1

SANTS-MONTJUÏC LA BORDETA · LA FONT DE LA GUATLLA · HOSTAFRANCS LA MARINA DEL PORT · LA MARINA DEL PRAT VERMELL PARC DE MONTJUÏC · EL POBLE-SEC · SANTS · SANTS-BADAL

3

PRIMERA EDICIÓ: Octubre 2012

© Dels textos: Antoni Capilla

© De les fotografies: Frederic Camallonga

© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

EDITA:

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – cossetania@cossetania.com

Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Rocar i Viola

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

COORDINACIÓ EDITORIAL:

IMPRESSIÓ: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9791-783-4

DIPÒSIT LEGAL: T-1.245-2010

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats

SARRIÀ-SANT GERVASI

BARCELONABARRI A BARRI

ANTONI CAPILLAFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA

5

EL PUTGET I FARRÓ · SANT GERVASI-GALVANY SANT GERVASI-LA BONANOVA · SARRIÀ LES TRES TORRES · VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

7

EL PUTGET I FARRÓ

Col·legi Major MontsenyJardins Mercè RodoredaParc del Turó del PutgetEl Bosc BertranCasa TusquellaEdifici CardúsCases RamosAntiga Joieria MonésCasa-Estudi TàpiesVil·la Urània

SANT GERVASI-GALVANY

Edifici AlhambraParc de MonterolsA Carrasco i FormigueraCasa SagnierBaixador de Sant GervasiCasa MaragallCan CastellóMercat de GalvanyCasa ParelladaCentre BarraquerPalau del Marquès d’AlellaCasa Pérez SamanilloEl LlagostJardins del Francesc MaciàTuró Park

SANT GERVASI-LA BONANOVA

Cementiri de Sant Gervasi Torre Bellesguard

8

20

36

10

10

12

13

14

15

15

17

18

19

21

22

23

23

24

25

26

26

28

29

30

31

31

33

33

38

38

Viaducte de BellesguardCan PomaretJardins de Can AltimiraCentre Cívic Pere PrunaSanta Maria de la BonanovaVil·la FloridaTorre CastanyerCasa RialpLa TamaritaLa Rotonda

Torre del Doctor Andreu

Casa Roviralta

Convent de Valldonzella

Museu de la Ciència

Edifici UOC

Casa Muntadas

Casa Casacuberta

Parc de la Font del Racó

Casa Evarist Arnús

SARRIÀ

Peu del Funicular

Casa Manuel Dolcet

Can Mestres

Jardins de Can Sentmenat

Casa Alemany

Vil·la Regina

Sant Ignasi de Loiola

Casa Llansà

Sant Vicenç de Sarrià

Can Margenat

Mercat de Sarrià

Castell de l’Oreneta

Torre Godo Espuia

Quinta San Isidro

39

40

40

42

42

43

44

45

46

46

47

49

49

51

51

52

52

53

55

59

61

61

63

64

65

66

68

68

70

70

71

72

72

58

Casa Forcada

Casa de la Vila

Passatge Mallofré

Can Canals Miralles

Carrer de Canet

Can Orlandai

Plaça de Sant Vicenç

Casa Sastre i Marquès

Jardins de la Vil·la Cecília

Jardins de la Vil·la Amèlia

Cases del CADCI

Can Raspall

Portal Miralles

lES TRES TORRES

Casa Muley Afid

Cementiri de Sarrià

Biblioteca Clarà

Casa Farriols

Col·legi de les Teresianes

Edifici Mitre

Edifici Seida

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO

I LES PLANES

Vil·la Cònsol

Can Viladarga

Pantà de Vallvidrera

Santa Maria de Vallvidrera

Vil·la Joana

Funicular de Vallvidrera

Hotel Vallvidrera

Ideal Pavillón

Observatori Fabra

Torre de Collserola

Casa Almirall

Sagrat Cor

Parc d’Atraccions

Torre de les Aigües

Torre Pastor

Hotel Florida

L’Elèctric

Estació de les Planes

Santa Maria d’Olorda

Can Calopa de Dalt

73

74

75

76

76

77

79

79

81

83

83

84

85

89

90

90

92

93

95

95

98

98

99

100

101

102

103

105

106

107

108

108

110

111

111

112

113

114

116

116

88

96

EL RESIDENCIAL I BENESTANT dis-tricte de Sarrià-Sant Gervasi és un dels més extensos de la ciutat, el que més zones verdes, centres edu-catius i sanitaris té per hectàrea i l’únic que engloba a tres antics mu-nicipis independents annexionats a Barcelona: Sarrià (1921), Sant Ger-vasi de Cassoles (1897) i Vallvidrera (absorbit per Sarrià el 1890). Cadas-cun d’aquests tres vells pobles ha aportat un tret diferenciador a un districte força heterogeni que fa de

sarrià-sant gervasiTRES POBLES, UN DISTRICTE

porta principal d’entrada al parc de Collserola.

Del vell Sarrià encara es conserva l’encant de la seva zona històrica, aplegada al voltant de l’església de Sant Vicenç i del carrer Major, i l’esplendor que els millors arqui-tectes modernistes i noucentistes van escampar pels seus carrers, passatges i placetes. A mitjans del segle XX, Sarrià va construir, prop del camí que duia a Sant Gervasi, un nou cementeri que substituís el

parroquial. Al seu voltant va sorgir el barri de les Tres Torres, una zona residencial on sovintejaven les ca-ses d’estiueig benestant que li van donar el nom.

L’antic, rural i dispers municipi de Sant Gervasi de Cassoles està dividit actualment en tres barris: La Bonanova, el Galvany i el Putget i Farró. La Bonanova es concentra al voltants del bressol del vell poble, l’església de Santa Maria, i puja cap a la muntanya, resseguint el Tram-via Blau per la monumental avingu-da del Tibidabo. El Galvany ocupa la part més propera a Barcelona del vell Sant Gervasi, que es va desen-volupar urbanísticament a partir del vell mercat que li dóna nom. El

Putget i Farró, per la seva banda, s’enfila a un dels set turons de Bar-celona, que el separa de les terres de Gràcia.

Finalment, el vell poble de Va-llvidrera, i els seus nuclis veïns del Tibidabo i Les Planes, ocupen part del pulmó verd de Barcelona, la ser-ralada de Collserola. Aquest barri dibuixa una Barcelona diferent. Una ciutat plena de revolts, camins, rie-rols i pistes forestals que els ciuta-dans han intentat conquerir des de mitjans del segle XX. Primer amb casetes d’estiueig, després amb be-renadors i, finalment, amb tot tipus d’esports de muntanya i senderisme que fan d’aquesta muntanya el gran parc de Barcelona. u

97

VALLVIDRERA, LA ‘VALL VIDRARIA’ (VALL DE VIDRE) MEDIEVAL domi-na Barcelona des de la seva situació privilegiada al cim de la serralada de Collserola. Municipi independent fins que va ser agregat a Sarrià (1890), Vallvidrera va sorgir al voltant de l’església de Santa Maria, situada a la vessant nord de la serralada, i fins a mitjans del segle XIX era un lloc poc poblat i esquitxat de construccions rurals disperses.

SARRIÀ-SANT GERVASIVALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

El desenvolupament urbà de Vall-vidrera es va iniciar amb la construc-ció del pantà de Vallvidrera, les car-reteres de les Aigües i del Tibidabo, el Tramvia Blau i el funicular. Una au-tèntica revolució urbanística que va convertir aquest paratge en un dels destins preferits pels barcelonins be-nestants per construir les seves cases d’estiueig. Amb els anys, el vell poble de Vallvidrera ha evolucionat de zona residencial a barri i, fins i tot, hi ha

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes,

el barri més muntanyenc de Barcelona, presideix

la serra de Collserola amb torres modernistes, parcs

d'atraccions i esglésies mil·lenàries

veïns que reclamen la seva segrega-ció de Barcelona.

El present, però, dibuixa un nucli ple de paratges naturals (Collserola ajuda molt), esglésies mil·lenàries, in-fraestructures hidràuliques i de trans-port, antics hotels en desús i tota una munió de cases i torres modernistes i noucentistes. Tots ells fan de Vallvi-drera un autèntic catàleg arquitectò-nic ideal per passejar.

Els seus 512 metres d’alçada fan del TIBIDABO el cim més alt de la ser-ralada de Collserola. Durant molt de temps, va ser una muntanya aïllada de la ciutat i a la que només s’hi acos-taven alguns excursionistes. A finals del segle XIX es van erigir les primeres edificacions, el petit Hotel Coll (l’actual restaurant La Masia), una er-mita i un pavelló morisc per si el rei Alfons XII s’aven-turava de visita.

No va ser, però, fins la construcció de la Rabassada (1888) i l’arriba-da del doctor Salvador Andreu, que es va iniciar la seva urbanització. Es va construir un parc d’atraccions que volia imitar el Pràter vienès i el Tívoli de Copenhaguen, una línia de tram-via i un funicular que va esdevenir la primera gran atracció de la muntanya per la singularitat que llavors repre-sentava aquest mitjà de transport.

Paral·lelament al creixement del parc d’atraccions, el Tibidabo es va poblar d’una colònia d’habitatges unifamiliars, entre els quals destaca el modernista edifici Vil·la Tibidabo (Cal Totxo, 12) i dee diferents cons-truccions hoteleres i residencials. El Tibidabo del segle XXI és conegut

com La Muntanya Màgica i aplega l’oci més familiar amb el tràfec dels excursionistes i dels ciclistes que s’hi acosten cada cap de setmana.

LES PLANES és, juntament amb el petit nucli de la Santa Creu d’Olorda, l’únic barri de Barcelona situat en la vessant del Vallès de la serralada de Collserola. El carrer Major del Recto-ret funciona com una mena de carrer major. Al seu voltant s’hi situen torres noucentistes com Can Fusté (Major del Rectoret, 18) i tot un reguitzell de construccions d’arquitectura hetero-gènia, des de la més humil a la més sofisticada.

L’epicentre del barri és la notable estació del FGC. Al seu vol-

tant se situen un antic hotel, actualment

centre cívic, i al-guns del famosos berenadors que van fer d’aquesta zona lloc d’es-

tiueig barceloní a finals dels segle XIX,

quan encara era un lloc verge. A principis del segle

XX, s’hi va iniciar la urbanització de les antigues finques de Mas Sauró, Mas Guimbau, on encara s’hi conser-va un modest santuari construït per Enric Sagnier, i Cal Rectoret.

Barcelona també té una illa: el ve-ïnat de la SANTA CREU D’OLORDA,que data de finals del segle X i que va ser municipi independent fins el 1916, quan es va dissoldre i es va re-partir entre Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç de Sarrià (agregat el 1922 a la ciutat de Barce-lona). Aquest veïnat és una zona emi-nentment forestal i rural travessada per la carretera que uneix Vallvidrera amb Molins de Rei.

1

2

3

4

5

6

7

99

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

VALLVIDRERA

1 VIL·LA CÒNSOL

Tot just arribar a Vallvidrera per la carretera de Sarrià ens trobem a Vil-la Consòl (Plaça de Vallvidrera, 9),

un elegant edifici modernista que l’arquitecte Josep Masdeu va bastir el 1911 i que permet imaginar com era el cor del barri a principis del segle XX. La casa, construïda en cantonada té una teulada característica i uns es-grafiats ben conservats.

2 CAN VILADARGA

L’arquitecte Isidre Puig i Boada va ser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en la construcció de la Sagrada Família, obra que va dirigir

CASA TRAMPADes de 1882, Casa Trampa (Plaça de Vallvidrera, 3) ha funcionat com l’au-tèntica fonda de Vallvidrera. L’antiga pensió ha estat substituïda per ha-bitatges, però el restaurant encara funciona i és lloc de cita obligada a Vallvidrera. Entre setmana triomfen els menús casolans i els plats de carta que surten de la cuina, com ara els

entre 1966 i 1974, i és el responsable de la nova façana de la Passió. Molt abans, un any després de la mort de Gaudí, el 1927, va bastir el noucentis-ta edifici de Can Viladarga (Plaça de Vallvidrera, 1), un imponent casalot en el qual destaquen la fornícula i la lògia del pis superior.

TORRES, HOTELS, RESIDÈNCIESAmb el pas del temps, bona part de les imponents torres i cases d’esti-ueig o hotels que es van bastir a principis del segle XX a Vallvidrera s’han reconvertit a usos no residen-cials, sobretot llars d’avis. Al carrer Mont d’Orsà hi trobem dos bons exemples: la Torre de la Mare de Déu del Carme (Mont d’Orsà, 22-28) i l’edifici de l’antic Hotel Buenos Aires (Mont d’Orsà, 31-33), ocupat per la residència Betània.

3 PANTÀ DE VALLVIDRERA

Inaugurat el 1865 segons un projecte d’Elies Rogent, el pantà de Vallvidrera (Camí del Pantà, 23) duia aigua pota-ble fins a la vila de Sarrià a través d’un túnel, el Mina Grott. El pantà va tenir una vida curta i va quedar en desús

espàrrecs amb pernil de Jabugo o els peus de porc guisats. Els caps de set-mana, les estrelles són les croquetes i els entrepans de truita de patates que devoren els passejants i els ciclistes que envaeixen el barri i els camins de Collserola. Just al davant de Casa Trampa, a l’altra banda del carrer Al-calde Miralles, s’hi troba Can Maties, la casa més antiga de Vallvidrera.

1

2

3

101a principis del segle XX. Durant molt de temps, la seva llera es va transfor-mar en un improvisat camp de futbol per a partits de costellada i en un lloc de pícnic dominical. Restaurat pel Patronat de Collserola, ara ha recu-perat l’aigua i s’ha transformat en un tranquil espai per passejar i gaudir del paisatge i la natura. També s’ha restaurat l’edifici rosat de la vella casa del guarda.

4 SANTA MARIA DE VALLVIDRERA

Molt a prop del pantà es troba l’an-tiga parròquia de Santa Maria de Vallvidrera (Carretera de l’Església, 93), que data del segle X i que va ser el bressol del poble de Vallvidrera. L’església actual, d’estil gòtic tardà, va ser construïda el 1540 i restaura-da durant el segle XVIII. Té una nau, un absis poligonal i un campanar de planta quadrada.

MINA GROTTEl túnel de la Mina Grott connectava el pantà amb Sarrià, prop de l’esta-ció inferior del funicular, i encara és visible des del camí que va del pantà a l’església de Santa Maria de Vallvidrera. Quan l’embassament va perdre la seva funció (1908), es va inaugurar un trenet elèctric per acostar la gent a una nova zona de lleure i atraccions que un tal Heri-bert Alemany va construir a la finca de Can Sibina.Aquest parc, el Lake Valley, tenia com a principals atraccions el pantà, el trenet, capaç de transportar una trentena de passatgers per trajecte, i el propi túnel, totalment il·luminat, novetat en aquella època. Tant el parc com el Mina Grott van tenir, però, una vida efímera: només un parell de mesos durant els quals van viatjar-hi unes 30.000 persones.

El conjunt està encerclat per un mur de pedra i l’accés al temple es fa a través d’un pati d’entrada on hi ha un petit cementiri de 60 nínxols. És un dels dos cementeris parroquials, juntament amb el de Sant Genís dels Agudells (Horta-Guinardó) que so-breviu a Barcelona. Els diumenges al matí s’hi celebra missa. No us perdeu com el sagristà toca les campanes es-tirant la corda que hi ha a l’entrada de l’esglesiola.

5 VIL·LA JOANA

A l’altra banda de la carretera, hi ha l’antiga finca neoclàssica del segle XVIII denominada Can Ferrer. A mit-

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

4

5

103

jans del segle XIX, va ser transformada en una casa residencial en la qual, el 1902, va morir el poeta Jacint Verda-guer. L’Ajuntament de Barcelona va adquirir Vil·la Joana (Carretera de l’Es-glésia, 80-108) el 1925 i la va transfor-mar en el Museu Verdaguer el 1963. La finca encara conserva les estances on va viure el poeta, com ara l’oratori, el dormitori a la galeria i nombrosos records de la seva figura, com l’estola, la taula en la qual escrivia, el seu des-patx o el bagul de la seva habitació.

6 FUNICULAR DE VALLVIDRERA

Va ser l’any 1906 quan l’empresa que gestionava el ferrocarril de Sarrià a Barcelona va aconseguir una con-cessió per construir un funicular de 736 metres des de la carretera de Vallvidrera fins al poble. El trajecte en aquest funicular permet gaudir

COLÒNIA BUSQUETSEstiuejar en un lloc diferent de la residència habitual es va convertir en un costum de la gent benestant de Barcelona al tombant del segles XIX i XX. El decorador Joan Busquets i Cornet va comprar el 1907, quan el poble no era més que un reguit-zell de cases disperses pel bosc, uns terrenys a Vallvidrera situats entre la Carretera de l’Església i l’estació del funicular, per bastir-hi un colònia residencial.

La Colònia Busquets es va inau-gurar el 1912 amb la urbanització de Jaume Gustà i comptava amb un jardí i una terrassa al voltant de la qual s’hi van muntar una capella i un teatre. Les cases van apostar ma-joritàriament per l’estil modernista, amb un cert aire alemany. Durant la Guerra Civil, els estiuejants van ser substituïts per nens evacuats de Bar-celona a causa dels bombardejos.

d’una espectacular vista de la ciutat de Barcelona a mesura que es puja o baixa de Vallvidrera. Per acollir l’esta-ció superior (Plaça de Pep Ventura),l’arquitecte Bonaventura Conill va fer una construcció senzilla revestida de pedra, línies sinuoses i decoració cen-treeuropea. El funicular funciona com un ascensor. Si es vol es pot demanar parada a la parada intermèdia que hi ha a la carretera de les Aigües

7 HOTEL VALLVIDRERA

La història del Barça s’allarga i arriba, fins i tot, a Vallvidrera. Una residència d’avis ocupa el que va ser l’Hotel Va-llvidrera (Algarves, 23), un petit hotel d’estil noucentista construït a principis de segle XX en ple boom immobiliari del cim del Tibidabo. A partir dels anys 50, aquest establiment va esdevenir la seu de les concentracions del FC Bar-

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

6

105

celona. Els mítics Johan Cruyff i Diego Armando Maradona hi dormien quan es preparaven pels partits del Camp Nou. Un antic cartell rovellat recorda, encara ara, el passat turístic d’aquest immoble.

EL TIBIDABO

8 IDEAL PAVILLÓN

A principis del segle XX, el Tibidabo era terra d’hotels. A més de l’hotel del parc d’atraccions (l’actual restaurant La Masia) i de l’Hotel Florida, també hi funcionava l’Hotel Ideal Pavillón (Carretera de Vallvidrera a Barcelona, 71) que s’anunciava com a “grandioso y magnífico hotel (...) La mejor vista pa-norámica de esta montaña. Espacioso salón para banquetes. Saloncitos para familias. Confort en habitaciones. Cale-facción invierno vapor, con renovación

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

7 8

8

9

10 11

1213

14

15

16

107de aire. Alumbrado eléctrico. Cuarto de baño. Capilla. Único establecimien-to que posee manantial de agua, con grandes jardines y bosque. Servicio es-merado a la Carta y Cubiertos”. Cons-truït el 1908 amb una fesomia caracte-rística que es distingeix des de molts punts de la ciutat, ha estat reconvertit en edifici d’habitatges.

9 OBSERVATORI FABRA

Camil Fabra, propietari de la indús-tria tèxtil Fabra i Coats va promoure,

amb una clàusula testamentària, la construcció el 1904 d’un observatori astronòmic al cim del Tibidabo. Tot i que el projecte inicial, de Domènech i Estapà, l’ubicava on finalment es va fer el temple del Sagrat Cor, finalment es va erigir en una cota inferior.

L’Observatori Fabra (Carretera de l’Observatori Fabra, 27) va ser restau-rat el 1991, recuperant la lluentor de la seva característica cúpula. L’edifici, que ara és de propietat municipal, es pot visitar els diumenges i festius al matí sense reserva prèvia. Al seu interior encara es conserva el teles-

copi i altres eines astronòmiques en perfecte estat d’ús. Molt a prop d’aquesta construcció, sota el pont del funicular del Tibidado hi ha el vell laboratori de física experimental de la Mentora Alsina, un antic casa-lot (1907) llegat pel doctor Alsina a la ciutat i que actualment presenta un estat lamentable.

10 TORRE DE COLLSEROLA

Els Jocs Olímpics del 1992 van re-dibuixar la ciutat de Barcelona. La

muntanya del Tibidabo també es va veure beneficiada d’aquesta febre urbanística amb la construcció de la Torre de Collserola (Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, s/n), un equi-pament que havia d’assegurar les te-lecomunicacions de la ciutat.

Obra de l’arquitecte anglès Nor-man Foster, la torre fa 266 metres d’alçada i compta amb un mirador obert al públic que permet gaudir d’unes vistes excepcionals de la ciu-tat i de la comarca del Vallès des de 560 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Per als amants del núme-

VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES

9