EXPECTATIVESÈLIA

Actualment, els alumnes de l’escola Els Arcs, de tercer se secundària, com a projecte del treball de síntesi, treballaran i descobriran el modernisme de la nostre ciutat, Barcelona.En aquest treball ens permeten conèixer la vida dels edi�cis que ens rodejant el dia a dia, i que casi bé no donem importància.

En aquest treball de síntesi farem diferents visites guiades, per l’interior de els diferents edi�cis modernistes més emblemàtics. Ens permetran conèixer la sagrada família, l’Hospital de Sant Pau, la Pedrera i per últim, la colònia güell.Cada dia al �nalitzar les visites d’aquests quatre edi�cis, alguns dels alumnes, s’hauran estudiat varis edi�cis modernistes, per fer-nos ells la visita guiada per l’exterior, tot mostrant les seves característiques. Per altre banda, a part de les visites guiades realitzades per alumnes o pels mateixos guies de les construccions, haurem de realitzar diferents feines de totes les assignatures, relacionades evidentment amb el modernisme. La feina del treball s’ha de presentar mitjançant un bloc, i manualment...

Considero que hi ha massa feina, i que no podrem amb tot, però les visites i els descobriments dels edi�cis modernistes, estic segura que m’impressionaran, ja que no tothom que viu a Barce-lona mateix, ha pogut viatjar pels seus interiors.Segur que descobrirem la nostre pròpia ciutat, i aprendrem la vida d’on vivim.Crec que hi ha massa, feina, tot i que el tema del qual tracta aquest projecte, és molt interesant, ja que els propis habitants de Barcelona, la majoria, no coneixen aquestes construccions arquitectòniques modernistes.

Personalment, aquesta feina, trobo que és amena però al mateix temps, descobreixes el que realment tenim cada dia al costat nostre.

ANNA

Aquest any a l’escola treballarem el Modernisme a través del crèdit de síntesi. El modernisme és un tipus d’art que a Barcelona hi ha moltes cases i molta història al darrere que encara no conei-xem. Per això, un dels meus objectius és: conèixer molt més aquest art i aprendre coses noves que desconec. Un altre dels meus objectius és treure una molt bona nota ja que conte un 20% de la nota �nal del curs.

Gràcies al gran grup que m’ha tocat, crec que ens sortirà súper bé, que tots posarem de la nostre part i que ens entendrem molt bé a l’hora de repartir-nos i fer la feina. La meva implicació espero i segurament serà bona. El resultat �nal i la presentació, ens la curarem molt i intentarem fer-ho el millor possible per aconseguir la millor nota possible. Espero que aquest crèdit el pugui apro�tar moltísim i cara endavant em serveixi per alguna cosa. Espero també aprendre moltes coses.

ue realment tenim cada dia al costat nostre.

NIL

Aquest any a l’escola treballarem el modernisme a través del crèdit de síntesi. El modernisme es un tipus d’art que va ser molt important a la ciutat de Barcelona fent present unes edi�cacions molt conegudes arreu del mon. Jo sincerament tinc poques ganes de fer aquest treball de síntesi perquè tot gira voltant el modernisme, i no m’interessa gens ni mica! Igualment espero poder aprendre una mica més d’aquest art tant important ja que jo visc a Barcelona i cada dia potser passo alguns edi�cis modernistes pel costat i ni mels miro.Els tutors ens han dit que el mètode treball s’ha canviat una mica, es a dir, que ara es farà tot una mica més electrònic, més modern...Igualment també ens han dit que hi ha una diferencia de quantitat de treball amb el crèdit de 2n molt important.

Espero que em el grup que m’ha tocat pugui treure una bona nota i assolir molts coneixement sobre el modernisme!realment tenim cada dia al costat nostre.

ART NOUVEAU

L’Art Nouveau se situe a �nals du sicele XIX. Et comme de�niait le professeur, l’art noveau est revolucionaire. Il décrit l’architecture bouregoi-se comme constipé, opuleut et tardingue. Le metropolitan, est fantaitique et les matériaux utilisés sont le verre et de fer. L’element principal de l’art noveau c’est la nature. París a cette époque été beacupe triste. L’adejectif pour décrire l’architecture de Guimard, c’est : excépcionale pour la époque. Hector Guimard (Lyon, 10 mars 1867- New York 20 mai 1942) est un architecte français de l’époque de l’art noveau en France.

F FRANCÈS

Il estudiait a París a l’École National des Beaux-Arts, et il éstudiait beaux-arts et architecture.

Il faut vollages au Bruxelles et au New York. Il faut monu-ments trés importants comme le Métropolitant de París début au milion de XIX siècle.

L’art Noveau est consideré démodé a partir 1905, qu’il donné le milleur de lui-même.

d’un nou volcà.El dia tretze de maig va sorgir l’erupció d’un nou cràter i al sortir la lava per aquest va destruir la illa de la Martinica.

LA PESTA RETORNA A MARSE-LLA

L’onze de setembre degut a les víctimes d’aquesta malal-tia, van trobar que la pesta bubònica havia reaparegut a la regió de Marsella.Va haver molts infectats.

LA REGIÓ DE MURCIA QUEDA ALTERADA PER UN TERRATRÈ-MOL

El sis de maig ens vàrem assabentar dels efectes causats pel terratrèmol de Murcia. Els veïns d’aquesta localitat, van ser obligats a abandonar els seus habitatges i van haver de instal·lar-se al camp.

ANUNCIS

Al interior dels fascicles aportats per l’escola, observem diferents anuncis antics que ens mostren de manera diferent a la actual els medicaments com ara el anunci de aspirina de la marca Bayer.

ANTIC ANUNCI

Blanc i negreAnunci dibuixat Tipogra�a manualEslògan simpleAnunci de l’any 1913Anunci ambientat en un espai bàsicPastilles envasades amb pot cilíndric

ACTUAL ANUNCI Colors lluents Anunci fotogrà�c Treballat amb tecnologies Tipogra�a ordinador Anunci de l’any 2015 No ambientat Producte amb pastilles envasades

INVESTIGA la radioactivitat

Després d’haver guanyat el Nobel, Marie Curie seguia investigant. Marie Curie i M. Debierne van presentar a la Acadèmia de Ciències de Paris, els resultats de les investigacions dels problemes causats per la radioactivitat.Madame Curie va extreure òxid de urani d’una substàn-cia auto lluminosa.Les investigacions de Marie Curie van representar una important etapa en la via del gran problema de formació d’elements.

LA GUERRA QUÍMICA causa estralls

Durant la primera guerra mundial van utilitzar gasos as�xiants.Aquest gas, dens, de color verd grogós, degut a les brises, es traslladava.Les víctimes patien irritacions a la gola, nas i ulls, sufocacions i dolor de pit.Aquest gas produïa l’as�xia.

LA ILLA DE LA MARTINICA

La illa de la Martinica desapa-reix degut a l’erupció d’un nou volcà.

C CIÈNCIA

Podem trobar re�ectida la naturalesa re�ectida en els edi�cis modernistes, tant amb la estructura exterior, com ve a ser la façana, amb les pintures i detalls interiors.Un exemple que podem trobar a l’exterior de la façana de un d’aquests edi�cis modernistes com bé pot ser la casa batlló, són els balcons que ens recorden a unes �gueres calaveriques. I un exemple que podem trobar a l’interior dels edi�cis modernistes com és la pedre-ra, es a través de les pintures plasmades a les parets, els tons usats per pintar les parets...

2013 - 2015

La Sagrada Família, es un monument situat al centre de Barcelona, concretament al barri de l’Eixample. La Sagrada Família, es va començar a construir entre els segles XIX-XX i ara, tot i no està acabada, és un patrimo-ni de la humanitat i l’edi�ci més visitat d’Espanya amb una mitjana de 9.000 visites al dia. L’edi�ci, sempre ha estat �nançat per les entrades que compra la gent per anar a veure-la, mai li han donat diners públics ni de la Generalitat ni de l’Ajuntament. Gaudí, la va construir amb una �nalitat religiosa on encara, avui en dia, es fan misses. L’edi�ci, per dins, és lluminós, viu i únic i té forma de creu llatina. La data de

de creu llatina. La data de �nalització, en principi, està posada per l’any 2026, quan farà 100 anys de la mort de l’arquitecte.

La façana que dóna al carrer Sardenya, és la façana de la Passió, una façana trista que descriu els últims dies de la vida de Jesús. Aquesta façana, no la va fer Gaudí i es nota per la simpli�cació dels e l e m e n t s .

Per altre banda, tenim la façana del Naixement, una façana que simbolitza el naixement de Jesús amb tots els pastors i animals. Aquesta façana, si que la va fer Gaudí. En ser el naixement de Jesús, és molt més bonica i alegre. Té molts detalls dels quals costen molt de fer i de veure. Aquesta façana és la única que va poder fer Gaudí.

L’edi�ci en si, està relacionat amb la natura per la passió que li tenia Gaudí a aquesta. Això, ho podem observar en diferents llocs, com per exemple a l’interior, les columnes que pugen inclina-des cap al sostre i que

representen àbres o els vitralls de color verd que es re�ectei-xen al terra quan hi toca el sol que representa el bosc, o també, podem observar elements de la natura a la façana del naixement on hi ha molt ocells que miren cap al cel o sota unes columnes que hi ha dos tortugues, una marina i una terrestre.

SFSAGRADA FAMÍLIA

ANTONI GAUDÍ

El 1900 fou encarregat i en el 1904 va començar a ser construït per Josep Puig i Cadafal, es va acabar al 1906. Tenia una façana de estil gòtic i una altre de modern. Interiorment estava decorat amb estil islàmic. El 1980 va ser restaurada i en el 2013 es va convertir en la casa Àsia. Actualment es l’institut Ramón Llull.

Va ser construït al 1905 per Josep Puig i Cadafal. Es una casa medieval de estil moder-nista i gòtic europeu. Té 6 torres, generalment el artista es va enfocar en el tema �oral.

Aquest edi�ci modernista va ser encarregat per Ramon Macaya el 1848 y construïda pel Josep Puig y Cadafal. Aquesta residencia es llogada per la Caixa y en el 1976 es transforma en un be cultural internacional. Una curiositat es que Josep venia cada dia amb bicicleta a la casa y per plasmar-ho hi van construir una escultura seva a la entrada.

CASA MACAYA CASA DE LES PUNXES

PALAU BARÓ DE QUADRES

El palau de la música és un auditori modernista conser-vat. L’any 1997 forma part del patrimoni de la humanitat (UNESCO). Es un lloc social on els articles a la música es reunien i es reuneixen per sentir grans artistes en acció musical. Va ser construït entre el 1905 i 1908 per Lluís D o m è n e c h .Es una estructura metàl·lica i de vidre. En aquesta construcció trobem 4 arts, vitrall, mosaic, forge, estruc-tures, murs, voltes i contra-forts d’art gòtic.L’auditori rebia una manca de llum, té una estructura de pedra i ferro. L’element més destacat és la cançó popular catalana. Trobem construc-cions com St. Jordi, mariners, nens... La donzella representa l a c a n ç ó . El St. Jordi, és l’escut de BCN, la llibertat del poble. La façana està feta per ceràmica vermella. Té elements de mosaic �orals que represen-ten la música i la natura.Hi han 14 columnes que eren les taquilles originals. I trobem busts de musics.�nalització, en principi, està posada per l’any 2026, quan farà 100 anys de la mort de l ’ a r q u i t e c t e . La façana que dóna al carrer

Sardenya, és la façana de la Passió, una façana trista que descriu els últims dies de la vida de Jesús. Aquesta façana, no la va fer Gaudí i es nota per la simpli�cació dels e l e m e n t s . Per altre banda, tenim la façana del Naixement, una façana que simbolitza el naixement de Jesús amb tots els pastors i animals. Aquesta façana, si que la va fer Gaudí. En ser el naixement de Jesús, és molt més bonica i alegre. Té molts detalls dels quals costen molt de fer i de veure. Aquesta façana és la única que va poder fer Gaudí.

L’edi�ci en si, està relacionat amb la natura per la passió que li tenia Gaudí a aquesta. Això, ho podem observar en diferents llocs, com per exemple a l’interior, les columnes que pugen inclina-des cap al sostre i que representen àbres o els vitralls de color verd que es re�ecteixen al terra quan hi toca el sol que representa el bosc, o també, podem obser-var elements de la natura a la façana del naixement on hi ha molt ocells que miren cap al cel o sota unes columnes que hi ha dos tortugues, una marina i una terrestre.

PMPALAU DE LA MUSICA

JOSEP ANSELM I CLAVÉ I CAMPS (1824-1874)Va ser un músic polític republicà amic de Narcís Monturiol i de Valentí Almirall.

Bon dia Josep.Molt bon dia, com anem?Doncs, molt bé, content de poder entrevistar-lo. Bé comencem?Quan vulguiPerfecte, primer de tot, quin va ser el primer cor que va fundar?El primer cor que vaig fundar va ser l’Aurora, i el vam cantar pel Carnestoltes de Barcelo-na al 1846, va ser un cor molt maco de dirigir. Gràcies a això, vaig poder començar a fundar diferents societats corals per tot Catalunya.Vostè també és compositor. Quines obres més impor-tants ha escrit?De més importants en hi ha dues. Les �ors de maig feta l’any 1858 i Lo pom de �ors al 1859, dues cançons molt apreciades per a mi i que tracten sobre amor. Vostè va ser el pioner del wagnerisme a Catalunya, ens pot explicar que era això?

I tant. El Wagnerisme, és un corrent musical que s’ha estès per tot Europa. Aquest corrent, ha fet que l’obra de Richard Wagner, que ara mateix no està molt accep-tada ni pels cercles musicals ni pels sectors més conser-vadors del públic.Doncs molt bé Josep. Fins aquí tot, moltes gràcies.Perfecte. M’alegro molt de que m’hagueu fet l’entrevista.

ENRIC MORERAEl compositor català més representatiu de la época. A més de compositor, ès un gran pedagogi autor d’obres teòriques.

Bon dia Sr. Morera!EncantatComencem?EndavantMolt bé, vostè sempre ha viscut a Barcelona?No, de petit vaig viure a Argentina amb els meus pares, més tard vaig venir aquí i des de fa uns anys que he tornat un altre cop però també ha anat a viure a Brussel·les on he estudiat 5 anys amb P. Gilson i F. Fièvez en el conservatori.Ostres, si que ha viatjat! Quan estaves a Barcelona, per qui vas escriure obres?Doncs... per a Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i per a les festes Modernistes de Sitges.Al 1895 fundà la Societat Coral Catalunya Nova, �ns quin any ho va dirigir?Fins l’any 1900També va ser director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, alguna cosa a explicar sobre això?Vaig col·leccionar i fer nombroses cançons tradicio-nals.Doncs molt bé, ja hem acabat.Això és tot? Fins la propera.Fins aviat Sr.

LLUÍS MILLET.Masnou 18 d’abril de 1867 i mort al 7 de desembre de 1941. Fou músic, direcctor d’orquesta i fundador de l’Orfeó Català juntament amb Amadeu Vives.

Molt bon dia mestre Millet.Molt bon dia.Juntament amb Amadeu Vives, com us veu inspirar en fer l’Orfeó Català?Doncs la nostre inspiració bé deguda al gran èxit que van tenir els Cors de Clavé.Molt bé, però primer, ens podria explicar que és l’Orfeó Català? Quin any es va fundar?Oi tant. L’Orfeó Català, és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona, inicialment només constava d’un cor masculí, però més tard s’organitzà una secció infantil i posteriorment una secció de dones.Teniu una gran sort de poder disposar del Palau de la Música. Sempre ha sigut el vostre local?Doncs si, és una gran sort ja que és molt gran i molt maco.

No, el nostre primer local �x va ser al carrer de Lledó, i just acabar el Palau ens vam traslladar anar cap allà.

Quines cançons heu interpre-tat? Heu hagut de viatjar a l’estranger? El nostre repertori consisteix bàsicament en cançons populars catalanes i amb grans obres dels magistrals Srs. J. S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven, sempre interpretades amb el text en versió catalana, això si. Si, hem hagut de visitar diverses ciutats europees, on hem aconseguir un èxit rotund. Us va afectar la dictadura d’en Primo de Rivera?Malauradament, si, l’Orfeó va haver de ser clausurat durant uns quans mesos. Quan vostè ja no pugui ser director, qui li agradaria que s’encarregués de la seva feina?Tinc un pressentiment que em diu que en Francesc Pujol i el meu estimat familiar Lluís M. Millet podrien ser uns grans directors.Per acabar, quin futur espera per l’Orfeó?

MÚSICS DE L’ÈPOCA

M’agradaria moltísim que l’Orfeó pogués ensenyar música a nens i nenes i obrir una biblioteca a l’abast de tots els socis.Pues �ns aquí tot Sr. Millet.Abans d’acabar puc dir una última cosa?Endavant.Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art del sentiment musical.

M’agradaria moltísim que l’Orfeó pogués ensenyar música a nens i nenes i obrir una biblioteca a l’abast de tots els socis.Pues �ns aquí tot Sr. Millet.Abans d’acabar puc dir una última cosa?Endavant.Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art del sentiment musical.

Mercat nº 91

Rambla Catalunya, edi�ci modernista, turístic construït l’any 1836.És situat al Pla de la Boqueria. L’any 1835 cremen el convent, i queda traslladat el mercat.Més tard, l’any 1840, van fer un homenatge al convent. L’estructura està formada per vitralls, ceràmica, mosaic... D’hora, hi faran una reforma. És un mercat emblemàtic.

MB MERCAT DE LA BOQUERIA

Al principi de la construcció del edi�ci, era fet servir per una cerveseria, continuada-ment un restaurant... Ha tingut més d’una tasca.Les punxes són de l’estil neogòtic. Al interior del recinte trobem ceràmica, i ferro forjat bàsica-ment...Va ser construït per Josep Puig i Carafall.Hi ha una rèplica de l’estàtua de Josep de Llimona, ja que l’original va ser destruït. Al interior d’aquesta construc-ció, s’han fet diferents concerts

L’hospital de Sant Pau va ser creat al s. XX (1854) per l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner. Al principi es tenia la idea de ser un hospital medieval, però al �nal ha resultat ser un monument modernista amb un gran atractiu turístic.

Pels problemes d’higiene de la època i les epidèmies que hi havia, van haver de fer el hospital amb una forma peculiar, com si fos un camp militar i a la banda dreta hi van posar els pavellons dels nois i a la banda esquerra els pavellons per a les noies.

L’estructura del hospital, està orientada cap al sud perquè el sol hi pugui tocar sempre i hi hagi a totes hores llum natural. Pau Gil, va ser el que va �nançar les obres donant quatre milions de pecetes a Lluís Domènec, per aquest motiu, algunes de les façanes dels diferents pavellons hi ha representada la lletra P en honor a Pau Gil. Quan van esgotar tots els diners del Sr. Gil, van continuar construint, però ja no era el mateix; el maó era més barat i això s’ha notat pel fet de que es de diferent color que la resta de l’hospital. També es nota en la decoració, en aquesta part ja no és tant maca com en l’altre.

EDIFICI DELS 4 GATS HOSPITAL DE SANT PAU

En total hi volien fer 48 pavellons dels quals es van arribar a fer la meitat. El pavelló del quiròfan, era de dos pisos, un quiròfan a cada pis amb les parets de vidre perquè els estudiants de medicina poguessin veure i aprendre de les operacions. En el pis de a dalt, també hi havia el crematori, on desinfectaven les eines de treball.

L’estil arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau és modernista; per això, utilitza elements naturalistes, estructures de ferro, mosaics a les parets, espais arrodo-nits...

Finalment, l’Hospital de Sant Pau, també declarat patrimo-ni mundial per la UNESCO, és i ha estat, una obra arquitec-

La exposició universal a Barcelona es va fer l’any 1888, concretament entre el 8 d’abril i el 9 de desembre i va rebre una xifra d’uns 2.240.000 visitants.

Una de les coses representa-des a l’exposició, va ser l’Arc de Triomf construït, també, l’any 1888 per obra de Josep Vilasseca i Casanovas i decorat per Josep Reynés i Pep Llimona. El monument, no és ben bé d’un estil modernista, si no és un estil més militar o civil.

El Passeig de Sant Joan, també formà part de l’exposició. Aquest passeig, es va construir principalment per remodelar l’eixample. Està situat en els barris de Gràcia i l’Eixample i és d’estil modernista. En aquest carrer, podem trobar obres moder-nistes com el Palau de la Justícia, de Joan Domènec construïda el segle XX. Per fer aquest Palau, es va haver de fer un concurs per veure quina obra podia ser la millor, �nalment la que es va construir, consta de quaranta vuit �gures exteriors. Ara mateix, està en molt bon estat tot i haver patit una bomba.

El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edi�ci modernista construït el 1887-1888 com a Cafè-Restaurant per a l'Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Monta-ner.Un cop dins el recinte del parc es troba l’actual museu de zoologia que es va construir com a restaurant de l’exposició de 1888. Popular-ment rebia el nom del castell dels 3 dragons en honor d’una obra de teatre escrita per frederic soler.Amb tot, un retard a les obres i la disputa amb el llicenciata-ri del cafè varen provocar l'abandonament de l'obra per part de Domènech el 12 de juny de 1888 i la seva substitució per Josep Forteza que l'acabarà a l'agost, quan ja restava poc per acabar l'exposició.[1]En acabar l'exposició l'edi�ci restà abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la HistòriaConstruït amb maó vist i ferro laminat, és un edi�ci en forma de castell coronat de merlets.

EXPOSICIÓ UNIVERSAL PASSEIG DE SANT JOAN CASTELL DELS 3 DRAGONS

HEs una estructura construïda l'any 1884 per Josep Amargós i Samaranch com a complement de les edi�ca-cions que formaven part de l'Exposició Universal de 1888.Actualment porta 6 anys abandonat.Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modi�car el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.

Un umbracle es un petit jardí públic, que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències a la ciutat de València. te una sèrie d’arcades paral·leles que cobreixen aquest jardí. Té forma allargada i dins hi ha plantes i arbres.Es una construcció moderna. Cobreixen un jardí allargat.L’estructura d’un umbracle esta feta amb trencadís blanc.L’Umbracle no és un dels edi�cis que més destaquen al Parc de la Ciutadella de Barcelona. L’estructura arquitectura de l’umbracle conjuga la fusta amb la pedra i el ferro. La seva funció és la de crear una àrea ombrívola on puguin viure vegetals propis de la selva. L’obra fou dissenyada l’any 1883 per Josep Fontse-ré, l’arquitecte que va urbanitzar tot el Parc de la

Ciutadella i que va construir el Mercat del Born, entre d’altres obres.La Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc entre el 8 de abril i el desembre de 1888 en la ciutat de Barcelo-na. L’Umbracle durant l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, va servir com sala de festes i conferències. Després va tornar a ser destinat a la seva funció original: protegir del Sol les plantes més delicades.

Les diferències entre l’Umbracle i l’hivernacle, per una banda, a l’Umbracle observem que la seva estruc-tura també té arcades que cobreixen plantes i vegeta-cions igual que l’hivernacle, ara bé l’Umbracle destaca per està fet amb trencadís blanc, a diferencia de l’hivernacle que les voltes estan cobertes per vidre.

HIVERNACLE

UMBRACLE

FONT DE LA GRAN CASCADA MONUMENTAL

FDurant molt de temps va ser considerada un símbol d'opressió per part de la població barcelonina, �ns que la Junta de Vigilància ho manà enderrocar el 1841, procés que no es va realitzar �ns al 1868 gràcies a la revolució de La Gloriosa. Llavors va sorgir la idea de convertir aquell espai en un parc públic, i el 1872 es va organitzar un concurs que va guanyar el mestre d'obres Josep Fontserè, el qual va projectar uns amplis jardins per a l'esbarjo dels ciutadans.

Fou construït entre 1875 i 1888 amb un disseny general de Josep Fontserè, mentre que el projecte hidràulic va ser obra d'Antoni Gaudí, i en els seus elements escultòrics van intervenir Rossend Nobas, Venanci Vallmitjana, Eduard B. Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa, Josep Gamot, Manuel Fuxà, Joan Flotats i Rafael Atché.

EL PARLAMENT

PL'edi�ci del Palau del Parlament és l'antic arsenal de la Ciutadella aixecada per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona i, amb ell, subjec-tar tot Catalunya, un cop esfondrada l'11 de setembre de 1714 la llarga resistència oposada al setge de les tropes francoespanyoles. Les obres, que començaren l'1 de març de 1716 i duraren �ns al 1748, foren dirigides per l'enginyer militar �amenc Próspero de Verboom.

El 1889 l'Ajuntament de Barcelona acordà de conver-tir l'antic arsenal de la Ciutadella en palau reial. Les municipal de Barcelona, el qual obrí tres balcons a l'altura del primer pis, decorà tota la façana amb esgra�ats, alçà el cos central de l'edi�ci i col·locà al mig de la façana l'escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella. Pere Falqués és autor els cèlebres fanals del passeig de Gràcia, que, juntament amb altres obres seves, li han valgut un lloc entre els arquitectes del modernisme català contemporanis, com Antoni Gaudí i Lluís Domè-nech i Montaner.

El parlament, majoritaria-ment és modernista. Un dels elements que té modernistes és l'escala d'honor, coberta per una claraboia de vidre i ferro forjat. Un dels altres elements podrien ser els bustus de la fasana o l'escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella.

Havent declinat la reina regent d'acceptar la cessió de l'edi�ci, l'any 1900 la Comis-sió Municipal de Governació proposà de destinar-lo a Museu Municipal d'Art. Aviat calgué ampliar l'edi�ci: s'hi afegiren dues ales laterals construïdes també amb pedra de Montjuïc i rajola vermella. Les façanes són decorades amb vint-i-quatre busts d'artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l'art català. Aquesta ampliació fou inaugurada el 1915. Quan es procedí a la restauració general del parc, l'any 1927, s'hi féu el jardí actual, centrat per un estany que conté una rèplica de l'escultura Descon-sol, de Josep Llimona. Aques-ta escultura, feta el 1903, va ser creada per Josep Llimona, un dels millors escultors de la època.

El 1917 va fer una rèplica de marbre i una mica més gran per l'estany del parc de la ciutadella. Per la contamina-ció, la van treure, el 1984 li van fer una altre copia i la van portar dins del parlament de catalunya.

LA PEDRERA LPLa Pedrera o casa Milà, es va començar a construir l’any 1905 per l’ordre de Pere Milà i Camps i fou acabada l’any 1912. El arquitecte va ser Antoni Gaudí i va fer la casa amb una �nalitat que fossin apartaments per a llogar. El primer pis era el de serveis, el segon pis, el pis dels Srs. Milà (1300m2) i els darrers pisos els va deixar per alquilar (300m2), menys l’altell que era la zona de serveis, i el terrat, el va fer perquè els residents poguessin passejar. En total podien viure 17 famílies.

La Pedrera està situada al Passeig de Gràcia cantonada Provença. Gaudí la va voler situar allà perquè aquella zona era la zona dels burge-sos i perquè aquesta avingu-da, es va convertir en el centre del modernisme.

Les característiques que segueix la casa són típiques del modernisme. Una podria ser la superfície corbada de la façana, una altre, la asimetria, també, li va donar la mateixa importància a la façana que a la decoració, i la última característica i la més impor-tant, són els elements que es veuen re�ectits miris on miris de la natura.

Gaudí va néixer l’any 1952 a Reus. Es posava molt malalt sovint i això feia que el petit hagués de mirar per la �nestra. Com vivia a la muntanya, quan treia el cap, només feia que veure natura, per això es diu que les seves obres són re�exos dels seus records de quan era petit. Quan va ser més gran, va anar a viure a Barcelona on es va convertir en un arquitecte dels més prestigiosos de Barcelona.

El patí que dona a Provença, té un pàrquing subterrani i un ascensor de fusta. També hi va construir unes escales amagades per les senyores de serveis. El patí servia per l’entrada dels carros, per ventilar i per donar lluminosi-tat als pisos.

La relació entre Antoni Gaudí i Milà, va acabar fatal. Per això, les pintures de l’entrada, fetes per Aleix Clapés, re�ec-teixen la seva relació.

El terrat, té uns radalots que són una caixa d’escales de cargol perquè tots els veïns puguin pujar a dalt del terrat. Les xemeneies també donaven al terrat, tenen forma de espiral i estan retorçades.

1 3

5

4

2

Observeu la portada de la Passió de la sagrada família, obra de l’escultor Antoni Subirachs. Al costat esquerre de la porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Copieu els nombres en el quadrat:

a) Quant sumen les seves �les? I les seves columnes? I les diagonals?33.33.33

b) Aquest nombre té algun signi�cat en el context on està situat?Es la edat de Jesucrist per la passió

c) Es un quadrat màgic tal i com els hem de�nit? Per què?Perquè les columnes i les �les sumen el mateix número.

a)Hi apareixen l’any en que va ser dibuixat. Si conside-rem el numero que resulta de dues caselles contigües, quin any ha de ser? 1514b) Quin és el número màgic?c)És perfecte? Per què? Si perquè al sumar els números tota l’estona donarà 34. Poden haver-hi 500 convina-cions.d) Quina relació hi ha entre la disposició dels números que apareixen als quadrats de Subirachs i Durero? Que sumen tots els números sempre donarà el mateix.

a) Quines són les coordena-des dels punts de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses?X=2 y=0X=-2 y=0

b) Quines són les coordena-des del punt de tall de l’arc amb l’eix de coordenades?X=0 y=5

c) Determina el valor de c.5=c

d) Troba el valor del coe�cient a. A=-3/4

e) Escriu l’expressió algebrai-ca de la funció quadràtica que busquem.Y=-5/4 (x)al quadrat +5f ) Completa la taula següent per a la funció que has trobat a l’apartat anterior i representa la paràbola sobre els eixos que apareixen a la fotogra�a.

a) Quina es l’alçada de l’arc?Y=2,75

b) calcula el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscissesy=0 x=0,9c) Sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m, quina és la seva abscissa en aquest punt?2 , 1 5 = - 3 , 3 3 x ( e l quadrat)+2,75=x=0,42d) Quina es l’amplada del terra del passadís?1,8 m

a) Associa cada fórmula amb la corba corresponent (les unitats de les formules estan expressades en metres, d’acord amb les mesures reals de la maqueta).1-38m2-29m 3-28m

L’any 1850, la població barce-lonina, vivia dins les muralles. Degut a aquest fet, aquesta localitat de l’interior de les muralles, era el focus de malalties de l’època.És va celebrar un concurs per l’arquitectura en els quals es varen construir trenta-una esglésies, un mercat, tres hospitals, un cementiri... És a dir, les construccions bàsiques d’un habitatge. Aquestes construccions van provocar moltes queixes per part de la població habitant. Una de les queixes era l’amplada, ja que hi havien corrents d’aire...

El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan. Van distribuir-ho de manera que la conducció de vehicles, sigues òptima.

La Torre de la Aigües, se situa al carrer Roger de Llúria nº 56. En aquells temps, era molt difícil recollir aigua per a les famílies, ja que era un zona que canalitzava poca. De manera que van construir aquesta edi�cació per a tal de subministrar l’aigua, i que n’arribes amb més abundàn-cia.

PLA CERDÀ QUADRAT D’OR TORRE DE LES AIGÜES

VIATJEM PELS EDIFICIS MODERNISTES

L’ILLA DE LA DISCÒRDIA

Els alumnes de 3r de Secun-dària, es passegen pel carrer d’Aragó i de Consell de Cent, tot observant l’illa de la discòrdia, conjunt d’edi�cis

modernistes.En enderrocar-se les muralles de Barcelona, Passeig de Gràcia era la zona més moderna i més turística de la

zona.En aquells temps, els burge-sos tenien molt poder, i a través de les reformes dels seus edi�cis, ho demostra-ven. Aleshores, el modernis-me era molt impactant per a la població, de manera que utilitzaven aquest art arquitectònic per a impres-sionar i mostrar autoritat a

partir de les construccions.L’illa de la discòrdia està formada per varis edi�cis: Casa Batlló, construïda per Antoni Gaudí; Casa Ametller, per Josep Puig i Carafall; Casa amb ulleres, per Enric Sagnier i Casa Lleó Morera, per Lluís

Domènech i Muntaner.L’art modernista, partia del barroc, utilitzava elements naturalistes, que representa-va amb similituds amb les decoracions arquitectòni-ques del interior dels seus

edi�cis.

CASA BATLLÓ

Josep Batlló, en aquella època, va encarregar a Antoni Gaudí, la reforma del seu edi�ci, Gaudí comença la reforma per la nova façana de ceràmica vidriada. Podem trobar encara ara, gràcies a la conservació del edi�ci, els elements de la natura re�ec-tits, com ara podem veure un drac a la teulada, plantes,

ossos, calaveres al balcó...Al primer pis del edi�ci podíem trobar l’habitatge dels Batlló, pis elaborat i decorat a partir de formes ondulades i arquitectura

orgànica al interior.

CASA AMETLLER

Se situa al Passegi de Gràcia nº 41. Aquesta construcció fou construïda per Josep Puig i Carafall durant els anys

1898 i 1900.Aquesta edi�cació té dues portes asimètriques, forma triangular a la teulada, colors

vius, façana plana... D’estil gòtic català i �amenc.

CASA LLEÓ MORERA

Se situa al Passeig de Gràcia nº 35, fou construïda l’any 1902 per Francesc Morera,

que mor l’any 1904.Aquest edi�ci té com a característica de la façana, elements �orals relacionats amb la natura, escultures, columnes i balcons, per dissimular la asimetria d’aquest. Trobem com a tret peculiar, �nestres diferents a

cada pis.

DESCOBRIM LA COLÒNIA GÜELL

Aquesta edi�cació modernis-ta, fou construïda per Antoni Gaudí.L’any 1835 cremen la fàbrica de Bonaplata, propietat de Josep Bonaplata.L’any 1855 manen matar al director d’aquesta...En aquella època al costat de les fàbriques, es construïen els pobles, anomenats colònies industrials.El encarregat de la fàbrica de la colònia güell, és deia Eusebi, era un home ric amb estudis i un treball, aquest mor als 72 anys. A partir d’aquest moment el seu �ll és fa càrrec de tot. L’any 1860 Joan Güell i Ferrers heretà cases, terrenys, masies... Més tard, concretament l’any 1890 degut al descontenta-ment dels treballadors, tanca la fàbrica i n’obre una altre amb el poble al costat, que constava de escoles, bars, teatres, hospitals, farmàcia...Al cap d’un temps, vénen la colònia a Beltran i Serra.Degut a una crisi tèxtil l’any 1973, es van veure obligats a tancar la fàbrica, van posar en venda els apartaments, per fer recintes públics, i apartaments per diners.Eusebi vivia al palau Güell, i en aquells temps, les monges eren les encarregades de els nens, es a dir guarderies, dels avis, es a dir residencies, i els malalts.

El que coneixíem com a escola de nens, actualment s’ha convertit en una biblio-teca i teatre.Hi havien 1200 persones treballant més tots els nens a partir de set i vuit anys d’edat. Pagaven beques als nens per que estiguessin millor prepa-rats i construïen escoles per els nens que treballaven a les fàbriques.Les teles més fabricades en a la fàbrica tèxtil de la colònia güell eren la pana �na, la pana gruixuda i el vellut.

El 1898, el constructor famós Antoni Gaudí, es manat per construir una església, per les quals triga 10 anys en presentar el projecte. Concretament el 4 d’Octubre de 1898 és va iniciar la construcció amb la primera pedra.Gaudí per fer aquesta construcció es va basar sobretot en 3 valors especí-�cs com són la naturalesa, la religió i Catalunya. Va usar mosaic de trencadís de colors, ceràmiques i formes diferents.

Un bon dia, un riu que passava a prop de la zona, va travessar i els treballadors van quedar aïllats, i no podien anar a treballar, així que es va decidir construir un pont per fer possible l’assistència a la feina. A la construcció de l’església trobem dos símbols molt remarcats que són l’Alfa, que ens indica el principi, és a dir el bateig, i l’Omega, que ens indica la �, és a dir l’enterroL’any 1908 , després de la mort, van decidir fer-se càrrec i parar les construc-cions, així que va passar a ser patrimoni de la humanitat.

CG

VALORACIÓ

ANNA

Aquesta setmana passada, els alumnes de l’Escola els Arcs, han fet el crèdit de síntesi. Nosaltres, els alumnes de 3r d’ESO, ens ha tocat fer un treball sobre el Modernisme a Barcelona. El crèdit el vam fer amb quatre dies, el qual cada un pel matí fèiem una visita guiada i després eren els alumnes els que guiaven per la ciutat i feien ells l’explicació.

El primer dia de crèdit, vam anar a veure la Pedrera, sincerament m’esperava molt més. La visita va estar molt bé però la casa no em va al·lucinar. Tot seguit vam anar a les cases modernistes del Passeig de Gràcia, la veritat és que els que van exposar ho van fer molt bé! Per la tarda vem anar a l’escola a treballar i vem poder avançar molt treball i ens vem preparar la nostre exposició oral.

El segon dia vem anar a l’Hospital de Sant Pau, em va encantar la façana exterior i l’hospital per dins! Em va semblar preciós. La visita també va estar molt bé i se’m va fer dinàmica. Per la tarda vem anar al Passeig de Sant Joan, al Arc de Triomf i al parc de la Ciutadella. Allà vem dinar i per la tarda vem tenir tarda lliure i la vem apro�tar per fer els itineraris fotogrà�cs, els quals van ser molt llargs i molt cansats.

El tercer dia, vem anar a la Sagrada Família, em va encantar! La vaig trobar súper maca, llumino-sa, brillant, espectacular. La visita va estar súper bé. Em va passar molt ràpid i m’encantaria tornar-hi amb la meva família. La veritat és una gran sort tenir un monument tant maco com aquest!

I �nalment, el últim dia vem anar a la colònia Güell, aquesta no em va agradar tant, m’he la esperava diferent i més maca. L’església per dins és molt maca, això si, però per fora no ho és tant. I la colònia en si, està bé, però no em va impactar ni res. En conclusió, el treball va estar bastant bé, l’únic que ara que toca treballar, m’he donat conte de que hi ha massa feina i és molt llarg. També, una altre cosa que no em va agradar és agafar apunts, em va cansar molt. En general el crèdit va estar molt bé però hi ha excés de feina.

ÈLIA

Molt, però poc. Ha arribat el �nal del projecte, després de 3 setmanes passejant per Barcelona. La nova Barcelona, fa desaparèixer els edi�cis modernistes. Com ciutadana barcelonina que soc, em fa pena veure com els edi�cis més emblemàtics de la ciutat, van perdent importància entre els mateixos habitants. Tothom i tot té un inici i un �nal, però substituir els únics edi�cis moder-nistes de Barcelona pels actuals blocs de pisos, no sé si serà possible. Aquests importants edi�cis, són els que fan que hi hagi turisme a la nostre viva ciutat, ja que són edi�cis antics i impressionants. La gent, del mateix habitatge, es a dir de Barcelona, cada vegada en saben menys d’aquestes construccions.Queden pocs edi�cis modernistes a dia d’avui, que realment siguin coneguts per la seva pròpia població. Aquestes edi�cacions són úniques, construïdes per autors realment importants de l’època. A tots ells, un reconeixement.— Èlia Camín Sirera.

!

BARCELONA in