SANT ALBERT 2010 · Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r 08002 Barcelona Tel.: 93 317 92 49 Telefax: 93...

SANT ALBERT 2010TERCERA ÈPOCA ANY XLIINÚM. 453 NOV. - DES. 2010

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Any Xacobeu 2010.Fotografia: Muntsa Quintillá.

l proper NPQ trobareu amb més detall tots els esdeveni-ments relacionats amb els actes de la festivitat de SantAlbert corresponents a aquest any 2010.

Volguera simplement en aquest editorial reiterar efu-sivament la meua enhorabona a tots els premiats en el dinar i enl’acte tradicional del paranimf –primer esdeveniment a Catalunya ambla certificació de CO2 zero– i tindre un record per a aquells companysque ens han deixat i els noms dels quals es van llegir en la ja tambétradicional missa celebrada enguany al Seminari, actual Facultat deTeologia de la Universitat Ramon Llull.

Una novetat per a l’any que ve: durant el dinar es va fer unaproposta que aquest deganat fa seua i es crea addicionalment l’Or-de de l’Iterbi (Yb) –nombre atòmic 70– per als que han romàs fidelsal Col·legi al llarg de 70 anys.

Feliç Nadal i molt feliç Any Nou 2011, Any Internacional de laQuímica.

En el próximo NPQ encontraréis con más detalle todo lo aconteci-do durante los actos de la festividad de Sant Albert correspondientesa este año 2010.

Quisiera simplemente en este editorial reiterar efusivamente mienhorabuena a todos los premiados en la comida y en el acto tradi-cional del paraninfo –primer evento en Catalunya con la certificaciónde CO2 cero– y tener un recuerdo para aquellos compañeros que noshan dejado y cuyos nombres se leyeron en la ya también tradicionalmisa celebrada este año en el Seminario, actual Facultad de Teolo-gía de la Universitat Ramon Llull.

Una novedad para el próximo año: durante la comida se hizo unapropuesta que este decanato hace suya y se crea adicionalmente laOrde de l’Iterbi (Yb) –número atómico 70– para los que han perma-necido fieles al Colegio a lo largo de 70 años.

Feliz Navidad y muy próspero Año Nuevo 2011, Año Internacionalde la Química.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 453 • novembre-desembre 2010 3

editorial

4 NPQ 453 • novembre-desembre 2010

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIAL

Sant Albert 2010......................................................................... 3

COL·LABORACIONS

Lliçons d’estar per casa. Bull ..................................................... 5

Corbera d’Ebre, un vestigi de la guerra civil ............................ 10

Didàctica de la química. ........................................................... 15

A vueltas con la corrosión ........................................................ 18

Jaume Balmes en el seu segon centenariIII. Segon centenari ............................................................. 22

Racó de català i internet. Optimot, consultes lingüístiques .... 24

Històries per matar l’aranya ..................................................... 28

INFORMACIÓ

Aditivos Tivida™ con nanopartículas ...................................... 30

Notícies d’interès ...................................................................... 31

ACTIVITATS

Cartes al director. Portada controvertida ................................. 32

Visita al superordinador MareNostrum .................................... 34

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

COMISSIONS:• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Josep M. Fernández-Novell.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Emilio Tijero.2n Joan Mata.3r Aureli Calvet.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Jordi Bonet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, Maria GlòriaAguilera, Joan Bertrán, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Enrique Julve, Anna Llobet, Claudi Mans,Juan Carlos Montoro, Enrique Morillas,Roger Palau, Antonio Pinto, PascualSegura, Alfred Vara, Alfredo Vara, MeritxellVentura, Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas,Àngel Yagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, JordiBonet, Carme Borés, Francisco JoséEspaña, Marta García, Anna Llobet, ClaudiMans, Pere Molera, Josep Manuel Ricart,Pascual Segura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, J. Bonet, C. Borés,A. Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R.Fusté, M. García, C. González, E. Julve, A.Llobet, P. Molera, E. Morillas, A. Portela, P.Segura, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, EmilioTijero, Alfredo Vara.


col·laboracions

BULL

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Facultat de Química · Universitat de Barcelona

1 Sembla que el terme bull no ve de bullirsinó de botulu, nom llatí per indicar labotifarra. Es fa d’un budell gros del porc,o de la bufeta, i a dins hi pot haver tottipus de carns de porc, aromatitzada demil maneres. El bull té molts noms dife-rents, segons la comarca: bull, paltruc,poltruc, peltruc, poltrú, poltrota, bufa, bis-po, donegal o bisbe, que és com en dè-iem a casa de tota la vida. I, en castellà,morcón i mil noms més. Parents del bullsón el camaiot, el botillo i la girella.

—Jo també.

Tu també què?

—Jo també en vull, de bull.

No parlava del bull embotit, sinóque afirmava que bull, que l’aiguade l’olla bull.

—El bull es fa dins d’una olla quebull, per això es diu bull 1.

O sigui que no tens bull. Et faltaun bull.

—No em falta un bull. Em faltabull.

Doncs no en tindràs, perquè comja t’he dit el títol de l’article no esreferia ni a un bull embotit ni a unbull hervor. Deia que efectivamentl’aigua bull dins de les olles.

—Que ho dubta algú?

A les olles i cassoles normals no,perquè es veu a ull nu. Però hi haqui discuteix que l’aigua de dins deles olles de pressió bulli.

—Però si no bullís no podria cou-re el menjar.

Això que dius no és correcte. Unmenjar es cou no perquè l’aigua del

seu voltant bulli, sinó per la tempe-ratura a la que estigui. Quan s’arri-ba a la temperatura de coagulacióde les proteïnes, cap als 65-70 oC,comença a coure’s la carn, els ous,el peix... I aquesta cocció es potfer amb l’aliment submergit a l’ai-gua, o no. La tècnica de bullir elsaliments va molt bé, per diversosmotius. Un, el primer, que les pro-teïnes es coagulen, els greixos esfonen, el col·lagen es degrada agelatina, i amb tot plegat els ali-ments es fan més digeribles i mésgustosos. A més, es destrueixen elsmicroorganismes patògens, i els nopatògens també.

—Si poséssim l’aliment a la ma-teixa temperatura però sense aiguabullint al voltant, passaria més omenys el mateix?

Sí, però hi ha altres arguments afavor de l’ebullició en olla.

—Per exemple...

Per exemple, que tots els nutri-ents que es desprenen dels alimentsvan a parar a l’aigua del voltant, for-mant el brou, i no es perden, a dife-rència del que passa a les brases oa la planxa. I encara un altre argu-ment favorable. Mentre hi ha aiguabullint a l’olla, la temperatura no esdispara més amunt de la tempera-

tura d’ebullició, i això permet deixarl’olla al foc i fer altres tasques ambcerta tranquil·litat, perquè sabemque el menjar no es cremarà.

Quan cuinem al forn amb airecalent també les proteïnes coagu-len, els greixos es fonen, etc. I amés, com que arribem a tempera-tures més altes –de 150 a 240 oC–tenen lloc les reaccions de Maillard(Mans, 2008) que donen color, olori sabor als aliments. Però no tenimel brou.

Mantenir una ebullició durant uncert temps és un procés energèti-cament costós, perquè hem de sub-ministrar l’energia necessària peranar transformant una certa quanti-tat d’aigua líquida a vapor. Això ésestrictament inútil des del punt devista de la cocció, però convenientper assegurar el control del procés.Per això es recomana abaixar el foco la potència elèctrica quan haguem


col·laboracions

2 Al fons dels oceans, a 3000 m de fondà-ria, s’hi han trobat fonts d’aigua dolça a300 oC encara líquida.

Figura 1. Diagrama de fases de l’aigua.El punt 1 correspon a l’ebullició en reci-pient obert a pressió atmosfèrica. Elpunt 2 és l’equilibri en una olla de pres-sió, i el 3 l’equilibri en una olla al buit.

arribat a l’ebullició. L’aliment es couamb ebullició viva o amb ebulliciópausada, tant li és. L’ebullició vivas’ha de fer si el que volem és con-centrar el brou o fer que el menjarquedi sec, com a les paelles, peròper a la cocció li és indiferent.

—I per estalviar?

Tant per estalviar temps com di-ners, l’olla de pressió. Gran inventde Denis Papin, científic francès,que havia anat com a ajudant deRobert Boyle a treballar a la GranBretanya. El 1679 va dissenyar unamarmita tancada amb una vàlvulade seguretat, i n’hi va dir digestor,perquè va comprovar que ajudavaa separar la carn, els greixos i elsteixits dels ossos. La gent n’hi deia«l’olla de Papin». Però també va ob-servar els efectes mecànics que te-nia la pressió sobre els recipientstancats, i es va anar decantant capa les aplicacions energètiques delseu invent, que de fet era el precur-sor de la màquina de vapor. Va dis-senyar equips per fer pujar l’aiguadel fons dels pous i de les mines, itambé motors per fer avançar vai-xells. I no va ser fins al segle XXque es va fer servir per a la cuinaamb el desenvolupament de lesolles de pressió.

Una olla de pressió no és mésque un recipient amb tapa i una vàl-vula constituïda per un pes. El va-por de l’interior no pot sortir fins queno pot desplaçar aquest pes, cosaque aconsegueix a una pressió sig-nificativament superior a 1 bar. Perexemple, a 1,6 bar l’aigua purabull –a la pressió atmosfèrica– a113 oC 2, i tots els processos decocció van molt més de pressa. Ialgunes olles arriben a més pres-sió, fins a 1,8 bar (figura 1).

—I si la pressió va tan bé, perquè s’inventen la cuina al buit? Arase’n parla molt.

Doncs, a diferència de la cuinaamb l’olla de pressió, la cuina al

buit es va inventar sola, perquè aqualsevol zona del planeta en ques’estigui a una certa alçada sobreel nivell del mar, ja hi ha un certbuit –parlant més correctament, hiha una pressió inferior a l’atmosfè-rica– i l’aigua hi bull a menys de100 oC. D’això ja en vàrem parlara l’article on ens preguntàvem si espodia fer un ou dur a dalt de l’Eve-rest (Mans, 2005). Aquest fenomenja el va detectar en Charles Dar-win en la seva expedició del Bea-gle. Per això tots els llogarrets per-duts del Nepal tenen olles depressió. És l’única manera d’anaruna mica més ràpid en la cocciódels aliments. El problema no és eltemps que tarden, sinó que quantmés temps més consum de com-bustible. I llenya n’hi ha poquíssi-ma, i d’altres combustibles –excre-ments de iac, gas comprimit oliquat– tampoc n’hi ha gaire.

La cuina al buit, en el sentit gas-tronòmic, fou inventada per Geor-ges Pratus a França, cap el 1974, iara n’hi ha veritables especialistes,com els germans Roca, que des del1995 han popularitzat aparells comel Roner. És simplement un banytermostàtic de laboratori adaptat acuinar entre 65 i 85 oC. S’hi sub-mergeix el menjar introduït en bos-ses de plàstic termosegellades, ons’hi ha extret l’aire i s’hi ha fet unamica de buit, i allà es cou el menjar,en coccions molt més llargues. Elsresultats són unes carns blanques,toves i amb gustos molt diferentsde les coccions a alta temperatura.I és que en aquestes condicions lesreaccions de Maillard no tenen llocen velocitat i extensió apreciables.Per tant, res de colors foscos, niaromes de carn cuita, ni gustos decarn rostida.

DESTAPAR L’OLLA DEPRESSIÓ

Lector, has provat de destaparuna olla de pressió quan està a pres-sió?

—Ara ho provaré.

Ni se t’ocorregués.

—Però no està pas a gaire pres-sió...

Molt menys que les ampolles dexampany, que estan a uns 6 bar. Ifins i tot menys que els encenedorsde gas butà.

—Quin és, doncs, el problema?Si puc obrir una ampolla de xam-pany, per què no una olla de pres-sió?

Posem que l’olla i el seu contin-gut estiguin a 113 oC i 1,6 bar. Pa-rem el foc, o la resistència, o lainducció. L’olla es va refredant gra-dualment, va perdent la pressió i latemperatura fins que arriba a lescondicions de pressió atmosfèrica,a la temperatura de 100 oC, i queamb el temps s’anirà reduint cadacop més. En algun moment d’aquestprocés deixarà d’emetre vapor a l’at-mosfera, perquè la vàlvula el retin-drà: ja estarà a una pressió més

Pressió, atm

Temperatura, oC

Puntcrític

Sòlid Líquid

Vapor

220

Punttriple

12

3

0

1

100 374

Tf Tb


col·laboracions

3 El lector em permetrà que parli com sil’olla pensés. I la lectora em perdonaràque parli només d’un genèric lector.

baixa que la que la vàlvula aguan-ta. Però és un procés relativamentlent.

Un altre sistema més ràpid de ferbaixar la pressió de l’olla? Refredantdes de l’exterior amb més eficàcia,per exemple posant l’olla tapada asota de l’aixeta d’aigua freda. En unmoment donat se sent un gran ffffff,just quan a l’interior hi hagi una pres-sió similar a l’atmosfèrica. La tapadeixa d’estar tan pressionada des del’interior, i deixa escapar el vaporresidual.

Ara imagina’t que amb l’olla depressió, i sense foc, li traiem sobta-dament la vàlvula. Què passa?

—Deixem que s’escapi el vaporque li dóna la pressió.

Sí i no. Sí, deixem que s’escapiel vapor. No, en el sentit de que lapressió no la dóna el vapor com siel vapor estigués allà a sobre com-primint l’olla. En treure la vàlvulaestem posant en comunicació el sis-tema –aigua liquida i vapor a 113 oCi 1,6 atm– amb l’atmosfera. I per tantel sistema de dins ha d’igualar lapressió amb l’exterior a través de lavàlvula. Com que a cada pressió licorrespon una temperatura en equi-libri, si la pressió baixa també s’hade refredar l’aigua de dins. I com esrefreda?

—Per les parets i la tapa de l’olla

Una mica sí. Però la transmissióde calor entre les parets de l’olla il’aire ambient és limitada, i la baixa-da de temperatura ha d’anar ràpi-da, perquè la baixada de pressió ésràpida. L’única manera que trobal’olla 3 de refredar-se bruscament ésposar-se a bullir, i generar una ele-vada quantitat de vapor a gran ve-locitat. Per formar-se aquest vapors’ha d’invertir molta energia, queagafa de l’aigua de dins. Així es ge-nera la quantitat de vapor requeridaper tal que l’aigua de l’olla –i el me-tall de l’olla– baixin de 113 a 100 oC.

I això és força vapor, que surt ambmolta violència.

I què passaria si l’olla es desta-pés sobtadament? Et repeteixo queno ho provis perquè podries pren-dre mal. Quan passa això –a lameva àvia li va passar, perquè te-nia l’olla mal tapada i amb un copes va destapar– el que passa és unaviolenta explosió, que fa mal al queestigui per allà a prop.

—Però per què? Es generariavapor i ja està.

Exacte. Tenim una aigua a113 oC i a 1,6 bar de pressió, quesobtadament ha de passar a 100 oCi 1 bar. En obrir es genera vapor rà-pidament. Però amb la tapa obertael salt de pressió és sobtat, i per tantl’ebullició és instantània. Té lloc entota la massa d’aigua. Un litre d’ai-gua líquida a 113 oC ha de perdrede cop 13 kcal aproximadament.Com que el calor de vaporització del’aigua és de 576 kcal/kg, s’han devaporitzar de cop 23 g d’aigua.

—Poca cosa.

Poc, però 23 g d’aigua són uns1,25 mol d’aigua. I ocupen uns 38 L.És com si inflessis sobtadament dinsde l’olla un airbag de 38 L. Això pro-voca que tota l’aigua a més de centgraus surt projectada fora. La mevaàvia cuinava bledes, i va venir depoc que la massa de bleda humidaen ebullició no li va a la cara sobta-dament... També li podria haver anatde cop la tapa a la cara. Però no, latapa va volar fins al sostre i nomésva tenir cremades al braç... Per cert,tot això és el que va passar als Al-facs, amb propilè i a baixa tempera-tura. Ja en vàrem parlar també enel seu moment (Mans, 2001).

NO BULL?

Doncs bé, amb tot plegat, hi haqui diu que a dins de l’olla de pres-sió l’aigua no hi bull.

—Però per què? Que no has ditque hi ha vapor, i que aquest vaporsurt?

L’argument és una mica llarg isubtil. Que surti vapor no implicaebullició. Quan tu a l’hivern exhalesla respiració, surt vapor i no estàsbullint...

—Bé,una cosa és vaporitzar i l’al-tra bullir, ja ho sé. Però dir que l’ollade pressió no bull...

Tu fumes?

—He fumat, però ara no fumo.

Recordes els encenedors debutà? Alguns eren transparents, is’hi veia el líquid de butà a dins.

—Sí, ho recordo. Veies si que-dava molt o poc gas. Bé, molt o pocbutà, perquè era líquid.

I quan tu obries la vàlvula, sortiavapor, que era el que s’encenia enfer la guspira. Perquè el que cremasempre és el vapor, no el líquid. I tucreus que el butà de dins bullia, envaporitzar-se?

—No, no bullia. Com podia bu-llir, si estava a la temperatura am-bient?

No barregis les coses. El butàbull a –0,5 oC a pressió ambient.Però a dins de l’encenedor (o a dinsde la bombona de butà domèstica ode càmping) no bull perquè hi ha unapressió superior. I és que aquí hi haun tema molt important.

Quan veiem que un líquid bull ésperquè s’escalfa prou com perquèla seva pressió de vapor arribi a lapressió de l’entorn, però sempre queho veiem amb els nostres ulls es-tem en un entorn obert a l’atmosfe-ra, a pressió atmosfèrica. És a dir,


col·laboracions

4 Tinc un vídeo casolà d’aquest experi-ment: http://www.youtube.com/watch?v=lUN991n5prA.

Figura 2. The Pot Watcher. Utensili de detectar acústi-cament l’ebullició. N’hi ha de diferents fabricants, i totstenen essencialment el mateix disseny.

a pressió constant, i els gasos ovapors despresos poden ocupar totel volum que vulguin, perquè el re-cipient extern és tota l’atmosfera. Encanvi, a l’encenedor, a la bombona,o a dins de l’olla tapada, el volumés limitat, i la manera de pensar enaquestes situacions ja no és la ma-teixa. Ja no parlem d’ebullició, sinód’equilibris líquid-vapor en volum li-mitat, i tot canvia.

—No sé si et segueixo...

Imagina’t una olla de pressió, to-talment plena d’aigua, tapada, i tan-cada hermèticament. A mida queescalfes, l’aigua s’escalfa, es dila-ta, i podrà arribar a rebentar l’olla.Si hi poséssim aigua, però que noomplís totalment l’olla, i en tapar-lahi extraguéssim tot l’aire de sobreamb una bomba de buit, en escal-far s’aniria omplint l’espai buit ambvapor d’aigua, i la pressió d’aquestvapor seria la pressió de vapor enequilibri amb l’aigua líquida, a cadatemperatura. L’aigua es dilataria, elvapor es dilataria, part de l’aiguavaporitzaria i s’arriba immediata-ment a una situació d’equilibri encada moment. La pressió i la tem-peratura depenen l’una de l’altra, iel volum d’aigua líquida i d’aiguavapor depenen de la quantitat d’ai-gua inicial que hi haguéssim posat,i del volum de l’olla. Tot això ja t’hohavia explicat, perquè és el cas dels

Alfacs, que allà eraamb propilè. Però elconcepte és el mateix.

La cosa importantés que a mida que es-calfem en un recipienttancat el líquid no arri-ba a bullir perquè no escrea una situació ober-ta, típica de l’ebullició,en que el vapor surt enbombolles i va a l’ex-terior.

—Però a casa no hifem el buit...

Quan tanquem una olla de pres-sió a casa, no hi fem el buit, efecti-vament. Amb la tapa atrapem aire,que modifica una mica tot el comen-tari anterior, però en essència no enmodifica l’argument. Les condicionsde l’equilibri líquid-vapor de l’interi-or de l’olla són diferents de les con-dicions de l’equilibri quan només hitenim aigua líquida i vapor, però l’ai-gua tampoc bulliria en escalfar-la.

Aquests són els arguments bà-sics dels defensors de la teoria dela no-ebullició. Les nostres olles nosón recipients tancats sinó oberts,però la vàlvula en limita la pressióinterior, de tal manera que es vavaporitzant líquid dins, i el vapor surtbarrejat amb l’aire que hi havia. Peròel líquid es vaporitza, no bull, per-què té el volum limitat. Amb el tempsanirà disminuint la quantitat d’aiguade dins, i es van modificant les con-dicions de l’equilibri interior, però elsconceptes bàsics es mantenen.

—Però tot això són teories, per-què sí que bull, oi?

És una bona pregunta... per a laque no tinc una bona resposta.

PERÒ BULL

No és tan fàcil de dir-ho, perquèa dins de l’olla domèstica no hi ha

manera de mirar-hi. Vaja, no sé sihi ha olles amb tapa de vidre, peròno les conec.

Se’m va acudir una forma decomprovar si a dins hi ha ebullicióo no. És un procediment una micaenrevessat i indirecte, que no és vi-sual sinó acústic. Hi ha uns dispo-sitius que serveixen per avisar deque una cassola al foc està bullint.Són simplement un disc de vidred’uns vuit centímetres de diàmetre,que té el centre de les cares rebai-xat (figura 2). El disc es posa a unrecipient on hi ha el líquid que hade bullir. Quan el líquid genera va-por, una mica del vapor s’acumulaa la part central del disc, fins quen’hi ha tant que aixeca el disc perun lateral, s’escapa el vapor, i eldisc cau a la posició plana al fonsdel recipient. I, en caure, topa con-tra el fons i fa un soroll perfecta-ment audible a distància. La mevadeducció és que si jo sento el repi-car del disc de vidre contra el fonsdel recipient, el que hi hagi dins estàbullint.

—Sembla lògic.

I vaig posar el disc dins d’una ollade pressió amb aigua, vaig posar-laal foc sense tapar, i al cap d’unaestona comença el repicar del disccontra el fons: l’aigua bullia. Tapol’olla, i es frena el repicar: l’aiguas’ha d’escalfar una mica més, per-què ara la vàlvula la força a que bullia temperatura superior. Però al capde poca estona, se sent sens dubteel repicar del disc contra el fons del’olla: l’aigua està bullint sens capdubte 4.

—I no serà l’aire?

L’aire no, perquè el disc de vi-dre ni el toca. L’aire és a sobre, i eldisc és submergit en l’aigua. Jo


col·laboracions

penso que això és una prova clarade que l’aigua de dins de l’olla estàbullint. Fins i tot, regulant el cabalde gas es pot regular la freqüènciaamb que se sent el repicar. Bull,sens dubte que l’aigua bull dins del’olla de pressió. Almenys, aixòcreuré fins que no en tingui provesen sentit contrari.

—I per què hi ha aquesta dife-rència entre la diguem-ne teoria i lapràctica experimental?

Doncs només tinc algunes hipò-tesis. Quan escalfem l’olla tapadaamb aire a sobre, al començamentva sortint una barreja d’aire i aigua,i l’espai de l’aire s’ha de suplir ambvapor d’aigua, i, per tant, ha de va-poritzar-se ràpidament. Per altra

banda, l’olla no està aïllada tèrmi-cament. La part del fons de l’ollaestà en contacte amb el foc, i, pertant, molt més calenta que la partsuperior, en contacte amb l’aireambient. Això pot provocar, a mésde corrents de convecció, un certefecte de vaporització a baix i decondensació a la cara interior de latapa. Però són pseudoexplicacionsque no em satisfan prou.

—Doncs hauràs de treballarmés. O bé fer com feia el CapitánTrueno.

Què feia?

—Doncs no capficar-se pel pas-sat i «partir en busca de noves aven-tures...»

BIBLIOGRAFIA

Mans, C. (2001). Els Alfacs, en-cara. NPQ 401/2001, 5-7. Inclòs alllibre La truita cremada. 24 lliçonsde química quotidiana. Col·legi deQuímics de Catalunya, 2005. 8 edi-cions.

Mans, C. (2005). L’ou dur del’Everest. NPQ 424/2005, 5-11. In-clòs al llibre La truita cremada. 24lliçons de química quotidiana. Col·le-gi de Químics de Catalunya, 2005.8 edicions.

Mans, C. (2008). Mai llard, Mai-llard? NPQ 441/2008, 5-11.

Mans, C. (2010). Sferificacionesy macarrones. Ed. Ariel, Barcelona. ☯

II Jornadas Química sostenible,empresas innovadoras y competitivas

La biotecnología industrial, la tecnología de materiales y los nuevos diseños de plantas y de reaccio-nes o procesos serán las grandes áreas abordadas en las II Jornadas Química sostenible, em-presas innovadoras y competitivas, que se celebrarán en Barcelona los días 17 y 18 de febrerode 2011. Estas jornadas cuentan hasta el momento con el patrocinio de: la Federación Empresarialde la Industria Química Española, FEIQUE, el organismo de máxima representación empresarial delos intereses del sector químico en España; FedeQuim, entidad para la defensa de los derechos eintereses del sector químico y especialmente en Catalunya, donde se encuentra localizado el mayorpolo químico del país; Expoquimia, Salón Internacional de la Química, un certamen clave para elsector y la cita de referencia del sector químico en el sur de Europa; y BASF, empresa química lídercuya cartera va desde productos químicos, plásticos y productos agrícolas a productos químicos dealtas prestaciones, petróleo y gas natural. Colaboran asimismo en la organización de las II Jorna-das Química sostenible, empresas innovadoras y competitivas empresas punteras como DowChemical, Solutex, Solvay o la ingeniería especializada en procesos Technip Iberia.

Dentro de las II Jornadas Química sostenible, empresas innovadoras y competitivas tendrálugar el I Foro de inversión en química sostenible.

Para más información:

http://www.suschem-es.org/congresos/quimicasostenible-bcn2011/index.asp


col·laboracions

CORBERA D’EBRE,

UN VESTIGI DE LA GUERRA CIVIL

Joan Astor

Corbera d’Ebre és una petita vilade la comarca de la Terra Alta situ-ada en el turó de la Muntera a 337 md’alçada, a la vora de la serra de Ca-valls i de la serra de Pàndols, a 5 kmde Gandesa i 17 km de Móra d’Ebre.Aquesta vila, com tantes altresd’aquells indrets, fou escenari de labatalla de l’Ebre durant la GuerraCivil de 1936-1939 i, com a conse-qüència, va quedar completamentdestruïda i els seus habitants, elsque van sobreviure, es van anartraslladant a la part baixa del turó, abanda i banda de la carretera, finsa bastir un poble nou.

EL POBLE VELL

A la part alta del turó de la Mun-tera estava els casc antic d’un po-ble de pagès tranquil, com ho eren

tots els d’aquella comarca, amb elstrasbals propis de les feines delcamp, les tertúlies de veïns al car-rer, les mestresses que van i venendel mercat, de la font, del safareig...però va arribar la guerra i l’anome-nada batalla de l’Ebre, el pitjor des-astre de la seva història, i gairebétot el poble va ser enderrocat per lesbombes.

Actualment aquesta zona, deno-minada Poble Vell, es troba aban-donada i fou declarada bé d’interèscultural com a lloc històric per la Ge-neralitat de Catalunya el juliol de1992, per constituir un punt de re-trobament amb la nostra història através d’un paratge devastat per laguerra. També ha esdevingut unmonument a la pau i lloc de visitaobligada per a qui vulgui conèixerels desastres de la guerra.

No es tracta d’un document plas-mat sobre paper, ni d’un documentvirtual. El Poble Vell és un testimonimut però real –les mateixes pedres,les mateixes bigues i teules que for-maven les cases on vivien els 2.500habitants del poble– de les brutalsconseqüències dels bombardeigsaeris i d’artilleria que patiren duranttota la batalla les poblacions civilsde la zona.

Ara al turó de la Muntera noméshi ha les runes cada cop més de-gradades i malmeses del poble an-tic, entre les quals destaca l’emble-màtica església vella de Sant Pere,un gran edifici barroc de finals delsegle XVIII amb tres naus, un absisi un campanar, que ocupa una su-perfície construïda de 1.100 m2. Toti que des de l’any 1999 s’han dut aterme dues fases de restauració perconsolidar l’estructura de l’edifici ievitar que s’ensorri totalment, i perarranjar les cobertes existents –la del’altar, la de la capella lateral esquer-ra i la del campanar– a més de feraccessible el campanar arreglant lesescales, el temple experimenta unprocés de degradació continuat i hiha diversos rètols que recomanenals visitants que no s’atansin a lesfaçanes pel risc de despreniments.El projecte de la tercera fase de res-tauració consisteix a consolidar lesquatre façanes de l’edifici, per evi-tar el risc d’esllavissades, i construiruna coberta lleugera feta ambETFE, un copolímer de l’etilè tetra-fluoroetilè de gran resistència a lacalor, a la corrosió i a la radiació UV,amb la qual cosa s’aturarà la degra-dació provocada pels agents atmos-

El Poble Vell de Corbera d’Ebre. Al fons, el campanar de l’esgésia de Sant Pere.


col·laboracions

fèrics, amb un impacte visual mínim,a fi i efecte de conservar l’aspecteruïnós de l’edifici, perquè el que espretén és mantenir-lo sense esbor-rar cap de les ferides provocadesper les bombes i les bales. De fet,la coberta serà pràcticament invisi-ble des de la plaça de l’Església.

El Poble Vell és una imatge decom va quedar Catalunya, i tambéEspanya, després d’una guerra queva destrossar tot un país i el va me-nar a una postguerra tant o més cru-el que la pròpia guerra. No podemoblidar que al llarg de molts anys vanser assassinats molts innocents imolts altres varen ser forçats a l’exili;uns anys, molts anys, durant elsquals ens volien fer creure que reg-nava la pau i la justícia, quan en re-alitat el que imperava era la venjan-ça, la injustícia, la foscor i, sobretot,

la por... Tot aquest drama és el quevol quedar plasmat en la conserva-ció d’aquest poble destruït. L’objec-tiu d’aquesta aparent incongruènciade conservar la destrucció és man-tenir viu per a les properes genera-cions el record d’uns fets deplora-bles per tal d’evitar la seva repetició.

Resumint, el Poble Vell de Cor-bera d’Ebre és una petitíssima mos-tra, un infinitèsim, de l’obra del grandestructor de l’Espanya del se-gle XX, el malaurat dictador Fran-co, perquè no es pot mantenir la tesi,tantes vegades repetida, de que elsdos bàndols varen fer el mateix; ambaquesta afirmació només es preténlegitimar per igual als colpistes, ambel suport dels poders fàctics, princi-palment la burgesia i l’Església ca-tòlica, i als defensors d’una Repú-blica democràticament establerta.

LA BATALLA DE L’EBRE 1

La batalla de l’Ebre va comen-çar la mitjanit del dia 25 de juliol del’any 1938, quan les forces inte-grants de l’Exèrcit de l’Ebre del co-ronel Juan Modesto van creuar elriu, trencant les línies defensives delCos d’Excèrcit Marroquí del gene-ral Juan Yagüe. Aquell mateix matíles avantguardes van ocupar Cor-bera d’Ebre.

L’operació responia a la neces-sitat imperiosa, per part del governde la República, d’alleugerir la pres-sió que l’Exèrcit Nacional estavarealitzant sobre el front valencià, que

Església de Sant Pere, un edifici barroc de finals del segle XVIII.D’algunes cases només van quedar fragments de la façana.

1 S’ha escrit molt i des de diferents òpti-ques sobre la batalla de l’Ebre. Aquestresum ha estat extret del web http://www.batallaebre.org/batallaebre.php.


col·laboracions

amenaçava la seguretat de la zonaindustrial de Sagunt i de la ciutat deValència. A més a més, les circums-tàncies internacionals, amb les ten-sions generades a Europa per lespretensions del règim nazi d’expan-sió territorial, feien necessària unaoperació que retornés a la Repúbli-ca una posició favorable en les re-lacions internacionals.

L’operació dissenyada per l’es-tat major del general Vicent Rojopreveia el pas del riu per diferentspunts, la part més arriscada, aprofi-

tant el factor sorpresa. Un cop su-perada la primera fase, les tropesrepublicanes haurien d’explotar l’èxitde l’operació endinsant-se en el ter-ritori seguint diferents eixos de pe-netració.

La sorpresa inicial de l’operacióva ser un èxit, i diferents unitats deles divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèr-cit de l’Ebre van creuar el riu perdiferents punts entre Mequinensa iAmposta, essent el nucli de l’atacla línia entre Riba-roja d’Ebre iBenifallet.

Defensaven el territori centralles unitats del la 50.ª divisió del Cosd’Excèrcit Marroquí, que van oferirescassa resistència i van ser obli-gades a retirar-se fins a formar unalínia defensiva que seguia l’eixFaió - la Pobla de Massaluca - Vilalbadels Arcs - Gandesa - vall del riu Ca-naletes. Aquesta línia s’establia eldia 26 de juliol, i fins al dia 3 d’agostles forces republicanes van llençardurs atacs per trencar-la i continuarexplotant l’èxit inicial.

La reacció de les forces franquis-tes va ser ràpida i en poques horesarribaven unitats d’arreu del país perreforçar la nova línia defensiva. Amés, la intervenció de l’aviació i elcontrol dels embassaments de lapart superior del riu van dificultarl’alimentació del front per part del’Exèrcit de l’Ebre.

Davant la impossibilitat de conti-nuar l’avenç i un cop acomplerts elsobjectius originals de l’operació,alleugerir el front valencià i cridarl’atenció de les potències europeesamb una operació que retornava ala República la iniciativa militar dela guerra, el dia 3 d’agost, el coro-nel Modesto donava l’ordre d’adop-tar mesures defensives.

Aquí podria haver acabat la ba-talla de l’Ebre, però, contra l’opiniód’alguns dels seus generals quedefensaven la fixació d’aquell fronti l’inici d’una operació contra Ca-talunya a través de Lleida, el gene-ral Franco va decidir recuperar elterritori perdut a qualsevol preu.Aquesta decisió és la que va con-vertir la batalla de l’Ebre en la ba-talla més dura i sagnant de laGuerra Civil de 1936-1939 i de lahistòria d’Espanya.

A partir d’aquest moment i finsel dia 16 de novembre l’Exèrcit Na-cional va dur a terme sis ofensivescontra les línies republicanes. El quel’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat enun sol dia, va necessitar més de centdies per ser recuperat.

Dos carrers del Poble Vell de Corbera d’Ebre. El de dalt de tot, el carrer Major.


col·laboracions

El resultat d’aquelles operacionsva ser una guerra de desgast queva provocar la desfeta de l’Exèrcitde l’Ebre, amb menys mitjans ma-terials i humans, i que condicionariala campanya de Catalunya iniciadaal desembre de 1938.

A banda d’aquestes connotaci-ons històriques i militars, la batallade l’Ebre va ser la carta jugada pelgovern de Juan Negrín en el pactede Munic del 30 de setembre de1938, on les potències europees vancondemnar a la República cedint da-vant les pretensions de l’Alemanyade Hitler en la crisi dels Sudets txe-coslovacs 2.

A més l’Ebre fou l’escenari de laretirada de les Brigades Internacio-nals del territori de la República,anunciada el 21 de setembre de1938 pel president Negrín.

La tarda del 15 de novembre lestropes republicanes, a les ordres deltinent coronel Manuel Tagüeña, cre-uen el riu a Flix en sentit invers, i aquarts de cinc de la matinada es volael pont de ferro, donant per acaba-da la batalla... deixant un balanç de37.000 morts, 50.000 ferits i 25.000presoners entre els dos bàndols.

Per tot això, la batalla de l’Ebreesdevé un dels fets fonamentals perentendre la història contemporàniade Catalunya i d’Espanya, amb unsforts lligams amb la de la resta delmón.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ115 DIES

El Centre d’Interpretació 115dies, ubicat en un edifici situat alcarrer de Freginals de Corberad’Ebre, té per objectiu explicar desdel punt de vista bèl·lic i polític els115 dies que va durar la cruentabatalla de l’Ebre.

L’exposició consta de set àmbits:

«La nit de Sant Jaume» és l’àm-bit que introdueix l’exposició, on espretén transportar el visitant als es-cenaris de la batalla a través de lessensacions. «El pas del riu» mostraels primers dies del conflicte i expli-ca els objectius que tenia cadascundels exèrcits enfrontats, com ara l’in-tent de l’exèrcit republicà de salvarCatalunya de l’aïllament i recuperarValència. «Els preparatius de l’ofen-siva» i «115 dies de combats», l’àm-bit més important, expliquen el

decurs de la batalla, les ofensives iles contraofensives, tenint en comp-te els factors militars, humans, polí-tics, estratègics i territorials. «Eldarrer dia» és un espai de reflexiósobre el final de la batalla i la derro-ta de la República, però també mos-tra les conseqüències que van patirels homes i les dones que van ha-ver d’abandonar la seva terra, perals quals es va iniciar un llarg tempsde foscor i penúria. «La terra feri-da» i «Fer memòria, fer futur» sónàmbits de reflexió, de recuperacióde la memòria històrica i de recon-ciliació amb el nostre passat; mit-jançant les emocions apareix eldiàleg intern entre la necessitatd’oblidar i l’obligació de recordar,entre els morts i els vius, entre elpassat i el present.

Batalla de l’Ebre. Foto extreta del web http://www.batallaebre.org/batallaebre.php.

2 Esdeveniments de 1938 iniciats pelsSudetendeutsche, una minoria ètnica del’Europa Central formada per alemanysque vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsiaoriental.


col·laboracions

L’ABECEDARI DE LALLIBERTAT - MISSATGEESCRIT

Per tal d’evitar que els fets dolo-rosos de la guerra quedessin rele-gats a l’oblit o limitats a un recordnostàlgic, l’any 1995 vint-i-cinc ar-tistes varen crear al Poble Vell deCorbera d’Ebre l’Abecedari de la lli-bertat. Està format per vint-i-setobres relacionades amb les lletresde l’abecedari, fetes amb diferentstècniques i materials, i disposadesentre les ruïnes de l’antic poble.L’objectiu d’aquests artistes fou des-envolupar un treball en comú per lapau i la justícia, deixant ben palèsque les lletres han de portar a lesparaules i d’aquestes n’ha de sortirel diàleg, que ha d’estar sempre perdamunt de la força.

Dos anys després, l’any 1997,diversos escriptors i poetes van po-

L’Abecedari de la Llibertat. Fotos extretes del web http://www.poblevell.cat/ca/abecedari.htm.

L’Abecedari de la Llibertat. La lletra X.

sar la paraula a les lletres de l’abe-cedari, acompanyant cada obrad’un petit fragment literari. El resul-

tat de tot el conjunt es va anomenarL’Abecedari de la llibertat - Missat-ge escrit. ☯


col·laboracions

Miquel ParairaDepartament d’Enginyeria QuímicaUniversitat Politècnica de Catalunya

UNA DOTZENA DE REACCIONS QUÍMIQUES

INTRODUCCIÓ

Un dels aspectes importants enl’ensenyament de la química és,sens dubte, la comprensió del querepresenta el canvi químic. S’ano-mena canvi, transformació o reac-ció química el procés que determinala conversió d’unes substànciesanomenades reactius en unes no-ves substàncies anomenades pro-ductes:

REACTIUS →→→→→ PRODUCTES

Però, com podem fer veure i en-tendre a un alumne que ha tingutlloc un canvi químic? La respostaés ben fàcil, no dient-li simplement,sinó realitzant aquest tipus de can-vis al laboratori, i escollint les re-accions de manera que l’alumnepugui detectar els esmentats can-vis, la formació de substàncies di-ferents de les que es tenien inicial-ment, és a dir, utilitzant els sentits,sobretot la vista però també el tac-te, l’olfacte...

Així pot detectar canvis de co-lor, formació de sediments o preci-pitats, bombolleig, olor característi-ca, alliberament de calor, flama...canvis detectables mitjançant elssentits.

En aquest article escollim de for-ma subjectiva dotze de les reacci-ons químiques més adients per ob-servar els esmentats canvis:

1. Descomposició tèrmica del car-bonat de coure(II).

2. Reacció entre el nitrat de plom(II)i el iodur de potassi.

3. Reacció zinc-àcid clorhídric icombustió de l’hidrogen.

4. Reacció de neutralització ambindicador àcid-base.

5. Combustió del sofre i decolo-ració del permanganat de po-tassi.

6. Reacció del coure (monedesd’un, dos i cinc cèntims) ambàcid nítric.

7. Descomposició de l’aigua oxi-genada.

8. La vareta màgica.

9. Reacció de l’òxid de coure(II) il’àcid sulfúric.

10. Combustió del magnesi i de lasacarosa.

11. Reacció del bicarbonat amb elsàcids.

12. Reacció de les sals de coure(II)amb amoníac.

Totes les reaccions poden fer-seen un tub d’assaig, en una càpsulade porcellana o en un gresol; neces-sitarem també una gradeta per re-colzar els tubs d’assaig, i el bec deBunsen per escalfar si cal. Les re-accions 5 i 6 cal fer-les sota la vitri-na extractora, i també anar molt encompte amb la reacció 10.

ADVERTIMENTS PREVIS

Cal procurar sempre consumir elmínim de reactius possible, fent veu-re a l’alumne que si la reacció esveu consumint poc reactiu, no calgastar-ne molt. Així mateix, cal in-sistir en la possibilitat de reciclatgequan sigui adient, en la perillositaten l’ús d’alguns reactius, que indub-tablement cal usar amb la màximaprecaució, i en la total prohibició defer bromes amb els productes quí-mics utilitzats.

Un altre aspecte important aconsiderar és evitar que l’alumneconfongui el reactiu o el producte


col·laboracions

pròpiament dit amb la seva disso-lució; així, per exemple, si es pre-gunta a un alumne de quin color ésel iode, normalment et dirà que ésvermellós, ja que confon la subs-tància amb la seva dissolució alco-hòlica. Cal tenir en compte quemolts cops en les reaccions es tre-balla amb les dissolucions i ambproductes comercials, i no amb lessubstàncies pures.

PART EXPERIMENTAL

a) Reactius i material

Comptagotes, proveta de 10 mL,tubs d’assaig, gradeta, bec de Bun-sen, càpsula de porcellana, gresols,carbonat de coure(II), nitrat deplom(II) 0,1 M, iodur de potassi0,1 M, granalla de zinc, àcid clorhí-dric concentrat, àcid clorhídric0,1 M, hidròxid de sodi 0,1 M, sofreen pols, permanganat de potassi0,02 M, clorat de potassi en pols,àcid sulfúric concentrat, cinta demagnesi, bicarbonat de sodi enpols, vinagre, sulfat de coure(II)0,1 M, amoníac 2 M, monedes dedeu cèntims d’euro, àcid nítric con-centrat i sucre.

b) Procediment

Reaccions b1 a b12

b1. Col·loca en un tub d’assaig unapunta d’espàtula de carbonat decoure(II), escalfa el tub suau-ment amb un bec de Bunsen iobserva el que succeeix. S’alli-bera algun gas? Què és el pro-ducte negre que es va formant?Conserva aquest producte ne-gre per a una experiència pos-terior.

b2. En un tub d’assaig s’hi col·lo-quen 2 mL de nitrat de plom(II)0,1 M, i a continuació 4 mL deiodur de potassi 0,1 M. Què s’ob-serva? Què és el producte grocque es forma?

b3. En un tub d’assaig s’hi col·lo-quen 4 mL d’àcid clorhídric con-centrat o de salfumant, i a conti-nuació un trosset de granalla dezinc. Què s’observa? Quin gassurt? Demana-li al professor queet mostri el caràcter combustibledel gas que s’allibera.

b4. En un tub d’assaig s’hi col·lo-quen 2 mL d’hidròxid de sodi0,1 M i 2 o 3 gotes de fenolftale-ïna, i a continuació i amb uncomptagotes dissolució 0,1 Md’àcid clorhídric fins a observaralgun canvi. Quin color tenia ladissolució abans d’afegir-hil’àcid? I després? Com es pot in-terpretar?

b5. Col·loca 2 o 3 g de sofre en polsen una càpsula de porcellana i,en una vitrina extractora, apro-pa-li un llumí encès fins que s’en-cengui el sofre. Observa la flamadel sofre en combustió. Apropaun paper de filtre mullat amb per-manganat de potassi 0,02 M a lapart superior de la càpsula. Quingas surt? Què es va observantquan el gas es posa en contacteamb el permanganat?

b6. Col·loca en un tub d’assaig unamoneda d’un cèntim d’euro, re-colza el tub a la gradeta i col·lo-ca-la dins de la vitrina extracto-ra. A continuació afegeix 2 mLd’àcid nítric concentrat. Quès’observa? S’allibera algun gas?De quin color? De quin color que-da la dissolució? Afegeix 5 mLd’aigua al tub d’assaig. Què s’ob-serva? De quin color són les salsde coure?

b7. Col·loca en un tub d’assaig 2 mLd’aigua oxigenada, i a continua-ció un cristallet de iodur de po-tassi (catalitzador). Què s’obser-va? Com es pot interpretar?

b8. Col·loca en un tub d’assaig unapunta d’espàtula de clorat depotassi i una mica de diòxid demanganès (catalitzador), escal-

fa suaument el tub i apropa a laboca del tub un escuradents ambun punt d’ignició (sense flama).Què s’observa? Com es pot in-terpretar?

b9. Al tub amb el producte negreobtingut en la primera reacció(b1) s’hi afegeixen 2 mL d’aiguai a continuació i amb molta pre-caució 2 mL d’àcid sulfúric con-centrat. Què s’observa? De quincolor és el producte que es for-ma? Es pot filtrar la dissolució perobservar millor l’olor del produc-te obtingut, i reservar-la per ferla darrera reacció.

b10. Subjecta 5 cm de cinta de mag-nesi amb una pinça d’estendreroba, i apropa la cinta a la flamadel bec de Bunsen. La cinta s’en-cén i desprèn una llum molt bri-llant. Quan la flama arribi a propde la pinça, obre la pinça i deixacaure el residu en una càpsulade porcellana. Quin color té elresidu? De què pot ser el resi-du? Afegeix a la càpsula 4 mLd’aigua i 2 o 3 gotes de fenolfta-leïna. Què s’observa? Què ensdemostra?

Col·loca en un petit gresol 1 gde sucre i 1 g de clorat de potas-si, i mescla-ho bé. Situa el gre-sol a la vitrina extractora damuntd’una base refractària i, amb moltde compte, afegeix 2 o 3 gotesd’àcid sulfúric concentrat. Quès’observa? Quin és el paper del’àcid?

b11. Col·loca una punta d’espàtulade bicarbonat de sodi en un tubd’assaig i a continuació i amb uncomptagotes s’hi va afegint vina-gre. Què s’observa? Com s’inter-preta? Surt algun gas? De quingas pot tractar-se?

b12. A 2 mL de la dissolució filtradade l’experiència b9 col·locada enun tub d’assaig, s’hi afegeixen2 mL d’amoníac 2 M. Què s’ob-serva? Com s’interpreta?


col·laboracions

PER TREBALLAR-HO

1. Anoteu totes les observacions ipossibles interpretacions decada reacció.

2. Feu una descripció detalladadels reactius i dels productes decada una de les dotze reacci-ons.

3. Formuleu els reactius i els pro-ductes de cada una de les dotzereaccions i escriviu les corres-ponents equacions de reaccióamb l’ajuda de la següent infor-mació:

a) L’òxid de coure(II) és un sò-lid negre.

b) El iodur de plom(II) és un sò-lid groc.

c) El diòxid de carboni és un gasincolor i no combustible.

d) L’hidrogen és un gas incolor icombustible.

e) El diòxid de nitrogen és ungas vermellós.

f) El diòxid de sofre és un gasde mala olor.

g) L’oxigen és un gas combu-rent.

h) Les sals de coure(II) són bla-ves.

i) L’òxid de magnesi és un sò-lid blanc.

4. Classifiqueu les reaccions rea-litzades segons els dos criterismés emprats:

a) Segons l’estructura de l’equa-ció: unió, descomposició,desplaçament i doble des-composició.

b) Segons que canviï o no l’es-tat d’oxidació: reaccions re-dox, és a dir, quan canvia l’es-tat d’oxidació; i reaccionsàcid-base, de precipitació ode complexació, és a dir,quan no canvia l’estat d’oxi-dació.

5. Les reaccions químiques ser-veixen per:

a) Fabricar noves substàncies.

b) Aprofitar l’energia química,transformant-la en altres for-mes d’energia.

c) Analitzar mostres de matèria.

d) Anular l’efecte de vessa-ments.

e) Aspectes lúdics.

6. Quina de les reaccions anteriorsutilitzaries per fabricar iodur deplom(II)? I per fabricar sulfat decoure(II)?

7. Quina de les reaccions realitza-des seria més adient per aprofi-tar l’energia química?

8. Quina seria la reacció més adientper fer una valoració àcid-base?

9. Com es podria anular un vessa-ment d’àcid com ara el salfu-mant, el vinagre o l’àcid sulfúric?

10. Quina reacció es podria utilitzarper fer un joc de màgia, com con-vertir l’aigua en vi o a l’inrevés?

Un cop finalitzada la sessió delaboratori, seria bo discutir a classetotes i cada una de les reaccions re-alitzades, l’escriptura de les equa-cions de les reaccions i la seva cor-recta igualació; també les possiblesformes de classificar-les, així comla seva possible utilitat. ☯

Durante los próximos días 6 y 7 de abril de 2011 se celebrarán en Barcelona las41 Jornadas anuales organizadas por el Comité Español de la Detergencia, Tensioac-tivos y Afines.

Estas Jornadas reunirán un año más a fabricantes, proveedores de ingredientes y ma-terias primas, así como a los de servicios (laboratorios de investigación y desarrollo, ensayos, encapsu-lación, microbiología, biotecnología, embalaje y logística, entre otros).

Se presentará un atractivo programa de conferencias y pósters con el más elevado nivel científico, incor-porando las novedades más interesantes del momento, dirigidas principalmente a las empresas y a loscentros universitarios y de investigación que trabajan en el campo de la detergencia, cosmética y afines.

Se ofrecerá, una vez más, una inmejorable oportunidad de relación entre proveedores y fabricantes, alofrecer un excelente punto de encuentro y negocio para los principales agentes de la industria de ladetergencia y afines.

Para más información contactar con el web: www.ced.org.es.

41 Jornadas anuales del CED


col·laboracions

En números anteriores de NPQhe hablado sobre temas humanísti-cos, ya fuere de la historia y creen-cias de antiguos imperios: Egipto,Tunicia y Grecia, ya fuere de lascostumbres, cultura o geografía his-tórica de esos y otros lugares, todoello como consecuencia de los via-jes turísticos realizados a esos paí-ses en estos últimos ocho años.

Voy a referirme ahora a una te-mática a la que he dedicado más de40 años de mi vida profesional, seacomo investigador, sea como pro-fesor universitario, o sea como téc-nico industrial. Me refiero a la co-rrosión y protección de materiales,especialmente de base férrea. Estetema no lo desarrollaré aquí comoespecialista, detallando rigurosa-mente todo lo que el mismo exige,sino como divulgador e informadorgeneral del fenómeno.

¿QUÉ ES LA CORROSIÓN?

Cuando los especialistas nos re-ferimos al término corrosión casiinstintivamente lo asociamos a ma-nera de combatirla o protegernosde ella, aunque sin mentarlo. Tan-to es así que cuando bastantesaños atrás –el 7 de mayo de 1960–se creó en Barcelona la SeccióTècnica de Corrosió i Protecció dela, entonces, Delegació de Catalu-nya-Balears de ANQUE, en aras dela brevedad –y por ese sobreen-tendido tan propio de los especia-listas– se suprimió el término Pro-tecció que en un principio debíaacompañar al término Corrosió, lla-mando a esta sección técnica sim-

A VUELTAS CON LA CORROSIÓN

Enrique JulvePresidente de la Secció Tècnica de Corrosió i Protecció

plemente como Secció de Corrosióa secas.

En un artículo de divulgaciónsobre corrosión, publicado en NPQen el año 2001, me refería a esetérmino y decía que cabía conside-rar a la corrosión como una «fuerzamalévola de la naturaleza», ya quedestruye la obra del hombre y de-vuelve a los materiales (especial-mente a los metálicos) a su condi-ción primitiva.

El hombre de la calle entiendepor corrosión –que asocia muchasveces a oxidación– al fenómeno queconvierte a los objetos que lo rodeany de los que se sirve, en parcial ocompletamente inservibles para elfin para el que se proyectaron, y quese suele manifestar por un cambioen su aspecto –especialmente enlos materiales metálicos–: pérdidade brillo en algunos casos y cambiode color, aparición de pequeñospuntos de orín y aparición de peque-ñas o grandes desconchaduras enotros casos y, ya en el peor de ellos,aparición de agujeros más o menosprofundos.

Al definir la corrosión como unfenómeno o fuerza malévola noestá uno muy desencaminado, yaque, en efecto, es una fuerza per-judicable para las obras del hom-bre. Ahora bien, en términos máscientíficos preferimos utilizar otraspalabras: propiedad o tendencia,especialmente para la corrosiónmás usual: la corrosión de los me-tales. Así, definimos la corrosión deun metal como la tendencia del mis-mo a pasar, mediante el concurso

de una serie de fuerzas ambienta-les o climáticas que lo rodean par-cial o totalmente, de un nivel deenergía superior a un nivel de ener-gía inferior, es decir, al estado deóxido o compuesto análogo en elque se encontraba primitivamenteen la naturaleza.

Todo el esfuerzo realizado por elhombre para extraer el metal de sucondición de óxido o compuestoquímico semejante en las minas, depurificarlo y separarlo de otros ele-mentos en las refinerías y de mani-pularlo y darle formas bellas en lostalleres y fábricas de manufactura-ción, queda reducido a la nada porobra y gracia de ese conjunto defuerzas de la naturaleza conocidascon el nombre genérico de corro-sión.

El desafío del hombre a la natu-raleza lo anula después ésta,restableciendo el equilibrio modifi-cado. Es como si le dijera al metal,a semejanza de lo que Dios dijo alhombre: «pulvis eris et in pulvisreverteris»; en este caso: «polvo(óxido) eras y en polvo (óxido) teconvertirás».

En lo que al hierro y sus aleacio-nes se refiere, este equilibrio sepone de manifiesto en la famosaecuación de corrosión del mismo,ecuación que se puede invertir:

Fe → Fe2+ + 2 e–

la cual se puede escribir tambiénasí:

2 Fe + O2 → 2 FeO


col·laboracions

Se observa en esa ecuación quehay una transferencia (pérdida eneste caso) de electrones por partedel metal hierro, pérdida que puedecontinuar y dar lugar al estado demáxima oxidación del mismo:

Fe2+ → Fe3+ + 1 e–

(2 FeO + ½ O2 → Fe2 O3 )

Es precisamente a través de estaganancia o pérdida de electrones elmodo que tiene la naturaleza deconservar su propio equilibrio.

TIPOS DE CORROSIÓNEXISTENTES

La naturaleza dispone de mu-chos y variados medios para co-rroer o destruir la obra del hombre,no sólo en lo que a metales se re-fiere, sino a otros materiales des-cubiertos y utilizados por él: plásti-cos, cementos, cerámicas, etc.Puede decirse, sin exageración,que existen tantos tipos de corro-sión como medios tiene la natura-leza de recobrar el equilibrio alte-rado, es decir, como situaciones sepresenten para lograr ese fin. Y, asu vez, existen tantos agentes paraconseguirlo como elementos poseeesa naturaleza: aire, tierra, agua yfuego.

Sin embargo, como tipos másgenerales conocidos y estudiados–correspondientes curiosamente alos elementos citados– cabe seña-lar los siguientes:

a) Corrosión por acción de la at-mósfera.

b) Corrosión acuosa (por acción deríos y océanos).

c) Corrosión mecánica (por tensio-nes, fricciones, etc.).

d) Corrosión por agentes químicosespecíficos (lubricantes, com-bustibles, compuestos químicosagresivos, etc.).

e) Corrosión galvánica.

Pocas posibilidades se le ofre-cen, pues, a un metal de escapardel ataque de uno u otro de esostipos de corrosión que le acechan.El hombre, desgraciadamente, nopuede vencer a la naturaleza, nopuede vencer a la corrosión; pero

Anillo corroído, reparado mediante láser cladding.


col·laboracions

sin embargo, sí puede prevenir eincluso detener su acción destruc-tora temporalmente, pues dispone,como veremos, de conocimientos ymedios para conseguirlo.

TRIBUTO QUE ANUALMENTEPAGA EL HOMBRE A LACORROSIÓN

No siempre le es posible alhombre prevenir o detener la co-

rrosión de los materiales, debien-do pagar entonces tributo a esafuerza de la naturaleza, tributo querepresenta una gran cantidad dedinero y esfuerzo, a la vez que unriesgo considerable de disturbios ycatástrofes.

El tributo que anualmente pagael hombre a la corrosión es muy di-fícil de estimar en su totalidad pero,siquiera parcialmente, las cifras quese dan son aterradoras.

Se ha dicho que, sólo en lo queal metal hierro y sus aleaciones serefiere, la pérdida anual por corro-sión representa la cuarta parte dela producción mundial de ese me-tal en un año, y que el coste de losdesperfectos causados por la co-rrosión de los metales en el mun-do importaba años atrás –en losaños 80–, según la OCDE, la im-presionante cantidad de 10.000 mi-llones de libras esterlinas (un billóny medio de las antiguas pesetas yunos 9.036 millones de los actua-les euros) por año. En esos mis-mos años, en Gran Bretaña, laspérdidas anuales originadas por lacorrosión del hierro y sus aleacio-nes se valoraban en unos 500 mi-llones de libras esterlinas (unos48.000 millones de las antiguas pe-setas). En Estados Unidos, en lasmismas fechas, las pérdidas anua-les por la corrosión de esos mate-riales se cifraba en unos 6.000 mi-llones de dólares (unos 420.000millones de las antiguas pesetas).En esos mismos años, esas pérdi-das anuales se valoraban en Es-paña en unos 2.000 millones depesetas según algunos autores yen 15.000 millones de pesetas se-gún otros.

N. D. Tomashov, allá por el año1966, ya especificaba que más del50 % de las pérdidas anuales tota-les ocasionadas por la corrosión sedebían a la corrosión atmosférica,la más común de ellas. Si se tieneen cuenta que esas pérdidas pue-den llegar hasta un 2 % del PNB(producto nacional bruto), sólo loscostes de la corrosión atmosféricaen España se encuentran entre30.000 a 40.000 millones de pese-tas por año.

En los países industriales, de unmodo general, se ha dicho que laspérdidas anuales por corrosión sue-len ascender hasta un 4,5 % de suPNB.

Los datos citados se refierensólo a pérdidas económicas direc-

Instalación para la recuperación de azufre de Repsol (Tarragona).

Equipo protegido para el tratamiento de aguas residuales.


col·laboracions

tas, es decir, a los costes para lareposición de la maquinaria y es-tructuras corroídas o sus partescomponentes, en los que se inclu-ye además la mano de obra nece-saria.

En lo que a pérdidas económi-cas indirectas se refiere, mucho másdifíciles de establecer, baste exami-nar algunas de esas pérdidas típi-cas para llevarnos a la conclusiónde que pueden llegar a totalizar va-rios millones de dólares (o de euros)por encima del valor de las pérdi-das directas mencionadas. Comoejemplo de estas pérdidas indirec-tas cabe citar las siguientes:

a) Interrupciones en la producción.

b) Pérdidas del producto.

c) Pérdidas de rendimiento.

d) Contaminación de los productos.

e) Sobremedidas (al tener que apli-car un espesor mayor de recu-brimiento protector que el habi-tual en recipientes y tuberías),etc.

Además de estas pérdidas ma-teriales y dentro del capítulo de pér-didas indirectas cabe señalar lamarcada contribución en vidas hu-manas que el fenómeno de la co-rrosión origina por explosiones ofallos imprevistos de instalacionesquímicas, por accidentes de avia-ción, ferrocarril, barco o automóvil,provocados por corrosión de partesimportantes de la maquinaria.

Surge, por tanto, la necesidadineludible de controlar la corrosióny disminuirla al máximo.

MEDIOS PARA COMBATIRLA CORROSIÓN DE LOSMATERIALES

Habida cuenta de que en el fe-nómeno natural de la corrosión in-

Instalación protegida para la recuperación de disolventes en una planta industrial.

tervienen dos factores primordiales:la superficie metálica y su medioambiente, la manera más sencillapara prevenir la reacción entre esasuperficie y su medio sería la utili-zación de un metal no corroíble (no-ble), por ejemplo el oro, el platinoo cualquier otro metal precioso, ola utilización de un medio no corro-sivo, es decir, un medio exento deaire donde se hubiera creado el va-cío. Como puede suponerse, am-bos métodos son completamenteimpracticables –salvo en raros ca-sos– y caen, por tanto, en el mun-do de la entelequia.

Descartando, pues, estos méto-dos, se ha buscado otras maneraspara evitar o paliar la corrosión delas superficies metálicas. Estosmétodos generales son los si-guientes:

a) Modificación del medio ambien-te que rodea la superficie metá-lica (no siempre practicable).

b) Modificación de las propiedadesde la misma superficie metálica,haciéndola más noble (caso delas aleaciones).

c) Aplicación de recubrimientosprotectores metálicos (cinc, cad-mio, níquel, cromo, etc.).

d) Aplicación de recubrimientosprotectores orgánicos (pintu-ras).

e) Aplicación de recubrimientosprotectores inorgánicos.

f) Protección catódica.

g) Protección anódica.

La aplicación de alguno de es-tos métodos –o la combinación devarios de ellos– a la superficie me-tálica a proteger, ha permitido pa-liar y disminuir la corrosión de esasuperficie, aunque no eliminarla to-talmente. Esa aplicación ha lleva-do consigo la disminución sensiblede las pérdidas económicas ocasio-nadas por ese fenómeno natural entodo el mundo, y en el futuro esde esperar que la introducción deotros métodos, o la aplicación másracional de algunos de los señala-dos, se traduzca en una disminu-ción todavía más acusada de esacorrosión. ☯


col·laboracions

LA BALMESIANA

Pel mes de febrer de 1848, Bal-mes, molt afectat per la tuberculosii endemés entristit per les crítiquestant ferotges rebudes arran de ladefensa que feu de Pius IX, aban-donà Madrid per refugiar-se aBarcelona, on creia que podria re-fer-se i trobar pau i consol. Balmess’allotjà en el pis principal de la casanúmero 6 del carrer del Governa-dor, avui dit de Duran i Bas. Tresmesos durà la seva última estadaa Barcelona, per anar-se’n el dia27 de maig a Vic, on havia de morirel 9 de juliol.

En aquest últim trimestre quepassà a la ciutat comtal, Balmes tre-ballà de valent, com si se n’adonésde que se li escurçava el temps quese li havia donat, per passar al llatíla seva Filosofia fonamental.

Poc podia pensar que algunsanys més tard, en el mateix carrercom aquell qui diu paret per paret,el pare Casanovas S. J., havia decrear la institució de La Balmesia-na, en el mateix palau del Gover-nador.

La biblioteca pública Balmes fouinaugurada l’any 1923, i està situa-da en el carrer de Duran i Bas nú-mero 9 de Barcelona. Forma part delCentre d’Investigació Religiosa ambdependència directa de l’arquebis-bat i també de la Santa Seu.

A banda de la sala del que éspròpiament la biblioteca, l’edifici dis-

JAUME BALMESen el seu segon centenari

III. SEGON CENTENARI

Jaume Guindulain

posa d’una capella de servei públiclimitat i també d’una gran sala deconferències.

El pare Ignasi Casanovas, histo-riador i filòsof que fou assassinat enocasió de la Guerra Civil de 1936,va ser el ver artífex i inspirador deLa Balmesiana, que compta amb unprimer fons editorial constituït perdevocionaris i llibres d’espiritualitatdels segles XVIII i XIX, recollits icatalogats per ell mateix. Aquestimportant conjunt bibliogràfic quedàen principi arxivat en el Foment dePietat Catalana, per després passara completar i omplir els prestatgesde l’actual biblioteca Balmes.

En una primera visita que férema les dependències de la biblioteca,vàrem poder contemplar un admi-rable bust de Balmes esculpit enmarbre blanc de Carrara, obra del’eximi artista Enric Clarasó.

ANY SACERDOTAL

El passat 19 de juny, solemnitatdel Sagrat Cor de Jesús, es va ini-ciar per voluntat del papa Benet XVIun any sacerdotal. La intenció ésposar de manifest quina és la mis-sió del sacerdot en l’església i enla societat d’avui. Justament en-guany es compleix el 150è aniver-sari de la mort del rector d’Ars, quefou un vertader model de sacerdot.El tema escollit és Fidelitat del Crist,fidelitat del sacerdot. Diguem quetambé Jaume Balmes fou un bellexemple de sacerdot, ja que per

damunt de tot fou un fidel continu-ador de l’obra redemptora del Cristen la Terra.

El Pla Diocesà de Pastoral delbisbat de Vic per al 2009-2014 técom a lema «Sigueu sants», i en laseva redacció es diu que qui inten-ta desentendre’s de l’amor tambées disposa a desentendre’s de l’ho-me, quant a home en el sentit mésampli. Balmes diu: «El deure fona-mental de l’home és tenir una granestima per ell mateix, ja que així latindrà també pel seu creador».

FESTA MAJOR A VIC

El proppassat dia 9 de juliol vampoder assistir a la conferència quesota el lema Balmes i la filosofia,dos-cents anys després, donà elDr. Josep M. Terricabras, catedrà-tic de Filosofia de la Universitat deGirona. És dins la més pura tradi-ció que cada 9 de juliol es faci unacte acadèmic al Saló de la Colum-na del Consistori Municipal, i aixícommemorar l’aniversari de la mortde Balmes.

Pel que fa als actes religiososprogramats en llaor de sant Miqueldels Sants, patró de la ciutat de Vic,la festivitat del qual es celebra cada5 de juliol, també tinguérem l’opor-tunitat d’anar als oficis propis deFesta Major. Així mateix el dia 9s’oficiaren misses conventuals enl’aniversari de la mort de Balmes.Hem de dir que normalment els ac-tes que sempre s’organitzen a Vic


col·laboracions

en ocasió de la Festa Major, coinci-deixen amb l’aniversari de Balmes ies considera així, aquest dia, abso-lutament festiu.

A la mateixa casa nadiua de Bal-mes, situada en una raconada delMercadal número 3, hi ha una pla-ca col·locada en el segon pis quediu així: «En aquesta casa als 28 deagost de 1810 nasqué lo DoctorJaume Balmes venint al món peril·luminar amb resplendors de cristi-ana saviesa».

També aquest any han tingut unamajor rellevància les visites guiadesal Museu Balmes, que està situat ala plaça Miquel de Clariana núme-ro 3. L’edifici del museu és pròpia-ment l’antiga casa Bojons, un histò-ric casal senyorial del segle XVIId’estil barroc. De fet, l’amistat queva unir als membres de la famíliaFatjó-Vilàs amb Balmes és el queva portar a acollir-lo durant els dar-rers mesos de la seva malaltia. Ac-tualment, aquest magnífic casal éspropietat de l’Ajuntament de Vic.

BALMES AHIR

En el record, podríem preguntar-nos quines eren les virtuts personalsde Balmes. La resposta podria sermolt concreta dins la diversitat: laseva voluntat per obrar el bé, la sevacapacitat de treball, la puresa de laseva vida, el seu profund patriotis-me i la fe indestructible.

També ahir Balmes deia: «La ve-ritat és la llum que dóna sentit i va-lor a la caritat».

Potser ve a to recordar aquí lesCartas a un escéptico en materia dereligión, impreses a Barcelona l’any1846, quan Balmes encara residiaa Madrid.

Ahir, com avui, l’ideal social deBalmes era procurar la major in-tel·ligència, la major moralitat i el ma-jor benestar possible per al major

nombre d’homes;g e n è r i c a m e n tparlant i cada ve-gada més la sevaintel·ligència ana-lítica ens recordaa Descartes. Vo-lem fer menció del’obra Conversad’un pagès de lamuntanya sobreel Papa, 1842.

En un tempsen que expressar-se en català coma publicista, i tam-bé com a escrip-tor, era gairebéimpossible, entrealtres, per unamanca de norma-tiva gramatical,no és estrany quefins i tot l’originaldel Criteri fos es-crit en castellà.Tot i així, el ca-nonge Collell enva tenir l’oportunitat de fer-ne unamolt acurada traducció, que reco-manem.

BALMES AVUI

Balmes en Consideracionespolíticas sobre la situación de Es-paña, i també en una sèrie d’articlessobre Catalunya, deia que el sepa-ratisme com a objectiu no eraassenyat i que tampoc ho era la vin-culació personal a qualsevol delspartits polítics d’aquell temps.

Avui no sabem el que Balmesdiria. Tot i així, és obvi que l’opiniódel personatge polític sempre estàen funció de la situació pròpia delpaís, i Balmes, home d’opinió, bencert que estimava Catalunya.

Una vegada que s’ha complertaquest segon centenari, diguem queel poc interès que hi ha hagut en laprogramació d’actes, tant a Vic com

a Barcelona, si es compara amb elsque hi va haver en ocasió del pri-mer centenari, és molt probable queen això hi hagi jugat un paper im-portant la crisi i també la mandra...

Recordem el que el mateix Bal-mes deia: «Un home amb mandraés un rellotge sense corda».

És curiós que els dos rellotgesmecànics més antics de que es téconstància daten de 1283. Un esva instal·lar a Bedfordshire, al Reg-ne Unit, i l’altre a la catedral de Vic,obra de Guillem de Ballester. Es veuque Balmes ja n’estava al correntd’aquesta història.

CONCLUSIÓ

Balmes ahir i avui ha estat i ésun autèntic redós espiritual de sa-piència i honradesa, que pot sermolt bé compartit per tota la hu-manitat. ☯


col·laboracions

A l’NPQ número 278 de l’any1986 el nostre company Antoni Por-tela encetava una nova secció titu-lada Racó de català, amb l’ànim,segons paraules textuals, de «re-frescar allò que ja sabem però so-vint oblidem quan és l’hora defer-ho servir», secció que desprésde certa continuïtat va caure enl’oblit.

Vint-i-quatre anys després hemcregut interessant ressuscitar aque-lla secció de divulgació lingüística,però ara amb l’ajut d’una gran einaque en aquella època era totalmentimpensable que pogués arribar aexistir: la xarxa Internet.

Com sabem, a Internet es trobade tot: bo i dolent, vertader i fals, in-teressant i trivial, científic i anticien-tífic, d’alt nivell i de baix nivell... Enel camp lingüístic succeeix exacta-ment el mateix, però hi ha un muntd’informació que es mereix els pri-mers qualificatius: bona, vertadera,interessant, etc. És el cas, perexemple, dels diccionaris en línia, lacerca de sinònims, nombrosos arti-cles de filòlegs de prestigi, etc. Pertant, ara disposem d’una gran einaque cal utilitzar i divulgar.

En aquest primer article parlaremdel web: Optimot, consultes lin-güístiques - Llengua catalana, quepodem trobar a l’adreça http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp, o simplement fent ús delGoogle i escrivint la paraula optimot.Us recomano afegir aquesta adre-ça a la llista de favorits del MicrosoftInternet Explorer, o a la de marca-dors si utilitzeu el Mozilla Firefox.

RACÓ DE CATALÀ I INTERNET

Optimot, consultes lingüístiques

Joan Astor

L’Optimot, tal com s’explica a lapàgina principal del seu web, és unservei que ofereix la Secretaria dePolítica Lingüística de la Generali-tat de Catalunya (http://www.gencat.cat/llengua/secretaria) en col·la-boració amb l’Institut d’EstudisCatalans (http://www.iec.cat) i elCentre de Terminologia TERMCAT(http://www.termcat.cat).

L’Optimot disposa d’una ajudamolt clara i detallada que no re-produirem aquí completa, però sí enels seus punts més importants.

GUIA D’ÚS

Hi ha un vídeo de la guia d’úsde l’Optimot a l’adreça http://www.gencat.cat/llengua/guies/optimot.

RESOLUCIÓ DE CONSULTES

Per resoldre les consultes lin-güístiques cal seguir les indicacionssegüents:

1. Escriviu dintre del quadre de textles paraules clau que millor des-

criguin la consulta que voleu fer.Eviteu les paraules que no siguinsignificatives. Utilitzeu les estra-tègies de cerca que feu servirquan cerqueu amb altres produc-tes d’Internet (Google, Yahoo,etc.). Per exemple, si voleu sa-ber si alentir és correcte en ca-talà, escriviu alentir en el quadrede text. Si voleu saber com s’es-criu una forma verbal determina-da, escriviu l’infinitiu del verb alquadre de text.

2. Si sabeu quina modalitat de cer-ca (bàsica, frase exacta, criteris,castellà-català o verbs conju-gats) és la més adequada a laconsulta, seleccioneu-la. En cascontrari, deixeu marcada l’opcióper defecte (cerca bàsica).

3. Cliqueu al botó Cerca i el cerca-dor us mostrarà una llista de re-sultats. Damunt d’aquesta hi hala indicació del nombre total deresultats que s’han trobat, i aldessota, la paginació.

Per a cada resultat hi ha la infor-mació següent: el títol, la font enquè s’ha trobat, l’àrea temàtica,


col·laboracions

en el cas dels resultats de lèxicespecialitzat, i un resum automà-tic del detall del resultat. Les pa-raules destacades en verd sónles paraules clau que ha trobatel cercador. A la dreta de la llistade resultats hi ha l’opció de se-leccionar els resultats obtingutsen una de les fonts de l’Optimot.

4. Si voleu veure el detall d’un re-sultat determinat, heu de clicarsobre el títol d’aquest resultat.Immediatament apareix a la partdreta de la pantalla un quadreamb aquesta informació. Perveure el detall d’un altre resultat,heu de clicar sobre el títol del re-sultat en qüestió.

5. Quan els resultats no resolen eldubte, es pot fer una altra cercatenint en compte el següent: a) sipot ser que el text introduït en elquadre de cerca sigui ortogràfi-cament incorrecte, es poden fernoves cerques alternatives, perexemple, si dubteu sobre si éscorrecte asociació i el cercadorno us ha tornat cap resultat, po-deu escriure-ho amb dues s (as-sociació); b) es pot fer una novacerca amb unes altres paraulesclau; c) si voleu saber com s’es-criu una forma verbal determina-da, heu d’escriure l’infinitiu delverb al quadre de text; i d) es potconcretar més la consulta uti-litzant les opcions de la Cercaavançada.

6. En qualsevol moment podeu tor-nar a la pàgina d’inici de l’Optimotper fer una nova cerca clicant al’opció Nova cerca que hi ha a ladreta del quadre de text.

MILLORA DELS RESULTATS

El cercador de l’Optimot ofereixla possibilitat de millorar els resul-tats a partir de dos criteris de res-tricció de la cerca: les modalitatsde cerca i la tria de resultats perfonts.

MODALITATS DE CERCA

Hi ha diferents modalitats de cer-ca, que són més o menys adequa-des a determinats tipus de consul-ta. Aquestes modalitats es podenseleccionar des de les opcions decerca predeterminades que ofereixel cercador: bàsica, frase exacta,criteris, castellà-català o verbs con-jugats.

Bàsica

El cercador mostra tots els resul-tats en què hi ha les paraules clau.

Frase exacta

El cercador només mostra elsresultats que coincideixen exacta-ment amb el que s’ha introduït en elquadre de text, és a dir, els resul-tats en què hi ha les paraules ques’han escrit en el quadre de text,amb la mateixa separació i en elmateix ordre. Pot anar bé, per exem-ple, quan es vol saber si una expres-sió és correcta o en quin contexts’utilitza, sobretot si conté paraulesque apareixen en molts resultats(articles, preposicions, etc.).

Criteris

El cercador només mostra elsresultats que hi ha en les fonts quecontenen criteris lingüístics: les fit-xes de l’Optimot i la col·lecció Crite-ris lingüístics de la Secretaria dePolítica Lingüística. Pot anar bé, perexemple, quan es vol saber com oquan s’utilitza una paraula, una ex-pressió, un signe gràfic.

Castellà-català

El cercador només mostra elsresultats de les fonts en què hi hal’equivalència en altres llengües: lesfitxes de l’Optimot, els diccionaristerminològics del TERMCAT i elsdiccionaris bilingües català-castellàcastellà-català d’Enciclopèdia Cata-lana. Pot anar bé, per exemple,quan es vol saber l’equivalència en

català d’una determinada paraula oexpressió en castellà.

Verbs conjugats

Pot anar bé, per exemple, quanes vol saber com s’escriu una de-terminada forma verbal. Cal escriu-re l’infinitiu del verb al quadre de texti seleccionar la modalitat de cercaVerbs conjugats. En el detall del re-sultat es mostra la taula del verbconsultat o, en cas que es tracti d’unverb que es conjuga com un verbmodel, es mostra aquest últim.

TRIA DE RESULTATS PERFONTS

En el resultat de la cerca sem-pre es mostra l’opció Trieu el resul-tat per fonts, que permet seleccio-nar els resultats obtinguts en una deles fonts de l’Optimot.

Cliqueu sobre l’enllaç d’algunade les fonts i veureu només la llistadels resultats que s’han trobat enaquesta font.

En alguna de les fonts hi ha unaaltra possibilitat de tria de resultats:en els Diccionaris terminològics espoden triar els resultats per àreatemàtica, en el Nomenclàtor deCatalunya es poden triar els resul-tats per comarca, i en les Fitxes del’Optimot es poden triar els resultatsper categoria lingüística.

Per exemple, si se cerca ocellamb l’opció de cerca bàsica, s’obtéuna llista de resultats de totes lesfonts. Si llavors es clica a l’enllaçDiccionaris terminològics, desapa-reixen de la llista de resultats totsels que no són d’aquesta font i apa-reix una nova opció de tria que per-met restringir els resultats a unaàrea temàtica concreta.

CERCA AVANÇADA

La Cerca avançada permet pre-cisar i delimitar la cerca a partir de


col·laboracions

la combinació de les opcions se-güents: a) Cerca a partir dels crite-ris següents, b) Cerca en les fontssegüents, i c) Cerca en les fitxes deles categories següents.

Amb l’opció a) es poden utilitzarels criteris:

• Amb totes les paraules. Fent úsd’aquest criteri es mostren els re-sultats en què hi ha totes les pa-raules clau que s’han introduït enel quadre de text, però no neces-sàriament en el mateix ordre nijuntes.

• Sense les paraules. Aquest cri-teri indica al cercador que calmostrar els resultats en què nohi ha les paraules clau.

• Amb alguna de les paraules. Enaquest cas, es mostren els resul-tats que contenen almenys unade les paraules clau que hem in-troduït.

• Amb la frase exacta. Amb aquestcriteri es mostren tots els resul-tats que contenen exactament el

Títol

� caixa o capsa?

Resposta

� caixa f.� capsa f.

� D’una banda, la denominació capsa designa el receptacle de car-tó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviatpetit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guar-dar diferents objectes. Per exemple:

Capsa de llumins. Capsa de bombons. Capsa de píndoles. Unacapsa de sabates. Una capsa de colors. Una capsa de compas-sos. Una capsa de lents.

D’altra banda, la forma caixa designa el receptacle d’una certagrandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons itapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’ob-jectes. Per exemple:

Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa detaronges. Una caixa d’eines. Una caixa d’arxivar.

Tot i que a vegades és difícil establir clarament una distinció, lacapsa sol estar feta de materials diversos, té forma variable i ésmés aviat petita; mentre que la caixa generalment és de fusta, téforma rectangular i té una certa grandària. Així, segons les carac-terístiques del receptacle a què es faci referència, cal fer servircapsa o caixa.

Fitxa 6741/1

Títol

� varis o diversos?� vàries o diverses?

Resposta

� varis, vàries ('divers, diferent, variat')� diversos, diverses ('alguns, un cert nombre de')

� L’adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d’un nom. Per exemple:

Ho resolien amb remeis varis. El vestit és de tonalitats vàries.

Aquest significat també pot ser expressat amb l’adjectiu divers, diversa (Ho resolien amb remeis diversos).A més d’aquest significat, però, divers també pot voler dir 'alguns, un cert nombre de', cas en què s’ante-posa al nom. Per exemple:

Hi ha diverses coses que vull dir-te. (o algunes coses, o unes quantes coses)A l’aparador hi ha diversos objectes. (o alguns objectes, o uns quants objectes)

És incorrecte fer servir l’adjectiu vari, vària amb aquest últim significat, és a dir, com a indefinit o quantifi-cador. Així, si es vol fer referència a unes quantes pel·lícules, per exemple, cal dir diverses pel·lícules, nopas vàries pel·lícules (sí que es podria dir pel·lícules vàries, però llavors voldria dir que són pel·lícules detipus i temàtiques diferents).

Fitxa 6717/1


col·laboracions

que s’ha escrit en el quadre detext.

Amb l’opció b) es pot indicar lafont o les fonts concretes en què esvolen cercar els resultats.

L’opció c) permet seleccionar eltipus de fitxes de l’Optimot en quèes vol fer la cerca: ortografia, fonè-tica i prosòdia, morfologia, sintaxi,lèxic, fraseologia i refranys, antro-ponímia, toponímia i convencions.

ATENCIÓ PERSONALITZADA

Si no podeu resoldre la consul-ta per mitjà del cercador de l’Op-timot, teniu l’opció de fer arribar elvostre dubte o consulta al serveid’atenció personalitzada de l’Op-timot. Per accedir-hi, cliqueu a l’en-llaç Atenció personalitzada, quetrobareu a totes les pàgines de l’Op-timot. També podeu trucar al telè-fon 902 879 659.

Per poder utilitzar el serveid’atenció personalitzada, us heu dedonar d’alta per mitjà d’un formula-ri. Un cop us hàgiu registrat, acce-direu a un espai personal web queus permetrà el següent: a) fer con-sultes lingüístiques a un equip deprofessionals; b) rebre les respos-tes a les consultes; c) consultar l’his-torial de les consultes; i d) revisari actualitzar les dades personals id’accés al servei.

CASOS PRÀCTICS

Tot seguit s’exposen tres casospràctics amb l’objectiu de veure unaeina molt interessant de l’Optimot:les fitxes.

Primera cerca. Tenim dubtes so-bre la correcció del mot varis, comequivalent del varios castellà. Escri-vim varis en el quadre de text i femuna cerca amb l’opció bàsica. L’Op-timot ens dóna 8 resultats. Fixem-nos en el segon, que diu: «varis o

diversos?» Cliquem-lo i sortirà la fit-xa 6717/1.

Segona cerca. Caixa és correc-te? I capsa? Ambdós són correc-tes? Són sinònims? Escrivim dintredel quadre de text la frase caixa ocapsa i fem una cerca amb l’opciófrase exacta. Obtenim un sol resul-tat. Cliquem-lo i apareixerà la fitxa6741/1.

Tercera cerca. Volem informaciósobre la paraula mentres. L’escrivim

dintre del quadre de text i fem unacerca amb l’opció bàsica. Obtenimun sol resultat, que diu: «És correc-te mentres en català? Font Fitxesde l’Optimot. La forma mentres noés correcta...». Cliquem-lo i aparei-xerà la fitxa 6726/1.

Amb aquests exemples ens po-dem adonar que l’Optimot és unafont inesgotable d’informació. Hoaprofitarem per aprendre moltesmés coses en articles succes-sius. ☯

Títol

� mentre, mentrestant o mentre que?� És correcte mentres en català?

Resposta

� mentre conj.� mentrestant adv.� mentre que loc.

� mentre

Mentre és una conjunció temporal i, com a conjunció, sempre en-llaça dues oracions, és a dir, sempre expressa la relació de subor-dinació entre dues oracions. Per exemple, en l’oració Mentre etdutxes començaré a fer el dinar, mentre enllaça l’oració subordi-nada et dutxes i l’oració principal començaré a fer el dinar.

mentrestant

Mentrestant és un adverbi i, per tant, no enllaça cap element sinóque funciona sol i expressa una circumstància en relació amb l’ele-ment que modifica. Concretament expressa el temps durant el quals’esdevé una cosa. Per exemple: Vindré dissabte; mentrestant,fes el que puguis.

Sovint es fa servir la conjunció mentre amb el valor de mentres-tant, ús que és incorrecte i s’ha d’evitar. Així, en comptes de dirVés fent cua; jo, mentre, aparcaré el cotxe, cal dir Vés fent cua; jo,mentrestant, aparcaré el cotxe.

mentre que

Mentre que és una locució conjuntiva que té valor adversatiu, perexemple: Tu treballes mentre que ell viu de renda. Cal assegurar-se que realment hi ha una idea de contrast, ja que molt sovint es faservir erròniament en contextos en què simplement hi ha duesaccions simultànies. Així, en l’oració En Lluc feia el dinar, mentreque l’Antoni estenia la roba, l’ús de mentre que és incorrecte per-què no hi ha una contraposició; en canvi, es podria dir: En Llucfeia el dinar i l’Antoni estenia la roba.

La forma mentres no és correcta en cap cas.

Fitxa 6726/1


col·laboracions

HISTORIETES

QUI PERD ELS ORÍGENSPERD LA IDENTITAT

La llengua diu molt de nosaltres.

Ells diuen «perro viejo» i «mos-quita muerta», allà on nosaltresdiem «gat vell» i «gata maula».

La sort màxima de la rifa és unmasculí, «el gordo», allà, i un feme-ní, «la grossa», aquí.

De la dona de sant Josep els es-panyols destaquen que sigui «Vir-gen», i nosaltres que sigui «Mare deDéu».

Ells paguen «impuestos», que ved’«imponer», i nosaltres «contribu-cions» que ve de «contribuir».

Els espanyols desvergonyits hosón del tot, no tenen gens ni micade vergonya, ja que són uns «sin-vergüenzas», mentre que els corres-ponents catalans són, només, uns«poca-vergonyes».

Com a mesura preventiva o des-lliuradora, ells toquen «madera»,quan nosaltres toquem «ferro».

Allà celebren cada any les «Na-vidades», mentre que aquí amb unsol «Nadal» anual ja en tenim prou,com en tenim prou també amb un«bon dia» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores, enfront dels seusmúltiples «buenos días» i «buenasnoches» diaris.

A Espanya es veu que ho do-nen tot, «dar besos, abrazos, pena,

paseos...», mentre que als PaïsosCatalans donem més aviat poc,ja que ens ho hem de fer solets,«fer petons, abraçades, pena, untomb...».

Allà diuen «¡oiga!», quan aquí fi-lem més prim amb un «escolti!».

Dels ous de gallina que no sónblancs, ells en diuen «morenos», inosaltres «rossos», colors ques’oposen habitualment quan parlemdels colors dels cabells de les per-sones.

Mentre ells «hablan» –i fan!–,aquí «enraonem», és a dir, fem anarla raó... sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa aalgú «adiestran», i aquí «ensinis-trem». Per tant, més enllà dels con-ceptes polítics actuals, els unsbasen l’ensenyament sobre la «des-tra» (dreta) i els altres sobre la «si-nistra» (esquerra).

Tota una concepció del món,doncs, s’endevina rere cada motd’una llengua, perquè la llengua ésl’expressió d’un comportamentcol·lectiu, d’una psicologia nacional,diferent, no pas millor o pitjor quealtres. No es tracta, en conseqüèn-cia, de traduir només, sinó d’enten-dre. Per això, tots els qui han can-viat de llengua a casa, al carrer, ala feina, no únicament canvien dellengua... També canvien de puntde vista.

FILOSOFIA DE TREBALL(CARRERA DE CANOES)

Una empresa espanyola i unajaponesa van decidir enfrontar-setots els anys en una carrera de ca-noes amb vuit homes cada una.

Els dos equips es van entrenardurament i el dia de la carrera esta-ven en la seva millor forma. Però elsjaponesos van vèncer per un quilò-metre d’avantatge.

Després de la derrota l’equip es-panyol estava desanimat. El direc-tor general va decidir que guanyari-en l’any següent i va crear un grupde treball per analitzar el problema.

Després de diversos estudis, elgrup va descobrir que els japone-sos tenien set remers i un capità. Iels espanyols set capitans i un re-mer.

Arran d’això el director generalva tenir la brillant idea de contractaruna empresa per analitzar l’estruc-tura de l’equip.

Després de llargs mesos de tre-ball, els especialistes van arribar ala conclusió que l’equip tenia capi-tans de més i remers de menys.

Basant-se en l’informe dels es-pecialistes, l’empresa va decidircanviar l’estructura de l’equip. Aral’equip estaria compost per quatrecapitans, dos supervisors, un cap desupervisors i un remer.

Se li donaria especial atenció alremer. Ell hauria de ser el més qua-


col·laboracions

lificat, motivat i conscient de les se-ves responsabilitats.

L’any següent els japonesos vanguanyar per dos quilòmetres d’avan-tatge.

Els dirigents de l’empresa vandespedir el remer a causa del seumal exercici. I van donar als altresmembres de l’equip un premi per lagran motivació que van intentar in-fondre en l’equip.

El director general va preparar uninforme de la situació, on va quedardemostrat que:

• Va ser triada la millor tàctica.

• La motivació era bona.

• Però el material hauria de sermillorat.

En aquest moment estan pen-sant en substituir la canoa.

SETEMBRE DE 2020. PRIMERDIA D’ESCOLA A CATALUNYA

La professora passa llista.

Mustafá El-Ekhseri... Present.

Achmed El-Kabul... Present.

Kadir Sel-Ohlmi... Present.

Mohammed Endahrha... Pre-sent.

Al Ber Tmar Tindi-Ez... Ningúcontesta.

Al Ber Tmar Tindi-Ez... Ningúcontesta.

Per última vegada... Al Ber TmarTindi-Ez.

Tot d’una s’aixeca tímidament unnoi i diu: «Dec ser jo professora,però es pronuncia: Albert MartinDíez».

DIÀLEG ENTRE UNENGINYER I UN POLÍTIC

Un senyor que va amb cotxe i sen’adona que s’ha perdut, preguntaa algú que passa pel carrer:

—Disculpi!, podria vosté ajudar-me? He quedat a les dues amb unamic, porto mitja hora de retard i nosé on sóc!

—És clar que sí, només falta-ria! —li contesta l’al·ludit— vosté estroba en un cotxe, a uns 7 km delcentre de la ciutat, entre 40 i 42graus de latitud nord i 58 i 60 delongitud oest.

—És vosté enginyer, oi? —diu eldel cotxe.

—Sí senyor, ho sóc. Com ho haendevinat?

—Molt senzill, perquè tot el quem’ha dit és tècnicament correcte,però pràcticament inútil; continuoperdut, arribaré tard i no sé què feramb la seva informació.

—Vosté és polític, veritat? —pre-gunta el del carrer.

—En efecte —respon orgullós eldel cotxe— com ho ha sabut?

—Perquè no sap on és ni cap aon es dirigeix, ha fet una promesaque no pot complir i espera que unaltre li resolgui el problema. De fet,està vosté exactament en la matei-xa situació que estava abans de pre-guntar-me, però ara, per alguna es-tranya raó, sembla que la culpaés meva.

ENTREVISTA

A un hombre de unos 70 años leestá entrevistando un periodista enplena calle.

El hombre entrevistado se expre-sa del siguiente modo:

«Soy hijo de exiliados.

»Hasta los 27 años y poco antesde la transición no pude volver aEspaña por culpa de Franco.

»A mi padre, pobrecito, no sabía-mos ni dónde enterrarlo.

»Mi madre estuvo muchos añosen silla de ruedas.

»Ahora tengo 72 años.

»Hace meses me sacaron el30 % de un pulmón.

»Mi mujer es inmigrante.

»Tengo tres hijos con ella.

»De los tres sólo trabaja una, ladel medio... pero no cobra nada.

»Todos, incluidos los nietos, vi-ven de mi asignación.

»La mayor se acaba de divorciar.

»Mi yerno se daba a las drogasy al alcohol y la ha dejado con dosniños.

»El pequeño de mis hijos aún nose ha ido de casa y además se hacasado con una divorciada y la hatraído a vivir con nosotros.

»Esa señora antes trabajaba, te-nía muy buen puesto, pero desdeque vino a mi casa ya no hace nada.

»Ahora tienen dos niñas quetambién viven bajo nuestro techo.

»Y para colmo este año, con lode la crisis, casi no nos hemos po-dido ir de vacaciones y si me apu-ras... ni he podido celebrar que Es-paña ha ganado el Mundial.»

El periodista pone los ojos muyredondos y comenta:

Majestad, no creo que su situa-ción sea tan mala! ☯


informació

La brillante e innovadora gamade aditivos Tivida™ de la compañíaquímico farmacéutica alemanaMerck ofrece a la industria del au-tomóvil perspectivas totalmenteinéditas. Desarrollados para su apli-cación en diversos sistemas depintura, también para automóviles,los aditivos Tivida™ aumentan sig-nificativamente la resistencia de lapintura frente al rayado y arañazos.Esas pequeñas y antiestéticas mar-cas que se producen a menudosimplemente al limpiar el vehículopueden ser evitadas y minimizadasmediante la adición de Tivida™ a lapintura. El primer producto de lagama, Tivida™ AS 1010, ha sidodesarrollado específicamente paraconseguir recubrimientos PUR dedos componentes de base solventey de alto brillo.

PARTÍCULAS MINÚSCULAS,MÁXIMO EFECTO

La efectividad del innovador adi-tivo compuesto por nanopartículases consecuencia de su ingeniosaestructura. Nanopartículas inorgáni-cas de SiO2 están integradas en unaestructura polimérica covalente conenlaces OH. Esto permite una per-fecta homogeneización. El empleofuncional de las nanopartículas conlos diferentes aditivos funcionalesde la pintura suele ser complicado,debido a su fuerte tendencia a laaglomeración. Mantener su tamañodurante la incorporación al medio deaplicación –algo crucial para el éxi-to de la aplicación– constituye amenudo un reto. La aglomeraciónpuede reducir la eficacia y redundar

en una apariencia mate y apagadadel recubrimiento, o bien en unamayor viscosidad. Estas reaccionesson ahora cosa del pasado, graciasa la estructura especial de Tivida™AS 1010.

El aditivo puede ser perfecta-mente incorporado a la composi-ción del barniz, cambiando así suestructura. Las nanopartículas en-durecen el sistema de recubrimien-to a base de disolvente y, al mis-mo tiempo, lo hacen más elástico,debido a las fuerzas de enlace dela estructura polimérica con los adi-tivos del barniz. Estas uniones en-trecruzadas se dan en todo el pro-ducto. De ese modo, la deseadaprotección frente a los arañazos yraspaduras se consigue no sólo encapas nuevas de pintura, sino tam-bién en vehículos ya expuestos ala acción de los fenómenos atmos-féricos.

Con Tivida™ AS 1010 es ahoraposible proteger superficies de altobrillo frente a arañazos y pequeñasraspaduras cotidianas –como lasque se producen en los barnicesutilizados por la industria automovi-lística– durante períodos muchomás prolongados de tiempo.

A lo largo del año se lanzaránproductos adicionales de la gamaTivida™, incluidos aditivos para elcurado o secado por lámparas ul-travioleta y sistemas de pintura basede agua.

Para más información sobre es-tos productos, puede consultar elweb: www.merck-pigments.com.

ACERCA DE MERCK Y SUDIVISIÓN MERCKCHEMICALS

Merck, la multinacional alemanacon mayor tradición farmacéutica yquímica del mundo, es hoy una com-pañía con unas ventas de 7.745millones de euros en 2009, cuya his-toria empezó en el año 1668 y conun futuro que están forjando alrede-dor de 33.600 empleados en 64 paí-ses. Su éxito se basa en innovacio-nes creadas por colaboradores conespíritu emprendedor. Su actividadse centra en tres divisiones de ne-gocio: Merck Serono (especializadaen el sector biotecnológico), MerckConsumer Health Care (medica-mentos para el autocuidado de lasalud) y Merck Chemicals (líder encristales líquidos y también en pig-mentos y otros reactivos y solucio-nes para las ciencias de la vida).

Merck agrupa sus actividadesbajo Merck KGaA, cuyas accionespertenecen a la familia Merck en un70 % aproximadamente. El 30 %restante cotiza en Bolsa.

La división Merck Chemicals es-tructura su negocio en dos grandesdivisiones: Cristales Líquidos y Per-formance & Life Science Chemi-cals. Merck Chemicals es líder encristales líquidos, con más de2.500 patentes que se empleanpara televisiones, teléfonos móvi-les, ordenadores y cámaras digita-les. La división Performance & LifeScience Chemicals se centra enproductos de última tecnologíapara la industria química, farma-céutica y alimentaria. ☯

ADITIVOS TIVIDA™ CON NANOPARTÍCULAS

UNA INNOVADORA APORTACIÓN DE MERCK

AL SECTOR DEL AUTOMÓVIL


informació

LOS DISOLVENTES IÓNICOSPUEDEN DISOLVER LACONTAMINACIÓN

En colaboración con una serie deempresas, como BP, ICI y Shell, elQuill es un socio mundial en el cam-po de los disolventes y representaal Reino Unido en la recién creadaInternational Green Network, unared científica dedicada a la denomi-nada química verde para resolverlos problemas de contaminaciónque crean muchos productos quími-cos convencionales. En el consor-cio participan ocho centros de inves-tigación, uno de cada uno de lospaíses que forman el G8.

El director del Quill, profesor KenSeddon, explica: «Es absolutamen-te vital para el futuro de la humani-dad que desarrollemos medios paraacabar con la contaminación. Elpotencial de los líquidos iónicos esenorme. Por ejemplo, una de lascompañías con las que colabora-mos, la alemana BASF, ha dichoque en muchos procesos la produc-tividad ha aumentado 80.000 vecesdesde que utiliza líquidos iónicos».

Los líquidos iónicos están com-puestos sólo de iones, es decir,átomos o moléculas cargados eléc-tricamente. Estos líquidos actúancomo disolventes en gran númerode procesos químicos y pueden di-solver muchos materiales, comorocas, carbón y prácticamentecualquier producto orgánico, y, adiferencia de los disolventes con-vencionales, no liberan vapores. Esdecir, constituyen una tecnologíalimpia que será la base de una nue-va química de procesos.

El Quill fue fundado en 1999 conla participación de 16 compañías detres continentes. Su estructura sebasa en la de otro centro similardedicado a las ciencias ecológicas,el llamado Questor (Queen’s Univer-sity Environmental Science & Tech-nology Research).

Pero ¿qué tienen que ver los lí-quidos iónicos con el medio am-biente? Los disolventes normales,que intervienen en muchos proce-sos químicos de síntesis orgánica,como los procesos petroquímicoso los farmacéuticos, son productosvolátiles, es decir, productos que li-beran vapores dañinos para la at-mósfera. Se calcula que actualmen-te se utilizan disolventes volátilesen todo el mundo por un valor glo-bal de unos 6.000 millones deeuros. El Protocolo de Montrealprohibió el uso de disolventes vo-látiles, lo que produjo necesaria-mente una reconsideración de mu-chos procesos químicos que, porlo demás, se venían realizando sa-tisfactoriamente a lo largo de mu-chísimos años.

Los líquidos iónicos, alternativaecológica a esos disolventes mole-culares convencionales, no son vo-látiles, pues no tienen presión devapor, y por tanto no desprendenvapores ni causan problemas. Ade-más se reciclan fácilmente. El prin-cipal objetivo del Quill es investigar,desarrollar y entender el papel deestos líquidos, como parte de losprocesos de química industrial, yofrecer a los posibles usuarios to-dos los datos de ingeniería física yquímica necesarios para facilitar sufabricación y utilización.

Entre otras posibles ventajas, loslíquidos iónicos siguen siendo líqui-dos a temperaturas desde –90 oChasta 300 oC, lo que facilita un ex-celente control de los procesos. Almismo tiempo han demostrado serexcelentes disolventes de muchosproductos inorgánicos y orgánicos,incluso polímeros. Su gran solubili-dad supone que se pueden utilizaren pequeñas cantidades y, en tér-minos técnicos, presentan una granacidez de Brønsted, Lewis y Frankliny una buena superacidez.

Hay líquidos iónicos hidrófobose hidrófilos en distinto grado, es de-cir, con más o menos afinidad alagua; se presentan en formas sen-sibles al agua y estables al aire ytérmicamente son muy estableshasta 200 oC. Y, lo que es más im-portante, son relativamente baratosy fáciles de fabricar. A diferencia delagua y otros disolventes hidroxíli-cos, los líquidos iónicos disuelvenalgunas moléculas orgánicas. Losprimeros experimentos han demos-trado que algunos de los procesoscomerciales más aptos para el usode estos líquidos son las reaccionescatalíticas. Según los científicos, loslíquidos iónicos a temperatura am-biente son la base de una nuevatecnología industrial, auténticosdisolventes de diseño.

«Los líquidos iónicos no son in-trínsecamente ecológicos», explicael profesor Seddon. «De hecho, hayalgunos extraordinariamente tóxi-cos, pero podemos diseñarlos paraque sean ecológicos, y eso, el dise-ño, es el elemento esencial de laquímica verde. Como no tienencompuestos orgánicos volátiles, ni

NOTÍCIES D’INTERÈS


informació

son inflamables, aunque sólo fuerapor eso valdría la pena utilizarlos».

Sólo en el Reino Unido hay másde 7.000 compañías que desarro-llan tecnologías ecológicas y ofre-cen una gran variedad de produc-tos y servicios especiales.

SE PONE EN MARCHA ELWORLD WIDE LAB

Muchas universidades de todoel mundo tienen excelentes instala-ciones que, por su naturaleza, sólolas utilizan unos pocos alumnos du-rante algunas semanas, permane-ciendo inactivas el resto del año. Sicualquiera pudiera acceder a esosequipos las 24 horas del día desdecualquier parte del mundo, se apro-vecharían mejor esas instalacionesy se ahorrarían recursos. Eso es loque se llama un laboratorio de In-ternet (o weblab).

En el Reino Unido, el weblab dela universidad de Cambridge permi-te que estudiantes de cualquier par-te del mundo puedan utilizar, encualquier momento del día, el reac-tor del laboratorio a través de Inter-net. Un portavoz de la universidadha dicho que eso produce «impor-tantes beneficios educativos». Elproyecto es fruto de la colaboraciónentre la universidad de Cambridge yel Massachussets Institute of Tech-nology (MIT) de Estados Unidos,

que crearon hace años el llamadoCambridge-MIT Institute (CMI).

El Dr. Markus Kraft, profesor deldepartamento de Ingeniería quími-ca de Cambridge, y su equipo delComputational Modelling Group,estudiaron nuevos métodos de en-señanza por Internet que permitie-ran acceder desde cualquier partedel mundo a los equipos de la uni-versidad. El weblab de Cambridgetiene un reactor, sus equipos auxi-liares y un avanzado sistema decontrol de procesos industriales(hardware y software) Siemens Si-matic PCS7.

Desde su inicio, este nuevo con-cepto educativo no ha dejado deganar terreno y ya lo han adoptadovarias de las más importantes insti-tuciones educativas del mundo, en-tre ellas el Massachussets Instituteof Technology (MIT) y el ImperialCollege de Londres (ICL). Los equi-pos de estas instituciones ya hansido utilizados por las universidadesinglesas de Birmingham y New-castle, el Imperial College, el MIT yla universidad de Cambridge. Entoda Europa se interesan por esteproyecto, dado que puede aportarno sólo ventajas educativas, sinotambién económicas.

El proyecto de los weblabs estáfinanciado por el CMI desde 2003.Surgido de un intercambio estudian-til patrocinado por el CMI, ha refor-

zado esa colaboración gracias a losesfuerzos de los profesores MarkusKraft, de Cambridge, y Clark Col-ton, del departamento de Ingenie-ría química del MIT, que hicieronque el proyecto se convirtiera enrealidad.

El Cambridge-MIT Institute fuecreado para investigar cómo podríancolaborar las universidades y la in-dustria para fomentar la competiti-vidad, la productividad y el espírituemprendedor. Un mercado interiordiversificado y sofisticado, una I+D+ide primer nivel mundial, una ampliabase estudiantil y un gobierno cuyapolítica apoya iniciativas de estetipo, han sido capaces de atraer alos principales proveedores de ser-vicios, operadores y fabricantes detodo el mundo a un país que es lí-der mundial en sistemas y compo-nentes de fibra óptica, diseña el40 % de todos los chips que secrean en Europa y es pionero entecnología de las comunicaciones.

Reconociendo la competitividadbritánica en estos sectores, el Cam-bridge-MIT Institute reúne a un gru-po único de investigadores de launiversidad y la industria y políticosde alto nivel que investigan y pro-yectan el futuro del sector de lascomunicaciones. En 2006 el grupocreó una fundación, la Communi-cations Research Network, con laparticipación de dos grandes empre-sas mundiales, BT y Fujitsu. ☯

C QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA

Col·labora

amb els teus articles


activitats

CARTES AL DIRECTORPORTADA CONTROVERTIDA

Certament, des que porto la revista NPQ, mai una portada no havia pro-vocat tanta controvèrsia. Mai no havia rebut tants comentaris, comentaris afavor i comentaris en contra. Més dels primers que dels segons, encara quel’estadística no és fiable ja que en el meu cercle més proper d’amistats ésmajoria els que tenen una especial sensibilitat pel difícil encaix de Catalunyadins d’Espanya, i d’altra banda és més fàcil felicitar una persona que fer-liuna crítica. Aquestes segones més aviat m’han arribat a través de tercerespersones amb allò de «M’han dit...».

També hi ha crítiques que m’han arribat directament, i a aquests especi-alment van adreçades aquestes línies. Aquest és el cas del Sr. Serrano queem va enviar un mail, al que vaig contestar, i ara, amb el corresponentconsentiment seu reprodueixo.

Poca cosa he d’afegir. La polèmica és bona si amb ella apropem, ni quesigui un pam, les opinions extremes. També és cert que la portada no prete-nia ser controvertida, però a posteriori també entenc que ho hagi estat per-què hi ha temes que aixequen polèmica, i Catalunya és un d’ells.

I per acabar voldria deixar clara quina és la política de la revista pelque fa a la línia editorial. NPQ no és una revista de química, encara quea les seves pàgines apareguin sovint articles relacionats amb aquestaciència. NPQ és l’òrgan de comunicació entre el Col·legi i els col·legiats, una línia de comunicació en els dossentits. NPQ com a tal no té cap ideologia, però recull els articles que els col·legiats ens fan arribar, on podenexpressar lliurament les seves opinions, sempre que respectin un mínim d’ètica. Està obert el dret a la rèplica ila contrarèplica, i si entre els químics no podem tenir un intercanvi d’opinions, és que alguna cosa no funciona.Crec que no és el cas.

Antoni PortelaDirector NPQ

Hace más de 15 años que estoy colegiado.

Hace 15 años que recibo puntualmente la revista NPQ.

Siempre la he leído con interés.

Al recibir el último número he quedado decepcionado.

Nunca ha sido una revista con tintes políticos, claro, es una revista fundamentalmente basada en la química.

Lógicamente, la revista ni comparte ni tiene por qué compartir el editorial de la página 3.

Pero una cosa es no compartir el editorial y otra cosa bien distinta es «pseudopolitizar» la portada de la revista.¿Por qué hacer apología del independentismo? ¿Tan difícil es pensar que pueda haber un indeterminado porcenta-je de colegiados que no sean independentistas? La portada del próximo número, ¿publicará una foto de laConstitución?, ¿de la fiesta de la patrona de infantería?, ¿de la fiesta de la patrona de artillería? Seguro que no. Nisiquiera lo deseo.

Cosas como ésta me hacen pensar si darme de baja en el Colegio.

Saludos,

Javier Serrano

Agradezco sus comentarios, y me alegra que en estos 15 años haya leído con interés nuestra revista. NPQ esuna revista variopinta y diversa, como diversa es la gente de este país, en sus sentimientos y en su ideología.

NPQ no hace sistemáticamente apología del independentismo. NPQ recoge los artículos que le llegan y, salvoraras excepciones, los publica. Es la opinión de su autor; la revista, como tal, no tiene ideología. Nuestra revista estáabierta a debates públicos con una sección de «Cartas al director» en donde el lector puede manifestar su opinión.No publicaré su mail, salvo que me autorice, porque lo ha enviado en privado.

Con las portadas ocurre lo mismo. Buscamos buenas fotos, y la que ha motivado su indignación es una buenafoto de prensa en donde recoge los elementos de una manifestación que cada año se celebra desde que tenemosdemocracia. Y esto es lo que hemos de conservar, y con ella es posible convivir personas con distinta ideología.

Esperando siga siendo lector habitual del NPQ, y desde luego colegiado nuestro, reciba mi cordial salutación,

Antoni PortelaDirector NPQ

Por mi parte, y si lo consideran oportuno, no tengo ningún inconveniente en que mi nota sea publicada en lasección de cartas al director.

Un saludo,

Javier Serrano

VISITA AL SUPERORDINADOR

MARENOSTRUM

El passat 13 d’octubre tingué llocuna visita organitzada per la Comis-sió de Cultura al superordinadorMareNostrum, instal·lat dins d’unaenorme urna de vidre ubicada enuna antiga capella que el marquésde Girona va donar a la UPC.

El Barcelona SupercomputingCenter - Centro Nacional de Super-computación (BSC-CNS) acull elMareNostrum, un dels superordina-dors més potents d’Europa i el nú-mero 118 del món, segons l’últimallista del Top500 (www.top500.org),

un rànquing que ordena els 500 su-perordinadors més potents del móni que s’actualitza dues vegadesl’any.

El març de 2004, el Govern es-panyol i IBM van signar un acordper construir un dels ordinadors mésràpids d’Europa. El novembre de2006 la seva capacitat es va incre-mentar a causa de la gran deman-da de projectes científics. MareNos-trum ha augmentat la capacitat decàlcul fins arribar a 94,21 tera-FLOPS (94,21 bilions d’operacionsper segon), duplicant la seva ca-pacitat anterior (42,35 teraFLOPS).Inicialment hi havia 4.812 proces-sadors i ara en té 10.240.

Per a més informació vegeul’NPQ 441 (maig-juny de 2008).

A. J.


activitats

SANT ALBERT 2010 · Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r 08002 Barcelona Tel.: 93 317 92 49 Telefax: 93...

Documents

Transcript of SANT ALBERT 2010 · Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r 08002 Barcelona Tel.: 93 317 92 49 Telefax: 93...