VI

SC

OL

A’

T

E D I T O R I A L

Per segon any, acud im f ide l s a l a c i ta amb la nos-t ra rev i s ta . Ha passa t un nou curs p le de v ivènc ies , de t reba l l , d ’ i l• lus ió i de superac ió .

Ens toca v iure moments d i f í c i l s i d ’ incer tesa , on e l nom de la rev i s ta , “Rev i sco la ’ t ” , adqu i re ix més sent i t que ma i , doncs hem de t rac tar de superar l ’ ac tua l s i tuac ió tot i l a coneguda cr i s i econòmica , i l ’ in terès de l s po l í t i c s per soscavar una cosa tan important com és l ’educac ió .

A for tunadament , contem amb uns a l i a t s mol t es-pec ia l s . Un a lumnat i f amí l ies amb una gran poten-c ia l i t a t , un c laus t re de pro fessors sempre d i spost i par t i c ipa t iu , i un persona l d ’admin i s t rac ió i serve i s t reba l l ador i so l• l i c i t .

A l i gua l que en l ’ anter ior número, fem un recu l l de di ferents t reba l l s d ’a lumnes, ac t iv i ta t s i esdeven i -ments en e l s que l ’Esco la ha par t i c ipa t a l l l a rg de l curs . Esperem que us agrad i i que respongu i a les vostres expecta t ives .

Voldr ia agra i r a tots e l s que han fe t poss ib le l a re -a l i t zac ió d ’aquest número, e l seu es forç i ded icac ió des in teressada.

No obl ideu que ten im a l t ra c i ta e l proper curs i que igua l que ara , hem d’aconsegu i r rea l i t zar un número que super i per poc que s iga a l ’ an ter ior en cont inguts , idees , i l• lus ió , e tc .

“A l lò que no em mata, m’a l imenta” . ( Fr ida Kah lo ) .

Miguel M. Martínez, Director.

Vàrem rebre la visita d’alumnes dels IES Santa Ma-ria, Sa Colomina, Algarb i Quartó de Portmany, a més de visitants esporàdics.Els visitants pogu-eren gaudir de les demostracions i explicacions oferides en els tallers específics dels diferents cicles formatius per part de pro-

fessors i alumnes, contemplar de primera mà les aules es-pecífiques pròpies de la mo-dalitat de batxillerat artístic i dels cicles formatius, assistir a explicacions sobre oferta edu-cativa, etc. en un aula teòrica mitjançant la visualització de la pàgina web, i participar en activitats interactives.Esperem poder repetir aque-sta activitat el proper curs i donar a conèixer la nostra Es-cola a més alumnes i persones interessades.Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

El passat 4 de Maig, l’Escola va realitzar una jornada de portes obertes, la qual volem continuar i consolidar al llarg dels pròxims cursos, donat l’èxit de participació i organització que va obtenir.

Migue l M. Mart ínez

6 e s c o l a d ’ a r t d ’ e i v i s s a

González Canino. Director División Erasmus. OAPEE nos introdujo en el nuevo plan de ERASMUS FOR ALL (Erasmus para todos) en el que se pretende becar a alumnos de todo el mundo facilitando el inter-cambio de culturas a nivel planetario sin dejar de lado el espíritu Erasmus origi-nal que tiene como base Europa y sus estudiantes . Nos dividieron en varios grupos de debate de unas 20 personas cada uno. A mí me toco el de financia-ción entre los que esta-ban de Reconocimiento Académico , Empleabilidad y Condiciones óptimas de participación.En Mi grupo teníamos como coordinador del debate a Mario Alarcón. Tesorero de ESN Interna-cionalHay que decir que el debate fue muy intenso pero ordenado. Pienso que todos tuvimos la oportuni-dad de expresar nuestras demandas y soluciones con claridad y entusiasmo. Tuvimos más de una hora para ello y mis propias con-clusiones básicas que pude extraer son que tenemos un ejercito de cerebros jóvenes increíble dispuestos a comerse el mundo y a los que solo les faltan las armas, es decir, apoyo, me-dios , empatía por parte de los organismos regidores y sobre todo visibilidad y facilidades burocráticas.

Después de debatir nos unieron de nuevo a todos y expusieron las conclusiones de cada debate que facilito en las siguientes páginas.

Tengo que decir que al prin-cipio no tenía muchas ganas de acudir al 25 aniversario de las becas Erasmus, pero como becario me hubiese ar-repentido si no hubiese ido.

Llegué al hotel Abades de Granada algo cansado ya que tuve que coger dos aviones. Allí encontré a la simpática coordinadora del evento y me dio la acreditación.Me informó de que la cena era a las 21:00 y que allí cono-cería a mis compañeros.

Al llegar a comedor me sorprendí bastante pues había 120 jóvenes de toda Europa que se habían desplazado hasta allí incluso desde Islan-dia. Fue muy enriquecedor , aunque solo fuese una cena.

Allí nos conocimos y hablamos de nuestros países, de nuestra estancia Erasmus, de lo que implica ser becario Erasmus y los cambios personales que se experimentan.

Fue todo tan cordial que decidimos dar una vuelta por Granada todos juntos, aunque al final nos separásemos ya que era muy difícil mantener a 120 personas moviéndose en taxi. Fue muy divertido y si hubiésemos estado dos o tres días mas hubiésemos hecho muchos más amigos.

El ambiente era muy cordial y con un sentimiento europeísta muy fuerte.

Al día siguiente nos llevaron en dos autobuses a la universidad de granada donde el rector dio el pistoletazo de salida a la jornada y José Manuel

Antes de nada me

gustaría dar las gracias a

todo aquel que hizo po-sible que yo

y mis compa-ñeros viviéra-

mos esta experiencia.

Jorge Jiménez Corona

Los es tud iantes reun i -dos en la Univers idad de Granada e l 10 de mayo de 2012 en e l encuentro organ izado por e l Or-gan i smo Autónomo de Programas Educat ivos Europeos (OAPEE) con mot ivo de la ce lebrac ión de l 25 an iversar io de l Programa Erasmus, en representac ión de los es tud iantes de enseñan-za super ior que par t i c i -pan o han par t i c ipado en e l Programa Erasmus y a l a v i s ta de la propuesta de la Comis ión Europea para e l fu turo programa “Erasmus para todos” , han acordado proponer a l a Comis ión Europea, a los Es tados Miembros y a l as ins t i tuc iones de educac ión super ior que e l nuevo programa tenga en cuenta lo s igu iente :Es tab lecer, mejorar y ac tua l i zar los cana les de in formac ión adecuán-

do los a l as neces idades de los es tud iantes : o fer-ta académica , recono-c imiento académico, log í s t i ca , f inanc iac ión,… inc luyendo e l uso de re-des soc ia les .

Re forzar los mecan-• i smos de garant ía de reconoc imiento de los es tud ios y l as prác t i cas rea l i zados en las ins t i tuc iones soc ias .

Asegurar los compro-• misos es tab lec idos en los acuerdos de es tud ios por l as t res par tes in teresadas .

So luc ionar los prob le-• mas de reconoc imien-to y t rans ferenc ia de créd i tos y ca l i f i ca-c iones obten idos en las ins t i tuc iones de des t ino, conoc iendo y respetando las d i fer-

enc ias en los s i s temas de eva luac ión de los d i s t in tos pa í ses a l a hora de t rans fer i r l a s ca l i f i cac iones .

Mejorar e l s i s tema • de d i s t r ibuc ión de la ayuda f inanc iera en func ión de l cos te rea l de la v ida en e l pa í s de des t ino.

Ut i l i zar l as asoc ia-• c iones de es tud iantes y l as redes soc ia les para fac i l i t a r e l acceso a un t raba jo compat-ib le con las es tanc ias format ivas que per-mi ta e l acceso a l pro -grama de un mayor número de es tud i -antes .

Que se permi ta l a • l ib re mov i l idad de Erasmus s in beca económica .


RE

VI

SC

OL

A’

T

D E C L A R A C I Ó n D E L O s E s T U D I A n T E s “ E R A s M U s ” E n E L x x V A n I V E R s A R I O D E L p R O G R A M A E R A s M U s

Jorge Jiménez Corona

Sens ib i l i zar a todos • los ac tores impl i ca-dos de la neces idad de desarro l l a r y dar a conocer herramien-tas para mejorar l a preparac ión y l as ca-pac idades l ingü í s t i cas de los benef i c i a r ios , proporc ionando un s i s tema de acred i t -ac ión de n ive les i gua l para todos los pa í ses .

Que se cer t i f iquen las • capac idades l ingü í s -t i cas adqu i r idas por los es tud iantes en la ins t i tuc ión de des t ino comparándolas con l a s que pose ían antes de l in tercambio aca-démico.

Fomentar en las ins t i -• tuc iones l a mejora de los serv ic ios de acog i -da y medidas para l a in tegrac ión soc ia l de los par t i c ipantes en e l

programa.

Potenc iar l as s inerg ias • entre los serv ic ios o f -rec idos por l as ins t i -tuc iones y l as asoc ia-c iones de es tud iantes .

Opt imizar l a t rans-• mis ión de la in for-mac ión basada en la exper ienc ia de las mejores prác t i cas de aqué l los que ya han dis f ru tado de una es-tanc ia Erasmus.

Reforzar los v íncu los • de co laborac ión entre las ins t i tuc iones de educac ión super ior y l as empresas para aumentar e l número de es tud iantes que se forman en e l l as .

Asegurar l a pre-• parac ión de l es tud i -ante de cara a l in-tercambio: aspectos

académicos , admin i s -t ra t ivos , cu l tura les y l ingü í s t i cos .

Luchar por mantener • e l va lor y e l esp í r i tu or ig ina l de l programa: su importanc ia en la conso l idac ión de una c iudadan ía ac t iva europea y e l desar-ro l lo de l sus va lores soc ia les .

L lamamos a todos los ac tores impl i cados en la e laborac ión de los ob-je t ivos de l nuevo pro -grama a que tengan en cuenta todas es tas pro -puestas para asegurar otros 25 años de éx i to de l programa Erasmus.

Solo me queda dec i r una f rase que a lgu ien d i jo una vez : Espero poder hab lar en un fu turo de Los Es tados Unidos de Europa.


RE

VI

SC

OL

A’

T

Durant aquest curs hem volgut fer entrevistes a companys i companyes, professors i pro-fessores, amics i amigues per tal d’aprendre una mica més sobre el món laboral i que ajudi i guiï als nostres alumnes alhora de cercar feina i començar a trebal-lar.

Esper que aquestes entrevistes ens haguin ajudat a conèixer les

avantatges i desavan-tatges laborals de ser treballador per compte propi o autònom i de ser treballador per compte aliè.

Bego

i A

mpa

ro

Cristian

i P

ilar

Marivi i Cr

istian


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Hem volgut conèixer també les diferències que hi ha entre un treballador funcionari interí o de carrera, així com el que sig-nifica trobar-te en actiu o no, i cobrar o no el subsidi d’atur. També hem entrevistat a una companya que durant el curs passat va treballar en un sindi-cat.

Aquestes entrevistes han estat molt il·lustratives i agraïm es-pecialment a totes les persones que han participat, en Miquel, na Begonya, n’ Elena, na Mariví i na Pilar i personalment agraixo molt a tots els alumnes la seva implicació i participació.

Tot això i moltes més coses hem fet durant aquest curs dins de l’ assignatura OL (Orientació Laboral).

Elena i Isaac

Migue

l i Ampa

ro


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Carmen Juan

Has rec ib ido un premio rec ientemente,cuéntanos de qué se t ra ta .

Si, se trata de una mención de honor a mejor interpretación femenina en la fase autonómica en los premios Buero, con la obra “El Álbum Familiar”

¿Cúa l ha s ido tu par t i c i -pac ión en ese proyecto?

He tenido que hacer el papel de una niña de 8 años, que no quiere crecer.

¿En qué facetas ar t í s t i cas es -tás invo lucrada?

Mi familia siempre ha sido muy artística, con lo que desde que me acuerdo ya cantaba y dibujaba, que siempre me ha tranquilizado, y ahora ya llevo 6 años haciendo teatro musical.

¿Cómo contr ibuye a tu for-mac ión ar t í s t i ca l a esco la d ’ar t d ’E iv i s sa?

La escuela de Artes no tiene nada que ver con el teatro pero sigue

siendo arte, y ha sido una in-spiración para mi estar envuelta constantemente en este ambiente. Ademas nuestra profesora de teatro, nuestro maquillador y cos-tumer son ex-alumnos de Artes.

Me gustaria mencionar la colabo-racion de Jordi Riera un alumno de artes que nos hizo todas estas fotos y creo que aprendió hacerlo aquí.

n a t a s h a p r o k h o r o v aA L U M N A D E S TA C A D A E N A R T E S I N T E R P R E TAT I V A S


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Haro ld J iménez


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Cadira realitzada per alumnes de segon curs de forja. Pletina de ferro curvada

Presentació de un projecte per una banqueta de bar

Mostra de treballs d’alumnes de forja i

ebenisteria

Tant professors com alumnes,

ens hem adherit a les diferents

actuacions reivindicatives, a

les quals ha estat convocada la

comunitat educativa, que s’han

dut a terme front les retallades

plantejades per Conselleria.

L’ESCOLA REIVINDICA!!


RE

VI

SC

OL

A’

T

M igue l M. Mart ínez

Cadira realitzada per alumnes de segon curs de forja. Pletina de ferro curvada

Presentació de un projecte per una banqueta de bar

Mostra de treballs d’alumnes de forja i

ebenisteria

L’ESCOLA REIVINDICA!!


RE

VI

SC

OL

A’

T

Ta l lers de For ja i Eben is ter ia

Foto

s Jo

rdi

Rie

ra

Treball de torn realitzat per un alumne de segon curs d’ebenisteria. Fusta de sapelly i iroko

Banc realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb fusta de pi

Vitrina realitzada per alumnes de primer curs d’ebenisteria. Fet amb fusta de pi

Banc realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb fustes de pi amb mar-queteria

Banc realitzat per els alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fustes de pi, iroko i sapelly


RE

VI

SC

OL

A’

T

Alumne de primer curs treballa amb

l’escairadora

Alumne de primer curs amb el seu professor Toni Mari

Treball de marqueteria realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb xapa de sapelly, faix, iroko i pi.

Detall de marqueteria de la base del banc

Taula auxiliar realitzada pels alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fusta de sapelly amb marqueteria

Un alumne d’ebenisteria a l’aula taller


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

M igue l M. Mart ínez

L’Escola va oferir el passat 23 de Març el seu tradi-cional recital poètic, que organitza amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Es tracta d’una activitat oberta en què participen tots els membres de la comunitat educativa, tant alumnes com professors o personal d’administració i serveis.

No només es recitaren poemes, també tingueren lloc lectures d’embarbussaments, de relats, lle-tres de cançons i fins i tot una actuació musical a capella.

Enhorabona a tots!18 e s c o l a d ’ a r t d ’ e i v i s s a

RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

El grup d’orientadors/es de les Pitiüses va organitzar els dies 2, 3 i 4 de maig unes jornades informatives sobre formació professional al Club Diari d’Eivissa. Varen assistir uns 900 alumnes de 4t d’ESO de tots els centes públics de secundaria d’Eivissa i d’alguns centres concertats. També van participar els alumnes de 2n de batxillerat de l’Escola d’Art i alguns de l’Escola d’Adults.

A la inauguració va assistir la directora general d’FP, Margal-ida Alemany, que va destacar: “L’FP és el millor camí cap a la inserció laboral...”.

L’Objectiu de la trobada era donar a conèixer i informar de la situació actual de la for-mació professional a Eivissa, recollir demandes, suggerèn-cies, propiciar el coneixement i l’intercanvi d’experiències.

Un a un els professors i pro-fessores dels diferents centres de secundària públics que ofereixen Cicles Formatius van explicar l’oferta del seu centre i en concret el cicle formatiu en el que trebal-laven, incidint en que es podia aprendre, titulacions exigides per accedir-hi, quina titulació obtindrien, les sortides profes-sionals, les passarel·les entre

Foto

: cor

tesia

del

Dia

ri d’

Eviss

a.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

j O R n A D E s I n f O R M A T I V E s D ’ f p

cicles formatius i Universitat, així com les seves experièn-cies i impressions. Durant el matí es feien dos sessions d’exposicions amb diferent alumnat, al final de les quals s’obria un torn de paraula i es podia preguntar dubtes. Les sessions es van desenvolupar de forma ordenada, resumida i amena.

Com a conclusió de les jor-nades voldria agrair i felicitar al professorat assistent, remar-cant el seu interès, implicació i ajuda per a que l’experiència fos positiva i enriquidora.

Sonia Meléndez Guerau, orientadora de l’Escola d’Art

Elena de las Heras

Harold Jiménez

El desarrollo tecnológico siempre ha tenido importantes consecuencias en la manera en que nos comunicamos.

La comunicación oral, el desarrollo de la escritura, la narración con imágenes, la creación de la imprenta, el desarrollo de diversas técnicas de reproducción a color, la era informática. En cada uno de estos momentos históricos el modo en el que nos comuni-camos ha estado determinado por la técnica.

Hoy en día la mayor parte de nuestro consumo de infor-mación se realiza enfrente de una pantalla, ya sea ésta de un ordenador, de un televisor, de un teléfono móvil o de una tableta.

Hay Un exceso de material a ser consumido, tenemos mu-cha información a nuestro al-cance. Sólo aquella que es más atractiva, dinámica o cautiva-dora consigue que le dedique-mos algunos segundos. Si algo es difícil, aburrido o monótono será abandonado a no ser que exista una obligación de mantener la atención sobre aquello, como en el caso de algunas lecturas obligatorias.

Los estudiantes de las escuelas de arte deben ser conscientes de que para con-seguir expresarse y comunicarse deben lograr pasar todas estas barreras, deben conseguir que su material sea con-sumido por sus lectores objetivo.

Deben saber conjugar la cultura visual y comunicativa

contenidos se consuman. Es aquí donde el diseño editorial resulta completamente vital. En este proyecto los estudi-antes tenían que crear conteni-dos para una revista orientada a un público interesado en el arte, el diseño y el entreten-imiento. Tenían que elegir el tema, investigar y desarrollar un artículo de su autoría. A partir de allí tenían que desarr-ollar también una composición

-tos esenciales de dicho texto y

de diseño que permitiera con-jugar imágenes y palabras.

Igualmente, en esta edición de nuestra revista hemos inten-tado hacer un diseño editorial bastante dinámico y variado

tanto su ojeado como su lec-tura sean placenteras.

Hablar con imágenes o cómo con-

seguir que no sea aburrido leernos

En las páginas siguientes se pueden apreciar algunos de los trabajos desarrollados por alumnos y alumnas dentro de este contexto. Hay que tener en cuenta que

www.canizales.eu


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

Texto y diseño Enrique López-Dufour


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Jaume Boned


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Noelia Tur


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Jorge Costa

31

RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Pau Convalia


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Natasha Prokhorova


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Petar Petrov


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Mateo Castro


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


Texto y diseño Nerina Villegas


Diseño Stani Stefanov


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

ja tenim parking de

Moltes gràcies a Nadal, Pep i als

alumnes de forja

procés de fabricació i col•locació d’un pàrquing per a bicicletes a l’exterior de l’escola per part dels alumnes de forja i ebenisteria.

a l’escola


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Nada l March


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Natàlia


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

TPresenten dues obres fetes al Taller de Pintura.

La tècnica emprada és l’oli da-munt teixit. Hem posat aten-ció als degradats del colors del fons que s’han deixat secar per mantenir la neteja dels colors. Per això s’ha treballat en dues sessions .

Mides 50x40

Alumnes de 1º de Batxillerat del curs 11/12

Valeska

Rita Bretones

Treballs individuals corresponents a la unitat didàctica dedicada a tancaments


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Imatges de distintes baranes de forja i de

detalls constructius i es-tètics de les mateixes

Ta l ler de for ja


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

En un mundo con altos índi-ces de desempleo en el que valores como la sensibilidad, la creatividad y la inteligencia se promueven cada vez menos con el fin de hacernos espectadores pasivos que consumimos sin cuestionar lo que se nos pone por delante y además pagando por ello, es vital dotar a los estu-diantes de herramientas y habili-dades que les ayuden a pensar y actuar de manera creativa para que puedan abrirse camino activamente en lugar de esperar sentados a que otros vengan a solucionarles los problemas.

El esquema tradicional de enviar currículums a saco y esperar ansiosamente una mágica llamada nos ha ido revelando que éste ya no se ajusta completamente a la situación presente. Nunca antes habíamos tenido a nuestro alcance tantas herramientas y opciones que posibilitaran una comunicación directa con potenciales socios, clientes o colegas. Hoy es posible investigar modelos de negocio con sólo

unos cuantos clics. Para muchos de nuestros estudiantes, quizás la única opción viable será la gener-ación de autoempleo.

Una parte muy importante del espíritu emprendedor consiste en el desarrollo de una estrategia de negocio apoyada por una muy bien estructurada identidad cor-porativa. La identidad corporativa comprende muchos aspectos y uno de los más importantes es la filosofía o los valores esenciales que deberíamos proyectar para conseguir que los clientes, bombardeados de información, consigan notarnos.

En ese proyecto de imagen corporativa he querido que los estudiantes hicieran una aproxi-mación a este proceso. Les pedí que deberían desarrollar una idea de negocio a la cual realmente les gustaría dedicarse. Una vez establecidos los valores continu-amos con el paso de dar nom-bre, conocido también como naming. Cada una de las partes del proceso es muy importante

48

RE

VI

SC

OL

A’

T

ya que a partir de la anterior se desarrollan muchísimas más, si alguna es débil, esta debilidad se multiplicará exponencialmente. Por el contrario si es fuerte es posible obtener una marca desta-cable.

El ejemplo con el que ilustramos este artículo es el resultado de la creación de una marca para una revista de arte, diseño y afi-ciones. Con diferentes grupos se desarrollaron diferentes nombres y a partir de allí se crearon varias propuestas de identidad visual. Para que una marca se pueda desarrollar de manera coherente se necesita pautar su correcta utilización, es aquí donde entra el manual de imagen corporativa. Como podemos ver en estas páginas el objetivo es que la marca sea siempre potente y en las más adecuadas condiciones de presencia y visualización.

Desarrollar una marca potente debería ser el primer paso de un camino de éxito en la creación de una empresa.

AUTODIsEÑO DE IDEnTIDADLa imagen corporativa, el primer paso para el autoempleo exitoso.

Harold Jiménezwww.canizales.eu

49

RE

VI

SC

OL

A’

T

Ejemplos: Jaume Boned


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

R e i n t e r p r e t a c i ó d e l a T h i n k i n g M a n ’ s

C h a i r d e j a s p e r M o r r i s o n

Treball col•lectiu dels alumnes de

segon, com a desenvolupament

de la unitat didàctica dedicada a

mobiliari.

Nada l March


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Nada l March

Fabricades pels alumnes de segon de forja, en la feina corresponent a ele-ments decoratius per a objectes de fusta.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

I m a t g e s d e b a u l e s d e p o r t a , f e t e s c o m b i n a n t l e s t è c n i q u e s d e f o r j a i c a l a t e n p l a n x a


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Nada l March

Treballs estada d’alumnes programa

Leonardo a França


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

O la tz Gómez

Imatges dels alumnes Olatz Gómez (ebenisteria) i Thomas Ward (forja) durant la seva estada al LYCÉE DES METIERS D’ART GEORGES

GUYNEMER a Uzés, França en el maig-juny de 2011, en el marc del programa eu-ropeu Leonardo da Vinci.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

VISITA FIRA EIVISSA MEDIEVAL I AL

GALEÓ

Grup d’alumnes i professors dels cicles de forja, ebenisteria

i del PQPI de fusteria


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Pep P lane l l s i Amable Pa lac ios

Mantxa antiga

Vista del galeó al port d’Eivissa

Treball de forja

Taller de forja a l’Eivissa Medieval


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

AD

LIB

2

01

2Un any més l ’Esco la d ’Ar t d ’E iv i s sa ha par t i c i -pa t en una nova ed ic ió de la passare l• la Ad l ib . Com sempre, de ixant e l

l l i s tó mol t a l t i mostrant un n ive l l exce l• lent . Enhorabona a les a lum-nes que h i par t i c iparen, Marga Jarr ín , Ju l ie ta Lar-

http://www.youtube.com/watch?v=IJioyinZdUs&feature=player_embedded


RE

VI

SC

OL

A’

T M igue l M. Mart ínez


RE

VI

SC

OL

A’

T

AD

LIB

2

01

2

r ea , Es ter Mol ina , Mar ta Brox, Nerea Laguna i He lena Díez. Menc ió espec ia l a les pro fes-sores Mar ia Anna Ferrer

R amon i Mar ia Ferrer Guasch, a ix í com també a l ’ a lumnat que va a judar en les tasques de l back -s tage.


RE

VI

SC

OL

A’

T

Visita d’alumnes d’intercanvi i cap

d’estudis de lycée des metier d’art Georges

Guynemer, Usès

treballs i eines de torn


RE

VI

SC

OL

A’

T

Visita d’alumnes d’intercanvi i cap

d’estudis de lycée des metier d’art Georges

Guynemer, Usès

treballs i eines de torn


RE

VI

SC

OL

A’

T

Amab le Pa lac ios

Alumnes d’intercanvi de lycée des metier d’art Georges Guynemer treballen amb el torn al taller de l’escola d’arts d’eivissa

Visita a cala d’hort del grup d’alumnes i professors d’ebenisteria i director amb els alumnes d’intercanvi i cap d’estudis de lycée des metier d’art Georges Guynemer, Usès.


RE

VI

SC

OL

A’

T

Alumnes d’intercanvi de lycée des metier d’art Georges Guynemer treballen amb el torn al taller de l’escola d’arts d’eivissa

Visita a cala d’hort del grup d’alumnes i professors d’ebenisteria i director amb els alumnes d’intercanvi i cap d’estudis de lycée des metier d’art Georges Guynemer, Usès.


RE

VI

SC

OL

A’

T

Grup d’alumnes i professors d’ebenisteria

i forja visita la casa Broner

Taula dissenyada per Erwin Broner


RE

VI

SC

OL

A’

T

Amab le Pa lac ios

Detall de finestra

de la casa Broner

Detall de la façana

de la casa Broner


RE

VI

SC

OL

A’

T

��

��

��

�� !�� "��

�#�� $��

��%��&�� '�� "�� "��

�(�� )��* ��'�� "�� +��

��!��


RE

VI

SC

OL

A’

T

Promoció 2n de Batxi l lerat

2011-2012

��

��

� ��

�� !� �� "#�� $$��"�� %��&��"��

��%��"��& ��'��(��)��*��

��%�� +��(��,��-��.��/��0��

��'��1��

��

�� !�� "#�� $$��"�� %��&��"��

��%��"��& ��'��(��)��*��

��%�� +��(��,��-��.��/��0��


RE

VI

SC

OL

A’

T

Promoció 2n de Batxi l lerat

2011-2012 Jul ia Fragua

C E R T A -M E N D E J O V E S D I S S E -N Y A -D O R S


RE

VI

SC

OL

A’

T

El passa t 30 de Maig 2012, va ten i r l loc a l ’Hote l Pa-cha una nova ed ic ió de l cer tamen de Joves Dissenya-dors de les I l les Ba lears .

La representac ió d ’a lumnes i ex a lum-nes de l ’Esco la d ’Ar t d ’E iv i s sa va ser ben no-dr ida , I rene Colomar, Sara Colomar, Jord i J . Corona, Ju l ie ta Larrea , Jenn i fer Ludwid, Laura López i Luc i l a Mougan, com a lumnes matr icu la t s

a l curs 11/12, i Nadege Segu in com ex a lumna.Fina lment va resu l tar guanyadora la co l• lecc ió “Cisne B lanco, Cisne Negro” de Na Luc i l a Mougan. Enhorabona!Ca l ressa l tar l ’ a l t n iv-e l l de la res ta de co l• lecc ions i l a tasca

encomiab le de les pro -fessores Mar ia Ferrer Guasch i Mar ia Anna Ferrer R amon.


RE

VI

SC

OL

A’

T

http://www.youtube.com/watch?v=dpuhZALXdZQ&feature=player_embedded

Migue l M. Mart ínez

Cicle formatiu de Grau superior de Moblament

Francisco Javier Magriñá Hernández, Professor de Projectes II del cicle de disseny d’interiors.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Un dels cicles que s’imparteixen a l’Escola d’Art d’Eivissa, és el Cicle Formatiu de Grau Supe-rior de Moblament, que pertany a la família de Disseny d’Interiors. És un cicle que pretén donar als futurs interioristes, una formació el més integral possible. La millor manera de mesurar la bondat d’un cicle, és veient els resultats dels treballs dels alumnes, i

aprofitarem aquesta opor-tunitat mostrant diversos exemples del que són capaços de fer.En el segon curs del cicle, quan ja coneixen el llen-guatge arquitectònic, i pos-seeixen les suficients eines, necessàries per poder començar a projectar, els nostres alumnes realitzen quatre projectes. Els dos primers relatius al tema d’habitatge, un de relatiu

al disseny d’algun tipus d’element urbà, i finalment el disseny d’un local com-ercial. Alguns exemples de re-alitzacions sobre el tema d’habitatge que vam mostrar a continuació, han estat realitzats pels alum-nes Carlos Leal, Frederic Torres, Montserrat Sola, Javier Villareal, Jesús Lucas i Juan Carlos Ribas.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Alguns exemples de re-alitzacions sobre el tema de el disseny d’elements urbans, que vam mostrar a continuació, com són quioscs de premsa, quioscs d’informació turística i stands per a informació en tot tipus de fires, han estat realitzats pels alumnes An-drea Kuchenbaur, Carlos Leal, Frederic Torres, Javier Villareal.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

Alguns exemples de real-itzacions sobre el tema de de el disseny de tendes, que vam mostrar a contin-uació, com són una tenda de venda de pasta fresca, han estat realitzats pels alumnes Andrea Kuchen-baur, Patrícia Prados i Fred-eric Torres.

Les imatges que vam mostrar, són fotografies virtuals realitzades amb programes de disseny arquitectònic en tres di-mensions, que són capaces de visualitzar els resultats del disseny realitzat amb el màxim realisme pos-sible. A l’Escola tenim molt més material, que podem mostrar-te si aquestes interessat.


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T


RE

VI

SC

OL

A’

T

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

BATXILLERAT D’ARTS - LOE

PQPI AUXILIAR DE FUSTERIA

Carrer des Riu Duero nº5Can Sifre - 07819 - Sant Jordi

Tel: 971 301 228. Fax: 971 391 653Apt:132-07817 - Eivissa.

[email protected]

SORTIDES DEL BATXILLERAT D’ARTS

ESTUDIS DE GRAU OFERTS PER LA UIB VINCULATS A LA

BRANCA D'ARTSEstudis anglesos, filosofia, història, història de l'art, llengua i literatura

catalanes, llengua i literatura espanyoles.

Per altres estudis de grau (belles arts, fotografia, comunicació audiovisual,

etc...), consultar altres comunitats autònomes.

ESTUDIS SUPERIORS D'ARTS APLICADES I DISSENY

escoles superiors de disseny (nivell 4).

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR A EIVISSA (ESTUDIS

ARTÍSTICS PROFESSIONALS)disseny de moda (modelisme

d'Indumentària) i disseny d'interiors (mobiliari).

EN ALTRES ESCOLES D'ARTcicles de les següents famílies professionals: arts aplicades a

l'escultura, al llibre, al mur (mosaics), ceràmica, joieria, disseny gràfic.

ACCESOS

A PRIMER CURS: 2n de Comuns, Graduat d’ESO, o 2n de BUP.Complet o amb dues pendents, o FPI, o CiclesFormatius de Grau Mitjà.

A SEGON CURS: 3r de B.U.P., o Títol de Graduat en ArtsAplicades, o FP. II.

DIRECTE: 2n de comuns, o Títol de Tècnic o Tècnic Superior d’Arts Plástiques i Disseny, i d’altres Cicles de la mateixa Família Professional.

AMB PROVA ESPECÍFICA: Graduat en Educació Secundària, o 4rt. ESO,o 2n de BUP, o FP I AMB PROVA DE MADURESA I ESPECÍFICA: Majors de 17 anys (sense titulació)Acreditant un any d’experiència laboral s’eximeix de la prova específica

DIRECTE: 2n de Batxillerat d’Arts, o Graduat en Arts Aplicades, o Títol de Tècnic Superior d’Arts Plastiques I Disseny.

AMB PROVA ESPECÍFICA: 2n Batxilerat, o FPII, o COU.

AMB PROVA DE MADURESA I ESPECÍFICA: Majors de 19 anys (sense titulació)Acreditant un any d’experiència laboral s’eximeix de la prova específica

BATXILLERAT D’ARTS




DISSENY DE MODA (MODELISME D’INDUMENTÀRIA)

ASSIGNATURES

1r

2n

Modelisme

8

8

Història de la Indumentària

4

2

Tecnologia Tèxtil

3

3

Formació i Orientació Laboral

2

2

Color

4

2

Dibuix Artístic

6

4

Dibuix Tècnic

2

2

Disseny Assistit per Ordinador

3

4

Llengua Estrangera (Anglès)

2

2

Marketing

2

Audiovisuals

2

DISSENY D’INTERIORS (MOBLAMENT)

ASSIGNATURES

1r

2n

Expressió Volumètrica

4

Matemàtiques

2

Dibuix Tècnic

4

Audiovisuals

2

Disseny Assistit per Ordinador

2

6

Història de l’Arquitectura (Moble)

2

2


2

2


2

2

Dibuix i Color

2

2

Tècniques i Sistemes Constructius

5

7

Projectes

10

10

Medicions i Pressupostos

2


EBENISTERIA ARTÍSTICA FORJA ARTÍSTICA

ASSIGNATURES

1r

2n

Taller Específic

12

15

Dibuix Tècnic

2

4


2

2

Història de l’Art

2

2

Volum

3

3

Dibuix Artístic

4

2

Materials

2

Informàtica Bàsica

3


2

BATXILLERAT D’ARTS

MATÈRIES

COMUNS

1r

2n

Llengua i Literatura Catalana

3

3

Llengua i Literatura Castellana

3

3

Llengua estrangera

3

3

Educació Física

2

Filosofia i ciutadania

3

Religió

2

Història d’Espanya

3

Filosofia II 3

MODALITAT D’ARTS 1r 2nDibuix Artístic 4Dibuix Tècnic 4Volum 4Cultura audiovisual 4Història de l’Art 4

PQPI AUXILIARDE FUSTERIA

MÒDULS

Mòduls específics (taller)

MÒDULS FORMATIUS DE CARÀCTER GENERAL

Aprenentatges instrumentals bàsics

Orientació laboralTutoria

15

1221

DissenyTècniques d’expressió graficoplàstica

44

44

A primer curs s’escolliran 3 assignatures de les 4 ofertadesA segon curs s’escolliran 3 assignatures de les 5 ofertades

OPTATIVES DE MODALITAT 1r 2nTaller d’aplicacions Artístiques dels Sistemes de Representació 4

Taller d’Escultura

4

Taller de Ceràmica

4

Taller de Fotografia

4

Taller de Pintura

4

Taller de Moda 4Taller de Volum 4

OPTATIVES GENERALS

1r

2n

Segona Llengua estrangera (francès) 4Tecnologíes de la informació ila comunicació

4

4

Entre les optatives de Modalitat i Generals s’escollir’a una assignatura a primer i una a segon curs

Revista Escola d'art d'Eivissa Núm. 2

Documents

Transcript of Revista Escola d'art d'Eivissa Núm. 2