Revista Jocs Florals 2015
-
Upload
pegaso-bloc -
Category
Documents
-
view
231 -
download
3
description
Transcript of Revista Jocs Florals 2015
JOCS FLORALS 2015
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
1
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ .........................................................................................3 P3 ..........................................................................................................5 P4 ..........................................................................................................9 P5 ........................................................................................................12 1r .........................................................................................................15 2n ........................................................................................................21 3rA .......................................................................................................25
EL DRAC SENSE FOC, de Marc Gironès Calzada .......................................26 EL PEGÀS I EL NEN, d’Ander Araya Ayguasenosa .....................................27 LA LAIA I LA SIRENA, de Giuditta Fabri Alenta.........................................28 L’UNICORN I LA SENYORA, de Zoe Bernadó Lara .....................................29 EL PEGÀS, de Gabriela Martínez Fujón ....................................................30
3rB .......................................................................................................31 ELS PEGASSOS I EL DIAMANT MÀGIC, de Magdalena Maou Oud Essabi ......32 EL JOC MÀGIC, d’Andrea Benito Tornero .................................................33 LA PERLA BLANCA, d’Àngela Güefia Salazar.............................................34 EL CENTAURE AL MAR, de Victor Gil Carlucci ...........................................35 EL PEGÀS PODERÒS, de Xinyi Kong .......................................................36
3rC .......................................................................................................37 LA CRISTINA I L’UNICORN, de Belisa Casallo Contreras ............................38 LA SIRENA LAIA, de Laia Mena Perales ...................................................39 EL PETIT PEGÀS, de Xènia Escutia Piñol ..................................................40 EL PETIT CENTAURE NIC, de Xinying Deng..............................................42 EL DRAC, de Santiago Orrego Apraez .....................................................44
4tA .......................................................................................................46 L’OCELLET QUE NO PODIA VOLAR, de Miguel Huachaca Calcina .................47 LA GOSSA VALENTA, de Frandiela Feliz Montero ......................................49 EL DRAC MÉS AMABLE, de Derai Ebrat Giron ...........................................51 UN MESTRE EN PERILL, de Karen Galvis Velasco......................................53
4tB .......................................................................................................55 EL PEIXET I LA NENA, de Jana Rodrigo Navarro .......................................56 LA VACA I L’OVELLA, de Judit Cortiella Cortés .........................................58 LES TRES GATETES, de Laila Abair .........................................................60 EL LLOP I LA PANTERA BUSQUEN MANGO, de Fabiola Muñoz Cordova ........62 UN GOS S’HA ESCAPAT, d’Andrea Lenz Ibarra .........................................63
4tC .......................................................................................................64 EL MICO QUE NO SABIA FER MONADES, de Laia Roncero Sanz..................65 ELS CINC MÉS DIVERTITS, de Joaquim Albar Oliva .................................66 LA FORMIGA QUE VOLIA VEURE MÓN, d’Aleix Martínez Lora......................68 BLANC I NEGRE, de Naira Soto Sosa ......................................................70 EL LLEÓ I EL RATOLÍ, de Yuta Maeda .....................................................71
5èA.......................................................................................................73 EL NÚVOLS, de Víctor Pesantes Feijoo ....................................................74 M’AGRADA LA PRIMAVERA, de Naiara Lara Martínez .................................75 EL TREN, d’Andreu Busom Fernández .....................................................76 LA NEU, de Desireé de los Reyes de la Peña ...........................................77
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
2
L'AMISTAT, de Frandis Feliz Montero ......................................................78 5èB.......................................................................................................79
EL TEMPS, de Jesús Zurita Morán...........................................................80 LA PRIMAVERA DINS EL COR, de Lena Xia LLedós Trillo ............................81 LA XOCOLATA, de Miquel Padilla Sánchez ...............................................82 LA LLUNA, d’Antonio Chárlez Gutiérrez ...................................................83 PANAMÀ, de Miguel Viñuela Sosa ...........................................................84
5èC.......................................................................................................85 ELS MEUS PARES, de Yanira Hervás Rueda .............................................86 EL BOSC DAURAT, d’Edgar Paton Martínez ..............................................87 LA TRISTOR, de Sofia Morán Benavente .................................................88 ELS PELUIXOS, de Jana Sans Berruezo...................................................89 L'IVAN, de Daniel Pérez Heredia ............................................................90
6èA.......................................................................................................91 ELS DOS ANIMALS, de Pablo Zamora García ...........................................92 MORT INOPORTUNA, d’Anna Ripoll Gárriz ...............................................93 UN MISTERI A L'INTERNAT, de Laura París Rivas .....................................95 L’AMOR ÉS UN SACRIFICI, de Laura Martín Mallol ....................................97 RES POT SER TAN ESTRANY, de Tania Maqueda Lara ...............................99
6èB..................................................................................................... 101 UN NO VALORA EL QUE TÉ FINS QUE HO PERD, de Núria Escutia Piñol ..... 102 SILENCI TOTAL, d’Olivia Yohannan....................................................... 105 UN PERDÓ VAL MÉS QUE MIL PARAULES, de Júlia Aguilar García ............. 107 JO I LA FANTASIA, de Pau Opoku Font ................................................. 110
6èC..................................................................................................... 113 NO ESTIC SOLA, de Roger Rodrigo Navarro........................................... 114 RETORNA A VIURE, d’Amanda Ortega Bravo.......................................... 117 EL CASAMENT FELÍ, de Clàudia Magallón Corbatón................................. 120 UN COMPANY ESPECIAL, de Dídac Domingo Fernández........................... 124 LA RELÍQUIA, d’Erik de San Baldomero Vilà........................................... 126
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
3
INTRODUCCIÓ
Quan aquest any van pensar com a tema per la Setmana cultural la mitologia
ens vam inspirar en el nom de la nostra escola i en el seu símbol, el Pegàs.
La mitologia és un conjunt de relats que expliquen les històries fantàstiques de
déus, herois i personatges fabulosos. Aquestes històries intentaven explicar els
gran problemes que preocupaven als homes d’èpoques passades, entre d’altres
l’origen de la vida, els fenòmens que es produïen a la natura, la mort...
Aquest fet va ser comú a moltes civilitzacions per molt llunyanes que
estiguessin les unes de les altres. Les que són la base de la nostra cultura són
la grega i la llatina.
La mitologia és una gran història, tan gran que és impossible resumir-la perquè
cada mite és especial i interessant. Decidir quin explicar no és sempre fàcil.
Us convidem a conèixer el mite de Pandora, la primera dona creada pels déus.
Pandora era dotada d’un munt de qualitats: la bellesa, la intel·ligència, les dots
artístiques.. Era posseïdora d’una capsa que no havia d’obrir de cap de les
maneres. Però Pandora era molt curiosa i finalment la va obrir. La fam, la
guerra, les malalties, el dolor i tots els mals que afecten la humanitat van sortir
d’aquella capsa que la Pandora només va poder tancar guardant dins quelcom
molt valuós des de llavors per als homes: l’esperança.
I el mite de Sísif, que va patir el més gran càstig de la història: pujar una gran
roca al cim d’una muntanya. Cansat i a punt d’arribar, ensopegava i havia de
començar una altre cop i així una vegada i una altra, tota l’eternitat.
I l’Atles, que suportava el pes del món damunt les seves espatlles.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
4
I el de les filanderes o senyores del destí, que eres tres: una teixia el fil de la
vida, una altra decidia la seva longitud i la tercera, la més cruel, el tallava
posant fi a la vida.
I el d’Arió i els dofins, o el del Déu Pan o el de Tesseu i el minotaure...
De déus n’hi havia molts i vivien a l’Olimp: Zeus, Posseïdó, Afrodita, Èol...
L’heroi per excel·lència va ser l’Hèrcules qui, en un moment de bogeria, va
cometre un acte terrible i va ser condemnat a enfrontar-se als monstres més
horribles que ens puguem imaginar, sortint victoriós sempre.
Us recomanem també la lectura del viatge més famós de la història, un viatge
protagonitzat per l’Ulisses. L’Ulisses en el seu viatge de tornada a la seva
pàtria, Ítaca, va viure aventures increïbles: va conèixer i va vèncer als cíclops,
a Èol el deu del vent, va resistir lligat a la proa del seu vaixell l’encisador cant
de les sirenes que atreien els homes cap al fons del mar, la fúria del Posseïdó.
El seu viatge va ser un camí de superació que va fer d’ell el més gran dels
herois.
D’entre els personatges i animals mitològics podem fer un gran llistat: sirenes,
unicorns, cíclops... i el Pegàs. Aquest bonic cavall blanc amb ales i poders
màgics que el Déu Zeus va convertir en una bonica constel·lació.
La mitologia ens ha ocupat uns dies a l’escola. Tant de bo haguem posat en els
nostres alumnes la curiositat i ara aquestes històries plenes d’imaginació i
fantasia passin a formar part també de les seves lectures.
Equip directiu
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
5
P3
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
6
En la visita al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) vam conèixer el joglar Jeroni que ens va presentar alguns dels seus “amics”.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
7
El Griu ens va agradar molt i vam jugar a fer els nostres animals fantàstics.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
8
Vam descobrir que el Pegasus que dóna nom a la nostra escola és un animal fantàstic: Un cavall alat! Com que la proposta dels Jocs florals d’enguany era “Éssers Mitològics” vam decidir crear entre tots el nostre Pegaso.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
9
P4
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
10
LA CLASSE DE LES ROSELLES HEM ESTUDIAT LES ESTRELLES I SABEM QUE QUAN MIREM EL CEL A LA NIT PODEM IMAGINAR DIBUIXOS I PERSONATGES IMAGINARIS: LES CONSTEL·LACIONS. FA MOLTS ANYS, ELS SAVIS ELS VAN POSAR NOM: ORIÓ, PEGÀS, ÓSSA MAJOR, ESCORPÍ, LLEÓ... NOSALTRES HEM IMAGINAT CONSTEL·LACIONS I ELS HEM DONAT NOM. TAMBÉ HEM FET UN CEL ESTRELLAT I UN TELESCOPI PER PODER OBSERVAR-LES.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
11
ELS ALUMNES DE P4-B, ELS GIRA-SOLS, HEM FET UN PROJECTE SOBRE L’ANTIC EGIPTE. HEM ESTAT TREBALLANT MOLT ELS ÉSSERS MITOLÒGICS DELS EGIPCIS: DÉUS, DEESSES, ESCARABATS DE LA SORT... I HEM FET ELS NOSTRES!!!! ENS HA AGRADAT MOLT FER-HO I ENS HEM CONVERTIT EN “ESPECIALISTES DE LA MITOLOGIA EGÍPCIA”
ESPEREM QUE US AGRADI!!!
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
12
P5
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
13
EN MOTIU DE L’ ANY INTERNACIONAL DE LA LLUM, ELS GEGANTS I ELS CASTELLERS ESTEM FENT EL PROJECTE DE LA LLUM I AIXÒ ENS HA PORTAT A PARLAR DEL DIA I DE LA NIT, DE LES ACCIONS QUE FEM I A PREGUNTAR-NOS D’ON VE AQUESTA LLUM. HEM DESCOBERT LES OMBRES I LES LENTS DE COLORS. HEM EXPERIMENTAT TOT JUGANT AMB ELLES.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
14
HI HAVIA CIVILITZACIONS MOLT ANTIGUES QUE, COM QUE NO ACABAVEN D’ENTENDRE AIXÒ DEL SOL I LA LLUNA I EL DIA I LA NIT, PENSAVEN QUE ERA COSA DELS DÉUS. AIXÍ VAN COMENÇAR A EXPLICAR HISTÒRIES EN LES QUE ELS SOL I LA LLUNA EREN PERSONATGES MITOLÒGICS: HELIOS ERA EL SOL, I SELENE ERA LA LLUNA. NOSALTRES HEM FET LES SEVES AUQUES.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
15
1r
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
16
LA DAURADA I ELS SEULA DAURADA I ELS SEULA DAURADA I ELS SEULA DAURADA I ELS SEUS AMICSS AMICSS AMICSS AMICS ---- 1rA 1rA 1rA 1rA
- Bon dia, com ja sabeu, nosaltres som de la classe de les Balenes. - D’històries de balenes, n’hi ha moltes. - Coneixeu la història de Jonàs? - Jonàs era un senyor que va viure fa molts, molts, molts..... moltíssims anys. - Tants, que no sabem si el que us explicarem va passar ben bé així. - El cas és que aquest senyor estava navegant..... i va caure al mar. - I sabeu què va passar? - Doncs que una balena se’l va empassar. - I després d'estar tres dies a dintre de la balena, la balena el va vomitar. - Nosaltres a la classe també tenim una balena. - Es diu Daurada. - Us imagineu què passaria si la Daurada s'empassés els nens de la classe? - Primer una nena... - Després un nen... - Després un nen i una nena... - Després un grupet de nens i nenes... - I així fins que s'empassés tota la classe. - QUE DIVERTIT!!!!!!!! - I a sobre sense mestres! - I les mestres, que farien? - Segur que dirien7 - Ui, quina tranquil·litat!
- No se sent cap soroll!
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
17
- Calla, calla, no cridis al mal temps!
- Però al cap d’una estona, segur que dirien7 - M’avorreixo, preparem una sortida?
- D'acord.
- Ui! Però si no hi ha nens!
- I de cop segur que començarien a plorar i a dir7 - Si són tan monos!
- I tan xerraires!
- I tan alegres!
- I cada vegada ho dirien més i més fort. - Tan fort, que les sentiríem des de la panxa de la balena. - I de cop voldríem sortir de la panxa de la balena. - Ui! Però llavors la balena es quedaria trista... - Tinc una idea, la portaríem al cole amb nosaltres. - M’encanta la idea! - Cada dia li llegiríem una història diferent. - I els caps de setmana vindria a casa nostra!.
ENS ENCANTA LLEGIR!
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
18
MITE DEL DÉMITE DEL DÉMITE DEL DÉMITE DEL DÉU PANU PANU PANU PAN ---- 1r B1r B1r B1r B
Segons la mitologia grega existia un ésser que vivia al bosc i
que cuidava del bestiar, del seu ramat d'ovelles, aquest ésser és
el déu dels camps, dels boscos i dels pastors7 el déu PanPanPanPan.
Aquest déu tenia els peus, les cames i les banyes de cabra, i
llargues orelles peludes.
Pan vivia a prop de les nimfes del bosc i li agradava mirar-
les com cantaven i ballaven. Hi havia una que li va semblar
la més bonica de totes i se’n va enamorar perdudament, es
deia SiringaSiringaSiringaSiringa. Però la nimfa Siringa no li feia cas.
Un dia en Pan va començar a perseguir a la nimfa i ella va
fugir perquè no l’agafés, fins que van arribar al costat del riu
Ladón i es va veure sense sortida. Llavors va demanar ajuda
als déus que la van convertir en canyes (plantes del costat
dels rius).
Pan va observar que els dies que feia vent, les canyes feien
sons i pensava que era Siringa que plorava. Llavors va
agafar unes quantes canyes, les va unir i va construir la
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
19
flauta de pan.flauta de pan.flauta de pan.flauta de pan. Tocava amb ella tristes melodies que li
recordaven la veu de la seva dolça Siringa.
TESEU I EL MINOTAURE TESEU I EL MINOTAURE TESEU I EL MINOTAURE TESEU I EL MINOTAURE ---- 1r C 1r C 1r C 1r C
Vet aquí que una vegada, fa molts i molts anys, a l’illa de Creta va néixer una criatura monstruosa. Tenia el cos d’un humà i el cap d’un toro. Van posar-li el nom de MINOTAURE. Un any el príncep Teseu va demanar al seu pare Egeu, rei d'Atenes, que el deixés anar a Creta per tal de lluitar amb el
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
20
Minotaure. Només arribar a l’illa de Creta, la princesa Ariadna, a primer cop d’ull, es va enamorar de Teseu. Ariadna li va donar un cabdell de fil a Teseu. Va entrar al Laberint poc a poc, sense pressa, i va anar desenrotllant el fil al llarg de tot el camí. Quan Teseu i el Minotaure es van trobar, van lluitar durament fins que Teseu va aconseguir matar al monstre, matar al Minotaure. Tot seguit va trobar la sortida del Laberint perquè va anar recollint el fil que havia deixat pel camí quan va entrar. Ariadna i Teseu van marxar plegats fins a la nau que els va dur lluny de Creta, però no van continuar junts. Ariadna es va casar amb el rei Dionís i Teseu va ser, després de la mort del seu pare, el rei d'Atenes.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
21
2n
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
22
EL TREBALL DE LA MITOLOGIA
A partir de la lectura d’uns textos sobre diferents personatges de la
mitologia clàssica, els nens van realitzar les seves pròpies
descripcions. Cada alumne va triar el personatge que més
l’interessava i en acabar el va dibuixar.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
23
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
24
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
25
3rA
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
26
EL DRAC SENSE FOC, de Marc Gironès Calzada
Hi havia una vegada un drac que treia foc per la boca. Era un drac de color verd
fluix però molt lluent. Era un drac bo que vivia en una cova a dalt de tot de la
muntanya al costat d’un poble. El drac era amic de la gent del poble i els
protegia dels bandits. A canvi la gent del poble li donava menjar.
Un dia el drac es va quedar sense foc. Ningú sabia per què, potser perquè
havia gastat massa foc, però els bandits es van assabentar i van atacar el
poble.
La gent del poble molt preocupada van pensar i
pensar què podien fer per què els bandits
tinguessin de nou por.
A un nen del poble se li va ocórrer que li podien
ficar foc a la boca del drac encenent una foguera i
així els bandits veurien que el drac tornava a tenir
foc. Quan els bandits van tornar a atacar el poble,
van veure que el drac treia foc per la boca i van
fugir corrents.
La gent del poble es va posar molt contenta i van fer una festa amb el drac per
celebrar-ho. Enmig de la festa el drac va fer un esternut i li va sortir de nou foc
per la boca. Ara ja ho sabien, el drac estava refredat, per això s’havia quedat
sense foc.
I vet aquí un gos un gat aquest conte ja s’ha acabat.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
27
EL PEGÀS I EL NEN, d’Ander Araya Ayguasenosa
Hi havia una vegada, un pegàs molt gran de color blau i un nen de vuit anys
que eren molt amics. Vivien a una mansió al mig de la muntanya. Els
encantava anar a la platja sense que els acompanyés cap adult.
Un dia van decidir anar sols a la platja de la Barceloneta. Van agafar un
entrepà per cadascú i una beguda, els banyadors, les tovalloles i la crema solar.
El nen es va pujar sobre del pegàs i van volar fins el mar. Quan van aterrar a la
platja es van adonar que no hi havia ningú. I van pensar que era una cosa
molt estranya. Com els agradaven molt les aventures
van decidir descobrir el misteri.
El pegàs va volar per sobre del mar i es va adonar de
que uns pirates havien agafat a tota la gent de la
platja. Llavors van intentar treure a la gent que estava
lligada amb una corda al vaixell aprofitant que els
pirates estaven fent la migdiada. La van portar a la
sorra i se’n van tornar a casa a sopar i a dormir.
L' endemà, els seus pares els van preguntar als dos on
havien estat i perquè havien arribat tant tard. Ells van dir que estaven fent
deures a casa d’un amic. Després van xocar les mans perquè havien dit una
mentida. Era el seu secret i no li explicarien a ningú. Des d’aleshores, cada
dissabte anaven a la platja.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
28
LA LAIA I LA SIRENA, de Giuditta Fabri Alenta
En un país molt llunyà, en una casa de la platja vivia la Laia. Era una nena
petita que creia en les sirenes.
Un dia, es va posar un flotador i es va anar sola cap a una roca, perquè el seu
oncle li havia dit que si es posava a sobre de les pedres i cantava una cançó
molt bonica, vindrien les sirenes. I així ho va fer. De sobte va veure una cua
verda i brillant i va pensar que era un somni. Però no...
Era una sirena de debò. Tenia el cabell i la carn blanca com un núvol i la cua
verda de dos tons. Li va demanar si li podia ensenyar a nedar. I la sirena li va
contestar que sí. La nena, cada dia anava a la roca i la sirena li donava classes
de natació.
Un dia va tornar nedant sense flotador a casa. La
mare, que estava a la cuina va mirar per la
finestra i quan la va veure va començar a cridar:
- Laia, queda’t allà!
I la Laia va dir:
- Tranquil·la, que ja se nedar.
La mare li va preguntar qui li havia ensenyat i ella va contestar que una sirena.
La mare es va sorprendre molt i li va explicar que a ella també li havia
ensenyat una sirena a nedar.
Aleshores van pensar fer una festa i regalar-li una polsera amb un localitzador
per saber on estava sempre. I conte contat ja s’ha acabat.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
29
L’UNICORN I LA SENYORA, de Zoe Bernadó Lara
L’unicorn és un animal fabulós que té forma de cavall blanc i porta una banya
llarga al front. L’ unicorn és símbol de saviesa i puresa . Els primers unicorns
tenien cua de lleó i una barba de boc i eren més semblants a un monstre .
I aquí comença el conte:
Vet aquí una vegada hi havia un unicorn que es
va trobar una senyora que s’havia perdut. L’
unicorn la va ajudar a tornar casa seva. Es
varen fer molt amics a partir d’aquella
experiència.
Després de molts anys, el rei del poble volia
matar a l’unicorn, perquè es pensava que era
perillós. La senyora, en assabentar-se de la
noticia va anar ràpidament a parlar amb el rei
per explicar-li que l’ unicorn que volia matar, en
realitat era un animal màgic i que podia ajudar a
la gent del poble.
El rei va quedar convençut i va decidir portar l’ unicorn al seu palau per tal de
que li ajudés a regnar i ajudar a tothom. L’unicorn va anar a viure al palau amb
el rei, i el va ajudar a regnar. Es van fer molt amics i van viure feliços.
I conte contat, conte acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
30
EL PEGÀS, de Gabriela Martínez Fujón
Fa molt i molt de temps vivien un pegàs i Zeus a Grècia. Eren molt amics però
un dia es van enfadar molt i molt perquè no pensaven el mateix. Un volia anar
al riu a jugar i l’altre volia anar a la platja a prendre el sol.
Aleshores el pegàs va anar al riu i Zeus va
anar a la platja. S’avorrien molt i només
pensaven en com s’ho passaven de bé quan
estaven junts. El pegàs va intentar saltar
per sobre del riu però no li va sortir. Zeus
va intentar fer un castell de sorra però com
estava sol no li va quedar com ell volia.
Només pensaven en quan estaven junts, i
van decidir anar-se a buscar. Van buscar a
les muntanyes, sota terra fins i tot a l’altre
banda del món... Fins que un dia es van
trobar.
Llavors es van demanar perdó. Van tornar a ser amics i es van prometre que
mai més no es tornarien a enfadar d’aquella manera per una ximpleria.
Conte contat ja s’ha acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
31
3rB
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
32
ELS PEGASSOS I EL DIAMANT MÀGIC, de Magdalena Maou Oud Essabi
Hi havia una vegada un pegàs que va néixer a l’oceà i va arribar a terra. El
pegàs era blanc, amb ales grans, amb els ulls verds i tenia una cua molt llarga.
Un dia volant el pegàs va trobar una cova molt gran on va trobar un pegàs
femella de color blanc i la cua de color groc i els ulls blaus. De seguida que es
van veure es van fer amics i el pegàs es va quedar a viure amb la seva nova
amiga.
Un dia van sortir de la cova per passejar i van
veure una cosa que brillava entre mig del bosc.
Es van apropar i van veure un gran diamant de
color blau. Brillava molt i van penar que era
màgic. Llavors van demanar un desig, tenir una
banya de color groga, ja que volien semblar-se a
un unicorn. De seguida que les hi va créixer la
banya van perdre les ales. Els dos pegassos
estaven feliços amb la banya, però quan van
voler tornar a la cova no podien perquè no
tenien ales.
Els dos pegassos molt tristos van tornar a demanar un altre desig, tornar a
tenir les ales, ja que els pegassos necessiten les ales per viure. Els dos
pegassos van tornar a ser feliços tal com eren i no van envejar mai més a
l’unicorn. Van tornar a la seva cova i van ser feliços.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja sa fos.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
33
EL JOC MÀGIC, d’Andrea Benito Tornero
Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu, qui no el
sentirà no el sabrà.
Un dia que la Violeta estava avorrida a casa seva, va començar a rebuscar pels
armaris. A l’armari de l’habitació dels mals endreços va trobar un joc que mai
havia vist. A la tapa de la capsa hi havia dibuixats éssers mitològics de tota
mena.
El va agafar i va pensar que seria divertit
jugar-hi. Dins de la capsa hi havia uns daus.
La Violeta els va llençar i va desaparèixer. En
realitat, va fer un viatge a un món imaginari.
Caminant per aquell món va veure una noia
que corria perquè la perseguien uns animals
estranys com unes anguiles gegants i la va
ajudar. Allà la Violeta va passar moltes
aventures.
Desprès de viure uns anys en aquell país imaginari va decidir tornar cap a casa.
Al principi la seva família no la reconeixia però finalment la van abraçar i es va
quedar a viure amb ells.
I conte contat, conte acabat.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
34
LA PERLA BLANCA, d’Àngela Güefia Salazar
Hi havia una vegada, fa molts anys, un pegàs blanc amb les ales grans i una
llarga cua blanca que sempre portava recollida en una trena. El pegàs vivia al
bosc que era un lloc molt gran, bonic i amb molts animals.
Un dia que feia calor, el pegàs va anar a refrescar-se al riu. Quan es va apropar
a l’aigua, va veure al fons del riu una perla. Es va llençar al riu, la va agafar i va
veure que brillava molt. Era màgica, et podia convertir en allò que volguessis.
Però un dia va deixar de brillar i va perdre la seva màgia .Quan el pegàs es va
adonar es va posar trist.
No sabia què fer perquè la perla tornés a tenir màgia i va anar al bosc per
trobar un remei. Quan era fora uns lladres van robar la perla. Però quan van
veure que era una perla normal la van deixar i
van marxar. El pegàs ho havia vist tot i estava
content perquè encara que no tenia poders la
perla era molt bonica. I la perla com era màgica
va veure que estava content i la perla va
recuperar la seva màgia.
Un dia passava per allí una noia molt maca i va
veure la perla. La noia es va apropar per agafar-
la; en Pegàs li va dir que li regalava la perla si
es casava amb ell. La noia que es va quedar
ràpidament enamorada del Pegàs en veure’l i va
acceptar de seguida.
Es varen casar, van tenir una filla i van ser feliços i van menjar un munt
d’anissos.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
35
EL CENTAURE AL MAR, de Victor Gil Carlucci
Hi havia una vegada una tribu de centaures;el que manava es deia Galopant i
era molt dolent.
Un dia a un centaure que es deia Cavallot el van llençar al mar perquè s’havia
barallat amb el seu cap, en Galopant.
Els centaures pensaven que si els llençaven al mar es morien ofegats,però
passada una setmana van veure que el Cavallot no només estava viu sinó que li
havien sortit escates i cua de peix.
Llavors van decidir que seria el secret de la tribu i no ho dirien mai a ningú. Uns
anys després una altre tribu va decidir envair el terreny i van fer una lluita.
Quan feia molts dies que estaven lluitant la tribu del Galopant va decidir
llançar-se al mar i perdonar a en Cavallot.
Allà quan es van trobar al Cavallot
van decidir transformar-se i viure
amb el Galopant al mar.
Els seus enemics van marxar i no
els van perseguir perquè no
sabien el seu secret. Des de
aquell dia la tribu del Galopant viu
al mar.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
36
EL PEGÀS PODERÒS, de Xinyi Kong
Hi havia una vegada un cavall alat amb ales anomenat Pegàs que vivia en el
bosc,en el peu de la muntanya menjant herba fresca tranquil·lament. De sobte
va aparèixer una tribu de centaures. En Pegàs espantat va obrir les ales i va
volar, però,els centaures portaven armes, com exemple llances...
Un centaure va tirar la llança cap a Pegàs i li va donar a la pota. El Pegàs
malferit va caure al mar. Una sirena se’l va trobar i el va curar. El Pegàs li va
donar les gràcies i se’n va anar. En Pegàs va trobar uns unicorns i els unicorns
el van portar a un lloc segur, però, al mig camí va aparèixer un drac i se’n va
emportar al Pegàs.
La tribu de centaures van trobar al drac
i el van matar. En Zeus, que era el que
manava a tots els déus, cridava al
Pegàs perquè vingués. El Pegàs va fer
cas,es va poder escapar i va anar
volant.
Zeus li va explicar que els centaures el volien menjar perquè així serien més
forts. Zeus, com el volia protegir, anava buscant a tots als herois i deus per
lluitar contra els centaures. I, finalment van guanyar. Els centaures van fugir i
el Pegàs va poder viure tranquil.
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
37
3rC
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
38
LA CRISTINA I L’UNICORN, de Belisa Casallo Contreras
Hi havia una vegada una nena que es deia Cristina que no creia en els unicorns.
La seva mare, cada nit li explicava un conte d’unicorns a la seva germaneta i
ella li preguntava perquè li explicava contes amb animals que no existien.
Un dia, la Cristina va sortir a fer un passeig a prop del mar. Es va acostar tant a
un penya-segat que va caure i va anar a parar dins una cova. Va intentar sortir
però no podia perquè s’havia fet mal a un peu. Aleshores va ser quan va veure
un unicorn blanc i petit amb una banya daurada i lluent. Va pensar que estava
somiant. Però l’unicorn se li va apropar i li va començar a llepar les ferides.
Després amb la seva banya màgica la va treure de la cova i la va acompanyar
fins a casa.
Quan va arribar va explicar a la seva
germaneta el que li havia passat, que els
unicorns existien i que a ella l’havia
salvat un...
Des d’aquell dia sempre era ella qui li
explicava els contes per la nit a la nena.
I conte contat aquest conte s’ha acabat.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
39
LA SIRENA LAIA, de Laia Mena Perales
Hi havia una vegada una sirena que es deia Laia i que nedava molt bé. Era una
sirena molt maca que tenia els cabells de color marró xocolata, molt llargs. Els
ulls eren blaus com el mar. Era molt alta i molt bona amb els peixos i tots els
animalets que vivien al mar se l’estimaven molt.
Un dia que nedava tranquil·lament, va
aparèixer un tauró. Tothom sap que els taurons
es mengen a les sirenes. La sirena es va
espantar molt i va començar a nedar molt
ràpid, però el tauró la seguia cada vegada més
a prop. Fins que la sirena va arribar a una zona
en la que hi havia moltes roques i es va poder
amagar entre mig. El tauró que era més gros
no va poder passar entre las roques i es va
xocar. La sirena estava protegida per les
roques, però el tauró s’havia fet mal i molt
adolorit se’n va anar.
La sirena va mirar al seu voltant i de cop i volta va descobrir un cofre entre les
roques . El va obrir i hi havia un gran tresor. El cofre era ple de regals molt
bonics .La sirena va agafar el cofre i se’l va emportar a casa seva .
Quan va arribar els seus amics l’estaven esperant molt preocupats perquè
l’havien trobat a faltar i li van fer molts petons i abraçades. La sirena estava
molt contenta i va donar un regal a cada un dels seus amics.
Tots van ser molt feliços i van poder seguir nedant tranquils per sempre .
I Conte contat ja s’ha acabat
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
40
EL PETIT PEGÀS, de Xènia Escutia Piñol
Temps,era temps quan els animals parlaven el Pegàs que va sorgir de la sang
de Medusa decapitada per Perseu, es va casar amb una euga i van tenir un fill
que no era un cavall sinó un Pegàs. El petit Pegàs va néixer en un bosc
preciós i màgic .Ell vivia feliç amb els seus pares i desitjava de tot cor
que li creixessin les ales per anar a volar amb el seu pare. Amb quatre anys ja
li començaven a créixer les ales. Uns dos anys desprès el petit Pegàs va
descobrir el seu do, que era que quan trepitjava el terra sorgia aigua .Quan ja
era més gran va anar a volar amb el seu pare i li va agradar molt, així que un
dia va voler anar a veure món,però va prometre als seus pares que tornaria
aviat.
l Pegàs va voler anar a Itàlia, Portugal,França .Un cop va ser a Àustria i va
trobar un camell que li va dir:
-Tens aigua?
-No -va respondre el Pegàs.
El Pegàs va veure que tothom estava buscant aigua i els va preguntar que
passava. Tots li van dir la mateixa resposta :
-No hi ha aigua perquè el rei ens la ha pres .
I llavors Pegàs va picar a terra i va sortir aigua . Mentrestant, el rei que era
molt dolent va assabentar-se dels poders que tenia Pegàs i els va voler fer
servir, així que va enviar a uns soldats a que l’agafessin. El Pegàs que
detectava el mal innatament ja ho va veure venir i volia fugir però
primer,com que era molt bondadós volia ajudar a la gent que no tenia aigua.
Els soldats li van parar una trampa. Van portar-lo al palau del rei. El van ficar
a la presó perquè en una gàbia no hi cabia. Uns dies desprès de tenir-lo
tancat el rei va pensar que ja podia domar-lo . Així que li va ordenar que fes
sortir aigua però el Pegàs no va fer res .Els habitants en saber que era
presoner del rei van anar corrents a salvar-lo i el Pegàs va fugir amb els
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
41
habitants .El Pegàs com a agraïment els va donar aigua i el rei es va quedar sol
al seu palau. Poc després el Pegàs va tornar amb els seus pares tal i com havia
promès.
Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
42
EL PETIT CENTAURE NIC, de Xinying Deng
Fa molt de temps a la muntanya dels cims malvats (una gran muntanya
encantada diuen,de nou mil metres d’alçada ) hi vivia el malvat centaure Ulls
vermells ,que va agafar a tots els seus soldats i va fer agafar cinquanta milions
de persones i les va convertir en centaures i després els va fer torturar fins
que es tornaven dolents .
Jo sóc un centaure ,em dic Nic, i si a un centaure com jo , el veuen parlant amb
persones com vosaltres el torturaven ... que dic, el torturaven , i el mataven!!!
En acabar de dir aquestes paraules va aparèixer un centaure gran amb cinc
sacs a l’esquena . Un per un va agafar a quatre nens als que jo m’havia apropat
per parlar, i a mi. Ens va lligar i ens va posar a dintre del sac , ens va fer un
cop al cap i ens va deixar estabornits. Quan ens vam despertar estàvem a una
masmorra. Eren en Caspian , en Tiran , la Poly, l’Elisabet i jo. La masmorra
era com la gola del llop , sort que l’Elisabet sabia fer foc. Vam fer unes torxes i
les van penjar a la paret .En Tiran se’n va recordar
d´ un ganivet que tenia i el va fer servir de clau. La porta es va obrir fent un
fort ”nnyyiicc”. L’únic guàrdia que hi havia es va despertar, però amb un
moviment molt ràpid en Tiran el va matar, li va agafar les armes que els hi
havien pres i les va repartir. Vam obrir totes les cel·les. Ara érem cent vint
centaures i noranta-nou persones i a més a més tots estàvem armats. Vam
sortir corrents, els quatre nois i jo.
Després d’una dura batalla vam guanyar a Ulls vermells i l’encanteri va deixar
de ser : els centaures convertits van tornar a ser persones i els demés ja van
deixar de ser malvats. Els quatre nens es van acomiadar de tots els seus
companys de batalla, excepte de mi , que com no tinc pares em van portar amb
ells al Cap Nord de Noruega , amb el comandant Cap Gros. Quan vam arribar al
Cap Nord , el comandant ens va dir:
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
43
-Com que heu guanyat al malvat Ulls vermells i als seus soldats, a partir
d’ara sereu els cinc cavallers , els proctectors del bé !
I així s’acaba la història d’en Caspian, en Tiran, la Poly, l'Elisabet i de mi, el
centaure Nic.
CONTE CONTAT AQUEST CONTE S’HA ACABAT
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
44
EL DRAC, de Santiago Orrego Apraez
Hi havia una vegada un drac que tenia els ulls marrons i unes dents afilades.
El drac s’avorria i va decidir sortir a fer un tomb. Quan volava per sobre d’una
muntanya, va veure un altre drac. Era un drac que se semblava molt a ell. Va
decidir baixar i presentar-se.
Quan l’altre drac el va veure es
va alegrar molt de trobar un drac
de la mateixa força. Es van fer
molt amics i junts sortien cada
dia a caçar, anaven al llac a
banyar-se i jugaven amb l’aigua.
Mai s’avorrien, ja que sempre
tenien coses per compartir.
Però un dia un dels dracs va conèixer una dragona, i es van començar a
separar, perquè el drac, només pensava en formar una família amb la dragona.
Així, cada dia sortien menys a caçar i jugaven menys. El drac no podia
entendre al seu amic, fins que ell mateix, també va trobar una dragona amb la
que compartir les coses.
Un dia els dos amics que havien sortit a caçar es van trobar de nou, i van parlar
de les seves famílies i es van tornar a fer amics, ja que mai s’havien oblidat de
la seva amistat.
I vet aquí un gat vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
45
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
46
4tA
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
47
L’OCELLET QUE NO PODIA VOLAR, de Miguel Huachaca Calcina
Hi havia una vegada un ocell que volava tranquil per un bosc. Quan no s’ho
esperava, va venir una àguila, el va agafar i se’l va emportar lluny del seu niu.
L’àguila va portar l’ocell al seu propi niu, però ell, com que era llest, va intentar
escapar. Quan fugia, es va entrebancar i va caure del niu, trencant-se una ala.
Va començar a caminar a poc a poc, així com podia, i es va amagar dins d’unes
herbes molt espesses que hi havia per allà i es va adormir.
Quan ja feia un dia que l’ocell estava amagat dins d’aquella herba, una família
va aparèixer per aquell bosc. Hi havien anat a dinar.
Aquella família tenia un nen molt bo i molt valent, al que li agradava explorar.
Quan van acabar de dinar, va demanar als seus pares si podia explorar per allà
i els pares, que eren bons, li van dir que sí, però que no anés molt lluny perquè
si no es podria perdre.
El nen els va dir que d’acord, que no aniria gaire lluny, que aniria per allà a
prop. La mare li va donar una ampolla d’aigua per si tenia set i una mica de
menjar per si de cas.
El nen se’n va anar pel bosc. Anava cantant una cançó que havia après a
l’escola, fins que va trobar l’ocell. El va agafar i el va posar dins de la seva
bossa i va continuar el seu llarg, però ja no tant, viatge, fins que va trobar un
arbre per descansar i va poder seure i beure l’aigua que li havia donat la seva
mare.
Llavors va treure l’ocell de la bossa i li va tirar una mica d’aigua perquè es
refresqués una miqueta. L’ocell es va despertar i es va espantar de que
l’hagués agafat un nen, però no es podia moure perquè tenia l’ala trencada.
El nen, quan va veure l’ala, va tornar cap a on hi havia els seus pares i els va
dir una petita mentida: que volia tornar a casa, que estava cansat.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
48
Quan van arribar, el nen va anar a la seva habitació, va agafar un embenatge
de la cambra de bany, i el va posar a l’ala de l’ocell. Amb molta cura, el va ficar
dins d’una capsa.
A l’endemà, el nen va anar a veure l’ocell, però aquest seguia amb l’ala
trencada. Va esperar uns dies més i llavors l’ocell ja estava molt més recuperat.
Llavors el nen va anar al parc portant l’ocell en la mà, la va obrir i el va llençar
cap amunt. L’ocell va començar a volar i el nen va tornar a casa però, quan
menys s’ho esperava, l’ocell va començar a perseguir-lo i no el deixava per res.
Quan el nen ho va veure, va preguntar als pares si se’l podia quedar. Com que
eren tan bons, li van dir que sí, i l’ocell i el nen van ser feliços junts per
sempre.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
49
LA GOSSA VALENTA, de Frandiela Feliz Montero
Vet aquí una vegada una gossa, que es deia “Noelia”, i la seva mestressa, que
es deia Graciela.
Un dia, anant a travessar un carrer, va venir un cotxe a tota velocitat. La
gossa, que ho va veure, va salvar la Graciela, doncs va bordar i la va avisar del
perill.
La “Noelia”, la gosseta, no va tenir temps d’apartar-se, així que el cotxe la va
atropellar.
La jove mestressa la va portar ràpidament al veterinari, i aquest li va dir que
l’accident li havia afectat les potes del darrere i que no podria tornar a moure-
les mai més per ella mateixa, així que li va recomanar una pròtesi per a la
gossa.
La Graciela, disgustada, va decidir que aquesta gossa no li agradava amb la
pròtesi, així que se’n compraria una altra.
Se’n va comprar una que es deia “Lola”, i des d’aquell dia només se l’estimava
a ella. La deixava dormir al seu llit, li donava el menjar més bo, les millors
joguines, etc.
Una nit, però, va entrar un lladre a la casa. La “Noelia” va sentir les passes del
lladre que es dirigien cap a la caixa forta dels diners. Sense pensar-hi ni un
moment, va anar corrents a veure què passava, va pujar damunt d’un moble,
va saltar a sobre del lladre i el va mossegar. La Lola, en canvi, no va fer res.
Com que van fer molt de soroll i, a més, va saltar l’alarma, la Graciela es va
despertar i va córrer fins on hi havia el lladre. Llavors va trucar a la policia i els
va dir:
- Veniu, ràpidament, que hi ha un lladre a casa meva.
I la policia va respondre:
- Vindrem de seguida.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
50
Quan van arribar van veure el lladre, però en un descuit dels policies l’home va
escapar.
Els agents van dir:
- Anirem darrere d’ell i l’empresonarem. Ho jurem per la justícia!
La Graciela es va donar compte de que no s’ha d’abandonar a ningú per coses
que li hagin passat. Va veure que havia estat injusta amb la "Noelia".
Com que el lladre va intentar robar en una altra casa, els policies, que
vigilaven, el van enxampar amb les mans a la massa i el van poder tancar a la
garjola.
Des de llavors, la “Noelia”, la “Lola” i la Graciela van viure molt tranquil·les, i
eren molt bones amigues.
Després d’un temps, el lladre va sortir de la presó i va aprendre que robar està
molt malament, i que mereixia que el tanquessin. Va demanar perdó a tota la
gent a la que havia intentat robar i des de llavors es va portar molt més bé.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
51
EL DRAC MÉS AMABLE, de Derai Ebrat Giron
Era un drac molt gran i ferotge, que tenia molta gana, i que mai trobava
menjar perquè vivia en el desert del Sahara.
Un bon dia, que tenia més gana que mai, va fer una volta per tot el voltant del
desert mirant per trobar menjar i, amb les dents esmolades i bavant, anava
buscant alguna cosa per cruspir.
Es va trobar un escorpí descolorit i jove, i el drac li va dir a l’escorpí:
- Què et passa, escorpí, estàs molt trist? - li va preguntar el drac tot
estranyat.
I l’escorpí va contestar al drac:
- Que no trobo la meva cova, és que m’he perdut per aquestes terres.
El drac li va contestar:
- Vols que et porti a veure si trobem la teva cova.?
- Sí, moltes gràcies, drac - va respondre l’escorpí alegre i content.
Els dos junts van estar tot el dia buscant la cova de l’escorpí. Mentrestant el
drac també buscava alguna cosa de menjar.
I de sobte, l’escorpí va dir, sorprès i estranyat:
- Mira, una manada de bous!
Quan el drac ho va veure, content i feliç, va intentar caçar-ne un. Quan ho va
aconseguir li va dir a l’escorpí:
- Moltes gràcies per la teva companyia. I l’escorpí li va contestar:
- De res, però s’ha fet de nit i estic molt cansat. Em deixaries viure a la
teva cova?
- Sí. Si vols, marxem ara.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
52
Van marxar cap allà. Quan van arribar, l’escorpí es va posar a dormir i el drac a
menjar sense parar.
Així es com dues espècies molt diferents, que s’ajuden, donen una a l’altra una
cosa molt important i vital per a cada una.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
53
UN MESTRE EN PERILL, de Karen Galvis Velasco Hi havia una vegada un llop que es deia Ti. En Ti tenia el pèl de color marró, els
ulls blaus i unes orelles punxegudes. En Ti era un llop molt bonic, però el no es
veia bonic perquè tenia la cua molt petita.
El llop estava avergonyit de la seva cua,i els seus amics sempre que el veien
se’n reien d’ell. En Ti, cansat de que els seus amics es burlessin d’ell, va marxar
molt trist i es va endinsar al bosc.
Va estar caminant uns quants dies pel bosc fins que va trobar una cova per
descansar i llavors va sentir crits. Es va endinsar més i va veure un porc
senglar atrapat entre unes roques. El llop va empènyer amb el seu cos les
roques i va rescatar al porc senglar. De seguida el llop es va amagar en un
raconet de la cova.
El porc senglar, que havia sortir corrents, es va pensar que el llop li tenia por,
però va decidir tornar a entrar per donar-li les gràcies. Quan va entrar es va
adonar de seguida que el llop s’amagava avergonyit. Llavors li va dir:
- Un llop tan fort i valent com tu, no s’hauria de preocupar del seu aspecte. Has
d’estar orgullós de la teva força, valentia i manera de ser.
El llop i el porc senglar van estar uns quants dies junts. Parlaven molt i el llop
va aprendre a poc a poc a estar millor amb el seu aspecte, ja que es
preocupava més de caçar i de ser fort.
Un dia va estar preparat per tornar a casa i es va acomiadar del seu amic, del
que havia aprés tant. El seu amic s’havia convertit en el seu millor mestre.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
54
Quan els seus amics el van veure, van veure un llop tan fort i valent que no es
van recordar ni fixar en la seva cua. El llop va ser feliç de nou amb els seus
amics.
I conte contat, conte acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
55
4tB
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
56
EL PEIXET I LA NENA, de Jana Rodrigo Navarro
Hi havia un vegada una nena de dotze anys que es deia Clàudia vivia a Hawaii.
Aquesta nena era alta, rossa, amb el cabell llis i llarg, els ulls blaus i petits, la
boca petitona i li agradava molt el mar.
Un dia d’estiu, que feia molta calor, la Clàudia va anar a la platja a nedar. Quan
va arribar al mar, ràpidament es va capbussar dins de l’aigua. Llavors, dins de
l’aigua va veure un peix i va voler agafar-lo. Va pensar que s’escaparia, però
no! El peix es va deixar tocar! La Clàudia s’havia sorprès moltíssim, mai havia
pogut tocar a un peix. La Clàudia va tenir una magnífica idea amb el peix. El va
agafar amb una galleda i se’n va anar a casa. El va posar a una peixera dins de
la seva habitació. La nena estava tan emocionada que se’n va anar a dormir
pensant en quin nom li posaria al peixet. L’endemà quan es va despertar ja
tenia el nom pensat, es diria Coloraines perquè era de diferents colors: vermell,
groc, blau, etc. Mentre la nena observava la peixera , va sentir una suau veu...
una veu molt dolça... Era el Coloraines!
- M’agrada molt aquest nom- va dir el peixet.
− Aaaaah! Un peix que parla! - va cridar la nena.
− Sí, puc parlar com tu - va contestar el Coloraines.
− Què bé! Llavors podem ser molt amics. Vols venir
a nedar amb mi?- Va dir la Clàudia.
− M’encanta aquesta idea! Anem al mar que
t’ensenyaré llocs meravellosos que hi ha al fons
marí – li va explicar el peix.
I així ho van fer, van anar al mar i van començar a jugar durant tot el dia, s’ho
van passar d’allò més bé! La Clàudia va agafar el Coloraines i el va posar a la
galleda, van arribar a casa i el va posar a la peixera. Després de dues
setmanes, quan estaven tots dos junts mirant la posta del sol, el Coloraines va
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
57
aprofitar per confessar-li a la Clàudia que trobava a faltar molt el seu mar. La
nena, una mica trista, li va preguntar que si no era feliç amb ella. I el peixet li
va dir que sí que era feliç però que no podia viure per sempre en un lloc tan
petit com aquella peixera. La Clàudia ho va entendre i li va dir que cada
dissabte ella estaria a la sorra de la platja esperant al peixet.
I així ho van fer, durant tres setmanes, cada dissabte, es trobaven a la sorra de
la platja on s’havien conegut per primera vegada. La clàudia sempre agafava la
galleda i passaven el dia junts explicant-se les seves anècdotes. Per la nit, el
portava un altre com al mar i es deien adéu fins el proper dissabte.
Un dissabte, va anar al mar i va veure com havien construït una fàbrica de
petroli. Es va fixar de la quantitat de fum que feia aquella fàbrica i com el mar
era tot negre i brut, ple de petroli, plàstics, llaunes, vidres,... Aquells dia va
esperar hores i hores al Coloraines, però el seu amic no arribava. Es va
espantar i es va apropar a l’aigua per veure si el veia de llunys.... De sobte, es
va apropar el seu peixet Coloraines, tacat de petroli i amb un tros de plàstic al
seu cos. El va agafar corrents i el va tocar, però el petit Coloraines estava tot
fred. La pobre Clàudia li van començar a caure llàgrimes dels ulls. Durant anys
la nena continuava anant al mar per recordar al seu amic Coloraines, veient la
contaminació d’aquelles fàbriques. Un dia es va prometre que faria alguna cosa
pel seu peixet i per aquell mar contaminat.
Temps després, quan la Clàudia va tenir 25 anys, va organitzar una ONG amb
l’ajut dels seus amics i família. Aquesta ONG, amb el nom de “ONG Coloraines”,
ajudaven a mantenir el món net, sobretot el mar. La Clàudia va aconseguir que
el mar on hi havia viscut el seu peix acabés net i la fàbrica de petroli va ser
tancada. La Clàudia va pensar: “El Coloraines estaria orgullós”.
No contaminem si volem un món millor. No llencem plàstics, ni llaunes, ni
ampolles de plàstic al mar on hi viuen els nostres amics els animals.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
58
LA VACA I L’OVELLA, de Judit Cortiella Cortés
Hi havia una vegada una ovella que es deia Ella, vivia amb altres animals a una
granja molt bonica, envoltada de camp i d’un petit estany.
Ella era molt blanca, bonica i presumida, sempre es mirava en el reflex de
l’aigua de l’estany. A la granja també hi vivia la vaca Aca, però aquesta vaca
era molt gelosa i sempre es fixava i es comparava amb els altres animals.
Un dia molt assolellat l’ovella Ella va sortir a prendre el sol al camp i es va
trobar amb la vaca Aca. La vaca estava asseguda mirant a terra amb una
carona molt trista. Quan va veure que es va apropar l'Ella es va fixar amb la
pell de l’ovella. Cada cop la vaca hi tenia més enveja de l’ovella. Fins arribar al
punt de voler ser com l’ovella, tan blanca, tan bonica, tan suau...
Després de tant rumiar, l'Aca va tenir una idea. Es va apropar a l’Ella per veure
si la podria ajudar per ser com ella, és a dir,a ser tan blanca i suau com
l’ovella.
L'Ella es va sobtar d’aquella pregunta, mai li havien dit que volien ser com ella i
li va agradar la idea. Així que van provar diferents maneres per a que l'Aca fos
com ella. Primer li va posar un abric blanc, la vaca contenta de veure’s tan
blanca va córrer i saltar per tot el camp però va relliscar amb unes pedres, va
caure i l’abric es va estripar. Així que es va posar trista un altre cop, el seu
abric blanc ja no era tan blanc i a més estava fet mal bé, ja no era com l’ovella.
Així que l'Ella va tenir una altra idea, que va ser pintar-la amb pintura blanca.
Però quan va voler banyar-se tota la pintura va marxar. Un altre cop, tornava a
ser una vaca blanca amb taques negres.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
59
Ho van intentar amb moltes coses amb diferents coses, van passar els dies i
cada cop la vaca era més trista. Fins que va dir l'Ella:
-Ho deixem ja! Portem dies i dies però no ha funcionat res! I m’he fixat que les
teves taques negres són molt maques i combinen molt bé amb el teu color
d’ulls.
La vaca Aca es va posar vermella de vergonya i només va poder contestar:
-Gràcies, per ajudar-me!
L’ovella Ella li va explicar que cadascú és com és i no podem canviar a ningú.
La vaca Aca ho va entendre i es va adonar que ella també tenia coses bones.
Des de llavors la vaca Aca no va ser tan gelosa i l’ovella i la vaca van ser
amigues per sempre.
Lliçó: Tots som com som i ens hem d’acceptar.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
60
LES TRES GATETES, de Laila Abair
Hi havia una vegada tres germanes gatetes presumides que vivien en una gran
ciutat molt moderna. La gran es deia Anna, la mitjana Flora i la petita, la més
bonica de les tres, es deia Clàudia. Les tres eren germanes íntimes i no es
podien separar mai, sempre estaven juntes i s’ho explicaven tot.
Un dia les tres germanes es van barallar per una ximpleria: per un vestit. Totes
tres volien aquell meravellós vestit vermell tan bonic i com no es posaven
d’acord de qui es posaria el vestit, van començar a dir-se coses molt lletges.
Fins que va succeir una cosa terrible... les germanes es van separar. Com no
van arribar a un acord del vestit, les tres germanes, per separat, van marxar a
un lloc diferent enfadades.
Una nit freda i molt fosca les tres germanes: l`Anna, la Flora i la Clàudia
estaven molt tristes, pensant l`una amb l`altra. Així que van decidir cadascuna
anar a fer un vol. L'Anna tenia tanta tristesa que va començar a plorar, la Flora
no feia més que recordar les coses divertides que deia sempre la seva germana
gran i la Clàudia recordava com les seves germanes grans sempre l’havien
protegit i ajudat.
Al cap d’una estona es van trobar per casualitat en el parc de les orenetes. Es
van mirar totes tres i van córrer per donar-se una gran abraçada i demanar-se
perdó.
- No ens podem barallar per un vestit! - va dir l'Anna.
- Tens raó – va dir la Fora- Si som més felices les tres juntes que no pas
separades.
- Jo us he trobat molt a faltar – va dir la petita de les germanes.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
61
Així que es van dir que mai més es separarien i van tornar totes tres cap a
casa. El vestit vermell el van deixar al menjador per poder-ho compartir entre
les tres. I van entendre que és més important compartir que no ser egoistes i
que no s’ha de donar tanta importància a les coses materials.
Compartir amb els altres et fa més feliç que no tenir moltes coses i estar tot
sol.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
62
EL LLOP I LA PANTERA BUSQUEN MANGO, de Fabiola Muñoz Cordova
Hi havia una vegada un llop i una pantera. El llop era blanc com la neu i la
pantera era negra com la nit. Un dia que anaven a buscar menjar es van trobar
tots dos pel mateix camí i van decidir anar a buscar menjar junts.
Al cap d’una estona van veure un mango que
havia caigut al terra i el llop el va agafar. La
pantera va dir que ella l’havia vist primer i es
van barallar. La pantera es va fer mal a la pota.
El llop la va estirar al terra i la va curar perquè
se sentia culpable. Després el llop va veure una
cova, van anar-hi tots dos i s’hi van quedar tota
la nit.
Quan la pantera ja va tenir la pota curada i
podia caminar van anar a buscar menjar i aigua
perquè tenien gana i set. Pel camí es van trobar
un cocoter i van agafar un coco per cada un i se’l van menjar. Desprès van anar
a buscar aigua per beure i van trobar un salt d’aigua. Van beure aigua i es van
fer amics.
Cada dia es trobaven i anaven junts a buscar aigua i menjar i jugaven junts.
A la temporada de caça, uns caçadors van agafar el llop i el van tancar en una
gàbia. La pantera va anar-hi corrents i el va salvar.
Van dir que mai més es separarien i sempre s’ajudarien.
“Ajuda als altres i ells també t’ajudaran.”
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
63
UN GOS S’HA ESCAPAT, d’Andrea Lenz Ibarra Hi havia una vegada un gos que sempre jugava amb una gossa. Eren veïns i
vivien un al costat de l’altre. L’amo del gos era un noi i l’amo de la gossa era
una noia.
Un dia van sortir a passejar tots junts i
quan el noi i la noia estaven distrets
parlant, el gos es va escapar. Al cap d’una
estona se’n van adonar i van començar a
buscar-lo però no el trobaven.
El gos s’havia escapat perquè havia vist un gat i el volia perseguir però el gat
corria molt i el gos es va perdre. El gos mai havia anat tan lluny i no sabia
tornar a casa.
La gossa estava preocupada i va decidir anar a buscar-lo.
Pel camí es va trobar un esquirol que estava dalt d’un arbre agafant pinyes i li
va preguntar si havia vist un gos. L’esquirol li va dir que n’havia vist un en un
parc i la va acompanyar a veure si el trobaven. Van caminar mig quilòmetre i el
van trobar.
El gos es va posar content perquè va veure la gossa i tots dos van donar
gràcies a l’esquirol.
La gossa sabia el camí de tornada a casa i van tornar tots junts. Quan els seus
amos els van veure es van posar contents.
“Sempre has de confiar amb els teus amics.”
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
64
4tC
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
65
EL MICO QUE NO SABIA FER MONADES, de Laia Roncero Sanz
En un zoo, en la gàbia dels micos hi vivia un mico que estava trist. Es passava
el dia en un racó i no volia saber res dels seus companys. Aquest mico era molt
baixet i anys abans havia estat molt juganer.
I per allà va passar una gavina molt llesta que anava cantant la cançó de moda
de l’estiu. Va veure al mico trist i el va anar a veure. Va preguntar-li què li
passava. El mico no sabia que dir i li va respondre:
- No t’ho vull dir.
La gavina li va insistir i insistir per que li digués el que li passava. Finalment i
cansat d’escoltar-la, el mico li va respondre tremolant:
-És que no sé fer monades! - va dir ràpid.
La gavina es va quedar parada perquè mai no havia sentit aquella bogeria.
Llavors la gavina se’l va endur a coll-i-bè al seu niu i li va presentar un amic
seu: el senyor Peix perquè li expliqués el que li passava al mico.
El senyor Peix li va explicar que ell no sabia nedar perquè de petit s’havia fet
mal a l’aleta. Havien passat anys i panys i s’havia oblidat de nedar i ara li tenia
moltíssima por a l’aigua.
La gavina va voler ajudar al peix donant-li un consell. Li va dir que
s’enfrontés a la seva por i el peix li va dir que sí que ja ho faria.
Com el mico estava allà escoltant el consell, ell també va aprendre que no cal
ser com els altres, només cal ser un mateix. I va tornar al zoo molt content i
va entrar a la seva gàbia i en lloc de fer monades va ser el presentador d’un
espectacle de micos i el públic només el miraven a ell perquè feia moltes
bromes. I va viure feliç.
Per a ser feliç, no cal ser com els altres, només cal ser un mateix.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
66
ELS CINC MÉS DIVERTITS, de Joaquim Albar Oliva
Hi havia una vegada un guepard que estava pujat damunt la gruixuda branca
d’un arbre. Des d' allí estant va veure un cérvol que estava en perill, envoltat
d’un grupet de famolenques hienes.
El guepard va saltar de l’ arbre i va córrer a espantar les hienes. Amb les seves
dents va espantar-les, amb les seves urpes llargues les va fer plorar. En un tres
i no res no els va quedar més remei que tocar el dos. El cérvol molt agraït li va
suggerir al guepard que sisplau l’avisés si alguna vegada estava en perill o
necessitava que l’ajudessin.
Al cap d’un dia succeí que el guepard va ser qui va necessitar l’ajuda. Eren les
hienes del dia anterior que havien tornat pel guepard i aquest cop amb tot el
grup. Per allà va arribar el cérvol i va espantar les hienes amb les seves fortes
banyes.
El guepard li va dir al cérvol:
-Gràcies per ajudar-me amb aquestes hienes tan pesades i ferotges. Sense tu
no hagués pogut amb elles i, ara no estaríem aquí, parlant tots dos tan
tranquils.
El cérvol li va respondre :
-De res home, és la meva recompensa per haver-me ajudat ahir. Per cert,
aquelles hienes són molt pesades, oi?
El cérvol li va explicar que des de petit les hienes ja se l’havien intentat menjar,
en més d’una ocasió. Menys mal que quan era petit el protegia la seva mare.
-Enyoro moltíssim la meva mare- digué amb to ploraner.
El guepard li va explicar :
-Jo també enyoro la meva mare. Sempre estava al meu costat i mai es
separava de mi. Però un dia la van capturar uns caçadors i no la vaig tornar a
veure mai més.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
67
-Em vaig refugiar damunt d’un arbre mentre els caçadors se l’ emportaven amb
el seu camió i jo sense poder fer res.
El cérvol va començar a plorar i el guepard li va dir:
-A veure jo tampoc tinc la meva mare. I tu em veus plorar ? Oi que no, doncs
llavors deixeu estar ja, home !
El guepard i el cérvol es van fer molt amics. Cada dia sortien a donar una volta.
Una nit van quedar per fer una festa de pijames.
Llavors van entendre que si estaven junts durant el dia s’ho passaven més
bé.
Just al cap de poc temps van tornar a venir les hienes:
-Mireu que sou pesades ! –va dir el guepard.
Van començar tots dos a espantar-les un altre cop. Tot i que algunes hienes
se’n van anar, tres d’elles es van fer amigues del guepard i del cérvol.
Les hienes,el guepard i el cérvol van ser els més divertits de la sabana. Els cinc
van fer moltes activitats junts. Van jugar a fet i amagar, van començar a
perseguir-se per tota la sabana fins que es va fer de nit. I encara hi juguen .
Quan comences una amistat amb algú si et vols convertir en el seu amic tens
de ser educat i anar a poc a poc.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
68
LA FORMIGA QUE VOLIA VEURE MÓN, d’Aleix Martínez Lora
Hi havia una vegada una formiga en la platja de Barcelona que estava
treballant per aconseguir menjar. Es passava tot el dia recollint menjar, tal
com també feien les seves companyes. Només tenia tres moments de descans
al dia. Després d’una estona es va posar a descansar una miqueta.
Mentre descansava va veure com un dofí mular d’uns tres metres s’apropava
a tota velocitat cap a la platja. Quan va arribar, a la costa, la formiga va veure
que estava ferit i se’n va anar a buscar herbes remeieres per a guarir-lo.
Quan va tornar de buscar herbes remeieres (del prat) va començar a fer el
medicament. Es necessitava una flor de farigola, tres branques de menta i dos
pètals de flor d’espígol. Aquest medicament li havia ensenyat el seu difunt avi.
El dofí mular quan va prendre el medicament li va dir a la formiga:
-Gràcies formiga! Com t’ho puc agrair ?
La formiga era agraïda de mena , és clar, i li va semblar fantàstic que el dofí li
ho reconegués.
- Si us plau, em podries portar a veure món ?
I així va ser. El dofí mular, primer li va donar un casc de busseig de la seva
talla i van començar la volta al món. Nedant plegats la va portar a Hong Kong
després a Anglaterra i a molts més països amb platges.
Quan van acabar els viatges, van tornar a Barcelona i així el dofí mular va estar
en deute amb la formiga .
La formiga després d’aquells dies tan durs de viatge va tornar a casa seva (el
formiguer). Tots estaven esperant-la i quan va arribar li van fer una festa de
tornada.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
69
El dofí mular, ell sol, va reprendre el seu camí fins les illes Medes, on vivien els
seus parents. Quan va arribar amb els seus parents es va posar a dormir tres
hores.
Si ajudes a un animal o a una persona aquests et tornaran el favor.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
70
BLANC I NEGRE, de Naira Soto Sosa Hi havia una vegada un corb negre com el carbó i amb el bec taronja molt
brillant , que anava volant pel bosc. El corb encara que era bonic, era molt
envejós i quan va veure en el llac del bosc un cigne blanc va baixar volant i
envejós de la seva majestuositat i bellesa, li va dir:
- Oh, preciós animal, la teva bellesa no te mesura. Déu ser perquè estàs
tot el dia banyant-te i netejant-te.
Envejava la bellesa del cigne i es va enfonsar a l’aigua. Però quan va sortir,
encara estava negre.
El corb rabiós, es va rebolcar en un bassal ple de fang i fulles de color marro
per el fang va esquitxar al cigne amb el fang.
Llavors el cigne es va enfonsar a l’aigua i va sortir encara més blanc i
majestuós .
El signe li va dir al corb:
- Mai seràs feliç, fins que no acceptis que ets de
color negre , i que el negre és tan bonic com el blanc.
Mira els animals que tens envoltant-te. L’os panda i les
orenetes, blanc i negres.
El corb llavors es va adonar que hi havia animals tan
bonics de color blanc i negre com el cigne. Es va mirar al
reflex de l’aigua del llac i es va veure bonic. El corb va dir
al cigne:
- Tens raó. Ara ho veig. Perdona’m .
- Es clar que et perdono
I es van fer molt amics. I van viure feliços i van menjar anissos.
No tinguis envejà dels altres perquè dins teu tens, coses molt bones i et pots
conformar amb el que tens.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
71
Accèssit
EL LLEÓ I EL RATOLÍ, de Yuta Maeda
Aquesta història comença en aquell temps en el que els animals parlaven. Els
protagonistes són un lleó i un ratolí
El Lleó era molt gran i vivia a la selva amagat en una cova. El Ratolí estava
dormint en un arbre. Un dia el Lleó va veure una poma però el Ratolí va ser
més ràpid i se la va endur a casa seva.
- Hola Ratolí. Em pots donar la poma? - li va preguntar el Lleó.
- No. Es meva – va contestar el Ratolí.
Llavors el Lleó va pujar a l’arbre del Ratolí i li va dir:
- Ratolí, Ratolí tinc la teva poma.
Però el Ratolí no es va creure el que deia el Lleó i li va fer una proposta:
- Perquè no fem un concurs?
En aquell moment va venir una Vaca i al sentir el que deien els altres va dir:
- Millor fem un partit de futbol.
De seguida, van estar d'acord el Lleó i el Ratolí.
- Si, guanyaré al Lleó que és molt dolent jugant – va dir el Ratolí
- Si, guanyaré al Ratolí que és molt petit i no pot marcar – va dir el Lleó.
- Vinga, 1,2,3, llestos. Ja !!!! - va cridar la vaca.
El ratolí agafa la pilota, fa regates i xuta. Però a la porteria està el Lleó que la
ocupa tota perquè és molt gran. El Ratolí no pot marcar, és impossible.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
72
- Això és una trampa – diu enfadat el Ratolí.
- No és una trampa - crida el Lleó – és que no saps jugar gaire a futbol.
- Doncs, em quedo jo la poma – va dir el Ratolí.
- No – va dir la Vaca – pot ser serà millor que jugueu a bàsquet.
Però el Ratolí era massa petit per encistellar i el Lleó massa ràpid. Així que va
guanyar el Lleó.
Aleshores, van començar a barallar-se.
- Crec que serà més just si us repartiu la poma – va dir la Vaca.
- Es veritat. Serà millor si compartim la poma – van dir el Lleó.
I el Ratolí va afegir.
-Tens raó. Molt millor si compartim.
Des d’aquell moment, van ser molt bons amics. Els millors amics del món.
I conte contat, ja s’ha acabat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
73
5èA
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
74
EL NÚVOLS, de Víctor Pesantes Feijoo
Els núvols són suaus
i viatgen en un cel blau,
acompanyats per les aus
que busquen el seu cau.
A les muntanyes la seva ombra es veu ,
entre roques i flocs de neu,
de sobte una pluja intensa ,
a mullar tota la vall comença.
Juguen amb els ocellets
i són blancs com els conillets,
els núvols son grans i petits
i són molt divertits.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
75
M’AGRADA LA PRIMAVERA, de Naiara Lara Martínez
Ja arriba la primavera,
i l’alegria als camps i a l’era.
Tot és ple de colors,
i ens arriben totes les olors.
A la primavera la sang s’altera,
la natura sempre l’espera.
A mi m’agrada sortir,
I sempre contemplo el meu jardí.
A la primavera observem la platja,
i olorem la mar salada.
Prop de l’aigua ,tothom menja paella,
i els nens fan una tombarella.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
76
EL TREN, d’Andreu Busom Fernández
El tren, a gran velocitat,
corre a la vora del prat.
El tren, ple de passatgers,
corre per l’estació més enllà dels carrers.
Cada migdia
empassant-se la via.
A la tarda, quan arriba a l’estació,
ja s’ha acabat el carbó.
Surt quan vol
i arriba quan pot;
fent xup, xup
se’n va cap a Olot.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
77
LA NEU, de Desireé de los Reyes de la Peña
La neu és blanca i fresqueta
es fan ninots de neu blanqueta.
La neu ve a l’hivern i fa molt fresquet
no hauríem de menjar cap geladet.
La neu és una joguina
a vegades sembla una nina.
La neu pot ser la teva amiga
i mai, mai fa figa.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
78
L'AMISTAT, de Frandis Feliz Montero
Un amic no és sol
el que riu les meves bromes
també és el company
que t’ajuda sempre.
Sinó també el que plora
al meu costat
compartint les meves llàgrimes
i sempre t’ajudarà
amb els teus problemes
Les meves bromes fan que tothom
pugui divertir-se i riure,
també juguem , ballem i cantem
totes juntes fem que el món sigui millor
També pot passar alguna desgràcia
com que ens barallem o discutim.
Però al dia següent tornem a ser
les millors amigues del món.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
79
5èB
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
80
EL TEMPS, de Jesús Zurita Morán
El temps, què és ?
Una idea? Un sentiment?
Què és, si no
Una endevinalla cruel?
El temps...
El que fa moure’ns,
el que ens fa llevar-nos del llit
i dormir per la nit.
El temps, com el cel, com l’espai infinit
no s’acabarà mai.
El temps és el nostre amic, el nostre aliat,
el nostre enemic, cruel i despietat.
El temps ho canvia tot:
A tu, a mi, a tot el que ens envolta.
Què és , si no la vida?
Ens fa néixer, però també morir.
El temps infinit
No té principi , però tampoc fi.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
81
LA PRIMAVERA DINS EL COR, de Lena Xia LLedós Trillo
Quan arriba la primavera,
hi ha colors per tot arreu.
Quan una flor m’enamora,
em canvia el to de veu.
Hi ha un arbre que fa flors,
ametller s’anomena.
És el més matiner de tots
perquè a l’hivern es desperta.
Llavors miro fins al fons,
una flor que neix d’un brot,
i veig un món ple de colors
que amb estil va fent olor.
Tot això m’arriba al cor,
amb emocions dintre meu.
Vull repartir un gran amor
que espero tots en rebeu.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
82
LA XOCOLATA, de Miquel Padilla Sánchez
La xocolata, ai que és bona!
me la menjaria a qualsevol hora.
Te la pots menjar desfeta
o si no, en una “tableta”.
Amb ella pots fer bombons
i et surten molt bons
tenen molts sabors
i cada sabor te el seu color.
Diuen que si menges molt
et posaràs malaltó
però no és veritat
doncs dona felicitat.
Hi ha per tot el món
i si la regalàs et donaran un sac de petons.
Per Pasqua en forma de mona
el teu padrí te la dona.
La xocolata , ai que es bona ,
me la menjaria en qualsevol hora.
Te la pots menjar desfeta
o si no,en una “tableta”.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
83
LA LLUNA, d’Antonio Chárlez Gutiérrez
La lluna és blanca i brillant
surt per la nit
la lluna que et guia
i la que t’il·lumina.
M‘agrada mirar-la
des de la muntanya.
Hi ha dies que es rodona
i altres dies mitja bola.
Quan miro per la finestra
i no veig la lluna
tot està fosc
i tinc molta por.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
84
PANAMÀ, de Miguel Viñuela Sosa
Panamà uneix dos continents,
va sortir del mar lentament.
Panamà és molt estret,
dos mars a banda i banda, te aquest.
Una farmàcia en realitat,
és un supermercat.
És molt alt,un gratacel,
i una píndola és un caramel.
Té un llenguatge especial
i un gran centre comercial.
També té arbres gegants,
i poques ciutats.
Té menjars ben diferents,
i animals ben contents.
A panamà hi ha molta diversitat,
i també molta felicitat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
85
5èC
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
86
ELS MEUS PARES, de Yanira Hervás Rueda
Dedicat de tot cor als meus pares:
De l’amor em van crear.
La mare i el pare em van formar
i per poder veure’m,
nou mesos van haver d’esperar.
Un dia de Febrer,
l’alegria els va arribar.
Jo sortia de la panxa de la mare
i el pare no parava de plorar.
Yanira de nom em van posar.
Vestit i diadema havia de portar
perquè tots a l’habitació,
a veure’m volien entrar.
Bufona i petitona vaig sortir.
Ganes de guerra devia tenir
perquè ni de dia ni de nit
a ningú deixava dormir.
Onze anys han passat
i només us puc dir
que visca la mare
que em va parir!
I el pare?
Del pare no m’he oblidat,
perquè jo l’estimaré
fins a l’eternitat.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
87
EL BOSC DAURAT, d’Edgar Paton Martínez
No em podia creure el que veia
darrera d’aquella porta de ferro daurada.
Els arbres d’or, les fulles de plata.
Els animals cantant, ballant i d’alegria jugant.
De sobte, vaig trobar un palau
on no hi havia ningú.
El millor era, que no necessitava clau.
Tot era perfecte
Era un palau increïble: sis pisos i quatre piscines
Però de sobte vaig sentir una veu.
No era l’únic nen que hi havia allà’
Hi havia algú més? Però qui? a on ?
I em vaig adonar de què passava
desprès de cinc minuts
quan la mare em va dir:
Neymar jr al cole!
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
88
LA TRISTOR, de Sofia Morán Benavente
Ploro quan em sento malament.
Ploro perquè l’avi ja no hi és.
Intento que se’m passi
però no puc oblidar-me d’ ell.
Ploro, però no em veu ningú,
perquè en un racó m’amago jo.
Les meves llàgrimes són diamants.
Juntes formen un collar.
El meu avi ha marxat i no sé on ha anat.
Només sé que no el veuré més.
Això em fa posar trista
i ploro una mica més.
Però no tot és tristor, perquè se’m passa
quan la meva mare em fa un petó.
Ella el recorda i em parla alegre i somrient
per tot allò que ha anat vivint.
Tant ella com jo el portem dins del cor.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
89
ELS PELUIXOS, de Jana Sans Berruezo
Tinc molts peluixos
cada nit dormo amb un
de vegades és un osset
i d’altres un pingüinet!
M’agrada molt jugar-hi
amb tots ells cada dia
gatets, dofins, pollets
i la meva amiga Maria.
Ai com m’agradaria
si els tingués tots
però que en faria
si ja no puc amb dos.
També un de molt especial
que mai l’abandonaria
perquè com jo es diu igual
i amb ell sempre estaria!
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
90
L'IVAN, de Daniel Pérez Heredia
L’ Ivan és el millor amic del món
i en futbol és bon jugador.
Si tens un problema
ja saps a qui cridar
perquè sempre t’ajudarà
i si necessites algun material
ell te'l deixarà .
Si no saps jugar a futbol
ell t’ensenyarà.
Balla molt bé ,
és molt graciós ,
i escriu molt bé .
És molt ràpid corredor
i sap molt dels ordinadors.
Col·leccionava cromos de jugadors.
De l’equip del Barça és seguidor.
L’esport que més li agrada és el futbol
però també li agrada el bàsquet molt.
Esportista i atlètic
i sempre és simpàtic.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
91
6èA
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
92
ELS DOS ANIMALS, de Pablo Zamora García
Fa anys i panys, existien dos animals un pèl peculiars eren un gos i un gat
abandonats. Estaven al carrer, el gos era negre amb una taca blanca a l’ull, era
curiós i divertit, i molt amigable. El gat era rodanxó i agressiu tot i que si li
donaves menjar t’obeïa i era fidel. I com gairebé tots els animals abandonats
van ser agafats per un treballador de la protectora d’animals.
En una casa de la mateixa ciutat un avi solitari volia un gos i un gat, i va anar a
agafar-los de la gossera per tal de no gastar-se diners. De sobte va sentir una
veu i no era la del treballador. L’avi es va adonar que els que parlaven eren dos
animals i com eren tant estranys els va decidir adoptar. Va omplir uns papers i
va marxar pensant que tenia dos animals que parlaven. Els va entendre i es
van fer amics.
Anava passant el temps i l’avi s’anava fent amic dels dos animals, els hi va
ensenyar uns quants trucs com fer-se el mort, seure o un dels més bons: fer
una tombarella. Aquells dos animals estaven molt ben ensinistrats ja que
podien parlar i entendre l'idioma del seu amo. Però al cap del temps l’avi
s’anava fent vell i es va tornar sord, i ja no els atenia ni feia carícies com
abans, no els treia a passejar i no els hi donava de menjar.
Al cap del temps els animals s’anaven deprimint i ploraven tot el dia, només es
podien alimentar amb alguna coseta que queia de la taula de l’avi quan
menjava. Fins que l’avi es va canviar de domicili i es va oblidar de emportar-se
els dos animals. Van sortir al carrer i un treballador de la protectora d’animals
el va agafar i van torna a començar la història de la seva vida.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
93
MORT INOPORTUNA, d’Anna Ripoll Gárriz
Tot això passa en un institut de Madrid. L'institut no és gaire gran, les seves
parets estan pintades d’un taronja fluix i cada aula d’un color diferent. Tots els
nens de les classes estan molt preocupats perquè no troben a la Carla, una
alumna d’ulls blaus i cabells de color com la mel.
La Irune va corrent al lavabo per canviar-se els pantalons que estan trencats. El
seu crit ha ressonat per tot l'institut. Pel seu cap hi passen milers de coses. Ha
trobat a una nena morta al lavabo, millor dit , a la Carla morta!
El director ha fet una reunió a la sala d’actes per trobar al culpable o la
culpable. Tothom està callat, fins que el ximple d’en Pau ha hagut de dir alguna
de les seves.
-I...no pot haver estat la Laura? La germana de la Carla?
-És veritat- diu una veu al fons.
-Tots hem vist la fotografia que la Carla ha penjat de la Laura, ella volia
venjança- va tornar a dir en Pau.
La Laura està impactada, com poden culpar-la a ella? Es veritat això de la
fotografia, però no la mataria per aquesta bajanada!
-Era la meva germana- ha dit ella.
Alguns alumnes s’han quedat dubtosos i uns altres decidits que ha estat ella.
A la Irune li sembla injust que acusin a la Laura per una simple fotografia que
no té res a veure. Pel seu compte ha anat a investigar al lavabo de les noies.
Després d’haver estat bastant mirant i buscant, ha trobat un anell, però no era
un anell de noia era un anell de noi. Que podria fer això aquí? Dintre de l’anell
hi ha un nom gravat: “Bruno”.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
94
-Es clar, es l’anell d’en Bruno, l'exparella de la Carla- ha pensat en veu alta.
-Deixa això!
La Irune s’ha girat. És el Bruno amb un cúter a la mà.
-Estava molt enfadat amb ella. Per què havia tallat amb mi?- va dir plorant.
Amb un moviment ràpid tot ha acabat.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
95
UN MISTERI A L'INTERNAT, de Laura París Rivas
En un vell internat de les afores de Califòrnia succeeixen fets estranys, molt
estranys, per desgràcia aquest és el meu internat. Em dic Alba,Alba Peyton, els
meus amics diuen que sóc una noia molt valenta i segura, jo no em considero
així, jo crec que sóc una mica poruga ja que cada nit vaig a dormir amb la
meva millor amiga, l'Abril, ella si que és valenta. No us penseu que vaig a
dormir amb ella per gust, hi vaig perquè en aquest vell internat, cada nit se
senten unes passes que provenen del soterrani, el lloc més sinistre de
l'internat. És molt tenebrós, té molts passadissos i moltes portes que ningú sap
a on porten ja que esta prohibit entrar-hi.
La meva colla i jo ens morim de ganes de saber que s’hi amaga allà dins. Estem
segurs que els professors en saben alguna cosa perquè sempre es reuneixen i
parlen que han de baixar al soterrani i assegurar-se que encara hi és ,nosaltres
ens preguntem, qui hi ha en aquell fastigós lloc?
Dies després hem decidit d’anar a baix, ens em colat per una petita porta de la
cuina que porta al soterrani. Aquest lloc és increïble, tots nosaltres estem
tremolant, estem aterrits i la por ens envaeix.
Allà baix hi ha un munt de sales, hem entrat en una i ens hem quedat
bocabadats, és la Marina! La Marina és una noia de l'internat que era molt
amiga nostra i havia desaparegut feia uns anys. Quan l’hem vist l’hem omplert
d’abraçades i petons. Hem pujat a l’habitació d’amagat amb la Marina i li hem
preguntat milions de coses, ens ha dit que havia estat segrestada pels
professors i no en sabia el motiu. Hem trucat a la policia i ho hem explicat tot,
seguidament hem denunciat als professors i se’n han anat a la presó.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
96
L'internat s’ha tancat, m’han separat dels meus amics i ara em porten a
l’internat Nacional de Califòrnia on hauré de començar de nou la meva
adolescència. Mai m’hauria esperat que passés això però a la vida sempre
passen desgràcies i aquesta és una de totes les que em passaran.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
97
L’AMOR ÉS UN SACRIFICI, de Laura Martín Mallol
Estaven en un camp d’orquídies blaves. Era casi mitjanit, i l'Airun, una
adolescent dels cabells com l’or i els ulls com la mar serena, esvelta i
musculosa, es va girar per mirar a l'Arual, una noia dels cabells com la negra
nit i els ulls verds com maragdes, com l'Airun, era esvelta i musculosa. Totes
dues van riure.
S’havien fugat, com ho escolteu, fugat! Fartes dels seus pares ( els reis de
Catalunya i Castella ) i de les guerres contínues que no les deixaven veure’s
entre si, havien començat una vida nova, sense vestits ni riqueses. Amb una
samarreta de cuir i uns pantalons de guerra, amb armes i poques comoditats,
havien arribat a Mirshire, una regió molt llunyana.
Tot hi així, no s’atemorien en pensar en els perills que hi havia en la societat
dels no-privilegiats. A més a més, estaven en aquell camp d’orquídies blaves
per una sola raó. L’ultima voluntat del seu bufó preferit havia estat: que si al
cap de 10 anys encara tenien afligits els seus cors, una solució els vindria en un
camp d’orquídies blanques. Increïble, oi? De sobte, una llum les va cegar.
S’havien obert les flors de nit! Això era un bon presagi!. L'Arual i l'Airun van
absorbir flors diferents. Totes dues van caure al terra adormides. En despertar-
se, van fugir.
-Tornem al castell!- va dir l'Arual.
-Corre!-va respondre l'Airun. Unes fletxes van avançar cap a elles. Els ulls de
les dues joves van posar de color roig. Un forat negre creat per l'Arual i un
remolí de foc van fer desaparèixer l’amenaça. ''Bruixes!''- van sentir. L'Airun va
elevar-se al cel i l'Arual va marxar amb la força de mil i una estrelles. Al castell,
van trobar unes inscripcions, i malgrat no haver aprés aquella llengua, la van
entendre.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
98
Els homes que les havien disparat eren assassins de bruixes, però les havien
confós. Van anar a buscar ajuda al monarca de la regió, quan es va obrir una
esquerda. Quan van arribar al castell, li ho van explicar tot al príncep, i ell les
va creure. El príncep va anar amb elles a l’esquerda, i l'Airun va percebre que
arribava al centre de la Terra. Van baixar tos tres. Al cap d’uns mesos,
arribaren al centre de la Terra. No es van cremat gràcies als poders de les
dues.
Ara només tenien dues opcions: o es sacrificaven i la Terra no explotava, o
morien igualment amb tota la població. Van escollir sacrificar-se. Però no era
tan fàcil, ja que l'Airun i el Regor (el príncep) s’havien enamorat. A l’últim
moment, l'Airun li va confessar el seu amor, i quan estaven a punt de donar-se
un petó, l'Airun es va tirar amb l'Arual. I ara, tothom hauria de recordar sempre
que l’amor... és un sacrifici.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
99
RES POT SER TAN ESTRANY, de Tania Maqueda Lara
Una vegada hi havia tres criatures que es deien: Paula,Nina i Martí. La Nina i la
Paula, dues bessones de dotze anys eren altes, amb el cabell llarg i ros i amb el
serrell per sobre de les celles. El Martí era un noi de 17 anys i era alt, gran i
amb el cabell morè. Eren uns nens molt eixerits i molt actius, que vivien al
nord-est de Texas, en un petit poble anomenat “Will-Village”.
Una nit que estaven a casa van començar a experimentar una sensació rara i
quan van anar a dormir, van descobrir una porta secreta que només s’obria
amb un penjoll del Martí, el germà gran.
Al entrar van veure a l’avi Miquel fent uns experiments en el soterrani. Quan
van veure-ho, tots van pujar corrent i van començar a pensar en el què podia
ser allò que havien vist allà a baix uns minuts abans.
El germà gran, el dia següent, va tornar a baixar al soterrani, perquè ja no
podia mes amb una intriga com una casa de pagès, que se li comprimia a
l’estómac. Va baixar amb molta tensió i amb una cara de por que no podia amb
ella. En aquell moment el soterrani estava desert, només hi havia l’ànima d’un
pobre gat dissecat...
Al cap d’un moment va identificar uns arxius apilonats que de seguida li van
cridar l’atenció. Ràpidament ca córrer fins a agafar-los, i va començar a llegir
fets rellevants, que hi tenien molt a veure amb la terrible infància de l’avi
Miquel.
Va escoltar unes passes que s’apropaven i va decidir que havia de sortir
corrents. Els hi va intentar explicar a les seves germanes, però al cap d'un
moment, li va agafar un atac de cor i ja estava fos...Mai van saber el que havia
descobert allà a baix i tampoc van gosar anar-ho a buscar pel seu compte en
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
100
aquell soterrani tan sinistre. I tot això es tan veritat que potser mai ni ha
passat.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
101
6èB
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
102
UN NO VALORA EL QUE TÉ FINS QUE HO PERD, de Núria Escutia Piñol
No sabia res, només sabia que no sabia res. No sabia on em trobava, ni qui
eren aquelles persones que m'envoltaven. Sentia veus, però no les distingia. No
tenia ni fred ni calor. Em feia mal tot. Em vaig voler aixecar, però no podia. La
veritat es que tampoc entenc que m’havia passat.
- Ja s’ha despertat !
- Com estàs ? Ens entens ? Eduard!!!- no paraven de preguntar els metges.
- Si...vaig respondre - Us entenc...mig adormit, però llavors ho vaig començar
a veure tot molt més clar.
Estava en un hospital.
- Què...què hi faig aquí ? ...- vaig preguntar
- Has tingut un accident et vam trobar estirat al terra de la piscina. Et vas
donar un cop al clatell. Hauràs de portar cadira de rodes.
Això és el que em va passar.
Un accident et pot canviar la vida completament. Com em va passar a mi.
Tot era molt més complicat amb cadira de rodes. A mi m' encantava córrer,
jugar i saltar i ara hauria d’estar assegut tot el dia. Abans la meva vida era
molt moguda, feia bàsquet tres cops a la setmana i anava cada matí a la
piscina abans d’entrar a l’escola.
Ara la meva vida ha canviat en rodó. Per començar, a casa, a les escales que
pujaven a les habitacions van haver d’instal·lar una cadira elevadora. També
hauria de dir al meu entrenador de bàsquet que hauria de deixar la lliga i el
meu equip. Era dels millors. Em va saber molt greu. Per una altra banda
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
103
necessitava ajuda en tot moment i això no m’agradava gens. Jo ja no era un
nen petit! Aquest any havia acabat sisè de primària i d’aquí pocs dies em
tocaria anar a l'institut. Fins llavors tenia temps per començar-me a adaptar.
Ja m’anava fent a la idea de tot plegat. La majoria de coses per a mi eren
negatives, però també n’hi havia alguna de positiva: podria seguir fent bàsquet,
encara que no de la mateixa manera ni amb els mateixos companys.
El meu primer dia a l'institut va ser molt estrany:
No coneixia a ningú i sempre tenia un adult al meu costat per si de cas, i això
m’humiliava molt. Sort que al cap d’uns minuts va veure que me les arreglava
jo sol i se’n va anar.Com que era el primer dia no vam fer classe normal. Van
venir tots els professors a presentar-se i a dir com volien que entreguéssim els
treballs, cadascú tenia les seves manies. Abans d’anar al pati la directora va
venir a dir:
- El nostre company Eduard te unes certes dificultats com podem veure, així
que l’haurem d’ajudar - em va humiliar davant de tota la classe.
Al pati, els nens es reien de mi i fardaven que podien moure les cames córrer i
saltar. Hi havia una nena però, que això no ho feia. No era molt alta, tampoc és
que fos rabassuda, més aviat tirava cap a prima. Tenia els cabells marrons i
llisos, els ulls blaus com el cel i la cara plena de pigues. Més endavant vaig
veure que era molt simpàtica, alegre i divertida. Es deia Lia. Es va apropar a mi
molt dolçament i em va dir hola. No va passar res més. Va sonar la campana.
Vam tornar cap a classe.
La nostra amistat es va anar enfortint fins que semblava que ens coneixéssim
des de petits.
Els dies prosseguien i jo ja em sentia més còmode a l'institut tot i que encara hi
havia nens que es burlaven i tot això; així que un dia li vaig demanar al
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
104
professor d’educació física si podríem fer activitats perquè la resta de la classe
s’adonés de la dificultat que comportava anar amb cadira de rodes.
L'endemà a classe d’educació física vam jugar tots a volei, primer ho vam fer
asseguts i després de genolls. També vam fer curses de cadires de rodes i vam
fer una mini lliga de bàsquet, tothom em volia al seu equip, ja que era el més
bo jugant.
A partir d’ara ningú no em va tornar a fer la guitza, al contrari, tothom em volia
ajudar. Havien viscut una experiència que els havia fet reaccionar.
Trenta anys després...
Jo seguia amb cadira de rodes, i, juntament amb la Lia em vaig dedicar a
ajudar nens amb dificultats.
Així es com va ser la meva infància, amb entrebancs que vaig haver de
superar. És llavors que vaig entendre aquest refrany: UN NO VALORA EL QUE
TÉ FINS QUE HO PERD.
Com em va passar a mi, que vaig perdre la mobilitat a les cames.
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
105
SILENCI TOTAL, d’Olivia Yohannan
No sabeu quant silenci hi ha la meva vida , no puc ni escoltar ni cantar
cançons, cada vegada m’acostumo més però la vida se’m fa impossible. Ah!
perdó que no m’he presentat, sóc la Sakura Misaka una nena del Japó
sordmuda (no puc ni parlar ni escoltar).
Sempre somio que els científics inventen una operació que fa que pugui parlar i
escoltar. Seria el millor regal de la meva vida.
Aquest problema el tinc des de que vaig néixer , així que no tinc cap amic ni
amiga, l’única persona que em fa cas és la meva professora particular, la Michi
Yasimako. És l’única que s’esforça per que tingui autoestima i m’acostumi a la
meva malaltia.
Quan torno de les classes a casa, vaig en autobús i sempre em poso a pensar
que seré de gran. En la majoria d’oficis s’ha de parlar i escoltar, però ahir
tornant a casa vaig tenir una idea. I si escric històries i novel·les manga?.És la
millor idea que he tingut en tota la vida. Quan vaig arribar a casa vaig trucar
ràpidament a la senyoreta Yasimako i ja que venia per quedar-se amb mi
(perquè també es mainadera) li vaig explicar l’anècdota. Quan va arribar, em
va felicitar i em va recomanar que provès a escriure alguna cosa , així ella
podria veure com ho faig i ajudar-me si necessito alguna cosa.
I així ho vaig fer m’entres la Michi em feia el sopar, vaig començar a escriure.
Al principi no sabia si ensenyar-li la meva història a la senyoreta Yasimako,
però finalment ho vaig fer. Em va dir que la presentés als Jocs Florals, que eren
la setmana següent .
Per fí! Per fí! Havia arribat el dia, el dia dels Jocs Florals . El jutjat s’estava
llegint la meva història. Tenia moltíssimes ganes de que s’escoltés el
guanyador/a . Estava molt nerviosa. I de sobte un home que va dir:
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
106
-Senyors i senyores , i la guanyadora d’aquest any és Sakura Misaka amb Vida
sense volum.
Guau! Quina sorpresa! No m’ho esperava per res.
-El teu conte es vendrà a totes les llibreries del Japó. Això no és molt normal,
però al jutjat els hi ha encantat la teva història.
-Voldria dir algunes paraules? – em va preguntar
Va ser el pitjor moment, però que no havien llegit la meva història? Ningú es
recordava que no podia parlar?
Per sort la senyoreta li va xiuxiuejar el que em passava i l’home va explicar-ho
al públic .
Ara tothom quan em veu pel carrer vol que li signi el llibre o volen una foto
amb mi.
De vegades se m’oblida que tinc aquesta malaltia. A més, he escrit un llibre
d’això i m’ha canviat la vida . Bé, ja us he de deixar que he de començar a
escriure un altre llibre.
Segon premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
107
UN PERDÓ VAL MÉS QUE MIL PARAULES, de Júlia Aguilar García
Aquest fet sabia que no l’oblidaria mai, és tan meravellós, tan increïble, tan
estrany, que vosaltres tampoc us ho creureu, però us asseguro que és veritat.
Comencem:
Em dic Joana i ara us presentaré els companys de la meva vivència, que alhora
és la seva. Aquests són els seus noms: Jordi, Laia, Marc, Teresa i, és clar, jo.
Un dia qualsevol, com tots, com cap, vam quedar tots junts a la gelateria de la
ciutat, i vam començar a parlar. No sé qui va treure un tema de conversa
horrorós, però el vam seguir. Vam acabar ofenent-nos i insultant-nos, així que
ens vam anar cadascú a casa seva, aquest seria el final.
Vam estar molts dies sense parlar-nos, els trobava a faltar i no volia ser la
primera a cedir i demanar disculpes, com sempre, així que esperava un
missatge dient alguna cosa, o millor, demanant perdó.
Algú em va enviar un missatge, pensava que era algun dels meus amics, no
sortia el nom a sobre de la conversa, potser s’havia canviat de mòbil, pensava,
així que vaig fer cas al que posava i vaig anar.
Per la meva sorpresa em vaig trobar a les persones que alhora volia veure i
alhora no, els meus antics amics. Tot i que desitjava parlar amb ells no ens
vam dirigir ni la mirada. Crec que ells sabien que algun dels presents en aquell
moment els havia enviat el missatge, però ningú sabia qui.
Ens estàvem mirant de reüll pensant en qui havia fet que ens trobéssim allà
quan, de sobte, la Teresa va cridar, i ho va fer tant fort que el bosc és va
enfonsar en un soroll i un rebombori immens que semblava que no acabaria
mai. La Laia va començar a córrer i va intentar sortir. Per la seva desgràcia, i
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
108
per la nostra, l’entrada estava bloquejada per un gran mur de pedres que no
sé com havia arribat fins allà.
En aquell moment ho vaig entendre tot, o crec que ho vaig entendre tot,
havíem entrat i ara havíem de trobar una sortida, estàvem dins del que
semblava un laberint, del que havíem de sortir. Crec que ells sabien llegir la
ment, la meva ment, perquè van fer el que els anava a dir.
Cadascú va entrar per un camí del laberint i, poc a poc, vam anar sortint tots.
En Jordi va assenyalar el seu camí i tots el vam seguir.
Era molt incòmode, estàvem tots junts, perduts, i no dèiem res. Seguíem
caminant, seguíem, seguíem, fins que vam trobar un gran forat a terra, ara si
que vam parlar, però sense mirar-nos, com total desconeguts, però ara ens
havíem de centrar en travessar el forat.
Vam agafar un dels troncs d’arbre que feien de parets del laberint i vam
comprovar si era prou llarg i fort per aguantar el nostre pes, i sí, ho era. Vam
creuar. Crec que mai entendríeu que complicat que era estar allà, amb
persones que coneixes i amb les que ni tan sols et parles.
Seguíem caminant, semblava que arribàvem al final, però era massa aviat per
poder sortir d' allà, no podia ser tant fàcil, tan senzill, tant curt. D’un moment
per l’altre hi passaria alguna cosa, però quina?
Ja teníem la resposta. Va aparèixer una mòmia. Quina por em feien, les
mòmies! Però els meus amics veien altres coses i, justament, les que els hi
feien més por. Aquells monstres eren un malson per tots els ulls que s’atrevien
a mirar-los. Estàvem aturats, tots teníem por, molta por.
No sé com, però van desaparèixer i en Marc es va posar a riure. El miràvem
bocabadats, com es podia posar a riure en aquella situació tan incòmoda i
difícil? Però creiem que gràcies a ell, el monstre se’n havia anat.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
109
Tots li vam donar les gràcies. Tot era millor que tornar a enfrontar-se als
nostres pitjors malsons.
Vam sortir, per fi!
Mai no ens tornaríem a separar. Ens vam fondre tots en una gran abraçada i
alhora ens vam demanar perdó. Com m’agradava la paraula! Vaig aprendre que
els amics de veritat mai et deixen, t’obliden, t’ignoren, i tot i que us hagueu
barallat, sempre estareu preparats per contestar amb el més sincer perdó.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
110
JO I LA FANTASIA, de Pau Opoku Font
Me’n recordo quan jo era petit, estava llegint un llibre d’acudits que en feien
molta gràcia. Vaig anar a la gent gran, els vaig explicar-ne un i no els i va fer
ni mica de gràcia .Em van dir que jo no servia d’humorista, que podria ser
enginyer, polític, científic i , molts altres oficis. Ara estic al meu vaixell, que se
m’ha espatllat , i he acabat a una illa deserta. En aquesta illa m’he trobat una
cosa molt especial : un nen molt bufó i m' ha dit que li expliqués un acudit,
però jo li he dit que quan jo era petit no servia d' humorista. I saps per què li
he dit això? Perquè els hi vaig explicar un acudit a la gent gran i no els hi va fer
ni mica de gràcia. El nen em va dir que la gent gran no sap apreciar els acudits.
Però el nen insistí en que li expliqués un acudit i al final li’n vaig explicar un.
Ens vam presentar i ell es deia Petit Príncep i em va dir que venia d’un planeta
molt llunya, on hi havia una cosa única al univers, un gos. Jo, per no aixafar-li
la guitarra, no li vaig dir que ja existien més gossos, i el seu planeta a part de
tenir un gos tenia 3 volcans i un d'apagat. I ara ja sàvia d'on venia el Petit
Príncep: del planeta 365 que nomes s’ha vist 2 cops a tota la història. Ara
estava aquí perquè es va enfadar amb el seu gos, i va anar a voltar per l'
univers. El primer planeta, si no recordo malament, era d’un senyor que estava
sol. Tot el que feia el Petit Príncep el deixava bocabadat. El següent planeta era
d un ``fatxenda´´ que es creia el millor, el més guapo, el més bromista,etc. Es
va enfadar amb ell i va anar a un altre planeta. El Petit príncep es va quedar de
pedra li va preguntar a un senyor:
- Per què beus?-va dir el Petit príncep.
-Bec per oblidar- va respondre el senyor mig borratxo.
-Que vols oblidar?-va preguntar el Petit Príncep.
-La vergonya-li va respondre el mig borratxo.
-Quina vergonya? -va preguntar el Petit Príncep.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
111
-La que s' amaga al fons del got que ho fa oblidar tot- va dir el senyor borratxo.
El Petit Príncep es va enfadar amb al borratxo, perquè el borratxo no responia
les preguntes com les volia el Petit Príncep s' en va anar. El següent planeta era
de dos fanalers que cada dos segons apagaven o encenien el fanal i deien:
-Ara es de dia- deia el noi fanaler
-Ara es de nit- deia la noia fanalera
- I jo voldria anar-me’n a dormir- deia el noi fanaler
Per ara l’últim planeta és al que es quedaria mes temps. El següent planeta era
molt estrany, més que tots els planetes on ja havia anat, hi havia una casa al
ven mig del planeta. A la casa hi havia un pare, una mare, un fill i una filla
prematura. Prematura vol dir que neixes abans d' hora i tens algun problema.
La seva família ho portava molt bé, això de tenir algú a la família prematura. La
nena li costava molt parlar, caminar, expressar-se, etc. El Petit Príncep, com
era molt amable, es va quedar una setmana ha ajudar la nena. Quan se’n va
anar li va costar molt acomiadar-se de la nena però ho va haver de fer.
El següent planeta el va afectar molt al Petit Príncep era un senyor ..., més que
un senyor era l’avi del Petit Príncep. L’avi del Petit Príncep ja tenia els seus
anys i anava amb cadira de rodes.. El Petit príncep no sàvia que tenia un avi i li
va afectar tant que no podia ni veure’l i se’n va anar.
Aquest planeta ja el coneixeu, és la Terra. Es va trobar una guineu que parlava
i li va dir:
-Domestica’m.-va dir la guineu
-Som de planetes tant diferents.-va respondre el Petit príncep
-Les persones poden domesticar tots el animals- va dir la guineu
-Però és que som de planetes tant diferents -va dir mig enfadat
-Veus aquell camp de blat en farà recordar-me’n de tu- va dir la guineu tant tranquil·la
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
112
-Però per que vols que et domestiqui?- va dir el Petit príncep
-Perquè les persones no em cacin i no em persegueixin- va dir la guineu accelerada.
Al cap d’uns dies els dos s’ho estaven passant pipa.
El Petit Príncep ja em va explicar per que estava aquí. A l' illa que estàvem ens
vam trobar un gos i al Petit Príncep li va caure l' anima als peus , em va mirar
als ulls i em va dir:
- Com és que existeixen altres gossos?- va dir el Petit príncep
- No et volia aixafar la guitarra perquè et vaig veure tant il·lusionat ... no et
vaig poder dir que existien mes gossos – vaig dir jo sentin-me culpable.
-No m’ha afectat perquè quan ells borden, no m’omple d’alegria, en canvi com
jo he domesticat al meu gos quan ell borda m’omple d’alegria- va dir el Petit
Príncep.
I allà vaig entendre que l' essencial és invisible als ulls, que tothom té un Petit
príncep a dins, només cal voler-lo sentir, i allà vaig entendre que tot el que
deia era cert i això va fer ell. Al cap d’uns anys vaig tenir dos fills, una nena i
un nen. Cada nit en demanaven el mateix conte i em feien recordar al Petit
Príncep com quan el Petit Príncep em demanava un acudit. Ara, a saber a on
ets, Petit Príncep, t' envio un petó ben fort.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
113
6èC
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
114
NO ESTIC SOLA, de Roger Rodrigo Navarro
Hola, em dic Laia i visc a la capital del país. Visc sola d’ençà de l’Aixecament,
allà va morir la meva mare. La vida és fosca i trista des de llavors; els carrers
estan plens d’Aixecats amb armes de foc vigilant tots els racons d’aquesta
ciutat. Qualsevol mena d’escrit està prohibit, llegir és un delicte. El govern dels
Aixecats vol mantenir-nos en la ignorància així que no ens arriba cap altra
informació que no la digui un Aixecat.
Tot això que us explico ho estic escrivint en aquest llibre vell i tronat de pàgines
esgrogueïdes que ha arribat a la butxaca del meu abric aquest matí.
M’he despertat en aquell matalàs pudorós que faig servir per dormir en la
casota vella i abandonada que ni tan sols se li pot dir llar. He baixat les escales
de fusta que no paren de xerricar per anar al rebost, com que anava mig
adormida m’he oblidat que faltaven els dos últims esglaons i he caigut de
morros. Quin dolor!, se m’ha obert la cella i el nas no parava de sagnar. Així
que he decidit anar al mercat per agafar algun embenatge i de passada també
menjar, perquè quasi no quedava res al rebost.
Quan he arribat al mercat m’he posat el vel per amagar el meu rostre,
últimament bastant conegut pels comerciants gràcies els meus pillatges. Mentre
em dirigia a la parada de medicines he sentit un terrabastall de crits i de caixes
caient. Al girar-me per veure què passava, algú amb força ha topat amb mi.
Era un home de mitjana edat que estava tot suat i cansat de córrer. M’ha dit
mentre em mirava amb uns ulls de desesperació total:
-“No li ensenyis a ningú. Ves-hi”- i amb una subtilesa inexplicable m’ha deixat
aquest llibre a la butxaca sense que me n’adonés fins ara.
Immediatament ha tornat a sortir corrents, perquè dues figures negres sorgien
entre la gent. Aixecats, aquell home era un criminal per al govern. Com que no
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
115
hi volia tenir res a veure em vaig escapolir entre la gent. Ja era solament a uns
quants metres del mercat quan començaren els trets i els crits. L’home havia
caigut en mans dels Aixecats. No em va estranyar, últimament aquests
espectacles succeeixen cada dos per tres.
Estava afamada així que vaig recollir el meu sarró i em vaig encaminar cap un
hostal on tenen llits com déu mana per fer la migdiada a un preu molt barat.
Perdoneu, que amb tot això no us he pogut explicar com sóc. Per tenir 15 anys
sóc bastant baixeta i prima. La meva cara és un escampat de pigues que es
concentren en un nas petitó. Els ulls els tinc foscos, quasi negres. Alhora que us
explico això ja gairebé havia arribat a l’hostal. A l’ acabar de dinar he pujat al
pis de dalt on hi ha aquells llits beneïts, còmodes i tovets. A l’ estirar-me al llit
vaig notar una cosa a la butxaca de l’abric. Al treure-ho de la butxaca he
descobert que era un llibre de portada de cuir, descolorida pels anys. A l’ obrir-
lo hi he vist pàgines plenes de lletres en cursiva i petits dibuixos. He començat
a fullejar-lo fins unes pàgines en blanc que posaven com a títol “escriu la teva
història” casualment tenia un bolígraf i em va venir la inspiració ...
Quina becaina he fet!. Encara no sé si ha sigut un somni, el llibre. Per
comprovar-ho m’aixeco ràpidament, el llibre és allà sobre el llit. Recordant tot
el que he llegit del misteriós llibre em torna a cridar l’atenció aquell paràgraf
que esmenta una biblioteca subterrània a la ciutat.
“És impossible” penso, “tots els llibres van ser cremats durant l’Aixecament i
es van registrar totes les cases, carrerons i soterranis de la ciutat. Seria molt
temerari tenir algun llibre en la seva possessió, el matarien”. Però de cop em ve
al cap les paraules de l’home del mercat: ”No li ensenyis a ningú. Ves-hi”.
Llavors el cap em comença a bullir d’idees. Aquell home hauria d’estar
embolicat en alguna cosa i el llibre el tinc des d’ aquest mati. Casualitat, no ho
crec. I a més a més, ell m’ha dit que no li ensenyi a ningú, en el moment de
dir-m’ho no sabia a què es referia però ara començo a pensar que es deuria
referir al llibre. Ha confiat en mi perquè el guardi i segons ell he d’anar a algun
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
116
lloc, que deu ser la biblioteca subterrània. No tinc res millor a fer, així que
anem-hi.
És una nit de lluna plena i de cel estrellat i m’arrossego per un clavegueram
fastigós, guiant-me només per una feble il·luminació que prové d’algun llum
que apareix de tant en tant. Espero trobar la biblioteca. Segons el llibre he de
girar un cop més a la dreta i ja hi seré. Per sort era cert. Una porta enorme
s’aixecava davant meu. La vaig empènyer. Res, està tancada. Quan em disposo
a marxar un grinyol de ferro rovellat m’arriba a la orella. Em giro amb cautela.
La porta era oberta. I entro mentre m’envaeix la foscor més absoluta. Camino a
cegues palpejant amb l’esperança de trobar un interruptor per encendre la
llum. “Innocent, això és tan antic que no deu tenir interruptor”. De cop els
llums s’encenen i m’enceguen per moments. Em trobo a una sala enorme plena
de prestatgeries amb llibres. Però no estic sola, un home al mig de la sala
m’observa. És un senyor gran que porta una bata d’estar per casa i els cabells
a l’estil d’ Einstein. “D’on has tret aquest llibre que portes a la mà?”. Dubto uns
instants però finalment responc” Me l’ha donat un home, però ara està mort”.
Tanmateix no sembla un individu perillós. “Aquell home era un bon amic” diu
amb tristesa “la bona noticia és que el llibre no ha caigut en mans dels
Aixecats, sinó tot això seria destruït” diu assenyalant la sala. “Però anem al gra,
aquesta biblioteca és una base d’un grup revolucionari que vol preservar el
coneixement i està en contra del govern. Cada cop som més i volem que
t’uneixis a nosaltres.” M’hi uniré” responc amb fermesa.
“No podem continuar amb aquestes condicions, amb cada mort es vessa una
llàgrima, una llàgrima que omple de mica en mica el got de la nostra ira que
s’ha desbordat. Un dit sol no pot tombar una estaca però la mà sencera la pot
arrancar de sota arrel. Si ens unim podrem tombar aquesta estaca del nostre
camí.
Força al poble. Que comenci la revolució!
Primer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
117
RETORNA A VIURE, d’Amanda Ortega Bravo
Les decisions són essencials en la vida. Escollir una cosa o una altra pot fer-te
morir o viure. Per exemple: decidir si avui vas a l’escola corrents o caminant. Si
vas corrents, rellisques i caus d’esquena, t’obres el cap i et dessagnes. Si vas
caminant et poden perseguir i tu com vas caminant, quan intentes fugir ja és
massa tard. La teva desgràcia et trepitja els talons i has de córrer molt per a
tornar a fer vida normal. I ho has de fer amb alegria i optimisme. Si no , ja pots
donar-te per mort. I això es el que em va passar a mi. Però vaig remuntar .
Os ho explicaré des del principi.
Em dic Hugo, tinc 12 anys , sóc prim, ros amb el cabell llis i curt, posseeixo uns
ulls color mel , i tinc uns llavis esprimatxats. M’agrada jugar a bàsquet , llegir i
dibuixar.
Un dia quan anava a la pista de bàsquet a entrenar-me. Em veieu? Vaig pel
carrer caminant a pas tranquil. Ara entro a la pista , és gran, amb unes cistelles
tan altes que sembla que no tinguin fi.
El problema és que, com sóc el petit de l’equip, els companys , quan
m’equivoco o l’ espifio em carreguen la culpa i es fiquen amb mi.
Els que són més ganàpies són aquests: En Blai, en Raül, en Miquel, l’ Ivan i el
Pere. Aquest darrer és el més gran de l’equip, té 17 anys. Jo sóc el més jove,
sóc com la mascota del grup. Un grumet no gaire acceptat. Però a mi m’agrada
el bàsquet i m’és igual com em tractin.
El nostre entrenador es diu Biel, és alt i té els cabells grassos i abundants.
Bé, l’entrenament va prosseguir fins al final. Tornava cap a casa però em feia
mal la cama, per ser més exactes el bessó. Així que vaig acomodar-me en el
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
118
primer banc que vaig veure. Un molt, molt a prop de la calçada. I va ser llavors
que va succeir.
Un cotxe, on el conductor anava begut, es va estampar contra les meves
cames, fredament. S’havia desviat de la carretera, i m’havia atropellat,
bruscament. M’havia quedat sense cames! És el pitjor vespre de la meva vida!
I llavors em vaig despertar en un hospital. Estava en un llit i tenia una manta
que em cobria les cames. No us creieu que me’n recordo del que m’havia
passat. Tindré l’ imatge gravada al cervell per sempre més. El cor se
m’encongiria i se’m tornaria fosc i negre quan la recordés. I sempre la
recordaré. Sempre. I en aquest moment, que jo seguia immers en els meus
pensaments va entrar la mare i va dir:
- Hugo, com estàs?
- Tu què creus? - li vaig respondre amb to burleta- Que em veus menjant un
pastís i tirant serpentines?
- Hugo, no et veig de gaire bon humor. - aquesta era la veu del pare. Com si no
n’hi hagués prou. Els pares són uns pesats.
- Hugo, et trobem a faltar. - va dir la meva germana petita Sònia. - Duia una
petita ginesta a la mà.- Té – em va dir tot deixant-la caure sobre el llit.
I van anar-se tots tres “xino-xano” cap a la porta tot i que fent un gran esforç
per no deixar-me allà.
Quan estava sol, ja al vespre, vaig agafar la ginesta i la vaig olorar.
Vull sortir d' aquí. Tot és blanc, el gel domina la meva habitació. Com si fos un
rei i els seus esclaus. Estic empresonat. Vull deslliurar-me d’aquest maleït
edifici.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
119
I així va anar passant el món. El dia a dia passava i jo em sentia un ignorant. Si
em morís no passaria res. Ara estic pitjor que mort. Tot em fa mal. Del meu cor
surten llàgrimes d’esperances desfetes. Els braços en tremolen. Mai remuntaré
aquesta tragèdia. Ja no faig res en aquesta vida. Vull morir. Desaparèixer
d' aquí inesperadament, volar pels núvols mentre la tarda cau. I després estar
al paradís.
Què descarat és estar encara aquí. Si pogués esgarrar aquesta vida, que es
desfà, cada instant. I així és. Cada dia pensava amb això. En tots i cada un dels
moments en sento més feble. Estic deprimit.
Un dia, que el Sol tenia una mirada rosada i els seus raigs eren lluents, van
picar a la porta i... Sorpresa!!! Eren els meus companys de l' equip de bàsquet i
en Biel, l’entrenador. No faltava ningú.
- Ei!- va dir en Raül- Venim a donar-te dues notícies amic – era la primera
vegada que em deia amic.
- La primera – va dir el Miquel- podràs fer vida normal. Només que en cadira de
rodes.
- I la segona … - va dir en Blai – hem aconseguit entrar a la lliga i tu podràs
jugar amb nosaltres, només que amb la cadira!.
Això m' ho va alegrar tot. Tornava a jugar a bàsquet, encara que fos amb la
cadira de rodes. Els pares havien lluitat molt per aconseguir-la.
I llavors van arribar els pares i la Sònia amb la nova cadira de rodes, i allà tots
plegats van sortir al carrer. Van anar a la pista de bàsquet. Uff!! quin records !
Hi havia un cartell molt gran amb el meu nom. I tot seguit amb la meva cadira
vaig començar a jugar a bàsquet.
Va ser més bonic que quan les ones arriben al seu destí. Allí vaig entendre que
la vida s'ha de viure. La vida és un tresor.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
120
EL CASAMENT FELÍ, de Clàudia Magallón Corbatón
Era una tarda primaveral la parella d’enamorats seien al sofà còmodament
mirant la televisió. La Valentina tenia vint-i-vuit anys, era alta i prima amb els
cabells despentinats color carbassa , era molt xerraire , sense dubte era el que
més l’agradava .D’altra banda en Bruno era més petit, lluïa cabells foscos com
la nit i una mica de barbeta, ell en canvi era més tímid i discret. Tenia una
passió impressionant pel tenis, això li feia perdre molt de temps entrenant-se.
A la Valentina no li feia gens de gràcia no poder estar amb ell.
Ara escoltaven el glamurós programa d’organitzar un gran casament que tant
tenia enganxada a la Valentina.
-Quin vestit més maco ! – cridava la Valentina
-Jo em vull casar, sempre ha sigut el meu somni- va exclamar la Jove.
-De cap de les maneres! t’has parat a pensar el que costa organitzar un
casament? -va escridassar en Bruno.
- No, mai, m’és igual, llencem la casa per la finestra!. Ens casem demà
mateix!- afirmava emocionada la noia.
-Tens raó, tot i això algun dia ens hauríem de casar. Portem tres anys junts.
Afanya’t a preparar-ho tot- va dir desesperat en Bruno.
Immediatament , van fer un llistat amb els noms dels convidats. Tot seguit els
van trucar per confirmar si podien venir, la meitat no assistirien. Després volien
fer el banquet en un restaurant molt famós del barri, no cal dir que van
reservar unes taules ràpidament. Encara quedava fer la celebració. Cap dels
dos era religiós, volien un casament a l’aire lliure. Van pensar de guarnir el seu
ample jardí amb flors, espelmes, llums de coloraines… A més d’això
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
121
contractarien una orquestra perquè donés un toc elegant a la seva esperada
boda.
El gran dia havia arribat, la Valentina estava més nerviosa del que us creieu
.Ara seia a la habitació davant del seu tocador, l’estilista li estava fent un
pentinat molt modern:
-Em pots arrissar més el cabell?- preguntà la jove.
-Clar que sí, ara mateix- afirmà ben content el Pol.
-RIIING RIING- el mòbil sonava.
-És el meu, un segon ara torno- digué l’estilista.
Trigava molt en tornar .La Valentina es va començar a preocupar
-Pol, et passa alguna cosa ?- preguntava espantada la noia
-Sí, quina ràbia, he de marxar. La grua s’emporta el meu cotxe ,estava mal
aparcat- cridava com un boig el jove.
-No pots marxar ,em queda el pentinat a mitges!!!-va respondre la Valentina.
Es van acomiadar
De moment no anava bé , ara la Valentina lluïa mig cabell arrissat i mitja cara
maquillada.
Al campanar de l’església del petit poble tocaven les onze. Tots els convidats
van arribar-hi .I es van anar col·locant als bancs destinats per a ells. L’altar ple
de flors de colors vistosos esperava la parella. Una catifa vermella els conduiria
fins allí i sota un arc preciós , guarnit amb petites i diminutes floretes tindria
lloc la cerimònia.
El nuvi va caminar fins l’arc, amb la seva mare agafada del braç a la que ara se
li queien les llàgrimes de l’emoció.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
122
L' orquestra va començar a fer el seu treball , però no tenia gaire èxit, tots
posaven males cares.
Ara entrava la núvia amb el seu pare també del braç. Intentaven dissimular
l’inacabat pentinat amb el vel però no va servir de res:
- Filla meva què t’han fet?- reia la seva mare una dona que sempre portava un
somriure d’orella a orella.
- Què lletja!!- cridaven.
- El perruquer ha hagut de marxar perquè la grua s’emportava el seu cotxe!-va
contestar una mica farta ,en veure que la gent que l’estimava l’únic que feia era
queixar-se o riure d’ ella.
- Potser la cerimònia no és de novel·la , però l’ hem fet amb molta il·lusió . El
més important és que el nostre amor durarà per sempre- deien ben segurs els
nuvis.
- Visca, visca! - cridaven contents els convidats.
En efecte, ara era l’hora de posar-se els anells. Es convertirien en marit i
muller.
El gatet negre del seu tiet començava a donar voltes pel jardí, què estaria
tramant?
En Bruno va agafar sigil·losament la mà de la noia quan estava a punt de
col·locar-li l’anell…
-MEUUU- el gat va miolar.
D’un bot, el gatet va saltar al blanc vestit de la noia i el va esgarrapar . Ella va
caure sobre una espelma que decorava el casament . Tot es va encendre, quin
desastre! Els familiars van començar a córrer. Això semblava un formiguer amb
formigues amunt i avall, tots van agafar el cotxe per arribar al banquet.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
123
El menú no els va fallar , exquisit! Un “buffet” espectacular, tots es van posar
les botes.
El casament no havia sortit com ells volien. Deien que era per culpa del gat
negre que dóna mala sort. Però els nuvis no els importava el seu amor duraria
per sempre!!!
A la fi la parella d’enamorats es van fer un intens petó i els convidats cridaven
contents. Tots estaven feliços.
Tercer premi
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
124
UN COMPANY ESPECIAL, de Dídac Domingo Fernández
Aquesta és la història d’en Guillem, un nen de deu anys, prim, castany i d’ulls
verds. Tímid, vergonyós i reservat. Però com tot en aquesta vida la seva
manera de ser té un motiu i una explicació!
En Guillem viu en un món imaginari per evadir-se dels problemes que pateix
dia rere dia i des de ja fa un temps a l’escola on està cursant cinquè de
primària. Els seus companys el rebutgen, se’n riuen, i fins i tot una vegada han
arribat a trencar-li les ulleres. Ningú del seu entorn sap el que li està passant,
doncs no expressa els seus sentiments, per tant es fa molt difícil de que algú el
pugui ajudar! .La Mònica, la seva mare, ja comença a estar preocupada, veu en
Guillem estrany , diferent, trist, angoixat … Ja no pot més, veu patir el seu fill, i
no en sap el motiu. Se li trenca el cor.
Un matí la Mònica, desesperada decideix anar a l’escola a parlar amb la Carme,
la mestra d’en Guillem. Després d’una llarga conversa la Carme explica el que
intueix que està passant… No n’està del tot segura, doncs si fos així ja hagués
avisat a la mare d’en Guillem, però tot apunta que el nen està patint bullying.
La mestra li recomana que han d’acudir a un especialista, perquè tot i que des
de l’escola faran tot el possible per acabar amb els abusos que està patint el
Guillem, ell necessitarà un ajut més professional i personalitzat. Malgrat que el
Guillem es tanca en banda, la Mònica lluita i lluita per fer-li canviar d’ opinió.
Aconsegueix convèncer a en Guillem de que col·labori, i que la Marta, la
psicòloga, li donarà eines per superar tot el que ha estat patint.
Cada dijous i cada divendres la Marta i el Guillem es troben a la sala de la
consulta. Passen els dies i els mesos, i la Marta i la Mònica juntament amb els
mestres van fent la seva feina. Poc a poc el Guillem esta més tranquil, aprèn a
obrir-se, a explicar els seus sentiments, i a comprendre que no tothom és igual
que ell. Els seus companys, en una classe de tutoria, li han demanat disculpes i
ell les ha acceptades.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
125
Ara en Guillem té un amic, en Carles, tots dos s’entenen molt bé i el millor de
tot és que en Guillem ha entès que ell no és com els altres. Els seus companys
també han comprés que hi ha persones amb problemes, i que necessiten ajuda
i comprensió! La lluita del Guillem a dia d’avui, als seus 32 anys, l’ ha portat a
escriure al seu primer llibre d’auto-ajuda.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
126
LA RELÍQUIA, d’Erik de San Baldomero Vilà
L’explorador Watson mor al 1998 després d’un descobriment a Egipte,
que,malgrat molts esforços,ningú sap. El seu fill, Jake Watson, un noi alt, amb
el mateix cabell que el seu pare, castany, i els ulls verds de la seva mare,és
pregunta per què ha passat això.
12 ANYS DESPRÉS...
En el museu d' Història d' Egipte, Jake, intrigat està observant el misteriós
descobriment del seu pare, el xicot de només 19 anys,no para de fer-se
preguntes quan, una mà l’agafa per l’espatlla. Es una mà freda com la mort i el
noi, espantat no té més remei que girar-se. Aleshores una bonica i bella cara li
diu:
- Necessites alguna cosa?
-No, gràcies -li va dir el jove.
Més tard, la noia, que era una professora d’història del museu , intentava
explicar-li tot el que sabia sobre el misteri d’aquell descobriment. Fins que va
dir alguna cosa que a en Jake li va cridar l’atenció.
-Pots repetir-ho això que has dit?
-És clar, que va succeir en el temple de la Vida d'Egipte.
En Jake, que no coneixia aquesta dada la va convèncer perquè li acompanyés i
li ajudés a investigar aquell enigma del seu pare.
Al cap d’unes hores ja estaven allà, en el temple passant les trampes i
desxifrant els jeroglífics de les parets per poder continuar.
-Falta molt?-pregunta la professora amoïnada.
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
127
-Ens falten les proves més difícils.
A continuació entren en una sala fosca on uns sorolls no paren de ressonar.
Aleshores la professora sofreix una transformació just quan l'explorador
aconsegueix agafar la relíquia igual que la que havia descrit el diari del seu
pare. Es converteix en un monstre horripilant i fastigós que d’un cop envia al
noi a l’altra banda de la sala. El monstre,tot agafant l’objecte diu:
-Arra podré aconseguir l'immorrtalitaaat!!!-va xisclar.
-Té enganyat per poder arribar fins aquí perquè no ho podia fer sola!-
Un líquid verdós i mortal com el verí li anava sortint de la descol·locada boca.
-Només he tingut que entrar en el cadàver d’una persona i adoptar-ne la seva
forma.-va aclarir la bèstia.-Arra, aquí mateix farré el ritual sanguinarri
d’immorrtalitat!!!
El monstre agafa una ampolleta de sang i la vessa dins de l' estranya relíquia i
l' aixeca amb les urpes cap a la llum.
Però, immediatament, uns homes musculosos armats amb unes armes
esgarrifoses entren estrepitosament tombant l' immensa porta.
Ràpidament, en Jake, tot impressionat per les diferents sensacions que ha
tingut aquest dia, s’aixeca tremolosament i es dirigeix cap a l' horrorós
monstre,que fent el ritual no s’havia adonat de res. Àgilment el jove, es tira cap
a la bèstia, tirant-la al terra.
Mentrestant, els soldats de negre, havien rodejat la sala, i apuntaven al noi i al
monstre. Aleshores, un d' ells, el més musculós diu:
-Volem la relíquia- diu tot apuntant a la fera i al xicot.
- Si no us matarem!
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
128
L’adolescent, tot pensant un pla diu:
- Fem un tracte, jo et dono la relíquia i tu em deixes viure.
Però quan li dóna la relíquia, el monstre li fa un cop tan fort al superior dels
soldats que l’envia cap a la tropa i els estaborneix a tots.
Quan la fera està en ple ritual s’adona que l'instrument és una rèplica i la bèstia
mor per culpa de l’engany.
El jove havia canviat l’objecte per una còpia que tenia el seu pare a l’habitació i
li va donar al mafiós per així quedar-se la real.
Tot encara pensant en aquest fet el noi contempla el desastre i escolta el
silenci.
Ara truca a la policia perquè detinguin als mafiosos. Però abans, posa la relíquia
al terra i amb el peu la trenca. Està fart de que tanta gent mori per culpa de
l’ambició. Obtenir l' immortalitat o fer-se ric gràcies a ella.
Accèssit
Escola PegasoEscola PegasoEscola PegasoEscola Pegaso Curs 2014Curs 2014Curs 2014Curs 2014----2015201520152015
129
ESCOLA PEGASO Carerr Dublín, 5-15 08027 Barcelona
Tel. 93 340 94 04 – 93 340 91 50
Fax. 93 4084700
[email protected] http://www.escolapegaso.cat
Punt de llibre guanyador del concurs “El Comerç i les escoles”, elaborat per Jana Calvo Mas, de 2nB.