Javi Gombao

Ètica: 4t d’ESO

Javi Gombao®

1

1. Introducció

2. Rússia abans de la revolució

a. (políticament, econòmicament, socialment, conseqüències)

3. Els canvis

4. Oposició política al tsarisme

5. Revolució Russa

a. La Revolució de 1905, La Revolució de 1917, Rússia i la I Guerra Mundial,

Revolució de febrer, el leninisme i La revolució d’octubre

6. El nou estat soviètic

a. La conquista del poder per els bolxevics, Guerra Civil, El Comunisme de Guerra

i L'expansió de la revolució.

7. La formació de l’URSS i la NEP

8. L’època de Stalin

a. La dictadura estalinista, La planificació econòmica, Desestalinització

9. Personatges més destacats

10. Cronologia

11. Bibliografia

Javi Gombao®

2

Revolució Russa

Revolució moderada

Revolució de 1905:

Reformes burgeses,

Creació de la DUMA

Febrer de 1917:

Acabament del tsar,

gobern provisional,

reformes burgeses

Revolució radical proletariat

Octubre de 1917:

Els soviets

controlen el poder i

s'origina la revolució

bolxeveic

Gener de 1918:

Disolució de Lenin i

l'Exèrcit Roig de

l'Assemblea

Constituent

1918-1920 Guerra

Civil: Es crea la

NEP

La revolució russa de 1917 va culminar amb la instauració del primer règim socialista del món.

El projecte socialista marxista, la revolució obrera i la dictadura del proletariat, va convertir-se

en realitat possiblement en un país que mai hagués pensat Marx.

La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va passar d'ésser

un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia pseudoliberal, després una

república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va acabar sent una república socialista

obrera.

La constitució de l'URSS, el primer estat comunista del món, tingué una gran transcendència a

nivell mundial. Per primera vegada s'obria una alternativa al sistema liberal-capitalista sorgit

de les revolucions burgeses d'arreu del món. El món es dividí entre seguidors i detractors del

nou sistema.

La Revolució Russa és un dels principals esdeveniments del segle XX, i molts dels fenòmens i

episodis d'aquest segle (revolució xinesa, divisió d'Alemanya, guerra freda, revolució castrista a

Cuba, guerra a l'ex-Iugoslàvia, etc.) no es podrien entendre sense fer-ne referència.

L'aventura comunista soviètica, encetada el 1917, acaba el 1991, amb la dissolució de l'URSS. A

partir d’aquesta data, el comunisme ha perdut força, però segueix formant part d’un somni

per a molts defensors de la llibertat i la igualtat social.

Aixi doncs, per tal de introduir-nos al tema podem esmentar que la Revolució Russa comprén

dos fases que són les següents:

Javi Gombao®

3

La Rússia de principis de segle era un país endarrerit econòmica, social i políticament. No

obstant això, des del punt de vista internacional, exercia el paper de gran potència militar. Ho

era només en aparença, ja que el seu exèrcit havia anat quedat antiquat al llarg de la segona

meitat del segle XIX.

Políticament

Es mantenia un Estat totalitari propi de l'Antic Règim (organització política, econòmica i social

existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses)

El poder era posseït per una monarquia absoluta i teocràtica presidida pel Tsar (Emperador)

que pertanyia a la dinastia dels Romanov, recolzat en quatre pilars:

a) la noblesa

b) el clergat

c) l'exèrcit i la burocràcia

d) policia política secreta, el “Okhrana”

Encara que existia un Parlament (la "Duma"), els seus poders estaven a mercè del tsar, que

gaudia de la potestat de convocar o dissoldre. Era, per tant, una forma de govern

"autocràtica", ja que el tsar concentrava a les seves mans el poder suprem de l'Estat i l'exercia

sense límits, a més era el màxim representant de l'Església ortodoxa.

Les llibertats polítiques i la llibertat d’expressió, eren inexistents i els dissidents o opositors

eren perseguits per la policia per tots els racons de l'Imperi.

Mitjançant tots els conceptes esmentats anteriorment podem constatar que Rússia tenia un

sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té

limitacions de tipus jurídic (absolutisme), disposava d’un sistema de govern en què el sobirà

exerceix una autoritat personal sense límit legal de cap mena (autocràcia) i la sobirania dels

monarques era de dret diví perquè creien i feien creure que la seva autoritat era legítima ja

que procedia de Déu, de qui eren els representants.

Els tzars DUMA

Javi Gombao®

4

Econòmicament :

Al començament del segle XX Rússia era un país preindustrial, ancorat en el passat, amb un

predomini absolut del sector agrícola. L'estructura de la propietat estava establerta sobre

grans latifundis en mans de l'aristocràcia, la Corona, l'Església i uns pocs agricultors

acomodats. La terra era treballada per camperols analfabets. En vigílies de la 1 ª Guerra

Mundial només el 14,5% de la població vivia en ciutats.

El sector agrari era incapaç de proveir de suficients recursos a la població, donat el seu

caràcter primitiu i tradicional, distanciat en gran mesura a les transformacions de la "revolució

agrícola" que havien alterat els fonaments econòmics d'altres països.

El 1905 el govern va fer una reforma agrària dirigida pel ministre Stolypin amb la idea de

modernitzar les antiquades estructures, però el seu fracàs va prolongar l'endarreriment

econòmic i social rus.

La industrialització, iniciada tardanament, va dependre del capital estranger i de la iniciativa de

l'Estat. L'acció privada va ser escassa, en part a causa de la debilitat de la burgesia russa.

La dependència econòmica al capital obligava al pagament d’interessos que eren finançats

mitjançant costosos impostos, suportats per la part més fràgil de la societat russa, la pagesia.

Javi Gombao®

5

Socialment

Des de el punt de vista social Rússia, en aquesta època,

destaca per ser una societat tremendament desigual.

La noblesa té un paper destacat en un país absolutista com

Rússia, a ella estan reservades tots els llocs públics tant civils

com militars. Gran part de l'aristocràcia russa viu a la cort

però el seu poder es recolza en un domini agrari encara

quan els servents han obtingut la seva llibertat.

El clero té també una gran importància en un país

eminentment religiós. Al capdavant de l'església ortodoxa

està el tsar que té poders polítics i religiosos. Els diferents

càrrecs eclesiàstics estan anomenats per ell, de manera que

el clergat funciona com una mena de cos de funcionaris

pagats per l'Estat. Davant les dures condicions de vida molts

russos es consolen amb la religió i altres busquen entrar en

l'Església per acabar amb les seves penúries.

Les classes mitjanes, consolidades i en ascens en els països industrialitzats, eren aquí gairebé

inexistents i van servir en gran mesura a la burocràcia del règim tsarista. La integraven

professionals liberals o comerciants assentats en les ciutats on a les zones rurals on estaven

representades per un reduït nombre de camperols acomodats, no subjectes a la servitud i

propietaris de nombroses terres. Tanmateix, va ser de les classes mitjanes d'on va sorgir en

gran mesura una minoritària classe intel·lectual ("intelligentsia") que va constituir la formació

de líders oposats al tsarisme.

La pagesia constitueix la immensa majoria dels habitants de l'imperi. Aquest s'organitzava en

un "Mir". Les seues condicions de vida no han canviat ja que han de pagar per la seua llibertat i

això frena el seu desenvolupament. Les mesures proteccionistes per afavorir la indústria fan

que pugin els preus i els camperols es troben indefensos. Davant d'aquesta situació la doctrina

anarquista es va a propagar molt ràpidament pel camp rus.

El proletariat industrial era igualment reduït, tot i que posseïa una elevada consciència de

classe i una alta politització, a causa de la implantació d'ideologies revolucionàries procedents

d'Europa (anarquisme i marxisme).

Els obrers són una minoria al país. Estan sotmesos a unes condicions de vida molt dures: viuen

en barracons amb deficiència de condicions sanitàries i amb jornades molt duradores. A més,

estava prohibida qualsevol organització obrera o qualsevol reunió per discutir els seus

problemes.

Javi Gombao®

6

Conseqüències

En primer lloc, el progressiu declivi del país davant la resta de potències europees durant el

segle XIX i primer terç del XX, fet apreciable en els conflictes bèl·lics mantinguts per Rússia des

de mitjan segle XIX: Guerra de Crimea, Guerra Rus-Japonesa i Primera Guerra Mundial.

En segon lloc, la greu inestabilitat interna, expressada en rebel·lions camperoles, terrorisme

anarquista, etc., Que van ser durament reprimides.

Aquestes revoltes van ser propiciades per la manca de reformes estructurals, si bé es va

pretendre dur a terme algunes (emancipació dels serfs en 1861) que no afectaran a la

substància del règim.

Davant aquest immobilisme l'oposició política no es va estructurar sinó que, per contra, es va

fragmentar en múltiples organitzacions

Entre 1861, data de l'abolició de la servitud i 1914, any en què Rússia entra a la Primera Guerra

Mundial, hi va haver intents de modernitzar el país. No obstant això, van ser incomplets i fet i

fet fracassar, accentuat la crisi del sistema.

Destaquen els següents canvis:

L'abolició de la servitud

La reorganització de la Justícia

La reorganització de l'Exèrcit

L'obertura de les universitats

La industrialització del país

Presoners en la I Guerra Mundial

Javi Gombao®

7

Al llarg del segle XIX van anar sorgint a Rússia una oposició on el seu origen s'ha de buscar en

els sectors més il·lustrats de la societat. Aquest col·lectiu ha rebut el nom de "Intelligentsia".

D'ella van sorgir nombrosos líders de diverses formacions polítiques

Al marge de l'objectiu comú que aquests grups compartien, la destrucció del tsarisme, les

seves diferències van ser sovint irreconciliables:

Ideologia Partits i dirigents Suport social Programa

Liberal Constitucional democràtic (monàrquic) Milioukov

· Burgesia Instauració d’un règim parlamentari occidental; sosteniment de la Guerra; reunió d’una Assemblea Constituent

Socialista Socialista moderat (republicà) Kerensky

· Intel·lectuals · Petita burgesia

Socialista- revolucionari Tchernov

· Camperols · Intel·lectuals

Finalització de la Guerra; Assemblea Constituent, Repartiment de terres

Marxista Socialdemòcrata Mencheviques Martov

· Intel·lectuals · Obrers

Finalització de la Guerra; Assemblea Constituent; col·lectivització

Bolcheviques Lenin

·Intel·lectuals · Obrers

Finalització de la pau immediata; dictadura del proletariat; tot el poder per als soviets; col·lectivització

La revolució es defineix per ser el canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions

polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.

La Revolució Russa, sens dubte, fou un dels fets històrics més importants del segle XX que es

caracteritza per ser un procés revolucionari que, a Rússia, posà fi a l'autocràcia dels tsars i

dugué a la instauració d'un règim socialista. Cal distingir-hi:

La revolució del 1905

La revolució del 1917

Javi Gombao®

8

REVOLUCIÓ RUSSA DEL 1905

Fruit del malestar que va provocar la

crisi econòmica que assotava Rússia

(crisi de subsistències, atur), i del

descontentament causat per la derrota

militar enfront a Japó, (que ambdues

desitjaven ampliar la seva àrea

d'influència a Manxúria, província Xina,

així com apoderar-se de la península de

Corea). La derrota va provocar a Rússia

un fort moviment social en demanda de

reformes.

Així doncs, el partit socialdemòcrata (marxista) s'anirà organitzant en agrupacions o

assemblees d’obrers, soldats i camperols en oposició al tsarisme que anys més tard cobrarien

especial relleu. La seva missió és controlar els sectors claus de l' economia i les comunicacions

del país per, en un moment donat, conquerir el poder polític.

La majoria de les forces polítiques implicades no pretenien destruir el tsarisme sinó que

sol·licitaven la incorporació de reformes polítiques. El fet que desencadena la revolució va ser

una protesta d'unes 200.000 persones que pretenen fer-li arribar una sèrie de peticions:

convocatòria d'una assemblea constituent, millores salarials, jornada de huit hores, llibertat de

sindicació, etc.

Per resposta van obtenir una violenta repressió que es va saldar amb més de mil manifestants

morts ( "Diumenge Sagnant") . Van sorgir els primers soviet (comitès d'obrers). El tsar va donar

algunes concessions

Per tant, els fets del 1905 foren una seriosa advertència per a l'autocràcia tsarista i una valuosa

experiència per als partits d'esquerra i per al moviment obrer, fins al punt d'ésser considerats

com l'assaig general" de la revolució del 1917.

LA REVOLUCIÓ RUSSA DE 1917:

En el període comprès entre febrer i octubre de 1917 van tenir lloc dues revolucions.

La de febrer va suposar el destronament del tsar i la constitució d'una república

democràtica burgesa representada per un Govern Provisional.

La d'octubre va posar fi a aquest govern derrocat pels bolxevics i va donar origen al

primer estat socialista del món.

Javi Gombao®

9

Les repercussions de la I Guerra Mundial a Rússia

Des de 1914, Rússia participa en la Primera Guerra Mundial , al costat dels aliats. Però l'esclat

de la revolució bolxevic, precipitarà la sortida de la guerra.

L'any 1913 es va celebrar a Rússia el tricentenari de l'arribada al poder de la dinastia Romanov

i el centenari de la derrota de Napoleó a Rússia. Aquestes celebracions oficials contrasten amb

la penúria de la població. A aquesta situació cal afegir els sofriments que ha d'experimentar el

poble rus quan esclati la I Guerra Mundial. Tota l'economia s'orienta per proveir el front i les

conseqüències sobre obrers i camperols que veuen encara més retallats els seus ingressos.

Malgrat aquests esforços la situació de l'exèrcit rus és lamentable, està mal abastat i les

comunicacions impedeixen qualsevol atac seriós a l'enemic, la fam entre els soldats i la seua

moral està per terra. La carestia portarà a una pujada espectacular dels preus i a la congelació

dels salaris dels quals farà augmentar les protestes, així

com el nombre de morts a finals de 1916

En aquestes circumstàncies l'oposició demòcrata (partit

kadet) demana una monarquia constitucional. La situació

serà tan desesperada que el 1917 esclatarà una revolució

que acabarà amb el poder del tsar.

La revolució burgesa de febrer:

Es tracta de la primera fase de la Revolució Russa, el febrer del 1917 que forçà l'abdicació de

Nicolau II.

Rússia passa de ser una monarquia absoluta a ser una república burgesa. Entre febrer i octubre

de 1917, hi ha una clara dualitat de poders: el del govern provisional i el dels soviets.

Mitjançant aquesta revolució burgesa es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim,

basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat

en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i

el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per

una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de

revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.

Com a conseqüència sorgí el govern provisional ja que no es va poder dir a terme el procés

constitucional democràtic, en un país en guerra, i finalment fou enderrocat per la revolució

Javi Gombao®

10

d'octubre, que desencadenà la dualitat de poders que va ser una situació en que hi havia un

poder popular, representat pels soviets, progressivament dominats pels bolxevics.

Es van prendre moltes mesures, la llibertat d'expressió va acabar amb la policia tsarista però

no va aconseguir el principal, acabar amb la guerra i alimentar la població. Davant la

inestabilitat i les contínues derrotes militars, els soviets van prenent cada vegada més

protagonisme

El leninisme.

La principal oposició al govern provisional fou la de Lenin, que

adoptà un conjunt de doctrines i de conseqüents posicions

polítiques basades en l'obra de V.I. Lenin o que invoquen

aquesta com a fonament, marxisme-leninisme (interpretació de

Lenin de la teoria marxista per tal d'explicar per què el

capitalisme no s'havia esfondrat, que segons ell es devia a

l’imperialisme). Així doncs, la revolució democràtica-burgesa

deuria conduir a una revolució socialista.

Lenin, tenia una concepció del moviment revolucionari on es

basava que la revolució deuria ser dirigida per una organització sòlida que es convertisca en la

vanguarda del proletariat: Partit Comunista (PCUS). D’altra banda, volia que l’Estat estigués

controlat per un partit únic (PCUS) que establera una democràcia proletària o dictadura del

proletariat .

Això, va portar a formar la Tesis d’abril que es caracteritzava per ser un manifest programàtic

en el que proclamava: punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revolució, tot el poder per

als soviets i confiscació de les terres, la banca i els consorcis capitalistes. Amb aquestes

directrius, els bolxevics prepararen la insurrecció contra el govern provisional que els portà al

poder (Revolució d'Octubre) on reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer

Socialdemòcrata Rus el Pravda, és a dir, el diari soviètic.

Javi Gombao®

11

La revolució socialista d'octubre:

Segona fase de la Revolució Russa, pel fet que tingué lloc el 25 d'octubre que donà el poder al

partit bolxevic. Rússia passa de ser una república burgesa a ser una república socialista. Amb el

cop d'estat bolxevic, Lenin arriba al poder i Rússia (aviat l'URSS) es convertirà en el primer país

socialista del món.

Aquesta revolució destaca per la incorporació de:

Comunisme: Sistema d'organització social que proposa l'abolició de la propietat privada i

la comunitat de béns (mitjans de producció i béns de consum). El comunisme va lligat als

corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme.

Comitè Militar Revolucionari: Òrgan coordinador de l'aixecament que va controlar tota la

ciutat i el Palau d'Hivern, seu del govern provisional.

Consell de Comissaris del Poble: Òrgan representatiu del primer govern obrer i camperol,

en el que els bolxevics hi tenien la majoria. Lenin fou el seu president. On les seues

primeres mesures foren:

o Decret sobre la terra: va suposar la nacionalització i repartiment dels latifundis

de l'Estat, la noblesa i l'Església

o Decret sobre la pau: es va firmar un armistici amb Alemanya

o Decret sobre les empreses i la banca: el nou Estat passà a controlar-les. Es va

abolir la propietat privada.

Comissari del poble: Membre del govern amb poder executiu, a la Rússia revolucionària,

que tenia al seu càrrec una comissaria o departament. El nou govern revolucionari

substituí el títol de ministre pel de comissari.

La Revolució russa havia triomfat, però va haver de fer front a una guerra civil que va durar

fins 1921 (exèrcit tsarista contra l'exèrcit bolxevic). Finalment, els bolxevics van guanyar i

crearen l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) que va existir fins a 1991.

Javi Gombao®

12

Una vegada coronada amb èxit la revolució dels soviets, es va obrir un període d'inestabilitat,

tant política com militar, que es va estendre des d'octubre de 1917, data en què va ser

enderrocat el govern provisional, fins als primers mesos de 1921.

La conquista del poder per els bolxevics

Després de vèncer l'oposició d'alguns companys de partit, Lenin prepara la conquesta del

poder, ja que pensa que és el moment l'adequat i que a causa del descontentament popular

amb el govern burgès tindran molts suports.

L'operació és ràpida, guàrdies i soldats vermells es van fer amb el control de Sant Petersburg.

El govern de Kerenski fuig i els bolxevics es fan amb el poder a algunes ciutats de. Els soviets

augmentaran la seua importància i seran la base per a la creació del nou Estat, on han estat

marginats els menxevics i els social-revolucionaris que també participaven en ells que a partir

d'ara seran controlats exclusivament per els bolxevics.

Una vegada que els bolxevics arriben al poder, hauran de fer front a greus problemes tant

econòmics com socials, crear noves institucions, aconseguir la pau a la I Guerra Mundial, i

guanyar una guerra civil a l'interior contra els que no són partidaris del seu règim. Així doncs, el

Govern format per Lenin estarà integrat exclusivament per bolxevics que, a partir d'ara,

s’anomenaran comunistes.

Guerra Civil

Javi Gombao®

13

En una primera etapa (1917-1921) el nou estat ha de fer front a una guerra civil, és a dir, la

guerra entre ciutadans d'un mateix país o d'un mateix estat.

Per consolidar la revolució els comunistes han d'afrontar encara moltes dificultats i superar la

guerra civil. La situació continuava sent terrible tant en l’economia, en el social i les

destruccions de la guerra havien minvat la capacitat productiva del país.

En aquestes condicions va esclatar una guerra civil a Rússia entre els partidaris dels bolxevics i

els seus opositors. D'una banda els russos blancs dirigits per Wrangel i Denikin, capitalitzen als

burgesos, partidaris del tsar, terratinents i descontents en general. Així doncs, rebran el

d’altres països a causa de la supressió del deute exterior que els comunistes no reconeixen

com a pròpia on també influeix la por de l’extensió del comunisme per tot el continent.

Els russos vermells seran dirigits per Trotski que crea l'exèrcit roig, dotat d'una gran disciplina,

capacitat combativa i dirigit per militars eficaços.

La victòria final va ser per als bolxevics, a causa de tres factors: el suport popular, l'escassa

coordinació dels exèrcits enemics i la tasca estratègic-organitzativa de Trotski.

Un altre fet important va ser l'assassinat del tsar Nicolau II i la seva família. La victòria va

arribar en 1921 i va suposar l'aïllament del règim comunista, Rússia, a més, quedava envoltada

de països hostils: els antics territoris russos que han obtingut la seua independència.

El Comunisme de Guerra

a) Un rígid control de l'economia.

La situació de la Guerra Civil va portar als comunistes a

imposar el que es va cridar el comunisme de guerra que

significava un fort control de l'economia per part de l'Estat

amb l'objectiu de guanyar la guerra. Es necessitava proveir

ràpidament l'exèrcit i alimentar la població civil, per això es

va recórrer a la nacionalització total de la producció i a

orientar-la cap a la producció d'armes. Es prohibeix, a més,

el comerç privat. En l'agricultura l'Estat exerceix un control

sobre la producció i arribà a aconseguir el monopoli en la

producció de blat i requisar als pagesos els excedents, són

freqüents també la col·lectivització de terres i una

planificació de l'economia.

Des del punt de vista polític el comunisme de guerra va dirigir una onada de terror sobre els

social-revolucionaris i opositors en general a través de la policia política i les ordres obreres.

Javi Gombao®

14

b) Un balanç negatiu

El control de l'agricultura i la indústria va ajudar a guanyar la guerra però va ser un fracàs des

del punt de vista econòmic tant en el camp com en la indústria. El resultat d'aquestes mesures

va ocasionar un fort descens de la producció, una pujada espectacular dels preus, el desordre,

la fam i el deteriorament de la moneda. A això caldria afegir que el comerç s'havia reduït i no

existien intercanvis. Més endavant, va haver-hi una sequera que va ocasionar moltes morts.

L'expansió de la revolució.

Es procura expandir la revolució amb la teoria que parteix de la idea que la revolució no ha

d'acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d'arribar a la liquidació total de la

societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa per

arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de

les relacions socials (revolució permanent).

D’altra banda requeria la III Internacional, una organització que reunia els representants de

tots els partits comunistes del món on per ingressar-hi s'exigia l'acceptació de les tesis

marxistes-leninistes, la qual cosa va fer que els partits socialistes no s'hi adherissin i fundessin

la seva pròpia Internacional socialista el 1923. Amb l'arribada de Stalin al poder (1924), es

convertí en un instrument més de la política exterior de l'URSS.

La Internacional Comunista va promulgar 21 condicions per integrar-se a la nova Internacional.

Aquestes condicions plantejaven l'obligació de depurar del partit els elements reformistes,

anarquistes o petitburgesos, el suport a la revolució russa i la reforma dels partits sota els

principis d'organització i de disciplina bolxevics. L'acceptació o no d'aquestes condicions a

molts països va provocar la divisió dels partits socialistes entre una majoria que va continuar

acceptant els principis socialdemòcrates i una mionoria que va sortir del partit per constituir

grups comunistes.

També, destaca el Kominform, és a dir, l’organització que tenia la funció de coordinar, a escala

internacional, les accions polítiques dels partits comunistes nacionals.

En una segona etapa (1921-1941), assistim a la construcció del socialisme a l'URSS. Primer es

forma l'URSS, és a dir la sigla de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques (Unió

Soviètica) i el sistema constitucional soviètic.

Al març de 1921, durant el X Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), antic

Partit Bolxevic, Lenin va apel·lar a la unitat i la cohesió del partit alertant sobre les amenaces

Javi Gombao®

15

de fraccionament i contrarevolució. La diversitat d'aquest partit va quedar restringida a una

sola línia oficial. Els partits i organitzacions polítiques quedaven abolits.

L'URSS es va establir al desembre de 1922 com una federació de repúbliques socialistes

soviètiques integrada per Rússia, Ucraïna, Bieolorusia i Transcaucàsia (Geòrgia, Azerbaidjan i

Armènia) amb capital a Moscou. El 1924 es van adherir Uzbekistan, Turkmenistan i Kirguizistan

i el 1929 Tadzikistán. Es tractava d'un Estat plurinacional i multiètnic que equivalia a l'extensió

de l'antic Imperi dels tsars dels quals, estava regida per un sol partit (PCUS), establert en

cadascuna de les repúbliques.

Fins 1945 la URSS va constituir l'únic estat comunista del món. El 1923 es va elaborar una nova

Constitució en la qual es delimitaven les competències del nou Estat en matèria de planificació

econòmica, defensa, paper de les repúbliques, a les quals se'ls reconeixia el dret d'igualtat i es

respectava en teoria la possibilitat d'abandonament de la unió.

L'òrgan suprem legislatiu, per tant, residia en el Soviet Suprem (constituït pels delegats dels

soviets de les repúbliques). Era elegit per sufragi universal i indirecte. El Soviet Suprem triava el

Presídium, el president era el cap de l'Estat de la URSS. Igualment elegia al Consell dels

Comissaris del Poble, una mena de consell de ministres. Tota l'organització política quedava

controlada pel Partit Comunista, molt jerarquitzat on el principal òrgan era el Comitè Central,

dirigit pel secretari general. La missió del Partit era implantar la dictadura del proletariat com a

pas previ a la consolidació del socialisme i finalment del comunisme.

El control de l'Estat del PCUS va convertir a l'URSS en un Estat totalitari. El 1924 l'URSS va

normalitzar les seues relacions amb l'exterior i els països la van reconèixer. La construcció del

nou Estat no va estar exempta de problemes. La mort de Lenin (1924) va deixar en suspens la

qüestió de la successió del líder.

Hi havia diverses tendències en el partit: la de Bukharin, favorable a un socialisme progressiu i

compassat i la de Trotski, partidari de la revolució permanent i de l'extensió internacional del

comunisme. Les dues van ser superades per una tercera, la defensada per Stalin, qui des del

seu lloc de Secretari General del PCUS, pretenia consolidar la revolució a Rússia abans de

traspassar-la a altres països.

A la mort de Lenin es va nomenar una "Troica" (Stalin, Zinoviev i Kamenev) que es va

encarregar de la direcció del Partit. En ella va participar Stalin, que va anar desplaçant als vells

dirigents revolucionaris fins quedar-se amb el poder absolut. El 1925 Trotski va ser expulsat del

PCUS. Bandejat el 1927, dos anys més tard va haver de exiliar-se de Rússia.

La Nova Política Econòmica (NEP)

Política econòmica adoptada a l'URSS en 1921-28 per tal de fer front a les dificultats creades

pel comunisme de guerra. Aquest sistema comportà la nacionalització de la indústria i dels

serveis, l'abolició de la moneda, la prohibició del comerç per agents privats i unes

Javi Gombao®

16

elevadíssimes exaccions sobre la producció agrària, afavorí la caiguda de la producció

industrial, l'aparició d'un comerç il·legal, la inflació i les revoltes camperoles.

Amb la NEP, Lenin pretenia en un principi impedir

l'afebliment del poder soviètic, amenaçat en diversos

fronts, on hagué de cedir a diverses demandes:

substitució de les requises als camperols per un impost

en espècie i el restabliment d'una certa llibertat

d'intercanvi per als camperols, els petits comerciants i

els petits propietaris; la moneda fou restablerta (1922) i

permeté la circulació del capital estranger i autòcton per

a engegar la indústria, l'establiment de cooperatives de

petits productors i capitalistes, els lloguers

d'establiments industrials i comercials, la utilització de

tècnics burgesos en empreses de l'estat i les relacions

laborals capitalistes.

L'objectiu de la NEP era la recuperació de l'economia,

cosa que ho aconseguí en un grau considerable. Però en

la mesura que aquesta recuperació havia estat possible mitjançant la reprivatització de

l'economia, la NEP era vista pels bolxevics com una amenaça contra l'estat soviètic i

contradictòria, a més, amb la ideologia comunista.

En la pràctica, doncs, la NEP fou considerada com un instrument que calia abandonar tan aviat

com les condicions ho permetessin. Alguns dirigents soviètics, defensaren la continuïtat de la

NEP com una via per a l'assoliment gradual del socialisme, però l'opinió majoritària, era

partidària de la industrialització accelerada i la col·lectivització agrària a gran escala. La mala

gestió en el subministrament de gra als centres urbans fou aprofitada el 1928 per Stalin com

un pretext per a clausurar la NEP, que fou substituïda pel primer pla quinquennal.

L’aplicació de la NEP, va originar com a conseqüència la crisi de les tisores; una situació que va

originar un desfasament entre els preus industrials, molt alts, i els preus agrícoles, molt baixos,

just al contrari del que havia estat durant l'etapa del comunisme de guerra.

A la mort de Lenin (1924) s'obre un gran debat polític i

econòmic, que acabarà amb l'arribada al poder de Stalin.

Aquesta època constitueix la segona etapa de la Revolució

russa i comprèn cronològicament des de finals dels anys 20, en

què Stalin pren les regnes del poder soviètic, fins a la seva mort

a l’any 1953.

Stalin no va aconseguir immediatament el control del Partit i

l'Estat soviètic. L'Estat va quedar en mans d'una direcció

Funeral de Lenin

Javi Gombao®

17

col·legiada (Troica) que ja havia assumit el poder durant la malaltia del líder. Aquesta estava

integrada per Zinoviev, Kamenev i el mateix Stalin. Fins llavors el màxim líder soviètic (Lenin)

havia actuat sense obstacles en la direcció ideològica i política de partit. Ara el panorama no

era unitari i al PCUS hi havien profundes desavinences.

Fonamentalment dos van ser les tendències que es van enfrontar, dels quals ambdues

postures simbolitzaven la lluita pel poder en el seu partit:

Stalinisme: partidària de la consolidació del socialisme en un sol país, segons la qual el

socialisme es podia construir en un sol país i la Internacional havia d'acomplir la tasca

de defensar l'URSS per tot arreu.

Trotskisme: inclinat per la "revolució permanent" segons la qual calia que la revolució

s'escampés per tot arreu i la Internacional Comunista havia d'impulsar-la a través dels

diversos partits comunistes, a tots els països.

La vencedora va ser l'encapçalada per Stalin, qui el 1925 va aconseguir l'expulsió del PCUS del

seu adversari, buidant el camí cap a la eliminació política i física de la vella guàrdia bolxevic,

que va ser exterminada, dels quals Zinoviev, Kamenev, Bukharin, van ser executats i Trotsky va

ser assassinat en el seu exili.

La dictadura estalinista

Stalin intentarà aplicar la seva doctrina del "socialisme en un sol país". Des del punt de vista

polític, implantà una dictadura de partit. El triomf de Stalin sobre els seus adversaris va obrir

una etapa marcada pel poder i el nou líder, que es va valer de pràctiques repressives (judicis

arbitraris, deportacions i assassinats) per perpetuar-se en el poder.

Així doncs, va llançar el país a un procés accelerat d'industrialització i a la col·lectivització de

l'agricultura. Els sacrificis pels quals va haver de passar la població només es van poder

imposar mitjançant l'establiment d'una dictadura totalitària en què tot tipus d'oposició va ser

eliminat.

Trotsky Stalin

Javi Gombao®

18

Per tant, va haver un totalitarisme que tenia com a trets característics l'existència d'un partit

únic, un estret control dels mitjans d'expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu,

una política exterior i una actitud intolerant davant les comunitats nacionals existents dins

l'estat. Es feien depuracions i purgues per eliminar membres considerats perillosos i

desafectes, elements políticament indesitjables, o poc segurs en l'administració pública o en

un partit polític. D’altra banda, durant el règim estalinista, es va fer diversos gulag, és a dir, la

continuació de la pràctica tsarista de portar a Sibèria els condemnats per delictes comuns o

polítics. I finalment foren jutjats antics membres del PCUS. Acusats de desviacionisme

trotskista, alta traïció i espionatge, la majoria foren condemnats a mort i executats, a aquest

fet es coneix com els processos de Moscou

La planificació econòmica

A nivell econòmic, va introduir la planificació econòmica, dels quals a partir de 1928 Stalin va

abandonar els postulats de la NEP i va imposar una nova forma de dirigir l'economia: la

planificació i la centralització.

L'Estat controlaria a partir de llavors tota l'activitat i establiria les directrius a seguir, tant en el

sector industrial com en l'agrícola. L'organisme encarregat d'aquesta comesa era el "Gosplan"

on la seva tasca consistia en fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials,

l'elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels seus representants a

les repúbliques de l'URSS.

Javi Gombao®

19

L'activitat econòmica es va projectar en períodes de cinc

anys, anomenats "Plans Quinquennals". De 1928 a 1941 hi

va haver tres plans, l'últim dels quals va quedar interromput

per la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra els plans

quinquennals van tornar a reprendre.

L'objectiu dels plans quinquennals era lliurar a Rússia del

seu endarreriment econòmic, dotar-la d'un fort potencial

industrial i fer-la agrícola i militarment autosuficient. Els

mitjans per aconseguir-van ser la socialització de la

indústria, la col·lectivització dels camps i el control de la

distribució de la producció. La planificació va afectar tots els

camps de l'economia: inversió, producció, consum, salaris i

preus. Va deixar de costat qualsevol tipus d'autogestió dels

obrers i les empreses.

Es va suprimir el sistema mixt de propietat estatal i privada i es va tornar al dirigisme estatal de

les fases inicials de la revolució. Per això va ser prioritari eliminar els principis de la NEP, el que

socialment es va traduir en la destrucció de les classes socials que havien prosperat sota la

seva cobertura, especialment la dels kulaks.

Per assolir els objectius fixats es van establir com a prioritàries dues tasques:

I. La col·lectivització del camp: els propietaris havien d'aportar les seves possessions

agrícoles i ramaderes a la col·lectivitat

II. La socialització de la indústria: la indústria va quedar sota el control de l'Estat

La Desestalinització

A la mort de Stalin (1953), el règim comunista soviètic va suavitzar-se.

Això desencadenà la desestalinització, és a dir, es va prendre unes

mesures en els estats socialistes contra la figura de Stalin i la seva

actuació política. El procés es va iniciar el 1956, arran d'un informe

presentat per Khruixtxov (líder de la Unió Soviètica després de la mort

de Stalin) en el XX Congrés del PCUS, i va consistir en la reorganització

del partit, la depuració d'alguns dirigents, la rehabilitació d'altres i

una certa obertura del sistema.

Javi Gombao®

20

Javi Gombao®

21

1855 Alexandre II, tsar de Rússia.

1861 Abolició del feudalisme a Rússia: reformes d'Alexandre II (abolició de la servitud).

1881 Alexandre III, tsar de Rússia.

1883 Plekhànov forma la primera organització marxista russa (Emancipació del Treball).

1894 Nicolau II, tsar de Rússia.

1898 Lenin funda el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).

1901 Organització del Partit Socialista Revolucionari o Partit Socialrevolucionari Rus (PSR).

1903 Escissió entre bolxevics i menxevics en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).

1904 Atemptat terrorista contra el ministre de l'Interior Plehve. Redacció de la plataforma dels "onze punts".

1904-1905 Guerra russo-japonesa.

1905 Primera revolució russa. Derrota de Port Arthur davant el Japó (gener). Fets del "Diumenge Sagnant" (22 gener). Amotinament del cuirassat Pot'omkin (juny). Primeres vagues polítiques de la Revolució (octubre). Apareixen els primers soviets. Duma legislativa.

1917 Revolució burgesa (febrer) (Revolució de Febrer). Abdicació de Nicolau II. Govern provisional (Kerenski). Tesis d'Abril de Lenin preconitzant la Revolució socialista. Assalt al Palau d'Hiverjn Revolució socialista a Rússia (octubre) (Revolució d'Octubre) (novembre en el calendari occidental). Assalt al Palau d'Hivern (octubre). Els bolxevics aconsegueixen el poder a Rússia (octubre). Eleccions a l'Assemblea Constituent (novembre). Inici del sistema econòmic comunista. Armistici de Brest-Litovsk Els russos abandonen la guerra (15 de desembre). Independència de Finlàndia.

1918 Obertura i dissolució de l'Assemblea Constituent (gener). Signatura de la Pau de Brest-Litovsk (març). Independència d'Estònia, de Letònia i de Lituània. Assassinat del tsar de Rússia, Nicolau II, i de la seva família. El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR) pren el nom de Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

1918-1920 Guerra civil a Rússia. Intervenció estrangera. Exèrcits Blanc i Roig. Comunisme de guerra.

1919 Fundació de la Tercera Internacional o Internacional Comunista (Komintern) a Moscou.

1921 Comissió Estatal per a la Planificació. Inici de la Nova Política Econòmica (NEP) soviètica.

1922 Fi de la guerra civil a Rússia i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Stalin, secretari general del partit comunista soviètic.

1923 Nova Constitució de l'URSS.

1924 Mort de Lenin. Poder d'Stalin.

1927 Expulsió del partit comunista i exili del líder bolxevic ,Trotski.

1928 Aplicació del primer pla quinquennal a l'URSS.

1929 Inici de la dictadura personal de Stalin a l'URSS.

1953 La Desestalinització

Javi Gombao®

22

LLIBRES:

a. CARR, E.H. La revolución rusa. Alianza. Madrid, 1985.

b. DOBB, M. El desarrollo económico soviético soviético desde 1917. Tecnos.

Madrid, 1972.

c. REED, J. Els deu dies que trasbalsaren el món. Ed. de 1984. Barcelona, 1986

INTERNET:

a. http://www.buxaweb.com

b. http://www.historiasiglo20.org

c. http://www.profesorenlinea.cl

d. http://www.claseshistoria.com