Salut motivacional, salut cognitiva final -...
Transcript of Salut motivacional, salut cognitiva final -...
“Un home amb un motiu és un home empès a viure”
SALUT MOTIVACIONAL, SALUT COGNITIVA
Dr Jaume Rosselló MirProfessor Titular d’UniversitatDepartament de PsicologiaUniversitat de les Illes Balears
1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.
1.1. El perquè de la conducta.
1.2. Instints, impulsos, incentius.
1.3. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals
1.4. Els components de la conducta motivada: activació i
direccionalitat.
1.5. Les relacions entre motivació i rendiment.
1.6. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.
2. Motivació i salut:
2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.
2.2. Motivació i salut física.
2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.
2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran
Guió
LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA CONDUCTA
-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció). Aristòtil ja
deia que era el que “movia” l’ànima.
-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de definir des
d’un punt de vista científic. Divergència de definicions.
-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de factorsinnats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i socials) que inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la conducta.“
-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens motiva, la
motivació ens afecta.
TRES CONCEPTES MOTIVACIONALS BÀSICS:
INSTINT: Força motivacional innata (heretada), altament estereotipada i
força independent de l’experiència.
IMPULS: Força motivacional originada internament (força de dins a fora)
a partir d’un desequilibri fisiològic. Funció homeostàtica. L’impuls activa el
comportament. La direccionalitat d’aquest comportament sovint ve
determinada per l’aprenentatge, pels hàbits.
INCENTIU: Força motivacional que produeix un estímul extrísenc (força
de fora a dins). Funció “hedònica”. Implica anticipació cognitiva,
expectatives, propòsits, intencions,... Concepte cabdal per a la motivació
humana.
LES CATEGORIES DE LA MOTIVACIÓ: ELS SISTEMES MOTIVACIONALS
-PRIMARIS O BIOGÈNICS- Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie. Lligats directe amb l’homeostasi i l’adaptació, i, per tant, amb la salut (complement de reaccions fisiològiques).
Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la temperatura, son, sexe, agressivitat, por, motivació epistèmica (exploració i curiositat),...
-SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS- Adquirits, apresos, depenen de l’educació, de l’experiència, de factors socioculturals, etc.:
-Motivació de guany (rendiment, competència, efectància, etc.)-De poder.-D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)-D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs, del rebuig, etc.)-Altruïsme i motius prosocials.
.
-Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o modulin els primers
ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA MOTIVADA
1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component energitzador, que fa que sorgeixi l’estat
motivat. És un component inespecífic.
Al llarg de la història s’ha provat d’identificar aquest component amb:
1.La producció de conducta - però pot haver-hi motivació i no haver-hi conducta
observable.
2.La taxa o la intensitat de la conducta - però aquests paràmetres poder no ser
funció directa del grau d’activació motivacional, sinó producte de l’aprenentatge.
3.La persistència - També pot ser funció de l’aprenentatge i del nombre
d’alternatives disponibles.
2. DIRECCIONALITAT: Més específica. Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta
motivada, és a dir, al seu objectiu. Té a veure amb les nostres preferències, que
depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions cognitives i expectatives, el
nombre d’alternatives, etc.
Algunes àrees corticals involucrades en les nostres preferències (direccionalitat de la conducta motivada)
Rol rellevant de l’escorça ventromedial (en verd)
LES RELACIONS ENTRE MOTIVACIÓ I RENDIMENT
-No es tracta habitualment d’una relació lineal...
Motivació
Rendiment
No!!!
Segons la llei de Yerkes & Dodson, el nivell òptim de motivació canvia segonsel grau de dificultat de la tasca:
-Un grau òptim de motivació facilita molt l’aprenentatg e, la manifestaciód’allò après (l’execució) i la satisfacció amb el que f eim.
MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Motivació extrínseca: Parlam de motivació extrínseca per dur a terme una
tasca o activitat quan la motivació de fer-la es suscitada per un incentiu
independent de la tasca en sí.
Motivació intrínseca: Parlam de motivació intrínseca quan l’activitat per sí
mateixa és motivant. L’incentiu seria, doncs, la pròpia realització de la tasca.
-És preferible estar motivats intrínsecament per fer una activitat determinada
perquè la motivació intrínseca:
1. Augmenta el sentiment d’autodeterminació.
2. Augmenta el sentiment de competència.
3. Millora l’autoestima.
4. Fomenta l’autoregulació del comportament i l’estil atribucional
intern—> Orientació cap a l’autonomia.
5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.
Sentiment de competència
Sentiment d’autodeterminació
MOTIVACIÓINTRÍNSECA
Si l’execucióés bona.
Autoestima i satisfacció.Percepció de control.
Benestar i salut emocional
Estil atribucional intern
La motivació intrínseca
Gaudir de motivació intrínseca envers una activitat determinada té importantsavantatges quant a rendiment i salut psíquica. Per això, resulta aconsellable, en primera instància, provar de motivar o d’automotivar-se intrínsecament.
Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:
1.Fomentar la participació. 2.Donar la possibilitat de triar.3.Atorgar responsabilitats. 4.Dificultat simulada.5.Transmetre bones expectatives.6.Plantejar reptes.7. Dificultat progressiva8. Utilització de models9. Suggestió verbal10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions positives i del sentit de l’humor.
S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostramotivació intrínseca.
MODEL DE MASLOW
Parteix de dues premisses:
1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.
2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):
2.1. Necessitats inferiors:a- fisiològiques.b- de protecció i seguretat.c- socials (pertinença grupal, amistat, amor,...)
2.2. Necessitats superiors:a- d’autoestima i valoraciób- d’autorealització:
- pel coneixement- per la comprensió- per l’estètica
* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan satisfetes
A. PER L’ESTÈTICA
A. PER LA COMPRENSIÓ
A. PEL CONEIXEMENT
AUTOESTIMA
PERTENÈNCIA (SOCIALS)
PROTECCIÓ I SEGURETAT
FISIOLÒGIQUES
La piràmide de Maslow
AUTOREALITZACIÓ
Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)
EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITA TS:
-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres, horaris
adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans, etc.
-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i psíquics,
assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la indefensió, la
precarietat, corporativisme, etc.
-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en grup,
esbarjo compartit, etc.
-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos, (auto)reconeixement del
mèrits, plantejar-se reptes i acceptar responsabilitats, promoure la capacitat de
decisió i la tria entre eleccions possibles, suggestió verbal, etc.
-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès, noves
iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...
Entre d’altres coses, la motivació fa que la gent:
1. Faci feina i visqui més a gust (benestar emocional)
2. Sigui més participativa socialment.
3. Sigui més col·laboradora i més solidària amb els altres.
4. Tengui més capacitat de fixar i assolir metes personals.
5. Més capacitat d’autoregulació i fer front al fracàs (resiliència, etc.)
___________________________________________________
Tot això:
1. Millora la qualitat de vida.
2. Millora la salut (física, psíquica, social).
3. Disminueix les conductes de risc envers la salut (hábits alimentaris,
alcohol, drogues, etc.)
4. Afavoreix l’autoestima i les conductes de salut.
ESPIRITUAL
FÍSICA
OCUPACIONAL
EMOCIONAL
INTEL·LECTUAL
SOCIAL
La roda de la salut i la salut integral
Equilibriintern
Equilibriintern
Causa EstímulIncentiu
Causa EstímulIncentiu
NecessitatDesig
Inconformisme
NecessitatDesig
Inconformisme
TensióTensióComportament
AccióComportament
AccióSatisfaccióSatisfacció
FrustracióFrustració
CICLE MOTIVACIONAL CONJUNT:
SATISFACCIÓ - FRUSTRACIÓCICLE MOTIVACIONAL CONJUNT:
SATISFACCIÓ - FRUSTRACIÓ
ALTERACIONS DEL COMPORTAMENT
DESORDRES I TRASTORNS MENTALS
REACCIONS EMOCIONALS NEGATIVES
(IRA, AGRESSIVITAT)
AFECTACIÓ DE LA SALUT
ALTERACIONS DEL COMPORTAMENT
DESORDRES I TRASTORNS MENTALS
REACCIONS EMOCIONALS NEGATIVES
(IRA, AGRESSIVITAT)
AFECTACIÓ DE LA SALUT
Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)
Efectes genèrics de la falta de motivació:
1. Disminució del benestar emocional. Increment de les emocions negatives.
2. Disminució de la capacitat d’aprenentatge.
3. Déficits en l’atenció (distraccions, lapsus, actes fallits) i en la memòria.
4. Frustració, menor resistència al distrès, pensaments irracionals i atribucions errònies (o negativistes). Menor percepció de control i menor autoregulació.
5. Disminució de l’activitat. Apatia. Aïllament social.
6. Disminució de l’autoestima, baix estat d’ànim, propensió a l’ansietat.
7. En casos extrems, “crisi existencial”, burn-out, trastorns depressius.
8. Pitjor salut física, mental, cognitiva i social.
Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)
Efectes genèrics d’una motivació òptima:
1. Benestar emocional. Satisfacció vital. Increment de les emocions i sentiments positius.
2. Millora de la capacitat d’aprenentatge.
3. Millora de l’atenció (processament més global) i de la memòria.
4. Resistència a la frustració i al distrès. Resiliència. Processament de la informació “imparcial”, estil atribucional adapttiu, optimisme. Major percepció de control i millor autoregulació.
5. Augment de l’activitat, de les relacions socials, etc
6. Millora de l’autoconcepte i de l’autoestima, bon estat d’ànim.
7. Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques físiques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)
8. Millor salut física, mental, cognitiva i social.
Efectes de la falta de motivació sobre la salut física:
Alteracions hormonals ->Immunodeficiència
-Propensió a patir més malalties infeccioses
-Major risc d’hipertensió arterial
-Major risc de problemes cardiovasculars i ictus cerebrals
-Major risc de problemes renals
-Major risc de patir problemes dermatològics
-Major risc de patir problemes gastrointestinals
-Menor tolerància al dolor
-Accelera la progressió de les malalties immunitàries
-Sembla empitjorar el curs de les malalties autoimmunitàries (?)
Efectes de la motivació òptima sobre la salut mental i cognitiva:
-Protecció genèrica sobre una bona part de trastorns psicopatològics.
-Resiliència elevada, bona recuperació i creixement postraumàtic.
-Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques, bio o psicogèniques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)
-Disminució dels sentiments de culpa, vergonya, ira i pors immotivades.
-Alenteix la progressió de les malalties neurodegeneratives.
-Contribueix a la neurogènesi hipocampal en la mesura en que evita el distrès.
-Segons alguns estudis (Langer et al. 2010), pot millorar fins i tot la nostra agudesa sensorial.
Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran
-A diferència del control cognitiu, la capacitat de regulació emocional
sol millorar amb l’edat.
-Les persones grans sanes solem orientar-nos més envers la
motivació intrínseca.
-També gaudim de més capacitats d’automotivació.
-La selectivitat de la memòria envers els records positius augmenta (a
vegades, via distorsió mnèsica).
-Aprenem i recordam millor que els joves el que resulta afectivament
agradable.
-Avantatge de l’experiència i de la història d’aprenentatges per fer
front a situacions desmotivants o afectivament negatives.