Roba Amiga · 2009. 5. 12. · Roba Amiga. 7 anys vestint xarxa. 8 ja són 15 a Catalunya. Altres...

3

Roba Amiga7 anys vestint xarxa

3 OBSERVATORI DE LA INCLUSIÓ SOCIAL

3

Col·lecció Eines per a la Inclusió

Roba Amiga7 anys vestint xarxa

Roba Amiga. 7 anys vestint xarxa.

2

ROBA AMIGA. 7 ANYS VESTINT XARXA

Edita:Fundació Un Sol Món de Caixa CatalunyaAntoni Maura, 6 – 08003 Barcelona

Coordinació: Paula Veciana i BotetAnàlisi de dades i redacció de textos: Andrea Balletbó i Roldán

Fotografies: Andrea Balletbó i Roldán, Enrique Villanova (fotografies de Recicla Girona), Peter Toepfer (fotografies ADAD L’Encant) i Olga Carrilero Coll (fotografies de Solidança).

Mapes: Palli: disseny

Edició i correcció de textos: INK CATALUNYA, SA

Disseny i maquetació: SUBJECT màrqueting social, SCP

Impressió: Centre Especial de Treball Apunts

Agraïments: Volem agrair especialment a totes les empreses d’inserció que van compli-mentar el qüestionari i que ens van dedicar un temps per realitzar les entrevistes qualitatives. També volem agrair les aportacions realitzades per en Juli Silvestre i l’Stefano Sanfilipo.

Fundació Un Sol Món de Caixa CatalunyaNúmero de registre editorial 1535/76Maig de 2008

Dipòsit legal: B -32096 - 2008ISBN: 978-84-612-4307-5Imprès en paper ecològic 75%

Aquesta obra està sota una llicència de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. La llicència es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.ca

S’autoritza la reproducció total o parcial d’aquest llibre sempre que se’n faci constar el títol, l’autoria i l’editor i no s’utilitzi per obtenir beneficis comercials.

ROBA AMIGA. 7 anys vestint xarxa.(Coordinació: Paula Veciana i Botet; Anàlisi de dades i redacció de textos: Andrea Balletbó i Roldán)128 pàg., 21 cmTítol al llom: Roba Amiga. 7 anys vestint xarxa.ISBN: 978-84-612-4307-5I. Fundació Un Sol Món. II. Caixa Catalunya. III. Títol:Roba Amiga.II. Catalunya – Reciclatge tèxtil– Empreses d’inserció


3

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

PRÒLEG

1. METODOLOGIA1.1. Objecte d’estudi1.2. Tècniques d’investigació1.3. Contingut de l’estudi

2. INTRODUCCIÓ2.1. El Programa Roba Amiga 2.2. Una mica d’història

3. LES ENTITATS DEL PROGRAMA ROBA AMIGA 3.1. Dades d’interès 3.2. Treballant en xarxa

4. TOT UN PROCÉS PER DUR A TERME4.1. De casa al contenidor

a) Com es recull la roba?b) Contenidorsc) Vehiclesd) Personal

4.2. Del contenidor al centre de tria a) Personal b) Magatzemc) Maquinària

7

9

11111113

152023

313246

5353

63


4

4.3. Un cop al centre, triem a) Triab) Facturació

5. CAP A LES BOTIGUES MODA AMIGA 5.1. Botigues Moda Amiga

a) Roba b) Facturacióc) Personal

6. IMPACTE SOCIAL: COM INFLUEIX EL PROGRAMA ROBA AMIGA EN LA PROBLEMÀTICA DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL?

6.1. Treballadors d’inserció6.2. Indicadors socials

7. IMPACTE MEDIAMBIENTAL: COM INFLUEIX EL PROGRAMA ROBA AMIGA EN EL RECICLATGE I LA REUTILITZACIÓ DEL RESIDU TÈXTIL?

7.1. El sector, avui7.2. Reciclatge i reutilització7.3. Indicadors mediambientals

8. UNA VISIÓ DE FUTUR 8.1. La Cooperativa8.2. Roba Amiga: nous territoris8.3. Valoracions finals

9. BIBLIOGRAFIA

68

7577

83

8387

93

939596

99100105107

113


5

10. ANNEXOS Annex 1. Directori de les empreses d’inserció del Programa

Roba AmigaAnnex 2. Directori de botigues Moda Amiga

116116

118


6


7

PRESENTACIÓ

La Fundació Un Sol Món té per objectiu la inclusió social de les persones més vulnerables actuant en diferents àmbits. Un dels eixos més rellevants és la inserció laboral dels col·lectius en situació o risc d’exclusió social, que s’ha centrat especialment en la promoció i el suport a empreses d’inserció. En aquest marc concret, el programa Roba Amiga va ser un dels primers projectes que va endegar la Fundació Un Sol Món de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

Pràcticament la meitat de les empreses d’inserció espanyoles es dediquen a l’activitat de recollida i reciclatge1 i, dins d’aquesta, la recollida del residu tèxtil és la més freqüent. Per tant, aquest era un terreny molt oportú per iniciar un projecte sectorial. Roba Amiga va néixer per donar suport a em-preses d’inserció i, a la vegada, crear una xarxa a fi de multiplicar-ne les potencialitats.

La intervenció en l’àmbit de la recollida i reciclatge del residu tèxtil té un doble impacte positiu: social i mediambiental. L’impacte social es genera a través de la incorporació, en tot el procés productiu, de persones en situació o en risc d’exclusió social. Entre l’any 2001 i el 2007, les entitats han creat 75 llocs de treball, fins a assolir els 225 existents l’any 2007. L’impacte mediam-biental es produeix per l’increment del volum de recollida, la reutilització de la roba i la reducció dels residus no reutilitzables. L’any 2007 es van recollir en els contenidors de Roba Amiga unes 7.000 tones de roba.

Roba Amiga va iniciar-se l’any 2001, amb la participació de 17 entitats, i la primera acció va ser la col·locació de contenidors a tota Catalunya. Actual-ment, gràcies a la complicitat de centenars de municipis catalans, el progra-ma compta amb una xarxa de més de 900 contenidors. Posteriorment, les línies de col·laboració s’han anat ampliant amb la creació de la marca Moda Amiga per a les botigues de venda de roba de segona mà, que a dia d’avui,

1. Observatori de la Inclusió Social. Les empreses d’inserció a Espanya, Col·lecció Eines per a la Inclusió núm. 2, Fundació Un Sol Món, 2007, Barcelona, pàg. 29.


8

ja són 15 a Catalunya. Altres línies de suport han estat orientades a conèixer les experiències pioneres d’arreu d’Europa, la millora de les infraestructures logístiques i de transports i les accions de sensibilització ciutadana.

La principal constatació que la col·laboració entre les entitats és fructífe-ra per a totes elles ha estat la creació de Roba Amiga SCCL, una entitat de segon grau que agrupa sis de les empreses d’inserció del programa. Compta amb el suport de la Fundació Un Sol Món des de la seva creació i té per ob-jectiu aprofundir i innovar en els projectes elaborats en xarxa.

Aquesta publicació recull la història de 7 anys del programa Roba Ami-ga, l’evolució de les entitats que hi participen i la feina que han portat a terme conjuntament. Presenta els resultats més rellevants, el creixement de l‘activitat en aquest període i les perspectives de futur de la cooperativa Roba Amiga i del programa, i els reptes de l’expansió a la Comunitat Valencia-na i a Madrid. L’objectiu és presentar amb detall una bona pràctica de tre-ball en xarxa, conjugant un doble impacte, social i mediambiental, i donar a conèixer l’evolució de les empreses d’inserció que es dediquen a la recollida i la reutilització.

Desitgem que aquesta publicació contribueixi a promoure el treball en xarxa de les empreses d’inserció per tal de sumar potencialitats i assolir un major impacte social.

Narcís Serra i SerraPresident de la Fundació Un Sol Món


9

PRÒLEG

L’estudi que teniu a les mans és una peça clau que ens ha de perme-tre aprofundir en els objectius mediambientals i socials que compleixen les empreses d’inserció dedicades a la recollida de roba usada. El creixement de les iniciatives socials vinculades a la recollida, reutilització i reciclatge de material tèxtil és un clar indicador de la necessitat de donar un tractament a la roba usada, perquè tot residu esdevingui de nou un recurs dins la cadena de producció.

El consum de roba ha evolucionat en la societat moderna des de ser un producte de primera necessitat, fins a convertir-se en un element amb una vida més aviat efímera. El cicle de vida de la roba ha viscut una notable reno-vació com a resultat de la nostra estructura econòmica i, per això, donar-hi nous usos i dedicar esforços a cercar noves formes de reciclatge són qües-tions essencials. Aquesta és una de les tasques en què ha col·laborat la Coo-perativa Roba Amiga amb la seva activitat. Una activitat que contribueix a un objectiu mediambiental i, alhora, a una necessitat de creació de nous llocs de treball per a col·lectius de persones amb dificultats d’inserció laboral. Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge —mitjançant l’Agència de Residus de Catalunya— apostem fa anys per aquest tipus de projectes mitjançant diverses fórmules d’actuació, com ara el suport institucional, la col·laboració en projectes específics i l’atorgament de subvencions.

La recollida selectiva de roba usada parteix d’una llarga tradició a Catalun-ya i compta amb una col·laboració activa per part dels ciutadans i ciutadanes, que són qui en fan la primera selecció. Aquesta acció, però, no seria possible sense els recursos i esforços dedicats per part dels ens locals, com ara ajun-taments, consorcis, consells comarcals, etc.

Per tot això, el projecte emprès des de la Cooperativa Roba Amiga comp-ta amb el suport decidit de l’Administració mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge. I, lògicament, requereix també la implicació de l’entorn associatiu i financer. Sense oblidar la transcendència de treballar


10

conjuntament i en coordinació amb els productors del sector tèxtil, que es troben en el primer lloc de la cadena productiva.

Desitjo que el camí que enceta la publicació d’aquesta anàlisi ens mostri la trajectòria i el creixement de l’entitat Roba Amiga, com a exemple de bona pràctica de treball en xarxa i de les seves perspectives de futur.

Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge


11

1. METODOLOGIA

1.1. Objecte de l’estudi

El motiu pel qual hem elaborat aquest estudi no és altre que rendir un sincer homenatge a un dels programes més ambiciosos i innovadors en el qual ha intervingut directament la Fundació Un Sol Món.

El Programa Roba Amiga està format per 17 empreses d’inserció2, dedi-cades totalment o parcialment a la recollida i el reciclatge del tèxtil usat per reutilitzar-lo, en el marc del territori català.

Els objectius que s’han d’assolir a través de la confecció d’aquest escrit són els següents:

- Plasmar el set anys de treball en xarxa i cooperació entre les diferents entitats del Programa.

- Destacar la seva evolució com a EI i els seus avenços en matèria de re-cuperació i reciclatge de tèxtil usat.

- Reflectir la realitat viscuda per les organitzacions i els actors que han participat en el desenvolupament del Programa.

- Analitzar el doble impacte que provoca l’activitat d’aquestes EI: impacte social i impacte mediambiental.

- Presentar els reptes i objectius de la nova estructura jurídica creada com a resultat del treball dut a terme per les entitats durant aquests anys: Roba Amiga SCCL.

1.2. Tècniques d’investigació

Per tal de dur a terme aquest estudi de manera acurada, hem utilitzat dife-rents tècniques d’investigació que ajudaran a plasmar la realitat viscuda per les diferents entitats del Programa.

En primer lloc, hem realitzat una recerca quantitativa sobre l’activitat em-presarial d’aquestes organitzacions. Hem recopilat les dades de les entitats

2 En endavant, EI.


12

del Programa per als anys 2000-2005 i hem enviat un qüestionari a les or-ganitzacions més rellevants per a les dades de 2006 i 2007. D’aquestes, hem considerat totes les EI que formen part de la Cooperativa i també la Funda-ció Engrunes i L’Arca del Maresme, per la seva importància en el volum de recollida de residu tèxtil. Les dades recollides tracten tant els aspectes refe-rents al volum de recollida com els espais emprats per gestionar-les i la ma-quinària utilitzada; també hem sol·licitat dades econòmiques i de l’impacte social en la inserció laboral de persones vulnerables. A través del qüestionari realitzat, hem pogut elaborar tot un seguit d’indicadors que ajudaran a la millor difusió i comprensió de l’evolució que han seguit les entitats parti-cipants del Programa Roba Amiga. Aquestes dades les presentem a partir del tercer capítol del llibre, on exposem el procés de recollida i de venda en les botigues Moda Amiga i posteriorment l’avaluació de l’impacte social i mediambiental.

Les EI que van emplenar el qüestionari són:- Empresa d’Inserció ADAD l’Encant, SL- Empresa d’Inserció Troballes, SL- Formació i Treball Empresa d’Inserció, SL- Recibaix Empresa d’Inserció, SL- Solidança Empresa d’Inserció, SL- L'Arca del Maresme Empresa d’Inserció, SLL- Fundació Engrunes

En segon lloc, hem cregut convenient complementar aquesta informació amb una recerca qualitativa. A través de les entrevistes en profunditat fetes als gerents de les diferents organitzacions i a altres agents clau, hem aconse-guit una visió més propera i compromesa amb el desenvolupament real del Programa. Les entrevistes qualitatives van abordar qüestions com la feina de la mateixa entitat i també la història del Programa, la valoració del treball en xarxa realitzat i les perspectives de futur de la Cooperativa Roba Amiga. D’aquesta manera, hem pogut enriquir el llibre amb els fragments de les


13

entrevistes, donant veu als agents directament implicats.Les entrevistes les hem realitzades a les persones següents:- Esteve Ràfols, Empresa d’Inserció ADAD l’Encant, SL- Manolo Díaz, Empresa d’Inserció Troballes, SL- Josep Maria Elvira, Formació i Treball Empresa d’Inserció, SL- Patrick Klappert, Recibaix Empresa d’Inserció, SL- Isabel Gimeno, Solidança Empresa d’Inserció, SL- Oriol Suñer, L’Arca del Maresme Empresa d’Inserció, SLL- Encarna González, Fundació Engrunes- Àgata Soler-Roig, Roba Amiga, SCCL- Ana Montoro i David Ferrer, AIRES (Associació Intersectorial de Recu-

peradors i Empreses Socials de Catalunya)- Salvador Maneu, Càritas Girona- Àngel Pañella, Consultoria 3E- Stefano Sanfilippo, GAIA Consultoria- Àngel Font, Marta Torras i Juli Silvestre, Fundació Un Sol Món de l’Obra

Social de Caixa Catalunya

1.3. Contingut de l’estudi

A l’hora de determinar com havia d’estar estructurat l’estudi, hem tingut en compte no tan sols l’activitat empresarial de les diferents entitats implica-des, sinó també el vessant històric del Programa, així com la perspectiva de futur que ens han presentat els participants.

A través dels nou blocs en els quals hem dividit la presentació de l’estudi, entre els quals es troba aquest primer apartat dedicat a la metodologia, es convida al lector a fer un recorregut per tot el Programa Roba Amiga:

- Per a introduir-nos en el cos del treball, presentem un segon bloc on expliquem de què parlem quan ens referim al Programa Roba Amiga i on es diluciden els antecedents històrics del projecte.

- En tercer lloc, hem considerat pertinent presentar les diferents entitats que han participat en l’elaboració de l’estudi, a través de la confecció d’unes


14

fitxes, on es reflecteixen les seves principals dades d’interès. Així mateix, exposem un dels motius clars de l’èxit del projecte: el treball en xarxa dut a terme per totes les entitats del programa.

- En el quart bloc, entrem en el que considerem el tronc de tot l’estudi: analitzem detingudament l’activitat empresarial d’aquestes entitats, tot el seu procés de producció i el paper que hi tenen les persones que hi participen.

- El cinquè bloc està dedicat exclusivament a una de les majors fites del programa: les botigues Moda Amiga. Hem dut a terme una anàlisi del rol que aquestes juguen en la nostra societat, així com la seva importància en el conjunt del Programa Roba Amiga.

- Per als punts sisè i setè, hem utilitzat les dades que ens ajuden a obtenir una visió clara del doble impacte que exerceixen aquestes empreses socials, a través de diversos indicadors: el social i l’ambiental.

- En el vuitè bloc, hem volgut reflectir les perspectives de futur que s’han desenvolupat des del Programa i, sobretot, des de la Cooperativa Roba Ami-ga els últims mesos. En aquest punt podem observar el rumb que prendrà el Programa els propers anys.

- Ja per acabar, en el novè bloc, hem fet un recull a manera de tancament que serveix com a conclusió d’aquests set anys d’existència i funcionament del Programa Roba Amiga.


15

2. INTRODUCCIÓ

El treball en xarxa i Roba AmigaProjecte social i empresa

El Programa Roba Amiga va néixer amb l’objectiu de millorar tres aspectes en el mercat del tèxtil familiar de segona mà: incrementar la recollida per ampliar la capacitat de creació de feina de les entitats; millorar la tria per augmentar la capacitat de comercialització i la sos-tenibilitat de les empreses, i reduir el rebuig per ser coherents amb les premisses mediambientals de les entitats i d’AIRES3.

Hi participaren tres socis motors: AIRES, Càritas Catalunya i Fundació Un Sol Mon, així com un bon nombre d’entitats socials i d’inserció: ADAD, Andròmines, L’Arca del Maresme, Can Revifa, Dimas, Drapaires d’Emaús, Engrunes, El Tapis, Formació i Treball, Fundació Humanitària Dr. Trueta, Grup Horitzó, Prisba, Recollim, Recibaix, Recicla Girona, Solidança, Troballes, Volem Feina i algunes delegacions de Càritas com les de Manresa, Anoia Igualada, Tortosa, la Seu d’Urgell i Tarragona.

Vist amb perspectiva, moltes coses van succeir entre el 2002 i el 2006. Es van col·locar gairebé 800 contenidors al carrer, en més de 150 municipis, i es van recollir aproximadament 7.000 tones a finals del 2006 (2.000 tones el 2002). El Programa, és innegable, ha obtingut un cúmul d’èxits:

- Millora del procés de recollida a través de contenidors amb imatge unificada, que aconsegueix un important increment de tones recollides i presència física a gran part de Catalunya.

- Passa a ser reconegut tant per l’Administració com per la població en general. La incidència a Internet és superior a la d'Humana, per exemple.

3. Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya


16

- S’incrementa el nombre de botigues Moda Amiga, amb marca co-muna, fins a quinze, i encara creix. Això ha servit per canviar el perfil de la roba de segona mà gràcies a una millor presentació del producte. Al principi del Programa detectàvem una certa desconfiança en el producte a causa de la idea de marginalitat que tenia associada; ara, en canvi, s’hi associen adjectius com oportunitat, bo i barat, alternatiu.

- Els municipis demanen cada cop més la presencia dels conteni-dors i la recollida de roba de les seves deixalleries. Abans l’esforç per col·locar un contenidor era una tasca de conscienciació que podia durar mesos.

- S’hi involucra l’Administració, a través del suport de l’Agència de Residus de Catalunya. La roba de segona mà era vista com una font de recursos per a entitats socials. Ja hem començat a fer el canvi cap a una visió de l’impacte mediambiental; el tèxtil domèstic és un residu que si no es recull acabarà en un abocador. Això implica recollida selectiva municipal.

- Les entitats, gràcies al treball en xarxa intern i extern (AERESS4, RREUSE5 i altres entitats europees), han aconseguit millorar els seus processos de selecció i tria de la roba.

- Moltes entitats, a través de l’increment de recollida, han millorat processos, han crescut econòmicament, han obtingut accés a finança-ment i, sobretot i molt més important, han incrementat la seva capa-citat d’oferir ocupació a persones en risc d’exclusió social, el nostre objectiu comú.

- També s’ha incrementat les expectatives; a través del coneixement i visites hem vist com operen altres països, i hem fet els primers pas-sos en matèria d’exportació.

- Es crea una xarxa d’entitats que col·laboren en un mateix projec-te, amb un fi comú.

4. Asociación Española de Recuperadores de Economía Social y Solidaria 5. Re-use and Recycling European Union Social Enterprises


17

El Programa, però, també ha tingut revessos. No tot han estat flors i violes. Treballar en xarxa és bonic i dur a la vegada. Els principals problemes que ha patit el Programa Roba Amiga, segons el meu pa-rer, han estat els següents:

1. Operatius:a. L'increment de roba va crear una situació de sobreproducció que

va provocar baixades en els preus dels majoristes i tensions entre les entitats. Les entitats són companyes i competidores a la vegada, i això és difícil de balancejar.

b. L'increment de roba també va comportar un increment del re-buig, que, combinat amb la saturació de majoristes, aflora com a pro-blema greu que cal resoldre.

c. Una de les premisses del Programa és solucionar aquesta depen-dència dels majoristes. Es vol clarificar el mercat, conèixer el destí de les exportacions i el tractament de la roba: que tingui un fi social. Aquesta premissa xoca frontalment amb la saturació de roba i provoca tensió.

d. No s’aconsegueix, sigui per desconeixement del mercat, sigui per diferències en la tria i en les capacitats operatives de cada entitat, des-envolupar una estratègia comuna d’exportació. S’hi fan intents, però esmercen massa esforços per resultats gens rendibles.

e. No hi ha possibilitat de fer un tractament del rebuig eficaç i efi-cient. Treballem amb residus; paradoxalment el producte amb menys valor és el que necessita més mà d’obra i exigeix més cost. No hi ha prou volum unificat per poder incorporar inversions elevades per ren-dibilitzar processos.

f. La mateixa motivació d’existència de les empreses d’inserció, la creació d’ocupació, no permet agrupar centres productius a risc de perdre implantació i impacte local. Hi ha el risc de perdre la identitat única de projectes històrics localment.


18

g. Dependència financera i dificultat d’inversió de capital per a la majoria de les empreses.

2. Estratègics:a. Diferent grandària, objectius a curt termini i formes de treball de

les entitats participants. Hi ha entitats que recullen 2.000 tones i n’hi ha que en recullen 100 en el mateix grup. Les prioritats són diverses i divergents.

b. La visió empresarial de les entitats pertanyents a AIRES, com-partida per la Fundació Un Sol Món, no era totalment compartida per Càritas Catalunya, cosa que acaba amb la seva sortida del Programa (amb ànim de col·laboració quan escaigui).

c. La sortida de Càritas Catalunya fa que la terna quedi en duo. AIRES, amb 17 entitats involucrades i una presa de decisions lenta, perd cert lideratge a favor de la Fundació Un Sol Món, sense entitats darrere, que imposa el seu ritme, molt més àgil perquè hi ha menys decisors i és proveïdora del suport financer del Programa.

d. Malgrat no haver pogut avançar a millorar o augmentar les vies comercials ni avançar en el tractament del rebuig no hi va haver revi-sió planificada dels objectius del Programa. Poder perquè, encara que s’havia multiplicat per tres la recollida inicial, encara no es considerava que el volum fos suficient per poder desenvolupar altres accions, o bé per la falta del capital necessari per arriscar en investigació.

El Programa va cometre errors, però el punt inicial i el final dis-ten molt l'un de l'altre per considerar-lo un fracàs. La major part d’ensopegades es deuen a l’ambició del mateix Programa i a la seva complexitat. Els objectius eren molt ambiciosos per a tres anys.

El setembre de 2005 s’inicia una sèrie de reunions per decidir el fu-tur del Programa, que culminen en la creació de la Cooperativa Roba Amiga el juny del 2006. No totes les entitats s’hi involucren, ja que


19

aquest és un pas de molta implicació; no s’associen a una organització de segon grau, sinó que ho fan entre elles, i el lligam és mes fort. Les decisions les pren qui s’està jugant una empresa i els llocs de treball. Ja no és una associació; és una empresa, i com a tal s’ha de gestionar.

Aquesta cooperativa es defineix com a cooperativa de serveis. La idea és que ajudi les entitats a desenvolupar-se; no pretén substituir-les en les seves funcions, però sí que, si escau, podria endegar activitats inviables o poc rendibles individualment.

El Programa Roba Amiga, com a tal, està liquidat, però les entitats, encara que no hagin entrat a formar part de la Cooperativa (són sis d’inici), segueixen recollint roba i obrint botigues Moda Amiga. Ara, a més, el Programa s’està estenent, cap a València i Madrid.

Roba Amiga ha estat un programa pioner, gestionat sense aporta-cions públiques fins a l’entrada de l’Agència Catalana de Residus, però amb una gran envergadura i que deixa com a resultat un bon nombre de llocs de feina creats.

Finalment cal agrair a la Junta d’AIRES el seu suport, a Gaia Con-sultoria de Cooperació, 3e Consultors, Espora i Col·lectiu Ronda per les seves aportacions al desenvolupament del Programa, així com a tots els ajuntaments i empreses que hi han participat ubicant conte-nidors.

Personalment ha estat un plaer treballar amb tots plegats.

David FerrerCap de projectes d’AIRES


20

2.1. El Programa Roba Amiga

Actualment, el nostre país es troba molt allunyat dels nivells òptims de reciclatge i de reutilització en l’àmbit del residu tèxtil. Cada any, llancem a la brossa tones i més tones de roba que ja no ens agraden, fundes de llit que no utilitzem o simplement allò que se’ns ha fet petit o ja no ens és útil. No obstant això, no som conscients que tot aquest residu que acumulem i que rebutgem és una matèria a la qual podem donar encara multitud d’usos, i invertir així en el reciclatge i la reutilització del residu tèxtil, activitat de gran necessitat en un món tan regit pel consumisme com és el nostre. Les botigues de segona mà, aquestes que a molts poden semblar pejoratives o exclusives per a l’ús d’aquelles persones amb menys recursos econòmics, val a dir que són ben habituals a països d’herència anglosaxona, on una peça de roba adequada i preparada per ser reutilitzada guanya un valor especial.

Més enllà d’aquest tipus de punt de venda tan peculiar, existeixen multitud de finalitats per a aquella roba que ja no volem. Contràriament al que pot semblar, la vida d’una peça de roba pot arribar a ser molt més llarga i profi-tosa que la de molts altres objectes. A més de la botiga, el destí del tèxtil usat és ampli i canviant: les opcions van des del seient d’un autobús fins al farcit d’un coixí de casa nostra. Només cal deixar la roba que ja no ens fa servei a mans de les persones que coneixen de primera mà el procés de recuperació del residu tèxtil, aquelles que mimen allò usat com si es tractés d’un producte únic i exclusiu.

Per a aquesta tasca tan encoratjadora, han nascut a casa nostra empreses que anomenem d’inserció, ja que el seu principal objectiu, a part de con-tribuir a salvaguardar el medi ambient, és la inserció social i laboral de les persones que es troben en situació o en risc d’exclusió dins la nostra socie-tat. Aquestes entitats, veient l’oportunitat de treballar amb un producte del tot marginat, com era la roba usada, i de treure’n la màxima rendibilitat possible, van assumir la iniciativa de posar-se mans a l’obra i desenvolupar tota una logística del reciclatge que ha donat els fruits suficients per al desenvolupament d’aquest petit compendi que pretén aglutinar més de set anys de feina i esforços.


21

Per ajudar aquestes entitats a desenvolupar-se amb èxit, neix l’any 1995 l’Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (AIRES), fruit de la reflexió d’un grup d’empreses i entitats de l’economia social i solidària que veien la necessitat d’integrar-se en una única xarxa amb l’objectiu principal d’impulsar les potencialitats de tots els seus integrants. Val a dir que, fins al novembre de 2007, no hi havia hagut a l’Estat espanyol una llei comuna a tot el territori que introduís el marc legal necessari per a aquestes entitats amb característiques tan especials. No obstant això, sí que és cert que, fins a la data indicada, cada comunitat autònoma optava per una manera de reglar pròpia, i Catalunya era la primera que, l’any 2002, ja comp-tava amb una llei sobre mesures legislatives per regular les EI6. “Desde el 2000 al 2008 AIRES ha forzado a la Administración Pública para que se reconozca a todas estas entidades del sector en el ámbito legal. En esta exigencia que se pedía, (...) a finales del 2002 se esta-blece la ley de EI a nivel catalán y en diciembre del 2007 se aprueba la ley estatal de Empresas de inserción. Pero el verdadero objetivo de AIRES, no era tanto conseguir un marco legal y un registro de EI, sino ir acompañando por el despliegue total de la ley, sobre todo en el apartado de medidas de fomento. No solamente se pretendía una regulación del sector, sino que también se le diera el apoyo suficiente para que las EI se desarrollasen y así conseguir la máxima inserción, que es la única razón de ser de AIRES.” 7

Disset de les entitats afiliades d’AIRES8, totes amb el tret comú de tre-ballar en l’àmbit de la recuperació del residu tèxtil, van iniciar un projecte comú, on tant Càritas Catalunya com la Fundació Un Sol Món van jugar un paper crucial i del tot decisiu, al qual van posar el nom de Programa Roba Amiga.“Els grups que treballàvem amb roba vàrem decidir fer-ho d’una ma-

6. Llei 27/2002.7. Ana Montoro. 8. A l’inici del Programa, eres disset les entitats que formaven part de Roba Amiga. Actualment, d’aquestes disset en queden quinze.


22

nera més massiva i professionalitzada; vàrem decidir que seria un bon sistema, però també perquè teníem el suport econòmic de la Funda-ció Un Sol Món.”9

Si bé AIRES va aportar el marc de referència necessari, qui va tenir també un pes molt important per tirar endavant aquesta iniciativa va ser Càritas Catalunya, amb la seva llarga tradició en la recollida de roba usada i el fet que ella mateixa havia estat promotora de moltes d’aquestes iniciatives d’El i hi seguia del tot vinculada. “En un primer moment, les parròquies es veuen ofegades de roba; (...) van veure que s’havia de fer algun projecte en l’àmbit diocesà que po-gués recollir la roba. I l’altre plantejament era dir: “D’acord, recollim la roba, però què en fem?”. Llavors va sortir la pregunta: “Podríem fer inserció laboral a les persones amb menys recursos?”. A l’assemblea de 2001 aquí, a Lleida, es va aprovar que es fes inserció sociolaboral a través de la roba.”10

Amb l’àmplia i enriquidora experiència de Càritas Catalunya en aquest àmbit i la força aglutinadora d’AIRES, quedaven dos elements clau per po-der posar en marxa un projecte tan innovador, sense els quals hauria estat del tot impossible dur a terme el Programa Roba Amiga. Per endegar un pro-jecte de magnituds tan grans era necessari aconseguir finançament i iniciar una metodologia de treball que aglutinés totes les entitats i les fes compartir informacions i reptes. És en aquest punt on neix l’experiència del treball en xarxa.

Malauradament, ara per ara, el capital és tan necessari per a les EI com per a la resta d’entitats lucratives.11 La part positiva però, és l’existència de certes organitzacions que es caracteritzen pel reconeixement i l’empenta que ofe-reixen a aquest tipus d’estructures. Hi va haver qui va creure en la viabilitat del Programa Roba Amiga, qui hi va donar suport financer i hi va oferir una

9. Encarna González. 10. Manolo Díaz11. La mitjana de fons propis de les petites empreses lucratives és de 228.677,99 euros, mentre que la mitjana de fons propis de les EI és de 23.000 euros (Observatori de la Inclusió Social, op. cit. pàg. 85).


23

via per començar a treballar, i l’ha acompanyat fins ara en el dur però a l’hora enriquidor viatge de la recuperació i el reciclatge de la roba. La Fundació Un Sol Món ha fet de guia del Programa, juntament amb AIRES i Càritas Catalunya, des de l’inici i al llarg de tot el procés d’aprenentatge i innovació que ha marcat el seu desenvolupament. Càritas Catalunya va saber veure la importància de l’evolució del paper d’aquestes entitats en la nostra societat, es va oferir com a companya i guia en la recerca de tèxtil usat i ha compartit tot el territori català amb aquestes entitats d’economia social i solidària. El rol de Càritas Catalunya, però, malgrat que va ser de vital importància els pri-mers anys de vida del Programa, pren una certa distància institucional quan es planteja una evolució de caire més empresarial, concretada en l’objectiu d’aglutinar les diferents entitats en una nova estructura jurídica: el que final-ment serà la Cooperativa Roba Amiga.

Tot seguit farem un salt en el temps i guaitarem, des de l’altura que ens proporciona la perspectiva del pas dels anys, com ha crescut, des que va néixer, aquesta gran fita que és el Programa Roba Amiga.

2.2. Una mica d’història

Si indaguem en l’evolució històrica de la recuperació i el reciclatge de la roba usada en el continent europeu, trobarem que hi ha entitats dedicades a aquesta tasca amb una experiència de més de cent anys de treball ininterrom-put. No tan sols s’hi han dedicat entitats amb una finalitat social clara, sinó que també existeixen aquelles empreses de caràcter estrictament lucratiu que s’han especialitzat en el sector del reciclatge del residu tèxtil. Al principi, aquestes últimes es van desenvolupar a partir dels drapaires tradicionals, al-guns dels quals van evolucionar en les seves capacitats i en innovació tecno-lògica, i van adquirir així l’experiència necessària per arribar a poder tractar milers de tones de roba usada. En aquest àmbit, són capdavanters els països d’herència anglosaxona, amb una cultura del reciclatge i de l’aprofitament del residu tèxtil àmpliament més desenvolupada que la de casa nostra.

Un altre eix central del reciclatge de roba que va sorgir al continent euro-


24

peu es va desenvolupar els anys de postguerra de les dues guerres mundials. El motiu d’aquest, però, lluny de referir-se a actuacions purament empresa-rials, s’encaminava a activitats de caire caritatiu i no lucratiu, i es desenvolu-pava així una tasca de vital importància en uns períodes de tanta mancança de béns de primera necessitat com van ser aquests. Van formar part d’aquest eix entitats com The Salvation Army, Oxfam, Càritas o Emaús.

Va ser durant la segona meitat del segle XX que va sorgir a Catalunya la primera estructura de recollida de roba. Càritas va ser fundada pels catòlics d’Alemanya, Espanya i Itàlia i va prendre la denominació original de les sa-grades escriptures.12 La seva filosofia d’acció va ser, des del començament, estendre la caritat i la justícia social arreu del món.

Establerts a la major part del territori català, va ser a través dels robers gestionats per l’església cristiana que s’obtenia la roba usada mitjançant do-nacions directes i era destinada a les persones més necessitades, missió que avui dia continua amb la mateixa fermesa de la mà de Càritas. Els robers són els espais que es dediquen a guardar la roba que arriba a través de les donacions directes per poder proporcionar, de forma gratuïta o per un preu simbòlic, a les persones més necessitades l’assistència d’aquest bé de primera necessitat.

És a finals de la dècada dels vuitanta quan comencen a sorgir entitats que impulsen un procés d’organització per iniciar la recuperació, el reciclatge, la gestió i la comercialització de la roba usada com a activitat empresarial, i in-auguraven així un nou objectiu: la inserció laboral a través d’aquesta activitat. Amb aquesta iniciativa es pretenia la contractació de persones en situació o en risc d’exclusió social mentre es reduïa el volum de residus municipals destinats a tractaments finalistes (abocador i incineració).13 Apareix així el doble objectiu d’aquestes entitats, que s’ha mantingut inalterable fins ara: l’impacte social i l’ambiental.

12. “Primera Carta de Joan”, capítol IV, versicle 8-b: Deus charitas est, la qual cosa significa ‘Déu és amor’.13. Entenem per tractament finalista aquell que pretén l’eliminació dels residus de la manera més segura possible (vegeu www.amb.cat).


25

Amb alguns dels robers de Càritas va passar una cosa semblant. Saturats de la roba que els arribava de les parròquies, van decidir que, en comptes de llençar-la a l’abocador, la millor opció era aprofitar tot aquest tèxtil per crear llocs de treball d’inserció i així aconseguir que moltes persones assolissin una millor qualitat de vida a través de la seva pròpia feina i els seus propis esforços. Això sí, sense perdre mai aquest vessant més assistencial de Càri-tas, que sempre està preparada per proporcionar roba a aquells que no se la poden costejar. Així, per exemple, Càritas Lleida va donar vida el 2002 a la Fundació Troballes i amb ella a dues botigues de roba de segona mà; de la mateixa manera, la Fundació Formació i Treball i les botigues Farcells van sorgir de Càritas Barcelona, l’any 1992. “L’activitat que inicialment era potser més assistencial des de la Fun-dació Formació i Treball s’ha convertit cada vegada més en una acti-vitat productiva que genera llocs de treball per a gent d’inserció.” 14

Amb el pas del temps, el terme que s’acabarà adoptant per definir aquestes i totes les entitats que desenvolupen activitats empresarials amb l’objectiu de la creació de llocs de treball per a la inserció social i laboral serà el de EI.“Va néixer la idea d’EI; aquesta idea consistia a organitzar-nos em-presarialment, complir les lleis laborals i fiscals, organitzar-nos amb les formes jurídiques que la legislació permeti (associacions, funda-cions i, finalment, tenim la llei d’EI). Dintre d’aquest procés hi va ha-ver un mercat que era el de la roba. Era una gran oportunitat en aquell moment per construir xarxa, per consolidar xarxa.” 15

Va ser el 1995 quan, per primer cop a Catalunya, les entitats dedicades a la recollida i a la reutilització de gran diversitat de béns de consum16 es van associar, i van formar la xarxa en la qual s’agrupaven les organitzacions no lucratives que dediquen l’activitat a la creació de llocs de treball per a la inser-

14. Josep Maria Elvira.15. Àngel Pañella. 16. Voluminosos, fàrmacs i material sanitari, material informàtic, ulleres i audiòfons, radiografies, telèfons mòbils, residus urbans, paper i cartró, envasos i vidres, piles, fluorescents i bombetes, electro-domèstics, material escolar, roba i vehicles fora d’ús.


26

ció laboral. És aquesta l’estructura que avui coneixem amb el nom d’AIRES, una de les dues xarxes catalanes d’EI, que s’acabarà convertint en un dels impulsors del Programa Roba Amiga. L’altra xarxa d’EI es coneix pel nom d’ACEI (Associació Coordinadora Catalana d'Empreses d’Inserció).17

Des del primer moment de la creació d’AIRES, aquelles entitats dedica-des totalment o parcialment al tractament de la roba com a residu van crear un grup de treball per tal de potenciar el vessant empresarial de la gestió de la roba usada, a més de cercar finançament per ajudar al creixement, la mo-dernització i la consolidació de les diferents entitats. “Damos soporte a todos los socios, que en este momento somos 41, a nivel de información, de comunicación, de asesoramiento en temas le-gales, en temas empresariales y de nuevos mercados, intentamos tam-bién conseguir proyectos comunes que se puedan desarrollar...” 18

En iniciar els primers apropaments entre les diferents organitzacions, les persones implicades van adonar-se de la dificultat que suposava el fet d’haver de compaginar la gestió de l’empresa amb l’articulació de noves iniciatives que s’havien de dur a terme de manera conjunta. “AIRES ja intentava fer alguna cosa amb les entitats, tot i així, no aconseguien generar o prou motivació o prou confiança o prou em-penta. Constataven que era molt bo treballar conjuntament, que era una gran oportunitat, però constataven que era quasi impossible tre-ballar plegats. Les entitats tenien moltes dificultats per compartir clients, preu, informació, territori, coses que eren clau per tirar enda-vant el projecte. Malgrat tot, hi havia una voluntat prèvia.” 19

Tot i que la voluntat d’AIRES era aglutinar les diferents entitats per tal que aquestes poguessin assumir un cert lideratge executiu en la consecució de nous projectes, aquestes van ser incapaces, per si soles, de dur a terme aquesta tasca. Hi havia massa escepticisme i massa poques garanties d’èxit;

17. El 24 d’abril de 2008, ambdues xarxes van tancar un procés a partir del qual es va crear la Federació Catalana d’Empreses d’Inserció (FEICAT). 18. Ana Montoro.19. Juli Silvestre.


27

les entitats tenien la sensació que qualsevol pas endavant que es pogués dur a terme suposaria un pas enrere per la manca de coordinació i transparència entre les mateixes organitzacions. Es requeria la presència d’algú que assu-mís de manera clara una posició capdavantera en l’execució de les diferents iniciatives i que proporcionés la seguretat econòmica necessària per agilitzar i tranquil·litzar el dia a dia de les entitats.

Va ser així com algunes de les entitats afiliades d’AIRES van iniciar la recerca de finançament per dur a terme una millora en el marc de la recupe-ració i el reciclatge del tèxtil usat. En aquest context va sorgir el vincle entre AIRES, aquestes entitats, Càritas Catalunya i la Fundació Un Sol Món. “Teníem la convocatòria d’ajuts d’inserció laboral i s’hi anaven pre-sentant projectes d’inserció en sectors similars. Vam veure que busca-ven unitat, que eren petites i que, a part, col·laboraven molt poc entre elles, i vam pensar que seria bo que les poguéssin coordinar, agrupar, i que s’anessin enfortint les unes a les altres. Aleshores vam contactar amb AIRES.” 20

A través de l’actuació del programa d’inserció laboral de la Fundació Un Sol Món, que des de l’inici es va focalitzar sobretot en les EI, es va detectar que existia un gran nombre d’entitats amb sol·licituds de projectes que com-partien característiques molt semblants, la gran majoria de les quals, afiliades d’AIRES. Totes dedicaven l’activitat o una part d’aquesta a la recuperació i el reciclatge del residu tèxtil i treballaven per a la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió. Veient tot el que compartien, la Fun-dació Un Sol Món va convocar totes aquestes entitats a reunir-se al voltant d’una mateixa taula, i tractar d’iniciar així un possible apropament cap a la creació d’un treball en xarxa que acabaria desembocant en la consecució del Programa Roba Amiga. Malgrat que AIRES ja havia dut a terme una preten-sió semblant, el fet que no es disposessin dels recursos necessaris per iniciar un projecte conjuntament tan sols deixava un rastre de paraules i intencions

20. Marta Torras.


28

rere el qual caminava el desànim de les entitats i la convicció que res no po-dria tirar endavant en el futur més immediat.

No obstant això, en el moment en què s’asseuen, de la mà de la Fundació Un Sol Món, i es dilucida un projecte de gran innovació i envergadura amb un suport econòmic i executiu clar, l’actitud de les entitats pren una metamorfosi es-perançadora a través de la qual es comença a arribar als primers acords i a un nou paradigma en el qual el treball en xarxa i els projectes en comú es fan possibles.

Un altre component que va ser clau en l’elaboració del projecte Roba Amiga va ser la necessitat de tirar endavant una iniciativa transparent i enca-rada a la transformació social que donés una alternativa a la ja existent xarxa de botigues de segona mà que trobem a casa nostra: Humana.

En un primer moment, des de la Fundació Un Sol Món, s’intenta un apropament a aquesta organització per tal de poder arribar a alguna sinergia o algun acord per treballar en xarxa de manera conjunta. Se sabia que Hu-mana tenia tota una estructura de punts de venda, on oferia roba de segona mà a preus molt assequibles; des de la Fundació Un Sol Món es va creure necessari i legítim que Humana conegués el projecte Roba Amiga i, en cas de voler participar-hi, li obrissin les portes i la convidessin a entrar-hi. No obstant això, en el moment en què ambdues parts s’asseuen per tractar el tema, es va dilucidar que no hi havia, per part d’Humana, una voluntat de formar part del Programa Roba Amiga.“Vam anar a veure al director d’Humana, li vam explicar el projecte i el vam convidar a formar part del projecte, amb dues condicions que posàvem a tothom: saber qui hi ha darrere d’Humana, una certa claredat institucional (...); i la segona condició que li vam exigir és transparència econòmica, ja que mai havíem pogut veure que es feia amb els diners a Humana.” 21

El resultat va ser doblement negatiu: ni van explicar qui hi havia darre-re de l’organització Humana, ni van deixar accedir als balanços per tal de

21. Àngel Font.


29

comprovar què es feia amb els diners que allà es generaven. Per tant, des d’aleshores es va concloure que Humana no era una alternativa fiable perquè la roba de les persones de la nostra societat acabés formant part de la seva estructura. Calia crear un model diferent, en què la transparència i el com-promís mutu fossin els dos pilars on poder construir tot un projecte ètic i solidari al voltant del reciclatge i la recuperació de la roba usada. “Actualment Roba Amiga és l’únic programa a Catalunya que gestio-na el residu tèxtil de forma clara i transparent, creant llocs de treball per persones properes en risc d’exclusió social.” 22

A partir d’aquest moment, l’any 2001, disset entitats inicien un procés d’aprenentatge i consolidació en el camp de la recuperació i el reciclatge de la roba usada. El Programa Roba Amiga no tan sols ha estat una de les inicia-tives amb més força i expansió protagonitzades per EI, sinó que, a més, ha contribuït a la creació de nous llocs de treball per a persones en situació o en risc d’exclusió social i a la millora mediambiental a través del tractament d’un dels residus més oblidats i marginals de la nostra societat. Les diferents enti-tats d’AIRES s’han expandit mitjançant un projecte comú, han obert punts de venda de roba de segona mà i avui segueixen treballant per introduir la cultura de la reutilització del tèxtil usat a casa nostra. “Siempre he tenido el Programa Roba Amiga como un punto de re-ferencia, como un proyecto innovador y como un proyecto que posi-bilitaba la relación, el intercambio de experiencias, el crecimiento de las entidades...y, desde ese punto de vista, lo veo como un programa estrella.” 23

22. Isabel Gimeno 23. Ana Montoro.


30


31

3. LES ENTITATS DEL PROGRAMA ROBA AMIGA

Disset són les entitats que van iniciar aquest projecte l’any 2002 i que en-cara avui continuen treballant, innovant i consolidant aprenentatges que els han dut a posicionar-se de manera privilegiada en el terreny del reciclatge i la recuperació del residu tèxtil.24

Algunes d’aquestes EI tenen com a tasca exclusiva el tractament de la roba usada, mentre que d’altres la consideren una més de les seves línies de treball i, per tant, la seva solvència econòmica no depèn exclusivament d’aquesta activitat. No obstant això, existeix una cosa que totes comparteixen: la lluita constant per tirar endavant i no davallar davant les adversitats que es van presentant al llarg del camí.

A continuació presentem set de les EI que formen part del Programa Roba Amiga, cinc de les quals han creat una nova estructura jurídica, l’any 2006, com a prova inqüestionable de l’èxit obtingut a través del projecte: Roba Amiga, SCCL. Davant la impossibilitat de recopilar totes les dades necessàries per a l’elaboració de l’estudi de les quinze entitats que configuren el Programa Roba Amiga, hem seleccionat aquestes set com a mostra orien-tativa. Tant les cinc EI que pertanyen a la Cooperativa com dues entitats que han estat des d’un inici pioneres en termes de reciclatge i recuperació del re-sidu tèxtil i són especialment significatives pel volum de roba que gestionen. Aquestes dades il·lustren perfectament quin ha estat el desenvolupament del programa.

24. Vegeu Annex 1. Directori de les empreses d’inserció del Programa Roba Amiga


32

3.1. Dades d’interès 2007

DADES GENERALS

Nom Empresa d’Inserció ADAD L’Encant, S.L.U.

Pàgina web www.adalencant.org

Any d’inici de l’activitat 1997

Seu Olot

Àmbit de recollida Garrotxa , Pla de l’Estany, Gironès, Ripollès, la Selva, Alt Empordà i Baix Empordà

Cobertura de la població 691.882 hab. (Font: IDESCAT)

Activitat productiva Reciclatge, recollida i recuperació de roba

Reciclatge, recollida i recuperació de mobles

Comerç

Jardineria

Col·lectius amb els quals treballa

Persones amb diferents problemes d’exclusió. Tenen prioritat persones amb problemes d’alcoholèmia i drogoaddiccions.

MISSIÓ

ADAD L’Encant és una empresa d’inserció social i laboral que desen-volupa el programa d’inserció laboral amb persones amb problemes d’exclusió social, que estan desocupades i que tenen dificultats per ac-cedir al mercat laboral, mitjançant el desenvolupament de l’activitat econòmica de reutilització i tractament de mobles i roba de segona mà, i un taller d’ocupació de jardineria.


33

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA

Nº de contenidors 130

Kg recollits/contenidor/any 5.237,75 kg/contenidor/any

Kg recollits anualment 680.908 kg

Nº llocs de treball d’inserció 2

Nº llocs de treball d’estructura 2

Personal Voluntari 0

TRAM DE TRIA

Velocitat de la 1ª tria 160 kg/h

Nºllocs de treball d’inserció 12


Personal voluntari 0

BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 3




Facturació anual botigues/m² de botiga

1.254,06 €/m² botiga


34

DADES GENERALS

Nom Troballes Empresa d’Inserció, S.L.U.

Pàgina web (no pròpia) www.airescat.net


Seu Lleida

Àmbit de recollida Segrià

Cobertura de població 190.558 hab. (Font: IDESCAT)

Activitat productiva Bugaderia

Reciclatge, recollida i recuperació de roba


Col·lectius amb els qualstreballa

Alcohòlics

Dones en risc d’exclusió

Drogodependents

Minories ètniques

Immigrants i refugiats

Joves i adolescents en risc d’exclusió

Majors de 45 anys i/o aturats de llarga durada

Menors tutelats

Persones seropositives

Persones sense sostre

Població penitenciària i exreclosos

Perceptors Renda Mínima d’Inserció (RMI)


35

DADES GENERALS

Nom Troballes Empresa d’Inserció, S.L.U.

Pàgina web (no pròpia) www.airescat.net


Seu Lleida

Àmbit de recollida Segrià


Activitat productiva Bugaderia



Col·lectius amb els qualstreballa

Alcohòlics


Drogodependents

Minories ètniques




Menors tutelats

Persones seropositives


Població penitenciària i exreclosos

Perceptors Renda Mínima d’Inserció (RMI)

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA







TRAM TRIA





BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 1





655,76 € / m² de botiga


36

DADES GENERALS

Nom Formació i Treball Empresa d’Inserció, S.L.

Pàgina web www.formacioitreball.org


Seu Barcelona

Àmbit de recollida Barcelonès, Baix Llobre-gat, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental

Cobertura de la població 4.757.633 hab. (Font: IDESCAT)

Activitat productiva Comerç just i productes ecològics

Fusteria



Servei de neteja


Alcohòlics


Minories ètniques




Menors tutelats


Població penitenciària i exreclusos

Perceptors RMI

MISSIÓ

Formació i Treball té com a principal objectiu la inserció sòcio-laboral d’aquelles persones en risc d’exclusió social que tenen greus dificul-tats per adherir-se al mercat laboral ordinari.


37

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA



Kg recollits anualment 2.267.810 kg




TRAM TRIA





BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 1




Facturació anual botigues/m² de botiga 291,76 € / m² de botiga


38

DADES GENERALS

Nom Solidança Empresa d’Inserció, S.L.

Pàgina web www.solidanca.cat


Seu Sant Joan Despí

Àmbit de recollida Baix Llobregat, Anoia, Bages


Activitat productiva Reciclatge, recollida i recuperació de RAEE (Residus Aparells Elèctrics i Elec-trònics).



Recollides d’olis domèstics a les escoles

Transports i mudances

Campanyes de sensibilització ambiental

Botigues de segona mà

Lloguers de materials i espais escènics




Població penitenciària i exreclusos

Perceptors RMI

Immigrants

MISSIÓ

Des de l’inici, com a associació, fins a l’actual empresa d’inserció, Soli-dança té la missió de promoure la inserció sòciolaboral de col·lectius en risc d’exclusió social del nostre entorn a través d’activitats vincu-lades a la gestió integral dels residus des del disseny de sistemes i campanyes de residus a l’execució de la recollida de residus fins a llur comercialització.


39

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA







TRAM TRIA


Nºllocs de treball d’inserció 6

Nºllocs de treball d’estructura 7


BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 3




Facturació anual botigues/m² de botiga 160,64 € / m² de botiga


40

DADES GENERALS

Nom Recibaix Empresa d’Inserció, S.L.Pàgina web www.recibaix.com


Seu Cornellà de Llobregat

Àmbit de recollida Baix Llobregat


Activitat productiva Buidat de pisos

Comerç

Gestió de residus

Servei de transport i recollida de mobles

Servei de transport i recollida de fusta

Servei de transport i recollida de material informàtic


Persones en situació o en risc d’exclusió social.

MISSIÓ

L’empresa d’inserció Recibaix és un recurs laboral i social per esmenar la necessitat de feina i de relació de persones amb dificultats per ac-cedir a un lloc de treball estable, dins d’una activitat productiva.


41

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA





Nº llocs de treball d’estructura

1


TRAM TRIA




0


BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 1



1



197,78 € / m² de botiga


42

DADES GENERALS

Nom L’Arca del Maresme Empresa d’Inserció, S.L.L.

Pàgina web www.arcadelmaresme.com


Seu Argentona

Àmbit de recollida Maresme, Vallès Oriental, Vallès Oc-cidental, Barcelonès i Baix Llobregat

Cobertura de la població 4.621.305 (Font: IDESCAT)

Activitat productiva Comerç

Construcció: obra menor

Reciclatge, recollida i recuperació de RAEE



Transports i mudances





Perceptors RMI

MISSIÓ

L’Arca del Maresme empresa d’inserció possibilita l’accés de persones que resten excloses del mercat laboral ordinari per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, la seva reincorporació a aquest a partir del disseny i execució de pro-grames d’inserció ocupacional i capacitació professional adequada a la demanda real del mercat de treball.


43

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA






1


TRAM DE TRIA




0

Personal voluntari

BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 1



3



144,72 € / m² de botiga


44

DADES GENERALS

Nom Fundació EngrunesPàgina web www.engrunes.org


Seu Montcada i Reixac

Àmbit de recollida Barcelonès, Baix Llobregat, Terra Alta, Vallès Occidental


Activitat productiva Buidats de pisos, locals i recollida de RSU (Residus Sòlids Urbans)

Construcció i rehabilitació d’habitatges

Gestió de botigues de segona mà

Gestió de transport de residus

Gestió de deixalleries

Gestió de plantes de reciclatge


Tots els homes i dones que visquin Catalunya i que es trobin sub-mergits en un estat de pobresa, econòmica i personal, en la mar-ginació i exclusió, social i laboral, o en situació de risc.

MISSIÓ

Engrunes és una fundació privada d’iniciativa social que té com a ob-jectiu lluitar contra la pobresa i l’exclusió social a través de la inserció laboral i social de persones marginades o excloses i, com a empresa d’inserció, mitjançant la producció de béns i serveis.


45

CARACTERÍSTIQUES

TRAM DE RECOLLIDA



Kg recollits anualment 1.000.000 kg


Nº llocs de treball d’estructura 1,5


TRAM TRIA

Velocitat de la 1ª tria De 700 a 1000 kg persona/dia


Nº llocs de treball d’estructura 11,5


BOTIGUES MODA AMIGA

Nº de botigues 3




Facturació anual botigues/m² de botiga 528,81 m²/botiga


46

3.2. Treballant en xarxa

Si hi ha una cosa que ha fet possible i ha assegurat a cada moment la con-secució del Programa Roba Amiga ha estat el treball en xarxa dut a terme per totes les entitats que formen el projecte.

Malgrat que AIRES ja havia intentat esbossar un programa en comú que compartissin totes aquestes entitats, tant la manca de finançament com el fet d’haver de consensuar disset empreses socials tan heterogènies com les que formen el Programa Roba Amiga feia tirar enrere qualsevol esperança. Era dur i tortuós el treball que suposava haver de compartir experiències, inquietuds, informació i territori d’actuació, a més del temps emprat a assolir acords que, possiblement, mai arribarien a ser del tot satisfactoris per a tothom. “Les entitats, per nosaltres mateixes, no havíem estat capaces de po-sar-nos prou d’acord per treballar de veritat en xarxa.” 25

No obstant els múltiples entrebancs i les grans dificultats requerides per endegar un projecte com aquest, la Fundació Un Sol Món va creure sempre en la possibilitat de treballar conjuntament, tot veient la voluntat de compar-tir, prèviament expressada per les diferents entitats. “El treball en xarxa és la paraula més bonica i la més difícil de definir: quan tens objectius socials de transformació (...). Ràpidament es van veure els avantatges de treballar en xarxa: si tenim un únic model de contenidor, de camioneta i de gàbia, aquí tots hi sortim guanyant. Hi ha molt avantatge de capacitat i de preu. (...) Treballar en xarxa era molt necessari, però era també molt lent i molt costós.”26

Es va iniciar així un camí ple de reptes i esperances, on aquestes enti-tats van haver d’avançar al mateix compàs, enfrontant-se amb tot un seguit d’obstacles que feien encara més dificultosa l’enfilada cap a un treball en xarxa eficient i de compromís. “Sempre sorgeixen dificultats i sempre s’ha de buscar la manera que

25. Josep Maria Elvira. 26. Àngel Font.


47

els interessos individuals es puguin combinar amb els interessos col·lectius. Però jo crec que és bastant obvi que el treball en xarxa ens dóna moltes més oportunitats que el treball individual. D’això no n’hi ha cap dubte.” 27

Els primers acords van ser, molt possiblement, els més senzills d’assolir; les aptituds per arribar a consensos eren àmpliament esteses entre les dife-rents empreses socials. Totes elles sabien perfectament que l’actuació con-junta a través del diàleg era l’única via per endegar el Programa Roba Ami-ga, i que d’aquest i de l’avinentesa entre tots els seus membres en depenia l’anhelat futur d’innovació i desenvolupament en el terreny de la recuperació i el reciclatge de la roba usada. “És importantíssim el treball en xarxa, i cada dia crec que més. (...) No sóc protagonista de tota la jugada, sinó que sóc coprotagonista amb d’altres.” 28

En aquest context, es va crear un petit consell de direcció amb represen-tació dels interessos de les diferents entitats en el qual participaven membres d’AIRES, de Càritas Catalunya i de la Fundació Un Sol Món. Va ser a través d’aquesta estructura que es van assolir els primers acords del Programa, així com es van implementar les primeres actuacions, a través de l’esforç de les entitats participants, els previs coneixements en matèria de residu tèxtil de Càritas, el finançament i les innovacions proposades per la Fundació Un Sol Món i la fraternitat sota la qual AIRES els unia a tots.“AIRES ha hecho un gran esfuerzo en desarrollar distintas herramien-tas para que el trabajo en red de estas entidades fuera cada vez mejor. Teníamos a una persona responsable (...) que dinamizaba el progra-ma, de tal manera que había un técnico dedicado exclusivamente al programa Roba Amiga y a las entidades implicadas en él. Además de contar con un espacio propio, de gestión y de intercambio, llamado “Comisión textil”, formada por un responsable de la Junta de Aires,

27. Josep Maria Elvira.28. Manolo Díaz.


48

el técnico de Roba Amiga y todas las entidades que trabajaban el residuo textil, con el objetivo de mejorar la gestión y el desarrollo del programa.” 29

Tot i que els primers passos no van fer gaires maldecaps als impulsors del projecte, a mesura que avançava el Programa, les diferents entitats veien amb més claredat la necessitat de defensar els seus propis interessos. Si bé durant els inicis del Programa cedir a favor del bé de tots els seus integrants era un factor prioritari a qualsevol interès individual, gradualment això va canviar i dia rere dia els consensos es van convertir en una cosa àrdua i dificultosa. “Quan les reunions parlaven de qüestions tècniques com els conteni-dors o el territori, la cosa va anar bastant àgil (...); quan ja a l’última etapa les decisions havien de ser de més calibre, més estratègiques, més de visió de futur, més de compromisos, de compartir negoci, és quan aquest sistema de funcionament va començar a tensar-se, per-què el procés de reflexió no era del tot compartit.”30

És en aquest punt del Programa quan Càritas Catalunya decideix distan-ciar-se del projecte fins a desvincular-se’n del tot perquè no assumia el con-cepte d’empresa en la seva filosofia d’acció, que sempre ha estat de caire més assistencialista.

A partir d’aquest moment es comencen a fer més notòries les dificultats d’un treball en xarxa eficient en un context en el qual participen agents tan poc homogenis entre si, amb realitats financeres i estratègiques tan diverses. “El treball en xarxa no vol dir un treball que anem al ritme del més lent, i aquest ha estat un punt de desequilibri amb Roba Amiga. L’altra cosa és que és més fàcil coordinar-se quan tens un nombre de socis limitat. Un treball en xarxa a 20 és més complicat.” 31

No obstant aquest entrebanc en la pujada cap a l’èxit, les entitats, així com AIRES i la Fundació Un Sol Món, no van deixar de lluitar per tirar endavant

29. Ana Montoro.30. Juli Silvestre. 31. Àngel Font.


49

el Programa Roba Amiga, sense el qual no haurien pogut avançar ni assolir tot un seguit d’iniciatives que els han dut a millorar i consolidar-se com a EI solvents i de qualitat. “Hem de fer un esforç, les entitats, per superar temes de personalis-mes, protagonismes, desconfiances... Valoració màxima d’un mateix i infravaloració dels altres, perquè el treball en xarxa ens ha portat a resultats molt importants.”32

Com ja marcàvem unes línies més amunt, els esforços emprats no han estat pas en va. Dia rere dia, consens rere consens, el treball en xarxa que es duia a terme els últims set anys va desembocar, l’any 2006, en la creació d’una nova estructura jurídica, la Cooperativa Roba Amiga, el lideratge exe-cutiu de la qual ja no descansa en mans de la Fundació Un Sol Món, com havia passat amb el Programa, sinó que ha estat traspassat a les entitats.

Aquesta és, sens dubte, la recompensa més esperada que podien imaginar les EI que s’hi van adherir, ja que, a partir d’ara, se senten responsables, i alhora impulsores, del seu propi destí. “Ens costa a vegades veure els beneficis de treballar en xarxa i ens costa a vegades renunciar a interessos propis en funció dels interes-sos generals. Però jo crec que la por, l’escepticisme que podíem tenir abans de crear la cooperativa es va quedant pel camí a mesura que veiem que el treball en xarxa funciona. Aquest treball en xarxa permet millorar el procés i el treball amb la roba de les nostres entitats.”33

Els darrers anys, AIRES i la Fundació Un Sol Món s’han esforçat molt per poder estendre i dinamitzar aquest model de treball. Tot i que potser hi ha alguns aspectes que els mateixos actors tractarien de millorar de cara a un nou projecte en xarxa, val a dir que el Programa Roba Amiga és ben susceptible de ser un model que cal seguir de cara a futures actuacions de col·laboració sectorial. Esperem, de molt bon grat, que un mode de treball tan gratificant com aquest podrà servir per endegar tantes bones pràctiques

32. Josep Maria Elvira. 33. Josep Maria Elvira.


50

com sigui possible, en un món amb tanta manca de treball en comú com el que ens envolta.“Qualsevol iniciativa social que vulgui transformar la societat, i la Fundació Un Sol Món vol transformar la societat, sempre ha de re-colzar-se en altres. El treball en xarxa és imprescindible; ara, se n’ha de saber. A cada moment caldrà anar a buscar la seva forma. Només aquells qui no busquen l’impacte sinó la visibilitat diuen que no cal treballar en xarxa.” 34

De fet, un exemple que encaixa perfectament amb l’extensió d’aquest tipus de pràctiques fora del que és estrictament el Programa Roba Amiga és el que es desenvolupa entorn de Càritas Girona i dues entitats de la Cooperativa.

Anteriorment havíem parlat de la desvinculació de Càritas Catalunya del Programa Roba Amiga, després d’adquirir el Programa un caire més em-presarial. Des de la seva creació, les diferents Càritas existents han tingut la missió de “promoure, orientar, potenciar, coordinar i realitzar l’acció carita-tivosocial de l’Església”35 envers les persones més necessitades.

En l’àmbit del tèxtil, el seu posicionament sempre ha estat d’agent carita-tiu, que realitza un acte de solidaritat i ofereix roba a aquelles persones que no poden assumir el cost d’aquest bé de primera necessitat. No obstant això, aquesta manera de fer de Càritas s’ha modificat amb el temps, arran d’un fet estès en tot el territori català: els diferents robers i les parròquies s’han vist cada cop més saturats amb roba que se’ls ha anat acumulant i, tard o d’hora, tota aquesta muntanya de tèxtil usat acaba a l’abocador o a la incineradora.“El comportament de la gent del poble, sobretot de la gent gran, és guardar roba, per si mai la necessita. Hi ha poblacions de 6.000 habitants o 10.000 habitants que tenen magatzems plens de roba, pel que pugui passar. Aquesta roba és inservible. Trencarem aquesta dinàmica.” 36

Des de Càritas Girona s’ha detectat aquesta problemàtica i ara s’endega

34. Àngel Font.35. Vegeu www.caritasbcn.org. 36. Salvador Maneu.


51

un gran projecte per millorar aquesta situació. Ja s’han obert diverses boti-gues al llarg de tot el territori que pertany a la diòcesi de Girona, per tal que molta de la roba que no es dóna des dels robers pugui ser venuda com a roba de segona mà. L’objectiu de Càritas Girona és que tota aquesta roba que destinen a rebuig i que es converteix en inservible arribi a les mans d’aquelles persones que es dediquen a tractar-la, per tal que pugui tornar a ser utilitzada d’alguna de les maneres possibles. “Vam començar a implantar l’any passat un dels processos de canvi en la gestió de residus de la roba de rebuig, que n’hi ha molta, proper al 80% de la roba que recollim, i es va buscar una aliança amb ADAD i, en segon terme, amb Recicla Girona, per una qüestió de capacitat, amb la idea que ells es puguin fer càrrec de tota la roba de rebuig que generen els robers de Càritas. Per tant, aquells robers de Càritas, si-guin botiga o no, podran dipositar la roba en els contenidors d’ADAD, i ADAD s’encarregarà de tractar-la.”37

Aquesta aliança estratègica entre Càritas i dues de les entitats que gestio-nen la roba en l’àmbit gironí pot arribar a ser l’inici d’una nova col·laboració entre les diferents Càritas de Catalunya i el Programa Roba Amiga. “Aquí tothom hi surt guanyant. Nosaltres evitem llençar la roba al con-tenidor o portar-la a la incineradora, que és el que es fa ara: es dóna a una entitat que genera ocupació i que hi pot donar un rendiment.”38

Aquesta sinergia pot esdevenir un exemple perfecte de treball en xarxa; tot i les diferències en l’estructura i els modes de fer d’aquestes organitza-cions, la finalitat comuna empeny amb més força i guanya la partida a les divergències existents.

37. Salvador Maneu. 38. Salvador Maneu.


52


53

4. TOT UN PROCÉS PER DUR A TERME

Endinsem-nos ara en l’innovador i interessant món de la recuperació i el reci-clatge del residu tèxtil en el marc del Programa Roba Amiga. Quin és el procés que segueix la roba des del moment en què la llencem al contenidor taronja fins que la trobem exposada en una botiga, convertida en drap, en borra o preparada per a l’exportació? Tot seguit acompanyarem la roba i tots aquells qui la tracten en un itinerari que ens mostrarà tot un món per a molts desconegut fins ara. Així mateix, observarem de ben a prop de quina manera treballen les diferents entitats i com afronten les possibles controvèrsies que se’ls presenten.

4.1. De casa al contenidor

Qui no ha llençat mai una peça de roba a la brossa? Si bé temps enrere ente-níem que una peça de vestir era un bé de primera necessitat que havia de servir per protegir el nostre cos de les adversitats de la naturalesa, avui dia la roba s’ha con-vertit en una cosa per guarir-nos, per fer que l’ésser humà es senti més còmode, ja no enfront del clima sinó davant la resta de la societat. Aquest imaginari cultural ens ha dut a la convicció que ens calen tants vestits com dies té la setmana i tantes renovacions de vestuari com la nostra economia ens pugui permetre. A causa d’aquest canvi de perspectiva, cada any generem una quantitat considerable de residu tèxtil39 que, en moltes ocasions, acaba a l’abocador o a l’altell de casa tancat dins d’una caixa de cartró. Ara, no obstant això, gràcies a la iniciativa duta a terme pel Programa Roba Amiga, existeixen a Catalunya un compendi d’estructures taronges amb una rialla blava inscrites sota el nom de Roba Amiga, on podem aconseguir que tota aquesta roba que ja no volem torni a ser útil per a algú.

Un cop hem fet el pas decisiu d’abocar la roba dins el contenidor, arriba el moment de plantejar-nos una pregunta crucial: qui recull tota aquesta roba, com ho fa i on va a parar?

39. Segons dades del 2007, cada any es generen a Catalunya 14,2 quilos de roba residual per persona (vegeu Estudi de diagnosi i pla d’arrencada de la Cooperativa Roba Amiga, 2007, no editat).


54

a) Com es recull la roba?Antigament, tot aquest tèxtil que avui s’aboca als contenidors es recollia amb

altres mètodes menys professionals i que suposaven un cost molt alt per a les entitats. Molts d’aquests modes de recollida només donaven peu a una pèrdua de temps extraordinària i a un desgast per a les entitats igualment negatiu. “Les empreses que tractàvem amb la roba ho fèiem cadascuna a la seva manera i de forma no gaire moderna (...): recollíem a domicili, sense cobrar res.” 40

La recollida de roba s’ha anat modernitzant; inicialment es feia en do-micilis o en parròquies i es va passar a la recollida amb contenidors, que es va poder estendre per tot Catalunya gràcies al Programa Roba Amiga. A continuació presentem un gràfic amb els diferents mètodes de recollida de roba emprats i la cabuda que cadascun d’aquests mètodes ha tingut dins el

Programa Roba Amiga.

40. Encarna González.


55

Com podem observar, el mètode de recollida per excel·lència en les dife-rents entitats és el contenidor. Amb un volum de més de 5.000 tones amb solament sis EI, els contenidors Roba Amiga són els responsables de submi-nistrar el 95% del producte a aquestes organitzacions. Altres recursos com les parròquies, la recollida a domicili o les donacions directes queden cada cop més desplaçats i són utilitzats per molt poques entitats. La recollida en parròquies queda limitada a aquelles entitats amb una vinculació molt forta a Càritas (Formació i Treball, Troballes). La forma més eficient i eficaç per recollir un alt volum de tèxtil usat queda demostrat que és el model conte-nidor.

Aquesta major eficiència en la recollida ha permès a les entitats incremen-tar el volum de recollida de roba. En 7 anys de programa, el volum de reco-llida s’ha multiplicat per 3,4 en el conjunt de les entitats. ADAD i L’Arca del Maresme han estat les entitats amb un major creixement, amb una recollida 5 vegades superior al 2007 que al 2001.

Evolució de la recollida per entitats (Kg)

Entitat Abans del programa (2001) 2007

ADAD 140.000 680.908

Formació i Treball 1.215.000 2.267.810

Solidança 150.000 450.000

Engrunes 347.573 1.000.000

Troballes 99.000 271.190

Recibaix - 82.000

L’Arca del Maresme 112.400 570.575

TOTAL 2.063.973 5.324.490


56

b) ContenidorsAquesta va ser la iniciativa més potent i encoratjadora de tot el Programa

Roba Amiga. Un dels veritables inconvenients que es presentava a les diferents organitzacions era que, mentre les entitats es dedicaven a buscar la roba per les llars, a recollir-la de les parròquies o simplement a esperar que la gent els la portés, perdien una quantitat de temps aterradora i irrecuperable que els crea-va molts més problemes dels que després la roba els podia solucionar. “Nosaltres des de l’any 1999 ja recollíem roba; a través de les pa-rròquies i gent voluntària que ens la venia a portar.” 41

Aquests mètodes tan poc eficaços, afortunadament, no van durar gaire. Engrunes, L’Arca del Maresme i ADAD l’Encant, tres de les disset entitats del Programa, van generar una idea extravagant i emprenedora que canviaria per sempre el destí de tots els integrants del Programa Roba Amiga. Aques-tes EI havien treballat amb contenidors a l’hora de recol·lectar la roba, cosa que els permetia una gestió molt més àgil d’aquesta. No obstant això, el tipus de contenidor que havien emprat tenia algunes limitacions que calia esmenar de seguida. Era necessari dissenyar un model de contenidor mai vist fins aquell moment i amb un fort impacte visual, on les persones poguessin abo-car el tèxtil que ja no necessitaven, i proporcionar així a les entitats un marc de recollida eficient i molt més rendible.“A l’inici, el Programa va servir per professionalitzar una mica tot el tema de la roba, sobretot el tema dels contenidors; el tema dels conte-nidors és important, perquè abans L’Arca del Maresme feia una prova pilot, tenia uns contenidors propis, però no eren com els que ara hi ha al carrer, i hi havia molts punts de recollida fixos: parròquies, esco-les..., però el tema de posar els contenidors al carrer va ser un salt.” 42

Va ser en aquest context on va néixer el contenidor taronja Roba Amiga. El treball que s’havia de dur a terme no era gens senzill; calia aconseguir el consentiment dels diferents ajuntaments on treballaven les organitzacions

41. Isabel Gimeno. 42. Oriol Suñé.


57

per tal que els permetessin col·locar els contenidors distribuïts estratègi-cament pels diferents municipis. Aquest va ser tot un repte, ja que a molts ajuntaments els va costar força veure els beneficis socials i ambientals que aquests artefactes podien aportar a la societat. Malgrat tot, un cop instal·lats els primers contenidors i vist l’impacte que aquests causaven, avui dia seria insostenible que cap ajuntament es negués a col·locar-ne. “Jo crec que en un municipi on poses aquests contenidors de roba al carrer i hi recuperes aquesta roba, tot i que la majoria no la tornis a posar al mercat (...), tot això té un cost molt alt per a l’ajuntament, perquè ho ha de recollir i tractar. L’ajuntament hauria de reconèixer que li estàs fent un favor.” 43

A mitjan 2008, el programa disposa de més de 900 contenidors al territori català. D’aquests, 608 són gestionats per cinc de les entitats que formen part de la Cooperativa Roba Amiga, L’Arca del Maresme i Fundació Engrunes segons la distribució següent:

43. Oriol Suñé.


58

La inversió realitzada per la compra d’aquests 608 contenidors ha estat de 312.120 € i ha permès la recollida de 4.092.683 kg de roba al 2007. Cadascun d’aquests contenidors permet recollir al voltant de 8.000 kg de roba cada any, excepte el cas de Troballes, que en recull més del doble.

La distribució de contenidors no cobreix encara totes les comarques catala-nes, però es preveu que l’any 2012 es podrà universalitzar el servei.

Actualment, la distribució de contenidors és la que es presenta a conti-nuació.

Entitat nº contenidorsRendiment contenidor (kg/contenidor)

ADAD 130 5.237,75

Formació i Treball 226 6.912,39

Solidança 53 8.490,57

Engrunes 104 9.615,38

Troballes 12 16.416,67

Recibaix 13 6.307,69

L’Arca del Maresme 70 8.151,07

TOTAL 608 7.471,52

Dades de 2007

Rendiment per contenidor (Kg/contenidor)


59

A partir de la població de cada comarca on es disposa de contenidors, es pot estimar la cobertura de població dels contenidors Roba Amiga a Catalunya, que és de 5.941.293 habitants. Dividint el volum de recollida en contenidors pel nombre d’habitants, es recullen 0,94 kg de roba a l’any per persona. En vista que les estima-cions de generació de residu són de 14,2 kg44cions de generació de residu són de 14,2 kg44cions de generació de residu són de 14,2 kg de roba per any i persona, mitjançant 44 de roba per any i persona, mitjançant 44

44. Segons l’Estudi de diagnosi i pla d’arrencada de la Cooperativa Roba Amiga.

Distribució dels contenidors del Programa Roba Amiga de Catalunya

Dades de 2007Dades de 2007


60

el Programa Roba Amiga, es cobreix un 6,3% del residu tèxtil generat.A continuació, exposem una taula on es mostra l’evolució dels conteni-

dors per a cadascuna de les entitats que ens han aportat les seves dades; com podem observar, hi ha entitats com ADAD, Solidança i Troballes que han augmentat el nombre de contenidors en més del doble respecte als que ja tenien els primers anys de Programa.

c) VehiclesCada entitat del Programa Roba Amiga disposa d’uns vehicles condicio-

nats per al buidatge dels contenidors i el trasllat de la roba usada al magat-zem, on posteriorment es realitzarà la tria. Acostumen a ser camions, la qual cosa suposa un cost important en la majoria de casos, però també presenta una gran variabilitat.

De mitjana, les entitats disposen d’1 vehicle per cada 363.000 kg de roba recollida. Tot seguit mostrem una taula on queda reflectit el nombre de ca-mions de què disposen les entitats considerades.

EntitatsNombre de contenidors

2002

Nombre de contenidors

2007

ADAD 10 130

Formació i Treball 130 226

Solidança 15 53

Engrunes 117 104

Troballes 0 12

Recibaix 10 13

L’Arca del Maresme 65 70

TOTAL 347 608

Evolució dels contenidors per entitats


61

d) PersonalCal que mirem més enllà de la roba per tal de poder apreciar el treball que rea-

litzen aquestes entitats en tot el conjunt. Darrere de cada contenidor s’amaguen aquelles persones que fan que la roba que allà troba un refugi transitori arribi fins al seu destí. De tot aquest personal, una part molt important són aquells treballa-dors que anomenem d’inserció, és a dir, aquelles persones que requereixen una feina estable per tal de solucionar la seva situació d’exclusió sociolaboral; són els beneficiaris directes de l’activitat duta a terme per l’entitat d’inserció.

Al costat d’aquest personal d’inserció trobem els anomenats treballadors d’estructura, aquelles persones que, no estant en situació d’exclusió, dedi-quen les seves capacitats a treballar per a una EI. Els anomenem d’estructura perquè ocupen aquells llocs de treball corresponents a la direcció, la gerèn-cia, l’administració o la supervisió de la producció de l’empresa. Aquells que intervenen en els processos productius realitzen una tasca de formació i acompanyament dels treballadors d’inserció que permet el seu aprenentatge, tant laboral com de relació i actitud.

A més de totes aquestes persones que formen l’organigrama de les EI,

Nombre de vehicles

Entitat Nombre de camions

ADAD 1

Formació i Treball 3

Solidança 1

Engrunes 1,5

Troballes 2

L’Arca del Maresme 1

TOTAL 9,5

Dades de 2007


62

n’existeixen altres que, lluny de ser remunerades per la feina que realitzen, s’ofereixen com a voluntàries per tal d’ajudar aquestes entitats a tirar enda-vant en els seus projectes i objectius. S’estima que el 26% dels voluntaris de les EI espanyoles es dediquen a suport en la línia productiva.45 Les dades de voluntaris que es recullen en aquest estudi es refereixen als voluntaris de producció, no a aquells que intervenen en els altres àmbits de l’empresa.

Tot aquest compendi de persones formen el que anomenem una EI. Al llarg d’aquest capítol veurem com, treballant conjuntament, tot aquest per-sonal va formant un teixit immens que gestiona des de la recollida de la roba dels contenidors fins a la venda d’aquest tèxtil a les botigues.

Tot seguit exposem una taula, on queda reflectida aquella part del per-sonal vinculat al Programa Roba Amiga que es dedica exclusivament a la recollida del tèxtil usat dels diferents contenidors.

El procés de la recollida de roba és el que ocupa menys persones en ter-mes absoluts, però té cert impacte relatiu en la incorporació de persones en procés d’inserció, ja que l’any 2007 el 62,89% dels treballadors en la recollida eren d’inserció. Observem que el nombre de treballadors dedicats a la reco-llida de roba ha doblat en un any, la qual cosa ens indica que aquestes entitats

han creat nous llocs de treball.ecol

45. Observatori de la Inclusió Social, op. cit, pàg. 45.

Treballadors

d’inserció

Treballadors

d’estructura

Voluntaris Mitjana personal

recollida

2006 1,9 1,2 0,4 3,5

2007 3 3,36 0,7 7,06

Dades de 7 entitats

Mitjana de treballadors dedicats a la recollida


63

lida46

4.2. Del contenidor al centre de tria

Un cop recollida tota la roba dels diferents contenidors, es transporta el tèx-til acumulat fins al magatzem o el centre de tria. En aquest indret, els veritables experts trien quin ha de ser el destí útil que ha de seguir cada peça de roba.

És en aquest punt en què presentem aquells qui es dediquen exclusiva-ment a la tria del tèxtil usat, així com l’espai físic on es realitza aquesta part del procés. Aquestes dades ens permetran descobrir les capacitats del Pro-grama Roba Amiga en una fase tan important i que requereix tants estris com és la tria de la roba.

a) PersonalEls treballadors que es dediquen a la tria de la roba tenen designada una

de les tasques més importants de tota l’EI. Aquestes persones gestionen quin ha de ser el destí de la roba, i tenen a les mans la responsabilitat de seleccionar aquelles peces que han de ser reutilitzades o revenudes i discrimi-nar-les d’aquelles altres que han de ser destinades a tractaments finalistes. En principi, pot semblar una cosa senzilla i bastant mecànica. No obstant això,

46. Aquestes dades corresponen a 8 i 7 treballadors d’inserció i d’estructura respectivament, per al 2006 i 14 i 8 per al 2007. Aquests treballadors poden tenir jornada comperta o parcial.

Cost Treballadors

d’inserció (€)

Cost Treballadors

d’estructura (€)

TOTAL cost personal

recollida (€)

2006 22.635,73 28.053,59 50.689,32

2007 37.257,67 35.366,70 72.624,37

Dades de 5 entitats

Cost dels treballadors dedicats a la recollida46


64

és una empresa complicada i que requereix molta concentració per part dels treballadors i les treballadores.

La tria de la roba és un dels procediments més intensius en mà d’obra. El percentatge de treballadors d’inserció que incorpora és del 63,5% dels treballadors (sense comptar els voluntaris).

De la mateixa manera que el personal dedicat a la recollida del tèxtil usat, també ha augmentat el nombre de treballadors que trien la roba. El nombre de persones dedicades a la tria s’ha modificat en gairebé un 23%. tria47

47. Aquestes dades corresponen a 16 i 3 treballadors d’inserció i d’estructura respectivament, per al 2006, i 30 i 5 per al 2007. Aquests treballadors poden tenir jornada complerta on parcial.

Treballadors

d’inserció

Treballadors

d’estructura

Voluntaris Mitjana personal

de tria

2006 4,4 2,2 3,9 10,5

2007 6 3,5 4,1 13,6

Dades de 7 entitats

Mitjana de treballadors dedicats a la tria

Treballadors

d’inserció (€)

Treballadors

d’estructura (€)

TOTAL (€)

2006 35.971,72 8.042,43 44.014,15

2007 50.761,18 14.745,83 65.507,01

Dades de 5 entitats

Cost dels treballadors dedicats a la tria 47


65

Si augmenta el nombre de treballadors, igualment augmenta el cost laboral de l’EI. No obstant això, la proporció no és la mateixa, ja que, si bé el nombre de treballadors de tria s’ha elevat en un 22,79%, la partida de salaris correspo-nent s’ha inflat en un 32’81%. Això ens indica un augment de la massa salarial que pot ser degut a l’increment de les jornades dels treballadors.

b) MagatzemL’espai en el qual es realitza la tria de la roba i es guarda tot el tèxtil en

espera de ser enviat cap al seu destí final és molt divers i varia en gran mesura depenent de l’entitat de què es tracti. Com ja s’ha comentat anteriorment, l’heterogeneïtat existent entre les diferents EI del Programa Roba Amiga fa que cada entitat sigui un món en si mateixa i, per tant, comparar-les no seria just. Tot i que aquí les presentem en una mateixa taula, hauríem de tenir molt clares les característiques de cadascuna, per poder valorar la suficiència de l’espai del qual disposen.

A través de les entrevistes qualitatives realitzades a les diferents organitza-cions, hem pogut esbrinar que algunes d’elles estan amoïnades per la manca d’espai físic o per l’estat en què es troba el seu magatzem. “No tenemos espacio físico para seleccionar la ropa; (…) hacemos la mejor gestión posible, pero para realmente tener una pata económi-camente sostenible de la ropa necesitaríamos un espacio mucho más grande.”48

Així mateix, han corroborat que, amb l’ajuda de la Cooperativa Roba Amiga, tenen moltes esperances que aquest punt fluix de l’entitat sigui mi-llorat ben aviat.“Ahora con la Cooperativa realmente es la idea de que las entidades que entren en la Cooperativa tengan un paradigma de crecimiento; quieren hacer la gestión de la mejor manera posible. Ahora estamos buscando otro local donde poder juntar la tria.”49

48. Patrick Klappert. 49. Patrick Klappert.


66

Aquesta taula ens indica que el cost mensual mitjà de cada entitat per Kg de roba recollit és de 0,04 euros. Per metre quadrat de magatzem, assoleix els 48,55 euros. Més endavant, analitzarem la solvència de les entitats. Aquesta dada ens permet assignar el cost corresponent a la fase de tria en aquest càlcul.

Kg recollits 2007 Cost mensual+cost

treballadors (€)

Cost mensual per kg

recollit (€/kg)

3.872.483 138.131,38 0,04

Dades de 5 entitats (2007)

Cost del magatzem per kg recollit

m² totals de magatzem

m² dedicats a la roba

Cost mensual+cost

treballadors (€)

Cost mensual per m² dedicat a la roba (€/ m²)

3.895 2.845 138.131,38 48,55


Relació entre els metres quadrats de magatzem i el cost


67

De mitjana, les entitats recullen uns 1.121,70 kg per cada metre quadrat de magatzem, la qual cosa ens indica que en alguns casos es recull molta més roba de la que es pot suportar. Cal tenir present que hi ha EI que disposen de magatzems de més de 1.000 metres quadrats, com és el cas d’Engrunes, i d’altres, com Recibaix, que no disposen pràcticament de cap lloc on emma-gatzemar tota la roba que recullen, cosa que els dificulta molt la tasca de la tria, ja que els obliga a haver de seleccionar tota la roba abans de recollir-ne més. La Cooperativa, entre altres coses, intentarà aportar una solució a aque-lles entitats que pateixin un problema com aquest, per tal que puguin dur a terme la feina de la manera més bona i còmoda possible.

c) MaquinàriaCom en tot procés productiu, no tan sols és important el personal que

s’hi dedica i el lloc on es realitza sinó que és necessari tenir en compte la maquinària emprada i el cost que aquesta suposa per a l’EI. Des de gàbies per a la roba fins a taules de tria mecàniques; podem trobar pràc-

Entitats m² de magatzem dedi-

cats a la roba

Kg per metre quadrat de

magatzem

ADAD 750 7.096,64

Formació i Treball 1.000 5.322,48

Solidança 800 6.653,10

Engrunes 1.100 4.838,62

Troballes 850 6.261,74

Recibaix 45 118.277,40

L’Arca del Maresme 200 26.612,42

TOTAL 4.745 1.121,70

Dades de 2007

Kg recollits per metre quadrat de magatzem


68

ticament de tot dins el centre de tria. A continuació mostrem una relació de tot el material que utilitzen les en-

titats per a la realització de la tria de roba.

D’aquesta relació, la maquinària que suposa un cost més elevat per a l’entitat són els toros i els camions. Per taules de tria entenem aquelles no automatitzades, ja que, de totes les entitats del Programa, l’única que disposa d’una taula de tria mecànica és Formació i Treball; aquestes màquines suposen un cost de més de 50.000 euros la unitat. Les gàbies, tot i ser un dels utensilis més comuns a aques-tes EI, suposen un cost molt baix. El cost mitjà per unitat de maquinària ascen-deix a 7.876,7 euros, la qual cosa ens indica que aquest tram del procés genera un cost molt elevat per a l’entitat, que en molts casos pot ser difícil de suportar.

4.3. Un cop al centre, triemAra que ja hem dilucidat tot el que és estrictament necessari per dur a

terme una tria de qualitat i eficient, només ens cal parar atenció als diferents fins als quals es destina la roba, així com als ingressos que genera segons els diferents usos.

Maquinària TOTAL

Embaladores 1

Premsadores 4

Camions 9,5

Taula de tria 22

Balances 7

Gàbies 400

Toros 2


Relació de la maquinària emprada


69

En aquest punt també és necessari tenir molt presents les diferències exis-tents entre les entitats. Si bé totes elles gestionen la roba usada, no la tracten de la mateixa manera ni tenen totes les mateixes línies de recuperació.

a) TriaEn aquest punt, veurem a què destinen la roba les diferents entitats del

Programa i en quin volum.


70

En vista que el residu destinat a rebuig encara és molt gran (prop del 37%), l’objectiu del Programa en general i de la Cooperativa en particular és reduir aquest percentatge fins a un 10% o 5% l’any 2010. Això s’hauria d’aconseguir incrementant la roba destinada a exportació i a drap i borra i amb l’obertura d’una planta de reciclatge gestionada per totes les entitats.

Botiga Majorista Minorista Exportació

2006 106.918,80 373.116,80 7.559,00 16.952,80

2007 123.309,60 344.444,00 11.604,80 12.003,60

Destí de la roba triada (Kg)

Drap i borra Rebuig TOTAL

2006 56.920,80 273.663,00 835.131,20

2007 108.799,60 351.211,20 951.372,80

Dades de 5 entitats

Destí de la roba Preu (€)

Botiga 4,15

Majorista 0,21

Minorista 1,25

Exportació 0,76

Drap 0,34

Borra 0,05


Mitjana del preu de venta per destí


71

Si observem el Programa Roba Amiga en conjunt, el tant per cent corres-ponent a roba de rebuig augmenta fins a un 55% el 2007. El volum de roba reaprofitable per poder ser venut com a roba de segona mà és gairebé d’un 10%. Hem d’acceptar que el percentatge sigui baix si la imatge i el producte que es vol oferir en una botiga Moda Amiga és de qualitat. L’exportació encara és residual, però s’haurà d’incrementar, vetllant sempre per no mal-metre la industria tèxtil del país importador i cercar compradors entre orga-nitzacions socials locals que utilitzin la roba també com un projecte social. L’ús de la roba per a drap ja s’ha duplicat entre l’any 2006 i 2007 i ha assolit gairebé el mateix volum que el de les botigues. El drap és un dels usos que es pretén explotar de cara al futur i algunes entitats, com és el cas d’ADAD, Engrunes i L’Arca del Maresme, ja l’han començat a experimentar amb molt bons resultats. La borra, en canvi, és un ús que cap de les entitats que apa-reixen en aquest estudi utilitza, ja que es necessitaria tota una instal·lació en maquinària molt costosa i molt especialitzada que, ara per ara, no es poden permetre. Sí que és veritat que algunes entitats intenten aprofitar totes les sortides viables per evitar llençar la roba a rebuig i arriben a vendre restes de tèxtil a borraires perquè els les converteixin en borra. No obstant això, de cara al 2010 es preveu reduir el rebuig i assignar un nou destí per a la roba des de les mateixes entitats: la borra.

Any Botigues Exportació Drap Borra Rebuig

2007 10% 30% 5% 0% 55%

2010 (previsió) 10% 30% 20% 30% 10%

Dades de 15 entitats

Destí de la roba i previsió d’entitats del Programa Roba Amiga


72

b) FacturacióTot seguit mostrem una taula amb el nivell de facturació obtingut a través

de la gestió de la roba usada i la relació que aquest té amb el volum de tèxtil recollit i els metres quadrats de magatzem dels quals disposen les diferents entitats.

Mentre els metres quadrats de magatzem dedicats a la roba es mantenen inalterats, el nivell de facturació de l’entitat exclusivament de l’activitat del tractament de la roba usada augmenta i el 2007 arriba a facturar de mitjana 323,28 euros per cada metre quadrat del magatzem destinat a l’ús de la roba. Això és conseqüència del fet que, havent augmentat el volum de recollida

Facturació deguda a la roba (€)

kg recollits Facturació per kg recollit (€/kg)

2006 976.173,75 728.143,50 1,34

2007 1.275.354,05 812.080,50 1,57

Dades de 6 entitats

Relació entre la facturació i els kg recollits

Relació entre la facturació i els metres quadrats de magatzem

Facturació deguda a la roba (€)

m² magatzem dedicats a la roba

Facturació roba per m² de magatzem dedicats a la roba (€/m²)

2006 976.173,75 3.945,00 247,45

2007 1.275.354,05 3.945,00 323,28

Dades de 6 entitats


73

de la roba entre 2006 i 2007, la gestió d’aquest es fa en els mateixos me-tres quadrats que enguany. Per tant, si augmenta la recollida però es man-tenen els metres quadrats dels magatzems, la facturació per metre quadrat s’incrementa, augmentant la tensió sobre l’espai.


74


75

5. CAP A LES BOTIGUES MODA AMIGA

Després d’haver acompanyat la roba en tot el procés de tractament, des del contenidor fins a ser preparada per reutilitzar-la, arriba el moment de conèixer la imatge pública de les EI del Programa Roba Amiga.

De tota la roba que es recull, la de més bona qualitat i en més bon estat es destina a la revenda en comerços especialitzats, gestionats directament per les mateixes entitats. Es tracta d’un moment molt important per a totes elles, ja que el preu de venda al públic els permet recuperar amb escreix les des-peses que genera aquest tram de la gestió del tèxtil. Malauradament, tan sols entre el 5% i el 10%50 de la roba recollida acabarà sent venuda a la botiga, ja que la majoria del tèxtil que arriba a les entitats es troba en un estat massa deteriorat i ha de ser destinat a una altra finalitat.“Hi havia un precedent de tot això (...): a Oxfam, a la Gran Bretanya, hi havíem vist que una tercera part del seu pressupost venia a través de botigues de segona mà; hi havia al voltant de 700 botigues al Regne Unit.” 51

Tot i que moltes de les entitats del Programa ja disposaven de botigues de roba de segona mà abans d’iniciar aquest projecte, els membres d’AIRES, de Càritas Catalunya i de la Fundació Un Sol Món van arribar a la conclusió que els calia una cosa nova per treure’n tot el potencial que fos possible. Si bé, anteriorment, cada entitat donava nom a les seves botigues i les organit-zava de manera molt personal, amb el Programa es va arribar a una sèrie de consensos entre totes les entitats que van desembocar en el naixement d’una nova marca: les botigues Moda Amiga. Amb aquesta iniciativa, els diferents promotors del Programa Roba Amiga pretenien unificar totes les botigues sota una mateixa imatge, per tal que resultés molt més senzill de reconèixer qualsevol dels locals afiliats al projecte. D’aquesta manera, la gent prendria consciència de la gran xarxa que representava el Programa, ja que podrien

50. Aquest percentatge fa referència a la totalitat del Programa. 51. Àngel Font.


76

veure botigues Moda Amiga a indrets tan allunyats l’un de l’altre com ara els casos de Salt52 i Barcelona53. No obstant aquest pas va ser molt important i decisiu a l’hora de fer treball en xarxa, no va ser l’únic que es va dur a terme en l’àmbit de les botigues. Una altra de les inquietuds dels diferents agents que intervenien en la presa de decisions era que les botigues havien d’aportar a les entitats els beneficis que no els arribaven per altres vies. Les botigues havien de proporcionar seguretat i tranquil·litat; per tant, calia una excel·lent gestió d’aquestes per treure’n el màxim rendiment possible. “Abans de començar amb el Programa Roba Amiga, les entitats sí que tenien botigues, però moltes tenien molt poc criteri comercial. Una de les primeres coses que vam demanar va ser un diagnòstic al voltant del tema de les botigues. En alguns casos, eren com basars. No hi havia uns criteris gaire clars.”54

Des de la Fundació Un Sol Món es va demanar ajuda a un grup d’experts, per tal que col·laboressin amb el disseny d’una estratègia de venda i ensen-yessin a les entitats quina era la manera més eficaç d’exposar la roba amb l’objectiu de vendre’n tanta com fos possible. Amb aquest pla d’actuació, les diferents botigues Moda Amiga, que abans havien estat tan divergents, van consolidar imatges fins a trobar-ne una que les agrupés a totes: un mirall, on totes les botigues es reflectirien igualment lluents i especials.

Tot i que la majoria d’entitats que formen part del Programa Roba Amiga si disposen d’una botiga és marca Moda Amiga, i recuperen així l’esperit d’assistència de Càritas, aquelles organitzacions que encara hi estan vincu-lades o que hi han estat algun cop han mantingut algun local, sota el mateix nom de l’entitat, on es realitza una compravenda de caire més social. Un as-sistent social és qui s’encarrega de proporcionar vals bescanviables a aquelles persones que no poden costejar la roba o la dels fills. “Tenim una botiga més petiteta que es va obrir el 2005. (...) La tenim

52. Botiga Moda Amiga gestionada per Recicla Girona. 53. Botigues Moda Amiga gestionades per Formació i Treball, Engrunes i Solidança.54. Àngel Font.


77

més per a botiga social. És la mateixa roba, però aquí la gent ve amb vals a comprar.” 55

Aquesta és una elecció individual de cada entitat que no està vinculada amb el Programa Roba Amiga, però que contribueix a la construcció d’un món més solidari i conscienciat amb la realitat social que ens envolta.

5.1. Moda Amiga

Aquest és un petit homenatge a totes aquestes botigues Moda Amiga i a les persones que les han fet possibles. Perquè darrere de cada mostrador, de cada prestatge, de cada peça, hi ha tota una història per explicar i tot un món per descobrir.

Tornant a un dels temes que exposàvem en les primeres pàgines d’aquest escrit, és necessari remarcar la importància que culturalment ha tingut la implantació d’aquestes botigues en l’àmbit català. Així com a altres països europeus la compravenda de roba de segona mà ha estat una cosa àmplia-ment estesa i acceptada, dins la nostra societat aquest és un territori que tot just ara es comença a explorar.

Tot seguit, de la mateixa manera que hem vist el procés que seguia la roba per poder ser utilitzada de nou, indagarem ara en el dia a dia de les diferents botigues Moda Amiga i veurem si, després de tot, aquestes han aconseguit arribar a les fites que se n’esperava.

a) RobaLes botigues Moda Amiga són una peça clau de les entitats del Progra-

ma. Si bé faciliten l’accés d’una nova manera d’entendre la compravenda de tèxtil a casa nostra, també formen part de l’estructura econòmica d’aquestes EI. A través de les dades aquí plasmades, veurem si realment compensen el cost que suposa l’obertura i el manteniment d’un espai com aquest i de les persones que hi treballen.

55. Manolo Díaz.


78

A continuació presentem un plànol on apareixen representades totes les botigues Moda Amiga que hi ha actualment a Catalunya.

Com podem observar, una gran part del territori català encara no disposa de cap botiga de segona mà Moda Amiga; no obstant això, la previsió de

Botigues Moda Amiga a Catalunya

Solsonès

Segrià

Garrotxa

Gironès

VallèsOccidental

BaixLlobregat

Barcelonès

Troballes

Volem Feina

ADAD

2 ADAD

EngrunesAndròmines

Andròmines

2 Engrunes

Formació i treball

Solidança

2 Recollim

2 Solidança

L’Arca del MaresmeMaresme

Recibaix

Dades del 2007


79

cara a l’any 2012 és que cadascuna de les quatre províncies de Catalunya tindrà accés a algun dels punts de venda Moda Amiga.

La taula que trobem tot seguit ens descriu quins són els costos que ha de suportar l’entitat quan decideix apostar per una botiga Moda Amiga.

Cal tenir en compte que moltes de les botigues del Programa Roba Amiga no són exclusivament de roba usada; també hi podem trobar altres produc-tes com mobles de segona mà o objectes usats en general. De les 6 botigues que apareixen aquí, 1.000 metres quadrats són d’ús exclusiu per a la roba; el cost que aquests suposen per a les entitats ascendeix a una mitjana de 355,38 euros per metre quadrat. Tot i que són el més rendible que tenen les entitats ara per ara, també són les més costoses.

Kg Cost mensual del local + cost treballadors botigues (€)

Cost per kg recollit (€/Kg)

3.872.483 355.376,59 0,09

Dades del 2007

Cost de les botigues per kg recollit

Botigues m² de botiga de-dicats a la roba

Cost mensual del local + cost treballadors botigues (€)

Cost per m² de botiga (€/ m²)

6 1.000 355.376,59 355,38

Dades del 2007

Cost per metre quadrat dedicat a la roba


80

b) FacturacióAmb les dades referides a la facturació de les botigues, podrem compro-

var si realment surt a compte a les entitats suportar un model de botiga com aquest, comparant la facturació dels punts de venda amb els corresponents costos.

Veiem que, tot i que globalment la recollida de roba usada ha augmentat de l’any 2006 al 2007, la facturació de les botigues per cada kg recollit ha disminuït. Això és degut al fet que algunes entitats han baixat el volum de recollida aquest últim any.

Facturació (€) Kg Facturació botigues per kg recollit (€/Kg)

2006 99.092,90 728.143,50 7,35

2007 136.904,10 812.080,50 5,93

Dades de 6 entitats

Mitjana de facturació de les botigues per kg recollits

Facturació (€) m² de botiga de-dicats a la roba

Facturació per m² de botiga dedicat a la roba (€/ m²)

2006 99.092,90 200 495,46

2007 136.904,10 200 684,52

Dades de 6 entitats

Mitjana de facturació de botigues per metre quadrat dedicat a la roba


81

Comparant el nivell de facturació amb els costos de les botigues, de mi-tjana, cada entitat factura, el 2007, 684,52 euros per cada metre quadrat de botiga, mentre que aquest últim li suposa un cost de 355,38 euros. Surten beneficiades, de mitjana, amb 329,14 euros facturats per cada metre quadrat de botiga. De totes les entitats que ens han proporcionat les dades, ADAD és la més solvent de totes, amb una facturació de 1.254,06 euros per cada metre quadrat de botiga.

Si mirem la solvència global de l’entitat, entesa com el quocient entre la facturació i les despeses totals, aquesta és de 0,92. És a dir, aquestes empre-ses estan molt a prop de ser econòmicament sostenibles. Si comparem amb les EI del conjunt d’Espanya, el seu nivell de solvència és de 0,88; per tant, les entitats de Roba Amiga són més sostenibles que la mitjana.56

c) PersonalVegem ara com és el personal de l’entitat que es troba despatxant a les

botigues. La següent taula divideix els treballadors en tres: aquelles persones que realitzen un procés d’inserció, aquelles que anomenem d’estructura i aquelles que donen suport a l’entitat com a voluntaris.

56. Observatori de la inclusió social, op. cit. pàg. 82.

Treballadors d’inserció

Treballadors d’estructura

Voluntaris TOTAL

2006 1 3 7 11

2007 1,7 3,8 7,8 13,3

Dades de 6 entitats

Mitjana de treballadors en les botigues


82

Si comparem aquestes dades amb els altres trams del procés de gestió i tractament de la roba usada, comprovarem que a les botigues Moda Amiga és on més persones treballen com a voluntàries. Les botigues són l’etapa que incorporen menys treballadors d’inserció en termes absoluts i també en termes relatius respecte del total de treballadors (30,90%). Si bé és cert que el nombre de treballadors d’inserció a les botigues gairebé s’ha doblat entre el 2006 i el 2007. Aquesta és una experiència laboral molt enriquidora i amb bones perspectives per a les persones en procés d’inserció.

Una altra dada important que cal destacar és l’augment en la contractació de treballadors d’inserció, amb una mitjana del 70%.57

De la mateixa manera que augmenta el personal de les entitats, també el seu cost és superior. Les diferents EI es veuen capacitades per créixer en llocs de treball a les botigues, però això suposa un increment en els costos de gairebé un 38%, de mitjana.

57. Aquestes dades corresponen a 6 i 18 treballadors d’inserció i d’estructura respectivament, per al 2006, i 10 i 19, per al 2007. Aquests treballadors poden tenir jornada completa o parcial.

Treballadors d’inserció (€)

Treballadors d’estructura (€)

TOTAL

2006 27.504,06 15.466,20 42.970,26

2007 41.234,42 28.034,60 69.269,02

Dades de 5 entitats

Cost mitjà de treballadors en les botigues 57


83

6. IMPACTE SOCIAL: COM INFLUEIX EL PROGRAMA ROBA AMIGA EN LA PROBLEMÀTICA DE L’EXCLUSIÓ SOCIAL?

6.1. Treballadors d’inserció

Al llarg d’aquests dos últims capítols, hem vist quina és l’activitat d’aquestes EI, en particular, i del Programa Roba Amiga, en general. Tot i que el tractament i el reciclatge de la roba és el que sustenta les diferents entitats, la seva raó de ser arriba molt més lluny. Més enllà de l’activitat que podem observar des de fora de l’entitat, un cop hi som dins, podem percebre l’existència de tot un entramat de relacions extraordinàries que no trobaríem a cap altra empresa comuna. Quin és l’impacte que genera en la nostra societat l’activitat d’aquestes organitzacions?

Com ja hem vist, la característica per excel·lència de les EI és el seu ferm compromís amb la societat i més concretament amb aquelles persones que es troben en situació o en risc d’exclusió social. “La gent que no vol ningú i les coses que no vol ningú, les ajuntem. Doncs a veure si recuperem les coses que no vol ningú, les posem una mica en el mercat i aquests diners que donen serveixen perquè les persones que no vol ningú tinguin uns petits ingressos i puguin millorar la seva situació.”58

En la majoria dels casos és gent que, per motius molt diversos que aquí no tractarem, no poden accedir al mercat laboral ordinari i han de buscar altres vies per poder trobar una feina remunerada que els permeti viure dignament. Un d’aquests camins alternatius el troben a les EI. Aquestes organitzacions proporcionen un lloc de treball transitori o finalista per a aquestes persones, durant el qual els ofereixen un contracte laboral, formació i acompanyament en el seu itinerari d’inserció. Una part s’acabaran incorporant al mercat labo-ral ordinari. El pas per l’EI els ajuda a adquirir uns hàbits i uns costums i els proporciona formació i acompanyament continu. “Fem el contrari que qualsevol empresa. Qualsevol empresa busca la persona més adequada i més preparada per a la feina i nosaltres bus-

58. Àngel Pañella


84

quem les persones menys adequades i menys preparades, aquelles que ho tenen molt malament per trobar feina, les que no vol ningú.”59

Primer de tot, seria bo esbrinar com arriben aquestes persones fins a la porta d’una EI. En la majoria de casos, els treballadors d’inserció arriben a l’EI derivats directament dels serveis socials, les cases d’acollida, centres de desintoxicació o centres penitenciaris. Cal entendre que no tots els casos d’exclusió social, siguin del tipus que siguin, estan preparats per iniciar-se en el món laboral, ni tan sols com a treballadors d’inserció. Per aquest motiu, quan arriben a l’entitat, les persones són acollides i s’elabora un pla de treball per a la seva inserció laboral: l’itinerari d’inserció. Aquest itinerari d’inserció contempla vàries fases, en alguns dels casos s’introdueix una formació real en entorn empresarial, que consisteix en el pas per l’empresa d’inserció.

El procés que ha de seguir un treballador d’inserció des del moment en què entra a formar part de l’empresa fins al moment en què en surt és dur i gens senzill. Es necessita el suport de persones especialitzades en la inserció laboral, com poden ser els educadors o treballadors socials, perquè aquests treballadors se sentin emparats a cada moment. No obstant això, cal que tinguin en compte que, així com ara per ara hi ha gent que els acompanya, els forma i els guia, el camí que han començat solament ells el poden continuar; així doncs, molt acuradament, el personal d’acompanyament ha d’anar allun-yant-se cada cop més, deixant més espai, per tal que el treballador d’inserció comenci a fer els primers passos tot sol. “Sí que tenim un inseridor, sí que fem un seguiment social, sí que tens gent d’inserció quant a contracte, però el tracte, o les exigències, no difereixen gaire del que és un treballador normal i corrent. És la ma-nera d’inserir la gent: si els fas un tracte ben especial, aquella persona fora d’aquella empresa tindrà problemes per buscar-se la vida.” 60

Mentre dura el procés d’inserció d’una persona, són diverses les opcions que ofereix l’EI. En primer lloc, i com a base per a la tasca que hauran de dur a terme

59. Josep Maria Elvira. 60. Oriol Suñé.


85

els treballadors d’inserció, pren una importància molt rellevant el primer tram del procés: la formació. Durant aquest període de temps, que varia depenent de l’EI i de la tasca que cal realitzar, els treballadors d’inserció reben una sèrie d’explicacions entorn de la feina que hauran de dur a terme al llarg de l’estada a l’entitat.

En segon lloc, un cop ja s’ha iniciat la persona en el món laboral d’inserció, entra en joc la feina del personal d’acompanyament; ara, el que és més impor-tant és veure quina és l’evolució de la persona dins l’EI, per garantir l’òptim resultat del seu procés. Algunes de les persones mai assoliran els nivells de productivitat necessaris per inserir-se a l’entitat. Algunes altres coneixen tan bé el procés productiu i el col·lectiu que esdevenen perfectes encarregats o supervisors de producció i passen a ser treballadors d’estructura. La resta poden inserir-se en el mercat laboral ordinari.

Quan ja s’ha dut a terme l’itinerari d’inserció i el treballador es troba en les condicions necessàries per fer el salt al mercat laboral ordinari, comença la tasca del prospector. Aquest s’encarrega de fer aliances i sinergies amb empreses ordinàries, per tal que aquestes obrin les portes i ofereixin llocs de treball al personal d’inserció. Dins de la mateixa EI, però, la feina que s’ha de fer no s’acaba. Ara és el moment de proporcionar al treballador d’inserció les eines necessàries per determinar quin ha de ser el camí que ha de seguir fora de l’entitat. En aquest punt, l’orientació laboral és imprescindible. El perso-nal d’acompanyament ajuda el treballador d’inserció en tasques tan senzilles però tan útils en el mercat competitiu com ara l’elaboració del currículum i la preparació d’una entrevista de treball.

Quan s’arriba a aquest tram del procés d’inserció, el treballador ha de fer-se la idea que a partir d’aquest moment entra de ple al mercat laboral or-dinari i que ja no tindrà més suport diari de l’EI. Per aquest motiu, el procés d’inserció ha de ser continuat, i alhora distant; no s’ha de sobreprotegir el personal d’inserció, ja que no seran aquestes les condicions que trobarà més endavant, un cop s’hagi inserit a la resta de la societat.

D’aquesta manera, una persona en situació d’exclusió social pateix tota una metamorfosi que l’ajudarà a trencar la roda en la qual es trobava i entrar


86

a formar part de la vida social i laboral ordinària. “La roba és un bon recurs per crear llocs de treball; crea perfils de mosso de magatzem, perfils de xofer, perfils de classificadors, perfils de depen-dents... Perfils que hem vist que són molt assimilables al mercat laboral.”61

Val a dir que la tasca duta a terme per les EI és realment encoratjadora i està altament compromesa amb el benestar de tota la societat.

Malauradament, ni les EI ni els demés mecanismes existents no han acon-seguit posar fi a l’exclusió social, tan accentuada en societats com la nostra. “Un sociòleg polonès que es diu Zygmund Baumann diu que som en una societat que principalment produeix residus i residus humans. I aquesta mentalitat de capitalisme ferotge o de competitivitat cap a la tecnologia, el progrés i l’avenç, comporta que es generin col·lectius residuals. No tenim solucions a aquest tema; potser sí solucions par-cials, però són molt complexes i exigeixen molta generositat. S’ha de ser molt generós amb aquesta gent, amb els protagonistes d’això.” 62

Potser és aquest el veritable problema: l’esfereïdora manca de generosi-tat i solidaritat que impregna la nostra societat. Si tots ens conscienciéssim realment i de manera immutable del conflicte latent de desigualtat que ex-perimenta el món que ens envolta, si tinguéssim la suficient capacitat per afrontar i col·laborar activament en la resolució d’aquest conflicte, molt pos-siblement aquest seria un lloc molt més feliç on viure.

No obstant això, la realitat queda molt lluny d’una tan amable utopia. Les EI, però, són un dels exemples vius que un canvi de mentalitat en la manera d’enriquir-se i una millora social en la manera de conviure són possibles. “Una economia diferent pot ser possible i una altra manera de fer negoci és possible. L’empresa ha de ser per a les persones; jo crec que el treball és una manera digna de repartir riquesa. Perquè potser no s’ha de pagar la gent pel que marca un conveni, sinó per les seves necessitats.” 63

61. Àngel Font. 62. Àngel Pañella. 63. Manolo Díaz.


87

6.2. Indicadors socials

Per tal de fer una valoració adequada de l’impacte que el Programa Roba Amiga ha tingut, té i tindrà en un futur sobre la nostra societat, a continuació presentem tot un seguit d’indicadors que ens ajudaran a obtenir una visió acurada de la situació.

En tota EI, com ja dèiem en capítols anteriors, el procés que se segueix per inserir les persones que hi treballen en el mercat laboral ordinari és de sum-ma importància. Existeixen tot un seguit de serveis que les entitats poden proporcionar a aquest tipus de treballadors, que els ajudaran en l’ascensió cap a la integració social i laboral. A continuació presentem una taula, on apareixen tots els serveis que pot oferir una EI.

Serveis ADAD Formació i Treball Solidança Engrunes

Orientació Sí Sí Sí Sí

Formació Sí Sí Sí Sí

Acompanyament Sí Sí Sí Sí

Seguiment Sí Sí Sí Sí

Serveis proporcionats per l’entitat als treballadors d’inserció

Serveis Recibaix Troballes L’Arca del Maresme

Orientació No Sí Sí

Formació Sí Sí Sí

Acompanyament No Sí Sí

Seguiment Sí Sí Sí

Dades de 2007


88

Com queda plasmat aquí, gairebé tots els treballadors d’inserció d’aquestes entitats gaudeixen de tots els serveis que les EI estan capacitades per oferir-los. Si ens hi fixem, l’única entitat de la taula que no disposa de mitjans suficients per fer orientació i acompanyament és Recibaix. Això és degut a la seva estructura reduïda i al fet que s’emfatitza, sobretot, la formació i el seguiment, i s’ofereix així tot un ventall de recursos per als treballadors d’inserció. La diferència entre l’acompanyament i el seguiment està en el fet que el primer es duu a terme al llarg del procés d’inserció i el segon comença un cop finalitzat l’itinerari d’inserció, quan el treballador s’ha d’enfrontar amb el mercat laboral ordinari i trobar feina, mitjançant els dispositius de recerca existents que l’entitat li ofereix.

Un altre indicador interessant que ens ajudarà a dilucidar l’impacte so-cial generat per aquestes entitats és la comparació entre els llocs de treball d’inserció creats per les EI i la facturació de les entitats o el volum de recolli-da d’aquestes. D’aquesta manera obtindrem el rendiment social dels ingres-sos i el rendiment social de la recollida, sabent quants treballadors d’inserció hi ha per cada 100.000 euros facturats i quants treballadors d’inserció hi ha per cada 100.000 quilos de roba usada recollits.

Llocs d’inserció Facturació roba (€) Rendiment social dels ingressos

2006 40 180.842,75 22,12

2007 59 232.180,56 25,41

Dades de 6 entitats

Rendiment social dels ingressos


89

Observem que tant el rendiment social dels ingressos com el rendiment social de la recollida han augmentat respecte al 2006; això significa que l’impacte social del Programa Roba Amiga és més potent cada any que passa i que la labor d’aquestes entitats dóna fruit de cara a la resta de la societat. El 2007, per cada 100.000 quilos de roba recollits s’han creat 12,8 llocs de treball d’inserció, de mitjana, la qual cosa ens diu que com més roba usada llencem als contenidors Roba Amiga més llocs d’inserció es crearan i més beneficiada en sortirà la societat en conjunt.

Tot seguit, observarem alguns indicadors globals del Programa, en els quals hi ha incloses les dades de les 15 entitats que hi participen.

Vegem l’evolució dels llocs de treball creats pel Programa, discernits dels llocs de treball exclusivament d’inserció.

Llocs d’inserció Kg recollits Rendiment social de la recollida

2006 40 454.480,50 8,80

2007 59 460.869,30 12,80

Dades de 6 entitats

Rendiment social de la recollida

Any Estructura Inserció

2001 150 80

2007 225 120

2008 (previsió) 240 130

2011 (previsió) 280 155

2012 (previsió) 315 175


Llocs de treball creats pel Programa


90

Les dades que apareixen a la taula de llocs de treball creats pel Programa són acumulats, la qual cosa indica que del 2001 al 2007 s’han creat 75 llocs de treball, dels quals 40 són llocs per a persones en procés d’inserció. Re-cordem que l’impacte social és superior, ja que cadascun dels llocs de treball d’inserció pot ser ocupat per diferents persones.

Aquí veiem com l’impacte social del Programa en conjunt és extraor-dinàriament positiu. No solament ha augmentat en un 33,33% la creació de llocs de treball d’inserció des de l’inici del Programa, sinó que es preveu que seguirà creixent fins a arribar a l’any 2012 als 175 llocs d’inserció, la qual cosa indica, si es compleix aquesta dada, que en onze anys el Programa haurà augmentat en un 54,29% els llocs de treball destinats a persones en pro-cés d’inserció. L’any 2007, el nombre de treballadors d’inserció ocupats en aquestes empreses era el 19,41% del total de persones en procés d’inserció que treballaven en EI.64

El Programa Roba Amiga no només aporta beneficis, sinó que també estalvia costos. Cada any, l’Administració pública deixa de gastar una mitja-na de 12.131,42 euros65 per cada persona socialment atesa, que s’incorpora

64. Observatori de la inclusió social, op. cit., pàg. 34. 65. Parrac, núm.12, octubre 2002

Interval % Estructura % Inserció

2001-2007 +33,33 +33,33

2007-2008 (previsió) +6,25 +7,7

2008-2011 (previsió) +14,29 +16,13

2011-2012 (previsió) +11,11 +11,43


Variació dels llocs de treball creats pel Programa


91

com a treballador d’inserció en alguna d’aquestes entitats. Això signifi-ca que les organitzacions estudiades han estalviat, al 2007, uns 715.754€ a l’Administració pública.

La taula següent ens mostra que les subvencions rebudes són molt in-feriors a l’import estalviat. També podem observar com s’han reduït, del 2006 al 2007, en un 29,42%, de mitjana, les subvencions rebudes per part de l’Administració pública cap a les diferents EI. No es preveu aquí el suport econòmic aportat per l’Agencia Catalana de Residus, orientat fonamental-ment a la Cooperativa Roba Amiga, que moltes entitats l’interpreten des de la lògica d’un suport al desenvolupament d’un servei públic.

El fet que disminueixi la mitjana de subvencions rebudes per part de l’Administració pública no vol dir que els agents públics no s’impliquin en la tasca duta a terme per aquestes entitats. El més important no està en el fet de donar diners, sinó en una implicació constant en el projecte que han iniciat aquestes EI. Per això, és necessària una conscienciació dels agents públics, un seguiment constant dels passos que es fan i un suport econòmic, quan sigui necessari, per dur a terme els objectius amb la màxima eficiència possible.

Subvencions (€) Variació (%)

2006 94.033,13

2007 72.659,98 -29,42

Dades de 5 entitats

Mitjana de subvencions rebudes per l’administració pública


92


93

7. IMPACTE MEDIAMBIENTAL: COM INFLUEIX EL PROGRA-MA ROBA AMIGA EN EL RECICLATGE I LA REUTILITZACIÓ DEL RESIDU TÈXTIL?

7.1. El sector, avui

Ni Catalunya ni la resta de l’Estat es poden considerar capdavanters en matèria de residu tèxtil i la seva gestió. Així com a altres països europeus com Alemanya o Bèlgica aquesta és una assignatura aprovada fa anys, la nostra societat encara ha d’estudiar molt per poder considerar-se al nivell de la resta d’Europa. Tot i l’existència d’aquest grup d’empreses que dedi-quen l’activitat a la recollida i el reciclatge d’aquest residu, la seva incidència econòmica i ambiental ha estat relativament baixa.

Fins aquest segle XXI, l’Administració no ha reconegut el tèxtil usat com un residu municipal. Els primers anys del Programa, el suport de l’Administració pública s’ha centrat en els permisos municipals que els ajuntaments atorgaven per poder implementar el parc de contenidors. Els darrers anys l’Agència Catalana de Residus ja s’hi ha implicat cofinançant algunes activitats del Programa.“La necessitat que hi ha que aquestes organitzacions tinguin suport públic és molt alta; com que no han tingut suport públic durant aquest període, sempre han generat algun dèficit estructural.”66

Potser una de les causes per les quals el tèxtil usat no es considera un residu municipal més és que aquest tan sols representa entre l’1 i l’1,5%67 del total de residus municipals que es generen a Catalunya. Aquesta xifra es troba per sota de la de tots els països que des de fa anys veuen el residu tèxtil com una fracció més de la recollida selectiva domiciliària i hi apliquen polítiques actives. “La roba és un residu, però no es tracta com un residu. Si es pagués una taxa com amb les ampolles i els envasos o amb els mobles...

66. Àngel Pañella. 67. Vegeu Estudi de diagnosi...op.cit.


94

A més de fer la feina, han de mantenir una situació de dificultat de la gent que estan inserint, ja que tenen moltes dificultats per estabilitzar-se.” 68

El primer pas que cal fer en aquest àmbit està en mans de la mateixa població i vindria amb un increment progressiu de la roba que es llença als contenidors. D’això ja n’hem parlat en el capítol anterior i, per tant, no ens estendrem en aquest punt. Però sí que direm que, si aquest tant per cent augmenta els propers anys, aquesta dada ajudaria molt que les diferents administracions públiques de casa nostra consideressin el residu tèxtil com un residu municipal més, susceptible de ser subvencionat, com ja es fa amb d’altres, com per exemple el plàstic, el paper o el vidre. Aquest fet suposaria tota una millora per a aquest tipus d’EI. “Bàsicament, aquest suport econòmic el que requereix és que tot el cost afegit i el dèficit de rendiment que nosaltres tenim per poder tre-ballar amb aquestes persones [d’inserció] estigui subvencionat, per tal d’estar en les mateixes condicions que qualsevol empresa.” 69

Vistes les dificultats que les EI presenten per dur a terme l’activitat amb total sostenibilitat i aclarida la implicació en termes mediambientals que efec-tuen, s’ha pres la determinació d’incidir positivament en la seva tasca. A tra-vés de mesures actives i d’exercir com a intermediària amb els altres agents del territori que també tracten amb tèxtil, l’Agència Catalana de Residus ha decidit donar suport a les entitats del Programa Roba Amiga i treballar-hi en consonància. “L’Agència Catalana de Residus, per millorar la nostra gestió, ens ha donat un suport en assumir aquest paper de facilitadors per aconse-guir que fabricants i productors, basant-se en una llei o en un acord voluntari, puguin arribar a col·laborar en la gestió del tractament del residu.”70

68. Àngel Pañella.69. Josep Maria Elvira. 70. Josep Maria Elvira.


95

7.2. Reciclatge i recuperació

Un cop el tèxtil usat arriba a les mans de les entitats del programa Roba Amiga, s’hi poden donar, com ja hem pogut observar al llarg de l’estudi, tres sortides diferents: la reutilització, el reciclatge i el rebuig.

Quan parlem de reutilitzar el tèxtil usat, ens referim a tota aquella roba que es troba en un estat de conservació òptim per tornar a ser utilitzada. D’aquí surt tota la roba que es ven posteriorment a les botigues, que s’exporta a altres països o que s’utilitza en projectes de cooperació. En el moment en què ens referim al reciclatge del tèxtil, parlem d’aquelles peces de roba que es trans-formen en una altra cosa, tant si és en drap mitjançant el tall com en borra a través de la trituració. El rebuig, però, és el pitjor destí que podem donar a una peça de roba; significa que aquesta ja no es pot tornar a utilitzar, ja que es troba en molt mal estat i ha quedat del tot inservible. Del tèxtil de rebuig només en podem fer dues coses: o bé el llencem als abocadors o bé l’incinerem.

Amb la revaloració del residu tèxtil (reutilització i reciclatge) permetem l’estalvi de recursos naturals emprats per a la fabricació de peces noves, fet que representa una reducció dels contaminants emesos en el procés d’elaboració. De la mateixa manera, reduïm el volum de residus destinats a l’abocador i a la incineradora. Aquest últim punt és de vital importància, ja que els residus tèxtils presenten problemes específics un cop són llençats als abocadors. Cal tenir en compte que les fibres sintètiques no es descompo-nen, mentre que els teixits de llana, tot i que sí que ho fan, alliberen metà, i contribueixen a l’escalfament global. Un altre factor que contribueix a la millora mediambiental a l’hora de reciclar i reutilitzar el tèxtil usat és el fet que reduïm així l’ús de matèries primeres i de recursos naturals.

Per tot aquest cúmul de respostes que generen la reutilització i el reciclat-ge del residu tèxtil, la tasca duta a terme per les diferents entitats socials que gestionen aquest bé pren una importància molt especial. Conscienciades fer-mament envers un dels temes prioritaris que es discuteixen els últims temps, els participants del Programa Roba Amiga sumen a la seva activitat la lluita a favor del medi ambient del nostre planeta.


96

“Abans de l’arribada del Programa Roba Amiga, l’àmbit del reciclat-ge i la recuperació del tèxtil usat estava molt fragmentat i amb poca visibilitat i amb poc suport de l’Administració. Ara és visible, amb la qual cosa hi ha més sensibilització de la societat. Ara l’Administració hi dóna més suport, perquè és una cosa que ja no pot obviar.”71

7.3. Indicadors mediambientals

A continuació, presentem alguns indicadors que ens donaran una idea global de la repercussió que el Programa Roba Amiga ha tingut, té i seguirà tenint sobre el nostre medi ambient.

La taula següent ens mostra l’evolució de la recollida de tèxtil usat que ha fet el programa en els seus set anys de funcionament.

Com podem observar, l’augment en termes de recollida de roba des dels inicis del Programa fins a l’actualitat ha estat de més del 150%. En aquest aspecte, Roba Amiga ha superat amb escreix les quantitats que s’esperaven

71. Marta Torras.

Any kg

2002 3.074.174,00

2003 4.089.166,00

2004 5.533.926,00

2005 6.087.118,00

2006 7.000.000,00

2007 7.700.000,00


Recollida global del Programa


97

assolir quan es va iniciar el Programa. Tal com havíem dit abans, les entitats recullen aproximadament un 6,3% del residu tèxtil generat per persona a Catalunya cada any; no obstant això, aquest percentatge ha de créixer per generar un major impacte mediambiental i arribar a cobrir la totalitat de la població catalana.

Finalment, és bo també fer un cop d’ull a l’evolució que ha viscut el Progra-ma en matèria de contenidors, ja que aquest ha estat un dels principals motors que han permès a les entitats créixer i consolidar-se en el territori català.

Com podem observar, el nombre de contenidors des de l’any 2002 ha crescut en gairebé un 51%. Aquesta dada ens il·lustra perfectament l’èxit del Programa Roba Amiga. Si les entitats han seguit augmentant el nombre de contenidors, és per la demanda existent entre la població. Aquest gest d’anar a llençar la nostra roba usada dins un contenidor Roba Amiga ens honra com a persones i com a societat.

Any Nº Contenidors Variació (%)

2002 442

2007 900 50,89


Evolució del nombre de contenidors del Programa


98


99

8. UNA VISIÓ DE FUTUR

El Programa Roba Amiga ha mantingut vives les esperances de tota la gent que hi ha estat implicada, tant directament com indirectament, durant aquests set anys de treball en comú i esforços compartits. Al llarg d’aquesta història, hi ha hagut tot un seguit de persones que han esquivat obstacles i que no han renunciat mai al somni d’arribar a fer, amb la seva contínua lluita, quelcom memorable.

Ara, tots aquests actors que van apostar per una altra manera de fer empresa i per un producte que era del tot marginal poden explicar orgullosos que han aconseguit no tan sols estimar aquesta nova visió i abraçar-la amb força sinó convertir-la en una cosa pròpia; aquestes entitats s’han fet amos del seu destí. “Un dels objectius propis del Programa era el de traspassar la gestió a les entitats. (...) Va ser un procés molt complicat. (...) Va arribar un punt en què es va decidir crear la Cooperativa i s’hi van afegir sis en-titats.” 72

Però, tot i els maldecaps que va comportar el fet de plantejar una nova meta i arribar a més consensos per tal d’assolir-la, aquesta nova estructura jurídica ja ha esdevingut una realitat.

De la mà de la Fundació Un Sol Món i d’AIRES, companys, estrategs i suport de totes aquestes EI al llarg d’aquests anys, el 2006 es va iniciar el traspàs del lideratge executiu del Programa Roba Amiga. “Des del principi sabíem que necessitàvem algú que entomés aquest projecte, que era un projecte on nosaltres no hi seríem eternament i per això el vam fer amb AIRES i Càritas. Hi havia l’alternativa que l’agafés Càritas, hi havia l’alternativa que l’agafés AIRES, i finalment vam veure que no eren ni AIRES ni Càritas; Càritas es va anar retirant i AIRES era molt més que Roba Amiga.” 73

A partir d’aquest moment, eren les mateixes entitats les que organitzaven

72. Àgata Soler. 73. Àngel Font.


100

i decidien quins eren els passos que calia seguir i els objectius que calia as-solir. Així i tot, la Fundació Un Sol Món no s’ha arribat a desvincular mai del Programa Roba Amiga i segueix al costat de les entitats com a aliada es-tratègica. De la mateixa manera, AIRES continua actuant com a suport, en l’àmbit polític, de les entitats i de la Cooperativa. En constant contacte amb les diferents organitzacions, la Fundació Un Sol Món segueix donant suport allà on sigui necessari, per tal de garantir la futura viabilitat del Programa.

8.1. La Cooperativa

Amb el nom de Roba Amiga SCCL, sis entitats del Programa han iniciat una nova etapa en les seves vides que pot arribar a marcar un abans i un després en el tractament del residu tèxtil a casa nostra.

Un dels propòsits més clars pels quals es va crear la Cooperativa és la millora de la gestió del residu tèxtil que s’ha fet fins ara; és necessària una modernitza-ció del sector en termes d’eficiència i de rendibilitat. Si bé fins ara sempre s’ha intentat avançar i consolidar canvis, el fet que aquestes entitats hagin decidit aixoplugar-se sota un mateix paraigua les obliga a complir certes normes de convivència, certs criteris de gestió comuns que no poden obviar ni deixar de banda. “En la cooperativa vamos a poner como normas: si tú recoges 100 toneladas de ropa al año debes tener tanta facturación en la tienda, sólo puedes tirar tanta ropa a rechazo y debes tener por lo menos tres personas de inserción. Si no, no cumples los requisitos. Si no, la ropa que tú recoges va para otra entidad que sí cumple. Esto veo que va a agilizar mucho (…) para que la gente se motive.”74

La Cooperativa no només és un marc on es prenen decisions i es lidera un projecte, sinó que també és acollir-se a unes exigències i responsabilitats; es tracta de millorar la gestió d’aquestes entitats per tal d’incrementar la quali-tat del seu producte i la seva sostenibilitat. S’ha de maximitzar els beneficis

74. Patick Klappert.


101

d’aquestes EI per tal de reinvertir-los en el benestar dels seus treballadors i poder proporcionar-los millors serveis de formació, d’acompanyament i d’orientació. Per això és necessària la fusió de conceptes, de procediments i actituds de les diferents entitats. “Establir un sistema de gestió comú, és a dir, que tothom faci les coses més o menys de la mateixa manera, quant a la qualitat de la roba, de la tria, com es gestiona, el magatzem, les botigues... Unificar el nom de les botigues, unificar la imatge de les botigues... També començar un tema d’exportació en comú, un tema de reciclatge, que totes comencin a fer drap. I el projecte més ambiciós és el de crear una planta de reciclatge, ja que el percentatge de rebuig que tenim és molt gran. (...) Un altre projecte és implicar més a l’Administració pública, intentar que el tèxtil es consideri un residu igual que el vidre, el plàstic i el paper, i també implicar-hi els productors tèxtils.”75

D’ara endavant, la Cooperativa lluitarà per endegar projectes tan ambicio-sos com aquests. La creació de la primera planta de reciclatge tèxtil a Cata-lunya el 2010 és un dels projectes prioritaris per a la Cooperativa i haurà de ser, sens dubte, el pas definitiu per apropar la nostra societat a l’alçada de la resta d’Europa en l’àmbit del reciclatge de residu tèxtil. Es tracta de crear un recinte on sigui enviat el tèxtil usat que les diferents entitats llencen a rebuig per poder ser tractat d’alguna de les maneres possibles i evitar així l’ús tan elevat de tractaments finalistes. Una planta d’aquestes magnituds per a una sola entitat que es dediqués al reciclatge i la recuperació del tèxtil usat no hi tindria cabuda; no obstant això, quan ja parlem de sis EI i de la possibilitat d’aglutinar-ne més, la proposta canvia substancialment. El volum de roba es-devé exponencialment més elevat i el fet de gestionar-lo de manera conjunta proporciona garanties d’excel·lència i rigor en el treball. “No està considerat un residu igual que els altres, ja que no hi ha plantes de tractament. Ara estem en negociacions amb el Centre Ca-

75. Àgata Soler.


102

talà de Reciclatge; els interessa el projecte.”76 Aquest ha estat un dels principals inconvenients a l’hora de tractar la roba.

Com que encara no s’havia fet una inversió d’aquestes magnituds a Catalun-ya, a les diferents entitats que gestionen la roba usada no els quedava cap més remei que llençar a rebuig una gran quantitat de roba, que podria haver estat tractada i gestionada de manera útil i amb finalitats molt més positives. El drap, per exemple, és una de les vies menys explotades per a aquestes EI. El preu de venda d’aquest producte és molt baix i, en algunes ocasions, no surt a compte haver d’invertir en la maquinària necessària per elaborar-lo si no s’arriba a uns mínims en tonatge, que, ara per ara, són molt inferiors a les estimacions requerides. Amb una planta de reciclatge en l’àmbit autonòmic, aquesta línia de treball seria totalment factible i el percentatge de roba de rebuig disminuiria molt considerablement.

La Cooperativa també ajudarà a impulsar l’exportació directa, sense la neces-sitat de treballar amb intermediaris entre el país d’origen i el país de destí. Fins ara, a causa de les petites quantitats de roba que cada entitat, per separat, pretenia exportar, era del tot inviable realitzar segons quines transaccions directament; calia vendre la roba als majoristes i que ells s’encarreguessin de l’exportació, amb tot el dilema ètic que això comportava per a les diferents organitzacions.

Quan es pretén enviar roba a països en vies de desenvolupament, cal tenir molt en compte les condicions en què es troba allà la indústria tèxtil; si es tracta d’un indret, on aquesta via comença a emergir, la roba que des d’aquí els arriba pot afectar negativament el mercat autòcton. Amb la creació de la Cooperativa, aquestes entitats podran gestionar l’exportació directament, ja que el volum de la roba en aquesta línia serà sis vegades més gran, i permetrà així un millor coneixement del veritable destí d’aquest tèxtil. “Hi ha un cert malestar des del punt de vista ètic de dir: “Aquesta roba arriba als majoristes, no sabem què se’n, fa d’aquesta roba: se’n fa negoci, se’n fa...”. A determinats països fins i tot pot arribar a ser un

76. Àgata Soler.


103

obstacle per desenvolupar algun tipus d’indústria artesanal.”77 L’Administració pública tampoc s’havia implicat en una col·laboració ac-

tiva amb la gestió del tèxtil usat. No ha estat fins a dades molt recents que, veient els processos de canvi i d’innovació que es duen a terme en aquest àmbit, els diferents agents públics han iniciat un procés d’apropament i de participació que esperem que serà molt positiu per al desenvolupament de l’activitat d’aquestes empreses. “Avui dia, l’alternativa més seriosa per al tractament de la roba és pertànyer a la Cooperativa Roba Amiga; estic content i, a part d’estar content, crec que és l’alternativa de producció més seria en el tracta-ment de roba de segona mà a nivell de l’Estat espanyol.”78

Si hi ha una cosa en què coincideixen les diferents entitats participants de la Cooperativa Roba Amiga és que, per fer que aquest projecte funcioni i per proporcionar a l’activitat del reciclatge de la roba un futur prometedor, és necessari un creixement notable en termes de volum de residu tèxtil que s’ha de tractar. Ara per ara, la quantitat de tèxtil usat que gestionen les entitats està molt per sota de la que es tracta a la resta dels països europeus. “El nostre producte de competència a nivell internacional és la bala de 50 Kg, els preus estàndards de la qual estan per sota dels nostres costos de producció. O creixem i tenim capacitat de produir per sota el preu de mercat o ho tenim magre. Les empreses que marquen el preu a nivell mundial estan parlant de milers de tones! Els alemanys, 800.000 tones . El territori de l’estat espanyol està molt verd, molt verd.”79

Aquest és un problema que cal esmenar, si la Cooperativa vol arribar a unes ràtios que li permetin competir a escala internacional amb la resta de mercats europeus. Per això, però, és necessària una difusió de la tasca que duen a terme aquestes entitats entre la nostra societat. Com en tot procés de reciclatge de qualsevol producte, de la població en depèn que la quantitat de

77. Stefano Sanfilippo. 78. Esteve Ràfols. 79. Esteve Ràfols.


104

material que s’ha de gestionar sigui cada cop més gran. “Roba Amiga depèn de la implicació ciutadana. Tots podem mirar al nostre armari i sempre veurem peces que fa una llarga temporada que no ens posem, i el gest de recollir-la i tirar-la al contenidor, que és un esforç, aquest gest és un gest de complicitat, de compromís cívic; té un gran valor.”80

És necessària una conscienciació de la nostra societat perquè s’aprengui a tractar la roba usada com un residu urbà més i que, a l’hora de decidir què fem cadascú de nosaltres amb el tèxtil que ja no volem, tinguem en compte tot el cúmul de repercussions positives que comporta el fet de llençar-lo dins un contenidor de Roba Amiga. “La Cooperativa Roba Amiga o creix en tonatge d’una manera molt clara o no hi ha moltes coses a fer. Es quedarà com una estructura residual; no hi ha més possibilitat que la de créixer. Amb una mica de sort i rigor empresarial anirem fent i funcionarà bé.”81

Roba Amiga SCCL té, doncs, molta feina per fer: sensibilitzar, incrementar la recollida, reduir el volum de rebuig. Són objectius ambiciosos i positius per a la societat, però treballant conjuntament és la millor forma d’assolir-los.“Veig la Cooperativa d’aquí a cinc anys molt més gran del que és ara: veig que farà un desenvolupament territorial important; veig que es farà molta feina institucional, hi haurà molta feina de lobby, amb les admi-nistracions públiques. (...) Veig que tindrà molta relació amb entitats de fora de Catalunya i que gestionarà el tèxtil molt millor del que es fa ara, una mica com es fa a la resta d’Europa. Crec que desenvoluparem molt més el seu potencial.”82 “Espero que la Cooperativa serà un èxit; hi ha les bases perquè reforci les entitats que l’han constituïda i aquells territoris on hi ha aquestes entitats.(...) La Cooperativa permet cobrir territoris, en aquests mo-

80. Àngel Font. 81. Esteve Ràfols. 82. Àgata Soler.


105

ments buits, i fer accions conjuntes. (...) Al que aspiro que faci Roba Amiga és que triomfi un model, un model basat en la democràcia, la transparència, basat en el respecte.”83

8.2. Roba Amiga: nous territoris

De la mateixa manera que la Fundació Un Sol Món va identificar, a Cata-lunya, a través de l’actuació del programa d’inserció laboral, que existien tot un seguit d’entitats d’economia social i solidària dedicades a la recuperació i el reciclatge del tèxtil usat amb projectes molt semblants, va localitzar també, dos anys més tard, que hi havia tot un grup d’entitats a altres comunitats autònomes que compartien aquesta mateixa línia de treball.

Implicades en el tema de la roba com a instrument per a la inserció de per-sones en situació o en risc d’exclusió social, es van detectar dues comunitats autònomes on es podia extrapolar l’experiència viscuda amb el Programa Roba Amiga i augmentar així el seu territori d’actuació. Aquests nous fronts van ser, en primer terme, la Comunitat de Madrid i, en segon terme, la Co-munitat Valenciana.

El 2003, la primera parada per intentar un apropament a la logística del Programa Roba Amiga va ser Madrid. Aquesta comunitat autònoma ja comptava aleshores amb una xarxa que agrupava les EI existents: AMEI (Asociación Madrileña de Entidades y Empresas de Inserción). Amb aquest avantatge sobre València, que no va disposar d’una xarxa semblant fins al 2004, es creia que Madrid era l’indret idoni per idear un pla d’actuació amb les quatre entitats que s’havien donat a conèixer a la convocatòria de la Fun-dació Un Sol Món. Malgrat tot, l’experiència a Madrid va quedar en una fase embrionària, ja que tres de les EI que havien de participar en el projecte van decidir finalment no continuar amb l’experiència, ja que la qüestió de la roba no era una prioritat en les seves línies de treball. Tot i que aquest fet ha enda-rrerit el procés d’implantació del model del Programa Roba Amiga a Madrid,

83. Àngel Font.


106

l’esperança que en un futur aquest pugui funcionar segueix del tot vigent. De fet, ja hi ha col·locats diversos contenidors finançats directament per la Fundació Un Sol Món, de la mà d’Emaús que ha decidit seguir apostant per la viabilitat del programa.

Al 2004, es va dilucidar un nou front a la Comunitat Valenciana; quatre entitats estaven disposades a compartir i impulsar noves experiències en el marc d’un nou projecte innovador i molt ambiciós. “Quan comencem a València ens trobem que ja han creat la xarxa d’EI i tenim tots els elements que necessitàvem: una Càritas compro-mesa i un marc semblant, amb matisos, al de Catalunya.”84

El fet que l’AVEI (Associació Valenciana d’Empreses d’Inserció) ja havia estat configurada i que Catalunya i la Comunitat Valenciana siguin dos terri-toris amb tants trets en comú va fer pensar que una futura aliança estratègica entre les entitats del Programa Roba Amiga de Catalunya i la Comunitat Valenciana era possible. Es van detectar quatre EI amb una voluntat clara de participar activament en el projecte i d’implantar el model de Catalunya a la seva comunitat autònoma, cosa que va facilitar molt la feina que s’havia de dur a terme. Les entitats que actualment composen el Programa Roba Amiga a la Comunitat Valenciana són: Fundació El Rastrell, Fundació Josep Maria Haro-Intra de Càritas Diocesana de València, Associació Projecte Lá-zaro i Fundació Tots Units de Càritas Sogorbe-Castelló.“Tenim un funcionament operatiu en què hi ha les quatre entitats en el comitè executiu del Programa: la Fundació Un Sol Món, les quatre entitats d’economia social i una de les quatre, a part de representar-se a si mateixa, representa també Càritas, i una altra que representa la veu de la xarxa valenciana.Tots els processos de reflexió, de consens, d’acord, de posada en marxa de decisions, els prenen les quatre entitats alhora. Es guanya en agili-tat. Guanyem amb operativitat i no perdem amb visió institucional.”85

84. Juli Silvestre.85. Juli Silvestre.


107

Podríem dir que l’experiència viscuda des de la Fundació Un Sol Món amb el Programa Roba Amiga a Catalunya ha servit per incrementar el nivell qualitatiu de la gestió a la Comunitat Valenciana. Amb l’avantatge que arribar a consensos i acords amb quatre entitats és molt més àgil i senzill que fer-ho amb les disset originals del programa a Catalunya.

Amb aquests nous fronts oberts, la Fundació Un Sol Món manté viva l’esperança que el Programa Roba Amiga i, més particularment, la Coopera-tiva Roba Amiga, ampliï el territori d’actuació a la resta de l’Estat espanyol. Una xarxa de treball entre totes les entitats socials de l’Estat que dediquen l’activitat a la reutilització i el reciclatge del tèxtil usat seria tota una fita pel mateix Programa Roba Amiga i per la Fundació Un Sol Món, qui segueix abraçant, estimant i volent impulsar aquest projecte a tot arreu on aquest pugui ser viable.

8.3. Valoracions finals

L’estudi que tenim entre les mans és un dels exemples més clars i positius d’una manera eficient i innovadora de treballar. El treball en xarxa no només forma part del capital social86 de l’entitat, sinó que aporta un valor afegit pel fet que, mitjançant l’avinentesa i l’esforç compartit entre els diferents agents que hi col·laboren, permet sumar i aconseguir objectius que a través del treball individual serien impensables d’assolir. En aquest sentit, el Programa Roba Amiga ha servit a aquells qui hi han participat per conèixer la meto-dologia de treballar en xarxa, així com per reconèixer els seus punts forts i aquells més febles. Aquest aprenentatge tan necessari els ha proporcionat la perspectiva d’aquells qui reconeixen que, tot i les dificultats que es puguin presentar, per a una transformació social efectiva i real, treballar conjun-

86. El capital social se refiere a las conexiones entre individuos, redes sociales y las normas de reciproci-dad y confianzabilidad que surge entre ellos”, cita de Putman, extreta de Marcuello Servós, Carmen (coord.) Capital Social y Organizaciones No Lucrativas en España. El caso de las ONGD, Fundación BBVA, Bilbao, 2007.


108

tament i fer xarxa és una de les armes més potents i gratificants per dur a terme aquest objectiu.

El Programa Roba Amiga ha sabut generar un espai de col·laboració i coordinació i, mitjançant aquest, ha aconseguit augmentar el valor del doble impacte que generen aquestes entitats: el social i l’ambiental.

La nostra societat encara continua generant exclusió. Les entitats del programa ofereixen sortides i noves oportunitats per a aquestes perso-nes, oferint-los una feina amb què poden normalitzar la seva situació. Els col·lectius als quals van destinats aquests projectes són molt diversos i co-breixen un ampli ventall de situacions i casuístiques. La incorporació amb un contracte laboral a l’EI és un pas més en la seva integració social, ja que el fet de poder treballar els aporta un valor afegit molt important, més enllà de l’aprenentatge professional: els capacita i els prepara per fer front al món. En aquest sentit, el Programa Roba Amiga ha estat capaç d’incidir molt positivament en la millora i la transformació de la societat que ens envolta integrant-hi els que en queden exclosos.

No menys important és l’impacte mediambiental que aquestes entitats generen amb la seva activitat. Ens trobem immersos en una època en què el canvi climàtic és el pa nostre de cada dia. Després de centenars d’anys malba-ratant recursos i despreocupant-nos pel nostre entorn, neix en les persones un sentiment d’empatia i preocupació per la necessitat de reduir la conta-minació. En aquest sentit, la cultura del reciclatge de residus guanya terreny dins la societat, activitat en la qual les entitats del Programa van molt per endavant. Des que es va crear, han estat pioneres en reciclatge i reutilització de residu tèxtil a casa nostra i han desenvolupat tota una sèrie d’activitats que contribueixen molt ferventment a fer del nostre entorn un indret més ecològic i més sostenible on viure. Ara ja només els queda créixer i exportar aquesta cultura del reciclatge arreu on encara aquesta és molt feble.

Com a punt i final d’aquest recull d’experiències compartides, esforços en comú i dur treball en xarxa, només hem de remarcar la importància de l’existència d’empreses d’inserció com les del Programa Roba Amiga i


109

aquells agents que hi han col·laborat tan activament. Tot i que en moltes ocasions la seva tasca queda relegada a viure a l’ombra, val a dir que la seva incidència per a una transformació efectiva de la societat és clara i constant i que amb les seves aportacions casa nostra es va convertint en un indret més sostenible, més just i més incloent on viure.

Per tot el que hem dit fins ara, les entitats del Programa es mereixen aquest reconeixement; les animem a continuar en aquesta línia i seguir gene-rant impacte, i comptant, com no pot ser de cap altra manera, amb el suport i la col·laboració de tota la societat.


110

El Futur: la Cooperativa Roba Amiga

L’any 2006, sis entitats del Programa s’agrupen per crear la Coope-rativa Roba Amiga, amb l’objectiu d’ordenar i modernitzar el sector. La Cooperativa té tres pilars fonamentals:

- Contribuir al desenvolupament intern de les entitats.- Aconseguir el màxim de suport/compromís de les administracions

públiques i empreses privades en el tractament del residu.- Augmentar el nombre de llocs d’inserció.A Catalunya es llencen aproximadament unes 50.000 tones l’any de

roba, de les quals actualment en recollim unes 7.000 l’any. A curt ter-mini, la Cooperativa treballa per ampliar al màxim el percentatge de recollida a tot Catalunya; això es tradueix en la necessitat de més con-tenidors, més recursos i més capacitats per part de les entitats. Per això, la cooperativa està desenvolupant diferents eines de gestió enfocades a permetre a les entitats créixer d’una manera progressiva i ordenada, sense que l’augment de la recollida suposi un col·lapse, sinó que per-metin a cada moment treure el màxim rendiment social, mediambien-tal i econòmic en tot el procés de tractament de la roba. Aquestes eines de gestió estan dissenyades per adaptar-se a la realitat i entorn de totes i cadascuna de les entitats. Destaquem el disseny personalitzat d’un sistema de gestió informatitzat, les auditories internes anuals per im-plementar millores al procés, la millora de la imatge dels contenidors i botigues i la millora del sistema de recollida.

A mitjà termini s’iniciaran experiències d’exportació conjunta i di-recta entre entitats, és a dir, sense intermediaris. Un altre aspecte que sense dubte s’intentarà millorar és la reducció del rebuig i l’augment del reciclatge; aquest és un objectiu a mitjà i llarg termini, que possi-blement passarà per la realització de proves pilot a diferents entitats i finalitzarà en la creació d’una planta de tractament del residu tèxtil, que ens permeti reduir el rebuig del 40%-50% actual a un 10%-5%.


111

Aconseguir el reconeixement del tèxtil com a residu per part de l’Administració pública competent i a la vegada el compromís de pro-ductors i distribuïdors és un objectiu a llarg termini, tot i que la feina feta durant aquests anys ha creat una base sòlida per continuar treba-llant per aquesta fita.

L’aliança estratègica de la Fundació Un Sol Món, el conveni signat amb AIRES, la col·laboració amb les entitats valencianes pertanyents al Programa Roba Amiga i amb entitats que treballen a altres comu-nitats autònomes facilitaran el camí per aconseguir aquest objectiu i assegurar que la gestió del residu tèxtil estigui sempre vinculada a ob-jectius socials i no caigui en mans de gestors privats, com ja ha passat amb altres residus com el paper i el plàstic.

Tot el que hem dit fins ara no té un altre objectiu que la creació de llocs de treball, finalitat principal de totes les entitats que han participat al Programa Roba Amiga i que, en definitiva, és l’anima de tot el pro-grama: la inserció laboral.

Des de la Cooperativa creiem fermament que, per un costat, l’augment dels punts de recollida a tot el territori i, en conseqüència, l’augment de tones recollides, es tradueix inevitablement en la creació de nous llocs d’inserció i, per tant, facilita que les entitats compleixin amb els seus objectius. Per un altre costat, aconseguir el reconeixement legal per part de l’Administració pública competent perquè la recollida del tèxtil estigui lligada a objectius socials serà el final d’un llarg reco-rregut de “lluita” per part de les empreses d’inserció que treballen en la recuperació del tèxtil.

Roba Amiga SCCL


112


113

9. BIBLIOGRAFIA

Llibres i publicacions

- AIRES i Fundació Un Sol Món. Estudi sobre el residu tèxtil a Catalunya i viabilitat d’una planta per al seu tractament, per al Programa Roba Amiga, 2005, sense editar.

- Gaia Consultoría SCP. Diagnosi prèvia dels indicadors de gestió d’Engrunes en relació al Programa Roba Amiga, 2006, sense editar.

- Gaia Consultoría SCP. Programa Roba Amiga. Memòria 2005 i pla d’acció 2006, sense editar.

- Federación Española de Entidades de Empresas de Inserción (FEE-DEI). Identificación y diagnóstico integral de las empresas de inserción en España. Editorial Popular, Madrid, 2003.

- Fundació Pere Tarrés i Universitat Ramon Llull. InserQual, Protocol de qualitat, Barcelona, 2005.

- Marcuello Servós, Carmen (coord.). Capital Social y Organizaciones No Lucrativas en España. El caso de las ONGD, 2007, Bilbao, Fundació BBVA.

- Observatori de la Inclusió Social. Les Empreses d’Inserció a Espanya, Col·lecció Eines per a la Inclusió núm. 2, Fundació Un Sol Món, 2007.

- Parrac, núm.12, octubre de 2002, AIRES. <http://www.aires.cat/cgi-bin/as0311.asp> [Consulta: març 2008]


114

- Parrac, núm. 27, març de 2007, AIRES. <http://www.aires.cat/cgi-bin/as0311.asp> [Consulta: març 2008]

- Roba Amiga SCCL. Estudi de diagnòstic i pla d’arrencada de la Cooperativa Roba Amiga, 2007, sense editar.

Normativa legal de referència

- LLEI 27/2002 de 20 de desembre de 2002, sobre mesures le-gislatives per a regular les empreses d’inserció sociolaboral. DOGC núm. 3793 de 3 de gener de 2003, pàg. 53. <https://www.gencat.net/diari/3793/02353042.htm> [Consulta: agost 2007]

- LEY 44/2007, de 13 de diciembre, para la regulación del régimen de las empresas de inserción. BOE núm. 299 de 14 de diciembre de 2007. <http://www.boe.es/boe/dias/2007/12/14/pdfs/A51331-51339.pdf> [Consulta: desembre 2007]

Pàgines web

- Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Cata-lunya (www.aires.cat)

- Asociación Madrileña de Entidades y Empresas de Inserción (www.ameei.org)

- Àrea Metropolitana de Barcelona (www.amb.es)

- Asociación Valenciana de Empresas de Inserción (www.caritasoa.org/fevei/somos.htm)

- Càritas Barcelona (www.caritasbacn.cat)


115

- Centro de Información Textil y de la Confección (www.cityc.es)

- Coordinadora Catalana d’Empreses d’Inserció (www.acei-cat.org)

- Empresa d’Inserció ADAD l’Encant, SL (www.adadlencant.org)

- Formació i Treball Empresa d’Inserció, SL (www.formacioitreball.org)

- Fundació Engrunes (www.engrunes.org)

- Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.net)

- Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es)

- L’Arca del Maresme Empresa d’Inserció, SLL (www.arcadelmaresme.com)

- Ministerio de Medio Ambiente (www.mma.es)

- Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (www.mtas.es)

- Ministère du Trevail des Relations Sociales, de la Famille et de la Soli-darité (www.travail.gouv.fr)

- Recibaix Empresa d’Inserció, SL (www.recibaix.com)

- Solidança Empresa d’Inserció, SL (www.solidanca.cat)


116

NOM EMPRESA D’INSERCIÓ

NOM ENTITAT PROMOTORA

ADREÇA POBLACIÓ WEB MAIL TELÉFON

1Empresa d’Inserció ADAD L’Encant, S.L.U.

ADAD Fluvià, 18-20 Olot www.adadlencant.org [email protected] 972269908

2Andròmines Eines Assolides Empresa d’Inserció, S.L.

Associació Andròmines Irlanda, 27-29, baixos 2 Barcelona www.andromines.net [email protected] 932740627

3Dimas Associació per a la Intervenció Social Integral

DIMAS Guayaquil, 72 Granollers www.associacio-dimas.org [email protected] 938466282

4 Drapaires d’Emaús Associació Drapaires d’Emaús Bosch i Cardellach, 68 Sabadell www.emaus.es [email protected] 937272716

5 Fundació Engrunes Fundació Engrunes Roca Plana, 14-16 Montcada i Reixac www.engrunes.org [email protected] 902360387

6Formació i Treball Empresa d’Inserció, S.L.

Formació i Treball, Fundación Privada

Cristobal de Moura, 126 Barcelona www.formacioitreball.org [email protected] 933034100

7L’Arca del Maresme Empre-sa d’Inserció, S.L.L.

L’Arca del Maresme, S.L.L. Amics d’Argentona, 4 Argentona www.arcadelmaresme.com [email protected] 937905560

8 Grup Horitzó del Berguedà Grup Horitzó del Berguedà Pl. Europa, 3 baixos Berga [email protected] 938212072

9Recibaix Empresa d’Inserció, S.L.

Coordinadora contra la margi-nació

Garraf, s/nCornellà de Llobregat

www.recibaix.com [email protected] 933767528

10 Associació Recicla Girona Associació Recicla Girona Major, 285 Salt [email protected] 972244004

11Centre de Reinserció Social Recollim

Centre de Reinserció Social Recollim

Independència, 112L’Hospitalet de Llobregat

[email protected] 933360175

12Solidança Empresa d’Inserció, S.L.

Associació Solidança Disseminats, 25 Sant Joan Despí www.solidanca.cat [email protected] 933738922

13 Associació Tapís Associació Tapís Adoberies, 9 Vic [email protected] 938861834

14 Empresa d’Inserció TroballesAssociació d’Inserció Socio Labo-ral Troballes

Turó de Gardeny, edifici 8 A Lleida [email protected] 933289074

15 Fundació Volem Feina Càritas Arxiprestal de Solsona Avda. Sant Jordi, 23 Solsona [email protected] 973481162

ANNEXE 1. Directori de les empreses d’inserció del Programa Roba Amiga


117

NOM EMPRESA D’INSERCIÓ

NOM ENTITAT PROMOTORA

ADREÇA POBLACIÓ WEB MAIL TELÉFON

1Empresa d’Inserció ADAD L’Encant, S.L.U.

ADAD Fluvià, 18-20 Olot www.adadlencant.org [email protected] 972269908

2Andròmines Eines Assolides Empresa d’Inserció, S.L.

Associació Andròmines Irlanda, 27-29, baixos 2 Barcelona www.andromines.net [email protected] 932740627

3Dimas Associació per a la Intervenció Social Integral

DIMAS Guayaquil, 72 Granollers www.associacio-dimas.org [email protected] 938466282

4 Drapaires d’Emaús Associació Drapaires d’Emaús Bosch i Cardellach, 68 Sabadell www.emaus.es [email protected] 937272716

5 Fundació Engrunes Fundació Engrunes Roca Plana, 14-16 Montcada i Reixac www.engrunes.org [email protected] 902360387

6Formació i Treball Empresa d’Inserció, S.L.

Formació i Treball, Fundación Privada

Cristobal de Moura, 126 Barcelona www.formacioitreball.org [email protected] 933034100

7L’Arca del Maresme Empre-sa d’Inserció, S.L.L.

L’Arca del Maresme, S.L.L. Amics d’Argentona, 4 Argentona www.arcadelmaresme.com [email protected] 937905560

8 Grup Horitzó del Berguedà Grup Horitzó del Berguedà Pl. Europa, 3 baixos Berga [email protected] 938212072

9Recibaix Empresa d’Inserció, S.L.

Coordinadora contra la margi-nació

Garraf, s/nCornellà de Llobregat

www.recibaix.com [email protected] 933767528

10 Associació Recicla Girona Associació Recicla Girona Major, 285 Salt [email protected] 972244004

11Centre de Reinserció Social Recollim

Centre de Reinserció Social Recollim

Independència, 112L’Hospitalet de Llobregat

[email protected] 933360175

12Solidança Empresa d’Inserció, S.L.

Associació Solidança Disseminats, 25 Sant Joan Despí www.solidanca.cat [email protected] 933738922

13 Associació Tapís Associació Tapís Adoberies, 9 Vic [email protected] 938861834

14 Empresa d’Inserció TroballesAssociació d’Inserció Socio Labo-ral Troballes

Turó de Gardeny, edifici 8 A Lleida [email protected] 933289074

15 Fundació Volem Feina Càritas Arxiprestal de Solsona Avda. Sant Jordi, 23 Solsona [email protected] 973481162


118

ANNEXE 2. Directori de botigues Moda Amiga

Entitat que la gestiona Adreça Codi postal i població Telèfon

1 ADAD Fluvià, 18 17800, Olot 932269908

2 ADAD Bisbe Sivilla, 4 baixos 17005, Girona 972485250

3 ADAD Passeig d’Olot, 60 17006, Girona 972243216

4 Andròmines Llenguadoc, 56-60 08030, Barcelona 933464118

5 Andròmines Carretera Vella, 37 Montcada i Reixac

6 Fundació Engrunes Gran Via de les Corts Catalanes, 851 08018, Barcelona 933009099

7 Fundació Engrunes Sant Màrius, 53 08022, Barcelona 932110987

8 Fundació Engrunes Llobateras, 89 08191, Rubí

9 Fundació Formació i Treball Hospital, 48 08001, Barcelona

10 L’Arca del Maresme Cuba, 33 08302, Mataró 937905783

11 Recibaix Marià Tomàs, 19 08940, Cornellà de Llobregat 933757773

12 Recollim Progrés, 10 08940, Cornellà de Llobregat 934496139

13 Recollim Independència, 112 08902, L’Hospitalet de Llobregat 933360175

14 Solidança Jacint Verdaguer, 82 08750, Molins de Rei

15 Solidança Baltasar d’Espanya, 67 08970, Sant Joan Despí

16 Solidança San Salvador, 39-41 08012, Barcelona

17 Troballes Bisbe, 2 25002, Lleida 973265157

18 Volem Feina Sant Jordi, 23 25280, Solsona 973481162


119

Entitat que la gestiona Adreça Codi postal i població Telèfon

1 ADAD Fluvià, 18 17800, Olot 932269908

2 ADAD Bisbe Sivilla, 4 baixos 17005, Girona 972485250

3 ADAD Passeig d’Olot, 60 17006, Girona 972243216

4 Andròmines Llenguadoc, 56-60 08030, Barcelona 933464118

5 Andròmines Carretera Vella, 37 Montcada i Reixac

6 Fundació Engrunes Gran Via de les Corts Catalanes, 851 08018, Barcelona 933009099

7 Fundació Engrunes Sant Màrius, 53 08022, Barcelona 932110987

8 Fundació Engrunes Llobateras, 89 08191, Rubí

9 Fundació Formació i Treball Hospital, 48 08001, Barcelona

10 L’Arca del Maresme Cuba, 33 08302, Mataró 937905783

11 Recibaix Marià Tomàs, 19 08940, Cornellà de Llobregat 933757773

12 Recollim Progrés, 10 08940, Cornellà de Llobregat 934496139

13 Recollim Independència, 112 08902, L’Hospitalet de Llobregat 933360175

14 Solidança Jacint Verdaguer, 82 08750, Molins de Rei

15 Solidança Baltasar d’Espanya, 67 08970, Sant Joan Despí

16 Solidança San Salvador, 39-41 08012, Barcelona

17 Troballes Bisbe, 2 25002, Lleida 973265157

18 Volem Feina Sant Jordi, 23 25280, Solsona 973481162

El programa Roba Amiga és una de les experiències detreball en xarxa entre empreses d’inserció de més èxit.Roba Amiga s’inicia l’any 2001, amb la participació de

17 entitats, i culmina amb la creació d’una novaorganització, la cooperativa Roba Amiga que aglutinai dinamitza projectes comuns entre 6 entitats. La Fundació

Un Sol Món de l’Obra Social de Caixa Catalunya hapromogut aquest projecte des dels seus inicis, juntament

amb AIRES i Caritas Catalunya, invertint gairebé1.700.000¤ i aportant assistència tècnica al llarg de tot

el procés.

En aquesta publicació trobareu la història del programaRoba Amiga a Catalunya, l’evolució de les entitats alllarg de 7 anys de programa, l’avaluació de l’impacte

social i mediambiental i finalment, les línies d’expansióterritorial i les perspectives de futur de la cooperativa

Roba Amiga.

www.caixacatalunya.es/unsolmon

Roba Amiga · 2009. 5. 12. · Roba Amiga. 7 anys vestint xarxa. 8 ja són 15 a Catalunya. Altres...

Documents

Transcript of Roba Amiga · 2009. 5. 12. · Roba Amiga. 7 anys vestint xarxa. 8 ja són 15 a Catalunya. Altres...