Sant Vicent Ferrer

Alumnes: Irene García i Ana Córdoba.Grup: 3r C

Índex1. Context històric.2. Vida.3. Sermons.

3.1. Estructura dels sermons.

4. La llengua de Sant Vicent.4.1. Fragments de sermons.

5. Bibliografia.

Context històricS. XIII: • 1213: Castella inicia la conquesta i anorreament d’Al-

Andalus.• 1228: Conquesta de Mallorca.• 1235: Conquesta d’Eivissa.• 1238: Conquesta del Regne de València.• 1276 – 1285: Conquesta i repoblament de Múrcia.• 1285 – 1291: Conquesta de Menorca.• Revolució comercial als països mediterranis que fa

de base del desenvolupament econòmic. • A Catalunya apareixen els rics mercaders.• Mentalitat nova que determina l’expansió

mediterrània a través de Mallorca-Serdenya-Sicília.

S. XIV:• 1291 – 1327: Inici de l’expedició catalana a Orient,

amb el comanament de Roger de Flor.• 1327: Conquesta de Sardenya.• 1336 – 1387: Ocupació de l’Alguer.• 1396 – 1410: Reincorporació de Sicília a la Corona.

Mor Martí l’Humà sense descendència (1410) i s’extingeix la casa dinàstica de Barcelona.

S. XV:• 1412: Elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia

castellana dels Trastàmara, al Compromís de Casp.• 1416 – 1458: Conquesta de Nàpols, i caiguda de

Constantinoble en poder dels turcs.• 1469: Ferran el Catòlic es casa amb Isabel de Castella.• 1479: Unió dinàstica d’Aragó i Castella.• 1479 – 1516: Inquisició espanyola a la Corona.

Expulsió de jueus i conquesta d’Amèrica.

VidaSant Vicent Ferrer va nàixer en 1350 a València. Estudià filosofia i als disset anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec. Va continuar els estudis superiors als convents dominics de Lleida. Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.

El 1379 va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent VII, enfrontat a Urbà VI. El 1394, Pere de Luna va ser elegit papa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, i aquest nomenà Vicent el seu conseller i penitenciari apostòlic; Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat.

El 1398, Sant Vicent va caure malalt. Una llegenda diu que va ser curat miraculosament per Crist i els sants Francesc i Domènec, i que aquests el van enviar a predicar pel món, per fer que els pecadors es convertiren, ja que la fi del món era propera. Quan ja era curat, demanà el permís per deixar la cort papal i li fou concedit. Així, passà la resta de la seua vida com a predicador arreu d'Europa

Va voler acabar amb el cisma d'Occident, intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII i, en no assolir-ho, va demanar a Benet que renunciés al papat. Com que aquest es va negar, Vicent treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donaren suport. En 1412, al Compromís de Casp, Vicent va acabar donant suport al

candidat Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara.

Va morir el 5 d’abril de 1419 mentre predicava a Vannes, Bretanya.

Sermons Sant Vicent Ferrer va transmetre nombrosos

sermons per els pobles de tota Europa occidental, amb l’objectiu de convéncer i adoctrinar en els valors més tradicionals de l’església. Ell advertia a la gent dels turments que els esperarien en l’infern si no eren bons cristians. Per als seus sermons utilitzava el gènere de l’oratòria, i recursos teatrals: diferents veus per als diferents personatges, allargada de les vocals, exageracions a l’hora de gesticular, onomatopeies… A més, recorria sovint a faules i exemples que facilitaven la comprensió de conceptes abstractes. Es va lliurar als camins del seu apostolat l’any 1376 fins al 1419, quan va morir.

Estructura dels sermons

L'estructura que Sant Vicent seguia per qualsevol dels seus sermons era la següent:1. Breu proposició del tema, gairebé sempre concretada en una frase llegida a Missa.2. Salutació a la Mare de Déu a través de l’Ave Maria.3. Introducció doctrinal dividida en unes tres parts, en les quals sempre apareix una aplicació a un misteri diví de la vida de Crist o els seus sants, i les conseqüències morals per als oients.4. Lirismes, diàlegs, exemples, faules, anècdotes, oratori…

La llengua de Sant Vicent Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua

valenciana. Encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí dia s'interpreta com un exemple de que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants. Pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.

Fragments de sermons

En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada que morís de fam: pens que devia ésser alguna honrada dona. La dona havia una filla, e la filla criava sa criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son fill, e ella conservava la llet per a sa mare. E hac gràcia que hi entràs a visitar, sens vianda; e així, conservant la llet, e com

era entrada a la presó, dava a mamar a sa mare e buidava-li les mamelles, e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Així la sostenc molts dies, e lo jutge deia: <<Com se pot fer que no sia morta?>>. Lo jutge dix: <<No pot ésser>>, e lo jutge ho volc veure, e véu que la vella mamava. Plagué-li tant esta pietat, que delliurà la mare. Esta era bona filla.

A fi que Nostre Senyor Déu done virtut i eficàcia en les santes paraules del sant Evangeli, etc.Et primo: <<Ave Maria, etc.>>.Sant Lluc evangelista, recitant-nos en l’Evangeli un gran miracle que féu Jesucrist ressuscitant un home mort, per manament i poder divinal, primo, en el sant Evangeli ell declara la condició del mort; secundo, la donació de vida; tertio, la conversió del poble. I tots a una veu començaren a lloar a Déu dient: <<Deus visitavit plebem suam>>.

Bibliografiahttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Vicente_Ferrerhttp://www.terra.es/personal/pilasanvicente/caspe.htmhttp://

www.terra.es/personal/pilasanvicente/sermones.htm