HEM REDOBLAT ELS NOSTRES ESFORÇOS PER ACONSEGUIR UNA GESTIÓ MÉS EFICIENT I ADAPTADA A LES CIRCUMSTÀNCIES; TENIM DIMENSIÓ I, AMB LA DIMENSIÓ, MÉS PULMÓ I ESPAI PER SEGUIR CREIXENT”

SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS

EDITORIAL

Vivim en un món global en què la incertesa econòmica –amb les dispa-

ritats del cicle econòmic a les diferents regi-ons–, la incertesa i també en certa manera inseguretat geopolítiques, fi ns i tot també els impactes de les catàstrofes naturals, o l’acceleració dels canvis en la manera d’en-focar els negocis –per exemple, per l’efecte de les tecnologies de la informació−, ens parlen del que alguns han anomenat un món “VUCA” per l’acrònim anglès de Volatilitat,

Incertesa (Uncertainty), Complexitat i

Ambigüitat.

No són doncs moments de certeses. En tot cas, sens dubte no ho són als països occi-dentals de l’hemisferi nord. Són més aviat moments en què podem tenir −i això potser és especialment perceptible a Europa−una sensació d’absència de referències segures que delimitin els marges del camí.

En aquest context cadascú de nosaltres, com a directius,hauríem d’adoptar unes acti-tuds que, alhora, ens parlin de cultura i de valors. Actituds com:

La Resiliència, pel que té de resistència positiva. Sense aquesta resistència positiva i voluntat de ser, amb visió i relat de llarg ter-mini, no hi ha projecte i no hi ha futur.

L’Adaptació, que bàsicament té a veure amb actuar després d’una adequada inter-pretació del context.

L’Anticipació, que ens convida a no esperar passivament que el futur ens arribi, sinó que anem a buscar-lo. Una actitud emprenedora que ens prepara per aprofi tar les oportunitats, i que abertis, evidentment, ha desenvolupat aquesta capacitat d’antici-pació.

I fi nalment la Transformació. Igual que l’anticipació, una actitud positiva davant el futur. Orientada a responsabilitzar-nos d’allò que ens passa perquè nosaltres mateixos ens proposem el propi procés de transformació.

En defi nitiva, són respostes que poten-cien la capacitat de governar i conduir el propi futur. Saber llegir i interpretar el context i anticipar-se. Crec que la història i el present d’abertis constitueixen un bon exemple de com aquestes respostes es poden integrar i combinar.

Així, de la mateixa manera que a fi nals dels anys 90 i principis d’aquest segle XXI vam apostar per la construcció d’un grup d’infraestructures global en el sentit inter-nacional, i diversifi cat en cinc sectors d’acti-vitat, des del 2008 i el 2009, la intensifi cació de la crisi econòmica i fi nancera –de manera molt destacada a Europa i a Espanya– ens va portar a redefi nir la nostra estratègia secto-rial, per tal de concentrar els nostres recursos i capacitats a créixer i reforçar-nos en aquells sectors en què estem en millors condicions per exercir un lideratge clar i un paper de referent mundial.

El camí recorregut i allò ja aconseguit ens indica que no tenim per què ser més petits a Espanya, sinó que fonamentalment serem –ja som– més grans a altres països. Som líders en autopistes al Brasil, a Xile, a Espanya, i també a França mantenim una sòlida posició entre els principals gestors d’autopistes, i així ens hem situat com els principals gestors d’autopistes del món.

Les decisions que hem anat prenent des de l’inici d’aquesta primera gran crisi del segle XXI ens han aportat focus; hem redoblat els nostres esforços per aconseguir una gestió més efi cient i adaptada a les circumstàncies; tenim dimensió i, amb la dimensió, més pulmó i espai per seguir creixent. Estàvem preparats i hem reaccionat a temps, anticipant-nos.

abertis és avui un grup més competitiu per operar en un entorn global alhora que hem reduït la nostra exposició al risc país. És a dir, en la mesura que el cicle econòmic és asimètric –l’economia mundial creix en el seu conjunt però la recessió es manté i sembla fi ns i tot enquistar-se a Europa−, la nostra presència geogràfi ca també ha de respondre a aquesta realitat asimètrica que se’ns imposa i hem de saber aprofi tar-la com una oportunitat.

Aquest és en defi nitiva un dels nostres objectius com a empresa global: que el resultat del mix geogràfi c en el conjunt del Grup ens aporti la possibilitat d’un creixement sostingut amb independència de la fase concreta del cicle econòmic en una o una altra zona del planeta.

Així capitalitzarem en un sentit clarament positiu les incerteses però també les oportu-nitats que ens ofereix aquest món “VUCA”.

Preparats per a un món “VUCA”

JULIOL 2013 LINK abertis 3

06OPINIÓ

Ginés de Rus

Infraestructures i els triangles d’Harberger

14 ENTREVISTA

Luis Miguel de Pablo

“abertis té experiència en integració i creació de valor”

18EQUIP

Assessoria Jurídica Corporativa

Assessorar des del codi ètic

22REPORTATGE

Internacionalització

Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris

24ENTREVISTA

Carlos Bastarreche

“La internacionalització suposa adaptar-se millor

a la demanda”

28VIATGE

São Paulo

La gran megalòpolis brasilera

26REPORTATGE

Llatinoamèrica

abertis, l’operador d’autopistes més gran de Xile

32REPORTATGE

Port Mann Bridge

abertis gestiona el peatge del pont més ample del món

34REPORTATGE

abertis autopistas Xile

La Ruta 68 estrena telepeatge

35REPORTATGE

Autopista Central

Inaugurat el tercer carril de l’autopista xilena

36REPORTATGE

abertis autopistas

San Rafael i Villacastín estrenen el tercer carril

38REPORTATGE

Nous enllaços de l’AP-7

Avancen les obres a Girona

40REPORTATGE

Programa Truck Pla

Nous descomptes per a transportistes

42REPORTATGE

Global Gathering

Quarta convenció de dirigents corporatius

44REPORTATGE

Col·laboració

publicoprivada

Trobada sobre la viabilitat d’aquest tipus

d’iniciatives

45REPORTATGE

abertis telecom

Contracte amb la Policia Municipal de Terrassa

46REPORTATGE

Mobile World Congress

Arriba la televisió en Ultra Alta Defi nició

48NOTÍCIES

Amazonas 3 48 Llançat amb èxit el

nou satèl·lit d’Hispasat

Premi abertis 50Desena edició

del guardó de la càtedra abertis-UPC

link abertis

SUMARINº08

4 LINK abertis JULIOL 2013


08REPORTATGE

66 RESULTATS

Gener-març 2013Creix el benefi ci net

72JUNTA D’ACCIONISTES

abertis quadruplica les seves principals magnituds

73CONSELL

D’ADMINISTRACIÓReducció del nombre màxim de consellers

Investor’s link

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:Erik Ribé, Bernat Ruiz i Joan Fontanals.

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: Alícia Cobeña.

REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez i Leticia Gonzálvez.

COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Bob Bullock, Sergio Castilla, Joan Fontanals,

Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Marc Ribó, Bernat Ruiz,

abertis, abertis autopistas, abertis telecom, abertis airports i fundació abertis.

REALITZACIÓ:Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta).

Revistes Corporatives Barcelona.Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona.

Tel.: 93 265 53 53.Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià.

Redacció: Marta Carrera, Gemma Figueras, Paco Martínez i Toni Capilla. Maquetació:

Cristina Vilaplana i Xavier Julià. Edició: Ares Rubio.

Dipòsit legal: B-16431-2010.abertis telèfon d’atenció a l’accionista:

902 30 10 15.www.abertis.com

abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,

ni s’identifi ca necessàriament amb la seva opinió.


14 2418

48

56

42

46

32

fundació abertis 52Via-T gratuït per

als conductors amb discapacitat

Pedrera del Mèdol 54abertis presenta el projecte de rehabilitació del jaciment

pròxim a l’AP-7

Retrospectiva Dalí 56La fundació abertis

patrocina l’exposició al Museu Reina Sofía

Conducció responsable 58Nova campanya de

seguretat viària de la fundació abertis

60BREUS

Actualitat abertisApunts d’altres

notícies destacades relacionades amb el Grup


Es fan necessaris una bona planificació de les xarxes, uns reguladors competents i agències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada per obtenir una rendibilitat social positiva

En el primer Congrés Nacional d’Ava-luació de Projectes d’Inversió celebrat

a Santiago de Xile, el passat mes de desem-bre i al qual vaig tenir l’honor de ser convidat, Joaquín Lavín, ministre de Desenvolupament Social, va defensar la pertinència d’analitzar la inversió en infraestructures perquè “fins i tot del darrer peso gastat” s’obtingués ren-dibilitat social. Com a exemple de mala pràc-tica el ministre es va referir a l’existència d’aeroports buits a Espanya, situació que en la seva opinió es devia a la manca d’avaluació econòmica d’aquestes infraestructures al nostre país.

Al congrés van assistir unes 200 perso-nes. La conferència inaugural va ser a càrrec d’Arnold Harberger, de 89 anys, qui als anys 50 va definir els famosos “triangles” que por-ten el seu nom i que mesuren la ineficiència provocada per determinades polítiques públi-ques. Als anys 70, sent director del Departa-ment d’Economia de la Universitat de Chi-cago, va visitar Xile juntament amb Milton Friedman. Des d’aleshores, molts dels brillants economistes xilens han rebut la seva forma-ció a les millors universitats nord-americanes. El professor Harberger segueix assessorant avui el govern xilè en metodologia d’avalu-ació d’inversions.

En la meva intervenció, vaig mostrar el meu desacord amb el ministre Lavín. L’excés de capacitat de moltes infraestructures en

alguns països, entre ells Espanya, no és un problema metodològic. No és la manca d’ava-luació econòmica dels projectes la que explica la construcció d’obres faraòniques. Molts dels projectes es van construir amb finançament comunitari i per accedir als fons europeus es requeria presentar una anàlisi cost-benefici. El problema és més senzill en la seva identi-ficació i més difícil en la seva resolució. El problema és de disseny institucional i incen-tius, i amb almenys tres nivells: regional, nacional i supranacional.

Avaluació de projectesEn ocasions, la metodologia d’avaluació es concep pels economistes per seleccionar els projectes que augmenten el benestar social però es converteix en un requisit adminis-tratiu, en una barrera, ja sigui per accedir als pressupostos públics o als fons europeus.

Malgrat tots els avenços metodològics i l’experiència acumulada, crec que segueixen vigents les paraules de Harberger el 1964: “Crec que devem donar per fet que les nostres estimacions de costos i beneficis (sobretot aquests últims) futurs estan inevitablement subjectes a un ampli marge d’error, enfront del qual no té gaire sentit centrar-se en sub-tileses dirigides a discriminar amb precisió entre inversions que podrien tenir un rendi-ment esperat de 10,5% i les que només donarien el 10%. En primera instància volem ser capaços de distingir les inversions de 10% d’aquelles que puguin rendir un 5 o 15%, esperant el dia en què s’hagin resolt satisfac-tòriament els molts problemes de l’avaluació de projectes de manera que podem seriosa-ment tractar de distingir rendiments del 10% respecte dels del 9 o de l’11%”.

Cal canviar el marc institucional i els incentius per evitar dos problemes: un, el de la discrecionalitat política guiada per objectius electorals més o menys immediats

OPINIÓ

PER

GINÉS DE RÚS

Infraestructures i els triangles de Harberger

Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, és màster en Economia del Transport per la Universitat de Leeds (Regne Unit), on va obtenir el grau de doctor en Economia el 1984

En l’actualitat és professor d’Anàlisi Cost-Benefici al Màster d’Economia Industrial de la Universitat Carlos III de Madrid, on ha estat director del Màster en Economia del Transport.

Ha coŀlaborat i coŀlabora, entre altres organismes, amb la Comissió Europea, el Banc Europeu d’Inversions, el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Tribunal de Defensa de la Competència i el Ministeri d’Economia i Hisenda. www.evaluacionde proyecto.es

NO ES TRACTA D’AUGMENTAR

LES DIMENSIONS DE

L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

SINÓ D’UTILITZAR ELS

SEUS RECURSOS D’UNA

MANERA DIFERENT


i que pot arribar a concretar en l’execució de projectes amb rendibilitat social negativa. L’altre problema està lligat a l’existència de diversos nivells de govern, que fa que sigui rendible per al govern que s’activin projectes amb recursos d’altres nivells de l’Adminis-tració quan mai el municipi, la regió o l’Estat –segons sigui el cas– ho construirien amb diners propis. Una espècie de dilema del pre-soner en què, encara que tots acaben arruï-nats, la millor estratègia individual és la de seguir endavant.

Organismes independentsQuè podem fer? Permeteu-me formular algunes propostes per a les infraestructures i fer una referència al pròxim llibre dels xilens Engel, Fischer i Galetovic The Economics

of Public-Private Partnerships: A Basic Guide,

on aquestes idees es presenten de manera magistral.

Una condició bàsica de partida és con-cebre el ministeri responsable en cada cas com el que planifica la xarxa d’infraestruc-tures, però ni les construeix ni les explota directament i ho fa per dotar l’economia de les infraestructures necessàries i possibles evitant els nivells de capacitat subòptims. El seu disseny institucional hauria de modifi-

les renegociacions dels contractes. No sem-bla el més raonable que el mateix ens que adjudica sigui el que renegociï quan es pro-dueix un canvi en les condicions que pugui afectar l’equilibri de la concessió.

Si tenim una bona planificació de les xarxes, reguladors competents i les agències dedicades a l’avaluació i l’encarrilament de la participació privada, hauríem de deixar a la iniciativa privada la gairebé totalitat dels serveis de transport. Aquesta última tasca s’està portant a terme lentament a Espanya però el canvi institucional descrit segueix pendent i sense ell una privatització no neces-sàriament millora la situació de partida amb producció pública.

Podria pensar-se que això és molt costós, tenint en compte les circumstàncies en què ens trobem, però comparat amb els costos i les ineficiències del sistema actual, els bene-ficis de la reforma serien immensos. A més, no es tracta d’augmentar les dimensions de l’administració pública sinó d’utilitzar els seus recursos d’una manera diferent.*

L’EXCÉS DE CAPACITAT DE

MOLTES INFRAESTRUCTURES

NO ÉS UN PROBLEMA

METODOLÒGIC, SINÓ

DE DISSENY INSTITUCIONAL

I INCENTIUS

car-se per reduir la discrecionalitat política i augmentar el pes de les decisions tècniques quan es tracta de resoldre problemes tècnics. A efectes de decisió sobre les inversions o de regulació, no hauria de segregar-se funcio-nalment la responsabilitat per mitjans de transport, sinó que hauria de fer-se una apro-ximació que valorés el sistema de transport en el seu conjunt amb les consegüents inte-raccions. L’avaluació d’inversions hauria de realitzar-se per un organisme independent i professional que avaluï així mateix totes les inversions en transport en el seu conjunt. Un altre organisme independent, i diferent de l’anterior, hauria d’adjudicar i gestionar els contractes de concessió per a la participació privada a tots els mitjans de transport. Final-ment, un altre organisme s’encarregaria de

* Extracte de l’article publicat originalment al bloc Nada es gratis, el 27 de febrer del 2013. Reproduït amb autorització de l’autor.

El procés de creixement i d’interna-cionalització d’abertis és imparable.

“Anirem a buscar mercats que creixin. Tenim talent i capacitat per fer-ho”, afirmava el president d’abertis, Salvador Alemany, en una entrevista el passat mes de maig. El 2013 està sent un any de reptes per a la companyia: s’està treballant en la consoli-dació dels nous actius adquirits al llarg de 2012 (Xile i Brasil), per poder aplicar les bones pràctiques i criteris d’eficiència que ja estan donant els seus fruits a la resta d’autopistes del Grup. D’altra banda, la com-panyia segueix impulsant la seva diversifi-cació geogràfica analitzant les diferents oportunitats que es puguin presentar als països on ha posat el seu punt de mira: els Estats Units, Mèxic, el Brasil i Colòmbia. Però, quines raons porten a abertis a fixar-se en països de Llatinoamèrica en lloc d’altres?

La naturalesa del negoci d’abertis, com a empresa concessionària, requereix una relació a llarg termini amb les administra-cions i la societat on opera. És per això que prioritza aquells països on existeix més segu-retat jurídica i un marc regulador clar. Molts països del continent americà com els ja citats presenten aquestes característiques, alhora que són països amb importants crei-xements econòmics i destacades necessitats de modernització de les seves infraestruc-tures. És allà on abertis ha posat el seu focus

REPORTATGE

d’atenció en la seva estratègia de creixe-ment. El conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, reconeix que abertis ha reduït la seva “sobreexposició” als mercats d’Europa, que no passen pel seu millor moment. “Hi ha una aposta forta per créixer a tot el continent americà. Busquem les oportunitats per reforçar-nos al Brasil, Xile i Colòmbia, a més d’implantar-nos a Mèxic”, subratlla el conseller delegat.

Creixement selectiuEl procés d’internacionalització del Grup es va iniciar el 2006 amb l’adquisició de la concessionària francesa sanef i s’ha inten-sificat sobretot en els darrers tres exercicis amb una estratègia de creixement selectiu i de focalització en aquells negocis en què el Grup pot desenvolupar la seva vocació

Països estables i amb creixement econòmic, amb marcs legals sòlids i capacitat financera. Són les destinacions on la companyia fixa el punt de mira de cara a futurs projectes


Internacionalització

TEXT I FOTOS abertis

A TANCAMENT DEL 2012,

EL 55% DELS INGRESSOS

DE LA COMPANYIA ES VA

GENERAR A L’ESTRANGER. I

EL 2013, ABERTIS GENERARÀ

MÉS DEL 60% DEL SEU

EBITDA FORA D’ESPANYA


Des del 2009, la companyia ha duplicat el nombre de concessions, 32 el 2013, i quilòmetres que gestiona, 7.300.

Autopistas Infraestructuras de telecomunicaciones Aeropuertos


abertis arreu del món

Canadà

Estats Units

Brasil

Argentina

Colòmbia

Regne Unit

Mèxic

Jamaica

Puerto RicoEspanya

Irlanda

Xile


empresarial i aportar més valor per a l’ac-cionista. Francisco Reynés definia fa uns mesos el full de ruta: “Vam prioritzar la inter-nacionalització per sobre de la diversifi cació d’activitats. Vam aconseguir una posició de lideratge mundial en autopistes i estem en procés de ser més intensius en aquest front. I en telecomunicacions, estem estudiant oportunitats, especialment a Llatinoamè-rica”.

Traduït en xifres, a tancament del 2012, el 55% dels ingressos de la companyia es va generar a l’estranger. Segons les estima-cions, el 2013, abertis generarà més del 60% del seu Ebitda fora d’Espanya (enfront del 45% el 2009), on ja acumula 16.000 milions d’euros d’actius. Des del 2009, la companyia ha duplicat la xifra de concessi-ons, 32 el 2013, i quilòmetres que gestiona, que han passat dels 3.700 als més de 7.300 amb què es va iniciar l’exercici 2013. En aquest període, abertis ha incrementat, així mateix, en gairebé un 28% el valor dels actius que gestiona, fi ns a aconseguir més de 29.000 milions d’euros. Respecte a la plantilla, abertis va tancar el 2012 amb una plantilla mitjana de 17.500 treballadors (enfront dels 10.800 del 2009), dels quals el 64% es troba a l’estranger.

Suècia

França

Evolució (del 2009 al 2013)

GENER2009

QUILÒMETRES TREBALLADORS EBITDA (PAÏSOS) INGRESSOS (PAÏSOS)

GENER2009

GENER2013

GENER2013

GENER2013

GENER2013

46%36% 39% 35%

24% 17%

32% 30%

11% 5%

11%

9%8% 7%44%

37%16% 18%

2%18%

1%16%

6% 9%

41% 41%52% 52%

20% 21%

38% 36%

ESPANYAFRANÇAXILEBRASILALTRES



ESPANYAFRANÇAREGNE UNITXILEBRASILALTRES

GENER2009

GENER2009

6%6%

3%

3%4%

EBITDA (milions d’euros)2.550

2.500

2.450

2.400

2.350

2.3002010 2011 2012 2012

(comparable)

2%2%


ABERTIS PRETÉN UTILITZAR

A LA SEVA XARXA

D’AUTOPISTES LA

TECNOLOGIA SANEF ITS, QUE

S’HA POSICIONAT LÍDER EN

TECNOLOGIES DE PEATGE

Créixer amb socis L’actual situació econòmica de restricció del crèdit i l’estancament del mercat domèstic ha impulsat aliances amb diversos socis finan-cers per aportar fortalesa financera als pro-jectes i poder créixer a l’estranger. Un d’ells és el fons Brookfield Motorways en l’opera-ció del Brasil. No obstant això, abertis, pel seu expertise i know-how del negoci conces-sional, es consolida com a soci industrial principal en tots els projectes en què opera.

Amèrica, principal destinació El continent americà, el principal mercat del Grup, suposarà el 2013 el 23% de l’Ebitda total. L’últim gran projecte d’internaciona-lització d’abertis a Amèrica ha estat el tancament el desembre del 2012 de l’ad-quisició a OHL del 60% d’arteris, l’empresa del sector de les autopistes brasiler més important per quilòmetres gestionats: 9 concessions d’autopistes amb un total de 3.227 quilòmetres en explotació, amb una quota del mercat brasiler d’autopistes en règim de concessió del 21%.

Es tracta d’un portafolis d’autopistes sòlid, que incorpora una equilibrada cartera de concessions, i que millora la vida mitjana de les autopistes d’abertis. Aquesta opera-ció, juntament amb la compra de 3 auto-

Resta d’AmèricaAl continent americà, abertis està també present a Puerto Rico a través de la conces-sionària d’autopistes de Puerto Rico (apr), que gestiona el pont Teodoro Moscoso des de fa 20 anys. Des del 2011, abertis parti-cipa en el consorci metropistas, que explota les concessions de les autopistes PR-22 (San Juan de Puerto Rico-Hatillo) i PR-5 (àrea metropolitana de San Juan).

A Colòmbia, abertis té participació a Coviandes, titular del contracte de conces-sió de la carretera de peatge de 86 quilò-metres que uneix Santa Fe de Bogotà amb Villavicencio. A l’Argentina, abertis gestiona dos dels accessos més importants a la ciu-tat de Buenos Aires a través del grupo con-cesionario del oeste (gco), titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista de l’Oest, que uneix Capital Federal amb Luján; i Ausol, titular de la concessió de 119 quilòmetres de l’accés nord de Buenos Aires. Als tres països esmentats destaquen els nivells positius del trànsit a les autopistes, que van augmentar un 4,5%.A l’exercici 2012, els ingressos de les autopistes de ges-tió directa a Amèrica van ascendir a 404 milions d’euros; i l’Ebitda, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, representa un 10% del total del grup abertis.

Canvis en l’alta direccióabertis ha portat a terme una

remodelació de l’estructura

de gestió de les seves concessions

a Llatinoamèrica, amb l’objectiu

d’adaptar l’organització als nous

reptes plantejats pel creixement

internacional del Grup i garantir

una integració eficient dels negocis.

Per això ha acordat proposar

David Díaz, fins al moment

director general d’Autopistas América,

com a nou conseller delegat d’arteris,

filial brasilera de concessions

d’autopistes. David Díaz dirigirà

la companyia des de la seva seu

a São Paulo.

El fins ara CEO d’arteris, José

Carlos F. d’Oliveira, passarà a ocupar

la Presidència no executiva del Consell

d’aquesta companyia. D’altra banda,

la reorganització directiva també

suposa la creació de la unitat de negoci

d’autopistes a Xile, el gerent general

de la qual serà Luis Miguel de Pablo,

també en dependència directa del

CEO d’abertis. El gerent general serà

responsable de totes les concessions

d’autopistes d’abertis a Xile, que

després de les últimes adquisicions a

OHL sumen més de 700 quilòmetres. La

nova Direcció General d’Autopistes Xile

s’uneix a les ja existents a Espanya i

França, dirigides per Josep Lluís Giménez

i François Gauthey, respectivament.

Finalment, abertis també ha creat

la nova Direcció General de

Concessions Resta del Món (ROW),

el director general de la qual serà

Carlos del Río –fins al moment

director general d’abertis airports–

i que inclou totes les participacions

d’abertis en autopistes de la resta

pistes més a Xile (343 quilòmetres), ha marcat un abans i un després per a la com-panyia, que s’ha convertit en líder mundial en el sector d’autopistes al món tant per xifra d’ingressos com per quilòmetres ges-tionats. El Grup incrementa en pràcticament un 25% les seves magnituds econòmiques i entra, a més, en el mercat brasiler, un mer-cat en creixement i amb un marc concessi-onal estable, on podrà crear una plataforma líder per a la captació de futures oportunitats de creixement a la regió.

La transacció d’actius d’OHL és una operació transformacional que impulsa la diversificació geogràfica del Grup –present a 14 països–, incorpora nous socis –Brookfi-eld– i suposa l’entrada d’un nou grup a l’ac-cionariat d’abertis –la constructora OHL– amb vocació de permanència a llarg termini.

David Díaz.

Carlos del Río.


cució del sistema més important de peatge dinàmic (free-flow) al pont Port Mann Bridge de Vancouver (Canadà). sanef its també col·labora en el desenvolupament del sistema de peatge del pont Golden Ears Bridge de Vancouver o de la circumval·lació de Dublín (Irlanda).

Expansió en telecomunicacionsEn el sector de les telecomunicacions, abertis ha fet una clara aposta pel negoci del towering. Una de les operacions que va marcar l’exercici 2012 d’abertis telecom va ser l’adquisició de 1.000 torres de tele-fonia de Telefónica, que va suposar l’entrada en el mercat de la gestió d’infraestructures mòbils.

El segon focus d’atenció de la divisió de telecomunicacions d’abertis és el negoci satel·litari, que el 2012 es va reforçar amb un increment de la seva participació a His-pasat (40,6%). D’altra banda, el 2013 està sent un any de treball intens per al desen-volupament del Dividend Digital. Això com-

portarà la liberalització d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir els serveis de televisió en obert i consolidar la seva audiència.

Totes aquestes operacions reforcen la voluntat de creixement de la companyia i obren la porta a nous negocis en què abertis pugui posicionar-se com a operador de pres-tigi internacional, com és el cas del towering o del sector de la transmissió via satèl·lit.

Una estratègia de futurTant en projectes de curt com de llarg ter-mini, abertis seguirà potenciant la inter-nacionalització per mantenir-se com a referent en matèria d’infraestructures, pre-nent l’expansió geogràfica com l’impuls del creixement del Grup i amb la mirada posada en països com els Estats Units, el Canadà, el Brasil o Mèxic. Països estables i amb crei-xement econòmic, amb marcs legals sòlids i capacitat financera, que permetin, a més, mantenir estable la qualificació creditícia de la companyia.

de països, així com l’actual unitat

de negoci d’aeroports. De la

nova Direcció General d’Autopistes

Resta del Món (ROW) dependran

la Direcció d’Autopistes USA, la

Direcció d’Autopistes Argentina i la

Dirección d’Autopistes Puerto Rico,

així com les participacions a les

concessionàries Coviandes (Colòmbia)

i RMG (Regne Unit).

TANT EN PROJECTES

DE CURT COM DE

LLARG TERMINI, ABERTIS

SEGUIRÀ POTENCIANT

LA INTERNACIONALITZACIÓ

PER MANTENIR-SE COM A

REFERENT EN MATÈRIA

D’INFRAESTRUCTURES

Sense perdre de vista EuropaAl Vell continent, abertis despunta a França, on la companyia controla el 52% del capital del grup sanef, que gestiona un total de 1.761 quilòmetres de xarxa viària al país gal i manté una posició privilegiada al centre de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estras-burg). El marge brut d’explotació de la filial francesa representa un terç del total del Grup. abertis pretén utilitzar a la seva xarxa d’autopistes la tecnologia de sanef, sanef

its, que s’ha posicionat líder en tecnologies de peatge. Fora d’Europa, encara que asso-ciat a les tecnologies de peatge, cal destacar la concessió per al desenvolupament i l’exe-

abertis va reforçar el 2012 la seva presència en el negoci satel·litari amb un increment de la seva participació a Hispasat (40,6%).

Luis Miguel de Pablo.

ENTREVISTA

VA SER NECESSARI CONÈIXER ABERTIS I LA SEVA CULTURA, TRANSMETRE-LA AL PERSONAL QUE S’INCORPORAVA I REAFIRMAR-LA ALS QUE ES MANTENIEN”

Luis Miguel de Pablo estrena càrrec com a director general d’abertis

autopistas Xile. En aquesta entrevista ens exposa els reptes que afronta en el seu nou càrrec i aporta també algunes reflexions sobre el model d’infraestructures a Xile.

Quin és el seu balanç després d’aquests primers mesos al capdavant de la Gerèn-cia d’abertis autopistas Xile?En aquesta primera etapa, i després de la compra dels actius d’OHL a Xile per part d’abertis, el nostre objectiu va ser integrar les empreses de manera que tinguessin una sola estructura. La integració va haver de fer-se mantenint la totalitat de les funcions opera-tives, ja que les empreses havien de seguir funcionant i, alhora donant tranquil·litat als treballadors que veien els seus llocs de treball en risc. Per aconseguir-ho va ser necessari conèixer abertis i la seva cultura, transmetre-la al personal que s’incorporava i reafirmar-la als que es mantenien. Es requeria reconquis-tar les confiances de tots. En definitiva, era un procés que necessitava la cooperació de tota l’empresa com un gran equip.

Han estat mesos de visites de personal de Barcelona, que ens van orientar i ens van donar el suport necessari per aconseguir la integració i van transmetre gran preocupació per les persones.

Avui estem molt avançats en el procés d’integració i estem treballant com una sola empresa, fet que fins ara ens ha permès tenir

un equip que és millor que la suma individual de les dues empreses. Encara queden proces-sos per concloure, però al meu entendre hem complert amb els objectius plantejats dins els terminis.

Quins són els seus objectius per al negoci a curt termini? I a llarg termini, quins reptes es planteja?Els objectius interns a curt termini són acon-seguir una integració completa i total, imple-mentant sistemes i procediments comuns que permetin fer una tasca eficient.

Hem iniciat les anàlisis per implementar un model d’operació similar a l’aplicat a les autopistes d’Espanya, adaptat a les condici-ons particulars dels nostres contractes amb el Ministeri d’Obres Públiques i els diferents stakeholders, basat en xarxes en lloc de con-cessions individuals, cosa que ens permetrà fer més eficient l’operació. La tecnologia és

«abertis té experiència en integració i creació de valor a la companyia»

Director general d’abertis autopistas Xile

Luis Miguel de Pablo

TEXT abertis | FOTOS Josep Loaso

Després de l’adquisició de tres autopistes d’OHL a Xile, l’acabat de nomenar director general d’abertis autopistas Xile, Luis Miguel de Pablo, assegura que la integració dels actius està molt avançada i que ja es treballa com una sola companyia

Perfil Enginyer Civil per la Universitat de Xile; MBA i DPA en Administració d’Empreses per la Universitat Adolfo Ibáñez, va cursar Administració i Gerència a la UCLA, amb postgrau en Geotècnia i Fonamentació a la Universitat Politècnica de Madrid.

Va treballar 20 anys a ENDESA a la Gerència d’Obres i Ingendesa participant en el disseny, la direcció i el control d’obres civils.

En els darrers 15 anys ha treballat en la indústria de les Concessions d’Obres Públiques.

Entre el 1997 i el 2000 va treballar com a director tècnic a l’Autopista Los Libertadores i en assessories a Autopista del Itata, Autopista del Sol i Autopista Rutas del Pacífico.

Va ser assessor del Banc Interamericà de Desenvolupament per a la Central Hidroelèctrica Sandillal a Costa Rica CA i va participar com a especialista geotècnic a la Central Hidroelèctrica Don Pedro a Costa Rica CA.

Entre el 2000 i el 2003 va ser director d’Autopista del Aconcagua i entre el 2004 i el 2007, director de contractes a Constructora Vespucio Norte.

Entre el 2008 i el 2012 va ser director general d’OHL Concesiones Chile i les seves filials.

Des del març del 2013 és director general d’abertis autopistas Xile i totes les seves filials.

VOLEM IMPLEMENTAR UN MODEL D’OPERACIÓ SIMILAR A L’APLICAT A LES AUTOPISTES D’ESPANYA, ADAPTAT A LES CONDICIONS PARTICULARS DEL NOSTRE PAÍS”


clau per aconseguir aquests propòsits i, per tant, a curt termini hem de posar molt esforç a dotar a les nostres concessions de sistemes tecnològics com cobraments de peatges amb Televía, construir fibres òptiques que ens permetin unificar centres de control, panells d’informació variable, etcètera. Des del punt de vista de l’atenció dels usuaris de les vies concessionades, hem de canviar internament la mentalitat amb l’objectiu de donar una atenció de clients més que d’usuaris.

A mig i llarg termini el nostre objectiu és crear valor a la companyia. Una forma de fer-ho és millorant les condicions de les con-cessions en què actualment operem. Per això és necessari acordar amb el Ministeri d’Obres Públiques la construcció d’obres com l’am-pliació de les actuals carreteres i autopistes, construcció de túnels i la incorporació d’obres que augmentin la seguretat i el confort dels usuaris. Això ens podria permetre ampliar el termini de les concessions que veuen pròxi-mes la data de finalització o rebre pagaments directes del Ministeri d’Obres Públiques. També hi ha mesures pròpies o acords amb


Si bé en els últims vuit anys no s’han licitat grans concessions, l’actual govern té en car-peta per a aquest any la licitació de projectes per quantitats properes als 1,5 milers de mili-ons de dòlars, concentrat en pocs però grans projectes, fita difícil d’aconseguir.

Xile necessita inversions en infraestruc-tura per continuar amb el seu desenvolupa-ment. El creixement del parc automobilístic es troba pròxim als 200.000 vehicles l’any, fet que augura un caos total a les ciutats en el curt termini. Estudis fets pel Ministeri de Transport assenyalen que només a Santiago s’han d’invertir 25.000 milions de dòlars en els propers 12 anys, dels quals el 36% cor-respon a projectes viaris concessionats. La resta de la inversió es destinarà a transport públic, però les concessions tindran també un rol preponderant.

Creu que existeix algun tipus de resis-tència a Xile al model de concessió de carreteres?A Xile el model de concessions ja està imple-mentat i és difícil tornar enrere. L’avenç en infraestructura pública es va avançar 20 anys, sent un dels pilars del desenvolupament que ha assolit el país. Alhora, va alliberar recursos de l’Estat que han permès executar obres en camins i obres de caràcter secundari, que no haguessin pogut fer-se perquè els recursos s’utilitzaven només per executar i mantenir obres a les vies principals.

Reiterant el que he dit anteriorment, a Xile existeix consciència del valor de la infra-estructura pública, la que ha de ser pagada per qui l’usa i no amb recursos de tots els xilens, de manera que aquests recursos puguin ser dirigits a altres necessitats del país.

Quin paper pot tenir abertis autopistas Xile en futurs projectes de col·laboració publicoprivada? Indubtablement, abertis compleix i ha de continuar complint un paper molt important en aquest aspecte. Xile és un país on gran part de les concessions corresponen a pro-

A MIG I LLARG TERMINI EL NOSTRE OBJECTIU ÉS CREAR VALOR A LA COMPANYIA. UNA FORMA DE FER-HO ÉS MILLORANT LES CONDICIONS DE LES CONCESSIONS EN QUÈ ACTUALMENT OPEREM”

empreses que podem prendre per tal d’im-plementar millores sense la necessitat d’acor-dar-les amb el concedent. En aquest cas, la tecnologia és una gran ajuda per assolir aquest objectiu.

També hem d’estar atents al que passa a la indústria, ja que contínuament s’obren possibilitats de compra de noves companyies que ens permetrien augmentar les nostres concessions. abertis té gran experiència en processos d’integració, com ho ha demostrat a Xile i al Brasil, i té els mecanismes per crear valor millorant processos.

Com analitza el sector de la concessió a Xile? Creu que és un negoci madur i consolidat?La indústria de les concessions a Xile està madura. S’han concessionat les principals rutes del país i s’ha iniciat el procés de con-cessionar un altre tipus d’infraestructura pública com ara aeroports, hospitals i edificis públics (jutjats). S’estan iniciant les segones concessions de les mateixes rutes i aeroports el termini de concessió de les quals ja va expirar. A Xile hi ha consciència de pagament per l’ús de la infraestructura de qualsevol tipus. Fins i tot a les autopistes urbanes amb ús exclusiu de free flow, l’evasió del pagament està dins dels rangs estimats.

Com analitza el futur de les concessions a Xile? Creu que existeix potencial per a un gran creixement d’aquest negoci en els propers anys al país?

LA IMPLEMENTACIÓ DEL TELEPEATGE ÉS UNA NECESSITAT PER PERMETRE CONTINUAR AMB EL CREIXEMENT DEL FLUX”

JULIO 2013 LINK abertis 17

Linkwww.autopistacentral.cl/www.rutasdelpacifico.cl/

jectes madurs, sense riscos de construcció, més enllà de les millores que es poden i han de fer en els projectes, fet que va molt de la mà amb la política d’abertis.

Per això, crec que Xile és un país ideal perquè abertis continuï invertint, ja que a més disposa d’unes condicions econòmiques i polítiques estables.

Com valora el procés d’integració dels actius d’OHL al grup abertis?La incorporació dels actius d’OHL ha permès a abertis ser líder mundial en concessions i a Xile és la concessionària més important per volum de trànsit, cosa que li dóna una hege-monia i una posició favorable per desenvo-lupar el seu model de gestió i de negociació amb els diferents concedents.

L’aplicació de les tecnologies de peatge dinàmic (telepeatge, GPS, etcètera) pot contribuir a una gestió més eficaç del trànsit? Fins a quin punt són prioritàries aquestes tecnologies a Xile?La tecnologia és fonamental per al model de gestió integrada de les diferents concessions. Ens permetrà ser més eficients tenint, només a tall d’exemple, centres de control únics per a diverses concessions o un per a cada xarxa o àrea. D’altra banda, el telepeatge avui ja no és una opció sinó una necessitat, no només per millorar el servei als usuaris de les auto-pistes, sinó com una eina per créixer. Tenim places de peatge reblides, on ja no ens és possible complir amb els estàndards mínims exigits i raonables, i ja no tenim espai per augmentar les places, cosa que genera un estancament del creixement. En altres parau-les, tenim capacitat a les vies, però els peat-ges són els colls d’ampolla. Hem implemen-tat sistemes de pagament amb targetes sense contacte, però tot i això no tenim capacitat suficient d’atenció als usuaris.

En aquests casos la implementació del telepeatge és una necessitat per permetre continuar amb el creixement del flux. A Xile els fluxos estan augmentant a raó aproximada del 8% anual.

Xile és un país que segueix creixent a nivells molt superiors a la mitjana de paï-sos de l’OCDE. Quines són, segons la seva opinió, les claus d’aquest èxit econòmic? Com afecta als ingressos del negoci? Que Xile estigui creixent a nivells més alts que la mitjana dels països de l’OCDE no és una casualitat. Xile ha demostrat ser un país seriós i amb políti-ques econòmiques estables a través del temps, cosa que

dóna tranquil·litat als inversionistes que por-ten els seus capitals al nostre país. Però també hi ha altres aspectes a considerar que se sumen a les condicions del país. El bon preu que han tingut durant anys les matèries pri-meres com el coure ha portat grans inversi-ons a l’àrea minera. Xile és un país miner per excel·lència; durant dècades hem desenvo-lupat altres activitats econòmiques com la vitivinícola, la salmonera, la fructícola, entre d’altres, però el preu del coure ens va tornar a la realitat, fet que fins i tot ha perjudicat les altres indústries a causa de la baixa en el preu del dòlar i l’augment de la mà d’obra. Avui a Xile hi ha pràcticament plena ocupació i tenim gran quantitat de mà d’obra estrangera treballant al país, no només de països veïns com Perú, l’Argentina i Bolívia, sinó de països europeus que estan patint la crisi.

Aquest creixement sostingut que ha tin-gut Xile està fent que la nostra indústria també estigui creixent en forma sostinguda any rere any al voltant del 8% del flux anual.

LA INFRAESTRUCTURA PÚBLICA HA DE SER PAGADA PER QUI LA UTILITZA I NO AMB RECURSOS DE TOTS ELS XILENS, DE MANERA QUE AQUESTS RECURSOS PUGUIN SER DIRIGITS A ALTRES NECESSITATS DEL PAÍS”

Luis Miguel de Pablo afirma que Xile necessita inversions en infraestructura per continuar amb el seu desenvolupament.

L’organigrama de la Direcció d’Asses-soria Jurídica Corporativa s’ha anat

adaptant de manera progressiva als canvis que el Grup ha experimentat en els darrers anys. Una part del seu equip es va escindir per conformar l’Assessoria Jurídica d’Auto-pistas España; una altra, per acompanyar Saba en el seu nou projecte fora del grup abertis, fa dos anys.

Malgrat això, Assessoria Jurídica Corpo-rativa ha mantingut sempre la seva capacitat per assessorar i acompanyar abertis en la

EQUIP

seva expansió internacional i ho ha aconse-guit gairebé sense incrementar el seu nombre d’advocats. Segons la seva directora, Marta Casas, “l’Assessoria Jurídica Corporativa asses-sora les unitats de negoci i la pròpia Corpo-ració en aquells aspectes que afectin d’una forma més directa el valor d’abertis”. Tot plegat ho fa des de tres perspectives: mitjan-çant el suport a l’operativa dels negocis col-laborant en el disseny dels seus projectes; la salvaguarda d’una responsabilitat social basada en uns principis ètics molt arrelats en

La Direcció d’Assessoria Jurídica d’abertis assessora les unitats de negoci del Grup i la pròpia Corporació des del compliment del codi ètic i un marc jurídic segur

Territori jurídicAssessoria Jurídica Corporativa

1



EL DEPARTAMENT

ASSESSORA EN “AQUELLS

ASPECTES QUE AFECTIN

D’UNA FORMA MÉS DIRECTA

EL VALOR D’ABERTIS”,

EXPLICA MARTA CASES

el grup i la participació directa en el creixe-ment del mateix a les diverses jurisdiccions. “La visió global aporta, sens dubte, l’oportu-nitat de compartir un coneixement generat després d’anys de creixement, valoració d’ac-tius i un adequat tractament del teixit de relacions amb els òrgans concedents, qüestió fonamental en els nostres negocis”, afirma Marta Casas.

L’equip Assessoria Jurídica Corporativa està liderada per Marta Casas. L’acompanya en la gestió i l’organització del Departament Daniel Ventín, director de Projectes. El departament disposa a més de vuit advocats amb àmplia experi-ència, tres tècnics-administratives i una secretària de Direcció.

Cadascun dels advocats és especialista en alguna àrea del Dret d’interès per a abertis (Dret societari, financer, projectes d’inversió, contractació mercantil, Dret públic, etcètera). L’equip de tècnics-administratives coordina els processos de contractació gene-ral i de protecció de marques, patents i noms de domini del grup abertis.

— 1 —Marta Casas, directora del departament d’Assessoria Jurídica Corporativa d’abertis. — 2 —L’equip d’Assessoria Jurídica al complet. A dalt: Lucía Viz, Inma Ardiaca, Bárbara Jean Mairet, Annabel Casahuga, Raquel Pelegrín, Carme Torcal, Andrés Barberis, Maya Falguera i Julián Fernández.A sota: Virginia Navarro, Marta Casas, Daniel Ventín, Beatriu Daura i Gemma Magre.

2


Acció transversal La Direcció d’Assessoria Jurídica presta asses-sorament a totes les Direccions Generals d’abertis: a Desenvolupament Corporatiu en projectes d’inversió, a la Direcció General de Finances en contractes de finançament i emis-sió d’instruments financers, a la fundació

abertis en els seus programes de patrocini, entre d’altres. La interacció amb tots ells és contínua i es realitza, doncs, de manera trans-versal. Igualment, la Direcció està en permanent contacte amb les unitats de negoci i els ofereix assessorament continuat en aquelles àrees en què pugui completar des de la seva visió global l’assessorament de les seves respectives asses-sories jurídiques (per exemple, assumptes que tinguin transcendència per al grup abertis en el seu conjunt: renegociacions de contractes de concessió, plets rellevants, etcètera).

LA CONTÍNUA ADAPTACIÓ

A LES NECESSITATS

D’UN GRUP QUE

NO PARA D’INVERTIR

EN PAÏSOS NOUS

ÉS EL PRINCIPAL REPTE

Adaptació a la jurisdicció La contínua adaptació a les necessitats can-viants d’un grup que no para d’invertir en països nous és el principal repte de la Direc-ció d’Assessoria Jurídica Corporativa. Segons Daniel Ventín, director de Projectes, “cada país té el seu propi sistema i cultura jurídics, a vegades molt diferent del nostre o d’altres coneguts”. El repte de l’adaptació a cultures diferents és especialment acusat en el cas dels advocats. El coneixement del sistema legal espanyol no és suficient per abordar l’assessorament fora de les seves fronteres. En opinió de Marta Casas, “l’advocat ha de desenvolupar, i desenvolupa, una capacitat de comprensió d’altres sistemes que el farà sentir-se còmode en qualsevol jurisdicció, sabent què cal preguntar i sent conscients en tot moment del perill de realitzar inter-pretacions errònies basades en un sistema legal desconegut”, i afegeix que “només el sentit comú i la prudència i, evidentment, l’adequat assessorament, poden garantir la seguretat jurídica en qualsevol entorn”.

La Direcció d’Assessoria Jurídica compta, per això, amb un equip “responsable, dinàmic, sense protagonismes, conscient de formar part d’un projecte multidisciplinari i amb vocació de servei”, afirmen els seus responsables.

Bon govern i codi ètic Entre els principis del bon govern corporatiu s’inclou la supervisió del compliment del codi ètic. Per això, cada vegada més, el codi ètic s’està convertint en una peça clau per a tota empresa socialment responsable i que, per tant, presumeix del compliment del codi unificat de bon govern. En aquest sentit, abertis, amb la seva Assessoria Jurídica al capdavant, està realitzant un esforç per arti-

CADA VEGADA MÉS,

EL CODI ÈTIC S’ESTÀ

CONVERTINT EN UNA

PEÇA CLAU PER A TOTA

EMPRESA SOCIALMENT

RESPONSABLE

Daniel Ventín, director de Projectes d’Assessoria Jurídica Corporativa.


cular un sistema de prevenció i control sobre el possible incompliment del seu codi ètic i els seus reglaments, ja sigui per part dels seus directius com dels seus treballadors. Per això, a més d’informar i sensibilitzar el personal, ha impulsat diverses accions formatives en diferents països com a part de l’articulació d’un sistema de prevenció i control sobre incompliments del seu codi ètic.

Una d’aquestes iniciatives és el disseny d’un mòdul formatiu on-line intern (com-

pliance) per conscienciar els seus directius i treballadors dels riscos que poden néixer de l’incompliment del codi ètic i els seus regla-ments. Aquesta formació es llançarà en primer lloc a Espanya, per posteriorment realitzar un desplegament, amb les adaptacions neces-sàries, a tots aquells països on abertis tingui presència.

Canal ètic L’existència d’un canal ètic intern és una mostra de la preocupació d’abertis per pre-venir qualsevol acte contrari al seu codi ètic i als seus respectius reglaments. Les consul-tes, dubtes o denúncies realitzades a Espanya seran abordades per la Comissió del Codi Ètic abertis.

Les procedents d’empreses del Grup en altres països les tractaran les respectives comissions locals. abertis està treba-llant per optimitzar la coordinació de les comissions locals amb la Comissió del Codi Ètic.


El paper d’Assessoria Jurídica en l’adquisició d’arterisTota operació de M&A (Mergers and

Acquisitions) requereix una implicació

de tot l’equip des del seu inici. És el cas

de la recent adquisició d’arteris (antiga

OHL Brasil). Es va començar amb un

acord d’intencions amb OHL i es va

portar a terme una intensa tasca de

revisió dels actius i els contractes de

concessió que s’adquirien. Tal com

explica el director de Projectes, Daniel

Ventín: “Vam col·laborar activament en

la negociació del contracte amb OHL, en

el disseny i l’estructuració de l’operació.

Recentment hem estat coordinant

també l’OPA obligatòria sobre les

accions d’arteris”. Simultàniament,

es va negociar amb Brookfield la seva

participació en l’accionariat a arteris.


REPORTATGE

El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va focalitzar el creixement de la companyia al continent americà, en un esdeveniment organitzat pel diari ‘Expansión’ amb motiu del seu 15è aniversari a Catalunya

Estats Units i Mèxic, mercats prioritaris

Internacionalització d’abertis


La internacionalització com a estra-tègia de creixement de la companyia.

Aquest va ser el leitmotiv del missatge que el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va voler transmetre a la jornada Porta oberta a noves oportunitats, celebrada el passat mes de maig al Liceu de Barcelona i organitzada pel diari Expansión amb motiu del seu 15è aniversari a Catalunya. El dirigent

“ES TRACTA DE MERCATS

MÉS VETERANS”, AMB

ECONOMIES POTENTS I UNA

ÀMPLIA SUPERFÍCIE PER

EXPLORAR, VA DESTACAR

FRANCISCO REYNÉS

d’abertis va posar el focus als Estats Units i Mèxic com a països prioritaris per seguir creixent en el mercat d’autopistes, sense deixar de banda el potencial dels països BRIC (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina). “Als països BRIC cada vegada hi haurà més autopistes de peatge, cosa que és una gran oportunitat per a nosaltres perquè només estem a 15 països dels 170 d’arreu del món”, va


El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, a la jornada organitzada pel diari econòmic Expansión.

destacar Francisco Reynés, i va afegir que “abertis està centrada ara a créixer en altres països amb gran seguretat jurídica com els Estats Units i Mèxic. No podem pretendre ser líder mundial i no ser als Estats Units”. Així mateix, el conseller delegat d’abertis va voler posar èmfasi en la voluntat de la companyia de créixer al Perú i Colòmbia, que compten amb gran potencial. “El Grup s’està focalitzant a l’Atlàntic, encara que no descartem inversions a països emergents”. Francisco Reynés va justificar aquesta pre-ferència pel continent americà perquè “es tracta de mercats més veterans”, amb eco-nomies potents i una àmplia superfície per explorar. Va destacar també la importància de la seguretat jurídica per al negoci, ja que “revisem tarifes i inversions periòdicament”.

Altres experiències d’internacionalitzacióEl conseller delegat d’abertis va compartir taula rodona amb el president de Gas Natu-ral Fenosa, Salvador Gabarró, qui va defen-sar que “el futur està als BRIC” i que la inter-nacionalització ha de fer-se malgrat que no és un procés fàcil.

Una altra de les empreses convidades a l’acte va ser Telefónica Catalunya. El seu director general, Kim Faura, va recordar que la companyia va fer el salt a la internacio-nalització als anys 90 entrant en mercats llatinoamericans com l’Argentina, Xile, el Brasil i el Perú, on va dir que hi havia sis

milions de línies en espera i en només un any Telefónica va instal·lar la meitat.

Les companyies van coincidir a ressal-tar el canvi de model que està propiciant la crisi. “Cal acceptar que estem en una nova era, no podem pensar que tornarem al mateix d’abans”, va afirmar John Scott, pre-sident de KPMG, qui va advocar per “mirar més enllà de la conjuntura actual” a l’hora de planificar inversions. Tots els directius van incidir també en l’aposta pels nous mer-cats emergents i van emplaçar a “no tenir por” a l’hora de sortir de les fronteres espa-nyoles, així com a impulsar la innovació en els seus productes.

El missatge de la internacionalització també es va poder escoltar a la cimera sobre inversió a Llatinoamèrica organitzada per Reuters el passat mes de maig. El conseller delegat d’abertis, que va participar a la trobada, va explicar que el Grup ha identificat al continent americà diverses oportunitats que es troben en procés d’estudi. La crisi financera i econòmica d’Europa és la que, en paraules del conseller delegat, ha propiciat la diversificació geogràfica d’abertis cap a Llatinoamèrica,

on la companyia va consolidar la seva presència el 2012 comprant els actius d’autopistes al Brasil i Xile a OHL. Francisco Reynés va qualificar de “fantàstica” la relació amb OHL, que “aporta estabilitat a l’accionariat”. D’altra banda, el conseller delegat va dir que una altra de les prioritats de l’empresa “seguirà sent la de reduir el cost del deute”, que l’any passat es va incrementar com a conseqüència de la incorporació de la brasilera arteris.

Participació en la cimera Reuters Latam

ENTREVISTA

ABERTIS, GRÀCIES A LA SEVA DIVERSIFICACIÓ, ESTÀ ESPECIALMENT BEN SITUADA PER SEGUIR TENINT UN PAPER CREIXENT EN ELS PROJECTES QUE ES LLANÇARAN”

Carlos Bastarreche defineix el paper de les ambaixades com un factor que

varia segons les característiques de cada país. Respecte a les empreses espanyoles, on la iniciativa privada és protagonista, creu que el repte de l’Ambaixada és posar a disposició dels empresaris tots els mitjans informatius, econòmics, socials i culturals que Espanya té a França. La coordinació de tots ells és, segons l’ambaixador, un dels principis en què es regei-xen per posar-los al servei de les empreses espanyoles.

Com són actualment les relacions entre Espanya i França, després dels últims canvis tant a nivell polític intern a França com extern a Europa?Hi ha un diagnòstic que és compartit pels responsables espanyols i francesos, i és que

«La internacionalització suposa adaptar-se millor a la demanda»

Ambaixador d’Espanya a França

Carlos Bastarreche

TEXT abertis | FOTOS Ambaixada d’Espanya a França

L’ambaixador d’Espanya a França considera que el teixit d’interessos comuns entre Espanya i França no para de progressar qualitativament i quantitativament, amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment

Perfil Llicenciat en Dret, va ingressar el 1976 en la carrera diplomàtica.

Va ser secretari a la Representació Consular i Comercial a Romania, secretari en Missió d’Espanya davant les Comunitats Europees i vocal Assessor a la Secretaria d’Estat per a les Relacions amb les Comunitats Europees.

El 1985 va ser nomenat subdirector general de Coordinació Comunitària per a les Relacions Institucionals i, posteriorment, director general de Coordinació Jurídica i Institucional Comunitària i representant permanent adjunt d’Espanya davant les Comunitats Europees.

El 1996 va passar a ocupar el càrrec de secretari general de Política Exterior i per a la Unió Europea, i, acte seguit, secretari general d’Afers Europeus.

Del 2002 al 2010 va ser ambaixador Representant Permanent d’Espanya davant la Unió Europea.

Des del setembre del 2010 és ambaixador d’Espanya a França.

LES INFRAESTRUCTURES SÓN UN INSTRUMENT FONAMENTAL DE LA POLÍTICA ECONÒMICA DELS ESTATS PER IMPULSAR EL CREIXEMENT”


les relacions dels nostres dos països es troben, sens dubte, en el millor moment de la nostra llarga història comuna.

Des del nostre ingrés a l’aleshores Comu-nitat Econòmica Europea el 1986, i després d’unes difícils negociacions, entre altres coses per conflictes d’interessos amb França, aques-tes no han parat de millorar.

El que anomenàvem en aquells temps camps “irritants” (agricultura, pesca, terrorisme, etcètera) no només han estat superats durant aquests anys sinó que, fins i tot, s’han conver-tit en camps de cooperació exemplar en bene-fici mutu. Per exemple, en matèria de lluita

Espanya 5.190 milions d’euros i en el primer trimestre del 2013 la despesa dels francesos a Espanya ha augmentat un 33%.

Finalment, des d’un punt de vista de relacions entre les nostres societats, també vam batre rècords amb relació a altres països en àmbits: professors i alumnes d’espanyol, manifestacions culturals i esportives, segui-ment de notícies sobre Espanya en mitjans de comunicació francesos, etcètera.

Aquest conjunt d’indicadors cal com-pletar-lo amb la gran coincidència que tenim ambdós països en la dimensió internacional de les nostres polítiques. Tant pel que fa a les nostres respectives posicions sobre la integració europea i en àmbits regionals específics com el mediterrani, com fins i tot a nivell global, per exemple en fòrums mul-tilaterals com NNUU o el G20.

Aquest ric teixit de posicions comunes i interessos compartits pot dir-se que està ja en els nostres respectius ADN, i per tant no cessa de progressar qualitativament i quan-titativament amb independència del color polític o la conjuntura electoral de cada moment a Espanya o França. Una dada que té un valor simbòlic però també operatiu, és la represa a partir de l’any passat de les cime-res anuals.

Com es veu des de França la situació econòmica espanyola i com creu que pot afectar a empreses internacionalit-zades com abertis?A França es coneix molt bé quina és la situa-ció econòmica a Espanya, entre altres raons perquè les principals empreses franceses del CAC40 (el nostre IBEX) estan instal·lades a Espanya. Sobre això, una dada molt significa-tiva és que una de les principals empreses franceses com Renault/Nissan hagi decidit augmentar les seves inversions a Espanya en un sector tan estratègic a mig i llarg termini com és l’automòbil.

Existeix, per tant, una lògica preocupació per la situació actual, però amb una confiança en la nostra capacitat de recuperació basada en les diferents mesures que s’estan adoptant. I, evidentment, confiem en què el context europeu, que és un ingredient fonamental per aconseguir aquest objectiu, trobi les fór-

PER A NOSALTRES, LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EMPRESA ESPANYOLA SUPOSA MÉS EXIGÈNCIA D’ADAPTACIÓ A LA DEMANDA QUE SE’NS PLANTEJA”

contra la delinqüència organitzada la coope-ració hispanofrancesa és possiblement una de les millors del món.

En el terreny econòmic, les xifres són també eloqüents: els nostres intercanvis han augmentat de manera exponencial assolint una xifra de 63.000 milions d’euros; França és la primera destinació de les nostres expor-tacions, amb gairebé un 17% del total. El 2012 vam ser el setè inversor a França; uns 500 grups espanyols configuren una inversió total acumulada superior als 15.000 milions d’eu-ros, que dóna ocupació a més de 48.000 per-sones; per la seva banda, les empreses fran-ceses són el segon inversor a Espanya, amb una inversió total estimada en uns 67.000 milions d’euros, i donen feina a més de 300.000 espanyols. Els fluxos turístics se segueixen incrementant, i Espanya és la pri-mera destinació internacional per als france-sos. El 2012, 8,9 milions de turistes francesos van visitar Espanya, fet que ha suposat un creixement del 7,1%, i aquesta tendència prossegueix també en el primer trimestre del 2013, en què els turistes francesos que han visitat Espanya han augmentat un 11% inte-ranual. El 2012, els francesos van gastar a

LES RELACIONS ENTRE ESPANYA I FRANÇA S’ESTAN ENFORTINT FINS I TOT EN AQUESTS MOMENTS DIFÍCILS”

L’ambaixador espanyol a França opina que al país veí es coneix “molt bé” quina és la situació econòmica a Espanya.


mules per combinar adequadament el resta-bliment dels equilibris necessaris (pressupos-taris, competitivitat, etcètera) amb un marc de política econòmica i monetària que afavo-reixi el creixement.

Amb l’estabilització de la nostra prima de risc, els problemes de finançament de les nostres empreses a l’exterior crec que s’estan resolent. D’altra banda, les millores dels nos-tres índexs de competitivitat estan tenint un efecte positiu per a les nostres grans empreses internacionals, que utilitzen serveis a Espanya.

En la seva opinió, què podria fer una empresa com abertis per millorar la imatge de l’empresa i d’Espanya? Quina és la valoració dels projectes d’abertis (càtedres, fundació) al país gal? Què li sembla que abertis sigui el primer inver-sor espanyol a França?Que abertis sigui el primer inversor espanyol a França no només em sembla una molt bona notícia, sinó que a més em sembla lògic. Donada la seva especialització en les infraes-tructures i el seu èxit a nivell mundial, és totalment natural i positiu que abertis s’hagi convertit, també a França, en un actor bàsic en aquest camp.

Potser la meva opinió no és objectiva, però crec que abertis ho està fent molt bé a França i, per tant, està ja donant una molt bona imatge de la serietat i la competència de les nostres grans empreses que, segons el meu parer i en interès mutu, haurien d’estar més presents a França.

La iniciativa d’haver creat una fundació, que desenvolupa diferents projectes d’inte-rès social, com per exemple en el camp de la seguretat viària, és una demostració d’una política intel·ligent. Una altra bona iniciativa ha estat que abertis hagi estat entre els principals patrocinadors de la recent exposi-ció Dalí al Centre Pompidou, que ha batut totes les marques d’èxit entre el públic fran-cès i estranger que visita París.

Com ha canviat el rol de les ambaixades després de la creixent internacionalitza-ció de les empreses espanyoles?Les ambaixades som la projecció a l’estranger de l’administració espanyola, i per tant un servei públic, com diuen els francesos, constituït per servidors públics, com diuen els anglosaxons. En aquest sentit, igual que tots els ciutadans espanyols han de saber que les seves ambaixades estan per ajudar-los si ho necessiten, també totes les empreses grans i petites tenen aquest instrument a la seva disposició.

La internacionalització de l’empresa espanyola, que té ja gairebé dues dècades pel que fa a les grans i que està creixent de forma exponencial entre les pimes en aquests dos últims anys, suposa per a nosal-tres cada vegada més exigència d’adaptació a la demanda que se’ns planteja.

Cada país té, evidentment, les seves pròpies característiques i, per tant, el paper de les ambaixades varia. Respecte a les empreses i en un país veí, gran, i on la inici-ativa privada és protagonista, crec que el nostre repte és posar a disposició dels nostres empresaris tots els mitjans que l’Es-tat espanyol té aquí. La coordinació de tots plegats: informatius, econòmics, comercials, laborals, turístics, culturals, consulars, etcè-tera, és un dels principis rectors de “Marca Espanya” que estem aplicant, per posar-los al servei de les nostres empreses. Els contac-tes, quan és necessari, amb les autoritats nacionals, locals, etcètera, formen també, sens dubte, part de la nostra feina.

UNS 500 GRUPS ESPANYOLS CONFIGUREN UNA INVERSIÓ TOTAL SUPERIOR ALS 15.000 MILIONS D’EUROS A FRANÇA, QUE DÓNA FEINA A MÉS DE 48.000 PERSONES”

Quin és el seu balanç després d’aquests anys com a ambaixador d’Espanya a França?Encara que per la meva trajectòria, des de fa molts anys vinculada a la integració euro-pea, sempre he tingut un estret contacte amb els responsables francesos, treballar aquí dóna una perspectiva diferent, en mol-tes ocasions més vinculada amb els proble-mes concrets de la vida real. Durant aquests dos anys, als nostres països s’han produït canvis importants. Tots dos estem en un context de crisi europea sense precedents en els darrers anys. No obstant això, les nostres relacions s’estan enfortint fins i tot en aquests moments difícils.

Quin rol creu que poden jugar les infra-estructures en la recuperació econòmica a Europa?Les infraestructures han estat, i suposo que ho seguiran sent, un instrument fonamen-tal de la política econòmica dels Estats per impulsar el creixement, i en aquests moments és obvi que es necessita creixe-ment. Evidentment, les circumstàncies can-vien (el tipus d’infraestructures, les maneres de finançament, etcètera) i les polítiques dels governs s’han d’ajustar al context exis-tent. Crec que abertis, per la diversificació –no només internacional sinó en els tipus d’infraestructures i en la varietat de mane-res de gestió–, està especialment ben situ-ada per seguir tenint un paper creixent en els projectes que es van a llançar.

Carlos Bastarreche afirma que abertis està “especialment ben situada per seguir tenint un paper creixent en matèria d’infraestructures”.

VIATGE

São Paulo és el món convertit en ciu-tat, és una de les ciutats més poblades

del planeta. I també és el centre financer del Brasil, la City per on passen els diners que donen el desenvolupament industrial, la modernització i la tecnologia del país.

A la seva zona metropolitana –Gran São Paulo– s’arraïmen 19 milions de persones. 12 milions habiten aquesta ciutat travessada pel Tròpic de Capricorn i fundada el 1554 pel jesu-ïta tenerifenc José de Anchieta. Aquest religiós va construir una missió i va profetitzar que allà on només hi havia un grapat de miserables cabanyes, algun dia creixeria una gran ciutat.

La Nova York del sudSão Paulo és avui la capital econòmica i cul-tural del Brasil, una ciutat d’activitat frenètica que atrau les millors ofertes gastronòmiques, l’arquitectura més innovadora i el disseny més avantguardista. São Paulo és la Nova York del sud, una ciutat de contrastos on, en uns minuts, es passa de zones de luxe exclu-siu a barriades de faveles.

La inacabable avinguda Paulista és l’ar-tèria principal de la ciutat i un catàleg d’im-ponents gratacels, helicòpters privats, apar-taments, cotxes i botigues de luxe, bancs, hotels, restaurants i bars exclusius. Tampoc falta en aquesta Cinquena Avinguda paulista

La gran megalòpolis brasilera

São Paulo

És una ciutat sense fi, una megalòpolis inabastable, una gran illa de gratacels, parcs, edificis avantguardistes i restaurants exclusius a prop d’algunes de les millors platges del món. São Paulo és una cosmopolita metròpolis que respira grandesa i que mereix una visita: la Nova York del sud

TEXT Toni Capilla | FOTOS Agència


sia del segle XVIII derruïda el 1911 per urba-nitzar la Praça de la Sé. La gran cúpula d’aquest temple, clarament inspirada en la de la renai-xentista catedral de Florència, presideix el paisatge del centre històric de la ciutat de São Paulo.

El São Paulo més realJuntament amb desenes d’edificis abando-nats d’una zona antigament exclusiva, grafits i carrerons, aquí coexisteixen places i bars. Un passeig pel carrer São Bento permet conèi-xer el São Paulo més real.

Una de les cites imprescindibles del centre històric de São Paulo és el MercatMu-nicipal, un ampli recinte decorat amb vitralls. El mercat és ideal per als qui volen passejar com si fossin paulistes i per comprar tota mena de fruites, formatges, verdures, peixos i espècies, i degustar els tradicionals sán-

guches de mortadel·la, uns apetitosos entre-pans acompanyats amb formatge, enciam i tomàquet.

Molt a prop es troba la rua 25 de Março, una de les vies comercials més populars. Per aquest carrer passegen diàriament gairebé mig milió de persones –xifra que es duplica al Nadal i per Carnavals– a la recerca de la seva enorme varietat de productes de con-fecció, decoració i bijuteria.

un centre cultural del primer ordre, el Museu d’Art de São Paulo, que alberga una de les col·leccions d’art clàssic i contemporani més importants d’Amèrica Llatina.

El museu és una gran estructura de for-migó i vidre cenyit per dos arcs vermells. Si el continent és espectacular, el contingut no resta a la saga. Bosco, El Greco, Monet, Renoir, Van Gogh, Dalí, Chagall… la nòmina d’artista amb obra a les seves sales és enorme. El museu també s’obre a artistes més avant-guardistes, com els nombrosos grafiters que s’exerciten pels seus carrers.

L’antic centre històricL’avinguda Paulista –l’origen de la qual es remunta a les mansions dels anomenats “barons del cafè”, quan el cafè era la principal economia del Brasil– divideix en dos la ciutat. Al nord, al voltant de la rua Augusta, es troba el São Paulo més alternatiu, on conviuen barris residencials, botigues de luxe amb bars i sales de concerts. També al nord està l’antic centre històric, articulat al voltant de la Sé (catedral).

Es tracta d’un dels cinc temples gòtics més grans del món, encara que en honor a la veritat cal remarcar que la seva construcció és neogòtica, ja que va ser erigida a principis del segle XX sobre les restes d’una vella esglé-


— 1 — Centre financer. — 2 — Avinguda Paulista. — 3 — Parc Ibirapuera. — 4 — Parlament Llatinoamericà.

1

A prop de São Paulo es pot visitar la meravellosa Costa Paulista, on es troben llocs amb encant com:

Guarujá. Platges paradisíaques com a Ensenada, Pernambuco o Guaiúba i una gran reserva ecològica, la Cua del Drac. També mereix una visita el Fuerte dos Andradas, que data de la segona guerra mundial.

Iguape. El seu centre històric és un gran conjunt d’esglésies i cases colonials dels segles XVI i XIX. Imprescindible la visita a la basílica del Bon Jesús i al parc Font del Senyor.

Ilhabela. Illa d’inusual bellesa amb nombroses cascades i senderes a través d’una vegetació exuberant.

Santos. A més de les seves platges, acull el jardí frontal de platja més extens del món. Destaquen el seu Aquari Municipal, el Museu del Cafè Brasiler i l’Orquidari Municipal, entre altres punts d’interès.

Praia Grande. És una de les platges més visitades del país. En temporada alta acull al voltant d’1,4 milions de turistes, gairebé cinc vegades la seva població.

São Vicente. La primera vila fundada pels portuguesos a Amèrica, el 1532, és avui una zona residencial famosa per les seves platges i monuments.

2

4

3

Un passeig per la costa paulista

Centre financerNo gaire lluny es troba l’antic centre financer de la ciutat, on destaca la torre Itàlia –durant molts anys l’edifici més alt d’Amèrica Llatina–, i l’edifici Copan, obra mestra de l’arquitecte Oscar Niemeyer construït el 1966 per cele-brar el quart centenari de la fundació de São Paulo.

L’edifici Copan, situat a la cèntrica avin-guda Ipiranga, és una espècie de ciutat ver-tical de formigó armat amb forma de sinuós rusc que té 140 metres d’altura, 37 plantes, codi postal propi, una església evangelista, un centre comercial amb 72 botigues, 1.160 apartaments i uns 5.000 habitants. Niemeyer va contraposar en aquest edifici les seves corbes a les línies rectes de Le Corbusier i del moviment modern.

MulticulturalitatSão Paulo és una ciutat multicultural que a principis del segle XX va rebre milions d’im-migrants. Els jueus es van assentar a Hi-gienópolis i Bom Retiro; sirians i libanesos, als voltants de la rua 25 de Março; els ale-manys van ocupar Sant Amaro, i els lituans, Vila Zelina. Els italians van fer de Bixiga i Mooca un apèndix d’Itàlia i els japonesos van colonitzar el barri de Liberdade.

Com arribarSão Paulo té un aeroport internacional (Garulhos)

30 quilòmetres al sud i que connecta la ciutat amb les principals

destinacions d’arreu del món.

Moure’s per la ciutatEl caòtic trànsit i l’enorme extensió

de la ciutat conviden a desplaçar-se en metro o amb l’excel·lent

xarxa d’autobusos de la ciutat, una de les millors del món.

On dormirHotel Fasano

(Rua Vittorio Fasano, 88 Tel. +55 113 896 40 00

www.fasono.com.br). Aquest sofisticat i acollidor hotel es troba al centre de l’elegant barri de

Jardins, molt a prop de l’avinguda Paulista. Imprescindible una visita al

seu piano bar, el Baretto. Jazz i còctels excepcionals. Des de 534 euros.

Boss House Bed&Breakfast (Rua Itaquera, 01246030

Tel. +55 113 297 28 16 www.bosshousebb.com).

Per a economies més modestes, una de les millors opcions és

aquest petit hotel d’ambient familiar. Un oasi de tranquil·litat al cor de la ciutat . Des de 85 euros.

On menjarFrangÓ

(Largo da Matriz Nossa Senhora do Ó, 168 Tel. +55 113 932 48 18

www.rangobar.com.br). Popular restaurant amb una àmplia

oferta de cerveses i una cuina consagrada al pollastre, frango en

portuguès. El plat estrella són les coxinhas, una tapa amb farcit de

pollastre i formatge cremós.

Dom (Rua Barao de Capanema, 548

Tel. +55 113 088 07 61 www.domrestaurant.com.br).

Un dels millors restaurants del món sota la tutela del

xef Alex Atala. Un dels seus millors plats és la galinhada,

pollastre cuit amb arròs, safrà, vinagreta i espècies.

Per saber-ne méswww.cidadedesaopaulo.com

GUIA PER AL VISITANT


4

1 2

3

Situat en un dels extrems de l’avinguda Paulista, el barri de Liberdade reuneix la colò-nia de japonesos més nombrosa fora del Japó, uns dos milions de descendents actualment. Diaris i bancs amb rètols en japonès, parade-tes amb menjar, roba i decoració oriental, i restaurants on degustar tempura, sushi,

yakisoba o el millor lamen del continent.Els diumenges se celebra a Liberdade un

mercat colorit que convida al passeig abans de perdre’s per les llibreries, cafeteries i bars del barri de Vila Madalena a la recerca d’una bona feijoada. Els diumenges són ideals per recórrer el Minhocão, o la praça por do Sol, un parc al qual els paulistes van a veure la posta de sol. A uns 10 minuts a peu al sud de l’avinguda Paulista hi ha la glamurosa rua Oscar Freire, un dels carrers més exclusius del món on no falta cap de les millors marques de luxe internacionals; i el barri acomodat de Jardims, on abunden les cases senyorials, les càmeres de gravació i la seguretat privada, a més d’una bonica col·lecció de bohemis cafès i bistrots.

Una intensa agenda culturalPel que fa a l’oferta cultural, la ciutat té una intensa agenda d’esdeveniments. Per São Paulo passen cada any les més presti-

— 1 — Obelisc al parc Ibirapuera. — 2 — Museu d’Art de São Paulo.— 3 — Edifici Copan, d’Oscar Niemeyer. — 4 — Fruita al Mercat Municipal.


ENTREVISTA | CLAUDIO CARVALHO

“Sempre és un bon moment per visitar São Paulo”Claudio Carvalho, gerent de Comunicació d’arteris, revela les claus que cal tenir en compte per poder gaudir al màxim d’una estada a São Paulo.

Què no hem de perdre’ns si visitem São Paulo?São Paulo és una ciutat cosmopolita i,

com a tal, ofereix molts atractius.

Pel que fa a l’oferta cultural, el Museu

d’Art de São Paulo és el museu d’art

occidental més important de l’hemisferi

sud. També cal visitar la Pinacoteca

i el Museu d’Art Modern (MAM),

al Parc Ibirapuera. I, encara que no

se sigui aficionat al futbol, s’ha d’anar

al Museu del Futbol, a l’estadi

de Pacaembu. Però, a més, hi ha infinitat

d’espectacles musicals. Molts són

els locals i, en particular, els centres

culturals repartits per gairebé tots

els racons de la ciutat, que compten

amb una programació constant i

molt interessant.

On solen passar els paulistes el seu temps d’oci?És imprescindible visitar els parcs. En

especial el d’Ibirapuera, l’àrea verda més

gran de la ciutat i on es poden practicar

activitats físiques (caminar, córrer,

bicicleta, exercicis físics), culturals

(Museu d’Art Modern, Museu d’Art

Contemporani), descansar en una zona

protegida i conservada amb mola cura,

amb gespa al llarg de les vores d’un

gran llac, i reflexionar a l’ombra dels

seus arbres, ja sigui amb una bona

lectura o, simplement, deixant-se

portar per la tranquil·litat i per la bellesa

del lloc. Per al paladar, dos àpats típics

que cal tastar: el sandvitx de mortadel·la

i els pastissos, que serveixen en un

restaurant situat a dins del Mercat

Municipal de la ciutat, el denominat

Mercadão.

gioses orquestres, ballets, espectacles tea-trals i exposicions d’arreu del món. A més, impulsa cites de renom: la Biennal Interna-cional d’Arts Plàstiques, la Biennal del Llibre, la Mostra Internacional de Cinema, el Festival Internacional de Curtmetratges i el Festival Internacional d’Art Escènic, a més de festivals de música, cinema i teatre, entre molts altres.

El Central Park paulistaCreuant el barri de Jardims s’arriba al parc d’Ibirapuera, un enorme oasi natural disse-nyat per Oscar Niemeyer on els paulistes practiquen esport i passegen entre els seus tres llacs artificials i els edificis que l’envol-ten. Entre d’altres, destaca l’Auditori i el Museu d’Art Modern (MAM). Altres senyes d’identitat del parc Ibirapuera són el carac-terístic obelisc de São Paulo, 72 metres d’altura de marbre travertí dedicats a la revolució constitucionalista del 1932; el Pavelló Matarazzo, seu de la Biennal de São Paulo; o el Monument às Bandeiras, record als colons portuguesos que van poblar el primer Brasil.

São Paulo, doncs, és una ciutat molt novaiorquesa, però també és Brasil. Un Brasil diferent.

I per divertir-se de nit?La vida nocturna, que també és cultura,

pot viure’s als barris de Vila Madalena,

Itaim Bibi i Pinheiros, entre d’altres,

amb molts locals que ofereixen la

gastronomia més variada

i molts estils musicals.

On poden anar els aficionats al ‘shopping’?

Res no supera els seus més de 50

centres comercials, per a tots els gustos,

des dels més populars als més

sofisticats. Però també hi ha carrers

comercials específics (texans, sabates,

electrònica, antiguitats, etcètera),

carrers comercials exclusius i botigues

especialitzades (de vaixella blanca,

nines russes, oli, etcètera).

Com són els paulistes i quina és la millor època de l’any per visitar-los? Els habitants de São Paulo es

caracteritzen pel treball, per la cultura i

per la modernització. I sempre és bon

moment per visitar São Paulo, és una

població receptiva i hospitalària. La

ciutat no canvia durant l’any i el clima

no és gaire estable. Tot paulista coneix

la frase: “Aquí es tenen les quatre

estacions de l’any en un dia”.

CANADÀ

CANADÀ

EUA

Burnaby

Surrey

Coquitlam

COLUMBIA BRITÀNICA

Port MannBridge Port Mann

BridgeVancouver

L’emplaçament: Port Mann Bridge, el pont més ample del món

Els pòrtics depeatge es localitzenals accessos al pont

PÒRTICS

160metres d’alt

288cables

65metres d’ample

10carrils

2km de longitud

32antenes dedetecció

62càmeres

32dispositiuslàser

Riu Fraser

Riu Fraserferrocarril

ferrocarril

Highway 1

Vancouver

Costa esti EUA


REPORTATGE

El sistema de telepeatge free-fl ow del pont més ample del món, el Port

Mann Bridge (Vancouver, Canadà), funciona gràcies a la tecnologia d’abertis. L’any pas-sat, el consorci sanef-egis es va adjudicar el contracte per instal·lar i explotar durant un període de set anys, amb una possible exten-sió de tres anys més, el pòrtic de peatge sobre un pont més gran del món.

El Port Mann Bridge forma part del pro-jecte de renovació de l’anomenada Highway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà, i que té com a objectiu millorar la circulació als voltants de la ciutat de Vancouver. Per això, es va decidir la construcció d’un pont de més de 2 quilòmetres de longitud i 65

technologies es va imposar sobre la resta dels 13 grups competidors en gaudir de la triple competència en matèria d’infraestruc-tures de peatge: la concessió, l’explotació i els sistemes de cobrament.

Es va idear una solució que comportava l’ús de la tecnologia RFID (Identifi cació per Radiofreqüència, en les seves sigles en anglès). Aquesta tecnologia sense fi ls i sense contacte instal·lada al pont permet registrar i identifi car tots els vehicles que passen pel pòrtic sense necessitat de parada gràcies a un sistema de detecció amb radiofreqüència. Es tracta d’un avançat sistema integrat en què participen 64 càmeres, 32 dispositius làser i 32 antenes de detecció.

metres d’ample que acullen fi ns a 10 carrils (5 per cada sentit de circulació). És el més ample del món, segons el Llibre dels Rècords

Guinness, superant el famós Pont sobre el Port de Sydney que, amb 49 metres, osten-tava el rècord des del 1932.

Sense parades, àgil i dinàmic S’estima que més de 130.000 vehicles pas-sen cada dia pel Port Mann Bridge. A causa de les seves característiques, el pont reque-ria un sistema de peatge que no suposi l’atu-rada dels vehicles, que no alentís el trànsit, i que fos àgil i dinàmic en el cobrament. El consorci en què participava sanef its

El Port Mann Bridge, de 65 metres d’ample, forma part del projecte de renovació de l’anomenada Highway 1 que passa pels Estats Units i el Canadà

abertis gestiona el peatge del pont més ample del món

Expansió internacional


Com funciona el cobrament electrònic de peatges ‘free-flow’

Un dispositiu làser detectael vehicle, situat ja a l’abastde la càmera frontal

La càmera frontalcaptura el vehiclei la seva matrícula

La informacióregistrada s’enviavia telemàtica al‘back office’, onés processada

La càmera del darrereinicia el seguiment

des del darrere

Un detector de bucle(sensor de massa)detecta el vehicle

Un segondetector calculael nombre d’eixos

L’antena repel senyal del xipinstal·lat al vehicle

Un últim detector i unsegon làser tanquen elseguiment a la sortida

L’usuari col·loca

una enganxina ambun xip i tecnologiaRFID al vehicle

velocitat mitjaen passar

100 km/h

Un tercerdetector confirmael nombre d’eixos

PRIMERA SECCIÓDEL PÒRTIC

SEGONA SECCIÓDEL PÒRTIC

2

24

1 2

4

53

Infografia: NOAH GRAÑÓ


Quan un vehicle s’acosta a la primera secció del pòrtic, un primer sensor (detec-tor de bucle) instal·lat al terra en detecta la presència per la seva massa. A continu-ació, un segon detector de bucle calcula el nombre d’eixos del vehicle. En aquell mateix moment, una antena fa la seva pri-mera captura del xip que ha de portar el vehicle.

Els xips són uns adhesius que el client col·loca en una zona visible del parabrisa frontal del vehicle perquè pugui ser llegida sense problemes.

Mentre una càmera fa una fotografi a del vehicle per poder realitzar la lectura de la matrícula, les antenes de detecció instal-lades a l’estructura del pòrtic reben el senyal del xip.

Diversitat culturalTota la informació s’envia al back-offi ce del grup per poder portar el processament del pagament del peatge. El sistema requereix la inscripció de l’usuari a través d’internet, telèfon o presencialment. La diversitat cul-tural de la regió de la Colúmbia Britànica, on s’ubica Vancouver, comporta que el cen-tre d’atenció tingui la capacitat per respon-dre en sis idiomes: anglès, francès, xinès mandarí, panjabi, coreà i persa.

vegada que s’instal·la aquest sistema de tele-peatge de radiofreqüència d’aquesta ampli-tud. Serà una referència a tot Amèrica del Nord. Estem molt orgullosos d’aquest gran projecte innovador”.

Amb aquest contracte, abertis enforteix la seva presència al Canadà, on la fi lial sanef its gestionava el pont Golden Ears, també a la ciutat de Vancouver. La nova tecnologia ha permès una total interoperativitat entre els dos sistemes de peatge dels dos ponts.

El projecte del Port Mann Bridge reforça el lideratge d’abertis en el sector de les tecnologies de peatge. Se suma a altres pro-jectes emblemàtics, com el sistema de peatge free-flow a la circumval·lació de Dublín, que registra el pas d’una mitjana de 20.000 vehicles al dia. O el sistema d’Euro-vinyeta a Eslovàquia, que permet el cobra-ment d’una taxa per a camions de més de 3,5 tones per la xarxa de 2.000 quilòmetres d’autopistes, carreteres nacionals i rutes secundàries del país, a través d’un sistema d’identifi cació via satèl·lit.

Linkwww.treo.ca/the-bridge/

Un sistema amb múltiples avantatgesUn dels reptes principals del projecte era la implicació de l’usuari i de les empreses que utilitzen el pont. Per això, es va iniciar una campanya de registre al sistema de pagament sota el nom comercial de TReO. L’acollida va ser un èxit, en inscriure’s gairebé 550.000 vehicles abans fi ns i tot de l’obertura del pont.

També està assegurat el pagament per part dels clients gràcies a un sistema centra-litzat d’assegurances d’automòbil al Canadà.

Són múltiples els avantatges d’aquest sistema de free-fl ow. En primer lloc, és més efi cient. En no existir barreres, s’amplia la capacitat i es redueixen els endarreriments. En segon lloc, des del punt de vista de l’usu-ari, s’ha aconseguit reduir el temps de pas en gairebé 45 minuts, amb la qual cosa millora la seva qualitat de vida i es permet un impor-tant estalvi en combustible. Finalment, ha estat un èxit ambiental, ja que redueix la pol·lució i s’aconsegueix una millor qualitat de l’aire. En passar a una velocitat mitja de 100 quilòmetres/hora, es redueix la quanti-tat d’emissions de diòxid de carboni.

Segons declaracions de François Gauthey, director general de sanef, “el grup sanef sempre ha sabut demostrar el seu lideratge en noves tecnologies. És la primera


Linkwww.rutasdelpacifi co.cl www.ruta68.cl

REPORTATGE

L’ampliació de tres carrils amb el nou sistema de peatge interurbà permetrà triplicar la quantitat de vehicles que circulen cap a Valparaíso

La Ruta 68 estrena telepeatge



Des del passat 15 d’abril, els clients de la Ruta 68, gestionada per abertis

autopistas Xile, podran benefi ciar-se del sistema de peatge TAG interurbà que uneix Santiago de Xile i Valparaíso. L’autopista comptarà amb tres vies exclusives de tele-peatge (dues per a vehicles lleugers i una per als de càrrega), que permetran triplicar en una hora la quantitat de vehicles que circulen cap a la costa. La ministra xilena d’Obres Públiques, Loreto Silva, va visitar el peatge Lo Prado per supervisar les primeres proves que va realitzar abertis per posar en marxa el nou sistema, anomenat Non Stop Go, en una ruta per la qual circulen mensualment un milió i mig de vehicles.

El telepeatge funciona a través d’antenes que detecten el dispositiu TAG a 150 metres abans de la plaça de peatge, aixecant les bar-reres automàticament i permetent el pas sense que el vehicle es detingui. Des del pas-sat mes de març, més de dos mil usuaris diaris poden usar les tres vies de telepeatge, que funcionen en ambdós sentits de la cir-culació, als peatges Lo Prado i al de Zapata, en què ben aviat s’habilitaran sis nous carrils de peatge. En un peatge normal passen 250 vehicles per hora i amb aquest sistema podran passar les barreres fi ns a 800 en el mateix període de temps.

Millor servei a les personesabertis autopistas Xile va iniciar una cam-panya de difusió per fomentar l’ús del TAG, que avui compta amb més de 8.000 vehicles inscrits, superant així la previsió per a fi nals d’any. La ministra d’Obres Públiques, Loreto Silva, va destacar també la importància d’aquesta nova modalitat de peatge per dis-minuir la congestió que es produeix princi-palment a l’estiu i als caps de setmana llargs. Va afegir que el sistema Non Stop Go perme-trà donar un millor servei a les persones.

MÉS DE 2.000 USUARIS

PODEN UTILITZAR

LES TRES VIES DE

TELEPEATGE, QUE

FUNCIONEN EN AMBDÓS

SENTITS DE LA CIRCULACIÓ

Nou portal Ruta 68abertis autopistas Xile ha desenvolupat un nou lloc web de rutes abertis, que integra les eines que el converteixin en la pàgina web de concessionàries d’autopistes més funcional de totes les existents a Xile i Amèrica Llatina. El nou web oferirà als usuaris tota la informació rellevant per planifi car el viatge, consultar els llocs turístics als quals la Ruta 68 connecta i com arribar-hi; conèixer l’estat de trànsit; rebre notícies on-line d’obres, accidents, trànsit, entre d’altres. Una altra característica important és la integració de Google Maps, fet que sens dubte fa que el lloc sigui més pràctic per a l’usuari.La pàgina web està disponible en versió regular i mòbil.


Després d’un any d’obres, l’ampliació a tres carrils del tram sud de l’autopista xilena més gran és avui una realitat

S’inaugura el tercer carril de l’Autopista Central xilena


TEXT I FOTOS abertis Xile

El passat mes de març es va inaugurar el tercer carril del tram sud de l’Auto-

pista Central de Xile, en un acte que va comp-tar amb la presència de la ministra d’Obres Públiques xilena, Loreto Silva. Es tracta d’un projecte complex que millorarà el servei per als qui circulen diàriament per aquesta impor-tant columna de l’Autopista Central. El resul-tat és un augment de la capacitat de la via en un 50%, en un tram d’aproximadament 8 quilòmetres situat al sud de l’autopista, concretament entre les avingudes Carlos Valdovinos i la Ruta 5 sud.

La ministra Silva va afirmar que aquesta obra “millora de forma significativa la capa-citat de la via d’Autopista Central en aquest tram” i va afegir que “forma part del gran pla de millores que ha liderat el president Sebas-tián Piñera i que té com a objectiu augmen-tar la capacitat de les vies de tots els accessos a Santiago, i també de vies dins la ciutat de Santiago”.

Amb una inversió propera als 15 milions de dòlars, les millores implementades eleva-ran l’estàndard vial per als milers d’usuaris que diàriament transiten per aquesta ruta d’Autopista Central, descongestionant l’eix Nord-Sud en absorbir el flux vehicular, majo-ritàriament de transport pesat.

Més capacitatLa pista addicional, en ambdós sentits, per-metrà augmentar la capacitat de l’autopista de 42.000 a 80.000 vehicles. Christian Bar-rientos, gerent general d’Autopista Central, va destacar que, “a més de la construcció de les terceres pistes, els treballs van con-templar la repavimentació de les dues vies existents, incorporant tecnologia punta en matèria de pavimentació, fet que millora l’adhesió del vehicle al sòl, eliminant la for-mació de poses d’aigua en dies de pluja i esmorteint el soroll provocat per la fricció dels pneumàtics”.

A més, les millores vials van contemplar una important preocupació pel paisatgisme a les calçades, per la qual cosa es va incor-porar flora nativa que enriquirà les àrees verdes que, actualment, manté l’Autopista Central.

La ministra xilena d’Obres Públiques, Loreto Silva, a la inauguració.


REPORTATGE

Finalitza l’última fase del projecte global de millora i d’ampliació de l’AP-6, que ha suposat una inversió de 335 milions d’euros

En marxa el tercer carril entre San Rafael i Villacastín

abertis autopistas

abertis ha posat en servei el tercer carril per sentit al tram San Rafael-

Villacastín de l’autopista AP-6 (20,5 quilò-metres, entre els punts quilomètrics 60,5 i 81,0), corredor bàsic per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya. Es posa així punt final a unes obres que han permès adequar la capacitat de l’autopista a la demanda de trànsit, així com oferir un marge per a increments futurs en cas que fossin necessaris.

Es tracta de l’última fase natural d’un projecte de millora de les comunicacions per

carretera al corredor del nord-oest, desen-volupat al llarg dels últims 12 anys en dues comunitats autònomes, Madrid i Castella i

L’ACTUACIÓ PROPORCIONA

MÉS COMODITAT, PERMET

LA FLUÏDESA DEL TRÀNSIT

I MILLORA ELS NIVELLS

DE SEGURETAT DE

L’AUTOPISTA

Lleó, i en una longitud superior als 60 quilò-metres de vies d’alta capacitat, i que ha supo-sat una inversió global de la concessionària de 335 milions d’euros.

El tercer carril entre San Rafael i VillacastínL’ampliació a tres carrils per sentit del tram San Rafael-Villacastín (punts quilomètrics 60,5 a 81,0) amplia la capacitat de l’autopista AP-6. En concret, respon a la creixent neces-sitat d’ampliar l’autopista en el punt quilo-mètric 81, on es reparteix el trànsit entre l’autopista AP-6 i l’AP-51, amb l’objectiu d’evitar possibles congestions en cas que sorgeixin operacions especials de trànsit.

Les obres han suposat una millora inte-gral de l’autopista, ja que han inclòs viaduc-tes de nova construcció (Arenales, Sotillo i Lavadero) i modificacions de traçat precises per eliminar els trams amb velocitat especí-fica inferior als 120 km/h (Alto del Caloco).

L’ampliació ha suposat una inversió de gairebé 75 milions d’euros per part de la concessionària. L’actuació proporciona més comoditat, permet la fluïdesa del tràn-sit i millora els nivells de seguretat de l’auto-pista. Les obres, amb una duració de tres anys, s’han realitzat amb el condicionant que l’au-

El projecte s’ha desenvolupat en un tram de 60 quilòmetres.


topista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment. Això ha suposat un repte tècnic destacable, ja que ha estat necessària una perfecta coordinació entre les diferents actuacions. Exemples d’això són la demolició dels viaductes existents i la construcció dels nous viaductes d’Arenales, Sotillo i Lavadero per mitges calçades.

abertis autopistas ha posat a dispo-sició dels clients els seus diferents canals de comunicació per tal que en tot moment hagin pogut conèixer l’estat de les obres i de les afeccions existents: panells de missatge

variable (74 a tot el traçat de l’AP-6 i els seus accessos; 25 al tram en obres), Centre d’Aten-ció al Client (902 200 320), pàgina web www.autopistas.com i a Twitter @Truck_Tweet.

D’altra banda, un punt destacat ha estat l’esforç i la cura que s’ha tingut per les qües-tions mediambientals, no només en termes de pressupost sinó pel seguiment ambien-tal que ha portat a terme en tot moment una empresa especialitzada en la matèria, fet que ha permès que l’autopista compleixi en tot moment amb la seva vocació de ser-vei també des del punt de vista de la política mediambiental.

Projecte de millora de l’AP-6L’ampliació del tercer carril entre San Rafael i Villacastín és l’última fase natural d’un pro-jecte de millora de la infraestructura de l’au-topista AP-6 que s’ha dut a terme a la Comu-

EL NOU TERCER CARRIL

HA SUPOSAT UNA INVERSIÓ

PROPERA ALS 75 MILIONS

D’EUROS PER PART

DE LA CONCESSIONÀRIA

nitat Autònoma de Madrid i de Castella i Lleó en els darrers 12 anys. Aquest projecte incloïa diverses actuacions en la concessió:

Ampliació d’un quart carril per calçada entre l’enllaç de la M-50 (Las Rozas-Nord) i l’enllaç amb la M-601 (Villalba).

Ampliació de 2 a 4 carrils, entre Villalba i l’enllaç del Valle de los Caídos.

Nova calçada i un nou túnel sota el port de Guadarrama, entre l’enllaç del Valle de los Caídos i l’enllaç de San Rafael. Millora dels altres dos túnels adaptant-los a la nor-mativa de seguretat vigent.

Ampliació d’Estació de Peatge Troncal de San Rafael, adaptant-lo a la demanda creixent de trànsit i dotant-lo de més vies automàtiques: targeta i Via-T per agilitzar el pagament.

Els dos projectes en els dos vessants de Guadarrama han suposat una completa millora i ampliació de l’autopista AP-6. Han permès resoldre els problemes de mobilitat, especialment en les operacions especials de trànsit i de caps de setmana, que s’havien fet patents després de la construcció de les autopistes cap a Àvila i Segòvia (AP-51, i AP-61, respectivament) i per l’increment de la població en el territori pròxim a Guadar-rama. Així mateix, han millorat la comoditat en el trànsit, afavorint la fluïdesa dels des-plaçaments i implantant els màxims nivells de seguretat en la infraestructura. Tot plegat amb l’objectiu de mantenir l’autopista en el seu nivell òptim de servei, buscant en tot moment la màxima satisfacció per als nos-tres clients.

Les obres s’han realitzat amb el condicionant que l’autopista havia d’estar oberta al trànsit en tot moment.


REPORTATGE

El passat mes de març es va posar en funcionament Girona Oest, accés directe des de l’autopista al centre de la ciutat, situat a l’altura de la població de Sant Gregori. Ben aviat entrarà en servei també l’enllaç de Fornells

Avancen els nous enllaços de l’autopista AP-7 a Girona

abertis autopistas

TEXT abertis FOTOS Josep Loaso

Les obres dels nous enllaços de l’au-topista AP-7 que desenvolupa abertis

autopistas a Girona continuen progressant. El passat mes de març, es va posar en fun-cionament l’accés de Girona Oest, que és el més proper al centre de la ciutat de tots els enllaços de l’AP-7. Situat a l’altura de la pobla-ció veïna de Sant Gregori, Girona Oest és un enllaç complet que permet tots els movi-ments entre l’autopista i la rotonda de la carretera GI-531.

El nou accés, que disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control, ha suposat la construcció d’una estructura de pas sota l’autopista, durant les obres de la qual es van realitzar a gairebé 350.000 metres cúbics de moviments de terres.

Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte mediambiental de la infraestructura, s’ha dut a terme la revegetació dels talussos contigus, al llarg de gairebé 65.000 metres quadrats, així com la plantació de 17.000 arbres i arbus-tos. Així mateix, es va perseguir minimitzar les molèsties pel soroll mitjançant apanta-

EL PROJECTE HA

REPRESENTAT LA

CREACIÓ D’UN TERCER

CARRIL AL LLARG DE

78 QUILÒMETRES A LES

COMARQUES DE GIRONA

llament acústic i l’ús d’aglomerat sonoreduc-tor al paviment de la via.

Girona Oest és el primer a ser inaugurat dels tres nous enllaços previstos en el marc del projecte d’ampliació de l’autopista AP-7, que porta a terme abertis autopistas. El projecte d’ampliació –pràcticament finalit-zat, a excepció dels enllaços de Girona– ha representat la creació d’un tercer carril al llarg d’un total de 78 quilòmetres a les comarques de Girona, i que abertis auto-

pistas ha executat, en el seu conjunt, al llarg d’un total de 125 quilòmetres entre la Jon-quera i Vilaseca-Salou (Tarragona). La fina-litat d’aquestes millores és adequar la capa-citat de la via i oferir millors condicions de servei als usuaris de l’autopista.

El nou accés disposa d’un total de 10 vies de peatge i 1 edifici de control.


Circumvaŀlació de GironaJuntament amb el ja inaugurat Girona Oest, el projecte d’ampliació de l’AP-7 a Girona s’està completant amb la construc-ció d’uns altres dos nous enllaços: Fornells i Vilademuls. Les obres d’aquests dos acces-sos es troben en marxa i avancen segons el calendari previst. En el cas de Fornells, les obres del qual es troben al tram final, està previst que estigui llest durant l’estiu. Per la seva banda, l’enllaç de Vilademuls estarà finalitzat previsiblement durant el primer trimestre del 2014.

Aquests nous enllaços (Fornells i Vilade-muls), juntament amb els ja existents de Girona Sud, Girona Nord i Girona Oest, con-figuren el projecte de circumval·lació de Girona a través de l’autopista AP-7, supo-sant la integració de la N-II i la A-2, i que comporta una configuració de 4 carrils al llarg de 20 quilòmetres. Per tant, els recorreguts interns entre aquests cinc enllaços seran de caràcter gratuït.

La companyia inverteix gairebé 300 milions d’euros als projectes de l’AP-7 a les comarques de Girona, que s’afegeixen als 200 milions d’euros d’inversió a Tarragona. L’enllaç de Girona Oest, concretament, ha suposat una inversió d’11,8 milions d’euros per part de la companyia.

L’enllaç de Figueres nord, aprovatD’altra banda, el Ministeri de Foment ha donat llum verda al projecte de conversió a enllaç complet de l’accés de Figueres Nord. Aquest enllaç, situat al terme municipal de Llers, connecta l’autopista AP-7 amb la N-II. Actu-alment, l’enllaç disposa de dos ramals que permeten els moviments de sortida de l’au-topista venint de França i d’entrada a l’auto-pista cap a França. Per completar l’enllaç és

Linkwww.autopistas.com

necessària la construcció de dos nous ramals que permetin realitzar els moviments d’en-trada cap a Barcelona i de sortida venint de Barcelona.

Les obres han inclòs la revegetació de talussos

i la plantació de 17.000 arbres i arbustos.


REPORTATGE

Els clients amb vehicles pesants adherits al programa Truck Plan es beneficiaran de descomptes des del primer euro de consum pels trajectes realitzats a tota la xarxa d’abertis autopistas

Nous descomptes per a transportistes

abertis autopistas


Des del passat 1 de juny, els professi-onals del transport ja poden benefi-

ciar-se del nou programa de descomptes exclusiu que abertis autopistas ofereix a tota la seva xarxa d’autopistes. Sota el nom de Truck Plan, aquest programa permetrà obtenir descomptes mensuals de fins al 13% des del primer euro de consum pels trajectes realitzats en el conjunt de la xarxa d’abertis

autopistas. Aquests descomptes aniran des del 5%

del consum (per als clients amb una despesa mensual inferior a 300 euros al mes), al 10% (entre 300 i 600 euros mensuals) i al 13% (despesa mensual superior als 600 euros). Addicionalment, també se sumarà el consum per les estades realitzades als Truck Parks, àrees de servei específiques per a vehicles pesants disponibles a les àrees de servei de Montseny i Porta Barcelona, a l’AP-7.

A partir de la seva posada en marxa, el programa de descomptes substituirà els actu-als programes Bonotac i Tacconsum per a vehicles pesants, i s’estendrà a la totalitat de la xarxa d’abertis autopistas a Espanya, excepte a aulesa (AP-71 Lleó-Astorga).

Es podran beneficiar d’aquest programa els vehicles amb categoria de pesats 1 i pesats 2 (vehicles de massa màxima auto-ritzada igual o superior a 3,5 tones) que

ELS CLIENTS AMB

MÉS CONSUM PODRAN

ADHERIR-SE AL TRUCK

PLAN PREMIUM, AMB

DESCOMPTES DEL 50% EN

ESTADES ALS TRUCK PARKS

disposin de dispositiu de telepeatge Via-T. Per subscriure’s a aquest nou pla de des-comptes, és necessària la inscripció a través de www.autopistas.com.

Els descomptes de Truck Plan són acu-mulables a les bonificacions i els descomptes per recurrència ja existents per a vehicles pesants en alguns trams de les autopistes del grup abertis a Espanya.

Programa Premium per a grans comptes Així mateix, els clients professionals amb més consum podran adherir-se al programa Truck Plan Premium. Aquest pla inclou descomptes del 50% en les estades als Truck Parks d’abertis autopistas, i també oferirà el 50% de descompte en hotels seleccionats i a les àrees de servei d’Áreas i Autogrill situades a les autopistes del Grup.


SUPÒSITS D’ESTALVI AMB TRUCK PLAN Els professionals del transport que s’adhereixin a Truck Plan podran gaudir d’importants estalvis a les autopistes d’abertis a Espanya, combinant aquests descomptes amb les bonificacions existents actualment a la xarxa d’autopistes del Grup. Alguns supòsits serien els següents:

Trajecte Freqüència Consum al mes Bonificacions i Estalvi (sense bonificacions) descomptes acumulats total

Barcelona-La Jonquera Anada i tornada diària 1.142 € -35% Maçanet-Jonquera -43% -13% Truck Plan

Girona Sud-L’Escala Anada i tornada diària 200 € -50% Maçanet-Jonquera -67% Gratuïtat Circum. Girona -5% Truck Plan

La Jonquera-València 8 viatges mensuals 722 € -35% Maçanet-Jonquera -24% -10% recurrència entre Tarragona-València -13% Truck Plan

Saragossa-Bilbao 4 viatges mensuals 530 € -50% Saragossa-Gallur -17% -10% Truck Plan

Els clients que viatgen de manera habitual per l’autopista AP-6 poden beneficiar-se des de l’1 de juny d’un nou programa de descomptes del 15% per a usuaris de vehicles lleugers.

Sota el nom de Plan 15, el nou programa oferirà descomptes als clients que efectuïn més de 20 trajectes idèntics al mes, vàlids en ambdós sentits, a l’autopista AP-6. El descompte del 15% s’aplicarà des del primer viatge realitzat.

Aquest nou programa de descomptes a l’AP-6 complementa altres existents a altres vies de la xarxa d’abertis autopistas, en què es premia l’assiduïtat.

El Plan 15 premiarà l’assiduïtat a l’AP-6


REPORTATGE

La convenció internacional de dirigents corporatius és reflex de l’impuls de l’activitat internacional de la companyia

abertis celebra el IV Global Gathering

abertis


abertis va celebrar els dies 6 i 7 de juny, a Barcelona, la IV edició del Glo-

bal Gathering, la convenció internacional d’executius del Grup, que en aquesta ocasió va reunir els principals dirigents corporatius de l’Argentina, el Brasil, Xile, Espanya, els Estats Units, França, Puerto Rico i el Regne Unit.

L’objectiu principal d’aquesta trobada global és compartir amb tots els països l’es-tratègia corporativa del Grup, centrada en l’expansió internacional, i també donar a conèixer entre els dirigents la nova estructura directiva presentada recentment. Aquesta remodelació ha suposat el nomenament de

David Díaz com a conseller delegat d’arteris (Brasil), Luis Miguel de Pablo com a gerent general d’Autopistas Chile, i Carlos del Río com a director general de Concessions Rest of the World (ROW).

LA CONVENCIÓ REFLECTEIX

EL PROCÉS DE DIVERSIFICACIÓ

GEOGRÀFICA CADA COP MÉS

AMPLI DE LA COMPANYIA,

A TRAVÉS DE LES SEVES

ÀREES DE NEGOCI

La convenció internacional de directius que celebra abertis reflecteix el procés de diversificació geogràfica cada cop més ampli de la companyia, a través de les seves dife-rents àrees de negoci.

Qüestions globalsEn aquesta edició, organitzada al voltant de diversos panells en format de taules rodones, es van poder compartir i debatre diferents perspectives que s’engloben al Grup sobre grans temes comuns. Entre ells, els aspectes més rellevants del model d’integració de nous negocis/països dins del grup abertis, les perspectives de les autopistes al continent europeu, amb unes xarxes molt madures i una clara orientació cap a un model més


centrat en els serveis als clients; la diversitat de les autopistes al continent americà en funció de cada país; els nous horitzons en el sector de les telecomunicacions, sempre marcats per la necessitat d’inversió i d’actu-alització permanents i ràpides; o el paper que la corporació ha jugat i ha de jugar en el futur del Grup, en un escenari d’ampliació inter-nacional.

El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va compartir amb tots els assistents una visió general sobre l’evolució del Grup des de l’última trobada i les grans línies que es dibuixen del futur de la companyia, així com les eines que permetran abordar-les.

Va destacar especialment la necessitat d’una actitud decidida que permeti traçar

EL CONSELLER DELEGAT

D’ABERTIS, FRANCISCO

REYNÉS, VA DESTACAR

ESPECIALMENT

LA NECESSITAT

D’EVOLUCIONAR AMB

MOTIVACIÓ, COMPROMÍS

I RESPONSABILITAT

amb claredat els objectius del Grup, realitzar una correcta supervisió i tutoria per vetllar que els passos es donen adequadament, i evolucionar amb motivació, compromís i responsabilitat.

A la pàgina anterior, d’esquerra a dreta: Josep Ventosa, Tobías Martínez i Oriol Sitjà, director de Màrqueting, director general i director de Negoci d’abertis telecom, respectivament; i Jordi Bosom, director d’Estratègia i Desenvolupament de Negoci d’Hispasat. Sobre aquestes línies, foto de família de la trobada.


REPORTATGE

abertis

Qui ha d’assumir el risc de trànsit, les entitats financeres o l’Administració?

Es tenen en compte les anàlisis cost-benefici per determinar l’elegibilitat d’un projecte? Aquestes i altres qüestions es van plantejar a la III Trobada Conferències i Formació, orga-nitzada el passat mes de març a Madrid per Unidad Editorial. abertis va ser una de les companyies participants en una jornada en què, sota el títol Qüestions actuals en els

projectes de col·laboració publicoprivada, es van debatre aspectes com el nou model de concessions per carretera, la responsabilitat patrimonial de l’Administració o la gestió del risc de construcció en els projectes de col-laboració publicoprivats (PPP) per accedir a finançament.

La trobada va comptar amb la presència de representants de l’Administració Pública, com el secretari d’Estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, i el president d’Adif, Gonzalo Ferre; companyies d’infraestructures com Globalvía i Accesos de Madrid; bufets d’ad-vocats, entre ells Deloitte, Broseta i KPMG; i representants de patronals com José Luis Feito, per part d’ASETA, i Javier Montero Vicenti, de SEOPAN.

Ampliar vies de finançamentAmb totes les parts implicades, la trobada va voler debatre un marc normatiu en termes de planificació i assignació de riscos que per-meti al país atraure inversors i ampliar les vies de finançament de projectes.

La viabilitat dels projectes de col·laboració publicoprivadaabertis va participar en una trobada en què es van abordar les diferents problemàtiques i solucions per afrontar el desenvolupament dels projectes de col·laboració publicoprivadaTEXT I FOTOS abertis

El director general d’abertis autopistas, Josep Lluís Giménez, va parlar de la gestió del risc de construcció als PPP i va plantejar la possibilitat d’estructurar aquest risc de manera que es pugui accedir a ratings de suficient valor com per permetre un bon accés al mercat de bons. D’altra banda, des de les diferents taules de debat es va intentar donar solucions a altres problemes que hi ha a sobre la taula, com les expropiacions de les autovies radials de Madrid o la baixa demanda, a causa de diferents motius segons el projecte, que posen en perill la solvència econòmica de la concessió.

L’objectiu de la jornada va consistir a debatre, en definitiva, aquelles qüestions que amenacen la viabilitat dels esquemes de col-laboració publicoprivada per al desenvolu-pament de les infraestructures i els serveis.

Marc en transformacióAl final de la jornada, tots els ponents van coincidir a destacar la transformació del marc de desenvolupament dels projectes de col-laboració publicoprivada, que s’han vist afec-tats tant per la complexa situació economi-cofinancera com per experiències negatives del passat recent relacionades amb sobre-costos imprevistos. Uns sobrecostos que tenen la seva causa en les expropiacions, disminucions de demanda respecte a les dades dels estudis previs realitzats o ofertes presentades i acceptades amb grans baixes econòmiques.

El director general d’abertis telecom,

Tobías Martínez (esquerra) i l’alcalde

de Terrassa, Jordi Ballart (dreta),

durant l’acte.


abertis telecom gestionarà les comunicacions de la policia de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa ha adjudi-cat a abertis telecom, operador

d’infraestructures del grup abertis, el sub-ministrament, el desenvolupament i el man-teniment de terminals de comunicacions TETRA de la Policia Municipal de Terrassa, que opera amb la xarxa RESCAT (Radioco-municacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya) de la Generalitat. El contracte tindrà una durada de 5 anys i comptarà amb un pressupost de 199.000 euros.

Aquesta nova adjudicació suposarà per a abertis telecom la gestió de 150 termi-nals TETRA portàtils, 27 mòbils i 2 fixos. D’altra banda, per cobrir les necessitats dels

abertis telecom

L’adjudicació, que disposa d’un pressupost de gairebé 200.000 euros, suposa per a abertis telecom el manteniment de més de 150 terminals de comunicacions

agents motoritzats de la policia municipal, abertis telecom subministrarà 13 cascos que disposaran d’un sistema de comunica-cions amb connexió Bluetooth.

El projecte també inclou la instal·lació de la plataforma tecnològica AIRS (abertis Intelligence Response System) perquè la Policia Local de Terrassa pugui portar a terme la gestió operativa de la seva fl ota d’agents en temps real.

La xarxa RESCATLa xarxa RESCAT està especialment disse-nyada per proporcionar cobertura als cossos i col·lectius professionals implicats en la

TEXT abertis | FOTO Ajuntament de Terrassa

seguretat i les emergències a Catalunya, tant en nuclis de població com en entorns rurals.

Serveis al ciutadàEls principals usuaris d’aquesta xarxa són Mossos d’Esquadra, Bombers de la Genera-litat, Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, Servei d’Emergències Mèdi-ques, Agents Rurals, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General de Protecció Civil, Direcció General de Carreteres, Servei Català de Trànsit, policies locals i els serveis de pro-tecció civil de tots els ajuntaments que no disposen de policia local.


REPORTATGE

Mobile World Congress 2013

En el marc de la vuitena edició del Mobile World Congress que es va cele-

brar al febrer a Barcelona, abertis telecom va presentar en exclusiva mundial la primera emissió de Televisió Digital Terrestre en Ultra Alta Definició (UHDTV). Les emissions es van poder visionar en un monitor de 84 polzades, que va permetre comprovar la qualitat d’imatge que ofereix aquest sistema, quatre vegades superior respecte a l’actual Alta Defi-nició (HD), per això la seva denominació, 4K.

abertis telecom va portar a terme les demostracions en col·laboració amb Televisió

Arriba la televisió en Ultra Alta Definicióabertis telecom va realitzar durant el Mobile World Congress (MWC) demostracions de TDT de segona generació, amb emissions simultànies adequades per a Ultra Alta Definició 4K i dispositius en mobilitatTEXT I FOTOS abertis

Espanyola, la Unió Europea de Radiodifusió (UER), SAPEC, la Universitat Politècnica de Madrid, La Salle, Sony i la productora Lapospo, utilitzant la tecnologia que desenvolupa la TDT de segona generació (DVB-T2) a la mateixa banda de freqüències d’UHF actu-alment utilitzada per a la radiodifusió de televisió.

El sistema d’Ultra Alta Definició permet quadruplicar el nombre de píxels en pantalla. Aquesta notable millora en la resolució trans-forma l’experiència de l’espectador davant dels continguts audiovisuals i en la seva

interacció a través dels nous sistemes digitals d’entreteniment, com consoles de videojocs o reproductors Blue Ray. Per eme-tre en 4K es van utilitzar 35Mbps. Aquest consum es veurà reduït en el 50% utilitzant els futurs codificadors de vídeo d’alta efici-ència, que facilitaran l’accés a gran escala d’aquesta tecnologia.

La televisió híbrida: convergència entre TDT i internetEl 2013 serà un any clau per a la TDT híbrida, que permet gaudir de les prestacions dels

Emissions de televisió UHDTV a l’estand d’abertis telecom al MWC.


serveis de vídeo en línia des dels canals de televisió de la TDT. La TDT híbrida, que con-vergeix la TDT i internet, es basa en l’estàndard obert HBBTV que està sent adoptat pels fabricants de televisors.

Recentment ha entrat en servei el web sobre TDT Híbrida, una especifi cació espa-nyola de TV interactiva que integra TDT i internet en una sola experiència d’usuari.En aquest web es troba tota la informació sobre els avantatges tècnics i possibilitats que ofereix aquest sistema i, molt aviat, també es podran conèixer els continguts híbrids que ofereixen les cadenes de televisió, així com els diferents models de receptor que compleixen les especificacions tècniques per oferir aquest producte.

A més de les demostracions en 4K, abertis telecom va presentar durant l’es-deveniment la seva solució OTT (over the

top) de televisió multipantalla en el núvol, que proporciona tots els serveis necessaris per a la gestió de continguts on-line, des de la ingesta i la distribució a analítica, suport i solucions de monetització.

abertis telecom va realitzar demos-tracions dels seus serveis utilitzant una àmplia varietat de dispositius: smartphones, tauletes tàctils, PC, set-top-boxs i televisors connec-

La TDT de segona generació a terminals mòbilsL’operador de telecomunicacions d’abertis va realitzar també, simultàniament amb la UHDTV, demostracions del nou estàndard de TDT de segona generació dins del projecte CATT2 per al desenvolupament de tecnologia DVB-T2 en mobilitat. L’objectiu del projecte CATT2 és estudiar i implementar les possibilitats d’aquest nou estàndard de TDT en la seva versió optimitzada per a terminals mòbils (T2-Lite). Les demostracions que s’han portat a terme en l’àmbit del Mobile World Congress d’aquesta edició van permetre comprovar la qualitat d’imatge que ofereix aquest estàndard en dispositius mòbils (smartphones, tauletes tàctils i portàtils).

tats, comprovant la viabilitat de la seva solu-ció a diferents sistemes operatius com Android, iOS i Windows.

En aquesta edició del MWC, es va pre-sentar una demostració, en col·laboració amb Nagra, de com gaudir en diferents dis-positius de la llar de continguts rebuts des d’internet o des d’emissions radiodifoses. La solució permet passar d’una pantalla a una altra sense deixar de visualitzar els continguts i garantint en tot moment la protecció de continguts.

Altres serveis d’abertis telecom al MWCA més de la gestió de l’espectre radioelèctric de l’esdeveniment, abertis telecom va pre-sentar al seu estand un portafolis de serveis orientats a operadors mòbils amb les últimes solucions tecnològiques a l’entorn convergent del sector audiovisual i internet, dirigides a la transmissió de continguts audiovisuals per a la seva recepció en suports mòbils.

L’operador va presentar també desen-volupaments dirigits a les comunicacions per a cossos de seguretat i emergència a través de suports mòbils i va realitzar demostracions de les plataformes que ha desenvolupat en l’àmbit smart city.

Linkswww.abertistelecom.comwww.mobileworldcongress.comwww.tdthibrida.es

El príncep d’Astúries va visitar l’estand on es va exposar la televisió 4K. abertis telecom va ser l’encarregat de portar a terme les demostracions.

NO

TÍC

IES


El grup Hispasat ha llançat amb èxit el seu nou satèl·lit, l’Amazonas 3, des

de la base de l’Agència Europea de l’Espai, situada a Kourou (Guaiana Francesa), a bord del vehicle llançador Ariane 5 ECA de la com-panyia Arianespace.

La separació del satèl·lit Amazonas 3 del vehicle llançador es va produir 28 minuts després de l’enlairament del coet. Posterior-ment, es va procedir a la seva inicialització i al desplegament dels panells solars. A partir d’aleshores, van començar les maniobres per

Hispasat llança l’Amazonas 3TELECOMUNICACIONS

El nou satèl·lit de comunicacions, llançat amb èxit a un Ariane 5 ECA des de la Guaiana Francesa, ja es troba a l’espaiTEXT I FOTOS Hispasat

posicionar el nou satèl·lit en l’òrbita geoes-tacionària, on es va comprovar el seu correcte funcionament. Un cop superades les mani-obres, el satèl·lit s’ha col·locat en la seva òrbita geoestacionària definitiva en la posició orbi-tal brasilera 61º Oest.

Pont entre Amèrica i EuropaPer al conseller delegat d’Hispasat, Carlos Espinós, “aquest nou satèl·lit, el desè de la companyia, reforça el Grup com a principal pont de comunicacions entre els continents

Moment del llançament de l’Amazonas 3 amb un Ariane 5 ECA d’Arianespace.

Linkwww.hispasat.com/


europeu i americà. Com a gran novetat s’ha incorporat la banda Ka per proporcionar ser-veis interactius i aplicacions multimèdia via satèl·lit a una gran quantitat d’usuaris, i així estendre’n l’accés a una majoria de la pobla-ció. El grup Hispasat és el primer operador de satèl·lits que ofereix aquesta possibilitat a Llatinoamèrica. El nostre objectiu és seguir oferint als nostres clients serveis innovadors i d’alta qualitat adaptats a les seves necessi-tats de comunicació”.

El nou satèl·lit, amb una vida útil de 15 anys, donarà cobertura a tot el continent americà, Europa i nord d’Àfrica des de la posi-ció orbital brasilera 61º Oest. L’Amazonas 3 dóna continuïtat als serveis actualment oferts pel Grup Hispasat des d’aquesta posició i contribueix a universalitzar l’accés a internet a la regió, fet que representa un important salt per a la reducció de la bretxa digital a Llatinoamèrica.

Participació de la indústria espanyolaEl projecte, amb una inversió de més de 200 milions d’euros, ha comptat amb una participació important d’indústries espanyo-les, com EADS CASA, Thales Alenia Space España, IMUX, RYMSA, MIER, GMV, Indra i INSA (Estació de control a Canàries).

Arianespace Arianespace és des del 1980 el proveïdor de serveis i solucions de llançament líder arreu del món. Recolzat per 21 accionistes i per l’Agència Espacial Europea, Arianespace es recolza sobre un equip internacional, que fins al passat juny del 2012 ha realitzat 206 llançaments del coet Ariane (301 càrre-

gues útils), 26 llançaments del Soiuz (2 des del Centre Espacial de la Guaiana Francesa i 24 des de Baikonur) i el primer llançament amb un vehicle Vega. La companyia té previstos 22 llançaments d’Ariane 5, 15 de Soiuz i 2 de Vega, que suposen més de tres anys d’activitat.

AQUEST LLANÇAMENT

REFORÇA HISPASAT

COM A PRINCIPAL

PONT DE COMUNICACIÓ

ENTRE ELS CONTINENTS

EUROPEU I AMERICÀ

Dades tècniquesL’Amazonas 3 ha estat fabricat per Space Systems/Loral a partir de la seva plataforma SSL 1300. Té una massa de llançament de 6,2 tones i fa més de 26 metres d’envergadura i 8 metres d’altura. Disposa de 52 transponedors simultanis, 33 en banda Ku i 19 en banda C, així com amb 9 feixos en banda Ka i control d’actitud en 3 eixos que li asseguren gran precisió de senyal.

NO

TÍC

IES


La tesi Caracterització i modelització

de la velocitat d’operació en carreteres

convencionals a partir de l’observació natu-

ralística de vehicles lleugers, de la doctora Ana María Pérez Zuriaga, va ser la guanyadora aquest any del Xè Premi abertis d’Investi-gació sobre Gestió d’Infraestructures del Transport que atorga la càtedra abertis-UPC. Aquesta distinció reconeix la millor tesi doctoral presentada a diferents universitats espanyoles.

En la modalitat de tesines i treballs de final de carrera o màster, el premi ha recaigut en Héctor Fornés Martínez, amb un treball titulat Analysis and optimization of the

luggage check-in counter allocation process

at airports.

A l’acte de lliurament dels premis, cele-brat el passat mes de maig a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, van ser presents el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, acompa-nyat pel president d’abertis, Salvador Ale-many, i el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), Antoni Giró.

El president d’abertis, Salvador Alemany, va destacar que la Xè edició del Premi aber-

tis “és un petit aniversari que suposa la satis-facció tant del costat de l’empresa com del món acadèmic, a més d’un camí per realitzar un procés de divulgació i d’aplicació de talent que acaben sumant en benefici de tots”. I va afegir que “és una bona oportunitat per tren-car uns motlles que és necessari trencar entre els gestors d’infraestructures i també a les administracions públiques”. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la

La càtedra abertis-UPC lliura el Xè Premi abertis d’Investigació en Infraestructures

FUNDACIÓ ABERTIS

Els guanyadors també van optar al II Premi Internacional, que es va atorgar el 29 de maig a ParísTEXT abertis FOTOS Josep Loaso i Anthony Gasparetto

Generalitat, Santi Vila, va voler llançar un missatge d’optimisme als joves, animant-los “a no posar límits al seu talent en aquests moments de dificultats”, i va posar com a exemple el Brasil i la Xina, que va qualificar com a “països amb aparentment un punt de partida inferior al del nostre país, però no obstant això amb un món d’oportunitats infinites”. El conseller va acabar parafrasejant l’escriptor Gabriel García Márquez en afirmar que “els joves no han d’esperar res del segle XXI; ha de ser el segle XXI qui esperi molt dels joves”.

Aquest certamen va ser un dels preàm-buls al II Premi Internacional de la càtedra

Sota aquestes línies, foto de família del Xè Premi abertis. A sota, Ana María Pérez va recollir el premi de mans del president d’abertis, Salvador Alemany. A la pàgina següent, foto de família del lliurament a París del II Premi abertis Internacional.

EL PREMI SUPOSA

UNA SATISFACCIÓ PER

A L’EMPRESA I EL MÓN

ACADÈMIC, SEGONS

SALVADOR ALEMANY

Linkwww.catedrasabertis.com


abertis, que es va entregar el 29 de maig a París i que va comptar amb la presència del conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, i de l’ambaixador d’Espanya a França, Carlos Bastarreche.

Els guanyadors de l’edició internacional van sorgir de la posada en comú dels treballs guanyadors del guardó entregat a Barcelona juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i els de l’ho-mòleg que la chaire abertis-École des Ponts ParisTech-IFSTTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aménagement et des Réseaux) convoca a França, també en les modalitats de tesi doctoral i de tesina. En aquest cas, les gua-nyadores van ser Ana María Pérez i Aude Hofleitner, amb els seus respectius treballs relacionats amb l’estudi del trànsit. El premi internacional en la categoria de tesina va recaure novament en Héctor Fornés i el seu treball sobre l’optimització dels taulells de facturació d’equipatge en aeroports.

El Premi abertis té una dotació econò-mica de 10.000 euros en la categoria de tesi i de 4.000 euros en la de tesina.

La càtedra abertisLa presència internacional de la càtedra

abertis és cada vegada més important i constata el compromís de la companyia amb el món acadèmic. Recentment, abertis ha incorporat dues noves càtedres, a Puerto Rico i Xile. Ben aviat, la càtedra abertis també serà present al Brasil. Totes elles contribuiran a la investigació sobre la reper-cussió de les grans obres en el territori, millo-rant així la qualitat de vida dels seus habitants. Formen part també de la càtedra abertis:

ENTREVISTA | ANA MARÍA PÉREZ ZURIAGALa doctora Ana María Pérez Zuriaga, guanyadora del Premi abertis en la categoria de tesi doctoral, explica en què consisteix la seva investigació.

Quin és l’objectiu principal de la seva tesi? El que hem intentat amb aquesta

tesi és arribar a una caracterització

del comportament dels conductors

mitjançant l’obtenció d’una sèrie

de models que ens permeten

obtenir un perfil continu de

velocitats d’operació a carreteres

convencionals.

Quines serien les seves principals aplicacions? Tindríem dues aplicacions diferents:

d’una banda, partint del perfil

continu de velocitats que podem

obtenir a partir dels models que

hem desenvolupat, podem avaluar

la consistència de les carreteres

des del procés de disseny, no

simplement des del moment

de l’explotació de les carreteres. De

l’altra, en conèixer les actituds dels

conductors davant del risc, podem

millorar les bases de les campanyes

de conscienciació i d’educació dels

conductors en funció de la seva

reacció davant del perill.

Creu que es podria aplicar aquesta metodologia per millorar, per exemple, el traçat de les autopistes? Sens dubte, en principi està basada

únicament per a carreteres

convencionals, no obstant això

aquesta mateixa metodologia pot

aplicar-se també a les autopistes i

millorar-ne així les característiques

geomètriques, millorant també

la consistència.

la càtedra abertis-UPC de Gestió d’Infra-estructures del Transport; la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència i Polítiques Públiques; la càtedra abertis-ESADE de Lideratges i Governança Democràtica; la càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i Transports i la chaire abertis-École des Ponts ParisTech -IFSTTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Aménage-ment et des Réseaux).

La càtedra abertis-UPC, creada el 2003 per abertis i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) i dirigida pel catedràtic Francesc Robusté, té com a objectiu impulsar la formació i la investi-gació en l’àmbit de la gestió d’infraestructu-res de transport.

NO

TÍC

IES


La fundació abertis i abertis

autopistas, en col·laboració amb el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Creu Roja, Institut Guttman, ONCE i Federació Ecom, han posat en marxa la iniciativa Eliminem

barreres, que facilita gratuïtament dispositius Via-T als conductors amb alguna discapaci-tat, per oferir a aquest col·lectiu les màximes facilitats en el seu pas per les autopistes.

Els conductors amb alguna discapacitat que s’inscriguin en aquesta iniciativa podran disposar d’un dispositiu Via-T de forma total-ment gratuïta i amb unes condicions espe-cials, com una quota de manteniment molt reduïda.

Via-T és un sistema de telepeatge uti-litzat en autopistes per realitzar el pagament del trajecte sense necessitat d’aturar el vehi-cle, ja que, gràcies a un dispositiu que es col-

abertis entrega Via-T als conductors amb discapacitat

FUNDACIÓ ABERTIS

Els conductors amb discapacitat que tinguin el carnet de conduir en vigor i la Targeta acreditativa de la discapacitat del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya podran disposar de forma gratuïta d’un dispositiu de telepeatge Via-T amb unes condicions especials


loca al cotxe, i un altre de lectura electrònica i situat a les estacions de peatge, permet l’obertura automàtica de la barrera de segu-retat. Via-T ofereix també als seus abonats accés a programes exclusius de descomptes.

Aquesta iniciativa, impulsada per abertis autopistas i la fundació abertis, és pionera a Catalunya i Espanya. En la seva pri-mera fase, la campanya s’ha desenvolupat a Catalunya.

AQUESTA INICIATIVA,

IMPULSADA PER ABERTIS

AUTOPISTAS I LA FUNDACIÓ

ABERTIS, ÉS PIONERA A

CATALUNYA I ESPANYA


Per sumar-se a aquesta iniciativa, els conductors amb discapacitat hauran de tenir el carnet de conduir i la Targeta acredi-tativa de discapacitat del Departament de Benestar Social i Família (amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% i amb mobilitat reduïda).

Els impulsors Aquesta iniciativa és una mostra més del compromís d’abertis, a través de la fundació abertis, amb la societat, mitjan-çant les seves polítiques de responsabilitat social corporativa. Les col·laboracions amb les administracions públiques dels països on és present són continuades amb l’objectiu de treballar dia rere dia a fer més accessibles les infraestructures que gestiona. En aquest sentit, el compromís amb la societat és la constatació de la implicació d’abertis en la comunitat i el teixit social que estableix el seu Pla Estratègic de Responsabilitat Social.

Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família és l’encarregat de tramitar, gestionar i expe-dir la Targeta acreditativa de discapacitat. Des de l’any passat i, amb l’objectiu d’agilitzar i d’estendre’n l’ús, el Departament expedeix d’ofici als qui se’ls reconeix un grau de dis-capacitat igual o superior al 33%.

La Targeta acreditativa és un document públic, personal i intransferible. Aquesta per-met a les persones amb discapacitat legal-ment reconeguda, i amb residència habitual a Catalunya, acreditar de forma àgil i pràctica el seu grau de discapacitat.

La Targeta, a banda de ser un element acreditatiu, també facilita l’accés a determi-nats avantatges i beneficis en els àmbits de la mobilitat, la cultura, l’esport, l’oci i el temps lliure, amb l’objectiu de millorar la

Els conductors discapacitats amb carnet de conduir i Targeta acreditativa de

discapacitat es beneficiaran d’una circulació per

autopista més fluida.

COĿLABOREN LA

GENERALITAT DE

CATALUNYA, CREU ROJA,

INSTITUT GUTTMAN,

ONCE I FEDERACIÓ ECOM

qualitat de vida de les persones amb alguna discapacitat.

A més, aquesta iniciativa compta amb la participació de Creu Roja, Institut Guttman, ONCE i Federació Ecom.

NO

TÍC

IES


abertis va presentar al juny el pla de rehabilitació i d’adequació de la

pedrera del Mèdol, que implica la conserva-ció i la millora arqueològica i geològica de l’antiga zona d’extracció de pedra d’època romana. El projecte, de caràcter multidisci-plinari, està impulsat per abertis autopistas Espanya i la fundació abertis, i compta amb la col·laboració del Ministeri de Foment, el Ministeri de Cultura, la Generalitat de Cata-lunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i Áreas.

A l’acte de presentació van participar Josep Lluís Giménez, director general d’abertis autopistas Espanya; Sergi Loug-hney, director de la fundació abertis; Josep Manel Ricart, vicerector d’Investigació de la Universitat Rovira i Virgili; Carme Crespo, tinent d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes de l’Ajuntament de Tarragona; Albert Vallvé, vicepresident primer de la Diputació de Tar-ragona; Jordi Agràs, director de Serveis Terri-torials del Departament de Cultura de la Generalitat; José María Cacho, representant de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya (Ministeri de Foment); i Joan Albert Adell, arquitecte del projecte.

abertis presenta el projecte de rehabilitació de la pedrera del Mèdol

FUNDACIÓ ABERTIS

La iniciativa implica la conservació i la millora arqueològica i geològica de l’antiga zona d’extracció de la pedra romana

TEXT abertis FOTOS Miquel González

El projecte es desenvolupa en dos àmbits: una intervenció a la pedrera, mitjançant la realització de prospeccions arqueològiques a la zona del Clot, i la creació d’un espai d’in-terpretació a l’àrea de servei i la museïtzació de la zona per facilitar la visita i donar a conèi-xer mitjançant una explicació divulgativa les funcions del monument i la seva riquesa his-tòrica i mediambiental.

Aquest projecte suposa una inversió total prevista per part d’abertis d’1,5 milions d’euros, i es preveu que estigui finalitzat durant la tardor del 2013.

Evolució del jaciment Les tasques arqueològiques, a càrrec de l’Ins-titut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), es porten a terme a llocs estratègics per estudiar l’evolució del jaciment i entendre el funcionament de l’ús del conjunt del recinte en el seu origen. Les prospeccions es continuaran fent fins a conèixer el nivell ori-ginal del sòl.

Aquestes actuacions també es desen-volupen a la zona descoberta després de l’incendi del juliol del 2010, que va cremar part del terreny al voltant del Mèdol i va

D’esquerra a dreta: Carme Crespo, Josep Lluís Giménez i Josep Manel Ricart.


fer aflorar noves zones, fins aleshores desco-negudes, on s’havien conservat evidències clares dels treballs d’extracció de la pedra. Un cop neta i explorada, aquesta zona serà incorporada al nou recorregut de visita del monument.

Així mateix, per tal de facilitar la visita al recinte, es crearà una nova zona museística que inclourà una explicació didàctica de la història de la pedrera i la seva significació arqueològica. Així, al costat de la veïna àrea de servei de l’autopista AP-7, es construeix un centre d’interpretació, on es donarà infor-mació arqueològica sobre el monument. També es crearan diferents itineraris per recórrer la pedrera.

En aquest espai s’explicarà l’ús de la pedrera romana en la seva totalitat: tot el procés, des de l’extracció de la pedra fins al seu ús final en monuments destacats de Tarraco, les eines utilitzades, les tècniques d’extracció i de transport, la relació amb altres pedreres romanes, etcètera. El discurs

es transportava cap a la ciutat per la Via Augusta –que en part coincideix amb el tra-çat de l’actual autopista AP-7– o per mar.

Conseqüència del seu compromís amb la comunitat i la cultura, abertis la va pre-servar i la va obrir a la visita pública mitjançant un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El monument forma part dels itineraris culturals del Museu d’Història de Tarragona.

Es pot accedir a la pedrera des de l’àrea de servei del Mèdol, a l’AP-7 Sud, i des de la carretera nacional N-340.

A dalt, prospeccions arqueològiques. A sota,

aspecte que tindrà el centre d’interpretació al

costat de la veïna àrea de servei de l’AP-7.

EL PROJECTE SUPOSA

UNA INVERSIÓ TOTAL

D’1,5 MILIONS D’EUROS

I ES PREVEU QUE ESTIGUI

FINALITZAT A LA TARDOR

museogràfic emfatitza el desenvolupament de la Tarraco romana a través de la pedrera. Una vegada finalitzat el projecte de rehabi-litació i museïtzació, i amb els resultats obtin-guts de les investigacions arqueològiques, es mantindrà un exhaustiu programa de manteniment.

D’altra banda, com a mostra del seu compromís amb l’educació i la cultura, la fundació abertis preveu posar a disposició de les escoles l’espai, així com els diferents materials que generaran des del punt de vista divulgatiu i educatiu del projecte.

La pedrera del MèdolEl pedrera romana del Mèdol, que ocupa una superfície d’11 hectàrees, és un dels 13 monu-ments que conformen el conjunt arquitec-tònic de la Tarragona romana, considerat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. La pedra extreta del Mèdol va servir per construir els edificis més importants de Tarraco, capital de la Hispània Citerior, durant l’època de la República i l’Imperi Romà.

D’aquesta pedra es van aixecar monu-ments actualment encara presents, com les muralles (d’entre els segles III i II aC), l’amfi-teatre (del segle II dC) i el circ o el Fòrum Provincial de Tarragona (del segle I dC). Dins la monumentalizació de la ciutat, la pedra del Mèdol es va utilitzar també per a escul-tures, altars i inscripcions diverses. La pedra

NO

TÍC

IES


mostra préstecs d’altres institucions de primer ordre, com el MoMA de Nova York, el Phila-delphia Museum of Art, la Tate Modern i dels Musées Royaux des Beaux-Arts de Bèlgica.

Rècord de visitants a MadridEn la seva primera setmana al Reina Sofía, gairebé 16.000 persones van visitar l’expo-sició, fet que la converteix en una de les més concorregudes en la història del centre d’art. 30 de les 200 obres que s’exposen són inè-dites a Espanya, com Les banyistes, cedida pel Museu de St. Petersburg, La persistència

de la memòria, del MoMA, o Al·lucinació: sis

imatges de Lenin sobre un piano, del Centre Pompidou de París.

El recorregut de la mostra, dividida en 11 seccions, s’inicia amb obres de la primera època de Dalí i elements que van marcar la seva infància, com la família, i finalitza amb les seccions dedicades al Surrealisme després

de 1938, Amèrica, La vida secreta de Salvador

Dalí o L’enigma estètic. D’entre tota la seva biografia artística, destaquen les obres del període surrealista, en què el geni desenvo-

El Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid reuneix per primera

vegada una àmplia retrospectiva del llegat artístic de Salvador Dalí. Patrocinada per la fundació abertis, i sota el títol Dalí. Totes

les suggestions poètiques i totes les possibi-

litats plàstiques, la mostra exposa més de 200 peces entre pintura, escultura i dibuixos. També s’hi presenta un Dalí pioner de la per-

formance i el happening, autor d’obres efí-meres, així com la seva participació en el món de la fotografia, el teatre i el cinema.

L’exposició aterra a Madrid després de passar pel Centre Pompidou de París, que també va comptar amb el patrocini de la fundació abertis i pel qual van passar més de 790.000 visitants al llarg de quatre mesos.

L’obra del pintor empordanès, que estarà exposada al públic fins al 2 de setembre, reu-neix per primer cop obres procedents dels tres dipositaris del seu llegat: la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, el Salvador Dalí Museum de St. Petersburg (Florida) i el Museu Reina Sofía de Madrid.

Contribueixen a l’excepcionalitat de la

El Museu Reina Sofía obre les seves portes a Dalí

FUNDACIÓ ABERTIS

La fundació abertis patrocina la gran retrospectiva sobre el màxim exponent del surrealisme, que arriba a Madrid després del seu pas pel Centre Pompidou de París

— 1 — Inauguració de la mostra al Reina Sofía. — 2 — Construcció tova amb mongetes bullides, 1936. — 3 — El gran masturbador, 1929. — 4 — La reina Sofía, a la seva arribada a la mostra, rebuda pel president d’abertis, Salvador Alemany, i el conseller delegat, Francisco Reynés. — 5 — L’exposició també mostra més de 200 peces entre pintura, escultura i dibuixos. — 6 — Salvador Dalí, en el seu període surrealista.

1


lupa el seu mètode paranoic-crític com a màxim intèrpret de Freud i amb obres com El gran masturbador, La persistència de la

memòria, Guillem Tell o L’espectre del Sex

Appeal. Les dues últimes seccions de l’expo-sició estan dedicades als decorats i vestuari que va dissenyar per al teatre, i a l’exploració des de la seva fascinació per la ciència i per tècniques visuals com l’holografia o l’este-reoscopia. També s’exposa la seva última obra, Cua d’oreneta i violoncels (1983).

El Reina Sofía descobreix, en definitiva, més de 200 obres que plasmen la persona-litat de Dalí i el seu món oníric ple d’al·legories, que es podrà veure a Madrid fins al proper 2 de setembre.

Altres col·laboracions de la fundació abertisTant el grup abertis com la fundació

abertis mantenen col·laboracions permanents amb les principals institucions culturals de tots aquells territoris on opera la companyia, entre les quals destaquen: Museu del Prado, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Funda-ció Orfeó Català-Palau de la Música, Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Fundació Francisco Godia, Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i festivals musicals com Castell de Peralada i Jardins de Cap Roig.

Link fundació abertiswww.fundacioabertis.org

32

5

4

6

NO

TÍC

IES


Amb l’objectiu que aquells que gau-deixen de la nit ho facin sent consci-

ents de les conseqüències fatals que pot tenir una actuació irresponsable, la fundació

abertis va presentar a Madrid i Barcelona una acció de seguretat viària a les zones d’oci nocturnes més concorregudes d’ambdues ciutats. Així, el passat mes de maig un grup de voluntaris amb lesió medul·lar causada per un accident de trànsit van alertar dels perills de conduir sota els efectes de l’alcohol, les drogues o de les distraccions al volant.

L’acte de presentació institucional va tenir lloc el passat 17 de maig a Barcelona i Madrid. Al primer van ser presents el president d’abertis i de la fundació abertis, Salvador Alemany; el primer tinent d’alcalde de l’Ajun-tament de Barcelona, Joaquim Forn; així com representants de les entitats col·laboradores Creu Roja Catalunya, Institut Guttmann, Club Joventut Badalona i Regal Barça UNES. Sal-vador Alemany va elogiar públicament tots els voluntaris que van participar a la iniciativa, va destacar que “una de les prioritats de la fundació abertis és la seguretat viària” i va enumerar altres iniciatives dirigides a menors i als conductors més grans de 65 anys que

Nova campanya per a una conducció responsable

FUNDACIÓ ABERTIS

La fundació abertis promou una iniciativa de conscienciació entre els conductors a les zones d’oci nocturn de més afluència de Madrid i Barcelona, en col·laboració amb els Ajuntaments d’ambdues ciutats


també porta a terme la fundació. Per la seva banda, l’acte de Madrid va comptar amb la presència de la seva alcaldessa, Ana Botella; la directora general de la DGT, María Seguí; el director de la fundació abertis, Sergi Loughney; i membres de Creu Roja Espanyola i Fundació ONCE.

Aquesta acció, presentada com una prova pilot, va comptar amb el suport dels ajuntaments d’ambdues ciutats, així com de voluntaris de la Creu Roja, Fundació ONCE, Institut Guttmann i dels equips d’esport adaptat del Club Joventut Badalona i el Regal Barça UNES. Els voluntaris van repartir tríp-tics i van parlar amb persones que sortien de locals de festa i discoteques per tal de sen-sibilitzar-los per a una conducció responsable. El cap de la Guàrdia Urbana va explicar que la nit en què va tenir lloc la iniciativa es van fer 117 proves d’alcoholèmia i només 8 van donar positives.

‘Et queda una vida’La fundació abertis ha impulsat aquest projecte, conscient de la necessitat que exis-teix a la societat de prendre més consciència dels riscos que comporta actuar de forma

Trobades entre voluntaris i joves que sortien de locals de festa i discoteques per sensibilitzar-los per una conducció responsable.

Linkwww.tequedaunavida.com


irresponsable a les sortides d’oci nocturnes. Aquesta és una acció emmarcada en l’extens Programa de Seguretat Viària que porta a terme la fundació abertis des de l’any 2003 i que inclou la promoció d’investigacions, l’organització de jornades científiques, l’edu-cació viària a les escoles i les campanyes de sensibilització. Concretament, aquesta acció s’emmarca en la campanya de sensibilització

respostes de la responsabilitat social corpo-rativa d’abertis, un dels principals grups internacionals de gestió d’infraestructures de mobilitat i transport.

Et queda una vida, llançada el 2009 i dirigida als joves d’entre 18 i 30 anys.

La fundació abertis busca els socis adequats per a cada projecte, sempre amb el suport de les administracions públiques, que són les que gestionen les polítiques de seguretat viària.

La fundació, que actua en els àmbits social, mediambiental i cultural, és una de les

Presentació institucional de la campanya Et queda una vida, a Barcelona.


D’esquerra a dreta el subdirector

d’Expansión, Martí Saballs; el conseller

delegat d’abertis, Francisco Reynés; i el

soci responsable de KPMG a Catalunya,

Balears i Andorra, Fernando Serrate.

BR

EU

S

La ministra de Foment, Ana Pastor, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi

Vila, i el conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, van firmar el passat mes de juny el

El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, va assegurar en un esmorzar

organitzat per KPMG i Expansión que el crei-xement de l’empresa passarà pels Estats Units, el Canadà, Mèxic i Colòmbia perquè són els països que, a Amèrica, ofereixen més segure-

Bonificació per a vehicles pesants a l’AP-7

abertis defineix la seva estratègia de creixement

AUTOPISTES

INTERNACIONALITZACIÓ

conveni mitjançant el qual s’adopten mesures de bonificació per a determinats vehicles pesats que circulin per l’AP-7, entre el tram Maçanet de la Selva-La Jonquera.

tat jurídica. No obstant això, Francisco Reynés va descartar entrar per ara a la Xina.

D’altra banda, va anunciar que abertis confia a tancar durant l’estiu que ve un acord per adquirir al Govern el 25% de l’operador de satèl·lits Hispasat.

D’esquerra a dreta: Santi Vila, Ana Pastor,

i Francisco Reynés.

Per segon any consecutiu, la Fundació Catalana Síndrome de Down, la fun-

dació abertis i l’Ajuntament de Barcelona van firmar un conveni de col·laboració per portar a terme el projecte Cooperant Viari. Aquesta iniciativa té com a objectiu integrar laboralment joves amb discapacitat intel-lectual i millorar alhora la mobilitat a l’entorn dels centres escolars.

Formació i experiènciaAmb aquest conveni, 8 joves d’entre 20 i 25 anys amb síndrome de Down o altres discapa-citats intel·lectuals van treballar a l’entorn de quatre centres escolars del districte de Sarrià-Sant Gervasi, portant a terme una tasca que els permetrà adquirir formació i experiència pràctica amb l’objectiu d’ajudar-los en una futura integració en el món laboral.

S’amplia el projecte d’educació viària a les escoles

FUNDACIÓ ABERTIS

La iniciativa d’educació viària que dóna treball a joves amb síndrome de Down s’amplia a quatre escoles de BarcelonaTEXT I FOTOS abertis

A part de les dues escoles que ja van participar l’any passat (els centres Dolors Monserdà i Sagrat Cor-Sarrià), aquest any s’han sumat a la iniciativa les escoles Lys i Poeta Foix.

La tasca de cooperant viari consisteix a observar i recollir informació sobre els hàbits dels conductors i vianants a les hores d’arribada i sortida de l’escola, ja sigui a peu o amb vehi-cle, per analitzar posteriorment aquesta infor-mació conjuntament amb l’escola i l’alumnat amb l’objectiu de fomentar unes bones pràc-tiques de mobilitat.


La informació recopilada per cada

cooperant viari permet fomentar

unes bones pràctiques

de mobilitat.

Hispasat va presentar al Radio TV Forum 2013, celebrat a Roma, les

últimes novetats de la seva oferta de serveis de telecomunicacions per satèl·lit des de les seves posicions orbitals. Hispasat va ser present per primer cop en aquest esdeveni-ment, que va tenir lloc el passat mes de maig, juntament amb els principals operadors europeus de ràdio, televisió i internet, així com companyies audiovisuals que participen en aquest congrés.

Presència consolidadaD’aquesta manera, Hispasat segueix consolidant el seu posicionament a Europa, Amèrica i altres regions estratègiques. El Radio TV Forum és el fòrum anual més important de l’àmbit de les telecomuni-cacions a Itàlia.

S’hi reuneixen els principals operadors per analitzar l’evolució del sector i presentar les darreres novetats del mercat en la pres-tació de serveis de telecomunicacions.

Hispasat, al Radio TV Forum

TELECOMUNICACIONS

La Diputació de Màlaga ha adjudicat a abertis telecom, operador d’infra-

estructures de telecomunicacions del grup abertis, el projecte d’extensió de banda ampla que permetrà donar cobertura tecno-lògica a més de 80.000 habitants de l’entorn rural de la província de Màlaga. El nou pro-jecte, anomenat Ágora, compta amb el suport i el cofinançament de la Unió Europea i pres-tarà especial atenció a aquelles localitats amb menys de 25.000 habitants.

Ágora, que va ser adjudicat el passat mes de desembre a abertis telecom per un perí-ode de tres anys, disposa d’un pressupost d’1, 62 milions d’euros i un termini d’execu-ció de 6 mesos a partir de la seva posada en marxa, que va tenir lloc el 15 de gener. El desplegament tecnològic que abertis

telecom portarà a terme permetrà la inter-connexió amb una capacitat de transmissió simètrica de 20Mbps dels ajuntaments de 88 municipis malaguenys amb els serveis centrals de la Diputació.

TELECOMUNICACIONS

La cobertura de banda ampla s’estendrà a 161 pedanies i oferirà cobertura a més de 700 empreses, fet que possibilitarà la creació de nous models de negoci, alhora que facilitarà les exportacions i contribuirà al desenvolupa-ment de les economies locals.

abertis telecom s’adjudica el projecte Ágora a Màlaga


El conseller delegat d’abertis, Francisco Reynés, recull una placa commemorativa del seu pas pel fòrum.

BR

EU

S

abertis va participar el passat mes de maig a Madrid al Foro Arekuna, un

lloc de trobada per a la discussió i el debat, format pels principals grups de premsa i per destacats periodistes de diaris nacionals, regionals i econòmics, ràdios i televisions, agències de notícies i publicacions on-line.

La trobada compta en cada edició amb diferents representants del món polític i empresarial. En aquesta ocasió, abertis va ser la companyia convidada, representada pel seu conseller delegat, Francisco Reynés.

En els darrers anys, el Foro Arekuna ha comptat amb la presència dels principals agents de l’actualitat empresarial i econò-mica, com l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; el president del Govern espanyol, Mari-ano Rajoy; o l’exvicepresidenta del Govern,

El Club de Roma, un fòrum de debat amb vocació mediterrània, ha obert la

seva primera seu a Barcelona, que se suma a la que l’organització té a la ciutat de Winthert-hur, a Suïssa. El Palau Macaya, situat al pas-seig de Sant Joan de Barcelona, serà l’edifici modernista de l’obra social de “la Caixa” que albergarà la seu d’aquest fòrum de debat, que compta amb el suport econòmic d’abertis, Gas Natural i Agbar.

abertis, al Foro Arekuna

El Club de Roma obre seu a Barcelona

PRESTIGI EMPRESARIAL

PATROCINI

Sota el lema Teixint valors, el passat 14 de maig va tenir lloc el lliurament

de premi de la cinquena edició de Factor Humà, que s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la gestió de Recursos Humans a Catalunya i a Espanya. El jurat va estar format pel president d’abertis, Salvador Alemany, a més de Manel Adell, Manuel de Castillo, Cristóbal Colón, Josep Lagares, Jaume Pagès i Narcís Serra.

En aquesta edició es va distingir l’empresa catalana Softonic, la guia on-line sobre software de referència a nivell mundial, amb el Premi Factor Humà Mercè Sala 2013. El jurat va considerar que el seu projecte empresarial destaca pels quatre valors que

Salvador Alemany, jurat del Premi Factor HumàRECURSOS HUMANS

identificaven Mercè Sala: innovació, pragma-tisme, visió global i humanitat. El professor d’ESADE i director acadèmic de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica, Àngel Castiñeira, va pronunciar una conferència ins-pirada en el fil conductor d’aquesta edició. Un any més, el Premi Factor Humà va aconseguir reunir importants líders econòmics i socials per posar en relleu el compromís de les orga-nitzacions amb el valor de les persones.

Durant l’acte de lliurament, es va presen-tar el Manifest Factor Humà, una declaració de les organitzacions que formen la Fundació Factor Humà en què expressen la voluntat d’exercir el seu paper com a agents de progrés i benestar de manera ètica i responsable.

Fundat el 1968, el Club de Roma és una organització no governamental sense ànim de lucre formada per economistes, científics, empresaris i professionals d’arreu del món, l’objectiu de la qual és impulsar el debat i el coneixement dels problemes de l’àrea del Mediterrani i Orient Mitjà, a més d’aportar solucions a problemes com la bretxa entre els països del nord i del sud o el consum de recursos naturals.

María Teresa Fernández de la Vega. En l’àmbit empresarial, destaquen el president de Mediapro, Jaume Roures, o el president de Repsol, Antonio Brufau.


D’esquerra a dreta: Miguel Delgado, Montserrat Fernández, Salvador Alemany i Ignasi Rodríguez.

abertis va participar a l’abril al fòrum MediosOn de Televisiones Conectadas,

en què van intervenir diferents mitjans de comu-nicació i fabricants de suports intel·ligents. El fòrum es va celebrar amb un format obert en què els experts van respondre 25 preguntes plantejades pels professionals dels mitjans de comunicació. Tots van coincidir a afirmar que en l’àmbit de les televisions connectades sorgeixen noves aplicacions que generaran nous models de negoci, alhora que suposaran un nou impuls per a la indústria de continguts. Al fòrum es va posar també de manifest que la solució del futur seran els models de pagament per determinats continguts, plantejament en què van coincidir Xavier Redón, d’abertis; Fernando García, direc-tor comercial de Yume; i Francisco Asensi, de RTVE. El Fòrum MediosOn 25 preguntes i 25 res-

postes sobre televisions connectades s’organitza cada trimestre per posar a disposició dels mitjans un espai on reflexionar i compartir experiències sobre qüestions de màxima actualitat i noves tendències en el món dels mitjans digitals.

El fòrum MediosOn augura una TV connectada de pagament

TELECOMUNICACIONS

El castell de Castellet, seu de la fundació abertis, va acollir del

13 al 15 de juny la primera trobada del Consell de Gestors i del Consell Cientí-fic del Comitè Espanyol del programa MAB (Man and the Biosphere), impulsat per la Unesco.

Durant tres dies, els participants van debatre al voltant de la gestió de les reserves de la biosfera que es troben a Espanya.

La fundació abertis, en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient, impulsa la candidatura del castell de Castellet com a seu de la Unesco per a les reserves de la biosfera mediterrànies.

L’acte inaugural va comptar amb la participació del president d’abertis i de la fundació abertis, Salvador Alemany; la directora adjunta de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, Montserrat Fernández; el subdirector general de Biodiversitat de la

MEDI AMBIENT

La biosfera, a debat al castell de Castellet

abertis col·laborarà en el finançament de la construcció de la nova seu

del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a la plaça Gal·la Placídia de Barcelona, conver-tint-se d’aquesta manera en empresa patro-cinadora de la institució. L’acord l’ha firmat el president del grup abertis, Salvador Ale-many, i el degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas. Amb aquesta col·laboració abertis posa de manifest el seu compromís

MECENATGE

abertis col·labora en la nova seu del Col·legi d’Economistes

amb les institucions socials, culturals i eco-nòmiques de Catalunya, tot contribuint al seu desenvolupament.

L’acord s’ha produït dins del pla de mece-natge que està portant a terme el Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb l’objectiu d’apropar i implicar els despatxos professio-nals i economistes catalans a la institució, buscant també complicitat de les empreses i de les institucions catalanes.

Generalitat de Catalunya, Ignasi Rodríguez; i l’alcalde de Castellet i president del Con-sorci del Parc del Foix, Miguel Delgado.

BR

EU

S


La fundació abertis ha impulsat una campanya informativa a les platges

de Barcelona i del litoral del Llobregat per promoure’n el bon ús i el respecte pel medi ambient. De juliol a setembre, un grup de joves procedents de la Fundació el Llindar, en risc d’exclusió social, repartiran fullets i samar-retes amb consells ambientals i acompanya-ran l’equip de promotors ambientals a les platges del litoral català. Els voluntaris han rebut una formació prèvia sobre la seva tasca per part dels Ajuntaments implicats en el projecte.

El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, va participar al Fòrum

de la Comunicació de Catalunya, el passat mes de juny, al Palau Robert. També van ser presents el director de Màrqueting d’abertis

telecom, Àlex Mestre, i el president del Con-sell Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher. Els ponents van coincidir a recla-mar una televisió connectada amb un estàn-dard obert que permeti aprofi tar els benefi -cis de la connexió a internet als prestadors de televisió. Segons Tobías Martínez, les previsions indiquen que el 2016 hi haurà 244 milions de televisors connectats al món.

Acció ambiental a les platges

Fòrum de la Comunicació

MEDI AMBIENT

TELECOMUNICACIONS

El director general d’abertis telecom, Tobías Martínez, en un moment de la seva intervenció.

abertis va ser un dels patrocinadors de Bolsalia, que al juny va reunir els

experts més importants per analitzar la borsa espanyola i tots els mercats fi nancers, així com la situació tècnica dels principals índexs borsaris. La novetat d’aquesta edició 2013 va ser el fòrum sobre Seguretat a internet, en què es van tractar qüestions com la fi abi-litat a les transaccions fi nanceres on-line o la percepció del client en operar a les pàgines web de les entitats fi nanceres, amb casos pràctics com el de Banco Popular o BBVA. Al fòrum es va debatre també sobre nous esce-naris d’inversió, es van fer pronòstics sobre el segon semestre a la borsa espanyola, es van realitzar anàlisis tècniques per al client minorista i es van plantejar nous escenaris d’inversió.

Amb motiu del 20è aniversari de la seva creació, el grup Sifu, empresa de serveis

per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, va distingir abertis, Boehringer Ingelheim i Endesa en reconeixement a la seva tasca i implicació en aquest camp.

Fòrum Bolsalia

Premi a la inserció laboral

INVERSIÓ

PRESTIGI EMPRESARIAL

En les seves dues dècades d’història, Sifu ha donat feina a més de 10.000 persones amb discapacitat a tot Espanya, fet que ha estat possible gràcies a empreses que han contribuït a la inserció laboral d’aquestes persones.

JULIO 2013 LINK abertis 65

INVESTOR’SRESULTATS 66

El benefi ci net recurrent d’abertis va créixer un 12%

el primer trimestre del 2013

Millora en l’estructura del deute

abertis emet bons a l’interès més baix de la seva història


Resultatsgener-març 2013El benefici net recurrent d’abertis creix un 12% el primer trimestre del 2013, fins als 125 milions d’eurosTEXT I FOTOS abertis

INVESTOR’SLINK


abertis va seguir mantenint en el primer trimestre del 2013 resultats

en línia ascendent en totes les seves magni-tuds principals, amb millores en ingressos (+29%), Ebitda (+23%) i resultat net recur-rent (+12%), que destaquen en un període marcat per la consolidació per integració global de les noves concessions al Brasil i Xile, que aporten en conjunt 244 milions d’ingres-sos al consolidat del Grup.

En aquest sentit, els resultats del primer trimestre es veuen afectats pels canvis en el perímetre respecte al mateix període de l’any anterior, fet que difi culta la seva comparabi-

litat. A la incorporació dels nous negocis al Brasil i Xile cal afegir l’efecte dels resultats extraordinaris derivats de la venda de la par-ticipació en Eutelsat registrats el primer tri-mestre del 2012 i el 2013. El resultat net total del Grup se situa en els 141 milions d’euros. Sense tenir en compte aquests extraordina-ris, el resultat recurrent assoleix els 125 mili-ons (+12%).

La incorporació al perímetre de conso-lidació per integració global de les noves concessions al Brasil i Xile suposa un altre aspecte destacat dels resultats del primer trimestre, ja que impulsen la internaciona-

LES NOVES CONCESSIONS AL

BRASIL I XILE IMPULSEN LA

INTERNACIONALITZACIÓ DEL

GRUP I REDUEIXEN LA SEVA

DEPENDÈNCIA DE MERCATS

MÉS EXPOSATS A LA CRISI

244milions d’euros aporta la incorporació de les noves concessions al Brasil i Xile als ingressos del primer trimestre.

125milions d’euros, resultat net total recurrent (+12%).


poració dels nous negocis i els derivats d’al-tres despeses no comparables, l’Ebitda recur-rent es va mantenir pla respecte al mateix període de l’any anterior.

Deute i inversions El deute net d’abertis va disminuir en el pri-mer trimestre, situant-se en 13.753 milions d’euros, amb una reducció de 380 milions d’euros (-2,7%) respecte al tancament del 2012. Del total de deute, un 61% s’ha cons-tituït amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 93% del deute és a llarg termini i el 75% a tipus fix. El cost mitjà del deute és del 5,11%, i el venciment mitjà és de 6 anys.

LES INVERSIONS

ASCENDEIXEN A 145 MILIONS

D’EUROS, DELS QUALS

125 ES VAN DESTINAR A

EXPANSIÓ I 19 MILIONS

A INVERSIONS OPERATIVES

Les inversions del Grup en el període ascendeixen a 145 milions d’euros, dels quals 125 milions es van destinar a expan-sió i 19 milions a inversions operatives. Els principals projectes d’expansió del període són els relacionats amb la implan-tació de millores del paquet vert a la xarxa a França (17 milions), les millores i la construcció de noves vies al Brasil (81 milions) i les relacionades amb el desenvo-lupament del satèl·lit Amazonas 4 d’Hispa-sat (5 milions).

Evolució dels negocis del Grup El negoci d’autopistes d’abertis va aportar 954 milions d’euros en ingressos (83%) i 599 milions d’euros en Ebitda (89%). El tràn-sit en el conjunt de la xarxa d’autopistes d’abertis reflecteix en el primer trimestre una Intensitat Mitjana Diària (IMD) compa-rable de 18.890 vehicles (+0,8%). El període està marcat per l’evolució negativa del tràn-sit a França (-2,1%) i Espanya (-8,4%), i pels nivells positius a les autopistes del Brasil (+4,4%) i Xile (+8,2%).

El negoci de telecomunicacions va tan-car el primer trimestre amb uns ingressos de 125 milions d’euros i un Ebitda de 64 milions d’euros. Les magnituds de teleco-municacions inclouen, en l’àmbit terrestre, els ingressos derivats de la posada en marxa del nou negoci de gestió de torres de tele-fonia mòbil. En l’àmbit satel·litari inclouen més aportació proporcional per part d’His-pasat, a causa de l’increment de participació fins al 40,6%.

L’activitat d’aeroports va aconseguir uns ingressos de 65 milions d’euros i un Ebitda de 15 milions d’euros, en ambdós casos en línia amb les magnituds del mateix període de l’any anterior.

Acords del Consell d’AdministracióD’acord amb els acords adoptats per la Junta General d’Accionistes sobre modificació de determinats articles dels estatuts socials i del Reglament del Consell, abertis va pro-cedir, per acord del Consell d’Administració, a nomenar dos nous membres a la Comissió d’Auditoria i Control, José A. Torre de Silva López de Letona en representació de Théâtre Directorship Services Gama, Sàrl; i Tomás García Madrid en representació d’OHL Emi-siones, SAU.

Alhora, va nomenar Mónica López-Monís Gallego com a membre de la Comissió de Nomenaments i Retribucions, en substitució de Miguel Ángel Gutiérrez Méndez, actual president de la Comissió d’Auditoria i Control.

lització del Grup i redueixen molt significa-tivament la seva dependència de mercats més exposats a la crisi, com Espanya i França. En aquest sentit, el 65% dels ingressos i el 60% de l’Ebitda del Grup es van generar fora d’Espanya en aquest període.

Compte de resultatsEls ingressos d’explotació d’abertis en el primer trimestre de l’exercici van assolir els 1.145 milions d’euros, un 29% més que en el mateix període de l’exercici anterior, impul-sats per l’aportació dels nous negocis al Bra-sil i Xile.

Del total d’ingressos, el 83% es genera en l’activitat d’autopistes, mentre que l’11% correspon al sector de telecomunicacions i el 6% al d’aeroports. Per la seva banda, les despeses d’explotació també van augmentar en el període a causa de l’efecte de la incor-poració dels nous negocis, fins als 470 milions d’euros.

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir els 675 milions d’euros (+23%), un 60% del qual està generat fora d’Espanya. Sense tenir en compte l’efecte de la incor-

COMPTE DE RESULTATS I BALANÇ

Compte de resultats gener-març 2013 M ₧

MAR 2013 MAR 2012 VAR

Ingressos d’explotació 1.145 888 29%

Despeses d’explotació -470 -341 38%

Ebitda 675 547 23%Dotació amortització -307 +236 30%

Resultat d’explotació 368 311 18%Resultats plusvàlua Eutelsat 20 409

Resultat financer -191 -157

Resultat posada en equivalència 12 26

Impost sobre societats -48 -61

Interessos dels minoritaris -20 -10

Resultat net total 141 517 -73%Resultat net total recurrent 125 112 12%

BALANÇ GENER-MARÇ 2013 (M €)

MAR 2013 MAR 2012

Immobilitzacions materials i immaterials 21.130 21.090

Immobilitzacions financeres 4.175 4.192

Actius corrents 1.335 1.423

Tresoreria 2.810 2.382

TOTAL ACTIU 29.449 29.087

Patrimoni net 7.015 6.961

Deute financer no corrent 15.352 15.478

Passius no corrents 3.812 3.786

Deute financer corrent 1.210 1.034

Passius corrents 2.060 1.828

TOTAL PASSIU 29.449 29.087


Les xifres del 2012Pel que fa als resultats del 2012, abertis es va mantenir a l’alça en totes les seves mag-nituds principals, amb millores en ingressos (+3%), Ebitda recurrent (+2%) i resultat net recurrent (+2%), que destaquen en un exer-cici en què l’evolució del trànsit a les auto-pistes del Grup a Espanya i França es manté negativa.

Els resultats del Grup incorporen amb efecte comptable 1 de desembre la integra-ció de les concessions d’autopistes d’arteris, adquirides a OHL al Brasil, per la qual cosa només es consoliden un mes en el compte de resultats del Grup el 2012. Els resultats de l’exercici també inclouen les plusvàlues per la venda d’Eutelsat, que es va portar a terme mitjançant la col·locació accelerada al gener entre inversors qualificats d’un 16% i l’acord amb China Investment Corporation (CIC) per a la venda d’un 7% addicional el passat mes de juny.

Així mateix, els comptes també incor-poren les plusvàlues per la venda, en el mes d’agost, de la participació a Brisa, així com la provisió de diverses partides de costos des-tinades a l’adaptació de les estructures de la companyia a la demanda domèstica i certs ajustos de valoració d’actius en el negoci aeroportuari.

Les plusvàlues per la venda d’Eutelsat i Brisa fan que el resultat net del Grup en aquest període se situï en 1.024 milions d’eu-ros (+42%). Sense tenir en compte aquestes aportacions extraordinàries, el resultat recur-rent assoleix els 613 milions (+2%).

PER PRIMERA VEGADA

EN LA HISTÒRIA DE LA

COMPANYIA, ELS INGRESSOS

D’EXPLOTACIÓ SUPEREN

ELS 4.000 MILIONS D’EUROS,

UN 3% MÉS QUE EL 2011

Compte de resultatsEls ingressos d’explotació d’abertis el 2012 superen per primera vegada en la història de la companyia els 4.000 milions d’euros, un 3% més que en l’exercici anterior, cosa que suposa que un 55% dels ingressos es van generar fora d’Espanya, procedents princi-palment de França, el Brasil, Xile i el Regne Unit.

Del total d’ingressos, un 80% es genera en l’activitat d’autopistes, mentre que un 12% correspon al sector de telecomunica-cions i un 8% al d’aeroports. Per la seva banda, les despeses d’explotació augmenten un 8%, fins als 1.580 milions d’euros, a causa dels costos no recurrents vinculats a l’adaptació de les estructures de la companyia a la demanda domèstica.

El resultat brut d’explotació (Ebitda) va assolir els 2.459 milions d’euros (+0,2%), un 52% del qual està generat fora d’Espanya. Sense tenir en compte l’efecte dels costos no recurrents l’Ebitda comparable ascendeix a 2.504 milions d’euros, un 2% més.

Ingressos d’explotació:

1.145 milions d’euros (+29%). Ebitda:

675 milions d’euros (+23,4%). Resultat net total recurrent:

125 milions d’euros (+12%). Deute net:

13.753 milions d’euros (-2,7%).

El compte de resultats del període incorpora per primera vegada la integració global de les noves concessions del Grup al Brasil i Xile.

Les noves concessions al Brasil i Xile apor-ten 244 milions d’euros als ingressos del primer trimestre.

El resultat net total del Grup se situa en els 141 milions d’euros, mentre que el resultat recurrent assoleix els 125 el milions (+12%).

El programa d’eficiència del Grup –que es desenvoluparà fins al 2014– segueix generant estalvis acumulats.

55%dels ingressos es van generar fora d’Espanya el 2012, procedents principalment de França, el Brasil, Xile i el Regne Unit.

4.000milions d’euros, ingressos d’explotació (+3%) el 2012.

COMPTE DE RESULTATS 2012

Compte de resultats gener-març 2013 M ₧

DES 2012 DES 2011 VAR

Ingressos d’explotació 4.039 3.915 3,2%

Despeses d’explotació -1.580 -1.461 8,1%

Ebitda 2.459 2.454 0,2%Dotació amortització -1.169 -935 14,8%

Resultat d’explotació 1.290 1.517 -15%Resultat financer -177 -617

Resultat posada en equivalència 63 125

Impost sobre societats -93 -250

Interessos dels minoritaris -59 -74

Resultat reorganització societària 0 19

Resultat accionistes de la societat 1.024 720 42,3%Resultat accionistes de la societat recurrent 125 112 2%

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ

2012

80%

8%12%Els gràfics mostren

l’evolució dels negocis del grup abertis en els darrers cinc exercicis.

2008

75%

12%

8%4% 1%

AUTOPISTES TELECOMUNICACIONS

AEROPORTS APARCAMENTS

PARCS LOGÍSTICS


abertis ha culminat el 2012 un perí-ode de tres anys que li ha permès

doblar les seves dimensions pel que fa al nombre de concessions i quilòmetres d’au-topistes que gestiona, així com impulsar la seva activitat internacional. La companyia s’ha centrat en aquest període en el creixe-ment selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup pugui desenvolupar un rol industrial i aportar més valor per a l’accionista.

El president d’abertis, Salvador Ale-many, va destacar en la seva intervenció davant la Junta la importància de la feina feta en els últims anys i la profunda transformació del Grup des del seu naixe-ment fa 10 anys, després de la fusió entre acesa i àuria. Segons Salvador Alemany, “abertis ha multiplicat per quatre les seves principals magnituds i, des-prés de la intensificació del procés d’inter-nacionalització i focalització dels negocis en aquests últims exercicis, ha aconseguit el lideratge mundial del sector d’autopistes, mantenint el seu perfil com a operador d’infraestructures de transport i telecomu-nicacions”.

Per la seva banda, el conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, va des-tacar que “en els últims anys hem treballat per aconseguir una companyia més inter-nacional, més duradora –amb l’extensió de terminis de concessió–, més rendible i sòlida financerament, que generés alhora més valor per als seus accionistes. I crec que hem acon-seguit assolir aquestes fites amb una encer-tada combinació de creixement, optimit-zació de la cartera a través de la venda de participacions financeres, i una gestió efi-cient dels negocis i del balanç”.

Junta General d’Accionistes 2013abertis ha multiplicat per quatre les seves principals magnituds des de la seva creació

“ABERTIS HA ACONSEGUIT EL 2012

UNA DE LES FITES MÉS GRANS

DE LA SEVA HISTÒRIA AMB LA

CONSECUCIÓ DEL LIDERATGE

MUNDIAL EN EL SECTOR

D’AUTOPISTES DE PEATGE”, VA

DESTACAR FRANCISCO REYNÉS


Balanç de l’exercici 2012En relació amb l’evolució de l’exercici, el pre-sident d’abertis, Salvador Alemany, va indi-car que “el 2012 ha suposat un salt transfor-mador per a la companyia. Amb la incorpo-ració dels actius al Brasil i Xile, abertis ha incrementat en gairebé un 25% les seves magnituds econòmiques, cosa que permet consolidar definitivament un projecte empre-sarial d’àmbit encara més global en què ja treballen 18.000 persones”.

En aquest mateix sentit, el conseller delegat de la companyia, Francisco Reynés, va destacar que “abertis ha aconseguit el 2012 una de les fites més importants de la seva història, amb la consecució del lideratge mundial en el sector d’autopistes de peatge”. Segons el conseller delegat, “amb el tanca-ment de les operacions d’adquisició d’actius d’OHL al Brasil i Xile, abertis ha prosseguit amb la seva política de creixement i rotació del seu portafolis, amb què ha aconseguit assolir més diversificació internacional de la seva base d’actius”.

abertis va tancar l’exercici amb un resul-tat net global de 1.024 milions d’euros, i un resultat net comparable de 613 milions d’eu-ros, un 2% superior al de l’exercici anterior. Així mateix, va destacar Francisco Reynés,

INVESTOR’SLINK

“ha millorat el nivell d’ingressos respecte l’any anterior, superant per primera vegada en la seva història els 4.000 milions d’euros”. A més, va remarcar, la companyia ha seguit realitzant un important esforç de gestió i de contenció de la despesa, a través del seu ambiciós pla d’eficiència.

Francisco Reynés també va fer referèn-cia al creixement de la companyia, que ha tingut un gran impuls el 2012 “amb rellevants operacions com la incorporació de les con-cessions d’autopistes al Brasil i Xile, així com l’increment de participació a Hispasat –fins a assolir més d’un 40% del capital– i l’adqui-sició a Telefónica de 1.000 torres de telefonia mòbil per 90 milions d’euros”. També va des-tacar l’acord firmat amb la Generalitat de Catalunya per a la concessió i gestió de Túnel del Cadí i Túnels de Vallvidrera per 25 anys.

Doblant la companyia de forma eficientEl conseller delegat d’abertis va destacar en la seva intervenció davant els accionis-tes la feina portada a terme en els últims anys, basada “en el creixement selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grup pugui desenvolupar un rol industrial i aportar més valor per a l’accionista. Des del 2009 –va remarcar Francisco Reynés–, la companyia ha duplicat el nombre de concessions i quilòmetres que gestiona, que han passat dels 3.700 a més de 7.300”.

Francisco Reynés va destacar que, en els últims exercicis, abertis ha portat a terme desinversions en actius no estratè-gics per valor de 3.000 milions d’euros (Atlantia, Brisa, Eutelsat, Saba) i inversi-ons per valor de més de 3.200 milions (arteris, metropistas, Hispasat, entre


d’altres). Només el 2012 les vendes d’ac-tius no estratègics van generar una caixa de 1.700 milions d’euros, amb unes plus-vàlues de més de 600 milions d’euros i una TIR sobre les inversions del 16%, i les inversions van ascendir a gairebé 2.000 milions d’euros.

El conseller delegat va assenyalar da-vant la Junta que “els esforços d’interna-cionalització, que efectivament s’han consolidat el 2012 amb l’operació del Brasil, també han conduït a un Ebitda més diversificat i amb més exposició a mer-cats d’alt creixement”. Un 60% de l’Ebit-da es generarà fora d’Espanya el 2013, enfront del 48% el 2009, mentre que un 16% provindrà de la nova filial al Brasil, arteris. En aquest període, va destacar Francisco Reynés, “abertis ha incremen-tat en gairebé un 28% el valor dels actius que gestiona, fins a assolir més de 29.000 milions d’euros”.

EL CREIXEMENT SEGUIRÀ

SENT UN OBJECTIU, SEMPRE

SOTA ESTRICTES CRITERIS DE

RENDIBILITAT I AMB ESPECIAL

INTERÈS EN MERCATS

INTERNACIONALS EN EL

SECTOR AUTOPISTES

D’altra banda, el CEO d’abertis tam-bé va destacar que la companyia ha seguit implementant el 2012 el seu pla d’eficièn-cia, que des del 2010 “ens ha permès es-talviar ja 230 milions d’euros. Els esforços d’eficiència realitzats fins ara seran més visibles en els comptes de resultats del 2013 i el 2014, ja que la majoria dels cos-tos de reestructuració ja s’han provisionat, amb la qual cosa esperem una millora dels marges”.

Reptes per al 2013El principal objectiu estratègic del 2013, se-gons Francisco Reynés, serà consolidar els èxits aconseguits l’any anterior, especial-ment la integració dels actius brasilers i xi-lens. “El creixement –va assenyalar el con-seller delegat– seguirà sent un objectiu, sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb especial interès en mercats internaci-onals en el sector de les autopistes”.

El Grup també es fixa com a reptes per al 2013 seguir aprofundint en “la re-cerca d’eficiències en opex i capex en tots els seus negocis, així com l’enfortiment del balanç i la posició financera de la compa-nyia”. El conseller delegat també va desta-car com a objectius “la consecució de més optimització del nostre portafolis, amb de-sinversions d’aquelles participacions mi-noritàries que no ens permetin exercir un rol industrial i consolidar en els nostres comptes”.

La Junta d’Accionistes es va celebrar el passat març al Palau de Congressos de Barcelona.

Aportació per països (milions d’euros)

ESPANYA FRANÇA

REGNE UNIT XILE

RESTA DEL MÓN

2008 2009 2010 2011 2012

3.679

3.904

3.917

3.915

4.039 2.550

2.500

2.450

2.400

2.350

2.300

EBITDA (milions d’euros)2010* 2011 2012 2012

2%

2%35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

02010 2011 2012

(comparable)

25.292

22.749

ACTIU TOTAL (milions d’euros)

29.087


Evolució en borsa i accionarialEl president d’abertis, Salvador Alemany, va fer referència també en la seva inter-venció davant la Junta a la solidesa del valor en borsa de la companyia. En aquest sentit, va destacar que “la progressió de la nostra acció segueix argumentant a favor d’un valor que en el conjunt del cicle eco-nòmic és capaç de presentar un creixe-ment sostingut, neutralitzant les correcci-ons puntuals d’alguns exercicis”.

Salvador Alemany va apuntar que “en contrast amb el descens d’un 4,7% de l’Ibex 35, l’acció d’abertis es va revalorit-zar en un 5,7%”. Una acció que acumula una rendibilitat anualitzada del 14% des del naixement de la companyia el 2003, tenint en compte la combinació de divi-dends, ampliacions de capital alliberades i revalorització de la cartera.

Dividend complementari i altres acords de la JuntaLa Junta d’Accionistes d’abertis va aprovar també la distribució d’un dividend ordinari complementari brut de 0,33 euros per acció que, unit al dividend a compte pagat el novem-bre del 2012, totalitza 0,66 euros bruts per acció amb càrrec als resultats del 2012, en línia amb el dividend repartit l’any anterior. El paga-ment del dividend complementari es farà efectiu el dia 3 d’abril. En total, abertis haurà destinat 538 milions d’euros al repartiment de dividends ordinaris amb càrrec a l’exercici 2012. Així mateix, la Junta va aprovar una ampliació de capital alliberada amb càrrec a reserves voluntàries en una proporció d’1 acció

nova per cada 20 antigues, de valor nominal de 3 euros per acció, per un import de 122,2 milions d’euros, cosa que augmentarà en un 5% la retribució a l’accionista.

Finalment, els accionistes d’abertis van donar llum verda també als comptes anuals de l’exercici 2012 i als informes de gestió del Consell d’Administració, i el de política retri-butiva.

Punts clau

La rotació, la focalització i la internaciona-lització del portafolis en els darrers exercicis transformen el perfil del Grup.

Des del 2009, el Grup ha multiplicat per dos el nombre de concessions (32) i quilò-metres (7.400) que gestiona i ha potenciat la seva internacionalització.

El programa d’eficiència del Grup –que es desenvoluparà fins al 2014– ha generat estalvis acumulats de més de 230 milions d’euros.

EN CONTRAST AMB EL

DESCENS D’UN 4,7% DE L’IBEX

35, L’ACCIÓ D’ABERTIS ES

VA REVALORITZAR EN UN

5,7% DURANT EL 2012


abertis va anunciar a la passada Junta General d’Accionistes la renovació

del seu Consell d’Administració. Una reno-vació derivada, d’una banda, “de la reorga-nització de la nostra estructura accionarial després de la incorporació d’OHL al capital d’abertis” i, de l’altra, de “la proposta de reducció del Consell des de l’actual màxim de 22 consellers que preveuen els Estatuts, als 17 que es plantegen”, segons va informar el president de la companyia, Salvador Alemany.

Soci “amb visió de llarg termini” En relació amb la incorporació d’OHL com a accionista de referència d’abertis, aquest nou soci assumeix plenament el discurs industrial d’un gestor d’infraestructures “amb visió de llarg termini”. El president d’abertis va emfatitzar “el compromís amb el projecte, l’encaix natural i la confluència d’interessos que es produeix amb la incorporació d’OHL”. Sobre la proposta de reducció del Consell, es tracta d’un avenç important en coherèn-cia amb les millors pràctiques i recomana-cions en l’àmbit de les normes de Bon Govern Corporatiu.

La Junta d’Accionistes va aprovar la reducció del nombre màxim de consellers que conformen el Consell d’Administració de 22 a 17

LA JUNTA GENERAL

D’ACCIONISTES VA APROVAR

LA REDUCCIÓ DE 22 A 17

DEL NOMBRE MÀXIM DE

CONSELLERS DEL CONSELL

D’ADMINISTRACIÓ

ALEMANY VA DESTACAR

“EL COMPROMÍS AMB

EL PROJECTE, L’ENCAIX

NATURAL I LA CONFLUÈNCIA

D’INTERESSOS DE LA

INCORPORACIÓ D’OHL”


La Junta va aprovar la reducció del nombre màxim de consellers que conformen el Consell d’Administració de 22 a 17. La xifra mínima es manté en 6. D’altra banda, la Junta va reelegir per un nou període estatutari de cinc anys els consellers Salvador Alemany Mas, Isidre Fainé Casas i Marcelino Armenter Vidal.

Així mateix, la Junta va ratificar els nomenaments efectuats pel Consell d’Ad-ministració i va nomenar consellers Juan-Miguel Villar Mir, en representació d’Obras-cón Huarte Lain, SA, Juan Villar-Mir de Fuentes en representació d’OHL Concesiones SAU, i Tomás García Madrid, en representació d’OHL Emisiones SAU, com a consellers dominicals. També va nomenar consellers Manuel Torreblanca Ramírez en representa-ció de Pablis, SL, com a conseller dominical, i Carlos Colomer Casellas com a conseller independent.

A més, va ratificar el nomenament per cooptació pel Consell de María Teresa Costa i Mónica López-Monís com a conselleres inde-pendents. Així, després de la renúncia el febrer de cinc consellers, l’òrgan d’Administració queda conformat amb 17 membres.

INVESTOR’SLINK

Canvis en l’accionariat i el Consell d’Administració


abertis va col·locar al juny bons a 10 anys a l’interès més baix de la seva

història, amb un cupó del 3,75%. La rendi-bilitat és, a més, la més baixa que es paga pel deute corporatiu espanyol a una dècada des del juny del 2005. La companyia va emetre títols per 600 milions després d’ob-tenir una demanda de més de 1.000 milions durant la col·locació, en què van participar 170 inversors institucionals de França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Espanya.

La rendibilitat és també la més baixa que es desemborsa pel deute corporatiu espanyol a 10 anys des del 2005


Van participar com a intermediaris Banca IMI, CaixaBank, Citigroup, Credit Suisse, Santander, Société Generale i UniCredit.

Aquesta emissió succeeix a la que abertis va executar l’octubre del 2012 per 750 milions, que en aquella ocasió el cupó era un punt superior i el venciment va ser a 7 anys. El setembre del 2009 la companyia va distribuir bons per 1.000 milions al 4,62% i per 7 anys.

INVESTOR’SLINK

abertis emet bons a l’interès més baix de la seva història

pre emissió bons 750+600 post emissió bons 750+600

Amortització deute Holding

1.000

800

600

400

200

02013 2014 2015

551

708

929

6

160

311

abertis utilitzarà el capital obtingut per refinançar venciments de deute a curt termini. Després de tancar el 2012 amb 14.130 mili-ons de deute net, un venciment mitjà de 5,9 anys i un cost mitjà del 4,7%, la nova remesa de bons per 600 milions aconsegueix el doble efecte d’elevar el termini d’amortització del deute i rebaixar el cost mitjà. Un cop coberts els venciments més imminents, abertis no té noves necessitats de finançament fins al 2016.

OPA sobre arterisD’altra banda, abertis endarrerirà l’amplia-ció de capital alliberada que el Grup realitza cada mes de maig fins que finalitzi el procés de liquidació de l’oferta pública d’adquisició (OPA) d’accions sobre arteris, que es pro-duirà a finals de juliol.

Tan aviat finalitzi el procés de liquidació de l’OPA, la companyia comunicarà el període d’assignació gratuïta de les noves accions corresponents a aquesta ampliació de capi-tal alliberada, quan diguin les autoritats bor-sàries brasileres.

JUNY 2009 LINK abertis 75

por un mundo que funcione

per un món que funcioni

A abertis ens importa la teva seguretat, perquè la teva vida i la dels qui estimes és el més important. Per això millorem

la seguretat a les autopistes mitjançant sistemes de senyalització variable, assistència sanitària i mecànica, o sistemes de

viabilitat hivernal, i renovant constantment el ferm, innovant en els sistemes de seguretat en túnels i en els sistemes de

reconeixement de matrícules. Informem a través de 500 panells de missatges variables, i en qualsevol lloc on et trobis,

amb informació del trànsit en temps real mitjançant autopistas.com. Col·laborem amb institucions que gestionen el

trànsit, facilitant informació i accés als nostres centres d’operacions i a les més de 600 càmeres de seguiment del trànsit,

24h/365 dies. També impulsem un programa de seguretat viària a les escoles a través de la fundació abertis, per

promoure hàbits de conducció responsable. A abertis treballem per un món que funcioni.

treballem per la teva seguretat a la carretera

fundacioabertis.org

Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013

Documents

Transcript of Revista Link Abertis núm. 8 Juliol 2013