Quaderns de la Reserva de Biosfera de Menorca – núm. 5 – juny – any 2006

PROJECTE AQUAMEDLes aigües de la Mediterrànea

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 1

L’aigua és essencial per a la vida. Les

activitats antròpiques depenen de l’e-

xistència d’aquest recurs natural.

L’aigua és clau per al desenvolupa-

ment de qualsevol societat. Però, a

més a més de satisfer les necessitats

de l’ésser humà, constitueix un recurs

clau per al manteniment dels ecosiste-

mes naturals.

Tot i que l’aigua és un dels elements

més abundants de la Terra, l’aigua

dolça present en rius, llacs i aqüífers

–és a dir, l’aigua disponible per a con-

sumir– representa només l’1% del

total. La nostra activitat diària fa que

embrutem una part de l’aigua dolça

del planeta, de manera que aquest

1% d’aigua no es pot consumir direc-

tament, ja que, per poder ser utilitza-

da sense risc per al consum humà,

requereix ésser tractada.

La Directiva marc de l’a igua a la Unió Europea

LLaa DDiirreeccttiivvaa MMaarrcc ddee llÕÕAAiigguuaa pp��gg.. 22PPrriinncciippiiss bb��ssiiccss ddee llaa DDiirreeccttiivvaa MMaarrcc pp��gg.. 44AAQQUUAAMMEEDD EExxppeerriimmeennttaamm llÕÕaapplliiccaaccii�� ddee llaa DDiirreeccttiivvaa pp��gg.. 55UUnn pprroojjeeccttee ccoommppaarrttiitt eennttrree tteerrrriittoorriiss mmeeddiitteerrrraanniiss pp��gg.. 66LLeess ccoonnqquueess hhiiddrrooggrr��ffiiqquueess ddÕÕAAQQUUAAMMEEDD pp��gg.. 66LLeess ccoonncclluussiioonnss pp��gg.. 88AAvvaalluuaaccii�� eeccoonn��mmiiccaa ddee llaa ggeessttii�� ddee llÕÕaaiigguuaa aa MMeennoorrccaa pp��gg.. 99EEllss ccoommpptteess ddee llÕÕaaiigguuaa :: uunnaa aaddaappttaaccii�� aall ccaass ddee MMeennoorrccaa pp��gg.. 1100

SSuummaarrii::

2

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 2

l’a igua a la Unió EuropeaDavant aquesta situació, la Unió

Europea decideix regular les nombro-ses pressions que l’activitat humanacrea sobre els recursos hídrics delterritori d’Europa. A aquest efecte,estableix un conjunt d’instrumentslegislatius a l’abast dels Estats mem-bres, dels quals el més rellevant és laDirectiva marc de l’aigua, aprovadal’any 2000.

La Directiva marc de l’aigua (enendavant, DMA), estén el seu àmbitd’actuació a totes les aigües de la

Unió Europea: rius, glacials,torrents, aigües subterrànies, llacs,aigües costaneres, zones humides,etc.

L’objectiu final és el d’assolir el bonestat ecològic de totes les massesd’aigua per a l’any 2015. Per tal queaixò sigui una realitat global a esca-la europea, la DMA defineix les fasesque s’han de desenvolupar, així comles metodologies que cal aplicard’una manera comuna a tots elsEstats membres.

1Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableixun marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (Diari Oficial L 327 de 22.12.2000).Transposada a l’ordenament jurídic estatal per l’article 129 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesu-res fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).

Amb la Directiva marc de l’aigua, l’aigua passa de ser vista exclu-sivament com un bé d’utilitat per a les persones a ser un recurs bàsicper al sosteniment dels ecosistemes hídrics i part fonamental per almanteniment d’una bona qualitat ambiental, que, alhora, garanteixiel recurs per al seu ús.

3

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 3

Principis bàsics de la Directiva ma rc de l’aigua

La DMA suposa un gran canvi en la política de gestió de les aigües. Pretén serla base per a l’establiment d’estratègies i metodologies de gestió, control i pro-tecció de l’aigua a la UE sota criteris de sostenibilitat. Amb tot això, esdevé unplantejament completament innovador.

L’aigua, un recurs vulnerableEls recursos hídrics es veuen afectats per múltiples activitats, com l’agricul-

tura, la indústria o el consum domèstic. Una sola gota d’una substància con-taminant pot alterar la qualitat de milers de litres d’aigua durant anys i anys.Per tot això, la DMA pretén prevenir la contaminació en origen. Amb aquestafinalitat, estableix mecanismes per tal d’efectuar el control dels recursoshídrics, com per exemple les xarxes de seguiment de les masses d’aigua.

Aigua per a les generacions futuresLa demanda d’aigua experimenta un increment constant. Si es té en compte

l’efecte que tenen les activitats humanes sobre aquest recurs, així com ladependència que tenen aquestes activitats en l’aigua, resulta evident laimportància de conservar aquest recurs, tant en quantitat com en qualitat. Laclau n’és la gestió sostenible, que és aquella que permet el desenvolupamentde la societat i l’economia d’un país i alhora garanteix la seva disponibilitat pera les generacions futures.

Un preu adequatLa DMA destaca la necessitat d’impulsar polítiques d’establiment de preus que

actuïn d’incentiu per fomentar l’ús sostenible de l’aigua. Aquestes polítiques hau-ran d’assegurar una contribució acurada dels diferents sectors d’usuaris.S’introdueix el concepte de plena recuperació i internalització dels costos, tantels costos derivats dels serveis relacionats amb l’aigua (costos administratius,d’infraestructura… ), els costos del recurs (cost d’oportunitat) i els ambientals(els costos del manteniment sostenible del bon estat de salut tant de l’aigua comdels ecosistemes associats). Tots aquests costos s’aplicaran sota el principi “quicontamina, paga”.

4

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 4

ma rc de l’aigua

AQUAMEDExperimentam l’aplicacióde la Directiva

La DMA estableix un marc de referèn-cia per a l’acció comunitària en matèriad’aigües per a tots els Estats membres dela Unió Europea. Estableix l’esforç orga-nitzatiu, tècnic i financer per a la tutela,la conservació i l’ús equilibrat i sosteni-ble dels recursos a mitjà i llarg termini.

Implementar la DMA en el territori dela Unió Europea és un procés complex.Per aquesta raó s’ha desenvolupatl’Estratègia comuna d’implantació de laDMA (Common ImplementationStrategy, CIS), que ha de garantir un pro-cés conjunt d’adaptació als requisits dela Directiva, promoure instruments ope-ratius comuns i verificar la coherènciadels objectius ambientals aconseguitspels Estats membres. Com a resultat d’a-quest esforç, s’han elaborat onze docu-ments guia: les guies de desenvolupa-ment de la DMA. Cadascuna d’aquestesguies descriu els mètodes i les eines ques’han d’utilitzar per a dur a terme undeterminat aspecte rellevant de la DMA.

L’objectiu principal del projecteAQUAMED ha estat verificar l’aplicacióde tres d’aquestes guies de desenvolupa-ment en els territoris de la conca medi-terrània. En concret: identificació i carac-terització de les masses d’aigua, balançeconòmic de la gestió de l’aigua i les xar-xes de seguiment per al control de laqualitat de l’aigua.

5

Gestionar l’aigua en cooperacióLa DMA requereix que tots els

implicats en una mateixa concahidrogràfica gestionin les sevesaigües en estreta cooperació per talque la gestió resultant sigui integrali orientada cap a una mateixa direc-ció. Per això, prenen especialrellevància els Plans de gestió deconques hidrogràfiques. Aquestsplans s’elaboraran des de les admi-nistracions competents dels dife-rents Estats membres, de maneraque aquells que comparteixin unaconca hidrogràfica hauran decol·laborar en la seva planificació igestió. De la mateixa manera, lagestió de l’aigua es durà a termetenint en compte la col·laboració perpart dels usuaris, ja que els esmen-tats plans de gestió, remarca laDMA, s’han d’elaborar a través de laparticipació i del consens social.

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 5

AQUAMED Un projecte compartit entre territoris mediterranisL’àrea geogràfica d’influència del projecte AQUAMED ha abastat nombrosos terri-

toris de la Mediterrània: Andalusia, Catalunya, les Illes Balears, el Llenguadoc –Rosselló, la Ligúria, Llombardia, la Toscana i Sicília.

Sobre la base del coneixement de les pròpies conques i de les metodologies prè-vies de gestió seguides en els territoris participants en el projecte, s’han escollit elscriteris comuns que s’han de seguir per verificar l’aplicabilitat de les guies dedesenvolupament escollides. Es valorarà l’aplicabilitat d’aquestes guies sobre qua-tre conques mediterrànies pilot, de mides i característiques molt diverses.

Les conques hidrogràfiques d’AQUAMED

Han estat selecciona-des quatre conqueshidrogràfiques repre-sentatives de la concamediterrània: el riuGuadiana Menor aEspanya, el riu Erau aFrança i els rius Oglio iEntella a Itàlia. A cadas-cuna d’aquestes con-ques s’han aplicat lesguies de desenvolupa-ment seleccionades pelprojecte AQUAMED, ésa dir, les guies de carac-terització de massesd’aigua, d’anàlisi econò-mica de la gestió de l’ai-gua i del seguiment deles xarxes d’abastament

6

Entitats sòcies del projecte AQUAMEDInstituto Geominero EspañolDiputació de BarcelonaConsell Insular de MenorcaConséil Général de l’HéraultRegione LiguriaAgenzia Regionale ProtezioneAmbientaleLombardiaAgenzia Regionale ProtezioneAmbientaleToscanaRegione ToscanaAgenzia Regionale Protezione Ambientale SicíliaInstituto Superiore di SanitàAgenzia protezione dell’ambiente e per i servizi tecnici

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 6

tit entre territoris mediterranisRiu Guadiana Menor (Andalusia)

El Guadiana Menor, conca que abasta una superfí-cie de 7.251 km2, és el segon afluent delGuadalquivir, que travessa majoritàriament les pro-víncies de Granada i Jaén. El clima d’aquesta concaés predominantment mediterrani. Per les sevescaracterístiques orogràfiques, la distribució espacialde les pluges és molt irregular a la conca: són màxi-mes (1.700 mm) a les zones exposades a ventsatlàntics (serres d’Aracena i Cazorla) i mínimes ales serralades Bètiques (300 mm). Aquestes condi-cions han comportat la necessitat de realitzar regu-lacions del riu, amb importants embassaments. Elsrecursos subterranis s’utilitzen majoritàriament perabastar els nuclis de població, després per a usosindustrials i finalment per a irrigació, i el seu ús ésmolt menys important en comparació de l’ús que esfa dels recursos d’aigua superficial.

Riu Herault (Regió Llenguadoc – Rosselló, França)

La conca del riu Herault s’estén per 2.250 km2 de les províncies de Gard iHerault i abasta prop de 160 municipis. Es tracta d’un riu típicament medite-rrani, amb escassetat d’aigua en època estival. El territori és molt ric i variable.Un terç del territori de la conca està proposat com a lloc d’interès comunitari dela Xarxa Natura 2000, per les seves característiques geofísiques i humanes. Elsprincipals sectors d’activitat són l’agrícola –especialment la producció vitiviníco-la– i el sector terciari –amb una clara vocació turística i artesanal. El turisme denatura, l’esportiu i el de balnearis comporta oscil·lacions estivals de la poblaciófins a triplicar-la i passar de 150.000 habitants a 420.000.

Riu Entella (Regió de la Ligúria, Itàlia)

La conca del riu Entellacobreix una superfície de 370km2 i pot ser dividida en tressubconques: Lavagna, Sturlai Graveglia. Dins dels límits dela conca hi trobam el llac arti-ficial de Giacopiane, que ambuna superfície de 0,5 km2 ésutilitzat per a usos hidroelèc-trics. A la plana al·luvial delriu Entella s’hi concentra unaimportant massa d’aigua sub-terrània. El tram costaner,influenciat per les aportacionsde l’Entella, és el comprèsentre la punta di Portofino i lapunta di Sestri.

7

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 7

Les conclusionsArran dels treballs efectuats a lesesmentades conques pilot, i coma resultat de l’aplicació de les tresguies de desenvolupament de laDMA, mitjançant el projecteAQUAMED s’han posat en evidèn-cia almenys quatre aspectessubstancials que els països queconformen la conca mediterràniahan de millorar en la gestió delsrecursos hídrics:

l Es fa necessari aprofundir en el coneixement de les característiques i en ladisponibilitat dels recursos hídrics presents a cada conca, així com en les inte-raccions que es produeixen entre ecosistemes, l’estat ecològic, les pressionsque pateixen i les conseqüències resultants.

l També resulta evident i necessari desenvolupar, fins al nivell operatiu, lesmetodologies de control i seguiment de l’estat de les masses d’aigua, per talque resultin homogènies i aplicables en tots els territoris de la Mediterrània, aixícom també resulta necessari formar el personal tècnic que hagi de posar enpràctica aquestes noves metodologies.

l Es fa necessari definir un sistema per classificar l’estat de salut de les mas-ses d’aigua d’una manera homogènia, per tal que siguin comparables.

8

Per tant, davant de tot això, la conclusió que en podem treure ésque les administracions competents en la matèria, a cadascun delsEstats membres, s’hauran d’esforçar per avançar en la direcció esta-blerta per la DMA. Aquesta és una nova política de gestió. Així,doncs, encara queda feina per fer fins que hi estiguem ben adaptats

l Desenvolupar l’anàlisi econòmicano només en els termes dels costosdel servei, com s’ha fet fins ara,sinó també tenir en compte lesimplicacions econòmiques derivadesdels programes per aconseguir l’ob-jectiu final de la directiva: el bonestat ecològic per a l’any 2015. Pertant, incloure en la política de preusels costos ambientals.

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 8

Avaluació econòmica de la gestió de l’aigua a MenorcaDeterminació de la recuperació de costos totals de l’ús de l’aigua a Menorca

Dins el marc del projecte AQUAMED, el Consell Insular de Menorca i laRegione Toscana han estat les institucions encarregades de coordinar els tre-balls d’anàlisi econòmica de la gestió de l’aigua, elaborats sobre la base delsaspectes d’aplicacióde la guia de desen-volupament de laDMA titulada Aigua ieconomia.

El Consell Insularde Menorca hacomptat amb lacol·laboració del’Institut de Ciència iTecnologia (ICTA)de la UniversitatAutònoma deBarcelona, que haestat l’entitat enca-rregada de realitzarl’estudi del càlcul dela recuperació íntegra dels costos dels serveis d’aigua per a l’illa de Menorca.

La DMA estableix l’obligació, per part dels Estats membres, de realitzar unaanàlisi econòmica de la gestió de l’aigua que inclogui: un estudi de recupera-ció dels costos derivats del servei de l’aigua (en anglès, el que s’anomena fullcost recovery), tot incloent els costos financers, els ambientals i els costos delrecurs; una caracterització econòmica dels usos de l’aigua i una anàlisi de lesseves tendències, i un programa de mesures a dur a terme, tenint en comptela relació cost – eficàcia.

D’altra banda, la Directiva també estableix que haurà de donar-se una con-tribució adequada a la recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’ai-gua per part dels diferents sectors d’usuaris, desglossats com a mínim enindústria, consums domèstics i agricultura. Tot això com a aplicació del princi-pi “qui contamina, paga”, que en el seu sentit més ampli implica que qui empraaigua, paga.

9

Els components dels costos de la gestió de l’aigua

l Costos financers.l Costos ambientals.l Costos del recurs.

RESERVA cascada 23/10/06 10:48 Página 9

Els comptes de l’aigua: una a daptació al cas de Menorca

Costos financers

Els costos financers són relativament fàcils decalcular, ja que la seva definició està perfectamentacotada en la guia Aigua i economia de la DMA.

El principal entrebanc amb què ens trobam al’hora de calcular aquests costos financers són elscostos financers derivats d’un sector en particular:l’agricultura, ja que la presència de pous incontro-lats, així com la manca de control en els consumscomporten un buit d’informació al respecte.

Costos ambientals

Els costos ambientals vénen definits per la guia Aigua i economia com “elscostos del dany que els usos de l’aigua suposen per al medi ambient, els eco-sistemes i els usuaris”. Atesa la dificultat d’estimar els costos ambientals delsserveis relacionats de l’aigua en “danys”, es pot obtenir una valoració indirectadel cost ambiental mitjançant el càlcul del cost que suposarien les mesuresambientals que permeten mantenir o assolir el bon estat ecològic de les mas-ses d’aigua, objectiu requerit per la DMA. D’aquesta manera, el cost ambientales calcularia sobre la base del cost de les mesures per reduir, eliminar o miti-gar els impactes ambientals.

El càlcul dels costos ambientals és complex. Comprèn l’execució de tres fases:avaluació dels impactes ambientals, avaluació econòmica dels impactes i ava-luació institucional. Sens dubte, la fase crítica és l’avaluació econòmica delsimpactes.

Tot i que la guia Aigua i economia proposa una sèrie de metodologies d’esti-mació, en l’estudi desenvolupat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientalde la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la recuperació de costos aMenorca no s’han inclòs els costos ambientals davant la impossibilitat de realit-

zar els estudis neces-saris per aplicaraquestes tecnologies,ja que requereixenuna inversió extraor-dinària d’efectiuseconòmics i personals.Tanmateix, en l’estudiesmentat s’han pre-vist alguns costosambientals efectuatsper prevenir i reduir eldany ambiental com acostos financers.Aquest és el cas delscostos derivats de ladepuració.

10

RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Página 10

a a daptació al cas de Menorca

11

Costos d’oportunitat

És el mateix que el cost del recurs, i esdefineix com “el cost de la pèrdua de l’o-portunitat que perden altres usuaris d’uti-litzar el recurs quan aquest s’explota perdamunt de la taxa natural de recàrrega”.En termes econòmics es pot definir com“els costos d’utilitzar l’aigua d’una formamenys eficient”. També s’ha definit com “elvalor econòmic del millor ús alternatiu”.

Agafant aquesta darrera definició, enl’estudi de Menorca s’ha optat per calcularel cost que suposaria obtenir el recursextret per dessalació, ja que, per unabanda, la política hídrica del programaAGUA segueix aquesta tendència i, peraltra, no hi ha altra forma de “produir”aigua a Menorca sense afectar els aqüífers.

Balanç de recuperació de costos a Menorca

Tradicionalment, l’estudi que realitzen les companyies distribuïdores i/o elsajuntaments per establir les tarifes d’aigua se solen basar en els costos que laguia de la DMA Aigua i economia anomena financers, sense tenir en compte elscostos d’oportunitat ni els ambientals. Si ens basam en aquest fet, s’espera quela recuperació real de costos (per real ens referim a la recuperació que estableixla DMA, és a dir, costos financers, del recurs i ambientals) sigui inferior al 100%.

Si únicament tenim en compte els costos financers (costos d’operació, man-teniment, capital, administratius i d’altres costos directes), l’estudi conclou quela taxa de recuperació d’aquests costos a Menorca és del 120%. Aquest per-centatge està calculat sense tenir en compte els costos de depuració ni elsambientals ni tampoc els costos d’oportunitat. D’altra banda, en aquest càlcultampoc no s’han inclòs els costos financers derivats de l’agricultura, ja que exis-teix un buit d’informació important al respecte. Aquest 120%, amb els costos

de depuració agregats, passa a ser del 78%.Si, a més a més, s’hi afegeixen els costos d’o-portunitat, la taxa de recuperació de costos del’aigua a Menorca passa a ser del 40%.Per tant,aquest estudi conclou que actual-ment a Menorca estem molt lluny d’acomplirun dels principis bàsics de la DMA: el d’incor-porar la plena recuperació de costs deri-vats de l’ús de l’aigua.És a dir, actualment esteim pagant per l’ús del’aigua un preu inferior al que pertocariasegons el plantejament de la DMA.

RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Página 11

Per saber-ne més:Web oficial del projecte AQUAMED

http://www.aquamed-medocc.org

Directiva Marc de l’Aigua

http://ec.europa.eu/environment/water

http://europa.eu/scadplus/scad_es.htm

Fòrum electrònic oficial de la Unió Europea

http://forum.europa.eu.int

Direcció General de Recursos HídricsConselleria deMedi Ambient del Govern de les Illes Balears

http://dgrechid.caib.es

Confederació Hidrogràfica del Júcar Conca pilot a Espanya per a la implementació de la DMA

http://www.chj.es/CPJ3

Sistema espanyol d’informació sobre l’aigua

http://hispagua.cedex.es/

Portal de la UNESCO sobre l’aigua

http://www.unesco.org/water

Fundació Nova Cultura de l’Aigua

http://www.unizar.es/fnca

Edita: Departament de Reserva de Biosfera i Medi Ambient.Imprimeix: Editorial Menorca S.A. Depòsit Legal: ME-373/2004 - núm. 5 - juny 2006 -

RESERVA cascada 23/10/06 10:49 Página 12