Sandy Salcedo Carriel

El mineral és una substància natural, homogènia, d'origen inorgánic, de composició química definida, porta uneixes propietats característiques i, generalment, t'estructura d’un cristall.

S'utilitzen per fabricar productes, des d'eines i ordinadors fins a gratacels.

Alguns minerals s'utilitzen tal com s'extreuen; per exemple el sofre, talc, la sal de taula...

Uns altres, en canvi, han de ser sotmesos a diversos processos per a obtenir el producte desitjat (ferro, coure, alumini, estany, etc).

Els minerals són un recurs natural de gran importància per a l'economia d'un país, molts productes comercials són minerals, o s'obtenen a partir d'un mineral. Molts elements dels minerals resulten essencials per a la vida, presents en els organismes vius en quantitats mínimes.

Teofrasto, en el segle III a. C., va crear la primera llista sistemàtica qualitativa coneguda; Plinioel Vell, va realitzar una Sistemàtica Mineral, treball que va servir de base a Avicena; Linneo va intentar idear una nomenclatura fundant-se en els conceptes de gènere i espècie, no va tenir èxit. Amb desenvolupament de la química, suec Axel Cronstedt va elaborar la primera classificació de minerals en funció de la seva composició. El geólogo James Dana, va proposar una classificació considerant l'estructura i composició química.

Els minerals se solien classificar en l'antiguitat amb criteris del seu aspecte físic

La classificació més actual es funda en la composició química i l'estructura cristal·lina dels minerals. Les classificacions més emprades són les de Kostov i de Strunz.