Revista Fusteret
-
Upload
lopez-roca-nuria -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
description
Transcript of Revista Fusteret
1
T
H
I
N
K
!
AÑO 2012 REVISTA 3
Centro S.E. Es Fusteret
EL PLACER DE LA LECTURA
2
Coordinación:
Nuria López
Maquetación:
Severino Álvarez
Supervisión:
Antonio Sánchez
Colaborador especial:
Centro Zabalik
Un libro abierto es un cerebro que habla; cerrado, un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora”.
Proverbio Hindú
3
PASEN Y LEAN
Calles iluminadas, mercadillos en las plazas, Papá
Noel, Gaspar, Melchor y Baltasar escalando por
los balcones de los edificios, tiendas abiertas los
domingos en horario de 10:00 a 22:00h,
polvorones, mantecados y turrones,...
efectivamente, ha llegado la Navidad. Pero no es
una Navidad con muñecos de nieve y niños
montando en trineo. No. Es la Navidad en
Mallorca, con 20ºC de temperatura, con familias
sentadas en las terrazas de las cafeterías en
manga corta. En fin...
Un año más que pasa, lleno de esfuerzos y
compromiso para ayudar a nuestros chic@s. Aún
nos quedan las fuerzas suficientes para montar la
fiesta de fin de año, fiesta ala que invitamos a las
familias, a los equipos técnicos de juzgados, a
fiscales, jueces, compañeros de otros centros,...
Fiesta que se convierte en el broche de oro a todo
un año. Y después...
Después a cargar pilas para empezar el nuevo año
con más ganas, con más ilusión, deseando
compartir momentos inolvidables con nuestros
menores/jóvenes y con el resto de compañeros.
Aprovecho estas líneas para agradecer a todos los
profesionales que forman parte de este proyecto
su entrega y predisposición para seguir creciendo
año tras año.
4
5
P
A
S
S
I
N
I
L
L
E
G
E
I
X
I
N
Carrers il·luminades, mercadets a les places, Papà Noel,
Gaspar, Melcior i Baltasar escalant per les balconades
dels edificis, tendes obertes els diumenges en horari de
10:00 a 22:00h, polvorons i torrons,... efectivament, ha
arribat el Nadal. Però no és un Nadal amb ninots de neu
i nens muntant en trineu. No. És el Nadal a Mallorca,
amb 20ºC de temperatura, amb famílies assegudes en
les terrasses de les cafeteries en màniga curta. En fi...
Un any més que passa, ple d'esforços i compromís per
ajudar als nostres al·lots i al·lotes. Encara ens queden
les forces suficients per preparar la festa de cap d'any,
festa a la que convidem a les famílies, als equips tècnics
de jutjats, a fiscals, jutges, companys d'altres centres,...
Festa que es converteix en el fermall d'or a tot un any. I
després...
Després a carregar piles per començar el nou any amb
més ganes, amb més il·lusió, desitjant compartir
moments inoblidables amb els nostres menors/joves i
amb la resta de companys.
Aprofito aquestes línies per agrair a tots els
professionals que formen part d'aquest projecte el seu
lliurament i predisposició per seguir creixent any rere
any.
6
SUMARIO Revista nº 3, año 2012
7
SUMARI Revista nº 3, any 2012
8
Buenassss
De nuevo aquí!!!! Después de un buen
y caluroso verano y un inicio de curso
muy intenso aquí estamos de nuevo
para presentaros una nueva edición de
nuestra gran joya, nuestra revista
THINK MAGAZINE.
Este año promete ser intenso: muchos
cambios y muchos profesionales
nuevos colaborando para mejorar
nuestra revista trimestre tras trimestre.
Así que no nos perdéis la pista!!!!
Este número queremos dedicarlo a
nuestra lectura… en especial a los
libros…Ha sido la excusa perfecta para
reactivarnos y ponernos a tope con la
lectura.
¿Cómo nos hemos organizado?
1. Cada una de nosotras elegimos
el libro que nos apetecía.
2. Con Eva Olivares, nuestra
compañera que voluntariamente
desarrolla un taller de lectura cada
jueves quincenal, preparamos la ficha
de lectura, para saber luego como
trabajar el libro y como sacarle el
máximo de provecho.
3. Iniciamos la lectura del libro
en tiempo libres y…
TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!!
Aquí os dejamos el resultado…
No desaprovechéis ni un solo de los
artículos…MERECEN LA PENA!!!!!
Un abrazo y nos vemos ya en el
2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La maes
8
9
*Bonessss
De nou aquí!!!! Després d'un bon i calorós estiu i un inici de curs molt intens aquí
estem de nou per presentar-vos una nova edició de la nostra gran joia, la nostra
revista *THINK *MAGAZINE.
Aquest any promet ser intens: molts canvis i molts professionals nous col•laborant per millorar
nostra revesteixi trimestre després de trimestre. Així que no ens perdeu la pista!!!!
Aquest nombre volem dedicar-ho a la nostra lectura… especialment als llibres…Ha estat
l'excusa perfecta per reactivar-nos i posar-nos de gom a gom amb la lectura.
Com ens hem organitzat?
1. Cadascuna triem el llibre que ens venia de gust.
2. Amb Eva Olivares, la nostra companya que voluntàriament desenvolupa un taller de lectura
cada dijous quinzenal, preparem la fitxa de lectura, per saber després com treballar el llibre i
com treure-li el màxim de profit.
3. Iniciem la lectura del llibre en temps lliures i…
*TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!!
Aquí us deixem el resultat…
No desaprofiteu ni un sol dels articles…MEREIXEN LA PENA!!!!!
Una abraçada i ens veiem ja en el 2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
10
10
Po
r P
ere
F.
11
TITOL: Intenció criminal.
AUTOR: Robin Cook (nascut el 4 de
maig de 1940 en Nova York, Estats
units.)
Any: 1990.
GÈNERE: thriller, medicina, suspens.
EDICIÓ: quarta edició, Març 2009.
TIPUS D'EDICIÓ: Traduïda ,impresa a
Espanya.
EDITORIAL: *De Bolsillo.
QUANTITAT *PAGÍNAS: 360.
PROTAGONISTES: Jeffrey, Kelly,
CONTEXT: Boston ,
Massachusetts,1988
SINOPSIS:
Durant un part rutinari, una dona i el seu nadó moren en estranyes
circumstàncies. El doctor Jeffrey Rhores, que intervé com anestesista,
és acusat i condemnat d'assassinat en segon grau.
La seva vida es converteix en un malson de la qual solament podrà
escapar demostrant que no va tenir responsabilitat en la tragèdia.
Per a això consta amb l'ajuda de Kelly Everson, una atractiva
infermera amb la qual podrà llançar-se darrere de les petjades d'un
assassí *psicòpata.
En les pàgines podrem veure per les aventures que passa la
protagonista fins a aconseguir arribar a la resolució.
OPINIO PERSONAL:
Llibre de misteri molt interessant que et manté en suspens fins al
final. Si t'agraden els llibres de misteri no has de perdre't aquest.
Ja sabeu que Robin Cook és un dels grans d'aquest gènere.
US HO RECOMAN!!!!!
Pe
r P
ere
F.
12
Sinopsis:
Bridget, una mujer treinta, que vive sola en
Londres y trabaja en una editorial, tiene
grandes propósitos para el año que empieza.
Voláis adelgazar, dejar de fumar y dejar de
beber y tener una relación seria y estable con
un hombre maravilloso. Ella tiene poca fe en sí
misma. Es exagerada por todo, con autoestima
tambaleando y temo un posible embarazo, y en
habla con *Mark del tema se da cuenta del
machismo de ambos.
Quiere mucho a sus padres aun cuando a veces
no soporta su madre, pero está muy pendiente
de ellos.
Empieza gustando Mark, pero salgo con Daniel,
su cabeza, aunque acaban peleándose, todavía
así continúa su relación con Mark, que además
la ayuda a resolver un grave problema que
tiene su madre.
Quiere ser perfecta y vivir una vida perfecta
junto a un hombre perfecto, que ella cree que
es Mark.
Por Michelle M.
13
Sinopsis
Bridget, una dona trenta, que viu sola
a Londres i treballa en una editorial, té
grans propòsits per a l'any que
comença. Voleu aprimar, deixar de
fumar i deixar de beure i tenir una
relació seriosa i estable amb un home
meravellós. Ella té poca fe en si
mateixa. És exagerada per tot, amb
autoestima trontollant i tem un
possible embaràs, i en parlar amb
Mark del tema es dóna compte del
masclisme d'ambdós.
Vol molt als seus pares tot i que de
vegades no suporta la seva mare,
però està molt pendent d'ells.
Comença agradant Mark, però surt
amb Daniel, el seu cap, encara que
acaben barallant-se, encara així
continua la seva relació amb Mark,
que a més l'ajuda a resoldre un greu
problema que té la seva mare.
Vol ser perfecta i viure una vida
perfecta al costat d'un home perfecte,
que ella creu que és Mark.
Any: 1996-2003.
Gènere: Novell.
Edició: 8, reimpresa, il·lustrat.
Editorial: De Bolsillo.
Quantitat de pàgines: 315 pàgines.
Protagonistes: Bridget Jones, Mark Darcy i
Daniel Cleaver.
Personatges secundaris: Jude, Natasha i Sr / a
Jones.
Context: Londres.
Per Michelle M.
14
Me llamo Melisa y os quiero
presentar un libro que me ha
enganchado mucho, es muy
adictivo, se puede vivir todas y cada
una de las palabras, te metes dentro
del personaje de Katnnis tanto que
puedes llegar a sentir los que siente
nuestra protagonista, es un gran
libro, ya tengo ganas de leerme el
tercero.
Sinopsis: El segundo libro de la saga “Los juegos del hambre”. Katniss debería ser muy feliz, gano los Juegos del Hambre junto con Peeta, y ahora ella y su familia tienen un buena casa y comida para el resto de su familia; pero no es así, Gale no le perdona que este con otro, aunque sea fingido y Peeta se siente humillado, por que Katniss fingió su amor por el durante los Juegos del Hambre. Además como ya no necesita dinero y comida, vaga sola por el bosque y ayuda con lo que puede a la gente del distrito que lo necesita. Dentro de poco será la Gira de la Victoria, en el que el ganador (en este caso ganadores) deberá visitar cada uno de los doce distritos de Panem, así que Katniss deberá volver a fingir junto con Peeta que siguen felizmente enamorados; pero una desagradable visita hará que Katniss se replante su futuro.
El presidente Snow, advierte a
Katniss que será mejor que haga
muy bien su actuación, por que
con el pequeño acto final que
hizo en los Juegos del Hambre, ha
provocado que algunos distritos
se levanten, y si no consigue que
los ánimos se calmen, hará que
todo aquello que le importa a
Katniss desaparezca.
Por Melisa G.
15
Em dic Melisa i us vull presentar un llibre que m'ha enganxat
molt, és molt addictiu, es pot viure totes i cadascuna de les
paraules, et fiques dins del personatge de *Katnnis tant que
pots arribar a sentir els que sent nostra protagonista, és un
gran llibre, ja tinc ganes de llegir-me el tercer.
Sinopsi
*Katniss hauria de ser
molt feliç, guanya els Jocs
de la Gana juntament
amb *Peeta, i ara ella i la
seva família tenen un
bona casa i menjar per a
la resta de la seva família;
però no esta contenta,
*Gale no li perdona que
aquest amb un altre,
encara que sigui fingit i
*Peeta se sent humiliat,
per que *Katniss va fingir
el seu amor pel durant els
Jocs de la Gana.
A més com ja no necessita
diners i menjar, vaga sola
pel bosc i ajuda amb el
que pugues a la gent del
districte que ho necessita.
D'aquí a una mica serà la
Gira de la Victòria, en el
qual el guanyador (en
aquest cas guanyadors)
haurà de visitar cadascun
dels dotze districtes de
*Panem, així que *Katniss
haurà de tornar a fingir
juntament amb *Peeta
que segueixen feliçment
enamorats; però una
desagradable visita farà
que *Katniss es *replantí
el seu futur.
El president *Snow, adverteix a *Katniss que serà millor que faci molt bé la
seva actuació, per que amb el petit acte final que va fer en els Jocs de la Gana,
ha provocat que alguns districtes s'aixequin, i si no aconsegueix que els ànims
es calmin, farà que tot allò que li importa a *Katniss desaparegui.
Per Melisa G.
16
De esta manera Katniss se vera forzada, no solo a fingir su amor por
Peeta, si no a comprometerse formalmente con el. Pero eso no parece
ser suficiente para el presidente Snow (ni para calmar los ánimos)
después de hacer varios cambios en el distrito (de manera que ahora es
mucho mas difícil sobrevivir), en un ultimo acto de injusticia, se decide
que en los próximos Juegos del Hambre, que además es la celebración del
Vasallaje de los 25 (ocurre cada 25 años), los elegidos salgan de los que
han vencido. Katniss no puede creérselo, tiene que volver a la arena y lo
que es peor, esta vez no habrá segundas oportunidades, solo puede
haber un vencedor, y esta vez se enfrenta a gente que, como ella, ha
sobrevivido a los juegos del hambre.
17
D'aquesta manera *Katniss es vora forçada, no solament a fingir el seu amor per *Peeta, si no a
comprometre's formalment amb el. Però això no sembla ser suficient per al president *Snow (ni per
calmar els ànims) després de fer diversos canvis en el districte (de manera que ara és molt mes
difícil sobreviure), en un ultimo acte d'injustícia, es decideix que en els propers Jocs de la Gana, que
a més és la celebració del Vassallatge dels 25 (ocorre cada 25 anys), els triats surtin dels quals han
vençut. *Katniss no pot creure-li-ho, ha de tornar a la sorra i el que és pitjor, aquesta vegada no hi
haurà segones oportunitats, solament pot haver-hi un vencedor, i aquesta vegada s'enfronta a gent
que, com ella, ha sobreviscut als jocs de la gana
18
Autor: Manuel l. Alonso
Año de publicación: 1999
Género: Aventura
Edición: marzo de 1999 1ª edición
Editorial: El barco de vapor y ediciones S.M.
Cantidad de páginas: 109
Tipo de edición: Papel
Protagonistas: Ramón y Gonzalo.
Personajes secundarios: Padres de Ramón,
Padres y tíos de Gonzalo, Sara ,la niña del supermercado .
Hola; soy Eric G y os presento un libro de aventura que me aparte
de entretenerme me ha encantado en la forma que se desarrolla la
historia y de una manera u otra te hace entender que lo más
importante no es siempre el dinero
Contexto: te da a entender que para vivir solo hace falta mucho
esfuerzo y que cualquiera te puede engañar (lo más importante no
siempre es el dinero).
Sinopsis: esta obra trata de un chico que hace una puesta con
sus dos mejores amigos de pasar tres días en una gran ciudad sin nadie
y con solo 3000 pts. en el bolsillo.
Resumen: El libro trata de un chico de un pueblo, que siente
que su padre no le valora lo suficiente .Tiene entre manos una apuesta
con sus dos mejores amigo, pasara en una gran ciudad tres días solo
con tres mil pesetas por sus propios medios.
Estando ya en la gran ciudad (Madrid) comienza a entender que eso
no sería tan fácil como tenía previsto ,allí le engañan ,duerme en la
calle ,siente lo que es el miedo … asta intenta echarse atrás en la
apuesta y no le sale bien ,allí en su ultimo día de apuesta habiéndose
intentado retirar y no poder busca cobijo en un portal ,allí una mujer
(Sara) lo ve siente pena por y le propone pasar a su casa allí
duerme avisa así familia y le promete escribirle por lo que a echo por
el ,al día siguiente ya a salvo en casas u padre le lleva a dar un
paseo y hablan y hablan. El padre le pregunta qué era lo que le
había llevado a hacer esa locura y le responde que quería
demostrarse así mismo que lo podía conseguir, y el padre le pregunta
y que has aprendido? Que lo más importante no siempre es el dinero.
19
Context: et dóna a entendre que per viure solament fa falta molt esforç i que qualsevol et pot enganyar (el més important no sempre és
els diners).
Sinopsi: aquesta obra tracta d'un noi que fa una posada amb les seves dos millors amics de passar tres dies en una gran ciutat sense ningú i
amb sol 3000 *pst en la butxaca.
Resum: El llibre tracta d'un noi d'un poble, que sent que el seu pare no li valora prou .Té entre mans una aposta amb les seves dos millors
amic , passés en una gran ciutat tres dies sol amb tres mil pessetes pels seus propis mitjans.
Estant ja a la gran ciutat (Madrid) comença a entendre que això no seria tan fàcil com tenia previst ,allí li enganyen ,dorm al carrer
,sent el que és la por … asta intenta tirar-se enrere en l'aposta i no li surt bé ,allí en la seva ultimo dia d'aposta havent-se intentat
retirar i no poder busca recer en un portal ,allí una dona (Sara) ho veu sent pena per i li proposa passar a la seva casa all í dorm avisa
així família i li promet escriure-li pel que a tiro pel ,l'endemà ja fora de perill en cases o pare li porta a fer una passejada i parlen i
parlen. El pare li pregunta què era el que li havia portat a fer aquesta bogeria i li respon que volia demostrar-se així mateix que ho podia
aconseguir ,i el pare li pregunta i que has après? Que el més important no sempre es els diners.
20
Buenas a todos y todas. Quiero aprovechar nuestra revista para pedir perdón públicamente por cosas que debo asumir. En el otro internamiento estuve internada en el centro 9 meses, tuve 2 fugas; la primera fue de dos días y yo me presenté al centro porque creía que no iba a ser bueno para mi proceso, en la segunda fue porque mi abuelo estaba a punto de morir y yo no podía estar sin pasar la Navidad con él. Cuando vine de la fuga me quedaban 4 meses para irme de libertad, en estos 4 meses lo llevé súper bien, iba al instituto Aurora Picornell, me fue muy bien en el tiempo que estuve internada. Mi maestra estaba súper contenta y yo me sentía orgullosa.
El 7 de abril de 2012 me daban la libertad, les prometí a los profesionales del centro que no iba a volver al centro. Estuve 6 meses de libertad y en estos 6 meses además de abandonar el instituto, estuve cometiendo delitos, en el último delito me condenaron a 6 meses en cautelar semi abierto, cuando iba a entrar en el centro con los policías del juzgado, me escapé de uno de ellos, estuve 2 semanas fugada, el día 22 de octubre me entregué, me acompañaron mis padres.
20
21
LA MEVA VOLTA AL CENTRE SOCI
EDUCATIU ÉS FUSTERET
Quan vaig venir de la fugida em quedaven 4 mesos per anar-me de llibertat, en aquests 4 mesos ho vaig portar súper bé, anava a l'institut Aurora Picornell, em va anar molt bé en el temps que vaig estar internada. La meva mestra estava súper contenta i jo em sentia orgullosa.
El 7 d'abril de 2012 em donaven la llibertat, els vaig prometre als professionals del centre que no anava a tornar al centre. Vaig estar 6 mesos de llibertat i en aquests 6 mesos a més d'abandonar l’institut, vaig estar cometent delictes, en l'últim delicte em van condemnar a 6 mesos en cautelar semi obert, quan anava a entrar en el centre amb els policies del jutjat, em vaig escapar d'un d'ells, vaig estar 2 setmanes escapolida, el dia 22 d'octubre em vaig lliurar, em van acompanyar els meus pares.
21
22
.
La entrada al centro no
me sentó bien todo el día
lloraba, no tenía ganas de
nada cuando tenía mi
hora de visita me pasaba
la hora llorando, mis
padres se sentían súper
mal y mi madre y mi
padre me decían que ellos
no se merecían que yo
llorase a si de esa manera
y desde entonces les
prometí que no iba a
llorar pero cuando me
encuentro mal lo hago.
Ahora veo todo lo que he
perdido, mi curso de
peluquería además de la
confianza de los
profesionales y de la
maestra del centro.
Les pido perdón, mi
pensamiento es llevarlo
bien en el tiempo que me
queda y tengo todo el
apoyo de mis padres y de
mi novio y de los
profesionales del centro
22
23
L'entrada al centre no
em va asseure ben tot el
dia plorava, no tenia
ganes de res quan tenia
la meva hora de visita
em passava l'hora
plorant, els meus pares
se sentien súper mal i la
meva mare i el meu pare
em deien que ells no es
mereixien que jo plorés a
si d'aquesta manera i des
de llavors els vaig
prometre que no anava a
plorar però quan em
trobo malament ho faig.
Ara veig tot el que he
perdut, el meu curs de
perruqueria a més de
la confiança dels
professionals i de la
mestra del centre.
Els demano perdó, el
meu pensament és
portar-ho bé en el
temps que em queda i
tinc tot el suport dels
meus pares i del meu
nuvi i dels
professionals del
centre.
24
No sabía qué me iba a encontrar al traspasar la puerta metálica que daba acceso al centro.
Reconozco que iba con cierto miedo a los chicos, -¡Se oyen tantas cosas en las calles!-, pero al
llegar a la clase me sorprendió encontrar un aula con chavales callados y atentos a la charla del
profesor. ¡Qué podía esperar!
Han pasado varios meses desde aquel primer día de contactos con “mis chicos”, y los llamo así
porque ante sus presencias me siento como una madre, una hermana mayor o una amiga que
les aconseja sobre la vida o que les muestra las actividades, y las cosas interesantes y bellas
que tiene la sociedad, la cultura y el arte en la literatura.
El trabajo de escuela lo realizan los profesionales tan fantásticos y cualificados de los que
dispone el centro para desarrollar esas funciones, pero la ocupación que desarrollo allí, para
mí, sería la misma que creo necesaria y que se debería efectuar en cualquier colegio o instituto
de la comunidad como actividad adicional:
-Leer en voz alta y delante de los compañeros para reforzar la confianza en ellos mismos.
-Vocalizar y saber entonar los textos para darles mayor sentido a la lectura.
-Lectura de obras de teatro, para añadir algo de diversión al momento y al rato de la
interpretación, lo cual intenta inhibir la vergüenza.
-Los debates sobre alguna noticia interesante del periódico o sobre la sociedad en la que
vivimos.
-Lectura de libros con los que se sientan reconocidos, ya que eso les aporta identificación con
los personajes y les ayuda a comprenderse mejor a ellos mismos, y a la vez, esto les ayuda a
ser capaces de hacernos entender mejor a nosotros sus necesidades.
-Aportación de las últimas novedades y de los clásicos en la literatura que les mostrarán una
nueva visión para entender las épocas anteriores a las de ellos, y así puedan comparar que en
el fondo, las “historias o sucesos” se repiten a lo largo de los tiempos.
25
- Introducción a los comentarios de textos, a los juegos de palabras y a las figuras retóricas a
través de la música.
-Métodos de lenguaje, dialectos y las diferentes jergas.
-Utilización del lenguaje culto y el vulgar tanto en el habla oral como en el escrito.
-Aprender a comunicarse y a comunicar hacia los demás.
-Fichas de lectura.
-Enseñanza a escribir un diario, poemas, artículos periodísticos o narrativa.
-Educación, comportamiento y vestimenta.
Así, la primera parte de la clase se intenta dedicar a los temas con los que los chavales puedan
trabajar y se puedan concentrar, y la siguiente hora la dedicamos a los libros y a las lecturas
con sus comentarios.
Suelen ser clases muy amenas porque siempre acabamos improvisando; cuando no soy yo la
que hago un paréntesis para explicarles algún inciso que se me ha pasado por la cabeza, nace
alguna duda en clase que al final acaba convirtiéndose en un pequeño debate moderado.
Personalmente estoy muy agradecida de haberlos conocido ya que no solo es lo que les pueda
aportar yo con mis charlas y extravagancias de comportamiento, que por supuesto siempre
serán políticamente correctas, sino lo que ellos me aportan a mí en calidad de personas.
En fin, dejo lo más importante para el final del artículo ya que “Mis chicos” son los mejor del
centro y no lo saben, desconocen que en su cabeza se encuentra la herramienta más poderosa
para lograr salir adelante en esta vida que no les ha dado las mismas oportunidades que a
otros muchachos del barrio. “Mis chicos” son los reyes de la selva sin la instrucción de la mili
familiar, sin cuidados, y sin guías fuera del hogar que les presta Es Fusteret.
Por eso, mi trabajo allí es el de formarlos para que sean algunos más de la gran manada que
forma la adolescencia en la sociedad. Que se les vayan los miedos que los envuelven y tengan
la confianza suficiente para saber que son iguales e incluso, si se lo proponen, pueden lograr a
ser mejores que otros chicos a los que no pensarían en alcanzar. Que quieran y sean capaces
de demostrarles a todo el mundo cómo pueden ser un ejemplo de superación social.
La labor que quiero realizar en el centro es quererlos, apoyarlos en sus buenos proyectos,
confiar en sus palabras y mostrarles a “mis chicos” el camino que lleva a la victoria en la vida a
pesar de los problemas que les rodean, a ser capaces de ser valientes para renunciar a las
malas costumbres y querer cambiar sus mundos, y la de convertirse en unas personas dignas
de admirar.
Si no creyera en ellos no estaría allí.
26
Com cada any a partir de la segona
quinzena de juliol, per a aquells que
no hem tengut la sort , o mai se sap,
la desgràcia de treure´ns l’oposició
comença el procés de selecció de
places de cara al següent curs.
Aquest any ,per allò de la crisi i els
retalls de la mai suficientment
valorada administració vaig decidir
triar el màxim nombre de places a
les que podia optar. En tot aquest
cúmul de places hi havia algunes
que podies triar o no, i a més a més
estaven marcades, cosa que
m´encantà, amb un símbol de
“perill” com el de les senyals de
conduir. Acte seguit podies veure la
llegenda que posava “places
d’especial dificultat”.
Després de fer aquest procés de
selecció un ja es queda tranquil
,com aquell que pensa jo ja he
complit, ara queda en mans del
destí . Doncs el destí en aquest cas
va voler que m’assignessin aquesta
plaça en “el centre d’especial
dificultat Es Fusteret”. En un primer
moment he de ser sincer , vaig
pensar “fui un niño rebelde pero yo
no me merezco esto” .En un segon
moment comences a informar-te i a
demanar als companys si algú sap
alguna cosa d’aquest centre ….us ho
recomano ,MAI HO FEU!!!!
És com que et diagnostiquen una
malaltia i començar a cercar
informació per internet …acabes
amb la conclusió que ets un malalt
terminal i que la petita berruga que
t’ha sortit en la planta del peu
acabarà per fagocitar-te (terme
utilitzat per els biòlegs per definir
que …………te tragará vivo” ).
Hi havia companys que et deien:
“crec que es xungo”, altres et
deien: “ t’anirà bé tu saps dur
aquests al.lots”…..no sé a quin
dels dos grups desitjar-los la
pitjor de les sorts “osease” que
sempre se li baixen els calcetins i
la talonera se’ls hi vagi cap
endavant ,qui ho heu patit ja
sabeu de que parlo.
Han passat quasi dos mesos des
de que vaig començar a fer feina
en aquest centre ,i ara pens
…”igual no fui tan malo” no sols
perquè he trobat un grup de
professionals meravellosos , ni
tan sols perquè m’han acollit
d’una manera fantàstica
sobretot perquè després de 10
anys com a professor et
planteges si el que fas serveix
per qualque cosa ..doncs ara
tenc la certesa que sí
He topat amb un grup de gent
que encara creu en la seva feina
i que a més intenta fer-la bé
però sobretot perquè tenc la
gran oportunitat de fer feina
amb joves que ens necessiten i
sobretot que necessiten una
altra oportunitat per poder
esmenar aquells errors que han
comés en el passat i reconduir
les seves vides
. És una tasca dura i difícil i cada al·lot té una situació X que de vegades es complicat abordar-la ,però quan veus que les coses van sortint ,que van funcionant als centres de referència o quan simplement et diuen “gracias Joan por mirarme eso “ es com una injecció de moral que fa que segueixis lluitant per ells i penses em sento útil i a més estic posant el meu gra de sorra perquè aquesta societat sigui una mica millor. Especial menció per la persona que m’ha amargat l’existència des que vaig arribar al centre ……. “ la maes” conocida en los bajos fondos com Nuria López. De tant en tant ,en el meu cas no em pregunteu perquè, cada any bixest apareix una persona que saps que quedarà i amb la que estableixes una connexió especial ,doncs si aquesta persona es Nuria. .Esper continuïs agobiant-me amb feinetes de les teves, Déu meu no sé quina serà la propera, però ja et dic que seguiré intentant seguir-te l’estel.la ,cosa molt difícil ,per estar a l’altura. Gràcies “maes” per ser com ets i per alegrar-me cada mati amb la teva energia i bon humor.
27
28
29
1
2
4
3
5
30
31
31
32
“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.” La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de
les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.
La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en
coordinació amb els recursos comunitaris existents.
Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius
vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.
La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar
diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social
de tipus multidisciplinari.
Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals
d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics.
Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina.
Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació
del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans
d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recol·locació
(replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves
aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació Universitat-
Empresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional
d’Educació a Distància, i diferents Conselleries...
Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió.
Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta
d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i
treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota
l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i
de les treballadores.
“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De
forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i
companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el
debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).
Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”
“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla
Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen
apuntar companys i company es de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que
més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de
debilitats, amenaces, fortaleses
i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”
La Fundació S’Estel ha
implementat plans
d’acolliment per als seus
usuaris, per al personal
benvingut i per als
practicants.