Rutes Culturals

G

i Costa BravaPirineu de Girona

CATALÀ

Rutes culturals

www.pirineugirona.catwww.costabrava.cat

Tel. 972 20 84 01 · Fax 972 22 15 [email protected]

2

La Costa Brava s'estén al llarg de tot el litoral gironí —uns 206 km en total— des de Portbou, atocar de la frontera francesa, fins a Blanes. Aquesta costa articulada i capritxosa presenta unaàmplia varietat de paisatges, des de la serra de l'Albera i el cap de Creus, on els Pirineus esprecipiten literalment al mar, fins a llargues platges sorrenques. Entremig se situa tot un rosaride cales petites i recargolades, amagades entre penya-segats i amb pinedes que arriben altrencant de l'onada, que fan honor al nom amb què avui dia coneixem aquest litoral: Costa Brava.De cales bellíssimes en trobem a Cadaqués, Begur, Calella de Palafrugell, Tamariu, Llafranc oTossa de Mar, sense oblidar, però, les nombroses i excel·lents platges de sorra, com les de labadia de Roses, Pals, Palamós, Platja d'Aro, Lloret de Mar i Blanes.

En aquest litoral no hi falten tampoc zones d'especial interès mediambiental i que, per consegüent,gaudeixen d'una protecció particular: el Parc Natural del Cap de Creus, l'únic maritimoterrestrede Catalunya; el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, la segona zona humida més importantde Catalunya; el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb un fons marí excepcionalque l'ha convertit en destinació de referència per als amants del submarinisme, i la ReservaMarina de ses Negres, al litoral de Begur.

La relació de l'home amb aquesta costa és estreta i antiga, com demostren les nombroses restesmegalítiques, els poblats ibèrics, la ciutat grecoromana d'Empúries —que fou colònia grega desdel segle VI aC i més tard, al segle II aC, acollí els romans en l'inici de la romanització de lapenínsula Ibèrica—, la gran quantitat d'art romànic o els pobles medievals.

La seva gent, a banda de conrear la terra, ha sabut sortir al mar per fer de la pesca un art.Localitats com Roses, Palamós, Llançà, el Port de la Selva o Blanes són grans ports pesquersen què encara ara l'arribada de les barques de pescadors, a mitja tarda, es converteix en unveritable espectacle que els visitants de les nostres contrades no se solen perdre.

La combinació dels productes de la terra i el mar, d'altra banda, ha propiciat l'aparició d'unacuina única, de mar i muntanya, molt reconeguda i que fa de la Costa Brava una destinació deprimer ordre per als amants de la gastronomia. En són bona mostra xefs com Ferran Adrià i elsgermans Roca, les 18 estrelles Michelin dels restaurants amb més prestigi i les múltiples jornadesgastronòmiques de producte que s'hi celebren al llarg de l'any.

Terra endins, el paisatge se suavitza a mesura que ens acostem a la ciutat de Girona, de visitaobligada pel seu ric patrimoni històric, artístic i cultural, i a la comarca del Pla de l'Estany, ontrobem el llac més gran de Catalunya i un dels centres esportius més coneguts del país, la vilade Banyoles, que va ser subseu olímpica el 1992 i seu del Campionat del Món de Rem el 2004.

La Costa Brava ofereix, per tant, un ventall amplíssim d'opcions: des de petits pobles amb encantfins a grans centres turístics; una extensa cultura i múltiples opcions artístiques; un muntd'activitats per a tots els gustos, des de la possibilitat de jugar a golf en alguns dels camps mésreconeguts d'Europa fins a tot tipus d'esports nàutics; des de llançar-se en paracaigudes finsa practicar el submarinisme en unes aigües transparents i tranquil·les; des de relaxar-se encentres de salut i benestar fins a participar en qualsevol de les nombroses ofertes d'oci nocturn.

Costa BRAVA

2

La Costa Brava s'estén al llarg de tot el litoral gironí —uns 206 km en total— des de Portbou, atocar de la frontera francesa, fins a Blanes. Aquesta costa articulada i capritxosa presenta unaàmplia varietat de paisatges, des de la serra de l'Albera i el cap de Creus, on els Pirineus esprecipiten literalment al mar, fins a llargues platges sorrenques. Entremig se situa tot un rosaride cales petites i recargolades, amagades entre penya-segats i amb pinedes que arriben altrencant de l'onada, que fan honor al nom amb què avui dia coneixem aquest litoral: Costa Brava.De cales bellíssimes en trobem a Cadaqués, Begur, Calella de Palafrugell, Tamariu, Llafranc oTossa de Mar, sense oblidar, però, les nombroses i excel·lents platges de sorra, com les de labadia de Roses, Pals, Palamós, Platja d'Aro, Lloret de Mar i Blanes.

En aquest litoral no hi falten tampoc zones d'especial interès mediambiental i que, per consegüent,gaudeixen d'una protecció particular: el Parc Natural del Cap de Creus, l'únic maritimoterrestrede Catalunya; el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, la segona zona humida més importantde Catalunya; el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb un fons marí excepcionalque l'ha convertit en destinació de referència per als amants del submarinisme, i la ReservaMarina de ses Negres, al litoral de Begur.

La relació de l'home amb aquesta costa és estreta i antiga, com demostren les nombroses restesmegalítiques, els poblats ibèrics, la ciutat grecoromana d'Empúries —que fou colònia grega desdel segle VI aC i més tard, al segle II aC, acollí els romans en l'inici de la romanització de lapenínsula Ibèrica—, la gran quantitat d'art romànic o els pobles medievals.

La seva gent, a banda de conrear la terra, ha sabut sortir al mar per fer de la pesca un art.Localitats com Roses, Palamós, Llançà, el Port de la Selva o Blanes són grans ports pesquersen què encara ara l'arribada de les barques de pescadors, a mitja tarda, es converteix en unveritable espectacle que els visitants de les nostres contrades no se solen perdre.

La combinació dels productes de la terra i el mar, d'altra banda, ha propiciat l'aparició d'unacuina única, de mar i muntanya, molt reconeguda i que fa de la Costa Brava una destinació deprimer ordre per als amants de la gastronomia. En són bona mostra xefs com Ferran Adrià i elsgermans Roca, les 18 estrelles Michelin dels restaurants amb més prestigi i les múltiples jornadesgastronòmiques de producte que s'hi celebren al llarg de l'any.

Terra endins, el paisatge se suavitza a mesura que ens acostem a la ciutat de Girona, de visitaobligada pel seu ric patrimoni històric, artístic i cultural, i a la comarca del Pla de l'Estany, ontrobem el llac més gran de Catalunya i un dels centres esportius més coneguts del país, la vilade Banyoles, que va ser subseu olímpica el 1992 i seu del Campionat del Món de Rem el 2004.

La Costa Brava ofereix, per tant, un ventall amplíssim d'opcions: des de petits pobles amb encantfins a grans centres turístics; una extensa cultura i múltiples opcions artístiques; un muntd'activitats per a tots els gustos, des de la possibilitat de jugar a golf en alguns dels camps mésreconeguts d'Europa fins a tot tipus d'esports nàutics; des de llançar-se en paracaigudes finsa practicar el submarinisme en unes aigües transparents i tranquil·les; des de relaxar-se encentres de salut i benestar fins a participar en qualsevol de les nombroses ofertes d'oci nocturn.

Costa BRAVA

3

A mesura que ens endinsem cap a l'interior del país, el paisatgeva canviant a poc a poc. Primer trobem algunes serraladeslitorals, com la serra de l'Albera, que anuncia la presènciaimmediata dels Pirineus, i tot seguit la verdor de la comarcade la Garrotxa, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica, quesorprèn pels seus boscos frondosos i en la qual es podenveure pobles d'encant indubtable, com Santa Pau, Oix, Beget,Besalú, els Hostalets d'en Bas o Beuda.Arribem així a l'alta muntanya, esquitxada d'àmplies valls,com les de Ribes, Camprodon, Núria o la Cerdanya, i de poblesque han sabut conservar les seves essències i un ric patrimoninatural, entre els quals Vallfogona de Ripollès, Camprodon,Setcases, Pardines, Queralbs, Planoles, Llívia o Meranges.Aquí no hi falten centres d'esquí alpí, com La Molina, Masella,Vall de Núria o Vallter 2000, ni d'esquí nòrdic, com Guils-Fontanera. Però també hi ha localitats prou importants,veritables centres comarcals, comercials i d'oci, com Olot,Ripoll o Puigcerdà.A més, la zona ofereix durant tot l'any nombroses possibilitatsper als amants de les activitats de muntanya.

En aquest Pirineu de Girona, ple de paisatges de somni, lahistòria també parla, especialment a través de l'art romànic.En són mostres excel·lents els monestirs de Ripoll, Sant Joande les Abadesses i, a la costa, Sant Pere de Rodes, en elsquals s'han escrit algunes de les pàgines més brillants de lahistòria de Catalunya.

PIRINEUde Girona

4

ALT EMPORDÀ

GIRONÈS

BAIXEMPORDÀ

SELVA

GARROTXA

CERDANYA

RIPOLLÈS

PLA DE L’ESTANY

Pirineu de GironaG

i

Costa Brava Pirineu de Girona

41

la importància del romànic

el món jueu

A l'edat mitjana, el territori que avui coneixem com Catalunyaestava dividit en comtats, alguns dels quals força importants. Ales comarques gironines destacaven els d'Empúries, Besalú,Torroella i Peralada, entre altres. Els senyors feudals quedominaven aquestes terres tenien un gran poder, que vanaugmentar en bona mesura a través d'aliances fortes ambl'Església. Per això, van estimular la implantació d'ordes religiososi la proliferació de monestirs, cosa que explica l'abundància, pertot el territori català, d'aquest tipus de conjunts, molts dels qualsde construcció romànica.L'art romànic, així doncs, es va desenvolupar extraordinàriamenten tots els comtats però sobretot a la franja pirinenca, queconserva nombroses mostres d'aquest estil, des de grans monestirsfins a esglésies i petites ermites erigides segons els cànonsimperants en l'època, principalment els del romànic llombard.Aquest patrimoni arquitectònic excepcional, però, ha siguttestimoni de la història que han viscut les nostres comarques.

Girona, bressol de cultures, va tenir un dels moments àlgids dela seva història en l'època medieval, coincidint amb el punt demàxima esplendor de la comunitat jueva, que va viure a la ciutatentre els segles IX i XV.Possiblement, l'arribada dels primers jueus a les costes catalanescal emmarcar-la en la gran diàspora originada arran de la destrucciódel temple de Jerusalem, l'any 70 de la nostra era. Poc sabemd'aquests inicis, però sí que Girona és una de les ciutats en quèla presència jueva està documentada des de més antic,concretament des del segle IX, mentre que en altres poblacionsde Catalunya no n'hi ha testimonis fins als segles XII o XIII.Durant els més de sis-cents anys que van viure a Girona, elsjueus van estar perfectament integrats en la societat i enl'estructura econòmica de la ciutat. El període daurat de lacomunitat jueva abraça des del segle XII fins a la primera meitatdel XIV. Alguns dels seus membres eren persones benestantsque tenien accés als negocis i a les finances estatals i quegaudien d'un estatus especial, perquè estaven sota la protecciódirecta dels reis, als quals assessoraven sovint.En aquell temps, a la zona del Llenguadoc i de la Provença esva desenvolupar, gràcies al cercle intel·lectual i religiós queimpulsà Isaac de Narbona, el moviment cabalístic. Originàriadel Sinaí, la càbala era una filosofia mística i esotèrica moltantiga que pretenia entendre i analitzar el món que hi ha mésenllà del coneixement racional. Va arribar a Girona a través

Tant si ens movem per la Costa Brava com si ho fem pelPirineu de Girona, no podem recórrer gaires quilòmetressense topar amb algun vestigi de la llarga història delterritori.

El clima mediterrani, les hores de sol, la riquesa de laterra, els rius i el mar i la situació geogràfica han fet deles comarques gironines una terra habitada des de laprehistòria i cobejada per tots els pobles que han passatper la península Ibèrica. Les restes i empremtes que elsnostres avantpassats ens han deixat del seu pas són bennombroses. Per començar, hem de fer referència a lescoves prehistòriques de Serinyà, prop de Banyoles, o alsmonuments megalítics de la serra de l'Albera, de la serrade Rodes i del massís de les Gavarres.

La cultura ibera, que va donar nom a tota la península queara ocupen l'Estat espanyol i Portugal, està present ennombrosos poblats, la majoria dels quals estratègicamentsituats en punts elevats, com el de Puig Castellet, a Lloretde Mar, el de Castell, a Palamós, el d'Ullastret i d'altresque ens han permès conèixer la forma d'organització i lavida dels seus habitants.

Pel nostre estimat Mediterrani van arribar els grecs, quevan triar aquest entorn de bellesa singular per establir-hila seva primera colònia a la Península: Empúries. Al capde molts segles, en aquest mateix port desembarcava laflama olímpica dels Jocs de Barcelona 92. Els grecs ensvan llegar una cultura que els romans, sàviament, vansaber continuar. I precisament els romans obriren laprincipal via de comunicació que creuava les comarquesgironines de nord a sud: la Via Augusta, el traçat de la qualcoincideix en gran part amb el de l'actual autopista AP-7.De restes de la cultura romana també en trobem a la Viade Capsacosta, al Pirineu, a la vil·la romana dels Ametllers,a Tossa de Mar, i a les termes de Caldes de Malavella.

HISTÒRIA

LAGIRONAMEDIEVAL

Oficines d’informació comarcal

Alp:Av. Tossa d’Alp, 6Tel. i Fax 972 890 385www.alpturisme.cat · A/e: [email protected]

Besalú:Pl. Llibertat, 1Tel. 972 591 240 · Fax 972 591 150www.besalu.cat · A/e: [email protected]

Camprodon:Pl. d’Espanya, 1Tel. 972 740 010 · Fax 972 130 324www.camprodon.catA/e: [email protected]

La Vall d’en Bas (els Hostalets d’en Bas):C/ Teixeda, 12Tel. 972 692 177 · Fax 972 690 326www.vallbas.catA/e: [email protected]

La Vall de Camprodon (Camprodon):Ctra. C-38, km 9,6Tel. 972 740 936 · Fax 972 130 359www.valldecamprodon.orgA/e: [email protected]

La Vall de NúriaEstació de Muntanya Vall de NúriaTel. 972 732 020www.valldenuria.cat · A/e: [email protected]

La Vall de Ribes (Ribes de Freser)Pl. de l’Ajuntament, 3, baixosTel. 972 727 728www.vallderibes.cat · A/e: [email protected]

Les Planes d'Hostoles:Pg. de l'Estació, 2Tel. 972 448 026 · Fax 972 448 593www.lesplanes.cat · A/e: [email protected]

Les Preses:Antiga Estació, s/nTel. 972 692 023 · Fax 972 692 020www.lespreses.cat · A/e: [email protected]

Llívia:C/ dels Forns, 10 · Tel. i fax 972 896 313www.llivia.org · A/e: [email protected]

Olot:C/ de l’Hospici, 8Tel. 972 260 141 · Fax 972 271 900www.turismeolot.cat · A/e: [email protected]

Centre d’informació Casal dels VolcansAv. Santa Coloma, s/nTel. 972 268 112 · Fax 972 270 455www.gencat.cat/parcs/garrotxaA/e: [email protected]

Puigcerdà:C/ Querol, 1Tel. 972 88 05 42 · Fax 972 14 15 22www.puigcerda.cat · A/e: [email protected]

Ripoll:Pl. Abat Oliba, s/nTel. i fax 972 702 351www.ripoll.cat/turismeA/e: [email protected]

Sant Feliu de Pallerols:Ctra. d’Olot, 43 (Antiga Estació)Tel. 972 444 474 · Fax 972 444 422www.santfeliudepallerols.catA/e: [email protected]

Sant Joan de les Abadesses:Pl. de l’Abadia, 9Tel. 972 720 599 · Fax 972 720 650www.santjoandelesabadesses.catA/e: [email protected]

Sant Joan les Fonts:C/ Juvinyà, s/nTel. 972 290 507· Fax 972 291 289www.santjoanlesfonts.catA/e: [email protected]

Santa Pau:Can Vayreda, Pl. Major, 1Tel. i fax 972 680 349www.santapau.comA/e: [email protected]

Setcases:C/ del Rec, 5Tel. 972 136 089 · Fax 972 136 037www.setcases.catA/e: [email protected]

Vallter 2000Pla de Morens, s/nTel. 972 139 057www.vallter2000.comA/e: [email protected]

Vallfogona de Ripollès:C/ Puig Estela, 9Tel. 972 701 909 · Fax 972 700 512www.ddgi.es/vallfogona · A/e: [email protected]

Centre de Visitants del Gironès:Av. de França, 221 · 17840 Sarrià de TerTel. 972 011 669www.turismegirones.catA/e: [email protected]

Consell Comarcal de l’Alt Empordà:C/ Nou, 48 · 17600 FigueresTel. 972 514 431 · Fax. 972 505 681www.empordaturisme.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal de la Selva:Pg. de Sant Salvador, 25-2717430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 841 702 · Fax 972 840 804www.selvaturisme.catA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Baix Empordà:C. dels Tarongers, 12 ·17100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 642 310www.visitemporda.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Pla de l’Estany:C/ Catalunya, 48 · 17820 BanyolesTel. 972 573 550 - Fax 972 575 012www.plaestany.cat/turismeA/e:[email protected]

Consorci Ripollès Desenvolupament:Polígon Industrial Els PintorsC/ Joan Miró, 2-4 · 17500 RipollTel. 972 704 499 · Fax 972 704 530www.elripolles.comA/e: [email protected]

Patronat Comarcal de Turisme de laCerdanya:Cruïlla ctra. N-152 amb N-26017520 PuigcerdàTel. 972 140 665 · Fax 972 140 592www.cerdanya.orgA/e: [email protected]

Turisme Garrotxa:Av. Onze de Setembre, 22, 2a planta17800 OlotTel. 972 271 600 · Fax 972 271 666www.turismegarrotxa.comA/e: [email protected]

Costa BravaG

i

40

OFICINESD’INFORMACIÓTURÍSTICA


Arbúcies:C/ Major, 6Tel. 972 162 477 · Fax 972 860 983www.arbucies.cat/turismeA/e: [email protected]

Banyoles:Pg. Darder – Pesquera, 10Tel. 972 583 470 · Fax. 972 574 917www.banyoles.cat/turismeA/e: [email protected]

Begur:Av. Onze de Setembre, 5Tel. 972 624 520 · Fax 972 624 578www.visitbegur.comA/e: [email protected]

Blanes:Pg. de Catalunya, 2Tel. 972 330 348 · Fax 972 334 686www.visitblanes.netA/e: [email protected]

Pl. Catalunya, s/nTel. 972 330 348www.visitblanes.netA/e: [email protected]

Breda:C/ Santa Victòria, 1Tel. 972 871 530www.breda.catA/e: [email protected]

Cadaqués:C/ des Cotxe, 2ATel. 972 258 315www.visitcadaques.orgA/e: [email protected]

Caldes de Malavella:C/ Vall-llobera, s/nTel. 972 480 103www.caldesdemalavella.cat/turismeA/e: [email protected]

Calella de Palafrugell:C/ de les Voltes, 4Tel. 972 614 475www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Calonge:Pl. Major, s/nTel. 972 609 445ww.calonge-santantoni.comA/e: [email protected]

Castelló d’Empúries:Pl. Jaume I, s/nTel. 972 156 233www.castello.catA/e: [email protected]

Colera:C/ Labrun, 34Tel. 972 389 050 · Fax 972 389 283www.colera.catA/e: [email protected]

El Port de la Selva:C/ Illa, 13Tel. 972 387 122 · Fax 972 387 413www.elportdelaselva.catA/e: [email protected]

EmpuriabravaPompeu Fabra, s/n (Centre Cívic)Tel. 972 450 802 · Fax 972 450 600www.empuriabrava.catA/e: [email protected]

Figueres:Pl. del Sol, s/nTel. 972 503 155 · Fax 972 673 166www.figueres.catA/e: [email protected]

Girona:Av.Joan Maragall, 1Tel. 872 975 975www.gencat.cat/generalitatgironaA/e: [email protected]

Punt de BenvingudaC/ Berenguer Carnicer, 3-5Tel. 972 21 1 678 · Fax 972 221 135www.puntdebenvinguda.comA/e: [email protected]

Rambla de la Llibertat, 1Tel. 972 226 575www.girona.cat/turismeA/e: [email protected]

Hostalric:C/ Raval, 45Tel. 972 864 565 · Fax 902 196 446www.hostalric.cat · A/e: [email protected]

L’Escala:Pl. de les Escoles, 1Tel. 972 770 603 · Fax 972 773 385www.visitlescala.com · A/e: [email protected]

L’Estartit:Pg. Marítim, s/nTel. 972 751 910www.visitestartit.com · A/e: [email protected]

La Bisbal d’Empordà:Edifici Torre Maria - C. de l’Aigüeta, 17Tel. 972 645 500www.visitlabisbal.catA/e: [email protected]

Castell Palau - Pl. del Castell, s/nTel. 972 645 166www.visitlabisbal.catA/e: [email protected]

Llafranc:Pg. de Cípsela, s/nTel. 972 305 008 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/el: [email protected]

Llagostera:Pg. Romeu s/n · Estació del carriletTel. 972 832 322 · Fax 972 805 468www.llagostera.cat · A/e: [email protected]

Llançà:C/ Camprodon, 16-18Tel. 972 380 855 · Fax 972 121 931www.llanca.cat · A/e: [email protected]

Lloret de Mar:Av. de les Alegries, 3Tel. 972 365 788 · Fax 972 367 750www.lloretdemar.orgA/e: [email protected]

Pg. Camprodon i Arrieta, 1-2 (Museu del Mar)Tel. 972 364 735 · Fax 972 360 540www.lloretdemar.org · A/e: [email protected]

Maçanet de Cabrenys:Aparcament del Pont, s/nTel. 972 544 297 · Fax 972 544 108www.massanet.org · A/e: [email protected]

Mont-ras:Pl. de l’Ajuntament, 1Tel. 972 301 974 · Fax 972 301 956www.mont-ras.cat · A/e: [email protected]

Palafrugell:C/ Carrilet, 2Tel. 972 300 228 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Palamós:Pg. del Mar, s/nTel. 972 600 550www.visitpalamos.catA/e: [email protected]

Pals:Pl. Major, 7Tel. 972 637 380 · Fax 972 637 326www.pals.cat · A/e: [email protected]

C/ Aniceta Figueres, 6Tel. 972 667 857 · Fax 972 637 818www.pals.cat · A/e: [email protected]

Peralada:Pl. Peixateria, 6Tel. 972 538 840 · Fax 972 538 327www.peralada.org · A/e: [email protected]

Peratallada (Forallac):C/ Unió, 3Tel. 972 645 522 · Fax 972 645 524www.forallac.cat · A/e: [email protected]

Platja d’Aro:C/del Mn. Cinto Verdaguer, 4Tel. 972 817 179 · Fax 972 825 657www.platjadaro.comA/e: [email protected]

Portbou:Pg. Lluís CompanysTel. 972 125 161 · Fax 972 125 123www.portbou.catA/e: [email protected]

Roses:Av. de Rhode, 77-79Tel. 972 257 331 · Fax 972 151 150www.roses.cat · A/e: [email protected]

Sant Antoni de Calonge:Av. Catalunya, 26Tel. 972 661 714 · Fax 972 661 080ww.calonge-santantoni.comA/e: [email protected]

Sant Feliu de Guíxols:Pl. Del Mar, 8 - 12Tel. 972 820 051 · Fax 972 820 119www.guixols.catA/e: [email protected]

Sant Hilari Sacalm:Pl. del Doctor Robert, s/nTel. 972 869 686 · Fax 972 869 677www.santhilari.catA/e: [email protected]

Sant Llorenç de la Muga:C/ Esglesia, 2Tel. i fax 972 569 140www.santllorençdelamuga.catA/e: [email protected]

Sant Pere Pescador:Ctra. De la Platja , s/nTel. 972 520 535 · Fax 972 550 323www.santpere.catA/e: [email protected]

Santa Cristina d’Aro:C/ Pl. Catalunya, 1Tel. 972 837 010www.santacristina.netA/e: [email protected]

Tamariu:C/ de la Riera, s/nTel. 972 620 193 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Torroella de Montgrí:Museu de la MediterràniaCan Quintana. C/ d’Ullà, 31Tel. 972 755 180 · Fax 972 755 182www.museudelamediterrania.catA/e: [email protected]

Tossa de Mar:Av. Pelegrí, 25, Ed. La NauTel. 972 340 108 · Fax 972 340 712www.infotossa.comA/e: [email protected]

Verges:C/ de la Placeta, 1Tel. 972 780 974http://webspobles.ddgi.cat/sites/vergesA/e: [email protected]

Vilobí d’Onyar:Aeroport Girona-Costa BravaTel. 972 942 955A/e: [email protected]

5

d'alguns deixebles del savi de Narbona i s’hi desenvolupàextraordinàriament gràcies a personalitats de gran qualitat filosòfica,com Esdres i Azriel. També es va dedicar a la càbala, entre altresciències, el gran mestre gironí Mossé ben Nahman, conegut igualmentamb el nom de Nahmànides o, segons alguns, amb el nom català deBonastruc ça Porta. En honor a la seva memòria, la casa en la qual esva ubicar la tercera sinagoga de la comunitat jueva gironina porta elseu nom.Al principi els jueus vivien a la part alta de la ciutat, als voltants dela catedral. Des del 1160 es documenta un barri propi conegut, comen altres poblacions de Catalunya, amb el nom de call, mot derivatdel llatí callis ('carrer') que en català es va adoptar per designargenèricament els barris jueus.Durant els últims temps de la seva estada a la ciutat, els jueus van seratacats en diverses ocasions. L'avalot més sagnant es produí en la nitde Sant Llorenç del 1391; les autoritats, amb l'excusa de protegir-los,van tancar els jueus a la torre Gironella durant 17 setmanes, períodeen el qual les seves cases foren saquejades.En la segona meitat del segle XV es van accentuar els problemes perals membres de la comunitat jueva, i el barri en el qual habitaven esconvertí en un espai de reclusió. L'any 1448, una ordre municipal donavaals jueus un termini de sis dies per traslladar-se des de qualsevol punten el qual residissin a viure dins del call. Els conflictes van continuar iel call es va anar reduint, fins que va desaparèixer com a tal arran del'ordre d'expulsió definitiva dels jueus dictada el 1492.

Entre els seus artífexs destaca la figura de Guifré el Pelós, que al segleXII va fer construir el monestir de Santa Maria de Ripoll, reconegut avuidia com una obra cabdal del romànic europeu per l'esplèndida portaladaesculpida en pedra. El comte, considerat el primer rei de la dinastiacatalana, va tenir una influència determinant en la creació de l'anome-nada Catalunya Vella i, per tant, en la història de Catalunya.Molt a prop de Ripoll, Guifré el Pelós va fundar també el monestir deSant Joan de les Abadesses, on podem admirar el Santíssim Misteri, ungrup escultòric compost per set peces de mida natural que constitueixun exemplar únic de l'escultura romànica de l'època.A la mateixa comarca es conserva un tercer monestir romànic, el deSant Pere de Camprodon, igualment del segle XII, que si bé no ha tingutla transcendència històrica dels dos primers, destaca per un interessantcimbori octogonal i per una curiosa nau, d'amplada considerable.Si deixem enrere el Ripollès i fem cap a l'Alt Empordà trobarem de noumonestirs força importants, entre els quals el més remarcable és, sensdubte, el de Sant Pere de Rodes, que té els orígens en el segle X i està

situat en un lloc espectacular, sobre el cap de Creus i amb esplèndidesvistes al mar.Aquests monestirs van servir de punta de llança per a la construcciód'un bon nombre d'esglésies i ermites, especialment arran delspelegrinatges a Santiago de Compostel·la. Així, per exemple, la comarcadel Ripollès disposa d'una de les concentracions més grans d'art romànicde tot Europa, amb un total de 98 monuments.A la ciutat de Girona el romànic ens ha deixat també valuosos testimonis.Per sobre de tots destaca el campanar de la catedral primitiva, ques'aprofità posteriorment com a contrafort de la seu gòtica. Precisamental museu catedralici es conserva el Tapís de la Creació, el teixit romànicmés important que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un brodatque mostra un complex programa iconogràfic i que presenta tota menad'influències. Sens dubte, una joia que mereix per si mateixa el viatge.Però l'art romànic el trobem també arran de mar, com en el cas del'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols, i a escassa distància de lacosta, com ara el de Breda o el de Banyoles.

Gràcies a la seva estructura laberíntica, els carrers estrets i l'abundànciade pedra, el call no es va arribar a destruir mai; ans al contrari, es vaconvertir en un barri més de la ciutat i en lloc de residència de famíliescristianes o converses. Així doncs, després de l'expulsió dels jueus lavida hi va continuar amb normalitat fins al moment actual, cosa queha propiciat que el barri s'hagi pogut mantenir gairebé intacte al llargdels segles i arribar fins a nosaltres en molt bones condicions. De fet,és un dels barris jueus més ben conservats de l'Europa Occidental.Girona forma part de la Red de Juderías de España, una associaciópública, sense ànim de lucre, que s'encarrega de la defensa delpatrimoni urbanístic, arquitectònic, històric, artístic i cultural del llegatjueu a Espanya.Actualment la xarxa està formada per les ciutats d’Àvila, Barcelona,Besalú, Estella, Càceres, Calahorra, Castelló d'Empúries, Còrdova,Girona, Hervás, Jaén, Lleó, Lucena, Monforte de Lemos, Oviedo, Palmade Mallorca, Plasència, Ribadavia, Segòvia, Sevilla, Tarassona, Toledo,Tortosa i Tudela.La ciutat de Besalú, precisament, amb un dels conjunts historicoartísticsmedievals més ben conservats de Catalunya, és un complement idealde la visita al call de Girona. Dins el patrimoni besaluenc destaquenuns banys jueus de purificació, o micvé, datats al segle XII i únics aEuropa.A Castelló d'Empúries trobem també un call jueu que va ser un delsmés poblats de les comarques gironines i en el qual es pot observarencara ara l'estructura de la sinagoga nova.

6

SALVADORDALÍ

39

A banda de l'art romànic, altres manifestacions artístiquessorgides al llarg de la història han deixat la seva empremtaen terres gironines.L'exponent més important després del romànic és potserl'art gòtic, que també es va desenvolupar àmpliament,sobretot a la ciutat de Girona, amb diversos exemplesd'arquitectura civil i religiosa i amb una catedral queposseeix la nau més ampla de tot el gòtic europeu. Coma dada curiosa, cal dir que la construcció d'aquesta nauva motivar un llarg debat entre els responsablescatedralicis i els arquitectes.L'art gòtic també fou important a Castelló d'Empúries: laseva església parroquial de Santa Maria és conegudapopularment com la «catedral de l'Empordà», a causa deles seves grans dimensions.

Altres manifestacions artístiques que al llarg dels anyshan perfilat la història de l'art també han tingut referentsen aquesta terra, però no és fins a finals del segle XIX iprincipis del XX quan, amb el modernisme, Girona tornaa adquirir una importància cabdal en el món de l'arquitec-tura i de les arts decoratives. Aquest protagonisme esveu reforçat per la gran tradició pictòrica de la zona, quearranca amb l'escola paisatgística d'Olot i té la sevaculminació en el surrealisme de Salvador Dalí.

L'art contemporani, per la seva banda, té una expressiómagnífica en el Parc Art de Cassà de la Selva, que ensofereix una síntesi genial entre escultura contemporàniai natura.

L'ART

• Totes les rutes passen per zones amb força possibilitats d'allotjament. En aquest sentit, doncs,el visitant no tindrà cap problema, però en temporada alta val la pena fer-se un mínim deplanificació i reservar amb antelació en els llocs més turístics.

• En cada ruta es facilita una orientació dels quilòmetres de recorregut, però mai del temps:cadascú s'ha de planificar les rutes en funció dels seus gustos i de les hores que es vulgui estaren un lloc, visitant un museu o passejant per una ciutat o un poble. La idea no és fer un ral·licultural, sinó gaudir de la zona, de la gastronomia, del paisatge, del comerç, de les activitatsque ofereix cada indret, del passeig tranquil...; en definitiva, del temps i de la vida, seguint lafilosofia que des de sempre ha marcat el caràcter mediterrani.

• També cal tenir presents les possibilitats que ofereix la cultura popular en diades assenyalades(Nadal, Setmana Santa, festes majors, jornades medievals, etc.) i la gastronomia (al llarg de l'anys'organitzen múltiples campanyes dedicades als productes locals). Tots aquests recursos podenfer encara més atractiva la visita a un lloc concret.

• A l'estiu hi ha nombrosos festivals de música per tot el territori. Acabar una jornada assistinta un concert en un marc d'especial interès històric o arquitectònic és també una experiènciamolt aconsellable.

• Per totes aquestes qüestions, us recomanem molt especialment acudir a les oficines de turismelocals, comarcals o de Turisme de Catalunya per consultar les opcions disponibles en cada lloci l'agenda d'activitats culturals i d'oci. Són, forçosament, molt més nombroses i variades queles que proposem aquí.

• Els qui vulguin aprofundir més el coneixement cultural de les zones que es visiten també trobaraninformació addicional en aquestes oficines.

738

Salvador Dalí (1904-1989) fou un important artista del moviment

surrealista que, en la primera meitat del segle XX, va sacsejar

el món de la pintura, la literatura, el cinema i altres arts.

Amb una forta personalitat que resultà clau en la cultura

contemporània, i convertit en geni universal, el pintor és un

magnífic exemple d'home arrelat a una terra, l'Empordà, a un

paisatge, el del cap de Creus, al nord de la Costa Brava, i a unes

tradicions, les catalanes.

Nascut a Figueres, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de

Madrid, on va entrar en contacte amb tot un seguit de

personalitats emergents i intel·lectuals de l'època, com el

cineasta Luis Buñuel o el poeta Federico García Lorca. Artista

apassionat, va descobrir el cubisme, el futurisme, la pintura

metafísica i el món de la fotografia i el cinema, i en va explorar

totes les possibilitats.

Després d'exposar a Barcelona el 1925 i a Madrid el 1926, va

marxar a París per conèixer Picasso, i allí va entrar en contacte

amb el moviment surrealista.

Dalí estiuejava a Cadaqués, localitat d'origen del seu pare, i va

aconseguir atraure a aquest lloc, aleshores perdut i solitari, els

seus amics de Madrid i París, entre els quals Paul Eluard, que

hi va anar amb la seva esposa Gala. Des d'aquell moment, Dalí

i Gala van establir una curiosa simbiosi que perdurà al llarg

dels anys, fins a la seva mort.

Enfrontat amb el moviment surrealista, el 1940 Dalí s'establí

als Estats Units, país en el qual va desenvolupar tot el seu geni

creatiu i aconseguí un èxit considerable que va ultrapassar

l'àmbit de la pintura per endinsar-se en la moda, la publicitat

o el disseny de vestuaris i decorats per a diversos ballets.

Però Dalí no es va desvincular mai dels seus orígens i, coincidint

amb el seu moment de màxima esplendor com a creador, va

comprar unes cases de pescadors a la petita badia de Portlligat,

a tocar de Cadaqués, i les convertí en la seva casa i taller. A

partir d'aleshores, el matrimoni va alternar les estades a la

seva residència de la Costa Brava amb els viatges a les ciutats

de París i Nova York, veritables capitals mundials de l'art.

Finalment, ja en el darrer tram de la seva vida, Dalí va optar

per instal·lar-se de manera definitiva a l'Empordà. Fou aleshores

quan va comprar i regalar a la seva esposa el castell de Púbol,

complint així la promesa que li havia fet en certa ocasió de

convertir-la en «reina d'un castell». Des d'aquell moment, el

castell, situat al municipi de la Pera, prop de la Bisbal d'Empordà,

esdevingué el refugi de Gala, un lloc al qual —diuen— el pintor

no podia accedir sense el permís escrit de la seva dona.

El 1974, Dalí va fer realitat un dels seus somnis en obrir a

Figueres el Teatre-Museu Dalí. El museu, que és una obra més

del geni, ja que fou concebut i dissenyat per ell mateix, conté

un ampli ventall de peces que descriuen tota la trajectòria

creativa de l'artista empordanès. Avui dia és un dels museus

més visitats de l'Estat espanyol i referència obligada per a

tothom qui vulgui entendre l'evolució de l'art del segle XX.

Després de la mort de Gala i, al cap d'uns anys, del mateix

Salvador Dalí es constituí la Fundació Gala-Salvador Dalí, que,

entre altres funcions, s'encarrega de gestionar els tres espais

de l'anomenat Triangle Dalinià: el Teatre-Museu Dalí de Figueres,

la Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador

Dalí de Cadaqués. Aquests tres indrets emblemàtics ofereixen

al visitant la possibilitat d'aprofundir en la personalitat artística

i humana del pintor, tot gaudint del magnífic entorn de l'Empordà.

Recórrer el Triangle Dalinià és la millor manera d'entendre per

què els paisatges de la Costa Brava foren sempre motiu

d'inspiració per al geni i de comprovar fins a quin punt les

tradicions de l'Empordà han passat, mitjançant les seves obres,

a formar part de l'imaginari artístic universal.

Recomanacions GENERALS

Les dotze rutes d'interès cultural que proposem en aquesta guia s'han d'agafar com un punt departida per descobrir l'enorme patrimoni cultural de les comarques gironines, no pas com uncompendi exhaustiu de recursos. Per tant, cal tenir en compte els punts següents:

• Les rutes s'han concebut per fer-les en cotxe. En alguna ocasió es passa per pistes forestals,però sempre són perfectament aptes per als turismes. Malgrat això, en tots els casos es facilitenalternatives per trepitjar només asfalt.Per tal de gaudir plenament de les rutes i de l'entorn, sovint es proposen opcions paral·leles ocomplementàries de rutes per recórrer en bicicleta o per fer senderisme.

• En general, la xarxa de carreteres de Girona és prou bona i no heu de tenir cap problema, encaraque les rutes passen per tot tipus de carreteres, algunes de les quals de caràcter local. A l'hivern,algunes carreteres del Pirineu poden tenir neu o gel; en aquesta època de l'any, així doncs, calanar previngut.

• La guia dóna suficients pistes per seguir les rutes sense problemes, però cal deixar ben clar queel que teniu entre les mans no és un road book. Us recomanem, doncs, portar un mapa decarreteres actualitzat.

• Les rutes s'han concebut de forma temàtica, però cal tenir present que en moltes localitats elsaspectes d'interès són múltiples. Per això, al final de cada ruta s'indiquen altres rutes que espoden relacionar amb la que s'està seguint.

• Algunes rutes són força llargues. La idea és que siguin un fil conductor per descobrir les opcionsexistents i el territori en diverses jornades.

• La manera com s'han estructurat les rutes, destacant-ne els punts forts i les localitats principalsper les quals passa, fa que tothom les pugui acomodar als seus interessos: resseguir-les deprincipi a fi, explorar-ne només alguns trams, sortir del punt de la ruta més proper al lloc en elqual s'està el visitant, prendre iniciatives pròpies en funció dels gustos i les prioritats, combinar-les amb activitats, etc.

1

8 37

Pirineu de GironaG

i

Parcs d'escultures

Sant Quirze de Colera

Comencem la ruta a la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, grancentre comercial, cultural i d'oci que mereix una visita perdescobrir-ne l'encant. Punts d'interès són el campanar de SantaMaria, l'antic convent de Sant Domènec, la plaça Cabrinetty,diverses cases entorn del llac i el parc que el conté.Aquí neix també la ruta 6, el Camí de Sant Jaume ceretà, que vacap a la Seu d'Urgell i passa per un bon grapat d'esglésiesromàniques i un santuari del mateix estil.En aquest cas, però, partim de Puigcerdà en direcció contrària,és a dir, cap a Ripoll.

A Puigcerdà agafem la GIV-4035 per acostar-nos a Guils de Cerdanya, ontrobem l'església de Sant Esteve (s. XII), amb una portalada extraordinària iun gran campanar de cadireta de tres ulls.Reculem fins a Puigcerdà per agafar l'N-152 en direcció a Alp. Al centred'aquesta vila hi ha l'església de Sant Pere, de grans dimensions, amb tresnaus i un campanar originalment quadrat, per bé que molt transformat.Tornem a l'N-152 per agafar la collada de Toses, una carretera típica d'altamuntanya que a l'hivern requereix sovint l'ús de cadenes.

Al tram final d'aquesta carretera ens trobem l'extens municipi deToses, integrat pels pobles de Fornells, Dòrria, Nevà i Toses, i elmunicipi de Planoles, que engloba també el nucli de Planès. Sónpobles amb gran caràcter i punts de sortida d'itineraris desenderisme i excursions per una zona de notable interès paisatgístic,en la qual val la pena fer parada.En tots aquests pobles hi ha esglésies romàniques, com les de SantMartí de Fornells, Sant Víctor de Dòrria (amb pintures romàniques),Sant Cristòfol de Nevà, Sant Cristòfol de Toses (també amb pinturesromàniques), Sant Marcel de Planès i Sant Vicenç de Planoles.Com és habitual en el cas dels temples situats en entorns rurals, sovintaïllats, aquestes esglésies solen estar tancades i per accedir-hi cal

La GRAN RUTAdel ROMÀNICFitxatècnica

VALOR CULTURALEntre els segles X i XIII l'art romànic es va estendreper tot el territori del Pirineu i el Prepirineu catalài al voltant dels grans monestirs, conformant un ricpatrimoni que es reflecteix principalment en ermites,esglésies i monestirs.

TIPUS DE RUTATransversal, per tota la província, amb diferentstrams i rutes alternatives.

RECORREGUT DE LA RUTARuta principal: 320 km, aproximadament (varia enfunció dels pobles que es decideixi visitar).Primera ruta secundària: 135 km.Segona ruta secundària: 85 km.

INICIDonada l'amplitud i els trams, es pot començar endiferents ciutats principals: Puigcerdà, Ripoll, Gironao Figueres.

Introduccióa la ruta

A l'edat mitjana l'art romànic es desenvolupà esplèndidamentper tot el Pirineu de Catalunya. Es tracta d'un art auster, ambinfluències llombardes i bizantines, que harmonitza perfectamentamb el seu entorn. A la zona de Girona, en la qual no falten petitesesglésies rurals disperses per tot el territori, la grandesa delromànic s'acompanya, a més, d'un ric llegat històric, amb unasèrie de monestirs de vital importància en la història de Catalunya.Els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadessesi Sant Pere de Rodes, en efecte, conformen una trilogia excepcionalque es completa amb altres conjunts monàstics, al voltant delsquals van néixer nombrosos pobles de gran interès.

TOSES2Puigcerdà

Toses

Ripoll

Sant Joan de les Abadesses

Camprodon

Molló i Beget

Alta Garrotxa

Peralada

Vilabertran

Figueres

Sant Pere de Rodes

Descripcióde la ruta

PUIGCERDÀ1

Girona

Besalú

FESTES DECLARADESD'INTERÈS NACIONAL

Dijous SantDivendres SantDilluns de PasquaDissabte, diumenge i dilluns de Pasqua GranadaDiumenge abans de Corpus8 de setembreDesembre

DATADansa de la MortViacrucis viventPlantada de l'Arbre del Maig i Ball del CornutBall dels CavalletsLes EnramadesMare de Déu del TuraPastorets i pessebres vivents

ACTIVITATVergesSant Hilari SacalmCornellà del TerriSant Feliu de PallerolsArbúciesOlotGeneral

POBLACIÓ

LlíviaMuseu MunicipalC/ dels Forns, 10 · Tel. 972 896 [email protected] · www.llivia.com

MerangesMuseu de l'EsclopPl. Major, 3 · Tel. 972 880 054 · Fax 972 880 054 · [email protected]

Sant Joan de les AbadessesMuseu del Monestir de Sant Joan de les AbadessesPl. de l'Abadia · Tel. 972 722 [email protected] · www.santjoandelesabadesses.com

DasCol·lecció Museu de DasPg. de Rossend Arús, 3 - Ajuntament · Tel. 972 890 220 · Fax 972 890 [email protected] · www.ddgi.es/das

GombrènMuseu del Comte ArnauC/ del Carbasser, 3 · Tel. 972 730 300 · Fax 972 712 [email protected] · www.gombren.cat

TosesMuseu del PastorCal Pastor - C/ del Camí del Pelós, 2 · Tel. 972 736 [email protected] · www.toses.cat

Santa Coloma de FarnersMuseu Trias de les GaletesCtra. de Sils, 36 · Tel. 972 841 213 · Fax 972 842 [email protected] · www.triasbiscuits.com

Sant Hilari SacalmMuseu GuilleriesPl. del Doctor Robert, s/n (edifici La Cooperativa) · Tel. 972 869 [email protected] · www.santhilari.cat

SilsCol·lecció d'Automòbils de Salvador ClaretCtra. N-II, km 698 · Tel. 972 853 036 · Fax 972 853 [email protected] · www.museuautomobilsclaret.com

Santa Cristina d'AroGran Museu de la Màgia ‘Casa Màgica’ — Col·lecció XeviAv. de l'Església, 1 · Tel. 972 837 209 · Fax 972 837 [email protected] · www.xevi-ilusionista.com

Torroella de MontgríCan Quintana — Museu de la MediterràniaC/ d'Ullà, 27-31 · Tel. 972 755 180 · Fax 972 755 [email protected] · www.museudelamediterrania.catMuseu de Pintura Palau SolterraC/ de l'Església, 10 · Tel. 972 761 976 · Fax 972 760 [email protected] · www.fundacionvilacasas.cat

Tossa de MarCentre d'Interpretació dels Fars de la MediterràniaPl. del Far, s/n · Tel. 972 343 359www.tossademar.cat/esfardetossaMuseu Etnogràfic de Can GangaC/ del Codolar, 4 · Tel. 972 343 359www.tossademar.cat/cangangaMuseu Municipal de Tossa de Mar (obra de Chagall)Pl. de Roig i Soler, 1 (Vila Vella) · Tel. 972 340 709 · Fax 972 341 [email protected] · www.tossademar.cat/museu

UllastretMuseu d'Arqueologia de Catalunya — UllastretPuig de Sant Andreu, s/n · Tel. 972 179 058 [email protected] · www.mac.es

OlotCasa-Museu Can TrincheriaC/ de Sant Esteve, 29 · Tel. 972 271 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu de la GarrotxaC/ de l'Hospici, 8 · Tel. 972 271 166 · Fax 972 273 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu dels SantsC/ de Joaquim Vayreda, 9 · Tel. 972 266 [email protected] · www.museusants.catMuseu dels VolcansCtra. de Santa Coloma, 43 · Tel. 972 266 762 · Fax 972 270 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu Parroquial d'OlotCasa Rectoral · Tel. 972 260 474

RipollLa Farga PalauPg. de la Farga Catalana, 14-16 · Tel. 972 714 142 · Fax 972 702 [email protected] · www.ajripoll.comMuseu Etnogràfic de RipollPl. de l'Abat Oliba, s/n · Tel. 972 703 [email protected] · www.museuderipoll.org

Cassà de la SelvaParc Art (Col·lecció d’Art Contemporani)Veïnat de Matamala · Tel. 972 463 [email protected] · www.parcart.net

PorqueresBosc de Can GinebredaCtra. de Mieres, km 25 · Tel. 972 582 [email protected] · www.canginebreda.com

Calella de PalafrugellJardins de Cap RoigParatge de Cap Roig, s/n · Tel. 972 614 [email protected] · www.obrasocial.lacaixa.es

936

Costa BravaG

i

demanar la clau prèviament. Així doncs, si es volen visitar perdins és preferible informar-se amb antelació a les oficines deturisme o als ajuntaments.Toses es troba al cor de la vall de Ribes, on hi ha altres pobletsamb esglésies romàniques, com Campelles, Queralbs, Pardineso Fustanyà. La ruta principal, però, ens porta cap a Ripoll.

Seguim l'N-152 fins a arribar a Ribes de Freser i, després, a Ripoll.

Capital de la comarca del Ripollès, la ciutat de Ripoll té un passathistòric força important, lligat, sobretot, al monestir benedictí deSanta Maria, un dels millors exemples del romànic català i nucli degran rellevància en la història de Catalunya.En temps més moderns, el treball del ferro convertí la vila en un centreproductor d'armes lleugeres de foc. Actualment, Ripoll és una importantvila comercial i firal, i també com punt de partida d'excursions cap ales valls pirinenques. Al seu terme municipal, que conserva restes del'antiga muralla i d'una de les portes d'accés a la població, hi podemtrobar diverses cases d'interès així com el Museu Etnogràfic de Ripoll;aquest centre ens ajuda a entendre una societat a partir d'un patrimonimaterial i immaterial del qual destaquen les col·leccions relacionadesamb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la fargacatalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses.Monestir de Santa Maria. Fundat al segle IX pel comte Guifré el Pelós,fou un dels centres culturals més importants de l'Europa medievalgràcies a la seva biblioteca i al panteó comtal: fins al 1162, aquí forenenterrats diversos nobles fundadors de la dinastia catalana, inclòs elmateix Guifré. Aquesta circumstància va fer de Ripoll la capital del'anomenada Catalunya Vella, autèntic bressol de la identitat catalana.La portalada del monestir, esculpida en pedra i que reprodueixpassatges de la vida dels reis David i Salomó, de Moisès i de diversosprofetes, està considerada una obra cabdal del romànic europeu. Lagran bellesa del seu claustre, de dos pisos, es veu multiplicada per lariquesa ornamental dels capitells. La construcció d'aquesta àrea delmonestir s'acabà al segle XVI, per la qual cosa només la galeria nordés plenament romànica. A l'església, d'estil romànic llombard, destacala decoració dels murs. Val la pena visitar Scriptorium, una exposicióinteractiva permanent que mostra la vida dels copistes medievals ipermet al visitant convertir-se en escrivent i, d'aquesta manera,experimentar l'escriptura i la il·luminació amb els materials de l'època.

Agafem la C-26 en direcció a Sant Joan de les Abadesses, que es troba a10 km, seguint el curs del riu Ter.

RIPOLL. MONESTIR DE SANTA MARIA3

Com en el cas de Ripoll, la història d'aquest municipi va lligadaa la del seu monestir. La vila és un rar exemple de planificacióurbanística medieval i conserva diversos elements d'interès queen fan recomanable la visita: el pont Vell, el palau de l'Abadia(s. XV), amb una sala romànica a l'interior (la sala Tosca), les restesde les muralles o la plaça Major, porxada i voltada d'edificisbarrocs, en la qual se celebra un important mercat setmanal.Monestir de Sant Joan. També fundat per Guifré el Pelós, queposà la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina,conserva un grup escultòric —el Santíssim Misteri— compost perset peces de mida natural que està considerat un exemplar únicde l'escultura del segle XIII i de la transició del romànic al gòtic.També cal mencionar el claustre i altres elements gòtics delmonestir, com els retaules de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí.El museu del monestir mostra peces romàniques i d'art sacre aixícom una col·lecció de maquetes dels edificis romànics de lacomarca.

Seguint la C-26 i, després, la C-38 deixem la vall de Ribes i entrem a la deCamprodon, un altre indret de gran bellesa i punt de sortida per practicarsenderisme, excursionisme o activitats a la neu. També aquí es poden visitar,al llarg d'una ruta romànica per la vall, diversos poblets, com Setcases,Tregurà, Vilallonga, Abella o la Roca. La ruta principal, però, ens porta aCamprodon.

SANT JOAN DE LES ABADESSES.MONESTIR DE SANT JOAN

4

CAMPRODON5

Important centre turístic, Camprodon ofereix llocs de gran interès,com el pont Nou romànic, l'element més característic de la vila,l'església de Santa Maria, d’estil gòtic, i restes de l'antiga muralla.També es poden veure diverses cases modernistes i el famós passeigMaristany, igualment d'estil modernista.Monestir de Sant Pere. Tot i que no és tan rellevant com elsanteriors, destaca pel seu curiós cimbori octogonal i per l'ampladaconsiderable de la nau.

Encara que la ruta principal segueix per la C-38 cap a Molló, val la pena agafarla GIV-5264 i acostar-se a Llanars: en aquesta població propera a Camprodones pot veure l'església de Sant Esteve (s. XII), que està envoltada de cases iconstitueix un exemple magnífic d'arquitectura romànica.Tot seguit tornem a Camprodon i agafem la C-38 cap a Molló. Després baixemnovament per la mateixa carretera fins a trobar la GIV-5223, que ens portaràal nucli de Beget.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12.

MUSEUS

Palau-satorMuseu RuralC/ d’Extramurs, 1 · Tel. 972 634 125 · Fax 972 635 [email protected] · www.maspou.com

PeraladaMuseu del Castell de PeraladaPl. del Carme, s/n · Tel. 972 538 [email protected] · www.museucastellperalada.com

SaltMuseu de l'AiguaC/ de Sant Antoni, 1 - Edifici Factoria Cultural Coma CrosTel. 972 402 148 · Fax 972 402 148 · [email protected] · www.viladesalt.cat

Sant Feliu de GuíxolsMuseu d'Història de la CiutatPl. del Monestir, s/n · Tel. 972 821 575 · Fax 972 821 [email protected] · www.guixols.cat/museuMuseu d'Història de la JoguinaRbla. Vidal, 48-50 · Tel. 972 822 249 · Fax 972 322 [email protected] · www.museudelajoguina.catMuseu del Salvament MarítimPda. de Guíxols, s/n (turó del Fortim) · Tel. 972 820 167 · Fax 972 821 [email protected] · www.guixols.cat

ArbúciesMuseu Etnològic del Montseny — La GabellaC/ Major, 6 · Tel. 972 860 908 · Fax 972 860 [email protected] · www.museuetnologicmontseny.org

BanyolesMuseu ArqueològicPl. de la Font, 11 · Tel. 972 572 361 · Fax 972 575 [email protected] · www.museusdebanyoles.catMuseu DarderPl. dels Estudis, 2 · Tel. 972 574 467 · Fax 972 571 [email protected] · www.museusdebanyoles.catBesalúMuseu de Miniatures i Microminiatures de BesalúPl. del Prat de Sant Pere, 15 · Tel. 972 591 [email protected] · www.museuminiaturesbesalu.com

CadaquésCasa-Museu Salvador DalíPortlligat · Tel. 972 251 015 · Fax 972 251 [email protected] · www.salvador-dali.org/museus/portlligat/esMuseu Municipal de CadaquésC/ de Narcís Monturiol, 15 · Tel. 972 258 [email protected] · www.cadaques.org

CapmanyMuseu de les AixetesC/ de la Roca, 3 · Tel. 972 549 012 · Fax 972 549 [email protected] · www.grupoliveda.comCastelló d'EmpúriesCúria-PresóPl. de Jaume I, s/n · Tel. 972 156 233 · Fax 972 158 [email protected] · www.castello.catEcomuseu FarineraC/ de Sant Francesc, 5-7 · Tel. 972 250 512 · Fax 972 158 [email protected] · www.castello.catMuseu Parroquial de Castelló d'EmpúriesPl. de Mossèn Cinto Verdaguer, s/n · Tel. 972 158 [email protected] · www.catedraldecastello.com

FigueresMuseu de l'EmpordàRambla, 2 · Tel. 972 502 305 · Fax 972 510 [email protected] · www.museuemporda.orgMuseu de la Tècnica de l'EmpordàC/ dels Fossos, 12 · Tel. 972 508 820 · Fax 972 510 765 · [email protected] · www.mte.catMuseu del Joguet de CatalunyaC/ de Sant Pere, 1 (Hotel París) · Tel. 972 504 585 · Fax 972 676 [email protected] · www.mjc.catTeatre-Museu DalíPl. de Gala-Salvador Dalí, 5 · Tel. 972 677 500 · Fax 972 501 [email protected] · www.salvador-dali.org

Castell-Platja d'AroMuseu de la NinaC/ de Lluís Companys, 1 · Tel. 972 817 179 · Fax 972 825 [email protected] · www.platjadaro.com

GironaBanys ÀrabsC/ de Ferran el Catòlic, s/n · Tel. 972 190 797 · [email protected] · www.banysarabs.catCasa MasóC/de les Ballesteries, 29 · Tel. 972 413 [email protected] · www.rafaelmaso.orgMuseu d'Arqueologia de Catalunya — GironaPl. de Santa Llúcia · Tel. 972 202 632 · Fax 972 210 [email protected] · www.mac.esMuseu d'Art de Girona (MD'A)Pda. de la Catedral, 12 · Tel. 972 203 834 · Fax 972 227 [email protected] · www.museuart.comMuseu d'Història dels Jueus — Bonastruc ça PortaC/ de la Força, 8 · Tel. 972 216 761 · Fax 972 214 [email protected] · www.girona.cat/callMuseu d'Història de la Ciutat de GironaC/ de la Força, 27 · Tel. 972 222 229 · Fax 972 206 989

L'EscalaMuseu de la Moto — Col·lecció Vicenç FolgadoClosa d'en Llop, 9-11 · Tel. 972 774 302 · [email protected] d'Arqueologia de Catalunya — EmpúriesApt. de correus 21 · C/ de Puig i Cadafalch, s/n · Tel. 972 770 208 · Fax 972 775 [email protected] · www.mac.catMuseu de l'Anxova i de la SalAv. de Francesc Macià, 1 · Tel. 972 776 815 · Fax 972 773 [email protected] · www.anxova-sal.cat

LlagosteraCasa Museu Emili Vilà i GorgollC/ de Sant Pere, 25-27 · Tel. 972 830 253 · www.museuvila.com

LlançàMuseu de l'Aquarel·la J. Martínez Lozano — Casa de CulturaPl. Major · Tel. 972 121 470 · Fax 607 462 600 · [email protected] · www.mda.cat

PalafrugellMuseu del Suro de PalafrugellC/ de Pi i Margall, 26-28 · Tel. 972 307 825 · Fax 972 302 [email protected] · www.museudelsuro.catFundació Josep PlaC/ Nou, 51 · Tel. 972 305 [email protected] · www.fundaciojoseppla.catPalamósMuseu de la PescaMoll Pesquer, s/n · Tel. 972 600 424 · Fax 972 316 [email protected] · www.museudelapesca.org

PalsMuseu d'Arqueologia Submarina (Ca la Pruna)C/ de la Creu, 7 (Casa de Cultura) · Tel. 972 636 833 · Fax 972 636 [email protected] · www.pals.es

RosesMuseu de la CiutadellaAv. de Rhode, s/n · Tel. 972 151 466 · Fax 972 458 [email protected] · www.patrimonideroses.cat

Lloret de MarMuseu del Mar — Can GarrigaPg. de Camprodon i Arrieta, 1-2 · Tel 972 364 [email protected] · www.lloretdemar.org

BredaMuseu Josep AragayC/ Nou, 2 · Tel. 972 870 220 · [email protected] · www.museuaragay.org

Cervià de TerMuseu d'Art Modern de RasetC/ de Raset de Baix, 29 · Tel. 972 496 [email protected] · www.museo-raset.org

La Pera (Púbol)Casa–Museu Castell Gala DalíPl. de Gala Dalí · [email protected] · www.salvador-dali.org/museus/pubol

La JonqueraMuseu Memorial de l'Exili (MUME)C/ Major, 43-47 · Tel. 972 556 533 · Fax 972 556 [email protected] · www.museuexili.cat

La Bisbal d'EmpordàTerracotta MuseuC/ del Sis d'Octubre de 1869, 99 · Tel. 972 642 067 · Fax 972 646 [email protected]

[email protected] · www.girona.cat/museuciutatMuseu del CinemaC/ de la Séquia, 1 · Tel. 972 412 777 · Fax 972 413 [email protected] · www.museudelcinema.orgMuseu Tresor de la Catedral de GironaPl. de la Catedral, s/n · Tel. 972 427 189 · Fax 972 215 [email protected] · www.catedraldegirona.org

1

10 35

Beuda és un poble d'origen romànic, exemple perfecte d'integracióde l'arquitectura religiosa i medieval amb el medi que l'envolta.Castells, cases pairals i monestirs esperen el visitant repartits pelsnuclis de Segueró, Palera i Lligordà. Destaquen les esglésies deSant Domènec de Palera, consagrada el 1085, i Sant Feliu de Beuda,amb una pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleu.

MOLLÓ I BEGET6

A Molló es pot visitar l'església de Santa Cecília (s. XII), en la qualdestaquen la torre del campanar, de planta quadrada i quatrepisos, i la portalada lateral.Beget és un poblet que conserva l'estructura medieval, raó perla qual ha estat declarat Patrimoni Històric Monumental. Calressaltar-ne, en particular, l'església de Sant Cristòfol (s. X), undels millors exemples de romànic de la zona, amb un esveltcampanar de 22 metres d'altura i quatre pisos. A l'interior s'hivenera la Majestat de Beget (s. XII), una valuosa talla policromadadel Sant Crist, amb túnica fins als peus i corona, considerada unade les millors talles romàniques que es conserven.

Després de Beget entrem ja a la comarca de la Garrotxa. Hi ha diverses opcions:a) Baixar un tros més per la C-38 fins a trobar la C-26, que va cap a Olot,desviar-se abans cap a Sant Joan les Fonts (monestir romànic) i Castellfollitde la Roca i, agafant la GIV-5221, pujar a Oix.b) Baixar per la C-38 fins a Sant Pau de Segúries i agafar un camí de terraque porta a la vall del Bac, on anem trobant petites ermites romàniques, idesprés a Oix.c) Des de Beget, agafar una pista de terra que porta directament fins a Oix.

L'ALTA GARROTXA7

La zona de l'Alta Garrotxa, declarada Espai d'Interès Natural, ésun ampli territori prepirinenc, abrupte però amb una gran riquesanatural i paisatgística, que ofereix una infinitat de possibilitatsper als excursionistes i els amants de les rutes de senderisme.Els itineraris de natura, a més, es poden combinar fàcilment ambuna visita a alguna de les petites ermites romàniques escampadesper tot el territori.Per recórrer-lo en cotxe, la millor opció és agafar com a referènciala carretera C-38 (Sant Pau de Segúries - Molló) i la l'N-260 (laVall de Bianya - Castellfollit de la Roca - Besalú - Figueres) i pujarper les diferents carreteres comarcals que en surten per anarfins a poblets amb tant d'encant com ara Beget, Oix, Montagut,Sadernes, Tortellà, Sales de Llierca o Beuda. Tots ells pobletsamb gran encant.

Oix va ser la capital de l'Alta Garrotxa fins al 1972, any en què,a causa de la despoblació, la capitalitat va passar a Montagut. Lavila d'Oix, que gràcies al seu castell té un passat força importantdes de l'època àrab fins al segle XV, conserva autèntiques joiesde l'art romànic, com ara les restes del castell i la parròquia deSant Llorenç (s. XII). També cal destacar el pont medieval.

BESALÚ8

Magnífic poble, declarat Conjunt Historicoartístic Nacional el1966 pel seu valor arquitectònic i la seva història lligada al comtatde Besalú, que fou independent fins que va passar a dependredels comtes de Barcelona. Amb un gran passat jueu (vegeu ruta4), conserva diverses mostres de la convivència entre les culturesjueva i cristiana i un gran centre medieval amb nombrososelements d'interès (pont medieval, Cúria Reial, hospital de SantJulià, plaça de la Llibertat, diverses esglésies, etc.) que conformenun conjunt extraordinari (vegeu ruta 10).

PRIMERA RUTA SECUNDÀRIA. Des de Besalú, podem començar una variant de la ruta principalagafant la C-66 per anar cap a Banyoles i Porqueres, a tocar de l'estany de Banyoles, on hiha un magnífic exponent de l'estil romànic: l'església de Santa Maria. A tota la zona del Pla del'Estany hi trobarem diverses ermites i esglésies que val la pena descobrir. Des d'aquí ens podemdesviar cap a Mieres i Santa Pau, bon exemple de poble medieval (vegeu ruta 7).Arribem tot seguit a Girona, ciutat monumental que, per les seves múltiples opcions culturals,artístiques, d'oci i de compres, mereix una visita detinguda. En el terreny del romànic caldestacar els Banys Àrabs, la catedral –que, encara que bàsicament gòtica, presenta elementsromànics, com l'antic campanar o torre de Carlemany (s. XI), amb cinc pisos d'estil llombard iaprofitat com a contrafort en l'edificació gòtica–, l'església de Sant Nicolau i l'esplèndid monestirde Sant Pere de Galligants, que acull el Museu d'Arqueologia. Al museu catedralici s'hi custodiael Tapís de la Creació, el teixit romànic més important del món que ha arribat fins als nostresdies. Datat a la primera meitat del segle XII, és un gran brodat de 12 m2 que mostra un complexprograma iconogràfic i que presenta tota mena d'influències (vegeu rutes 2, 4 i 10).Des de la ciutat de Girona agafem la GI-531 cap a la vall de Llémena, on, enmig d'un paisatgemolt verge, malgrat la seva proximitat amb Girona, trobarem esglésies romàniques a SantMartí i Sant Esteve de Llémena. La carretera va a morir a la C-63 (Olot-Anglès), a l'alturade les Planes d'Hostoles. Tot seguit ens dirigim a Amer, població en la qual antany hi haguéel monestir benedictí de Santa Maria (s. X), del qual només es conserven l'església romànicai l'antic espai del claustre. La plaça de la Vila d'Amer és la segona plaça porxada més grande Catalunya. Baixem a continuació fins a Anglès, on agafem la carretera GI-542, que s'endinsaa la Selva, la comarca de l'aigua. Arribem a Osor i, després de visitar el santuari de la Marede Déu del Coll (antic priorat benedictí del segle XII), seguim cap a Sant Hilari Sacalm, la vilade les mil fonts i punt de sortida de nombroses rutes de senderisme i activitats al massís deles Guilleries. Baixem després cap a Arbúcies, un altre nucli destacat de la zona, per la GI-550 i arribem a Breda per la GI-552. Breda és un dels centres productors de ceràmica de lescomarques gironines (ruta 8); del seu recinte històric medieval destaca l'esvelt i imponentcampanar de 32 metres d'altura, l'únic element que resta de la primitiva construcció romànicadel monestir de Sant Salvador. Des de Breda podem endinsar-nos al Parc Natural del Montsenyi pujar a Riells, on hi ha una altra església romànica i múltiples opcions de senderisme. A tocarde Breda hi passa l'AP-7, el gran eix viari de la ruta Barcelona-Girona-Figueres.

La GRAN RUTAdel ROMÀNIC

A Ripoll agafem l'N-152 i arribem a Campdevànol, des d'on podemanar a Gombrèn (vegeu ruta 5) o seguir la carretera en direccióa Ribes de Freser, vila que en altres temps tingué un castell i enla qual es conserva l'església de Santa Maria, reconstruïda peròamb tres absis d'estil romànic llombard que han perviscut finsals nostres dies. Des d'aquí surt el tren cremallera que porta capa la vall de Núria.De Ribes en surten tres petites rutes que recomanem:

a)Agafar la GIV-5263 fins a Bruguera i seguir, per una pistaforestal que travessa el coll de Jou, fins a Ogassa, des d'on laGIV-5211 ens retorna a Sant Joan de les Abadesses. Aquestaruta és de gran bellesa.b)Agafar la GIV-5262 fins a Pardines, una típica poblaciópirinenca molt muntanyosa i amb magnífiques vistes queconserva intacta la seva estructura medieval. A escassa distànciahi ha l'església romànica de Santa Magdalena de Puigsac, queofereix grans vistes sobre la vall de Ribes.c)Agafar la GIV-4011, que en 6 km supera un desnivell de 230metres, per anar a Campelles, localitat situada a 1.145 metresd'altitud en la qual destaquen una església d'origen romànic i

VALL DE RIBES (vegeu rutes 1 i 5)3

LA CERDANYA (vegeu rutes 1 i 6)5

Alguns dels pobles més importants de la Cerdanya (Llívia, Alp,Bellver de Cerdanya) ja s'expliquen a les rutes 1 i 6. Aquí proposemseguir l'N-260 cap a Bellver de Cerdanya i la Seu d'Urgell. Enpocs quilòmetres, passat Ger, trobem l'encreuament de la GIV-4031, que ens porta a Meranges, un típic poblet de muntanyaque és punt de sortida de nombroses excursions cap als llacs deMalniu i cap a l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera. AMeranges es pot visitar l'interessant Museu de l'Esclop.

Des de Camprodon podem anar fins a les localitats de Molló iBeget, amb gran encant i magnífics exponents del romànic, o bé,seguint el curs del riu Ter, pujar per la GIV-5264 cap a Llanars,Vilallonga de Ter i Setcases. Aquest darrer poble, que no hemvisitat a la ruta 1, posseeix una església romànica del segle XII

amb un altar barroc i és una de les capitals gastronòmiques delPirineu.Seguim la carretera, de gran bellesa, i arribem a Vallter, on hi hal'estació d'esquí de Vallter 2000. Aquí recomanem fer una rutade senderisme que, seguint el trajecte del GR-11, s'enfila entreprats alpins i pastures fins a Ulldeter, el naixement del riu Ter.

Tornem a Camprodon i, a continuació, ens dirigim a Sant Joan de lesAbadesses. Seguim la GI-521, una bonica carretera que passa per la colladade Sentigosa (1.064 metres d'altura) i ens porta a Vallfogona de Ripollès,vila que, pels boscos que la rodegen i pel seu valuós patrimoni (castell de laSala, amb una torre de set pisos, nucli medieval ben conservat, pont medievali església d'origen romànic), val la pena visitar amb calma.Seguim l'N-260 fins a Ripoll.

VALL DE CAMPRODON (vegeu ruta 1)2

Al llarg del seu recorregut, el tren cremallera ofereix unes vistesimpressionants que són un avanç de l'espectacularitat de la vallde Núria, situada a 2.000 metres d'altitud i rodejada de pics quevolten els 3.000 metres. L'indret és punt de sortida de nombrosesexcursions.Vall de Núria és una estació d'esquí petita i familiar que ofereix,com a atractiu addicional, la possibilitat de visitar el santuari, enel qual es conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Núria.

De tornada a Ribes de Freser, agafem l'N-152 per la collada de Toses i ensdirigim cap a Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Som en una carretera d'altamuntanya que a l'hivern sol requerir l'ús de cadenes. Després de passar perpobles de gran encant, com Planoles, Dòrria o Toses (vegeu ruta 1), trobem,cap al final de la collada, els trencalls que porten a les estacions d'esquí deLa Molina i Masella, dos grans centres d'esports d'hivern i d'activitatsdiverses a l'estiu. Seguim la carretera i arribem a Puigcerdà.

VALL DE NÚRIA4

una instal·lació termal. Té agregat el nucli del Baell, que val lapena visitar per la panoràmica que ofereix, la tranquil·litat ques'hi respira i les opcions de senderisme.

Seguim la GIV-5217 cap a Queralbs, pintoresc poble de muntanya queposseeix una església romànica del segle XII. El seu pòrtic sud és un delsmillors exemples de porxo del romànic català. Al mateix poble també hi parael cremallera que enllaça amb el santuari de Núria, al qual també es pot pujara peu (opció difícil a l'hivern), però no amb cotxe.


11

Antiga vila comtal, amb una rica història, té un gran conjuntmonumental medieval que cal visitar amb calma (vegeu ruta 10).D'estil romànic s'hi conserva el claustre de l'antic convent deSant Domènec de Peralada (s. XII-XIII), un conjunt de gran bellesa,amb columnes i capitells remarcables.

Seguim per la C-252 fins a Garriguella, on pugem per la GIV-6032 cap aVilamaniscle. A mig camí de Vilamaniscle i Rabós d'Empordà trobem unapista que ens porta cap al monestir de Sant Quirze de Colera.

Des de Besalú seguim l'N-260 en direcció a Figueres. Arribem aNavata, on hi ha una antiga església (s. XII), coneguda amb el nomde Can Miró per la seva proximitat amb aquesta masia. A l'alturade Navata, la GIP-5239 ens porta a Lladó. En aquesta poblaciópodem visitar l'església de Sant Feliu (la clau s'ha de demanar al'Ajuntament) i el monestir de Santa Maria de Lladó (s. XII), antigacanònica agustina en la qual encara viuen monges. La seva portaladaté unes arquivoltes molt ornamentades.De Lladó surt una pista que ens porta fins a Cistella, poble al qualtambé podem arribar agafant la GIP-5101 una mica més endavantde l'N-260. Documentada ja el 978, Santa Maria de Cistella és unapetita església reconstruïda que conserva una façana romànica.Des de Cistella seguim pujant per la GIP-5101, que va a morir a laGI-510. Agafem aquesta carretera, doncs, en direcció a Albanyà,on s'alça, a 1.123 metres d'altitud, el santuari de la Mare de Déu delMont (segle XIV), d'estil neoromànic.Tornem per la mateixa carretera fins a arribar a Figueres (vegeuruta 3). Tot seguit agafem la C-252 per anar a Vilabertran, a unquilòmetre, i a Peralada.

RUTA PRINCIPAL: L'EIX BESALÚ-FIGUERES9

ABADIA CANONICAL DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN10

Aquest magnífic conjunt monumental, originalment destinat a unacanònica agustiniana, té tres elements de gran interès: l'església(s. XI), de tres naus, el campanar llombard (s. XII) i el claustre (s. XII-XIII). Aquí es casà, el 1295, el rei Jaume II amb Blanca d'Anjou.En una de les capelles es conserva una creu del segle XIV, joia del'orfebreria catalana. En aquest espai se celebren concerts ambregularitat, entre els quals les conegudes Schubertíades.

MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA12

Aquest antic monestir benedictí, avui en ruïnes, mostra vestigisde diferents èpoques, com l'església (s. X-XI) i el claustre. A 200metres hi ha l'església de Santa Maria de Colera (s. XII i XIII).Som a les portes del Paratge Natural d'Interès Nacional del'Albera, una serra de gran valor megalític amb més de 130elements, com ara menhirs i dòlmens, que val la pena visitar(pregunteu per les opcions de rutes a les oficines de turismelocals o als punts d'informació del Paratge Natural).

Tornem a la GI-603 fins a creuar l'N-260, que seguirem per anar a Llançà, des d'on podemadreçar-nos, per la costa, cap a Colera i Portbou. Aquí podem veure el Memorial Passagen,creat en memòria del filòsof alemany Walter Benjamin –mort en aquesta localitat quanfugia dels nazis– i els exiliats europeus de la Segona Guerra Mundial, i també conèixerla història i diverses rutes de l'exili, com les que van seguir els republicans durant la GuerraCivil Espanyola. De nou a Llançà, la GI-612 ens porta fins al Port de la Selva. Una micaabans d'arribar-hi trobem una desviació cap al monestir de Sant Pere de Rodes.

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES13

Ubicat a la serra de Verdera, dominant el mar, Sant Pere de Rodes ésun mirador magnífic sobre la costa i el cap de Creus. El monestir datadel 878 i va estar habitat per monjos fins al 1789. D'origen incert,adoptà la seva configuració principal entre els segles X i XII, en plenaesplendor del romànic. L'església presenta una tipologia única dinsel romànic català. El monestir, l'església de Santa Helena i les restesdel poblat i del castell de Verdera conformen un extraordinari conjuntmonumental, de visita indispensable, en el qual acaba la gran rutatransversal del romànic. El monestir acull així mateix una de les oficinesd'informació del Parc Natural del Cap de Creus (vegeu ruta 3).

SEGONA RUTA SECUNDÀRIA. De tornada a Figueres, agafem l'N-II i, després, la C-31fins a Torroella de Fluvià, per desviar-nos seguidament per la GIV-6216 i anar a buscar SantTomàs de Fluvià, antic priorat dels segles XII-XIII, amb importants pintures, i Sant Miquelde Fluvià, antic monestir benedictí datat el 1045 (la clau s'ha de demanar a la botiga deldavant). Tornem a la C-31 i seguim la ruta de Verges, Torroella de Montgrí i Pals (rutes 9 i10). Pels voltants de la carretera GI-651, que agafem abans d'arribar a Pals, trobem lespoblacions de Sant Julià de Boada (església preromànica), Palau-sator, Peratallada (vilamedieval; vegeu ruta 10) i Canapost (església de Sant Esteve, amb dos edificis juxtaposats,l'un preromànic i l'altre romànic) abans d'arribar a la C-66, a tocar de la Bisbal d'Empordà(important vila terrissaire i comercial; vegeu rutes 8 i 9), des d'on anirem a Cruïlles (unaaltra vila medieval en la qual destaca l'antic monestir benedictí del s. XII; vegeu ruta 10).Tot seguit reculem, tornem a la Bisbal i agafem la GI-660, que travessa el massís de lesGavarres i ens porta fins a la Costa Brava (Palamós, Calonge i Platja d'Aro). Seguint per lamateixa carretera arribem a Sant Feliu de Guíxols, final d'aquesta ruta secundària. Enaquesta vila turística i marinera destaquen diversos edificis modernistes (ruta 2) i el seumonestir, que és un compendi d'estils arquitectònics, per bé que amb fonaments romànics.Aquí se celebra, a l'estiu, l'important festival de música de la Porta Ferrada.

PERALADA11


Sortim del nord de Figueres per l'N-II i agafem la GIP-5107 perdirigir-nos a Sant Llorenç de la Muga, localitat en la qualdestaquen el recinte emmurallat, una església romànica i un anticpont. Des d'aquí podem seguir fins a Albanyà, que té diversesermites, santuaris i monestirs repartits pel seu terme municipal,i pujar al puig de Bassegoda (1.374 m). Reculem fins a tornar al'N-II i avancem en direcció a la Jonquera fins a trobar el trencallde la GI-502 cap a Darnius, punt de sortida d'excursions al pantàde Boadella. Seguim la ruta fins a Maçanet de Cabrenys, antigavila fortificada erigida al voltant d'una església d'origen romànictardà i punt de sortida de diversos itineraris, com el que portaal santuari de les Salines (a 12 km per pista forestal).

Tornem a Figueres i agafem l'N-260 cap a Besalú (rutes 1, 4, 8 i 10), Castellfollitde la Roca i Olot. Des d'aquest gran eix viari podem pujar a diferents poblets,com Beuda, Oix, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, etc. (vegeu rutes 1, 7 i 10).Des d'Olot, la C-26 primer i la C-38 després ens porten a Sant Pau de Segúriesi a Camprodon.

L'ARQUITECTURAtradicional del PIRINEUFitxatècnica

VALOR CULTURALAquesta ruta ens apropa a petits nuclis del Pirineuque han sabut conservar l'essència i les tradicionsdels pobles de muntanya i també a altres que estanrelacionats amb les estacions d'esquí i les activitatsde muntanya.

TIPUS DE RUTALineal.

RECORREGUT DE LA RUTA PRINCIPALUns 368 km.

INICIFigueres. Però també podríem sortir de Ripoll o dePuigcerdà.


El Pirineu de Girona és un espai extens que ocupa tota la franjanord de la província. Entre els pics més alts de la Cerdanya i elParc Natural del Cap de Creus trobem zones de gran interès imoltes valls espectaculars: Camprodon, Ribes, Núria, la Cerdanya...Disseminats per aquest territori hi ha petits pobles que encaraara conserven l'arquitectura tradicional del Pirineu i les activitatspròpies de l'economia de la zona, però també d'altres que hansabut trobar en les estacions d'esquí una nova forma de vidaorientada al turisme de muntanya. Les opcions de combinar laruta en cotxe amb rutes de senderisme són molt recomanables,per la qual cosa val la pena anar equipat per caminar. Aquestaruta es complementa íntimament amb la 1 (Gran Ruta del Romànic).

FIGUERES - SALINES-BASSEGODA1


Girona

FigueresCamprodon

Ripoll

Ribes de Freser


Puigcerdà Salines-Bassegoda

Sant Llorençde la Muga

Albanyà

12

34

2

12 33

Comencem la ruta a Blanes, on trobem dos focus modernistesrellevants. D'una banda, el que integren les edificacions ambelements modernistes que les famílies indianes van fer construiren tornar d'Amèrica. Entre aquests edificis destaca la Casa delPoble, que fins a l'esclat de la Guerra Civil fou un important centrecultural, recreatiu i polític. També són dignes d'esment la casaTordera, amb un mirador circular i decoracions a les finestres,can Alemany, la casa de l'Estrella, can Panxo Gordo...D'altra banda cal ressaltar els jardins botànics. De visita obligadaés, sens dubte, el Jardí Botànic Marimurtra, situat entre les calesde Sant Francesc i sa Forcanera. El seu impulsor, Karl Faust,n'encarregà el disseny a Josep Goday el 1928. Actualment és undels jardins botànics més importants d'Europa, amb més de 6.000espècies vegetals procedents d'arreu del món.També a Blanes podem visitar el Jardí Botànic Pinya de Rosa,que destaca pel seu valor paisatgístic i mediambiental.

Som en un dels principals nuclis turístics de Girona, una poblacióamb més de mil anys d'història dels quals dóna fe el poblat ibèricde Puig Castellet (vegeu ruta 11). Diversos arquitectes de l'èpocamodernista —Enric Monserdà, Bonaventura Conill o Puig i Cadafalch,

La GRAN RUTAMODERNISTAFitxatècnica

VALOR CULTURALEl modernisme va ser un important moviment artístici cultural que aflorà a principis del 1900. A Catalunyava agafar una forta volada, especialment en el campde l'arquitectura.

TIPUS DE RUTATransversal: travessa tota la província, de sud a nordi d'est a oest.


INICIPartim de Blanes, però donada l'amplitud de la ruta, teniml'opció d'iniciar-la en diverses ciutats principals, com araGirona, Figueres, Olot, Ripoll o Puigcerdà.


El modernisme (conegut amb el nom d'Art Nouveau a França iBèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Modern Stylea Anglaterra i Stile Liberty a Itàlia) va ser un moviment forçaimportant a Catalunya, tant en les arts decoratives i gràfiquescom en la pintura. Però el camp en el qual va destacar especialmentva ser l'arquitectura, amb noms tan reconeguts com els d'AntoniGaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch oRafael Masó.A les comarques de Girona trobem un bon nombre d'edificisdestacables, tant a les principals ciutats com als centres d'estiueig,on la burgesia catalana es va construir cases seguint l'estilimperant en l'època.

LLORET DE MAR2

BLANES1

Blanes


Lloret de MarTossa de Mar

Sant Feliu de Guíxols

Palafrugellla Bisbal d'Empordà

Caldes de Malavella

Olot

Camprodon

Ripoll

s'Agaró

Girona

Figueres

CAMÍ RAL VIC-OLOT11

El Camí Ral de Vic a Olot, amb una llargada de 44 km, uneixaquestes dues ciutats tot travessant la plana d'Olot, el Cabrerèsi la plana de Vic. El camí, senyalitzat al llarg de pràcticament totel recorregut, conserva part de l'antic empedrat i diversesconstruccions remarcables. En destaca el tram central, el de lesMarrades, una obra d'enginyeria impressionant integrada en unaorografia molt abrupta. Si s'està preparat, el camí es pot recórrerbé en un dia o, si es vol fer amb més calma, en dos. En el cas quenomés vulguem fer el tram de les Marrades, hem d'accedir alsHostalets d'en Bas per la C-153 i dirigir-nos cap al Molí de l'Aubert,on podem aparcar i començar la ruta, que puja amb decisió els400 metres de desnivell que hi ha fins l'Hostal del Grau. Podembaixar pel mateix camí, o arribar fins Falgars d'en Bas i baixarcap als Hostalets pel camí senyalitzat.

TOSSA DE MAR. VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS6

Aquest establiment romà (s. I aC — s. VI dC) de grans dimensionses troba situat dins el nucli urbà, davant de l'antic hospital deSant Miquel, avui Casa de Cultura. Es tracta d'una vil·la agrícoladedicada al conreu i l'explotació de la vinya, un exemple únic delque representaven les vil·les costaneres. Es divideix en dues parts:la pars urbana, on es trobaven l'habitatge i les estances més nobles,i la pars rustica, que aglutinava les dependències agrícoles.L'existència d'un conjunt termal i el sistema de reaprofitamentde l'aigua (gens habituals en les vil·les agrícoles) constitueixenuna bella mostra del que representava combinar l'explotació delterritori amb el luxe i les comoditats urbanes. Al Museu Municipales conserven objectes trobats a la vil·la dels Ametllers, així comdiverses escultures realitzades en marbre de Carrara il'extraordinari mosaic de Vitalis.

Seguim la GI-682 cap a Lloret de Mar. A l'entrada de la població hi ha un trencall que portacap a una urbanització. A 500 metres trobem una torre sepulcral romana amb una necròpolisal costat. Es tracta de la torre dels Avellaners, una construcció prismàtica massissa de 4metres d'altura, dotada d'un receptacle cilíndric en el qual es disposaven les cendres delsmorts. Seguint per la urbanització, a uns 2 km trobem, dalt d'un turó, el poblat ibèric.

8 CALDES DE MALAVELLA. TERMES ROMANES DEL PUIG DE SANT GRAU

L'antiga estació termal d'Aquis Voconis i, posteriorment, municipid'Aquae Calidae constituïa un lloc de pas obligat en la Via Augusta.Datades al segle I dC i catalogades com a Monument Històric d'InterèsNacional, d'aquestes valuoses termes se'n conserven una extensapiscina, restes de construccions annexes, murs d'altures moltimportants i tot el mecanisme de funcionament gairebé intacte.

Anem a buscar l'AP-7 o l'N-II, passem Girona i Sarrià de Ter i arribem a Sant Julià de Ramis, on trobem el poblat ibèricde Sant Julià (s. V-I aC), que en l'actualitat s'està excavant i es creu que fou un dels més importants de la zona. Hi hauna ruta senyalitzada per resseguir-lo a peu. A continuació agafem la C-66 per dirigir-nos a Banyoles (vegeu ruta 7).

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA10

Es tracta d'una antiga via que unia l'Empordà amb el Ripollès. Eltram que va de Sant Pau de Segúries a la Vall de Bianya permetadmirar l'obra d'enginyeria que van dur a terme els romans: duesfileres de blocs de pedra quadrats o rectangularsi un espai intermedi farcit de blocs de pedra del país.

Per l'N-260 tornem a Olot i, tot seguit, ens dirigim per l'A-26 a Sant Jaume deLlierca, on agafem el trencall a Tortellà i el pont de Llierca. La vall en la qual enstrobem és rica en jaciments arqueològics, entre els quals destaca la Bauma delSerrat del Pont, restaurada i dotada d'un aparcament al pont de Llierca. Repreneml'A-26 per fer cap a Besalú (vegeu rutes 1, 4, 8 i 10), i després tornem a Figueres.

BANYOLES. PARC DE LES COVES PREHISTÒRIQUES9

A tocar de l'estany de Banyoles se situa el jaciment lacustre dela Draga, testimoni de primer ordre de la presència humana enla zona durant el paleolític i el neolític. El fet d'estar submergiten part ha possibilitat que es conservessin en perfectes condicionsdiversos utensilis, especialment els relacionats amb l'activitatagrícola. Una mica més amunt de Banyoles, a Serinyà, hi ha elParc de les Coves Prehistòriques. Es tracta d'unes coves quevan ser habitades des del paleolític fins a l'edat dels metalls. Elrecinte comprèn un recorregut per les coves, un audiovisual iuna sala d'exposicions. El material trobat als dos jacimentss'exposa al Museu Arqueològic.

A Banyoles agafem la GI-524 cap a Santa Pau i Olot, travessant el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa (vegeu rutes 2, 7 i 8). Els interessats en la vulcanologia tenen aquíuna cita ineludible, que passa també per la visita al Museu dels Volcans d'Olot. Per la C-26 arribem a Sant Pau de Segúries.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10 i 12.

LLORET DE MAR. POBLATS IBÈRICS DE PUIG CASTELLET I MONTBARBAT7

A Lloret de Mar hi ha diferents jaciments que testimonien la presènciade la cultura ibèrica (Puig Castellet, Montbarbat, Turó Rodó...). El dePuig Castellet es troba situat en un indret fantàstic, ja que dominatota la plana del prelitoral però, alhora, és invisible des del mar.Habitat des del 250 fins al 120 aC, el recinte està emmurallat i presenta11 espais rectangulars amb una, dues o tres cambres cadascun. Cadacasa comprenia també una zona de treball, i a l'espai central hi harestes d'edificacions comunitàries. El poblat de Montbarbat (d'uns5.700 m2) va tenir el període àlgid d'activitat entre els segles IV i IIaC. S'hi arriba des del santuari de Nostra Senyora del Vilar.

Des de Lloret agafem la C-63 i l'N-II fins a enllaçar amb la GI-673, que ens portarà a Caldes de Malavella.

11

32 13

ULLASTRET. POBLAT IBÈRIC5

Datat al segle VII aC, aquest jaciment permet conèixer en detall lacultura dels ibers: recinte emmurallat, estructura urbanística,rituals funeraris, activitats socials, etc. Al mateix complex hi hatambé un museu d'arqueologia.

Baixem per la GI-644 fins a prop de la Bisbal, on agafem la C-66 per anar fins a Palafrugell. Des d'aquí ensarribem a la cala de Llafranc i pugem al far de Sant Sebastià, situat a 178 metres d'altitud i amb unesvistes fantàstiques al mar. A la zona es conserven algunes restes del poblat ibèric de Sant Sebastià dela Guarda. De camí a Palamós trobem un trencall cap a la platja del Castell, un dels pocs indrets de lacosta que es mantenen totalment verges. Un camí de ronda ens porta a les restes d'un altre poblat ibèric.Seguim la carretera de la costa fins a Platja d'Aro i, cap a l'interior, Castell d'Aro (vegeu ruta 9), on hiha les restes de la vil·la romana del Pla de Palol (s. I aC). Ens endinsem al massís de les Gavarres per unacarretera local de gran bellesa. A prop de Romanyà de la Selva hi ha el dolmen de la Cova d'en Daina.Després de visitar-lo tornem cap a la costa i ens dirigim a Tossa de Mar.


Castellfollitde la Roca

Darnius

Agullana

Roses

Sant Martíd'Empúries

Ullastret


Olot

Sant Paude Segúries

Girona

Figueres

Les ARRELS delsAVANTPASSATSFitxatècnica

VALOR CULTURALLa ruta segueix alguns dels importants jacimentsarqueològics que, disseminats per les comarques deGirona, conformen un patrimoni excepcional,herència dels nostres avantpassats més ancestrals.

TIPUS DE RUTACircular, de sud a nord.


INICIFigueres.


La fèrtil terra de Girona ha estat habitada des de tempsimmemorials per diferents cultures i civilitzacions que, al llargde la història, ens han deixat un bon grapat d'exemples del seupas per aquestes contrades: restes de la cultura megalítica, covesprehistòriques, poblats ibèrics, jaciments grecoromans, etc. Laruta ens acosta a alguns dels jaciments arqueològics del territorigironí per conèixer més de prop aquestes civilitzacions i apreciarel paisatge i els costums que n'hem heretat. El punt fort de laruta és el jaciment grecoromà d'Empúries, un dels més importantsde tot l'Estat espanyol i testimoni del lloc pel qual les civilitzacionsgrega i romana van entrar a la península Ibèrica.

Sortim de Figueres per l'AP-7 o per l'N-II en direcció a la Jonquera.Per la GI-602 arribem a Espolla, on es troba el Centre d'Informaciódel Paratge Natural de l'Albera. Allí ens podem informar sobre lesrutes megalítiques de la zona, que enllacen més de 130 elementsd'aquesta cultura, principalment dòlmens i menhirs. A les rodaliestambé es poden visitar nombroses mostres de l'arquitectura romànica(vegeu ruta 1) i castells com el de Requesens (vegeu ruta 9).

A la mateixa altura on neix la GI-602 comença, a l'altra banda, la carretera GI-502, que ens porta al poble de Darnius, situatal costat del pantà de Boadella. Més amunt trobarem un altre trencall que, per la GI-500, permet arribar fins a Agullana.

FIGUERES. L'ALBERA MEGALÍTICA1

Darnius i Agullana són els punts de partida per accedir a la zona deSalines-Bassegoda. A la vila d'Agullana també hi podem veure menhirs,dòlmens i una necròpolis molt propera al poble. Entre romànic i castellspodem arribar-nos al santuari de la Mare de Déu de les Salines, al castellde Cabrera, a Albanyà i al poble emmurallat de Sant Llorenç de la Muga.

Tornem a Figueres per agafar la C-260 fins a Castelló d'Empúries i Roses.

RUTA MEGALÍTICA DE SALINES-BASSEGODA2

A Roses, destacada població turística i comercial, visitarem la Ciutadella (vegeuruta 9), conjunt monumental en el qual podem seguir les diverses ocupacionsque va tenir la vila al llarg de la història. A banda d'un jaciment ibèric, grec iromà que permet apreciar el barri hel·lenístic (segles IV i III aC) i una gran vil·laromana, destaquen un cementiri medieval i la fortificació renaixentista.

Tornem a Castelló d'Empúries per agafar la GIV-6216, que, travessant el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ens portaa Sant Pere Pescador, l'Armentera i, per una carretera local, Viladamat, des d'on seguim la GI-623 fins a l'Escala.

ROSES. LA CIUTADELLA3

Banyoles

Salines-Bassegoda

l'Albera

LA BISBAL D'EMPORDÀ7

La capital de la comarca del Baix Empordà és una vila d'una granimportància històrica, centrada en el seu castell (vegeu ruta 9).Principal centre ceramista de la província (vegeu ruta 8) i nuclicomercial de primer ordre, del seu patrimoni modernista endestaquen la casa de Carreras-Dagas, (actualment un petit hotelal centre de la ciutat), i l’antic cinema El Mundial. L’edifici de lesVoltes, d’estil noucentista, també té una de gran importànciaarquitectònica.

PALAFRUGELL6

Important població amb un ric mercat, una vida cultural moltactiva i un passat industrial lligat a la producció de suro (vegeuruta 8). Aquí va néixer i viure durant molts anys l'escriptor JosepPla, entorn del qual s'ha creat una ruta de gran interès queressegueix els llocs que li van servir d'inspiració.La població conserva diversos edificis modernistes, com ara lacasa Almeda, la casa Miquel, el Casino, la cooperativa La EconómicaPalafrugellense, el Museu del Suro - Can Mario, etc.Les cales del municipi (Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua Xelida),situades a escassos quilòmetres del nucli de Palafrugell, són deles més característiques de la Costa Brava, com també les quesegueixen cap al nord, pertanyents ja al municipi de Begur. Estracta de llocs d'estiueig tradicionals en els quals trobaremalgunes cases modernistes. Val la pena passejar-s'hi i recórrerels seus camins de ronda, que voregen cales de gran bellesa.

Des de Palafrugell agafem la C-66 fins a la Bisbal d'Empordà i, després, Girona.

S'AGARÓ5

Som en una de les zones més residencials de la costa, on l'estilnoucentista es fa notar en diversos edificis refinats, però desobrietat clàssica. Destaquen, en particular, la Senya Blanca il'Hostal de la Gavina, situats a la urbanització de s'Agaró, obrade Rafael Masó i Francesc Folguera.

Sense deixar la carretera de la costa, que passa a ser la C-253, travessemPlatja d'Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós. La cala de la Fosca, alnord d'aquesta població, té també algunes cases modernistes. Per la C-31ens separem lleugerament de la costa per arribar a Palafrugell.

La Vila Vella de Tossa posseeix una de les muralles medievalsmés importants de Catalunya. El 1931 va ser declarada MonumentHistoricoartístic Nacional (vegeu rutes 9 i 11). Tossa de Mar ésuna població amb una presència forta dins del món de l'art, iaplega alguns museus remarcables.El principal element modernista de la població és la casa Sans,obra de l'arquitecte Antoni de Falguera.

Seguim la GI-682 fins a Sant Feliu de Guíxols.

TOSSA DE MAR3

Destacada població turística i un dels ports pesquers mésimportants de la Costa Brava. Els miradors són un dels encantsd'aquesta vila, que té en el seu antic monestir (vegeu ruta 1) unreferent cultural. Es tracta d'una de les poblacions amb méspatrimoni modernista de tot Girona. Són obra de l'arquitectemunicipal General Guitart i Lostaló el Casino dels Nois i la casaPatxot; a Rafael Masó li devem la seu de “la Caixa” (Caixa dePensions i Estalvis) i can Casa, i a Puig i Cadafalch, el panteóCasas. El cementiri municipal també mereix una visita. Trobemaltres elements modernistes d'interès a la casa Estrada o a latorre de les Punxes, a la zona de Sant Pol.

Seguint el litoral, després de la cala de Sant Pol arribem a s'Agaró.

SANT FELIU DE GUÍXOLS4

entre altres— hi van construir edificis d'interès, com el santuaride la Mare de Déu de Gràcia, l'església de Sant Romà, la capelladel Santíssim, etc.Al cementiri, que domina el mar, s'hi troben diversos panteonsd'estètica modernista, com el de la família Costa Macià.També és recomanable la visita als Jardins de Santa Clotilde,dissenyats el 1919, en plena època modernista, per l'arquitecteNicolau Maria Rubió i Tudurí.

Per la carretera GI-682, que serpenteja entre revolts sobre algunes de les calesmés espectaculars de la Costa Brava (hi ha també un mirador en el qual val lapena aturar-se), arribem a Tossa de Mar.


L'Escala és una població turística i marinera, amb una indústria desalaó d'anxoves molt destacada. Des d'aquest punt, caminant per lacosta s'arriba a Sant Martí d'Empúries (a 1,8 km), un recinte medievalde gran encant amb només quatre cases. Presidit per l'església (s. X),el lloc és idíl·lic, amb molt de verd i un petit bosc que porta fins a laplatja. Allí, un camí remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics deBarcelona 92 —la flama olímpica, que va arribar a Catalunya per mar,fou desembarcada al mateix lloc en què ho van fer els grecs 2.500anys abans— ens condueix, passant per l'antic port grec, encara visible,fins al jaciment arqueològic. La fundació d'Empúries es remunta al'any 550 aC, quan una colònia grega, la primera de la penínsulaIbèrica, s'establí en la zona. Cap al 100 aC s'inicià la construcció dela ciutat romana, una mica més amunt de la grega. El museu delrecinte no és gaire gran, però custodia peces de valor trobades en eldecurs de les excavacions i, de forma molt didàctica, explica a laperfecció la importància de l'assentament i la relació que tingué ambel poblat d'Ullastret.

Des de l'Escala reprenem la GI-623 fins a trobar la C-31, que seguirem fins a Verges i Parlavà, on ensdesviem en direcció a Torroella de Montgrí. A mig camí, la GI-644 ens porta al poblat ibèric d'Ullastret.

CONJUNT MONUMENTAL D'EMPÚRIES4

2

14 31

La GRAN RUTAMODERNISTA

GIRONA8

Girona, una de les quatre capitals de província catalanes, és unaciutat monumental amb un ric patrimoni cultural, artístic imuseístic. Aquí es concentren elements de diferents èpoques,des del romànic fins a l'arquitectura racionalista dels anys seixanta(vegeu rutes 1, 4 i 10). En l'apartat modernista cal ressaltar algunsedificis de gran valor, com la casa Teixidor o casa de la Punxa,que acull la seu del Col·legi d'Arquitectes Tècnics, la FarineraTeixidor, situada davant de l'anterior i actual seu del diari El Punt,i la casa Batlle, amb vuit mussols de ceràmica a la cornisa. Hi ha,a més, altres cases projectades per l'arquitecte Rafael Masó, comla casa Ensesa, la casa Gispert Saüch o la casa Masó.

Per l'N-141 seguim el curs del riu Ter, de gran interès industrial (vegeu ruta8), cap a Bescanó, on podem veure la Central Elèctrica, obra modernista del'arquitecte Joan Roca i Pinet, i Anglès, amb dues cases modernistes situadesal barri vell: la casa Vinyes i la casa Cendra, projectades per Rafael Masó.A Anglès prenem la GI-542, una carretera de gran bellesa que, travessant lesGuilleries, s'endinsa a la comarca de la Selva. Arribem així a Sant HilariSacalm, vila balneària i d'estiueig que també té edificis modernistes notables,com ara el balneari de la Font Picant i l'antiga cooperativa. A 7 quilòmetreses troba el castell de Villavecchia, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia.Continuem fins a l'Eix Transversal (C-25) i el deixem per dirigir-nos a SantaColoma de Farners, important vila (vegeu ruta 9) amb un ric patrimonibalneari des de la qual agafem la C-63 per anar a Vidreres i la C-35 fins aLlagostera. Des d'allí arribem a Caldes de Malavella per la GI-674.

CALDES DE MALAVELLA9

De totes les viles de la comarca de l'aigua (la Selva), la que conservaun patrimoni modernista més abundant i de més valor és, sensdubte, Caldes de Malavella. A cavall dels segles XIX i XX aquí esdesenvolupà, aprofitant la riquesa de les aigües termals de la zona,una cultura balneària molt important. Aquesta nova oferta vaatreure a Caldes la burgesia catalana, que s'hi va construirnombroses cases d'estiueig, algunes de les quals segons l'estilmodernista imperant en aquell moment. Diverses cases del pobletambé van voler incorporar elements noucentistes (arcs, rajolesdecoratives, forjats en finestres i balcons, vitralls, mobiliari, etc.).El resultat és un important patrimoni modernista representatper una vintena d'edificis, com ara el Balneari Vichy Catalan, deGaietà Buïgas, el Balneari Prats, d'Eusebi Bona, la casa de lesPunxes, la casa Rosa o casa Estapé i la casa Mas i Ros, en la qualvisqué el compositor de sardanes Francesc Mas i Ros.

Des de Caldes de Malavella anem cap a l'N-II o l'AP-7 per pujar fins a Figueres,a uns 50 quilòmetres.

FIGUERES10

La ciutat de Figueres, la més important al nord de Girona, presentaun bon nombre d'atractius culturals i museístics que mereixenuna visita detinguda i no centrada només en el Museu Dalí, laseva peça més valuosa (vegeu rutes 3 i 9).A finals del segle XIX, la prosperitat de la ciutat va fer que algunesfamílies adinerades impulsessin la construcció de diversos edificisd'estil modernista que, avui dia, configuren un llegat notable i dignede conèixer. Destaquen, en particular, la casa Puig Soler, en la qual vanéixer Salvador Dalí, la casa Mas-Roger (segon domicili del pintor),la casa Salleras i la casa Roda, així com la Sala Edison (el primercinema que va existir a la província de Girona), el Cinema-Teatre ElJardí, el Casino Menestral i l'antic escorxador municipal. Entre elsartífexs d'aquestes construccions es troben arquitectes de la talla deJosep Azemar, Josep Martí, Sebastià Pi, Josep Bori i Llorenç Ros.

Des de Figueres ens podem acostar a Cadaqués (vegeu ruta 3) per la carretera C-260,que passa per Castelló d'Empúries i Roses. La vila de Cadaqués, molt lligada a la figurade Salvador Dalí i al món de l'art, mereix una visita per la seva bellesa i per lesesplèndides cales que la flanquegen. Aquí també es poden admirar diverses casesmodernistes i alguns panteons del cementiri, decorats amb escultures de Josep Llimona.Tot seguit tornem a Figueres i agafem l'N-260 fins a Besalú, una de lespoblacions amb més encant de la província (vegeu rutes 1, 4 i 10), i Olot.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES6

Aquesta vila medieval, que fou capital del comtat d'Empúries, conserva diversosedificis interessants, com la Casa de la Vila, l'antiga Llotja de Mar, la Casa Gran,antics convents, restes de muralles, el pont Vell, etc. Però la joia de la poblacióés, sens dubte, l'església gòtica de Santa Maria (s. XIII), coneguda per la sevagrandària com la «catedral de l'Empordà»; el campanar és romànic.

POBLES MEDIEVALS DE LA GARROTXA8

PERALADA7

Capital de l'antic comtat de Peralada, passà després a mans dels vescomtesde Rocabertí, impulsors de la construcció del castell que, reformat al segleXIX, ha arribat fins als nostres dies. L'edifici acull un casino de joc, i a l'estius'hi celebra el festival internacional de música més important de Catalunya.El poble posseeix un gran recinte històric i monumental que cal visitaramb calma i en el qual destaquen el claustre de l'antic convent de SantDomènec, un monument romànic (s. XII-XIII) de gran bellesa amb capitellsdecorats amb escenes bíbliques; el convent del Carme (s. XIV), amb claustrei església gòtics i actual seu de l'arxiu històric; una important bibliotecaamb més de 70.000 volums i el museu del castell.

Tornem a Figueres i agafem l'N-260 fins a Besalú, important vila medieval (vegeu rutes 1 i,especialment, 4) que mereix una visita detinguda i que ens pot servir de punt de partida perrecórrer altres llocs de la Garrotxa amb centres històrics d'origen medieval.

De nou, quatre poblets en molt poc espai. Ullastret presenta la tipologiamedieval característica, amb muralles de gran altura, deu torres de defensa(s. XIII-XIV), la llotja gòtica i l'església romànica de Sant Pere. Molt a prop trobemPalau-sator, nucli medieval amb carrers disposats al voltant de les restes del'antic palau de la Torre, que encara ara conserva una gran torre preromànica.També s'hi poden apreciar vestigis de la muralla i les torres de defensa.De tornada a la GI-651, a Sant Julià de Boada veurem una petita esglésiapreromànica (s. X) i, davant per davant, la localitat de Sant Feliu de Boada,amb un temple fortificat d'estil gòtic. Som ja a tocar del nucli de Pals.

ULLASTRET - PALAU-SATOR - SANT JULIÀI SANT FELIU DE BOADA

4

El municipi de Pals, que posseeix una llarga platja situada a un parell de quilòmetresdel centre urbà, conserva una de les viles medievals més destacades de Catalunya.El seu barri antic, conegut com el Pedró, està situat dalt d'un promontori (nooblidem que ens trobem en una zona que fou lacustre i en la qual, de fet, encaraara es conrea arròs), ubicació que el fa visible des de molt lluny i, alhora, l'hadotat d'un mirador excel·lent. El conjunt, declarat Monument Historicoartístic,aplega molts elements interessants que van des del romànic fins al segle XVIII ique són visibles en finestres, arcs, pous, etc. Destaquen Ca la Pruna, casa fortificada(s. XV-XVI) que, emplaçada a l'entrada del recinte, acull diverses sales d'exposició;l'església gòtica de Sant Pere; la torre de les Hores, únic vestigi de l'antic castelli autèntic far de la comarca; la muralla, conservada gairebé en la seva totalitat,i sis torres de defensa. És molt recomanable passejar-se pels seus carrers ambcalma, admirar-ne els elements arquitectònics i fer parada en alguna de lesdiverses botigues d'artesania.

Per la C-31 arribem a Torroella de Montgrí, vila comercial que conserva restes d'antigues torres i muralles medievals(portal de Santa Caterina, torre de les Bruixes, cases porticades a la plaça, antic palau reial, església gòtica de SantGenís, etc.). A l'estiu s'hi celebra un important festival internacional de música.Seguint la C-31 en direcció a Verges, tan bon punt sortim de Torroella ja trobem el poblet d'Ullà, també medieval, en elqual destaca l'església (s. XVIII). Més endavant arribem al trencall que per la GI-632 porta cap a Bellcaire d'Empordà, onpodem visitar el castell (s. XIII) i l'església romànica de Sant Joan. A continuació passem per Albons (església romànica deSant Cugat), per recuperar la C-31 que ens porta prop de Figueres, on agafem la C-260 fins a Castelló d'Empúries.

PALS5

Tornem cap a Figueres i la voltegem pel nord per agafar la C-252, que ens porta a Peralada.

A tocar de Besalú, per la GIV-5234, trobem Beuda, poble d'origenromànic que, en una simbiosi perfecta amb l'entorn, conservacastells, cases pairals i monestirs de gran valor. Destaquen l'esglésiaromànica de Sant Domènec de Palera (s. XI) i la de Sant Feliu deBeuda, amb una valuosa pica baptismal (s. XII). A continuacióbaixem cap a Banyoles (vegeu rutes 1 i 7) per agafar la GI-524 iarribar a Santa Pau, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa. Aquest poble, d'origen medieval, s'estructura al voltantdel castell i la plaça Major (s. XIII-XIV), porxada i amb forta personalitat,en un entorn natural força espectacular (vegeu ruta 7).

Arribem tot seguit a Olot i, per la C-152 primer i la GIP-5272 després, als Hostalets d'en Bas, poblesituat al cor de la Vall d'en Bas. En el seu recinte històric destaca el carrer Teixeda, amb balconadesde fusta, declarat Monument Historicoartístic Nacional. A la mateixa població també hi ha un interessantpont romànic (vegeu ruta 7). Reculem i agafem la carretera que porta a Sant Feliu de Pallerols, les Planesd'Hostoles i Amer. En aquesta població sobresurt la plaça de la Vila, considerada la segona plaça porxadamés gran de Catalunya: cal destacar que tots els porxos són diferents, així com els edificis de la plaça,fruit d'èpoques i estils molt variats. L'element més notable de la plaça és, potser, el paviment, fet dellambordes de diferents poblacions de Catalunya. També cal visitar el monestir benedictí de SantaMaria, l'origen del qual es remunta al 949 i que va estar actiu fins al 1835. Del conjunt se'n conservenl'església, restes del claustre i l'antiga casa de l'abat (avui convertida en dispensari mèdic). L'antigaestació és avui dia un punt d'informació turística i lloc de pas de la via verda ciclista que uneix Gironaamb Olot i Sant Feliu de Guíxols. Seguim la carretera fins a Anglès, localitat que té un dels barris gòticsmés destacats de Catalunya. Els carrers Major i d'Avall figuren entre els més singulars de la població.Fora del nucli urbà, i disseminats per tot el terme municipal, es poden visitar magnífics masos rurals,com can Biel i can Planes (s. XVI), ambdós fortificats, el mas i molí de Cuc (s. XV), Bellveí o el mas Perarnau(s. XII). També hi trobem diverses ermites. Des d'Anglès tornem a Girona, fi de la ruta.


15

10

30

Encara que la seva història gira al voltant del monestir romànici el centre medieval (vegeu rutes 1 i 5), la vila de Ripoll també téun bon grapat d'edificis modernistes, com ara can Bonada, SantMiquel de la Roqueta, can Codina, la casa Dou i la casa Alòs.

La ruta modernista pot seguir per l'N-152 fins a Ribes de Freser i, travessantla collada de Toses per una carretera d'alta muntanya, anar a parar a laCerdanya per visitar-ne la capital, Puigcerdà. Cadascú ha de valorar l'esforçque representa fer aquest trajecte, perquè si bé Puigcerdà ofereix forçaopcions culturals (vegeu rutes 1 i 6) i la vall és espectacular, el seu interès desdel punt de vista estrictament modernista és limitat, ja que tan sols algunesde les cases que envolten l'estany mereixen la visita.

RIPOLL13

Olot és la capital de la Garrotxa, una de les comarques amb méspersonalitat de les que formen la província de Girona, sobretotgràcies als seus volcans. El Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa és un gran espai protegit, d'una bellesa i un valornatural notables, que engloba 11 municipis, 26 reserves naturalsi més de 40 volcans. Dins el Parc hi ha nombroses zones desenderisme. La comarca ha estat font d'inspiració de poetes, comJoan Maragall, que dedicà una poesia a la coneguda Fageda d'enJordà, i de pintors: aquí nasqué precisament la important escolapaisatgística d'Olot, amb remarcables noms de la pintura catalanadels segles XIX i XX, com Josep Berga i Boix i Marià i JoaquimVayreda.La vila d'Olot, situada al bell mig del Parc Natural, ofereixnombroses àrees d'interès, com la cultural (llarga tradició artísticaen pintura, escultura i imatgeria religiosa), la natural (volcà delMontsacopa, aiguamoixos de la Moixina, jardí botànic), lagastronòmica i la comercial.Dins la ciutat destaquen diverses construccions modernistes inoucentistes, com la casa Solà-Morales (reformada per Domènechi Montaner), la casa Gaietà-Vila i la casa Gassiot, entre d'altres;edificis religiosos com l'església de Sant Esteve, la de la Mare deDéu del Tura i els claustres renaixentistes del Carme, i museuscom el Comarcal de la Garrotxa, situat a l'edifici neoclàssic del'Hospici (quadres de l'escola paisatgística d'Olot), el Museu delsVolcans i la Casa Trincheria, casa benestant del segle XVIII lesestances de la qual es poden visitar.

Des d'Olot agafem la l'N-260 fins a trobar la C-38, que va de Ripoll aCamprodon, vila que visitarem en primer lloc per continuar després cap aRipoll i Puigcerdà.

CAMPRODON12

El desenvolupament industrial de Ripoll i el sorgiment deCamprodon com a destinació turística —degut, sobretot, al Dr.Robert, que recomanava estades a la vall de Camprodon als seuspacients— van fer que el modernisme arrelés amb força enaquestes dues poblacions.A Camprodon (vegeu rutes 1 i 12) s'hi van construir cases diversesfamílies burgeses barcelonines, especialment al llarg del passeigde Maristany. Entre aquestes edificacions cal esmentar canOliveda, can Torrent, el Casal, can Winkle, can Conde, can Cabot,can Mas de Xeixàs, can Guasch i can Maristany.La vila també té un museu dedicat al músic Isaac Albéniz i és unpunt de sortida magnífic per fer rutes a través de la vall delmateix nom.

OLOT11


Els POBLESMEDIEVALSFitxatècnica

VALOR CULTURALLa història mil·lenària de Girona es plasma a laperfecció en una llarga sèrie de pobles d'origenmedieval que guarden un ric patrimoni cultural iarquitectònic.



INICIGirona.


L'edat mitjana tingué una gran importància a les comarques gironines,la història de les quals s'ha forjat entre petits comtats independents(Empúries, Peralada, Besalú, Girona...) i monestirs. En són prova lesviles emmurallades, els castells, les esglésies romàniques i gòtiques,els palaus i altres elements arquitectònics i culturals que anemtrobant per tot el territori. Aquesta ruta recorre alguns dels poblesmés importants d'aquest passat històric. En molts casos es tractade petites viles que han conservat intacte el seu encant particular;d'altres han sabut combinar sàviament el passat amb el present iel futur i són llocs amb un atractiu singular que ofereixen un ricavida artesanal al visitant. En alguns pobles se celebren encara araimportants fires i mercats medievals. Cal dir que aquesta ruta escomplementa perfectament amb d'altres, especialment amb la 9(Entre Castells i Muralles) i amb la 1 (Romànic).

Som en un antic nucli fortificat típicament medieval, amb carrersirregulars que per una banda queden tancats per les muralles i, perl'altra, desemboquen a la plaça Major. El nucli de població sorgí alvoltant del castell, que conserva una elegant façana gòtica i unamagnífica torre de l'homenatge, considerada una de les més importantsde Catalunya. Fora muralles hi ha l'església romànica de Sant Esteve.

Seguim la carretera fins a arribar a la localitat d'Ullastret, famosa pel poblatibèric (vegeu ruta 11) que hi ha a escassa distància del nucli.

PERATALLADA3

La ciutat de Girona conserva nombrosos elements medievals, queapareixen explicats amb més amplitud a la ruta 4.

Sortim de Girona pel nord, seguint la C-66 en direcció a la Bisbal d'Empordà.A l'altura de Bordils agafem la GIV-6701, que passa per les localitats de SantMartí Vell, poble rural i tranquil de gran encant en el qual destaca l'església,del 1433 i amb un curiós campanar gòtic tardà acabat en punxa, Madremanya,un altre poble encisador amb un bonic conjunt monumental, Monells iCruïlles. Al costat, a la C-66, trobem la Bisbal i Corçà.

GIRONA1

A la Bisbal, capital del Baix Empordà i important centre terrissaire,destaquen el castell que es conserva al centre de la població (vegeu ruta9), les cases porticades, la plaça Major i el carrer del Call. Juntament ambels altres tres pobles esmentats, conforma una ruta de gran encantdominada per cases de pedra, arquivoltes i ornamentacions en portes ifinestres, i al llarg de la qual trobarem un bon nombre de bars i restaurantson parar-nos a fer un mos. Monells i Cruïlles es troben a només 2 km dedistància, la mateixa que hi ha entre Monells i Corçà. A Monells destacala plaça porticada. Però l'element arquitectònic més important dels trespobles és, sens dubte, la torre romànica de Cruïlles. Es tracta de la torrede l'homenatge de l'antic castell de la població (s. XI-XII), que fa 22,5metres d'altura i 24 de circumferència, amb un gruix de paret de 2,39metres. El conjunt monumental de Cruïlles inclou així mateix les esglésiesde Sant Joan de Salelles i l'Esperança i el monestir benedictí de SantMiquel, del segle IX, que, situat a la barriada de Salelles, només conservala basílica romànica i una petita part del claustre.

Passat la Bisbal seguim la C-66 cap a Palafrugell, però de seguida trobem laGI-644, que agafem per anar a Peratallada.

MONELLS - CRUÏLLES - LA BISBAL - CORÇÀ2


Corçà

Monells

Peratallada

Sant Julià iSant Feliu de Boada

Ullastret

Pals

Castellód'Empúries

Peralada

FigueresBeuda

Besalú

Banyoles


Hostaletsd'en Bas

Girona

Cruïlles

Amer

Anglès

3

16 29

Capital de l'Alt Empordà —una de les comarques més antigues dela història de Catalunya, com ho demostren els nombrososmonuments megalítics que trobem a la serra de l'Albera i elconsiderable llegat romànic de la zona—, Figueres és també la ciutatmés important al nord de Girona. Els nombrosos atractius culturalsque ofereix fan que mereixi una visita detinguda: a banda del MuseuDalí, a la mateixa vila cal destacar el Museu del Joguet de Catalunya,el Museu de l'Empordà, amb notables col·leccions d'arqueologia,art i història locals, i el Museu de la Tècnica de l'Empordà. De graninterès resulta així mateix la visita al castell de Sant Ferran, unafortalesa impressionat construïda entre els anys 1753 i 1772 (vegeuruta 9).Figueres també té diversos edificis modernistes remarcables,una rica vida cultural i una important zona de comerç, així comdiversos mercats (fruita i verdura, roba, brocanters).

El TRIANGLEDALINIÀFitxatècnica

VALOR CULTURALLa ruta permet seguir els passos de Salvador Dalí,mestre del surrealisme, a través de tres espais que,gràcies al treball de la Fundació Gala-Salvador Dalí(www.salvador-dali.org), reprodueixen fidelment lavida i l'obra del pintor.


RECORREGUT DE LA RUTA PRINCIPAL130 km.

INICIFigueres.


El pintor Salvador Dalí és un dels mestres del surrealisme i, sensdubte, un dels artistes més importants del segle XX. Nascut a lapoblació de Figueres, en la qual hi ha un museu que acull granpart de la seva obra, va viure molts anys a Portlligat, prop deCadaqués, en ple cap de Creus, on tenia establerts el taller i lacasa. Dalí és un dels genis que més inspiració han buscat en elpaisatge per crear la seva obra, i les roques, el mar i el relleuferéstec del cap de Creus sempre han estat molt presents en laseva producció. La ruta passa també pel castell de Púbol, la casaque Dalí va regalar a la seva dona Gala.

FIGUERES1

Situat al centre de Figueres, molt a prop de la Rambla, el Museu Dalíés un dels més visitats de tot Espanya. Es tracta, sens dubte, de la granobra de Salvador Dalí, que hi va treballar durant més de deu anys i enva dissenyar els detalls més mínims. Seva fou igualment la idea decoronar l'edifici amb una estructura reticular en forma de cúpula que,amb el temps, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. L'artistatambé va crear un conjunt d'obres, pintures, escultures i instal·lacions

TEATRE-MUSEU DALÍ2


Girona

Figueres

Cadaqués

Portlligat

Púbol

cap deCreus

santuaridels Àngels

Enclavada en un dels paratges de natura més exuberants de la Costa Brava,amb un 85% del territori protegit pel PEIN, la vila de Tossa conserva l'únicexemple de recinte emmurallat fortificat de la costa catalana. Declarada MonumentHistoricoartístic Nacional el 1931, les seves muralles medievals han esdevingutel perfil més internacional del litoral gironí. La primera referència al castrum deTorsa data de l'any 966. Convé assenyalar, d'altra banda, que fins al 1784 lapoblació va dependre del monestir de Ripoll. El castell, del qual avui dia noqueden restes, es trobava situat al punt més elevat de la Vila Vella (on actualmenttrobem el far), datava del 1187 i constituïa un element defensiu de primer ordre.Les muralles daten del segle XII, tot i que la major part són producte derestauracions posteriors, especialment del segle XIV. Del magnífic panyde muralla que es conserva destaquen les torres: la de Joanàs, queesguarda la badia; la de Codolar o torre de l'homenatge, que vetlla unade les platges més estimades de Tossa per la seva tradició de refugi depescadors, i la torre de les Hores, que presidia l'entrada pel pati d'armes.Coneguda per la seva tradició artística, a la Vila Vella hi trobem el MuseuMunicipal, un dels museus d'art modern més importants de les comarquesgironines. El Museu aplega una col·lecció extraordinària dels pintors més destacatsde les avantguardes europees que van sojornar a Tossa durant els cinc primersanys de la dècada dels trenta del segle XX, com Marc Chagall i André Masson.A la mateixa vila també podem visitar el Centre d'Interpretació dels Farsde la Mediterrània (vegeu ruta 8).

TOSSA DE MAR3 LA BISBAL D'EMPORDÀ5

Aquesta vila terrissaire (vegeu rutes 2 i 8) té un important castell que, datatel 1180, va ser residència dels bisbes de Girona i està declarat MonumentHistoricoartístic des del 1972 i també Monument Nacional. Mostra notablede l'arquitectura civil de l'edat mitjana, l'edifici, que està situat al mateixcentre comercial de la població, va ser objecte de diverses reformes alssegles XV, XVI i XVII i conserva encara ara una part de les muralles. Molt a prop,al barri de Castell d'Empordà, hi ha un altre castell documentat el 1301.

Sortim de la vila per la C-66 i ens desviem per la C-252 fins a trobar la C-31,que ens portarà a Torroella de Montgrí.

FIGUERES. CASTELL DE SANT FERRAN7

La fortalesa, una de les més grans d'Europa, té forma de pentàgonestrellat i un doble recinte de muralles, amb un perímetre exterior demés de 3.100 metres i un altre d'interior de 2.100 metres. Entre lesdues muralles hi ha un gran fossat i 8 cisternes. Amb un pati d'armesde 12.000 m2, el castell tenia una guarnició de 6.000 homes, encaraque estava preparat per allotjar-ne el doble. No es va obrir al públicfins al 1997, per la qual cosa es conserva en unes condicions excel·lents.Està declarat Bé d'Interès Cultural i Monument Historicoartístic.

Per la C-260 arribem a Castelló d'Empúries, una altra vila medieval de gran interès (ruta 10), i, després, aRoses, on visitarem la Ciutadella, un conjunt monumental en què es fan visibles les diferents ocupacionsde la ciutat des de la seva fundació pels grecs fins al seu abandó, ja al segle XIX (ruta 11). La Ciutadellapròpiament dita és una fortificació renaixentista que fou destruïda parcialment durant l'ocupació napoleònica.Tornem a Figueres, des d'on agafem l'AP-7 o l'N-II fins a la vila fronterera de la Jonquera. Des d'aquí podemcontinuar cap al castell de Rocabertí i, especialment, al de Requesens, situat en ple Paratge Natural del'Albera. Documentat el 1050, a finals del segle XIX es va construir un nou edifici neomedieval força espectacular.Encara que abandonat, mostra tres muralles, torres rodones i quadrades, patis i escalinates, etc.

La ruta acaba al castell de Requesens.

TORROELLA DE MONTGRÍ6

Vila de gran importància històrica (va ser vila reial l'any 1273),Torroella de Montgrí conserva un centre medieval amb diversospalaus i una església gòtica força notable. La construcció del castell,situat al cim de la muntanya del Montgrí (309 metres), es deu al reiJaume II. Des de la fortalesa —que, si bé inacabada, conserva tot elperímetre i les quatre torres cilíndriques— es poden contemplar unesvistes espectaculars de la comarca i de les illes Medes. S'hi accedeixper una ruta de senderisme d'una hora de duració.

Reprenem de nou la C-31, que seguim ara cap a Figueres, on hi ha el castell de Sant Ferran.

CASTELL D'ARO - CALONGE - BEGUR4

La GI-682, una bonica carretera que serpenteja per la costa, ens porta aSant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro, des d'on ens dirigim a Santa Cristinad'Aro i Castell d'Aro. L'origen d'aquesta última població se situa en el castellmedieval de Benedormiens, que guardava el monestir de Sant Feliu deGuíxols. El castell, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en unpujol a 42 metres d'altura. Actualment, i després de la restauració parciala què fou sotmès, es fa servir com a sala d'exposicions. Seguim per la C-31 fins al poble veí de Calonge, que conserva un castell datat el 1019, envoltatde torres i muralles i amb un important pati d'armes interior.Sense deixar la carretera C-31, avancem cap a Palamós i Palafrugell i ensdesviem per la GI-653 cap a Begur, un preciós poblet presidit per un castellcircular al qual es pot pujar tot fent una tranquil·la passejada i que ofereixmagnífiques vistes de les cales del municipi. A partir d'aquí, a escassosquilòmetres de distància trobem una sèrie de pobles medievals que mereixenuna visita detinguda (vegeu rutes 8 i 10): Pals, Palau-sator (torre de les Hores),Peratallada, Cruïlles, Monells, Corçà, Ullastret... Seguim cap a la Bisbal.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2, 3, 8, 10, 11 i 12.

17

9

28

monumentals pensades específicament per ser exposades al museu,com ara la sala Mae West, la sala Palau del Vent o el Cadillac plujós.El museu s'estructura en tres espais: el Teatre-Museu pròpiamentdit, format per un vell teatre incendiat que Dalí va convertir enespai expositiu; el grup de sales, resultat de les progressivesampliacions, on s'exposen nombroses obres del llegat de l'artista,i les sales d'exposició Dalí·Joies, en les quals es presenten trenta-set joies d'or i pedres precioses dissenyades pel mestre.El museu conté un ampli ventall d'obres que descriuen la trajectòriacreativa del pintor, des de les primeres experiències artístiques(impressionisme, futurisme, cubisme, etc.) i les creacions surrealistesfins a les obres dels últims anys de la seva vida.Des de fa 21 anys el museu obre les seves portes de nit duranttot el mes d'agost i ofereix així una manera diferent de conèixerles seves col·leccions.Per tot això, la visita al Teatre-Museu representa una oportunitatexcepcional per endinsar-se en el món únic i captivador deSalvador Dalí.

De Figueres sortim per la C-260 cap a Castelló d'Empúries i Roses. Abansd'arribar a Roses, la GI-614 ens porta a Cadaqués.

Voltada d'un paisatge extraordinari i posseïdora d'algunes de les calesmés boniques i tranquil·les de la Costa Brava, la població de Cadaquésha esdevingut un centre artístic de primer ordre gràcies als pintors iartistes plàstics d'avantguarda que hi han passat o residit seguint elspassos de Salvador Dalí, vinculat de sempre a la vila. Val la penaperdre's pels seus carrerons i visitar l'església de Santa Maria. El nucliposseeix un museu d'art, algunes cases modernistes i diverses esculturesde Josep Llimona (prestigiós escultor català d'estil entre postromàntici modernista que va viure a cavall dels segles XIX i XX) ubicades alspanteons del cementiri. Cadaqués és un lloc ideal per passar-hi unanit i viure el particular ambient nocturn de la vila.

CADAQUÉS3

Un quilòmetre al nord de la població trobem una petita badia queforma una de les cales més boniques de Cadaqués: Portlligat. SalvadorDalí va triar aquest lloc per establir-hi la seva residència i el seu estudi,construïts a partir d'una sèrie de cases de pescadors adquirides perl'artista que, amb la seva estructura laberíntica, són com una obra mésdel genial pintor. El conjunt conserva mobles i objectes personals de

PORTLLIGAT4

CAP DE CREUS5

El Parc Natural del Cap de Creus és la primera reserva maritimoterrestrede Catalunya. Es tracta d'una superfície rocosa de més de 450 milionsd'anys que la tramuntana ha anat erosionant al llarg dels segles fins aconfigurar un litoral esquerp de gran bellesa. El paisatge singular del capde Creus va ser font d'inspiració constant per a Salvador Dalí. Les oficinesd'informació del Parc es troben a Sant Pere de Rodes, un impressionantmonestir romànic situat dins el municipi del Port de la Selva.El far del cap de Creus, habilitat ara com a espai d'exposicions, aculldiverses mostres sobre la fauna, la flora i els valors del parc.

Tornem a Figueres per agafar primer l'N-II, després la C-252 i, finalment, laC-31 cap a la Bisbal d'Empordà. Aquesta carretera creua de nord a sud l'interiorde l'Alt Empordà i passa per poblacions com Torroella de Fluvià, Viladamat,Verges i Parlavà. Justament a l'altura de Parlavà agafem la GI-643 en direccióa Rupià-Girona per arribar al nucli de la Pera, on es troba el castell de Púbol.

PÚBOL6

El castell de Púbol va ser un regal de Dalí a la seva esposa Gala, la qual—diuen— li va prohibir que s'hi acostés sense un permís escrit atorgatper ella mateixa. S'hi pot veure una col·lecció d'art, les cambres privadesde Gala, una col·lecció de vestits d'alta costura, el famós Cadillac que vapertànyer al matrimoni i la cripta en la qual reposa la musa de l'artista,així com un jardí amb uns estilitzats elefants i una font wagneriana.

Des de Púbol seguim la C-66 cap a la Bisbal. Abans d'arribar-hi, a l'altura delmunicipi de Corçà, ens desviem per la GIV-6702 per anar cap al santuari dela Mare de Déu dels Àngels.

SANTUARI DELS ÀNGELS7

En aquest santuari es van casar Gala i Salvador Dalí. Encara que noté gaire interès arquitectònic i cultural, ofereix unes vistes magnífiquesde 360 graus sobre pràcticament tota la província de Girona.

Dalí, com la biblioteca i el seu taller.Cal concertar la visita amb antelació trucant al telèfon 972251015.

Des de Portlligat podem agafar la carretera que va al cap de Creus i recórreralguns dels paisatges que més van inspirar Dalí.Des de Cadaqués també hi ha un camí de ronda que ofereix molt bones vistesde les cales i que porta fins al far del cap de Creus en poc més d'una hora.És una passejada molt recomanable.



Girona

Hostalric

Tossa de Mar

la Bisbald'Empordà

Figueres

Torroellade Montgrí

Declarada Bé d'Interès Nacional, la vila d'Hostalric conserva quasi enla seva integritat un dels llegats monumentals més notables de l'edatmitjana a Catalunya i una important fortalesa militar d'època moderna.La torre dels Frares és un dels monuments més emblemàtics delmunicipi. Datada al segle XIII és la torre més antiga i, amb 33 metres,també la més alta; des del seu mirador es pot contemplar una vistaimmillorable de la vila. El portal de Barcelona és un dels accessos alrecinte emmurallat, del qual es conserven 600 metres de muralla i 10torres. Es recomana seguir el camí de ronda de les muralles fins a latorre d'Ararà, la més noble de la vila. De parada obligada són tambél'edifici on s’ubica l'Ajuntament (antic convent de frares), la torre delConvent, que acull una sala d'exposicions, la cova del Relliguer i el castelld'Hostalric. Aquesta fortalesa, amb una llarga història militar, va sertestimoni de la Guerra del Francès, un dels episodis bèl·lics méstranscendents en la memòria del municipi; la major part de la sevaestructura actual correspon a la reconstrucció duta a terme al segleXVIII, encara que se sap que el 1145 ja hi havia una fortificació al mateixindret. A Hostalric s'ofereix la possibilitat de fer visites guiades, e-rutesi visites amb la clau de la vila. En tots els casos cal posar-se en contacteamb l'Oficina de Turisme.

Agafem la C-35 cap a Sant Celoni. A 8 km trobem la GI-552, que va cap a Breda i quehem de creuar. A un parell de quilòmetres, un camí ens porta al castell de Montsoriu.

Entre CASTELLSi MURALLESFitxatècnica

VALOR CULTURALA la rica història de les comarques de Girona es deula construcció, en molts dels seus pobles,d'estructures defensives com ara castells i muralles,que al llarg del temps han esdevingut un patrimoniimportant.

TIPUS DE RUTALineal, de sud a nord.


INICIHostalric, vila situada al peu de l'AP-7 i de la C-35.

HOSTALRIC1

El castell medieval de Montsoriu, un dels més destacats de Catalunya,fou la seu de la nissaga dels vescomtes de Girona-Cabrera, una de lesmés preeminents de la corona d'Aragó. Ja al segle XIII, el cronista BernatDesclot dirà de Montsoriu que és «un dels bells i nobles del món».Arquitectònicament, el conjunt monumental està format per tres recintesemmurallats construïts entre els segles X i XV, i ocupa una extensió demig quilòmetre de perímetre. Actualment està en fase de restauració.

Seguim la GI-552 fins a arribar a Arbúcies, al cor del Montseny (vegeu ruta 8), un parc natural que és Reserva de la Biosfera dela UNESCO. El Museu Etnològic del Montseny – La Gabella té una sala dedicada a Montsoriu. A la vila també hi ha la interessantRuta Rusiñol, que segueix, indicats amb plafons, vuit dels paisatges que van inspirar el pintor Santiago Rusiñol entre els anys1927 i 1930. Continuem pujant per la carretera fins a trobar la C-25, que ens porta a Sant Hilari Sacalm, on antany s'ubicà elcastell de Solterra –avui dia només en queden restes–, i Santa Coloma de Farners, vila que acull el castell de Farners.Documentat al segle XI com a possessió dels comtes de Barcelona, l'edifici és de planta trapezial i conserva una gran torre cilíndricade més de 8 metres de diàmetre i 12 metres d'altura. Al castell s'hi arriba per una pista de 4 km que surt del parc de Sant Salvador,espai de gran bellesa que fa recomanable realitzar la ruta a peu. Agafant la carretera en direcció a Anglès, ens trobem de seguidaun trencall cap a Brunyola, petit poble que acollí el castell del mateix nom, datat el 1106. De les quatre torres que posseïal'edificació originària avui dia en queden tres, una de les quals fa de campanar de l'església i seu de l'Ajuntament. Tot seguitreculem fins a la C-25, que ens porta a Cassà de la Selva. Aquí agafem la C-65 per dirigir-nos a Llagostera, on podem fer unrecorregut senyalitzat al llarg de la seva antiga muralla. Per la GI-681 arribem a la costa i fem cap a la vila de Tossa de Mar.

MONTSORIU I ALTRES CASTELLS DE LA SELVA2

castell de Montsoriu

Castell d'Aro

Begur

Calonge


Aquesta ruta ens porta a pobles de gran interès històric. Visitaremantics castells, alguns dels quals en ruïnes però de valor històrici paisatgístic notable, sorgits fins i tot en l'època en què Gironaera zona fronterera entre el món àrab i el cristià. Tambéconeixerem vertaderes fortaleses de grans dimensions i murallesdefensives molt ben conservades. Donat l'origen medieval d'unabona part de les localitats que acullen aquestes fortificacions, laruta descrita aquí es complementa perfectament amb la número10, dedicada als pobles medievals.Però el visitant ha de ser conscient que hi ha molts més castellsi restes de muralles en altres pobles que, per necessitats de laruta i de mostrar els més valuosos, no apareixen aquí. Recomanem,per tant, als interessats en el tema que s'informin a les oficinesde turisme.

la Jonquera

Roses

4

18 27

La ruta és urbana, per la qual cosa recomanem seguir les visites guiades.Per informar-se'n cal adreçar-se a l'Oficina de Turisme de la Ramblao al Punt de Benvinguda (tel. 972211678), situat davant de la Devesa,on hi ha un ampli aparcament municipal i l'edifici dels jutjats.També és interessant que el visitant es perdi pels estrets carreronsi es deixi atrapar per la màgia del centre històric: la seva històriai cultura, els seus restaurants i bars, les botigues... Per això, noproposem una ruta pròpiament dita, sinó que destaquem elspunts més importants de la ciutat.

El callAquest antic barri jueu és un dels més ben conservats de l'EuropaOccidental. L'estructura laberíntica i la pedra dels seus carrers han fetque es mantingués bastant intacte al llarg dels segles; per això, larecuperació portada a terme ja fa uns anys ha donat com a resultat unbarri que es correspon fidelment amb el que hi havia en el momentd'esplendor de la comunitat jueva.El centre neuràlgic de la zona és el carrer de la Força (l'antiga ViaAugusta romana), que des de la plaça del Correu Vell —al segle XIV aquíhi havia un portal que tancava el barri— puja fins a la catedral. El lloc noté pèrdua, perquè és el punt al qual van a parar les vies principals delbarri vell: Quatre Cantons, on van a morir la Rambla i la seva continuació,el carrer Argenteria; la Cort Reial i el carrer Ciutadans (a l'inici del qual,la plaça del Vi, es troba l'Ajuntament), i la seva prolongació, el carrerCarreras Peralta. Avui dia es pensa que van existir tres sinagogues. Laprimera estava situada entre la catedral i el palau episcopal. La segona,del segle XIII, ocupava la casa corresponent a l'actual número 23 delcarrer de la Força, davant de les escales de la Pera. La tercera estavaubicada al mig del carrer de Sant Llorenç, que fou el centre del call alsegle XV; aquesta via va estar tapiada fins al 1975, moment en què estornà a obrir al públic. La sinagoga, a la qual s'accedia a través de patisi porxos, era al punt actualment ocupat pel Centre Bonastruc ça Porta,que té l'entrada al número 8 del carrer de la Força. Aquí es troba elMuseu d'Història dels Jueus, que repassa la història de les comunitats

Retrobem elMÓN JUEUFitxatècnica

VALOR CULTURALVisitem les ciutats de Girona i Besalú, amb un ricpatrimoni històric i cultural heretat de les importantscomunitats jueves que hi van viure. Girona formapart de la Red de Juderías de España-Caminos deSefarad, i Besalú n'és una ciutat associada.

TIPUS DE RUTARuta urbana, per passejar tranquil·lament i gaudirde la ciutat durant diversos dies.


INICIGirona.


Entre els segles IX i XV, la comunitat jueva de Girona va jugar unpaper cabdal en el desenvolupament de la ciutat. El seu call—paraula catalana que deriva de la llatina callis ('carrer') i designael barri jueu—, situat al cor del barri vell, comprèn un conjunt decarrers i carrerons laberíntics que permeten descobrir els vestigisde la comunitat jueva, que hi visqué durant 600 anys. Visitaremel Museu d'Història dels Jueus i els principals edificis històricsde la ciutat, la majoria dels quals estan situats a les rodaliesd'aquest barri.Besalú, per la seva banda, té un conjunt historicoartístic medievalconsiderat com un dels més ben conservats de Catalunya; caldestacar-ne, en particular, tot el call, amb un micvé, o casa debanys rituals, únic a Europa en el seu gènere.

GIRONA1


Girona

Besalú


per la carretera GI-660 cap a la Bisbal. Entre paisatges espectacularstravessem el massís de les Gavarres, els boscos del qual van ser, tempsenrere, escenari d'una important activitat surera.La Bisbal és una de les viles ceramistes més destacades de l'Estat iposseeix nombrosos tallers i botigues pels quals val la pena passejar ambcalma. En una de les antigues indústries de ceràmica locals trobem elTerracotta Museu, on, a més de contemplar l'arquitectura de l'edifici,podem seguir tot el procés d'elaboració de la ceràmica.

Per la GI-664, creuant de nou les Gavarres arribem a Cassà de la Selva, localitat que en el passat va acollirnombroses fàbriques de suro. Aquí hi ha el Parc Art, un parc dedicat a les arts contemporànies que, enuna agradable passejada, ens permet contemplar més de 100 escultures. Tot seguit agafem la C-65 iarribem a Quart, vila de gran tradició terrissaire amb força botigues, artesans i industrials del sector.Seguint per l'N-II passem pel costat de Girona i arribem a Sant Julià de Ramis. A la dreta hi ha la població de Celrà;l'Ajuntament d'aquesta vila té la seu a l'antiga fàbrica Pagans, que es pot visitar perquè també acull un centre cultural.A l'esquerra baixem cap a Sarrià de Ter, una població molt lligada encara a la indústria paperera, i tornem a Girona.

PALAFRUGELL - PALAMÓS - LA BISBAL D'EMPORDÀ5

A la vila de Peralada (ruta 10) destaca per la seva importància, dins elMuseu del Castell de Peralada, el Museu del Vi, que exhibeix diferentsobjectes del segle XIV relacionats amb la cultura del vi. Peralada acull aixímateix l'únic Wine-Spa de l'Estat espanyol.Des d'aquí podem seguir un recorregut que ens portarà cap a les zonesvitivinícoles de la DO Empordà-Costa Brava (tel. 972507513). Hi hacellers —com el d'Oliveda, a Capmany— que es poden visitar, però en lamajoria de casos s'ha de concertar cita per endavant. Alguns cellerstambé organitzen visites a les vinyes.La ruta abraça el quadrilàter comprès entre l'N-260, la GI-602 i l'E-15,amb les carreteres locals que el creuen i les poblacions principals deVilajuïga, Garriguella, Espolla, Capmany i Cabanes. Es tracta d'una rutaagrícola molt interessant que permet seguir la trilogia mediterrània dela vinya, el blat i l'olivera. Si el recorregut es fa entre desembre i febrer,també es poden veure els trulls d'oli en funcionament.

Per la C-260 arribem a Castelló d'Empúries (ruta 10). Aquí destaca l'Ecomuseu Farinera,l'únic molí que resta dels tres que va tenir el poble al segle XIV, en el qual s'explica comfuncionava aquest tipus d'instal·lació amb la maquinària original. També podem visitar la Cúria-Presó i conèixer alguns aspectes de la vida dels antics trobadors.Per la GIV-6216 ens dirigim a Torroella de Fluvià i després, per la C-31, a Torroella de Montgríi Pals. Una mica abans, però, la GI-651 ens porta a Palau-sator, on trobarem un petit MuseuRural que mostra eines i màquines pròpies de les activitats del camp.A Pals (ruta 10) encara hi ha una petita zona d'aiguamolls dedicada al conreu de l'arròs. Tambées conserva un molí obert al públic en el qual es pot comprar arròs de producció local. Acontinuació seguim fins a Palafrugell.

PERALADA I LA DO EMPORDÀ-COSTA BRAVA4

RUTA ALTERNATIVA

Des de Girona baixem fins a Hostalric i Breda per l'AP-7/E-15 o perl'N-II. La localitat de Breda (vegeu ruta 1) és un altre important centreceramista, amb nombrosos artesans, una indústria notable i unacolla de botigues del ram. Cal destacar el Centre Cultural Els Forns,situat en uns antics forns de ceràmica. Som al cor del Montseny,parc natural declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.Seguim la carretera fins a Arbúcies, on podem veure el Museu Etnològicdel Montseny — La Gabella, que constitueix un dels referents de lamuseografia etnològica a Catalunya. El Museu explica la relació humanaamb aquest espai natural mitjançant un multivisor de 12 projectors dedicata les llegendes del Montseny i 14 sales més que repassen l'evolució de lasocietat montsenyenca des de les ocupacions més antigues del massísfins al procés d'industrialització. Tornem a Hostalric i, per la GIV-5121, ensdirigim a Sils. A peu de carretera trobem la Col·lecció d'Automòbils deSalvador Claret, amb més de 300 vehicles —velocípedes, bicicletes, motos,automòbils, material d'aviació, etc.— que es mostren de forma cronològica.Per la C-63 arribem a Lloret de Mar, gran vila turística del litoral gironí.En el seu passeig marítim, una destacada casa colonial acull el Museudel Mar — Can Garriga, que exhibeix, entre altres peces, una gran col·leccióde maquetes navals. Voregem la costa per la GI-682 per anar a Tossade Mar (vegeu ruta 9). En el seu antic far, situat al punt més elevat del'emblemàtica Vila Vella, hi podem visitar el Centre d'Interpretació delsFars de la Mediterrània, un espai innovador que ofereix una aproximacióal món dels fars, la vida dels faroners, la història, l'arquitectura, la sevainfluència en el món del cinema i la literatura, etc.

De Tossa de Mar tornem a Girona.

A Palafrugell, el Museu del Suro dóna fe de la importància que aquestaactivitat va tenir en tota la zona i exhibeix diversos objectes relacionatsamb la feina dels tapers. Sense sortir de la vila també podem visitar laFundació Josep Pla, instal·lada a la casa natal d'aquest conegut escriptor.Seguim la C-66 fins a Palamós, un dels ports pesquers més importantsdel litoral català. Recomanem organitzar-se la ruta per ser-hi a la tardai gaudir així de l'arribada de les barques de pesca i del mercat de peixque s'instal·la al port. L'Espai del Peix, ubicat al mateix port palamosí,vol contribuir al coneixement, la sostenibilitat i la gastronomiadels productes marins, així com posar en valor i fer pedagogiad'un seguit d'espècies poc cotitzades, però amb una alta qualitatculinària. El Museu de la Pesca, situat també al port i únic a la Mediterràniaen el seu gènere, presenta de forma lúdica diversos aspectes de la relacióentre l'home i el mar.Deixem Palamós i agafem la C-256 per dirigir-nos a Calonge, on seguim


19

8

26

jueves de la Catalunya medieval i mostra una important col·lecciólapidària hebrea, extreta de les restes del cementiri de Montjuïc. Almateix Centre hi ha l'Institut d'Estudis Nahmànides, que du a termetasques de documentació, recerca i formació. El carrer Claveria marcavael final del call per la part est. El tram superior del barri, per la sevabanda, coincidia amb l'actual carrer de Cúndaro, al final del qual hihavia el mercat jueu medieval.

Catedral (s. XI-XVIII)Destaca la seva nau, la més ampla de l'arquitectura gòtica mundial, quefou objecte d'una famosa polèmica entre l'arquebisbat i els arquitectes quel'havien dissenyat. El conjunt també conserva la primitiva torre romànica,que fa de contrafort, i el claustre. A l'interior del temple es custodien pecesde gran vàlua, i en el seu museu capitular s'exposen el conegut Tapís dela Creació (s. XI), obra mestra del romànic, i el Beatus (s. X).

Banys Àrabs (s. XII)Edifici d'estil romànic que imita l'estructura dels antics banys musulmans.

Església de Sant Fèlix (s. XIII-XVI)Edificada arran de l'antiga muralla, la seva capçalera va serfortificada. Sobre una estructura romànica hi ha una nau gòticaen la qual podem admirar peces de gran vàlua, com el Crist jacentdel mestre Aloi, obra cabdal del gòtic català. La façana occidental(s. XVII) és d'estil barroc. El projecte inicial de l'església preveiadues torres, però finalment només se'n va fer una.

Monestir de Sant Pere de Galligants (s. XI-XII)Antic monestir benedictí i actual seu del Museu d'Arqueologia.La monumentalitat del temple i el claustre ofereixen un delsmillors exemples de l'arquitectura romànica catalana.

MuseusLa ciutat de Girona té un patrimoni excepcional, i la visita als seusmuseus és, sens dubte, el millor complement a moltes de les rutesproposades en aquest catàleg. A més dels ja mencionats, destaquenel Museu d'Història de la Ciutat, el Museu d'Art, el Museu d'Arqueologiade Catalunya i el Museu del Cinema, que, basat en la col·leccióparticular de Tomàs Mallol, exhibeix d'una manera molt didàctica unabona mostra d'elements de la protohistòria del cinema.El tiquet M5 permet visitar els cinc museus gironins amb descomptes.

AltresA la ciutat de Girona també destaquen les cases i els ponts sobre l'Onyar.Les cases del riu foren construïdes al final de l'edat mitjana, adossadesa les muralles. Entre els diversos ponts, convertits en magnífics miradors,sobresurten principalment el de Pedra i el de Ferro, aquest últim dissenyatper l'equip de Gustave Eiffel. La rambla de la Llibertat és, amb les seves

arcades, un dels carrers emblemàtics de la ciutat, amb un rosari deterrasses i botigues que tenen la seva continuació al carrer de SantaClara, a l'altra banda del riu, i a l'Eixample. Cal remarcar així mateix elpasseig de la Muralla, que segueix l'antic camí de ronda de la part altadel mur, i el parc de la Devesa, la principal zona verda de Girona.

Per la C-66 anem cap a Banyoles i Besalú.

BESALÚ2

Aquesta antiga vila comtal, que conserva un magnífic conjunthistoricoartístic medieval, té interès per a diverses rutes (1, 2, 8, 10 i 12).La seva situació entre dos rius, el Fluvià i el Capellades, i en la confluènciade tres comarques han convertit aquesta població en peça fonamentalde la història. El seu origen es troba en el castell de Besalú (s. X).

El micvé jueu (s. XII)El micvé, o casa de banys rituals, de Besalú es l'únic recinte de banysjueus descobert fins ara a la península Ibèrica i constitueix unexemple fonamental en el seu gènere a Europa. Es tracta d'una casade pedra amb volta de canó, típicament romànica, del segle XII. Elmicvé subterrani, al qual es baixa per una escala de pedra, era ellloc en el qual s'acomplia, per immersió total, el ritu religiós del bany.

Conjunt historicoartísticLa millor manera de conèixer Besalú i endinsar-se en la seva història éspassejar pels carrers de la població. Entre els edificis interessants quetrobarem al nostre pas cal mencionar l'antiga església del monestir deSant Pere (s. XII), l'església de Sant Vicenç (s. XII), amb una capella gòticalateral, la façana de l'antiga església hospital de Sant Julià (s. XII), la casaCornellà, bon exemple del romànic del segle XII, i la sala gòtica de la CúriaReial. També destaca el pont romànic sobre el riu Fluvià.

Per completar la ruta, des de Besalú agafem l'N-260 cap a Figueres. Tot seguit continuem en direccióa Llançà fins que trobem el trencall de Vilajuïga.La història d'aquesta vila arranca cap al segle X com una possessió del monestir de Sant Pere deRodes (vegeu ruta 1). Molt vinculada al comtat d'Empúries i al castell de Quermançó, el seu topònimté reminiscències clares de «vila jueva» o «vila dels jueus».Val la pena passejar pel seu centre històric, dins el qual destaca l'església de Sant Feliu, d'origen romànic. Desd'aquí hi ha diverses rutes interessants per seguir: la Ruta dels Dòlmens, la Ruta del Vi o la Ruta de l'Aigua.


Podem acabar l'itinerari visitant Castelló d'Empúries (a 10 km), vilamedieval (vegeu ruta 10) i comtal amb una església imponent iamb un call jueu que va ser dels més poblats de Catalunya. Avuidia encara s'hi conserven força esteles funeràries i es pot veurel'estructura de la Sinagoga Nova, al carrer de les Peixateries Velles.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2, 8, 10, 11 i 12.

A més de nombrosos recursos culturals (vegeu rutes 1, 2, 4 i 10),a Girona també hi ha un patrimoni industrial notable, amb elementscom l'edifici modernista de l'antiga farinera Teixidor, que actualmentacull la seu del diari El Punt, o el carrer de la Sèquia, per on passaval'aigua amb finalitats industrials. El Museu del Cinema, per la sevabanda, ens acosta a la protohistòria del setè art.

Sortim per la carretera N-141 per anar a Salt.

Patrimoni INDUSTRIALi oficis ARTESANS

Capital de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquesta vila (vegeu ruta2) té una llarga tradició artística (escola paisatgística d'Olot) i ésconeguda pels seus artesans pessebristes i tallers d'imatgeriareligiosa. Precisament en un d'aquests tallers, encara en actiu, s'hacreat el Museu dels Sants, amb obres originals de coneguts escultors.A Olot també és recomanable visitar el Museu de la Garrotxa, elMuseu dels Volcans i el Museu Can Trincheria, instal·lat en una antigacasa pairal.

Agafem l'A-26 cap a Castellfollit de la Roca, població que destaca pels seuscingles impressionants i en la qual hi ha un petit museu dedicat als embotits.A continuació passem per Besalú (rutes 1, 4 i 10) i, després, anem fins a Figueres(rutes 2 i 3), on podem visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà i el Museudel Joguet de Catalunya. Seguim l'N-260 fins al trencall de Peralada.

GIRONA1


Fitxatècnica

VALOR CULTURALDescobrirem el ric patrimoni artesanal i algunes deles indústries de més tradició de les diferentscomarques de Girona mentre fem un gran recorregutentre el passat i el present per tot el territori, de laCosta Brava al Pirineu de Girona.

TIPUS DE RUTACircular, amb diversos trams i una ruta alternativa.

RECORREGUT DE LA RUTA PRINCIPALUns 270 km.La ruta alternativa, uns 170 km.

INICIGirona. Donats els trams que hi ha, però, també lapodem iniciar a Figueres, Olot, la Bisbal d'Empordào Tossa de Mar.

Al mateix centre de Salt, el Museu de l'Aigua, que ocupa un anticmas fortificat amb una torre del s. XII, il·lustra la importància dela sèquia i el curs mitjà del riu Ter per a l'activitat industrial (tèxtil,paper, ferro, pous de glaç, blat, etc.). Des d'aquí, si volem fersenderisme, podem seguir la Ruta de l'Arquitectura de l'Aiguaque enllaça amb Bescanó i veure el safareig de les dones de Salt,la sèquia Monar, la resclosa de la Pilastra, el pas de barca deBescanó, dues centrals hidroelèctriques i el pou de glaç de Vilanna.

Seguim l'N-141 en direcció a Anglès i, passat el poble, pugem per la C-63 cap aOlot. Una mica abans d'arribar-hi podem visitar, a les Preses, el Parc de PedraTosca, un paisatge format per les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa11.000 anys. En aquest Parc es mostren les parcel·les de conreu, els camins i lescabanes de pedra seca que es van construir per sobreviure en les dures condicionsd'un territori marcat per l'activitat volcànica. A continuació, seguim fins a Olot.

SALT I L'ARQUITECTURA DE L'AIGUA2

OLOT3


La ruta permet descobrir oficis relacionats amb el mar, com lapesca o els fars, i amb la terra, el món rural, la pagesia i l'elaboracióde vi i oli, visitar tres de les viles ceramistes més importants deCatalunya, i conèixer la importància de l'aigua en diferentsindústries, els boscos de les Gavarres i la producció de suro, laimatgeria religiosa i els pessebristes... Entre magnífics paisatges,anirem visitant petits museus, centres ceramistes i vestigis delpassat industrial que ens ajudaran a entendre millor la relacióde l'home amb la terra que l'envolta.

Girona

Olot

Peralada

Palafrugell

la Bisbald'Empordà

Palamós

Figueres Castellód'Empúries


Hostalric

ArbúciesSils

Salt

Breda

Calonge

5

20 25

Els orígens de la vila de Ripoll estan estretament lligats al comteGuifré el Pelós (840-897) i al monestir benedictí de Santa Maria,que a causa del seu poder polític, religiós, econòmic i culturaltingué un pes important en la història de Catalunya.Conten les cròniques que el 888 es dedicà a Santa Maria, enpresència de Guifré i la seva muller, Guinedell, un nou cenobi,origen del monestir que coneixem avui. L'element més importantdel conjunt és, sens dubte, la portalada, construïda al segle XII iconsiderada com un dels monuments romànics més importantsdel món. Destaca igualment la tomba del comte Guifré, a qui unallegenda atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut deCatalunya.Val la pena així mateix visitar Scriptorium, una exposició permanentsobre el món dels copistes de l'edat mitjana que dóna al visitantuna visió exacta de la rellevància que tingué el monestir. Com adetall interessant cal dir que de l'escriptori monacal, en el quallaboraven copistes, il·luminadors i miniaturistes, en sorgiren duesBíblies mundialment cèlebres, dites de Farfa i de Rodes.

Agafem la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses, a 10 km, seguint el cursdel riu Ter.

L'ESPERIT de laCATALUNYA FEUDALFitxatècnica

VALOR CULTURALAquesta ruta, de gran valor paisatgístic, permetvisitar dos monestirs romànics de gran importànciaen la història de Catalunya i seguir els passos i lallegenda del comte Arnau, un dels personatges mésemblemàtics de la nostra historiografia.

TIPUS DE RUTACircular i amb opcions de fer excursions a peu.


INICIRipoll.


La comarca del Ripollès, situada al Pirineu de Girona, va tenir unpaper cabdal en la formació de Catalunya, sobretot gràcies alsmonestirs romànics de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan deles Abadesses. Es tracta d'una terra muntanyosa que ha propiciatdiverses llegendes. La més estesa a Catalunya parla del comteArnau, un personatge que maltractava els seus vassalls,defraudava els seus soldats i seduïa les donzelles, per la qualcosa va ser condemnat a vagar indefinidament per aquestescontrades. La ruta s'endinsa també cap a Gombrèn, poble mil·lenarien el qual destaca el castell de Mataplana i que també posseeixun museu dedicat al comte Arnau.

RIPOLL1


Girona


Vallfogona de Ripollès

Campdevànol

Gombrèn

Montgrony

Ripoll

castell d'Esponellà, d'origen medieval. Al nucli de Centenyssobresurt l'església de Sant Iscle, bona mostra del romànic rural.

Agafem la GI-554 cap a Bàscara i Vilert, on podem visitar l'església de Santa Maria (s. IX),la capella de Sant Esteve i la torre de les Caselles. A Orfes destaquen l'església de SantaMaria (s. XII, però modificada al s. XVIII) i diverses cases amb interès històric i arquitectònic.A continuació seguim la carretera GI-554 fins a trobar la GIV-5131, que agafem fins aGalliners, on també es conserven algunes cases d'interès i una plaça remarcable.Per la GIV-5132 fem cap a Vilavenut, però abans ens desviem per anar a Espasens; l'esglésiade Santa Caterina d'aquesta caseria, datada a finals del segle XI, és un bon exemple derestauració romànica feta pels habitants de la zona. Ens tornem a desviar per anar al llogarretd'Ollers, amb una església originària del segle XI. Vilavenut posseeix també una esglésiad'origen romànic, però que ha estat objecte de nombroses modificacions posteriors.

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR4

En aquesta població destaca el temple, d'origen romànic però modificatposteriorment, que presenta tres naus i un absis decorat amb elementsllombards. Altres elements d'interès que trobem al llarg de la carreteraGIV-5244 són el pont Vell (s. XII o XIII), el castell i molí de Roca (molífariner d'origen medieval) i, seguint la pista forestal, el poble abandonatde Briolf, amb una església romànica i una torre fortificada. Tornanta la carretera arribem al santuari del Collell, on transcorre una partde la història narrada per Javier Cercas en el seu llibre Soldats deSalamina, que es va portar al cinema i en el qual es relaten uns fetsverídics que van tenir lloc als boscos d'aquesta comarca durant laGuerra Civil Espanyola (1936-1939). Hi ha tres rutes de senderismedels «Soldados de Salamina», dues de les quals passen justament pelsvoltants de Sant Miquel de Campmajor.

En aquest poble, conegut pels seus pessebres vivents, val la pena visitarl'església de Sant Feliu, temple de grans dimensions amb una nau molt alta iuna torre campanar de planta quadrada d'origen romànic llombard. A lamateixa plaça de l'església destaca també l'edifici de l'Ajuntament. Al veïnatde la Farrés, la torre Borrella és un bon exemple de casa forta. Al casal de CanJan hi ha un museu etnogràfic i una remarcable col·lecció de rellotges, fruitde l'esforç del mestre Bofill, que inclou peces recuperades de l'antiga rellotgeriafrancesa i d'altres enginyades pel mateix mestre (l'horari del centre és restringit:de dimarts a divendres, de 17 a 20 h, i els diumenges i festius, d'11 a 13 h).

De Fontcoberta tornem cap a Banyoles. Voregem l'estany, passem per Porqueres(vegeu ruta 1) i agafem la GI-524 cap a Mieres. Al km 25,5, un trencall ens porta alBosc de Can Ginebreda, un curiós parc d'escultures de caire eròtic a l'aire lliure.Arribem a Sant Martí de Campmajor i, una mica més amunt, Sant Miquel de Campmajor.

FONTCOBERTA3

SANTA PAU I ELS VOLCANS DE LA GARROTXA5

Santa Pau posseeix un dels recintes històrics més valuosos deGirona, estructurat al voltant d'un antic castell (s. XIII-XIV) i de laplaça Major, tota porticada. L'església, d'estil gòtic (segle XV), téuna sola nau i un campanar quadrat. A través d'un seguit decarrers estrets i un interessant conjunt de cases s'arriba al Portaldel Mar, un mirador que ofereix una vista esplèndida de la vall deSanta Pau. Si pugem als santuaris dels Arcs i de la Cot podremadmirar alguns dels cons volcànics del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa.

Seguim la carretera GI-524 en direcció a Olot fins a trobar l'Àrea de Can Serra, punt de sortidacap al paratge conegut com la Fageda d'en Jordà, cantat per poetes com Joan Maragall i fontd'inspiració dels pintors de l'escola paisatgística d'Olot. Aquí hi ha un centre d'informació del ParcNatural i —com en tota aquesta zona— diverses rutes de senderisme ben senyalitzades.

LA VALL D'EN BAS6

Amb aquest nom genèric es coneix un municipi integrat per vuit pobletsdisseminats al llarg de l'eix de les carreteres C-152 i C-153. El primer pobleque trobem és Sant Privat d'en Bas (per la GIP-5226), amb un nucli anticdistribuït entorn de la plaça, l'església i un cementiri. Més amunt hi haun salt del riu Sallent i la capella de les Olletes. A Puigpardines destaquenl'església de Santa Maria (antic monestir) i una botiga de productesagroalimentaris. Tot seguit agafem la GIP-5273 cap a Joanetes, on hi hauna església romànica i un salt d'aigua de 35 metres. L'indret és punt departida d'excursions, per exemple al Puigsacalm (1.515 metres). A SantEsteve d'en Bas cal visitar l'església romànica (s. XII), amb l'interessantgrup escultòric de pedra de la Majestat, així com el pont romànic de laCau i la casa-museu La Rectoria. Els Hostalets d'en Bas és conegut pelcarrer Teixeda (Monument Historicoartístic) i les seves balconades,úniques a Catalunya. També hi trobem un pont romànic, un monumenta la família pagesa i un monòlit declarat Conjunt Historicoartístic.

Tornem a Sant Esteve d'en Bas per agafar la C-63 fins a les Planes d'Hostoles –des d'on surtendiverses rutes de senderisme, com ara la que porta al castell d'Hostoles–; aquí prenem la GI-531. Un trencall ens porta tot seguit a Sant Aniol de Finestres, un altre bon lloc per fer excursionsen el qual destaquen diverses esglésies i ermites romàniques. Reculem fins a la GI-531 i passemper la vall de Llémena (vegeu ruta 1) fins a arribar a Girona, des d'on tornem a Banyoles.

Tornem a Sant Martí de Campmajor, amb un temple romànic del segle IX. Desd'aquí podem continuar cap a Falgons (GIV-5246), on destaquen una esglésiaromànica modificada i ampliada al segle XVIII i un castell de planta quadradaamb torres de reforç que data del 1126. Tot seguit reprenem la carreteraprincipal en direcció a Mieres i Santa Pau.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 8, 10, 11 i 12.

7

24 21

La vila de l'estany és una ciutat amb història. El monestir de Sant Esteve,a l'ombra del qual va néixer la població originària, té una portada d'estilgòtic tardà. L'església actual i el claustre daten del segle XVIII i custodienpeces com l'arqueta de Sant Martirià (s. XV) i un retaule del segle XV.Entre els nombrosos edificis interessants de la població, tant civils comreligiosos, destaquen la plaça Major (s. XIII), amb arcades, en la qualcada dimecres té lloc el mercat setmanal, la muralla, la plaça del Teatre,el carrer de la Paraireria, la Pia Almoina (s. XIV), la Llotja del Tint il'església gòtica de Santa Maria dels Turers. A Banyoles també val lapena visitar el Museu Darder i el Museu Arqueològic. A tocar de l'estanyhi ha el Parc Neolític de la Draga.L'estany és l'eix vertebrador de la vila i una gran zona d'oci. Banyolesi el Pla de l'Estany estan certificats com a Destinació Turística Esportivaen les modalitats de rem i piragüisme en aigües tranquil·les, ciclisme,BTT, natació i triatló. L'estany també té miradors per observar les ausi permet fer rutes per descobrir la flora i la fauna d'aquest entorn únic.

Prenem la GIP-5121 cap a Esponellà.

Petits pobles del PLADE L'ESTANY a laVALL D'EN BASFitxatècnica

VALOR CULTURALDesprés de recórrer alguns dels petits pobles delPla de l'Estany, travessem el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa i arribem a la Vall d'en Bas.La ruta permet veure pobles que no han perdut lesessències rurals i que ofereixen força atractiusnaturals, històrics i culturals.

TIPUS DE RUTACircular. Recomanem combinar-la amb les rutes desenderisme que es proposen en diferents indrets,com les rutes dels Soldats de Salamina al Pla del'Estany, les rutes del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa o les passejades per la Valld'en Bas.


INICIBanyoles.


Amb un indubtable interès paisatgístic i natural, la ruta ens acostaa algunes de les zones amb més encant i més desconegudes delPla de l'Estany i de la Garrotxa. Coneixerem un seguit de petitspobles amb un interessant patrimoni cultural que, si bé se centrabàsicament en el romànic, també presenta altres elementsd'interès, com antics castells, un museu de rellotges o un curiósparc d'escultures. Altres al·licients remarcables de la ruta són elsvolcans, protagonistes al Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa, i la gastronomia local, amb algunes agrobotiguesque val la pena visitar.

BANYOLES1


Girona

Banyoles

Cornellà del TerriPalol de Revardit

Camós

Sant Miquelde Campmajor

Al petit nucli rural d'Esponellà destaquen l'església de SantCebrià, d'estil romànic, que conserva una portalada amb treballsde forja i una façana notable, el pont medieval i les restes del

ESPONELLÀ2

FalgonsSanta Pau

Hostaletsd'en Bas

la Valld'en Bas

Com en el cas de Ripoll, la història d'aquest municipi va lligadaa la del seu monestir, també fundat per Guifré el Pelós, que posàla seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Elmonestir conserva un grup escultòric compost per set peces demida natural que està considerat un exemplar únic de l'esculturadel segle XIII i de la transició del romànic al gòtic. La vila és unrar exemple de planificació urbanística medieval i aplega diversoselements d'interès que en fan recomanable la visita: el pont Vell,les restes de les muralles o la plaça Major, porxada i voltadad'edificis barrocs, en la qual se celebra un important mercatsetmanal.

Per la GI-521 i travessant la collada de Sentigosa anem a parar a l'N-260, desd'on arribem a Vallfogona de Ripollès.

SANT JOAN DE LES ABADESSES2

Situada en un entorn muntanyós i boscós de gran valor natural,aquesta vila té un patrimoni històric força interessant que comprènel castell de la Sala, amb planta rectangular i una torre de setpisos, l'església de la Mare de Déu del Pòpul, que presenta diversoselements romànics, un nucli medieval molt ben conservat dinsel qual destaquen la plaça de la Vila i els carrers dels voltants,amb diverses cases dels segles XVII i XVIII perfectament restaurades,el pont medieval, datat al segle XIV, i l'església de Sant Julià deVallfogona, amb algunes seccions del segle XII.

Tornem a Ripoll per l'N-260. Tot seguit agafem l'N-152 en direcció a Ribes deFreser i ens aturem al primer poble que trobem, Campdevànol.

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS3

Passat el poble, a peu de carretera, destaca un pont romànicpopularment conegut com el pont d'en Cabreta, denominacióque fa referència a la figura del dimoni. La llegenda diu que elcomte Arnau utilitzava aquest pont per travessar el riu Freser, jaque formava part del camí entre Campdevànol i Ribes de Freser.Tornem enrere i entrem de nou a la població, en la qual destacal'església romànica de Sant Pere d'Auira.

Agafem la GI-401 per anar cap a Gombrèn. Passem el poble, i a uns 2,5 kmtrobem un trencall a mà dreta que porta al castell de Mataplana.

CAMPDEVÀNOL4

GOMBRÈN - CASTELL DE MATAPLANA5

Lloc de cultura trobadoresca als segles XII i XIII, el castell deMataplana és un casal-palau fortificat d'estil romànic que notenia funció defensiva (no està gaire enlairat), sinó residencial.Els Mataplana constituïen un llinatge prou important que ha estatreconegut com a forjador de la identitat nacional catalana iandorrana.A tocar del castell hi ha una capella i un barri que arribà a acollircinc famílies fins al segle XIV. Aquí residí el comte Artau de Pallars,identificat sovint —per bé que erròniament— amb el comte Arnau.Avui dia es pensa que el comte Arnau no fou un personatgehistòric, però la seva llegenda està tan arrelada que fins i tot escreu que aquest castell va ser la seva mansió. La llegenda explicaque el comte Arnau no pagava el sou als seus soldats, que teniarelacions amb les monges del monestir de Sant Joan de lesAbadesses i que pactava amb el dimoni, per la qual cosa foucondemnat a vagar eternament per aquestes contrades.

Baixem pel camí fins a trobar els rètols indicadors del santuari de Montgrony.

SANTUARI DE MONTGRONY6

Datat a finals del segle IX, el santuari romànic de Montgronyinclou una hostatgeria. Destaquen les escales tallades a la rocaviva que el comte Arnau féu esculpir als seus serfs, als quals esnegà a pagar el preu convingut. El lloc acull també l'esglésiaromànica de Sant Pere, consagrada el 1138, i ofereix una vistapanoràmica excepcional.

Tornem a Gombrèn.

GOMBRÈN7

A Gombrèn podem visitar el Museu del Comte Arnau, que, enrealitat, és un museu de cultura de la vila en el qual es mostrenaspectes arqueològics i històrics del poble, relacionats sobretotamb el castell de Mataplana. Entre els objectes exposats hi hapeces trobades a les excavacions del castell, maquetes i dibuixosque il·lustren l'evolució arquitectònica de l'indret i la vida quefeien els seus habitants.El Museu també explica la mitologia i la literatura relacionadesamb el comte Arnau.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2 i 12.

Vall deLlémena

6

22 23

Fundada el 1170, Puigcerdà és la capital de la comarca de laCerdanya i una de les principals ciutats del Pirineu. Amb el tempss'ha convertit en un gran centre històric, comercial, cultural id'oci que mereix una passejada per descobrir tot el seu encant.Punts d'interès són el campanar de Santa Maria, l'antic conventde Sant Domènec, la plaça porxada de Cabrinetty, les diversescases que envolten el llac i el parc Schierbeck amb el seu estany.

Prenem l'N-154 per fer cap a Llívia, un enclau català situat, com una illa, dinsel territori francès.

El Camí CERDÀde SANT JAUMEFitxatècnica

VALOR CULTURALAquesta ruta segueix el Camí de Sant Jaume —primerItinerari Cultural Europeu, sorgit del pelegrinatge ala ciutat gallega de Santiago de Compostel·la— alseu pas per la comarca de la Cerdanya. No és gairellarga, però cal tenir presents les múltiples opcionsde deixar el cotxe i caminar que ofereix el recorregut.



INICIPuigcerdà.


Quan, al segle IX, es van descobrir les restes de l'apòstol Jaumea Galícia, el lloc es convertí ràpidament en un gran centre depelegrinatge. Les rutes europees que es dirigien a la ciutat del'apòstol convergien als Pirineus, on hi havia dues entradesprincipals: la de Navarra i la d'Aragó. Però a més d'aquestes rutesprincipals, també n'hi havia d'altres de secundàries. Una era laque entrava a Catalunya a través dels colls de la Perxa i dePimorent i arribava a Sant Jaume de Rigolisa, a Puigcerdà. Desd'aquí creuava la Cerdanya i la resta dels Pirineus per anar abuscar Jaca, on confluïa amb el camí principal. La ruta combinamagnífiques vistes amb diferents llocs d'interès històric i cultural,principalment esglésies, ermites i hospitals de pelegrins.

PUIGCERDÀ1

El seu barri vell, declarat d'Interès Cultural, està integrat percases típiques de la zona. Destaquen l'edifici de la rectoria,l'església de la Mare de Déu dels Àngels, la torre de Bernat deSo i la creu de Toret. Però l'element més remarcable de la vilaés, sens dubte, l'antiga farmàcia Esteva, datada al segle XV i, perconsegüent, una de les més antigues d'Europa. L'establimentguarda una interessant biblioteca, instruments de laboratori,receptaris i bocals de vidre del segle XIX.La farmàcia forma part del Museu Municipal, en el qual tambées pot admirar una bona col·lecció de caixes d’estil renaixentista

LLÍVIA2


Girona

PuigcerdàLlívia

Isòvol

Bolvir

Bellver deCerdanya

Martinet

A Ur trobem l'església de Sant Martí. Si seguim la pista de terracap a Bolvir de Cerdanya anem passant pel camí de Sant Jaumeoriginal, que avança en paral·lel a la carretera. Deixem enrerel'església de Sant Jaume de Rigolisa, Puigcerdà i el pont de SantMartí d'Aravó. A Bolvir és recomanable visitar l'ermita del Remei,on hi ha plafons explicatius de la ruta, així com voltar pel poblei veure l'església de Santa Cecília. La vila és força antiga, ambun poblament conegut de l'edat del bronze i un assentamentibèric del segle II. A l'edat mitjana va estar vinculada al monestirde Sant Miquel de Cuixà.

Travessem la carretera i, just a l'altra banda, en un punt on hi ha un rètol queindica «Molí», continua el camí. La ruta, que té indicacions per a senderistes,segueix el curs del riu Segre i el travessa un parell de vegades. Aquesta ésla part més complicada de l'itinerari per fer amb vehicle. En el cas que nopuguem travessar el riu, tenim l'opció de recular i tornar a la carretera peranar fins a Isòvol i, des d'aquí, seguir el camí al revés, per una àmplia pistaque no ofereix cap mena de problema.

UR - BOLVIR DE CERDANYA3

Seguint la ruta des de Bolvir, passem per Saga (església de SantaEugènia), Ger, on trobem l'edifici d'un antic molí —el molí de Ger—,que avui dia és privat, i All (església de Santa Maria). Ens desviemmolt lleugerament per anar a Olopte (església de Sant Pere) i, jamolt a prop d'Isòvol, trobem el santuari de la Mare de Déu deQuadres. Durant els segles XIII i XIV aquest santuari va ser unadomus hospitalis, és a dir, un hospital de viatgers. L'edifici actual,del segle XVII, es va bastir sobre una construcció romànica primitivadel segle XII de la qual s'han pogut recuperar alguns elementsgràcies a les excavacions arqueològiques que s'hi han dut a terme.

BOLVIR DE CERDANYA - SANTUARI DE SANTAMARIA DE QUADRES - ISÒVOL

4

BELLVER DE CERDANYA5

Abans d'arribar a Bellver de Cerdanya podem visitar diversesermites i esglésies en un seguit de nuclis situats entre Alp iBellver, al llarg de la carretera GIV-4033: Santa Maria (Mosoll-Das), Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor) i Sant Andreu(Baltarga, Bellver). I és que Bellver, amb els 21 nuclis que agrupa,és un dels municipis més extensos de la Cerdanya. A la vila deBellver mateix hi trobem un barri vell que conserva les restes deles muralles, actualment recuperades, i pel qual val la penapassejar.El municipi ofereix també força opcions de senderisme (Bellverés una de les entrades del Parc Natural del Cadí-Moixeró), comara l'itinerari per la vall d'Ingla o el Camí dels Bons Homes, laruta que van seguir els càtars en la seva fugida.El punt més important d'aquesta part de la ruta és, sens dubte,Santa Maria de Talló, un important edifici de grans dimensionsque va acollir una comunitat canonical des del segle X. Es tractade l'exemple més monumental del romànic ceretà. També val lapena acostar-se a Santa Eugènia de Nerellà, una magnífica esglésiaromànica declarada Monument Historicoartístic i que exhibeixl'únic campanar d'estil llombard que es conserva sencer a lacomarca. Com a dada curiosa cal dir que aquest campanar esconeix com «la torre de Pisa ceretana» a causa de la inclinaciód'1,25 metres que presenta.

MARTINET6

Seguint la ruta arribem a Martinet de Cerdanya, localitat que deuel nom a una antiga farga o martinet que aprofitava la força delriu Segre. El poble, pel fet d'estar situat a peu de carretera, s'haconvertit en el centre administratiu i comercial del municipi, ambdiversos nuclis de població que en alguns casos conservenesglésies interessants.

i altres peces d'interès, com un armari barroc anomenat cordialer.El Museu acull així mateix una sala dedicada a l'arqueologia i lahistòria local.

La ruta té com a eix central la carretera N-260, però la deixa tot sovint peragafar pistes de terra, molt amples i aptes per a tot tipus de vehicles. Des deLlívia recomanem seguir la pista que porta cap a Ur, encara que també podemagafar la carretera en direcció a Puigcerdà i desviar-nos al trencall cap a Ur.

El camí es perd després del santuari i, a tocar d'Isòvol, desemboca a lacarretera. Es recomana seguir la carretera fins a Baltarga, on podem recuperarel camí, o bé anar fins a Alp i agafar la petita carretera GIV-4033, que enllaçaAlp amb Bellver. Si es prefereix, però, es pot seguir directament fins a Bellverde Cerdanya, un extens municipi amb força recursos que aplega una dotzenad'esglésies romàniques dins el seu terme.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1 i 12.

7

24 21

La vila de l'estany és una ciutat amb història. El monestir de Sant Esteve,a l'ombra del qual va néixer la població originària, té una portada d'estilgòtic tardà. L'església actual i el claustre daten del segle XVIII i custodienpeces com l'arqueta de Sant Martirià (s. XV) i un retaule del segle XV.Entre els nombrosos edificis interessants de la població, tant civils comreligiosos, destaquen la plaça Major (s. XIII), amb arcades, en la qualcada dimecres té lloc el mercat setmanal, la muralla, la plaça del Teatre,el carrer de la Paraireria, la Pia Almoina (s. XIV), la Llotja del Tint il'església gòtica de Santa Maria dels Turers. A Banyoles també val lapena visitar el Museu Darder i el Museu Arqueològic. A tocar de l'estanyhi ha el Parc Neolític de la Draga.L'estany és l'eix vertebrador de la vila i una gran zona d'oci. Banyolesi el Pla de l'Estany estan certificats com a Destinació Turística Esportivaen les modalitats de rem i piragüisme en aigües tranquil·les, ciclisme,BTT, natació i triatló. L'estany també té miradors per observar les ausi permet fer rutes per descobrir la flora i la fauna d'aquest entorn únic.

Prenem la GIP-5121 cap a Esponellà.

Petits pobles del PLADE L'ESTANY a laVALL D'EN BASFitxatècnica

VALOR CULTURALDesprés de recórrer alguns dels petits pobles delPla de l'Estany, travessem el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa i arribem a la Vall d'en Bas.La ruta permet veure pobles que no han perdut lesessències rurals i que ofereixen força atractiusnaturals, històrics i culturals.

TIPUS DE RUTACircular. Recomanem combinar-la amb les rutes desenderisme que es proposen en diferents indrets,com les rutes dels Soldats de Salamina al Pla del'Estany, les rutes del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa o les passejades per la Valld'en Bas.


INICIBanyoles.


Amb un indubtable interès paisatgístic i natural, la ruta ens acostaa algunes de les zones amb més encant i més desconegudes delPla de l'Estany i de la Garrotxa. Coneixerem un seguit de petitspobles amb un interessant patrimoni cultural que, si bé se centrabàsicament en el romànic, també presenta altres elementsd'interès, com antics castells, un museu de rellotges o un curiósparc d'escultures. Altres al·licients remarcables de la ruta són elsvolcans, protagonistes al Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa, i la gastronomia local, amb algunes agrobotiguesque val la pena visitar.

BANYOLES1


Girona

Banyoles

Cornellà del TerriPalol de Revardit

Camós


Al petit nucli rural d'Esponellà destaquen l'església de SantCebrià, d'estil romànic, que conserva una portalada amb treballsde forja i una façana notable, el pont medieval i les restes del

ESPONELLÀ2

FalgonsSanta Pau

Hostaletsd'en Bas

la Valld'en Bas

Com en el cas de Ripoll, la història d'aquest municipi va lligadaa la del seu monestir, també fundat per Guifré el Pelós, que posàla seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Elmonestir conserva un grup escultòric compost per set peces demida natural que està considerat un exemplar únic de l'esculturadel segle XIII i de la transició del romànic al gòtic. La vila és unrar exemple de planificació urbanística medieval i aplega diversoselements d'interès que en fan recomanable la visita: el pont Vell,les restes de les muralles o la plaça Major, porxada i voltadad'edificis barrocs, en la qual se celebra un important mercatsetmanal.

Per la GI-521 i travessant la collada de Sentigosa anem a parar a l'N-260, desd'on arribem a Vallfogona de Ripollès.

SANT JOAN DE LES ABADESSES2

Situada en un entorn muntanyós i boscós de gran valor natural,aquesta vila té un patrimoni històric força interessant que comprènel castell de la Sala, amb planta rectangular i una torre de setpisos, l'església de la Mare de Déu del Pòpul, que presenta diversoselements romànics, un nucli medieval molt ben conservat dinsel qual destaquen la plaça de la Vila i els carrers dels voltants,amb diverses cases dels segles XVII i XVIII perfectament restaurades,el pont medieval, datat al segle XIV, i l'església de Sant Julià deVallfogona, amb algunes seccions del segle XII.

Tornem a Ripoll per l'N-260. Tot seguit agafem l'N-152 en direcció a Ribes deFreser i ens aturem al primer poble que trobem, Campdevànol.

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS3

Passat el poble, a peu de carretera, destaca un pont romànicpopularment conegut com el pont d'en Cabreta, denominacióque fa referència a la figura del dimoni. La llegenda diu que elcomte Arnau utilitzava aquest pont per travessar el riu Freser, jaque formava part del camí entre Campdevànol i Ribes de Freser.Tornem enrere i entrem de nou a la població, en la qual destacal'església romànica de Sant Pere d'Auira.

Agafem la GI-401 per anar cap a Gombrèn. Passem el poble, i a uns 2,5 kmtrobem un trencall a mà dreta que porta al castell de Mataplana.

CAMPDEVÀNOL4

GOMBRÈN - CASTELL DE MATAPLANA5

Lloc de cultura trobadoresca als segles XII i XIII, el castell deMataplana és un casal-palau fortificat d'estil romànic que notenia funció defensiva (no està gaire enlairat), sinó residencial.Els Mataplana constituïen un llinatge prou important que ha estatreconegut com a forjador de la identitat nacional catalana iandorrana.A tocar del castell hi ha una capella i un barri que arribà a acollircinc famílies fins al segle XIV. Aquí residí el comte Artau de Pallars,identificat sovint —per bé que erròniament— amb el comte Arnau.Avui dia es pensa que el comte Arnau no fou un personatgehistòric, però la seva llegenda està tan arrelada que fins i tot escreu que aquest castell va ser la seva mansió. La llegenda explicaque el comte Arnau no pagava el sou als seus soldats, que teniarelacions amb les monges del monestir de Sant Joan de lesAbadesses i que pactava amb el dimoni, per la qual cosa foucondemnat a vagar eternament per aquestes contrades.

Baixem pel camí fins a trobar els rètols indicadors del santuari de Montgrony.

SANTUARI DE MONTGRONY6

Datat a finals del segle IX, el santuari romànic de Montgronyinclou una hostatgeria. Destaquen les escales tallades a la rocaviva que el comte Arnau féu esculpir als seus serfs, als quals esnegà a pagar el preu convingut. El lloc acull també l'esglésiaromànica de Sant Pere, consagrada el 1138, i ofereix una vistapanoràmica excepcional.

Tornem a Gombrèn.

GOMBRÈN7

A Gombrèn podem visitar el Museu del Comte Arnau, que, enrealitat, és un museu de cultura de la vila en el qual es mostrenaspectes arqueològics i històrics del poble, relacionats sobretotamb el castell de Mataplana. Entre els objectes exposats hi hapeces trobades a les excavacions del castell, maquetes i dibuixosque il·lustren l'evolució arquitectònica de l'indret i la vida quefeien els seus habitants.El Museu també explica la mitologia i la literatura relacionadesamb el comte Arnau.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2 i 12.

Vall deLlémena

5

20 25

Els orígens de la vila de Ripoll estan estretament lligats al comteGuifré el Pelós (840-897) i al monestir benedictí de Santa Maria,que a causa del seu poder polític, religiós, econòmic i culturaltingué un pes important en la història de Catalunya.Conten les cròniques que el 888 es dedicà a Santa Maria, enpresència de Guifré i la seva muller, Guinedell, un nou cenobi,origen del monestir que coneixem avui. L'element més importantdel conjunt és, sens dubte, la portalada, construïda al segle XII iconsiderada com un dels monuments romànics més importantsdel món. Destaca igualment la tomba del comte Guifré, a qui unallegenda atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut deCatalunya.Val la pena així mateix visitar Scriptorium, una exposició permanentsobre el món dels copistes de l'edat mitjana que dóna al visitantuna visió exacta de la rellevància que tingué el monestir. Com adetall interessant cal dir que de l'escriptori monacal, en el quallaboraven copistes, il·luminadors i miniaturistes, en sorgiren duesBíblies mundialment cèlebres, dites de Farfa i de Rodes.

Agafem la C-26 cap a Sant Joan de les Abadesses, a 10 km, seguint el cursdel riu Ter.

L'ESPERIT de laCATALUNYA FEUDALFitxatècnica

VALOR CULTURALAquesta ruta, de gran valor paisatgístic, permetvisitar dos monestirs romànics de gran importànciaen la història de Catalunya i seguir els passos i lallegenda del comte Arnau, un dels personatges mésemblemàtics de la nostra historiografia.

TIPUS DE RUTACircular i amb opcions de fer excursions a peu.


INICIRipoll.


La comarca del Ripollès, situada al Pirineu de Girona, va tenir unpaper cabdal en la formació de Catalunya, sobretot gràcies alsmonestirs romànics de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan deles Abadesses. Es tracta d'una terra muntanyosa que ha propiciatdiverses llegendes. La més estesa a Catalunya parla del comteArnau, un personatge que maltractava els seus vassalls,defraudava els seus soldats i seduïa les donzelles, per la qualcosa va ser condemnat a vagar indefinidament per aquestescontrades. La ruta s'endinsa també cap a Gombrèn, poble mil·lenarien el qual destaca el castell de Mataplana i que també posseeixun museu dedicat al comte Arnau.

RIPOLL1


Girona


Vallfogona de Ripollès

Campdevànol

Gombrèn

Montgrony

Ripoll

castell d'Esponellà, d'origen medieval. Al nucli de Centenyssobresurt l'església de Sant Iscle, bona mostra del romànic rural.

Agafem la GI-554 cap a Bàscara i Vilert, on podem visitar l'església de Santa Maria (s. IX),la capella de Sant Esteve i la torre de les Caselles. A Orfes destaquen l'església de SantaMaria (s. XII, però modificada al s. XVIII) i diverses cases amb interès històric i arquitectònic.A continuació seguim la carretera GI-554 fins a trobar la GIV-5131, que agafem fins aGalliners, on també es conserven algunes cases d'interès i una plaça remarcable.Per la GIV-5132 fem cap a Vilavenut, però abans ens desviem per anar a Espasens; l'esglésiade Santa Caterina d'aquesta caseria, datada a finals del segle XI, és un bon exemple derestauració romànica feta pels habitants de la zona. Ens tornem a desviar per anar al llogarretd'Ollers, amb una església originària del segle XI. Vilavenut posseeix també una esglésiad'origen romànic, però que ha estat objecte de nombroses modificacions posteriors.

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR4

En aquesta població destaca el temple, d'origen romànic però modificatposteriorment, que presenta tres naus i un absis decorat amb elementsllombards. Altres elements d'interès que trobem al llarg de la carreteraGIV-5244 són el pont Vell (s. XII o XIII), el castell i molí de Roca (molífariner d'origen medieval) i, seguint la pista forestal, el poble abandonatde Briolf, amb una església romànica i una torre fortificada. Tornanta la carretera arribem al santuari del Collell, on transcorre una partde la història narrada per Javier Cercas en el seu llibre Soldats deSalamina, que es va portar al cinema i en el qual es relaten uns fetsverídics que van tenir lloc als boscos d'aquesta comarca durant laGuerra Civil Espanyola (1936-1939). Hi ha tres rutes de senderismedels «Soldados de Salamina», dues de les quals passen justament pelsvoltants de Sant Miquel de Campmajor.

En aquest poble, conegut pels seus pessebres vivents, val la pena visitarl'església de Sant Feliu, temple de grans dimensions amb una nau molt alta iuna torre campanar de planta quadrada d'origen romànic llombard. A lamateixa plaça de l'església destaca també l'edifici de l'Ajuntament. Al veïnatde la Farrés, la torre Borrella és un bon exemple de casa forta. Al casal de CanJan hi ha un museu etnogràfic i una remarcable col·lecció de rellotges, fruitde l'esforç del mestre Bofill, que inclou peces recuperades de l'antiga rellotgeriafrancesa i d'altres enginyades pel mateix mestre (l'horari del centre és restringit:de dimarts a divendres, de 17 a 20 h, i els diumenges i festius, d'11 a 13 h).

De Fontcoberta tornem cap a Banyoles. Voregem l'estany, passem per Porqueres(vegeu ruta 1) i agafem la GI-524 cap a Mieres. Al km 25,5, un trencall ens porta alBosc de Can Ginebreda, un curiós parc d'escultures de caire eròtic a l'aire lliure.Arribem a Sant Martí de Campmajor i, una mica més amunt, Sant Miquel de Campmajor.

FONTCOBERTA3

SANTA PAU I ELS VOLCANS DE LA GARROTXA5

Santa Pau posseeix un dels recintes històrics més valuosos deGirona, estructurat al voltant d'un antic castell (s. XIII-XIV) i de laplaça Major, tota porticada. L'església, d'estil gòtic (segle XV), téuna sola nau i un campanar quadrat. A través d'un seguit decarrers estrets i un interessant conjunt de cases s'arriba al Portaldel Mar, un mirador que ofereix una vista esplèndida de la vall deSanta Pau. Si pugem als santuaris dels Arcs i de la Cot podremadmirar alguns dels cons volcànics del Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa.

Seguim la carretera GI-524 en direcció a Olot fins a trobar l'Àrea de Can Serra, punt de sortidacap al paratge conegut com la Fageda d'en Jordà, cantat per poetes com Joan Maragall i fontd'inspiració dels pintors de l'escola paisatgística d'Olot. Aquí hi ha un centre d'informació del ParcNatural i —com en tota aquesta zona— diverses rutes de senderisme ben senyalitzades.

LA VALL D'EN BAS6

Amb aquest nom genèric es coneix un municipi integrat per vuit pobletsdisseminats al llarg de l'eix de les carreteres C-152 i C-153. El primer pobleque trobem és Sant Privat d'en Bas (per la GIP-5226), amb un nucli anticdistribuït entorn de la plaça, l'església i un cementiri. Més amunt hi haun salt del riu Sallent i la capella de les Olletes. A Puigpardines destaquenl'església de Santa Maria (antic monestir) i una botiga de productesagroalimentaris. Tot seguit agafem la GIP-5273 cap a Joanetes, on hi hauna església romànica i un salt d'aigua de 35 metres. L'indret és punt departida d'excursions, per exemple al Puigsacalm (1.515 metres). A SantEsteve d'en Bas cal visitar l'església romànica (s. XII), amb l'interessantgrup escultòric de pedra de la Majestat, així com el pont romànic de laCau i la casa-museu La Rectoria. Els Hostalets d'en Bas és conegut pelcarrer Teixeda (Monument Historicoartístic) i les seves balconades,úniques a Catalunya. També hi trobem un pont romànic, un monumenta la família pagesa i un monòlit declarat Conjunt Historicoartístic.

Tornem a Sant Esteve d'en Bas per agafar la C-63 fins a les Planes d'Hostoles –des d'on surtendiverses rutes de senderisme, com ara la que porta al castell d'Hostoles–; aquí prenem la GI-531. Un trencall ens porta tot seguit a Sant Aniol de Finestres, un altre bon lloc per fer excursionsen el qual destaquen diverses esglésies i ermites romàniques. Reculem fins a la GI-531 i passemper la vall de Llémena (vegeu ruta 1) fins a arribar a Girona, des d'on tornem a Banyoles.

Tornem a Sant Martí de Campmajor, amb un temple romànic del segle IX. Desd'aquí podem continuar cap a Falgons (GIV-5246), on destaquen una esglésiaromànica modificada i ampliada al segle XVIII i un castell de planta quadradaamb torres de reforç que data del 1126. Tot seguit reprenem la carreteraprincipal en direcció a Mieres i Santa Pau.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 8, 10, 11 i 12.

19

8

26

jueves de la Catalunya medieval i mostra una important col·lecciólapidària hebrea, extreta de les restes del cementiri de Montjuïc. Almateix Centre hi ha l'Institut d'Estudis Nahmànides, que du a termetasques de documentació, recerca i formació. El carrer Claveria marcavael final del call per la part est. El tram superior del barri, per la sevabanda, coincidia amb l'actual carrer de Cúndaro, al final del qual hihavia el mercat jueu medieval.

Catedral (s. XI-XVIII)Destaca la seva nau, la més ampla de l'arquitectura gòtica mundial, quefou objecte d'una famosa polèmica entre l'arquebisbat i els arquitectes quel'havien dissenyat. El conjunt també conserva la primitiva torre romànica,que fa de contrafort, i el claustre. A l'interior del temple es custodien pecesde gran vàlua, i en el seu museu capitular s'exposen el conegut Tapís dela Creació (s. XI), obra mestra del romànic, i el Beatus (s. X).

Banys Àrabs (s. XII)Edifici d'estil romànic que imita l'estructura dels antics banys musulmans.

Església de Sant Fèlix (s. XIII-XVI)Edificada arran de l'antiga muralla, la seva capçalera va serfortificada. Sobre una estructura romànica hi ha una nau gòticaen la qual podem admirar peces de gran vàlua, com el Crist jacentdel mestre Aloi, obra cabdal del gòtic català. La façana occidental(s. XVII) és d'estil barroc. El projecte inicial de l'església preveiadues torres, però finalment només se'n va fer una.

Monestir de Sant Pere de Galligants (s. XI-XII)Antic monestir benedictí i actual seu del Museu d'Arqueologia.La monumentalitat del temple i el claustre ofereixen un delsmillors exemples de l'arquitectura romànica catalana.

MuseusLa ciutat de Girona té un patrimoni excepcional, i la visita als seusmuseus és, sens dubte, el millor complement a moltes de les rutesproposades en aquest catàleg. A més dels ja mencionats, destaquenel Museu d'Història de la Ciutat, el Museu d'Art, el Museu d'Arqueologiade Catalunya i el Museu del Cinema, que, basat en la col·leccióparticular de Tomàs Mallol, exhibeix d'una manera molt didàctica unabona mostra d'elements de la protohistòria del cinema.El tiquet M5 permet visitar els cinc museus gironins amb descomptes.

AltresA la ciutat de Girona també destaquen les cases i els ponts sobre l'Onyar.Les cases del riu foren construïdes al final de l'edat mitjana, adossadesa les muralles. Entre els diversos ponts, convertits en magnífics miradors,sobresurten principalment el de Pedra i el de Ferro, aquest últim dissenyatper l'equip de Gustave Eiffel. La rambla de la Llibertat és, amb les seves

arcades, un dels carrers emblemàtics de la ciutat, amb un rosari deterrasses i botigues que tenen la seva continuació al carrer de SantaClara, a l'altra banda del riu, i a l'Eixample. Cal remarcar així mateix elpasseig de la Muralla, que segueix l'antic camí de ronda de la part altadel mur, i el parc de la Devesa, la principal zona verda de Girona.

Per la C-66 anem cap a Banyoles i Besalú.

BESALÚ2

Aquesta antiga vila comtal, que conserva un magnífic conjunthistoricoartístic medieval, té interès per a diverses rutes (1, 2, 8, 10 i 12).La seva situació entre dos rius, el Fluvià i el Capellades, i en la confluènciade tres comarques han convertit aquesta població en peça fonamentalde la història. El seu origen es troba en el castell de Besalú (s. X).

El micvé jueu (s. XII)El micvé, o casa de banys rituals, de Besalú es l'únic recinte de banysjueus descobert fins ara a la península Ibèrica i constitueix unexemple fonamental en el seu gènere a Europa. Es tracta d'una casade pedra amb volta de canó, típicament romànica, del segle XII. Elmicvé subterrani, al qual es baixa per una escala de pedra, era ellloc en el qual s'acomplia, per immersió total, el ritu religiós del bany.

Conjunt historicoartísticLa millor manera de conèixer Besalú i endinsar-se en la seva història éspassejar pels carrers de la població. Entre els edificis interessants quetrobarem al nostre pas cal mencionar l'antiga església del monestir deSant Pere (s. XII), l'església de Sant Vicenç (s. XII), amb una capella gòticalateral, la façana de l'antiga església hospital de Sant Julià (s. XII), la casaCornellà, bon exemple del romànic del segle XII, i la sala gòtica de la CúriaReial. També destaca el pont romànic sobre el riu Fluvià.

Per completar la ruta, des de Besalú agafem l'N-260 cap a Figueres. Tot seguit continuem en direccióa Llançà fins que trobem el trencall de Vilajuïga.La història d'aquesta vila arranca cap al segle X com una possessió del monestir de Sant Pere deRodes (vegeu ruta 1). Molt vinculada al comtat d'Empúries i al castell de Quermançó, el seu topònimté reminiscències clares de «vila jueva» o «vila dels jueus».Val la pena passejar pel seu centre històric, dins el qual destaca l'església de Sant Feliu, d'origen romànic. Desd'aquí hi ha diverses rutes interessants per seguir: la Ruta dels Dòlmens, la Ruta del Vi o la Ruta de l'Aigua.


Podem acabar l'itinerari visitant Castelló d'Empúries (a 10 km), vilamedieval (vegeu ruta 10) i comtal amb una església imponent iamb un call jueu que va ser dels més poblats de Catalunya. Avuidia encara s'hi conserven força esteles funeràries i es pot veurel'estructura de la Sinagoga Nova, al carrer de les Peixateries Velles.

Aquesta ruta es complementa amb les rutes 1, 2, 8, 10, 11 i 12.

A més de nombrosos recursos culturals (vegeu rutes 1, 2, 4 i 10),a Girona també hi ha un patrimoni industrial notable, amb elementscom l'edifici modernista de l'antiga farinera Teixidor, que actualmentacull la seu del diari El Punt, o el carrer de la Sèquia, per on passaval'aigua amb finalitats industrials. El Museu del Cinema, per la sevabanda, ens acosta a la protohistòria del setè art.

Sortim per la carretera N-141 per anar a Salt.

Patrimoni INDUSTRIALi oficis ARTESANS

Capital de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquesta vila (vegeu ruta2) té una llarga tradició artística (escola paisatgística d'Olot) i ésconeguda pels seus artesans pessebristes i tallers d'imatgeriareligiosa. Precisament en un d'aquests tallers, encara en actiu, s'hacreat el Museu dels Sants, amb obres originals de coneguts escultors.A Olot també és recomanable visitar el Museu de la Garrotxa, elMuseu dels Volcans i el Museu Can Trincheria, instal·lat en una antigacasa pairal.

Agafem l'A-26 cap a Castellfollit de la Roca, població que destaca pels seuscingles impressionants i en la qual hi ha un petit museu dedicat als embotits.A continuació passem per Besalú (rutes 1, 4 i 10) i, després, anem fins a Figueres(rutes 2 i 3), on podem visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà i el Museudel Joguet de Catalunya. Seguim l'N-260 fins al trencall de Peralada.

GIRONA1


Fitxatècnica

VALOR CULTURALDescobrirem el ric patrimoni artesanal i algunes deles indústries de més tradició de les diferentscomarques de Girona mentre fem un gran recorregutentre el passat i el present per tot el territori, de laCosta Brava al Pirineu de Girona.

TIPUS DE RUTACircular, amb diversos trams i una ruta alternativa.

RECORREGUT DE LA RUTA PRINCIPALUns 270 km.La ruta alternativa, uns 170 km.

INICIGirona. Donats els trams que hi ha, però, també lapodem iniciar a Figueres, Olot, la Bisbal d'Empordào Tossa de Mar.

Al mateix centre de Salt, el Museu de l'Aigua, que ocupa un anticmas fortificat amb una torre del s. XII, il·lustra la importància dela sèquia i el curs mitjà del riu Ter per a l'activitat industrial (tèxtil,paper, ferro, pous de glaç, blat, etc.). Des d'aquí, si volem fersenderisme, podem seguir la Ruta de l'Arquitectura de l'Aiguaque enllaça amb Bescanó i veure el safareig de les dones de Salt,la sèquia Monar, la resclosa de la Pilastra, el pas de barca deBescanó, dues centrals hidroelèctriques i el pou de glaç de Vilanna.

Seguim l'N-141 en direcció a Anglès i, passat el poble, pugem per la C-63 cap aOlot. Una mica abans d'arribar-hi podem visitar, a les Preses, el Parc de PedraTosca, un paisatge format per les erupcions volcàniques que van tenir lloc fa11.000 anys. En aquest Parc es mostren les parcel·les de conreu, els camins i lescabanes de pedra seca que es van construir per sobreviure en les dures condicionsd'un territori marcat per l'activitat volcànica. A continuació, seguim fins a Olot.

SALT I L'ARQUITECTURA DE L'AIGUA2

OLOT3


La ruta permet descobrir oficis relacionats amb el mar, com lapesca o els fars, i amb la terra, el món rural, la pagesia i l'elaboracióde vi i oli, visitar tres de les viles ceramistes més importants deCatalunya, i conèixer la importància de l'aigua en diferentsindústries, els boscos de les Gavarres i la producció de suro, laimatgeria religiosa i els pessebristes... Entre magnífics paisatges,anirem visitant petits museus, centres ceramistes i vestigis delpassat industrial que ens ajudaran a entendre millor la relacióde l'home amb la terra que l'envolta.

Girona

Olot

Peralada

Palafrugell

la Bisbald'Empordà

Palamós

Figueres Castellód'Empúries


Hostalric

ArbúciesSils

Salt

Breda

Calonge

4

18 27

La ruta és urbana, per la qual cosa recomanem seguir les visites guiades.Per informar-se'n cal adreçar-se a l'Oficina de Turisme de la Ramblao al Punt de Benvinguda (tel. 972211678), situat davant de la Devesa,on hi ha un ampli aparcament municipal i l'edifici dels jutjats.També és interessant que el visitant es perdi pels estrets carreronsi es deixi atrapar per la màgia del centre històric: la seva històriai cultura, els seus restaurants i bars, les botigues... Per això, noproposem una ruta pròpiament dita, sinó que destaquem elspunts més importants de la ciutat.

El callAquest antic barri jueu és un dels més ben conservats de l'EuropaOccidental. L'estructura laberíntica i la pedra dels seus carrers han fetque es mantingués bastant intacte al llarg dels segles; per això, larecuperació portada a terme ja fa uns anys ha donat com a resultat unbarri que es correspon fidelment amb el que hi havia en el momentd'esplendor de la comunitat jueva.El centre neuràlgic de la zona és el carrer de la Força (l'antiga ViaAugusta romana), que des de la plaça del Correu Vell —al segle XIV aquíhi havia un portal que tancava el barri— puja fins a la catedral. El lloc noté pèrdua, perquè és el punt al qual van a parar les vies principals delbarri vell: Quatre Cantons, on van a morir la Rambla i la seva continuació,el carrer Argenteria; la Cort Reial i el carrer Ciutadans (a l'inici del qual,la plaça del Vi, es troba l'Ajuntament), i la seva prolongació, el carrerCarreras Peralta. Avui dia es pensa que van existir tres sinagogues. Laprimera estava situada entre la catedral i el palau episcopal. La segona,del segle XIII, ocupava la casa corresponent a l'actual número 23 delcarrer de la Força, davant de les escales de la Pera. La tercera estavaubicada al mig del carrer de Sant Llorenç, que fou el centre del call alsegle XV; aquesta via va estar tapiada fins al 1975, moment en què estornà a obrir al públic. La sinagoga, a la qual s'accedia a través de patisi porxos, era al punt actualment ocupat pel Centre Bonastruc ça Porta,que té l'entrada al número 8 del carrer de la Força. Aquí es troba elMuseu d'Història dels Jueus, que repassa la història de les comunitats

Retrobem elMÓN JUEUFitxatècnica

VALOR CULTURALVisitem les ciutats de Girona i Besalú, amb un ricpatrimoni històric i cultural heretat de les importantscomunitats jueves que hi van viure. Girona formapart de la Red de Juderías de España-Caminos deSefarad, i Besalú n'és una ciutat associada.

TIPUS DE RUTARuta urbana, per passejar tranquil·lament i gaudirde la ciutat durant diversos dies.


INICIGirona.


Entre els segles IX i XV, la comunitat jueva de Girona va jugar unpaper cabdal en el desenvolupament de la ciutat. El seu call—paraula catalana que deriva de la llatina callis ('carrer') i designael barri jueu—, situat al cor del barri vell, comprèn un conjunt decarrers i carrerons laberíntics que permeten descobrir els vestigisde la comunitat jueva, que hi visqué durant 600 anys. Visitaremel Museu d'Història dels Jueus i els principals edificis històricsde la ciutat, la majoria dels quals estan situats a les rodaliesd'aquest barri.Besalú, per la seva banda, té un conjunt historicoartístic medievalconsiderat com un dels més ben conservats de Catalunya; caldestacar-ne, en particular, tot el call, amb un micvé, o casa debanys rituals, únic a Europa en el seu gènere.

GIRONA1


Girona

Besalú


per la carretera GI-660 cap a la Bisbal. Entre paisatges espectacularstravessem el massís de les Gavarres, els boscos del qual van ser, tempsenrere, escenari d'una important activitat surera.La Bisbal és una de les viles ceramistes més destacades de l'Estat iposseeix nombrosos tallers i botigues pels quals val la pena passejar ambcalma. En una de les antigues indústries de ceràmica locals trobem elTerracotta Museu, on, a més de contemplar l'arquitectura de l'edifici,podem seguir tot el procés d'elaboració de la ceràmica.

Per la GI-664, creuant de nou les Gavarres arribem a Cassà de la Selva, localitat que en el passat va acollirnombroses fàbriques de suro. Aquí hi ha el Parc Art, un parc dedicat a les arts contemporànies que, enuna agradable passejada, ens permet contemplar més de 100 escultures. Tot seguit agafem la C-65 iarribem a Quart, vila de gran tradició terrissaire amb força botigues, artesans i industrials del sector.Seguint per l'N-II passem pel costat de Girona i arribem a Sant Julià de Ramis. A la dreta hi ha la població de Celrà;l'Ajuntament d'aquesta vila té la seu a l'antiga fàbrica Pagans, que es pot visitar perquè també acull un centre cultural.A l'esquerra baixem cap a Sarrià de Ter, una població molt lligada encara a la indústria paperera, i tornem a Girona.

PALAFRUGELL - PALAMÓS - LA BISBAL D'EMPORDÀ5

A la vila de Peralada (ruta 10) destaca per la seva importància, dins elMuseu del Castell de Peralada, el Museu del Vi, que exhibeix diferentsobjectes del segle XIV relacionats amb la cultura del vi. Peralada acull aixímateix l'únic Wine-Spa de l'Estat espanyol.Des d'aquí podem seguir un recorregut que ens portarà cap a les zonesvitivinícoles de la DO Empordà-Costa Brava (tel. 972507513). Hi hacellers —com el d'Oliveda, a Capmany— que es poden visitar, però en lamajoria de casos s'ha de concertar cita per endavant. Alguns cellerstambé organitzen visites a les vinyes.La ruta abraça el quadrilàter comprès entre l'N-260, la GI-602 i l'E-15,amb les carreteres locals que el creuen i les poblacions principals deVilajuïga, Garriguella, Espolla, Capmany i Cabanes. Es tracta d'una rutaagrícola molt interessant que permet seguir la trilogia mediterrània dela vinya, el blat i l'olivera. Si el recorregut es fa entre desembre i febrer,també es poden veure els trulls d'oli en funcionament.

Per la C-260 arribem a Castelló d'Empúries (ruta 10). Aquí destaca l'Ecomuseu Farinera,l'únic molí que resta dels tres que va tenir el poble al segle XIV, en el qual s'explica comfuncionava aquest tipus d'instal·lació amb la maquinària original. També podem visitar la Cúria-Presó i conèixer alguns aspectes de la vida dels antics trobadors.Per la GIV-6216 ens dirigim a Torroella de Fluvià i després, per la C-31, a Torroella de Montgríi Pals. Una mica abans, però, la GI-651 ens porta a Palau-sator, on trobarem un petit MuseuRural que mostra eines i màquines pròpies de les activitats del camp.A Pals (ruta 10) encara hi ha una petita zona d'aiguamolls dedicada al conreu de l'arròs. Tambées conserva un molí obert al públic en el qual es pot comprar arròs de producció local. Acontinuació seguim fins a Palafrugell.

PERALADA I LA DO EMPORDÀ-COSTA BRAVA4

RUTA ALTERNATIVA

Des de Girona baixem fins a Hostalric i Breda per l'AP-7/E-15 o perl'N-II. La localitat de Breda (vegeu ruta 1) és un altre important centreceramista, amb nombrosos artesans, una indústria notable i unacolla de botigues del ram. Cal destacar el Centre Cultural Els Forns,situat en uns antics forns de ceràmica. Som al cor del Montseny,parc natural declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.Seguim la carretera fins a Arbúcies, on podem veure el Museu Etnològicdel Montseny — La Gabella, que constitueix un dels referents de lamuseografia etnològica a Catalunya. El Museu explica la relació humanaamb aquest espai natural mitjançant un multivisor de 12 projectors dedicata les llegendes del Montseny i 14 sales més que repassen l'evolució de lasocietat montsenyenca des de les ocupacions més antigues del massísfins al procés d'industrialització. Tornem a Hostalric i, per la GIV-5121, ensdirigim a Sils. A peu de carretera trobem la Col·lecció d'Automòbils deSalvador Claret, amb més de 300 vehicles —velocípedes, bicicletes, motos,automòbils, material d'aviació, etc.— que es mostren de forma cronològica.Per la C-63 arribem a Lloret de Mar, gran vila turística del litoral gironí.En el seu passeig marítim, una destacada casa colonial acull el Museudel Mar — Can Garriga, que exhibeix, entre altres peces, una gran col·leccióde maquetes navals. Voregem la costa per la GI-682 per anar a Tossade Mar (vegeu ruta 9). En el seu antic far, situat al punt més elevat del'emblemàtica Vila Vella, hi podem visitar el Centre d'Interpretació delsFars de la Mediterrània, un espai innovador que ofereix una aproximacióal món dels fars, la vida dels faroners, la història, l'arquitectura, la sevainfluència en el món del cinema i la literatura, etc.

De Tossa de Mar tornem a Girona.

A Palafrugell, el Museu del Suro dóna fe de la importància que aquestaactivitat va tenir en tota la zona i exhibeix diversos objectes relacionatsamb la feina dels tapers. Sense sortir de la vila també podem visitar laFundació Josep Pla, instal·lada a la casa natal d'aquest conegut escriptor.Seguim la C-66 fins a Palamós, un dels ports pesquers més importantsdel litoral català. Recomanem organitzar-se la ruta per ser-hi a la tardai gaudir així de l'arribada de les barques de pesca i del mercat de peixque s'instal·la al port. L'Espai del Peix, ubicat al mateix port palamosí,vol contribuir al coneixement, la sostenibilitat i la gastronomiadels productes marins, així com posar en valor i fer pedagogiad'un seguit d'espècies poc cotitzades, però amb una alta qualitatculinària. El Museu de la Pesca, situat també al port i únic a la Mediterràniaen el seu gènere, presenta de forma lúdica diversos aspectes de la relacióentre l'home i el mar.Deixem Palamós i agafem la C-256 per dirigir-nos a Calonge, on seguim


17

9

28

monumentals pensades específicament per ser exposades al museu,com ara la sala Mae West, la sala Palau del Vent o el Cadillac plujós.El museu s'estructura en tres espais: el Teatre-Museu pròpiamentdit, format per un vell teatre incendiat que Dalí va convertir enespai expositiu; el grup de sales, resultat de les progressivesampliacions, on s'exposen nombroses obres del llegat de l'artista,i les sales d'exposició Dalí·Joies, en les quals es presenten trenta-set joies d'or i pedres precioses dissenyades pel mestre.El museu conté un ampli ventall d'obres que descriuen la trajectòriacreativa del pintor, des de les primeres experiències artístiques(impressionisme, futurisme, cubisme, etc.) i les creacions surrealistesfins a les obres dels últims anys de la seva vida.Des de fa 21 anys el museu obre les seves portes de nit duranttot el mes d'agost i ofereix així una manera diferent de conèixerles seves col·leccions.Per tot això, la visita al Teatre-Museu representa una oportunitatexcepcional per endinsar-se en el món únic i captivador deSalvador Dalí.

De Figueres sortim per la C-260 cap a Castelló d'Empúries i Roses. Abansd'arribar a Roses, la GI-614 ens porta a Cadaqués.

Voltada d'un paisatge extraordinari i posseïdora d'algunes de les calesmés boniques i tranquil·les de la Costa Brava, la població de Cadaquésha esdevingut un centre artístic de primer ordre gràcies als pintors iartistes plàstics d'avantguarda que hi han passat o residit seguint elspassos de Salvador Dalí, vinculat de sempre a la vila. Val la penaperdre's pels seus carrerons i visitar l'església de Santa Maria. El nucliposseeix un museu d'art, algunes cases modernistes i diverses esculturesde Josep Llimona (prestigiós escultor català d'estil entre postromàntici modernista que va viure a cavall dels segles XIX i XX) ubicades alspanteons del cementiri. Cadaqués és un lloc ideal per passar-hi unanit i viure el particular ambient nocturn de la vila.

CADAQUÉS3

Un quilòmetre al nord de la població trobem una petita badia queforma una de les cales més boniques de Cadaqués: Portlligat. SalvadorDalí va triar aquest lloc per establir-hi la seva residència i el seu estudi,construïts a partir d'una sèrie de cases de pescadors adquirides perl'artista que, amb la seva estructura laberíntica, són com una obra mésdel genial pintor. El conjunt conserva mobles i objectes personals de

PORTLLIGAT4

CAP DE CREUS5

El Parc Natural del Cap de Creus és la primera reserva maritimoterrestrede Catalunya. Es tracta d'una superfície rocosa de més de 450 milionsd'anys que la tramuntana ha anat erosionant al llarg dels segles fins aconfigurar un litoral esquerp de gran bellesa. El paisatge singular del capde Creus va ser font d'inspiració constant per a Salvador Dalí. Les oficinesd'informació del Parc es troben a Sant Pere de Rodes, un impressionantmonestir romànic situat dins el municipi del Port de la Selva.El far del cap de Creus, habilitat ara com a espai d'exposicions, aculldiverses mostres sobre la fauna, la flora i els valors del parc.

Tornem a Figueres per agafar primer l'N-II, després la C-252 i, finalment, laC-31 cap a la Bisbal d'Empordà. Aquesta carretera creua de nord a sud l'interiorde l'Alt Empordà i passa per poblacions com Torroella de Fluvià, Viladamat,Verges i Parlavà. Justament a l'altura de Parlavà agafem la GI-643 en direccióa Rupià-Girona per arribar al nucli de la Pera, on es troba el castell de Púbol.

PÚBOL6

El castell de Púbol va ser un regal de Dalí a la seva esposa Gala, la qual—diuen— li va prohibir que s'hi acostés sense un permís escrit atorgatper ella mateixa. S'hi pot veure una col·lecció d'art, les cambres privadesde Gala, una col·lecció de vestits d'alta costura, el famós Cadillac que vapertànyer al matrimoni i la cripta en la qual reposa la musa de l'artista,així com un jardí amb uns estilitzats elefants i una font wagneriana.

Des de Púbol seguim la C-66 cap a la Bisbal. Abans d'arribar-hi, a l'altura delmunicipi de Corçà, ens desviem per la GIV-6702 per anar cap al santuari dela Mare de Déu dels Àngels.

SANTUARI DELS ÀNGELS7

En aquest santuari es van casar Gala i Salvador Dalí. Encara que noté gaire interès arquitectònic i cultural, ofereix unes vistes magnífiquesde 360 graus sobre pràcticament tota la província de Girona.

Dalí, com la biblioteca i el seu taller.Cal concertar la visita amb antelació trucant al telèfon 972251015.

Des de Portlligat podem agafar la carretera que va al cap de Creus i recórreralguns dels paisatges que més van inspirar Dalí.Des de Cadaqués també hi ha un camí de ronda que ofereix molt bones vistesde les cales i que porta fins al far del cap de Creus en poc més d'una hora.És una passejada molt recomanable.



Girona

Hostalric

Tossa de Mar

la Bisbald'Empordà

Figueres


Declarada Bé d'Interès Nacional, la vila d'Hostalric conserva quasi enla seva integritat un dels llegats monumentals més notables de l'edatmitjana a Catalunya i una important fortalesa militar d'època moderna.La torre dels Frares és un dels monuments més emblemàtics delmunicipi. Datada al segle XIII és la torre més antiga i, amb 33 metres,també la més alta; des del seu mirador es pot contemplar una vistaimmillorable de la vila. El portal de Barcelona és un dels accessos alrecinte emmurallat, del qual es conserven 600 metres de muralla i 10torres. Es recomana seguir el camí de ronda de les muralles fins a latorre d'Ararà, la més noble de la vila. De parada obligada són tambél'edifici on s’ubica l'Ajuntament (antic convent de frares), la torre delConvent, que acull una sala d'exposicions, la cova del Relliguer i el castelld'Hostalric. Aquesta fortalesa, amb una llarga història militar, va sertestimoni de la Guerra del Francès, un dels episodis bèl·lics méstranscendents en la memòria del municipi; la major part de la sevaestructura actual correspon a la reconstrucció duta a terme al segleXVIII, encara que se sap que el 1145 ja hi havia una fortificació al mateixindret. A Hostalric s'ofereix la possibilitat de fer visites guiades, e-rutesi visites amb la clau de la vila. En tots els casos cal posar-se en contacteamb l'Oficina de Turisme.

Agafem la C-35 cap a Sant Celoni. A 8 km trobem la GI-552, que va cap a Breda i quehem de creuar. A un parell de quilòmetres, un camí ens porta al castell de Montsoriu.

Entre CASTELLSi MURALLESFitxatècnica

VALOR CULTURALA la rica història de les comarques de Girona es deula construcció, en molts dels seus pobles,d'estructures defensives com ara castells i muralles,que al llarg del temps han esdevingut un patrimoniimportant.

TIPUS DE RUTALineal, de sud a nord.


INICIHostalric, vila situada al peu de l'AP-7 i de la C-35.

HOSTALRIC1

El castell medieval de Montsoriu, un dels més destacats de Catalunya,fou la seu de la nissaga dels vescomtes de Girona-Cabrera, una de lesmés preeminents de la corona d'Aragó. Ja al segle XIII, el cronista BernatDesclot dirà de Montsoriu que és «un dels bells i nobles del món».Arquitectònicament, el conjunt monumental està format per tres recintesemmurallats construïts entre els segles X i XV, i ocupa una extensió demig quilòmetre de perímetre. Actualment està en fase de restauració.

Seguim la GI-552 fins a arribar a Arbúcies, al cor del Montseny (vegeu ruta 8), un parc natural que és Reserva de la Biosfera dela UNESCO. El Museu Etnològic del Montseny – La Gabella té una sala dedicada a Montsoriu. A la vila també hi ha la interessantRuta Rusiñol, que segueix, indicats amb plafons, vuit dels paisatges que van inspirar el pintor Santiago Rusiñol entre els anys1927 i 1930. Continuem pujant per la carretera fins a trobar la C-25, que ens porta a Sant Hilari Sacalm, on antany s'ubicà elcastell de Solterra –avui dia només en queden restes–, i Santa Coloma de Farners, vila que acull el castell de Farners.Documentat al segle XI com a possessió dels comtes de Barcelona, l'edifici és de planta trapezial i conserva una gran torre cilíndricade més de 8 metres de diàmetre i 12 metres d'altura. Al castell s'hi arriba per una pista de 4 km que surt del parc de Sant Salvador,espai de gran bellesa que fa recomanable realitzar la ruta a peu. Agafant la carretera en direcció a Anglès, ens trobem de seguidaun trencall cap a Brunyola, petit poble que acollí el castell del mateix nom, datat el 1106. De les quatre torres que posseïal'edificació originària avui dia en queden tres, una de les quals fa de campanar de l'església i seu de l'Ajuntament. Tot seguitreculem fins a la C-25, que ens porta a Cassà de la Selva. Aquí agafem la C-65 per dirigir-nos a Llagostera, on podem fer unrecorregut senyalitzat al llarg de la seva antiga muralla. Per la GI-681 arribem a la costa i fem cap a la vila de Tossa de Mar.

MONTSORIU I ALTRES CASTELLS DE LA SELVA2

castell de Montsoriu

Castell d'Aro

Begur

Calonge


Aquesta ruta ens porta a pobles de gran interès històric. Visitaremantics castells, alguns dels quals en ruïnes però de valor històrici paisatgístic notable, sorgits fins i tot en l'època en què Gironaera zona fronterera entre el món àrab i el cristià. Tambéconeixerem vertaderes fortaleses de grans dimensions i murallesdefensives molt ben conservades. Donat l'origen medieval d'unabona part de les localitats que acullen aquestes fortificacions, laruta descrita aquí es complementa perfectament amb la número10, dedicada als pobles medievals.Però el visitant ha de ser conscient que hi ha molts més castellsi restes de muralles en altres pobles que, per necessitats de laruta i de mostrar els més valuosos, no apareixen aquí. Recomanem,per tant, als interessats en el tema que s'informin a les oficinesde turisme.

la Jonquera

Roses

3

16 29

Capital de l'Alt Empordà —una de les comarques més antigues dela història de Catalunya, com ho demostren els nombrososmonuments megalítics que trobem a la serra de l'Albera i elconsiderable llegat romànic de la zona—, Figueres és també la ciutatmés important al nord de Girona. Els nombrosos atractius culturalsque ofereix fan que mereixi una visita detinguda: a banda del MuseuDalí, a la mateixa vila cal destacar el Museu del Joguet de Catalunya,el Museu de l'Empordà, amb notables col·leccions d'arqueologia,art i història locals, i el Museu de la Tècnica de l'Empordà. De graninterès resulta així mateix la visita al castell de Sant Ferran, unafortalesa impressionat construïda entre els anys 1753 i 1772 (vegeuruta 9).Figueres també té diversos edificis modernistes remarcables,una rica vida cultural i una important zona de comerç, així comdiversos mercats (fruita i verdura, roba, brocanters).

El TRIANGLEDALINIÀFitxatècnica

VALOR CULTURALLa ruta permet seguir els passos de Salvador Dalí,mestre del surrealisme, a través de tres espais que,gràcies al treball de la Fundació Gala-Salvador Dalí(www.salvador-dali.org), reprodueixen fidelment lavida i l'obra del pintor.



INICIFigueres.


El pintor Salvador Dalí és un dels mestres del surrealisme i, sensdubte, un dels artistes més importants del segle XX. Nascut a lapoblació de Figueres, en la qual hi ha un museu que acull granpart de la seva obra, va viure molts anys a Portlligat, prop deCadaqués, en ple cap de Creus, on tenia establerts el taller i lacasa. Dalí és un dels genis que més inspiració han buscat en elpaisatge per crear la seva obra, i les roques, el mar i el relleuferéstec del cap de Creus sempre han estat molt presents en laseva producció. La ruta passa també pel castell de Púbol, la casaque Dalí va regalar a la seva dona Gala.

FIGUERES1

Situat al centre de Figueres, molt a prop de la Rambla, el Museu Dalíés un dels més visitats de tot Espanya. Es tracta, sens dubte, de la granobra de Salvador Dalí, que hi va treballar durant més de deu anys i enva dissenyar els detalls més mínims. Seva fou igualment la idea decoronar l'edifici amb una estructura reticular en forma de cúpula que,amb el temps, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. L'artistatambé va crear un conjunt d'obres, pintures, escultures i instal·lacions

TEATRE-MUSEU DALÍ2


Girona

Figueres

Cadaqués

Portlligat

Púbol

cap deCreus

santuaridels Àngels

Enclavada en un dels paratges de natura més exuberants de la Costa Brava,amb un 85% del territori protegit pel PEIN, la vila de Tossa conserva l'únicexemple de recinte emmurallat fortificat de la costa catalana. Declarada MonumentHistoricoartístic Nacional el 1931, les seves muralles medievals han esdevingutel perfil més internacional del litoral gironí. La primera referència al castrum deTorsa data de l'any 966. Convé assenyalar, d'altra banda, que fins al 1784 lapoblació va dependre del monestir de Ripoll. El castell, del qual avui dia noqueden restes, es trobava situat al punt més elevat de la Vila Vella (on actualmenttrobem el far), datava del 1187 i constituïa un element defensiu de primer ordre.Les muralles daten del segle XII, tot i que la major part són producte derestauracions posteriors, especialment del segle XIV. Del magnífic panyde muralla que es conserva destaquen les torres: la de Joanàs, queesguarda la badia; la de Codolar o torre de l'homenatge, que vetlla unade les platges més estimades de Tossa per la seva tradició de refugi depescadors, i la torre de les Hores, que presidia l'entrada pel pati d'armes.Coneguda per la seva tradició artística, a la Vila Vella hi trobem el MuseuMunicipal, un dels museus d'art modern més importants de les comarquesgironines. El Museu aplega una col·lecció extraordinària dels pintors més destacatsde les avantguardes europees que van sojornar a Tossa durant els cinc primersanys de la dècada dels trenta del segle XX, com Marc Chagall i André Masson.A la mateixa vila també podem visitar el Centre d'Interpretació dels Farsde la Mediterrània (vegeu ruta 8).

TOSSA DE MAR3 LA BISBAL D'EMPORDÀ5

Aquesta vila terrissaire (vegeu rutes 2 i 8) té un important castell que, datatel 1180, va ser residència dels bisbes de Girona i està declarat MonumentHistoricoartístic des del 1972 i també Monument Nacional. Mostra notablede l'arquitectura civil de l'edat mitjana, l'edifici, que està situat al mateixcentre comercial de la població, va ser objecte de diverses reformes alssegles XV, XVI i XVII i conserva encara ara una part de les muralles. Molt a prop,al barri de Castell d'Empordà, hi ha un altre castell documentat el 1301.

Sortim de la vila per la C-66 i ens desviem per la C-252 fins a trobar la C-31,que ens portarà a Torroella de Montgrí.

FIGUERES. CASTELL DE SANT FERRAN7

La fortalesa, una de les més grans d'Europa, té forma de pentàgonestrellat i un doble recinte de muralles, amb un perímetre exterior demés de 3.100 metres i un altre d'interior de 2.100 metres. Entre lesdues muralles hi ha un gran fossat i 8 cisternes. Amb un pati d'armesde 12.000 m2, el castell tenia una guarnició de 6.000 homes, encaraque estava preparat per allotjar-ne el doble. No es va obrir al públicfins al 1997, per la qual cosa es conserva en unes condicions excel·lents.Està declarat Bé d'Interès Cultural i Monument Historicoartístic.

Per la C-260 arribem a Castelló d'Empúries, una altra vila medieval de gran interès (ruta 10), i, després, aRoses, on visitarem la Ciutadella, un conjunt monumental en què es fan visibles les diferents ocupacionsde la ciutat des de la seva fundació pels grecs fins al seu abandó, ja al segle XIX (ruta 11). La Ciutadellapròpiament dita és una fortificació renaixentista que fou destruïda parcialment durant l'ocupació napoleònica.Tornem a Figueres, des d'on agafem l'AP-7 o l'N-II fins a la vila fronterera de la Jonquera. Des d'aquí podemcontinuar cap al castell de Rocabertí i, especialment, al de Requesens, situat en ple Paratge Natural del'Albera. Documentat el 1050, a finals del segle XIX es va construir un nou edifici neomedieval força espectacular.Encara que abandonat, mostra tres muralles, torres rodones i quadrades, patis i escalinates, etc.

La ruta acaba al castell de Requesens.

TORROELLA DE MONTGRÍ6

Vila de gran importància històrica (va ser vila reial l'any 1273),Torroella de Montgrí conserva un centre medieval amb diversospalaus i una església gòtica força notable. La construcció del castell,situat al cim de la muntanya del Montgrí (309 metres), es deu al reiJaume II. Des de la fortalesa —que, si bé inacabada, conserva tot elperímetre i les quatre torres cilíndriques— es poden contemplar unesvistes espectaculars de la comarca i de les illes Medes. S'hi accedeixper una ruta de senderisme d'una hora de duració.

Reprenem de nou la C-31, que seguim ara cap a Figueres, on hi ha el castell de Sant Ferran.

CASTELL D'ARO - CALONGE - BEGUR4

La GI-682, una bonica carretera que serpenteja per la costa, ens porta aSant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro, des d'on ens dirigim a Santa Cristinad'Aro i Castell d'Aro. L'origen d'aquesta última població se situa en el castellmedieval de Benedormiens, que guardava el monestir de Sant Feliu deGuíxols. El castell, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en unpujol a 42 metres d'altura. Actualment, i després de la restauració parciala què fou sotmès, es fa servir com a sala d'exposicions. Seguim per la C-31 fins al poble veí de Calonge, que conserva un castell datat el 1019, envoltatde torres i muralles i amb un important pati d'armes interior.Sense deixar la carretera C-31, avancem cap a Palamós i Palafrugell i ensdesviem per la GI-653 cap a Begur, un preciós poblet presidit per un castellcircular al qual es pot pujar tot fent una tranquil·la passejada i que ofereixmagnífiques vistes de les cales del municipi. A partir d'aquí, a escassosquilòmetres de distància trobem una sèrie de pobles medievals que mereixenuna visita detinguda (vegeu rutes 8 i 10): Pals, Palau-sator (torre de les Hores),Peratallada, Cruïlles, Monells, Corçà, Ullastret... Seguim cap a la Bisbal.


15

10

30

Encara que la seva història gira al voltant del monestir romànici el centre medieval (vegeu rutes 1 i 5), la vila de Ripoll també téun bon grapat d'edificis modernistes, com ara can Bonada, SantMiquel de la Roqueta, can Codina, la casa Dou i la casa Alòs.

La ruta modernista pot seguir per l'N-152 fins a Ribes de Freser i, travessantla collada de Toses per una carretera d'alta muntanya, anar a parar a laCerdanya per visitar-ne la capital, Puigcerdà. Cadascú ha de valorar l'esforçque representa fer aquest trajecte, perquè si bé Puigcerdà ofereix forçaopcions culturals (vegeu rutes 1 i 6) i la vall és espectacular, el seu interès desdel punt de vista estrictament modernista és limitat, ja que tan sols algunesde les cases que envolten l'estany mereixen la visita.

RIPOLL13

Olot és la capital de la Garrotxa, una de les comarques amb méspersonalitat de les que formen la província de Girona, sobretotgràcies als seus volcans. El Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa és un gran espai protegit, d'una bellesa i un valornatural notables, que engloba 11 municipis, 26 reserves naturalsi més de 40 volcans. Dins el Parc hi ha nombroses zones desenderisme. La comarca ha estat font d'inspiració de poetes, comJoan Maragall, que dedicà una poesia a la coneguda Fageda d'enJordà, i de pintors: aquí nasqué precisament la important escolapaisatgística d'Olot, amb remarcables noms de la pintura catalanadels segles XIX i XX, com Josep Berga i Boix i Marià i JoaquimVayreda.La vila d'Olot, situada al bell mig del Parc Natural, ofereixnombroses àrees d'interès, com la cultural (llarga tradició artísticaen pintura, escultura i imatgeria religiosa), la natural (volcà delMontsacopa, aiguamoixos de la Moixina, jardí botànic), lagastronòmica i la comercial.Dins la ciutat destaquen diverses construccions modernistes inoucentistes, com la casa Solà-Morales (reformada per Domènechi Montaner), la casa Gaietà-Vila i la casa Gassiot, entre d'altres;edificis religiosos com l'església de Sant Esteve, la de la Mare deDéu del Tura i els claustres renaixentistes del Carme, i museuscom el Comarcal de la Garrotxa, situat a l'edifici neoclàssic del'Hospici (quadres de l'escola paisatgística d'Olot), el Museu delsVolcans i la Casa Trincheria, casa benestant del segle XVIII lesestances de la qual es poden visitar.

Des d'Olot agafem la l'N-260 fins a trobar la C-38, que va de Ripoll aCamprodon, vila que visitarem en primer lloc per continuar després cap aRipoll i Puigcerdà.

CAMPRODON12

El desenvolupament industrial de Ripoll i el sorgiment deCamprodon com a destinació turística —degut, sobretot, al Dr.Robert, que recomanava estades a la vall de Camprodon als seuspacients— van fer que el modernisme arrelés amb força enaquestes dues poblacions.A Camprodon (vegeu rutes 1 i 12) s'hi van construir cases diversesfamílies burgeses barcelonines, especialment al llarg del passeigde Maristany. Entre aquestes edificacions cal esmentar canOliveda, can Torrent, el Casal, can Winkle, can Conde, can Cabot,can Mas de Xeixàs, can Guasch i can Maristany.La vila també té un museu dedicat al músic Isaac Albéniz i és unpunt de sortida magnífic per fer rutes a través de la vall delmateix nom.

OLOT11


Els POBLESMEDIEVALSFitxatècnica

VALOR CULTURALLa història mil·lenària de Girona es plasma a laperfecció en una llarga sèrie de pobles d'origenmedieval que guarden un ric patrimoni cultural iarquitectònic.



INICIGirona.


L'edat mitjana tingué una gran importància a les comarques gironines,la història de les quals s'ha forjat entre petits comtats independents(Empúries, Peralada, Besalú, Girona...) i monestirs. En són prova lesviles emmurallades, els castells, les esglésies romàniques i gòtiques,els palaus i altres elements arquitectònics i culturals que anemtrobant per tot el territori. Aquesta ruta recorre alguns dels poblesmés importants d'aquest passat històric. En molts casos es tractade petites viles que han conservat intacte el seu encant particular;d'altres han sabut combinar sàviament el passat amb el present iel futur i són llocs amb un atractiu singular que ofereixen un ricavida artesanal al visitant. En alguns pobles se celebren encara araimportants fires i mercats medievals. Cal dir que aquesta ruta escomplementa perfectament amb d'altres, especialment amb la 9(Entre Castells i Muralles) i amb la 1 (Romànic).

Som en un antic nucli fortificat típicament medieval, amb carrersirregulars que per una banda queden tancats per les muralles i, perl'altra, desemboquen a la plaça Major. El nucli de població sorgí alvoltant del castell, que conserva una elegant façana gòtica i unamagnífica torre de l'homenatge, considerada una de les més importantsde Catalunya. Fora muralles hi ha l'església romànica de Sant Esteve.

Seguim la carretera fins a arribar a la localitat d'Ullastret, famosa pel poblatibèric (vegeu ruta 11) que hi ha a escassa distància del nucli.

PERATALLADA3

La ciutat de Girona conserva nombrosos elements medievals, queapareixen explicats amb més amplitud a la ruta 4.

Sortim de Girona pel nord, seguint la C-66 en direcció a la Bisbal d'Empordà.A l'altura de Bordils agafem la GIV-6701, que passa per les localitats de SantMartí Vell, poble rural i tranquil de gran encant en el qual destaca l'església,del 1433 i amb un curiós campanar gòtic tardà acabat en punxa, Madremanya,un altre poble encisador amb un bonic conjunt monumental, Monells iCruïlles. Al costat, a la C-66, trobem la Bisbal i Corçà.

GIRONA1

A la Bisbal, capital del Baix Empordà i important centre terrissaire,destaquen el castell que es conserva al centre de la població (vegeu ruta9), les cases porticades, la plaça Major i el carrer del Call. Juntament ambels altres tres pobles esmentats, conforma una ruta de gran encantdominada per cases de pedra, arquivoltes i ornamentacions en portes ifinestres, i al llarg de la qual trobarem un bon nombre de bars i restaurantson parar-nos a fer un mos. Monells i Cruïlles es troben a només 2 km dedistància, la mateixa que hi ha entre Monells i Corçà. A Monells destacala plaça porticada. Però l'element arquitectònic més important dels trespobles és, sens dubte, la torre romànica de Cruïlles. Es tracta de la torrede l'homenatge de l'antic castell de la població (s. XI-XII), que fa 22,5metres d'altura i 24 de circumferència, amb un gruix de paret de 2,39metres. El conjunt monumental de Cruïlles inclou així mateix les esglésiesde Sant Joan de Salelles i l'Esperança i el monestir benedictí de SantMiquel, del segle IX, que, situat a la barriada de Salelles, només conservala basílica romànica i una petita part del claustre.

Passat la Bisbal seguim la C-66 cap a Palafrugell, però de seguida trobem laGI-644, que agafem per anar a Peratallada.

MONELLS - CRUÏLLES - LA BISBAL - CORÇÀ2


Corçà

Monells

Peratallada

Sant Julià iSant Feliu de Boada

Ullastret

Pals


Peralada

FigueresBeuda

Besalú

Banyoles


Hostaletsd'en Bas

Girona

Cruïlles

Amer

Anglès

2

14 31

La GRAN RUTAMODERNISTA

GIRONA8

Girona, una de les quatre capitals de província catalanes, és unaciutat monumental amb un ric patrimoni cultural, artístic imuseístic. Aquí es concentren elements de diferents èpoques,des del romànic fins a l'arquitectura racionalista dels anys seixanta(vegeu rutes 1, 4 i 10). En l'apartat modernista cal ressaltar algunsedificis de gran valor, com la casa Teixidor o casa de la Punxa,que acull la seu del Col·legi d'Arquitectes Tècnics, la FarineraTeixidor, situada davant de l'anterior i actual seu del diari El Punt,i la casa Batlle, amb vuit mussols de ceràmica a la cornisa. Hi ha,a més, altres cases projectades per l'arquitecte Rafael Masó, comla casa Ensesa, la casa Gispert Saüch o la casa Masó.

Per l'N-141 seguim el curs del riu Ter, de gran interès industrial (vegeu ruta8), cap a Bescanó, on podem veure la Central Elèctrica, obra modernista del'arquitecte Joan Roca i Pinet, i Anglès, amb dues cases modernistes situadesal barri vell: la casa Vinyes i la casa Cendra, projectades per Rafael Masó.A Anglès prenem la GI-542, una carretera de gran bellesa que, travessant lesGuilleries, s'endinsa a la comarca de la Selva. Arribem així a Sant HilariSacalm, vila balneària i d'estiueig que també té edificis modernistes notables,com ara el balneari de la Font Picant i l'antiga cooperativa. A 7 quilòmetreses troba el castell de Villavecchia, obra d'Enric Sagnier i Villavecchia.Continuem fins a l'Eix Transversal (C-25) i el deixem per dirigir-nos a SantaColoma de Farners, important vila (vegeu ruta 9) amb un ric patrimonibalneari des de la qual agafem la C-63 per anar a Vidreres i la C-35 fins aLlagostera. Des d'allí arribem a Caldes de Malavella per la GI-674.

CALDES DE MALAVELLA9

De totes les viles de la comarca de l'aigua (la Selva), la que conservaun patrimoni modernista més abundant i de més valor és, sensdubte, Caldes de Malavella. A cavall dels segles XIX i XX aquí esdesenvolupà, aprofitant la riquesa de les aigües termals de la zona,una cultura balneària molt important. Aquesta nova oferta vaatreure a Caldes la burgesia catalana, que s'hi va construirnombroses cases d'estiueig, algunes de les quals segons l'estilmodernista imperant en aquell moment. Diverses cases del pobletambé van voler incorporar elements noucentistes (arcs, rajolesdecoratives, forjats en finestres i balcons, vitralls, mobiliari, etc.).El resultat és un important patrimoni modernista representatper una vintena d'edificis, com ara el Balneari Vichy Catalan, deGaietà Buïgas, el Balneari Prats, d'Eusebi Bona, la casa de lesPunxes, la casa Rosa o casa Estapé i la casa Mas i Ros, en la qualvisqué el compositor de sardanes Francesc Mas i Ros.

Des de Caldes de Malavella anem cap a l'N-II o l'AP-7 per pujar fins a Figueres,a uns 50 quilòmetres.

FIGUERES10

La ciutat de Figueres, la més important al nord de Girona, presentaun bon nombre d'atractius culturals i museístics que mereixenuna visita detinguda i no centrada només en el Museu Dalí, laseva peça més valuosa (vegeu rutes 3 i 9).A finals del segle XIX, la prosperitat de la ciutat va fer que algunesfamílies adinerades impulsessin la construcció de diversos edificisd'estil modernista que, avui dia, configuren un llegat notable i dignede conèixer. Destaquen, en particular, la casa Puig Soler, en la qual vanéixer Salvador Dalí, la casa Mas-Roger (segon domicili del pintor),la casa Salleras i la casa Roda, així com la Sala Edison (el primercinema que va existir a la província de Girona), el Cinema-Teatre ElJardí, el Casino Menestral i l'antic escorxador municipal. Entre elsartífexs d'aquestes construccions es troben arquitectes de la talla deJosep Azemar, Josep Martí, Sebastià Pi, Josep Bori i Llorenç Ros.

Des de Figueres ens podem acostar a Cadaqués (vegeu ruta 3) per la carretera C-260,que passa per Castelló d'Empúries i Roses. La vila de Cadaqués, molt lligada a la figurade Salvador Dalí i al món de l'art, mereix una visita per la seva bellesa i per lesesplèndides cales que la flanquegen. Aquí també es poden admirar diverses casesmodernistes i alguns panteons del cementiri, decorats amb escultures de Josep Llimona.Tot seguit tornem a Figueres i agafem l'N-260 fins a Besalú, una de lespoblacions amb més encant de la província (vegeu rutes 1, 4 i 10), i Olot.


Aquesta vila medieval, que fou capital del comtat d'Empúries, conserva diversosedificis interessants, com la Casa de la Vila, l'antiga Llotja de Mar, la Casa Gran,antics convents, restes de muralles, el pont Vell, etc. Però la joia de la poblacióés, sens dubte, l'església gòtica de Santa Maria (s. XIII), coneguda per la sevagrandària com la «catedral de l'Empordà»; el campanar és romànic.

POBLES MEDIEVALS DE LA GARROTXA8

PERALADA7

Capital de l'antic comtat de Peralada, passà després a mans dels vescomtesde Rocabertí, impulsors de la construcció del castell que, reformat al segleXIX, ha arribat fins als nostres dies. L'edifici acull un casino de joc, i a l'estius'hi celebra el festival internacional de música més important de Catalunya.El poble posseeix un gran recinte històric i monumental que cal visitaramb calma i en el qual destaquen el claustre de l'antic convent de SantDomènec, un monument romànic (s. XII-XIII) de gran bellesa amb capitellsdecorats amb escenes bíbliques; el convent del Carme (s. XIV), amb claustrei església gòtics i actual seu de l'arxiu històric; una important bibliotecaamb més de 70.000 volums i el museu del castell.

Tornem a Figueres i agafem l'N-260 fins a Besalú, important vila medieval (vegeu rutes 1 i,especialment, 4) que mereix una visita detinguda i que ens pot servir de punt de partida perrecórrer altres llocs de la Garrotxa amb centres històrics d'origen medieval.

De nou, quatre poblets en molt poc espai. Ullastret presenta la tipologiamedieval característica, amb muralles de gran altura, deu torres de defensa(s. XIII-XIV), la llotja gòtica i l'església romànica de Sant Pere. Molt a prop trobemPalau-sator, nucli medieval amb carrers disposats al voltant de les restes del'antic palau de la Torre, que encara ara conserva una gran torre preromànica.També s'hi poden apreciar vestigis de la muralla i les torres de defensa.De tornada a la GI-651, a Sant Julià de Boada veurem una petita esglésiapreromànica (s. X) i, davant per davant, la localitat de Sant Feliu de Boada,amb un temple fortificat d'estil gòtic. Som ja a tocar del nucli de Pals.

ULLASTRET - PALAU-SATOR - SANT JULIÀI SANT FELIU DE BOADA

4

El municipi de Pals, que posseeix una llarga platja situada a un parell de quilòmetresdel centre urbà, conserva una de les viles medievals més destacades de Catalunya.El seu barri antic, conegut com el Pedró, està situat dalt d'un promontori (nooblidem que ens trobem en una zona que fou lacustre i en la qual, de fet, encaraara es conrea arròs), ubicació que el fa visible des de molt lluny i, alhora, l'hadotat d'un mirador excel·lent. El conjunt, declarat Monument Historicoartístic,aplega molts elements interessants que van des del romànic fins al segle XVIII ique són visibles en finestres, arcs, pous, etc. Destaquen Ca la Pruna, casa fortificada(s. XV-XVI) que, emplaçada a l'entrada del recinte, acull diverses sales d'exposició;l'església gòtica de Sant Pere; la torre de les Hores, únic vestigi de l'antic castelli autèntic far de la comarca; la muralla, conservada gairebé en la seva totalitat,i sis torres de defensa. És molt recomanable passejar-se pels seus carrers ambcalma, admirar-ne els elements arquitectònics i fer parada en alguna de lesdiverses botigues d'artesania.

Per la C-31 arribem a Torroella de Montgrí, vila comercial que conserva restes d'antigues torres i muralles medievals(portal de Santa Caterina, torre de les Bruixes, cases porticades a la plaça, antic palau reial, església gòtica de SantGenís, etc.). A l'estiu s'hi celebra un important festival internacional de música.Seguint la C-31 en direcció a Verges, tan bon punt sortim de Torroella ja trobem el poblet d'Ullà, també medieval, en elqual destaca l'església (s. XVIII). Més endavant arribem al trencall que per la GI-632 porta cap a Bellcaire d'Empordà, onpodem visitar el castell (s. XIII) i l'església romànica de Sant Joan. A continuació passem per Albons (església romànica deSant Cugat), per recuperar la C-31 que ens porta prop de Figueres, on agafem la C-260 fins a Castelló d'Empúries.

PALS5

Tornem cap a Figueres i la voltegem pel nord per agafar la C-252, que ens porta a Peralada.

A tocar de Besalú, per la GIV-5234, trobem Beuda, poble d'origenromànic que, en una simbiosi perfecta amb l'entorn, conservacastells, cases pairals i monestirs de gran valor. Destaquen l'esglésiaromànica de Sant Domènec de Palera (s. XI) i la de Sant Feliu deBeuda, amb una valuosa pica baptismal (s. XII). A continuacióbaixem cap a Banyoles (vegeu rutes 1 i 7) per agafar la GI-524 iarribar a Santa Pau, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa. Aquest poble, d'origen medieval, s'estructura al voltantdel castell i la plaça Major (s. XIII-XIV), porxada i amb forta personalitat,en un entorn natural força espectacular (vegeu ruta 7).

Arribem tot seguit a Olot i, per la C-152 primer i la GIP-5272 després, als Hostalets d'en Bas, poblesituat al cor de la Vall d'en Bas. En el seu recinte històric destaca el carrer Teixeda, amb balconadesde fusta, declarat Monument Historicoartístic Nacional. A la mateixa població també hi ha un interessantpont romànic (vegeu ruta 7). Reculem i agafem la carretera que porta a Sant Feliu de Pallerols, les Planesd'Hostoles i Amer. En aquesta població sobresurt la plaça de la Vila, considerada la segona plaça porxadamés gran de Catalunya: cal destacar que tots els porxos són diferents, així com els edificis de la plaça,fruit d'èpoques i estils molt variats. L'element més notable de la plaça és, potser, el paviment, fet dellambordes de diferents poblacions de Catalunya. També cal visitar el monestir benedictí de SantaMaria, l'origen del qual es remunta al 949 i que va estar actiu fins al 1835. Del conjunt se'n conservenl'església, restes del claustre i l'antiga casa de l'abat (avui convertida en dispensari mèdic). L'antigaestació és avui dia un punt d'informació turística i lloc de pas de la via verda ciclista que uneix Gironaamb Olot i Sant Feliu de Guíxols. Seguim la carretera fins a Anglès, localitat que té un dels barris gòticsmés destacats de Catalunya. Els carrers Major i d'Avall figuren entre els més singulars de la població.Fora del nucli urbà, i disseminats per tot el terme municipal, es poden visitar magnífics masos rurals,com can Biel i can Planes (s. XVI), ambdós fortificats, el mas i molí de Cuc (s. XV), Bellveí o el mas Perarnau(s. XII). També hi trobem diverses ermites. Des d'Anglès tornem a Girona, fi de la ruta.


11

32 13

ULLASTRET. POBLAT IBÈRIC5

Datat al segle VII aC, aquest jaciment permet conèixer en detall lacultura dels ibers: recinte emmurallat, estructura urbanística,rituals funeraris, activitats socials, etc. Al mateix complex hi hatambé un museu d'arqueologia.

Baixem per la GI-644 fins a prop de la Bisbal, on agafem la C-66 per anar fins a Palafrugell. Des d'aquí ensarribem a la cala de Llafranc i pugem al far de Sant Sebastià, situat a 178 metres d'altitud i amb unesvistes fantàstiques al mar. A la zona es conserven algunes restes del poblat ibèric de Sant Sebastià dela Guarda. De camí a Palamós trobem un trencall cap a la platja del Castell, un dels pocs indrets de lacosta que es mantenen totalment verges. Un camí de ronda ens porta a les restes d'un altre poblat ibèric.Seguim la carretera de la costa fins a Platja d'Aro i, cap a l'interior, Castell d'Aro (vegeu ruta 9), on hiha les restes de la vil·la romana del Pla de Palol (s. I aC). Ens endinsem al massís de les Gavarres per unacarretera local de gran bellesa. A prop de Romanyà de la Selva hi ha el dolmen de la Cova d'en Daina.Després de visitar-lo tornem cap a la costa i ens dirigim a Tossa de Mar.



Darnius

Agullana

Roses

Sant Martíd'Empúries

Ullastret


Olot

Sant Paude Segúries

Girona

Figueres

Les ARRELS delsAVANTPASSATSFitxatècnica

VALOR CULTURALLa ruta segueix alguns dels importants jacimentsarqueològics que, disseminats per les comarques deGirona, conformen un patrimoni excepcional,herència dels nostres avantpassats més ancestrals.



INICIFigueres.


La fèrtil terra de Girona ha estat habitada des de tempsimmemorials per diferents cultures i civilitzacions que, al llargde la història, ens han deixat un bon grapat d'exemples del seupas per aquestes contrades: restes de la cultura megalítica, covesprehistòriques, poblats ibèrics, jaciments grecoromans, etc. Laruta ens acosta a alguns dels jaciments arqueològics del territorigironí per conèixer més de prop aquestes civilitzacions i apreciarel paisatge i els costums que n'hem heretat. El punt fort de laruta és el jaciment grecoromà d'Empúries, un dels més importantsde tot l'Estat espanyol i testimoni del lloc pel qual les civilitzacionsgrega i romana van entrar a la península Ibèrica.

Sortim de Figueres per l'AP-7 o per l'N-II en direcció a la Jonquera.Per la GI-602 arribem a Espolla, on es troba el Centre d'Informaciódel Paratge Natural de l'Albera. Allí ens podem informar sobre lesrutes megalítiques de la zona, que enllacen més de 130 elementsd'aquesta cultura, principalment dòlmens i menhirs. A les rodaliestambé es poden visitar nombroses mostres de l'arquitectura romànica(vegeu ruta 1) i castells com el de Requesens (vegeu ruta 9).

A la mateixa altura on neix la GI-602 comença, a l'altra banda, la carretera GI-502, que ens porta al poble de Darnius, situatal costat del pantà de Boadella. Més amunt trobarem un altre trencall que, per la GI-500, permet arribar fins a Agullana.

FIGUERES. L'ALBERA MEGALÍTICA1

Darnius i Agullana són els punts de partida per accedir a la zona deSalines-Bassegoda. A la vila d'Agullana també hi podem veure menhirs,dòlmens i una necròpolis molt propera al poble. Entre romànic i castellspodem arribar-nos al santuari de la Mare de Déu de les Salines, al castellde Cabrera, a Albanyà i al poble emmurallat de Sant Llorenç de la Muga.

Tornem a Figueres per agafar la C-260 fins a Castelló d'Empúries i Roses.

RUTA MEGALÍTICA DE SALINES-BASSEGODA2

A Roses, destacada població turística i comercial, visitarem la Ciutadella (vegeuruta 9), conjunt monumental en el qual podem seguir les diverses ocupacionsque va tenir la vila al llarg de la història. A banda d'un jaciment ibèric, grec iromà que permet apreciar el barri hel·lenístic (segles IV i III aC) i una gran vil·laromana, destaquen un cementiri medieval i la fortificació renaixentista.

Tornem a Castelló d'Empúries per agafar la GIV-6216, que, travessant el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ens portaa Sant Pere Pescador, l'Armentera i, per una carretera local, Viladamat, des d'on seguim la GI-623 fins a l'Escala.

ROSES. LA CIUTADELLA3

Banyoles

Salines-Bassegoda

l'Albera

LA BISBAL D'EMPORDÀ7

La capital de la comarca del Baix Empordà és una vila d'una granimportància històrica, centrada en el seu castell (vegeu ruta 9).Principal centre ceramista de la província (vegeu ruta 8) i nuclicomercial de primer ordre, del seu patrimoni modernista endestaquen la casa de Carreras-Dagas, (actualment un petit hotelal centre de la ciutat), i l’antic cinema El Mundial. L’edifici de lesVoltes, d’estil noucentista, també té una de gran importànciaarquitectònica.

PALAFRUGELL6

Important població amb un ric mercat, una vida cultural moltactiva i un passat industrial lligat a la producció de suro (vegeuruta 8). Aquí va néixer i viure durant molts anys l'escriptor JosepPla, entorn del qual s'ha creat una ruta de gran interès queressegueix els llocs que li van servir d'inspiració.La població conserva diversos edificis modernistes, com ara lacasa Almeda, la casa Miquel, el Casino, la cooperativa La EconómicaPalafrugellense, el Museu del Suro - Can Mario, etc.Les cales del municipi (Calella, Llafranc, Tamariu, Aigua Xelida),situades a escassos quilòmetres del nucli de Palafrugell, són deles més característiques de la Costa Brava, com també les quesegueixen cap al nord, pertanyents ja al municipi de Begur. Estracta de llocs d'estiueig tradicionals en els quals trobaremalgunes cases modernistes. Val la pena passejar-s'hi i recórrerels seus camins de ronda, que voregen cales de gran bellesa.

Des de Palafrugell agafem la C-66 fins a la Bisbal d'Empordà i, després, Girona.

S'AGARÓ5

Som en una de les zones més residencials de la costa, on l'estilnoucentista es fa notar en diversos edificis refinats, però desobrietat clàssica. Destaquen, en particular, la Senya Blanca il'Hostal de la Gavina, situats a la urbanització de s'Agaró, obrade Rafael Masó i Francesc Folguera.

Sense deixar la carretera de la costa, que passa a ser la C-253, travessemPlatja d'Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós. La cala de la Fosca, alnord d'aquesta població, té també algunes cases modernistes. Per la C-31ens separem lleugerament de la costa per arribar a Palafrugell.

La Vila Vella de Tossa posseeix una de les muralles medievalsmés importants de Catalunya. El 1931 va ser declarada MonumentHistoricoartístic Nacional (vegeu rutes 9 i 11). Tossa de Mar ésuna població amb una presència forta dins del món de l'art, iaplega alguns museus remarcables.El principal element modernista de la població és la casa Sans,obra de l'arquitecte Antoni de Falguera.

Seguim la GI-682 fins a Sant Feliu de Guíxols.

TOSSA DE MAR3

Destacada població turística i un dels ports pesquers mésimportants de la Costa Brava. Els miradors són un dels encantsd'aquesta vila, que té en el seu antic monestir (vegeu ruta 1) unreferent cultural. Es tracta d'una de les poblacions amb méspatrimoni modernista de tot Girona. Són obra de l'arquitectemunicipal General Guitart i Lostaló el Casino dels Nois i la casaPatxot; a Rafael Masó li devem la seu de “la Caixa” (Caixa dePensions i Estalvis) i can Casa, i a Puig i Cadafalch, el panteóCasas. El cementiri municipal també mereix una visita. Trobemaltres elements modernistes d'interès a la casa Estrada o a latorre de les Punxes, a la zona de Sant Pol.

Seguint el litoral, després de la cala de Sant Pol arribem a s'Agaró.

SANT FELIU DE GUÍXOLS4

entre altres— hi van construir edificis d'interès, com el santuaride la Mare de Déu de Gràcia, l'església de Sant Romà, la capelladel Santíssim, etc.Al cementiri, que domina el mar, s'hi troben diversos panteonsd'estètica modernista, com el de la família Costa Macià.També és recomanable la visita als Jardins de Santa Clotilde,dissenyats el 1919, en plena època modernista, per l'arquitecteNicolau Maria Rubió i Tudurí.

Per la carretera GI-682, que serpenteja entre revolts sobre algunes de les calesmés espectaculars de la Costa Brava (hi ha també un mirador en el qual val lapena aturar-se), arribem a Tossa de Mar.


L'Escala és una població turística i marinera, amb una indústria desalaó d'anxoves molt destacada. Des d'aquest punt, caminant per lacosta s'arriba a Sant Martí d'Empúries (a 1,8 km), un recinte medievalde gran encant amb només quatre cases. Presidit per l'església (s. X),el lloc és idíl·lic, amb molt de verd i un petit bosc que porta fins a laplatja. Allí, un camí remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics deBarcelona 92 —la flama olímpica, que va arribar a Catalunya per mar,fou desembarcada al mateix lloc en què ho van fer els grecs 2.500anys abans— ens condueix, passant per l'antic port grec, encara visible,fins al jaciment arqueològic. La fundació d'Empúries es remunta al'any 550 aC, quan una colònia grega, la primera de la penínsulaIbèrica, s'establí en la zona. Cap al 100 aC s'inicià la construcció dela ciutat romana, una mica més amunt de la grega. El museu delrecinte no és gaire gran, però custodia peces de valor trobades en eldecurs de les excavacions i, de forma molt didàctica, explica a laperfecció la importància de l'assentament i la relació que tingué ambel poblat d'Ullastret.

Des de l'Escala reprenem la GI-623 fins a trobar la C-31, que seguirem fins a Verges i Parlavà, on ensdesviem en direcció a Torroella de Montgrí. A mig camí, la GI-644 ens porta al poblat ibèric d'Ullastret.

CONJUNT MONUMENTAL D'EMPÚRIES4

2

12 33

Comencem la ruta a Blanes, on trobem dos focus modernistesrellevants. D'una banda, el que integren les edificacions ambelements modernistes que les famílies indianes van fer construiren tornar d'Amèrica. Entre aquests edificis destaca la Casa delPoble, que fins a l'esclat de la Guerra Civil fou un important centrecultural, recreatiu i polític. També són dignes d'esment la casaTordera, amb un mirador circular i decoracions a les finestres,can Alemany, la casa de l'Estrella, can Panxo Gordo...D'altra banda cal ressaltar els jardins botànics. De visita obligadaés, sens dubte, el Jardí Botànic Marimurtra, situat entre les calesde Sant Francesc i sa Forcanera. El seu impulsor, Karl Faust,n'encarregà el disseny a Josep Goday el 1928. Actualment és undels jardins botànics més importants d'Europa, amb més de 6.000espècies vegetals procedents d'arreu del món.També a Blanes podem visitar el Jardí Botànic Pinya de Rosa,que destaca pel seu valor paisatgístic i mediambiental.

Som en un dels principals nuclis turístics de Girona, una poblacióamb més de mil anys d'història dels quals dóna fe el poblat ibèricde Puig Castellet (vegeu ruta 11). Diversos arquitectes de l'èpocamodernista —Enric Monserdà, Bonaventura Conill o Puig i Cadafalch,

La GRAN RUTAMODERNISTAFitxatècnica

VALOR CULTURALEl modernisme va ser un important moviment artístici cultural que aflorà a principis del 1900. A Catalunyava agafar una forta volada, especialment en el campde l'arquitectura.

TIPUS DE RUTATransversal: travessa tota la província, de sud a nordi d'est a oest.


INICIPartim de Blanes, però donada l'amplitud de la ruta, teniml'opció d'iniciar-la en diverses ciutats principals, com araGirona, Figueres, Olot, Ripoll o Puigcerdà.


El modernisme (conegut amb el nom d'Art Nouveau a França iBèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Modern Stylea Anglaterra i Stile Liberty a Itàlia) va ser un moviment forçaimportant a Catalunya, tant en les arts decoratives i gràfiquescom en la pintura. Però el camp en el qual va destacar especialmentva ser l'arquitectura, amb noms tan reconeguts com els d'AntoniGaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch oRafael Masó.A les comarques de Girona trobem un bon nombre d'edificisdestacables, tant a les principals ciutats com als centres d'estiueig,on la burgesia catalana es va construir cases seguint l'estilimperant en l'època.

LLORET DE MAR2

BLANES1

Blanes




Palafrugellla Bisbal d'Empordà

Caldes de Malavella

Olot

Camprodon

Ripoll

s'Agaró

Girona

Figueres

CAMÍ RAL VIC-OLOT11

El Camí Ral de Vic a Olot, amb una llargada de 44 km, uneixaquestes dues ciutats tot travessant la plana d'Olot, el Cabrerèsi la plana de Vic. El camí, senyalitzat al llarg de pràcticament totel recorregut, conserva part de l'antic empedrat i diversesconstruccions remarcables. En destaca el tram central, el de lesMarrades, una obra d'enginyeria impressionant integrada en unaorografia molt abrupta. Si s'està preparat, el camí es pot recórrerbé en un dia o, si es vol fer amb més calma, en dos. En el cas quenomés vulguem fer el tram de les Marrades, hem d'accedir alsHostalets d'en Bas per la C-153 i dirigir-nos cap al Molí de l'Aubert,on podem aparcar i començar la ruta, que puja amb decisió els400 metres de desnivell que hi ha fins l'Hostal del Grau. Podembaixar pel mateix camí, o arribar fins Falgars d'en Bas i baixarcap als Hostalets pel camí senyalitzat.

TOSSA DE MAR. VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS6

Aquest establiment romà (s. I aC — s. VI dC) de grans dimensionses troba situat dins el nucli urbà, davant de l'antic hospital deSant Miquel, avui Casa de Cultura. Es tracta d'una vil·la agrícoladedicada al conreu i l'explotació de la vinya, un exemple únic delque representaven les vil·les costaneres. Es divideix en dues parts:la pars urbana, on es trobaven l'habitatge i les estances més nobles,i la pars rustica, que aglutinava les dependències agrícoles.L'existència d'un conjunt termal i el sistema de reaprofitamentde l'aigua (gens habituals en les vil·les agrícoles) constitueixenuna bella mostra del que representava combinar l'explotació delterritori amb el luxe i les comoditats urbanes. Al Museu Municipales conserven objectes trobats a la vil·la dels Ametllers, així comdiverses escultures realitzades en marbre de Carrara il'extraordinari mosaic de Vitalis.

Seguim la GI-682 cap a Lloret de Mar. A l'entrada de la població hi ha un trencall que portacap a una urbanització. A 500 metres trobem una torre sepulcral romana amb una necròpolisal costat. Es tracta de la torre dels Avellaners, una construcció prismàtica massissa de 4metres d'altura, dotada d'un receptacle cilíndric en el qual es disposaven les cendres delsmorts. Seguint per la urbanització, a uns 2 km trobem, dalt d'un turó, el poblat ibèric.

8 CALDES DE MALAVELLA. TERMES ROMANES DEL PUIG DE SANT GRAU

L'antiga estació termal d'Aquis Voconis i, posteriorment, municipid'Aquae Calidae constituïa un lloc de pas obligat en la Via Augusta.Datades al segle I dC i catalogades com a Monument Històric d'InterèsNacional, d'aquestes valuoses termes se'n conserven una extensapiscina, restes de construccions annexes, murs d'altures moltimportants i tot el mecanisme de funcionament gairebé intacte.

Anem a buscar l'AP-7 o l'N-II, passem Girona i Sarrià de Ter i arribem a Sant Julià de Ramis, on trobem el poblat ibèricde Sant Julià (s. V-I aC), que en l'actualitat s'està excavant i es creu que fou un dels més importants de la zona. Hi hauna ruta senyalitzada per resseguir-lo a peu. A continuació agafem la C-66 per dirigir-nos a Banyoles (vegeu ruta 7).

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA10

Es tracta d'una antiga via que unia l'Empordà amb el Ripollès. Eltram que va de Sant Pau de Segúries a la Vall de Bianya permetadmirar l'obra d'enginyeria que van dur a terme els romans: duesfileres de blocs de pedra quadrats o rectangularsi un espai intermedi farcit de blocs de pedra del país.

Per l'N-260 tornem a Olot i, tot seguit, ens dirigim per l'A-26 a Sant Jaume deLlierca, on agafem el trencall a Tortellà i el pont de Llierca. La vall en la qual enstrobem és rica en jaciments arqueològics, entre els quals destaca la Bauma delSerrat del Pont, restaurada i dotada d'un aparcament al pont de Llierca. Repreneml'A-26 per fer cap a Besalú (vegeu rutes 1, 4, 8 i 10), i després tornem a Figueres.

BANYOLES. PARC DE LES COVES PREHISTÒRIQUES9

A tocar de l'estany de Banyoles se situa el jaciment lacustre dela Draga, testimoni de primer ordre de la presència humana enla zona durant el paleolític i el neolític. El fet d'estar submergiten part ha possibilitat que es conservessin en perfectes condicionsdiversos utensilis, especialment els relacionats amb l'activitatagrícola. Una mica més amunt de Banyoles, a Serinyà, hi ha elParc de les Coves Prehistòriques. Es tracta d'unes coves quevan ser habitades des del paleolític fins a l'edat dels metalls. Elrecinte comprèn un recorregut per les coves, un audiovisual iuna sala d'exposicions. El material trobat als dos jacimentss'exposa al Museu Arqueològic.

A Banyoles agafem la GI-524 cap a Santa Pau i Olot, travessant el Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa (vegeu rutes 2, 7 i 8). Els interessats en la vulcanologia tenen aquíuna cita ineludible, que passa també per la visita al Museu dels Volcans d'Olot. Per la C-26 arribem a Sant Pau de Segúries.


LLORET DE MAR. POBLATS IBÈRICS DE PUIG CASTELLET I MONTBARBAT7

A Lloret de Mar hi ha diferents jaciments que testimonien la presènciade la cultura ibèrica (Puig Castellet, Montbarbat, Turó Rodó...). El dePuig Castellet es troba situat en un indret fantàstic, ja que dominatota la plana del prelitoral però, alhora, és invisible des del mar.Habitat des del 250 fins al 120 aC, el recinte està emmurallat i presenta11 espais rectangulars amb una, dues o tres cambres cadascun. Cadacasa comprenia també una zona de treball, i a l'espai central hi harestes d'edificacions comunitàries. El poblat de Montbarbat (d'uns5.700 m2) va tenir el període àlgid d'activitat entre els segles IV i IIaC. S'hi arriba des del santuari de Nostra Senyora del Vilar.

Des de Lloret agafem la C-63 i l'N-II fins a enllaçar amb la GI-673, que ens portarà a Caldes de Malavella.

11

Antiga vila comtal, amb una rica història, té un gran conjuntmonumental medieval que cal visitar amb calma (vegeu ruta 10).D'estil romànic s'hi conserva el claustre de l'antic convent deSant Domènec de Peralada (s. XII-XIII), un conjunt de gran bellesa,amb columnes i capitells remarcables.

Seguim per la C-252 fins a Garriguella, on pugem per la GIV-6032 cap aVilamaniscle. A mig camí de Vilamaniscle i Rabós d'Empordà trobem unapista que ens porta cap al monestir de Sant Quirze de Colera.

Des de Besalú seguim l'N-260 en direcció a Figueres. Arribem aNavata, on hi ha una antiga església (s. XII), coneguda amb el nomde Can Miró per la seva proximitat amb aquesta masia. A l'alturade Navata, la GIP-5239 ens porta a Lladó. En aquesta poblaciópodem visitar l'església de Sant Feliu (la clau s'ha de demanar al'Ajuntament) i el monestir de Santa Maria de Lladó (s. XII), antigacanònica agustina en la qual encara viuen monges. La seva portaladaté unes arquivoltes molt ornamentades.De Lladó surt una pista que ens porta fins a Cistella, poble al qualtambé podem arribar agafant la GIP-5101 una mica més endavantde l'N-260. Documentada ja el 978, Santa Maria de Cistella és unapetita església reconstruïda que conserva una façana romànica.Des de Cistella seguim pujant per la GIP-5101, que va a morir a laGI-510. Agafem aquesta carretera, doncs, en direcció a Albanyà,on s'alça, a 1.123 metres d'altitud, el santuari de la Mare de Déu delMont (segle XIV), d'estil neoromànic.Tornem per la mateixa carretera fins a arribar a Figueres (vegeuruta 3). Tot seguit agafem la C-252 per anar a Vilabertran, a unquilòmetre, i a Peralada.

RUTA PRINCIPAL: L'EIX BESALÚ-FIGUERES9

ABADIA CANONICAL DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN10

Aquest magnífic conjunt monumental, originalment destinat a unacanònica agustiniana, té tres elements de gran interès: l'església(s. XI), de tres naus, el campanar llombard (s. XII) i el claustre (s. XII-XIII). Aquí es casà, el 1295, el rei Jaume II amb Blanca d'Anjou.En una de les capelles es conserva una creu del segle XIV, joia del'orfebreria catalana. En aquest espai se celebren concerts ambregularitat, entre els quals les conegudes Schubertíades.

MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA12

Aquest antic monestir benedictí, avui en ruïnes, mostra vestigisde diferents èpoques, com l'església (s. X-XI) i el claustre. A 200metres hi ha l'església de Santa Maria de Colera (s. XII i XIII).Som a les portes del Paratge Natural d'Interès Nacional del'Albera, una serra de gran valor megalític amb més de 130elements, com ara menhirs i dòlmens, que val la pena visitar(pregunteu per les opcions de rutes a les oficines de turismelocals o als punts d'informació del Paratge Natural).

Tornem a la GI-603 fins a creuar l'N-260, que seguirem per anar a Llançà, des d'on podemadreçar-nos, per la costa, cap a Colera i Portbou. Aquí podem veure el Memorial Passagen,creat en memòria del filòsof alemany Walter Benjamin –mort en aquesta localitat quanfugia dels nazis– i els exiliats europeus de la Segona Guerra Mundial, i també conèixerla història i diverses rutes de l'exili, com les que van seguir els republicans durant la GuerraCivil Espanyola. De nou a Llançà, la GI-612 ens porta fins al Port de la Selva. Una micaabans d'arribar-hi trobem una desviació cap al monestir de Sant Pere de Rodes.

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES13

Ubicat a la serra de Verdera, dominant el mar, Sant Pere de Rodes ésun mirador magnífic sobre la costa i el cap de Creus. El monestir datadel 878 i va estar habitat per monjos fins al 1789. D'origen incert,adoptà la seva configuració principal entre els segles X i XII, en plenaesplendor del romànic. L'església presenta una tipologia única dinsel romànic català. El monestir, l'església de Santa Helena i les restesdel poblat i del castell de Verdera conformen un extraordinari conjuntmonumental, de visita indispensable, en el qual acaba la gran rutatransversal del romànic. El monestir acull així mateix una de les oficinesd'informació del Parc Natural del Cap de Creus (vegeu ruta 3).

SEGONA RUTA SECUNDÀRIA. De tornada a Figueres, agafem l'N-II i, després, la C-31fins a Torroella de Fluvià, per desviar-nos seguidament per la GIV-6216 i anar a buscar SantTomàs de Fluvià, antic priorat dels segles XII-XIII, amb importants pintures, i Sant Miquelde Fluvià, antic monestir benedictí datat el 1045 (la clau s'ha de demanar a la botiga deldavant). Tornem a la C-31 i seguim la ruta de Verges, Torroella de Montgrí i Pals (rutes 9 i10). Pels voltants de la carretera GI-651, que agafem abans d'arribar a Pals, trobem lespoblacions de Sant Julià de Boada (església preromànica), Palau-sator, Peratallada (vilamedieval; vegeu ruta 10) i Canapost (església de Sant Esteve, amb dos edificis juxtaposats,l'un preromànic i l'altre romànic) abans d'arribar a la C-66, a tocar de la Bisbal d'Empordà(important vila terrissaire i comercial; vegeu rutes 8 i 9), des d'on anirem a Cruïlles (unaaltra vila medieval en la qual destaca l'antic monestir benedictí del s. XII; vegeu ruta 10).Tot seguit reculem, tornem a la Bisbal i agafem la GI-660, que travessa el massís de lesGavarres i ens porta fins a la Costa Brava (Palamós, Calonge i Platja d'Aro). Seguint per lamateixa carretera arribem a Sant Feliu de Guíxols, final d'aquesta ruta secundària. Enaquesta vila turística i marinera destaquen diversos edificis modernistes (ruta 2) i el seumonestir, que és un compendi d'estils arquitectònics, per bé que amb fonaments romànics.Aquí se celebra, a l'estiu, l'important festival de música de la Porta Ferrada.

PERALADA11


Sortim del nord de Figueres per l'N-II i agafem la GIP-5107 perdirigir-nos a Sant Llorenç de la Muga, localitat en la qualdestaquen el recinte emmurallat, una església romànica i un anticpont. Des d'aquí podem seguir fins a Albanyà, que té diversesermites, santuaris i monestirs repartits pel seu terme municipal,i pujar al puig de Bassegoda (1.374 m). Reculem fins a tornar al'N-II i avancem en direcció a la Jonquera fins a trobar el trencallde la GI-502 cap a Darnius, punt de sortida d'excursions al pantàde Boadella. Seguim la ruta fins a Maçanet de Cabrenys, antigavila fortificada erigida al voltant d'una església d'origen romànictardà i punt de sortida de diversos itineraris, com el que portaal santuari de les Salines (a 12 km per pista forestal).

Tornem a Figueres i agafem l'N-260 cap a Besalú (rutes 1, 4, 8 i 10), Castellfollitde la Roca i Olot. Des d'aquest gran eix viari podem pujar a diferents poblets,com Beuda, Oix, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, etc. (vegeu rutes 1, 7 i 10).Des d'Olot, la C-26 primer i la C-38 després ens porten a Sant Pau de Segúriesi a Camprodon.

L'ARQUITECTURAtradicional del PIRINEUFitxatècnica

VALOR CULTURALAquesta ruta ens apropa a petits nuclis del Pirineuque han sabut conservar l'essència i les tradicionsdels pobles de muntanya i també a altres que estanrelacionats amb les estacions d'esquí i les activitatsde muntanya.



INICIFigueres. Però també podríem sortir de Ripoll o dePuigcerdà.


El Pirineu de Girona és un espai extens que ocupa tota la franjanord de la província. Entre els pics més alts de la Cerdanya i elParc Natural del Cap de Creus trobem zones de gran interès imoltes valls espectaculars: Camprodon, Ribes, Núria, la Cerdanya...Disseminats per aquest territori hi ha petits pobles que encaraara conserven l'arquitectura tradicional del Pirineu i les activitatspròpies de l'economia de la zona, però també d'altres que hansabut trobar en les estacions d'esquí una nova forma de vidaorientada al turisme de muntanya. Les opcions de combinar laruta en cotxe amb rutes de senderisme són molt recomanables,per la qual cosa val la pena anar equipat per caminar. Aquestaruta es complementa íntimament amb la 1 (Gran Ruta del Romànic).

FIGUERES - SALINES-BASSEGODA1


Girona

FigueresCamprodon

Ripoll

Ribes de Freser


Puigcerdà Salines-Bassegoda


Albanyà

12

34

1

10 35

Beuda és un poble d'origen romànic, exemple perfecte d'integracióde l'arquitectura religiosa i medieval amb el medi que l'envolta.Castells, cases pairals i monestirs esperen el visitant repartits pelsnuclis de Segueró, Palera i Lligordà. Destaquen les esglésies deSant Domènec de Palera, consagrada el 1085, i Sant Feliu de Beuda,amb una pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleu.

MOLLÓ I BEGET6

A Molló es pot visitar l'església de Santa Cecília (s. XII), en la qualdestaquen la torre del campanar, de planta quadrada i quatrepisos, i la portalada lateral.Beget és un poblet que conserva l'estructura medieval, raó perla qual ha estat declarat Patrimoni Històric Monumental. Calressaltar-ne, en particular, l'església de Sant Cristòfol (s. X), undels millors exemples de romànic de la zona, amb un esveltcampanar de 22 metres d'altura i quatre pisos. A l'interior s'hivenera la Majestat de Beget (s. XII), una valuosa talla policromadadel Sant Crist, amb túnica fins als peus i corona, considerada unade les millors talles romàniques que es conserven.

Després de Beget entrem ja a la comarca de la Garrotxa. Hi ha diverses opcions:a) Baixar un tros més per la C-38 fins a trobar la C-26, que va cap a Olot,desviar-se abans cap a Sant Joan les Fonts (monestir romànic) i Castellfollitde la Roca i, agafant la GIV-5221, pujar a Oix.b) Baixar per la C-38 fins a Sant Pau de Segúries i agafar un camí de terraque porta a la vall del Bac, on anem trobant petites ermites romàniques, idesprés a Oix.c) Des de Beget, agafar una pista de terra que porta directament fins a Oix.

L'ALTA GARROTXA7

La zona de l'Alta Garrotxa, declarada Espai d'Interès Natural, ésun ampli territori prepirinenc, abrupte però amb una gran riquesanatural i paisatgística, que ofereix una infinitat de possibilitatsper als excursionistes i els amants de les rutes de senderisme.Els itineraris de natura, a més, es poden combinar fàcilment ambuna visita a alguna de les petites ermites romàniques escampadesper tot el territori.Per recórrer-lo en cotxe, la millor opció és agafar com a referènciala carretera C-38 (Sant Pau de Segúries - Molló) i la l'N-260 (laVall de Bianya - Castellfollit de la Roca - Besalú - Figueres) i pujarper les diferents carreteres comarcals que en surten per anarfins a poblets amb tant d'encant com ara Beget, Oix, Montagut,Sadernes, Tortellà, Sales de Llierca o Beuda. Tots ells pobletsamb gran encant.

Oix va ser la capital de l'Alta Garrotxa fins al 1972, any en què,a causa de la despoblació, la capitalitat va passar a Montagut. Lavila d'Oix, que gràcies al seu castell té un passat força importantdes de l'època àrab fins al segle XV, conserva autèntiques joiesde l'art romànic, com ara les restes del castell i la parròquia deSant Llorenç (s. XII). També cal destacar el pont medieval.

BESALÚ8

Magnífic poble, declarat Conjunt Historicoartístic Nacional el1966 pel seu valor arquitectònic i la seva història lligada al comtatde Besalú, que fou independent fins que va passar a dependredels comtes de Barcelona. Amb un gran passat jueu (vegeu ruta4), conserva diverses mostres de la convivència entre les culturesjueva i cristiana i un gran centre medieval amb nombrososelements d'interès (pont medieval, Cúria Reial, hospital de SantJulià, plaça de la Llibertat, diverses esglésies, etc.) que conformenun conjunt extraordinari (vegeu ruta 10).

PRIMERA RUTA SECUNDÀRIA. Des de Besalú, podem començar una variant de la ruta principalagafant la C-66 per anar cap a Banyoles i Porqueres, a tocar de l'estany de Banyoles, on hiha un magnífic exponent de l'estil romànic: l'església de Santa Maria. A tota la zona del Pla del'Estany hi trobarem diverses ermites i esglésies que val la pena descobrir. Des d'aquí ens podemdesviar cap a Mieres i Santa Pau, bon exemple de poble medieval (vegeu ruta 7).Arribem tot seguit a Girona, ciutat monumental que, per les seves múltiples opcions culturals,artístiques, d'oci i de compres, mereix una visita detinguda. En el terreny del romànic caldestacar els Banys Àrabs, la catedral –que, encara que bàsicament gòtica, presenta elementsromànics, com l'antic campanar o torre de Carlemany (s. XI), amb cinc pisos d'estil llombard iaprofitat com a contrafort en l'edificació gòtica–, l'església de Sant Nicolau i l'esplèndid monestirde Sant Pere de Galligants, que acull el Museu d'Arqueologia. Al museu catedralici s'hi custodiael Tapís de la Creació, el teixit romànic més important del món que ha arribat fins als nostresdies. Datat a la primera meitat del segle XII, és un gran brodat de 12 m2 que mostra un complexprograma iconogràfic i que presenta tota mena d'influències (vegeu rutes 2, 4 i 10).Des de la ciutat de Girona agafem la GI-531 cap a la vall de Llémena, on, enmig d'un paisatgemolt verge, malgrat la seva proximitat amb Girona, trobarem esglésies romàniques a SantMartí i Sant Esteve de Llémena. La carretera va a morir a la C-63 (Olot-Anglès), a l'alturade les Planes d'Hostoles. Tot seguit ens dirigim a Amer, població en la qual antany hi haguéel monestir benedictí de Santa Maria (s. X), del qual només es conserven l'església romànicai l'antic espai del claustre. La plaça de la Vila d'Amer és la segona plaça porxada més grande Catalunya. Baixem a continuació fins a Anglès, on agafem la carretera GI-542, que s'endinsaa la Selva, la comarca de l'aigua. Arribem a Osor i, després de visitar el santuari de la Marede Déu del Coll (antic priorat benedictí del segle XII), seguim cap a Sant Hilari Sacalm, la vilade les mil fonts i punt de sortida de nombroses rutes de senderisme i activitats al massís deles Guilleries. Baixem després cap a Arbúcies, un altre nucli destacat de la zona, per la GI-550 i arribem a Breda per la GI-552. Breda és un dels centres productors de ceràmica de lescomarques gironines (ruta 8); del seu recinte històric medieval destaca l'esvelt i imponentcampanar de 32 metres d'altura, l'únic element que resta de la primitiva construcció romànicadel monestir de Sant Salvador. Des de Breda podem endinsar-nos al Parc Natural del Montsenyi pujar a Riells, on hi ha una altra església romànica i múltiples opcions de senderisme. A tocarde Breda hi passa l'AP-7, el gran eix viari de la ruta Barcelona-Girona-Figueres.

La GRAN RUTAdel ROMÀNIC

A Ripoll agafem l'N-152 i arribem a Campdevànol, des d'on podemanar a Gombrèn (vegeu ruta 5) o seguir la carretera en direccióa Ribes de Freser, vila que en altres temps tingué un castell i enla qual es conserva l'església de Santa Maria, reconstruïda peròamb tres absis d'estil romànic llombard que han perviscut finsals nostres dies. Des d'aquí surt el tren cremallera que porta capa la vall de Núria.De Ribes en surten tres petites rutes que recomanem:

a)Agafar la GIV-5263 fins a Bruguera i seguir, per una pistaforestal que travessa el coll de Jou, fins a Ogassa, des d'on laGIV-5211 ens retorna a Sant Joan de les Abadesses. Aquestaruta és de gran bellesa.b)Agafar la GIV-5262 fins a Pardines, una típica poblaciópirinenca molt muntanyosa i amb magnífiques vistes queconserva intacta la seva estructura medieval. A escassa distànciahi ha l'església romànica de Santa Magdalena de Puigsac, queofereix grans vistes sobre la vall de Ribes.c)Agafar la GIV-4011, que en 6 km supera un desnivell de 230metres, per anar a Campelles, localitat situada a 1.145 metresd'altitud en la qual destaquen una església d'origen romànic i

VALL DE RIBES (vegeu rutes 1 i 5)3

LA CERDANYA (vegeu rutes 1 i 6)5

Alguns dels pobles més importants de la Cerdanya (Llívia, Alp,Bellver de Cerdanya) ja s'expliquen a les rutes 1 i 6. Aquí proposemseguir l'N-260 cap a Bellver de Cerdanya i la Seu d'Urgell. Enpocs quilòmetres, passat Ger, trobem l'encreuament de la GIV-4031, que ens porta a Meranges, un típic poblet de muntanyaque és punt de sortida de nombroses excursions cap als llacs deMalniu i cap a l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera. AMeranges es pot visitar l'interessant Museu de l'Esclop.

Des de Camprodon podem anar fins a les localitats de Molló iBeget, amb gran encant i magnífics exponents del romànic, o bé,seguint el curs del riu Ter, pujar per la GIV-5264 cap a Llanars,Vilallonga de Ter i Setcases. Aquest darrer poble, que no hemvisitat a la ruta 1, posseeix una església romànica del segle XII

amb un altar barroc i és una de les capitals gastronòmiques delPirineu.Seguim la carretera, de gran bellesa, i arribem a Vallter, on hi hal'estació d'esquí de Vallter 2000. Aquí recomanem fer una rutade senderisme que, seguint el trajecte del GR-11, s'enfila entreprats alpins i pastures fins a Ulldeter, el naixement del riu Ter.

Tornem a Camprodon i, a continuació, ens dirigim a Sant Joan de lesAbadesses. Seguim la GI-521, una bonica carretera que passa per la colladade Sentigosa (1.064 metres d'altura) i ens porta a Vallfogona de Ripollès,vila que, pels boscos que la rodegen i pel seu valuós patrimoni (castell de laSala, amb una torre de set pisos, nucli medieval ben conservat, pont medievali església d'origen romànic), val la pena visitar amb calma.Seguim l'N-260 fins a Ripoll.

VALL DE CAMPRODON (vegeu ruta 1)2

Al llarg del seu recorregut, el tren cremallera ofereix unes vistesimpressionants que són un avanç de l'espectacularitat de la vallde Núria, situada a 2.000 metres d'altitud i rodejada de pics quevolten els 3.000 metres. L'indret és punt de sortida de nombrosesexcursions.Vall de Núria és una estació d'esquí petita i familiar que ofereix,com a atractiu addicional, la possibilitat de visitar el santuari, enel qual es conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Núria.

De tornada a Ribes de Freser, agafem l'N-152 per la collada de Toses i ensdirigim cap a Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Som en una carretera d'altamuntanya que a l'hivern sol requerir l'ús de cadenes. Després de passar perpobles de gran encant, com Planoles, Dòrria o Toses (vegeu ruta 1), trobem,cap al final de la collada, els trencalls que porten a les estacions d'esquí deLa Molina i Masella, dos grans centres d'esports d'hivern i d'activitatsdiverses a l'estiu. Seguim la carretera i arribem a Puigcerdà.

VALL DE NÚRIA4

una instal·lació termal. Té agregat el nucli del Baell, que val lapena visitar per la panoràmica que ofereix, la tranquil·litat ques'hi respira i les opcions de senderisme.

Seguim la GIV-5217 cap a Queralbs, pintoresc poble de muntanya queposseeix una església romànica del segle XII. El seu pòrtic sud és un delsmillors exemples de porxo del romànic català. Al mateix poble també hi parael cremallera que enllaça amb el santuari de Núria, al qual també es pot pujara peu (opció difícil a l'hivern), però no amb cotxe.


936

Costa BravaG

i

demanar la clau prèviament. Així doncs, si es volen visitar perdins és preferible informar-se amb antelació a les oficines deturisme o als ajuntaments.Toses es troba al cor de la vall de Ribes, on hi ha altres pobletsamb esglésies romàniques, com Campelles, Queralbs, Pardineso Fustanyà. La ruta principal, però, ens porta cap a Ripoll.

Seguim l'N-152 fins a arribar a Ribes de Freser i, després, a Ripoll.

Capital de la comarca del Ripollès, la ciutat de Ripoll té un passathistòric força important, lligat, sobretot, al monestir benedictí deSanta Maria, un dels millors exemples del romànic català i nucli degran rellevància en la història de Catalunya.En temps més moderns, el treball del ferro convertí la vila en un centreproductor d'armes lleugeres de foc. Actualment, Ripoll és una importantvila comercial i firal, i també com punt de partida d'excursions cap ales valls pirinenques. Al seu terme municipal, que conserva restes del'antiga muralla i d'una de les portes d'accés a la població, hi podemtrobar diverses cases d'interès així com el Museu Etnogràfic de Ripoll;aquest centre ens ajuda a entendre una societat a partir d'un patrimonimaterial i immaterial del qual destaquen les col·leccions relacionadesamb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la fargacatalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses.Monestir de Santa Maria. Fundat al segle IX pel comte Guifré el Pelós,fou un dels centres culturals més importants de l'Europa medievalgràcies a la seva biblioteca i al panteó comtal: fins al 1162, aquí forenenterrats diversos nobles fundadors de la dinastia catalana, inclòs elmateix Guifré. Aquesta circumstància va fer de Ripoll la capital del'anomenada Catalunya Vella, autèntic bressol de la identitat catalana.La portalada del monestir, esculpida en pedra i que reprodueixpassatges de la vida dels reis David i Salomó, de Moisès i de diversosprofetes, està considerada una obra cabdal del romànic europeu. Lagran bellesa del seu claustre, de dos pisos, es veu multiplicada per lariquesa ornamental dels capitells. La construcció d'aquesta àrea delmonestir s'acabà al segle XVI, per la qual cosa només la galeria nordés plenament romànica. A l'església, d'estil romànic llombard, destacala decoració dels murs. Val la pena visitar Scriptorium, una exposicióinteractiva permanent que mostra la vida dels copistes medievals ipermet al visitant convertir-se en escrivent i, d'aquesta manera,experimentar l'escriptura i la il·luminació amb els materials de l'època.

Agafem la C-26 en direcció a Sant Joan de les Abadesses, que es troba a10 km, seguint el curs del riu Ter.

RIPOLL. MONESTIR DE SANTA MARIA3

Com en el cas de Ripoll, la història d'aquest municipi va lligadaa la del seu monestir. La vila és un rar exemple de planificacióurbanística medieval i conserva diversos elements d'interès queen fan recomanable la visita: el pont Vell, el palau de l'Abadia(s. XV), amb una sala romànica a l'interior (la sala Tosca), les restesde les muralles o la plaça Major, porxada i voltada d'edificisbarrocs, en la qual se celebra un important mercat setmanal.Monestir de Sant Joan. També fundat per Guifré el Pelós, queposà la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina,conserva un grup escultòric —el Santíssim Misteri— compost perset peces de mida natural que està considerat un exemplar únicde l'escultura del segle XIII i de la transició del romànic al gòtic.També cal mencionar el claustre i altres elements gòtics delmonestir, com els retaules de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí.El museu del monestir mostra peces romàniques i d'art sacre aixícom una col·lecció de maquetes dels edificis romànics de lacomarca.

Seguint la C-26 i, després, la C-38 deixem la vall de Ribes i entrem a la deCamprodon, un altre indret de gran bellesa i punt de sortida per practicarsenderisme, excursionisme o activitats a la neu. També aquí es poden visitar,al llarg d'una ruta romànica per la vall, diversos poblets, com Setcases,Tregurà, Vilallonga, Abella o la Roca. La ruta principal, però, ens porta aCamprodon.

SANT JOAN DE LES ABADESSES.MONESTIR DE SANT JOAN

4

CAMPRODON5

Important centre turístic, Camprodon ofereix llocs de gran interès,com el pont Nou romànic, l'element més característic de la vila,l'església de Santa Maria, d’estil gòtic, i restes de l'antiga muralla.També es poden veure diverses cases modernistes i el famós passeigMaristany, igualment d'estil modernista.Monestir de Sant Pere. Tot i que no és tan rellevant com elsanteriors, destaca pel seu curiós cimbori octogonal i per l'ampladaconsiderable de la nau.

Encara que la ruta principal segueix per la C-38 cap a Molló, val la pena agafarla GIV-5264 i acostar-se a Llanars: en aquesta població propera a Camprodones pot veure l'església de Sant Esteve (s. XII), que està envoltada de cases iconstitueix un exemple magnífic d'arquitectura romànica.Tot seguit tornem a Camprodon i agafem la C-38 cap a Molló. Després baixemnovament per la mateixa carretera fins a trobar la GIV-5223, que ens portaràal nucli de Beget.


MUSEUS

Palau-satorMuseu RuralC/ d’Extramurs, 1 · Tel. 972 634 125 · Fax 972 635 [email protected] · www.maspou.com

PeraladaMuseu del Castell de PeraladaPl. del Carme, s/n · Tel. 972 538 [email protected] · www.museucastellperalada.com

SaltMuseu de l'AiguaC/ de Sant Antoni, 1 - Edifici Factoria Cultural Coma CrosTel. 972 402 148 · Fax 972 402 148 · [email protected] · www.viladesalt.cat

Sant Feliu de GuíxolsMuseu d'Història de la CiutatPl. del Monestir, s/n · Tel. 972 821 575 · Fax 972 821 [email protected] · www.guixols.cat/museuMuseu d'Història de la JoguinaRbla. Vidal, 48-50 · Tel. 972 822 249 · Fax 972 322 [email protected] · www.museudelajoguina.catMuseu del Salvament MarítimPda. de Guíxols, s/n (turó del Fortim) · Tel. 972 820 167 · Fax 972 821 [email protected] · www.guixols.cat

ArbúciesMuseu Etnològic del Montseny — La GabellaC/ Major, 6 · Tel. 972 860 908 · Fax 972 860 [email protected] · www.museuetnologicmontseny.org

BanyolesMuseu ArqueològicPl. de la Font, 11 · Tel. 972 572 361 · Fax 972 575 [email protected] · www.museusdebanyoles.catMuseu DarderPl. dels Estudis, 2 · Tel. 972 574 467 · Fax 972 571 [email protected] · www.museusdebanyoles.catBesalúMuseu de Miniatures i Microminiatures de BesalúPl. del Prat de Sant Pere, 15 · Tel. 972 591 [email protected] · www.museuminiaturesbesalu.com

CadaquésCasa-Museu Salvador DalíPortlligat · Tel. 972 251 015 · Fax 972 251 [email protected] · www.salvador-dali.org/museus/portlligat/esMuseu Municipal de CadaquésC/ de Narcís Monturiol, 15 · Tel. 972 258 [email protected] · www.cadaques.org

CapmanyMuseu de les AixetesC/ de la Roca, 3 · Tel. 972 549 012 · Fax 972 549 [email protected] · www.grupoliveda.comCastelló d'EmpúriesCúria-PresóPl. de Jaume I, s/n · Tel. 972 156 233 · Fax 972 158 [email protected] · www.castello.catEcomuseu FarineraC/ de Sant Francesc, 5-7 · Tel. 972 250 512 · Fax 972 158 [email protected] · www.castello.catMuseu Parroquial de Castelló d'EmpúriesPl. de Mossèn Cinto Verdaguer, s/n · Tel. 972 158 [email protected] · www.catedraldecastello.com

FigueresMuseu de l'EmpordàRambla, 2 · Tel. 972 502 305 · Fax 972 510 [email protected] · www.museuemporda.orgMuseu de la Tècnica de l'EmpordàC/ dels Fossos, 12 · Tel. 972 508 820 · Fax 972 510 765 · [email protected] · www.mte.catMuseu del Joguet de CatalunyaC/ de Sant Pere, 1 (Hotel París) · Tel. 972 504 585 · Fax 972 676 [email protected] · www.mjc.catTeatre-Museu DalíPl. de Gala-Salvador Dalí, 5 · Tel. 972 677 500 · Fax 972 501 [email protected] · www.salvador-dali.org

Castell-Platja d'AroMuseu de la NinaC/ de Lluís Companys, 1 · Tel. 972 817 179 · Fax 972 825 [email protected] · www.platjadaro.com

GironaBanys ÀrabsC/ de Ferran el Catòlic, s/n · Tel. 972 190 797 · [email protected] · www.banysarabs.catCasa MasóC/de les Ballesteries, 29 · Tel. 972 413 [email protected] · www.rafaelmaso.orgMuseu d'Arqueologia de Catalunya — GironaPl. de Santa Llúcia · Tel. 972 202 632 · Fax 972 210 [email protected] · www.mac.esMuseu d'Art de Girona (MD'A)Pda. de la Catedral, 12 · Tel. 972 203 834 · Fax 972 227 [email protected] · www.museuart.comMuseu d'Història dels Jueus — Bonastruc ça PortaC/ de la Força, 8 · Tel. 972 216 761 · Fax 972 214 [email protected] · www.girona.cat/callMuseu d'Història de la Ciutat de GironaC/ de la Força, 27 · Tel. 972 222 229 · Fax 972 206 989

L'EscalaMuseu de la Moto — Col·lecció Vicenç FolgadoClosa d'en Llop, 9-11 · Tel. 972 774 302 · [email protected] d'Arqueologia de Catalunya — EmpúriesApt. de correus 21 · C/ de Puig i Cadafalch, s/n · Tel. 972 770 208 · Fax 972 775 [email protected] · www.mac.catMuseu de l'Anxova i de la SalAv. de Francesc Macià, 1 · Tel. 972 776 815 · Fax 972 773 [email protected] · www.anxova-sal.cat

LlagosteraCasa Museu Emili Vilà i GorgollC/ de Sant Pere, 25-27 · Tel. 972 830 253 · www.museuvila.com

LlançàMuseu de l'Aquarel·la J. Martínez Lozano — Casa de CulturaPl. Major · Tel. 972 121 470 · Fax 607 462 600 · [email protected] · www.mda.cat

PalafrugellMuseu del Suro de PalafrugellC/ de Pi i Margall, 26-28 · Tel. 972 307 825 · Fax 972 302 [email protected] · www.museudelsuro.catFundació Josep PlaC/ Nou, 51 · Tel. 972 305 [email protected] · www.fundaciojoseppla.catPalamósMuseu de la PescaMoll Pesquer, s/n · Tel. 972 600 424 · Fax 972 316 [email protected] · www.museudelapesca.org

PalsMuseu d'Arqueologia Submarina (Ca la Pruna)C/ de la Creu, 7 (Casa de Cultura) · Tel. 972 636 833 · Fax 972 636 [email protected] · www.pals.es

RosesMuseu de la CiutadellaAv. de Rhode, s/n · Tel. 972 151 466 · Fax 972 458 [email protected] · www.patrimonideroses.cat

Lloret de MarMuseu del Mar — Can GarrigaPg. de Camprodon i Arrieta, 1-2 · Tel 972 364 [email protected] · www.lloretdemar.org

BredaMuseu Josep AragayC/ Nou, 2 · Tel. 972 870 220 · [email protected] · www.museuaragay.org

Cervià de TerMuseu d'Art Modern de RasetC/ de Raset de Baix, 29 · Tel. 972 496 [email protected] · www.museo-raset.org

La Pera (Púbol)Casa–Museu Castell Gala DalíPl. de Gala Dalí · [email protected] · www.salvador-dali.org/museus/pubol

La JonqueraMuseu Memorial de l'Exili (MUME)C/ Major, 43-47 · Tel. 972 556 533 · Fax 972 556 [email protected] · www.museuexili.cat

La Bisbal d'EmpordàTerracotta MuseuC/ del Sis d'Octubre de 1869, 99 · Tel. 972 642 067 · Fax 972 646 [email protected]

[email protected] · www.girona.cat/museuciutatMuseu del CinemaC/ de la Séquia, 1 · Tel. 972 412 777 · Fax 972 413 [email protected] · www.museudelcinema.orgMuseu Tresor de la Catedral de GironaPl. de la Catedral, s/n · Tel. 972 427 189 · Fax 972 215 [email protected] · www.catedraldegirona.org

1

8 37

Pirineu de GironaG

i

Parcs d'escultures

Sant Quirze de Colera

Comencem la ruta a la capital de la Cerdanya, Puigcerdà, grancentre comercial, cultural i d'oci que mereix una visita perdescobrir-ne l'encant. Punts d'interès són el campanar de SantaMaria, l'antic convent de Sant Domènec, la plaça Cabrinetty,diverses cases entorn del llac i el parc que el conté.Aquí neix també la ruta 6, el Camí de Sant Jaume ceretà, que vacap a la Seu d'Urgell i passa per un bon grapat d'esglésiesromàniques i un santuari del mateix estil.En aquest cas, però, partim de Puigcerdà en direcció contrària,és a dir, cap a Ripoll.

A Puigcerdà agafem la GIV-4035 per acostar-nos a Guils de Cerdanya, ontrobem l'església de Sant Esteve (s. XII), amb una portalada extraordinària iun gran campanar de cadireta de tres ulls.Reculem fins a Puigcerdà per agafar l'N-152 en direcció a Alp. Al centred'aquesta vila hi ha l'església de Sant Pere, de grans dimensions, amb tresnaus i un campanar originalment quadrat, per bé que molt transformat.Tornem a l'N-152 per agafar la collada de Toses, una carretera típica d'altamuntanya que a l'hivern requereix sovint l'ús de cadenes.

Al tram final d'aquesta carretera ens trobem l'extens municipi deToses, integrat pels pobles de Fornells, Dòrria, Nevà i Toses, i elmunicipi de Planoles, que engloba també el nucli de Planès. Sónpobles amb gran caràcter i punts de sortida d'itineraris desenderisme i excursions per una zona de notable interès paisatgístic,en la qual val la pena fer parada.En tots aquests pobles hi ha esglésies romàniques, com les de SantMartí de Fornells, Sant Víctor de Dòrria (amb pintures romàniques),Sant Cristòfol de Nevà, Sant Cristòfol de Toses (també amb pinturesromàniques), Sant Marcel de Planès i Sant Vicenç de Planoles.Com és habitual en el cas dels temples situats en entorns rurals, sovintaïllats, aquestes esglésies solen estar tancades i per accedir-hi cal

La GRAN RUTAdel ROMÀNICFitxatècnica

VALOR CULTURALEntre els segles X i XIII l'art romànic es va estendreper tot el territori del Pirineu i el Prepirineu catalài al voltant dels grans monestirs, conformant un ricpatrimoni que es reflecteix principalment en ermites,esglésies i monestirs.

TIPUS DE RUTATransversal, per tota la província, amb diferentstrams i rutes alternatives.

RECORREGUT DE LA RUTARuta principal: 320 km, aproximadament (varia enfunció dels pobles que es decideixi visitar).Primera ruta secundària: 135 km.Segona ruta secundària: 85 km.

INICIDonada l'amplitud i els trams, es pot començar endiferents ciutats principals: Puigcerdà, Ripoll, Gironao Figueres.


A l'edat mitjana l'art romànic es desenvolupà esplèndidamentper tot el Pirineu de Catalunya. Es tracta d'un art auster, ambinfluències llombardes i bizantines, que harmonitza perfectamentamb el seu entorn. A la zona de Girona, en la qual no falten petitesesglésies rurals disperses per tot el territori, la grandesa delromànic s'acompanya, a més, d'un ric llegat històric, amb unasèrie de monestirs de vital importància en la història de Catalunya.Els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadessesi Sant Pere de Rodes, en efecte, conformen una trilogia excepcionalque es completa amb altres conjunts monàstics, al voltant delsquals van néixer nombrosos pobles de gran interès.

TOSES2Puigcerdà

Toses

Ripoll


Camprodon

Molló i Beget

Alta Garrotxa

Peralada

Vilabertran

Figueres

Sant Pere de Rodes


PUIGCERDÀ1

Girona

Besalú

FESTES DECLARADESD'INTERÈS NACIONAL

Dijous SantDivendres SantDilluns de PasquaDissabte, diumenge i dilluns de Pasqua GranadaDiumenge abans de Corpus8 de setembreDesembre

DATADansa de la MortViacrucis viventPlantada de l'Arbre del Maig i Ball del CornutBall dels CavalletsLes EnramadesMare de Déu del TuraPastorets i pessebres vivents

ACTIVITATVergesSant Hilari SacalmCornellà del TerriSant Feliu de PallerolsArbúciesOlotGeneral

POBLACIÓ

LlíviaMuseu MunicipalC/ dels Forns, 10 · Tel. 972 896 [email protected] · www.llivia.com

MerangesMuseu de l'EsclopPl. Major, 3 · Tel. 972 880 054 · Fax 972 880 054 · [email protected]

Sant Joan de les AbadessesMuseu del Monestir de Sant Joan de les AbadessesPl. de l'Abadia · Tel. 972 722 [email protected] · www.santjoandelesabadesses.com

DasCol·lecció Museu de DasPg. de Rossend Arús, 3 - Ajuntament · Tel. 972 890 220 · Fax 972 890 [email protected] · www.ddgi.es/das

GombrènMuseu del Comte ArnauC/ del Carbasser, 3 · Tel. 972 730 300 · Fax 972 712 [email protected] · www.gombren.cat

TosesMuseu del PastorCal Pastor - C/ del Camí del Pelós, 2 · Tel. 972 736 [email protected] · www.toses.cat

Santa Coloma de FarnersMuseu Trias de les GaletesCtra. de Sils, 36 · Tel. 972 841 213 · Fax 972 842 [email protected] · www.triasbiscuits.com

Sant Hilari SacalmMuseu GuilleriesPl. del Doctor Robert, s/n (edifici La Cooperativa) · Tel. 972 869 [email protected] · www.santhilari.cat

SilsCol·lecció d'Automòbils de Salvador ClaretCtra. N-II, km 698 · Tel. 972 853 036 · Fax 972 853 [email protected] · www.museuautomobilsclaret.com

Santa Cristina d'AroGran Museu de la Màgia ‘Casa Màgica’ — Col·lecció XeviAv. de l'Església, 1 · Tel. 972 837 209 · Fax 972 837 [email protected] · www.xevi-ilusionista.com

Torroella de MontgríCan Quintana — Museu de la MediterràniaC/ d'Ullà, 27-31 · Tel. 972 755 180 · Fax 972 755 [email protected] · www.museudelamediterrania.catMuseu de Pintura Palau SolterraC/ de l'Església, 10 · Tel. 972 761 976 · Fax 972 760 [email protected] · www.fundacionvilacasas.cat

Tossa de MarCentre d'Interpretació dels Fars de la MediterràniaPl. del Far, s/n · Tel. 972 343 359www.tossademar.cat/esfardetossaMuseu Etnogràfic de Can GangaC/ del Codolar, 4 · Tel. 972 343 359www.tossademar.cat/cangangaMuseu Municipal de Tossa de Mar (obra de Chagall)Pl. de Roig i Soler, 1 (Vila Vella) · Tel. 972 340 709 · Fax 972 341 [email protected] · www.tossademar.cat/museu

UllastretMuseu d'Arqueologia de Catalunya — UllastretPuig de Sant Andreu, s/n · Tel. 972 179 058 [email protected] · www.mac.es

OlotCasa-Museu Can TrincheriaC/ de Sant Esteve, 29 · Tel. 972 271 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu de la GarrotxaC/ de l'Hospici, 8 · Tel. 972 271 166 · Fax 972 273 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu dels SantsC/ de Joaquim Vayreda, 9 · Tel. 972 266 [email protected] · www.museusants.catMuseu dels VolcansCtra. de Santa Coloma, 43 · Tel. 972 266 762 · Fax 972 270 [email protected] · www.olot.cat/culturaMuseu Parroquial d'OlotCasa Rectoral · Tel. 972 260 474

RipollLa Farga PalauPg. de la Farga Catalana, 14-16 · Tel. 972 714 142 · Fax 972 702 [email protected] · www.ajripoll.comMuseu Etnogràfic de RipollPl. de l'Abat Oliba, s/n · Tel. 972 703 [email protected] · www.museuderipoll.org

Cassà de la SelvaParc Art (Col·lecció d’Art Contemporani)Veïnat de Matamala · Tel. 972 463 [email protected] · www.parcart.net

PorqueresBosc de Can GinebredaCtra. de Mieres, km 25 · Tel. 972 582 [email protected] · www.canginebreda.com

Calella de PalafrugellJardins de Cap RoigParatge de Cap Roig, s/n · Tel. 972 614 [email protected] · www.obrasocial.lacaixa.es

738

Salvador Dalí (1904-1989) fou un important artista del moviment

surrealista que, en la primera meitat del segle XX, va sacsejar

el món de la pintura, la literatura, el cinema i altres arts.

Amb una forta personalitat que resultà clau en la cultura

contemporània, i convertit en geni universal, el pintor és un

magnífic exemple d'home arrelat a una terra, l'Empordà, a un

paisatge, el del cap de Creus, al nord de la Costa Brava, i a unes

tradicions, les catalanes.

Nascut a Figueres, va estudiar a l'Escola de Belles Arts de

Madrid, on va entrar en contacte amb tot un seguit de

personalitats emergents i intel·lectuals de l'època, com el

cineasta Luis Buñuel o el poeta Federico García Lorca. Artista

apassionat, va descobrir el cubisme, el futurisme, la pintura

metafísica i el món de la fotografia i el cinema, i en va explorar

totes les possibilitats.

Després d'exposar a Barcelona el 1925 i a Madrid el 1926, va

marxar a París per conèixer Picasso, i allí va entrar en contacte

amb el moviment surrealista.

Dalí estiuejava a Cadaqués, localitat d'origen del seu pare, i va

aconseguir atraure a aquest lloc, aleshores perdut i solitari, els

seus amics de Madrid i París, entre els quals Paul Eluard, que

hi va anar amb la seva esposa Gala. Des d'aquell moment, Dalí

i Gala van establir una curiosa simbiosi que perdurà al llarg

dels anys, fins a la seva mort.

Enfrontat amb el moviment surrealista, el 1940 Dalí s'establí

als Estats Units, país en el qual va desenvolupar tot el seu geni

creatiu i aconseguí un èxit considerable que va ultrapassar

l'àmbit de la pintura per endinsar-se en la moda, la publicitat

o el disseny de vestuaris i decorats per a diversos ballets.

Però Dalí no es va desvincular mai dels seus orígens i, coincidint

amb el seu moment de màxima esplendor com a creador, va

comprar unes cases de pescadors a la petita badia de Portlligat,

a tocar de Cadaqués, i les convertí en la seva casa i taller. A

partir d'aleshores, el matrimoni va alternar les estades a la

seva residència de la Costa Brava amb els viatges a les ciutats

de París i Nova York, veritables capitals mundials de l'art.

Finalment, ja en el darrer tram de la seva vida, Dalí va optar

per instal·lar-se de manera definitiva a l'Empordà. Fou aleshores

quan va comprar i regalar a la seva esposa el castell de Púbol,

complint així la promesa que li havia fet en certa ocasió de

convertir-la en «reina d'un castell». Des d'aquell moment, el

castell, situat al municipi de la Pera, prop de la Bisbal d'Empordà,

esdevingué el refugi de Gala, un lloc al qual —diuen— el pintor

no podia accedir sense el permís escrit de la seva dona.

El 1974, Dalí va fer realitat un dels seus somnis en obrir a

Figueres el Teatre-Museu Dalí. El museu, que és una obra més

del geni, ja que fou concebut i dissenyat per ell mateix, conté

un ampli ventall de peces que descriuen tota la trajectòria

creativa de l'artista empordanès. Avui dia és un dels museus

més visitats de l'Estat espanyol i referència obligada per a

tothom qui vulgui entendre l'evolució de l'art del segle XX.

Després de la mort de Gala i, al cap d'uns anys, del mateix

Salvador Dalí es constituí la Fundació Gala-Salvador Dalí, que,

entre altres funcions, s'encarrega de gestionar els tres espais

de l'anomenat Triangle Dalinià: el Teatre-Museu Dalí de Figueres,

la Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador

Dalí de Cadaqués. Aquests tres indrets emblemàtics ofereixen

al visitant la possibilitat d'aprofundir en la personalitat artística

i humana del pintor, tot gaudint del magnífic entorn de l'Empordà.

Recórrer el Triangle Dalinià és la millor manera d'entendre per

què els paisatges de la Costa Brava foren sempre motiu

d'inspiració per al geni i de comprovar fins a quin punt les

tradicions de l'Empordà han passat, mitjançant les seves obres,

a formar part de l'imaginari artístic universal.

Recomanacions GENERALS

Les dotze rutes d'interès cultural que proposem en aquesta guia s'han d'agafar com un punt departida per descobrir l'enorme patrimoni cultural de les comarques gironines, no pas com uncompendi exhaustiu de recursos. Per tant, cal tenir en compte els punts següents:

• Les rutes s'han concebut per fer-les en cotxe. En alguna ocasió es passa per pistes forestals,però sempre són perfectament aptes per als turismes. Malgrat això, en tots els casos es facilitenalternatives per trepitjar només asfalt.Per tal de gaudir plenament de les rutes i de l'entorn, sovint es proposen opcions paral·leles ocomplementàries de rutes per recórrer en bicicleta o per fer senderisme.

• En general, la xarxa de carreteres de Girona és prou bona i no heu de tenir cap problema, encaraque les rutes passen per tot tipus de carreteres, algunes de les quals de caràcter local. A l'hivern,algunes carreteres del Pirineu poden tenir neu o gel; en aquesta època de l'any, així doncs, calanar previngut.

• La guia dóna suficients pistes per seguir les rutes sense problemes, però cal deixar ben clar queel que teniu entre les mans no és un road book. Us recomanem, doncs, portar un mapa decarreteres actualitzat.

• Les rutes s'han concebut de forma temàtica, però cal tenir present que en moltes localitats elsaspectes d'interès són múltiples. Per això, al final de cada ruta s'indiquen altres rutes que espoden relacionar amb la que s'està seguint.

• Algunes rutes són força llargues. La idea és que siguin un fil conductor per descobrir les opcionsexistents i el territori en diverses jornades.

• La manera com s'han estructurat les rutes, destacant-ne els punts forts i les localitats principalsper les quals passa, fa que tothom les pugui acomodar als seus interessos: resseguir-les deprincipi a fi, explorar-ne només alguns trams, sortir del punt de la ruta més proper al lloc en elqual s'està el visitant, prendre iniciatives pròpies en funció dels gustos i les prioritats, combinar-les amb activitats, etc.

6

SALVADORDALÍ

39

A banda de l'art romànic, altres manifestacions artístiquessorgides al llarg de la història han deixat la seva empremtaen terres gironines.L'exponent més important després del romànic és potserl'art gòtic, que també es va desenvolupar àmpliament,sobretot a la ciutat de Girona, amb diversos exemplesd'arquitectura civil i religiosa i amb una catedral queposseeix la nau més ampla de tot el gòtic europeu. Coma dada curiosa, cal dir que la construcció d'aquesta nauva motivar un llarg debat entre els responsablescatedralicis i els arquitectes.L'art gòtic també fou important a Castelló d'Empúries: laseva església parroquial de Santa Maria és conegudapopularment com la «catedral de l'Empordà», a causa deles seves grans dimensions.

Altres manifestacions artístiques que al llarg dels anyshan perfilat la història de l'art també han tingut referentsen aquesta terra, però no és fins a finals del segle XIX iprincipis del XX quan, amb el modernisme, Girona tornaa adquirir una importància cabdal en el món de l'arquitec-tura i de les arts decoratives. Aquest protagonisme esveu reforçat per la gran tradició pictòrica de la zona, quearranca amb l'escola paisatgística d'Olot i té la sevaculminació en el surrealisme de Salvador Dalí.

L'art contemporani, per la seva banda, té una expressiómagnífica en el Parc Art de Cassà de la Selva, que ensofereix una síntesi genial entre escultura contemporàniai natura.

L'ART

• Totes les rutes passen per zones amb força possibilitats d'allotjament. En aquest sentit, doncs,el visitant no tindrà cap problema, però en temporada alta val la pena fer-se un mínim deplanificació i reservar amb antelació en els llocs més turístics.

• En cada ruta es facilita una orientació dels quilòmetres de recorregut, però mai del temps:cadascú s'ha de planificar les rutes en funció dels seus gustos i de les hores que es vulgui estaren un lloc, visitant un museu o passejant per una ciutat o un poble. La idea no és fer un ral·licultural, sinó gaudir de la zona, de la gastronomia, del paisatge, del comerç, de les activitatsque ofereix cada indret, del passeig tranquil...; en definitiva, del temps i de la vida, seguint lafilosofia que des de sempre ha marcat el caràcter mediterrani.

• També cal tenir presents les possibilitats que ofereix la cultura popular en diades assenyalades(Nadal, Setmana Santa, festes majors, jornades medievals, etc.) i la gastronomia (al llarg de l'anys'organitzen múltiples campanyes dedicades als productes locals). Tots aquests recursos podenfer encara més atractiva la visita a un lloc concret.

• A l'estiu hi ha nombrosos festivals de música per tot el territori. Acabar una jornada assistinta un concert en un marc d'especial interès històric o arquitectònic és també una experiènciamolt aconsellable.

• Per totes aquestes qüestions, us recomanem molt especialment acudir a les oficines de turismelocals, comarcals o de Turisme de Catalunya per consultar les opcions disponibles en cada lloci l'agenda d'activitats culturals i d'oci. Són, forçosament, molt més nombroses i variades queles que proposem aquí.

• Els qui vulguin aprofundir més el coneixement cultural de les zones que es visiten també trobaraninformació addicional en aquestes oficines.

Costa BravaG

i

40



Arbúcies:C/ Major, 6Tel. 972 162 477 · Fax 972 860 983www.arbucies.cat/turismeA/e: [email protected]

Banyoles:Pg. Darder – Pesquera, 10Tel. 972 583 470 · Fax. 972 574 917www.banyoles.cat/turismeA/e: [email protected]

Begur:Av. Onze de Setembre, 5Tel. 972 624 520 · Fax 972 624 578www.visitbegur.comA/e: [email protected]

Blanes:Pg. de Catalunya, 2Tel. 972 330 348 · Fax 972 334 686www.visitblanes.netA/e: [email protected]

Pl. Catalunya, s/nTel. 972 330 348www.visitblanes.netA/e: [email protected]

Breda:C/ Santa Victòria, 1Tel. 972 871 530www.breda.catA/e: [email protected]

Cadaqués:C/ des Cotxe, 2ATel. 972 258 315www.visitcadaques.orgA/e: [email protected]

Caldes de Malavella:C/ Vall-llobera, s/nTel. 972 480 103www.caldesdemalavella.cat/turismeA/e: [email protected]

Calella de Palafrugell:C/ de les Voltes, 4Tel. 972 614 475www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Calonge:Pl. Major, s/nTel. 972 609 445ww.calonge-santantoni.comA/e: [email protected]

Castelló d’Empúries:Pl. Jaume I, s/nTel. 972 156 233www.castello.catA/e: [email protected]

Colera:C/ Labrun, 34Tel. 972 389 050 · Fax 972 389 283www.colera.catA/e: [email protected]

El Port de la Selva:C/ Illa, 13Tel. 972 387 122 · Fax 972 387 413www.elportdelaselva.catA/e: [email protected]

EmpuriabravaPompeu Fabra, s/n (Centre Cívic)Tel. 972 450 802 · Fax 972 450 600www.empuriabrava.catA/e: [email protected]

Figueres:Pl. del Sol, s/nTel. 972 503 155 · Fax 972 673 166www.figueres.catA/e: [email protected]

Girona:Av.Joan Maragall, 1Tel. 872 975 975www.gencat.cat/generalitatgironaA/e: [email protected]

Punt de BenvingudaC/ Berenguer Carnicer, 3-5Tel. 972 21 1 678 · Fax 972 221 135www.puntdebenvinguda.comA/e: [email protected]

Rambla de la Llibertat, 1Tel. 972 226 575www.girona.cat/turismeA/e: [email protected]

Hostalric:C/ Raval, 45Tel. 972 864 565 · Fax 902 196 446www.hostalric.cat · A/e: [email protected]

L’Escala:Pl. de les Escoles, 1Tel. 972 770 603 · Fax 972 773 385www.visitlescala.com · A/e: [email protected]

L’Estartit:Pg. Marítim, s/nTel. 972 751 910www.visitestartit.com · A/e: [email protected]

La Bisbal d’Empordà:Edifici Torre Maria - C. de l’Aigüeta, 17Tel. 972 645 500www.visitlabisbal.catA/e: [email protected]

Castell Palau - Pl. del Castell, s/nTel. 972 645 166www.visitlabisbal.catA/e: [email protected]

Llafranc:Pg. de Cípsela, s/nTel. 972 305 008 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/el: [email protected]

Llagostera:Pg. Romeu s/n · Estació del carriletTel. 972 832 322 · Fax 972 805 468www.llagostera.cat · A/e: [email protected]

Llançà:C/ Camprodon, 16-18Tel. 972 380 855 · Fax 972 121 931www.llanca.cat · A/e: [email protected]

Lloret de Mar:Av. de les Alegries, 3Tel. 972 365 788 · Fax 972 367 750www.lloretdemar.orgA/e: [email protected]

Pg. Camprodon i Arrieta, 1-2 (Museu del Mar)Tel. 972 364 735 · Fax 972 360 540www.lloretdemar.org · A/e: [email protected]

Maçanet de Cabrenys:Aparcament del Pont, s/nTel. 972 544 297 · Fax 972 544 108www.massanet.org · A/e: [email protected]

Mont-ras:Pl. de l’Ajuntament, 1Tel. 972 301 974 · Fax 972 301 956www.mont-ras.cat · A/e: [email protected]

Palafrugell:C/ Carrilet, 2Tel. 972 300 228 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Palamós:Pg. del Mar, s/nTel. 972 600 550www.visitpalamos.catA/e: [email protected]

Pals:Pl. Major, 7Tel. 972 637 380 · Fax 972 637 326www.pals.cat · A/e: [email protected]

C/ Aniceta Figueres, 6Tel. 972 667 857 · Fax 972 637 818www.pals.cat · A/e: [email protected]

Peralada:Pl. Peixateria, 6Tel. 972 538 840 · Fax 972 538 327www.peralada.org · A/e: [email protected]

Peratallada (Forallac):C/ Unió, 3Tel. 972 645 522 · Fax 972 645 524www.forallac.cat · A/e: [email protected]

Platja d’Aro:C/del Mn. Cinto Verdaguer, 4Tel. 972 817 179 · Fax 972 825 657www.platjadaro.comA/e: [email protected]

Portbou:Pg. Lluís CompanysTel. 972 125 161 · Fax 972 125 123www.portbou.catA/e: [email protected]

Roses:Av. de Rhode, 77-79Tel. 972 257 331 · Fax 972 151 150www.roses.cat · A/e: [email protected]

Sant Antoni de Calonge:Av. Catalunya, 26Tel. 972 661 714 · Fax 972 661 080ww.calonge-santantoni.comA/e: [email protected]

Sant Feliu de Guíxols:Pl. Del Mar, 8 - 12Tel. 972 820 051 · Fax 972 820 119www.guixols.catA/e: [email protected]

Sant Hilari Sacalm:Pl. del Doctor Robert, s/nTel. 972 869 686 · Fax 972 869 677www.santhilari.catA/e: [email protected]

Sant Llorenç de la Muga:C/ Esglesia, 2Tel. i fax 972 569 140www.santllorençdelamuga.catA/e: [email protected]

Sant Pere Pescador:Ctra. De la Platja , s/nTel. 972 520 535 · Fax 972 550 323www.santpere.catA/e: [email protected]

Santa Cristina d’Aro:C/ Pl. Catalunya, 1Tel. 972 837 010www.santacristina.netA/e: [email protected]

Tamariu:C/ de la Riera, s/nTel. 972 620 193 · Fax 972 611 261www.visitpalafrugell.catA/e: [email protected]

Torroella de Montgrí:Museu de la MediterràniaCan Quintana. C/ d’Ullà, 31Tel. 972 755 180 · Fax 972 755 182www.museudelamediterrania.catA/e: [email protected]

Tossa de Mar:Av. Pelegrí, 25, Ed. La NauTel. 972 340 108 · Fax 972 340 712www.infotossa.comA/e: [email protected]

Verges:C/ de la Placeta, 1Tel. 972 780 974http://webspobles.ddgi.cat/sites/vergesA/e: [email protected]

Vilobí d’Onyar:Aeroport Girona-Costa BravaTel. 972 942 955A/e: [email protected]

5

d'alguns deixebles del savi de Narbona i s’hi desenvolupàextraordinàriament gràcies a personalitats de gran qualitat filosòfica,com Esdres i Azriel. També es va dedicar a la càbala, entre altresciències, el gran mestre gironí Mossé ben Nahman, conegut igualmentamb el nom de Nahmànides o, segons alguns, amb el nom català deBonastruc ça Porta. En honor a la seva memòria, la casa en la qual esva ubicar la tercera sinagoga de la comunitat jueva gironina porta elseu nom.Al principi els jueus vivien a la part alta de la ciutat, als voltants dela catedral. Des del 1160 es documenta un barri propi conegut, comen altres poblacions de Catalunya, amb el nom de call, mot derivatdel llatí callis ('carrer') que en català es va adoptar per designargenèricament els barris jueus.Durant els últims temps de la seva estada a la ciutat, els jueus van seratacats en diverses ocasions. L'avalot més sagnant es produí en la nitde Sant Llorenç del 1391; les autoritats, amb l'excusa de protegir-los,van tancar els jueus a la torre Gironella durant 17 setmanes, períodeen el qual les seves cases foren saquejades.En la segona meitat del segle XV es van accentuar els problemes perals membres de la comunitat jueva, i el barri en el qual habitaven esconvertí en un espai de reclusió. L'any 1448, una ordre municipal donavaals jueus un termini de sis dies per traslladar-se des de qualsevol punten el qual residissin a viure dins del call. Els conflictes van continuar iel call es va anar reduint, fins que va desaparèixer com a tal arran del'ordre d'expulsió definitiva dels jueus dictada el 1492.

Entre els seus artífexs destaca la figura de Guifré el Pelós, que al segleXII va fer construir el monestir de Santa Maria de Ripoll, reconegut avuidia com una obra cabdal del romànic europeu per l'esplèndida portaladaesculpida en pedra. El comte, considerat el primer rei de la dinastiacatalana, va tenir una influència determinant en la creació de l'anome-nada Catalunya Vella i, per tant, en la història de Catalunya.Molt a prop de Ripoll, Guifré el Pelós va fundar també el monestir deSant Joan de les Abadesses, on podem admirar el Santíssim Misteri, ungrup escultòric compost per set peces de mida natural que constitueixun exemplar únic de l'escultura romànica de l'època.A la mateixa comarca es conserva un tercer monestir romànic, el deSant Pere de Camprodon, igualment del segle XII, que si bé no ha tingutla transcendència històrica dels dos primers, destaca per un interessantcimbori octogonal i per una curiosa nau, d'amplada considerable.Si deixem enrere el Ripollès i fem cap a l'Alt Empordà trobarem de noumonestirs força importants, entre els quals el més remarcable és, sensdubte, el de Sant Pere de Rodes, que té els orígens en el segle X i està

situat en un lloc espectacular, sobre el cap de Creus i amb esplèndidesvistes al mar.Aquests monestirs van servir de punta de llança per a la construcciód'un bon nombre d'esglésies i ermites, especialment arran delspelegrinatges a Santiago de Compostel·la. Així, per exemple, la comarcadel Ripollès disposa d'una de les concentracions més grans d'art romànicde tot Europa, amb un total de 98 monuments.A la ciutat de Girona el romànic ens ha deixat també valuosos testimonis.Per sobre de tots destaca el campanar de la catedral primitiva, ques'aprofità posteriorment com a contrafort de la seu gòtica. Precisamental museu catedralici es conserva el Tapís de la Creació, el teixit romànicmés important que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un brodatque mostra un complex programa iconogràfic i que presenta tota menad'influències. Sens dubte, una joia que mereix per si mateixa el viatge.Però l'art romànic el trobem també arran de mar, com en el cas del'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols, i a escassa distància de lacosta, com ara el de Breda o el de Banyoles.

Gràcies a la seva estructura laberíntica, els carrers estrets i l'abundànciade pedra, el call no es va arribar a destruir mai; ans al contrari, es vaconvertir en un barri més de la ciutat i en lloc de residència de famíliescristianes o converses. Així doncs, després de l'expulsió dels jueus lavida hi va continuar amb normalitat fins al moment actual, cosa queha propiciat que el barri s'hagi pogut mantenir gairebé intacte al llargdels segles i arribar fins a nosaltres en molt bones condicions. De fet,és un dels barris jueus més ben conservats de l'Europa Occidental.Girona forma part de la Red de Juderías de España, una associaciópública, sense ànim de lucre, que s'encarrega de la defensa delpatrimoni urbanístic, arquitectònic, històric, artístic i cultural del llegatjueu a Espanya.Actualment la xarxa està formada per les ciutats d’Àvila, Barcelona,Besalú, Estella, Càceres, Calahorra, Castelló d'Empúries, Còrdova,Girona, Hervás, Jaén, Lleó, Lucena, Monforte de Lemos, Oviedo, Palmade Mallorca, Plasència, Ribadavia, Segòvia, Sevilla, Tarassona, Toledo,Tortosa i Tudela.La ciutat de Besalú, precisament, amb un dels conjunts historicoartísticsmedievals més ben conservats de Catalunya, és un complement idealde la visita al call de Girona. Dins el patrimoni besaluenc destaquenuns banys jueus de purificació, o micvé, datats al segle XII i únics aEuropa.A Castelló d'Empúries trobem també un call jueu que va ser un delsmés poblats de les comarques gironines i en el qual es pot observarencara ara l'estructura de la sinagoga nova.

4

ALT EMPORDÀ

GIRONÈS

BAIXEMPORDÀ

SELVA

GARROTXA

CERDANYA

RIPOLLÈS

PLA DE L’ESTANY

Pirineu de GironaG

i

Costa Brava Pirineu de Girona

41

la importància del romànic

el món jueu

A l'edat mitjana, el territori que avui coneixem com Catalunyaestava dividit en comtats, alguns dels quals força importants. Ales comarques gironines destacaven els d'Empúries, Besalú,Torroella i Peralada, entre altres. Els senyors feudals quedominaven aquestes terres tenien un gran poder, que vanaugmentar en bona mesura a través d'aliances fortes ambl'Església. Per això, van estimular la implantació d'ordes religiososi la proliferació de monestirs, cosa que explica l'abundància, pertot el territori català, d'aquest tipus de conjunts, molts dels qualsde construcció romànica.L'art romànic, així doncs, es va desenvolupar extraordinàriamenten tots els comtats però sobretot a la franja pirinenca, queconserva nombroses mostres d'aquest estil, des de grans monestirsfins a esglésies i petites ermites erigides segons els cànonsimperants en l'època, principalment els del romànic llombard.Aquest patrimoni arquitectònic excepcional, però, ha siguttestimoni de la història que han viscut les nostres comarques.

Girona, bressol de cultures, va tenir un dels moments àlgids dela seva història en l'època medieval, coincidint amb el punt demàxima esplendor de la comunitat jueva, que va viure a la ciutatentre els segles IX i XV.Possiblement, l'arribada dels primers jueus a les costes catalanescal emmarcar-la en la gran diàspora originada arran de la destrucciódel temple de Jerusalem, l'any 70 de la nostra era. Poc sabemd'aquests inicis, però sí que Girona és una de les ciutats en quèla presència jueva està documentada des de més antic,concretament des del segle IX, mentre que en altres poblacionsde Catalunya no n'hi ha testimonis fins als segles XII o XIII.Durant els més de sis-cents anys que van viure a Girona, elsjueus van estar perfectament integrats en la societat i enl'estructura econòmica de la ciutat. El període daurat de lacomunitat jueva abraça des del segle XII fins a la primera meitatdel XIV. Alguns dels seus membres eren persones benestantsque tenien accés als negocis i a les finances estatals i quegaudien d'un estatus especial, perquè estaven sota la protecciódirecta dels reis, als quals assessoraven sovint.En aquell temps, a la zona del Llenguadoc i de la Provença esva desenvolupar, gràcies al cercle intel·lectual i religiós queimpulsà Isaac de Narbona, el moviment cabalístic. Originàriadel Sinaí, la càbala era una filosofia mística i esotèrica moltantiga que pretenia entendre i analitzar el món que hi ha mésenllà del coneixement racional. Va arribar a Girona a través

Tant si ens movem per la Costa Brava com si ho fem pelPirineu de Girona, no podem recórrer gaires quilòmetressense topar amb algun vestigi de la llarga història delterritori.

El clima mediterrani, les hores de sol, la riquesa de laterra, els rius i el mar i la situació geogràfica han fet deles comarques gironines una terra habitada des de laprehistòria i cobejada per tots els pobles que han passatper la península Ibèrica. Les restes i empremtes que elsnostres avantpassats ens han deixat del seu pas són bennombroses. Per començar, hem de fer referència a lescoves prehistòriques de Serinyà, prop de Banyoles, o alsmonuments megalítics de la serra de l'Albera, de la serrade Rodes i del massís de les Gavarres.

La cultura ibera, que va donar nom a tota la península queara ocupen l'Estat espanyol i Portugal, està present ennombrosos poblats, la majoria dels quals estratègicamentsituats en punts elevats, com el de Puig Castellet, a Lloretde Mar, el de Castell, a Palamós, el d'Ullastret i d'altresque ens han permès conèixer la forma d'organització i lavida dels seus habitants.

Pel nostre estimat Mediterrani van arribar els grecs, quevan triar aquest entorn de bellesa singular per establir-hila seva primera colònia a la Península: Empúries. Al capde molts segles, en aquest mateix port desembarcava laflama olímpica dels Jocs de Barcelona 92. Els grecs ensvan llegar una cultura que els romans, sàviament, vansaber continuar. I precisament els romans obriren laprincipal via de comunicació que creuava les comarquesgironines de nord a sud: la Via Augusta, el traçat de la qualcoincideix en gran part amb el de l'actual autopista AP-7.De restes de la cultura romana també en trobem a la Viade Capsacosta, al Pirineu, a la vil·la romana dels Ametllers,a Tossa de Mar, i a les termes de Caldes de Malavella.

HISTÒRIA

LAGIRONAMEDIEVAL

Oficines d’informació comarcal

Alp:Av. Tossa d’Alp, 6Tel. i Fax 972 890 385www.alpturisme.cat · A/e: [email protected]

Besalú:Pl. Llibertat, 1Tel. 972 591 240 · Fax 972 591 150www.besalu.cat · A/e: [email protected]

Camprodon:Pl. d’Espanya, 1Tel. 972 740 010 · Fax 972 130 324www.camprodon.catA/e: [email protected]

La Vall d’en Bas (els Hostalets d’en Bas):C/ Teixeda, 12Tel. 972 692 177 · Fax 972 690 326www.vallbas.catA/e: [email protected]

La Vall de Camprodon (Camprodon):Ctra. C-38, km 9,6Tel. 972 740 936 · Fax 972 130 359www.valldecamprodon.orgA/e: [email protected]

La Vall de NúriaEstació de Muntanya Vall de NúriaTel. 972 732 020www.valldenuria.cat · A/e: [email protected]

La Vall de Ribes (Ribes de Freser)Pl. de l’Ajuntament, 3, baixosTel. 972 727 728www.vallderibes.cat · A/e: [email protected]

Les Planes d'Hostoles:Pg. de l'Estació, 2Tel. 972 448 026 · Fax 972 448 593www.lesplanes.cat · A/e: [email protected]

Les Preses:Antiga Estació, s/nTel. 972 692 023 · Fax 972 692 020www.lespreses.cat · A/e: [email protected]

Llívia:C/ dels Forns, 10 · Tel. i fax 972 896 313www.llivia.org · A/e: [email protected]

Olot:C/ de l’Hospici, 8Tel. 972 260 141 · Fax 972 271 900www.turismeolot.cat · A/e: [email protected]

Centre d’informació Casal dels VolcansAv. Santa Coloma, s/nTel. 972 268 112 · Fax 972 270 455www.gencat.cat/parcs/garrotxaA/e: [email protected]

Puigcerdà:C/ Querol, 1Tel. 972 88 05 42 · Fax 972 14 15 22www.puigcerda.cat · A/e: [email protected]

Ripoll:Pl. Abat Oliba, s/nTel. i fax 972 702 351www.ripoll.cat/turismeA/e: [email protected]

Sant Feliu de Pallerols:Ctra. d’Olot, 43 (Antiga Estació)Tel. 972 444 474 · Fax 972 444 422www.santfeliudepallerols.catA/e: [email protected]

Sant Joan de les Abadesses:Pl. de l’Abadia, 9Tel. 972 720 599 · Fax 972 720 650www.santjoandelesabadesses.catA/e: [email protected]

Sant Joan les Fonts:C/ Juvinyà, s/nTel. 972 290 507· Fax 972 291 289www.santjoanlesfonts.catA/e: [email protected]

Santa Pau:Can Vayreda, Pl. Major, 1Tel. i fax 972 680 349www.santapau.comA/e: [email protected]

Setcases:C/ del Rec, 5Tel. 972 136 089 · Fax 972 136 037www.setcases.catA/e: [email protected]

Vallter 2000Pla de Morens, s/nTel. 972 139 057www.vallter2000.comA/e: [email protected]

Vallfogona de Ripollès:C/ Puig Estela, 9Tel. 972 701 909 · Fax 972 700 512www.ddgi.es/vallfogona · A/e: [email protected]

Centre de Visitants del Gironès:Av. de França, 221 · 17840 Sarrià de TerTel. 972 011 669www.turismegirones.catA/e: [email protected]

Consell Comarcal de l’Alt Empordà:C/ Nou, 48 · 17600 FigueresTel. 972 514 431 · Fax. 972 505 681www.empordaturisme.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal de la Selva:Pg. de Sant Salvador, 25-2717430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 841 702 · Fax 972 840 804www.selvaturisme.catA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Baix Empordà:C. dels Tarongers, 12 ·17100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 642 310www.visitemporda.comA/e: [email protected]

Consell Comarcal del Pla de l’Estany:C/ Catalunya, 48 · 17820 BanyolesTel. 972 573 550 - Fax 972 575 012www.plaestany.cat/turismeA/e:[email protected]

Consorci Ripollès Desenvolupament:Polígon Industrial Els PintorsC/ Joan Miró, 2-4 · 17500 RipollTel. 972 704 499 · Fax 972 704 530www.elripolles.comA/e: [email protected]

Patronat Comarcal de Turisme de laCerdanya:Cruïlla ctra. N-152 amb N-26017520 PuigcerdàTel. 972 140 665 · Fax 972 140 592www.cerdanya.orgA/e: [email protected]

Turisme Garrotxa:Av. Onze de Setembre, 22, 2a planta17800 OlotTel. 972 271 600 · Fax 972 271 666www.turismegarrotxa.comA/e: [email protected]

1- Festivals de música de Torroella de Montgrí i Peralada

2- Cales de Begur, Palafrugell i far de Sant Sebastià

3- La Molina-Masella

4- Estany de Banyoles

5- Vi les medievals de Pals i Peratal lada

6- Poblat ibèric d’Ullastret

7- Vall de Camprodon

8- Vall i santuari de Núria

9- Vi la Vella de Tossa de Mar

10- Jardins botànics de la Selva marítima (Santa

Cloti lde, Pinya de Rosa i Marimurtra)

11- Barri vel l de Girona

12- Ceràmica de la Bisbal

13- Alta Garrotxa (Oix i Beget)

14- Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

15- Parc Natural del Cap de Creus

16- Sant Pere de Rodes

17- Santa Pau

18- Besalú

19- Ruïnes d’Empúries

20- Cadaqués

21- Parc Natural del Montgrí , I l les Medes i Baix Ter

22- Parc Natural dels Aiguamolls de l ’Empordà

23- Triangle Dalinià (Museu de Figueres, Portl l igat i Púbol)

24- Romànic (global)

25- Gastronomia: «mar i muntanya» (global)

Principals atractiusAutopista de peatge

Carretera nacional

Autovia

Via preferent

Carretera comarcal

Carretera local

En construcció

Altres carreteres

Riu

Cremallera

Codi d’autopista

Sortida d’autopista

Codi de carretera nacional

Codi de carretera comarcal

Codi de via comarcal preferent

Codificació substituïda

Límit comarcal

Ferrocarril

Via verda

Tunel

Edició Patronat de Turisme Costa Brava GironaProjecte gràficCentre d’Imatge i ComunicacióActualització de continguts i modificacionsMinimilksTextosAlfons BerruezoRevissióLinkImpressióAubert Imprimeix SLDepòsito legalGI. 1556-2012FotografiaÀriadna ÀlvarezAlbert DuchAlfons BerruezoAntonio GarridoArthur SelbachFrancesc TurJ. TrullJoan Ureña VidalJordi RibotJosep Maria OliverasJosep PadillaKim CastellsLaura MorenoMaria GeliMelitó Casals “Meli”Pau Giralt-MiraclePep IglesiasPep CallísPilar PlanagumàRafael BoschMargarida VilaIñaki RelanzónFotografies cedides per:Arxiu d'Imatges del PTCBGA.C.T, Agencia Catalana de TurismeAjuntament de BanyolesAjuntament de BesalúAjuntament de BlanesAjuntament de Castelló d'EmpúriesAjuntament de Lloret de MarAjuntament de GironaAjuntament de RosesAjuntament de Torroella de MontgríAjuntament de Tossa de MarConsell Comarcal del Pla de l'EstanyConsell Comarcal de la SelvaConsorci Ripollès DesenvolupamentCastell de PeraladaFundació Gala -Salvador DalíIconnaMuseu del Cinema, GironaMuseu d'Art, GironaMuseu d'Història de la Joguina, Sant Feliu de GuíxolsM.U.M.E Museu Memorial de l'Exili, La JonqueraParc Art, Parc de les Arts Contemporànies, Cassà de la SelvaVall de Núria

43

AP-7

N-141

C-1411

C-25

C-151

P I R I N E U D E G I R O N A

F R A N C E

Vic

BARCELONA

Olot

Banyoles

GIRONA

Figueres

la Bisbal

Puigcerdà

Santa Colomade Farners

Ripoll

Portbou

la Jonquera

04/12

Pantà deSusqueda

Pantà deBoadella

Estany de Banyoles

el Segre

el Freser

el Ter

el Ter

l’Onyar

la Muga

el Fluvià

el Ter

Cala de les Rates

Platja de Garbet

Platja de Grifeu

Platja de les TonyinesPlatja del Port de la Selva

Platja del Pas

El Golfet

Platja del Port

Platja Gran

Platja de S’Alqueria

Badia de Cadaqués

Cala Jóncols

Platja de l’AlmadravaPlatja de

Canyelles

Platja de la Punta

Platja de Roses

Platja del Moll GrecPlatja de les Muscleres

Platja de Riells

Cala Montgó

Cala FarriolaGolf de la Monedera

Cala Pedrosa

Platja de Pals

Platja de Sa Tuna

Platja de Sa Riera

Platja d’Aiguablava

Platja de Tamariu

Cala Pedrosa

Platja de l’Escala

Platja Gran

Platja del RacóCala d’Illa Roja

Platja d’Aiguafreda

Platja FondaCales de Fornells

Cala de Aigua Xelida

Cala de Gens

Platja de Port Bo

Platja de la Fosca

Cala MargaridaPlatja Gran

Platja de Torre Valentina

Cala Sa CovaCala Cristus-ses Torretes

Cala Sa Conca

Cala RoviraPlatja Gran

Platja de Sant Pol

Platja de Sant Feliu de Guíxols

Platja del Senyor RamonCala Salionç

Platja de Canyeretes

Cala Giverola

Cala BonaPlatja de la Mar Menuda

Platja GranCala Llorell

Platja de Canyelles

Platja de Sa BoadellaPlatja de Fenals

Platja de Lloret de Mar

Platja de Sant FrancescPlatja de Blanes

Platja de S’Abanell

Platja de Santa Cristina

Platja de LlafrancPlatja del Canadell

Platja de Sant Antoni

Cala Canyelles

Cap de Creus

Cap de Begur

Golf de Roses

la Vallde Bianya

la Vall d’en Bas

Túnel del Cadí

Túnel de Collabós

France

Ruta del Tren PetitPalamós - Vall-llòbrega - Mont-ras - Palafrugell

Ruta del CarriletGirona - St. Feliu de Guíxols

Camí Ral i RamaderCampdevànol - Sant Llorenç de Campdevànol

Ruta del CarriletOlot - Girona

Ruta del Ferro i del CarbóRipoll - St.Joan de les Abadesses

- Ogassa - Olot

S E R R A D E L ’ A L B E R A

PA RC N AT U R A LD E L CA D Í - M O I X E R Ó

PARC NATURAL DE LA ZONAVOLCÀNICA DE LA GARROTXA

P. N . DELS AIGUAMOLLS

DE L’EMPORDÀ

Parc Natural del Montgrí,Illes Medes i Baix Ter

PARC NATURAL DEL MONTSENY

PA R C N AT U R A L D E L C A P D E C R E U S

L E S G A V A R R E SAeroportGirona-Costa Brava

Albanyà

Agullana

Biure

Boadellad’Empordà

Cabanes

Cadaqués

Cantallops

Capmany

Cistella

Colera

Darnius

Espolla

Garriguella

la Selvade Mar

la Vajol

Llançà

Maçanet deCabrenys

MasaracMollet dePeralada

Pedreti Marzà

Peralada

Roses

Sant ClimentSescebes


el Port de la Selva

Portbou

Rabós

Terrades

Vilabertran

Vilajuïga

Vilamaniscle

Palau-saverdera

Pont deMolins

Pau

Llers

la Jonquera

Avinyonet de Puigventós

Cabanelles

el Fard’Empordà

Lladó

RiumorsVilamalla

VilanantVilafant

EmpuriabravaBeuda

Maià deMontcal

Sales deLlierca Santa Llogaia

d’Àlguema

Bàscara

Borrassà

Castellód’Empúries

Garrigàs

l’Escala

NavataOrdis

Palau deSanta Eulàlia

Pontós

Sant Miquelde Fluvià

Sant Mori

Sant PerePescador

Saus

Siurana

Torroella de Fluvià

Ventalló

Viladamat

Vilamacolum

Vilaür

Vila-sacra

l’Armentera

GarrigolesVilopriu

Crespià

Esponellà

Vilademuls

Fontcoberta

Camallera

BesalúSant Ferriol

Tortellà

Argelaguer

Montagut

Sant Jaume de Llierca

Castellfollitde la Rocal’Hostalnou

de Bianya

Serinyà


PorqueresMieres

Santa Paules Preses

Sant Feliude Pallerols

Sant Aniol de Finestres

les Planesd’Hostoles

Sant Martíde Llémena

Canet d’Adri

Sant Joanles Fonts

Albons

Bellcaired’Empordà

Viladasens

Colomersla Tallada d’Empordà

Ullà

Sant JordiDesvallsCervià

de Ter

Foixà

Sant Joande Mollet

BordilsFlaçà

la Pera

Sant MartíVell

Juià

Madremanya

Camós Cornellà del TerriPalol deRevardit

Sarriàde Ter

CelràSant Juliàde Ramis

l’EstartitMedinyà


Serra de DaróGualta

Rupià

Parlavà Fontanilles

Palau-satorUllastretCorçà

Vulpellac

Peratallada

PalsBegur

RegencósTorrent

CruïllesSant Sadurníde l’Heura

MonellsSant Gregori

la Cellera de Ter Bonmatí Bescanó

Salt

Fornellsde la Selva Llambilles

AnglèsQuart

OsorVilablareix

Palafrugell

Mont-ras

Palamós

Vall-llòbrega

Calonge

Llagostera


Castell d’AroPlatja d’Aro

Cassà de la Selva

Caldes deMalavella

Riudellots de la Selva

Campllong

Sant Andreu Salou

Vidreres

Tossa de Mar

Lloret de Mar

Blanes

Maçanet de la Selva

Sils

Hostalric

Massanes

Riudarenes

Breda

Sant Feliude Buixalleu

Sant Hilari Sacalm

Riells

Brunyola

Vilobí d’Onyar

Aiguaviva

Santa Cristinad’Aro

Sant MartíSacalm

Arbúcies

Espinelves

Viladrau

Ogassa Sant Paude Segúries

Vallfogonade Ripollès

Riudaura

Sant Privat d’en Bas

Vidrà

Sant Joan deles Abadesses

Setcases

Molló

Vilallonga de TerLlanars

CamprodonPardines

Campdevànol

Ribes de Freser

Queralbs

Planoles

Campelles

Gombrèn

Toses

les Llosses

Alp el Vilar d’Urtx

Bolvir

Guils deCerdanya

Lles

Bellver deCerdanya

Prullans

Martinet

All

Meranges

Montellà

Sansor

PratsUrúsRiu de

Cerdanya

Ger

Fortià

Ultramort

Amer

Llívia

Das

Jafre

Verges

Palafolls

Tordera

Isòvol

Sant Perede Rodes

Sant Martí d’Empúries

Portlligat

Montjoi

Sant Quirzede Colera

Tapis

VilacolumSant Tomàs

de FluviàErmedàs

Romanyàd’Empordà

Sadernes

Espinavessa

OrfesArenysd’Empordà

Grifeu

Mare de Déudel Mont

Púbol

Sa Tuna

Fornells

Aiguablava

Tamariu

Llafranc

Riells

Sobrestany

Fonolleres

Llabià

Sant Julià de Boada

CanapostSant Feliude Boada

Esclanyà

Ermedàs

Fonteta

Sa Riera

Calella dePalafrugell

la Fosca

Sant Antoni de Calonge

s’Agaró

Sant Pol

Canyet

Salionç

Santa Cristina

Sant Dalmai

Castanyet

Llofriu

Sant Grau

Sant Miquel de Cladells

Romanyà de la SelvaFranciac

Can Salvà

Viabrea

Salitja

Granollersde Rocacorba

Begudà

Sant Miqueldel Corb

Puigpardines

Joanetes

els Hostaletsd’en Bas

la Salut

Sant Martí Vellel Torn

Falgons

Bas

Sant Estevede Llémena

Galliners

Vilavenut

VilamaríSant Estevede Guialbes

OlivesPujarnol

Pujals delsPagesos

Pujals delsCavallers

Orriols

La Pinya

Collada deBracons

Oix

Beget

Núria

la Molina

Masella

Vallter 2000

Vilallobent

QueixansUrtx

Dòrria

Nevà

PlanèsVentolà

el Baell Bruguera

Montgrony

Abella

Tregurà de Baix

Tregurà de Dalt

Espinavell

Rocabruna

Fontanalsde Cerdanya

Arànser

ViliellaCoborriu de la Llosa Talltendre

Eller

Ordèn Cortàs

MússerTravesseres

Olopte

Gréixer

Girul

Estana

Bèixec

Villec

NasOlià Pi

Santa Eugènia Talló

CoborriuBeders

PedraBor

Baltarga Tartera

Saga

Solius

FIGUERES

LA BISBALD’EMPORDÀ

OLOT

BANYOLES

RIPOLL

PUIGCERDÀ

SANTA COLOMADE FARNERS

GIRONA

C-66

C-31

C-25

a Vic - Manresa - Lleida

C-31

2

France

AP-7

AP-7

8

6

7

9

AP-7

10

a Barcelona

a Barcelona

5

4

A-19

3

A-2

A-26

A-2

GIV-6542

C-31GIV-6548

C-65

C-35

A-2

C-66

E-15

E-15

C-63

C-63

C-260

C-253

a Barcelona

C-252

C-16

E-9C-38

N-153a

C-17

E-15

C-26

C-26

FranceN-154

N-260

N-260a

N-260

a Vic - Barcelona

N-260

C-37

N-260

N-260

France

N-141

C-252

8

3 3

7

14

13

13

17

18

23

4

1

19

22

2315 20

16

23

1

12

11 6

21

5

2

2

10

910

Certificat “Q” de qualitat turística-ICTE 2012 Begur: platja d’Aiguablava, platja del Racó i platja de sa RieraCalonge: platja de Sant AntoniCastell-Platja d’Aro: platja Gran de Platja d’Aro i platja de sa ConcaCastelló d’Empúries: platja d’EmpuriabravaTorroella de Montgrí: platja Gran de l’EstartitCerdanya: estació d’esquí i de muntanya La MolinaGarrotxa: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Ripollès: estació d’esquí Vall de Núria

Platges de màxima qualitat 2012Guardó atorgat per la Unió Europea que reconeix la qualitat de les aigües i els serveis que les platges ofereixen als usuaris.

Port de Creuers

Port amb bandera blava

EMAS 2011 Eco-Management & Audit SchemeCalonge: cala Cristus - ses Torretes, platja des Monestri, platja de Sant Antoni i platja de Torre Valentina El Port de la Selva: Club Nàutic Port de la SelvaL’Escala: platja del Moll Grec, platja de les Muscleres, platja de Riells, la Platja, cala del Port d’en Perris, platja del Portitxol i Club Nàutic l’EscalaLlançà: Club Nàutic LlançàPalafrugell: platja del Canadell, platja de Llafranc i platja del Port BoPalamós: Port Esportiu Marina PalamósRoses: platja de l’Almadrava, cala del Bonifaci, cala Calís, cala Calitjàs, cala Canadell, platja de Canyelles Petites, cala Jóncols, cala Montjoi, cala Murtra, platja Nova, platja dels Palangrers / segon moll, cala Pelosa, platja de la Punta, platja del Rastrell, cala Rostella, platja del Salatar, platja de Santa Margarida i Port de RosesSant Feliu de Guíxols: ala Ametller, platja de Can Dell, platja dels Canyerets, cala Jonca, cala de Maset, cala del Peix, platja de Sant Pol, sa Caleta, platja de Port Salvi, platja de Sant Feliu, cala Urgell, cala del Vigatà i Club Nàutic Sant Feliu de GuíxolsTorroella de Montgrí: platja Gran de l’Estartit i Club Nàutic Estartit

Platja des Monestri

Platja d’Empuriabrava

G

i Costa BravaPirineu de Girona

CATALÀ

Rutes culturals

www.pirineugirona.catwww.costabrava.cat

Tel. 972 20 84 01 · Fax 972 22 15 [email protected]

Rutes Culturals

Documents

Transcript of Rutes Culturals