EL PUNT AVUIDISSABTE, 7 DE DESEMBRE DEL 201322 | Punt de Vista |

a república exsoviètica d’Ucra-ïna fa dies que és notícia desprésque la negativa del seu govern asignar l’acord d’associació amb

la Unió Europea (UE) a la cimera deVílnius del 27 i 28 de novembre provo-qués a Kíev una onada de protestesque encara duren dels partidaris de laintegració europea que han derivat enuna greu crisi política.

Però no tots els ucraïnesos mirenamb bons ulls l’acostament a Europa, jaque Ucraïna és un país dividit entre unoest tradicionalment més proper a Eu-ropa central i on majoritàriament esparla ucraïnès, i un est industrial mésvinculat a Rússia i on la majoria de po-blació és russòfona.

En el marc de l’Associació Oriental,Brussel·les busca estendre la seva àread’influència cap a algunes de les repú-bliques exsoviètiques i el plat fort de lacimera de Vílnius havia de ser la signa-tura de l’acord d’associació entre Ucra-

L

ïna i la UE, que hauria representat lacreació d’una zona de lliure de comerç.

La UE maquilla el seu interès cap aUcraïna, que en realitat és més aviateconòmic perquè representa un mercatde 46 milions de persones, amb la ne-cessitat d’estendre la democràcia i elrespecte pels drets humans. Tal com esva demostrar després, la UE hauria sig-nat el pacte sense que es complís una deles condicions que en principi eren in-dispensables, l’alliberament de Iúlia Ti-moixenko, a la presó per abús de poderquan era primera ministra.

Si Kíev realment hagués volgut tirarendavant, ja s’hauria trobat una fórmu-la intermèdia, però va ser el governucraïnès el que va deixar plantat Brus-sel·les quan el 21 de novembre va anun-ciar que se suspenien els preparatiusper a la signatura de l’acord.

Els arguments del govern són econò-mics: que l’economia ha de fer un esforçtitànic que ara no pot fer per adaptar-seals estàndards europeus i que el paístambé en sortiria malparat per les repre-sàlies russes. Moscou –que voldria queUcraïna formés part de la Unió Duaneraque formen Rússia, Bielorússia i el Ka-zakhstan– havia amenaçat d’apujar elsaranzels pels productes ucraïnesos perdefensar el seu mercat. A més, per l’am-bició russa de restablir l’imperi perduten forma d’una futura unió euroasiàtica,Ucraïna és una peça clau.

Els economistes ucraïnesos partida-ris de la integració a Europa creuenque Rússia mai no ha estat un soci fia-ble per al seu país perquè les regles dejoc no són transparents i Moscou estàacostumat a pressionar amb boicotsinfundats. Creuen que l’únic estímulque en aquests moments realment potservir per modernitzar l’economia ésla creació de la zona de lliure de co-merç amb Europa, l’avantatge princi-pal de la qual serà que atraurà inver-sions. Els experts partidaris de no allu-nyar-se de Rússia argumenten que elsproductes ucraïnesos tenen més mer-cat a la Unió Duanera perquè no podrancompetir amb els europeus i que la in-dústria pesant ucraïnesa de l’est delpaís, la zona més prorussa, té més sorti-da complint encàrrecs per a Rússia ique si Ucraïna no s’acosta a la UE po-dria aconseguir una reducció en el preudel gas que, per ironies de la història,paga més car que els europeus.

Sigui com sigui, la negativa a signarl’acord va fer sortir milers de personesque se sentien enganyades perquè decop –i només una setmana abans designar-lo– el govern es va fer enrere delque havia estat el projecte principaldels darrers mesos, la primera etapade la integració europea. La protestaanomenada Euromaidan va ser unainiciativa de la societat civil a la qual deseguida s’hi van afegir molts ajunta-ments i poders regionals de l’oest delpaís que d’aquesta manera s’enfronta-ven al poder estatal. Els que protestenno es creuen els arguments del poder ies pregunten per què no havien detec-tat aquests riscos abans. Els expertsproeuropeus de Kíev busquen l’entre-llat de tot plegat en una misteriosa re-unió a finals d’octubre a Sotxi, al sudde Rússia, entre el president ucraïnès,Víktor Ianukóvitx, i el seu homòlegrus, Vladímir Putin.

La matinada del 30 de novembre lapolicia antidisturbis va dissoldre per laforça i amb molta violència la protestad’un grup de joves, i aquest va ser el de-tonant perquè prop de mig milió depersones sortissin l’1 de desembre alcarrer per exigir la dimissió del presi-dent i del primer ministre en la que se-ria la manifestació més gran de laUcraïna postsoviètica.

Des d’aleshores el país està immers enuna greu crisi política de la qual no es veusortida i amb milers de manifestants quecontinuen ocupant els carrers de Kíev.Mentrestant, els tres opositors més des-tacats han volgut liderar la protesta i pre-senten ultimàtums al poder, però moltsdels milers de persones que ocupen elcarrer els detesten gairebé tant com elsque ara són al poder. Aquests dies s’havist un partit, l’ultranacionalista Lliber-tat, que ha mobilitzat molta gent i impul-sa els manifestants a accions més radi-cals. En un esforç per salvar-se del nau-fragi, el govern fa alhora gestos cap aBrussel·les i cap a Moscou.

Rússia i Europa xoquen a Kíev

Ucraïna és una cruïlla de caminsque s’ha convertit en el terrenyde joc d’una partida geopolíticaon es troben els interessos d’unaUnió Europea que vol estendrela seva àrea econòmica cap al’est i una Rússia que no volperdre-hi la influència.

ANÀLISI LA DISPUTA PERL’ESPAI POSTSOVIÈTIC

Opositors proeuropeus es manifesten mentre bloquegen l’accés a la seu del govern, ahir a Kíev ■ GENYA SAVILOV / AFP

CRISI

La negativa del governucraïnès a firmar un acordd’associació amb la UEha desfermat la protesta

DIVISIÓ

L’oest d’Ucraïna és mésproper a Europa i s’hiparla l’ucraïnès; l’est ésmés industrial i russòfon

RIVALITAT

La UE veu en Ucraïna unmercat de 46 milions depersones; Moscou la volfer tornar a la seva òrbita

PeriodistaNatàlia Boronat