Revista setciencies primària 2014-15 FEDAC Castellar
-
Upload
esther-torres-catalan -
Category
Documents
-
view
220 -
download
2
description
Transcript of Revista setciencies primària 2014-15 FEDAC Castellar
Els nens i nenes de primer ens hem posat a la pell dels
periodistes! Hem après que una bona notícia ha de contestar
preguntes com: on?, quan?, què?... Per posar-ho en pràctica
hem escrit a la pissarra tots junts l’excursió que vam fer a
Gelida. Us l’hem escrit perquè la pugeu llegir! Esperem que us
agradi.
El dia 26 da març, els nens i nenes de primer i de segon vam anar
al castell de Gelida.
Els nens i nenes de primer vam visitar el museu. També vam
veure l’església i ens vam disfressar! Va ser molt divertit!
Després vam fer veure que érem cavallers i vam lluitar amb
espases (però eren de broma!). També vam fer tir amb arc, però
ningú va aconseguir donar-li al conill!
Després vam imaginar-nos que érem artesans, pagesos i servents
i vam buscar objectes amagats (els vam trobar tots de seguida
perquè som molt bons investigadors). Per últim vam anar a dinar
fora del castell.
Ens ho vam passar genial!
Som investigadors!
Un dia, a la classe dels dinosaures de segon, va arribar un ou, era
un ou de dinosaure! Els alumnes van buscar un lloc on poder-lo posar i van
convertir en investigadors, iniciant una observació diària. A continuació
mostrem el recull d’informació dels alumnes:
Dia 1 l’ou és blau i sembla dur.
Dia 2 Comencen a aparèixer algunes ratlles a la closca. Està gairebé igual
que ahir.
Dia 3 l’ou s’ha trencat. Es veu la boca del dinosaure, que és de color
vermell.
Dia 4 es veu molt més la boca del dinosaure. El dino està sortint! El forat
de l’ou és més gran.
Dia 5 veiem el cap i les potes del dino. S’ha trencat la closca de l’ou. És
de color groc verdós.
Dia 6 al dinosaure se li veu una cresta. Té les potes cap a munt. El forat
de l’ou ja és molt gran.
Dia 7 té mig cos fora de l’ou. Té punxes per l’esquena. Les potes de
davant les té fora i més petites que les del darrera.
Dia 8 El dinosaure està fora de l’ou. Després de buscar informació
arribem a la conclusió que és un SUCHOMIMOS. El nom significa imitador
de cocodril. Va viure al Cretaci inferior, la seva llargada era de 10 metres i
pesava de 7 a 9 tones.
Antonio Lucio Vivaldi Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de
1741 .Va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del
Barroc. És especialment conegut, en l'àmbit popular, per ser l'autor de la
sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. Nosaltres escoltant el seu concert, ens hem inspirat i hem fet un quadre
plàstic de “Les quatre estacions”_ ___________________________________________
ELS NENS DE TERCER S’APRROXIMEN A
LA FIGURA DE VIVALDI A TRAVÉS DE LA
MÚSICA I L’ESCENIFICACIÓ
Després de preparar tot el material necessari pel nostre quadre hem passat
a escenificar-ho al pati. Ha estat una experiència molt enriquidora, on tots
hem après i ens hem divertit molt. Us animem a descobrir quina estació de
l’any representa cada foto...Les primeres són quan ho preparàvem i les
últimes són l’escenificació final.
VALLPARADÍS El passat dimarts 14 d’abril, els i les alumnes de 4t de Primària de
l’escola vam gaudir d’una jornada d’esports a l’aire lliure al Parc de
Vallparadís, a Terrassa. Una zona verda que travessa la ciutat i declarat
monument històric i artístic, ple de fonts naturals, diversitat de fauna i
flora i arbres centenaris.
Vam començar la jornada
posant a prova la nostra
valentia amb l’escalada, i
alguns per superar la
nostra por a les alçades.
Tots vam experimentar la
sensació de superació en
una activitat molt
emocionant per tots on, en
major o menor mesura,
vam voler participar amb
entusiasme fins arribar al
punt més alt de la paret.
Després d’haver descarregat adrenalina amb l’activitat del rocòdrom, vam
passar a afinar la nostra punteria amb l’activitat del tir amb arc. Durant els
diferents jocs que el monitor ens va preparar, va quedar patent que tenim
una punteria excel·lent, doncs vam foradar les dianes de palla amb encert.
Vaja, bona part de nosaltres vam fer diana!
I tot just abans de dinar, ens tocava fer l’últim esforç del matí amb la cursa
d’orientació. Es vam distribuir per equips i amb l’ajuda d’un mapa marcat
amb coordenades i un full de ruta vam haver de completar un recorregut
que s’estenia per tot el parc.
Un cop vam dinar, i després d’una estona de temps lliure, vam tancar el dia
amb l’activitat aquàtica de les canoes.
Cada canoa estava dirigida per una tripulació de 4 persones, on cadascun de
nosaltres vam haver de remar de valent per poder assolir les diferents
fites dels jocs amb els quals vam estar participant.
En nom de tots els nens i nenes del grup de 4t volem manifestar el nostre
agraïment a l’Oscar i la Maria José, que ens van acompanyar en aquest
fantàstic dia, així com al Jordi i al Marçal, els monitors responsables de les
activitats amb les que tant vàrem gaudir. Va ser un dia genial!
CINQUÈ Els nens i nenes de cinquè no hem parat de fer activitats ! Us en volem ensenyar unes quantes ! Hem anat a fer vela:
Hem anat a fer les pràctiques d’Eduació Viària i hem aconseguit tots el carnet : Hem fet el Projecte Rius:
Hem anat a les mines de Cercs i ens vam quedar amb ganes de tornar-hi :
També hem tingut temps de treballar moltíssim ! Aquest any hem treballat de forma cooperativa tant en les assignatures normals com amb els projectes que hem desenvolupat. Aquí teniu unes fotografies de quan vam treballar els dinosaures :
6è Aquest curs els alumnes de 6è presentem un recull de petites històries on el
protagonista és un/a dels/les nostres companys/es. Hem estat treballant la confiança i la
companyonia, així com la creativitat i la millor coneixença dels propis companys. En
aquests contes hem intentat reflectir-hi aquests conceptes i ens ha servit per a
conèixer millor les nostres pròpies virtuts i les dels companys. Esperem que gaudiu
molt amb aquests petits relats!
ANYS ENRERA Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau Calvet, un nen molt simpàtic i
divertit, que vivia a Castellar del Vallès. Ell tenia molts amics, era molt sociable. Un
dia, sortint de l‟escola, se‟ns va acudir la idea d‟anar a jugar a bàsquet. L ‟Arnau
anava amb la Paula i el Pol amb l‟altre Paula; en realitat, l‟Arnau jugava molt bé! Se‟ls
va fer tard i havien d‟anar cap a casa. De camí, van anar a comprar unes quantes
llaminadures. La dependenta no s‟assabentava de res i sempre hi posava una
llaminadura de més, sort que l‟Arnau tenia molta paciència.
L‟endemà van haver d‟explicar com era la vida a la llar d‟infants. L‟Arnau va explicar
que va anar al “Coral” amb mitja classe, que sempre mossegava a una nena i que,
segons les fotos de les festes, com per exemple del Carnestoltes, s‟ho passava pipa.
Gràcies a la professora llesta, la Mireia, feien activitats que ensenyaven a compartir i a
treballar en equip. L‟Arnau podia ser una mica pesat però compartir, el respecte i
l‟amistat, ell en tenia de sobres. Normalment , els seus comentaris feien molta gràcia;
la seva imaginació era impensable quan fèiem escrits o treballs creatius.
Un dia, a Educació Física, vam haver de jugar a bàdminton. També tenia molta traça
amb els esports tipus bàdminton, bàsquet i, fins i tot, jocs com la bandera.
L‟Arnau tenia una gran afició a cuinar, vaig veure fotos dels seus postres i feien
molt bona pinta.
Jo em dic Maria, actualment sóc amiga de l‟Arnau , és una gran persona, hem passat
molts bons moments junts i espero tenir-ne molts més!!
MARIA IGLESIAS
EL PARTIT DE FUTBOL
Ara us explicaré una història, aquesta història comença amb un noi molt simpàtic que
es diu Max. El Max vivia amb una família encantadora al mig del bosc, anava a l‟escola
del poble i tenia 11 anys. Tenia uns quants amics que jugaven amb ell a futbol. Junts
amb el seu equip havien guanyat 3 finals i eren els millors de Catalunya. Al Max també
li agradava molt jugar al bosc amb el seu germà.
Ara us començaré a explicar que li va passar al Max. Un dia al matí el Max es va aixecar
convençut de que el seu equip guanyaria (tenien un partit). El partit va començar però
no anaven gaire bé, ja guanyava l‟altre equip 4 a 0. Quan va arribar la mitja part el Max
va dir a la resta de l‟equip que no estiguessin tristos i que encara quedava mitja part.
Perquè, com sempre, el Max sempre fa que el món somrigui!!! Va arribar l‟hora de
tornar al camp i llavors va passar una cosa extraordinària. Una vella senyora, asseguda
mirant el partit, va fer l‟ullet al Max i llavors en aquell moment el Max va marcar un
gol. Va tornar a passar fins que l‟equip del Max va guanyar. Qui era aquella senyora tan
estranya? Com coneixia al Max? Nosaltres no ho sabem però el Max potser sí. Aquella
nit, el Max no podia dormir. Què ha passat? Qui era aquella senyora? Pensava el Max
fins que …..pam!!! En aquella mateixa habitació va aparèixer la senyora. Li va dir que un
dia ell l‟havia ajudat a aixecar-se perquè s‟havia fet mal. També li va dir que ningú més
l‟havia ajudat tan com ell i que ara ella l‟ajudaria a guanyar. El Max, poc a poc, va
començar a entendre qui era aquella senyora. Aquella senyora era la que havia caigut a
terra i no es podia aixecar. Tota la resta de nens va passar d‟ella però ell no. Ell va
parar de jugar i va anar a ajudar aquella pobre senyora que havia caigut. Ara aquella
senyora semblava màgica i volia ajudar a l‟equip del Max. El Max estava molt content.
El dia del partit va anar molt malament la senyora no havia vingut i el Max no sabia què
fer, sense la senyora no podien guanyar.
El partit va començar tots esperaven que el Max digués alguna cosa perquè es posessin
més tranquils. L‟única cosa que va dir va ser que aquella tarda havien de jugar com mai
havien jugat i que sense la senyora també podien guanyar. També va dir que havien de
treballar junts per aconseguir aquella copa. Sabeu que va passar? Aquella nit van
guanyar però no perquè els va ajudar la senyora sinó perquè van seguir el que va dir el
Max. I conte explicat conte acabat.
EMILY FRUTOS
HALLOWEEN AMB ELS AMICS
Un dia de Halloween, una nena molt alegre que es diu Emily, va quedar amb els seus
amics per fer “truc o tracte”.
L‟Emily anava disfressada de novia morta. Ella estava molt tranquil·la, tot i que, feia
angúnia de veure. Com que és nord-americana sabia bastantes coses d‟aquesta festa
perquè als Estats Units ho celebren com una de les seves grans festes.
Van anar preguntant a les cases si tenien llaminadures i algunes deien que no però
d‟altres que sí. Així van estar durant una hora i, al final, van anar a la farmàcia on, a l‟
Emily i als seus amics, els van donar moltes llaminadures.
Finalment, van anar a la plaça amb les bosses plenes de dolços i se‟n van menjar uns
quants. Uix! Que bons que estaven!!!
ARNAU ABAD
PERDUT AL BOSC
Hi havia una vegada un nen que es deia Mario, era un nen simpàtic i molt juganer, li
agradava molt el futbol i sabia jugar molt bé. Un dia va anar d‟excursió amb l‟equip de
futbol, van anar a un bosc. El Mario va anar a un banc a deixar la motxilla i quan es va
girar no hi havia ningú només hi havia un noi molt alt amb el cabell llarg i vermell, i li va
dir al Mario:
- Els teus companys han anat per aquell camí del final.
I en Mario va dir:
- D‟acord, gràcies.
Va seguir per on li va dir el noi però quan va arribar no trobava ningú del seu equip,
però va trobar un mag i li va dir:
- Em pots demanar 2 desitjos i els faré realitat.
En Mario va desitjar tornar amb els seus amics, el mag va moure la vareta i el Mario va
arribar on eren els seus amics.
Els hi va explicar tot el que havia passat i tots es van quedar bocabadats. Després van
estar jugant a futbol. Va arribar l‟hora de dinar i en Mario va recordar que encara no
havia gastat l‟últim desig. Va demanar anar 1 setmana a New York amb els seus amics i
la seva família i quan van acabar de dinar van anar corrents cap a l‟aeroport i van volar
fins a New York.
LAIA FORTES
EL MILLOR AMIC
Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau Garcia. Un nen simpàtic amable que
sempre intentava fer tots els amics possibles.
Un bon dia quan vam sortir de l‟escola em va preguntar si volia anar a casa seva per
provar el seu nou escalextric. Era un regal d‟aniversari del seu avi. Feia molt temps que
el volia i no li regalaven mai.
Quan vam arribar la seva mare ens va fer un berenar molt bo i vam anar a jugar. Em va
ensenyar la seva col·lecció de cotxes. El seu cotxe preferit era un Mini de color groc.
Vam inventar-nos el circuit i el vam fer per tota la casa. Quan vam començar a jugar
l‟Arnau, que en sabia molt, guanyava quasi totes les carreres que fèiem. Després la seva
mare ens va dir que anéssim a jugar una estona a fora perquè ens toqués l‟aire.
Vam decidir anar a la plaça Major a jugar una estona amb la seva nova pilota. Allà, per
casualitat, ens vam trobar a nens de la classe. En Pol i en Guillem. Com que era estiu i
feia molta calor, vam anar a comprar un gelat. L‟Arnau se‟l va demanar de llimona, en
Pol de maduixa, el Guillem el va demanar de xocolata i jo xocolata amb vainilla. Estava
boníssim!!
Vam anar a menjar-nos els gelats a la plaça. Quan anàvem cap allà va passar un nen que
va xocar amb mi i em va fer caure el gelat a terra. El nen em va demanar perdó i
l‟Arnau com que no li agradava veure un dels seus amics tristos, va compartir el gelat
amb mi.
En fi, que sempre és bo saber que hi haurà un amic per estar amb tu en moments
difícils o només per fer-te riure.
ARNAU CALVET
UN SOMNI
Havia una vegada en un barri de Palamós, una nena que es deia Laia, una ballarina de
rítmica molt especial. Aquesta nena no teniu ni idea del somni que va tenir més
estrany i per això, estic jo aquí, per explicar una aventura d‟aquesta nena tan simpàtica
i divertida. Així doncs, comencem.
Un bon dia d‟hivern la Laia, la Marta, que és la seva germana, i els seus pares van voler
anar a esquiar. La Laia mai havia esquiat però li feia il·lusió anar amb la seva jaqueta
nova de color lila, que és el color que més li agrada. Just quan ella va entrar al cotxe es
va descuidar al TOBI el seu gos!!! Va anar corrents cap casa seva i quan va obrir la
porta...BUM!!! Va aparèixer en un món ple de dibuixos animats! Va escoltar un soroll i
es va acostar una mica cap a l‟arbre del seu davant i hi havia.... els tres porquets amb
en Tobi!!! La Laia va cridar ben fort:
-EHHH VOSALTRES! Deixeu en pau al meu gosset!
Els tres porquets parlaven un idioma molt estrany però com ella era tan llesta va
parlar amb gestos i els tres porquets la van entendre molt bé. Ells li van dir que tenien
un problema i li havien preguntat al Tobi si sabia on podrien trobar als set nans per
poder comprar fusta i palla. La Laia no sabia que fer ni a on anar així doncs, va decidir
ser sincera, tal com és ella, i els va dir que no podia fer res. Per compensar, va fer un
ball d‟acrobàcies que va aprendre a rítmica: unes quantes voltes i de cop....es va
despertar! Era tot un somni! La Laia no sabia què pensar però va baixar del cotxe i va
anar a gaudir de la neu! Espera, no era a la muntanya de neu, era a la platja!!
PAULA MORENO
EL CONTE DE L’ALBERT
Hi havia una vegada un nen que es deia Albert, era un nen simpàtic i divertit. Un dia
quan anava cap a l‟escola, es va trobar un senyor trist pel carrer, li va preguntar què li
passava i el senyor li va dir que era pobre i no tenia diners per comprar menjar.
Justament aquell dia, l‟Albert, portava uns quants diners per comprar llaminadures
però aquell dia va fer una excepció i li va donar els diners a aquell pobre home, aquí va
mostrar la seva part més humil i solidària. Quan va arribar a l‟escola ho va explicar als
seus companys i tots el van aplaudir. Al pati un nen més petit va xocar contra ell sense
voler, tot i que es va fer una mica de mal, l‟Albert el va perdonar i li va dir que no
passava res i que podia tornar a jugar. El nen va estar content i ell es va sentir bé
perquè havia demostrat que era una bona persona.
Aquella mateixa tarda, va anar a la plaça amb els seus amics, tots van jugar fins que un
nen, que passava per allà, va caure i es va fer mal. Ell el va anar a ajudar i li va preguntar
si estava bé, el nen li va dir que sí i l‟Albert li va dir si volia jugar amb ells, el nen va
acceptar ràpidament. Al cap de 5 minuts ja eren amics amb el nen.
Quan va arribar a casa seva li va explicar als seus pares tot el que havia fet aquell dia i
els pares van estar molt contents i li van fer el seu menjar preferit per sopar. A l‟hora
d‟anar a dormir, l‟Albert va pensar en tot el que havia fet aquell dia i es va adonar que
tenia moltes qualitats, més de les que ell es pensava.
ARNAU MIRA
LA MUNTSA TROBA EL SEU COLLARET
Hi havia una vegada una nena que es deia Muntsa, tenia un germà que es deia Albert,
una germana que es deia Judith, el seu pare Xavi i la seva mare Rosa. Ella, la Muntsa,
era una nena molt eixerida i simpàtica. Ella tenia molts amics però el seu millor amic es
deia Jaume. El Jaume era un noi més gran que la Muntsa, però eren amics igual. Un dia
la Muntsa va anar al col·legi tota contenta, i pel camí es va trobar un nen però no li va
dir res. Ella es pensava que el nen, anomenat Miquel, la seguia, però no, era el nen nou
de la seva classe i, és clar, anava a l‟escola on anava la Muntsa. La Muntsa com que és
una nena sàvia li va preguntar:
-On vas?
-Ai! Quin ensurt! Qui, qui, qui ets tu? D‟on surts?
-Perdó per l‟ensurt, jo sóc la Muntsa.
-A val jo, jo, jo sóc en Miquel, ara vaig cap a l‟escola La Immaculada.
-Que ets nou?
-Sí, i perdó pel tartamudeig, es que tenia una mica de por.
-Ostres! Que n‟ets de soca! Sóc inofensiva a no ser que em facin enfadar. Va anem
cap a l‟escola que farem tard.
-Sí, que el primer dia no vull arribar tard.
La Muntsa i en Miquel van anar cap a l‟escola. Quan la Muntsa va tornar cap a casa, la
seva àvia i li va regalar un collaret. L‟endemà la Muntsa a l‟escola, a matemàtiques, va
resoldre tots el problemes bé perquè és una nena molt intel·ligent. Quan van sortir al
pati, un nen amb molta ràbia perquè havia fet tots els problemes bé, li va fer una
tibada al collaret i el collaret es va trencar. Va caure a terra i el va buscar però no el va
trobar. L‟endemà, en Miquel i en Jaume van arribar tard a classe. La Muntsa es va
preocupar perquè és molt bona amiga. A l‟hora del pati, en Jaume i en Miquel ja sabien
que la Muntsa aniria a parlar amb ells. Quan hi va anar en Jaume i en Miquel l‟estaven
esperant amb el collaret. La Muntsa es va posar contentíssima i aquells dos i la Muntsa
van ser amics per sempre.
GUILLEM ORRIT
L’ARNAU ABAD
Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau i un dia va anar a jugar a tennis amb els
seus amics. Estaven compartint una bona estona.
Van començar a jugar a tennis i van veure que un noi els estava mirant com jugaven
fins que van acabar. El senyor li va dir:
-Noi, ets molt bo jugant a tennis i molt bon company.
- I perquè ens estaves mirant? - Li va preguntar l„Arnau.
- Perquè em falten nens per jugar un torneig de tennis, vols venir a jugar amb
nosaltres?
- Val! -Va respondre l‟ Arnau tant educat com sempre - Quin dia?
- El diumenge.
- Val!
Quan va arribar a casa seva els seus pares li van dir:
-Com t‟ha anat Arnau?
-Molt bé, tinc una notícia molt bona.
-Quina?
-Que un noi m‟ha dit si volia jugar a un torneig amb ell i li he dit que sí.
-Val, ja et portarem nosaltres.
Quan van arribar al torneig, ja hi havien els seus companys d‟equip. Van començar a
jugar i, al final, van guanyar el torneig. Tot i que es va d‟haver d‟esforçar molt.
Va tornar a casa molt content i ben eixerit com sempre.
MAX GIRALT
LA LAIA I EL GRAN CONCURS
No fa pas gaire temps, aproximadament, deu hores, sis minuts i dos segons, hi havia
una nena que es deia Laia Fortes. Era molt simpàtica, mai es ficava en cap problema i
tenia moltes amigues i amics.
El cos de la Laia era molt flexible, fins i tot havia sortit per televisió demostrant com
feia el pi, caminar amb les mans, i moltes coses més.
Un dia, la Laia estava en el xiquiparc practicant una seqüència de passes que era la
següent: fer el pi, caminar amb les mans trenta passes, després baixar i obrir-se de
cames. Era una figura extremadament difícil que no li sortia mai. Mentre ella estava
practicant, la seva mare va anar-hi i li va dir que havia vist un cartell que posava: ”Vine i
gaudeix competint en el concurs, GIMNÀSTICA ARTÍSTICA, a Castellar del Vallès el
dia 20/02/2015”.
La Laia es va emocionar molt amb el concurs. Des d‟aquell dia entrenava cada dia per
la competició. Els seus amics l‟animaven molt i ella cada dia estava més motivada,
encara que sabia que el campionat seria molt difícil.
Va arribar el dia del campionat i la Laia estava més contenta que mai. L‟havien anat a
veure tota la classe i tots els seus familiars. Va arribar la primera ronda i la Laia la va
passar. Mentre es feia la competició, la preferida era una noia del club Madrileny,
l‟actual campiona, que també anava passant totes les rondes.
Van arribar les semifinals la Laia estava molt nerviosa, i de tant nerviosa que estava es
va lesionar. Tots estaven molt tristos per ella. El metge li deia que no podria seguir
però la Laia va dir que no s‟havia esforçat tant per tirar la tovallola, així que va decidir
seguir a la competició malgrat el dolor de la lesió. Es va recordar del dia en que la seva
mare li va ensenyar el cartell amb el concurs, i…
… Va fer el pi, caminar amb les mans trenta passes després baixar i fer l‟espagat!!!!!!!
Tots estaven molt contents i per celebrar la victòria van muntar una gran festa.
POL CARDEÑAS
LA BALLARINA SOBRE CAVALLS
Havia una vegada una nena anomenada Paula Rey. Era la més petita de tres germans,
rossa i d‟ulls blaus , el seu cognom li feia justícia, era la reina de casa seva. La Paula
tenia molts amics i jugava molt amb ells. A casa seva vivia envoltada de gossos, gats,
ratolins i ocells. Recollia i cuidava tots els animals abandonats que trobava fins que
podia col·locar-los en una bona llar.
Li agradaven els cavalls i ballar però no sabia com combinar-ho fins que, un dia, anant al
circ, va descobrir que es podia ballar sobre els seus amics de quatre potes.
Va decidir anar a una escola eqüestre a Barcelona on va aprendre l‟art de ballar sobre
el cavall. El “Darling” i ella tenien un futur junts i molt treball i entrenaments.
Mútuament es tenien molt d‟apreci.
Junts van participar en molts concursos eqüestres , primer no en guanyaven cap però
desprès de moltes hores entrenant, aprenent coordinacions, acrobàcies i modificant
els seus passos, va arribar la primera recompensa: es van classificar per a una final.
Aquesta competició la van estar preparant durant molt temps. El dia de la competició
els dos estaven molt nerviosos però preparats per gaudir-ne. El concurs va acabar, els
jutges reunits, discutien la puntuació, mentre la Paula i en “Darling”, en estat quasi de
xoc, restaven mirant els moviments dels jutges.
Els jutge principal es va posar de peu i va dir: “el guanyador o guanyadora d‟ aquest
concurs és” ...van sonar els platerets i el cor de la Paula bategava, toc toc, toc. I el
jutge va dir “La Srta. Paula Rey i el seu company “Darling”!
Va haver-hi un segon de silenci i a continuació la Paula i en Darling es van posar a
cridar, galopar i aplaudir. Aquesta parella va seguir triomfant en tot el món i van ser
coneguts artísticament com la reina eqüestre i el seu amic de quatre potes.
JOAN MARC SEGURADO
PAULA L’ACTRIU
Hi havia una vegada una nena que es deia Paula. Cada dia a l‟escola s‟ho passava d‟allò
més bé jugant al pati amb els seus amics i aprenent a la classe tot allò que explicava la
seva professora, ja que la Paula és una nena molt estudiosa i treu molt bones notes.
Però el que realment li agrada és el teatre.
A la sortida de l‟escola quan anava cap al teatre es va trobar una senyora que li va dir:
- Nena molt aviat seràs famosa .
Ella no va entendre res i va seguir cap a l‟escola de teatre. Allà s´ho va passar súper bé
perquè la Paula és molt juganera i divertida, però aquell dia, en acabar l‟assaig, la
professora els va dir que una escola molt famosa vindria i triaria la nena que millor
actués per fer una obra en un teatre de Barcelona amb actors molt importats. Tots els
nens van saltar d‟alegria i la Paula, que és molt responsable, es va posar molt nerviosa
perquè li encantaria fer aquest paper.
Quan va arribar a casa ho va explicar als seus pares i els va dir que estava segura que
ella guanyaria perquè li havia dit una senyora pel carrer. Els pares no li van fer massa
cas.
L‟ endemà quan va arribar a l‟escola de teatre es va trobar que en el jurat hi havia la
senyora que s‟havia trobat pel carrer. Quan va ser el moment d‟actuar va fer la seva
millor interpretació i tothom la va aplaudir. Ella, com que és molt senzilla, es va posar a
plorar de l‟emoció i va córrer a abraçar als seus pares.
Un cop van actuar tots els nens, el jurat va escollir a la Paula com a nova actriu de la
companyia. La senyora es va apropar a la Paula i, a l‟orella, li va dir:
-Veus com jo et vaig dir que series famosa?
A l‟agost d‟aquell mateix any la Paula va sortir en tots els diaris com a la millor actriu
infantil. La Paula, tot i que va triomfar, va continuar sent amiga dels seus amics.
LAIA PANCORBO
UN DIA AL PARC
Per celebrar el meu aniversari, el 27 de març, vaig quedar amb la meva amiga: la Maria
Fernández. A les nou del matí la vaig passar a buscar per Sant Feliu del Racó. Ella estava
molt contenta i riallera, com sempre. Havíem decidit passar el dia al parc de Montjuïc i,
de passada, faríem un pícnic. Així doncs, a les onze ja estàvem a Barcelona. Com que
encara no era l‟hora de dinar, ens en vam anar de compres. La Maria, tan amable com
sempre, em va comprar una faldilla i uns texans. Jo també li vaig comprar unes
orelleres d‟aquelles que li agraden tant i una jaqueta. Ens ho vam passar súper bé!! A
les dotze, vam passejar una mica pel parc de la Ciutadella. Tothom qui passava pel
nostre costat, fins i tot avis i ciclistes, la Maria, molt simpàtica, els saludava. S‟havia
acostat l‟hora de dinar, així que vam agafar el meu cotxe i ens vam dirigir al parc de
Montjuïc. Vam fer un pícnic com cal: la Maria va portar una truita de patates, croquetes
de formatge i una amanida. Com que és tan detallista, fins i tot, va emportar-se, del seu
jardí, tres gerros de flors. Jo vaig portar patates fregides, croquetes de pernil i beguda.
Xerrant i xerrant, a les dues i mitja ja havíem dinat. A la tarda, vam decidir anar al zoo.
Vam recollir tot el pícnic i vam anar a buscar el cotxe. Mentre estàvem de camí cap al
zoo, la Maria, de cop, em va cridar, molt nerviosa:
-Laura, para, para el cotxe!
I jo li vaig dir:
-Però, Maria, que t‟has tornat boja? Com vols que pari si estem enmig d‟una carretera!?
Però la Maria no m‟escoltava. Per fi, lluny d‟on érem, vaig veure uns aparcaments. Vaig
anar-hi i vaig aparcar. La Maria em va donar les gràcies molt ràpid i se‟n va anar
corrents no sé on. Jo, de pressa, la vaig seguir. I el que va fer em va emocionar molt:
vaig veure una velleta que havia caigut perquè s‟havia entrebancat amb la vorera. Estava
una mica marejada. De seguida, la Maria la va ajudar a aixecar-se i va veure que tenia
una ferida al genoll. Va anar corrents a la farmàcia que hi havia a la cantonada i va
comprar betadine. De seguida la va curar, i la velleta ja es trobava molt millor. Estava
molt agraïda. Quan vam veure que ja podia caminar sola i ja estava recuperada, ens en
vam anar. Ja eren les set de la tarda, així que vam decidir que ja quedaríem un altre dia
per anar al zoo i vam tornar cap a Sant Feliu. Va ser un dia genial!!
LAURA QUEROL
UNA BONA AMIGA
Un dia hi havia una nena molt simpàtica que es deia Laura. Va anar al cinema amb un
amic seu que feia molt que no veia. S'ho van passar molt bé, la pel·lícula era molt
entretinguda i, en acabar, el seu amic la va convidar a una bossa de crispetes. L'amic de
Laura estava molt content però quan comprava les crispetes es va adonar que no tenia
la cartera. Es va espantar molt, ja que hi portava diners, fotografies, carnets i coses
personals. Van anar a buscar-la per tot arreu. A Laura se li va acudir que potser era a
la sala de projeccions. Van anar a veure si era allà i la van trobar, li havia caigut mentre
estaven parlant. Gràcies a la Laura van trobar la cartera. El nen li va donar les gràcies i
se‟n va anar cap a casa. Un dia, li va explicar que al col·legi tenia molts problemes: es
reien d'ell, el pegaven i li tiraven el seu esmorzar al cap. La Laura va ajudar al nen i li va
dir que li hauria de comentar als seus pares però ell no volia. Al col·legi la Laura va
veure com pegaven al seu amic i va anar corrents a dir-li a la professora. Els nens van
dir que mai ho tornarien a fer però, un dia, el nen estava sol i, de sobte, van sortir els
nens que el volien tornar a pegar i va marxar corrent a casa seva. Quan estava més
trist, es va trobar a la Laura explicant a la seva mare el que havia passat al col·legi. La
seva amiga estava intentant ajudar-lo d'aquesta manera. Quan la seva mare va saber
aquest problema va parlar amb les mares dels nens i mai més van tornar a molestar al
nen.
POL MARTÍNEZ
3 DIES A NOVA YORK
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria Iglesias que era molt amable i
simpàtica. Un dia estava al parc amb una amiga seva, la Júlia, i estaven parlant de les
vacances que farien a l‟estiu. La Maria deia que ella volia anar a Nova York i la Júlia deia
que sí, que seria molt xulo. Llavors se li va ocórrer que podrien anar juntes a Nova
York però que els hi havia de preguntar als seus pares.
La Júlia va anar corrents a buscar als seus pares i la Maria als seus. Després quan ja els
hi havien preguntat es van tornar a trobar al parc, es van mirar i van dir a la vegada: Sí
que m‟han deixat! Les dues es van posar molt contentes i van començar a planejar el
viatge. Llavors, la Júlia es va posar tan contenta que va començar a saltar, va caure i es
va fer mal al genoll. La Maria va agafar una mica d‟aigua i va ajudar a la Júlia a aixecar-se.
Després li va dir que l‟acompanyava fins casa seva i que ja es trobarien l‟endemà amb
tot preparat per anar a Nova York. Dit i fet, la va acompanyar i va anar cap a casa seva.
L‟endemà, la Maria va anar a buscar a la Júlia i li va preguntar si es trobava bé i la Júlia
va dir que sí amb el cap. Es van acomiadar dels seus pares i van anar de camí cap a
l‟aeroport. Quan estaven pujant a l‟avió la Maria va veure un noi que li demanava una
mica de menjar perquè tenia molta gana i la Maria, com que era tan solidària, li va
donar una mica de menjar i uns quants cèntims perquè es pogués comprar més menjar.
Quan ja havien arribat a Nova York van anar cap a l‟hotel. Estaven tan cansades que es
van posar a dormir una mica. Quan es van despertar van decidir anar a veure Times
Square. La Maria va veure que la Júlia feia una mica de mala car i, com que era tan
riallera, li va explicar un acudit sobre pizzes i la Júlia es va petar de riure.
Es va fer de nit i van decidir anar cap a l‟hotel. Quan van arribar van sopar pizza i
llavors van anar a dormir. L‟endemà ja era l‟últim dia a Nova York i l‟havien d‟aprofitar
bé. Era l‟aniversari de la Júlia i, com que la Maria era tan bona companya, li va preparar
una festa sorpresa. Quan la Júlia es va llevar va veure tota l‟habitació plena de globus,
pastissos, etc. Es va posar molt contenta, només la van celebrar durant tres hores
perquè ja era l‟hora de marxar. Així que, tan contentes com havien arribat, van
marxar. S‟ho havien passat la mar de bé.
JAZZ CHANTS and SONGS
by Carolyn Graham
Els passat 23 de març els alumnes de 5è de l'escola van fer
un espectacle en anglès a la Sala d'Actes del Mirador. Van
musicalitzar i teatralitzar una selecció de "Jazz Chants and
songs" de Carolyn Graham.
Amb aquesta activitat hem treballat una sèrie d’aspectes
que són de gran importància en l’aprenentatge d’una
llengua estrangera, com ara: l’entonació, el ritme, el
vocabulari, les estructures gramaticals, pronunciació...
Aquests objectius s’han assolit amb una metodologia molt
activa i divertida.
Els nens i nenes de 5è van assajar molt i el dia de l'estrena
estaven una mica nerviosos, tot i així va sortir rodó. A més,
també van vestir les parets del gimnàs de l’escola amb les
lletres de les cançons que ells mateixos van escriure i
decorar.
Aquí us deixem el vídeo de l'actuació perquè comproveu que els
nois i noies de 5è estan fets uns artistes!
https://vimeo.com/125024058