PROGRAMA DE PROMOCIÓ

DE LA SALUT

Coneguem als especialistes de la salutAdreçat al segon cicle d’Educació Infantil

Per què els programes de salut són instruments didàctics

per promoure la salut a l’escola?

L’escola no és tan sols un espai on transmetre determinats conceptes als infants, sinó

que també s’ha de convertir en una institució compromesa amb la formació en

valors, hàbits i rutines. Dins d’aquests, hauria de tenir especial rellevància la

promoció de la salut.

D’aquesta manera s’estarà duent a terme una inversió de futur, doncs estarem

ajudant a construir persones amb criteri i conscients de la seva responsabilitat

envers la seva pròpia qualitat de vida.

Aquest treball, però, no s’ha de focalitzar només en l’alumne, sinó que s’ha

d’estendre a tota la comunitat educativa, tot cercant programes que permetin

adquirir uns hàbits saludables bàsics. D’aquesta manera, la influència positiva en

l’alumne esdevindrà més significativa, doncs trobarà un model de conducta

saludable en diversos punts del seu entorn.

Aquests programes de promoció no s’han de basar exclusivament en temes de

caràcter físic, sinó que també haurien de tenir en compte la salut psicosocial, tot

treballant l’autonomia de l’infant, la gestió de les seves emocions, les relacions

socials... D’aquesta manera s’estarà donant resposta al que hauria de ser el concepte

de salut: benestar general, tant a nivell físic com a nivell psicològic i emocional.

Justificació

Educació Infantil és un moment òptim per treballar els

hàbits i fer que aquests es converteixin en rutines

diàries.

Treballar temes relacionats amb la promoció de la salut

és una manera de treballar la prevenció de malalties i

encaminar als infants cap a una actitud vital

beneficiosa per a ells mateixos.

Treballar per la salut dels infants és una tasca conjunta

de tota la societat i, per tant, també de l’escola.

És necessari implicar a les famílies al llarg d’aquest

procés de conscienciació i adquisició d’hàbits.

La interrelació entre família i escola és essencial per tal

que l’infant identifiqui els diferents continguts, hàbits...

amb el seu entorn més proper i/o l’entorn dels seus

companys (importància de partir d’allò que l’infant

coneix).

A nivell metodològic, partirem d’una experiència

prèvia (la xerrada amb l’especialista) per crear després

un racó que reculli la vivència i permeti als infants

reproduir-la i analitzar-la a partir del joc.

Conèixer i familiaritzar-se amb els diferents

professionals de la salut.

Prendre consciència dels hàbits saludables.

Prendre consciència de la pròpia responsabilitat sobre

els hàbits saludables (autonomia).

Desmitificar la figura dels professionals de la salut (por

a les “bates blanques”) i veure’ls com un suport pel

nostre benestar.

Objectius didàctics

Plantejament inicial

Es preveu realitzar quatre xerrades sobre promoció de la salut al

llarg de tot un curs.

Aquestes xerrades seran realitzades per especialistes voluntaris

(familiars dels alumnes de l’escola).

La mestra proporcionarà materials adequats a l’especialista, si

aquest ho considera necessari.

Es crearà un racó a l’aula, el qual s’anirà ampliant a mida que es

facin les xerrades.

Després de cada xerrada els infants dissenyaran un díptic recollint

les idees principals. Aquest díptic es farà arribr a les famílies.

Parlem de nutrició!

Xerrada amb un nutricionista:

Basada en elements que l’especialista aportarà a l’aula,

com ara:

Poster de la piràmide alimentària.

Contes.

Posada en comú amb la mestra:

Conversa sobre què hem après i què ens ha agradat més.

Disseny d’un díptic informatiu:

Primer en grup, després a nivell individual.

Recollirà el més rellevant de la xerrada.

Es farà arribar a les famílies.

Implementació de rutina a l’aula:

• Cada divendres, els infants prepararan un berenar saludable a l’aula.

• Cada setmana, una família de la classe s’encarregarà de comprar el

berenar.

• Creació del racó:

• Material de la xerrada (piràmide alimentària).

• Estris per cuinar (joc simbòlic).

Exposició dels díptics.

Parlem d’anar al

metge!

Xerrada amb un pediatra o metge de capçalera:

Benes.

Tensiòmetre.

Estetoscopi.

Posada en comú amb la mestra:

Conversa sobre què hem après i què ens ha

agradat més.

Disseny d’un díptic informatiu:

Primer en grup, després a nivell individual.

Recollirà el més rellevant de la xerrada.

Es farà arribar a les famílies.

Implementació de rutina a l’aula:

• Cada dilluns, es medirà l’alçada o es prendrà la tensió.

• Ampliació del racó:

• Material de la xerrada (posters promocionals).

• El maletí del doctor/a (joc simbòlic).

• Exposició dels díptics.

Parlem d’anar al

dentista!

Xerrada amb un dentista:

Basada en elements que l’especialista aportarà a

l’aula, com ara:

Raspall de dents.

Imatges de les dents i reproduccions en 3D.

Posada en comú amb la mestra:

Conversa sobre què hem après i què ens ha agradat

més.

Disseny d’un díptic informatiu:

Primer en grup, després a nivell individual.

Recollirà el més rellevant de la xerrada.

Es farà arribar a les famílies.

Implementació de rutina a l’aula:

• Els infants es raspallaran les dents després de cada àpat que facin a

l’escola.

• Ampliació del racó:

• Material de la xerrada (pòsters promocionals, imatges...)

• Raspalls de dents i dentadures de joguina (joc simbòlic).

• Exposició dels díptics.

Parlem de fer

esport!

Xerrada amb un preparador físic:

Basada en elements que l’especialista aportarà a

l’aula, com ara:

Materials per a fer psicomotricitat (pilotes,

matalassos...)

Gimcana esportiva

Posada en comú amb la mestra:

Conversa sobre què hem après i què ens ha agradat

més.

Disseny d’un díptic informatiu:

Primer en grup, després a nivell individual.

Recollirà el més rellevant de la xerrada.

Es farà arribar a les famílies.

Implementació de rutina a l’aula:

• Setmanalment, es dedicarà l’hora de psicomotricitat o algun altre moment

de l’aula a fer jocs de lleure que impliquin aptituds esportives i de

moviment.

• Ampliació del racó:

• Material de la xerrada (fitxes de jocs, d’exercicis...).

• Material per a fer psicomotricitat (matalassos, pilotes...).

• Exposició dels díptics.

INFANTS ESPECIALISTA

Instruments d’avaluació:

Posada en comú amb la mestra

després de cada xerrada, posant

èmfasi en:

Què sabien i què han après.

Què els ha resultat més interessant.

Diari de classe.

Formes d’avaluació previstes

Observació

sistemàtica

INFANTS RACÓ

Instruments d’avaluació:

Observació sistemàtica del joc dels infants

al racó.

Diari de classe (recull de frases, diàlegs...).

Càmera fotogràfica (seqüències de joc).

ESPECIALISTA MESTRA

Ítems d’avaluació:

Ha existit bona coordinació entre ambdós?

La mestra ha transmès adequadament a

l’especialista els objectius marcats?

Bibliografia i fonts de documentació

http://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mide_alimentaria

http://www.xtec.cat/~jroca222/ps2004.htm

http://sites.google.com/site/iobformacio/

Experiències viscudes a les escoles de pràctiques.

Annabel Ballester, Ana Casas,

Rita Castelltort i Sara Melón.

Educació per a la Salut.

2n d’EI, grup 2k.

FPCEE Blanquerna, URL.

Curs 2009 - 2010.